31 de març del 2006

La nova biblioteca de Tortosa es dirà Marcel·lí Domingo

Informa avui el web municipal que la nova biblioteca de Tortosa, situada al carrer del Vall i carrer de la Mercè, s’anomenarà Biblioteca Marcel·lí Domingo. L’Ajuntament de Tortosa té previst aprovar en la sessió plenària de dilluns la proposta de canvi de nom. Fins ara la biblioteca de Tortosa es denominava Oliver de Boteller degut a la seva ubicació dins del Palau Oliver de Boteller. Amb el canvi d’ubicació d’aquest equipament, l’Ajuntament ha decidit posar-li a la biblioteca el nom de Marcel·lí Domingo amb l’objectiu de reconèixer la seua figura.
Marcel·lí Domingo Sanjuán (Tarragona, 1884 – Tolosa de Llenguador, 1939) va ser un dels polítics més destacats durant la Segona República, especialment estimat a les Terres de l’Ebre, i estretament vinculat a la ciutat de Tortosa. Va traslladar-se a viure a Tortosa l’any 1903, on va exercir de mestre (va començar les seues pràctiques al col·legi de la Mercè) i va iniciar la seua activitat política i periodística. L’any 1909 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Tortosa i posteriorment fou diputat a les Corts. Més endavant, com a ministre d’Instrucció Pública, introduí el català a les escoles i modernitzà l’estructura docent de l’estat. Posteriorment com a ministre d’Agricultura dignificà la reforma agrària.

Homenatge als 75 anys de la República
L’Ajuntament de Tortosa vol destacar també Marcel·lí Domingo com la figura més representativa del republicanisme a Tortosa. L’any 1911 fou escollit membre del Consell General de la Unió Federal Nacionalista Republicana. L’any 1917 constitueix el Partit Republicà Català i l’any 1929 fundà el Partit Republicà Radical Socialista. Marcel·lí Domingo va participar en el Pacte de Sant Sebastià i amb la victòria de la República, va formar part del Govern provisional com a Ministre d’Instrucció Pública i entre desembre de 1931 i setembre de 1932 va ocupar la cartera d’Agricultura. Amb motiu, aquest any, dels 75 anys de la proclamació de la Segona República, l’Ajuntament de Tortosa ha considerat doblement adient aquest reconeixement a la figura i personalitat de Marcel·lí Domingo. A més del nom, la nova Biblioteca de Tortosa exhibirà també en un punt destacat de l’equipament el bust de Marcel·lí Domingo llegat per la família a l’Ajuntament de Tortosa.

Per saber més sobre Marcel·lí Domingo, cliqueu aquí mateix.

Lo mètode Llambrich

Dubtem que hi haigue millors seitons que els seitons pescats a l'Ametlla de Mar, ni millors seitons en vinagre que els seitons en vinagre de la família de Jaume Llambrich. Este calero amic nostre, responsable del bloc El basar de les espècies, mos oferix la recepta secreta dels seitons en vinagre seguint lo mètode Llambrich. Una recepta que reproduïrem tot seguit, en base a l'interès general i per oferir una alternativa culinària a la carn, en estos dies de Quaresma...
1. Agafes els seitons, els traus les escates i després els deixes sense el cap ni l’espina (amb això suposo que no tindreu cap problema...)
2. Sense passar-los per l’aigua (sí, així, sangonosos) els poses en un bol i els sales. Poses força sal, que no li fa mal això!, i els deixes reposar un ratet fins que “canvien” una miqueta de color. Si fas servir sal grossa tardarà més temps que si fas servir sal fina, però compta que, com a mínim, els has de deixar 10 minuts.
3. Quan han canviat de color, sense traure la sal, agafes i cobreixes els seitons amb vinagre i els deixes reposar fins que es “couen”. Si els has salat poc o els has deixat en sal poc temps els seitons tardaran una mica més en fer-se; per tal d’accelerar el procés pots escórrer el vinagre i tornar-ne a posar de nou tantes voltes com vulgues. Veuràs que ja estan bé quan han canviat del color cru a blanc i també els pots tastar.
4. Quan trobes que estan bons, escorres el vinagre (a mi m’agrada deixar-los un pèl crus, però això ja és qüestió de gustos), els poses en un plat o a on els vulgueu deixar i els cobreixes amb oli. Aquí ara cadascú els pot amanir com vulga, amb una miqueta de pebre, amb all i julivert, amb només l’oli...
5. Agafes una llesca de pa, una forquilla, i a menjar! Bon profit!
Practiqueu este exercici tantes vegades com vulgueu i feu-hi tantes variacions com el cor vos demane, així arribareu a trobar el punt just de sal i el vostre punt de cocció preferit.
Nota tècnica: quan compreu els seitons, si el peixater és de confiança, no tingueu por d’agafar seitons que pareixen baquejats o malmesos (ep! mentre siguin frescos!). Són seitons agafats a l’arrossegament o els que han quedat al cop de la xarxa a l’encerclament. Estos són els que es fan més ràpid i els que queden més bons si els fas en vinagre!

Els vídeos de la visita de Sabaté a les obres de Santa Clara, a YouTube



Tortosa ja ha obert Santa Clara per dalt

L’Ajuntament manté el projecte de les escales mecàniques per millorar l’accés al barri i a l’hospital

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va fer ahir una visita a les obres d’obertura del barri de Santa Clara per la part alta, que ja han entrat en una fase decisiva. De fet, la previsió de l’Ajuntament és que les obres del nou vial puguin estar acabades abans de l’estiu, ja que l’empresa constructora Cisteró ja ha excavat el turó del Sitjar, on s’han format uns nous talussos de fins a 14 metres. La següent fase de les obres, que tenen un pressupost total d’uns 893.000 euros, inclourà l’estabilització dels murs i la urbanització del vial, que millorarà l’accés rodat al barri i servirà per reduir dràsticament el trànsit per la zona de vianants del carrer Sant Blai.

Sabaté va remarcar que el nou vial servirà per millorar les condicions de vida dels veïns del barri de Santa Clara, però també per millorar l’arribada dels vehicles dels serveis d’emergència. L’alcalde també va destacar l’«envergadura» del projecte, que oferirà una nova sortida al sector de Santa Clara, amb un accés directe per l’hospital Verge de la Cinta. A més, l’alcalde va valorar que el nou vial reduirà notablement el trànsit de vehicles a la zona de vianants del carrer Sant Blai, que ara és l’únic accés per entrar o sortir del barri. Sabaté va advertir que quan el nou accés siga operatiu els conductors estaran obligats a transitar per la part alta, i que només els vehicles de càrrega i descàrrega dels comerços podran travessar la zona de vianants. Sabaté va afegir que el projecte representa una millora important per al conjunt de la ciutat històrica, i que és la primera obra important dins del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), en el marc de la llei de barris. En aquest sentit, l’alcalde va assegurar que el Pincat manté el projecte per construir unes escales mecàniques des de l’inici de l’Eixample, per millorar l’accés a Santa Clara i a l’hospital.
Per la seua banda, el director dels treballs, l’enginyer Rafel Cabré, va confirmar que el caràcter diferencial de l’obra, i també el que ha incrementat el pressupost, és l’aparició dels talussos i murs que s’han format després d’excavar el turó. Cabré va detallar que alguns murs s’estabilitzaran amb blocs de pedra, per optimitzar el drenatge i integrar el projecte a la muralla, mentre que els altres talussos es revestiran amb formigó. L’enginyer va assenyalar que l’excavació s’acabarà en un parell de setmanes, i que després començarà la urbanització del carrer.

> Piscines i pàrquing a Ferreries

El suport del FC Barcelona a la futura escola de ciclisme de Tortosa, dins la campanya impulsada per la Federació Catalana de Ciclisme per evitar l’enderrocament del velòdrom, no farà variar la decisió del govern municipal de «sacrificar» l’equipament si és necessari per millorar les instal·lacions de l’estadi. Així va confirmar-ho ahir l’alcalde de Tortosa, que va celebrar la implicació del Barça i també que la creació de l’escola de ciclisme no estiga supeditada a un hipotètic indult per al velòdrom. Amb tot, Joan Sabaté va evitar parlar directament de la demolició del velòdrom, i només va remarcar l’aposta per la reforma integral de les instal·lacions de l’estadi municipal amb nous equipaments d’aigua i de salut, així com amb un nou camp de futbol. L’alcalde sí que va concretar que l’Ajuntament iniciarà al maig el concurs públic per externalitzar la construcció i explotació de les noves piscines, amb un plec de condicions que finalment també inclourà el pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. «Estem parlant d’una remodelació molt important de les instal·lacions esportives centrals, i d’un pàrquing molt necessari al barri de Ferreries», va dir.

El Punt (31-03-06)

Aerta esgotarà el diàleg amb Riba-roja d’Ebre per consensuar la línia d’evacuació dels parcs eòlics

El director tècnic de la societat Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (Aerta), Francesc Roig, va afirmar ahir que esgotaran totes les vies de diàleg amb l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, amb l’objectiu de garantir el punt d’evacuació de l’energia que produiran els parcs eòlics autoritzats a la Terra Alta. De fet, Roig va admetre que els promotors dels parcs i de la línia d’evacuació encara no han pogut assolir cap acord amb l’alcalde, José Luis Aparicio (PSC), i que la falta d’entesa és el principal obstacle per tirar endavant els projectes. El director tècnic va recordar que un dels punts d’evacuació és la central hidroelèctrica de Riba-roja, i que l’altra ramificació de la línia travessarà l’Ebre fins a Maials. «Si la nostra sol·licitud s’ajusta a la legislació, l’Ajuntament ens haurà de donar la llicència», va precisar Roig, si bé va insistir que Aerta continuarà parlant amb Aparicio per consensuar el traçat de la línia d’evacuació. El director tècnic, que va negar que a la Terra Alta s’estigui produint cap «massificació eòlica», va remarcar que Aerta també ha apostat pel diàleg a l’hora de negociar les compensacions amb els propietaris afectats per la construcció de la línia, i que més del 50% ja han signat i cobrat la meitat de les indemnitzacions. De fet, Roig va reconèixer que Aerta ha pagat més del que havia previst inicialment, i que els preus s’han duplicat en alguns casos. El director tècnic d’Aerta va afegir que esperen començar les obres de la línia d’evacuació abans de final d’any, per poder iniciar la construcció dels nou parcs durant el 2007. Roig va concloure que els promotors continuen treballant per millorar els aspectes tècnics dels projectes i reduir el nombre de molins autoritzats, que ara són uns 180 aerogeneradors.

