31 d’agost del 2006

Hospital de Tortosa o hospital Terres de l'Ebre?

Trobo ridícula aquesta mania que recentment han adoptat alguns polítics i opinadors del territori, que aprofiten la mínima ocasió per treure el nom de "Tortosa" que tenen algunes coses, perquè pensen que amb l'etiqueta més genèrica de "Terres de l'Ebre" serà acceptada més fàcilment. Sense anar més lluny, m'expliquen que ahir ERC va insistir en anomenar com a hospital de les Terres de l'Ebre el nou centre sanitari que haurà de substituir l'actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. No es tracta de ser més o menys tortosinista, sinó de dir les coses pel seu nom, sense haver de buscar sempre la fórmula més políticament correcta, en favor de no sé quins interessos. Un exemple del que dic és això de batejar com a Vegueria de les Terres de l'Ebre la nova divisió territorial. Igualment, també trobo absurd que algú estigui encaparrat en cambiar-li el nom a la Cambra de Comerç de Tortosa, perquè passi a dir-se Cambra de Comerç de les Terres de l'Ebre. És com si algú vulgués que la catedral passés a anomenar-se Catedral de les Terres de l'Ebre, o l'actriu Silvia Tortosa, Sílvia Terres de l'Ebre. Al final voldran que Tortosa ja no es digui Tortosa, per no ferir la sensibilitat de la resta del territori...

Vídeo de la inauguració de l'exposició "Tibet"

Per problemes tècnics aliens a la voluntat de La Marfanta, fins avui no us hem pogut oferir el vídeo que vam produir amb motiu de la inauguració de l'exposició "Tibet", a l'antic cinema Fèmina de Tortosa. No us perdeu el moment en què el director de la Casa del Tibet de Barcelona li posa a l'alcalde, Joan Sabaté, el mocador blanc per damunt del coll, com si fos una pubilla...
Per més informació, llegiu la notícia publicada abans-d'ahir, Tortosa reobre la sala Fèmina per fer una exposició sobre el Tibet.

Diada del Bloc

Avui és el Dia del Bloc 2006. Com ens explica l'amic Manel Zaera, és una diada que se celebra per segon any, avui 31 d'agost. Es pot trobar més informació a la pàgina del BlogDay 2006. Es proposa, per al dia d'avui, comentar 5 nous blocs i enllaçar-los per donar-los a conèixer a la resta de visitants del bloc, així com altres accions que tampoc seguirem al peu de la lletra, per ser una mica rebels...
Però sí que us comentaré alguns dels blocs ebrencs que visito cada dia:
En primer lloc, el bloc de Manel Zaera, que és un bona manera per trobar i llegir interessants articles d'opinió sobre l'actualitat d'Amposta i de les Terres de l'Ebre, però també sobre política catalana, estatal i mundial, així com útils apunts sobre programari i noves tecnologies de la comunicació. Sens dubte, un dels blocs de referència de les Terres de l'Ebre, que en el meu cas visito més d'una vegada al dia.
També m'agrada molt el bloc d'At Turtusi al Maghrib, el bloc d'un tortosí que està treballant al Marroc i que no para de descobrir-nos les semblances i les diferències de la nostra societat i la gent que hi ha a l'altra banda de la Meditèrrania, però també a casa nostra. De fet, no us podeu perdre la reflexió que el nostre company fa sobre el dilema multicultural de Tortosa.
Sóc un habitual del bloc Basar de les Espècies, del meu amic Jaume Llambrich, de l'Ametlla de Mar. És difícil definir en què consisteix el seu bloc, perquè sé que faria curt. Així que millor ho descobriu per vosaltres mateixos...
No vull estar de tornar a recomanar-vos el bloc Somlosquesom, d'una colla de jesusencs que estan fent furor a la blocosfera del territori, amb una gran quantitat de frikades, fotos i vídeos totalment imprescindibles per fer-nos una idea de com fan qualsevol tipus de celebració.
Finalment, només destacar el bloc Bauen, que fan Daniel Gil i Aina Gionés, sobre biblioteques, arquitectura, innovació i internet. És un bloc que hem descobert recentment, i que visito molt sovint... En la seua última entrada, Gil ens comenta què li ha semblat el disseny del programa de les festes de la Cinta de Tortosa.

Malestar a Tortosa per la designació de Cañizares com a pendonista de la Cinta

Membres de la Reial Arxiconfraria anuncien que boicotejaran els actes en què participi el cardenal arquebisbe de Toledo

La polèmica tornarà a envoltar enguany les festes de la Cinta a Tortosa. El primer majordom de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta ha confiat l'estendard principal al cardenal arquebisbe metropolità de Toledo i primat d'Espanya, Antonio Cañizares, i l'elecció ha molestat profundament els membres catalanistes de l'entitat. Alguns membres destacats, com l'exdelegat de Cultura, Ramon Miravall, ja han anunciat que no assistiran a cap dels actes en què participi el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, conegut per la seua catalanofòbia. Cañizares ha estat un dels jerarques eclesiàstics més bel·ligerants contra algunes reformes socials, com ara les bodes entre homosexuals, però també ha carregat contra el nacionalisme català i el nou Estatut.

L'exdirector dels serveis territorials de Cultura i actual delegat d'Òmnium Cultural al Baix Ebre, Ramon Miravall, va ser un dels primers membres de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta que va advertir que no pensa assistir a cap acte religiós en què participi Cañizares. «La designació del pendonista de la Cinta és un privilegi que correspon al primer majordom, i l'elecció de Cañizares ens va agafar totalment de sorpresa», va detallar ahir. Miravall també va dir que va fer constar en acta que, com a mesura de protesta, no participarà ni en la missa ni en la processó de la Cinta. «L'arquebisbe de Toledo ha manifestat moltes vegades el seu pensament imperialista, colonialista i anticatalanista, i va arribar a dir que si érem nacionalistes no podíem ser catòlics», va lamentar Miravall, que també va acusar Cañizares d'utilitzar el seu càrrec amb «finalitats polítiques». Segons Miravall, hi ha altres membres de la Reial Arxiconfraria que també han anunciat, fins ara en privat, que no assistiran als actes presidits per Cañizares.
Més conciliador va mostrar-se ahir el portaveu de CiU a l'Ajuntament i expresident del Patronat Obrer de la Sagrada Família, Ferran Bel: «Cañizares ha demostrat una incomprensió important cap a la situació de Catalunya i els nacionalismes, i només esperem que la seua visita a Tortosa li siga útil per canviar d'opinió», va remarcar. Segons Bel, els regidors de CiU assistiran a tots els actes religiosos, «perquè la Cinta està per damunt de tot». «No volem contribuir a fer que es fomentin més polèmiques, perquè tot això va en contra de Tortosa, de les festes de la Cinta i de la devoció a la Verge», va afegir Bel. D'altra banda, qui també s'ha manifestat públicament en contra de la invitació a Cañizares ha estat el portaveu d'ICV a l'Ajuntament, Sisco Lahosa. En una carta enviada als mitjans de comunicació, Lahosa afirma que Cañizares és un convidat «inoportú», i que per tant Tortosa tornarà a ser el focus d'una notícia «desagradable».

> Grego Mayor: «No som una organització política»

El primer majordom de la Reial Arxiconfraria, Jaume Grego Mayor, va recordar ahir que l'objectiu de l'entitat és impulsar i difondre la devoció a la Mare de Déu de la Cinta. En aquest sentit, Grego Mayor va afegir que actualment intenten arribar als més joves, i va destacar que si enguany ha convidat el cardenal arquebisbe de Toledo és «perquè ha estat una persona que s'ha preocupat molt per l'educació, durant tota la seua trajectòria». El primer majordom va remarcar que la Reial Arxiconfraria no és una organització política, i va repassar alguns dels pendonistes dels últims anys, com el científic antitransvasament Pedro Arrojo, Jordi Pujol, Federico Mayor Zaragoza o Esperanza Aguirre. «L'Arxiconfraria té milers de membres, de totes les sensibilitats polítiques, i respecto les decisions de tothom», va valorar Grego Mayor sobre l'anunciat boicot d'alguns membres. «El que fem és rendir culte a la nostra patrona, i això és el que farà Cañizares, al marge de les seues idees polítiques», va concloure.

*ANTONIO CAÑIZARES
Arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya
Nascut a València el 1945, va ser bisbe d'Àvila i arquebisbe de Granada. És arquebisbe de Toledo des del 2002 i cardenal des del març d'enguany. Va afirmar que el text de l'Estatut deixa una porta oberta a l'incest, a la poligàmia i a la poliàndria, i va animar els fidels a resar per la unitat d'Espanya.

El Punt (31-Agost-2006)

Les promotores eòliques ja tenen permís per tirar endavant la línia d'evacuació de la Terra Alta

La societat Aerta preveu començar les obres el primer semestre del 2007

La societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (Aerta) ja té totes les autoritzacions administratives del Departament d'Indústria per tirar endavant la línia elèctrica, de 39 quilòmetres, que servirà per evacuar la producció de 180 aerogeneradors. L'agrupació de promotores només ha d'acabar de negociar l'expropiació dels terrenys i tenir llum verd de la comissió d'Urbanisme, abans de sol·licitar els permisos municipals i començar les obres durant el primer semestre del 2007.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar ahir l'autorització administrativa de la línia d'evacuació dels parcs eòlics de la Terra Alta, un projecte promogut per la societat Aerta amb l'objectiu de garantir la connexió dels seus parcs eòlics a la xarxa elèctrica. Concretament, el Departament de Treball i Indústria ja ha atorgat a Aerta l'autorització administrativa, l'aprovació del projecte executiu i la declaració d'utilitat pública de la línia d'evacuació. De fet, aquesta última mesura és el que permetrà a Aerta l'ocupació dels terrenys afectats per la construcció de la línia, que tindrà 39 quilòmetres i unes 120 torres. En aquest sentit, una de les enginyeres industrials d'Aerta, Beatriz Pérez Portabella, va recordar que ja han arribat a un acord amb el 70% dels propietaris expropiats. En el mateix sentit, Pérez Portabella va afegir-hi que també estan acabant de tancar la tramitació urbanística de la línia d'evacuació, i que Aerta espera tenir l'aprovació provisional i definitiva de la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre abans de final d'any. «Després, només ens quedarà demanar la llicència municipal d'obres als diferents ajuntaments», va concloure.

> Els treballs costaran 10,2 milions

L'autorització de la línia d'evacuació i la declaració d'ús públic s'ha dividit en tres resolucions. La primera afecta el tram de la línia que uneix la Fatarella amb Vilalba dels Arcs, que costarà 53.000 euros. El segon es correspon al tram entre la Fatarella i Riba-roja d'Ebre, amb un cost d'1,4 milions d'euros. El tercer tram afecta els termes municipals de Batea, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan i Vilalba dels Arcs, i té un pressupost de 8,8 milions d'euros. En total, Aerta destinarà 10,2 milions d'euros a construir la línia d'evacuació, si bé espera invertir uns 450 milions d'euros a la Terra Alta. La línia, que transportarà els 426 megawatts produïts als parcs eòlics de la comarca, es podria començar a construir durant el primer semestre del 2007. Segons l'enginyera industrial Beatriz Pérez Portabella, els parcs eòlics començarien a construir-se de manera gairebé paral·lela, per acabar les obres més o menys al mateix temps i connectar les màquines a la xarxa. Això seria cap al juny del 2008, «en el pitjor dels casos».

