31 de juliol del 2006

El PSC projecta un tripartit a Amposta

El PSC espera assolir l'alcaldia d'Amposta formant un tripartit amb ERC i ICV. Els càlculs de l'entorn del candidat socialista, Antoni Espanya, són que CiU continuarà la seua davallada electoral a la capital del Montsià, agreujada pel fet que Joan Maria Roig no optarà a la reelecció i que el seu hereu, Manel Ferré, no haurà sabut optimitzar amb prou garanties les accions de govern de l'últim mandat. La caiguda de CiU, combinat amb el manteniment del PSC i la més que possible tornada d'ICV a l'Ajuntament (els socialistes són conscients que ICV té un vot estructural i fidel molt ben definit a Amposta, que fins i tot els podria treure algun regidor), deixarà en una situació molt delicada ERC, que podria haver de decidir entre governar amb el PSC i ICV, o bé fer que Manel Ferré siga alcalde i per tant facilitar el relleu intern dins de CiU. En aquest sentit, fa que pensar l'oposició light que ha fet ERC durant tota la legislatura a Amposta, si bé sembla que s'ha endurit en les últimes setmanes, però tant per atacar el govern de CiU a l'Ajuntament com el govern del PSC a la Generalitat. En qualsevol cas, els socialistes confien que serà possible formar un tripartit a l'ampostina. Finalment, també caldrà tenir en compte el resultat de les eleccions al Parlament, i també si l'exconsellera Marta Cid torna o no a la ciutat...

Tortosa, el mandat de l'esport

Cada vegada s'està consolidant més, entre alguns dels membres de l'equip de govern, que Joan Sabaté tancarà l'exercici podent dir que aquest ha estat el mandat de l'esport a la ciutat de Tortosa. Més que pels bons resultats dels nostres clubs en l'àmbit de la competició, per l'impuls que creuen que s'haurà fet per a la reforma i ampliació de les instal·lacions esportives del municipi. Una vegada que ja hem superat els conceptes de la Tortosa universitària i la Tortosa de la recuperació del nucli antic (com si tota la feina ja estigués feta) ara toca vendre aquesta nova història de la ciutat de l'esport. Cap programa electoral deia que s'enderrocaria el velòdrom per fer les noves piscines (s'enderrocava i es reconstruïa, sí, però per fer el centre lúdic, esportiu i comercial), ni tampoc que a Vinallop tindríem un centre de tecnificació de ciclisme i també un camp i una escola de golf (que també és un esport, no ho oblidem!). Aquests nous equipaments, junt amb les quatre pistes interiors del nou pavelló del recinte firal de Remolis, les altres reformes programades a l'estadi, la futura pista d'atletisme de Jesús i els nous camps de gespa artificial (a l'estadi municipal i al camp de Remolins-Bítem, que s'aproven avui) ens deixaran una Tortosa més esportiva i atlètica que mai. Estarem fets uns catxes, vaja... Tot i això, la sensació que tenim és que Tortosa farà curt, i que igualment ens caldria planificar noves instal·lacions al marge esquerre, tant al barri del Temple com al nucli antic i la zona de Remolins. Tampoc no estaria gens malament aprofitar millor la mancomunitat amb Roquetes, i començar a planificar algun equipament conjunt, però no em pregunteu quin perquè jo (com a tortosí) també sóc d'improvisar bastant, i podria dir alguna bestiesa... La propera legislatura, l'Ajuntament hauria d'abandonar la improvisació i afrontar un mandat de planificació i execució.

29 de juliol del 2006

Tortosa In The Ghetto

Tortosa cantarà dimarts per sortir a la tele

El karaoke és una forma de cantar seguint la lletra d'una cançó impresa sobre una pantalla. Etimològicament, karaoke prové de la paraula japonesa Kara, que vol dir "buit", i d'oke, una contracció japonesa de la paraula anglesa orchestra, "orquestra". Això vol dir que el cantant no necessita una orquestra per cantar. I això provoca que tothom pense que sap cantar...
El programa de TV3 Cantamania, que recorre durant l'estiu les ciutats de Catalunya buscant els millors cantants de karaoke, arribarà el proper dimarts, dia 1 d’agost, a Tortosa. El programa, presentat pels cantants Alex i Roser, s'enregistrarà a partir de les set del vespre al passeig central del parc Teodor Gonzàlez. Les persones interessades a participar poden inscriure’s el mateix dimarts al passeig central del parc municipal, a partir de les cinc de la tarda, o bé trucant al telèfon 902 21 60 60. Un jurat, format per tres ciutadans de Tortosa, escolliran d’entre tots els participants, el millor intèrpret en català, el millor intèrpret en castellà, el millor intèrpret en altres llengües i la millor lletra inventada o adaptada al català. Els millors de cada categoria s’enfrontaran als guanyadors d’altres poblacions en una gala setmanal que es fa en directe. Al passeig central del parc Teodor Gonzàlez s’instal·laran unes 200 cadires per a les persones que vulguin assistir com a públic al programa, i així encoratjar i animar els participants. Serà el naixement d'un nou Víctor? Sortirà d'aquí el concert estel·lar de les pròximes festes de la Cinta? Tot això no ho sabem, però sí us podem dir que La Marfanta ho viurà des de dins...

Tortosa executa unes 200 millores a la via pública en només tres mesos

La tinent d'alcalde i regidora de Serveis, Dolors López, va informar ahir que durant el segon trimestre de l'any s'han realitzat unes 200 actuacions de manteniment i millora de la via pública. Segons López, les actuacions han tingut lloc en carrers, places, zones verdes i edificis públics. «Es tracta d'una tasca silenciosa però imprescindible, que es realitza cada dia amb un equip humà important, i que permet gaudir d'uns espais verds atractius i acollidors, que afavoreixen una millor qualitat de vida dels ciutadans», va valorar. En aquest sentit, entre les actuacions de la brigada municipal, la regidora va destacar les obres de millora en voreres urbanes i en els paviments de la plaça Alfons XII, així com la reparació de la barana del riu a la plaça del Paiolet. A més, també va recordar altres millores en calçades urbanes, com ara als carrers Rasquera, Berenguer IV, avinguda Felip Pedrell i plaça Joaquim Bau, així com als camins rurals Barranc del Rastre, Cases de Paquel i Vell de la Galera. Al marge des treballs de manteniment en l'enllumenat públic i a les zones verdes, López també va remarcar la millora de la neteja i la retirada d'una gran quantitat de runa acumulada a la Costa del Castell.

El Punt (29-Juliol-2006)

El PSC i els independents es presentaran junts per intentar apartar CiU de l'alcaldia de Móra la Nova

L'advocat Fernando Cantos serà el candidat de la llista conjunta que el PSC i els Independents de Móra la Nova (Imnova) presentaran en les pròximes eleccions municipals del maig del 2007, amb la finalitat de desbancar Joan Manel Sabanza (CiU), alcalde des dels primers comicis democràtics, l'any 1979. Els independents i els socialistes van presentar ahir al vespre la nova coalició, que cristal·litza la cooperació que han desenvolupat durant l'últim mandat els dos grups de l'oposició. «Era absurd continuar per separat, perquè fa temps que treballem conjuntament en els plens municipals, i també fa mesos que vam iniciar les negociacions», va explicar Cantos. L'alcaldable del PSC-Imnova va remarcar que pensen que poden créixer i guanyar les eleccions, ja que en els comicis del 2003 haurien pogut assolir els quatre regidors si s'haguessin presentat units. En aquest sentit, cal recordar que a l'Ajuntament de Móra la Nova hi ha onze regidors, i que actualment vuit són de CiU; dos, del PSC, i un, d'Imnova. L'actual portaveu d'Imnova, Francesc Roman, també va beneir ahir el pacte amb el PSC, així com la feina que han compartit des de l'oposició. «Esperem que la gent vegi que les coses poden anar d'una altra manera i que no podem tenir por de Sabanza i la seua prepotència», va afegir Roman. Els primers llocs de la candidatura ja estan definits, amb el jove Francesc Sanahuja (PSC) com a número dos i el mateix Roman en el tercer lloc. Per contra, no queda clara la participació de l'actual portaveu del PSC, Joan Enric Benavent, que podria deixar la política municipal.

Foto: Fernando Cantos, candidat del PSC-Imnova a l'alcaldia de Móra la Nova. És advocat i té 43 anys. Va ser el representant legal de la ja dissolta Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre.

El Punt (29-Juliol-2006)

Móra la Nova inicia els tràmits perquè el polígon industrial del Molló puga ser urbanitzat el 2007

El ple de l'Ajuntament de Móra la Nova va aprovar dijous el pla parcial del polígon industrial del Molló, propietat de l'Institut Català del Sòl (Incasol), en la part que afecta el seu terme municipal. L'aprovació inicial del pla va tenir via lliure amb els vuit vots dels regidors de CiU i l'abstenció de l'únic regidor dels Independents de Móra la Nova (Imnova). La tramitació urbanística del pla parcial començarà les gestions per desenvolupar un nou sector de sòl industrial, que l'Ajuntament preveu que siga urbanitzat dins el primer trimestre del 2007. En línies generals, es crearan un total de 35 hectàrees de sòl industrial, 27 hectàrees al terme municipal de Móra la Nova i 8 hectàrees més al terme de Tivissa. Després de fer les cessions corresponents, quedaran unes 18 hectàrees netes, que es destinaran a la implantació d'indústries. De fet, ja hi ha algunes empreses que han manifestat el seu interès per instal·lar-se al polígon del Molló.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Móra la Nova va destacar que el pressupost de l'actuació és de 6,8 milions d'euros i que el projecte també inclou la construcció d'una rotonda, amb un accés nou des de la carretera C-44. Prèviament a l'aprovació inicial del pla parcial, el projecte va ser presentat als membres del Consorci per a la Promoció del Polígon Industrial del Molló, que són els ajuntaments de Rasquera, Ginestar, Tivissa, Móra la Nova i Garcia, a més de la Cambra de Comerç de Reus i el mateix Incasol. Els membres del consorci van expressar la seua satisfacció i es van mostrar confiats que es compliran els terminis de la tramitació administrativa i el calendari d'execució de les obres. L'Ajuntament de Tivissa també té previst aprovar el pla parcial del polígon del Molló, la setmana que ve.

ERC demana un distintiu de qualitat per a la cabra blanca de Rasquera

Els diputats d'ERC al Parlament, Carmel Mòdol i Jordi Castells, han visitat aquesta setmana la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre per reunir-se amb diferents sectors ramaders i agrícoles del territori. Els republicans, acompanyats per l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, van reunir-se també amb pastors de cabra blanca del mateix poble, de Vandellòs i de Tivissa. Mòdol va destacar la importància d'aquesta activitat ramadera des del punt de vista de la gestió forestal, i va remarcar que la carn de la cabra blanca hauria de ser promocionada pel Departament de Medi Ambient, amb l'objectiu de revalorar-la i donar-la a conèixer «a tot el mercat català». En aquesta línia, el diputat va destacar les gestions de Pellissa amb Agricultura per aconseguir la Q de qualitat o una indicació geogràfica protegida (IGP) per a les cabres blanques de Rasquera.

