30 de setembre del 2006

Minuts musicals: Freddy Nois a Plàstic de TVE-2

Avui us porto una joia musical d'aquesta gran videoteca universal que és You Tube. L'usuari Pastisset, que pel nom deu ser algú de més avall del Coll de Balaguer, hi ha penjat un vídeo amb una actuació del grup tortosí Freddy Nois a Plàstic, el mític programa musical de TVE-2. Amb la cançó La moto, que alguns van considerar la cançó de l'estiu de l'any 1990, el grup format per Paco Porres, Cristian Porres, Manel Segarra i Kike Roig van arribar al número 2 de les llistes dels 40 Principals.



Si cliqueu aquí mateix també podreu veure el videoclip promocional, que va ser rodat a Barcelona. Els efectes digitals van afegir-se amb un ordinador Harry, avui totalment obsolet. Però el videoclip és molt divertit. Tot un clàssic, que ja forma part de la nostra memòria musical...

29 de setembre del 2006

El PSC desembarca a la blocosfera ebrenca

Ja són actius els blocs de Núria Ventura, Dolors López, Joaquim Paladella, Pilar Ten i Belinda Esquerra

Bé, si avui al matí us informàvem de l'aparició del bloc del socialista Antoni Sabaté, aquesta tarda us podem avançar el que sembla un veritable desembarcament de membres del PSC a la blocosfera ebrenca. La primera i més destacada aparició és la de l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, la candidata més ben col·locada del PSC ebrenc per convertir-se en diputada. També té bloc la regidora tortosina Dolors López, que també forma part de la llista del PSC per Tarragona, amb opcions força sòlides de sortir elegida com a parlamentària. Un dels que podria repetir com a diputat és l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, que també ha obert el seu bloc a internet. Finalmet, també s'han afegit a la blocosfera ebrenca la regidora de Rasquera i consellera comarcal de la Ribera d'Ebre, Pilar Ten, així com la jove regidora rapitenca Belinda Esquerra. Com a curiositat, només dir-vos que els sis socialistes (Antoni Sabaté, Núria Ventura, Dolors López, Joaquim Paladella i Belinda Esquerra) tenen un link al nou bloc Blocaires de l'Ebre. Voldrà dir això que els nous bloggers socialistes també visiten el nostre fórum i que voldran apuntar-se a la trobada-jornada que estem preparant?

Eoliccat organitza un seminari sobre l'energia eòlica per als periodistes de Barcelona

La patronal EolicCat organitza un curs sobre energia eòlica al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que es completarà amb una visita dels periodistes inscrits al parc eòlic de Rubió. El curs, que tractarà els aspectes tècnics, legals, econòmics i mediambinetals de l'energia eòlica, es farà el proper 5 d'octubre a partir de les 10 del matí, a la seu del col·legi, al número 10 de la Rambla de Catalunya, amb una durada de dues hores i mitja. Durant la jornada es farà entrega d’un dossier amb totes les dades exposades durant l’acte. A la jornada s'explicarà com funciona un aerogenerador, la seua connexió a la xarxa de distribució i altres aspectes tècncis com l'energia eòlica i la intermitència. També altres qüestions legals, com els requisits per muntar un parc eòlic i els passos que cal donar fins a la posada en marxa d’un parc, com les autoritzacions que es necessiten. D'altra banda, també es detallaran els beneficis de l'energia eòlica sobre el territori (inversions, llocs de treball) i els costos de l'energia eòlica. Després d'una pausa per esmorzar, Jaume Morron, d'Ecologistes en Acció, desmuntarà alguns mites sobre l'energia eòlica i també parlarà de l'impacte visual, acústic i sobre l'avifauna. Per tancar la jornada, el president de la patronal eòlica, Ramon Carbonell, exposarà l'opinió d'Eoliccat sobre el desenvolupament actual de l'energia eòlica a Catalunya i el pla català de l'energia.

Queixa veïnal a Ferreries per traslladar Orujosa

L'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent s'ha sumat a la campanya de recollida de signatures que un grup de veïns ha iniciat fa uns dies, per aconseguir que la planta d'Orujosa s'ajusti a la normativa. La fàbrica havia previst traslladar el procés de tractament de la sansa a Vinallop, però de moment manté el procés d'extracció de l'oli a la planta centenària que té vora l'eix de l'Ebre. En declaracions al diari El Punt, el president dels veïns de Ferreries, Eduard Rel, explica que estan preocupats i sorpresos, ja que la fàbrica ha reprès l'activitat després d'assegurar-los que es traslladarien. Rel recorda que el trasllat a Vinallop suposava el tancament definitiu de la fàbrica al barri, però afirma que no ha estat així. Per contra, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, aclareix que el projecte inicial per traslladar la fàbrica Orujosa a Vinallop, prop de la carretera de Santa Bàrbara, preveia dues fases. La primera és la que comprenia el trasllat de la planta de tractament de la sansa, i la segona, el trasllat del procés d'extracció de l'oli de pinyolada. Sabaté explica que no hi ha una data fixada per executar aquesta segona fase, tot i que afirma que l'Ajuntament manté converses amb Orujosa perquè presentin un projecte d'ampliació de les instal·lacions de Vinallop tan aviat com sigui possible, per poder fer el trasllat i evitar les molèsties als veïns.
Siga com siga, la realitat és que hi ha un grup de veïns que se senten perjudicats, i que l'associació de veïns també ha manifestat la seua "preocupació i sorpresa" pel fet que el trasllat d'Orujosa no siga complet. I tot això no és bo. El conflicte d'Orujosa és un tema calent que Tortosa arrossega durant massa temps, i que l'Ajuntament hauria de desbloquejar d'una vegada. De moment, el que sembla que ha fallat és la transparència i la informació directa als veïns sobre els veritables plans de l'empresa i sobre la força que realment pot fer l'Ajuntament.

National Turtusí Geographic i Zaera a Roma

Si hi ha una cosa que m'agrada de la blocosfera ebrenca és que no necessàriament ha de parlar de temes ebrencs. O almenys, no directament. Ahir, el bloc d'Al Turtusí al Maghrib ens oferia un simpàtic reportatge fotogràfic amb els micos de berberia, que són molt més divertits que els de Camarles (per què ningú ha pensat encara a fer visites guiades a la granja del pla de Bif, ja que tenim els micos aquí?). A les fotos del nostre amic que viu i treballa al Marroc podreu conèixer la vida dels micos que es poden veure als boscos del nord d'Àfrica. Diu Al Turtusí una frase que m'ha captivat: "Els mamífers que presenten signes d'intel·ligència són una de les meues debilitats". En aquesta imatge podem veure un mico bebent aigua (reedito: no és aigua, sinó Pepsi), cosa que vol dir dues coses: que són uns animals molt confiats i que, pobrets, deuen patir molta set! Ens diu Al Turtusí que hi ha un total de 54 micos a la colònica que hi ha al bosc del Cedre de Guraud, a les afores d'Azru, a l'Atlàs Mitjà marroquí i a quatre hores en cotxe des de Casablanca. Al bloc o clicant aquí mateix podeu veure que un, el més gros de tots, va pujar dalt del cotxe, i que d'allí no es va voler baixar fins que li van portar una bossa plena de massanes.
L'altre exemple viatger de la blocosfera ebrenca són les diferents entrades que durant els últims dies està penjant Manel Zaera, com a resultat del seu viatge de noces a Roma, la ciutat eterna. Zaera, amb molt d'encert, ens explica el cas de la Fontana de Trevi i el compara amb una situació semblant que es produeix a Tortosa. "Alguns diuen que aquesta font decep en veure-la en viu, però a mi en canvi no em va donar aquesta sensació. En un espai reduït tens una font impressionant, amb un soroll relaxant de l'aigua brollant contínuament. Aquesta font em va recordar les escales de la catedral de Tortosa. Si a la Fontana di Trevi li tombessin els edificis del davant per donar-li un espai més gran davant, perdria el seu encant, com sembla que pot passar amb la catedral de Tortosa amb el projecte de gran plaça al davant que es vol fer". Més clar, l'aigua de la fontana...