El Punt (31-Agost-2006)

Comunicat de premsa de CiU a les Terres de l'Ebre sobre l'últim comunicat del Col·legi de Periodistes

En relació a l'últim comunicat del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, la Federació de CiU a les Terres de l'Ebre vol manifestar el següent:

1.- Compartim les afirmacions incloses als últims paràgrafs de la nota i, especialment, on es diu que "cal defensar els drets de tots els periodistes" per tal d'evitar que ningú "posi entrebancs a l'exercici lliure de la professió", així com la voluntat expressada pel Col·legi de Periodistes de "fomentar el debat públic i plural entre els professionals de la informació, els partits polítics i la resta de ciutadans".

2.- Respecte a l'acusació que la setmana passada va rebre un periodista, en el marc del debat sobre la utilització dels bous en les festes tradicionals de les Terres de l'Ebre, CiU vol deixar absolutament clar que cap membre de la nostra formació política ha vetat cap professional de la informació.

3.- Agrairíem que, en ocasions futures, quan el Col·legi de Periodistes denunciï públicament actuacions tan greus -que fins i tot poden constituir delicte tipificat en el Codi Penal- concreti aquestes denúncies i no ho faci de manera que pugui donar peu a diferents interpretacions pel que fa a l'autoria dels fets.

Tortosa (Baix Ebre-Terres de l’Ebre), 30 d'agost de 2006

30 d’agost del 2006

Senyal d'aparcament trencat al carrer Alfara

Fa almenys tres dies que aquest senyal vertical d'aparcament està trencat i caigut al carrer Alfara de Carles, al barri de Ferreries, concretament en el tram comprès entre els carrers Castelló i Llarg de Sant Vicent. Com sempre, hem de lamentar els actes vandàlics dels que es dediquen a trencar el mobiliari urbà de la ciutat o els senyals de trànsit, ja que la setmana passada aquest senyal estava absolutament doblegat per l'acció d'uns incívics. Ara, el senyal ha acabat de caure i ningú l'ha reparat. Acabo d'introduir una queixa al servei que té el web municipal per comunicar tot tipus d'incidències, queixes o suggeriments sobre l'estat de la via pública. Un servei que sembla que funciona, però que ens obliga a fer-nos la següent reflexió: fins a quin punt hem de ser els ciutadans els ulls d'un Ajuntament que teòricament té gent, funcionaris i polítics, que cobren dels nostres impostos perquè tinguem una ciutat millor?

El Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre no accepta que cap partit vulgui vetar un professional de la informació

La junta de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya vol manifestar el seu malestar per les pressions que la setmana passada va rebre un dels nostres companys, per part d'un partit polític, durant l'exercici lliure de la professió. El caràcter polèmic del debat sobre la utilizació dels bous en les festes tradicionals de les Terres de l'Ebre no pot servir d'excusa perquè cap partit pretengui vetar un professional de la informació de les altres rodes de premsa que pugui convocar en el futur, només perquè el partit no està plenament satisfet amb l'enfocament que el periodista va fer sobre aquest tema concret. De moment no farem més valoracions dels fets, que en qualsevol cas són absolutament intolerables en democràcia.
En l'horitzó de les eleccions autonòmiques i els comicis municipals, cal que periodistes i polítics fem un esforç per recordar que en el nostre servei als ciutadans hem de garantir la pluralitat, i que el paper del periodisme és fer arribar a l'opinió pública les direrents posicions i punts de vista, que són garantia d'un correcte funcionament de la democràcia. Des de la junta ebrenca del Col·legi de Periodistes volem actuar d'ofici i deixar clar a tots els partits polítics que no acceptarem aquest tipus d'ingerències en la feina dels professionals de la informació, i que serem especialment bel·ligerants a l'hora de defensar els drets de tots els periodistes, siguin col·legiats o no, quan algun partit polític, alguna institució o entitat pública o privada, o alguna administració pública posi entrebancs a l'exercici lliure de la professió. En aquest sentit, animem els professionals de la comunicació de les Terres de l'Ebre a fer-nos sabedors de qualsevol pressió o coacció que puguin rebre.
D'altra banda, en el marc d'un estat de dret, les fonts han de saber que si consideren que el seu punt de vista ha estat reproduït o tractat incorrectament, també tenen dret a demanar la seua rèplica o una rectificació, dins d'aquest debat públic. El Col·legi de Periodistes té la voluntat de fomentar el debat públic i plural entre els professionals de la informació, els partits polítics, i la resta dels ciutadans.


Tortosa, Terres de l'Ebre, 29 d'agost del 2006.

Tortosa potencia l'Ebremusik i programa la cinquena edició del concurs dins de la Cinta 2006

Tots els concerts es faran del 2 al 5 de setembre a la plaça de l'Ajuntament

La regidora de Joventut de Tortosa, Jana Muñoz, va presentar ahir la cinquena edició del concurs Ebremusik, que enguany s'ha programat dins de les festes de la Cinta. De fet, la plaça de l'Ajuntament serà l'escenari de tots els concerts, que començaran el 2 de setembre a partir de les deu del vespre, amb les actuacions dels grups Los Bezoya, Aluminosis, Backdoormen i Nemesis. Muñoz va explicar que s'hi havien presentat 33 maquetes, encara que finalment han estat 12 els grups seleccionats.

La plaça de l'Ajuntament serà l'escenari de tots els concerts de la cinquena edició del concurs Ebremusik, que l'àrea de Joventut ha programat enguany dins de les festes de la Cinta 2006. «És més senzill organitzar l'Ebremusik durant les festes, perquè la gent també té més assumit que per festes sempre hi ha més soroll al carrer», va valorar la regidora de Joventut, Jana Muñoz. En aquest sentit, cal recordar que durant l'última edició de l'Ebremusik l'Ajuntament va rebre algunes queixes veïnals per la celebració dels concerts als pubs de la ciutat, i que els fets van afectar la viabilitat del concurs en el futur. A més, amb la celebració dels concerts durant les festes de la Cinta i a la plaça de l'Ajuntament, l'àrea de Joventut també ha volgut potenciar un concurs que enguany ha rebut la xifra rècord de 33 maquetes presentades, d'una procedència molt variada. En aquest sentit, Muñoz va recordar que al juliol es va reunir un jurat format per crítics musicals, tècnics de so, professors i gent relacionada amb la música o els esdeveniments juvenils, i que finalment havien elegit els 12 grups seleccionats que participaran en el concurs. De la mateixa manera s'han deixat cinc grups més en reserva, per si algun dels conjunts seleccionats no pogués participar en les dates indicades per l'Ajuntament.
Els primers grups a actuar seran Los Bezoya (reggae, Tarragona), Aluminosis (agrorock, la Jana), Backdoormen (rock, Tarragona) i Nemesis (pop-jazz, Altafulla), el 2 de setembre a la nit. L'endemà pujaran a l'escenari A Quiet Man (rock, Sant Carles de la Ràpita), Apelo (rock-ska, Tarragona), La Perra Gorda (rock, Reus) i ERM (rock, Tarragona). El dilluns 4 serà el torn de Vulcano (pop-rock, Tortosa) i Mamajuana y Las Arepas Latinas (reggae, Ulldecona). Finalment, el 5 de setembre hi haurà dos conjunts més, Vitruvi (pop, Ginestar) i Lark About (punk, Amposta). En aquest sentit, la regidora de Joventut va defensar l'àmbit d'actuació de l'Ebremusik, que recentment s'ha ampliat des de les Terres de l'Ebre fins a les comarques del Camp de Tarragona, el Matarranya i el Maestrat. «El que volem és que la música feta a les nostres terres tingui un escenari propi, i que l'espai jove de la nostra ciutat també tingui un lloc per escoltar bona música en directe», va remarcar Muñoz. La regidora va detallar que el grup guanyador rebrà 2.000 euros de premi, podrà enregistrar un videoclip i també serà contractat per fer tres concerts durant l'any 2007 a Tortosa, que és una de les novetats de la convocatòria d'enguany. El segon classificat rebrà 900 euros, i el tercer, 600.

El Punt (30-Agost-2006)

Aus del Delta, al país de les tulipes

El turisme ornitològic agafa força

El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha participat fa poc en una fira holandesa especialitzada en l'organització de viatges vinculats a l'observació d'ocells. Al Delta se'n poden veure centenars de milers, i el Patronat considera que el turisme ornitològic és un dels que té més potencial de creixement a les Terres de l'Ebre.

La fira en què ha participat el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona s'ha celebrat a l'aire lliure, en plena reserva natural d'Oostvaardersplassen, a la ciutat holandesa de Lelystad. La mostra especialitzada en observació ornitològica ha arribat enguany a la tercera edició, amb l'objectiu de superar els 10.000 visitants de l'any passat. Durant els dos dies que ha restat oberta, s'hi han celebrat diferents activitats dirigides al visitant, com ara excursions per la zona, i també s'han instal·lat diferents punts d'observació d'aus. Segons fonts del Patronat de Turisme de la Diputació, la fira ha rebut principalment la visita de públic interessat en la pràctica de l'observació ornitològica (bird watching), és a dir, consumidors directes d'aquest producte, que encara no té una presència destacada als operadors turístics d'Holanda. Fins ara, les agències holandeses no inclouen als seus catàlegs destinacions properes. Així, la major part dels operadors turístics programen viatges a paratges molt més allunyats, com Groenlàndia, l'Antàrtida o Perú. Una situació que s'explica perquè els holandesos prefereixen organitzar-se els viatges individualment, sense la mediació de les agències, on sí que acudeixen quan han de fer un viatge de llarg recorregut.
Al delta de l'Ebre es poden observar centenars de milers d'aus, i és per això que el Patronat de Turisme ha cregut que seria interessat atreure fins a les Terres de l'Ebre més turistes holandesos, a partir de la seua participació en la International Birdwatching Fair-Vogelfestival. De fet, el Patronat de Turisme considera que l'observació d'aus és un dels productes turístics amb més potencial de creixement a les Terres de l'Ebre, i ja ha fet accions de promoció en una fira italiana i en el mercat d'operadors turístics britànics. En línies generals, el turista que observa ocells és una persona d'un poder adquisitiu alt i amb un important respecte pel medi ambient. En aquest sentit, el turisme ornitològic està en fase de creixement al mercat nord-americà, on una enquesta recent de la Universitat de Stanford calcula que hi ha 69 milions d'aficionats a l'observació d'aus. També és molt important al mercat britànic, i una de les agències de referència, l'operador turístic Birdwatching, ja ha anunciat que programarà viatges al Delta i al parc natural dels Ports.

Tortosa aprova millores en l'enllumenat del nucli antic

La junta de govern local de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns el projecte per millorar l'enllumenat públic als carrers de Callao, Núñez Mendez, Ros de Medrano i altres de propers, tots al barri del Rastre, en el marc de les actuacions previstes al pla integral del nucli antic. El projecte preveu el muntatge d'una nova instal·lació elèctrica per a l'enllumenat exterior i també substituirà l'actual, que ha quedat obsoleta. El nou sistema d'il·luminació evitarà la contaminació lumínica i garantirà una adequada il·luminació de la via pública. Les obres començaran a la tardor, amb un pressupost que supera els 59.600 euros.

