31 de gener del 2006

Un Carrefour a Tortosa

A Tortosa corren rumors que el supermercat Champion del barri del Temple podria transformar-se en un Carrefour, i que serà en qüestió de mesos. De moment només és un rumor, si bé és cert que la metamorfosi de l'hipermercat és més o menys verossímil. El grup Carrefour va comprar els supermercats Champion, i des de fa temps que en aquesta gran superfície del barri del Temple és possible trobar alguns productes de la marca Carrefour. Els iogurts, per exemple, que des d'aquí recomanem... Fa molt poc, Carrefour es va vendre alguns supermercats Champion a les empreses Condis i Valvi. El passat 5 de gener, també va saber-se que Carrefour tenia previst vendre un total de 43 supermercats Champion a altres operadors del sector, per culminar així la seua reestructuració. La notícia es feia pública després de la transferència de més de 50 centres Champion a l'empresa Día, que els explota a través de les marques Maxi Día y Día. És el cas, per exemple, de l'antic Champion de Móra d'Ebre, que va tancar portes a final de 2005 i ara passarà a dir-se Maxi Día, amb una quinzena de treballadors. Potser el que acaba passant és que el Champion de Tortosa es converteix també en un Maxi Día. Com que demanar és gratis, només direm que preferiríem un Carrefour, la veritat...

Tortosa aprova un pressupost «moderat» per acabar el pavelló firal i continuar el Pincat

L'Ajuntament preveu destinar més de 9,5 milions d'euros al capítol d'inversions, un 16,97% menys que l'exercici anterior

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir el pressupost per al 2006, que enguany superarà els 34,7 milions d'euros. Una xifra que arriba als 51,3 milions d'euros si el que es té en compte és el pressupost de tot el grup municipal, incloses les empreses i els organismes autònoms. L'alcalde va destacar l'increment «moderat» del pressupost (3,43%), i va justificar la baixada relativa del capítol d'inversions, que enguany decreixeran fins als 9,5 milions d'euros, un 16,97% menys que les inversions del 2005. Joan Sabaté va recordar que l'any passat l'Ajuntament va fer un esforç per poder concórrer als ajuts de la llei de barris. La major part de les inversions aniran al pla integral del nucli antic (Pincat) i també a l'acabament del pavelló firal.

L'alcalde de Tortosa va concretar que part del pressupost del 2005, afectat per cofinançar les actuacions del Pincat, s'executarà durant l'exercici del 2006. És el cas de l'expropiació de les cases de davant de la Catedral, segons va recordar Sabaté. L'alcalde va precisar que enguany també s'acabaran obres pendents com la biblioteca comarcal, l'obertura del nou vial de Santa Clara i el pavelló firal. De fet, les obres del nou pavelló multiús, a l'horta del Pimpí, s'emportaran la partida més gran del capítol d'inversions, amb més de 2 milions d'euros. També és important la partida d'adquisició de béns immobles (1,3 milions d'euros), que preveu la possible compra de l'antic col·legi Sant Josep per instal·lar-hi el campus de la URV, i la reforma de les instal·lacions esportives (1,2 milions d'euros). A més, Sabaté va destacar que durant el 2006 començaran les obres de la «polèmica» rotonda d'accés a l'hospital (515.000 euros), la reforma del carrer Sant Domènec i la urbanització de la plaça del futur edifici de les delegacions territorials de la Generalitat.
Per la seua banda, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Franquet, va afirmar que el pressupost d'enguany és «anivellat», ja que no ha calgut compensar les despeses que els organismes autònoms havien tingut en exercicis anteriors. Franquet va remarcar que la millor gestió dels ingressos i el control de la despesa han permès redactar un pressupost «realista i ajustat a les necessitats de Tortosa». Finalment, Franquet va concloure que el deute viu de l'Ajuntament a finals d'any serà de 36 milions d'euros.

> Només CiU i PP voten en contra del pressupost

El pressupost del 2006 va aprovar-se amb el vot favorable dels regidors de l'equip de govern i de la Unió dels Pobles de l'Ebre (UPE) de Vicent Lluesma. El grup d'ERC va abstenir-se, i només el PP i CiU van votar-hi en contra. Antonio Faura (PP) va ser especialment crític amb els 135.000 euros que es destinaran al manteniment de carrers i camins, i va comparar-los amb els 800.000 euros de transferència a l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques (IMACT). Per la seua banda, Ferran Bel (CiU) va afirmar que el pressupost és «continuista» i que «agreujarà els defectes». Bel va advertir que els governs de Sabaté han duplicat l'endeutament municipal i la partida de personal, que enguany serà el 40% del pressupost.

El Punt (31-01-06)

30 de gener del 2006

La façana fluvial de Tortosa i Josep Pla

Si fa uns dies publicàvem un article del nostre amic i escriptor Andreu Carranza, en favor de les cases de l'antiga façana fluvial de Tortosa, avui us oferim un tast del que pensava Josep Pla sobre el mateix tema. L'escrit de Pla és de l'any 1961, però això no vol dir res perquè avui en dia hi ha molta gent que pensa el mateix que l'autor d' El quadern gris. De fet, l'Ajuntament va aprovar l'enderrocament de les cases amb la unanimitat de tots els grups municipals. Són diferents maneres de veure la qüestió, totes respectables...

He vist la catedral. La Seu de Tortosa és tan fina i sensible com la de Barcelona. El claustre, una pura delícia. El conjunt gòtic és d'una aguda sensibilitat. Però la gran fàbrica té poca visualitat externa; queda embotida, en certa manera, a la ciutat; sembla ofegada, aclaparada per les cases. (...) Llegeixo que la catedral fou bastida en el mateix lloc d'assentament del temple romà i de la posterior mesquita musulmana. En tots els països vells passa igual. Tot i ésser la catedral tan bella, tan agudament bella, conté, a més, un element que per a la meva escassa erudició s'ha convertit en una agradable novetat: la façana. Catalunya és més aviat pobra en peces del Renaixement, i, per això, trobar-se amb la façana de la catedral de Tortosa, que és d'aquest tipus, fa una gran impressió. Us sentiu transportats a Roma a l'acte. És una façana pesada, rica, de colors calents, d'una gran sumptuositat, i, ben entès, inacabada. Però aquesta façana té una tan estreta i comprimida visualitat que quedeu desil.lusionat. La catedral hauria de tenir al davant un gran espai d'aire. Mentre va durar l'escassetat de productes alimentaris, Tortosa fou una població excepcionalment rica i puixant. ¿No hi hauria una mica de diners per a aconseguir que la catedral pogués ésser dignament contemplada?

Si em permeteu un exercici de parcialitat, em posaré al costat de Carranza i dels que pensen que les cases s'haurien de conservar i rehabilitar. Però aquest és un debat que ja està perdut. Ara només podem demanar que la urbanització de la plaça i la futura escalinata de la catedral no passin a la història de les aberracions arquitectòniques.

El concert dels Carnavals d'Ulldecona serà un homenatge als dibuixos animats

L'associació AMICS d’Ulldecona dedicarà el VIIIè Tribute de Carnaval a la música dels dibuixos animats i les sèries de la tele. El Tribute dels Carnavals es farà el divendres 17 de febrer, amb la participació de cinc formacions locals. El Tribute és un concert original i únic. A més, el fet de tenir lloc el primer dia dels Carnavals d’Ulldecona, fa que tant els músics com bona part del públic es disfressin. Les actuacions tindran lloc al pavelló cobert, a partir de les dotze de la matinada. Ja han confirmat la seua presència cinc formacions, algunes de les quals han tingut la deferència de canviar de nom per al Tribute. Pujaran a l’escenari els ulldeconencs La Família Kabuto (amb els components de la Família Juanjo), The Duffman’s, El Equipo Juah!!! (amb el personal d’Ignis Aeterni, i alguns ex-Faldut Fury i ex-De Dol), La Extraordinària Banda de Marty McFly (amb la gent dels Growing) i Culs Cults . En acabar la música en directe la festa seguirà fins la matinada, amb punxamenta de cançons de la televisió, a càrrec del malalt de tele DJ Telemando Sound System.

Una mica d’història del Tribute

L’any 1998, l’entitat Grups de Grups –associació creada per a la promoció dels grups de música locals– va posar en marxa el Tribute, en divendres de Carnaval, i el 2002 l’associació AMICS van voler seguir amb aquesta bona iniciativa. Els Tributes estan oberts a tots els grups i solistes musicals locals per a què tinguin l’oportunitat de versionejar temes de les formacions o estils musicals que s’homenatgen cada any. Des d’AMICS també estan oberts a què hi toquin grups de les poblacions del voltant. En acabar les actuacions en directe un DJ punxa discs del grup o moviment musical al qual s’enfoca el Tribute. En les edicions anteriors els tributes estigueren dedicats als Ramones (any 1998), a Siniestro Total (any 2000), a La Movida Madrilenya (any 2001), a la música disco-funky dels anys 1970s i 1980s (any 2002), als Beatles (any 2003), a la rumba i el flamenc (any 2004) i a “Méjico Lindo” (any 2005).

29 de gener del 2006

Les asseguradores retarden el pagament als veïns de Tortosa afectats pels desallotjaments

Els propietaris dels pisos de Sant Felip Neri arrosseguen hipoteques amb taxacions abusives, de fins a 139.000 euros


L'Ajuntament de Tortosa vol aplicar una solució global a l'illa de cases del carrer Sant Felip Neri que van quedar afectades per l'ensorrament parcial d'un edifici, la nit de Nadal. Alguns dels propietaris afectats pels desallotjaments ja han acordat amb l'Ajuntament l'enderrocament urgent dels immobles, però d'altres s'han vist atrapats per les hipoteques pendents i les argúcies de les asseguradores, que haurien congelat el pagament de les indemnitzacions. L'Ajuntament sap que no pot accelerar el procés de reforma urbanística perquè això perjudicaria els propietaris. La majoria són immigrants amb pocs recursos, que han estat víctimes de l'especulació immobiliària i del tracte abusiu de les asseguradores i les entitats bancàries.

L'àrea d'Urbanisme i la societat municipal de gestió urbanística (Gumtsa) ja han posat en marxa L'estudi d'urbanització del carrer Sant Felip Neri, que pretén aplicar una solució integral a l'illa de cases afectada per l'ensorrament parcial de la nit de Nadal. L'estudi està relacionat amb el projecte d'actuació del barri del Castell, inclòs al nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), i preveu enderrocar i impulsar la reconstrucció de tota l'illa, des del número 1 fins al número 11 del carrer Sant Felip Neri, però també els números 12 i 14 del carreró Capellans. Urbanisme intentarà completar el projecte amb l'eixamplament del mateix carrer Sant Felip Neri, amb l'objectiu de millorar l'accés al castell de la Suda per aquest sector del nucli antic.
L'Ajuntament ja ha assolit un acord amb alguns dels propietaris, com per exemple la cooperativa Macla, que és la titular del número 11. A més, Gumtsa ja és propietària de gairebé tot el número 5, si bé encara ha de posar-se d'acord amb una família d'ètnia gitana que viu a la primera planta. També hi ha problemes amb el número 3, propietat de la societat anònima Global Transit, ja que actualment la finca està embargada. Però la situació més greu és la d'alguns dels veïns dels números 7 i 9, la majoria dels quals són immigrants amb pocs recursos i que tenen hipoteques pendents. Si l'Ajuntament els força ara a enderrocar els immobles, no podran fer-hi front perquè les asseguradores han retardat el pagament de les seues indemnitzacions.

