28 de febrer del 2006

El bloc de Joan Josep Duran

Avui ens ha arribat l'adreça del nou bloc de l'amic Joan Josep Duran, regidor de Cultura, Turisme i Educació de l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Duran el defineix com un bloc d'anotacions polítiques i acció de govern. Entre les notícies que avui hi ha penjades destaca l'organització de l'exposició "De l'Ebre a la mar", que es podrà veure al teatre La Llanterna a partir del 3 de març, així com la prèvia de la visita de la consellera Marta Cid, que demà dimecres posarà la primera pedra de la nova llar d'infants municipal i el menjador de l'escola pública Lluís Viñas. El bloc de Duran també inclou una interessant enquesta sobre la població que hauria de tenir Móra d'Ebre, una crònica sobre la manifestació del 18-F a Barcelona i un avanç del projecte del pla de recuperació del castell. Segur que seguirem el bloc de Juanjo Duran de ben a prop. L'adreça, http://webfacil.tinet.org/jjdm.

Ràdio Ebre té més oïents que Ràdio 4 (però això no justifica el tancament de la primera en català)

Podríem dir que Ràdio Ebre, l'emissora de la Cadena Ser que emet des de Tortosa per al Baix Ebre i el Montsià (la Terra Alta i la Ribera d'Ebre queden cobertes per les emissions de Ràdio Móra d'Ebre), és més escoltada que Ràdio 4 en tota Catalunya. Avui ens han explicat que, segons les últimes dades de l'Estudi General de Mitjans, Ràdio Ebre té una mitjana d'uns 6.000-7.000 oïents, mentre que l'emissora catalana de RNE, la primera ràdio pública en català, té una audiència mitjana de 8.500 persones. El president de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) va dir que la xifra és massa reduïda tenint en compte que Catalunya té 7,5 milions d'habitants, i que per tant Ràdio 4 no és un bon servei públic ni cohesiona el territori. I per això la volen tancar. Amb aquesta i altres mesures volen salvar l'ens públic RTVE. Però la realitat és que han pres el camí més fàcil: la culpa és dels catalans, que ens gastem els diners pel capritx de tenir una emissora en català. Els governs socialistes de Madrid són especialistes en tancar emissores, com ens ha recordat avui un company veterà. Ràdio Tortosa, que també depenia de RNE, la van tancar de la nit al dia, de la forma més barroera possible: els treballadors van assabentar-se del tancament a través d'un fax, amb molt poques hores de marge per actuar. Ràdio 4 potser l'escoltava molt poca gent, però ens agradava que ocupés el seu lloc al dial. Allà vam fer-hi sis mesos de pràctiques i vam tenir temps de conèixer les virtuds i els vicis d'una emissora pública i amb periodistes-funcionaris. Però el problema és dels polítics, que només veuen els mitjans públics com instruments de propaganda. Si la propaganda no els fa falta i, adamunt, es perden diners, no tenen escrúpols a l'hora de tancar la barraca. El més trist de tot això és que ni el PP va atravir-se a carregar-se Ràdio 4...

Tortosa Televisió reviu la manifestació del 18-F

Potser no us heu fixat, però resulta que Tortosa Televisió fa dies que no fa una altra cosa que reemetre la manifestació que va fer-se el 18 de febrer a Barcelona, convocada per la plataforma ciutadana Tenim el Dret a Decidir, en favor d'un estatut sense retallades. Acompanya les imatges la sintonia d'una sardana que no som capaços de reconèixer, i les imatges de gent desfilant amb senyeres i estelades només són interrompudes per les declaracions de polítics i personatges famosos entrevistats pels periodistes, a peu de pancarta. Les imatges són de Tortosa Televisió perquè veiem el micro amb l'identificatiu del canal, i també perquè alguns famosos com Lloll Bertran fan declaracions (massa ensucrades i embafadores, la veritat) en favor dels tortosins i de les Terres de l'Ebre. Però sens dubte, el més espectacular són les paraules de l'actor Joel Joan, que remarca que Catalunya és una nació ocupada per Espanya (sic). El que no sabem és què pintava Tortosa Televisió a la manifestació del 18-F... Ni per què fa tantes redifusions d'un acte que ja té 10 dies d'antiguitat.

Tortosa aprova la reparcel·lació de l’antiga finca de Madaus-Euromed

L’Incasol obliga l’Ajuntament a una compensació per la protecció dels aiguamolls de Campredó

L’Ajuntament de Tortosa va donar el vistiplau ahir a quatre nous convenis urbanístics, amb l’objectiu d’incorporar-los en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) abans que l’aprovi la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. El conveni més interessant és un acord de col·laboració amb l’empresa Posival SL, per reparcel·lar els terrenys que la companyia farmacèutica Madaus-Euromed va deixar lliures quan en va retirar la inversió. La reordenació dels més de 87.100 metres quadrats també servirà per «compensar» l’Institut Català del Sòl (Incasol) per la protecció dels aiguamolls de Campredó.

Tortosa va desencallar ahir la reordenació de la finca que fa vuit anys va comprar la companyia Madaus-Euromed. La multinacional va anunciar el 2002 que retirava la seua inversió, que era d’uns 21 milions d’euros, pels canvis en el sector farmacèutic internacional. El regidor d’Urbanisme, José Martín, va explicar que l’Ajuntament ha hagut de signar un conveni amb la nova propietària dels terrenys, l’empresa Posival SL, ja que l’anterior acord de col·laboració amb Madaus-Euromed no permetia la reparcel·lació de la finca. L’Ajuntament ha dissenyat ara un altre desenvolupament industrial per al sector, «que és molt interessant perquè està prop de Tortosa i del polígon industrial Baix Ebre».
Martín va concretar que amb la reparcel·lació hi haurà nous vials, i que l’empresa podrà construir-hi «quatre o cinc» illes de naus aparellades, amb un mínim de 400 metres quadrats cadascuna. «Hem defensat molt bé els interessos municipals, perquè l’Ajuntament no haurà d’assumir els costos de la urbanització i rebem una parcel·la de 4.300 metres quadrats, que després podrem subhastar», va remarcar. El regidor d’Urbanisme va detallar que una altra part dels terrenys que ha rebut l’Ajuntament seran per compensar l’Incasol per la requalificació dels aiguamolls de Campredó com a zona verda, que era una mesura proposada en el pla territorial de les Terres de l’Ebre. De fet, l’Ajuntament també va aprovar ahir un conveni amb l’Incasol, que també rebrà altres finques al polígon Catalunya Sud. Per contra, l’Ajuntament rebrà dues parcel·les per a usos d’equipaments i serveis de la pedania de Campredó.

> Zona maritimoterrestre i Soldebre

L’última reunió de la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va deixar damunt de la taula el POUM de Tortosa, entre altres motius perquè la direcció general de Costes havia demanat que l’Ajuntament incorporés la zona maritimoterrestre al nou ordenament. «Per un error, havíem oblidat incloure el domini públic en la normativa urbanística i en els plànols», va afirmar el regidor d’Urbanisme, José Martín. El ple d’ahir també va aprovar un conveni per requalificar els terrenys que ocupa la cooperativa Soldebre al polígon de la Ravaleta, i les finques que ha adquirit fa poc per fer una ampliació. Martín va explicar que la reunió de la comissió territorial d’Urbanisme serà el 6 de març, i que l’Ajuntament és optimista sobre l’aprovació del POUM en la pròxima sessió. Amb tot, l’Ajuntament té previst incloure nous convenis, com és el del projecte de Tortosa Golf Resort, en el termini que tindrà per redactar el text refós del POUM.

El Punt (28-02-06)

La borsa jove d’habitatge de Tortosa ja ha tramitat 23 ajuts i ha llogat 6 pisos

La borsa jove d’habitatge de Tortosa va fer ahir un balanç positiu dels seus primers nou mesos de funcionament, i va anunciar que ja ha tramitat 23 sol·licituds d’ajudes, per un valor total de gairebé 26.000 euros. Les ajudes es repartiran en dos grups: 19 per a col·lectius especials i 4 per a joves menors de 35 anys. Les borses joves d’habitatge són un servei que té l’objectiu de posar en contacte, en condicions avantatjoses, els joves amb els propietaris que volen llogar-los habitatges, així com oferir informació i assessorament sobre la gestió dels ajuts disponibles. La borsa jove d’habitatge permet als joves trobar pisos de lloguer en bon estat, i els ajuda a negociar les millors condicions possibles sense cap cost, ni per al llogater ni per al propietari. Concretament, la borsa jove d’habitatge de Tortosa ha atès un total de 131 consultes a la seua oficina, situada al Punt d’Informació Juvenil que hi ha a l’estadi municipal. Un 71% de les consultes eren sobre qüestions relacionades amb ajuts, i un 14% provenien de propietaris interessats a deixar el seu pis a la borsa. També s’han atès dotze consultes per correu electrònic i un nombre indeterminat de consultes telefòniques. Durant els primers nou mesos, la borsa jove d’habitatge de Tortosa ha captat vuit pisos, sis dels quals ja han estat llogats.

El Punt (28-02-06)

Nadal convoca l’Idece per nomenar la nova directora

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar ahir que ha convocat el consell rector de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) per al 9 de març. El també president de l’Idece nomenarà formalment la persona que assumirà la direcció de l’organisme en substitució del dimissionari Enric Roig. Segons diferents informacions, el relleu de Roig podria ser Genoveva Margalef, membre del PSC del Perelló i responsable de gestió tributària de l’Agència Tributària de Tortosa.

El Punt (28-02-06)

27 de febrer del 2006

Comença la construcció del primer parc eòlic de la Terra Alta

El Gepec ha donat a conèixer aquesta tarda un comunicat de la plataforma de la Terra Alta, en què adverteixen que ja ha començat la construcció del primer parc eòlic de la comarca. Concretament, els proteccionistes informen de l'acció que han desenvolupat a Gandesa, per evitar el trànsit del camió que transportava les primeres peces del parc eòlic de Vilalba dels Arcs. Si voleu llegir el comunicat complet de la plataforma, feu clic aquí mateix. La notícia era esperada: el parc de Vilalba estava autoritzat i algun dia havia de començar la seua construcció, com també s'iniciaran les obres de la resta de centrals eòliques que hi ha autoritzades a la Terra Alta. En total, uns 180 molins, segons els últims càlculs d'Indústria. De totes maneres, ens sorprèn que la plataforma no haja avisat els mitjans de comunicació que avui faria aquesta acció, ja que segurament hauria tingut més ressò. La nostra opinió és que la plataforma s'ha equivocat d'estratègia des de fa temps, ja que s'ha concentrat excessivament en un únic front: reduir el número de molins dels parcs autoritzats i evitar la construcció de la línia d'evacuació de l'energia. Com ha quedat demostrat la setmana passada, igual o més important que aquestes qüestions era mantenir la guàrdia sobre l'allau de projectes eòlics que continuen desembarcant a la Terra Alta i en el conjunt de les Terres de l'Ebre, i reclamar una normativa per evitar-ne la massificació, ara i en el futur. Les declaracions de Rañé i la posterior rectificació del Govern potser han servit per obrir els ulls de molts que es pensaven que la massificació es limitaria a la Terra Alta. I per cert: on és la plataforma del Baix Ebre i el Montsià? Perquè al Baix Ebre ja hi ha nous projectes en tràmit, i al Montsià també estan al caure...