El Punt (30-Agost-2006)

Els independents volen un acord contra el magatzem nuclear a Móra la Nova

El grup municipal d'Independents de Móra la Nova (Imnova) va emetre ahir un comunicat en què reclama a l'alcalde, Joan Manel Sabanza (CiU), la convocatòria d'un ple extraordinari per deixar clara la posició de l'Ajuntament sobre la instal·lació del magatzem estatal de residus nuclears. Segons els independents, al ple del 28 de juliol, Sabanza no va deixar clar si d'ara en endavant proposarà o acceptarà la instal·lació del magatzem nuclear a Móra la Nova, ni tampoc si donarà suport a la candidatura d'algun municipi veí. De fet, el govern de Móra la Nova ja va votar fa un mes contra una altra moció d'Imnova que s'oposava al fet que el municipi fos la seu del magatzem nuclear, però Sabanza ja va voler deixar clar que no aspira ni aspirarà a ser seu de la instal·lació que impulsa l'Estat. El govern de Sabanza va presentar una moció alternativa amb l'objectiu d'aprovar-la per majoria, però els independents van rebutjar donar suport a la proposta de l'equip de govern, perquè asseguraven que no sabien si realment hi havia hagut algun oferiment. En aquesta línia, Imnova recorda que el termini per presentar candidatures comença el 25 de setembre, i que Sabanza hauria de convocar un ple extraordinari per manifestar «clarament» que l'Ajuntament no donarà suport a la instal·lació del magatzem de residus nuclears «ni a Móra la Nova, ni a la Ribera d'Ebre, ni a les comarques limítrofes».

El Punt (30-Agost-2006)

Tortosa cobrirà l'actual pista poliesportiva de Vinallop

La pista poliesportiva de Vinallop es cobrirà i permetrà que s'hi puguin fer activitats lúdiques i esportives, segons va acordar dilluns la junta de govern local de l'Ajuntament de Tortosa. El representant de l'alcalde a la pedania, Santiago Forné, va dir que es tracta d'una vella reivindicació del poble, que permetrà tenir un local apte per a tot tipus d'activitats, sense el risc que sempre comporten les inclemències del temps. El projecte té un pressupost base de 159.529 euros.

El Punt (30-Agost-2006)

29 d’agost del 2006

Tortosa reobre la sala Fèmina per fer-hi una exposició sobre el Tibet

La família Sorolla ha rebut ofertes però manté la incògnita sobre l'edifici

L'última vegada que l'edifici de l'antic cinema Fèmina havia obert les portes al públic va ser el 31 de desembre del 2001, amb motiu d'una revetlla de Cap d'Any. Una exposició sobre el Tibet, en el marc de les activitats prèvies del festival Ebre, terra de vent, va tornar a obrir ahir al vespre el vestíbul d'una de les últimes sales de cinema comercial de Tortosa. Fa un any, la família Sorolla va adquirir l'edifici i ja ha rebut diferents ofertes comercials, però el Fèmina encara no té un futur clar.

L'edifici del cinema Fèmina va ser projectat per l'arquitecte José María Franquet Martínez entre els anys 1942 i 1944, per encàrrec de Joaquín Fabra. A finals dels anys cinquanta, Tortosa tenia cinc sales de cinema comercial: Teatre Goya, Frontón, Niza, Coliseum i Fèmina. A més, també passaven pel·lícules al Patronat i al Centre del Comerç. El Fèmina va ser l'últim cinema de la zona del centre que va tancar, l'any 1999, amb una agonia compartida pel Montepío, al barri de Ferreries. En part per nostàlgia però també per impedir que algú hi instal·les un bar musical, la família Sorolla va adquirir l'edifici fa un any, per una quantitat que no va transcendir i sense un objectiu comercial clar. «Hem tingut ofertes de botigues que volien instal·lar-s'hi, però encara estem mirant què podem fer», va explicar ahir un dels propietaris del Fèmina, Jordi Sorolla. «Però és un edifici únic i amb moltes possibilitats pel futur, en què poden sortir molts metres útils si es fan les reformes necessàries», va dir.

> Ambient tibetà al vestíbul d'un cinema mític

El vestíbul de l'antic cinema Fèmina és des d'ahir l'escenari de l'exposició Tibet, que l'organització del festival Ebre, terra de vent ha decidit instal·lar-hi després que els fallés una altra sala cèntrica, a última hora. L'exposició, que restarà oberta fins al 9 de setembre, constarà de dues parts: una dedicada a la història i la cultura del Tibet, i l'altra de caràcter religiós, sobre el budisme. Així, hi haurà una selecció d'imatges sobre el país i la seua cultura. De fet, també hi haurà alguns instruments de vent originals del Tibet, com les dungchen (grans trompes).

El Punt (29-Agost-2006)

La zona blava de Tortosa és gratuïta fins després de l'Onze de Setembre

Els parquímetres de les zones blaves de Tortosa han quedat tancats fins al dia 12 de setembre. El motiu de la mesura són les vacances del personal del servei i la celebració de les festes de la Cinta, tal com ja és habitual en els últims anys. Així, els llocs senyalitzats com a zona blava seran gratuïts durant aquests dies, i els conductors podran estacionar els vehicles sense límit de temps.

El Punt (29-Agost-2006)

Forastocs remata les rebaixes a Tortosa

La plaça de l'Ajuntament va ser ahir l'escenari d'una nova edició del mercat Forastocs, la fira que organitza l'Agrupació Comercial Tortosa Centre per rematar la temporada de rebaixes. Forastocs va atreure centenars de clients durant tot el dia.


El Punt (29-Agost-2006)

28 d’agost del 2006

El 69% dels webs municipals de l'Ebre no inclouen cap informació urbanística

Tortosa té el portal més ric en continguts, mentre que l'Ampolla, l'Ametlla i la Ràpita només tenen pàgines turístiques

Un total de 36 webs municipals, dels 52 ajuntaments que hi ha a les Terres de l'Ebre, no inclouen cap informació urbanística. En realitat, només 9 ajuntaments ebrencs faciliten informació urbanística en els seus portals: Alcanar, Amposta, Deltebre, Roquetes, Sant Jaume d'Enveja, la Sénia, la Torre de l'Espanyol, Ulldecona i Tortosa, que té el web municipal amb una informació més rica, variada i complerta. Així ho demostra un estudi recent de Daniel Gil, responsable de la biblioteca de la demarcació ebrenca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Al final de la llista de l'informe hi ha pobles que registren un gran creixement urbanístic, com ara l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i l'Ametlla de Mar, que només veuen Internet com a aparador turístic.

Només el 17,31% dels ajuntaments de les Terres de l'Ebre inclouen actualment alguna informació urbanística en les seves pàgines web. Un exhaustiu informe acabat el juny d'enguany, al qual ha tingut accés El Punt, posa de manifest que només Alcanar, Amposta, Deltebre, Roquetes, Sant Jaume d'Enveja, la Sénia, la Torre de l'Espanyol, Tortosa i Ulldecona posen a l'abast de ciutadans i professionals algun tipus d'informació urbanística. L'estudi, signat per Daniel Gil, quantifica i analitza totes aquelles referències urbanístiques com ara les memòries dels plans d'ordenació, els plans parcials, els plans generals i els projectes aïllats, com ara els equipaments. A més, l'informe també valora la inclusió als webs d'articles i arxius sobre normes urbanístiques, normes subsidiàries, catàlegs d'elements patrimonials i arquitectònics, plànols i altres elements gràfics, i també estudis i informes vinculats a l'urbanisme, com ara les memòries socials i les declaracions d'impacte ambiental. L'informe remarca que hi ha set municipis, el 13,45% dels consistoris de les Terres de l'Ebre, en què els webs no s'han pogut consultar perquè únicament són pàgines turístiques, sense cap tipus d'informació consistorial o perquè presenten diferents problemes tècnics, com ara errors als enllaços interns. Aquests set municipis són l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Camarles, Corbera d'Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Tivissa i Vilalba dels Arcs. Tot i això, el grup més nombrós el formen els 36 municipis (69,24%) que, tot i tenir pàgines penjades a Internet amb informació consistorial, encara no han inclòs cap document ni cap referència urbanística al web municipal. Alguns dels casos més preocupants són els de dues capitals de comarca, Móra d'Ebre i Gandesa, així com alguns pobles del litoral que estan en procés de creixement urbanístic i amb una activitat immobiliària molt important. És el cas de l'Ampolla, l'Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita, que només utilitzen Internet per promocionar-se turísticament. L'estudi destaca el web de la Torre de l'Espanyol com a bon exemple per als pobles més petits.

> Els més grans aproven amb bona nota

L'estudi sobre la informació urbanística inclosa als webs municipals de les Terres de l'Ebre pot consultar-se íntegrament des de la pàgina del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (www.cobdc.org). Només cal buscar l'apartat del grup de treball de les Terres de l'Ebre, coordinat pel mateix Daniel Gil, i tot seguit accedir a l'apartat de publicacions. L'informe de Gil remarca que el web d'Amposta té «un completíssim apartat amb informació urbanística», en què es pot consultar l'aprovació provisional del pla d'ordenació urbana municipal (POUM). A més, la pàgina de la capital del Montsià també inclou diferents plànols d'informació i d'ordenació, així com catàlegs amb les fitxes de les masies rurals i del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i arqueològic. L'estudi valora que la informació del web de Tortosa és «la més rica, variada i complerta», i destaca especialment els apartats sobre el POUM, els diferents plans parcials, el catàleg d'edificis i conjunts rurals de caràcter històric, i el pla integral del nucli antic (Pincat).

el contrapunt/GUSTAU MORENO

Es pot dir que compartim les conclusions de l'informe que adverteix de la poca utilització dels webs municipals a l'hora d'informar els professionals, les empreses i els particulars de la realitat urbanística a les Terres de l'Ebre. Fins ara, només nou ajuntaments han inclòs informació urbanística a les seves pàgines web: cinc del Montsià, tres del Baix Ebre i un de la Ribera d'Ebre, mentre que cap de la Terra Alta ofereix dades urbanístiques al seu web. La demografia dels pobles i els problemes de finançament no haurien de servir d'excusa a l'hora de millorar els serveis d'un web municipal, tal com demostra el portal de la Torre de l'Espanyol. És una qüestió de voluntat política.

El Punt (28-Agost-2006)

27 d’agost del 2006

Tortosa prepara un web de Medi Ambient

Avui hem sabut que l'Ajuntament de Tortosa està preparant un web temàtic dedicat al Medi Ambient, que ja està penjat a internet però que encara es troba en fase de proves. A primera vista, podem dir que el nou web serà molt interessant i útil. Amb un disseny força atractiu, el portal permetrà conèixer a fons i participar en l'Agenda 21; tenir accés a la legislació mediambiental; accedir a dades d'indicadors com la gestió dels residus, el control de l'aigua, el riu, el transport públic, l'energia o la contaminació atmosfèrica; descarregar butlletins i estudis de recerca mediambiental; conèixer les actuacions de la regidoria de Medi Ambinent; saber la situació dels contenidors, els horaris de recollida i les dades del servei; tenir accés a unitats didàctiques i cursos de formació; informar-se de qüestions sobre el sòl no urbanitzable, el bosc de ribera i possibles itineraris; descarregar un plànol dels pipi cans i tenir informació sobre la gossera; i conèixer accions de mobilitat sostenible. A més, el web de Medi Ambient també tindrà espais per a la participació directa, amb enquestes, la fotografia del mes, preguntes i dubtes, un butlletí electrònic i la promoció d'una iniciativa perquè els ciutadans comparteixin cotxe. De la mateixa manera, hi ha haurà enllaços directes a altres serveis municipals i a la informació del temps.
En fi, que a poc a poc van millorant els serveis i la informació que s'ofereix des del web municipal, cosa que evidentment hem de celebrar. I parlant de Medi Ambient... Al web de l'Ajuntament fa uns dies que es pot veure el documental El cicle de l'aigua, que va guanyar el concurs de documentals del FICMAC'06 de Tortosa. És molt recomanable.