> Quan la runa es paga a preu d'or

Fonts municipals van explicar que les companyies asseguradores estan retardant el pagament de les indemnitzacions als afectats pels desallotjaments del carrer Sant Felip Neri, ja que les hipoteques i les mateixes assegurances van fer-se sobre taxacions abusives. És el cas d'un dels pisos del número 7 del carrer Sant Felip Neri, que un marroquí va vendre a una família romanesa per uns 62.000 euros, després de l'ensorrament i el primer desallotjament provisional. El 30 de desembre, la sucursal d'una companyia a Reus va contractar-los l'assegurança basant-se en una taxació certificada, que establia que el pis, amb 81 metres quadrats, té un valor de 139.000 euros. El mateix certificat afirmava que no hi havia «limitacions» que afectessin el valor de la finca, i que no existien «dificultats de comercialització».


> El regal macabre de Nadal al cor del nucli antic

La matinada de Nadal, el trebol de la quarta planta del número 9 del carrer Sant Felip Neri va cedir. Quatre dotacions de bombers van desplaçar-se al cor del nucli antic, per comprovar que cap persona hagués quedat atrapada sota les runes. Finalment, tres famílies magribines i set pakistanesos van haver de ser desallotjats, i acollits per Càritas o per familiars. Uns dies després, l'alcalde va decretar el desallotjament definitiu dels veïns dels números 7 i 9, que van tenir poques hores per buidar els pisos i recuperar les seues pertinences. Amb tot, l'Ajuntament va oferir assessorament legal als veïns afectats pels desallotjaments, ja que de seguida va detectar que la majoria havien d'afrontar el pagament d'hipoteques, d'entre 24.000 i 60.000 euros, i que en alguns casos eren víctimes de tractes abusius. També de l'especulació que s'ha instal·lat al nucli antic: un pis del número 7, que el 1999 es va comprar per uns 12.000 euros, a l'agost del 2005 es va vendre a un pakistanès per 58.600 euros.

El Punt (29-01-06)

28 de gener del 2006

La façana fluvial de Tortosa, segons l'escriptor Andreu Carranza

El nostre amic Andreu Carranza ha publicat el següent article a l'edició d'aquesta setmana de La Veu de l'Ebre. Pel seu interès públic, La Marfanta ha decidit reproduir-lo íntegrament:

Encara ressonen els crits: Lo riu és vida. Una veu col·lectiva que va deturar la barbàrie d’un transvasament de formigó que condemnava l’Ebre, el Delta, la flora i la fauna. De tota aquella lluita, d’aquella batalla guanyada pel poble que en queda? La plataforma que va aconseguir el miracle d’agermanar els ebrencs en defensa del riu, on és ara? S’ha acabat l’amenaça contra l’Ebre? Aquesta pregunta pot semblar estranya, fins i tot ridícul, el cert és, però, que ja hi ha moltes veus que han aixecat la llebre. Ara no es volen emportar l’aigua per regar els camps de golf de Torremolinos, no, l’amenaça contra l’Ebre és més sofisticada, més discreta i potser passa desapercebuda a la majoria de la població.
Tots estem d’acord que l’Ebre, que és l’eix de la nostra identitat, no és solament un riu, un paisatge natural, una flora i una fauna. És alguna cosa més. Vora les ribes des d’èpoques immemorials hi viu una gent, que som precisament nosaltres, els ebrencs. Per tant, els avantpassats que vivien de cara al riu van construir cases, edificis, pobles a les vores de l’Ebre, és a dir van començar a construir un paisatge urbà que es va fusionar amb el natural. De fet hi ha una simbiosi entre l’hàbitat de l’home i el riu. Els vestigis, el testimoni viu d’aquesta memòria són precisament les construccions, les cases i els edificis que configuren una particular arquitectura anomenada: façana fluvial. Hem de dir que en molts casos aquests edificis han estat destruïts, han evolucionat amb els temps, el progrés. Per tant els pobles de l’Ebre, a més del patrimoni del riu i el seu paisatge natural també tenim un patrimoni arquitectònic testimoni d’una part de la nostra memòria. Pobles com Miravet, Móra d’Ebre, Flix, Benifallet... Ciutats com Amposta, tenen un particular interès a recuperar les façanes fluvials perquè és precisament l’arquitectura que dóna personalitat, caràcter genuí al seu paisatge urbà.
Per totes aquestes raons resulta del tot inexplicable que uns paisans ebrencs, amb suposats criteris polítics, arquitectònics i urbanístics vulguin arrasar sense contemplacions, carregar-se el grup de cases que hi ha davant la Catedral de Tortosa. Uns edificis que configuren la façana fluvial tortosina, l’únic vestigi d’arquitectura civil d’aquestes característiques que encara queda a la ciutat. Una façana fluvial dibuixada ja per Wyngaerde al segle XVI, amb balconades, porxades, estructures construïdes amb funció del riu que passava per la vora. Una bona mostra de restauració amb un potencial turístic i urbanístic destacable és el cas de la façana fluvial de Girona.
No entenc res. Resulta que ara hi ha una fal·lera per la recuperació de la memòria. Tots estem d’acord que hem de rescatar els records de la passada Guerra Civil. Però no els sembla a vostès absurd que ara es vulgui enderrocar una façana fluvial, testimoni viu de la vida dels ebrencs, de la seua manera de ser, simplement per guanyar espai, perquè els visitants puguin fer fotos de la Catedral des de la barana del riu? Si a Tortosa hi ha tantes ganes de demolició es podria començar per l’àliga i el vergonyant monòlit franquista que encara no sé que hi pinta clavat al mig de l’Ebre. En què volem convertir el nostre paisatge ebrenc? O és que realment ens sentim compromesos amb la defensa complerta de l’Ebre i de tots els seus paisatges, tant si són naturals com urbans, perquè tots formen part de la nostra memòria? Sense ebrencs segurament tampoc no hi hauria Ebre, perquè quan cridem Lo riu és vida no ens referim únicament a un corrent d’aigua, als arbres, als peixos, també estem reivindicant el nostre origen, el caràcter la manera de parlar, de sentir i de construir les cases, l’arquitectura de les façanes fluvials, el balcons on el riu més que una frontera formava part de la nostra vida quotidiana.


Per tenir més informació sobre les cases del riu, cliqueu aquí mateix.
Per saber més sobre Andreu Carranza, cliqueu aquí baix.

Auca de plataforma, molins secrets i desallotjament

El carrer de la Rosa ha rebut uns visitants curiosos, de ben matí.
La plataforma del vent torna a Tortosa, per veure què fa en Fermín.
La seu d'Indústria potser es quedarà menuda.
S'han emportat motxilles i sacs de dormir.
Un termó de cafè i roba per passar la nit.
Si surts fora, també t'has de portar una muda!
Indústria no dóna còpia dels projectes i la plataforma se'n cansa.
Diuen que són part interessada, i no Don Quixot i Santxo Pansa.
Arriba el delegat Fermín Andrés, vell amic de la plataforma.
Comprova que no hi hagi cap antic alumne seu.
També es planteja passar el fi de setmana, tancat
amb els xiquets, com si els portés d'excursió a la neu.La plataforma consulta els projectes molineros, però no tindran còpia.
Un funcionari haurà de reclamar més hores extres que una òliba.Ara entren en escena els funcionaris de la llei.
("Los de la Terra Alta estan tancats a la delegació",
s'escampa per internet i també m'arriba al mòbil.)
Salvadó és de fires a Madrid, però coneix la decisió.La policia fa el que algú li mana, i treu fora tots els terraltins.
Si abans éreu gent senzilla, ara podeu ser màrtirs. Els escollits!

Els Mossos desallotgen els membres de la plataforma de la Terra Alta tancats a Indústria

Els activistes reclamaven una còpia dels projectes de tots els parcs eòlics i de la línia d'evacuació

Una desena de membres de la plataforma en defensa de la Terra Alta van protagonitzar ahir una acció tan contundent com insòlita. Els activistes van acampar al vestíbul de la delegació d'Indústria a Tortosa, ja que el director dels serveis territorials, Fermí Andrés, no els va permetre emportar-se una còpia dels projectes eòlics i de la línia d'evacuació de l'energia de la Terra Alta. Andrés va dir que havien d'esperar a tenir una autorització de les promotores, però va facilitar la tancada, que havia de durar tot el cap de setmana. A mitja tarda, vuit dotacions dels Mossos d'Esquadra van desallotjar els activistes.

La plataforma de la Terra Alta va protagonitzar ahir una altra acció als serveis territorials d'Indústria. El 9 de gener, un grup d'activistes van vestir-se de Reigs Mags per portar carbó al delegat d'Indústria. Ahir l'acció va ser més contundent, ja que la plataforma va tancar-se a la delegació perquè Fermí Andrés no va facilitar-los una còpia dels projectes eòlics més conflictius i de la línia d'evacuació de l'energia. A la Terra Alta hi ha set projectes eòlics autoritzats, amb un total de 171 aerogeneradors. La tancada va començar a les tres de la tarda, ja que Andrés va decidir que un funcionari passés el cap de setmana amb els membres de la plataforma, que ja s'havien portat sacs de dormir, cafè i altres provisions.
El delegat d'Indústria volia evitar la intervenció dels Mossos d'Esquadra. Però a les cinc de la tarda, un correu electrònic en nom de la plataforma advertia que la tancada dels activistes estava «sota control policial». Minuts més tard, els proteccionistes van mobilitzar la resta de plataformes del territori a través de missatges curts de telèfon mòbil, que cridaven la gent a concentrar-se davant de la delegació. En pocs minuts, el carrer de la Rosa va quedar col·lapsat per l'arribada de dos cotxes de la policia local i de vuit dotacions dels Mossos d'Esquadra. A més, el desplegament d'una vintena d'agents també va atreure la mirada de molts curiosos. El desallotjament va produir-se de manera més o menys pacífica quan passaven pocs minuts de dos quarts de set del vespre.
Una portaveu de la plataforma, Marisa Aguinaga, va lamentar l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que també van haver de sentir les recriminacions dels membres de les plataformes que s'havien concentrat a l'exterior. Aguinaga va recordar que la plataforma és legalment part interessada en la tramitació administrativa dels projectes eòlics i de la línia d'evacuació, i que el delegat d'Indústria els havia promès que tindrien una còpia dels diferents expedients. «Només va ser una excusa per retardar el procés, però nosaltres ara iniciarem la via judicial, perquè han vulnerat els nostres drets», va dir. Al matí, Andrés va explicar que per facilitar-los una còpia necessitava una autorització de les empreses, ja que els projectes són propietat intel·lectual de les promotores eòliques.