26 de febrer del 2006

Sabaté renya el sector oleícola en la inauguració de la fira de Jesús

El president de la Cambra de Tortosa, Valentí Faura, va ser l’encarregat d’inaugurar ahir a la tarda la XI Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, que fins avui es farà a l’entitat municipal descentralitzada de Jesús. Tot i així, Faura va ser protagonista amb l’alcalde, Joan Sabaté, que va aprofitar per intervenir en l’última polèmica entre el Departament d’Agricultura i el sector oleícola del Baix Ebre i el Montsià. Sabaté va instar els productors a «no malbaratar» el bon moment que viu el sector per la pujada del preu de l’oli i els esforços que fan les cooperatives i Agricultura. «No ens hem de deixar portar per l’interès d’uns quants de desgastar el DARP i el conseller», va afegir Sabaté, que va advertir que «una tensió innecessària i inoportuna» amb Agricultura «podria posar en perill» la correcta distribució d’ajudes en el sector. L’alcalde, que va recordar que les pèrdues no superaran el 5% i que són necessàries per al «reequilibri comarcal», va instar els productors a reprendre el diàleg. Durant l’acte, els productors van desplegar una pancarta amb què acusaven el DARP d’haver-los fet perdre 8 milions d’euros.

El Punt (25-02-06)

Els Regants de l’Esquerra de l’Ebre arrosseguen un deute de 6 milions

L’auditoria encarregada pels nous gestors recomana mesures de xoc per reconduir la comunitat

La Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre va celebrar ahir la primera junta general des del canvi de govern. Els presidents de la comunitat i del seu òrgan executiu, el Sindicat de Regs, van donar a conèixer els primers resultats d’una auditoria que estableix que l’endeutament acumulat durant l’etapa de Joel Bonet és d’almenys uns 6 milions d’euros. Amb tot, Lluís Pegueroles i José Pedro Castells van rebre el suport de la gran majoria de comuners a l’hora d’aplicar una primera mesura de xoc: una derrama de 65,22 euros per jornal de terra, que hauria de servir per eixugar la part més urgent del deute i afrontar la despesa corrent.


La junta d’ahir va tornar a ser força tranquil·la i molt participativa, ja que van assistir-hi gairebé 200 comuners amb un total de 3.835 vots propis i vots delegats. En aquest sentit, la proposta «dolorosa però necessària» per redreçar els comptes de la comunitat va rebre més de 3.000 vots a favor. La mesura de xoc que la junta va aprovar ahir pretén ser «com una primera injecció d’antibiòtics per evitar que el malalt es mori», segons va argumentar el president de la comunitat, Lluís Pegueroles. Així, els regants hauran de pagar enguany 65,22 euros per cada jornal de terra, si bé els nous gestors han decidit dividir la quantitat en dues quotes: una de 33 euros que pagaran al març i una altra de 32,22 euros que hauran de pagar a l’octubre.
De fet, el president del Sindicat de Regs, José Pedro Castells, va detallar que l’endeutament acumulat és d’uns 6 milions d’euros, però que els pagaments més immediats superen els 1,3 milions. D’altra banda, mentre que el pressupost per a l’exercici del 2006 és d’uns 3,6 milions d’euros, els ingressos garantits (sobretot pel cànon del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i la central hidroelèctrica de Xerta) només representaran uns 2 milions. Això vol dir que enguany la Comunitat de Regants de l’Esquerra tindrà un dèficit en despesa corrent d’1,6 milions d’euros. Per tant, les dues derrames aniran destinades a pagar part del deute històric i també per afrontar la despesa corrent, que no podrà ser coberta amb els ingressos. Castells va assenyalar que ja han començat a negociar per refinançar el deute a llarg termini, i que «en cap cas» vendran més aigua de la concessió per poder eixugar el dèficit.

> Les obres previstes per al 2006

Els nous gestors calculen que el dèficit de la comunitat va començar a disparar-se a partir del 1993, per la construcció i «mala gestió» del centre de recepció d’arròs Regants Esquerra SL, que va aixecar-se a Deltebre per absorbir l’excedent de producció. El deute també va anar creixent perquè els anteriors gestors van establir, fa uns tres anys, una única quota anual de poc més de 9 cèntims per jornal. Però tot i la «delicada» situació econòmica que han heretat, els nous gestors han projectat una sèrie d’obres per renovar algunes bombes obsoletes, amb un cost d’uns 90.000 euros, i també per instal·lar unes comportes automatitzades a l’assut de Xerta. Aquesta obra, i la instal·lació d’uns cargols d’Arquímedes a la zona de la Pedrera, costaran uns 2 milions d’euros i permetran doblar la capacitat del canal, fins a assolir els 6 metres cúbics per segon. D’altra banda, la comunitat signarà dimarts un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua per revestir les sèquies Lligallo-Camarles i Lligallo-l’Aldea.

El Punt (26-02-06)

25 de febrer del 2006

Bargalló anuncia una nova normativa eòlica per evitar la massificació

El Palau Abària de Tortosa ja és la nova seu de la Generalitat a les Terres de l’Ebre

El conseller primer i president en funcions de la Generalitat, Josep Bargalló, va ser l’encarregat d’inaugurar ahir la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. Han estat més de tres anys d’obres i una inversió d’uns 3 milions d’euros, que han servit per rehabilitar el Palau Abària, un dels edificis més representatius del nucli antic de Tortosa. La visita de Bargalló, al marge d’aplegar una important representació social i institucional d’arreu del territori, va servir per deixar clara la posició del govern català sobre la polèmica eòlica. El conseller primer va matisar les declaracions del conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, i va anunciar la «imminent» aprovació d’una normativa que evitarà la «massificació eòlica» a les comarques de l’Ebre.

Bargalló va aprofitar la visita d’ahir a Tortosa per posar una mica de llum en la nebulosa de declaracions oficials sobre el model d’implantació eòlica que preveu la Generalitat. Només quatre dies després de les declaracions del conseller Rañé, que havia afirmat que el govern no posarà límits a l’allau de projectes de parcs eòlics que continuen desembarcant a les Terres de l’Ebre, el conseller primer va recordar que parlava «com a president de la Generalitat en funcions i en nom de tot el govern». Bargalló va precisar que ho havia discutit amb el titular d’Indústria, i que tenia la percepció que potser Rañé no s’havia explicat bé. «El nostre govern no ha aprovat cap projecte de parc eòlic a les Terres de l’Ebre, i els que estan aprovats són fruit de la política del govern anterior», va dir. Bargalló va recordar que alguns d’aquells projectes no s’han executat perquè no tenien garantida la connexió a la línia per evacuar la producció energètica.
En segon lloc, va admetre que l’executiu català té set expedients més en tràmit a les comarques de l’Ebre, i 22 sol·licituds més que encara no han entrat en fase de tramitació. «Ara no podem dir si els projectes seran aprovats o no, perquè això seria prevaricació i influir en un expedient que encara no s’ha tramitat», va advertir. «Sí que podem dir que no necessàriament tot allò que està en tràmit acabarà sent aprovat, i sense cap judici de valors també podem avançar que alguns dels expedients tenen carències tècniques evidents», va revelar Bargalló.
Tot seguit, el conseller primer va alertar que en aquests moments les Terres de l’Ebre ja concentren entre el 50% i el 60% de la producció eòlica autoritzada a Catalunya, i que la Generalitat sap que un percentatge tan alt «no és bo ni és correcte». Bargalló va refermar que el govern català vol que el percentatge eòlic assumit per la Terra Alta i la resta de les comarques de l’Ebre siga «molt inferior al 60%». El conseller primer va admetre que l’actual normativa eòlica no permet introduir el concepte de «territorialitat» en la implantació eòlica. En aquest sentit, Bargalló va anunciar que «de manera immediata i a curt termini el govern plantejarà una nova normativa eòlica», per introduir els conceptes de «distribució territorial» i de «no-massificació, potser més difícil de definir». Segons Bargalló, la Generalitat també demanarà que els nous projectes eòlics incorporin les últimes tecnologies, per produir la mateixa energia amb un nombre més reduït d’aerogeneradors.

>La «centralitat» de Tortosa a la vegueria

El conseller primer va destacar que la inauguració del Palau Abària «dignifica» la seu de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, i que representa la consolidació dels diferents edificis que el govern català té a Tortosa. Josep Bargalló va remarcar la voluntat de col·laboració de la Generalitat amb l’Ajuntament per impulsar la recuperació del nucli històric, en la línia del que també estableix el conveni per desenvolupar els ajuts de la llei de barris. El conseller primer va insistir que el Palau Abària ja és la «seu central» de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, «un exemple més del compromís de la descentralització del govern al territori», i el «reconeixement de la centralitat de Tortosa en aquesta vegueria».
Tot seguit, Bargalló va assegurar que és una «prioritat» per al govern tripartit acabar la legislatura amb una nova organització territorial ajustada a la realitat nacional de Catalunya. El conseller primer va negar que hi hagin problemes o retards en la divisió territorial del país en vegueries. Sobre les manifestacions d’alguns alcaldes de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, que han declarat que preferirien formar una vegueria pròpia amb la comarca veïna del Priorat, Bargalló va afirmar que «tot és viable i tot és inviable». El conseller primer va precisar que l’executiu lliurarà al Parlament un document de bases en què proposarà un màxim de set vegueries. «A més d’una delegació de la Generalitat, la vegueria també és una estructura i una oferta de serveis, i hem d’aconseguir que siguin eficients», va dir. Amb tot, Bargalló va garantir que en el tràmit parlamentari de la ponència donaran veu al món local, que tindrà l’oportunitat d’«opinar» sobre la nova divisió territorial.

> El govern ja té el projecte de l’edifici de les delegacions

Una vegada enllestides les obres de rehabilitació del Palau Abària, el pas següent serà l’emplaçament dels diferents serveis territorials de la Generalitat que hi ha a Tortosa en l’anomenat edifici de les delegacions. En declaracions a El Punt, el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va confirmar que el govern ja ha rebut el projecte del nou edifici, que ocuparà més de 5.000 metres quadrats al solar de l’antic institut de batxillerat del carrer Montcada. Salvadó va recordar que el futur edifici de les delegacions tindrà tres plantes i un gran aparcament subterrani amb més de 200 places. «Hem volgut que siga l’edifici més singular i representatiu de les Terres de l’Ebre, ja tenim el projecte al damunt de la taula i el presentarem molt aviat», va concretar Salvadó, que va admetre que abans caldrà consensuar el disseny de l’edifici amb la comissió de Patrimoni del Departament de Cultura, ja que es tracta d’un projecte molt trencador i impactant, que renovarà la fesomia d’aquest sector del nucli antic de Tortosa. De fet, el delegat va remarcar que la instal·lació del nou edifici dels serveis territorials representarà una veritable revolució per al nucli històric, ja que diàriament hi entraran i sortiran més de 400 treballadors. La previsió és que les obres de l’edifici de les delegacions comencin durant l’actual exercici, amb un pressupost de més de 12 milions d’euros. També enguany és previst que s’enllesteixin les obres de rehabilitació de l’entorn del Palau Abària (plaça i restes de l’església dels Dolors), amb un pressupost de 666.000 euros.