Tanquen els fòrums en què es donaven detalls de la col·locació de pedres a la carretera de Xerta

La investigació dels Mossos d'Esquadra que ha culminat amb la detenció de dos joves i la presumpta implicació de vint més per haver col·locat pedres i altres objectes a la variant de la carretera C-12 (eix de l'Ebre), a Xerta, també ha tingut els seus efectes directes a Internet. Així, alguns detalls dels fets i de la investigació policial s'han pogut conèixer a través dels fòrums del portal Xerta.com. De fet, un dels membres habituals del fòrum fins i tot va deixar les inicials d'algun dels implicats en un missatge, dins de l'apartat "Xiulets", que es titulava A los "valientes" que ponen piedras en la C-12. Per sort, vaig tenir la bona idea d'imprimir tots els missatges, en què altres membres del fòrum donaven dades tan rellevants com el número de joves investigats (22) i el número d'accidents provocats (7). Dic això perquè el mateix divendres, dia en què els Mossos d'Esquadra confirmaven la detenció dels dos joves, va desaparèixer del fòrum el polèmic missatge. Però, més tard, la cosa va anar més enllà, ja que van caure tots els fòrums de Xerta.com, que es troben tancats per "tasques de manteniment" des de divendres. No és la primera vegada que els fòrums d'internet provoquen situacions compromeses a les nostres terres. Només cal recordar que a través del fòrum juvenil del Consell Comarcal del Baix Ebre s'havia convocat un macrobotellón o es feien proclames racistes, fa uns mesos... I tot perquè ningú estableix unes només d'ús ni vigila que allò que s'escriu no excedeixi els límits de la llibertat d'expressió, que seria una solució sobretot quan es tracta de llocs freqüentats per menors.


Per saber més:
-Els Mossos investiguen 22 joves de Xerta per haver posat pedres a l'eix de l'Ebre
-En llibertat els dos joves detinguts per haver posat pedres a l'eix de l'Ebre

26 d’agost del 2006

Patrimoni posa condicions a les obres de l'antic mercat del peix de Tortosa

El nou edifici annex haurà d'unir-se a l'original de manera «més harmònica i relaxada»

La comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat ha introduït una sèrie de modificacions al projecte per a la recuperació de l'antic mercat del peix de Tortosa i el seu aprofitament comercial. En línies generals, l'informe de Patrimoni reclama que el nou edifici annex siga construït de manera que funcioni com un edifici independent, encara que sí que podrà estar connectat al mercat del peix. Amb tot, la unió dels dos volums haurà de ser «més harmònica i relaxada» que la prevista inicialment en el projecte. L'empresa concessionària, Infraestructures Comercials de Tortosa SL, espera que les obres puguin començar abans de final d'any.

L'Ajuntament de Tortosa i l'empresa que té la concessió per rehabilitar l'antic mercat del peix i explotar-lo comercialment, Infraestructures Comercials de Tortosa SL, hauran d'acceptar les condicions de la comissió de Patrimoni si volen tirar endavant les obres, que representaran una inversió d'entre 2,2 i 3 milions d'euros. L'informe de la comissió de Patrimoni, que va reunir-se el 12 de juliol passat, diu que la unió entre els dos volums s'ha de fer de manera «més harmònica i relaxada». L'objectiu de la mesura és que l'edifici original del mercat del peix i el nou edifici annex, que en el projecte inicial ja estava concebut com un volum més lleuger, funcionin com dos espais independents. Amb tot, Patrimoni sí que ha acceptat que el nou edifici annex, que tindrà 208 metres quadrats i es construirà a l'actual plaça de Barcelona, puga estar connectat amb l'antic mercat del peix.
Fonts de l'empresa concessionària van confirmar ahir que les modificacions exigides per Patrimoni ja han estat acceptades, i que l'arquitecte ja les ha incorporat al projecte. El canvi més important és que el nou edifici annex no quedarà alineat amb la façana del mercat municipal, com pretenien l'empresa concessionària i l'Ajuntament, sinó que haurà de quedar alineat a l'altura de la cantonada de l'edifici Central. Això provocarà que entre el mercat del peix i l'edifici annex quedi un passatge interior amb una amplada irregular, que en les seues parts més estretes tindrà uns tres metres. En qualsevol cas, l'empresa ja té previst aplicar una fórmula que garanteixi un ambient comercial agradable, «més propera als criteris d'un dissenyador que als d'un arquitecte». Si la comissió de Patrimoni dóna llum verd al projecte definitiu, l'empresa concessionària espera tenir el permís d'obres en un parell de mesos, per poder començar-les cap al novembre.

> Ja hi ha alguns comerços interessats

L'empresa Infraestructures Comercials de Tortosa SL està integrada per un grup d'empreses i empresaris de la ciutat, i va ser l'única que havia presentat una oferta per assumir el projecte. La proposta preveu una intervenció sobre 2.881 metres quadrats. Així, als 720 metres quadrats útils que hi haurà dins de l'antic mercat del peix caldrà afegir els 414 metres quadrats (208 metres quadrats per planta) del nou edifici annex, i els 1.700 metres quadrats de la nova plaça que es formarà entre el mercat del peix i el mercat central. La concessió per explotar comercialment l'espai serà de 40 anys, però les previsions és poder amortitzar la inversió en uns 20 anys. De fet, alguns comerços ja han manifestat el seu interès per instal·lar-se, i s'ha creat una llista fins que no es conegui el preu definitiu del metre quadrat.

El Punt (26-Agost-2006)

Al·legacions ecologistes a la central tèrmica de Riba-roja d'Ebre

El grup Ecologistes en Acció ha presentat 30 al·legacions al projecte de central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola promou a Riba-roja d'Ebre, amb una potència de 850 megawatts. Segons l'entitat, la construcció de la central contradiu el pla de l'energia de Catalunya, i té efectes negatius de caràcter global i també sobre el territori. Ecologistes en Acció recorda l'elevat nombre de projectes de generació d'energia bruta que hi ha a la zona, i que la connexió de la línia d'evacuació elèctrica de la tèrmica implicaria un perjudici per als projectes de desenvolupament eòlic que actualment es troben en tramitació.

El Punt (26-Agost-2006)

Gimeno diu que el mesurador eòlic del Delta no té l'informe de Medi Ambient

El director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va admetre ahir a l'Agència Catalana de Notícies que el seu Departament encara no ha emès l'informe que la comissió territorial d'Urbanisme havia reclamat per autoritzar la instal·lació d'una torre de mesura de vent a Sant Jaume d'Enveja. Tot i treure importància als fets, Gimeno hi va afegir que l'informe favorable del Parc Natural del Delta és només «una part» del que ha de fer Medi Ambient i, per tant, l'Ajuntament no podia donar la llicència a la promotora del parc eòlic marí davant del Delta.

El Punt (26-Agost-2006)

En llibertat els dos joves detinguts per haver posat pedres a l'eix de l'Ebre

Els Mossos d'Esquadra van confirmar ahir que agents de la comissaria de Tortosa van detenir dilluns dos joves, de 18 i 15 anys, veïns de Tortosa i de Xerta, per un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit originant un greu risc per a la circulació. Com ja va avançar ahir El Punt, els Mossos van detectar que els joves havien provocat accidents en col·locar pedres i altres objectes, com taulons de fusta i senyals de trànsit, a la carretera C-12 (eix de l'Ebre). Les detencions van ser fruit d'un dispositiu de vigilància i investigació iniciat durant el mes de juliol, després d'observar que s'estaven produint accidents rellevants en un punt molt concret de l'eix de l'Ebre, la variant de Xerta, que abans no havia registrat cap problema especial. El primer avís es va rebre a dos quarts de dues de la matinada del 21 de juliol, per una accident amb dos vehicles que havien col·lidit amb pedres caigudes a la via. Els agents van observar que sobre el paviment també hi havia una gran quantitat de pedres de diferents dimensions, a més de terra i trossos de ciment. Però la mateixa patrulla va haver d'assistir la nit següent a un altre accident, en què un turisme va picar amb un tauló de fusta i una pedra de grans dimensions. La situació va fer sospitar els agents que hi havia intencionalitat en la col·locació d'elements estranys a la carretera, i es va iniciar una investigació que va determinar que al mateix punt quilomètric s'havien produït, en dos dies, fins a set accidents semblants. El dispositiu de vigilància i la col·laboració ciutadana van culminar amb la identificació de 22 joves, i per tant els Mossos no descarten que hi hagi més detencions. Els dos joves, que no tenen antecedents, van ser deixats en llibertat sense efecte, en espera de passar a declarar davant del jutge.

El Punt (26-Agost-2006)

25 d’agost del 2006

Panxampla presenta "La jota a la plaça"

El Casal Popular Panxampla presentarà el projecte La jota a la plaça el diumenge a les 20:30 hores, en el marc del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre que es farà durant tot el cap de setmana a Roquetes. La proposta pretén avançar un pas més en la recuperació de la jota i tornar-la a situar al seu lloc d'origen: la plaça i el carrer, baix dels escenaris i no només com a espectadors i espectadores. Tot i que avui en dia és àmpliament reconeguda, la jota està majoritàriament situada i ubicada com a espectacle. Així, la finalitat de la proposta de la gent de Panxampla és aconseguir que la jota siga popular en el sentit més estricte de la paraula: que siga popular perquè la gent l'ha feta seua de nou, perquè l'ha tornat a incorporar a la festa i la ballem sense recança ni complexos. El projecte La jota a la plaça parteix d'una reflexió i d'un reconeixement de tot el treball que s'ha fet i s'està fent per la recuperació de la cultura tradicional i popular.

La Cinta 2006 recupera el cicle Músiques del Món

El cicle Músiques del Món, organitzat per la promotora Túbal Espectacles i l’Ajuntament de Tortosa, comptarà enguany amb un cartell d’excepció amb grups com Sabor de Gràcia, que aportaran la seva rumba catalana; l’argelià Akim el Sikameya, que aproparà a la música aràbica amb la fusió entre la guitarra flamenca, el do del cajón i el violí oriental i finalment, el grup de música flok La Volée d’Castors, del Quebec (Canadà) amb un so vigorós a ritme de violí, acordions, guitarres, mandolina, baix, piano i percussions. "Són grups per ballar i per descobrir sons i músiques que es basen en la tradició però sense renunciar a la modernitat", va afirmar Artur Gaya, representant de Túbal Espectacles.
El cicle Músiques del Món tindrà lloc els dies 5,6 i 7 de setembre, dintre de les festes de la Cinta , a la plaça del Carrilet. Tots els concerts són gratuïts. Però les Músiques del Món van lligades també a un altre espectacle de Túbal: Torna el Carrilet, que des de la mateixa plaça del Carrilet, durant aquests tres dies i de les 17.00 a les 23.00 hores, oferirà a ciutadans i visitants un viatge en trenet per Tortosa, tot tornant al passat i descobrint en el recorregut diferents personatges i situacions a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El tren circularà contínuament i el preu del recorregut-espectacle és d’un euro.