> Castellwind construirà els aerogeneradors al polígon del Molló

L'empresa gallega Castellwind ha anunciat que construirà una planta de producció d'aerogeneradors al futur polígon industrial del Molló, als municipis riberencs de Tivissa i Móra la Nova. De fet, la planta subministrarà els molins a les tres centrals eòliques que Castellwind té en projecte a les Terres de l'Ebre. L'empresa ja promou un parc eòlic a Tivissa, format per uns 40 molins de fins a 82 metres d'alçària, que produirà uns 120 megawatts. L'energia eòlica del parc de Tivissa s'evacuarà cap a una subestació elèctrica que Endesa preveu construir a la població veïna de Garcia. La planta que produirà els aerogeneradors té el llum verd de la Generalitat, segons va explicar el màxim accionista de Castellwind, Juan Ignacio Lizaur, ja que preveu crear un mínim de 100 llocs de treball directes. Castellwind també està interessada en l'explotació d'una central eòlica de 60 megawatts a la serra de Godall, entre Ulldecona i Godall. El tercer projecte seria en algun municipi del Baix Ebre o la Ribera d'Ebre, amb un parc de 40 megawatts.

El Punt (28-01-06)


Altres notícies relacionades
La plataforma regala carbó a Indústria i demana un referèndum eòlic
La Terra Alta eòlica, en xifres
Els promotors eòlics de la Terra Alta preveuen començar a produir l'any 2007
La plataforma acusa els promotors eòlics de mentir i "posar en risc" la Terra Alta

Móra d'Ebre crearà un registre de cases «deficients» per evitar més ensorraments

L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha previst la creació d'un registre de cases «deficients» i deshabitades del nucli antic, amb l'objectiu d'evitar que es produeixin més esfondraments com el que va haver-hi dimarts a la matinada. L'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé Biosca (PSC), va explicar que d'aquesta manera pretenen «controlar» els propietaris dels edificis, perquè s'ocupin de mantenir-los en bon estat. Solé Biosca va explicar que ha consultat la viabilitat de la mesura amb els tècnics municipals i els serveis jurídics de l'Ajuntament, després que dimarts van esfondrar-se tres de les quatre plantes del número 7 del carrer Travessera Ventura. L'alcalde també va recordar que fa un mes i mig van encarregar un estudi sobre el nucli antic de Móra d'Ebre al mateix gabinet tècnic que havia analitzat les possibilitats de Tortosa en la convocatòria de la llei de barris anterior. L'Ajuntament de Móra d'Ebre té previst presentar-se a la tercera convocatòria dels ajuts, que podria fer-se pública aquest primer semestre. En aquest sentit, Solé Biosca va assenyalar que Móra d'Ebre només podrà tenir a punt tota la documentació i aspirar a la subvenció si la convocatòria es fa pública després del març. L'alcalde va recordar que el principal problema del nucli antic de Móra d'Ebre és el despoblament, i que amb els ajuts de la Generalitat podran executar una reforma integral d'aquest sector.

El Punt (28-01-06)

Garcia treu a concurs públic les obres del nou pas de barca

L'Ajuntament de Garcia ha tret a concurs públic les obres del nou pas de barca del municipi, amb un pressupost inicial de gairebé 123.000 euros. El projecte del nou pas de barca inclou la construcció de dues torres, que han de servir per subjectar els cables a banda i banda del riu. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) han exigit que el cable del nou pas de barca tingui una altura de 14 metres per damunt de l'aigua, cosa que va obligar l'Ajuntament de Garcia a refer el projecte inicial. També a comprar una finca a l'altre marge del riu, per poder construir-hi una de les dues torres. Les obres permetran que Garcia recuperi el seu pas de barca, tant per a l'ús turístic com per facilitar l'accés als pagesos del municipi que tenen finques a l'altra banda del riu.

El Punt (28-01-06)

27 de gener del 2006

Part del material de Viladrich se'n va a Remolins i La Mercè

Aviat farà un mes que va tancar la llibreria Viladrich de Tortosa. La reixa està baixada. Però per la part del darrera, Jordi López i el seu equip continua treballant aquests dies, buidant els budells d'aquest temple de la cultura. No sé si heu estat mai a la part del darrera d'una llibreria. És tan o més fascinant que entrar en una llibreria per fer el xafarder mirant les novetats i les rareses. La rebotiga és la sala de màquines de la llibreria, amb prestatgeries plenes de llibres que els clients encara no han vist als aparadors, dels llibres que la gent ha deixat de comprar i dels llibres que ningú mai llegirà. A Viladrich encara en quedaven uns quants... Però també molt material escolar, de tot tipus, colors i tamanys. Una de les últimes contribucions de la Viladrich al seu barri, al nucli antic, a la ciutat, ha estat la donació de material escolar als col·legis de Remolins i de La Mercè, per als xiquets amb menys recursos. Qui sap si amb els folis, els bolígrafs, les llibretes, els quaderns de caligrafia... hi ha algun xiquet o alguna xiqueta que aprèn el plaer de l'escriptura. Potser aquest acte últim de generositat i compromís de la Viladrich serveix per fabricar un escriptor o una escriptora de la Tortosa de demà. I si hi ha escriptors, hi haurà llibres i el llegat de Viladrich no es perdrà.

Posts relacionats:
A quatre dies del tancament de Viladrich...
Tortosa perd Viladrich i enderroca Besalduch

La plataforma de la Terra Alta demana avui una còpia dels projectes eòlics

La plataforma en defensa de la Terra Alta tornarà avui a la delegació dels serveis territorials d'Indústria, amb l'objectiu de demanar una còpia de tots els projectes de parcs eòlics previstos a la comarca. La plataforma ha denunciat que ja fa massa temps que reclamen aquesta informació, i que Indústria sempre s'ha negat a facilitar-los la documentació, fins al punt que van constituir-se com a entitat jurídica per ser considerats part interessada en els projectes. Després de les festes de Nadal, la plataforma ja va visitar el delegat d'Indústria, Fermí Andrés, per portar-li carbó i reclamar-li la celebració d'un referèndum sobre els projectes eòlics a la Terra Alta. La plataforma ha afirmat que els terraltins tenen dret a saber quants projectes hi ha, en quina fase administrativa estan, i quina és la planificació de la Generalitat. A més, la plataforma demanarà més informació sobre el nombre d'aerogeneradors previstos, com s'evacuarà l'energia, els resultats dels estudis d'impacte ambiental i la inversió que faran les promotores eòliques, així com els llocs de treball que es crearan.

El Punt (27-01-06)

26 de gener del 2006

L'Ajuntament de Flix inicia el procés per legalitzar el sistema de videovigilància, després de la queixa formal d'un veí


L'alcalde de Flix, Pere Muñoz (ERC-AM), va confirmar ahir que l'Ajuntament ha iniciat el procés per legalitzar el sistema de videovigilància que abans de les festes de Nadal va instal·lar a la façana de la casa de la vila. En aquest sentit, Muñoz va explicar que van retirar les càmeres després de rebre la queixa formal d'un veí que considerava que el sistema de videovigilància vulnerava el dret a la intimitat dels ciutadans. «Vam instal·lar les càmeres per provar-les i com a mesura coercitiva, ja que s'havien produït alguns actes vandàlics i també ens trobàvem amb el problema que cada any faltava alguna figura del pessebre», va argumentar l'alcalde. A més, Muñoz va afegir que l'Ajuntament flixenc també ha demanat permís per instal·lar les càmeres perquè vol controlar «les entrades i sortides» de la casa de la vila.D'altra banda, Muñoz va aclarir que el veí no havia presentat una denúncia contra l'Ajuntament, sinó que havia entrat una instància per saber si el consistori havia seguit el procediment establert per instal·lar les càmeres, és a dir, si tenia el permís de la Junta de Seguretat de Catalunya. Fonts municipals ja van admetre a Ràdio Flix que l'Ajuntament no havia seguit el procediment legal que ha de complir-se per poder fer aquest tipus d'instal·lacions. Segons va informar l'emissora municipal, les mateixes fonts van explicar que l'edifici de l'Ajuntament havia rebut agressions en forma de pintades i llançament d'objectes. Després de Reis, la mateixa càmera també va instal·lar-se darrere de l'ajuntament, per controlar l'ús del contenidor de deixalles del carrer Gombau. Alguns veïns incívics continuaven dipositant la brossa al lloc que els contenidors ocupaven al carrer Major, ara en obres.

El Punt (26-01-06)

Móra d'Ebre reclamarà un pla especial abans d'enderrocar la casa que va ensorrar-se dimarts

L'Ajuntament de Móra d'Ebre requerirà un pla especial d'enderrocament als propietaris de l'edifici de quatre plantes que va ensorrar-se la matinada de dimarts al nucli antic de la població. L'alcalde morenc, Josep Solé Biosca (PSC), va explicar que ahir havia de produir-se una primera inspecció tècnica, però no va poder concretar si havien començat els treballs d'apuntalament de la part de l'edifici que havia resistit l'ensorrament. «Estem molt sorpresos, perquè només van caure les tres primeres plantes, mentre que l'última planta, una paret i la teulada sí que han aguantat», va dir Solé Biosca. L'alcalde també va precisar que la casa ensorrada no era el número 3 del carrer Vila, com erròniament es deia en algunes informacions, sinó el número 7 del carrer Travessera Ventura. «Va haver-hi una confusió, perquè al carrer Vila és on vivia la veïna desallotjada», va remarcar. Solé Biosca va afegir que el pla especial d'enderrocament haurà de tenir en compte la impossibilitat d'instal·lar una grua.

El Punt (26-01-05)

El Patronat d'Esports dóna llum verd a l'enderrocament del velòdrom de Tortosa

El plec de condicions de les noves piscines no inclourà la construcció i gestió del pàrquing

El Patronat Municipal d'Esports ja ha donat llum verd a l'enderrocament del velòdrom de Tortosa, amb l'objectiu de facilitar la reforma de les instal·lacions esportives i la construcció de les noves piscines. Només els representants de CiU i PP van votar en contra de la mesura, amb unes crítiques que el regidor d'Esports, Sisco Lahosa, haurà de tornar a escoltar el 6 de febrer. En aquesta data, Lahosa preveu que el ple aprovi el plec de condicions per adjudicar la reforma i gestió de les piscines, amb una concessió que finalment serà de 35 anys. Per compensar la pèrdua del velòdrom, Tortosa projecta una pista de ciclisme.

El regidor d'Esports, Sisco Lahosa, va confirmar ahir que ha demanat al govern municipal que el plec de condicions de les piscines s'aprovi el 6 de febrer, per tirar endavant el projecte «al més aviat possible». Lahosa va explicar que el document ja té l'aval de la comissió d'Urbanisme i del Patronat d'Esports, amb motiu d'una reunió celebrada dijous passat. El regidor va afegir que només els representants de CiU i el PP van votar en contra de construir les noves piscines a l'espai que actualment ocupa el velòdrom. Lahosa va detallar que el mateix Ferran Bel va substituir Pere Panisello, i que el portaveu municipal de CiU va advertir que Tortosa no pot assumir la desaparició d'una «construcció tan singular» com el velòdrom.
«Tant Bel com Carles Curto (PP) van demanar-nos que busquéssim uns terrenys alternatius, però en cap moment van proposar-nos un altre emplaçament», va lamentar Lahosa, que també va recordar que el velòdrom és un equipament «molt car de mantenir» i infrautilitzat. «Arrosseguem aquesta situació des de fa molt de temps, hem de prendre una decisió i tirar endavant la nova proposta», va insistir. Lahosa va remarcar que l'enderrocament del velòdrom no és «un caprici», sinó que les diferents empreses que s'han interessat en la reforma i explotació de les piscines han sol·licitat ocupar els terrenys. És preferible que les actuals piscines no deixin de funcionar, mentre durin les obres.
En aquest sentit, el regidor d'Esports va assenyalar que les empreses també han fet els seus càlculs, i saben que és «més econòmic i més rendible» fer les piscines als terrenys que ara ocupa el velòdrom, a l'estadi municipal. D'altra banda, Lahosa va precisar que finalment el plec de condicions no vincularà l'explotació comercial de les piscines, amb les seues instal·lacions d'aigua i salut complementàries, a la construcció i gestió del futur pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. «El projecte del pàrquing es traurà a concurs més endavant, perquè hem cregut que tècnicament és millor no relacionar les dues concessions», va concloure. Lahosa va evitar parlar de la inversió que hauria de fer l'empresa que finalment s'encarregarà de construir i explotar les piscines, però va indicar que el projecte podria superar els 12 milions d'euros.