El Punt (25-02-6)

Genoveva Margalef agrada CiU com a nova directora de l'Idece

CiU, la formació política que va provocar la tempesta política a l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) amb la seua bateria de preguntes sobre la gestió de l'ens durant l'època de l'anterior director, Enric Roig, i amb la filtració del primer informe sobre el forat econòmic, s'està plantejant ara donar un "vot de confiança" a la persona que es perfila com a nova responsable tècnica de l'Idece, Genoveva Margalef. Els convergents consideren que Margalef podria tenir el perfil adequat, i és molt possible que donin suport al seu nomenament amb motiu de la pròxima reunió de l'Idece presidida pel conseller Joaquim Nadal, que ja s'ha convocat per als primers dies de març. Amb tot, també és cert que aquesta possibilitat encara es troba en fase d'estudi. D'altra banda, ERC també haurà de manifestar-se sobre la idoneïtat de Margalef, si bé els republicans han entès i accepten que "el nou director o directora" de l'Idece ha de ser algú de "l'absoluta confiança" del vicepresident, el socialista Miquel Castelló. En aquest sentit, cal recordar que Margalef és membre del grup municipal del PSC del Perelló, i que Castelló governa amb CiU a Roquetes, cosa que per altra banda també podria facilitar el suport dels convergents al nomenament de la nova directora.

Móra la Nova proposa millores en carreteres i la construcció d’un aeròdrom

L’Ajuntament de Móra la Nova ha anunciat que presentarà una bateria de propostes per aconseguir una millora global de les infraestructures a la comarca, en el marc de la pròxima reunió d’alcaldes de la Ribera d’Ebre. La proposta, realitzada en l’última junta de govern local per l’alcalde Joan Manel Sabanza, preveu la millora de diferents trams de les carreteres que travessen la Ribera d’Ebre, i posa un èmfasi especial en cruïlles perilloses i accessos a les poblacions. És el cas de la cruïlla del Molló a l’eix de l’Ebre (C-12), o de la variant d’Ascó (N-230a). També insisteix en la construcció de ponts i passos subterranis per resoldre altres punts negres, com el pas a nivell del carrer Major de Móra la Nova o el pont de l’Ull de l’Asmà a la carretera N-420. D’altra banda, la iniciativa demana a Renfe el manteniment i l’increment de la freqüència del pas dels trens, la millora de les estacions de la Ribera d’Ebre i la construcció de la
doble via entre Reus i Saragossa. A més, Sabanza va suggerir la construcció d’una estació d’autobusos al costat de l’estació del ferrocarril de Móra la Nova. La proposta també preveu la construcció d’un aeròdrom a la partida moranovenca dels Plans.

El Punt (25-02-06)

24 de febrer del 2006

Godall a la blocosfera ebrenca

Tenim un nou company de viatge a la blocosfera ebrenca. L'amic Manel Zaera ens informa avui de l'aparició de Godall.tk - Blog, un bloc que sorgeix amb la voluntat d'aportar un altre canal informatiu i d'opinió davant del buit deixat per la desapareguda televisió de Godall, que com la resta de canals locals haurà d'integrar-se en el nou canal públic de TDT, Ebre Televisió. El precedent immediat de Godall.tk-Blog és el Fòrum de Godall, un punt de trobada a la xarxa que va ser molt visitat durant la polèmica de les obres i les contribucions especials que recentment ha viscut el poble. Personalment, també recordo molt de moviment en aquell fórum fa un parell d'anys, quan va haver-hi la polèmica pels canvis al carnaval. Per cert, bon carnaval a tots els godallencs que ens segueixen.

Genoveva Margalef, nova directora de l'Idece?

Afirma el web de La Veu de l'Ebre que la responsable de Gestió Tributària de l’Agència Tributària de Tortosa, Genoveva Margalef, apunta com la més que probable substituta d’Enric Roig en el càrrec de director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece).
Nascuda a Igualada i resident actualment al Perelló, Margalef és la solució escollida des del departament de Política Territorial i Obres Públiques (del qual depen l’ens) per deixar enrere la crisi causada per la gestió de Roig, que va generar un forat pressupostari a l’Idece superior als 900.000 euros i va provocar la seua renúncia voluntària i un escàndol polític que ha arribat al Parlament de Catalunya. El nomenament de Margalef seria anunciat oficialment pel conseller del departament i president de l’Idece, Joaquim Nadal, probablement durant una reunió del seu consell assessor.
El vicepresident de l’Idece, Miquel Castelló, està pendent del nomenament efectiu de la nova directora per posar en marxa tot un seguit d’actuacions destinades a rellançar les activitats de l’Institut. Però entre aquest paquet de projectes hi figura també la necessitat de concretar la viabilitat d’algunes de les inciatives promogudes per Roig. En aquest sentit, una de les primeres resolucions a les quals haurà de fer front Margalef és la continuïtat futura del Festival del Riu.

Baralla en el tripartit ebrenc per la implantació de l’energia eòlica a les Terres de l’Ebre

Luque diu que els parcs eòlics són compatibles amb la Xarxa Natura 2000

La proliferació de projectes eòlics a les Terres de l’Ebre s’està convertint en un tema de fricció evident en el tripartit ebrenc. Així, ERC i el mateix delegat del govern, Lluís Salvadó, no compartixen els postulats del conseller d’Indústria, Josep Maria Rañé (PSC), de no posar límit al desplegament eòlic, ni del director de Medi Natural, Ramon Luque (ICV), que ahir va negar contradiccions amb Indústria en afirmar que l’energia eòlica pot ser perfectament compatible amb la Xarxa Natura 2000.

Les polèmiques declaracions del conseller d’Indústria, Josep Maria Rañé, a principi de setmana en què es mostrava partidari de no posar límits a la implantació de l’energia eòlica i en què rebutjava el concepte massificació per a la proliferació de centrals eòliques a les Terres de l’Ebre, van ser ahir ratificades pel director general de Medi Natural, Ramon Luque, en una visita al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Així, Luque va negar que existís cap contradicció entre el Departament de Medi Ambient i el d’Indústria, i va assegurar que l’aposta per assolir al final de la legislatura la producció de 1.500 megawats en energia eòlica és compartida pels dos departaments. Luque va assegurar que la implantació eòlica és compatible amb la Xarxa Natura 2000. «És un error pensar que la xarxa és poc més que un parc nacional, ja que s’hi poden desenvolupar activitats humanes determinades», va dir. Tot i això, el director de Medi Natural es va mostrar sensible al rebuig que la proliferació de projectes eòlics ha generat a la Terra Alta: «S’ha generat un debat social perquè l’energia eòlica es desplegue a altres comarques i entenc que és una reflexió que té la seua raó de ser.»
Ara bé, la federació ebrenca d’ERC i el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, veuen les coses des d’una altra òptica. «No totes les parts del govern compartixen la visió del conseller Rañé», va dir Salvadó. En aquest sentit, el delegat va proposar un model que tinga present les densitats «que cada territori pot assumir». El delegat va dir que la implantació de la producció d’energia eòlica hauria de ser «equitativa i equilibrada», i no centrar-se majoritàriament a les Terres de l’Ebre.
D’altra banda, l’executiva d’ERC a les Terres de l’Ebre va anunciar ahir que aprofitarà la visita d’avui del conseller primer, Josep Bargalló, per traslladar-li la seua «profunda preocupació» per les declaracions de Rañé, però també «per la forma com s’està desplegant l’energia eòlica, tant per part del Departament de Treball i Indústria com per part del Departament de Medi Ambient». En aquesta línia, ERC va advertir els departaments governats pel PSC i ICV que no poden pretendre «carregar l’Ebre amb un 60% dels parcs eòlics del país, quan ben just representen un 2,5% de la població de Catalunya». ERC va afirmar que és imprescindible per al territori determinar un sostre màxim d’implantació eòlica i no deixar el futur de les Terres de l’Ebre als designis de l’empresa privada.

El Punt (24-02-06)

Primera junta dels Regants de l’Esquerra de l’Ebre des del canvi de govern

Els membres de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre estan cridats demà a la primera junta general ordinària des del canvi de govern a l’entitat. El nou president de la comunitat, Lluís Pegueroles, va explicar ahir que preveuen una junta general «normal i tranquil·la», ajustada a l’ordre del dia. Amb tot, el desenvolupament de la reunió és imprevisible. En primer lloc, perquè es debatrà l’informe sobre el cessament del secretari de la comunitat, l’advocat deltebrenc Jordi Casanova, que va ser destituït pels anteriors gestors de l’entitat per la seua oposició a l’antic president del Sindicat de Regs, Joel Bonet. En segon lloc, perquè durant la reunió els regants de l’Esquerra coneixeran els primers detalls de l’auditoria dels comptes de la comunitat.
Els nous gestors de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, Lluís Pegueroles i José Pedro Castells, van prendre possessió dels seus càrrecs el 16 de gener, amb motiu d’una assemblea que tancava més de tres anys de conflicte amb el sector controlat per Bonet. En aquell moment, la primera acció de govern del Sindicat de Regs, òrgan executiu de la comunitat, va ser encarregar una auditoria per saber l’endeutament de l’entitat, ja que Pegueroles i Castells sospitaven que el deute podria assolir quantitats astronòmiques. Pegueroles va declinar ahir avançar algun detall de les primeres conclusions dels auditors, ja que «el més correcte és informar primer els comuners i, després, parlar amb la premsa». En qualsevol cas, Castells va detallar al gener que els anteriors gestors havien contractat un préstec de 6 milions d’euros i altres crèdits addicionals. Els auditors també hauran de determinar la disponibilitat de tresoreria i establir els pagaments pendents.