El Punt (29-Juliol-2006)

El conseller Sabaté serà el pregoner de les festes de la Cinta de Tortosa

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va confirmar ahir que el conseller de Governació i Administracions Publiques, Xavier Sabaté, serà l'encarregat de pronunciar el pregó de les Festes de la Cinta d'enguany. El pregó serà el pròxim dia 1 de setembre, al parc municipal, en el marc de la proclamació de la reina, reina infantil, pubilles i pubilletes. D'altra banda, la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta va anunciar aquesta setmana que l'encarregat de portar l'estendard a la processó d'enguany serà el bisbe cardenal de Toledo, Antoni Cañizares Llovera. Per la seua banda, els borlistes de la processó seran el president de Càritas Diocesana, Luis Lamote de Grignon Querol, i José Antonio Ferrer Grifols, de la Universitat de Navarra.

El Punt (29-Juliol-2006)

28 de juliol del 2006

Els vídos d'Amposta Park, ara a You Tube

Fa uns anys, quan la polèmica pel transvasament de l'Ebre es trobava en el seu màxim esplendor, va aparèixer des d'Amposta un web en què els seus autors adaptaven els protagonistes de la política local i nacional a les històries i els escenaris de la sèrie d'animació South Park. La pàgina es deia Amposta Park, i es van poder veure algunes animutacions molt divertides, com aquella en què els personatges de South Park criticaven les festes d'Amposta perquè només feien bous. Avui hem descobert que és possible recuperar aquells moments gràcies al servei de vídeo de You Tube. Al següent enllaç podreu veure tots els vídeos de l'usuari Amposta, però La Marfanta recomana aquella de les festes majors, que ens va fer tanta gràcia, i la següent metàfora animada sobre el transvasament de l'Ebre. Què faríem sense la memòria històrica?

La plataforma denuncia la presentació «electoralista» del nou pla del Delta

El moviment social i el Gepec estan molestos perquè no van ser convidats en l'acte de la ministra

Una de les portaveus de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Susanna Abella, va lamentar ahir que ningú convidés els grups ecologistes ni el moviment social, que són membres de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, en la presentació del nou pla integral de protecció del Delta (Pipde). Abella, que va recordar que el document encara no està enllestit ni ha estat aprovat per la comissió, va afirmar que la visita de la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va ser «electoralista». A més, la portaveu va denunciar la poca contundència de la classe política de l'Ebre a l'hora de reclamar un cabal ecològic per al riu.

«La situació ens va molestar molt, perquè formem part d'una comissió de participació i ningú ens ha convidat quan ha vingut la persona que és la màxima responsable de la protecció del Delta», va afirmar la portaveu Susanna Abella, que també va recordar que la PDE havia sol·licitat reunir-se amb Cristina Narbona. Segons Abella, la visita de la ministra de Medi Ambient i la presentació del nou Pipde va ser «clarament electoralista», ja que la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre només havia aprovat el preàmbul del document. «Després, vam començar a debatre cada punt del Pipde en les diferents comissions de treball, i encara calia incorporar les conclusions al text final, abans de passar-ho pel ple», hi va afegir. «El que ens sap més greu de no haver pogut veure la ministra és que volíem expressar-li la nostra inquietud perquè s'estan autoritzant nous regadius abans de fixar el cabal ecològic», va afirmar Abella.

> 250 metres cúbics per segon

Susanna Abella, membre de la comissió de treball sobre el règim hídric, va lamentar ahir la «poca contundència» de la classe política del territori a l'hora de reclamar la fixació d'un cabal ecològic per al tram final de l'Ebre. «Mentrestant, els polítics aragonesos han reaccionat ràpidament i ja fa temps que estan sol·licitant una reserva d'aigua molt important per a la seua comunitat», va advertir Abella. La portaveu de la PDE també va alertar que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està parlant d'uns cabals mínims de compromís, «perquè després de concedir tants regadius nous, ja no quedarà prou aigua per establir un bon règim hídric». En la mateixa línia, Abella va confirmar que la Comissió per a la Sostenibilitat ha parlat de proposar un cabal ecològic d'uns 250 metres per segon per al Delta, si bé els científics treballen en una forquilla d'entre 8.831 i 12.472 hectòmetres cúbics anuals.

El Punt (28-Juliol-2006)

El Gepec posa en dubte el camp de golf de Vinallop

El grup ecologista Gepec, que com la Plataforma en Defensa de l'Ebre també ha rebut amb malestar el fet de no haver estat convidat en la presentació del nou pla integral del Delta, va enviar ahir un comunicat per oposar-se frontalment al projecte del camp de golf que l'empresa Tortosa Golf Resort vol construir a la pedania de Vinallop. A més, el Gepec posa en dubte que el projecte tinga garantida l'aigua depurada per regar, ja que l'estació de Tortosa i Roquetes no té un sistema terciari de depuració i el règim de regs del canal Xerta-Sénia no preveu la zona com a camp de golf en la seua declaració d'impacte ambiental. Els ecologistes també recorden la moratòria que pesa sobre la construcció de camps de golf a Catalunya, i acusen l'empresa i l'Ajuntament tortosí d'enganyar la gent de Vinallop.

El Punt (28-Juliol-2006)

La Ribera d'Ebre evita donar suport a la central d'Iberdrola

Onze consellers comarcals van rebutjar dimecres al vespre la moció que havia presentat el grup de CiU, perquè el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre donés suport al projecte de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola pretén construir a Riba-roja d'Ebre. Aquesta és la tercera vegada que la moció de CiU no ha prosperat, i al rebuig dels cinc consellers del PSC i dels cinc d'ERC-AM s'hi va afegir el conseller convergent de Benissanet, Jordi Barrufet. Els altres cinc consellers de CiU van votar a favor de la moció, mentre que tres consellers més no van anar al ple.

El Punt (28-Juliol-2006)

El concert de Melendi d'avui a la Ràpita, suspès

L'Ajuntament va informar ahir que han suspès el concert que el cantant Melendi havia d'oferir aquesta nit a la festa major de Sant Carles de la Ràpita. Melendi ha suspès alguns dels concerts de la gira per problemes de salut. L'Ajuntament té previst tornar l'import de les entrades.

El Punt (28-Juliol-2006)

27 de juliol del 2006

Tortosa inaugura dissabte una botiga de condons

Amb ells va arribar l'escàndol. Demà passat, dissabte, s'inaugura a Tortosa una condonoria, és a dir, una botigueta de preservatius. La condoneria porta el nom de Condolot, perquè la central està a la ciutat d'Olot, i estarà ubicada al número 15 del carrer de Santa Teresa, a la zona de vianants. Més concretament, a les Galeries Sant Blai. A la inauguració, que serà a les vuit del vespre, hi assistirà la model Arancha Bonete, Miss Play Boy TV, que a part de respondre les preguntes dels periodistes també té previst signar autògrafs per als seus fans. Finalment, a les dotze de la nit, la festa d'inauguració continuarà a les Carpes del Riu, amb l'actuació de gogós, streepers, la mateixa Arancha de Bonete i DJ Kurba. Serà el més picant que ha passat a Tortosa des de la realització d'aquesta pel·lícula amateur que corre pels videoclubs, però que encara no he vist. Ja sabeu de què parlo...

Franquet va fer-li un regal molt pràctic a la ministra Cristina Narbona

El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa, Josep Maria Franquet, va aprofitar la visita d'ahir de la ministra de Medi Ambinet, Cristina Narbona, per regalar-li el llibre que va escriure com a professor d'hidrologia de la Universitat Internacional de Catalunya, i que inclou una proposta de metodologia pròpia per calcular el cabal ecològic dels rius. Un obsequi molt pràctic, tenint en compte que encara no s'ha calculat el règim hídric que hauria de tenir l'Ebre. Altres detalls molt interessants de l'escena, que podreu veure en exclusiva en el següent vídeo, és la doble besada que Narbona li propina a Franquet, així com l'interès del regidor independent pel company de la ministra, Josep Borrell (el que ara està al parlament europeu, no el socialista tortosí), que segons sembla va ser tutor de Franquet a la UNED.

El paviment del Pincat serà millor

Ja podem veure sobre el terreny quin serà el paviment que es col·locarà als carrers del nucli històric de Tortosa, amb motiu de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat). L'Ajuntament ha instal·lat un tram de prova al carrer de la Mercè, al costat de la nova biblioteca Marcel·lí Domingo. En un primer moment, els responsables d'Urbanisme havien dit que el model de paviment a instal·lar a l'àrea d'actuació del Pincat era el que s'havia posat a la zona de vianants del carrer Sant Blai, i això va motivar les queixes de les entitats veïnals i de l'associació Amics dels Castells, ja que el terra del carrer Sant Blai ja presenta molts desperfectes, tot i que l'obra és relativament nova (potser perquè els cotxes continuen passant amb total normalitat, a qualsevol hora del dia, encara que no siguin veïns de Sant Clara ni vehicles de càrrega i descàrrega comercial). A primera vista, sembla que el paviment del Pincat serà millor. Ara només esperem que les obres puguin començar aviat, i que la instal·lació d'aquest tram pilot haja estat una mesura fructífera.

Narbona presenta un pla d'obres al Delta que costarà més de 425 milions d'euros

La descontaminació de l'embassament de Flix s'emporta més d'una quarta part del pressupost, amb 155 milions

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va presentar ahir a Tortosa el nou pla integral de protecció del Delta (Pipde), un paquet d'actuacions immediates que representaran una inversió superior als 425 milions d'euros i que el govern de l'Estat i la Generalitat han previst executar en l'horitzó de l'any 2008. El Pipde intentarà aplicar, a través de nou programes, un model d'ordenació territorial que faci compatible l'aprofitament dels recursos naturals, la conservació dels valors ecològics i el desenvolupament econòmic del tram final del riu. Narbona, que també va visitar Tarragona per presentar les actuacions previstes per la direcció general de Costes, va advertir que encarà caldrà esperar uns mesos per conèixer la proposta tècnica de règim hídric.
La ministra de Medi Ambient va presentar les línies generals del Pipde a la sala d'actes dels Reials Col·legis, acompanyada pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i per l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté. Cristina Narbona va afirmar que el Ministeri de Medi Ambient ha complert el compromís assolit pel PSOE abans d'accedir a La Moncloa, amb un programa d'inversions «dens i coherent per al Delta, que no és la compensació al territori per cap transvasament de l'Ebre». La ministra va destacar que el nou Pipde és un document que no queda del tot tancat, amb unes actuacions que superaran els 425 milions d'euros i «un fort component ambiental per salvar un ecosistema molt valuós i garantir que això és compatible amb les activitats econòmiques que milers de persones fan al Delta». Segons Narbona, el Pipde es dividirà en nou grans programes d'actuació, el primer i més immediat dels quals serà la definició del règim hídric de l'Ebre per calcular els cabals ambientals que necessitarien el riu i els seus afluents. Els altres programes són les mesures per evitar la regressió i la subsidència; la millora de la qualitat de l'aigua; la millora de l'hàbitat físic dels ecosistemes; la definició d'un model agronòmic sostenible; la interrelació entre els humans i els fluxos d'aigua i nutrients, amb obres com ara passejos fluvials; la instal·lació d'una xarxa d'indicadors mediambientals; la creació de rutes verdes i la restauració del meandre de Flix, i la descontaminació de l'embassament de Flix. De fet, aquesta serà l'obra més cara, amb un pressupost de 155 milions.

OBRES AL TRABUCADOR. La ministra de Medi Ambient va inaugurar ahir les obres de recuperació ambiental i paisatgística de la platja del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita. L'actuació, que té com a objectiu reduir la freqüència de trencament de la barra del Trabucador i millorar l'estat mediambiental de la zona, ha costat més de 3 milions i forma part de les obres del pla integral de protecció del Delta.