Les piscines, el cànon, el circuit de ciclisme i la pista d'atletisme

L'empresa que s'encarregarà de construir i gestionar les noves piscines tindrà una concessió per 35 anys, i a canvi l'Ajuntament fixarà els preus i controlarà els horaris. L'objectiu és garantir que les instal·lacions donin servei als clubs de natació, particulars, col·legis, gent gran i altres col·lectius que necessiten fer ús de les piscines, com les persones amb problemes mèdics o els nadons. L'Ajuntament també preveu rebre un cànon, el 50% dels beneficis, que podrà ingressar en diners o derivar cap a noves obres. El regidor Sisco Lahosa va recordar que el circuit de ciclisme de Vinallop compensarà la pèrdua del velòdrom, i que l'Ajuntament també ha iniciat l'expedient per expropiar els terrenys de la futura pista d'atletisme, entre Roquetes i Jesús.

El Punt (26-01-06)

25 de gener del 2006

freak-EBRE! recomana el concert de Youkalis a l'auditori

Freak-EBRE! recomana el concert organitzat dissabte, 28 de gener, per Joventuts Musicals de Tortosa. L'auditori Feli Pedrell serà l'escenari de l'espectacle audiovisual "La música del cinema mut", a càrrec del grup Youkalis. El muntatge inclou la projecció d'una desena de curts del director francès Georges Méliès, il·lusionista i fundador del cinema fantàstic i de ciència ficció, en part gràcies als sorprenents efectes especials que era capaç de crear amb els rudimentaris mitjans tècnics dels primers anys del cinematògraf. El concert d'aquest grup barceloní promet ser una fusió interessant de diferents músiques populars d'arreu del món: una combinació de jazz, folklore llatí, simfonies clàssiques, tango i flamenc. Un espectacle molt origial que, a més, ens permetrà retrobar-nos amb la imaginació i el talent de Mèliés, autor de la pel·lícula Un viatge a la lluna. El concert començarà a les 20,30 hores i l'entrada costarà 10 euros.

Entrevista oberta a Joan Sabaté, a Canal Català Ebre

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, torna aquesta nit als estudis de Canal Català Ebre, on serà entrevistat dins del programa El Centre. L'entrevista a Sabaté, que fa un parell de mesos ja va participar en aquest nou format de Canal Català Ebre (més endavant també vam veure l'ampostí Joan Maria Roig), estarà oberta a les preguntes dels telespectadors, que podran enviar les seues qüestions amb missatges curts, a través del telèfon mòbil. Suposem que Sabaté avançarà alguns detalls més sobre el pressupost del 2006 a l'Ajuntament tortosí, que ha d'aprovar-se divendres que ve, i que l'alcalde també repassarà algun dels projectes de ciutat i l'actualitat política municipal... Per cert, el bloc de Joan Sabaté continua igual d'inactiu, i curiosament sortia com a exemple d'inactivitat en un reportatge sobre els blocs dels polítics catalans, titulat Polítics a un clic, que diumenge publicava El Punt. Un dels més llegits és el del també diputat socialista Miquel Iceta.

Ulldecona i Godall també volen un parc eòlic

Els ajuntaments d'Ulldecona i Godall estan negociant amb diferents empreses per reactivar el projecte del parc eòlic de la serra de Godall. Almenys, això és el que he escoltat este dematí a les notícies del matinal de Ràdio Ebre (Cadena Ser). La pròxima alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, recordava que aquests dos ajuntaments havien signat un conveni l'any 2000 amb la promotora Vent del Montsià, a partir del qual l'empresa va poder instal·lar un medidor a la serra. L'objectiu dels contactes actuals és desencallar el projecte, perquè a la serra de Godall s'hi puga implantar una central eòlica, un miniparc o alguna altra instal·lació per produir energia eòlica, ha dit Ventura. En aquest sentit, el Diari de Tarragona publicava fa uns dies que "una segona societat, anomenada Castellwind-05, projecta la construcció d'un parc eòlic en uns terenys entre Godall i Ulldecona, a la comarca del Montsià". Seran els mateixos? De moment, el Montsià era l'única comarca ebrenca que no tenia cap projecte eòlic terra endins (no oblidem el macroparc eòlic marí que projecten davant de la costa del Delta). Però fa cosa d'un mes, sortint d'Ulldecona, vaig comprovar que des de les rotondes de la carretera ja podia veure els parcs eòlics de Tortosa, al coll de l'Alba i a la serra del Boix. Deuen haver vist què bonica que queda la muntanya amb tants de molins, i no voldran ser menys... Necessàriament ha de ser a la serra de Godall? No té Ulldecona altres llocs en què potser fa el mateix vent, per plantar aerogeneradors? Ulldecona està impulsant molts projectes interessants, i és un dels pocs ajuntaments que els tiren endavant, però em sembla que aquí s'equivoquen...

ERC bloqueja l'ingrés de l'exsocialista Emili Nieto com a militant a Tortosa


La cúpula del partit accepta a tràmit un informe desfavorable de l'assemblea local

La cúpula d'ERC ha deixat sense efecte l'ingrés com a militant de l'exsocialista Emili Nieto, l'anterior primer secretari del PSC a Tortosa, després de rebre un informe desfavorable de l'assemblea local del partit. Nieto estava avalat pel president d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa, i per un dels possibles candidats d'ERC a l'alcaldia tortosina, Josep Felip Monclús. El veto a Nieto reforça l'actual portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Lluís Martín, que podria aspirar a encapçalar la llista.

Fonts de l'assemblea local d'ERC van confirmar ahir que la cúpula del partit ha deixat sense efecte l'ingrés d'Emili Nieto com a militant, i que el detonant ha estat un informe desfavorable que incloïa tot tipus de documentació sobre la trajectòria política de l'anterior primer secretari del PSC de Tortosa. Les mateixes fonts van criticar «l'oportunisme polític» de Nieto, així com els intents de Gervasi Aspa i Josep Felip Monclús de fer-lo entrar a ERC «de manera anòmala, per la porta del darrere de la militància». Nieto va donar-se de baixa del PSC després d'enfrontar-se amb l'alcalde Joan Sabaté, ja que amb motiu de les últimes eleccions municipals pretenia ocupar un lloc preferent a la llista. L'informe de l'assemblea local d'ERC també denuncia que Nieto va col·laborar amb ICV durant la campanya, però que també va desmarcar-se dels ecosocialistes quan el grup de Sisco Lahosa va acabar pactant amb Sabaté. Després, Nieto va fer-se simpatitzant d'ERC a través d'Internet, i la seua presència va restar protagonisme al mateix Josep-Lluís Carod-Rovira durant l'esmorzar que el president d'ERC va fer a Tortosa el juliol passat, durant la Festa del Renaixement. Uns mesos més tard, Monclús i Aspa van avalar el seu ingrés a ERC, i el president de la federació de l'Ebre va declarar que Nieto tenia un perfil polític «molt adequat» per a ERC i per a Tortosa. El bloqueig a Nieto deixa en una situació immillorable el portaveu del grup municipal, Lluís Martín, que encara podria disputar a Monclús el primer lloc de la candidatura d'ERC a l'alcaldia. L'última paraula serà de l'assemblea local, que ja hauria convocat una reunió per l'11 de febrer.

> CiU i PSC es mouen; el PP, no tant

ERC no és l'única formació política de Tortosa que en pocs dies haurà de fixar la seua estratègia per a les pròximes eleccions municipals. L'advocat Valentí Faura no tornarà a presentar-se a les eleccions de la Cambra de Comerç, i això fa que molts analistes ja el situïn al lloc número 2 de la llista de CiU, formant un tàndem molt potent amb el candidat Ferran Bel. També ja han començat els moviments al PSC per acompanyar Joan Sabaté, si bé el debat s'està retardant per no influir negativament en el grup municipal, ja que alguns regidors potser no repetiran a la llista. L'exalcalde de Flix, Antoni Sabaté, s'ha empadronat a Tortosa, i molts veuen el també delegat de Cultura com una aposta molt forta com a possible número 2. La desorientació del PP després de la marxa de Joaquim Fabra podria obligar-los a repetir amb Carles Curto i Antonio Faura als dos primers llocs.

El Punt (25-01-06)

Els ecologistes de la Franja denuncien un «atemptat ecològic» a l'Aiguabarreig

Els responsables de l'estació biològica de l'Aiguabarreig, a Mequinensa (Baix Cinca), van denunciar ahir un «atemptat ecològic sense precedents» al terme municipal de Torrent de Cinca. Segons els ecologistes, han estat rompudes prop de 10 hectàrees de bosc de ribera i llacunes, que havien quedat incloses a la futura reserva natural de l'Aiguabarreig. De fet, van lamentar la desaparició de dues llacunes en què niaven espècies com el cabusset i el martinet menut, i on també hi havia importants poblacions de tortugues i amfibis. El més gran dels bassals colgats tenia uns 750 metres quadrats, però ahir només hi quedava una part molt petita. També han desaparegut una albereda madura i el tamarigar més gran de l'Aiguabarreig. L'estació biològica de l'Aiguabarreig ha denunciat els fets al cos de forestals i al servei de protecció de la natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.

El Punt (25-01-06)

Móra d'Ebre es presentarà a la llei de barris

L'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé Biosca, va avançar ahir que han encarregat l'estudi previ a la redacció del projecte amb què l'Ajuntament voldria presentar-se a la tercera convocatòria dels ajuts de la llei de barris de la Generalitat. Solé Biosca va explicar que un equip d'arquitectes ja està analitzant quina és la puntuació objectiva que podria rebre el nucli antic de Móra d'Ebre, i que després marcaran les prioritats per poder fixar el pressupost que sol·licitarà l'Ajuntament. «El nostre nucli històric és molt gran i hi ha carrers costeruts i amb altres problemes d'accés, i també amb edificis deshabitats i molt degradats», va descriure Solé Biosca. L'alcalde va remarcar que una intervenció integral com la que proposa la llei de barris de la Generalitat «és el millor camí» per evitar ensorraments com el que va produir-se la matinada passada al carrer Vila. «Els barris antics entren en una dinàmica molt important de degradació urbanística, i això afecta sobretot els carrers i els edificis», va afegir Solé Biosca, que va destacar que el principal problema de Móra d'Ebre ha estat el despoblament del nucli històric. Segons l'alcalde, els carrers més afectats per aquest procés d'abandonament són els que envolten el castell de Móra i la part del nucli urbà més pròxima a la vora del riu, fins a la plaça de l'Ajuntament. Amb tot, Solé Biosca va afegir que també hi ha molta gent que està comprant les cases deshabitades, amb l'objectiu de rehabilitar-les, i que Móra d'Ebre voldria consolidar aquesta tendència. En el cas de presentar-se i entrar a la llei de barris, Móra d'Ebre seria el segon munici ebrenc subvencionat, ja que Tortosa va rebre un ajut de 9,4 milions d'euros.