Antoni Sabaté ja és també a la blocosfera

El socialista Antoni Sabaté, exalcalde de Flix i actual director dels serveis territorials de Cultura, és l'última incorporació política a la blocosfera ebrenca. La veritat és que l'aparició del seu bloc s'ha fet esperar, ja que considero que és un dels polítics de les Terres de l'Ebre que té un perfil més blocaire. Sabaté és una persona molt culta i té una gran experiència com a càrrec públic, amb una llarga trajectòria dins del seu partit, però sobretot té moltes coses a dir. A més, la seua posició actual, com a delegat de Cultura, li permetria parlar de qüestions més lluïdes i no tan compromeses com aquelles que estan relacionades amb la brega política del dia a dia, que desgasten més i indubtablement són més desagradables. El primer article de Toni Sabaté al seu bloc és una interessant reflexió sobre la construcció de la regió de l'Ebre, en què el flixenc torna a proposar la formació de dos conurbacions triangulars al sud i al nord del territori: Tortosa-Roquetes-Amposta-l'Aldea i Móra dEbre-Flix-Gandesa. Amb tot, Sabaté adverteix que perquè el projecte de Terres de l'Ebre tinga èxit, "és del tot imprescindible incentivar un sentiment de pertinença real entre tots els pobles de les Terres de l’Ebre i que el Sud es guanyi dia a dia el Nord. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta necessiten percebre que són tingudes en compte pel Baix Ebre i Montsià, per les seves institucions polítiques, econòmiques, socials i també les mediàtiques".

28 de setembre del 2006

Primera imatge de la Tortosa d'El Perfum

Aquesta és la primera imatge publicada del resultat del rodatge a Tortosa d'algunes escenes de la pel·lícula El Perfum, que s'estrenarà el 24 de novembre. Com recordareu, es tracta d'una coproducció europea que va ser parcialment filmada a Tortosa, així com a d'altres ciutats catalanes. Al meu altre bloc, Freak-Ebre! , podreu veure el tràiler complet en què apareix per primera vegada el resultat de les escenes rodades al riu Ebre, un cop passades pel filtre dels efectes digitals per fer veure que era el Sena al seu pas per París. Si el veieu, podreu comprovar que el resultat és realment espectacular. Això sí, heu d'estar ben atents perquè el tràiler només mostra una imatge fugaç del riu, just després de la intrigant escena en què el bebé olora el dit del jove. Das Parfum és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patrick Süskind. L'encarregat de dirigir la pel·lícula ha estat l'alemany Tom Tykwer.

Dol per la tràgica mort d'un jove de Tortosa al metro de Barcelona

Avui serà l'enterrament d'un jove de 22 anys, veí de Tortosa, que dimarts al matí va morir al metro de Barcelona. El noi és fill d'una família molt coneguda a la ciutat i nét del president de Cantaires de l'Ebre i del Casal Tortosí, Jordi Angelats. L'edició de Barcelona del diari El Punt detalla avui que els Mossos d'Esquadra estan investigant l'aparició del cadàver del jove tortosí al túnel del metro de Barcelona, a l'altura de l'estació del Liceu de la línia 3. El maquinista va donar l'avís a tres quarts de set del matí. A Tortosa circulen rumors que algú havia atracat el noi, o que fins i tot que l'havien empenyat perquè caigués, però les càmeres de videovigilància de l'estació van registrar que el jove baixava voluntàriament a les vies del tren, sense que ningú l'hi empenyés i aparentment quan estava sol i no circulava cap comboi. Els investigadors, però, desconeixen si el jove intentava canviar d'andana saltant les vies o si tenia altres intencions, abans de ser atropellat pel metro. Segons altres fonts, el noi va ser atropellat per dos combois diferents.

ERC hauria de treure més profit electoral de la gestió de Lluís Salvadó

ERC ha estat, fins al moment, el partit polític més actiu del que portem de campanya. Com a mínim, els republicans han estat els més actius pel que fa a rodes de premsa i intervencions en debats públics, sabent-se situar amb rapidesa al costat de la coordinadora contra la instal·lació d'un cementiri nuclear. L'exconsellera Marta Cid està fent una feina impressionant per aparèixer un mínim de tres o quatre vegades per setmana a la premsa, tocant el màxim número possible de temes i intentat deixar clara quina és la posició d'ERC en cada qüestió. La planificació de la campanya que ha fet la candidata ebrenca d'ERC em sembla prou correcta, però no sé si l'ampostina podrà aguantar el mateix ritme fins l'1 de novembre. A més, Cid sembla interessada en recórrer tot el territori per escoltar tots els sectors implicats i explicar les propostes electorals d'ERC, quan potser el més rendible des del punt de vista mediàtic seria fer les reunions i les rodes de premsa a Amposta o Tortosa.
De totes maneres, el que em sorprèn de veritat és l'escàs protagonisme que està tenint a la campanya l'exdelegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó. El rapitenc va poder marxar del Palau Abària amb la cara ben alta, després d'una gestió en què s'hi podrien trobar molt poques taques. Salvadó va aconseguir que la Delegació funcionés a un bon ritme, tot i les esquerdes del tripartit (unes esquerdes que, on primer van fer-se evidents, va ser a les Terres de l'Ebre). És possible que ERC no estiga interessada ara en recordar la seua etapa de govern al tripartit, per allò de la famosa equidistància electoral... Però hauria de saber treure més profit de la gestió d'un dels membres d'ERC que té millor imatge de govern a les Terres de l'Ebre.

Ferran Bel diu que l'alcalde no serà diputat "per ser un convers d'última hora"

El candidat de CiU a l'alcaldia de Tortosa, Ferran Bel, no va reactivar fins ahir el seu bloc -ha estat l'últim en fer-ho, després de Ricard Forés (ERC) i Joan Sabaté (PSC)-, però va irrompre en l'actualitat de la blocosfera ebrenca amb molta força. Amb un llarg article titulat Soroll electoral, Bel ens adverteix de la multitud de propostes electorals -moltes irrealitzables- que ens faran els diferents partits durant la campanya de les autonòmiques de l'1 de novembre. Evidentment, Bel afegeix que CiU serà l'única formació que no entrarà en cap subhasta, ni farà "cap cursa de propostes que després no podrem complir". Ara bé, aquest matí escolto a Ràdio Ebre que CiU ja ha enllestit el seu programa electoral, i que prometen fer un tramvia que unirà Tortosa, Amposta i l'estació de ferrocarril de l'Aldea. Jutgeu l'electoralisme d'aquesta proposta vosaltres mateixos...
D'altra banda, no m'ha estranyat gens que Bel s'hagi sumat també a la cantarella tripartit o CiU que els ideòlegs de CiU han establert per a la campanya. Però el més trencador de l'article és l'afegitó final, en què Bel fa una subtil referència a la situació política de l'alcalde dins del seu partit. "Hi ha algú que pot pensar que dins d’aquest soroll electoral, sense que ningú se n'adoni, es pot proclamar com el més Montillista dels montillistes, quan fins fa unes setmanes era el més maragallista dels maragallistes. El problema és que els conversos d'última hora acostumen a quedar-se sense cadira", escriu el candidat de CiU referint-se a Sabaté.

26 de setembre del 2006

Elvira Lindo, Pepe Rubianes i Antonio Cañizares

Encara al·lucino amb l'enrenou que va organitzar-se la setmana passada a Barcelona perquè l'Ajuntament havia convidat l'escriptora Elvira Lindo a fer el pregó de La Mercè. Molts dels que fa només quinze dies es cremaven a lo bonzo perquè l'espectacle de Pepe Rubianes havia estat censurat a Madrid, ara deixaven entreveure el llautó de la seua intolerància siamesa amb una pregonera que l'únic pecat que ha comès és que no sap parlar en català. Més enllà de les raons que haja tingut l'Ajuntament de Barcelona per convidar la creadora de Manolito Gafotas, del qual confesso que en sóc un gran seguidor, el que m'ha molestat és l'escassa elegància dels que van escridassar Elvira Lindo només pel fet d'expressar-se en la llengua de Cervantes (igual que centenars de milers de veïns de Barcelona, als quals ningú gosaria escridassar pel carrer). De fet, em dol perquè l'escridassada dóna arguments els que critiquen -des de dins i des de fora de Catalunya- el famós genocidi lingüístic que hi ha contra el castellà. A partir d'ara, gent com l'arquebisbe metropolità de Toledo, Antonio Cañizares, podrà dir sense embuts que l'Estatut trenca Espanya i que els catalans portem el signe de l'Anticrist. Per cert, Cañizares va ser convidat a portar el pendó durant la processó de la Cinta, a les festes de Tortosa, i no vaig veure ningú escridassant-lo, ni molt menys vaig detectar cap campanya de gran abast mediàtic criticant la invitació al cardenal. Potser són coses meues, però em sembla que una escriptora progressista sempre serà més molesta que un capellà cavernícola.