El Punt (24-02-06)

El mercat del peix ja ha sortit a subhasta

El Butlletí Oficial de la Província d'ahir, 23 de febrer, va publicar el concurs per a la concessió de l'obra i explotació comercial de l'antic mercat del peix. Podríem dir que ha començat la subhasta, i que aquesta gran assignatura pendent de la ciutat ja comença a veure quina serà la seua solució. Amb tot, l'abandonament que ha patit l'edifici durant dècades, per culpa de la indefinició o la incapacitat dels nostres governants, ha degradat la imatge urbanística i comercial de Tortosa, que ha permès que el mercat del peix es convertís en un dolorós queixal corcat. De totes maneres, caldrà veure ara quina és la resposta del teixit comercial de Tortosa, i més tenint en compte que han estat una pila d'anys criticant l'Ajuntament pel retard o per la improvisació en la presa de decisions. El comerç de Tortosa hauria de saber estar a l'altura i presentar una oferta, per rehabilitar el mercat del peix i quedar-se'l en concessió. Si l'Ajuntament ha optat, finalment, per deixar l'edifici en mans de la iniciativa privada, que siga el comerç tortosí (i no algú de fora, si se'ns permet una dosi de tortosinisme ranci) qui aposti més fermament per la recuperació i l'explotació comercial de l'antic mercat del peix. Ara ja no hi ha excusa: el nou plec de concidicions estableix que l'edifici s'ha de rehabilitar, i que l'ús a que es podrà destinar l'edifici serà per a la "venda al detall de productes alimentaris secs i complements, productes de neteja, restauració, venda de roba, vestit i de la llar, calçat, joieria i aquells usos que puguin complementar els descrits i que siguin compatibles. L'ús de venda de productes de l'alimentació té per objecte complementar l'oferta de productes frescos que es fa a l'edifici del mercat central". Una part del paviment haurà d'estar fet "obligatòriament" amb pedra d'Ulldecona, i a la part davantera de la plaça, davant de l'avinguda de la Generalitat, també s'instal·larà una marquesina a la que s'incorporarà la parada del bus, una cabina de telèfon públic, un punt d'informació municipal i un quiosc de venda de periòdics, i un altre de venda de loteria. "A resultes de les excavacions arqueològiques es podrà destinar el subsòl de l'edifici, o part d'aquest, per instal·lacions o espais complementaris de l'activitat". En fi, que si teniu uns milions d'euros estalviats i us voleu llançar a l'aventura, en els següents enllaços teniu el plec de clàusules administratives, l'avantprojecte i la memòria.

Altres notícies anteriors:
-El concesssionari que rehabiliti el mercat del peix de Tortosa no podrà vendre armes ni instal·lar-hi jocs d'atzar
-Tortosa ampliarà els possibles usos comercials de l'antic mercat del peix
-El mercat del peix ja fa pudor

Tortosa convoca un concurs amateur de documentals relacionats amb el Medi Ambient

Ens recorda el web municipal que la Regidoria de Medi Ambient va fer possible el 2005 que Tortosa fos seu del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Catalunya. Aquesta va ser una important aposta per a la difusió i coneixement de les temàtiques i realitats mediambientals a les Terres de l’Ebre. Enguany s'inicia l’edició del Certamen Amateur de documentals de Medi Ambient Ciutat de Tortosa. Com una activitat que s’integra a la celebració d’una nova edició del Festival de Cinema, amb la voluntat de donar suport a totes les persones interessades i aficionades al binomi Cinema i Medi Ambient.

Bases generals:
La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tortosa juntament amb El Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient a Catalunya, convoca el I Certamen Amateur de Documentals de Medi Ambient, que és obert a qualsevol persona o col·lectiu que hi vulgui participar. La temàtica és el Medi Ambient considerat en el més ampli sentit (ecologia, conservació del medi, desenvolupament sostenible, etc.) S’estableix com a modalitat única el vídeo, tant en format analògic com digital.

NORMES DE PARTICIPACIÓ
S’estableixen dues categories de participació: Categoria A: fins a 18 anys i Categoria B: més de 18 anys. Cada participant podrà presentar un màxim de 2 obres a la mateixa categoria. Les obres participants s’hauran de presentar en sistema VHS o CD/DVD, independentment de la font original. Es podrà emprar qualsevol tècnica utilitzada en vídeo. Cada obra anirà amb la seva corresponent caràtula, i tindrà una durada màxima de 10 minuts. A l’anvers de la caràtula, hi constarà el títol de l’obra i la signatura o pseudònim de l’autor/a.
TERMINI DE PRESENTACIÓ: El termini de presentació s’acaba el dia 15 de maig de 2006. Els treballs s’hauran de presentar o enviar a l’Ajuntament de Tortosa, Regidoria de Medi Ambient, Pl. Espanya, 1, 43500 Tortosa.
FORMA DE PRESENTACIÓ:Els originals s’hauran de trametre protegits en un sobre, on caldrà indicar a la part exterior únicament el títol de l’obra i la categoria en que es concursa, i , en un altre sobre tancat, hi caldrà adjuntar les dades del/de la participant (nom i cognoms, edat, adreça, telèfon, població, fotocòpia del DNI, títol de l’obra i signatura).
JURAT: El jurat, el veredicte del qual serà inapel·lable, el presidiran la regidora de Medi Ambient, i el director del Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, i el constituiran especialistes i coneixedors de la temàtica.
PREMIS: Premi categoria A: viatge de tres dies per a dues persones a Valladolid, durant la setmana que se celebra la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid. Premi categoria B: viatge de tres dies per a dues persones a Sant Sebastià, durant la setmana que se celebra el Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastian.

23 de febrer del 2006

La repressió franquista a la Terra Alta

L'Ecomuseu dels Ports, d'Horta de Sant Joan, serà demà divendres l'escenari de la presentació del llibre La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945). L'acte començarà a partir de les vuit del vespre, a càrrec de l'autor de l'estudi, Josep Recasens Llort, que en altres llibres també ha analitzat altres qüestions col·laterals com la repressió franquista a Tarragona i a la ciutat de Reus, la repressió franquista a la Ribera d'Ebre i els anys de l'estraperlo a la Conca de Barberà.
Això diu el web de la llibreria Ona sobre el seu anterior llibre que més ens interessa,
La repressió franquista a la Ribera d'Ebre es va iniciar quan es va remoure el tema del PHN, que tants maldecaps ha portat als habitants d'aquesta comarca. Aquest treball forma part d'una sèrie de llibres, alguns dels quals ja han sortit a la llum i altres es troben en procés de publicació. L'autor, amb un criteri imparcial, tracta d'introduir-se en el context dels represaliats de la comarca en temps del franquisme; la qual cosa, per motius diversos, fins avui no havia estat possible. La consulta dels expedients li ha donat una visió més realista dels fets, que sovint eren distorsionats. La tasca d'investigació ha estat lenta i feixuga; els entrebancs per accedir a les fonts documentals sembla que a poc a poc se superen. Les diverses acusacions que sofriren els encausats han estat el fil conductor dels guanyadors, que, moltes vegades, sense escoltar les opinions dels "perdedors", els jutjaren i, en els casos extrems, els condemnaren a la pena capital. És molt difícil dir qui tenia raó. L'autor afirma que de cada encausat en concret es podria portar a terme un extens treball. Esperem que el temps, que tot ho cura, posi cada situació al lloc que li pertoca.

Comença l'any Cabrera

Enguany està previst que s'editi la versió en castellà de la novel·la "L'hivern del Tigre", del nostre amic Andreu Carranza. La publicació de la traducció de la seua exitosa novel·la, que de totes maneres ja ha estat llegida en tortosí per molts aficionats i estudiosos del carlisme d'arreu d'Espanya, coincidirà amb un extens programa d’activitats que servirà per commemorar els 200 anys del naixement del general carlista Ramon Cabrera. L’acte més important de l'any Cabrera serà un congrés internacional sobre la figura del general tortosí i el fenomen del carlisme, que es farà a l'octubre a Tortosa. L'organitzaran els centres d'estudis de les Terres de l'Ebre, el Priorat, La Franja, el Maestrat i els Ports, territoris de l'antiga diòcesi de Tortosa. Ramon Cabrera i Griñó (Tortosa, 1806-Wentworth, 1877), va ser un dels generals carlins més mitificats per l’imaginari popular, en part per culpa de la seua llegenda negra de militar sanguinari. L'any Cabrera pretèn posar al dia les aportacions històriques sobre el moviment carlí i les tensions polítiques i socials del segle XIX. L’historiador Roc Salvadó va explicar ahir que la rememoració del general Cabrera no ha de servir per «aixecar una estàtua d’aquesta figura», sinó per analitzar el fenomen des d’una perspectiva sociològica. Entre l’extens programa d’activitats de l’Any Cabrera, destaca una sèrie d’itineraris carlistes que es desenvoluparan a Falset, la Sénia, Santa Bàrbara, Alcanar, Vinaròs i Amposta, entre altres localitats. La primera d’aquestes activitats es durà a terme dissabte que ve a Falset, on es farà una conferència i una visita sobre el fenomen del carlisme a la capital del Priorat.

Si voleu més informació, llegiu:
Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera

Front comú contra l’enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa

Els veïns busquen assessorament legal i presenten al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa

Un grup de 23 veïns afectats pel projecte d’enderrocament de les cases de davant de la catedral de Tortosa van presentar ahir una bateria d’al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa dels seus habitatges, en què demanen la nul·litat i la suspensió cautelar del procés iniciat per l’Ajuntament. Els propietaris han contractat un gabinet d’advocats per defensar els seus interessos, ja que consideren que l’Ajuntament hauria fonamentat incorrectament el caràcter urgent i l’interès social i públic de la mesura. L’Ajuntament ha vinculat l’enderrocament amb la reconstrucció de les escales de la catedral i l’obertura d’una gran plaça.

Els propietaris van advertir ahir que les cases són l’últim vestigi de l’antiga façana fluvial, i que tenen diferents figures de protecció, tenint en compte que formen part del conjunt històric i artístic del nucli antic de Tortosa. A més, els veïns no estan d’acord amb la taxació conjunta de 720.000 euros amb què l’Ajuntament tortosí preveu indemnitzar-los per l’expropiació forçosa. En aquest sentit, els propietaris afectats han contractat el gabinet senienc Castell i Martínez, i tenen la intenció d’arribar fins al final per defensar els seus interessos. De fet, l’advocada Isa Castell va ser l’encarregada de detallar les al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa i urgent obert pel consistori. Segons Castell, l’Ajuntament no ho ha fet bé a l’hora de declarar la utilitat pública o l’interès social del projecte, ja que l’illa de cases està afectada per la planificació municipal des de la dècada dels seixanta, i «només ara han manifestat la urgència de la mesura, justificant-la per la reconstrucció de les escales de la catedral».
L’advocada va advertir que l’Ajuntament també està vulnerant el dret constitucional dels propietaris a tenir un habitatge digne, ja que el preu de les indemnitzacions és «molt baix» i no els permetria adquirir nous pisos o nous locals per establir els seus negocis. De fet, el propietari d’un pis de 150 metres quadrats, amb vistes a l’Ebre, rebrà una indemnització d’uns 45.000 euros. «A més, tots els poders públics estan obligats a vetllar per la conservació del patrimoni», va remarcar Castell, que també va revelar que el Departament de Cultura encara no ha autoritzat l’enderrocament de les cases, i que ja s’han adreçat a la Generalitat per saber de primera mà l’estat del projecte. De fet, la representant legal dels veïns també va criticar que es vulga vincular l’enderrocament de les cases amb la construcció de la plaça prevista en el pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), que ha de servir per aplicar els ajuts de la llei de barris.