> Allau de projectes del programa Aigua a l'Ebre

La visita de la ministra Narbona a les Terres de l'Ebre va coincidir ahir amb la publicació, en el Butlletí Oficial de l'Estat, d'una sèrie de projectes de l'anomenat programa Aigua, que engloba les obres alternatives al transvasament. Uns treballs que també s'han incorporat al pla integral de protecció del Delta i que en primer lloc serviran per restaurar el bosc de ribera a Aldover, Benifallet, Miravet, Móra d'Ebre, Tivenys, Tortosa i Xerta, i també en algunes illes fluvials. En aquesta línia, ahir també va començar l'exposició pública d'un projecte de restauració integral del bosc de ribera entre Tortosa i la desembocadura de l'Ebre, que representarà la constitució d'una franja d'uns 20 metres d'amplada que recorrerà el marge dret del riu, en especial als termes d'Amposta i Sant Jaume d'Enveja. Un altre projecte preveu la recuperació de zones humides dels marjals de Campredó i els ullals de la Carrova, als termes de Tortosa i Amposta. El quart projecte fa referència a la construcció d'unes escales per a peixos a l'assut de Xerta i Tivenys, una actuació que Narbona va destacar durant la seua compareixença a Tortosa a tall d'anècdota. Els altres projectes són la creació de centres d'interpretació a Aldover, Benifallet, Miravet, Móra d'Ebre, Tivenys i Xerta; la formació d'una reserva hidrològica als ullals de l'Arispe i Panxa; la construcció d'un canal per alimentar la llacuna de l'Encanyissada, a Amposta i la Ràpita, i dos projectes més per millorar l'aportació d'aigua dolça a les badies.

> El problema del cabal mínim

El punt negre del pla integral de protecció del Delta (Pipde) continua sent la definició del règim hídric de l'Ebre. La ministra Cristina Narbona va afirmar ahir que encara caldrà esperar fins al desembre per saber els resultats d'un estudi que després incorporaran al nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, en què les nou comunitats autònomes banyades pel riu hauran de consensuar els cabals ecològics a través del Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre. Narbona va destacar la validesa del mètode d'estudi que està seguint l'equip de la Universitat de Barcelona que dirigeix el catedràtic Narcís Prat i va afegir que la mateixa metodologia s'aplicarà també a l'hora de definir els règims hídrics d'altres rius de l'Estat. D'altra banda, la ministra va rebutjar les últimes crítiques del PP i CiU sobre el retard en l'execució de les obres de protecció del Delta i va recordar que el procés de descontaminació del pantà de Flix ja està en marxa. «Teníem una bomba de rellotgeria al cor de la conca de l'Ebre, que no va ser abordat per l'anterior govern d'Espanya mentre defensaven el transvasament, encara que coneixien perfectament el problema del riu», va valorar. A més, Narbona va destacar que la resta d'actuacions del Pipde també estan en diverses fases de tramitació administrativa, i que els diversos departaments de la Generalitat i els organismes de caràcter estatal començaran a executar totes les obres a partir de l'any 2007.

> L'aigua de Castelló

La ministra Cristina Narbona va afirmar ahir que el Ministeri de Medi Ambient ha descartat fer «a mitjà termini» cap transvasament d'aigua de l'Ebre a les comarques de Castelló, com reclamen alguns sectors socials i polítics del País Valencià. De fet, Narbona va remarcar que el govern de l'Estat ha impulsat altres actuacions del programa Aigua a Castelló, com ara la modernització dels regadius, la construcció d'una planta dessalinitzadora al litoral i el millor ús dels aqüífers i els embassaments. En la mateixa línia, la ministra va descartar aplicar cap moratòria en l'autorització de nous regadius i obres en embassaments a la conca de l'Ebre, com havia demanat la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), fins que no estiga fixat el règim de cabals del riu. Segons Narbona, els nous projectes tenen les seues declaracions d'impacte ambiental i hauran de fomentar mesures d'estalvi d'aigua, i per tant no haurien de ser incompatibles amb la fixació de cabals.

El Punt (27-Juliol-2006)

Les entitats demanen a l'Ajuntament que el nou complex ciclista de Tortosa millori el velòdrom actual

El portaveu de la plataforma Salvem lo Velòdrom, Adolf Giné, va fer ahir una valoració molt positiva de la reunió que les entitats ciclistes van mantenir dimarts al vespre amb l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i els regidors d'Esports i d'Urbanisme, Sisco Lahosa i José Martín. Segons Giné, l'equip de govern tortosí els va presentar el compromís de la Generalitat per impulsar la construcció d'un centre de tecnificació ciclista a la pedania de Vinallop i els va avançar que d'aquí a pocs dies ja hi haurà un esborrany del projecte. «També cal veure el cost de les instal·lacions, però fins al setembre no tindrem més dades per saber si el projecte és viable», va afirmar Giné. De fet, el portaveu va detallar que l'alcalde s'havia compromès a fer «tots els esforços» perquè el centre de tecnificació de Vinallop siga viable i també va dir que l'actual velòdrom no s'enderrocarà si no és possible construir el complex ciclista. «Nosaltres volem que inclogui un velòdrom vàlid per fer entrenaments i tot tipus de competicions, perquè no tindria sentit que tombessin l'equipament actual i ens fessin un velòdrom més dolent», va argumentar.

El Punt (27-Juliol-2006)

26 de juliol del 2006

Un pàrquing a l'antiga església de Sant Domènec

L'empresa Urcotex està executant, des de fa uns mesos, les obres de rehabilitació de l'antiga església de Sant Domènec, just al davant dels Reials Col·legis. L'edifici que anteriorment acollia el museu municipal i l'arxiu (com algun lector anònim de La Marfanta coneixerà molt bé; ell ja m'entèn) ha de convertir-se ara en un gran equipament cultural, que puga ser l'escenari de grans esdeviments culturals i institucionals. L'obra costarà uns 300.000 euros, i els treballs havien d'estar acabats a principi del mes de juliol. Però el que sempre passa: quan fas obres, tot s'eternitza i es cometen les més grans barbaritats. Avui al matí hem detectat aquesta. Algú ha gosat aparcar un cotxe en recinte sagrat. Us imagineu el munt de cotxes que podrien entrar si habilitéssim la catedral com a pàrquing públic? El nucli antic va molt necessitat de places d'aparcament. De fet, podríem anar esponjant ara aquí, després allà, i anar fent places i pàrquings, tant en superfície com subterranis. Així també ens carregaríem el nostre ric patrimoni arqueològic. Total, per a què el volem, si ningú el pot veure...

Alguns apunts més sobre l'antiga façana fluvial

La diversitat dels comentaris que els lectors de La Marfanta han deixat a l'entrada sobre la protesta dels veïns afectats per l'enderrocament de les cases de davant de la catedral ens ha fet pensar en la necessitat d'obrir una nova línia de debat i fer alguns aclariments. En primer lloc, un usuari anònim va afirmar que les cases abans no tenien més de sis metres d'altura, i que en temps passat (que no especifica) la catedral es veia molt més. L'anònim potser parla pensant en el gravat de Wyngaerde, del 1563, en què la catedral sobresurt per damunt de les cases, o potser d'un gravat francès de l'any 1648 en què hi ha dibuixada una preciosa catedral per damunt d'unes cases molt petites (veieu la segona foto). Sobretot en el segon cas, hem de pensar que el dibuix no és exacte, sinó una recreació idíl·lica que té l'objectiu de situar els edificis més notables de la ciutat en el mapa, per guiar els militars francesos. Per tant, l'argument d'aquest usuari anònim no és vàlid.
També ens ha sorprès el comentari d'un altre anònim (no sabem si és la mateixa persona) que posa en dubte una afirmació nostra sobre l'antic emplaçament del Palau Oliver de Boteller. Com es pot veure a la primera fotografia, el palau estava on avui hi ha l'edifici de l'antiga Aliança, mentre que la Llotja estava on avui hi ha l'edifici del Banco Popular. Em sembla que jo tenia raó, senyor Anònim. L'existència de l'actual carrer Llotja l'ha confòs...
Podem estar a favor o en contra de l'enderrocament de les cases, per motius socials, històrics, arquitectònics, particulars, polítics i també urbanístics. Totes les opinions són vàlides i respectables, i per això totes les opinions tindran cabuda a La Marfanta, però només us demano que guardeu les formes i intenteu evitar els insultos.
I sobre la reforma poc afortunada de la casa Besalduch, només recordar que l'alcalde Joan Sabaté ha explicat en públic que l'anterior pla general del 1986 estava tan ben fet que van caure en la contradicció d'afectar tot el sector com a zona verda i enderrocar el conjunt, menys l'última casa. En aquest context, els propietaris van aprofitar per arranjar-la i l'Ajuntament va haver de córrer per canviar la normativa una altra vegada i aturar les obres. El mateix Xavier Rollan, que és un dels veïns afectats i arquitecte de professió, ha reconegut que les obres van estar mal plantejades per la seua família, i que ell les hauria fet d'una altra manera. Però en qualsevol cas, són unes obres de rehabilitació que no s'havien pogut fer en aquest sector des de després de la guerra, perquè tant un projecte de Regiones Devastadas com el pla general del 1964 havien previst l'enderrocament de les cases. El dubte que tenim és si hem de seguir encara unes pautes urbanístiques d'inspiració franquista.
No es tracta de tornar a l'antiga façana fluvial anterior als bombardejos (franquistes) de la Guerra Civil. Es tracta de no repetir alguns dels errors del passat (que el mateix usuari anònim ha anat enumenrant) i de conservar un conjunt urbanístic singular.
Per cert, enderrocar les cases, construir la plaça i reconstruir les escales podria costar uns 1,5 milions d'euros, la majoria dels quals sortiran dels ajuts de la llei de Barris.

Fer una barbacoa als porxos de Baratijas és perillós

Els responsables del bar que hi ha als porxos de l'antiga plaça de les Cols, a la baixada del pont de l'Estat, han comprovat aquests dies que fer una barbacoa al carrer té els seus riscos. Sobretot, si vols fer la rostida renaixentista a sota dels mateixos porxos, on hi ha punts de llum i cables penjant... Quan vaig passar l'altre dia pel lloc dels fets ja em va estranyar que haguessin triat aquell emplaçament tan poc adequat, però no vaig gosar dir-los res perquè tenien unes cares de faccions difícils i vaig pensar que no s'ho agafarien amb el bon humor necessari. Ahir al vespre vaig tornar a passar pels porxos i la barbacoa ja no hi era, però el bar també estava tancat i al sostre penjaven uns mocs de tito com aquest que podeu veure a les fotografies. El cable elèctric i el sostre dels porxos també s'havien socarrimat, i hi havia altres punts de llum que estaven totalment trencats. El més greu, però, és que el foc s'hauria pogut estendre ràpidament a les cases de dalt, i ara estaríem parlant d'una desgràcia.

Tortosa ingressarà 11,4 milions d'euros si es fa el nou complex turístic de Vinallop

El conveni preveu un camp de golf de divuit forats, un hotel, un miler d'habitatges i la possibilitat de fer un embarcador

L'Ajuntament de Tortosa i l'empresa Tortosa Golf Resort van signar ahir al matí, durant una reunió a porta tancada, el conveni per a la construcció d'un camp de golf a la pedania de Vinallop. El complex turístic, que també inclourà un hotel de quatre o cinc estrelles i un miler d'habitatges, es construirà a la zona del Mas de Xies i ocuparà 1,2 milions de metres quadrats. A més, el projecte també preveu un camp de pitch and putt de nou forats i una escola de golf, així com la recuperació del jaciment del pla de Sitges i unes pistes de tennis i pàdel, que seran gestionades per alguna empresa privada. Segons el conveni, el camp de golf es podria regar amb 400.000 metres cúbics anuals de la depuradora de Tortosa i Roquetes, i l'Ajuntament ingressarà 11,4 milions d'euros.