Panxampla obre el debat sobre els camps de golf

El Casal Popular Panxampla ha organitzat per divendres un acte públic, amb l'objectiu de debatre les repercussions que tindrà sobre el territori la propera construcció de camps de golf i urbanitzacions. Durant la jornada, que es farà a les 20.30 hores a la seu de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (Casa de l'Aigua, a l'antiga estació del Carrilet de Tortosa) es passarà el documental Reflexions sobre l'urbanisme a la Marina, que parla de la situació de les comarques de la Marina Alta i Marina Baixa (País Valencià) actualment molt castigades per la saturació de projectes urbanístics i camps de golf. A l'acte també hi participaran membres del GEPEC i de Panxampla, dues entitats que han presentat al·legacions al projecte que Tortosa Golf Resort ha previst fer a la pedania tortosina de Vinallop. En acabar s'obrirà un torn de debat en què podran participar totes les persones assistents.

El president de la Cambra inaugurarà Autoparc

El nou president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, serà l'encarregat d'inaugurar divendres l'onzena edició de la fira Autoparc. L'acte començarà a partir de les vuit del vespre, al passeig central del parc municipal Teodor González. Autoparc 2006, que compta amb la participació de deu concessionaris i agents oficials d’automoció, exposarà prop de 200 vehicles de totes les marques i models, durant tot el cap de setmana. L’horari de visita a la fira, l'entrada a la qual és gratuïta, serà de les 10.30 hores a les 14.00 hores, i de les 16.30 hores a les 20.30 hores. L'Autoparc ocuparà una superfície total de 7.500 metres quadrats. En la passada edició, la fira del vehicle d'ocasió de Tortosa va aconseguir un volum de vendes de 194.300 euros, corresponent a19 vehicles venuts. El vehicle més barat exposat en l’edició de 2005 va ser de 1.200 euros, i el més car, de 44.500 euros.

25 de setembre del 2006

La línia de Móra la Nova aguantarà (com a mínim fins després de les eleccions)

Ara estic convençut que la línia ferroviària Reus-Móra la Nova-Casp, que també uneix Barcelona i Saragossa, ja no té els dies comptats. Demà a la tarda, l'Entesa Catalana de Progrés instarà el govern central a mantenir i millorar la línia, que segons les últimes informacions i rumors corria el perill de reduir la seua activitat i finalment desaparèixer. El senador per Tarragona de l'Entesa, Lluís Aragonès, que també és el portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment del Senat, presentarà demà una moció que demana, entre d'altres mesures, mantenir obertes, operatives i en servei les estacions de Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre, així com les plantilles de personal adscrites a elles. A priori podem pensar que el senador de l’Entesa ho tindrà fàcil per cònvencer el govern estatal, del mateix color polític que l'Entesa, quan falten menys de dos mesos per a les eleccions autonòmiques. Com a mínim, per arrencar un compromís de millora, per poder-lo utilitzar durant la campanya electoral al territori. Per si de cas, els dirà que aquesta línia és un veritable corredor ferroviari del riu Ebre, fonamental per a les comarques de la Ribera d’Ebre, Priorat i Baix Camp, així com la principal via de comunicació entre els ciutats de Reus i Tarragona.

Jana Muñoz ja no és jove

La regidora de Joventut de l'Ajuntament de Tortosa, Jana Muñoz, ja no és jove. Aquesta és la conclusió a la que he arribat després de conèixer la iniciativa que ha posat en marxa avui el web municipal, amb l'objectiu que tots els joves -però només els que tenim entre 15 i 29 anys- puguem donar la nostra visió sobre la ciutat. Si jo tinc 29 anys i la regidora és un any més gran que jo, això vol dir que la regidora de Joventut queda fora del públic objectiu del projecte. Al marge de l'anècdota, el que puc dir és que l'organització de l'activitat La Visió Jove de la Ciutat de Tortosa m'ha semblat força interessant. Hi ha diferents maneres de participar (a través d'entrevistes personalitzades, a través de grups de discussió, contestant una enquesta on-line, escrivint directament a la regidora i a través d'un programa de Ràdio Tortosa). A més, la regidoria de Joventut té previst posar en marxa un sistema que permetrà difondre, a través de SMS i correus electrònics, totes les activitats que s'organitzin per als joves.

El contrasentit de l'Autoparc de Tortosa

Com ja és habitual, després de la setmana de la mobilitat sostenible i els seus actes més o menys reeixits, Tortosa ens convida a moure'ns en cotxe amb la fira Autoparc, que enguany s'organitza el cap de setmana que ve, entre el 29 de setembre i l'1 d'octubre. Com a mínim, ara l'Auroparc ja s'organitza una setmana després del Dia Sense Cotxes, ja que en alguna ocasió, fa un parell d'anys, van arribar a coincidir. Era el dia sense cotxes i el parc estava ple de vehicles d'ocasió... Amb tot, no cal esperar a la fira Autoparc per veure el parc municipal amb cotxes aparcats, ja que també comença a ser habitual que alguns conductors espavilats aparquin al costat del restaurant El Parc, fent veure que són treballadors del local. Tan difícil seria trobar una altra data, més allunyada del Dia Sense Cotxes? I posats a vendre cotxes, per què Tortosa no té una fira del vehicle d'ocasió amb una periodicitat més alta, com la que té Amposta?

Narbona consumarà avui el Pacte de l'Aigua


La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, arriba avui a Saragossa per presidir la reunió de la comissió de seguiment del Pacte de l'Aigua. Narbona rebrà l'informe aragonès sobre la regulació del riu Gàllego i el dictamen sobre el Matarranya, i els aragonesos esperen que faci pública la posició del govern de l'Estat sobre els dos casos. A més, la visita de Narbona també ha de servir, segons informa avui l'Heraldo de Aragón, per subscriure el conveni que comprometrà el Ministeri a executar 134 obres d'abastament, sanejament i depuració d'aigua a 97 municipis dels Pirineus aragonesos. La darrera convocatòria de la comissió va fer-se al febrer del 2005, quan Narbona va donar suport als dictamens de la comissió de l'Aigua sobre la construcció de l'embassament de Sant Salvador, com a alternativa a Santaliestra, i sobre el recreixement de Yesa. Des que va accedir al Ministeri, Narbona ha reiterat que l'Estat assumirà tots els acords assolits amb Aragó. Amb tot, el Ministeri també ha rebut la documentació dels sectors que s'oposen a la construcció de qualsevol pantà a la conca del Gállego, i per això els ecologistes, els representants de la Universitat i els de la CHA van abstenir-se en lloc de votar-hi en contra. Tot apunta que la ministra acceptarà construir un embassament a Biscarrués de 35 hectòmetres. En quart al dictament sobre el Matarranya, estableix que no cal construir el pantà de la Torre del Compte, amb l'actual demanda hídrica.

24 de setembre del 2006

Ferran Bel viatja a Osca per veure els contenidors i els camions de la brossa

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ferran Bel, ha viatjat recentment a Osca, segons una informació del web de Radio Huesca que ahir circulava per la llista de correu d'Ebrencs. Segons la notícia, Bel va visitar les instal·lacions de Grhusa, com a representant del consorci per a la gestió dels residus del Baix Ebre i del Montsià. L'objectiu del viatge era la propera adquisició de camions i contenidors que s'han d'instal·lar als municipis de la comarca, i conèixer de primera mà el resultat que estan tenint aquests serveis que ha posat en marxa Grhusa. Durant la visita han pogut veure com funciona la recollida amb els contenidors de superfície a Osca, però també els contenidors soterrats de la comarca de l'Alto Gállego. Grhusa és una empresa pública creada l'any 2002, que s'encarrega de gestionar la recollida i el transport dels residus sòlids urbans, així com l'abocador i les estacions de transferència de tres comarques, la Jacetania, la Hoya de Huesca i l'Alto Gállego. En total, 68 municipis, 294 nuclis de població i un cens d'habitants de 94.485 persones. Per tant, un sol consorci públic gestiona la recollida i la gestió dels residus d'un territori amb una població similar a la de les Terres de l'Ebre, ja que aquesta zona d'Osca creix força en població pel turisme de les valls pirinenques. El seu abocador té 20,5 hectàrees, amb una capacitat de 320.000 metres cúbics i una esperança de vida de cinc anys més. Podeu veure la resta de dades tècniques clicant aquí mateix. La resta de comparacions amb la situació dels residus a les Terres de l'Ebre ja són cosa vostra...