> «No és un problema de diners»

«No és un problema de diners, sinó de conservació del patrimoni de Tortosa», afirmava ahir un dels propietaris de l’antiga façana fluvial. Els propietaris van comparèixer en roda de premsa al passeig de l’Ebre, just a l’altra banda del riu i amb les seues cases al fons. Un altre dels afectats, Xavier Rollan, que també és president de l’associació Amics dels Castells i del Nucli Antic, va lamentar que la primera actuació «prioritària» del Pincat siga enderrocar uns habitatges que formen part del patrimoni. Si ara l’Ajuntament rebutja les al·legacions, els veïns tindran 20 dies més per recórrer contra el preu de les compensacions i acudir al jurat d’expropiacions de les Terres de l’Ebre. Els propietaris no descarten interposar un recurs contenciós administratiu, si bé l’Ajuntament podria desallotjar-los i enderrocar les cases quan el tribunal encara estiga discutint els nous preus.

El Punt (23-02-06)

Acció Veïnal per l’Energia Eòlica acusa Comas de fer «xantatge» als municipis

Acció Veïnal per l’Energia Eòlica va lamentar ahir, a través d’un comunicat, «la repressió que s’està fent en contra de l’energia eòlica» des del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’entitat censurava així les últimes declaracions de la diputada d’ICV per la demarcació de Tarragona, Dolors Comas, que dimarts va desautoritzar el conseller d’Indústria, Josep Maria Rañé, pel seu suport total a la implantació de centrals eòliques. A més, Comas defensava la creació de «mecanismes de compensació intermunicipal», perquè la presència o l’absència dels parcs no afectin negativament els municipis implicats. Acció Veïnal per l’Energia Eòlica va preguntar-se què entén la diputada d’ICV per «mecanismes de compensació», i va advertir que els ajuntaments amb parcs eòlics «haurien de pagar impostos als municipis veïns». Segons l’entitat, la mesura provocaria altres conflictes molt greus, i seria injust tenint en compte que mai s’han establert compensacions entre els municipis que tenen, o potser no tenen, altres serveis bàsics com instituts, centres d’atenció primària, estacions de tren o carreteres. Acció Veïnal per l’Energia Eòlica també es qüestionava qui podrà decidir quant val tenir un parc eòlic a prop, i si algú compensarà econòmicament la no-instal·lació. L’entitat també va preguntar-se què passarà amb els municipis que no acceptin el «xantatge» de Medi Ambient.

El Punt (23-02-06)

22 de febrer del 2006

Un compost bromat molt contaminant i bioacumulable afecta els peixos de l'Ebre

El decabromodifenil èter és molt utilitzat a la indústria tèxtil i del plàstic del curs mitjà del riu

Un equip de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona ha descobert que un compost utilitzat per la indústria tèxtil i del plàstic del curs mitjà de l'Ebre, el decabromodifenil èter, pot trobar-se també als sediments i als peixos del tram inferior del riu. La troballa s'ha realitzat en el marc del projecte europeu Aquaterra, que pretén avaluar la contaminació i els seus efectes a l'Ebre. L'equip dirigit pel científic Damià Barceló ha determinat que el decabromodifenil èter és bioacumulable, ja que traspassa les membranes cel·lulars i afecta les hormones, així com els sistemes reproductor i neuronal.

El treball de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el decabromodifenil èter pot ser ingerit pels organismes dels ecosistemes fluvials, sobretot pels peixos. El compost bromat, molt utilitzat per la indústria del plàstic i tèxtil amb l'objectiu de prevenir incendis, travessa les membranes cel·lulars i és bioacumulable, fins al punt que pot alterar el sistema endocrí dels éssers vius, amb efectes negatius sobre les hormones tiroides, els òrgans reproductors i el sistema neuronal. El responsable de l'equip investigador, Damià Barceló, va explicar ahir que el compost bromat s'ha trobat principalment als sediments i als peixos de l'Ebre, però no tant a l'aigua perquè el decabromodifenil èter és una substància poc soluble.
Barceló va remarcar que una de les qüestions pendents d'estudi és resoldre si totes les molècules del compost són igual de tòxiques per als organismes vius, així com determinar de quina manera es transformen i transporten al llarg de la cadena alimentària. En aquest sentit, el cap del departament de Química Ambiental va concloure que el possible efecte sobre els humans encara està «en fase d'estudi», però que el descobriment té implicacions en el debat sobre l'ús o la prohibició de determinats compostos en els processos industrials. Barceló va recordar que la utilització del decabromodifenil èter encara està permesa, però que la seua degradació a l'ecosistema és molt tòxica, ja que les molècules més petites poden travessar millor les membranes cel·lulars dels organismes.

> Concentracions importants a la zona de Montsó

Els investigadors han analitzat mostres de peixos, sobretot barbs i carpes, així com mostres de sediments preses en diferents punts de l'Ebre amb concentracions altes de decabromodifenil èter. Concretament, a la zona de Montsó, a la confluència dels rius Vero i Cinca, a Flix i al delta de l'Ebre. El director de l'estudi, Damià Barceló, va recordar ahir que a l'àrea de Montsó hi ha algunes indústries que utilitzen el compost bromat com a retardant de flama, amb l'objectiu d'evitar incendis. De fet, és a la zona de Montsó on s'han localitzat les concentracions més importants de decabromodifenil èter. En realitat, les primeres dades disponibles a l'Estat sobre aquest compost bromat són del 2003, quan a Montsó van detectar-se nivells de 446 nanograms per gram als barbs del Cinca.

El Punt (22-02-06)

El Gepec es declara contrari al complex turístic de Vinallop

El grup Gepec-Ecologistes de Catalunya va emetre ahir un comunicat per valorar «molt negativament» el projecte de camp de golf i gran urbanització que la promotora Tortosa Golf Resort voldria construir a prop de la pedania tortosina de Vinallop. Els proteccionistes afirmen que el projecte és «desproporcionat», ja que el camp de golf, l'hotel i els 1.100 habitatges representen un model de creixement incompatible amb «la nova cultura de l'aigua, la nova cultura de l'energia i la nova cultura del territori».

El Punt (22-02-06)

ICV desautoritza el conseller Rañé i afirma que Medi Ambient evitarà la «massificació» eòlica

La diputada d'ICV per la demarcació de Tarragona, Dolors Comas, va voler aclarir ahir la posició de la seua formació política i del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre el model d'implantació eòlica, després de les declaracions que va fer dilluns a Tortosa el conseller de Treball i Indústria. Josep Maria Rañé va afirmar que la Generalitat no preveu mesures addicionals per limitar el nombre de projectes i la instal·lació d'aerogeneradors a les zones permeses. A més, el conseller va rebutjar les crítiques de massificació i va desautoritzar la plataforma de la Terra Alta. A través d'un comunicat, Comas va remarcar que ICV continua treballant perquè l'autorització de nous parcs eòlics es faci seguint criteris de «sostenibilitat i no massificació». «Som partidaris de les energies renovables, però no de l'excessiva densitat ni de la massificació de les centrals», va insistir Comas. «Medi Ambient estudiarà les propostes d'emplaçament d'una a una, i emetrà els seus informes preceptius», va concloure Comas.

El Punt (22-02-06)

La IX Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre potencia la gastronomia local i les activitats complementàries

El president de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Jesús, Pere Panisello, va presentar ahir l'onzena edició de la Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre, que enguany serà entre els dies 24 i 26 de febrer. Panisello va destacar que un dels secrets de l'èxit de la fira de Jesús és que han sabut conjugar el caràcter més seriós i especialitzat, de promoció del sector oleícola, amb un vessant més lúdic i atractiu. Així, la principal novetat de l'onzena edició serà l'aposta per la gastronomia i la importància de l'oli d'oliva en la dieta mediterrània. Panisello va detallar que al marge dels diferents concursos relacionats amb l'oli i la mostra gastronòmica, la fira coincidirà amb les III Jornades Gastronòmiques de l'Associació de Restauradors Plat i Got. A més, a la fira de Jesús també hi haurà expositors de l'escola d'hostaleria de les Terres de l'Ebre, en què els alumnes oferiran una degustació, i també de l'escola municipal de cuina de Tortosa. Panisello també va destacar la presència d'un expositor de la Federació Catalana del Gremi de Forners, que faran una degustació del típic panoli.
D'altra banda, els bars i restaurants del nucli de Jesús també faran un menú especial durant els dies de la fira, per 12 euros. La XI Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre també inclourà una sèrie d'activitats complementàries noves, com una trobada de mestres saurís, en què almenys una vintena d'experts faran una demostració del mètode tradicional per localitzar pous. El certamen es completarà amb la celebració de la llotja de contractació de l'oli de la Cambra de Comerç de Tortosa, l'onzena trobada de grallers i dolçainers dels Països Catalans, i un festival folk, amb els grups Xarop de Canya, Ameba i Dúmbala Canalla.

El Punt (22-02-06)

21 de febrer del 2006

ERC denuncia la «falta de competència» del govern de Tortosa per la pèrdua d'una subvenció d'Esports

El grup d'ERC a l'Ajuntament tortosí va denunciar ahir la «falta de competència» del govern municipal, després de confirmar-se que el Consell Català de l'Esport no subvencionarà la construcció de la futura pista d'atletisme. El portaveu Lluís Martín va recordar que ERC ja havia advertit que l'Ajuntament no havia presentat tota la documentació per aconseguir la subvenció, de 800.000 euros. De fet, Martín va remarcar que els terrenys en què el govern tortosí preveu construir la pista, al costat de la carretera entre Roquetes i Jesús, no són propietat municipal ni han estat requalificats. «Per molts compromisos i preacords que hi haguessin entre l'Ajuntament i la secretaria general de l'Esport, hauria estat injust que la Generalitat hagués subvencionat la instal·lació a Tortosa, si també havia declinat l'ajut a la pista d'atletisme de Gandesa, pels mateixos motius», va dir el republicà. Martín va lamentar que el govern de Joan Sabaté no tingués un pla alternatiu, per reformar o finançar una altra instal·lació esportiva.

El Punt (21-02-06)

L'Ajuntament renova la imatge turística amb la nova marca Tortosa Turisme per al material divulgatiu i publicitari

La regidora de Turisme de l'Ajuntament tortosí, Dolors López, va presentar ahir la nova imatge de la marca Tortosa Turisme, dissenyada pel director d'art de l'empresa Saeta Comunicació, Ignasi Barrera. La nova imatge pretén «modernitzar i donar una imatge més actual del sector turístic de la ciutat, lligant aquesta nova marca a tot el material divulgatiu i publicitari», segons va remarcar López. La marca Tortosa Turisme ja s'ha pogut veure a l'última edició del saló Fitur de Madrid, i també s'ha utilitzat al material gràfic de la Setmana Santa tortosina. Més endavant també s'editarà un nou opuscle genèric, i amb motiu de l'XI Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre, a Jesús, s'instal·larà un expositor en col·laboració amb l'associació de restaurants Plat i Got.