El Punt (25-o1-06)

Ensurt per l'ensorrament d'una casa de quatre plantes al nucli antic de Móra d'Ebre

L'Ajuntament desallotja una única veïna i preveu que avui s'apuntali l'edifici, que haurà de ser enderrocat manualment

Una casa de quatre plantes del carrer Vila, al nucli antic de Móra d'Ebre, va ensorrar-se la matinada de dimarts sense provocar cap ferit, ja que l'immoble estava deshabitat i en obres. Al lloc dels fets van desplaçar-se dues dotacions de bombers, que van treballar durant una hora per comprovar que no hi hagués ningú sota les runes. L'Ajuntament, que havia obert un expedient als antics propietaris per l'estat d'abandonament de la casa, va instar el nou titular de l'edifici a continuar les obres de rehabilitació de manera immediata, per evitar que el buit provocat per l'ensorrament provoqui ara un efecte dòmino. De fet, l'alcalde va decidir desallotjar l'única veïna de la zona, com a mesura preventiva mentre durin els treballs d'enderrocament.

Llegiu la notícia completa a El Punt d'avui.

24 de gener del 2006

L'orgull de ser pocs

L'ampostí Manel Zaera situa avui La Marfanta entre els blocs ebrencs que hi ha penjats a internet. Diu que una de les coses que fa quan es connecta a internet és visitar el nostre bloc, perquè conté informació actualitzada de les Terres de l'Ebre i opinions personals d'un servidor. El mateix puc dir del bloc de l'amic Manel, que segueixo diàriament i és sens dubte un dels que va animar-me a participar d'aquesta manera d'entendre i aprofitar la xarxa. Zaera també parla d'altres blocs ebrencs com Va de futbol, HIBER-NEXUS i freak-EBRE! (cosins germans de La Marfanta), del bloc dels serveis informatius de Ràdio Flix i dels blocs personals dels ampostins Josep Torta i Jordi Perales. "Aquests blocs relativament recents s'uneixen a la presència ebrenca a la xarxa, en format bloc o bé en format web dinàmica més complexa. La Veu de l'Ebre, Ribera Online, Bernats pescaires, Eines, aMPosta.org, Llibres Ebrencs, Revista Mirall, Amposta.info", conclou Manel. Potser pensareu que som pocs, però som bons. Com en aquell llibre editat fa uns anys, compartim l'orgull de ser pocs.

L'EMD de Jesús busca finançament per poder reformar el seu eix viari principal

El projecte està aprovat i preveu destinar un milió d'euros als carrers Mangrané i Molins del Comte

L'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Jesús ha aprovat el projecte de reforma integral del carrer Daniel Mangrané i de l'avinguda Molins del Comte, que formen el principal eix viari de la població i per tant apleguen la majoria de serveis i comerços. El projecte pretén transformar els carrers en un gran passeig comercial, amb tots els serveis renovats i les voreres més amples. El nou passeig, que també preveu la plantació d'arbres i la renovació del mobiliari urbà, està valorat en gairebé un milió d'euros, però el projecte haurà d'esperar. L'EMD de Jesús no té prou diners per tirar-lo endavant.

L'EMD de Jesús ja té el projecte per reformar el carrer Daniel Mangrané i l'avinguda Molins del Comte, però li falten els diners. El projecte és tan necessari com ambiciós, i l'EMD es troba amb la paradoxa que ni tan sols pot plantejar als veïns i comerços l'aplicació de contribucions especials, ja que no disposa dels diners per poder afrontar la seua part del finançament. «Ens agradaria poder executar el projecte dins de l'actual legislatura, però no podem assumir el finançament amb fons propis», va lamentar ahir el president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello. En aquest sentit, va precisar que són conscients que la reforma dels carrers Mangrané i Molins del Comte no serà una obra imminent. Però l'EMD ha apostat per la previsió i ja té el projecte aprovat. «Així, quan habilitin una línia d'ajuts o fins i tot alguna subvenció de Comerç, ja tindrem el projecte preparat i aprovat, i el podrem presentar de seguida», va remarcar Panisello. De fet, el jesusenc va recordar que en aquest eix viari hi ha alguns dels serveis principals de la població, com la parròquia, la parada de l'autobús i la mateixa oficina de l'EMD, però també la majoria dels comerços.
Per tant, l'objectiu és transformar l'avinguda Molins del Comte, la plaça de la Creu -on hi ha la parada de l'autobús- i el carrer Daniel Mangrané en una gran passeig comercial, amb els serveis totalment renovats i les voreres més amples. «El projecte també preveu tornar a plantar arbres, com els que teníem abans, i renovar tot el mobiliari urbà perquè passejar per aquesta zona siga més agradable per als vianants», va concloure Panisello. També es canviaria tot l'enllumenat, que ara mateix està fet amb fanals de carretera.


> Exemples urbans i conveni bloquejat

L'EMD de Jesús voldria aplicar al carrer Daniel Mangrané i l'avinguda Molins del Comte la mateixa fórmula que l'Ajuntament de Tortosa ha previst per a l'avinguda de la Generalitat dins del pla d'orientació dels equipaments comercials (POEC), o la mateixa reforma integral que la població veïna de Roquetes ja està executant al seu carrer Major. Amb tot, Pere Panisello va reconèixer que l'EMD de Jesús té una situació financera molt complicada, sobretot perquè l'Ajuntament de Tortosa encara no ha desbloquejat la negociació per la revisió del conveni, un procés encallat des del juliol del 2004. «Tot continua igual, i ara haurem d'esperar-nos fins a l'aprovació del pressupost d'enguany, per veure si podem reprendre les converses», va afegir Panisello, que també és regidor de CiU a l'Ajuntament. «El que sembla clar és que el govern tortosí voldria aplicar-nos la mateixa fórmula genèrica que a totes les EMD que s'han de crear», va afegir. Però Panisello va advertir que el govern de Joan Sabaté (PSC) sembla tenir la intenció de retardar el procés de creació de les noves EMD de Campredó i Bítem, per no arriscar-se a perdre el control dels pobles del municipi a les eleccions.

El Punt (24-01-06)

El Gepec denuncia la futura central tèrmica de Faió amb un fotomuntatge

El projecte d'Endesa s'afegeix als d'Iberdrola i Carbonífera del Ebro, a Riba-roja d'Ebre i Mequinensa

El grup ecologista Gepec va fer públiques ahir les imatges d'un fotomuntatge per denunciar la construcció de la central tèrmica que la companyia Endesa projecta instal·lar a la població de Faió (Matarranya). La central d'Endesa tindrà una potència de 800 megawatts i formarà un veritable triangle tèrmic amb les altres centrals que les empreses Iberdrola i Carbonífera del Ebro projecten a les poblacions de Riba-roja d'Ebre i Mequinensa (Baix Cinca). A més, Endesa també va sondejar fa més d'un any un altre municipi de la zona, l'Ajuntament de Flix, però l'interès de la companyia no va acabar de concretar-se.

El fotomuntatge que ahir va utilitzar el Gepec només mostra l'impacte paisatgístic que el projecte d'Endesa, una central tèrmica de cicle combinat de gas, podria tenir sobre l'entorn natural de Faió, just al costat de l'embassament de Riba-roja. El grup ecologista pretén iniciar d'aquesta manera una campanya de sensibilització contra la construcció de la central amb què Endesa preveu produir uns 800 megawatts, la mateixa potència que tindrà la central tèrmica que Iberdrola també projecta a Riba-roja d'Ebre, només uns quilòmetres a l'est de Faió i ja en territori català. Però aquests projectes no són els únics que les grans companyies energètiques voldrien impulsar al voltant dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa, ja que l'empresa Carbonífera del Ebro també preveu aprofitar el carbó i la runa de les mines per tirar endavant una central tèrmica de 37 megawatts. En aquest sentit, també cal tenir en compte el contacte de la mateixa Endesa amb l'Ajuntament de Flix, l'octubre de fa dos anys. L'empresa va precisar que el sondeig s'emmarcava dins de la política d'avaluació de nous emplaçaments per construir-hi centrals elèctriques a partir del 2012, però el projecte tèrmic de Faió ja es troba en tràmit.

El Punt (24-01-06)

23 de gener del 2006

La declaració d'impacte ambiental del Xerta-Sénia es presentarà a l'Idece

Ja hi ha convocatòria oficial per a la presentació de la declaració d'impacte ambiental del canal Xerta-Sénia. Serà més d'una setmana després de la seua aprovació per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge: concretament, el dijous 26 de gener, a partir de dos quarts de sis de la tarda. La presentació de la declaració d'impacte ambiental del nou regadiu del Baix Ebre i el Montsià tancarà un procés llarg, feixuc, complicat i també polèmic, ja que el tripartit ha hagut d'escoltar les contínues advertències de la Plantaforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que considera el Xerta-Sénia com una porta oberta per fer un transvasament cap a Castelló. Tan polèmic, que només el debat sobre el Xerta-Sénia ha reviscolat en algun moment el sector de la PDE crític amb el portaveu Manolo Tomàs. A més, cal tenir en compte que la dimissió de l'expresidenta d'ICV, l'ampostina Francesca Valldepérez, es va conèixer just després de l'aprovació de la declaració d'impacte ambiental del Xerta-Sénia, i amb crítiques directes a la política que el Departament de Medi Ambient ha fet a les Terres de l'Ebre, amb l'ecosocialista Víctor Gimeno al capdavant de la delegació territorial.
Però tot això només és una part. La declaració d'impacte ambiental del Xerta-Sénia no es presentarà a la seu territorial de Medi Ambient, a Amposta, ni a la mateixa seu de la Delegació de la Generalitat, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Coneixerem els detalls de la declaració d'impacte ambiental a la seu de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), un organisme que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, considerat "terreny del PSC", i que està tocat de mort després del descobriment d'un forat econòmic que ja supera els 960.000 euros. Ja són ganes de remoure la merda per comprovar si ja està seca o encara fa pudor, en lloc de retirar el rètol de l'Idece que hi ha a la façana de l'edifici, perquè ningú se'n recordi que encara està obert... ni vagi a buscar la factura del cartell (llegiu clicant aquí mateix la notícia del Diari de Tarragona de diumenge). Per favor, que algú els assessori millor, perquè a l'oposició tenien més idea.


-Per més informació sobre la declaració d'impacte ambiental del Xerta-Sénia, cliqueu aquí mateix.
-Reacció de la Plataforma en Defensa de l'Ebre sobre el projecte.
-Reacció del grup Ecologistes en Acció de Catalunya.