Després de mesos d'especulacions i reunions més o menys secretes, l'empresa Tortosa Golf Resort i l'Ajuntament tortosí van signar ahir el conveni que hauria de permetre la construcció d'un camp de golf de 18 forats a la pedania de Vinallop, a la partida del Mas de Xies. En realitat, el complex turístic ocuparà una superfície d'1,2 milions de metres quadrats, i també tindrà un camp de pitch and putt de nou forats, amb una escola de golf i un hotel amb una capacitat de 100 places. En aquest sentit, fonts municipals van explicar que l'hotel podria ser de quatre o cinc estrelles, en funció de l'operador que finalment s'encarregui del projecte. Les mateixes fonts van afegir que el projecte del complex turístic també podria incloure un petit port fluvial a la zona de Vinallop, perquè els clients de l'hotel i els usuaris del camp de golf puguin arribar-hi amb les seues embarcacions particulars.
L'Ajuntament va informar que el conveni també estableix la construcció d'una urbanització amb un miler habitatges unifamiliars, i que les cases seran tant aïllades com aparellades. A més, un 10% dels habitatges, unes 100 cases, estaran acollides a algun tipus de règim de protecció pública, i una part dels habitatges protegits es construiran al mateix nucli de Vinallop. De fet, la pedania de Vinallop és la que d'una forma més decidida ha defensat el projecte de Tortosa Golf Resort, segons va remarcar al febrer el representant personal de l'alcalde, Santiago Forné. En aquest sentit, la inversió que ha previst l'empresa promotora, que podria superar els 200 milions d'euros, transformarà amb 1.100 habitatges i el seu complex turístic la rodalia d'un nucli de població en què actualment viuen uns 400 veïns. Segons va dir Forné, la majoria dels veïns de Vinallop creuen que el projecte beneficiarà el poble i servirà per revalorar les seues finques.
El conveni signat ahir també especifica que el projecte haurà de recuperar el jaciment arqueològic del pla de Sitges. A més, les zones verdes hauran de mantenir les característiques i l'arbrat de la imatge paisatgística actual. També han previst la construcció d'altres equipaments esportius, com ara unes pistes de pàdel i de tennis que seran de titularitat pública però gestionades per alguna empresa privada. Pel que fa al reg del camp de golf, l'empresa ja ha sol·licitat al Consell Comarcal del Baix Ebre una reserva de 400.000 metres cúbics anuals d'aigua regenerada per la depuradora de Tortosa i Roquetes, si bé l'aigua depurada també podria procedir de la que siga utilitzada per la mateixa urbanització. Segons el comunicat, l'Ajuntament es mostra confiat que el projecte esdevindrà «un atractiu turístic de primer ordre a la ciutat», per complementar l'oferta actual i atraure un nou tipus de turistes. L'Ajuntament, que rebrà de la promotora un cànon d'11,4 milions d'euros que destinarà a la millora o a la construcció d'equipaments públics, recorda que el pla territorial de les Terres de l'Ebre també preveu la construcció de camps de golf, i que d'aquesta manera garantiran l'accés de tots els ciutadans a aquest esport.

> CiU posa condicions

El portaveu de CiU, Ferran Bel, va garantir ahir el suport del seu grup municipal al projecte del camp de golf i el complex turístic de Vinallop. Amb tot, va advertir que es reserven l'opció de votar a favor o bé abstenir-se, fins que no estudiïn amb detall tots els punts del conveni. De fet, el govern municipal té previst donar compte del conveni a la comissió informativa d'Urbanisme d'avui al migdia, i és molt possible que intentin buscar la ratificació del ple amb motiu d'una sessió extraordinària, el 31 de juliol. Una de les condicions que ha posat CiU és que primer haurien de construir-se el camp de golf i l'hotel, perquè puga ser efectiva la requalificació dels terrenys i la construcció del miler d'habitatges.

> ICV dubta què votarà

El portaveu d'ICV, Sisco Lahosa, va confirmar ahir que encara no ha decidit el seu vot sobre el projecte de Vinallop, ja que està esperant una sèrie d'informes que ha demanat al Departament de Medi Ambient. Lahosa també va reconèixer que no ha pogut contrastar les dades del projecte amb la seua representant a la comissió informativa d'Urbanisme, Jana Muñoz, ja que les seues relacions amb la regidora d'ICV no passen pel millor moment. «El regidor d'Urbanisme també m'havia dit que em passaria un dossier amb la informació, però encara no l'he rebut», va afegir-hi. Segons Lahosa, com a regidor d'Esports hauria d'estar a favor del projecte, però prefereix adoptar una «actitud de sospita, per sintonia amb els col·lectius ecologistes».

El Punt (26-Juliol-2006)

CiU critica el «desgovern» a l'Ebre en qüestions com la inundabilitat

Els dos parlamentaris ebrencs de CiU, Francesc Sancho i Joan Maria Roig, van fer ahir un balanç «molt negatiu» de l'acció de govern del tripartit a les Terres de l'Ebre. De fet, Sancho i Roig van criticar el «desgovern» i el «desgavell» que hi ha hagut als municipis de les Terres de l'Ebre a l'hora d'aplicar la nova normativa urbanística sobre inundabilitat. «La veritat és que estem molt contents que la comissió d'Urbanisme aprovés el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, perquè fins ara l'Agència Catalana de l'Aigua impedia la tramitació de molts plans parcials i la cessió de terrenys en molts municipis, al marge del seu color polític», va remarcar l'alcalde d'Amposta. Per la seua banda, Sancho va ser força més crític, i va acusar la comissió d'Urbanisme de practicar una política «sectària i partidista». «L'Ebre fa molts anys que està perfectament regulat, i per governar cal ser més pragmàtics, sense que això vulga dir que siguem uns imprudents», va insistir Roig, que també va denunciar que algunes conselleries de la Generalitat són governades per «elements fonamentalistes».

El Punt (26-Juliol-2006)

25 de juliol del 2006

Els Reials Col·legis sí obriran a l'agost

Cada any passava el mateix. Un dels monuments més importants del patrimoni arquitectònic de Tortosa i de les Terres del 'Ebre, el conjunt dels Reials Col·legis, havia de tancar a l'agost perquè la gent de l'arxiu històric també té dret a fer vacances. L'edifici, que és propietat de la Generalitat, tancava les portes i ningú garantia que els tortosins i els turistes poguessin visitar-lo durant el mes d'agost. Ara, l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat han arribat a un acord que permetrà que durant tot el mes d'agost els Reials Col·legis estiguin oberts al públic, i formin part de l'oferta turística de Tortosa durant l'agost. L’Ajuntament s'ha encarregat de la contractació d’un informador turístic, mentre que la Generalitat en garanteix la seguretat amb un guàrdia privat. La medalla de l'acord se l'ha pogut penjar l'actual regidora de Turisme, Dolors López, que en els últims mesos també ha presentat altres iniciatives interessants com l'activitat Viu Lo Riu o les jornades gastronòmiques de l'abadejo. Per contra, els esforços, les queixes i les bones gestions de l'anterior responsable de l'IMACT, Lluís Martín, no van servir de res quan encara governava CiU a la Generalitat, però tampoc quan ERC estava al tripartit i dominava el Departament de Turisme. Coses de la política...

La llista d'ERC per Tarragona està pensada perquè els republicans tornin a la Generalitat

L'exconsellera Marta Cid serà la número 3 de la llista d'ERC per les comarques de Tarragona, per molt que els republicans vulguin fer veure que serà la número 1 de Terres de l'Ebre. Al territori encara no tenim circumscripció electoral pròpia, i per tant qualsevol fórmula eufemística només serveix per amagar l'escàs pes polític del nostres representants i, d'alguna manera, el poc pes demogràfic del nostre territori. En aquest sentit, el tortosí Jaume Forcadell també serà el número 2 d'ICV per darrera del reusenc Daniel Pi, i l'alcalde Joan Sabaté també farà d'escuder del conseller Xavier Sabaté. A CiU encara no han anunciat la llista al Parlament, però Ferran Bel ha deixat clar que no pensa anar-hi, ni ara ni mai. L'altre tema és saber si Marta Cid tornarà a l'Ajuntament d'Amposta si ERC no aconsegueix entrar en al govern i els tres primers de la llista per Tarragona (Ernest Benach, Josep Bargalló i l'ampostina) no ocupen cap càrrec de responsabilitat al Parlament o al consell executiu. En cas positiu, els moviments de cadires podrien beneficiar el tarragoní Sergi de los Ríos i també el tortosí Josep Felip Monclús, que podria arribar al Parlament i continuar la seua carrera política al més alt nivell. Un bon premi de consolació per qui va quedar-se a les portes d'aconseguir la condició d'alcaldable d'ERC per Tortosa, i que alguns militants ja troben a faltar tenint en compte la lenta progressió del candidat Ricard Forés.

Tortosa aconsegueix que la comissió d'Urbanisme autoritzi el nou pla general

L'Ajuntament redactarà un estudi més precís sobre la inundabilitat i un programa d'emergències contra les inundacions

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va informar ahir favorablement sobre el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, en el marc d'una sessió maratoniana en què es van salvar els últims obstacles de la tramitació, com el caràcter inundable de la major part del terme municipal. L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va comparèixer al costat del director general d'Urbanisme, Joan Llort, que va destacar la qualitat del pla, «molt extens i exhaustiu, amb molta documentació complementària». Una documentació que encara caldrà ampliar, ja que l'Ajuntament ha acceptat les recomanacions de la comissió d'Urbanisme, que ha suggerit la redacció d'un altre estudi més precís sobre la inundabilitat i d'un pla d'emergències per afrontar una gran inundació.

En xifres generals, el nou POUM preveia la creació de 10.858 habitatges nous, tot i que fixava un sostre de 13.000 habitatges més en l'horitzó de l'any 2020. Sabaté va remarcar que el nou POUM és «un pla molt complex, un document molt treballat al llarg de sis anys, que ha hagut de passar per dos períodes d'exposició pública». Així, l'alcalde de Tortosa va justificar part del retard que ha acumulat el pla urbanístic, però va declarar que se sentia orgullós del resultat final i també d'haver ideat l'esperit que ara impregna la revisió del pla general del 1986. «Hem pogut planificar el creixement de Tortosa, per encabir a la ciutat el doble de la població actual, tenint en compte un ritme de creixement tan accelerat com el que tenim avui», va detallar. Sabaté va calcular que Tortosa podria superar els 60.000 habitants en els pròxims vint anys. «Partim del pla del 1986, que preveia un creixement desequilibrat, amb un eixample al sud del marge esquerre de l'Ebre, al Temple, i un altre al nord del marge dret, a Ferreries», va recordar. Segons Sabaté, el nou pla ordena «d'una forma sostenible» el creixement a les quatre hortes de Tortosa: l'horta de Sant Vicent, l'horta de Jesús, l'horta de Remolins i l'horta del Temple. «Amb aquest creixement més harmònic, també recuperarem la centralitat del nucli històric», va insistir Sabaté, que va destacar que l'Ajuntament ha volgut afrontar d'una forma seriosa el reconeixement com a sòl urbà d'una part molt important d'habitatges disseminats. La memòria del POUM ja advertia que al terme municipal de Tortosa hi ha més de 1.500 habitatges disseminats. Per la seua banda, el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va destacar que nou pla de Tortosa inclou un catàleg amb unes 8.000 fitxes que identifiquen les construccions en sòl no urbanitzable.
En aquesta línia, el POUM estableix que si Tortosa té un total 22.000 hectàrees, amb el nou plantejament hi haurà unes 1.202 hectàrees que seran sòl urbà, xifra que representarà el 5,48% del terme municipal. En aquesta línia, s'haurà produït un increment d'unes 505 hectàrees de sòl urbà pel reconeixement d'uns terrenys que fins ara eren rústics. Això ha fet necessària la redacció d'una declaració d'impacte ambiental, perquè en alguns casos s'han requalificat taques amb més de 100 hectàrees contínues. De fet, el director general d'Urbanisme va concretar que la declaració d'impacte ambiental també havia estat favorable, i que ara l'encarregat d'aprovar definitivament el POUM de Tortosa serà el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal. Amb tot, Llort va explicar que la comissió d'Urbanisme havia fet «una sèrie de recomanacions», que podrien ser incorporades al primer text que signi el conseller i també al text refós del POUM, abans de la seua publicació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per la seua banda, l'alcalde va calcular que el nou planejament urbanístic de Tortosa podria entrar en vigor a principi del 2007.