El Punt (21-02-06)

La plataforma de la Terra Alta acusa Rañé d'actuar com CiU

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta va qualificar d'«irracionals» i de «presa de pèl» les declaracions realitzades ahir pel conseller d'Indústria, Josep Maria Rañé, sobre la implantació de l'energia eòlica. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, la portaveu Marisa Aguinaga va afirmar que hi ha «opinions contraposades» dins del govern tripartit, i va acusar Rañé de seguir la mateixa política de l'anterior govern de CiU. Aguinaga va assegurar que la plataforma no aturarà les seues accions, tenint en compte que la Generalitat continua actuant «amb prepotència». Segons la portaveu, la plataforma també emprendrà la via judicial amb diferents contenciosos, i no descarta radicalitzar les mobilitzacions per evitar la «massificació eòlica» a la comarca. Aguinaga també va avançar que ja han informat el Síndic de Greuges dels problemes que té la plataforma per accedir als projectes eòlics. Finalment, la portaveu va lamentar que el tripartit estiga incomplint els acords del Pacte del Pinell, on es deia que els centres de producció de l'energia s'han de posar prop dels llocs de consum. Segons Aguinaga, a la Terra Alta en tindrien prou amb sis molins, si bé el govern català ja ha autoritzat uns 180 aerogeneradors.

El Punt (21-02-06)

Rañé afirma que la Generalitat no posarà límits a l'allau de nous projectes eòlics

El conseller d'Indústria detalla que l'Ebre té set centrals eòliques en tràmit i 22 sol·licituds més

El conseller d'Indústria, Josep Maria Rañé, va afirmar ahir a Tortosa que la Generalitat no té previst aplicar el decret que establia la moratòria de nous projectes eòlics, i que tampoc regularà el sector. De fet, Rañé va negar que a les Terres de l'Ebre s'estiga produint una implantació massiva de projectes, si bé va admetre que més del 50% dels 1.086 nous megawatts eòlics que s'han autoritzat a Catalunya estan concentrats a la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. El conseller Rañé va intentar desmuntar els arguments de la plataforma de la Terra Alta, a qui va acusar d'estar en contra d'una energia neta.

Rañé va argumentar que el govern tripartit havia heretat una sèrie de projectes eòlics de l'època de CiU, però «sense instruments per materialitzar els projectes», com la línia d'alta tensió necessària per evacuar l'energia eòlica produïda a la Terra Alta. Segons el conseller d'Indústria, alguns projectes portaven un retard superior als cinc anys, i la situació havia «desmoralitzat» les promotores i les autoritats locals. Rañé va detallar que les Terres de l'Ebre tenen actualment tres parcs eòlics en funcionament, a Tortosa i al Perelló, amb una potència instal·lada de 53 megawatts. El conseller va afegir que els dos nous parcs eòlics que s'estan construint a Tortosa produiran 78 megawatts, i que els 15 parcs autoritzats a la Terra Alta, a la Ribera d'Ebre i al Baix Ebre tindran una potència de 456 megawatts més. De moment, encara no hi ha cap projecte eòlic a la comarca del Montsià. Però Rañé va revelar que a les Terres de l'Ebre hi ha set projectes més en una fase de tramitació «força avançada», que podran produir uns 233 megawatts, i que Indústria té al damunt de la taula 22 sol·licituds més.
Rañé va negar que els parcs tinguin un impacte negatiu sobre l'agricultura, el turisme rural de qualitat i el paisatge, i va rebutjar que es parli de «massificació», però no va voler facilitar el nombre d'aerogeneradors dels projectes en tràmit ni de les noves sol·licituds. El conseller va defensar el model d'implantació eòlica del govern, basat en el mapa de vents de Catalunya i el mapa d'espais protegits per criteris mediambientals. De fet, Rañé va confirmar que la Generalitat encara no sap si entrarà en vigor el decret que fixava una moratòria per a nous projectes. El conseller va recordar que el pla català de l'energia preveu assolir els 1.500 megawatts eòlics durant l'actual legislatura, i arribar als 3.500 megawatts eòlics en una segona fase, abans del 2015. Rañé va admetre que el govern ja ha autoritzat uns 1.086 megawatts a Catalunya, i que més de la meitat corresponen a parcs eòlics de les Terres de l'Ebre. Segons el conseller, el govern tampoc preveu un decret que reguli el sector o defineixi els territoris en què poden implantar-se els nous projectes. «Preferim resoldre els problemes que puguin sorgir, per no perdre un recurs que necessitem per generar energies renovables», va dir Rañé.

> Tracte desigual per a la Terra Alta i l'Alt Empordà

El conseller d'Indústria, Josep Maria Rañé, va afirmar ahir que els molins no són una plaga, i va afirmar que la posició «unitària» del govern català és afavorir la producció eòlica. «Si algú està en contra de l'energia eòlica, que ho digui», va instar Rañé en clara referència a la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. El conseller va acusar el col·lectiu d'haver donat informacions inexactes, i va remarcar que els parcs eòlics s'instal·len a la Terra Alta perquè hi fa vent i perquè estan projectats en zones permeses. Amb tot, va evitar parlar de regulació o planificació, per evitar massificacions. Mentrestant, el director general d'Energia, Josep Isern, ha anunciat que la Generalitat prepara un pla específic per a la demarcació de Girona, on ara hi ha 14 projectes en tràmit (la majoria a l'Alt Empordà).

El Punt (21-02-06)

20 de febrer del 2006

El bloc de Jaume Llambrich

Avui us donem a conèixer el bloc de Jaume Llambrich, una de les marfantes més espantoses de les Terres de l'Ebre. Pel que hem vist, El Basar de les Espècies va nàixer a finals de novembre del 2005, només un mes després que ho fes també La Marfanta. Feia molt de temps que no parlàvem amb el nostre amic Jaume, de l'Ametlla de Mar, però en el comentari fundacional de El Basar de les Espècies diu el següent: "...el trobareu carregat de mons, d’històries i personatges vinguts d’altres universos i edats, nascuts de la fantasia, de la ciència-ficció, i dels meus interessos personals." Pel que sembla, Llambrich ha iniciat també un viatge cap a la ciència-ficció i la fantasia, com nosaltres també hem fet amb els dos blocs cosins germans de La Marfanta, Freak-EBRE! i Hiber-Nexus. De fet, el mateix nom del bloc, El Basar de les Espècies, surt de la famosa espècia de la novel·la Dune de Frank Herbert, un dels millors exemples de la ciència ficció de tall ecologista. Retrobar-se amb un amic sempre és un plaer, com ho és també comprovar que més o menys hem fet la mateixa evolució personal, tot i el temps i la distància. Potser serà ben cert, que a n'este món hi ha ànimes bessones! O serà que hem entrat, tots dos, en una dimensió desconeguda? Uuuhhhhhh....!

Vinallop defensa el camp de golf i els 1.100 habitatges

La pedania tortosina reclama que no es posin entrebancs

L'alcalde pedani de Vinallop, Santiago Forné, va donar suport al projecte de camp de golf, hotel i gran urbanització que promou l'empresa Tortosa Golf Resort. Forné va remarcar que el complex turístic beneficiarà el nucli de Vinallop, on ara viuen uns 400 veïns. La inversió, que podria arribar als 200 milions d'euros, transformarà la rodalia de Vinallop amb 1.100 habitatges, lluny del centenar de xalets previstos inicialment.

Santiago Forné va dir que estava molt sorprès per l'increment del nombre d'habitatges previstos en el projecte de Tortosa Golf Resort. «Em pensava que volien fer-hi un centenar de xalets, i la veritat és que 1.100 habitatges ja són paraules majors», va afirmar. L'alcalde pedani de Vinallop va revelar que el 13 de feber no va ser convocat a la reunió entre la promotora i els portaveus de tots els grups municipals de l'Ajuntament tortosí. Per contra, Forné sí que havia estat convidat a la trobada que fa dues setmanes es va haver d'ajornar. Tot i així, l'alcalde pedani va treure importància a la situació, i va recordar que només Vinallop ha cregut en les bondats del projecte des del començament dels tràmits, quan els propietaris van presentar al·legacions al pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) perquè els terrenys fossin requalificats. «Hem estat informats des que els promotors van contactar amb l'Ajuntament, que primer era una mica reticent al projecte», va destacar Forné.
En aquesta línia, el representant personal de l'alcalde va explicar que els veïns de Vinallop han volgut donar un suport inequívoc a la iniciativa. Segons Forné, els veïns entenen que el projecte els beneficiarà, i que servirà per millorar els serveis del poble. «Sembla que ara el projecte tirarà endavant, però tot depèn que la Generalitat no prorrogui la moratòria que impedeix construir nous camps de golf», va matisar. Forné va insistir que la urbanització i l'hotel seran «molt positives» per a Vinallop, i que oposar-se al camp de golf no té sentit, «al nord de Castelló aproven grans urbanitzacions amb camps de golf, encara que allà no tenen aigua». Segons l'alcalde pedani, el projecte de Tortosa Golf Resort no afectarà «ni les finques ni el sector agrícola» de la zona, sinó que «revaloritzarà» Vinallop. Forné va dir que l'impacte sobre el poble actual serà relatiu, ja que el complex turístic «quedarà apartat». Segons van revelar fonts municipals, l'empresa ja controla unes 100 hectàrees entre els barrancs de Xies i de Sant Antoni.

> Més gran que el projecte de l'Aldea

El complex turístic que Tortosa Golf Resort projecta a la pedania de Vinallop, amb 1.100 habitatges, un hotel i un camp de golf de 18 forats, podria representar una inversió de 200 milions d'euros. Si totes les dades es confirmessin, el projecte de Vinallop seria més important que el de l'Aldea, on l'empresa Fadesa inverteix uns 180 milions per fer-hi un miler d'habitatges, un hotel i una zona esportiva que es podria convertir en camp de golf, si la Generalitat aixeca la moratòria actual. Tortosa Golf Resort ja ha entrat en el registre de l'Ajuntament dos volums de grans dimensions, que contenen el projecte bàsic i un estudi d'impacte ambiental. La promotora, que espera regar el camp de golf amb les aigües de la depuradora que l'Agència Catalana de l'Aigua construeix a Vinallop, també preveu que podrà construir 1.100 habitatges entre xalets unifamiliars, cases aparellades i blocs plurifamiliars. A més, ha promès 400 llocs de treball directes i indirectes, una xifra que coincideix amb els 400 veïns que actualment viuen a Vinallop.

El Punt (20-02-o6)

18 de febrer del 2006

Radiografia preelectoral ampostina

L'ull crític de l'ampostí Manel Zaera ens ofereix avui al seu bloc una radiografia de la situació preelectoral a la capital del Montsià, on de mica en mica van revelant-se algunes incògnites. De moment, ja se sap que la consellera Marta Cid no serà candidata a l'alcaldia per ERC, i que deixarà el primer lloc de la llista a Carles González. L'última alcaldable d'ICV, Francesc Valldepérez, tampoc repetirà, i sembla que el futur candidat ecosocialista podria ser Àngel Porres. Diu Zaera que Porres és l'actual tresorer de l'Associació de Veïns l'Acollidora. Un desconegut dins del món polític ampostí, el qual ha col·laborat en una revista, la de l'Acollidora, Amposta SUD. Zaera recorda que va criticar els seus continguts poc constructius, tenint en compte que la revista havia de ser una eina informativa i de representació de tots els veïns. Des de fa un temps que aquesta revista no es veu al carrer, o no es veu tant. Personalment, i sabent la relació política del futurible candidat d'IC-V, les crítiques de la revista a l'actual consistori em semblaven intencionades, per recollir vots a posteriori. Segons Zaera, ICV a Amposta és una força política que no promet grans resultats electorals. L'analista ampostí considera que CiU ja té fet part del camí per renovar la confiança dels electorals, ja que ERC sense Marta Cid ha perdut un puntal important, i el PSC ha patit un desgast que acabarà pagant. A l'espera de saber si el PP o alguna llista independent animen el ball, Zaera dubta que els partits de l'oposició actual a Amposta puguin canviar el color polític del consistori.