Sabaté anuncia que Tortosa voldria tenir una central fotovoltaica a prop del Catalunya Sud

L'Ajuntament de Tortosa està treballant amb la possibilitat d'impulsar una central d'energia fotovoltaica vinculada al nou polígon industrial Catalunya Sud. L'alcalde, Joan Sabaté, va advertir que el projecte encara és embrionari, i que no s'ha concretat, però que la intenció és especialitzar la comarca en la producció d'energia neta, i poder atraure més indústries. De fet, l'objectiu és generar una gran producció de «kilowatts verds», que permetrien oferir un atractiu més per a la implantació de noves empreses. Sabaté no va voler donar gaires detalls del projecte, però va explicar que la instal·lació de la central fotovoltaica podria estar molt a prop del Catalunya Sud. «El Baix Ebre és una comarca en què ja produïm molta energia eòlica, i si aconseguim una central fotovoltaica podríem arribar a una certa especialització en producció d'energia neta, renovable, i que la indústria valori aquest esforç», va afegir Sabaté. Respecte al polígon Catalunya Sud i la implantació d'empreses, Sabaté va reconèixer que han tingut contactes amb empreses de servei als parcs eòlics, però que no s'ha concretat cap compra de sòl. No obstant això, l'alcalde de Tortosa va destacar que l'acord viari que representarà el desdoblament de l'eix de l'Ebre i la construcció de la nova autovia de l'interior «situarà el polígon Catalunya Sud en un punt clau». Sabaté va explicar que ja s'estan venent parcel·les al polígon, i que s'estan acabant de concretar serveis com ara l'aigua, que subministrarà l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) perquè el preu siga més econòmic. Amt tot, l'Ajuntament tortosí també estudia adherir-se al Consorci d'Aigües de Tarragona./ACN

El Punt (23-01-06)

Rasquera enregistra el voltatge de les cases del poble per denunciar el servei elèctric

L'Ajuntament de Rasquera ha comprovat la potència elèctrica subministrada per Endesa a quatre habitatges del municipi, entre els quals un restaurant i la casa consistorial. En total, l'Ajuntament pensa enregistrar el voltatge d'entrada en una quinzena d'immobles. D'aquesta manera, el govern de Bernat Pellisa (ERC) preveu demostrar que, sobretot des de fa tres o quatre anys, la majoria dels veïns de Rasquera reben una potència inferior de la contractada, que hauria de ser de 220 volts. Pellisa ha lamentat que el servei elèctric deficient i l'accés limitat a la banda ampla d'Internet paralitzin «el creixement econòmic i social» de Rasquera. L'alcalde va advertir que al poble hi ha instal·lacions dels anys quaranta, i que és força habitual que els fluorescents no s'encenguin, que les bombetes es fonguin i que els ordinadors s'apaguin. Fins ara els resultats dels enregistraments són els esperats, ja que en alguns casos s'han detectat potències de 170 volts, sobretot a les tardes, el moment del dia en què també s'encén l'enllumenat públic. (ACN)

El Punt (23-01-06)

Mal necessari a l'hospital de Tortosa

Les obres del nou vial de Santa Clara embussen el trànsit i agreugen la falta d'aparcaments del centre













Les obres del nou vial de Santa Clara per la part alta han tornat a deixar en evidència la precarietat dels accessos i la falta de places d'aparcament públic a l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La situació ha estat especialment crítica aquesta setmana, ja que els camions havien de passar obligatòriament per l'únic accés de l'hospital, i l'empresa que executa les obres va haver de restringir els aparcaments al llarg del carrer Esplanetes. Els usuaris de l'hospital que arribaven en cotxe havien d'estacionar com podien, i a mig matí els vehicles ja arribaven a la rotonda provisional de la carretera Simpàtica.

Tortosa va començar al novembre les obres del nou vial d'accés al barri de Santa Clara, amb un termini d'execució de cinc mesos. El projecte era un dels més esperats i reclamats pels veïns del nucli antic, sobretot des de la transformació del carrer Sant Blai en zona de vianants. El nou vial tindrà una calçada de set metres i dues voreres, d'un i dos metres, respectivament, que connectarà l'accés a l'hospital pel carrer Esplanetes amb els carrers Sant Francesc i Santa Clara. La fase més important de les obres ja ha començat, i el trànsit dels camions que transporten la terra guanyada al turó ha obligat a restringir el nombre dels ja precaris aparcaments del centre hospitalari. La situació ha estat especialment caòtica aquesta setmana, ja que alguns dies només podia estacionar-se en un sol sentits del carrer Esplanetes, i l'empresa també va limitar els aparcaments del pàrquing que l'Ajuntament acabava d'habilitar i senyalitzar al costat del fortí del Sant Crist. Fonts de l'Ajuntament van demanar disculpes i comprensió als usuaris de l'hospital, ja que les obres de Santa Clara també serviran per habilitar unes 150 places d'aparcament.

>Damunt de la vorera

L'hospital de Tortosa rep cada dia unes 2.500 visistes. La falta d'aparcaments provoca que siguin molts els conductors que estacionen ocupant gairebé tota la vorera, sobretot als trams més estrets del carrer. La gent ha de baixar a la calçada.

> Aparcament al fossat del fortí

L'Ajuntament de Tortosa ha habilitat recentment més places d'aparcament al costat del fortí del Sant Crist. Durant l'última setmana, han millorat la senyalització al pàrquing i també l'accés de vianants per l'escala que baixa cap al fossat. L'Ajuntament també ha instal·lat panells informatius al vestíbul i altres punts de l'hospital.

> Trànsit de camions

Les obres del nou vial de Santa Clara afronten la fase més important i també la més molesta, amb el constant trànsit dels camions que han de transportar la terra que unes màquines excavadores van traient del turó.

> Obres panoràmiques

L'obertura del vial de Santa Clara per la part alta està deixant al descobert una impressionant panoràmica del nucli antic i del castell de la Suda. L'empresa que fa les obres és Cisteró, que haurà de completar el projecte plantant una quinzena d'arbres al llarg del recorregut, instal·lar papereres i enllumenat públic, i construir la xarxa d'aigües pluvials.

El Punt (23-01-06)

22 de gener del 2006

Imagina Ràdio emetrà des de l'edifici Orleans

Imagina Ràdio, la nova ràdio privada i en català de les Terres de l'Ebre, preveu iniciar les seves emissions, en període de proves, durant la primera setmana de febrer. La cadena, que ocuparà el 106.0 de la FM, freqüència fins ara ocupada per 40 Principals, començarà emetent només música, fins que puga perfilar la seua programació estable. Per contra, 40 Principals es podrà sintonitzar al 105.6 de la FM, dial que fins fa poc ocupava Ona Música. El director d'Imagina Ràdio serà Josep Lluís Villa, qui no pretèn fer ni una radiofòrmula ni una cadena generalista convencional, sinó una ràdio local i de proximitat, però que siga capaç de parlar també de les coses de més enllà de les Terres de l'Ebre. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, Villa va dir que Imagina Ràdio vol ser "la veu i el referent de la vegueria de l'Ebre". El públic objectiu al qual es voldrà adreçar la nova ràdio és el de la franja d'edat compresa entre els 25 i els 60 anys. Amb tot, no descarten la producció de programes per a gent més jove. La Marfanta ha pogut saber que Imagina Ràdio emetrà des dels estudis que Ona de l'Ebre tenia a l'edifici Orleans, al carrer Despuig de Tortosa. Un equip de tècnics ja va començar a treballar-hi la setmana passada, per accelerar la posada en marxa de la nova emissora. Mentrestant, tots els equips de continuïtat que permetien l'emissió d'Ona Catalana i Ona Música han passat als estudis que la Cadena Ser té a la plaça d'Alfons XII, entre el renovat Centre del Comerç i la seu del PP tortosí (que no s'ha renovat). Imagina Ràdio forma part d'un projecte multimèdia que va començar amb el setmanari La Veu de l'Ebre, i que també preveu ampliar-se amb la creació d'un canal local de TDT privada. Per cert, sembla que el domini www.imaginaradio.com també ha estat reservat a internet.

Ebrencs arriba als 200 membres

La llista de correu d'Ebrencs ja ha arribat als 200 membres. Així ho ha explicat el seu moderador actual, Mario, després de la incorporació de J. Emili Fonollosa, un altre activista veterà d'això d'internet a les nostres terres. Per tant, la llista continua creixent, tot un repte després de la desaparició del web Ebrencs.com, el passat 21 de juny. Com explicava el seu creador, Manel Zaera, en un article de comiat publicat a La Malla.net, el web d'Ebrencs.com tenia per funció principal complementar la llista de correu, que durant molts anys va ser un instrument de comunicació per la gent que s'oposava al transvasament previst al PHN. En aquell moment, la llista tenia uns 150 membres, i encara que la mobilització social ha minvat amb la derogació del transvasament, la llista ha continuat fent-se gran. Ens podem felicitar, perquè entre tots l'hem fet gran...
Per la seua banda, Fonollosa és el responsable de Vinaròs News, que també arriba via e-mail a unes 2.900 persones de més de trenta països. La revista és de periodicitat quinzenal, però amb constants actualitzacions, i és possible gràcies a diversos patrocinadors, així com a les cròniques i fotografies d'un bon grapat de col·laboradors. S'hi poden trobar un munt d'informacions de les comarques del nord de Castelló, però també hi ha força notícies del Montsià i alguna del Baix Ebre... Internet no entèn de fronteres absurdes, i el que està clar és que els ebrencs no podem oblidar que a l'altra banda del riu Sénia tenim uns germans bessons que algú ha intentat desfigurar.

21 de gener del 2006

El comerç del Temple convida un jove tortosí a gastar 5.000 euros en un matí

El jove tortosí Emili Descarrega, de 27 anys, tenia ahir el difícil repte de gastar-se 5.000 euros en un sol matí. Descarrega va ser el guanyador dels 5.000 euros que sortejava l'Associació de Comerciants del Temple (ACT) amb motiu de la campanya de Nadal, però no podia sortir del barri per fer les seues compres, que també estaven limitades a un màxim de 500 euros per cada botiga. «Nosaltres també hem intentat repartir les compres tot el que hem pogut», va explicar Descarrega poc abans d'entrar en una botiga d'electrodomèstics de la cadena Baes. L'acompanyaven la seua mare, Maria Jesús Martí, i un membre de l'ACT, dalt d'un carruatge guarnit i tirat per imponents cavalls. «Estem molt contents perquè mai ens havia tocat res, però una mica avegonyits amb això d'anar en carruatge», va admetre Descarrega, que va destacar la «bona organització» de l'ACT. Descarrega va detallar que també havien fet algunes compres a Altadill (electrodomèstics), Event (decoració i complements), Dertotravel, Offi Complet, joeria Aleixendri Bel, Modes Marzo, Valldepérez (il·luminació), i els forns La Petja i Alqueza.