La inundabilitat

Llort va comentar que la comissió havia reclamat «una lectura més precisa» del caràcter inundable de Tortosa, però que havien volgut tenir en compte que la ciutat està a la vora d'un riu. Fins fa pocs dies, el POUM estava bloquejat perquè la nova llei d'urbanisme estableix que està prohibit edificar en terrenys inundables, i la major part del terme municipal ho és. «Això no vol dir que la ciutat no pugui continuar creixent», va advertir l'alcalde. «Ens hem compromès a fer un estudi més precís sobre els diferents graus d'inundabilitat, així com un pla d'emergències per saber com haurem d'afrontar una inundació extraordinària», va afegir-hi. En aquest sentit, Sabaté va dir que aquestes situacions són excepcionals, i més tenint en compte que l'Ebre és un riu molt regulat des de la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa. Amb tot, Sabaté va recordar que el POUM preveu grans creixements a les quatres hortes de la ciutat, uns terrenys formats pels sediments que van deixar les avingudes del riu al llarg de la història. «Per tant, cal saber com afrontarem aquest risc teòric de patir inundacions», va concloure. De fet, l'Ajuntament ja va contractar fa poc més d'un any, per uns 25.000 euros, la redacció d'un estudi sobre la inundabilitat, que no ha acabat de convèncer l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). «Esperem incorporar totes aquestes recomanacions al POUM, per tractar-les en la pròxima reunió de la comissió, que serà al setembre», va aclarir. Sabaté va matisar que el pla d'emergències no és preceptiu, però va garantir que l'Ajuntament el tindrà a punt abans d'un any.

> Un cúmul de retards

L'Ajuntament tortosí va fer l'aprovació provisional del POUM el 4 d'agost de l'any passat, en el marc d'un ple extraordinari que va retardar uns dies les vacances dels membres de la corporació municipal. La previsió era que la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre l'aprovés abans de final del 2005, i que sortís publicat a principi del 2006, perquè la nova planificació urbanística entrés en vigor el maig d'enguany. El document, que va començar a redactar-se l'any 2000, va ser aprovat de manera inicial el febrer del 2003. El març del 2005 va caducar la suspensió de llicències urbanístiques que, durant dos anys, va aplicar l'Ajuntament a partir de l'aprovació inicial. Així, Tortosa va haver de tornar a donar llicències segons el planejament anterior, el pla general del 1986. En aquest context, el primer ajornament per part de la comissió d'Urbanisme va ser el gener d'enguany, perquè faltaven «més hores de treball conjunt» amb l'Ajuntament de Tortosa.

> El pla dels convenis

Des de la seua aprovació inicial, l'any 2003, el POUM ha experimentat diferents modificacions. La més substancial ha estat l'aprovació de cinc convenis urbanístics de caràcter residencial amb diferents promotores, que representaran la construcció d'uns 3.200 habitatges amb el pla parcial de l'Horta del Temple, el programa d'actuació de Sant Llàtzer, el pla de millora de Ferreries, el pla parcial de l'horta de Sant Vicent i el pla parcial de la Farinera. Altres modificacions respecte de l'aprovació inicial del 2003 van ser el canvi de catalogació de l'antic col·legi Sant Josep, que havia de permetre el seu enderrocament per facilitar la instal·lació del campus de la URV, que finalment s'emplaçarà al parc de Remolins. D'altra banda, el conveni del camp de golf, el complex hoteler i la nova urbanització de Vinallop, amb 1.200 habitatges, podria incorporar-se durant la redacció del text refós, ja que el ple de l'Ajuntament haurà d'aprovar primer el projecte.

> La pista d'atletisme

Al marge del POUM, la comissió territorial d'Urbanisme també va aprovar ahir la modificació del pla general del 1986, encara vigent, perquè l'Ajuntament de Tortosa puga construir la nova pista d'atletisme en uns terrenys situats a l'entitat municipal descentralitzada de Jesús. D'aquesta manera, l'Ajuntament ha pogut requalificar uns terrenys pels quals ha obert també un procés expropiatori. Segons l'alcalde, Joan Sabaté, aquestes dues mesures seran suficients perquè puga prosperar el recurs que l'Ajuntament havia presentat contra la denegació de la subvenció per part del Consell Català de l'Esport. La pista es construirà a la vora de la carretera entre Jesús i Roquetes, que ahir també va centrar un punt de la comissió d'Urbanisme. Així, la comissió va aprovar la modificació puntual del pla general de Roquetes per ajustar l'amplada de la via, abans de la seua transformació en un passeig.

El Punt (25-Juliol-2006)

Tortosa limita els aparcaments al tram de Remolins de l'avinguda Felip Pedrell

L'Ajuntament de Tortosa ha informat que des d'ahir fins al 5 d'agost no es podrà aparcar al tram de l'avinguda Felip Pedrell que correspon al barri de Remolins, entre l'antic escorxador i la gasolinera. La mesura està justificada pels treballs d'identificació dels diferents serveis, com ara les línies de llum, aigua, gas i telèfon, que podrien quedar afectades per les obres de millora de l'avinguda Felip Pedrell, en el marc del projecte de reconstrucció del ferm i altres obres complementàries que executarà Carreteres de la Generalitat. Segons fonts municipals, la petició de Carreteres era efectiva a partir d'ahir, però al matí encara no havien començat els treballs d'identificació dels serveis. Inicialment, les prospeccions de Carreteres no afectaran el trànsit de vehicles però, si la Generalitat ho requereix en algun moment, l'Ajuntament ja informarà si s'adopten els canvis necessaris. Pel que fa a les restriccions als aparcaments de l'avinguda Felip Pedrell, la policia local recomana que els estacionaments es facin als carrers adjacents i a l'avinguda de Remolins. Al marge de l'avinguda Felip Pedrell, la Generalitat també preveu condicionar l'antiga carretera de València, tota l'avinguda de la Generalitat i la rambla de Catalunya, que seran de titularitat municipal quan hagin acabat les obres.

El Punt (25-Juliol-2006)

23 de juliol del 2006

Les cases de la catedral protesten contra l'enderroc durant la Festa del Renaixement

Una de les característiques de l'època del Renaixement és que les ciutats van recuperar, ja definitivament, la importància perduda durant bona part de l'Edat Mitjana. Això es nota especialment en l'arquitectura civil, i a Tortosa en tenim algunes mostres del període gòtic immediatament anterior, com els palaus Despuig o l'Oliver de Boteller. Un palau, aquest últim, que abans estava a la vora del riu, on avui hi ha l'edifici de l'antiga Aliança (carrer Llotja). Ja no ens queda quasi res de la façana fluvial que ens evoque la Tortosa renaixentista, tret del palau del Bisbe (però això no és arquitectura civil). Al marge de l'antiga Diputació del General i de l'edifici rehabilitat on ara hi ha el restaurant Paiolet, l'últim vestigi d'arquitectura ciutadana anterior al segle XIX són les cases de davant de la catedral, que finalment seran expropiades per construir una plaça amb una gran escalinata frontal. Una mesura que crec totalment innecessària, si el que realment busquen és reconstruir les escales de la catedral. L'Ajuntament haurà de fer un projecte realment bo, perquè quan ja no hi siguin, les trobarem molt a faltar...
Enguany, els veïns afectats per l'expropiació han penjat unes pancartes de protesta, tant a la façana que dóna a la catedral com a la banda de l'avinguda Felip Pedrell. Una avinguda que abans de la Guerra Civil no existia, ja que les cases donaven directament al riu i havien fet de muralla urbana a la mateixa catedral, salvant-la de molts setges militars i també de les inclemències del temps, com el vent de dalt. Ara la catedral es quedarà sola i sense protecció, com han estat els veïns d'aquestes cases, que han lluitat sols fins al final. Potser les pancartes han arribat massa tard, o potser és més fàcil fer política per salvar un velòdrom inutilitzat que per conservar un grapat de cases en què hi viuen persones i on encara hi ha alguns dels últims comerços del nucli antic. Potser els pujaran el preu de les indemnitzacions, que eren ridícules. Però també ens hauríem de plantejar si val la pena gastar-se els milions de la llei de Barris en expropiar uns veïns per millorar la visió frontal d'un edifici religiós, propietat de l'Església catòlica, que va ser dissenyat per ser vist de biaix, des del carrer. Un govern d'esquerres hauria de tenir altres enderrocaments prioritaris, com per exemple el monument franquista que hi ha al mig del riu.

Tot seguit, un vídeo de la gent aturant-se per llegir les reivindicacions dels veïns i les pancartes penjades en finestres i balcons...


Només el barri de Ferreries sosté la Festa del Renaixement fora de les muralles

Només el barri de Ferreries ha sostingut enguany la Festa del Renaixement, fora de l'antic recinte emmurallat. L'Associació de Veïns Ferreries-Sant Vicent ha organitzat la II Mostra d'Oficis Antics Illa de Gènova, que aquesta vegada sí ha coincidit amb la festa. Encara que modesta, la fira ha estat la única activitat permanent organitzada fora del nucli antic, en aquest cas per una entitat veïnal. A més, durant el matí del dissabte, la fira va coincidir al passeig de l'Ebre amb la V Trobada de Puntaires del Baix Ebre, organitzada per l'Associació de Dones Barri del Roser, també de Ferreries.
La nostra opinió és que la Festa del Renaixement ha perdut caràcter ciutadà des que la gran majoria d'actes es concentren en unes zones molt determinades del nucli històric, potser pel desencís dels comerciants i dels veïns de la resta de barris, que no veuen compensats ni reconeguts els seus esforços d'implicació en la festa. Fins fa un parell d'edicions, la festa es vivia a tots els barris, no només al voltant de la catedral, als carrers del Vall i de la Mercè o a la plaça de Sant Joan. El pitjor és que aquesta sensació de malestar o cansament ja s'està començant a notar també en alguns dels barris del mateix nucli antic. Hauríem de començar a mirar-nos la Festa del Renaixement amb uns ulls més crítics, per intuir què està començant a fallar...

Tot seguit teniu algunes imatges més de la mostra d'oficis antics de Ferreries.