El Punt (31-03-06)

30 de març del 2006

Convoquen un «macrobotellón» al passeig central del parc de Tortosa

Un grup de joves ha aprofitat el fòrum d’opinió del web juvenil del Consell Comarcal del Baix Ebre per convocar un macrobotellón al passeig central del parc municipal de Tortosa. La data escollida és el 8 d’abril a partir de les onze de la nit, just el dia abans de la processó de diumenge de Rams i per tant un dels caps de setmana en què la ciutat rep més visitants. De fet, en el mateix espai d’opinió ja es plantejava el botellón de diumenge passat com un «assaig» previ a la cita del 8 d’abril. Aquella convocatòria va aplegar uns setanta joves al passeig de Ribera durant una hora i mitja, i havia estat convocat a través de correus electrònics i missatges de telèfon mòbil. La policia local va desplegar un dispositiu especial per evitar incidents i va identificar alguns dels joves, però no va dissoldre la trobada. Els participants del fòrum juvenil titllen de «fracàs» el botellón del passeig de Ribera, i en un altre missatge celebren que la convocatòria del 8 d’abril puga coincidir amb un concert del grup McCagon. La regidora de Governació, Consol Cordero, va confirmar ahir que l’Ajuntament no sabia encara la data exacta de la convocatòria, però que tenien indicis clars que tornaria a organitzar-se un botellón a Tortosa. Cordero va avançar que mantindran el dispositiu per evitar possibles incidents.

El Punt (30-03-06)

La Plataforma en Defensa de l'Ebre cedirà el seu fons a l'Arxiu Històric

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha arribat a un acord per cedir tot el fons documental del moviment social a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Així va confirmar-ho ahir el director de l’arxiu, Albert Curto, si bé va advertir que encara no hi ha cap calendari perquè els membres de la PDE entreguin la seua documentació. De fet, fonts de la plataforma van explicar que primer faran una tria dels documents, per evitar que l’Arxiu Històric puga rebre papers i altres suports per duplicat. «Quan tinguem la documentació que ens porti la PDE, farem un inventari tenint en compte la seues característiques i la tipologia», va detallar Curto. El director de l’arxiu va concretar que després la documentació es posarà en caixes degudament identificades, i el sistema de classificació intentarà reproduir l’estructura de funcionament de la PDE, en comissions de treball i assemblees locals. L’accés a la informació serà lliure, però part de la documentació podria blindar-se durant uns anys.

El Punt (30-03-06)

> Milà garanteix el control de la plaga de la mosca negra a l’Ebre

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va voler tranquil·litzar ahir els ciutadans de les Terres de l’Ebre, i va garantir que el pla d’actuacions contra la mosca negra «pot ajudar que no es reprodueixi la plaga». Milà va recordar que hi ha una comissió de seguiment de la mosca negra, i que fa quinze dies va realitzar-se un desembassament extraordinari gràcies a l’acord amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Amb tot, el conseller de Medi Ambient va reconèixer que la plaga de la mosca negra «és molt difícil de suprimir», i que el més important és «controlar-la». A més, Milà va recordar que el temps que va fer l’estiu passat difícilment podrà reproduir-se enguany. Milà també va matisar que els desembassaments controlats de l’Ebre s’han de fer durant els períodes en què les mosques adultes ponen els ous o quan les larves acaben de nàixer. «Els tècnics han dit que cal fer dos grans desembassaments, un just abans de la primavera i l’altre a la tardor», va afegir-hi Milà. El titular de Medi Ambient va remarcar que les avingudes controlades propicien l’arrossegament de les algues, que també és una altra de les plagues que hi ha al tram inferior de l’Ebre. En aquest sentit, Milà va remarcar que han programat una sèrie de desembassaments més petits, que tindran la funció principal de remoure els sediments acumulats als pantans. Les declaracions de Milà arriben només un dia després que la comissió de seguiment informés els alcaldes de les poblacions més afectades sobre la realització d’una prova experimental amb un producte biològic, el BTI, amb què els tècnics busquen atacar directament el creixement de les larves. D’altra banda, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre tenia previst aprovar ahir al vespre una moció de suport al pla d’actuacions contra la plaga, que ha castigat més durament aquesta comarca. De fet, el consell riberenc estudia adherir-se al Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (Code), per participar més activament en la lluita contra la mosca negra. L’adhesió de la Ribera d’Ebre al Code podria concretar-se demà.

El Punt (30-03-06)

29 de març del 2006

El candidat d'ERC no espanta el PSC de Tortosa

El bateig de foc del nou alcaldable d'ERC a Tortosa, Ricard Forés, no ha espantat especialment l'aparell del PSC. Forés va estrenar-se la setmana passada a peu de carrer, amb una campanya per pressionar el govern municipal perquè apliqui un pla integral de millores de la via pública. La primera aparició mediàtica del republicà va tenir una repercussió relativa, i l'estratègia d'ERC d'assumir queixes veïnals no ha fet tremolar el PSC, si bé els socialistes són conscients que avui alguns tortosins podrien castigar Joan Sabaté a les eleccions per la falta de manteniment de la majoria de carrers. En qualsevol cas, al PSC especulen que ERC obtindrà una renda electoral escassa amb aquest tipus de campanyes de poc perfil polític, i que en canvi Sabaté pot presentar-se a les pròximes eleccions amb acció de govern i projectes més o menys encarrilats. No ho sabem... Nosaltres només podem dir que allò que ens ha sorprès és que el regidor i portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Lluís Martín, no estiga acompanyant el nou alcaldable republicà durant les seues primeres aparicions públiques. Per molt esperit de renovació que ERC vulga imprimir al projecte de Forés, a la gent li costarà identificar-lo amb el bagatge municipal d'ERC a Tortosa. Durant els últims sis anys, Martín ha tingut un protagonisme destacat a la vida política municipal, i ha acumulat una sèrie d'experiències i de bons resultats que ara els republlicans s'arrisquen a tirar al riu, si no gestionen millor la seua herència.

Article de Joan Sabaté sobre el campus de Remolins

La signatura de l’acord per a la implantació del campus de la Universitat Rovira i Virgili entre l’Ajuntament, la pròpia universitat i el departament d’Universitats de la Generalitat és una d’aquelles instantànies que he viscut amb més emoció com alcalde perquè fa realitat un dels nostres objectius programàtics no només per al foment educatiu del territori sinó per tota la càrrega de promoció econòmica que hi duu implícita. A partir d’aquest acord les Terres de l’Ebre ja tenen un emplaçament pel seu campus, el que ja s’ha començat a anomenar campus de Remolins, que estarà ubicat al parc de la Fira i que es complementarà amb l’antic col·legi de Sant Josep on hi anirà la part més administrativa i probablement una residència d’estudiants. Era el darrer aspecte que calia tancar després que, per primera vegada des del setembre passat, disposéssim d’estudis universitaris públics i presencials.
La presència de la universitat al territori ofereix la possibilitat als joves de quedar-s’hi a estudiar i a la vegada permet a les nostres empreses disposar de tècnics qualificats, amb un clar missatge positiu per a la promoció econòmica i una bona assegurança per al nostre futur. Aquesta és una de les nostres mancances històriques, tot i disposar de bons indicadors econòmics, a la qual ara hi posem remei, com també hem començat a treballar en la millora d’infrastructures i hem sabut estirar la implicació de les administracions superiors en els nostres grans projectes.
Partim, per tant, amb la formació com a clar exponent per al nostre creixement i ràpidament també hi trobem associat un altre valor: la recerca. Tant important n’és un com l’altre ja que el motor econòmic d’un país, d’un territori, necessita d’aquest darrer factor. En aquest sentit, Tortosa ha sabut avançar-se als esdeveniments i ja està projectant de la mà del CIDEM al polígon Catalunya Sud un Centre de Recerca i Innovació (R+D+I) que anirà precisament vinculat amb la URV a través del conveni que hem signat. En conjunt, tot això el que comporta és dinamització i impuls per al territori.
Tortosa s’ha abocat, per tant, perquè les Terres de l’Ebre tinguin un projecte universitari públic presencial mitjançant la universitat de referència del territori, la URV, perquè això constata la nostra voluntat de capital amb el deure inexcusable d’empènyer el conjunt dels nostres pobles. Més enllà d’aquesta vocació de servei territorial, i d’acord amb el model de ciutat del govern que presideixo, hem sabut situar els projectes d’acord amb aquest model. En aquest sentit, i recollint la tradició de les ciutats des de l’Edat Mitjana en què la universitat ha estat vinculada a la ciutat, fet que ha representat un paper fonamental pel seu desenvolupament, des de Tortosa sempre hi hem apostat. D’aquesta manera, el nou campus ens permet abonar el nostre objectiu perquè la ciutat creixi de forma equilibrada i sostenible, i a la vegada, afavoreix la centralitat del nucli històric, seguint també el model urbanístic de les ciutat europees.
És per tot això que cal felicitar-nos i aprofitar també aquest article per agrair l’esforç fet per totes les administracions implicades, i especialment al rector Lluís Arola i al conseller Carles Solà, perquè Tortosa comenci el camí per ser també ciutat universitària de referència.

El portal Municat.net retrata les cases de la catedral

Avui ens hem trobat amb una curiositat al portal Municat.Net, un web de caràcter informatiu i divulgatiu sobre el món local català, que gestiona la Direcció General d'Administració Local (DGAL) del Departament de Governació i Administracions Públiques, i que va adreçat als ens locals, al públic en general i a les empreses. Fa uns dies, Municat informava del canvi de seu de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, que des del 20 de febrer ocupa oficialment el Palau Abària, al número 23 del carrer Montcada. Però la notícia no està il·lustrada amb una fotografia del Palau Abària o del delegat, Lluís Salvadó, cosa que potser seria el més normal, sinó amb una panoràmica de les cases de la catedral. La veritat és que no sabem què pensar...

CiU també va canviar un velòdrom per una piscina

El grup municipal de CiU a Tortosa ha rebutjat que el govern municipal vulga enderrocar el velòdrom per construir les noves piscines. Però resulta que els seus companys de Salt van fer més o menys el mateix. Segons ens expliquen des de Girona, després de les últimes eleccions municipals, l'alcalde de CiU a Salt, Jaume Torramadé, va renunciar a construir un velòdrom que havia lligat l'anterior alcalde, Xavier Corominas (PSC) i va preferir construir abans un centre d'aigua i salut, amb molta més demanda social. En realitat, tres poblacions de les comarques gironines aspiraven a tenir un velòdrom (Salt, Palafrugell i Quart). Si res no falla, el primer velòdrom de les comarques de Girona es construirà a Quart, com va recordar ahir a Tortosa el responsable de l'escola de ciclisme de Banyoles, Jordi Arteman.
Els terrenys de Salt en què s'havia de construir el velòdrom, amb un cost de 266 milions de les antigues pessetes, tenia 27.225 m2 (14.800 eren per al velòdrom i 12.425 per a l'entorn exterior). El projecte preveia una pista de tres voltes per quilòmetre i al seu interior es preveia fer un espai per a altres esports o espectacles, amb una cabuda per a sis mil persones.Salt té uns 27.000 habitants i la seua piscina coberta, 25 metres de llarg i 16,67 metres d'ample. A més, té una piscina lúdica de 16,67x8 metres, una sala de fitness muscular i cardiovascular, dues sales polivalents per realitzar-hi activitats diverses, una sauna, bany de vapor i solàrium natural. A l'aigua, a més de la natació s'hi poden fer diferents tipus de cursets: infantils, adults, gent gran i cursets d'estiu, a més d'aiguagim, aiguadolç i natació especial. En les altres dependències, també s'hi pot fer condicionament físic, aeròbic i esteps, espíning, tonificació, ioga i tai-txi.
D'altra banda, durant la inauguració de les piscines, Torramadé es va comprometre a buscar nous terrenys per poder construir un velòdrom a Salt, però més endavant. Paral·lelament, el seu ajuntament va començar a multar els ciclistes que circulaven per la vorera, com demanava el PP i en compliment d'una ordenança municipal.