Edito: Ferran Bel no és l'únic que ha anat de visita didàctica els últims dies. Dos representants polítics del consorci de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat van participar el 13 i el 14 de setembre en un viatge a la regió italiana del Piamont, organitzat per l'Agència de Residus de Catalunya. L'objectiu era veure com funciona el sistema de pagament per producció de residus de bossa prepagada al municipi de Dogliani (5.000 habitants). També havia de visitar-se el consorci Covar14 (que afecta 19 municipis amb una població de 260.000 habitants), on s'efectua una recollida dels residus municipals porta a porta amb cinc contenidors de diferents fraccions i microxip. L'estada es completava amb estades a altres municipis, com ara Beinasco (20.000 habitants) o Grugliasco (25.000 habitants), on s'estudiaven els sistemes de recollida de residus que s'hi apliquen.

El Col·legi de Periodistes de l'Ebre concedeix tres beques per a la innovació audiovisual

Joana Pardos, Joan Salvatella i Josep Antoni Moliné (Ebreimagini) han estat els guanyadors d'una de les beques convocades pel Col·legi de Periodistes de la Demarcació de les Terres de l'Ebre per fomentar la innovació en el camp audiovisual entre joves professionals, amb un import de 1.500 euros. El projecte que han presentat, amb el títol Dos punts, proposa desenvolupar unes peces documentals d'entre 7 i 10 minuts a través de les quals s'explicaran històries de fets i gent que sovint passen desapercebudes, malgrat que desenvolupen tasques necessàries per a la societat. Aquestes peces s'organitzarien en blocs de quatre, i s'emetrien una per setmana, en el marc d'un informatiu més ampli.
El jurat ha decidit concedir també dos accèssits, amb un import de 1.000 euros cadascun, a Guillem Barberà i Santi Valldepérez, amb la coordinació de Carme Queralt, per l'adaptació televisiva del llibre La cuina a les terres de l'Ebre; i a Daniel Gutiérrez Borrego, per la proposta titulada Oficis estranys.
L'objectiu de les beques és que aquestes professionals puguin realitzar un capítol pilot dels seus projectes, amb l'objecgtiu de presentar-lo a alguna televisió que puga tenir interès en la realització de tota la sèrie. El jurat ha estat format per la presidenta i el vocal del Col·legi de Periodistes de la Demarcació de les Terres de l'Ebre, Amparo Moreno i Víctor Sorribes; Joana Gilabert i Anna Mayor, membres de la Junta d'ACRE; Miquel García, cap de nous formats de TV3; Albert Curto, director de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre; Alex Farnós, director del Museu del Montsià; Josep Antoni Collazos, responsable de l'Arxiu de Flix, i David Tormo, director del COMEBE.
En aquesta primera convocatòria han quedat desertes dues modalitats de beques, per a la creació de l'Arxiu de la Memòria Audiovisual de les Terres de l'Ebre, i pel desenvolupament del Laboratori per a la Recerca i la Innovació de la Comunicació Digital, per manca de propostes.

23 de setembre del 2006

La conferència de Wifredo Miró per la Diada va molestar un alcalde pedani

Com alguns ja sabreu, l'encarregat de pronunciar la conferència institucional de l'11 de Setembre a Tortosa va ser el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró. Però no tothom va estar d'acord amb la decisió de l'alcalde, Joan Sabaté, d'haver convidat Miró a fer la conferència de la Diada. Segons ens expliquen, un representat personal de l'alcalde en una de les pedanies del municipi hauria arribat a plantejar-se la seua dimissió, quan va saber que Sabaté havia convidat el dirigent sindical. En aquest sentit, cal recordar la mala relació de Miró amb dos alcaldes pedanis, sobretot des de l'esclat del cas de la pressumpta venda de papers a immigrants. En qualsevol cas, la renúncia al càrrec finalment no va consumar-se, però el que està clar és que hauria posat l'alcalde en una situació molt difícil, a pocs mesos de les eleccions.

Pallarès i Paladella prometen una campanya dura

Només la proximitat d'una cita electoral pot enfortir les conviccions ecologistes dels polítics. I més encara, si a la teua comarca tens un focus d'oposició ciutadana fonamentat en una polèmica mediambiental, en què has tingut un paper controvertit. A la Terra Alta, si la plataforma demana que no s'instal·lin tants parcs eòlics ni es construeixi la línia d'evacuació, el president comarcal Xavier Pallarès (candidat per CiU al Parlament) ha de demostrar que és més ecologista que ells, i ara afirma que vol afegir les serres de Pàndols i Cavalls al parc natural dels Ports (cosa que la plataforma ja feia temps que no demanava, perquè considerava que no ho aconseguirien mai). De fet, tothom sap que Pàndols i Cavalls -que també són escenari històric de la Batalla de l'Ebre- van quedar fora del parc natural perquè eren paratges candidats a la implantació de més molins. "Ja no ens podran dir que estem en contra del medi ambient", deu calcular Pallarès. El seu antagonista comarcal, l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella (diputat i també candidat pel PSC al Parlament), ja l'ha vist vindre i ahir va dir que Pallarès no busca l'interès de la Terra Alta. El president ha convocat els alcaldes de Batea, Gandesa i la Fatarella per parlar del tema eòlic, i Paladella li ha contestat que no acudirà a cap reunió si no és d'àmbit comarcal i en el marc del consell d'alcaldes. Segons llegeixo avui a El Punt, Paladella també va denunciar la incoherència que suposa que ara Pallarès demani informació als mitjans de comunicació del projecte de la línia d'evacuació que promou Aerta, quan temps enrere se situava al costat dels seus responsables. El també diputat del PSC va denunciar, a més, el canvi de posició adoptat per Pallarès. Segons Paladella, diferents ajuntaments havien demanat tractar el debat eòlic des d'un àmbit comarcal, però Pallarès sempre va impedir qualsevol debat adduint que el tema no era competència del consell.

22 de setembre del 2006

Festa del grup Rars a Tortosa, el 29 de setembre

El bloc de Manel de la Vega ens avança avui el contingut de la festa del setè aniversari del grup de teatre Rars, que es farà divendres que ve, 29 de setembre, al teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. Es tracta d'un espectacle gratuït, que començarà a les 22.00 hores i que inclourà una representació teatral i també l'estrena de dos curtmetratges realitzats pel director de Rars, Joan Manel Guijarro. Els curts es titulen Al Morir, una reflexió sobre la violència de gènere i les conseqüències de la mort, i Limpiza a fondo, en què la violència i el seu tractament mediàtic tenen un paper fonamental. Com diu Manel, Rars són un bon exemple del ressorgiment cultural a Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre, i una de les companyies del territori que més treballen lluny de casa nostra. Una de les seues produccions més valorades és l'obra Hasta que la muerte nos separe, que va sorprendre pel seu compromís contra la violència masclista molt abans que el tema es convertís en un fenomen mediàtic. Per saber més coses sobre Rars podeu visitar la seua pàgina web, clicant aquí mateix.

La CHE no ha fet res per combatre la mosca negra

He trobat molt encertades les últimes declaracions del delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Miquel Castelló, sobre la nul·la implicació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a l'hora de combatre la plaga de la mosca negra. Els polítics no ens tenen gens acostumats a aquest tipus de manifestacions, tant clares i contundents, a l'hora de criticar la gestió d'un altre organisme controlat per gent del seu mateix partit. Les Terres de l'Ebre estan plagades d'exemples de polítics que només veuen obstacles i paranys quan les altres administracions estan governades per altres partits, però que guarden silenci o fins i tot justifiquen qualsevol despropòsit, abandonament, injustícia o falta d'interès, quan els que governen les altres administracions tenen el mateix carnet. De fet, Castelló ha arribat a dir que la CHE només ha actuat decididament contra la plaga del musclo zebra quan les larves i els exemplars adults han estat localitzades aigües amunt de Riba-roja d'Ebre i davant de Saragossa. I això és una veritat tan gran com la catedral de Tortosa, encara que no tinga escales. «No pot ser que tenint un problema com aquest al riu, la CHE s'inhibeixi i només se'n faci càrrec quan arribi riu amunt i s'hagi estès com en el cas del musclo zebra», va insistir ahir el delegat, segons llegeixo avui a El Punt. Quan algú, sobretot un polític, diu les coses com són, només podem felicitar-lo.