L'escàs cabal de l'Ebre obliga a buidar el canal de l'Esquerra per netejar un tap d'algues a Tivenys

Els tècnics van detectar i solucionar els problemes entre els dies 8 i 10 de juliol

L'escàs cabal del riu, que durant molts dies de juliol no ha assolit els 100 metres cúbics per segon del cabal mínim que fixa el pla de la conca de l'Ebre, va obligar la comunitat de regants de l'Esquerra a executar una maniobra d'urgència, per netejar l'entrada del canal. Els tècnics van detectar que s'havia format un tap d'algues, i que pel canal de l'Esquerra circulava un cabal inferior al de la concessió. Per tant, van haver de buidar i tornar a omplir el canal durant unes hores per treure'n les algues.

Entre els dies 8 i 10 de juliol, els tècnics van detectar que pel canal de l'Esquerra de l'Ebre no circulava tota la concessió d'aigua, que és de 19 metres cúbics per segon. Després de fer un aforament, van comprovar que el canal només portava 17 metres cúbics d'aigua per segon, ja que el baix cabal del riu i la plaga d'algues havien contribuït a formar un tap a l'entrada del canal, a Tivenys. Els tècnics van haver de fer una maniobra de tancament de comportes, per fer baixar considerablement el cabal i intentar netejar les algues acumulades. La comunitat de l'Esquerra té un sistema per evitar l'entrada d'algues, però fa temps que no serveix perquè el riu arrossega una gran quantitat de plantes aquàtiques. De fet, l'acumulació de brossa a la captació del canal pot comportar problemes greus als regants, ja que els impedeix utilitzar la totalitat de la concessió. Els més perjudicats per aquesta situació són els pagesos del Delta, ja que els arrossars estan inundats durant els mesos d'estiu, i necessiten tota la concessió. A més, el minitransvasament a Tarragona agafa una part de la concessió dels regants, i és a l'estiu quan el consum d'aigua és més elevat als municipis turístics.

> La plaga desborda els regants

El president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va explicar aquesta setmana que no li havien comunicat cap incident que obligués a fer una maniobra tècnica de buidatge del canal. Per la seua banda, el president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Masià, va detallar que ja fa molt de temps que tenen problemes greus per la plaga d'algues, però que els últims anys la situació s'ha agreujat encara més. «Hem de tirar més productes a la xarxa de canals, ja que les algues també creixen a les sèquies que no estan revestides», va afegir-hi. El president dels regants de la Dreta va lamentar que amb la màquina que tenen per tallar les algues no en fan prou, ja que ara la plaga ja és desbordant. Segons Masià, ja fa «més de deu anys» que els regants reclamen ajuda a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que també hauria de garantir que el riu té més cabal, per fer circular pels canals de la Dreta i de l'Esquerra la totalitat de les seues concessions. «Això ens afecta a tots, regants i pagesos», va afirmar.

El Punt (23-Juliol-2006)

22 de juliol del 2006

L'anella viària del Delta tindrà més de 50 quilòmetres i costarà 40 milions d'euros

La Generalitat treu a informació pública l'estudi informatiu i d'impacte ambiental

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar ahir l'anunci de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de l'anella viària del Delta i la seua connexió amb la població de l'Ampolla, l'autopista AP-7 i la carretera N-340. El projecte preveu una inversió superior als 40 milions d'euros, per millorar les comunicacions entre Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Deltebre i l'Ampolla, a través d'una anella viària de més de 50 quilòmetres que també tindrà trams de carrils per a ciclistes.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va remarcar ahir que l'objectiu del projecte és potenciar l'estructura viària del delta de l'Ebre, per millorar la mobilitat dels habitants i impulsar la promoció turística. En aquest sentit, la construcció de l'anella viària és una de les prioritats que establien el pla director del Delta i el pla territorial de les Terres de l'Ebre. La previsió de la Generalitat és que el període d'informació pública i els tràmits mediambientals necessaris es resolguin durant l'any que ve, per iniciar després la redacció dels projectes constructius. De fet, l'anella viària també inclourà el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, un projecte que tancarà l'anella i que també ha iniciat ja els tràmits d'informació pública.
L'anella unirà les poblacions de l'Aldea, Camarles, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Poblenou del Delta, Sant Carles de la Ràpita i Amposta, i tindrà més de 50 quilòmetres, si tenim en compte la nova carretera que unirà Camarles amb l'Ampolla, l'autopista AP-7 i la carretera N-340. Amb tot, la Generalitat ha previst la millora de les carreteres ja existents, així com el traçat d'alguns camins del Delta.

> Nova carretera Camarles-l'Ampolla

La intenció de la Generalitat és que el projecte de l'anella viària eviti al màxim l'obertura de més traçats i també minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic al Delta. L'itinerari distingeix entre cinc trams, amb amplades d'entre 8 i 9 metres, que també inclouen la construcció d'una anella paral·lela de carrils per a ciclistes. Així, l'anella ciclista tindrà una amplada de dos metres, i estarà pavimentada amb material granular. La previsió és fer-la sobre els camins de servei de la xarxa de canals de reg, sobre camins agrícoles i sobre pistes de nova creació, amb l'objectiu de promoure'n l'ús turístic. La millora de les carreteres existents i el condicionament de l'anella ciclista té un pressupost conjunt de 37,2 milions.
Pel que fa a la nova carretera que connectarà Camarles amb el nucli de l'Ampolla, l'autopista AP-7 i la carretera N-340, la Generalitat calcula que costarà 3,4 milions d'euros. El vial es convertirà en l'accés principal a l'hemidelta esquerre, amb una longitud de 4,4 quilòmetres que aprofitarà uns 800 metres de l'actual TV-3401.

El Punt (22-Juliol-2006)

Alcanar Platja ja té clavegueram i també pot rebre l'aigua del minitransvasament

L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat (ERC); el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, i el president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, van inaugurar ahir les obres de construcció de les xarxes d'abastament i els col·lectors que han permès completar els sistemes d'abastament i sanejament d'Alcanar Platja. «És una zona amb un potencial turístic molt important, i necessitem infraestructures adequades al segle XXI», va afirmar Montserrat. Fins ara, cada habitatge o grup d'edificis solucionava individualment el seu abastament i sanejament, generalment amb pous i fosses sèptiques. En aquest sentit, l'alcalde i el regidor socialista, Ricard Bort, van animar els veïns a organitzar-se per completar les connexions fins a les seues finques. Les instal·lacions, que ja han entrat en funcionament, donen servei a més de 5.500 habitants, però en uns anys caldrà plantejar una ampliació per atendre uns 19.000 habitants. Les urbanitzacions s'havien connectat a la xarxa d'abastament en alta del CAT des de fa un any, i podran connectar el seu clavegueram a la xarxa que ha realitzat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En aquest sentit, l'ACA ha finançat un 100% de les obres del sistema de sanejament, que han costat 1,2 milions d'euros, i també el 50% del sistema d'abastament, que ha representat una inversió de 484.000 euros.

El Punt (22-Juliol-2006)

21 de juliol del 2006

El seguicis de Joan Sabaté i Ferran Bel es troben durant la visita de Mas a la Festa del Renaixement

El seguici de Ferran Bel (CiU) portaveu el candidat de la federació a la Generalitat, Artur Mas, però el seguici de Joan Sabaté (PSC) portava la cort de procuradors, les famílies nobles, els abanderats i els tamborers de cerimònia. El camp de batalla s'ha escenificat a la plaça de l'Àngel, i per un moment l'intercanvi de mirades ha glaçat l'aire, encara que Tortosa rondava els 30 graus de temperatura. Al següent vídeo veureu passar el seguici de Sabaté, que avui encara no havia sortit gens a La Marfanta!

Mas saluda per telèfon un simpatitzant de CiU a les "fires" del Renaixement

En acabar l'atenció a la premsa, Artur Mas ha protagonitzat l'anècdota de la jornada. Una parella de simpatitzants de CiU s'han apropat per demanar-li que es posés al telèfon, ja que el seu fill volia parlar amb ell per felicitar-lo. Mas ha accedit i els periodistes hem pogut captar el moment, que ja forma part de la crònica política de la Festa del Renaixement. En el següent vídeo podreu comprovar que Mas reconeix que està passant força calor, tot i que no ho sembli pel seu look-sempre impecable. Podreu veure que Mas li diu que estava a les "fires del Renaixement".

Artur Mas desembarca a la Festa del Renaixement

Artur Mas ha estat el primer polític que ha desembarcat a la Festa del Renaixement per fer campanya. El candidat de CiU ha vingut aquest matí, mentre que aquest vespre també havia de venir Anna Simó (ERC). Demà serà el torn de Xavier Sabaté (PSC) i de Josep Piqué (PP), mentre que ICV encara no ha confirmar la presència de cap primera espasa, tot i que Joan Saura era avui a Alcanar. Avui, Mas ha parlat amb els mitjans de comunicació i ha aprofitat per llançar un parell d'indirectes, tant a ERC com al PP, amb qui ha assegurat que no pensa pactar. El convergent també ha declinat parlar d'un possible pacte amb el PSC, i ha remarcat que Catalunya necessita un govern de CiU, ja que un altre tripartit "sucarrimaria" les coses del país que l'antic tripartit ja va cremar. L'han acompanyat el candidat de CiU a Tortosa, Ferran Bel, i altres càrrecs de la federació a les Terres de l'Ebre. A continuació teniu un vídeo en exclusiva...

L'animació del Renaixement ja omple els carrers del nucli antic de Tortosa

Vídeo d'una actuació del grup de malabars Akrus Morbus, a la plaça de l'Àngel de Tortosa, en el segon dia de la XI Festa del Renaixement.

L'esperit del Renaixement envaeix Tortosa

El nucli antic esclata amb les tavernes, més de 70 actes diaris, 500 actors i més de 3.000 persones vestides d'època

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va ser l'encarregat d'inaugurar ahir al vespre l'onzena edició de la Festa del Renaixement de Tortosa, que fins diumenge recrearà l'esplendor de la ciutat al segle XVI. Tortosa va començar a retrocedir en el temps amb les cercaviles i el seguici dels abanderats, la cort de bèsties i el ball de cavallets, però els actes més solemnes van ser l'obertura de portes al Portal del Romeu i el pregó als Reials Col·legis. Per avui, hi ha prevista la inauguració de Lo Taulell al Carrer, en què participen un centenar de comerços. També tindrà lloc el concert gratuït de Maria del Mar Bonet, al pati del recinte fortificat de les avançades de Sant Joan, en què s'instal·laran 800 cadires. La cantant presentarà el seu espectacle Amic e amat.

Tortosa ja ha tornat al segle XVI. Com marca la tradició, els porticons del Portal del Romeu van obrir-se ahir al vespre, per deixar passar el seguici presidit pel procurador en cap de Tortosa, Joan Sabaté. El destí del seguici era el recinte dels Reials Col·legis, una joia única de l'arquitectura renaixentista a Catalunya, en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell va fer el pregó de l'onzena edició de la Festa del Renaixement. Minuts abans, Sabaté i Mascarell també havien presidit l'acte central de la jornada inaugural. La plaça de l'Ajuntament va omplir-se de gent per veure la sortida al balcó i la baixada de les banderes de la Ciutat i de la Vegueria de Tortosa. L'acte va ser més dinàmic de l'habitual, i els més aplaudits van ser l'aparició dels actors de Le Puy i l'actuació dels abanderats de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
De camí als Reials Col·legis, el seguici va poder observar que les tavernes de la Ruta de la Saboga començaven a omplir-se, ja que els més golafres avançaven l'hora de sopar per poder veure els primers espectacles. Fins diumenge, el nucli antic serà l'escenari de més de 70 espectacles diaris, la major part gratuïts i itinerants. Per la seua banda, la venda d'entrades anticipades per als espectacles de pagament s'ha fet més intensa durant l'última setmana. Segons va explicar Laia Andreu, de l'empresa Hifetours, els espectacles de pagament més sol·licitats tornen a ser dos clàssics de la Festa del Renaixement, el Cantina Cantorum, del Cor Flumine, i La Taverna d'Enrico, amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ja no hi ha entrades per veure els Quicos a les sessions de demà, però encara és possible aconseguir entrades per avui i per diumenge. Un altre muntatge que s'està venent força bé és Domus horribilis, de Tanquam Espectacles.