El Barça s'apunta a salvar el velòdrom de Tortosa

Melcior Mauri proposa fer-hi una escola permanent i un campus de ciclisme

Volen aprofitar l'experiència escolar que ja han dut a terme a Banyoles

El FC Barcelona s'ha afegit a la Federació Catalana de Ciclisme en la seua campanya per intentar salvar el velòdrom de Tortosa, que el govern municipal ha previst enderrocar per construir les noves piscines. El director tècnic de la secció de ciclisme del Barça, Melcior Mauri, va visitar ahir les instal·lacions del velòdrom, on va córrer quan era professional, i després també va reunir-se amb el regidor d'Esports, Sisco Lahosa, amb l'objectiu d'explicar-li els projectes que han decidit impulsar a Tortosa amb el suport la federació i les empreses Artsport i Bike Control.
La proposta inclou un campus d'estiu que es faria entre els dies 25 de juny i 1 de juliol, però sobretot la creació d'una escola permanent de ciclisme, que naixerà al setembre amb el suport del col·legi diocesà Sagrada Família. "Potser hem fet una mica tard, però des de la secció de ciclisme del Barça volem reactivar el ciclisme a Tortosa i esperem que pugui ser al velòdrom", va refermar Mauri. L'exciclista va admetre que el velòdrom necessitaria alguna inversió per condicionar-lo, però va garantir que poden haver-hi mitjans i diferents sistemes per aconseguir el finançament necessari. En qualsevol cas, Mauri va precisar que és millor no barrejar la campanya per salvar el velòdrom amb la creació de la nova escola de ciclisme de Tortosa. "Ens agradaria que es mantingués el velòdrom, però som conscients que el ciclisme necessita el suport de les escoles, per potenciar l'esport de base com a futur de l'elit", va remarcar Mauri abans de concretar que tenia el suport de la directiva del Barça, i en concret del gerent de les seccions amateurs del club, Gabi Cairo.
Mauri va visitar el velòdrom acompanyat pel director de l'escola de ciclisme de Banyoles, Jordi Arteman, que va confirmar el suport d'Artsport i Bike Control tant al campus d'estiu com a l'escola de ciclisme de Tortosa. "A Girona fa vint anys que demanem un velòdrom, i veure que una instal·lació se'n podria anar al terra ens sap molt de greu", va lamentar Arteman, que va concloure que aprofitaran l'experiència de l'escola de Banyoles.

El 9 Esportiu de Catalunya (29-03-06)

La Generalitat assumeix que ara és inviable eliminar la mosca negra de l’Ebre

La comissió de seguiment acorda realitzar a l’abril una prova pilot amb un producte biològic que matarà les larves

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va presidir ahir una reunió de la comissió de seguiment sobre la plaga de la mosca negra, en què van participar els alcaldes de les principals poblacions afectades. Salvadó va detallar que els centres sanitaris van atendre més de 2.000 persones per picades de mosca negra entre el juny del 2005 i el febrer d’enguany. Els directors del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (Code) i de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics van advertir que eliminar completament la plaga és «impossible» tenint en compte les condicions actuals de l’Ebre, però van confirmar que a l’abril es realitzarà una prova pilot amb un producte biològic que atacarà el creixement de les larves de la mosca negra.

El director del Code, Raül Escosa, va advertir que serà «impossible» eradicar completament la plaga de la mosca negra, i que el pla d’actuació únicament servirà per «rebaixar les poblacions» de simúlids al tram final de l’Ebre. «Si no es modifiquen les condicions ambientals del riu, continuarem tenint mosca negra, i les persones ens haurem d’anar acostumant a conviure-hi», va lamentar Escosa. El tècnic va concretar que el millor sistema per intentar controlar la població de mosca negra és continuar amb una sèrie de desembassaments que evitin l’aparició de macròfits, ja que les algues i altres plantes aquàtiques són l’hàbitat en què les mosques ponen els ous; així com la utilització de tractaments antilarvaris selectius. Escosa i el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, van concretar que el producte utilitzat serà l’anomenat BTI, un bacteri de terra que desprèn una espora letal per al sistema digestiu de les larves. Escosa va explicar que el BTI ja s’ha provat amb un èxit notable contra la població de mosca negra que hi ha al riu Ter.
En aquest sentit, els tècnics calculen que caldrà abocar uns 300 litres del producte per cada 100 metres cúbics per segon d’aigua. Escosa i Ibáñez van detallar que la prova pilot es farà a partir de l’abril en el tram del riu comprès entre Móra d’Ebre i Miravet, sens dubte la zona «més calenta» de la plaga. «Haurem de tenir en compte els costos i quina podria ser l’eficàcia futura del tractament», va advertir Ibáñez abans de garantir la continuïtat de la mesura. Amb tot, el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics va recordar que s’han fet tractaments molts satisfactoris amb BTI en rius molt semblants a l’Ebre, als Estats Units i al Kazakhstan. Per la seua banda, Escosa va precisar que col·locaran una sèrie de substrats artificials en diferents punts del tram entre Móra d’Ebre i Miravet, per estudiar l’efectivitat del BTI. Segons el director del Code, els substrats artificials són unes tires de plàstic que imitaran l’hàbitat de la mosca negra, però faciliten els sondejos tècnics que haurien de fer-se a les algues i en altres plantes aquàtiques. En concret, els substrats artificials s’instal·laran a les boies que marquen la via navegable de l’Ebre, amb l’objectiu de comprovar si les poblacions de larves baixaran com a conseqüència del tractament biològic amb BTI. D’altra banda, els tècnics també instal·laran una sèrie de trampes per calcular la dinàmica poblacional de les mosques adultes. Escosa va explicar que han descartat els tractaments massius contra la mosca adulta perquè són inviables per l’alt cost, la baixa efectivitat i la possible toxicitat. Si els resultats de la prova fossin satisfactoris, el tractament ja podria iniciar-se al maig.

> Un insecte que ha arribat pel sanejament de les aigües

El director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, va explicar que l’expansió de la plaga de la mosca negra al tram català de l’Ebre està directament relacionada amb la millora de la qualitat de l’aigua a partir de la dècada dels noranta, sobretot per l’ús de depuradores en ciutats com Saragossa i Lleida. Ibáñez va concretar que la disminució de fòsfor en suspensió a l’aigua de l’Ebre ha fet decréixer també la població de fitoplàncton, i que això ha afavorit una major transparència de l’aigua. «La falta de riuades importants, que s’emportin les algues des de l’arrel, també ha afavorit el creixement dels macròfits», va explicar el tècnic abans de recordar que la plaga del musclo zebrat també ha contribuït a fer l’aigua més transparent i a l’increment de la població d’algues. Ibáñez va reiterar que seria impossible controlar les plagues sense que haja més crescudes. «L’aigua és millor que abans, però no porta sediments i les plantes que han crescut no són les més bones», va dir.

El Punt (29-03-06)

28 de març del 2006

El web d'Imagina Ràdio puja, cau l'Ebredigital

Avui hem vist que ja han pujat a internet el web de la nova emissora Imagina Ràdio, propietat de l'empresa que publica el setmanari La Veu de l'Ebre. Per contra, durant tota la tarda no hem pogut accedir a la versió digital del setmanari, l'Ebredigital. Una coincidència que ens fa suposar que deuen estar treballant per posar en xarxa la versió definitiva del web d'Imagina Ràdio, que de moment només és una pàgina d'inici amb el logo, l'adreça postal de l'emissora i una adreça de correu electrònic (info@imaginaradio.com).

Ferran Bel estrena el bloc amb el botellon

El portaveu del grup municipal de CiU, Ferran Bel, ha estrenat el seu bloc amb una reflexió sobre l'intent de botellon perpetrat a Tortosa la matinada de diumenge. Bel revela que va ser informat de la convocatòria i del dispositiu especial per part de la regidora de Governació, Consol Cordero, un gest que el convergent troba encertat i agraïx públicament. En concret, el portaveu de CiU considera que no va haver-hi cap botellon, o almenys en les dimensions i efectes secundaris que ens haurien de preocupar... Literalment, Bel diu que "no cal confondre una trobada d'uns quants amics o colles de joves al carrer, i menys ara que ve l’estiu, amb comportaments vandàlics o antisocials. Cal ser intolerant amb els intolerants, però a la vegada cal ser tolerants amb els comportaments tolerants i cívics, malgrat no siguin els que nosaltres faríem". Ara només cal esperar que la pilota de neu no es face més gran i anar amb molt de compte, si no volem que dissabte a la nit el botellon tortosí siga més gran i problemàtic.

27 de març del 2006

El número de la Bèstia

L'escena és completament real i s'ha produït aquest matí en una botiga de la Rambla de Catalunya de Tortosa. Un client habitual, de vocació i professió capellà, ha comprat una mica de fruita i verdura, com fa sempre que hi va. Però a l'hora de pagar el mossèn, la caixa registradora ha marcat un preu inquietat: 6, 66 euros. Poques persones han vist l'extranya i aterradora coincidència, ja que com a mínim és curiós que un representant de l'Església haja hagut de pagar el misteriós número de la Bèstia, el número del Dimoni... Repetim que l'escena no és inventada. Insistim que els fets són totalment verídics i que hi ha testimonis que podrien assegurar-ho. Amb això no diem que el mossèn, amb alguna parròquia a la Terra Alta, siga un agent infiltrat del Costat Obscur, sinó que el Mal pot assetjar-nos als llocs més insospitats: també en una verduleria. Un sis i el color verd... serà una altra casualitat, però avui també ha nascut un nou canal de televisió, La Sexta, que té el seu logo d'aquest color. Si voleu saber alguna cosa més sobre aquesta nova cadena generalista i en obert, llegiu Freak-EBRE! No trobareu respostes al fet paranormal que us explicàvem, però sí diferents informacions sobre el que s'emetrà per aquest canal.

Són menys molins, però l'impacte visual sobre el castell de Miravet podria ser el mateix

El grup ecologista Gepec ha fet circular avui aquest fotomuntatge de com quedaria el castell templer de Miravet amb els aerogeneradors del parc eòlic d'Els Brois, que l'empresa Eolener SL projecta construir al terme municipal d'El Pinell de Brai. La recreació virtual, però, no és del tot rigorosa, ja que el projecte preveu la instal·lació d'onze molins, i a la imatge se'n poden comptar molts més. El número d'aerogeneradors és important si el que denuncia és l'elevada densitat, i per això hem insistit tant a l'hora de criticar que el departament d'Indústria no vulga revelar el número de molins que tindran els parcs en tràmit o els projectes que s'han presentat últimament a les Terres de l'Ebre (només coneixem els 180 molins autoritzats ara per ara a la Terra Alta, però poca cosa més). En aquest cas, al marge de la densitat, el més preocupant és el possible impacte visual sobre un element del patrimoni històric i arquitectònic que és monument de la Generalitat. La comissió de Patrimoni hauria de dir alguna cosa...