Esports subvencionarà el futur pavelló firal de Tortosa, però no pagarà la nova pista d'atletisme

La sol·licitud municipal no acredita la correcta qualificació urbanística dels terrenys

El Consell Català de l'Esport va anunciar ahir que subvencionarà la construcció del pavelló polivalent de Tortosa, al nou recinte firal de Remolins, però que no aportarà finançament a la futura pista d'atletisme que l'Ajuntament projecta vora la carretera de Roquetes a Jesús. La negativa s'explica per un defecte de forma «insalvable» en la sol·licitud presentada per l'Ajuntament, ja que els terrenys de la pista d'atletisme encara no són municipals ni han estat requalificats.

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i el representant territorial de la secretaria general de l'Esport, Jesús Auré, van detallar ahir les noves instal·lacions esportives que seran cofinançades pel Consell Català de l'Esport. En el cas de Tortosa, el govern català només pagarà una part del pavelló polivalent que l'Ajuntament ja està construint a l'horta del Pimpí, ja que el pavelló firal tindrà un total de quatre pistes poliesportives. En concret, el pavelló de Remolins rebrà una subvenció de 597.100 euros del pla d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Amb tot, Auré va advertir que el Consell Català de l'Esport podria retallar fins a un 25% l'ajut si després el projecte bàsic i el projecte de gestió del pavelló no s'ajusten als objectius fixats pel PIEC.
Auré també va confirmar que la pista d'atletisme de Tortosa ha quedat finalment fora dels ajuts. «L'Ajuntament no ha acreditat la correcta qualificació urbanística dels terrenys», va indicar abans de remarcar que això era un «defecte de forma» insalvable. «Altres projectes amb defectes de forma en la seua sol·licitud sí que han pogut reconduir-se amb la col·laboració i la complicitat dels ajuntaments», va afegir Salvadó. Però no pensa el mateix el regidor d'Esports tortosí, Sisco Lahosa, que va anunciar que l'Ajuntament recorrerà contra la decisió. Lahosa va recordar que la secretaria general de l'Esport havia signat un preacord amb l'Ajuntament, «perquè Tortosa només demanés diners per a la pista d'atletisme i el pavelló». Segons el regidor, Tortosa també ha iniciat el procés expropiatori dels terrenys de la pista d'atletisme, i ha lligat la seua requalificació amb la comissió territorial d'Urbanisme.

Vuit milions a l'Ebre

El delegat de la Generalitat va remarcar que el Consell Català de l'Esport subvencionarà 12 de les 16 sol·licituds presentades a les Terres de l'Ebre. Concretament, al territori es construiran sis pavellons poliesportius, quatre piscines cobertes i dues sales poliesportives abans del 2008, i les subvencions de la Generalitat representaran una inversió superior als 8 milions d'euros. Al marge del pavelló de Tortosa, els altres pavellons previstos són els de Camarles, la Fatarella, Roquetes, Ulldecona i Sant Jaume d'Enveja. Les piscines cobertes es faran a Flix, l'Ametlla de Mar, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. Finalment, les dues sales poliesportives subvencionades són les de Móra d'Ebre i Deltebre.

El Punt (18-02-06)

El govern treu a concurs 44 habitatges de protecció oficial a l'Ampolla

El Departament de Benestar i Família va anunciar ahir que ha obert la convocatòria per a la presentació de sol·licituds per a la compra de 44 habitatges de protecció oficial a l'Ampolla. La promoció s'ha fet en el sector de Cap Roig i té dos grups diferents, 24 habitatges al carrer Xaloc i 20 habitatges al carrer Gregal. La superfície dels pisos oscil·la entre els 61,5 i els 75,5 metres quadrats, segons si tenen dues o tres habitacions. Tots els habitatges tenen una plaça d'aparcament vinculada, i els pisos del carrer Gregal també tenen un traster. El preu de compra serà aproximadament d'entre 85.150 i 104.200 euros. Els impresos de sol·licitud i tota la documentació informativa estaran a disposició de les persones interessades a l'ajuntament de l'Ampolla. Les sol·licituds podran presentar-se entre el 20 de febrer i el 17 de març.

El Punt (18-02-06)

17 de febrer del 2006

Les llibreries La Bassa i Voltes s'adhereixen a la Setmana del Llibre en Català

Informa Llibresebrencs.org que la Llibreria Bassa, de Móra d'Ebre, i Voltes, de Tortosa, s'han adherit a la Setmana del Llibre en Català, organitzada entre el 24 de febrer i el 5 de març per la Cambra del Llibre de Catalunya. El certamen també té el suport, per primera vegada, del Gremi de Llibreters de Catalunya. Trobareu tota la informació visitant el lloc web www.setmanallibre.com. Els lectors que comprin els seus llibres en aquestes dues llibreries participaran en el sorteig de diversos viatges, bitllets d'avió i altres premis.

El Pincat de Nova Orleans

A la seua manera, sembla que la ciutat de Nova Orleans també té un Pincat, un pla d'actuació amb el que pretèn reparar carrers i cases després de patir l'huracà Katrina. Ens ho explica en un nou missatge el nostre amic Guillermo Soler, de viatge en aquesta ciutat del sud dels Estats Units. Les fotografies que ens ha adjuntat a l'email són realment espectaculars:

"Realment la cosa està xunga, almenys en algunes zones. La veritat és que semblava que hi hagués caigut una bomba atòmica: cases destruides, cotxes bolcats, ni una ànima pel carrer... Lo més fort és que ja famesos i encara no s'hi ha fet gairebé res. De fet, l'ajuntament vol enderrocar directament tot el que queda i tornar a construir des de zero. Tot i que no m'agrada anar del pal periodista pesado, la gent és força accessible i t'explica les seves misèries fàcilment. Potser ajuda veure que sóc un periodista pobre que vaig als puestos en bici... D'altra banda, he descobert que hi ha una mena de centre de premsa per a ajudar els periodistes guiris com jo. Tenen una mica d'informació i en teoria et faciliten contactes. A més, pots utilitzar el telèfon i la coca cola és gratis. No està mal. També comencen a sortir-me contactes de personajillos a qui he enviat mails, o sigui que si l'Avui ho permet encara sortirà publicada alguna cosa decent. El meu amfitrió continua una mica agilipollat, em sembla. Són més de les vuit i no sé res d'ell. Ara el trucaré, perquè em moro de gana. Avui he menjat en una hamburgueseria cutre de carretera, per cinc euros, que tocava estalviar..."

Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera

L'historiador Roc Salvadó i l'escriptor Andreu Carranza rememoren el 170è aniversari de l'execució de Maria Griñó, ajusticiada a Tortosa per haver portat al món el general carlí, també conegut com el Tigre del Maestrat

«El 16 de febré es afusellada á la Barbacana, María Griñó, pel crimen de se mare de Cabrera.» Així recollia Ramon Vergès Paulí (1874-1938) l'execució de la mare del general carlí Ramon Cabrera, en el segon volum del llibre Espurnes de la llar. Segons el mateix cronista, quatre persones més van ser afusellades durant l'any 1836 a la barbacana, un descampat que hi havia al costat de la muralla, més o menys on avui hi ha la plaça d'Alfons XII. Però només el nom de la desdichada é innocent Maria Griñó està escrit en lletres majúscules, ja que el seu afusellament va horroritzar la societat tortosina de l'època, però també va traspassar totes les fronteres. La injustícia va tenir ressò en la premsa internacional, i l'execució va trasbalsar la majoria de les corts i cancelleries europees. Ahir, quan just es complien 170 anys de l'afusellament de la mare de Cabrera, l'historiador Roc Salvadó i l'escriptor Andreu Carranza, autor de la novel·la L'hivern del Tigre, van accedir a repassar un dels fets més infames de les guerres carlines. Salvadó va recordar que Griñó va ser executada acusada de conspirar contra el govern liberal, cosa difícil tenint en compte que la mare de Cabrera feia temps que estava a la presó. L'historiador va afegir-hi que «tothom sabia» que l'execució va ser la resposta del general liberal Nogueras a l'afusellament, per part de les tropes de Cabrera, dels alcaldes de Valdeargorfa i Torrecilla, dos ajuntaments de la comarca d'Alcanyís que s'havien negat a informar-lo dels moviments de l'exèrcit liberal. «Una represàlia brutal, perquè Griñó només havia estat responsable d'haver parit Cabrera», va assenyalar Salvadó, que va detallar que la milícia nacional de Tortosa va negar-se a participar en l'escamot. «Maria Griñó, natural de Miravet, era coneguda entre els tortosins perquè era una santa dona, molt religiosa, i per haver-se casat primer amb un patró de cabotatge, Josep Cabrera, i en segones núpcies amb el llaguter Arriambamba», va indicar Carranza. L'escriptor va recordar que sembla que al territori carlí tothom sabia la notícia menys Cabrera, i que el Tigre ho va saber quan estava instal·lat a Vall-de-roures. «Cabrera va patir un atac de còlera, va sortir al balcó i va prometre que la sang arribaria fins allà dalt», va dir Carranza. De fet, el general va ordenar afusellar quatre dones de militars liberals que prèviament tenia retingudes, per forçar Nogueras a un intercanvi amb la seua mare. «L'execució de Maria Griñó va horroritzar carlistes i liberals, i també va causar un gran impacte a l'estranger», va dir Carranza: «El parlament anglès va celebrar llargues sessions i va demanar explicacions al govern espanyol.» Els fets van incrementar la crueltat de la guerra i també la llegenda negra de Cabrera.

Reacció veïnal a Tortosa per la pèrdua de les voreres de pedra de la Cinta

L'associació de veïns Centre-Nucli Històric de Tortosa va reaccionar ahir a la desaparició d'un tram de vorera de pedra de la Cinta, com a conseqüència de les obres de rehabilitació del Palau Abària, notícia que ahir avançava El Punt. La presidenta de l'entitat, Caritat Garcia Celma, va visitar les obres de la nova delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre acompanyada pel president de l'associació Amics dels Castells i del Nucli Antic, Xavier Rollan, que també va lamentar la substitució d'aquestes peces singulars i úniques del patrimoni urbà de Tortosa. El jaspi de l'antiga pedrera de la Cinta, actualment esgotada, va ser utilitzat des de l'època romana i també pot trobar-se en edificis com l'Escorial i la basílica del Pilar, a Saragossa. Garcia Celma va confirmar que els veïns van preguntar ahir a la Delegació de la Generalitat, i que el govern els va comunicar que la substitució de les voreres de jaspi de la Cinta s'ha fet per indicació de l'Ajuntament tortosí, per ajustar les obres a les actuacions que es faran en el marc del pla integral del nucli antic (Pincat). La presidenta veïnal va advertir que el Pincat no pot representar «la pèrdua ni l'espoli de patrimoni de la ciutat», ja que la majoria de les pedres substituïdes ja haurien desaparegut del recinte de les obres.