> Ocupació alta en els hotels i restaurants

Un any més, amb motiu de la Festa del Renaixement, els hotels de la ciutat presenten una plena ocupació. El Parador de Turisme del Castell de la Suda ja registrava ahir, primer dia de la festa, un 90% d'ocupació, i per avui divendres i dissabte el percentatge pujarà fins al 100%. La situació és similar a l'hotel Corona, que durant el cap de setmana també estarà complet. Els dos hotels s'afegeixen al sector de la restauració de la ciutat a l'hora d'oferir la cuina típica del segle XVI, ja que els seus clients podran degustar plats com ara el conill de bosc amb vi ranci i el bescuit de poma. En l'edició d'enguany, l'albergínia a la cassola amb sardina salada ha estat el plat tradicional que els membres de l'associació Plat i Got han escollit per oferir conjuntament als visitants. El que varia, però, és l'estat de les reserves en els diferents establiments. Així, hi ha locals del nucli antic, com ara la Tasca Bohèmia, que a dia d'avui ja estan complets. Per la seua banda, la responsable del restaurant Paiolet, Clara Segarra, va explicar que encara té taules lliures per avui i per diumenge, però que per a demà ja ho té tot complet. El mateix passa a La Torreta de Remolins, si bé Marc Duran va comentar que encara és possible trobar alguna taula per avui mateix, i que sobretot hi ha molt espai lliure per diumenge. «La gent del sector ha notat una davallada en les reserves de l'últim dia de la festa, des que fa un anys va traslladar-se la desfilada de la mostra d'armes al dissabte a la nit», va comentar. Finalment, també es poden fer reserves al restaurant del Renaixement. El local, regentat per Anna Beltran, enguany ha tornat a programar diferents torns, per poder oferir sopars també de matinada.
Pel que fa a les activitats adreçades al turisme, l'empresa Conficon ha tornat a programar una sèrie de visites guiades per conèixer el patrimoni històric del segle XVI, amb un recorregut per la catedral i el recinte dels Reials Col·legis.

El Punt (21-Juliol-2006)


El projecte de la central tèrmica de Riba-roja d'Ebre ja és a informació pública

El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar dimecres l'anunci del projecte de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola preveu construir a Riba-roja d'Ebre. L'exposició pública del projecte, amb una potència instal·lada de 850 megawatts, obre un termini de 30 dies perquè els particulars o les entitats afectades presentin al·legacions. L'anunci detalla que la inversió és de 242,7 milions d'euros, i que la central utilitzarà gas natural com a combustible principal, i gasoil com a secundari. La refrigeració es faria amb un circuit tancat d'aigua que s'agafaria de l'Ebre, concretament de l'embassament de Flix. El subministrament de gas es faria a través d'un nou gasoducte de 18 quilòmetres que no forma part de l'expedient, i que estarà connectat al gasoducte d'Enagas, a l'altura de Camposines. També requerirà un altre expedient la línia aèria d'evacuació elèctrica, que tindrà uns 14 quilòmetres. En saber-se la publicació de l'anunci, el portaveu de la dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre, Ramon Roig, va reclamar ahir a través d'una carta oberta al president riberenc, Josep Solé Arnal, que el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre presenti al·legacions per poder aturar el projecte.

El Punt (21-Juliol-2006)

20 de juliol del 2006

Turisme deixa l'Ebre i la Mostra de Jazz de Tortosa fora del mapa de festivals de música d'estiu

Aquesta setmana ens ha arribat a les mans un tríptic molt complet, editat pel Departament de Turisme, sobre els festivals de música d'estiu que s'organitzen a Catalunya. Hi podem trobar tot tipus d'informació sobre esdeveniments molt coneguts com el GREC (Barcelona), el Festival de Músiques Religioses del Món (Girona), el Sónar (Barcelona), el Festival Internacional de Música Pau Casals (el Vendrell), la Schubertiada de Vilabertran, el Senglar Rock, el Mercat de Música Viva de Vic o el Festival Internacional Castell de Peralada. També hi ha altres propostes més desconegudes, com Trobadors i Joglars (Granollers), el Cicle Música als Castells, el Festival de Música Clàssica El Convent (Blanes) o el Cruïlla de Cultures de Mataró. Però al mapa de turisme cultural no hi ha cap festival de les Terres de l'Ebre. Ni tan sols la Mostra Internacional de Jazz de Tortosa, que enguany s'ha celebrat entre el 4 i el 9 de juliol amb un cartell de nivell internacional. Qui ha tingut la culpa d'aquest oblit?

Ramon Roig torna a l'arena pública per la central tèrmica de Riba-roja d'Ebre

Ramon Roig, qui va ser portaveu de la dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre, hauria pogut tornar a l'arena pública, després d'uns mesos de descans i d'ostracisme voluntari. Fa pocs minuts, Roig ha enviat una carta oberta a la llista de correu d'Ebrencs, dirigida al tinent d'alcalde de Móra d'Ebre i president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé Arnal. Roig recorda unes declaracions que Solé Arnal ens va fer per al diari El Punt, i que evidentment també van poder llegir-se a La Marfanta, en què el morenc demanava ajornar el debat sobre la tèrmica de Riba-roja d'Ebre, "perque ara venen eleccions i es podria fer demagògia sobre el tema". L'exportaveu de la plataforma li pregunta si se'n recorda del pes que va tenir el debat mediambiental a les passades eleccions municipals i autonòmiques, en el cas de la Ribera d'Ebre, i si se'n recorda també de les llargues reunions de la plataforma, en què Solé Arnal va participar. La carta continua amb les reflexions següents:
"Josep, avui a la Ribera d’Ebre hi ha un president comarcal sota les sigles del PSC i ets tú, que també ets el vicepresident de l’Idece. A més a les Terres de l’Ebre el delegat territorial es del PSC i Catalunya la governa el PSC. Espanya la governa el PSOE i el Ministre d’Indústria, que té competències sobre el tema energètic a Espanya és del PSC i és el candidat a la presidència de la Generalitat Sr. Montilla.
Si la vostra posició fos clara, si tots els que governeu en tots aquests llocs de poder li diguésiu clarament a Iberdrola AQUÍ NO, a la Ribera d’Ebre NO perque és un tema ja debatut i vàrem dir NO, si parlessiu clar tal i com ho vau fer quan estàveu a l’oposició, aquest debat ja no seria necessari.
Estaríem parlant d’altres formes de desenvolupament territorial que Riba-roja i la Ribera d’Ebre es mereixen. La pena és que, pel que sembla, aquests models diferents deuen ser paraules d’oposició que s’obliden al governar.
La pregunta per la que volem resposta els ciutadans és: Presentareu ara al.legacions contra aquest projecte l'actual Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre?"

La Cinta Escarlata, una curiositat literària a la blocosfera ebrenca

Fa pocs dies que coneixem La Cinta Escalarta, en què hem pogut llegir algunes de les línies més inspirades de la blocosfera ebrenca. De moment només hi ha penjades tres entrades, que són com tres capítols d'una reflexió a l'entorn de l'Ebre, en què la ment de la narradora flueix al mateix temps que l'aigua, però enrera en el temps... Un exercici de narrativa intens, melós i real que entronca amb un món fluvial que ja és idíl·lic i gairebé arcaic, perquè res té a veure amb aquest riu Ebre ensinistrat, malalt i ple d'algues, que avui s'escola sota un pont col·lapsat de cotxes i fums.

Tortosa retorna avui al Renaixement

El conseller de Cultura farà el pregó de l'onzena edició de la festa, que recrea l'esplendor de la ciutat al segle XVI

Tortosa ja té tots els detalls a punt per recrear a partir d'avui l'esplendor de la ciutat al segle XVI, amb motiu de l'onzena edició de la Festa del Renaixement. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, serà enguany l'encarregat de pronunciar el pregó inaugural als Reials Col·legis, poc després que les autoritats surtin al balcó de l'ajuntament per fer onejar les banderes de la ciutat i de la vegueria de Tortosa. Serà el tret de sortida de quatre dies de festa intensos, amb més de 70 espectacles diaris, 500 actors i més de 3.000 persones vestides d'època. A més, l'organització ha apostat enguany per potenciar el circuit de campaments i fomentar les activitats a l'Ebre, així com per incorporar nous escenaris a la festa, com el recinte fortificat de les avançades de Sant Joan.

L'organització i els quatre-cents voluntaris que té enguany la Festa del Renaixement van enllestir ahir els últims guarniments i decorats per recrear l'esplendor de la ciutat al segle XVI. De fet, els tortosins van despertar-se amb la sorpresa d'una de les novetats d'enguany, ja que per primera vegada han guarnit amb teles nobles tot el pont de l'Estat i les escales d'accés, a banda i banda del riu. L'Ebre serà un escenari més de la festa, ja que l'organització ha mantingut la nit de fogueres i diables a les platges fluvials (divendres a la matinada), que va ser un dels encerts de l'any passat. A més, el Club de Rem ha decidit organitzar una sèrie de recorreguts turístics amb muleta, que acabaran en una khaima instal·lada al mig del riu, en què s'oferirà un petit espectacle històric.
Avui els actes més solemnes de la jornada inaugural seran la sortida al balcó de l'ajuntament, l'actuació d'alguns grups de la festa i l'obertura de portes al portal del Romeu, però sobretot el pregó de l'onzena Festa del Renaixement, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, farà als Reials Col·legis. Mascarell, que unes hores abans haurà inaugurat la nova biblioteca Marcel·lí Domingo, ha estat convidat a fer el pregó de la Festa del Renaixement per la implicació del Departament de Cultura en obres importants com la mateixa biblioteca comarcal, el centre cultural l'Escorxador, la reconstrucció de les escales de la catedral i la recuperació del recinte emmurallat. Així ho va destacar ahir l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que també va garantir que la diversió i la participació estan assegurades, ja que la Festa del Renaixement ofereix cada any «un gran ventall d'espectacles de carrer, música, mercats d'època, animació i una gran oferta gastronòmica». «Hem sabut combinar una sèrie d'elements que ens garanteixen que Tortosa s'omplirà aquests dies», va afegir l'alcalde, que va recomanar especialment el recital que Maria del Mar Bonet oferirà demà a la nit a les avançades de Sant Joan, un conjunt fortificat en què s'han realitzat diferents treballs de restauració i adequació, i en què l'organització instal·larà un gran escenari i 800 cadires per seguir còmodament el concert. D'altra banda, Sabaté va recordar que la gent que enguany visiti Tortosa per la Festa del Renaixement podrà conèixer algunes de les obres que s'han fet per recuperar el nucli històric, com la biblioteca, l'espai cultural de l'església de Sant Domènech, el Palau Abària i les excavacions del carrer Montcada, on s'ha de construir l'edifici de les delegacions.