Els Mossos investiguen 22 joves de Xerta per haver posat pedres a l'eix de l'Ebre

Les bretolades van provocar mitja dotzena d'accidents de trànsit i ja hi ha almenys dos detinguts

Els Mossos d'Esquadra investiguen des de fa un mes quina és la implicació de 22 joves de Xerta en un joc molt sinistre. Els joves aprofitaven les nits de la festa d'estiu de Sant Jaume per deixar a la variant de la C-12 (eix de l'Ebre) pedres, senyals de trànsit i troncs d'arbres, que segons fonts policials haurien provocat fins a set accidents. Els Mossos van detectar els fets i van iniciar una complexa investigació que va culminar amb la detenció de dos xertolins, un dels quals és menor, i la implicació de 20 joves més. L'alcaldessa de Xerta, Roser Caballeria, va lamentar «profundament» els fets i va demanar que es deixi treballar la justícia.

Els Mossos van detectar que la majoria dels accidents es produïen en un punt molt concret de l'eix de l'Ebre a Xerta, just davant de la granja de conills que hi ha en el tram en què comença la variant de la C-12. Per això, els agents van decidir amagar-se durant una nit, amb l'objectiu de poder enxampar els autors de les bretolades en el mateix moment en què tornessin a posar les pedres a la carretera. L'oficina del portaveu dels Mossos d'Esquadra va confirmar ahir els fets i l'obertura de diligències penals, que ja haurien culminat amb la detenció de dos joves i la presumpta implicació de 20 xertolins més, de diferents edats. De fet, els Mossos no descarten que en els propers dies es puguin practicar més detencions. Amb tot, les mateixes fonts van declinar facilitar més dades, ja que ahir a la tarda encara estaven recopilant més informació sobre els fets. A més, també caldrà veure quines són les actuacions que emprèn la fiscalia de menors.
En qualsevol cas, altres fonts van explicar que la col·locació de pedres, senyals de trànsit i troncs a la calçada de la C-12 havien provocat set accidents, que van ocasionar desperfectes en els vehicles, sobretot per alguna sortida de la via, i l'ensurt dels conductors i la resta d'ocupants dels cotxes. Als detinguts se'ls ha pogut imputar un delicte contra la seguretat del trànsit, així com un altre per haver atemptat contra la integritat física de les persones i provocat danys en els vehicles. Els fets han trasbalsat la població de Xerta, d'uns 1.300 habitants, ja que durant els últims dies els joves han hagut d'anar a declarar, i hi ha hagut especulacions a Internet sobre el nom dels implicats.

> L'alcaldessa lamenta els fets

L'alcaldessa de Xerta, Roser Caballeria, va confirmar que els Mossos d'Esquadra han identificat un grup de joves implicats en els fets, «uns actes desgraciats que van provocar una sèrie d'accidents de trànsit a la variant». Caballeria va remarcar que preferia valorar els fets amb prudència, ja que les forces policials encara estan fent les indagacions corresponents i es poden ocasionar «danys molt difícils de reparar» en els joves, molts dels quals són menors d'edat. Amb tot, l'alcaldessa va reiterar que l'Ajuntament de Xerta «lamenta profundament els fets, sobretot pel risc que han corregut les persones implicades en els accidents». Caballeria va afegir que els pares dels joves tenen «un disgust molt gran», però que els fets també han commocionat Xerta. «També sentim que per una cosa així puguin donar mal nom al poble, i d'alguna manera també lamentem que els nens hagin de tenir la responsabilitats dels fets al damunt de les seues espatlles», va concloure l'alcaldessa.

El Punt (25-Agost-2006)

Móra d'Ebre aprofita el repartiment del programa de festes per fomentar l'estalvi domèstic d'aigua

El regidor de Medi Ambient de Móra d'Ebre, Joan Baptista Montagut, va explicar que han aprofitat el repartiment del programa de la festa major per fer arribar a totes les cases de la població un airejador que serveix per estalviar fins a un 25% de l'aigua de l'aixeta. Segons Montagut, l'actuació s'emmarca dins de la campanya Móra d'Ebre estalvia aigua, que l'Ajuntament ha iniciat fa poc sense el suport de cap altra administració pública, i després de signar un acord amb una empresa del poble. El regidor de Medi Ambient va concretar que han repartit un total de 2.000 unitats, i va garantir que l'airejador «realment funciona» a l'hora d'estalviar aigua en el consum domèstic. «Hem fet el primer pas i hem fet arribar un airejador a cada família de Móra d'Ebre, i si la gent comprova que es gasta menys aigua, ja s'encarregaran d'adaptar la resta d'aixetes de les cases», va concloure Montagut. Aquesta és la segona campanya que la regidoria de Medi Ambient promou en pocs mesos, després de la que busca que els propietaris recullin els excrements que els seus gossos facin al carrer.

El Punt (25-Agost-2006)

24 d’agost del 2006

Tortosa programa el festival Ebre Terra de Vent dins de la Cinta 2006

El cap de setmana del 8 al 10 de setembre, la ciutat de Tortosa tornarà a convertir-se en el centre de la música de vent en la que serà la quarta edició del festival Ebre Terra de Vent, que enguany s'ha programat dins de les festes de la Cinta. Si l'any passat els músics de Nova Orleans -ciutat castigada pels efectes de l'huracà Katrina- van ser motiu d'un homenatge, el festival tindrà enguany una important presència del Tibet com a país convidat, tant en el cartell oficial com en les activitats prèvies.
Durant les tres jornades, es podrà gaudir de cercaviles, concerts i espectacles al carrer amb la participació de més de 300 músics de bandes, conjunts i formacions d’arreu del món, amb representants de països com França, República Txeca, Brasil, Holanda i el Tibet.
Precisament, el Tibet és el país convidat d’enguany i comptarà amb un seguit d’activitats a partir del 28 d’agost per donar-lo a conèixer (exposició, conferències, degustació gastronòmica, cerimònies...) i amb un dels músics tibetans més internacionals: el flautista nominat a un Grammy i coautor de la BSO del film “Set anys en el Tíbet”, Nawang Khechog, qui actuarà el dia 8 de setembre, després dels monjos budistes del Monestir de Gaden Ngari.
Per més informació, visiteu el web del festival, Ebreterradevent.com.

CiU afirma que el trasllat de l'hospital de Tortosa és una «gran mentida»

Sancho remarca que la Generalitat no té cap pla d'actuació i denuncia els dèficits sanitaris a l'Ebre

Una setmana després que la consellera de Salut, Marina Geli, anunciés la construcció d'un nou hospital a Tortosa, la federació de CiU a les Terres de l'Ebre va acusar-la ahir d'haver dit «una gran mentida». En aquest sentit, el diputat Francesc Sancho va remarcar que alts funcionaris de la Generalitat han confirmat a CiU que el trasllat de l'hospital Verge de la Cinta no figura «en cap pla d'actuació ni en cap pressupost». A més, Sancho va lamentar la falta de consens amb el territori, i va anunciar que CiU també farà una proposta electoral per resoldre els problemes del Verge de la Cinta i els altres dèficits sanitaris de les Terres de l'Ebre.
«Sospitem que el PSC no tindrà temps ni d'incloure el nou hospital de Tortosa al seu programa electoral», va ironitzar ahir l'alcalde de l'Ampolla i president de la comissió de Sanitat del Parlament, Francesc Sancho. En aquesta línia, el diputat va afirmar que l'anunciat trasllat de l'hospital Verge de la Cinta forma part del «conjunt de mentides que només serveixen per tapar la falta de serveis sanitaris que es produeixen arreu de Catalunya». Sancho, que és metge de professió, va reiterar que continuen faltant metges i especialistes, i que CiU ha pogut comprovar que hi ha llistes d'espera de més d'una setmana als centres d'atenció primària dels pobles de la costa de l'Ebre. «El 902 és el telèfon de la vergonya, perquè estan suplint la falta de metges amb un retard en l'atenció a la població», va recriminar. D'altra banda, el president de la federació de CiU a l'Ebre, Xavier Pallarès, va recordar que les dones de la Terra Alta fa mesos que no tenen ginecòleg a la comarca.
El Departament de Salut va declinar ahir respondre a les acusacions de CiU.

> El partit farà una proposta «realista»

El diputat Francesc Sancho va anunciar que CiU també inclourà al seu programa electoral una sèrie de propostes per resoldre els dèficits sanitaris que hi ha al conjunt de les Terres de l'Ebre. Sancho va valorar que CiU no pot afirmar que la proposta de la consellera de Salut siga desproporcionada, ja que els convergents només tenen les dades que Marina Geli va avançar a la premsa. Segons Sancho, la proposta de CiU serà «realista i consensuada amb el territori», ja que les millores del sistema sanitari s'han d'afrontar «seriosament».

El Punt (24-Agost-2006)

CiU referma que ERC vol suprimir les festes amb bous de les Terres de l'Ebre

Nega que tingui res a veure amb els fulls però dóna suport a les entitats que els han signat

Els convergents Xavier Pallarès i Francesc Sancho van replicar ahir les crítiques d'ERC, en la polèmica per l'aparició d'uns fulls en què s'acusava els republicans de posar en perill les festes amb bous a les Terres de l'Ebre. Pallarès i Sancho van refermar que ERC vol suprimir els bous capllaçats i els bous embolats, i també els altres tipus de correbous, segons la votació dels diputats republicans el 22 de juny passat al Parlament. Els representants de CiU van negar que tinguessin res a veure amb el contingut dels fulls, però van confirmar que donen suport a les entitats protaurines que els han signat, en el cas dels que s'han repartit a Amposta.

El president de la federació de CiU a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, va destacar ahir que el contingut dels fulls signats per la Plataforma per a la Defensa de la Festa i l'Associació per la Defensa de la Tradició i la Cultura dels Bous a les Terres de l'Ebre és «veritat». Per demostrar-ho, Pallarès va repartir còpies del diari de sessions del Parlament. Segons va recordar, ERC va votar a favor de la moció d'ICV-EA que pretenia prohibir els bous embolats i els bous capllaçats, i deixar que la resta de correbous es puguin fer «sempre que es garanteixi la reducció progressiva del seu nombre fins a la supressió». Pallarès va afegir que ara és alcalde d'un poble, Arnes, on un alcalde d'ERC ja va intentar prohibir els bous. «Allò era una veritable dictadura, però quan vaig entrar d'alcalde, l'any 1995, es va restablir la democràcia i vam aconseguir que la Generalitat ens reconegués la tradició de la nostra festa», va ironitzar. Finalment, Pallarès va reiterar que les entitats protaurines tenen tot el suport de CiU, però que els convergents no tenen res a veure amb els fulls en què s'ataca la posició d'ERC. En aquesta línia, l'alcalde de l'Ampolla i diputat al Parlament, Francesc Sancho, va afirmar que ERC «menteix» perquè sap que CiU no està darrere dels fulls signats d'Amposta, ni tampoc dels anònims apareguts a Deltebre i l'Aldea. «Amb tot, el que diuen és veritat i qualsevol militant nostre tindrà el suport de CiU per repartir-los pels nostres pobles», va dir.