Els botellons tortosins no són cosa nova

Una setantena de joves van participar durant la nit de dissabte i la matinada de diumenge en un botellón que va tenir lloc al passeig de Ribera de Tortosa, a la urbanització Voraparc. Com ja és habitual en les últimes concentracions humanes més o menys espontànies, la concentració es va convocar a través de correus electrònics i de missatges de telèfon mòbil. El botellon tortosí no va acabar amb incidents greus, però sí van llançar-se algunes ampolles de plàstic buides a la via pública. Segons diferents informacions, la policia local s'ho va mirar des de la distància i va identificar alguns individus. El que ens sorprèn és que els botellons del passeig de Ribera s'hagin descobert ara. Ja fa mesos que aquest passeig de Voraparc és l'escenari de pícnics nocturns en què no només alguns joves consumeixen begudes alcohòliques, sinó també tot tipus de menjar. Només cal que passegeu un diumenge pel matí pel passeig de Ribera, i us trobareu les paperes plenes de llaunes de refresc, tot tipus d'ampolles buides, capses de pizza... Altres zones de botellon tortosí són el pàrquing del Caprabo, la plaça Mestre Monclús o la plaça Francesc Macià, i segur que ens deixem més d'una.

Tortosa eleva l’esquelet del pavelló

Les obres del recinte firal entren en una etapa decisiva i d’aquí a pocs dies començarà la segona fase

Una estructura imponent de formigó i ferro ja domina completament el paisatge de l’horta del Pimpí, el sector del barri de Remolins en què l’Ajuntament de Tortosa construeix el nou pavelló multiús del recinte firal de la ciutat. Les obres del pavelló han entrat ja en una fase decisiva, i s’espera que en els pròxims dies l’arquitecte argentí Mario Corea visiti els treballs per supervisar la construcció de la coberta de la instal·lació. L’espectacularitat de les obres fa que moltes persones vagin a l’horta del Pimpí per contemplar el treball de les grues o fins i tot per fotografiar el caràcter monumental de la construcció, que es convertirà en un referent de les Terres de l’Ebre. Les obres del nou pavelló podrien estar enllestides, amb un accés provisional, abans de final d’any.

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va confirmar que les obres del pavelló multiús de Remolins segueixen un bon ritme d’execució i que ha rebut nombroses felicitacions per haver tirat endavant «un edifici que sens dubte serà molt singular». L’horta del Pimpí ha tornat a l’epicentre de l’actualitat durant els últims dies, ja que l’Ajuntament, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Departament d’Universitats han acordat emplaçar el campus de les Terres de l’Ebre als terrenys del parc de la Fira. La construcció del campus en els terrenys que actualment ocupa el recinte lúdic de Les Carpes del Riu revalorarà especialment el projecte del pavelló firal i poliesportiu, que costarà uns 6,7 milions d’euros. Una inversió que es completarà amb els 15 milions d’euros que costarà la primera fase del campus universitari, i potser amb els 20,4 milions que podria necessitar el futur pont nou de la ciutat, el de Remolins. Tenint en compte els tres projectes, el sector de l’horta del Pimpí podria acumular una inversió superior als 42 milions d’euros en pocs anys.
«Sens dubte, el tercer pont viari sobre l’Ebre serà la cirera del pastís», va admetre Sabaté, més convençut que mai de les opcions que té Tortosa per aconseguir el finançament per al pont. L’alcalde va recordar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ja redacta el projecte i que ja s’ha posat en contacte amb el Ministeri de Foment per lligar una entrevista a Madrid. Sabaté va recordar que el recinte firal, el campus de la URV i el tercer pont són tres projectes que responen a un model de ciutat que busca recuperar la centralitat del nucli històric, un model que va començar a forjar-se fa més de deu anys, quan l’alcalde ocupava l’àrea d’Urbanisme i dedicava el matí dels dissabtes a dissenyar el creixement urbà amb un grup d’arquitectes i experts. «Treballàvem desinteressadament i fèiem una veritable pluja d’idees, que ara dóna resultats», va dir Sabaté.

> Connectar el recinte i el campus

L’alcalde de Tortosa va destacar el caràcter monumental que l’arquitecte argentí Mario Corea va saber imprimir al projecte del pavelló, que tindrà uns 7.500 metres quadrats. Joan Sabaté va detallar que l’arquitecte tornarà a Tortosa en els pròxims dies, per supervisar la construcció de la coberta, que hauria d’estar enllestida cap al maig. De fet, Corea ja va anunciar al novembre que les obres avançarien molt durant el primer trimestre d’enguany. L’arquitecte també va parlar de connectar el recinte firal amb el parc en què ara s’emplaçarà el campus de la URV, a través d’un conjunt de passarel·les per damunt de la riera de Remolins. Sabaté va remarcar el prestigi de Corea, que també ha dissenyat la futura pista d’atletisme coberta de Sabadell. De fet, el projecte formarà part d’una exposició sobre arquitectura espanyola contemporània que prepara el MOMA de Nova York.

El Punt (27-03-06)

25 de març del 2006

El govern començarà les obres de la carretera d’Horta al setembre

La Generalitat treu a concurs el projecte amb un pressupost de 42,3 milions

Horta de Sant JoanEl Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar ahir l’anunci pel qual s’inicia el concurs públic de les obres de millora de la carretera entre Horta de Sant Joan i la cruïlla de l’eix de l’Ebre (C-12), a l’altura de Xerta. Els treballs, amb un cost de 42,3 milions d’euros, consistiran principalment en l’eixamplament de la via i l’eliminació dels revolts, una actuació que també permetrà escurçar l’actual traçat en dos quilòmetres. El govern preveu començar les obres al setembre.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va remarcar ahir que els 42,3 milions són «una quantitat important, per una carretera important, que feia molt de temps que demanaven tots els municipis de la zona». Segons Nadal, l’actuació representa un «canvi substancial en el pla d’infraestructures de les Terres de l’Ebre», que també millora la connexió amb l’Aragó. Fa uns anys, la Generalitat ja va condicionar el tram inicial de l’itinerari, uns set quilòmetres de la carretera T-330 des del límit amb l’Aragó, a Arnes, amb la cruïlla d’Horta de Sant Joan. El govern català ha iniciat ara el concurs públic de les obres de condicionament de la resta del recorregut fins a l’eix de l’Ebre, que té un total de 22,7 quilòmetres. Els treballs abastaran les carreteres T-330, entre Horta i Prat de Comte; T-333, entre Prat de Comte i la intersecció amb la carretera N-230, i des d’aquest punt fins a la cruïlla amb l’eix de l’Ebre, a uns tres quilòmetres del nucli urbà de Xerta. Les obres permetran dotar la via d’una amplada de vuit metres i suprimir o suavitzar els revolts. El projecte també inclou la construcció de vuit viaductes per travessar rieres o barrancs, d’entre els quals destacarà un pont sobre el riu Canaletes a l’altura d’Horta. En aquesta població també es construirà un fals túnel de 107 metres, per eliminar un revolt molt tancat.

> «Una obra delicada»

El conseller va garantir que la millora de la carretera d’Horta de Sant Joan serà una obra «delicada, de construcció sensible, amb un cert impacte ambiental en el territori». Amb tot, Nadal va afegir que els ajustaments en el projecte i el major cost han servit per dissenyar un traçat «molt encaixat a les necessitats del territori i el medi ambient».

El Punt (25-03-06)

Carretero assegura que la vegueria de les Terres de l’Ebre no té problemes de delimitació

El conseller de Governació, Joan Carretero, va assegurar ahir a Tivenys que en l’ordenació territorial de Catalunya en vegueries s’ha de buscar la «màxima racionalitat possible». En aquest sentit, Carretero va deixar clar que «si alguna delimitació és clara és la de les Terres de l’Ebre», un argument amb què rebutjava que alguns municipis de la Ribera d’Ebre puguin adherir-se a la vegueria del Camp de Tarragona. De fet, el conseller de Governació va refermar la posició de l’executiu sobre el nombre de vegueries que han de crear-se, i va garantir que una de les set vegueries serà la de Terres de l’Ebre. Carretero va reiterar que no té dubtes en relació amb la delimitació de la vegueria de l’Ebre, i que «caldrà escoltar la veu dels municipis, però la decisió final serà del Parlament». Les declaracions de Carretero arribaven només un dia després que la federació del PSC a les Terres de l’Ebre reclamés un gran pacte territorial pel desenvolupament de la vegueria. En aquest sentit, el conseller republicà va mostrar-se partidari que la nova ordenació territorial siga fruit d’un cert «pacte territorial i parlamentari», però també va deixar clar que Catalunya no pot fer un territori en què tothom puga decidir. «Si fos així, tindríem 946 vegueries i 10.000 comarques, i no ens aclariríem», va dir. Carretero no va fixar cap calendari, però va afegir que el procés de constitució de les vegueries hauria d’enllestir-se abans d’acabar la legislatura. El conseller de Governació era a Tivenys per inaugurar les noves instal·lacions de l’Ajuntament, que han tingut un cost de 490.000 euros. A més, Carretero també va inaugurar la nova llar d’infants, que ha costat un total de 152.000 euros. Finalment, Carretero va visitar Benifallet i Arnes, en què va inaugurar les obres del nou casal d’avis. El conseller també tenia ahir un sopar de treball amb alcaldes de la Terra Alta, a Horta de Sant Joan.

El Punt (25-03-06)

La pedania tortosina de Campredó tindrà fira els dimarts

L’Associació de Comerciants, Empresaris i Serveis de Campredó, l’Ajuntament de Tortosa i la Societat de Marxants de Salou i de Tarragona han acordat posar en funcionament una petita fira de marxants, cada dimarts, al nucli de Campredó. L’objectiu de l’acord és donar un servei complementari als veïns i comerços de la pedania. El primer dia de celebració de la fira de marxants serà dimarts, 28 de març, a la plaça de Mossèn Tomàs Cardona, a partir de dos quarts de deu del matí. Amb motiu de la inauguració, algunes de les parades de la fira de Campredó obsequiaran tots els clients amb un petit detall per la seua compra. El municipi de Tortosa també celebra altres fires els dilluns, al barri del Temple, i els dissabtes, al barri de Ferreries.