> Campaments i mercats

La Festa del Renaixement ha volgut potenciar enguany el circuit de campaments, que s'instal·laran en diferents punts del nucli històric. Així, les recreacions de Bretten (Alemanya) i Lo Puèi (França) estaran emplaçades a la plaça del Rastre, ja que els francesos no han pogut instal·lar-se a la plaça dels Dolors, encara en obres. A la plaça de Sant Joan i al costat de l'antic escorxador hi haurà dos campaments de companyies catalanes, el campament del Pou i el de les Cavalleries. Una altra novetat és l'ampliació del mercat d'època, que tindrà més d'un centenar de paradistes i ampliarà el seu recorregut fins a la plaça de la Immaculada, a Remolins, mentre que la mostra d'oficis ocuparà tot el carrer de la Rosa. A la plaça de l'Absis, on hi haurà un nou espectacle de falconeria, augmentarà la presència dels escacs vivents, el ball de cavallets i espases, i els balls d'època. D'altra banda, al barri de Ferreries els veïns també han organitzat la segona edició de la Mostra d'Oficis Antics Illa de Gènova.

> Boicot de Centre-Nucli Històric

L'associació de veïns Centre-Nucli Històric va anunciar ahir que no pensa participar en els actes de la Festa del Renaixement i que per tant no assistirà ni a l'entrega de les banderes dels trasts de la ciutat, avui al vespre, ni a la desfilada de dissabte a la nit. L'entitat veïnal vol denunciar així la «discriminació» de què ha estat víctima l'associació, ja que el govern municipal l'ha exclòs de la comissió de seguiment del pla integral del nucli antic (Pincat). L'Ajuntament tortosí va lamentar la decisió i va respondre que només ha inclòs les associacions de veïns del Rastre i de Santa Clara perquè són els dos únics barris que estan completament afectats per l'àrea d'actuació del Pincat.

El Punt (20-Juliol-2006)

Tortosa també destinarà uns 550.000 euros al complex ciclista

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va confirmar ahir que l'Ajuntament ha previst aportar una quantitat equivalent a la subvenció de 550.000 euros que la Generalitat ha atorgat per construir el futur centre de tecnificació de ciclisme a la pedania de Vinallop. A través d'un comunicat, Sabaté va avançar que l'aportació municipal es farà durant els exercicis 2007 i 2008, «si prèviament s'arriba a un consens amb els grups municipals de l'Ajuntament i les entitats esportives de la ciutat». Abans que acabi el mes, el govern de Sabaté reunirà la junta de portaveus, les entitats i la Federació Catalana de Ciclisme, per donar-los compte de l'acord de la Generalitat i consensuar quin tipus d'equipament volen per a la ciutat. «Si les entitats consideren que hi ha d'haver un velòdrom, hi haurà un velòdrom», va garantir Sabaté. Segons l'alcalde, la construcció del complex de Vinallop hauria de permetre la reforma de les instal·lacions de l'estadi, amb un nou camp de gespa artificial, pistes de tennis i pàdel, i la nova zona d'aigua i salut.

El Punt (20-Juliol-2006)

Foment adjudica les obres de millora del pont d'Amposta

El Ministeri de Foment va informar ahir que ha adjudicat les obres de rehabilitació del pont Penjant d'Amposta a la unió temporal d'empreses formada per Construcciones Especiales i Dragados; Geotecnia y Cimientos, i Trabajos Especiales Zut. Segons Foment, el pont presenta un estat de conservació «molt deficient» en alguns dels elements estructurals, i el pressupost de les obres de renovació del pont superaran els 2,8 milions d'euros.

El Punt (20-Juliol-2006)

Alcanar farà la marquesina del col·legi abans del nou curs escolar

L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha accelerat els tràmits perquè les obres de la marquesina del CEIP Joan Baptista Serra puguin estar acabades abans del nou curs escolar. El projecte ja estava redactat i va ser aprovat dimarts. El pressupost és de 29.193 euros, que seran finançats al cent per cent amb una subvenció de la Fundació Cemex España, que ha donat 90.000 euros a l'Ajuntament canareu per als pròxims tres anys. La marquesina donarà cobertura tant a la banda de la vorera com a l'interior del col·legi, i permetrà resguardar-se del sol i de la pluja tant als pares i mares que esperen a la sortida els seus fills, com als alumnes.

El Punt (20-Juliol-2006)

19 de juliol del 2006

Felip Puig, pregoner de la festa major de Caseres

Hem sabut a través de Caseres.net que el portaveu del grup parlamentari de CiU i vicesecretari general de CDC, Felip Puig, serà enguany el pregoner de la festa major de Caseres. El petit municipi de la Terra Alta, que celebra la seua festa major el tercer cap de setmana d'agost, entrarà d'aquesta manera en l'escenari de la precampanya electoral, ja que en els propers mesos les primeres espases de la política catalana aprofitaran qualsevol oportunitat per vendre les virtuds del seu candidat. A més, el territori està força pacificat. Qui se'n recorda ja del pregó que va fer el mateix Felip Puig a la població de Santa Bàrbara, el 14 de juliol del 2001, amb un fort dispositiu policial per protegir l'aleshores conseller de Medi Ambinet de les queixes de la Plataforma en Defensa de l'Ebre? Està clar que no serà el mateix. Aquell dia, Puig va acompanyar la pubilla major, que no parava de plorar perquè l'escridassada al conseller havia enterbolit un dels dies més importants de la seua vida. Va ser un espectacle dantesc. Mentre la gent aplaudia la sortida de la pubilla, altres embornaven a Puig. "Visca les pubilles!", també cridava la plataforma, per deixar clar que els crits només anaven contra Puig.

La nova biblioteca de Tortosa il·lusiona

Ha costat molts anys, però ja la tenim. Ahir vaig rebre a casa un tríptic informatiu de la nova biblioteca Marcel·lí Domingo, que obrirà les portes demà, coincidint amb l'inici a Tortosa de la Festa del Renaixement. Als tríptics també hi figura l'adreça del web de la nova biblioteca, que he volgut consultar perquè encara tenia més ganes de saber més coses, però la pàgina encara no està activada. La inauguració del nou equipament, que segons l'Ajuntament ha costat uns 3 milions d'euros, anirà a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i de l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, a partir de les 17.30 hores de la tarda. Emplaçada al cor del nucli antic, entre els carrers del Vall i de la Mercè, la nova biblioteca té més de 1.850 metres quadrats distribuïts en tres plantes. A la planta baixa s’ha habilitat la sala infantil, el servei de préstec i informació amb un taulell únic, i el servei d’hemeroteca (revistes i diaris). A la primera planta s'ha ubicat el fons documental (55.000 documents, entre llibres, CDs i DVDs) i, a la segona planta, els audiovisuals, servei d’ordinadors amb connexió a internet i una sala multiusos. També hi ha punts de consulta, que permetran veure el fons bibliogràfic, els vídeos i DVDs a la mateixa biblioteca, de forma individualitzada. Un altre dels atractius del nou edifici són les restes arqueològiques andalusís que han estat recuperades i que podran observar-se a la planta baixa, a través d'un terra de vidre.
A la inauguració també assistirà l’arquitecte de l’obra, Ramon Valls, qui farà una breu descripció del projecte. L’Ajuntament també ha programat dos dies de portes obertes (21 i 22 de juliol) coincidint amb la celebració al nucli antic de la Festa del Renaixement, amb visites guiades a les 11.00 hores perquè tota la ciutadania puga visitar i conèixer el nou equipament cultural. A partir del dia 24 de juliol, la biblioteca estarà oberta al públic en horari d’estiu (de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores; dissabte tancat). A partir del 15 de setembre entrarà en vigor l'horari d'hivern, dimarts i dijous de 10.00 hores a 13.30 hores i de 16,30 a 20,30 hores; els dilluns, dimecres i divendres, de 16,30 hores a 20,30 hores; i els dissabtes, de 10.30 hores a 13.30 hores.

Tortosa ja ha enllestit l'estructura del pavelló del recinte firal de Remolins

L'empresa admet un cert retard en l'obra perquè encara no ha rebut els materials de la façana

L'Ajuntament de Tortosa ja ha completat l'estructura del nou pavelló del recinte firal de Remolins, segons va confirmar ahir el cap d'obres de la constructora Lubasa, Marc Cid. Amb tot, les obres estan acumulant un petit retard, ja que l'empresa està esperant el subministrament del material que servirà per fer el tancament de l'edifici i construir la façana, unes grans plaques de vidre especial anomenat U-glass. D'altra banda, Cid va desmentir rotundament algunes informacions que asseguraven que l'empresa hauria detectat algun problema en l'estructura del pavelló, per l'enfonsament dels terrenys en què s'està construint.

El cap d'obres de Lubasa a Tortosa va detallar que ja han acabat l'estructura del nou pavelló del recinte firal, i que abans de començar la urbanització dels terrenys estan esperant el subministrament dels materials necessaris per fer el tancament de l'edifici. Segons Marc Cid, ja haurien d'haver rebut les plaques d'U-glass, però l'empresa proveïdora ha retardat l'enviament dels materials. L'U-glass és un vidre armat de gran rigidesa, que permet la construcció de paraments i tot tipus de tancaments amb un alt valor estètic, i el que s'instal·larà al pavelló multiús de Tortosa ha de ser subministrat per una cristalleria de Castelló.
De fet, l'estat de les obres també va comentar-se ahir al migdia en el marc de la comissió informativa d'Urbanisme, a instàncies d'una pregunta del portaveu del grup municipal de CiU, Ferran Bel. «L'última vegada que vam parlar amb Lubasa ens van dir que esperaven les plaques d'U-glass», va confirmar el regidor d'Urbanisme, José Martín, que va remarcar que una obra té moltes fases i depèn de molts factors. Martín va explicar que no té coneixement de cap retard important en l'execució del projecte, i que l'Ajuntament i Lubasa mantenen que l'obra podrà estar acabada en uns cinc mesos. Amb tot, el regidor va detallar que hauran de modificar una partida del pressupost, ja que ara caldrà comprar un material que no estava previst, «i que ha de col·locar-se entre els pilars i l'estructura». Però Martín va negar que s'haja detectat cap problema «extraordinari» en l'estructura del pavelló, així com que hagin contractat un gabinet per estudiar l'aplicació de mesures correctores.

> Més de 1.000 tones de ferro

L'arquitecte del nou pavelló de Tortosa, l'argentí Mario Corea, va afirmar a l'abril que la construcció de l'estructura havia estat el més complicat de les obres, i que fins i tot havien necessitat una programació especial per transportar més de 1.000 tones de ferro fins a l'horta del Pimpí. «Tenim un gran projecte que ha fet un gran arquitecte, i Lubasa també és una constructora molt potent, així que no ens preocupa que puguin sorgir els problemes típics d'una obra de molta envergadura», va afirmar ahir el regidor d'Urbanisme, José Martín. «En vuit mesos d'obres, la construcció de l'estructura ha acumulat dificultats, que s'han anat resolent dins de la normalitat», va garantir Martín. D'altra banda, el regidor va explicar que a la comissió informativa d'Urbanisme també van donar compte del conveni que permetrà construir una urbanització amb un hotel i un camp de golf a la pedania de Vinallop, i que podria aprovar-se amb motiu d'un ple extraordinari el dia 31 de juliol.

El Punt (19-Juliol-2006)

Disqus for Marfanta