Lo Círcul Artístic de Tortosa, niu d'una secta?

Aquesta setmana m'he quedat al·lucinat amb el contingut d'una carta publicada per la revista L'Estel. La carta està signada per Isabel Mangrané, i porta per títol Lo Círcul Artístic, niu d'una secta. Segons l'autora, el mateix espai que havia estat escenari d'exposicions "glorioses, com les del gran pintor Ferran Arasa, ara s'omple dels crits i exorcismes d'una secta". Pels que no sou de Tortosa o sou massa joves per recordar-ho i no teniu ganes de furgar als llibres d'història, el Círcul Artístic era una entitat cultural, nascuda l'any 1949, que tenia la seu social al carrer Pintor Gimeno, just damunt de l'actual botiga de pintures Jabs. El Círcul Artístic va ser una de les entitats clau en la recuperació cultural i associativa durant tota la postguerra i els últims anys de la dictadura, sobretot a partir de la fundació d'Òmnium Cultural a Tortosa (1971). Així, el ja rebatejat Cercle Artístic va sobreviure només fins al 1982, després d'entrar en una crisi del món associatiu que també va afectar, amb més o menys virulència, altres entitats tortosines com el Centre del Comerç, el Club de Tennis, el Patronat, els Cantaires de l'Ebre i el Club Universitari.
En fi, segons aquesta veïna, el local del Cercle Artístic és ara el niu d'una secta, tot i les denúncies que han fet durant els últims mesos, com "cridar a la policia local cada cap de setmana". La signant de la carta lamenta el poc interès de l'Ajuntament pel tema, i adverteix que faran noves accions de protesta per denunciar la situació...

21 de setembre del 2006

Vídeos de la UEC Tortosa a You Tube

Tafanejant per You Tube m'he trobat que algun membre de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Tortosa hi ha penjat una sèrie de vídeos amb jornades d'entrenament per diferents indrets de les Terres de l'Ebre. Si voleu fer una sortida virtual amb aquest grup d'amants de la muntanya, només heu de fer un clic i els acompanyareu per la Foradada del Montsià, la Canal de la Barcina, el barranc de Lloret, la Caramella i Mola Castellona. Per cert, alguns dels muntatges musicals estan força bé, i el vídeo de la Foradada inclou, al final, un gag amb la cervesa d'un tal Carlos.

La blocosfera ebrenca prepara una trobada

Fa uns dies que una proposta de Daniel Gil, responsable del bloc Bauen, ha servit per reactivar una vella idea que teníem en comú amb Manel Zaera: organitzar una jornada sobre la blocosfera de les Terres de l'Ebre. Bauen ho ha plantejat més com una quedada blogger, però penso que les dues propostes poden ser perfectament compatibles i complementàries. Ràpidament, Jaume Llambrich (El Basar de les Espècies) s'ha posat mans a l'obra i ha creat dos instruments que ens poden ajudar molt a l'hora d'organitzar millor la trobada. D'una banda, l'amic Jaume ha posat en marxa el bloc Blocaires de l'Ebre, en què ja es comença a informar de la idea. Però sobretot, ha habilitat un interesant script, fet amb Google Reader i la llista de blocs ebrencs que havia elaborat Daniel Gil, per veure gairebé a l'instant les actualitzacions dels diferents blocs de les Terres de l'Ebre. Si el vostre bloc encara no és a la llista, no dubteu a posar-vos en contacte amb qualsevol de nosaltres, i l'inclourem amb molt de gust.
L'altre instrument per organitzar la trobada blogger és el Fòrum de Blocaires de l'Ebre, en què ja us podeu inscriure i participar, i on podrem escoltar els vostres suggeriments per a la jornada o bé resoldre qualsevol dubte o petició que tingueu. Ens llegim!

Sabaté reactiva el seu bloc amb un article sobre el nou hospital de Tortosa

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, ha reactivat el seu bloc fa escassos minuts, després d'una període d'hivernació que l'ha mantingut inactiu durant gairebé tot l'estiu, des del passat 20 de juliol. De fet, ahir a la tarda ja us comentàvem que el candidat d'ERC, Ricard Forés, havia estat el primer alcaldable tortosí que havia reanimat el seu bloc, coincidint amb l'inici del curs polític (encara que alguns hagin interpretat el nostre comentari en positiu com un atac contra el republicà). Però bé, al que anàvem. L'article de Sabaté està centrat en l'anunci sobre el trasllat de l'hospital de Tortosa al sector de la Farinera, amb una promesa d'inversió de 120 milions d'euros. Segons Sabaté, cal defugir "les crítiques destructives que es fonamenten només amb rabietes pròpies de nens petits i mirar endavant, ja que el més important és que es faci". L'alcalde recorda altres compromisos del govern català, com la seua contribució a la derogació del transvasament de l'Ebre, la posada en marxa del campus universitari o la subvenció milionària de la Llei de Barris. Finalment, Sabaté també aprofita per introduir una falca publicitària en favor del candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, José Montilla.

Tortosa Somriu ja té efectes secundaris

La campanya institucional Tortosa Somriu ja està tenint els primers efectes secundaris de caràcter contrari, tant des de l'àmbit polític com des de l'àmbit ciutadà. El grup municipal de CiU ha fet aquesta setmana una roda de premsa (que ja ens està repetint Tortosa Televisió a totes hores), en què va denunciar les contradiccions entre el contingut de la campanya Tortosa Somriu i el mal estat de conservació de l'antiga oficina de turisme de l'entrada de Tortosa. De fet, fins al dia de les eleccions municipals, al maig de l'any que ve, serà normal veure que els grups de l'oposició ataquen el govern de Joan Sabaté amb tot tipus d'ironies sobre la campanya, ja que la propaganda institucional no pot amagar la falta de manteniment generalitzada que hi ha als carrers, per molt que l'àrea de Serveis s'estiga esforçant els últims mesos per capgirar la situació. La gent té molt interioritzada la idea que els carrers estan molt malament, i posar en marxa una campanya per millorar l'autoestima i canviar la imatge de l'Ajuntament, sense haver canviat abans la imatge de la ciutat, és realment una imprudència política.
De fet, l'altre dia llegia una carta a la revista L'Estel, escrita per una persona molt respectable i vinculada al món de les entitats, Anselm Horta. A la carta, Horta posa en dubte que l'alcalde trepitgi els carrers, i li pregunta si està content amb qüestions com la neteja de la ciutat o la imatge que s'emporten els turistes que ens visiten. Horta també adverteix de la falta de seguretat i conclou: "Tinc la impressió que vostè viu a un altre municipi i no sap com està de degradada la nostra ciutat, l'emprenyament dels tortosins, i de la manca de respecte que com a autoritats, vostè i els que li donen suport dintre del govern municipal vénen demostrant-nos dia a dia a tots nosaltres". Horta pot tenir més o menys raó, però a Tortosa són centenars les persones que pensen més o menys igual.

20 de setembre del 2006

El bloc de Ricard Forés (ERC) reprèn l'activitat

El bloc del candidat d'ERC a l'alcaldia de Tortosa, Ricard Forés, ha reprès l'activitat aquesta setmana, després d'un llarg període de vacances. L'inici del curs polític i la proximitat de la campanya de les eleccions al Parlament han propiciat el reviscolament del bloc de Forés, que no havia trepitjat la blocosfera des del 14 de juny. Un abandonament inexplicable, tenint en compte que Forés és un candidat encara desconegut, i que a través d'internet podria donar-se a conèixer i fer arribar les seues propostes a molta gent, sobretot als més joves. Amb tot, a la seua reaparició blocaire Forés no ens parla de política local, sinó d'aquesta campanya de recollida de signatures que ha organitzat ERC per reclamar el traspàs de l'aeroport. Forés i els candidats al Parlament per les Terres de l’Ebre, Marta Cid i Josep Felip Monclús, van recollir signatures dissabte al matí a la Plaça de l’Àngel de Tortosa. Serà això un apropament de Forés al sector de Monclús i a l'anomenada cúpula ampostina del partit?
Per cert, els blocs de Joan Sabaté i Ferran Bel, els altres dos alcaldables per Tortosa que també tenen un espai a la blocosfera, han estat igual d'inactius durant tot l'estiu. L'últim missatge de Sabaté és del 20 de juliol, i el darrer del candidat de CiU conserva la fatídica data del 18 de juliol...