El Punt (25-03-06)

Tortosa serà la seu d’un consell executiu de la Generalitat

El consell executiu del govern es reunirà el 10 de maig a les Terres de l’Ebre, concretament a Tortosa, segons va avançar ahir l’Agència Catalana de Notícies. La previsió és que la reunió se celebri al Palau Abària, la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, i serà la primera vegada que aquest territori és la seu d’una reunió de l’executiu. Tot i que encara no es coneix l’ordre del dia, sí que està previst que almenys un dels punts que es tractin a Tortosa afectin l’acció de govern a les Terres de l’Ebre. La primera reunió del consell executiu que el tripartit va celebrar fora de Barcelona va ser el 16 de març del 2004 a Tarragona. Amb tot, hi havia el compromís que el primer consell executiu del tripartit es faria a Tortosa. De fet, abans de la reunió a les Terres de l’Ebre, el govern també té previst reunir-se la setmana que ve a Girona.

El Punt (25-03-06)

24 de març del 2006

L’Ajuntament i els «pubs» de Tortosa inicien els tràmits per assumir l’explotació de Les Carpes

Els empresaris també estudien avançar una hora el tancament dels seus locals

Els empresaris d’oci nocturn de Tortosa decidiran en poc més d’una setmana si assumeixen la gestió directa del recinte lúdic de Les Carpes del Riu durant tot el 2006. La reunió de dimecres al vespre amb la regidora de Governació, Consol Cordero, va servir per establir les bases d’una possible cessió als propietaris dels pubs. Els locals tancarien una hora abans i després els pubs traslladarien la seua activitat a Les Carpes del Riu, i l’Ajuntament impulsaria una nova zona lúdica a partir del 2007.

La regidora de Governació va explicar que els propietaris dels pubs estudiaran durant la pròxima setmana l’oferta municipal per fer-se càrrec de Les Carpes del Riu. Un recinte lúdic que l’Ajuntament haurà de desmantellar durant el 2007, quan comencin les obres del campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) al parc de la Fira de Remolins. «Si enguany els empresaris fan l’esforç per assumir la gestió directa del complex, l’Ajuntament també farà tot el possible per facilitar-los uns altres terrenys més endavant», va detallar. Cordero va concretar que l’altra condició perquè s’encarreguin de l’explotació de Les Carpes del Riu és que els pubs tanquin a partir de les dues de la matinada, una hora abans del permès per la llei. «Els veïns de la zona en què es concentren la majoria de pubs s’han queixat pel soroll al carrer», va explicar Cordero, que va remarcar que ara aquesta situació no representa un problema greu. «Si tanquem els pubs abans i donem una alternativa als joves per continuar la festa, evitarem algunes molèsties als veïns i concentrarem tota l’oferta nocturna en una zona», va concretar. La regidora va agrair la «bona predisposició» dels empresaris locals, que podrien assumir la gestió de Les Carpes del Riu més enllà de la temporada d’estiu, fins al 31 de desembre. «Els veïns del parc de la Fira també s’han queixat pel soroll de Les Carpes del Riu, però la policia local mantindrà els controls de sonometria», va garantir la regidora. En aquest sentit, Cordero va recordar que la concessió del recinte lúdic s’acabava el 2008, però que la renúncia de l’empresa Gurguis SL i l’acord per emplaçar el campus de la URV al parc de la Fira han avançat el seu tancament i desmantellament. «El que està clar és que si som una ciutat universitària haurem de tenir una altra zona lúdica», va concloure.

El Punt (24-03-06)

Aerta remarca que abonarà 2 milions d’euros en cànons i lloguers a la Terra Alta

La societat Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (Aerta), integrada per les empreses amb projectes eòlics a la comarca, va anunciar ahir que preveu abonar un mínim de 2 milions d’euros anuals en cànons i lloguers. Una transferència de renda que, segons Aerta, beneficiarà «tots els habitants de la Terra Alta». La societat promotora de la línia d’evacuació de l’energia va recordar que la quantitat és el resultat dels convenis signats amb els ajuntaments de la comarca, uns contractes que obliguen les empreses «amb tota la força de la llei». A més, Aerta va advertir que també es crearan uns 350 llocs de treball directes durant els tres anys de construcció dels parcs, i que uns 50 seran permanents. Amb un comunicat, Aerta contestava l’última nota informativa del grup ecologista Gepec, que fa uns quants dies acusava les empreses eòliques de practicar un «obscurantisme» financer que afavoreix la «corrupció» i la «compra de voluntats». De fet, el Gepec va advertir que la Terra Alta només té garantida una compensació anual de 372.000 euros a través de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Aerta també va reiterar que invertirà 450 milions a la Terra Alta.

El Punt (24-03-06)

Tortosa dedicarà la III Festa de la Primavera als jocs i contes tradicionals

El recinte de La Nau, al parc municipal Teodor González de Tortosa, serà dissabte dia 1 d’abril l’escenari de la III Festa de la Primavera, que organitza l’associació juvenil 4+1 amb el suport de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de la ciutat. Una portaveu de l’entitat, Maite Arasa, va recordar ahir que la iniciativa va nàixer fa tres anys per fomentar el món del lleure i la recuperació de les formes de jugar tradicionals, coincidint amb el despertar de la vida que representa la primavera, «que és un bon motiu per organitzar una festa».Arasa va detallar que la III Festa de la Primavera començarà a les cinc de la tarda a La Nau del parc, i que hi haurà una zona amb tallers i una altra zona de jocs. «Una de les novetats d’enguany és que hem buscat un centre d’interès especial, per recuperar els contes tradicionals i ensenyar als xiquets el gust per la lectura», va concretar Arasa.
En aquesta línia, la portaveu de l’associació 4+1 va explicar que l’activitat es titularà La màgia dels contes, i que durant la III Festa de la Primavera també hi haurà una actuació del pallasso Moniatto Show. «A més, també esperem la interacció dels pares, mares i familiars dels xiquets, perquè la seua participació en la festa també és molt important», va suggerir Arasa. La portaveu va recordar que l’any passat van aconseguir que uns 200 infants participessin a la Festa de la Primavera.

El Punt (24-03-06)

23 de març del 2006

ERC proposarà fer una residència d'estudiants als Josepets

ERC de Tortosa no vol quedar-se al marge del debat sobre el futur dels Josepets, i ja està treballant en una proposta perquè l'antic col·legi Sant Josep puga convertir-se en una residència d'estudiants. Els republicans encara no han tancat completament la seua proposta, però tenen clar que un model a seguir per recuperar els Josepets podria ser la residència universitària de Vic. L'encarregat de presentar la proposta podria ser el candidat d'ERC a les pròximes eleccions municipals, Ricard Forés, amb l'objectiu de donar-lo a conèixer entre els ciutadans.

Ferran Bel també s'apunta als blocs

El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Tortosa, Ferran Bel, ha decidit obrir un bloc. El també president del Consell Comarcal del Baix Ebre, economista, professor universitari i assessor d'empreses, va obrir un bloc a Blogger el passat 5 de març, però encara no ha penjat ni un sol comentari, i només podem llegir una breu salutació que inclou una de les fotografies que et vénen incloses a la carpeta d'imatges de Windows. Concretament, aquella en què es veu un atleta a punt de començar una cursa. Serà un missatge subliminal per la polèmica sobre la pista d'atletisme? Sabíem que Bel va jugar a bàsquet, però no que tingués cap afició especial per l'atletisme... El que està clar és que això no és res més que una prova, però ens deixa intuir que els blocs poden ser una eina molt important durant la pròxima campanya electoral a Tortosa. També en el conjunt de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, cal recordar que fa uns dies us informàvem del naixement del bloc del regidor d'ERC de Móra d'Ebre, Juanjo Duran.

Algunes preguntes sense malícia

1-Per què només l'Ajuntament de Tortosa parla de la compra i aprofitament dels Josepets, en el conveni signat dilluns amb la URV i el Dursi sobre l'emplaçament del campus a Remolins?

2-Tindrà Tortosa alguna zona d'oci nocturn, quan Les Carpes del Riu tanquin portes després de l'estiu i hagin de ser enderrocades per construir el campus?

3-Té CiU informació privilegiada sobre alguna iniciativa privada per construir habitatges als Josepets?

4-Per què fa pocs dies quinze xiquets del Club de Bàsquet Cantaires van haver de deixar d'entrenar a la pista del velòdrom, si només un únic veterà de la penya ciclista pretenia utilitzar les instal·lacions?

5-Per què CiU és tan bel·ligerant contra l'enderrocament del velòdrom, i en canvi no ha mogut un dit contra l'enderrocament de les cases de l'antiga façana fluvial de Tortosa?

6-Per què tothom s'apunta aquesta setmana a defensar tot tipus de queixes i causes veïnals, però ningú defensa els veïns de davant de la catedral?

7-Com és que la regidora de Medi Ambient ha assumit el projecte del pla antiincendis de Tortosa, quan aquesta havia estat una competència de la regidora de Governació?

8-Per què han trigat tants de dies a anunciar que l'alcalde de Reus és enguany el pregoner de la Setmana Santa de Tortosa?

9-Quina raó justifica el retard amb què Tortosa aprovarà dilluns, en ple extraordinari i a només quatre dies de l'acabament del termini, els estatuts per integrar-se en el consorci de la TDT ebrenca?

10-Com és que el certamen Firacoop de Camarles, abans agrícola i comercial, ara vol especialitzar-se en el gran turisme residencial i el sector immobiliari?

CiU proposa pisos als Josepets i la cobertura del velòdrom de Tortosa

Bel rebutja que l’Ajuntament compri el complex dels operaris si la URV no garanteix el seu ús

El portaveu de CiU a l’Ajuntament tortosí, Ferran Bel, va proposar ahir un ús alternatiu per recuperar el complex de l’antic col·legi Sant Josep. Bel va restar qualsevol credibilitat a l’opció d’instal·lar als Josepets el rectorat i altres serveis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i va instar l’alcalde, Joan Sabaté, a retirar la solució que hi manté encara una part del campus. El convergent va suggerir la construcció d’una gran zona d’habitatges per revitalitzar aquest sector del nucli antic, així com la restauració d’un edifici per instal·lar-hi algun equipament. Bel també va demanar un indult per al velòdrom, i va proposar que es cobrís.

Ferran Bel va declarar-se ahir «molt crític» respecte de la possibilitat que els Josepets siguin ara la seu del rectorat i altres serveis de la URV, com la biblioteca del campus o una residència d’estudiants. El portaveu de CiU va afegir que la proposta és «inviable» i una «fal·làcia» amb què l’alcalde, Joan Sabaté, pretén dissimular la seua rectificació «forçada». Però Bel va valorar que finalment s’haja acordat emplaçar el campus de la URV al parc de la Fira de Remolins, i va recordar que CiU havia demanat fa mesos que s’obrís un debat per replantejar les dues opcions en litigi, l’antic col·legi Sant Josep i el Nou Betània. Amb tot, el portaveu de CiU va lamentar que el govern municipal no haja intentat consensuar un emplaçament amb l’oposició, si bé va revelar que durant les negociacions entre l’Ajuntament, la URV i el Departament d’Universitats també van ser consultats sobre l’opció de Remolins. Bel també va precisar que CiU rebutjarà que l’Ajuntament compri els Josepets per 3 milions d’euros a l’orde dels sacerdots operaris, si el seu aprofitament universitari no està garantit.