> Les «coaccions d'una exconsellera»

El diputat de CiU, Francesc Sancho, va valorar que ERC té dificultats per amagar les seues contradiccions, i que per això ha volgut atacar els altres partits i les plataformes protaurines. «El que no té sentit és que l'anterior delegat del govern, que era d'ERC, impulsés el reglament de bones pràctiques, i després els republicans vulguin prohibir els correbous», va afegir-hi. Segons Sancho, ERC menteix la gent de les Terres de l'Ebre, i va acusar directament l'exconsellera d'Educació, l'ampostina Marta Cid, d'haver coaccionat dos membres de la plataforma perquè es desdiguessin del contingut dels fulls. Sancho també va admetre que té un «significat polític» que els fulls d'Amposta estiguin signats i que els apareguts a Deltebre i l'Aldea, on CiU governa amb ERC, siguin anònims.

El Punt (24-Agost-2006)

23 d’agost del 2006

A l'altre Camí dels Codonyers ningú fa res

No m'equivocaré si dic que el carrer Pizarro, al barri de Ferreries, és un dels que té les voreres i el paviment en un estat més lamentable de tots els carrers de Tortosa. Fa uns tres anys, l'Ajuntament va arranjar completament el carrer Marquès de Comilles, perpendicular al carrer Pizarro, i el contrast entre els dos paviments i les voreres clama al cel. Al contrari que el carrer Camí dels Codonyers, ni els veïns ni cap partit polític han fet una campanya per forçar l'Ajuntament a reparar-lo, tot i que també és un carrer que dóna servei als professors i alumnes d'un institut de secundària, en aquest cas l'IES de l'Ebre. El carrer Pizarro està ple de clots i les voreres estan literalment afonades, i a les jardineres hi ha uns forats que hi cabrien els taus (com es pot veure davant de la roda del cotxe blanc que apareix a la fotografia). Bona part de la culpa del mal estat del carrer Pizarro és dels conductors que estacionen damunt de les voreres. El pes dels cotxes ha acabat esclafant un paviment que és de l'any de maricastanya. I encara que l'Ajuntament va instal·lar fa uns anys uns pilons que impedeixen que els cotxes puguin pujar completament a la vorera, la realitat és que els conductors fan veritables malabarismes per encaixar els seus vehicles als espais que hi queden lliures. La situació es repeteix un dia sí, l'altre també, i mai he vist cap policia local posant multes...

Tortosa suspèn el concurs públic del projecte de la nova plaça de la Catedral

L'Ajuntament de Tortosa ha decidit suspendre el concurs públic que s'havia obert per contractar la consultoria i l'assistència tècnica per redactar el projecte de la nova plaça de la Catedral. Fonts municipals van explicar ahir que la suspensió del concurs públic està motivada per la presentació d'al·legacions al plec de clàusules administratives. La situació podria retardar unes setmanes el procés per redactar el projecte, enderrocar les cases de davant de la catedral i començar les obres de la plaça i la reconstrucció de les escales. Segons les mateixes fonts, l'entitat que ha presentat les al·legacions és el Col·legi d'Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles, que no havien estat inclosos com a part competent a l'hora de presentar propostes. El concurs restarà suspès fins que la junta de govern local accepti la petició de l'entitat, que amb la mesura ha volgut protegir els interessos professionals dels seus col·legiats. Un cop presentades les propostes, un jurat tècnic s'encarregarà d'avaluar-les i escollir la proposta més adient. Després es procedirà a la redacció definitiva del projecte. El pressupost màxim per a l'obra és d'1,5 milions d'euros, més els 400.000 euros per a l'escalinata de la catedral.

El Punt (23-Agost-2006)

Abandonar els excrements costa diners

Tortosa sanciona amb 460 euros la propietària d'un gos perillós que anava sense lligar i havia defecat al carrer

L'Ajuntament de Tortosa ha imposat fa poc una multa de 460,60 euros a la propietària d'un rottweiler, que passejava un menor i no havia recollit els excrements del gos. A més, el noi portava el gos sense lligar, sense assegurança i sense tenir la llicència municipal de tinença d'animals perillosos. La regidora de Governació, Consol Cordero, va recordar que Tortosa té una ordenança que prohibeix deixar les defecacions dels gossos a la via pública, però va admetre que normalment no s'apliquen les sancions establertes. De fet, la regidora de Medi Ambient, Jana Muñoz, és partidària d'aplicar multes, ja que les campanyes de conscienciació no són prou efectives. A Amposta ja ha endurit les sancions, que en els casos més greus poden arribar als 1.500 euros.

A Tortosa és habitual veure excrements de gossos i gats a les voreres, a les jardineres públiques i també a les zones de terra d'alguns parcs infantils, una situació que preocupa l'Ajuntament. Per tant, el govern de Tortosa estudia seriosament la necessitat de començar a aplicar multes als propietaris que no recullin els excrements que els seus gossos facin al carrer. En aquest sentit, la regidora de Governació, Consol Cordero, va remarcar que l'Ajuntament ja té una ordenança que prohibeix expressament que les persones abandonin a la via pública les defecacions de les seues mascotes, però també que la gent deixi al carrer aliments per als gats i els gossos. Cordero va precisar que actualment Tortosa està desenvolupant diferents campanyes per mantenir neta la via pública. A més, l'àrea de Serveis ha contractat dues educadores cíviques que també informen la gent de com cal utilitzar les bosses de plàstic que hi ha als expenedors de les trenta papereres noves instal·lades en diferents punts de la ciutat. «La gent gran i els adults estan més conscienciats, però ens preocupa l'actitud de la gent més jove, perquè alguns no recullen els excrements quan treuen els seus gossos a passejar», va afegir-hi.
La regidora de Governació va explicar que fa poc l'Ajuntament ha sancionat una veïna amb una multa de 460,60 euros. El seu fill, menor d'edat, portava un rottweiler sense lligar i sense morrió pel passeig de l'Ebre, on el gos també havia defecat. Segons Cordero, agents de la policia van presenciar els fets i van comprovar que l'animal no estava censat ni tenia assegurança, i per tant tampoc tenia la llicència municipal que regula la tinença d'animals considerats perillosos. «Com que la multa era una sanció tan important hem hagut de fer una tramitació molt complexa, i va haver de ser aprovada a través del ple», va dir Cordero. Amb tot, la regidora va reconèixer que l'Ajuntament no aplica tota la força de l'ordenança, ja que abans de sancionar cal continuar durant un temps més amb la conscienciació ciutadana i la prevenció. Per la seua banda, la regidora de Medi Ambient, Jana Muñoz, va ser més contundent a l'hora de reclamar l'aplicació de sancions als propietaris d'animals que no recullin els excrements. «Insistir a fer més campanyes és perdre el temps, perquè hi ha coses que clamen al cel i hauríem de començar a posar més multes, quan un tema no se soluciona», va remarcar. Muñoz va recordar que recollir els excrements dels gossos és «molt fàcil», i que l'Ajuntament només ha volgut fomentar un bon hàbit.

> Fins a 1.500 euros a Amposta

El regidor de Governació, Manel Ferré, va explicar ahir que l'Ajuntament d'Amposta ha endurit les sancions als propietaris incívics de gossos i altres animals de companyia. Ferré va remarcar que Amposta ha començat a aplicar les sancions, especialment als parcs públics i als llocs de lleure infantil, després d'haver fet una campanya de sensibilització. Segons Ferré, a partir d'ara les sancions lleus i greus podran ser de fins a 300 i 600 euros, mentre que les faltes molt més greus es castigaran amb multes de fins a 1.500 euros. El regidor de Medi Ambient de Móra d'Ebre, Joan Baptista Montagut, va explicar que també han iniciat una campanya de conscienciació, i que fins més endavant no començaran a aplicar sancions, que podrien arribar als 200 euros.

El Punt (23-Agost-2006)

22 d’agost del 2006

Una empresa tortosina utilitza el monument de la Batalla de l'Ebre com a imatge comercial

Una empresa de Tortosa, dedicada a la venda de tot tipus de papers, bosses impresses i plàstics, ha elegit la silueta del polèmic monument de la Batalla de l'Ebre com a imatge comercial. El negoci està situat al número 13 del carrer Camí dels Codonyers, al barri de Ferreries. Però avui no vull criticar l'empresa. Els partidaris de conservar el monument, tant els de dretes com els d'esquerres, molt sovint argumenten que el pinacle franquista s'ha convertit en una imatge que identifica Tortosa. De fet, que aquesta empresa l'utilizi comercialment demostra que en bona part tenen raó. Però això no hauria de servir d'excusa. Per molt que el monument de la Batalla de l'Ebre -abans anomenat Monumento a los Caídos- siga un dels elements més fotografiats de Tortosa, hauríem de tenir clar que una societat democràtica no pot conservar monuments que exalten els valors d'un règim dictatorial i autoritari.

El PSC de Tortosa vol Dolors López al Parlament

L'agrupació local del PSC de Tortosa ha decidit recentment que la regidora Dolors López acompanyi l'alcalde, Joan Sabaté, a la llista dels socialistes per Tarragona. Segons ens expliquen, la regidora s'hauria quedat a només cinc vots (33) de desbancar l'alcalde del primer lloc (38). En aquest sentit, a qui sí va superar López va ser a l'altra candidata femenina, Pepín Beltran (15 vots), que es perfila com una de les grans apostes de Sabaté per al futur. La situació és conjuntural perquè a l'assemblea van assistir, aproximadament, una quarta part dels afiliats del PSC tortosí, però demostra el poder de mobilització que López continua tenint dins del partit. Ara serà el PSC qui haurà d'acabar de decidir la llista per Tarragona, i confirmar o bé aigualir les opcions de López per convertir-se en diputada a partir de l'1 de novembre. Al seu favor, López té que hi ha molts candidats masculins per encapçalar la llista per Tarragona, i que Sabaté podria caure dels primers llocs perquè sembla que el PSC vol que alguns alcaldes -com per exemple el de Reus, Lluís Miquel Pérez- renunciïn a participar en la candidatura, per centrar-se en les eleccions municipals. Per tant, es prepara una tardor força calenteta...

Roquetes creu que el nou hospital millorarà la conurbació amb Tortosa

L'emplaçament amb més possibilitats és la cruïlla de l'eix de l'Ebre amb l'avinguda Diputació

«Si hi ha una altra ciutat que es beneficiarà especialment del nou hospital de Tortosa serà Roquetes, perquè el tindrem a 200 metres del nucli urbà», va afirmar el regidor d'Urbanisme de Roquetes, Miquel Castelló. De fet, l'anunci de la consellera de Salut sobre el trasllat de l'hospital Verge de la Cinta ha servit per atenuar la preocupació de l'Ajuntament de Roquetes pel creixement urbanístic que Tortosa havia planificat al pla parcial de la Farinera. Castelló va confirmar que el nou hospital es construirà segurament vora l'eix de l'Ebre (C-12), just a tocar de la cruïlla de l'avinguda Diputació que connecta Tortosa i Roquetes.