El Punt (21-01-96)

20 de gener del 2006

La UIC encara no ha despenjat el campus de l'Ebre del seu web

Este dematí, quan buscava per internet alguna foto de l'antic campus de l'Ebre de la UIC, m'he trobat una pàgina oficial amb tota la informació sobre les instal·lacions de la Internacional a les antigues indústries Fabra. Actualment, des de la web www.uic.es no pot accedir-se a la informació sobre el campus de l'Ebre, sinó únicament als centres de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Però els informàtics de la UIC no han despenjat del servidor l'antiga pàgina del campus tortosí, en què encara podem llegir:

L'Escola de Ciències Experimentals i Tecnologia de la Universitat Internacional de Catalunya està situada al carrer Nova Estació de Tortosa. Compta amb una superfície de 3.500 m2 per a l'ús acadèmic i de 7.500 m2 de campus universitari amb magnífiques vistes als Ports de Tortosa-Beseit. S'imparteixen les enginyeries tècniques en indústries agràries i alimentàries, en explotacions agropecuàries i en hortofructicultura i jardineria.
El campus de l'Ebre gaudeix d'una situació privilegiada de comunicacions entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. Té a prop una estació de Renfe, un servei d'autobusos, un enllaç directe amb l'autopista A7 i la creua l'eix de l'Ebre que uneix aquesta zona amb la Vall d'Aran. A més, el campus està dotat de grans espais destinats a zona d'aparcament.

Un bloc sobre el procés d'implantació de la directiva marc d'aigua

Per la llista de correu d'Ebrencs ens han informat de l'aparició d'un bloc que recull les principals notícies de la premsa espanyola sobre aigua i el procés d'implantació de la directiva marc. El bloc es pot trobar a l'adreça http://directivamarco.blogspot.com/, i està redactat pel consultor Alejandro Maceira, de Galícia. Molt recomanable per estar al dia...

Tortosa oferirà uns locals municipals per als estudis d'Ebre Televisió, el canal públic de TDT

Els 52 ajuntaments tenen dos mesos per aprovar la seua integració al consorci

Els ajuntaments de les Terres de l'Ebre tenen un termini de dos mesos per incorporar-se al consorci que gestionarà Ebre Televisió, el canal públic de televisió digital terrestre (TDT) que hauria de començar a emetre cap al maig del 2006. La previsió de l'Ajuntament de Tortosa és oferir diferents locals municipals per instal·lar-hi la seu i els estudis del canal. Els emplaçaments amb més opcions són l'antiga clínica Monegal i l'antiga seu de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Tortosa ha previst cedir algun local municipal perquè puguin instal·lar-se els estudis d'Ebre TV, el canal de TDT pública que hi haurà a les Terres de l'Ebre. De moment, els espais amb més possibilitats són l'última planta de l'antiga clínica Monegal, l'actual edifici de l'Ateneu de les Cultures, i l'antiga seu de la UIC, entre Ferreries i Roquetes. El govern tortosí té la voluntat d'exercir la capitalitat també en el desplegament de la TDT pública, un projecte que podria costar als ajuntaments més d'un milió d'euros. De fet, la comissió d'ajuntaments que des del juliol treballen en el projecte -Tortosa, Amposta, Roquetes, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita- va reunir-se dijous amb el delegat territorial de la Generalitat, Lluís Salvadó, amb l'objectiu de definir el consorci que gestionarà Ebre TV. Durant la reunió va valorar-se la nova llei de l'audiovisual, per adaptar els estatuts del futur consorci. Un cop fetes les modificacions, la comissió va prendre l'acord de trametre tota la documentació als 52 ajuntaments de les Terres de l'Ebre, que tindran un termini de dos mesos per aprovar els estatuts. Les previsions són que Ebre TV puga començar a emetre cap al maig d'enguany, amb un 90% de cobertura territorial, però exclusivament a través d'una freqüència analògica durant la primera etapa, ja que emetre simultàniament en digital resultaria massa car.
Fonts de la comissió de treball van explicar ahir que els estatuts ja han quedat força definits, i que al marge dels 52 municipis també podrien integrar el consorci altres ens locals, com els quatre consells comarcals i la Diputació, però no les entitats municipals descentralitzades. El consorci tindrà un president i uns òrgans de govern, que seran un consell general, una comissió permanent i un ens gestor, que podria ser un gerent o una empresa de titularitat completament pública. Els estatuts també preveuen la creació d'un consell consultiu de l'audiovisual de les Terres de l'Ebre, format per professionals que podran assessorar sobre els continguts, però les decisions del qual no seran vinculants. El director del canal Ebre TV, que també podria ocupar el càrrec de gerent, haurà de ser una persona amb experiència acreditada en els mitjans audiovisuals.

El Punt (20-01-06)

La comissió d'Urbanisme ajorna l'aprovació del POUM de Tortosa

Costes emet un informe desfavorable per un defecte de forma als plànolsLa comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va acordar ahir deixar sobre la taula l'aprovació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa, que no podrà tenir llum verd fins a la pròxima reunió, l'1 de març. El director general d'Urbanisme, Joan Llort, va afirmar que han rebut tota la documentació i que és correcta, però que falten «més hores de treball conjunt» amb l'Ajuntament. De fet, Llort va restar importància a un informe desfavorable de Costes.

Llort va remarcar que estan estudiant en profunditat tota la documentació del POUM de Tortosa, i que serà sotmès a aprovació amb motiu de la pròxima reunió de la comissió, l'1 de març. «Falten algunes hores de treball conjunt», va admetre Llort, que va relativitzar el retard quan va recordar que la comissió d'Urbanisme encara treballa dins del termini legal. «És cert que el POUM acumula un cert retard, per això no ens vindrà de cinc setmanes més», va dir. El director general d'Urbanisme va assegurar que han rebut tota la documentació que els havia de trametre l'Ajuntament, però va afegir que Tortosa també estava obligada a demanar un informe a la direcció general de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, ja que una part de les riberes de l'Ebre són zona maritimoterrestre. Costes ha emès un informe desfavorable perquè els plànols no incloïen les línies del domini públic.

> Petit hotel a Deltebre i fre a la segona fase de Tres Cales

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va posar ahir condicionaments a la construcció d'un petit hotel a la zona nord de Deltebre, projectat en terrenys no urbanitzables pròxims a l'embarcador del Santa Susanna. «Hem demanat que s'hi desplaci un dels centres de serveis turístics que el pla director del Delta preveia per cada municipi», va dir Joan Llort. El director general d'Urbanisme va afegir que van deixar sobre la taula la segona fase de la urbanització Tres Cales, a l'Ametlla de Mar.

El Punt (20-01-06)

19 de gener del 2006

Manolo Tomàs (PDE): «L'Ebre ha estat un riu claveguera»

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va afirmar ahir que l'informe sobre la contaminació farmacològica confirma que «l'Ebre ha estat un riu claveguera». Tomàs va recordar que l'Ebre no té prou aigua per diluir tot allò que els humans hi aboquem, ja que és un riu mediterrani amb forts estiatges. «La tendència del cabal és continuar decreixent, i els nous regadius projectats al llarg de tota la conca només serviran per agreujar la situació i provocar altres problemes de falta de qualitat», va remarcar. Tomàs va explicar que coneixia l'interès de Damià Barceló per l'impacte ambiental dels medicaments, i que durant un viatge a Brussel·les el científic va fer-li un comentari tan irònic com preocupant sobre la presència de fàrmacs al riu: «Barceló va dir-me que hi havia molt paracetamol, i que l'aigua de l'Ebre podria ser un bon remei per al mal de cap.» L'estudi estableix que la concentració d'acetaminofè, component bàsic del paracetamol, assoleix els 250 nanograms per litre.

El Punt (19-01-06)

L'Ebre està contaminat amb una vintena de fàrmacs que arriben al riu pels vàters

Un informe del CSIC registra concentracions importants d'analgèsics, antiinflamatoris i antibiòtics

L'Ebre és un riu malalt, encara que l'aigua estiga plena de medicaments. Un informe científic ha confirmat la presència d'una vintena de fàrmacs a l'aigua del riu, sobretot analgèsics, antiinflamatoris, antidepressius i antibiòtics. Aquests medicaments arriben al riu a través dels excrements humans, i el cabal de l'Ebre és incapaç de diluir-los, fins al punt que el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat concentracions que podrien tenir efectes adversos sobre els peixos i altres organismes aquàtics. Siga com siga, al tram català de l'Ebre és on s'han registrat els nivells més baixos.

L'estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) sobre la presència de fàrmacs a l'aigua de l'Ebre l'ha dirigit Damià Barceló, del Centre d'Investigació i Desenvolupament de Barcelona. En declaracions a El País, Barceló va explicar que hi ha molts medicaments amb un compost actiu resistent al metabolisme humà, i que després apareixen als excrements en unes proporcions molt elevades. A més, les campanyes informatives de les administracions no acaben de funcionar, i un 25% de la població europea continua llençant els fàrmacs a través del lavabo o del vàter. Segons Barceló, el problema és que les plantes depuradores d'aigües residuals no estan preparades per tractar aquestes substàncies, i només eliminen un 10% dels fàrmacs contaminants.
Per tant, per seguir la pista dels medicaments, l'equip de Barceló va instal·lar 18 punts de mostreig al llarg de tota la conca de l'Ebre, entre Àlaba i Tortosa. Les estacions de la capçalera del riu, però sobretot les de Navarra i Saragossa, van registrar els nivells més alts, amb concentracions de fins a 600 nanograms per litre. Per contra, el curs mitjà i baix de l'Ebre és el que estava més net de medicaments, amb valors inferiors als 200 nanograms per litre. És el cas de l'estació de Torres de Segre, a Lleida, i també del punt de mostreig de Tortosa. Els investigadors estan preocupats pels efectes secundaris del còctel de fàrmacs sobre els sers vius, ja que els antibiòtics poden afectar la resistència dels microorganismes, i els estrògens poden provocar mutacions sexuals als peixos i alteracions metabòliques a les persones. Amb tot, afirmen que hauríem de beure un milió de litres d'aigua del riu per assimilar la quantitat d'una sola pastilla d'ibuprofè.

> El projecte Aquaterra

L'informe sobre la contaminació farmacològica de l'Ebre forma part del projecte europeu Aquaterra, que també estudia la situació d'altres sistemes fluvials com el del Danubi i l'Elba. Els científics afirmen que les concentracions registrades fins ara a l'Ebre no són excepcionals, sinó que es corresponen al nivell mitjà europeu. L'estudi és pioner a l'Estat espanyol, però fa anys que científics com Damià Barceló reclamaven una investigació exhaustiva sobre l'impacte ambiental dels medicaments i les possibles solucions. Per exemple, Barceló demanava un estudi sobre les zones en què l'aigua estiga contaminada per purins, ja que podrien trobar-se els residus dels antibiòtics subministrats als porcs. D'altra banda, l'envelliment de la població fa augmentar el consum de fàrmacs, i l'Estat ja és al setè lloc del rànquing mundial.