Dolors López també anirà al Parlament Europeu

Reconec que el titular d'aquesta entrada és una mica trampós, però és que la regidora de Serveis i Turisme de l'Ajuntament tortosí, Dolors López, ha estat nomenada nova presidenta de l'associació europea Térre de Riviéres. I aquesta nova responsabilitat la portarà a Brussel·les a l'octubre, amb l'objectiu de presentar els projectes de l'entitat a diferents comissions del Parlament Europeu. Una de les principals propostes que preveu presentar Térre de Riviéres és promoure una ruta turística per diferents rius europeus. En aquest sentit, cal recordar que amb la subvenció atorgada en el programa 2004-2006, que va ser de 70.000 euros, Tortosa ha pogut desenvolupar una de les seues principals activitats turístiques aquesta temporada, “Viu lo riu”, i també ha promogut altres iniciatives, entre les quals destaca la celebració a Tortosa de la Universitat de l’Aigua, el setembre de l’any passat.
Pel que fa a la proposta del nou programa 2006-2008, aquesta es va realitzar en el marc de la darrera assemblea general de l'entitat, realitzada per Térre de Riviéres a la ciutat hongaresa de Rackocifalva, la setmana passada. De fet, va ser en aquesta reunió que també es van renovar els càrrecs de la direcció de l'entitat, i que Dolors López va ser proclamada, per unanimitat, presidenta de Térre de Riviéres. L'associació agrupa diferents ajuntaments i entitats d’una desena de països (Alemanya, Anglaterra, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Suècia, Eslovàquia, Polònia i Hongria), amb l’objectiu fonamental de treballar conjuntament per al desenvolupament d’estudis i treballs al voltant dels rius i el seu entorn.

Ensurt al carrer Montcada per la caiguda d'una finestra prop de dos funcionaris de la Generalitat

Dos alts funcionaris de l'administració de la Generalitat a les Terres de l'Ebre han tingut aquest matí un bon ensurt mentre caminaven pel carrer Montcada de Tortosa, segons ens ha explicat un testimoni presencial dels fets. Quan passaven a l'altura de la cafeteria La Fusteria, que acaba d'obrir en aquesta zona del nucli antic la germana d'una regidora de l'Ajuntament, els ha caigut una finestra que uns operaris estaven muntant en un edifici que s'està rehabilitant. Conscients que la finestra ha estat a punt de caure'ls al damunt, possiblement amb funestes conseqüències, els funcionaris s'han quedat blancs com la llet. En aquest sentit, la queixa que ens ha arribat (si bé encara no hem tingut temps de verificar-la) és que les obres no tenien cap tanca o cap sistema de protecció, per evitar la caiguda d'elements al carrer.

La Llotja balla la jota

La Marfanta us vol recordar que aquest dissabte, 23 de setembre, la Llotja del parc municipal de Tortosa serà l'escenari de la primera jornada de Parelles de Jota, que organitza el Casal Popular Panxampa per recuperar el ball tradicional de les Terres de l'Ebre. Hi participaran diferents grups de jota d'alguns pobles ebrencs, com Benifallet, Gandesa, Paüls, Pinell de Brai, Vilalba dels Arcs, Amposta i Xerta. La música anirà a càrrec de Los Pàndols, amb la col·laboració de Terrer Roig i també de Pepet i Marieta. Si voleu saber més coses sobre el projecte per fer que la jota baixi dels escenaris i torni a les places dels nostres pobles, podeu visitar l'entrada que hi fa referència, al bloc de Panxampla, clicant aquí mateix.

CiU suggereix retardar les obres de la rotonda de l'hospital fins que estiga reparada la muralla

Finalment, sembla que la promera setmana l'Ajuntament de Tortosa podria adjudicar les obres de la rotonda d'accés a l'hospital Verge de la Cinta, a la rotonda de la Simpàtica. Un projecte que té un pressupost superior als 500.000 euros, i que s'ha anat retardant inexplicablement durant mesos i anys. Ara per ara l'obra ja és una prioritat, encara que ja sabeu que hem de traslladar l'hospital al sector de la Farinera, i potser amb una rotonda més modesta també ens apanyaríem. Però és any electoral i les coses s'han de fer amb proporcions faraòniques, perquè les accions de govern, per damunt de tot i faci qui les faci, han de lluir molt. Fins ara, el grup municipal de CiU havia criticat el govern de Joan Sabaté pel retard i l'encariment de l'obra. Però, segons ens expliquen, ara els han demanat que no tinguin excessiva pressa en començar les obres, ja que ens podríem trobar amb els principals accessos a l'hospital tallats, en cas d'emergència: l'accès principal des de la Simpàtica -per les obres de la nova rotonda-, i l'accés exclusiu per a les ambulàncies -que es troba impracticable per l'esllavissament d'un tram de muralla. He de reconèixer que aquesta vegada CiU l'ha encertat de ple. Però estic segur que a Urbanisme, tot això, ja ho devien tindre en compte.

Pallarès s'ha reunit amb la plataforma de la Terra Alta... i amb AERTA

La plataforma de la Terra Alta considera que el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès, serà un dels màxims responsables de la implantació massiva de centrals eòliques a la comarca, on també farà falta construir una línia elèctrica per evacuar la producció dels parcs. Aquesta setmana, la plataforma -amb representants del sector turístic i del sector vitivinícola, i també amb afectats per la línia d'evacuació- s'han reunit amb Pallarès, per posar-li de manifest la seua preocupació i les contradiccions entre les polítiques de foment del turisme i de desenvolupament de productes agrícoles amb la implantació "desordenada" de molins de vent, "feta poble a poble i sense una visió de conjunt". Segons la plataforma, Pallarès va admetre que la implantació eòlica s'ha fet de forma desordenada, i que les empreses eòliques han sabut aprofitar els punts febles d'alcales i ajuntaments. També diu la plataforma que Pallarès va afirmar que el Consell Comarcal no ha rebut prou informació de la globalitat dels projectes, i que només coneix per la premsa algun dels detalls de la línia elèctrica. Veieu com la premsa sí que és útil? Si no fos per la premsa, Xavier Pallarès no sabria algun dels detalls de la línia d'evacuació, perquè les vegades que s'ha reunit amb AERTA o no li han explicat o no ha estat prou atent. Amb tot, cal dir que una de les últimes vegada que s'ha reunit amb AERTA, Pallarès no ho va fer com a president del Consell Comarcal de la Terra Alta o com a alcalde d'Arnes, sinó com a president de la federació de CiU de les Terres de l'Ebre, a la seu de Tortosa. Cosa que no és bona ni dolenta, sinó simplement un fet objectiu.

El musclo zebra, la CHE i els experts

He estat llegint la premsa, cosa que un periodista només pot fer realment a gust quan està de vacances, i hi ha dues coses que m'han cridat enormemet l'atenció, de la reunió celebrada a Saragossa per estudiar mesures efectives per combatre la plaga de musclo zebra. En primer lloc, dóna que pensar que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) només haja posat el crit al cel quan han detectat larves de dreissena polymorpha a l'altura de Saragossa, mentre que durant molt de temps van minimitzar els efectes de la plaga. Com a mínim, fins que el musclo va trepitjar aigües aragoneses i va colonitzar l'embassament de Riba-roja d'Ebre, el poble de Faió -embarcadors i captacions d'aigua- i el pantà de Mequinensa. De la reunió se n'extreuen dues conclusions: segons els experts, que el musclo zebra pot arribar a colonitzar tots esl rius d'Espanya; però segons els polítics, que el musclo zebra no afectarà l'assut que Saragossa vol construir al mig del riu per a l'Expo del 2008. I és que els amos de la CHE no poden permetre que un bitxet posi en perill un dels projectes més emblemàtics de l'Expo de Saragossa, que és una gran promoció turística, urbanística i immobiliària de la ciutat. La Fundació Nova Cultura de l'Aigua, presidida per Pedro Arrojo, ja va advertir que la construcció de l'assut podia afavorir la implantació de la plaga. Però en realitat no ha fet falta que l'assut estiga acabat per constatar l'arribada del musclo. I ara algú encara dirà que Arrojo i la fundació feien demagògia...