>Habitatges i un gran equipament

«Podem recuperar els Josepets per fer-hi un equipament, públic o privat, i també una gran zona d’habitatges», va afirmar ahir el portaveu de CiU. De fet, va recordar que les polítiques de creació d’habitatge són encara «l’assignatura pendent» en el procés de rehabilitació del nucli antic. Ferran Bel va explicar que amb una requalificació i les plusvàlues urbanístiques es podria restaurar un dels edificis, per instal·lar-hi diferents serveis municipals o «altres administracions superiors». El convergent no va donar més detalls, però molts periodistes van endevinar que parlava d’instal·lar als Josepets la seu de la futura vegueria de l’Ebre.

>Lahosa desautoritza la proposta sobre el velòdrom

El regidor d’Esports, Sisco Lahosa (ICV), va desautoritzar ahir la proposta de CiU per evitar l’enderrocament del velòdrom. En concret, Ferran Bel va proposar una inversió d’uns 350.000 euros per construir una estructura que puga cobrir el velòdrom, per facilitar la recuperació de l’activitat ciclista, tenir dues pistes poliesportives cobertes, i guanyar un gran espai per fer-hi tot tipus de celebracions. «És una barbaritat tombar el velòdrom per fer una piscina coberta de 25 metres», va reiterar Bel. Lahosa va respondre que l’Ajuntament té altres prioritats abans de recuperar una instal·lació infrautilitzada, i que Tortosa ja està construint el pavelló multiús de Remolins, que tindrà quatre pistes poliesportives a l’interior.

El Punt (23-03-06)

Tortosa enllesteix els treballs de la franja de protecció de Torre Gassià

La regidora de Medi Ambient, Jana Muñoz, va presentar ahir l’acabament dels treballs més importants del pla de protecció contra el foc de la urbanització de Torre Gassià. Segons Muñoz, l’actuació ha afectat unes 65 hectàrees poblades amb diferents espècies forestals, en què domina el pi blanc. Una empresa especialitzada, Terradebosc SL, ja ha habilitat una quarta part de la franja de protecció, que haurà de tenir uns 4,5 quilòmetres. A més, la franja de protecció, que per llei ha de tenir una amplada de 25 metres, ha arribat als 50 metres en alguns sectors, per qüestions de seguretat. El tècnic Ernest Valls va concretar que Terradebosc havia de fer un estudi sobre el perill d’incendis a les urbanitzacions, que finalment ha esdevingut un pla integral per combatre el risc d’incendis forestals. Valls va detallar que ara estan actuant a la zona més baixa de Gassià, i que la Generalitat també està esperant rebre els permisos dels propietaris d’algunes finques per executar una crema controlada en una taca d’onze hectàrees. L’Ajuntament ha editat 1.500 tríptics informatius, i també té previst començar els treballs de neteja i reducció de la massa boscosa a la urbanització del Mascar, al massís del Port.

El Punt (23-03-06)

L’alcalde de Reus serà el pregoner de la Setmana Santa de Tortosa

L’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa ha convidat l’alcalde de Reus i diputat al Parlament, Lluís Miquel Pérez, perquè siga el pregoner d’enguany. El pregó serà dilluns que ve al saló de plens de l’ajuntament, a 2/4 de 9 del vespre. A més, per dissabte a la tarda hi ha prevista la celebració del desè aniversari dels Tambors de la confraria de la Puríssima Sang, a la plaça de la Immaculada de Remolins.

El Punt (23-03-06)

22 de març del 2006

Els lectors d'E-Noticies critiquen Maulets, la PDE i el tripartit pels camps de golf a les Terres de l'Ebre

El diari electrònic E-Notícies, un dels mitjans catalans de referència a internet, s'ha fet ressò avui de la campanya nacional que Maulets ha endegat "contra l'especulació i per la defensa del territori". En concret, el col·lectiu critica la proliferació de camps de golf i urbanitzacions en poblacions de les Terres de l'Ebre i el Maestrat com l'Aldea, l’Ampolla, Vinallop, Vinaròs, l’Ametlla, Benicarló, Sant Rafel del Riu... En aquest sentit, Maulets rebutja que l'únic futur dels joves de les Terres de l'Ebre siga "servir la gent rica i treballar al sector terciari". Maulets també denuncia un futur de "precarietat i explotació laboral, d’especulació i destrucció del territori". Però els lectors d' E-Notícies no han trigat a penjar tota una sèrie de comentaris en què critiquen Maulets ["Quins tòpics més tronats, aquests ressentits de Maulets"], el moviment en defensa de l'Ebre ["On són tota aquella colla de la samarreta blava de lo nus? Aquells que deien alguna cosa sobre "la nova cultura de l'aigua"? Ara no ens manifestem? Ara no toca? Clar, ara no toca! perquè governen els nostres, les esquerres!"], i també les formacions polítiques que donen suport al govern de Pasqual Maragall ["a Catalunya no hi ha partits d'Esquerres. En tot cas, partits progres."] . A l'hora de les lapidacions públiques, tothom s'hi apunta. Aquí tothom rep!

El bloc d'Ebrencs

L'amic Manel Zaera ha posat en marxa una nova etapa d'Ebrencs. L'antic domini, ebrencs.com, ha deixat pas a ebrencs, el bloc. La idea és fomentar el debat al voltant de temes de les Terres de l'Ebre, complementant altres iniciatives existents, i tenint present allò de què es parla a la llista ebrencs, mare de la idea d'ebrencs.com. Com diu Zaera, si ebrencs, el bloc, serà alguna cosa amb futur o no, ho decidiran els internautes i la gent que hi col·laborarà, ja que es convida a tothom perquè formin part de l'equip que escriurà i haurà de dinamitzar aquest espai.Tenim molts temes dels quals parlar. Podem donar la nostra opinió, informar sobre les coses que passen i difondre activitats. Ens llegim al bloc d'Ebrencs!

Tortosa ja busca emplaçaments per instal·lar-hi la nova zona d’oci nocturn

L’Ajuntament i empresaris del sector es reuniran avui per agilitzar el trasllat de Les Carpes del Riu

La construcció del futur campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) als terrenys del parc de la Fira, al barri de Remolins, podria accelerar el tancament i el trasllat del recinte lúdic de Les Carpes del Riu. En realitat, la concessió d’aquesta zona d’oci nocturn s’esgota el 2008, però l’empresa Gurguis SL ja ha comunicat a l’Ajuntament que aquest estiu ja no pensava encarregar-se de la gestió. La regidora de Governació, Consol Cordero, té aquesta mateixa tarda una reunió amb els empresaris del sector, que assumirien la gestió directa de Les Carpes del Riu fins que comencin les obres del campus i s’haja decidit el nou emplaçament.

La regidora de Governació, Consol Cordero, va confirmar ahir que ja feia uns «quatre o cinc mesos» que mantenien reunions periòdiques amb els propietaris dels pubs de Tortosa, amb l’objectiu d’arribar a un acord perquè tanquessin els locals una mica abans del que marca la normativa, a canvi de concentrar l’oferta lúdica nocturna en una altra part de la ciutat. Segons Cordero, el nou emplaçament hauria d’estar prop del nucli urbà, però en una zona en què l’activitat pròpia dels pubs no provoqués tantes molèsties als veïns. En aquest context, l’àrea de Governació també ha tingut en compte que Gurguis SL, l’empresa que s’encarregava de l’explotació de Les Carpes del Riu, ja ha comunicat a l’Ajuntament que per l’estiu que ve ja no té intenció de fer-se càrrec de la gestió d’aquesta zona lúdica. «El motiu principal és que havien tingut molts problemes pel soroll», va precisar la regidora. Cordero va remarcar que la reunió amb els propietaris dels pubs ja estava prevista abans de saber-se l’emplaçament del campus de la URV, però que la intenció de l’Ajuntament és oferir als empresaris que es facin càrrec de la gestió directa de Les Carpes del Riu, almenys durant aquesta última temporada. De fet, la regidora de Governació va detallar que les obres del campus podrien començar al gener del 2007, però que serà el projecte de la URV el que definirà si la construcció de l’aulari afecta els terrenys de Les Carpes del Riu des d’un principi, o si es podrà ajornar el seu enderrocament. Cordero va recordar que hi ha un compromís amb els propietaris dels pubs per trobar la millor solució, i que el govern tortosí vol que els joves tinguin una zona de marxa nocturna. Per la seua banda, el regidor d’Urbanisme, José Martín, va afegir que trobar un emplaçament alternatiu «no serà fàcil», ja que seran els nous promotors els que hauran de fer la inversió.

>Una operació poc rendible per al consistori

L’Ajuntament no podrà amortitzar la construcció del recinte lúdic de Les Carpes del Riu, que va ser inaugurat el juliol de l’any 1998 amb una superfície de 1.500 metres quadrats i dos ambients diferenciats. El govern de Marià Curto (CiU) va destinar uns 300.000 euros a construir la zona lúdica, i després va adjudicar una concessió per deu anys a l’empresa Gurguis SL, que també gestionava la discoteca Karibú (avui Privat) de Roquetes. La concessionària va fer una inversió de 72.000 euros per instal·lar-hi les veles, contractar els serveis de seguretat i fer el manteniment del recinte. A més, l’empresa havia de pagar un cànon anual de 12.000 euros, que tenint en compte els deu anys de tota la concessió haurien sumat 120.000 euros.

El Punt (22-03-06)

Flix organitza la IV Festa de les Cigonyes a la reserva de Sebes

La reserva natural de fauna salvatge de Sebes, a Flix, serà diumenge l’escenari de la quarta edició de la Festa de les Cigonyes, gràcies al suport de la Fundació Territori i Paisatge; el Departament de Medi Ambient i Habitatge; el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i l’Ajuntament de Flix. El programa començarà a les deu del matí amb el Traginer de Jocs, que engrescarà petits i grans amb els seus jocs d’enginy, jocs ambientals i manualitats. Tot seguit, el grup Xirriquiteula Teatre representarà l’obra Contes del cel, en què els més menuts podran gaudir de la màgia. Després dels parlaments de rigor i el lliurament d’obsequis als col·laboradors, els responsables de la reserva de Sebes faran la tradicional entrega de diplomes als nadons nascuts a la Ribera d’Ebre i en altres pobles del voltant durant el 2005. Per acabar, el Grup de Natura Freixe lliurarà els premis als alumnes guanyadors dels concursos L’auca de la Coni i Coni, la cigonya blanca de Sebes, així com els premis del segon concurs d’aparadors. Finalment, a la una del migdia es farà un alliberament de fauna salvatge. D’altra banda, els assistents que arribin més tard de dos quarts de deu del matí hauran de deixar el seu vehicle al polígon industrial que hi ha a l’entrada de Sebes, per evitar embussos i respectar el medi ambient. El trajecte fins al Mas del Director podrà fer-se caminant o en bicicleta, o bé amb un trenet i un autobús que ha facilitat el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
D’altra banda, la IV Festa de les Cigonyes coincidirà amb la quarta estada que un exemplar de cigonya negra ha fet a la reserva de Sebes. El fet és sorprenent, tenint en compte que la majoria d’exemplars d’aquesta espècie tan poc sociable es concentren a Extremadura. Ahir, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, la biòloga Olga Poblet va animar les administracions a apostar per un possible projecte d’introducció de la cigonya negra a les Terres de l’Ebre.