El Punt (19-01-06)

18 de gener del 2006

Les ofertes privades per la TDT ebrenca

La Generalitat ha donat a conèixer avui les diferents ofertes que han presentat els operadors privats al concurs de concessió de canals locals de televisió digital terrestre (TDT). En el cas de les Terres de l'Ebre, finalment han estat vuit les ofertes presentades, que opten a les tres llicències disponibles. En el global de Catalunya, les sol·licituds a concurs són 128, per als 59 canals de TDT local privada que es concediran.
Però bé, com dèiem, a la demarcació de les Terres de l'Ebre hi ha vuit projectes candidats, corresponents a les següents empreses:

-Canal 21 Ebre SL (Canal Català Ebre)
-EBE Imatge i Comunicació SL (La Veu de l'Ebre)
-Mediata Comunicació SL (Canal 55, Sant Carles de la Ràpita)
-Medios Audiovisuales del Maestrat SL (Canal 56, Vinaròs)
-Telelínia Local SA (???)
-Televisió Ulldecona (també tenia la seu social a Vinaròs)
-Tortosa Televisió SL (Canal Terres de l'Ebre)
-Trans-Iberus SL (Canal 31-Tortosa Televisió)

Tortosa continua l'aposta pel manteniment amb un nou servei de jardins i zones verdes

L'Ajuntament destinarà 300.000 euros anuals per incorporar els nous parcs, places i centres escolars

L'Ajuntament de Tortosa ha tret a concurs públic l'adjudicació del nou servei integral de manteniment dels jardins i zones verdes del municipi, al qual preveu destinar uns 300.000 euros anuals. La regidora de Serveis, Dolors López, va afirmar ahir que l'adjudicació del nou contracte completarà l'aposta pel manteniment que ja va iniciar l'Ajuntament amb la revolució de la neteja, i que l'esforç econòmic té el doble objectiu de millorar el servei i incorporar les zones verdes que Tortosa ha assumit últimament. Amb tot, la brigada de parcs i jardins continuarà fent-se càrrec del parc municipal Teodor González.

«Amb el nou contracte farem un esforç econòmic per millorar el manteniment dels jardins i les zones verdes de la ciutat, però també per incorporar nous sectors com la nova plaça del Temple i el parc de la Fira de Remolins», va detallar ahir la regidora de Serveis, Dolors López. En aquesta línia, López va remarcar que el plec de condicions també ha incorporat les zones enjardinades i els arbres dels centres escolars, que també són de competència municipal. La regidora va afegir que el passeig de Ribera és una altra peça important que l'Ajuntament ha assumit fa poc, ja que la constructora només s'encarregava del manteniment de l'obra durant el primer any.
Segons el plec de condicions, l'Ajuntament preveu destinar uns 300.000 euros anuals al nou servei integral de manteniment dels jardins i zones verdes de Tortosa. L'àmbit territorial del contracte, que tindrà una durada de dos anys amb la possibilitat d'ampliar el període dos anys més, inclou carrers, places, jardins, parcs i rotondes enjardinades del barri de Remolins, barri del Rastre, urbanització Parc Nivera, Eixample Antic, Sant Josep de la Muntanya, Raval de Caputxins, Raval del Falcó, Raval de la Llet, el Temple, Ferreries-Sant Vicent, eix de l'Ebre (C-12), i barri de Quatre Camins. També les fonts i basses públiques de la plaça de la Família, plaça del Tortosí Absent, plaça d'Espanya, jardins del Príncep, passeig Jaume I i passeig de Ribera. «La nostra prioritat és continuar rentant la cara de Tortosa, després de millorar la recollida de la brossa i la neteja viària», va recordar López, que va destacar que l'Ajuntament també està renovant les papereres, el mobiliari urbà i els parcs infantils.

«El primer que veu la gent és la neteja i els jardins»

La regidora Dolors López va admetre que el primer que veia la gent, sobretot els que visitaven Tortosa per primera vegada, era la falta de neteja i l'escàs manteniment de les zones enjardinades. «Però amb el nou contracte de neteja estem redreçant aquesta situació i la gent ja nota el canvi», va remarcar. El plec de condicions del servei integral de jardins i zones verdes inclou un marc general de gestió i un catàleg amb les zones incloses, en què l'Ajuntament detalla exhaustivament la superfície i el tipus de vegetació de cada peça. El contracte reclama una política de gestió de jardineria «més integrada, planificada i eficient dels recursos paisatgístics urbans», per millorar la imatge, la qualitat de vida i la promoció socioeconòmica de la ciutat.

El Punt (18-01-06)

Accediu al plec de condicions del nou servei integral de jardins i zones verdes clicant aquí mateix.

Tortosa retarda l'aprovació del pressupost fins al 27 de gener

El govern de Tortosa ha tornat a ajornar, ara fins al 27 de desembre, el ple de l'Ajuntament en què haurà de sotmetre a aprovació el pressupost municipal pel 2006. Així ho va anunciar ahir Ràdio Tortosa, que també recollia unes declaracions de l'alcalde en què detallava les principals inversions, com la continuació del pla integral del nucli antic (Pincat) i l'acabament del pavelló firal. El pressupost global de l'Ajuntament tortosí serà de 34,2 milions d'euros, i el capítol d'inversions superarà els 9 milions d'euros. Les últimes informacions assenyalaven que el ple del pressupost es convocaria pel 20 o el 25 de gener.

El Punt (18-01-06)

17 de gener del 2006

La PDE demana per escrit a la Generalitat que la Creu de Sant Jordi vagi a la Casa de l'Aigua

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha demanat per escrit al delegat de la Generalitat de les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, que la Creu de Sant Jordi que va rebre el moviment social siga dipositada a la Casa de l'Aigua. La carta, que pretén tancar la polèmica amb el sector crític amb el portaveu Manolo Tomàs, està datada el 10 de gener, i inclou la resolució de l'assemblea intercomarcal del 19 de desembre, signada per les plataformes locals de l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Alcanar, Tortosa, la Ribera d'Ebre, Barcelona i els Jóvens en Defensa de l'Ebre. Segons la PDE, cal que la Creu de Sant Jordi puga ser vista, visitada i admirada «amb tota la dignitat», i la Casa de l'Aigua és el lloc «més adient». La PDE recorda que l'antiga estació del Carrilet és «un lloc amb una història emblemàtica», antic nexe d'unió entre pobles i actual punt de referència per a la comunitat científica contrària als tranvasaments. «En el cas que la Casa de l'Aigua canviï la seua ubicació o pateixi qualsevol altra eventualitat, ja buscaríem un altre lloc», conclou la carta de la PDE.

El Punt (17-01-06)

Tortosa dedicarà la major part de les inversions del 2006 a continuar el Pincat i acabar el pavelló firal

L'equip de govern té previst aprovar el 25 de gener el pressupost de l'Ajuntament de Tortosa per al 2006, segons va confirmar l'alcalde, Joan Sabaté, amb motiu d'una entrevista concedida a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Sabaté va precisar que el capítol d'inversions superarà els 9 milions d'euros, i que entre les partides més destacades hi haurà les corresponents al pla integral del nucli antic (Pincat), l'acabament del pavelló firal, la rotonda de l'hospital, i una consignació per continuar l'esforç per al manteniment de la ciutat. En realitat, el pressupost d'inversions es reduirà un 21% respecte al del 2005, que superava els 11 milions d'euros. Sabaté va afirmar que la xifra prevista per enguany és «important per una ciutat com Tortosa», i que el pressupost global serà de 34,2 milions d'euros, un 1,78% més que l'any passat.
D'altra banda, Sabaté va detallar que el pressupost destinarà 2,4 milions al desenvolupament d'algunes actuacions del Pincat, com l'expropiació de les cases de davant de la Catedral i la urbanització de la plaça. També l'adequació del carrer Sant Domènec, que forma part dels tres eixos viaris definitius al pla, i l'adquisició de sòl i altres obres menors. Però el gruix més important de les inversions anirà destinada al pavelló firal, que segons l'alcalde hauria d'estar enllestit a finals d'any, perquè a principis del 2007 ja puga funcionar com a «gran pavelló poliesportiu». Sabaté va remarcar que durant el 2006 s'impulsarà la millora i ampliació de les instal·lació esportives, i que també serà un any clau per a la recuperació del mercat del peix i la instal·lació del campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El Punt (17-01-06)

Una auditoria determinarà el deute de la comunitat de regants de l'Esquerra de l'Ebre

Pegueroles i Castells prenen possessió dels càrrecs amb el repte de pacificar i democratitzar l'entitat

Els nous gestors de la comunitat de regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles i José Pedro Castells, van prendre ahir possessió dels seus càrrecs, i van tancar més de tres anys de conflicte amb el sector controlat per Joel Bonet. La primera acció de govern del Sindicat Agrícola de l'Ebre, òrgan executiu de la comunitat, va ser l'encàrrec d'una auditoria per saber quin és l'endeutament de l'entitat, ja que els nous gestors sospiten que el deute podria assolir xifres astronòmiques. Tot i un últim intent de Bonet per evitar el traspàs de poders, Pegueroles i Castells es van comprometre a pacificar la comunitat.

El nou president del Sindicat Agrícola de l'Ebre, José Pedro Castells, va explicar que ahir mateix va començar a treballar el gabinet d'auditors que ha de determinar quin és el deute de la comunitat de regants de l'Esquerra. «Encara no tenim tots els números, però sabem que van contractar-se un crèdit de 6 milions d'euros i altres préstecs addicionals», va afirmar Castells, que va destacar la col·laboració de l'antic secretari del Sindicat, l'únic representant dels anteriors gestors que ahir va anar a rebre la nova junta. «Tenim sospites que l'endeutament de la comunitat és excessiu, i que haurem d'afrontar una situació complicada», va afirmar el president del Sindicat de Regs. En aquest sentit, el president de la comunitat, Lluís Pegueroles, va concretar que l'auditoria podria estar enllestida en dos mesos, tot i que esperen tenir els primers resultats per presentar-los amb motiu de la junta general ordinària que hauria de celebrar-se a finals de febrer.
Pegueroles va afegir que durant el primer trimestre del 2006 els auditors també hauran de determinar la disponibilitat de tresoreria de la comunitat, per establir quins són els pagaments pendents. L'altre repte de la presidència és preparar la reforma de les ordenances de l'entitat, que daten del 1907, i aprofitar la celebració del centenari per aconseguir la modernització, la democratització i la pacificació de la comunitat de l'Esquerra. «Seria absurd fingir que aquí no ha passat res, perquè la lluita ha estat aferrissada i les ferides són fondes», va admetre Pegueroles. El nou president de la comunitat va insistir en el seu paper institucional, i va dir que reprendrà les relacions amb les administracions, amb un «tarannà diferent».

> No canviaran aigua per obres

Pegueroles i Castells van afirmar que defensaran els drets dels regants «des de la més estricta cordialiat», i que esperen renegociar els diferents convenis amb la Generalitat i el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), ja que al Delta hi ha obres molt retardades i deteriorades, i no voldrien perdre «ni un euro». Amb tot, Castells va recordar que rebutjaran més transvasaments, i que no canviaran aigua per obres. Pegueroles també va detallar que el secretari els ha d'informar dels diferents litigis pendents, com un recurs d'empara contra el resultat electoral del 29 d'octubre. Segons Pegueroles, el secretari Antonio Faura els va informar que divendres ja van rebre la resolució de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que desestimava la suspensió del traspàs de poders, l'últim intent del sector de Joel Bonet per continuar controlant la comunitat. D'altra banda, mentre Josep Vila serà el nou secretari del Sindicat de Regs, Pegueroles va precisar que la comunitat no té secretari, ja que el sector de Bonet va destituir l'advocat deltebrenc Jordi Casanova. Pegueroles va afirmar que espera arribar a un acord amb Casanova, sense concretar si serà perquè continuï al seu càrrec.

El Punt (17-01-06)

Disqus for Marfanta