«El creixement urbanístic de Tortosa no ens preocupava excessivament, però abans vèiem que l'expansió ens podia provocar alguns problemes, per la necessitat de compartir alguns serveis», va explicar el regidor d'Urbanisme de Roquetes. Segons Miquel Castelló, l'Ajuntament roquetenc entenia que el sector de la Farinera és un dels eixamples naturals de Tortosa, i per tant considerava «previsible» el pla parcial que la ciutat veïna va aprovar al març del 2005, amb 836 habitatges. De fet, Castelló va remarcar l'any passat que el planejament de Roquetes no preveu la conurbació completa amb Tortosa, sinó la formació d'una franja d'«esponjament», un coixí fronterer amb equipaments com els multicine o grans zones d'aparcament. En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme va afegir ahir que Roquetes ha afrontat la seua posició en l'«àmbit metropolità» tenint en compte que és la població més petita, i que per tant haurà de fer «un esforç superior» a l'hora de mantenir la seua identitat en els sectors fronterers amb el terme de Tortosa.
En qualsevol cas, Castelló va reiterar que la construcció del nou hospital de Tortosa al pla parcial de la Farinera també és «una gran notícia» per als veïns de Roquetes. «Abans teníem la sort que l'hospital estava a Tortosa, però ara la gent de Roquetes encara el tindrem més a prop», va afirmar. Amb tot, Castelló va destacar que la dimensió de la decisió de traslladar l'hospital de Tortosa és «històrica» i «extraordinària» per al conjunt del territori. Finalment, el també delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre va negar que la construcció del nou hospital de Tortosa siga una proposta electoral.

> Altres terrenys van quedar fora

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Miquel Castelló, va remarcar que una comissió de tècnics feia mesos que treballaven per trobar una solució als problemes de l'actual hospital de Tortosa: falta d'aparcaments, dificultats d'accés i possible afectació del recinte emmurallat amb les noves ampliacions. «Jo també vaig donar la meua opinió sobre el tema, perquè fer un vial alternatiu d'accés a l'hospital des de l'autovia de l'Aldea hauria estat molt difícil, per la gran quantitat d'habitatges disseminats que haurien quedat afectats a la zona de la Simpàtica i del Seminari», va afegir Castelló. D'altra banda, fonts municipals van explicar que la decisió definitiva de situar el nou hospital al sector de la Farinera es va prendre fa unes dues setmanes, i que abans l'Ajuntament i la Generalitat havien estudiat altres emplaçaments. Els terrenys descartats estaven al costat de l'autovia i a l'horta de Sant Vicent.

> CiU estudiarà el projecte abans de valorar si és electoralista

El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que no volen «precipitar-se» a l'hora de fer una valoració política de l'anunciat trasllat de l'hospital de Tortosa. Des del seu lloc de vacances, Bel va explicar que estudiaran a fons el projecte abans de valorar si és una proposta electoralista del PSC. Amb tot, el portaveu de CiU va recordar que la construcció d'un nou hospital a Tortosa no entrava en cap planificació, i va recordar que l'actual govern català és un executiu «provisional». D'altra banda, Bel va remarcar que tota la informació que tenia sobre el projecte era «extraoficial», ja que el govern de Joan Sabaté no ha informat el principal grup de l'oposició. «Quan fa unes setmanes vam signar l'acord pel camp de golf de Vinallop érem plenament conscients que aquell consens amb el PSC era un miratge, fruit d'una necessitat puntual», va dir.

El Punt (22-Agost-2006)

Tortosa ha guanyat 1.200 habitants en el primer semestre i ja supera els 37.600 empadronats

La ciutat de Tortosa continua guanyant població, ja que durant el primer semestre del 2006 ha registrat més d'un miler de nous veïns empadronats. Les dades del padró municipal confirmen un increment de 1.205 persones respecte del 31 de gener del 2005, una tendència que reforça la línia de creixement poblacional registrada durant l'any passat. En aquest sentit, l'últim padró municipal estableix que Tortosa ja té un total de 37.635 habitants, mentre que fa sis mesos hi havia 36.430 persones censades. L'alcalde en funcions, Jordi Bonilla, va explicar que el «creixement estable i sostingut» de la població s'explica per l'arribada constant de persones immigrades, que ja representen el 22,07% del cens de Tortosa. A banda de la nacionalitat espanyola, a la ciutat hi viuen persones de fins a 93 nacionalitats diferents d'arreu del món. La comunitat nacional exterior més nombrosa continua sent la provinent del Marroc, amb 2.317 empadronats (prop de 200 més que al tancament del 2005), seguits dels ciutadans pakistanesos, romanesos, equatorians, xinesos, algerians i britànics.

El Punt (22-Agost-2006)

Maragall inaugurarà la nova piscina de Móra d'Ebre

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, serà l'encarregat d'inaugurar la nova piscina coberta de Móra d'Ebre, amb motiu d'una visita a les Terres de l'Ebre prevista pel 8 de setembre. El complex esportiu, que inclou jacuzzis, sales de fitness i de musculació, obrirà les portes durant aquesta setmana, coincidint amb la festa major de Móra d'Ebre. La nova piscina coberta, la primera de les seues característiques en l'àmbit de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, ja ha registrat un miler d'abonats. L'empresa ARC ha fet les obres, mentre que Iniciatives per a la Gestió Esportiva (IGE) SL s'encarregarà de la gestió del complex. La piscina s'ha construït en uns terrenys annexos al pavelló poliesportiu i ha costat prop d'uns 2,4 milions d'euros.

El Punt (22-Agost-2006)

Tortosa encara busca local per a la mesquita

El regidor de Presidència de l'Ajuntament tortosí, Jordi Bonilla, va confirmar ahir que la comunitat musulmana de la ciutat està estudiant diferents emplaçaments per instal·lar-hi la mesquita. «Hi ha diferents alternatives al damunt de la taula, però encara s'han de posar d'acord, i després l'Ajuntament haurà de dir si el local que proposen s'ajusta a la normativa», va dir Bonilla, que durant les vacances de Joan Sabaté també exerceix les funcions d'alcalde accidental. «De totes maneres, el nou pla d'ordenació urbana municipal no preveu cap centre de culte, però sí la instal·lació de centres culturals», va matisar. L'actual centre de culte, en uns baixos de la plaça de Montserrat, no reuneix les condicions de seguretat i és massa petit per als més de 3.000 musulmans practicants que hi ha censats a Tortosa (la xifra supera els 6.000 si es tenen en compte els de les poblacions veïnes). A l'interior del temple només hi caben unes 150 persones, i molts divendres alguns fidels han hagut de resar al carrer. Bonilla, que l'últim any ha actuat com a interlocutor municipal per resoldre el trasllat de la mesquita, va remarcar que tant l'Ajuntament com els representants de la comunitat musulmana consideren «urgent» trobar un altre emplaçament.

El Punt (22-Agost-2006)


Per saber més:
La mesquita de Torreforta es traslladarà al polígon industrial Entrevies al setembre

21 d’agost del 2006

Tortosa vista amb els ulls d'una canadenca

A través del bloc Som los que som, els últims dies he descobert l'obra d'una fotògrafa canadenca instal·lada a Tortosa des de fa cosa d'un any, Maria Luisa Wittlin. El bloc jesusenc va penjar dimecres passat una interessant entrada sobre com han vist Tortosa diferents turistes o estrangers instal·lats a la ciutat, usuaris de Flickr. Sens dubte, i en això coincideixo amb els amics Pingu i Krusty, les millors fotos són les de Marlis1. La majoria són vistes panoràmiques o detalls urbans, de tot tipus, però també hi ha algunes fotos de la Festa del Renaixement i d'algunes postes de sol, impressionants. Amb tot, no us perdeu la resta de fotos d'aquesta canadenca afincada a Tortosa, que també ha retratat altres indrets del territori com Arnes o Horta de Sant Joan. Podeu veure totes les seues fotos de Tortosa fent clic aquí mateix, però aquí en teniu una bona mostra...

Un passeig de l'Ebre en bones condicions

La reforma del passeig de l'Ebre és una de les últimes grans obres públiques que l'Ajuntament de Tortosa ha fet al barri de Ferreries, ara deu fer més de 10 anys. Personalment, el passeig de l'Ebre m'agradava molt més com era abans, amb aquell paviment tan característic de l'urbanisme de la postguerra. Les manises que van utilitzar en la reforma han demostrat ser molt dolentes, perquè en molts trams estan trencades o literalment rebentades per les arrels dels arbres. A més, el seu valor estètic és molt discutible... De fet, després de tant de temps, encara no m'ha acabat de convèncer aquest color marronós que té tot el passeig de l'Ebre, i que encara és més lleig quan plou. Sé que proposar una altra reforma d'aquest espai és gairebé una cosa de ciència ficció; però la veritat és que, posats a reparar tots els desperfectes a base de pedaços, més ens valdria plantejar-nos una intervenció integral en un dels sectors amb més potencial i més desaprofitats del nucli urbà de Tortosa. Els turistes que miraran la façana de la catedral des del marge dret del riu es mereixen un passeig de l'Ebre en bones condicions.

19 d’agost del 2006

L'oposició popular al camp de golf de Tortosa prepara al·legacions mediambientals i socials

El casal Panxampla programa unes jornades sobre el model de creixement

El casal popular Panxampla ja està redactant les al·legacions que presentarà al projecte de complex turístic i camp de golf que l'empresa Tortosa Golf Resort promou a la pedania tortosina de Vinallop. L'entitat té previst fonamentar les seues al·legacions amb criteris de caràcter mediambiental i social, i s'ha marcat l'objectiu de vertebrar l'oposició popular al projecte. Amb tot, el casal Panxampla és conscient que no podrà comptar amb tota la força de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

El termini per presentar al·legacions al projecte de l'empresa Tortosa Golf Resort, que preveu construir un camp de golf, un complex hoteler i un miler d'habitatges a la pedania de Vinallop, s'esgota la primera setmana de setembre. Segons un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, els contraris al projecte estan aprofitant les vacances per redactar les al·legacions i organitzar l'oposició popular, que començarà a visualitzar-se després de les festes de la Cinta. «Hem iniciat contactes amb el grup ecologista Gepec i amb algunes persones amb un cert grau de reconeixement social per part de l'opinió pública, perquè s'oposin al projecte i ens ajudin en la nostra campanya», va afegir Sabaté. En aquest sentit, el portaveu de Panxampla va detallar que la mobilització contra el complex turístic de Vinallop serà «molt pedagògica, sobretot per incentivar el debat públic sobre el model de desenvolupament que voldríem per a les Terres de l'Ebre». De fet, Sabaté va avançar que també estan preparant unes jornades de debat plural sobre el model de creixement del territori. «Ho farem dins de les nostres possibilitats, però volem escoltar totes les opinions», va dir Sabaté.

> Turisme insostenible i especulació

Les al·legacions del casal popular Panxampla aniran més enllà dels principis de l'ecologisme clàssic i també intentaran defugir la idea que el projecte de la promotora Tortosa Golf Resort és una «agressió al territori». Segons el portaveu Josep Sabaté, les al·legacions alertaran de les afectacions ambientals, però també posaran en dubte «el model turístic i l'especulació immobiliària» que representaria construir a Vinallop un camp de golf, un complex hoteler i un miler d'habitatges. «També hem d'acabar de fer algunes consultes jurídiques, perquè sembla que el projecte podria entrar en contradicció amb articles de la llei d'urbanisme i del nou catàleg del paisatge», va afegir-hi. D'altra banda, Sabaté va explicar que les properes setmanes també els serviran per mesurar les forces del moviment opositor al projecte, ja que són conscients que no tindran la complicitat total de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, tot i l'oposició clara del portaveu, Manolo Tomàs. «A la plataforma hi ha moltes sensibilitats, i hi ha gent que veu bé el projecte», va admetre.