El Punt (22-03-06)

...

Enllaços relacionats:
Grup de Natura Freixe
Reserva natural de Sebes a Flix
Ajuntament de Flix

ERC inicia una campanya per millorar els carrers de Tortosa

L’alcalde d’ERC a Tortosa, Ricard Forés, va iniciar ahir la precampanya electoral amb la presentació d’una iniciativa que pretén pressionar l’Ajuntament perquè solucioni la degradació urbanística de «la majoria dels carrers» de la ciutat. La campanya Volem carrers dignes inclou una sèrie d’accions concretes als carrers, per denunciar l’estat en què es troben, però també recollides de signatures i l’enviament d’una postal informativa a totes les famílies de Tortosa. A més, el web d’ERC permetrà la publicació de les fotografies i les denúncies que facin els ciutadans, per recollir informació sobre casos concrets i presentar mocions a l’Ajuntament tortosí. Forés va remarcar que l’Ajuntament té l’obligació de mantenir els carrers en bon estat i millorar la qualitat de vida dels veïns. «Si aconseguim tirar endavant aquesta iniciativa progressista, beneficiarem tots els barris i la gent de totes les edats i condicions socials», va afirmar Forés.
Per iniciar la campanya, ERC va escollir el carrer Migdia, al barri de Ferreries, que l’Ajuntament havia de perllongar amb l’enderrocament d’un magatzem adjacent al carrer del Comerç. Els enderrocs estan fets només parcialment, i una muntanya de runa i brossa impedeix que els vianants puguin travessar la zona. «A més, hem de tenir en compte que aquest carrer és un lloc de pas de molts alumnes del col·legi Cinta Curto», va afegir l’alcaldable d’ERC. Forés va recordar que molts ciutadans i la mateixa federació d’associacions de veïns reclamen un pla de xoc per a la via pública, però que «sembla que l’alcalde i els regidors de l’equip de govern no trepitgen els carrers, i no comprenen que actuar a la via pública és prioritari».
En aquest sentit, l’Ajuntament va informar dilluns que «abans de l’estiu» preveu condicionar el camí dels Codonyers, després de les moltes peticions realitzades pels veïns, i especialment pel president de l’associació de Ferreries-Sant Vicent, Eduard Rel.

El Punt (22-03-06)

21 de març del 2006

Velòdrom sense futur pròxim

Tortosa ha deixat les antigues vetllades de ciclisme en pista per a la nostàlgia, i el govern municipal enderrocarà l’equipament per construir-hi piscines, amb més demanda social

El velòdrom de l’estadi municipal té els dies comptats. El govern tortosí diu que necessita enderrocar-lo per fer-hi piscines, però els nostàlgics s’han afanyat a defensar el caràcter històric i únic de la instal·lació. El fotògraf Luis García Garrabella va prendre aquesta imatge d’un novíssim velòdrom a mitjan anys quaranta, i ara aquella instantània es guarda a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. De fet, els partidaris de l’enderrocament argumenten que el ciclisme en pista és un esport de museu, i que la infraestructura està en desús per la falta d’interès dels aficionats tortosins i el desgovern a la Federació Catalana de Ciclisme. Uns arguments que els ciclistes i la mateixa federació reconeixen com a vertaders, abans de comprometre’s a solucionar l’abandonament del velòdrom amb un cop de timó i diferents iniciatives que despertin l’interès dels escolars. La nostra sensació és que potser han fet una mica tard: el pitjor del món es haver de demanar temps a algú que té pressa. El govern municipal és conscient que necessita millorar i ampliar les instal·lacions esportives abans de les eleccions municipals. El velòdrom és un obstacle en el camí, i el seu enderrocament provocarà una reacció social molt relativa. Però el problema és que la polèmica podria quedar massa a prop de la campanya electoral. És un peix que es mossega la cua, un problema amb fets i conseqüències circulars, com si estiguessin corrent per un velòdrom...
Durant molt anys, el velòdrom va ser la joia de l’estadi municipal. Tortosa va inaugurar-lo al setembre del 1945, després de construir-lo en un temps rècord als afores d’un barri de Ferreries encara per urbanitzar, ja que encara no havien començat les obres de les cases barates. El velòdrom, aixecat a l’antic hort de la Vetla, al costat de l’hort de Pau i de l’hort de Cuc-cuc, es considerava el millor de l’Estat i una de les millors instal·lacions d’Europa. Com algú va escriure al programa de les festes de la Cinta del 1944, «una obra magnífica feta sota la direcció de l’arquitecte municipal Agustí Barlett i Zaldívar». No era Barlett el mateix arquitecte del mercat del peix? L’antiga peixateria municipal serà rehabilitada i el seu futur comporta algun tipus d’aprofitament comercial, però no hi ha un futur clar per al velòdrom. Hi ha futur per al ciclisme en pista? Cada cop que aquests dies ens han fet aquesta pregunta, hem pensat en la pel·lícula Rollerball, ¿un futuro próximo?, que Norman Jevinson va dirigir el 1975. La història estava protagonitzada per James Caan i passa l’any 2018. El rollerball és un esport molt violent, fins i tot mortal, que es juga en un velòdrom i que combina l’hoquei sobre patins, el ciclisme en pista, la boxa i el futbol americà. No sabem si a Tortosa algú s’animaria...

El Punt (21-03-06)

El campus de Tortosa es construirà a Remolins i integrarà el pavelló firal

La inversió inicial serà d’uns 15 milions d’euros i la previsió és poder acollir un miler d’alumnes

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté; el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i el conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà, van signar ahir l’acord que permetrà construir el nou campus de les Terres de l’Ebre als terrenys del parc de la Fira, al barri de Remolins. La decisió sobre l’emplaçament tanca un període de molts mesos de llargues i complicades negociacions, i deixa pel camí les opcions del Nou Betània i de l’antic col·legi Sant Josep. Amb tot, Sabaté va garantir que l’Ajuntament comprarà els Josepets per instal·lar-hi alguns serveis del campus.

Sabaté va remarcar ahir que la presència de la URV ja era una realitat, i que l’únic que faltava per concretar era l’emplaçament del seu campus a Tortosa. L’alcalde va admetre que el procés per decidir la ubicació del campus ha estat «relativament llarg», però va precisar que la qüestió era prou important per trobar el millor emplaçament possible. Sabaté va detallar que el complex es construirà al parc de la Fira de Remolins, i que el campus serà complementat amb uns terrenys adjacents al nou recinte firal, just al costat del sector en què hauria de construir-se el nou pont sobre l’Ebre. En aquesta línia, l’alcalde va explicar que al parc de la Fira quedarà afectada una superfície d’uns 10.000 metres quadrats, just a la zona en què avui hi ha la zona lúdica de Les Carpes del Riu. El pavelló firal i poliesportiu quedarà integrat al campus, amb unes instal·lacions que podran ser aprofitades pels estudiants, i la resta de les instal·lacions de la URV es construiran ja en ple sector de l’horta del Pimpí, on el nou pla parcial reservarà una superfície de 10.000 metres quadrats més.
«El campus tindrà un parc al costat, un gran recinte poliesportiu i el nou pont sobre l’Ebre, que esperem que siga una realitat molt aviat», va insistir l’alcalde, que també va recordar la proximitat del centre cultural L’Escorxador. Per la seua banda, el rector de la URV va destacar que volien un campus «funcional, ampli, amb possibilitats de creixement i accessible des de Tortosa, però també des del conjunt de les Terres de l’Ebre». Arola va recordar que la titularitat pública dels terrenys era un factor a tenir molt en compte, i que la URV també ha volgut respectar la planificació urbanística de la ciutat. El rector va dir que els inconvenients de les altres opcions, el Nou Betània i el complex dels Josepets, «eren de difícil solució». Arola va suggerir que el campus de Remolins no té cap inconvenient, i que en canvi podria servir per agilitar la construcció del tercer pont viari. A més, tant el rector com el conseller Carles Solà van agrair a l’alcalde que fos capaç de canviar d’opinió i de prendre una «decisió transcendental». Solà va refermar tot el suport del govern en el projecte, que rebrà una inversió inicial de 15 milions d’euros i tindrà una capacitat per a 1.000 alumnes.

>Serveis al nucli antic

L’alcalde de Tortosa va destacar «l’actitud de col·laboració i l’extraordinària generositat» dels sacerdots operaris durant les negociacions per decidir l’emplaçament del campus. De fet, Joan Sabaté va confirmar que l’Ajuntament no ha renunciat a comprar el complex dels Josepets. L’alcalde hi va afegir que el preu pactat, uns tres milions d’euros, és una quantitat «molt raonable», i que oferiran les instal·lacions a la URV perquè hi puga emplaçar el rectorat i alguns serveis, com ara una residència d’estudiants. Amb tot, Sabaté va admetre que la compra dels Josepets potser no és tan urgent com quan l’operació condicionava la instal·lació del campus, «ja que les presses mai són bones». Sabaté va explicar que facilitaran altres espais del nucli antic, si la URV necessita instal·lar altres serveis.

El Punt (21-03-06)

19 de març del 2006

Gandesa aposta per privatitzar la gestió de la Fontcalda

L’Ajuntament de Gandesa ha tret a concurs públic la concessió per a l’aprofitament turístic i juvenil de tots els equipaments del balneari de la Fontcalda. L’alcalde, Miquel Aubà, va afirmar que l’externalització és necessària per professionalitzar la gestió i ajustar les instal·lacions a la normativa, però que el patronat no serà dissolt.

L’alcalde de Gandesa va recordar que el balneari de la Fontcalda ja havia funcionat fa anys a través de l’arrendament, però que després d’un període de crisi va ser necessària la creació d’un patronat, ja que l’explotació de les seues instal·lacions havia entrat en una clara decadència. «Ara ens hem plantejat tornar a externalitzar la gestió de la Fontcalda, perquè algunes instal·lacions municipals no s’ajusten a les últimes normatives», va explicar Miquel Aubà. En aquest sentit, l’alcalde va detallar que el concessionari haurà d’adaptar tots els equipaments a la legalitat, així com aportar un cànon anual que servirà per realitzar millores a les instal·lacions. Unes inversions que seran vigilades i acordades en el si del patronat, que actuarà com una comissió de seguiment de la gestió. De fet, Aubà va remarcar que l’actual patronat de la Fontcalda no desapareixerà, sinó que podria ser ampliat amb la participació del rector de la parròquia i d’un representant de cada grup polític de l’Ajuntament.
Aubà va precisar que el patronat no està legalment constituït, però que es mantindrà com a òrgan de seguiment. «En algun moment va arribar a constituir-se una societat limitada per aspirar a diferents subvencions, però la realitat és que el patronat està en una situació jurídica una mica estranya», va reconèixer. Amb tot, Aubà va defensar la seua continuïtat, ja que serà la manera d’intervenir, des de l’àmbit públic i des del voluntariat, per la correcta gestió de les instal·lacions i també en les millores que es facin a la Fontcalda.
L’alcalde va afegir que el concessionari haurà de donar-se d’alta a la Seguretat Social i procurar que els treballadors del bar i del restaurant tinguin el carnet de manipulador d’aliments. «Volem passar del voluntariat a un grau més alt de professionalització, i també deixar clara una qüestió tan important com la responsabilitat civil en cas d’accident», va explicar Aubà. En aquest sentit, l’alcalde va recordar que les instal·lacions de la Fontcalda també tenen un sistema de set habitacions amb cuina pròpia, així com 14 cambres més i una sèrie de sales comunes, que són aptes per organitzar diferents activitats. A l’exterior també hi ha una important àrea de lleure i una zona de pícnic.