18 de setembre del 2006

La policia local de Tortosa comença el curs donant una imatge de mà dura

Fa uns dies, el president de l'AMPA del CEIP Ferreries, Carles Saura, em comentava la contradicció que representa que l'eix de l'Ebre continuï sent una via ràpida, mentre el límit de velocitat és de 50 quilòmetres per hora. Segons Saura, l'AMPA fa temps que demana algun sistema més eficient per garantir que els conductors no superen aquesta velocitat, i d'aquesta manera fer més segures les entrades i sortides al centre escolar. Avui s'ha fet públic que la policia local de Tortosa ha realitzat al llarg d’enguany 461 denúncies per excés de velocitat a l’eix de l’Ebre (C-12), concretament a la zona compresa entre la plaça Corona d’Aragó i el col·legi de Ferreries. Aquestes denúncies s’han pogut realitzar gràcies als diferents controls de velocitat amb radar, que la policia realitza en aquesta zona de la ciutat. Així, dels 2896 vehicles controlats, 461 superaven de més de 20 quilòmetres per hora la velocitat màxima permesa en aquest vial. Cal destacar que en tot l’any 2005, el nombre de denúncies va ser de 777, de les quals 595 també es van efectuar a l'eix de l'Ebre. Segons l'Ajuntament, la policia local confia que, amb l’actuació constant i els controls de radar habituals a l’eix de l’Ebre, es pal·liï un dels principals problemes que hi ha en aquesta zona, que és l’excés de velocitat. Per aquest motiu, s’incidirà més en aquests controls i, amb motiu de l’inici del curs escolar, la policia tornarà a realitzar diferents campanyes de conscienciació entre els ciutadans, entre les quals també hi ha l’ús del casc o del cinturó de seguretat, per millorar la seguretat viària.

Tortosa inicia la setmana de la mobilitat sostenible

L’Ajuntament de Tortosa s’ha adherit a la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura, que enguany se celebra del 16 al 22 de setembre. Així, una de les activitats més destacades serà la campanya per a l’ús del transport públic entre la població escolar, amb la utilització del carnet d’estudiants. La iniciativa es realitzarà als IES Joaquim Bau i de l’Ebre, i permetrà donar a conèixer les possibilitats que tenen els estudiants per gaudir del transport públic. Amb tot, l’Ajuntament no ha previst aprovar fins avui dilluns, en junta de govern local, subvencionar el bitllet d’autobús entre els estudiants, rebaixant el preu del bitllet a 0,65 euros. L'Ajuntament recorda que tots els estudiants empadronats a la ciutat podran gaudir d’aquest carnet i recollir-lo en el mateix centre. A més, a partir de demà i fins el 21 de setembre, de les 17.00 hores a les 20.00 hores, hi haurà jocs per als més menuts, amb inflables, a la plaça de l'Ajuntament, que es convertirà durant els propers dies en zona de vianants. També hi haurà una campanya de conscienciació sobre la zona de vianants del carrer Sant Blai, un operatiu de millora de la seguretat viària per fomentar la utilització dels cascos a les motos, un altre sobre l'ús del cinturó de seguretat, i un altre de control de velocitat i per una reducció d'emissions contaminants dels vehicles, entre d'altres.

Reedito aquesta entrada per afegir el següent comentari, que pot ser d'interès:

Hola, en relació al seu comentari, potser la nota que vam enviar ha pogut crear la confusió que ara, no obstant, intentarem subsanar. A la nota s'informava que, amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, es faria una campanya d'informació de l'ús del transport entre els estudiants que, per qüestions d'infraestructura, es realitza als IES de l'Ebre i Joaquim Bau. Pel que fa, però, a la proposta que es duu a aprovació avui a la Junta de Govern Local, d'aquesta subvenció de l'Ajuntament se'n beneficiaran tots els estudiants de la ciutat, siguin de primària, secundària o batxillerat, i de qualsevol centre de la ciutat, sigui públic o concertat sempre que els estudiants estiguin empadronats a Tortosa. Confiem en haver aclarit aquest tema, lamentant potser no haver estat prou concrets en la nota enviada, i restem a la seva disposició per qualsevol altre dubte.
Ajuntament de Tortosa

La millora de la carretera entre Jesús i Roquetes puja un 93%

El portaveu del grup de CiU a l'Ajuntament de Tortosa, Ferran Bel, ha lamentat l'increment del pressupost de la millora de la carretera entre Roquetes i Jesús, que dimecres passat es va aprovar en una reunió urgent de la mancomunitat de Tortosa i Roquetes. L'increment ha estat d'un 93%, ja que l'últim pressupost, del 2003, era de 656.000 euros, i ara és de prop d'1,2 milions d'euros. «Nosaltres només demanem que les obres s'executin de manera immediata, perquè és una reforma molt important, que no pot estar paralitzada», va remarcar Bel, que va denunciar que la falta de previsió del POUM nou també ha afectat aquest projecte. A més, la mancomunitat de Tortosa-Roquetes va aprovar sol·licitar una nova subvenció per afrontar el finançament de l'operació, que s'hauria encarit pel retard en l'execució del projecte i també per una incorrecta valoració dels béns afectats. D'altra banda, CiU va advertir mesos enrera que l'Ajuntament podria perdre una subvenció si no expropiava les finques afectades abans de finals del 2005, una situació que finalment no ha arribat a produïr-se.

La CHE reuneix les comunitats de la conca de l'Ebre per combatre el musclo zebrat

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha organitzat per avui una reunió a Saragossa del grup de treball tècnic sobre la plaga del musclo zebrat –dependent d'una comissió que formen la CHE i els governs d'Aragó, Catalunya i el País Valencià–. La trobada s'ha convocat per informar de la localització de larves de musclo zebrat a l'altura de Saragossa, segons els últims estudis fets per la CHE. Els tècnics van detectar una presència de 0,65 larves per litre, i aquesta va ser la primera confirmació de l'arribada de la plaga aigües amunt de l'embassament de Mequinensa. La CHE també ha convidat a la reunió les altres comunitats autònomes de la conca de l'Ebre. L'objectiu és presentar-los una proposta de treball per detectar les colònies de musclos adults en embassaments i assuts que hi ha aigües amunt de Saragossa, concretament del punt de Ranillas, que és on van localitzar-se les larves. Divendres, la CHE també va confirmar la presència d'exemplars adults a l'embassament de Sobrón, a la província de Burgos, i al salt hidroelèctric de Larrate, a Àlaba.
El musclo zebrat va ser localitzat per primera vegada al riu Ebre l'estiu del 2001, després que el Grup de Natura Freixe en va detectar la presència al meandre de Flix i a l'embassament de Riba-roja d'Ebre.

El Punt (18-Setembre-2006)

17 de setembre del 2006

"La Terra Alta no és l'Empordà"

Llegeixo avui que només 4 dels 21 parcs eòlics projectats a l'Empordà tenen llum verd de la Generalitat. No podem dir el mateix dels parcs eòlics projectats a les Terres de l'Ebre, sobretot a la Terra Alta, ja que no només estan autoritzats (la majoria) per la Generalitat, sinó que són inaugurats per consellers (en el cas del parc d'Ecovent a Tortosa). Segons diuen, Medi Ambient està aplicant una moratòria de facto, que no aplica en altres llocs. El director dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona i el Consell Comarcal de l'Empordà tenen clar que els aerogeneradors han d'instal·lar-se en zones de baix valor paisatgístic, com els polígons industrials, al costat de l'abocador comarcal o en altres ja zones afectades per les construccions de grans infraestructures. A l'Alt Empordà aposten per un acord comarcal per definir quin és el millor lloc per instal·lar els molins. De fet, el conseller comarcal de Medi Ambient, Jesús Llauró (PSC), també reclama consens i diu que «cal marcar quin és el màxim que no podem passar, perquè l'Empordà no és la Terra Alta i l'atractiu més potent que tenim és el paisatge.» El paisatge de la Terra Alta no deu ser atractiu, i per això qualsevol comparació amb l'Empordà ens serà sempre odiosa...

16 de setembre del 2006

Primer tràiler d'Eragon a Freak-EBRE!