El Punt (19-Agost-2006)

Tortosa aprova el projecte per reformar el carrer Sant Domènec

La junta de govern local de l'Ajuntament de Tortosa, en la sessió del 31 de juliol, va aprovar inicialment el projecte d'urbanització del carrer Sant Domènec. El projecte, que té un pressupost d'execució de 199.272,27 euros, es troba des d'ahir en exposició pública perquè es puguin presentar les reclamacions o les al·legacions que es considerin oportunes. La reforma del carrer Sant Domènec és una de les obres incloses al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). Més concretament, el projecte forma part de la millora de l'eix viari que formen el carrer de la Rosa, el carrer de la Mercè i el mateix carrer Sant Domènec, la via d'accés al recinte dels Reials Col·legis. D'altra banda, la millora del paviment i la il·luminació del carrer Sant Domènec va convertir-se en una obra prioritària quan la delegació territorial del Departament d'Educació va instal·lar-se a l'antiga Casa Diocesana, però també quan va començar a funcionar l'Escola Oficial d'Idiomes. Amb tot, el govern de Joan Sabaté havia anat ajornant la reforma del carrer Sant Domènec durant els últims exercicis, tot i haver inclòs diferents partides en els pressupostos. De fet, les obres del carrer Sant Domènec s'arrosseguen, com a mínim, des de l'any 2001. El pressupost municipal per al 2006 va tornar a incloure una partida, de 230.000 euros, que l'aprovació inicial del projecte ha aconseguit abaratir.

El Punt (19-Agost-2006)

La colla Lo Golafre organitza una marató de tambor a Tortosa

La colla de diables Lo Golafre de Remolins ha organitzat per avui una marató estatal de 24 hores tocant el tambor i el bombo, que començarà a les set de la tarda al velòdrom municipal de Tortosa. El programa inclou diferents actes, com ara una rua per carres i bars de Remolins, un esmorzar popular per demà al matí, i un campionat lliure de percussió, que preveu un premi de 3.000 euros.

El Punt (19-Agost-2006)

Batea impulsa la millora de l'entorn del pavelló

L'Ajuntament de Batea ha tret a concurs públic el plec de condicions que ha de regir la contractació de les obres d'arranjament del paviment del carrer Gaudí. El projecte, que en realitat representa la millora de l'entorn del pavelló poliesportiu, té un pressupost base que supera els 67.000 euros. Les bases estableixen que les obres han d'estar enllestides, com a molt tard, el 5 de novembre.

El Punt (19-Agost-2006)

18 d’agost del 2006

Encara ens queda litoral per construir/destruir

Flix treu a concurs les obres del viver d'empreses que es vincularà a la descontaminació del pantà

La junta de govern local de l'Ajuntament de Flix ha aprovat per la via d'urgència el plec de clàusules administratives que ha de regir la contractació de les obres del futur viver d'empreses que s'instal·larà al polígon de la Devesa. El pressupost de base de l'obra supera els 1,53 milions d'euros, si bé l'Ajuntament estableix una primera anualitat d'1,12 milions d'euros per enguany i una segona partida de 414.654 euros pel 2007. Fa uns mesos, l'Ajuntament flixenc va adquirir una parcel·la de 2.000 metres quadrats al polígon de la Devesa, i preveia comprar-ne 4.000 més per instal·lar-hi un viver d'empreses i un centre tecnològic i de negocis, amb un pressupost total de 2,1 milions d'euros. Amb aquesta iniciativa, el govern de Pere Muñoz pretén diversificar l'economia local, actualment molt vinculada al polígon d'Ercros, i seguir el model del centre de negocis de Reus. De fet, Flix també ha adquirit fa poc accions de Redessa. El centre tecnològic i de negocis de Flix, que havia d'entrar en funcionament el 2007, estarà inicialment vinculat al procés de descontaminació del pantà.

El Punt (18-Agost-2006)

17 d’agost del 2006

La consellera volia anunciar el trasllat de l'hospital de Tortosa a les festes de Paüls

La consellera de Salut, Marina Geli, tenia previst anunciar la construcció del nou hospital de Tortosa en el marc del pregó de la festa major de Paüls, que havia de pronunciar dilluns al migdia. Finalment, però, Geli va oferir una sorprenent roda de premsa al saló d'actes del Palau Abària. Sorprenent, perquè pocs sabien que la compareixença de Geli serviria per anunciar el trasllat del Verge de la Cinta als terrenys del pla parcial de la Farinera, i menys tenint en compte que fins fa pocs dies els responsables de Salut continuaven parlant de les obres d'ampliació que hi havia previstes a l'actual hospital de Tortosa. En qualsevol cas, sembla que l'avançament de les eleccions catalanes ha alterat els plans de Geli, que inicialment tenia previst anunciar el trasllat de l'hospital tortosí al setembre. Però, segons ens han explicat, la consellera no volia que ningú l'acusés de fer una promesa electoral, i va preferir avançar la notícia al 14 d'agost, amb el risc evident d'aconseguir un impacte mediàtic molt menor...

Tortosa no sap per on se va

Un turista que entri a Tortosa per l'antiga carretera de València, la plaça de l'Estadi i el carrer Tarragona no sabrà cap on ha d'anar si vol arribar al nucli antic. L'indicador que marca la direcció cap al "Barri antic" fa dies que va per terra i encara ningú l'ha retirat ni, molt menys, reparat. Tant és així, que ahir vam aprofitar aquest servei tan interessant que ens ofereix el web municipal, per comunicar als serveis tècnics les incidències detectades a la via pública. De la mateixa manera, també vam informar l'Ajuntament que el panell de direccions que hi ha davant del CAP Baix Ebre també és inservible, ja que està completament tapat per les branques i fulles d'un arbre. Un conductor que no conegui l'itinerari difícilment podrà saber cap on ha d'anar per agafar l'eix de l'Ebre (C-12), per arribar a l'oficina de BASE o a l'estadi municipal. Tant costa tornar a penjar la làmina que indica la direcció del "Barri antic" o retallar una mica la branca d'un arbre? Són qüestions aparentment insignificants, però molt emprenyadores si ets algú de fora que no coneix Tortosa. Sense anar més lluny, mon cosí va estar visitant diumenge al matí l'església del Roser de Ferreries, pensant-se que en realitat estava a la catedral...

Amposta celebra el concert de les bandes

Manel Zaera fa avui una crònica al seu bloc del concert que van oferir ahir les bandes de la Lira i la Filha, en el marc de la festa major d'Amposta. L'amic Manel, que durant vuit anys va tocar a la Lira, ens explica que no hi ha cap concert fàcil, però que la importància del concert de les bandes durant la festa major fa que el nombre d'assajos que el precedeix sigui elevat. De fet, les obres que es preparen aconstumen a tenir un nivell considerable de dificultat. El concert té una cerimònica que s'inicia amb l'arribada de les bandes. Primer entra a la plaça de l'Ajuntament la banda que toca la primera part del concert. Aquest any era la Lira, la que ha tocat durant la primera part de les festes pels carrers de la ciutat. L'entrada es fa tocant un pas-doble, que acostuma a ser un pas-doble triat especialment per a l'ocasió. Després entra la segona banda, aquest any la Filha, mentres dóna temps que els músics que han d'iniciar el concert prenguin posicions. I després, el concert de l'any. En acabar uns opinaran que ha tocat millor una o altra banda. Els que han iniciat el concert, a gaudir del que queda de festes. Els que l'han tancat, a amenitzar amb la seva música els dies que queden.

Benissanet llogarà els terrenys de l'antic abocador municipal per impulsar una planta fotovoltaica

L'Ajuntament calcula que la instal·lació podrà generar entre 1,2 i 2 megawatts

L'Ajuntament de Benissanet ha tret a concurs públic l'arrendament durant 25 anys dels terrenys de l'antic abocador municipal amb l'objectiu d'impulsar la construcció d'una planta fotovoltaica d'entre 1,2 i 2 megawatts. L'alcalde de Benissanet, Josep Maria Sarroca, va detallar ahir que el projecte neix arran de l'interès d'una empresa per invertir a la població, però que qualsevol promotora podrà presentar la seua oferta per fer-se càrrec dels terrenys, que ocupen unes tres hectàrees de sòl rústic.

Benissanet és el tercer municipi de la Ribera d'Ebre, després de Flix i Tivissa, que vol impulsar la construcció d'una planta fotovoltaica. L'alcalde de Benissanet, Josep Maria Sarroca (CiU), va explicar que el projecte va sorgir després que una empresa del sector contactés amb l'Ajuntament per fer una sèrie de mesuraments. Segons Sarroca, l'empresa va sol·licitar la cessió dels terrenys municipals, però l'Ajuntament està obligat a convocar un concurs públic per arrendar les parcel·les 146, 147 i 246 del polígon 13. L'alcalde va precisar que les parcel·les ocupen una superfície d'unes tres hectàrees de sòl rústic i de secà, que són els terrenys de l'antic abocador municipal, clausurat des de fa anys. «Benissanet fa temps que va apostar pel creixement sostenible i l'agricultura de qualitat, i l'Ajuntament vol donar exemple als veïns amb un tipus d'indústria que produeix energia neta i pot donar un valor afegit a les finques», va remarcar. Segons Sarroca, «si el projecte va bé» podria ser el punt de partida per donar un altre rendiment a les finques de secà d'aquesta part del terme municipal. «Els veïns potser veuran que la instal·lació de plaques solars és una alternativa a haver de vendre les finques als turistes anglesos, o bé a abandonar-les i córrer el risc de patir incendis forestals», va afegir Sarroca. L'alcalde va avançar que, després d'arrendar els terrenys a l'empresa que hagi presentat la millor oferta, el projecte podria concretar-se cap al desembre.

> Un poble sense vent

La planta fotovoltaica de Flix, que podria ser la més gran de l'Estat, preveu generar uns 8 megawatts, mentre que Tivissa calcula que podrà generar uns 2 megawatts. L'alcalde de Benissanet, Josep Maria Sarroca, va avançar que la seua planta també podria fer entre 1,2 i 2 megawatts. Amb la construcció de la planta fotovoltaica, l'Ajuntament vol ingressar 3.000 euros anuals mentre la instal·lació no estiga connectada a la xarxa elèctrica; un l,5% de la facturació si es connecta abans de 4 mesos, i un 1,5% de la facturació més 3.000 euros si es connecta després. «A Benissanet no tenim cap parc eòlic en projecte, perquè per santa desgràcia no tenim vent, però a l'estiu ens rostim pel sol», va dir.


El Punt (17-Agost-2006)

Cap senyal d'obres al Camí dels Codonyers

L'Ajuntament de Tortosa havia anunciat que ahir havien de començar les obres de millora del Camí dels Codonyers, al barri de Ferreries. Però ahir a la tarda les obres encara no havien començat, ni tampoc hi havia cap senyal evident que l'inici dels treballs fos imminent. L'actuació és molt esperada pels veïns i costa poc més de 24.100 euros. L'Ajuntament preveu reparar el ferm, amb la col·locació d'una capa d'aglomerat al llarg del carrer, entre l'eix de l'Ebre i el carrer Ràpita.


El Punt (17-Agost-2006)

Disqus for Marfanta