>Actiu turístic i símbol del poble

El santuari de la Fontcalda es troba vora el curs del riu Canaletes, just enmig dels estrets que tanquen la vall i que li donen un encant especial. El nom és degut a l’aigua calenta que raja permanentment dels Xorros, tant a l’estiu com a l’hivern, a una temperatura de 26 graus. Des de ben antic, l’aigua va ser utilitzada a l’hostatgeria per les seues propietats medicinals i curatives. Actualment, el balneari i el seu entorn és un dels atractius turístics més importants de Gandesa, però també un símbol del poble i un lloc de peregrinació popular, amb la tradicional romeria que se celebra el primer diumenge de maig. «Evidentment, ens agradaria que la gestió pogués fer-la algú de Gandesa, que conega quina ha estat la manera de funcionar i també la tradició de la Fontcalda, però com a Ajuntament hem de garantir la lliure concurrència d’ofertes», va remarcar Miquel Aubà. L’alcalde va confirmar que diferents veïns interessats ja han contactat amb l’Ajuntament, i que també s’ha parlat de la possibilitat que una societat formada per un grup de gandesans presenti una oferta per gestionar la Fontcalda.
El pròxim concessionari dels equipaments de la Fontcalda podrà explotar el balneari i les seues instal·lacions durant un termini de cinc anys, un període relativament curt si es compara amb les concessions que trauen a concurs públic altres ajuntaments de les Terres de l’Ebre. «Nosaltres hem optat per una concessió curta, perquè l’empresa puga veure si la cosa els va bé, i també perquè l’Ajuntament no haja de recórrer a la clàusula de rescissió del contracte, si no estem d’acord amb la gestió», va aclarir Aubà. Amb tot, l’alcalde va precisar que el concessionari podrà obtenir beneficis a partir del segon o el tercer any de la gestió, ja que les obres que s’haurien de fer són mínimes. «A més, quan s’acabi la concessió es podria puntuar millor una possible prorrogació, si la gestió ha estat òptima», va concretar. D’altra banda, els cànons anuals també són força assequibles, perquè puguin assumir-los empreses familiars de Gandesa. El concessionari no haurà de pagar res durant el primer any, i les quantitats a pagar durant els quatre anys següents oscil·len entre els 8.000 i els 15.528 euros. En aquest sentit, Aubà va detallar que els cànons serviran per fer obres de millora i també per cofinançar altres projectes més importants, com un programa de protecció de l’entorn i d’educació ambiental que han previst amb la Fundació Territori i Paisatge.

El Punt (19-03-06)

18 de març del 2006

El parc eòlic del Pinell de Brai alterarà la visió del castell templer de Miravet

L’Ajuntament presenta al·legacions al projecte d’Els Brois i demana la intervenció de Patrimoni

«No estem en contra de l’energia eòlica ni en contra del Pinell de Brai, però el projecte del parc eòlic Els Brois és una amenaça per al nostre patrimoni i atractiu turístic més important», va afirmar l’alcalde de Miravet, Antoni Borrell. Tant és així que l’Ajuntament miravetà ja ha presentant al·legacions al projecte i a l’estudi d’impacte ambiental de la central amb onze aerogeneradors que l’empresa Eolener SL preveu construir al Pinell de Brai, però a pocs metres del límit entre els dos termes municipals. De fet, les al·legacions reclamen la intervenció de la comissió territorial de Patrimoni, ja que la llei també protegeix la visió del monument.

L’Ajuntament de Miravet ja ha presentat les seues al·legacions al projecte de parc eòlic Els Brois, que l’empresa Eolener SL ha sol·licitat construir al terme municipal del Pinell de Brai, i que encara es troba en fase d’exposició pública a la delegació d’Indústria. El projecte preveu una potència de 18,37 megawatts gràcies a la instal·lació d’onze aerogeneradors de 1.670 quilowatts cadascun, constituïts per torres tubulars de 70 metres d’alçada i un rotor de tres pales de 70 metres de diàmetre. «Potser el parc eòlic Els Brois no tindrà cap impacte paisatgístic si se’l miren des del Pinell de Brai, però a nosaltres ens quedarà just darrere del castell, al damunt del coll de l’Àguila», va lamentar l’alcalde de Miravet, Antoni Borrell. «Hem de pensar que els molins es plantaran a uns 350 metres sobre el nivell del mar, i que després els aerogeneradors tindran una alçada superior als 100 metres», va remarcar Borrell per justificar les al·legacions municipals.
A Miravet consideren que el parc eòlic Els Brois tindrà un impacte visual i paisatgístic «molt negatiu» sobre la panoràmica del poble, però que sobretot afectarà la visió del castell templer. Una fortalesa que en realitat és propietat de la Generalitat i que pot presumir de ser el monument més visitat de les Terres de l’Ebre. «Segur que el Pinell de Brai té molts altres llocs per instal·lar un parc eòlic, però nosaltres només tenim un castell i amb aquest projecte ens el podrien destorbar per sempre», va insistir a dir l’alcalde. Borrell també va criticar l’estudi d’impacte ambiental del projecte, que només hauria tingut en compte l’impacte visual des del Pinell de Brai i des de Ginestar.

> El monument ebrenc més visitat

L’alcalde de Miravet, Antoni Borrell, va explicar que han presentat una petició formal perquè la pròxima comissió de Patrimoni dels serveis territorials de Cultura es manifesti sobre la conveniència d’autoritzar el parc eòlic Els Brois. Una sol·licitud que hauria de ser debatuda amb motiu de la pròxima reunió de la comissió de Patrimoni. De fet, la petició de l’Ajuntament de Miravet va entrar la mateixa tarda de l’última reunió, quan l’ordre del dia de la comissió ja estava tancat. La fortalesa de Miravet va ser l’últim reducte islàmic de l’Ebre abans de caure en mans de l’orde del Temple, que s’hi va estar entre els anys 1153 i 1308. El castell és el millor exemple d’arquitectura religiosa i militar del Temple a tot Occident, i el 1995 va ser declarat bé d’interès cultural. A partir del 2000 es va situar entre els cinc primers monuments de la Generalitat més visitats, després de Sant Pere de Rodes, Santes Creus i la Seu Vella de Lleida.

El Punt (18-03-06)

Premi a la creativitat audiovisual per Oriol Gracià, lo Gaiter de l'Ebre

Avui podem dir que estem d'enhorabona. El nostre company Oriol Gracià, periodista i com molts sabreu lector habitual de La Marfanta, ha rebut el I Premi Diputació de Tarragona a la creativitat audiovisual. De fet, el reconeixement s'ha consumat amb motiu de la trobada de la premsa local i comarcal que anualment organitza la Diputació. En concret, Gracià ha rebut 3.000 euros pel seu reportatge 'De pas per Tortosa: la casa d'Acollida de Transeünts'. De fet, al bloc d'Oriol vam descobrir fa uns dies un reportatge que deu ser la versió per a premsa d'aquesta aproximació a la casa d'acollida de Tortosa i a les persones que hi busquen un sostre, "un jaç tou i una manta neta". El reportatge es titulava Històries dels sense sostre, i us pot servir per fer-vos una idea de la mirada d'aquest jove periodista tortosí que ara mateix es troba, si no ens equivoquem, a la ciutat francesa de Le Puy-en-Velay. Que què hi ha fa en aquesta ciutat agermanada amb Tortosa? Si voleu saber-ho, podeu llegir el seu altre bloc, Aventures a França, que com és d'esperar també té una versió adaptada a la llengua d'Astèrix, Aventures en France.

17 de març del 2006

Paco Xibeques anirà tancat a Guantánamo

Ara que se'n parla tant dels problemes que provoquen els botellons i els macrobotellons convocats pels joves en diferents ciutats d'arreu de l'Estat, us explicarem l'anècdota que hem viscut avui amb un dels personatges més curiosos del carrerMontcada de Tortosa: Paco Xibeques, també conegut com Paco el Borrachín. Passàvem pel seu lloc habitual d'operacions, just al davant del solar de l'antic institut de batxillerat del carrer Montcada, i en veure'ns travessar el seu territori Paco Xibeques ens ha cridat: "Quan arreglin tot això voldran enviar-me a n'aquella presó tan famosa... a Guantánamo!!" La qüestió és que la Generalitat ja ha iniciat els sondejos arqueològics previs a la construcció de l'edifici de les delegacions, i que el projecte se'ns promet força espectacular i impactant, molt modern. Alguns han dit que serà com el Guggenheim de les Terres de l'Ebre. Paco Xibebes deu ser conscient que, amb actuacions com l'edifici de les delegacions o les millores previstes al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), ell començarà a desentonar amb l'entorn, i que potser el faran desaparèixer de la zona. L'al·lusió a Guantánamo és exagerada, sens dubte, però com a mínim és significativa i ens ha fet pensar en les injustícies de la vida i els drames personals.

Tortosa converteix el mercat en un aparador gastronòmic de l’abadejo

El cuiner Joan Forcadell, propietari del restaurant Rosa Pinyol, va ser ahir l’encarregat d’obrir les jornades gastronòmiques L’abadejo, del mercat al plat, que organitza l’associació de restauradors Plat i Got amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa i l’associació de venedors del mercat central. Després de comprar els ingredients al mateix mercat, Forcadell va instal·lar una cuina al passeig central i va preparar plats cuinats amb abadejo. Els tres plats escollits ahir van ser una amanida d’abadejo amb taronja, abadejo a la planxa amb verdures i un suquet d’abadejo amb carxofa. En la mateixa línia, el president de Plat i Got, Marc Duran, va explicar que Forcadell havia acceptat «una proposta molt atrevida» per dijous que ve, ja que el cuiner tornarà a preparar diferents plats amb abadejo al passeig central del mercat. «La gent podrà portar els seus ingredients i Joan Forcadell els prepararà un plat que després es podran emportar a casa», va dir. Duran també va recordar que les jornades gastronòmiques de l’abadejo s’allargaran els pròxims tres caps de setmana als restaurants associats a Plat i Got.

El Punt (17-03-06)

Disqus for Marfanta