El Punt (17-02-06)

Notícies relacionades:
-Les obres del Palau Abària deixen el carrer Montcada sense la vorera de pedra de la Cinta

Tomàs (PDE) vincula els pous de Campredó als projectes del CAT i de gestió hídrica a l'Ebre

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va confirmar la preocupació del moviment social pels pous que han projectat a la pedania tortosina de Campredó, dins del pla de descontaminació del pantà de Flix. Tomàs va afegir-hi que la PDE està analitzant la situació per comprovar si els pous són necessaris per garantir un subministrament d'emergència a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). De fet, membres de la PDE van reunir-se dimarts amb l'hidrogeòleg Antoni Canicio, crític amb el projecte dels pous. Tomàs va assenyalar que és inevitable veure «un lligam sospitós» amb l'increment de la pressió sobre la concessió i la construcció de la doble canonada del minitransvasament. «No ens sembla que el projecte estiga desconnectat de la resta d'obres del CAT i d'altres projectes vinculats a la gestió de l'aigua a les Terres de l'Ebre, com l'inici de les obres del canal de regadiu Xerta-Sénia i la planificació de noves urbanitzacions amb camps de golf», va remarcar. En aquest sentit, Tomàs hi va afegir que la PDE encara està discutint quina ha de ser la seua posició davant del projecte de camp de golf, urbanització i equipament hoteler que l'empresa Tortosa Golf Resort preveu construir en una finca de la pedania de Vinallop. «Hi ha una nebulosa de noves propostes, com si algú apliqués un model de desenvolupament insostenible, basat en un pla territorial encobert», va lamentar.

El Punt (17-02-06)

Notícies relacionades:
-Els pous que projecten a Campredó faran possible el minitransvasament de l'aqüífer
-La PDE espera confirmar avui a Campredó la seua sospita sobre la captació del minitransvasament

El Gepec presenta al·legacions a la central tèrmica de Faió

El grup ecologista Gepec va donar a conèixer ahir les seues al·legacions al projecte de central tèrmica de cicle combinat que l'empresa Endesa preveu construir vora el pantà de Riba-roja d'Ebre, al terme municipal de Faió (Matarranya). Segons el Gepec, la central de Faió tindria «un impacte ambiental i social tan negatiu, que no hauria de fer-se», ja que «no hi ha mesures correctores possibles» perquè el projecte d'Endesa puga implantar-se a l'emplaçament previst. Les al·legacions dels ecologistes adverteixen de l'impacte sobre el medi ambient i sobre el sector ecoturístic instal·lat a les vores de l'embassament, així com l'excessiva potència de la central, que amb els 860 megawatts igualaria la producció energètica de cadascuna de les centrals nuclears d'Ascó. El Gepec també alerta de la coincidència, també al mateix embassament, dels projectes de centrals tèrmiques de Mequinensa (Baix Cinca) i Riba-roja d'Ebre. En aquesta línia, denuncien que la central es projecta en territori aragonès, tot i que l'energia es consumirà a Catalunya, per evitar protestes com les que va haver-hi a la Ribera d'Ebre quan la multinacional Enron volia construir una central a Móra la Nova.

El Punt (17-02-06)

Notícies anteriors:
-El Gepec denuncia la futura central tèrmica de Faió amb un fotomuntatge


16 de febrer del 2006

Marfantada a Nova Orleans

La Marfanta ha rebut avui notícies d'un amic, Guillermo Soler, que ha viatjat a Nova Orleans. El seu missatge ens descriu molt vivament les seqüeles de l'huracà Katrina que encara es veuen per tota la ciutat:
Bé, això va literalment sobre rodes. Aquest matí he pillat la bici i m'he dedicat a anar amunt i avall per la ciutat, la qual cosa m'ha permés començar a veure efectes del Katrina. Pujant per Canal Street, que és una de les avingudes principals, molts dels comerços i vivendes encara estan abandonats, i d'altres anuncien que pròximament tornaran a obrir. També hi ha força cases que estan marcades a la façana amb una creu de color, que vol dir que l'exèrcit les va escorcollardesprés de l'huracà per comprovar si hi quedava algú. En alguns casos, al costat de la marca hi fica "un gat" o "un gos", que és l'únic que hi van trobar. He fotut una bona pedalada, més tenint en compte que ara feia anys que no tocava la bici. De manera que, satisfet de mi mateix, m'he fotut per dinar un red beans and rice que hi havia per parar un tren. Després he tornat cap a casa, m'he fotut un bany (no me siento las piernas) i he descansat una estoneta. A la tarda he fet un tomb i he entrat en un parell de botigues de discos... Bé, no cal que us avorreixi amb els detalls.

Convocat el II Premi Llibresebrencs.org de relats curts a Internet per a jóvens escriptors ebrencs

Amb l'objectiu d'incentivar la producció de narrativa curta per part dels jóvens vinculats a les Terres de l'Ebre, la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs, a través del web Llibresebrencs.org, ha convocat la segona edició del seu premi de relats curts per a jóvens. El tema dels relats és lliure, però hauran d'estar escrits en català i amb una extensió màxima de 2 folis DIN A4, amb format Times 12. En la categoria A (de 15 a 25 anys), el premi és de 300 euros. En la categoria B (de 25 a 35 anys), també, 300 euros. I en la categoria C (+ de 35 anys), com no podia ser d'una altra manera, també 300 euros. De totes maneres, també hi haurà un obsequi per a tots els participants. Les obres s'han d'enviar per correu electrònic a l'adreça informacio@llibresebrencs.org. En l'encapçalament de tots els treballs només s’haurà d’indicar el títol del relat i en cap cas hi podrà sortir el nom de l’autor. Els relats hauran d'arribar abans de les 23.59 h del dia 23 d'abril de 2006. Clicant aquí, podreu baixar-vos les bases en format pdf. El veredicte es donarà a conèixer durant la III Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs, el 4 de juny de 2006, a la terrassa de La Llanterna, el teatre municipal de Móra d'Ebre, on es farà el lliurament de premis.
Si voleu llegir els relats guanyadors de la primera edició, de Daniel Monfort i Elisabet Martí, cliqueu damunt dels noms dels autors. Però si el que voleu llegir és el relat amb què vam "contribuir" perquè guanyessin, llegiu L'Ostracista, un atípic relat de ciència ficció ebrenca que no va convèncer el jurat.

La plataforma reclama l'ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Pàndols i Cavalls

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta va revelar ahir que dimarts havia aprofitat la visita del director general de Medi Natural, Ramon Luque, per fer-li arribar una carta en què l'entitat manifesta la seua preocupació per la implantació massiva de parcs eòlics a la comarca. El col·lectiu va demanar a Luque que el Departament de Medi Ambient i Habitatge faci pública la seua posició oficial d'una manera clara, sobretot en referència a les afectacions dels projectes eòlics sobre la fauna protegida i la flora. La plataforma també va reclamar un pronunciament de Medi Ambient sobre altres qüestions relacionades amb els parcs eòlics de la Terra Alta, com ara les avaluacions d'impacte ambiental i l'ampliació de la Xarxa Natura 2000. D'altra banda, la plataforma també va aprofitar la reunió per tractar amb Luque de la possible ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Cavalls i Pàndols. Segons va recordar la plataforma, la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i el tossal d'Orta conformen una unitat natural amb el massís dels Ports, i «atresoren una riquesa natural indiscutible» que les fa mereixedores de ser integrades al parc natural. La plataforma també va demanar més informació sobre la coordinació amb els governs d'Aragó i el País Valencià, sobre la portada d'aigua de l'Algars a Queretes i sobre la regulació d'usos de l'àrea de la Franqueta, a Horta de Sant Joan.

El Punt (16-02-06)

Els pous que projecten a Campredó faran possible el minitransvasament de l'aqüífer

La PDE estudia el perill de la mesura prevista en el pla de descontaminació del pantà de Flix

L'hidrogeòleg Antoni Canicio es va reunir dimarts amb membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) per analitzar el perill dels pous projectats a la pedania tortosina de Campredó, dins el pla de descontaminació de l'embassament de Flix. Canicio va advertir que l'entrada en funcionament dels pous acceleraria la intrusió de la falca salina riu endins i que els pous també quedarien contaminats en cas d'una avinguda dels materials tòxics durant les obres de neteja del pantà, ja que l'aqüífer està connectat amb l'Ebre. Finalment, va remarcar que el projecte permetria transvasar les aigües subterrànies.

Canicio va recordar que fa temps que les administracions volen tenir pous a la zona de Campredó, on hi ha el punt de captació del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. «Diuen que els pous són per garantir el subministrament en cas d'emergència, però ningú ens assegura que després faran un ús racional dels pous», va advertir l'hidrogeòleg. A més, Canicio va remarcar que l'aprofitament de l'aqüífer de Campredó acceleraria la intrusió de la falca salina riu endins, ja que sense la pressió de l'aigua dolça entraria més aigua de la mar, «igual que quan l'Ebre porta poc cabal». Segons Canicio, el Delta i les zones més properes rebrien els greus efectes de la salinització, ja que els pous de Campredó haurien de servir per extreure uns volums d'aigua molt importants.
Els pous de Campredó que recomana el projecte de descontaminació del pantà de Flix, actualment en fase d'exposició pública, tampoc no convencen Canicio des d'un punt de vista estrictament tècnic. L'hidrogeòleg va recordar que l'Ebre i l'aqüífer estan connectats riu amunt, i va dir que un episodi de contaminació no tardaria a afectar també els pous. «El que han d'intentar és que durant la neteja del pantà no hi haja cap incident, ja que una avinguda de materials tòxics seria nefasta per a les hortes del tram inferior, les badies del Delta i la pesca de tota la mar de l'Ebre», va advertir. Canicio va suggerir que les administracions, «si realment volen garantir el subministrament en cas d'emergència tòxica a l'aigua del CAT, el que haurien de fer és recuperar les antigues fonts d'abastament anteriors a la xarxa del minitransvasament».

> «Transvasar les aigües subterrànies potser és pitjor»

L'hidrogeòleg Antoni Canicio va destacar la utilitat de les aigües subterrànies per mantenir el fràgil equilibri del Delta, i va assenyalar que un transvasament que afectés l'aqüífer «potser seria pitjor» que els transvasaments de les aigües superficials de l'Ebre, ja legalment derogats. «No estem parlant de fer un pou normal, per regar una finca, sinó de fer un conjunt de pous que, com a mínim, haurien d'igualar la concessió del CAT, que és de 4.000 litres per segon», va remarcar Canicio. L'hidrogeòleg va advertir que la descontaminació del pantà de Flix no hauria de servir d'excusa a l'administració: «Després de la neteja ningú podrà garantir que els actuals o futurs governants aprofitin l'aigua dels pous per fer transvasaments, ja que seria fàcil i barat».

El Punt (16-02-06)

Disqus for Marfanta