Encara falten tres mesos per a l'estrena d'una de les pel·lícules més esperades de la temporada, Eragon, però al meu altre bloc, Freak-EBRE!, ja podeu veure, en absoluta primícia, el seu primer tràiler en castellà. Com ja sabreu, Eragon està basada en la sèrie de tres novel·les escrites pel jove Christopher Paolini, i tindrà un protagonista fins ara desconegut, Edward Spellers, però també hi apareixen actors consagrats com Jeremy Irons i John Malkovich. Eragon conta la història d'un jove que veu com el seu destí canvia, quan descobreix que és membre d'un exèrcit d'elit, els Genets del Drac. La pel·lícula ha estat dirigida per un debutant, Stefan Fangmeir, que fins ara havia estat supervisor d'efectes visuals en pel·lícules com Park Juràssic, Salvar al Soldado Ryan o La tormenta perfecta. La producció, que com és inevitable s'estrenarà poc abans de Nadal, el 15 de desembre, també formarà part d'una trilogia (com El senyor dels Anells o Las crónicas de Narnia). Pel que es pot veure al tràiler, ens prometen màgia, lluites a dojo i efectes digitals espectaculars.

Els veïns de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa al jutjat

17 persones expropiades presenten un recurs contenciós administratiu per evitar el desallotjament

Un grup de 17 veïns afectats per l'enderrocament de les cases de davant de la catedral ha presentat aquesta setmana un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Tortosa, amb l'objectiu d'aturar el procés expropiatori i evitar l'ocupació prèvia dels seus pisos i locals. Els veïns reiteren que no volen que tombin les cases i que volen continuar vivint al mateix lloc, però a més consideren insuficient el nou preu d'expropiació que ha fixat l'Ajuntament. La justícia decidirà ara si admet a tràmit el recurs interposat pel gabinet jurídic Castell i Martínez, i també si declara la nul·litat del procés i la paralització de l'expedient.

El gabinet senienc Castell i Martínez ha interposat aquesta setmana un recurs al jutjat del contenciós administratiu de Tarragona, amb l'objectiu d'aconseguir la nul·litat del procés i, com a mesura preventiva, la paralització de l'expedient d'expropiació forçosa i urgent. L'advocada Isabel Castell va explicar ahir que una vegada enllestit el tràmit dels fulls d'apreuament, que és el moment actual, l'Ajuntament podria forçar els veïns a desallotjar els seus pisos i comerços. Castell va detallar que un grup de 17 persones afectades ja han rebutjat l'últim preu fixat pel consistori, i que han presentat un peritatge tècnic que determina un valor «molt superior» dels seus habitatges i locals. «Els veïns estaven indignats i no han acceptat l'increment del preu d'expropiació que havia establert l'Ajuntament, així que han proposat uns preus que s'ajusten més a la realitat del mercat, com preveu la llei», va afegir-hi.
En un primer moment, l'Ajuntament havia determinat una taxació conjunta de 720.000 euros per a tots els veïns expropiats, però al juliol va incrementar la quantitat fins als 1,1 milions d'euros. Per exemple, el consistori havia fixat una indemnització d'uns 45.000 euros per als propietaris d'un pis de 150 metres quadrats, amb vista a l'Ebre i totalment reformat. A la nova valoració tècnica, que els veïns també han tramès ja a l'Ajuntament, el mateix pis costa uns 300.000 euros, un preu que els propietaris consideren «més just i proper al preu de mercat». Si el jutge no atura el procés, l'Ajuntament podrà ocupar i enderrocar les cases mentre el jurat d'expropiacions estiga discutint els preus definitius.

> La majoria no vol haver de marxar

Segons l'advocada dels veïns afectats per l'enderrocament de les cases de la catedral, Isa Castell, cada persona es troba en una situació diferent. «Alguns veïns són propietaris, però també hi ha arrendataris de pisos i comerços», va detallar. «La majoria demana que les cases no siguin enderrocades, perquè hi voldrien viure durant molts anys més, però també hi ha d'altres que si no hi ha més remei prefereixen rebre una indemnització justa», va remarcar Castell. El principal argument legal dels expropiats és que l'Ajuntament hauria fonamentat incorrectament el caràcter urgent i l'interès social i públic de l'enderrocament de les cases de davant de la catedral. A través del pla integral del nucli antic (Pincat), l'Ajuntament estableix que és necessari tombar les cases per reconstruir les escales de la catedral i construir-hi una gran plaça. A més, l'enderrocament també té implicacions patrimonials, ja que les cases formen part del conjunt històric i artístic del nucli antic de Tortosa.

El Punt (16-Setembre-2006)

Un 80% dels camins del centre de la Terra Alta estan afectats pels aiguats

El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès, va convocar ahir una sessió extraordinària del consell d'alcaldes amb l'objectiu de fer una primera valoració dels danys ocasionats pels aiguats d'aquesta setmana. Pallarès, que va confirmar que a la reunió també hi havia assistit el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Miquel Castelló, va detallar que les pluges han afectat un 80% dels camins de Batea, Gandesa, Bot i Corbera d'Ebre. Amb tot, el president va explicar que a Vilalba del Arcs han estat gairebé el 100% dels camins, i que el percentatge és menor als pobles de la zona dels Ports, amb un 30% d'afectació. Pallarès va afegir que han tingut ensorraments en un túnel i en alguns trams de la via verda, i que és impossible accedir al balneari de la Fontcalda des de Prat de Comte. Segons Pallarès, molts pagesos no han pogut accedir encara a les seues finques, algunes inundades, on encara restava per fer un 40% de la verema. «Altres pobles estaven recollint l'avellana, i alguns han perdut la totalitat de la collita», va afegir Pallarès. En aquest sentit, el president comarcal va anunciar que la Terra Alta ja ha programat una intervenció urgent als camins tallats, i que en els pròxims dies enviaran al Departament de Governació una valoració tècnica dels danys, per poder rebre uns ajuts que serviran als municipis per finançar fins a un 70% de les obres necessàries. A més, el Consell Comarcal també té previst aprovar una moció per reclamar ajuts directes per als pagesos que hagin pogut perdre una part important de la collita.

El Punt (16-Setembre-2006)

15 de setembre del 2006

Nous horaris de la biblioteca Marcel·lí Domingo

La nova biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa canviarà a partir de demà, dissabte dia 16 de setembre, els horaris d’atenció al públic per tal d’adaptar-se a les necessitats escolars i laborals pròpies dels mesos d’hivern. D’aquesta manera, la biblioteca romandrà oberta els dilluns, dimecres i divendres, de les 16.30 hores a les 20.30 hores; els dimarts i dijous, de les 10 hores a les 13.30 hores i de les 16.30 hores a les 20.30 hores, i els dissabtes, de les 10.30 hores a les 13.30 hores.
La nova biblioteca, emplaçada al nucli antic, al número 6 del carrer de la Mercè, té 1.856 metres quadrats distribuïts en tres plantes. A la planta baixa s’ha habilitat la sala infantil, el servei de préstec i informació amb un taulell únic i el servei d’hemeroteca. A la primera planta s’ubicarà el fons documental (entorn a 55.000 documents, entre llibres, CDs i DVDs) i, a la segona planta, els audiovisuals, servei d’ordinadors amb connexió a internet i una sala multiusos. Un altre dels atractius del nou edifici són les restes arqueològiques andalusís que han estat recuperades i que poden observar-se a la planta baixa, a través d'un terra de vidre.
Més informació: www.biblioteca.tortosa.info

Pedro Arrojo critica els nous regadius a l'Ebre

Arrojo diu a Tortosa que l'urbanisme dels camps de golf és una «salvatjada»

El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua considera equivocat el projecte de Vinallop

El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo, va recordar ahir a Tortosa que el model de desenvolupament turístic basat en les urbanitzacions i els camps de golf implica una «depredació del territori i dels recursos hídrics». Arrojo, que va inaugurar amb l'alcalde, Joan Sabaté, un seminari sobre la participació social en la gestió de l'aigua, va lamentar que la ciutat aposti per un projecte que «trenca la intel·ligència col·lectiva» que vol implantar la nova cultura de l'aigua. El catedràtic va dir que a la vora dels camps de golf sempre acaben construint-se «3.000 o 5.000 xalets, amb les seues piscines i jardinets».

El catedràtic i president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA), Pedro Arrojo, va fer ahir una estirada d'orelles a l'Ajuntament de Tortosa, per haver impulsat la construcció d'un camp de golf, una urbanització d'un miler d'habitatges i un hotel a la pedania de Vinallop. Segons Arrojo, encara que els camps de golf es reguin amb aigua depurada, «el més greu és que són l'excusa i l'atractiu urbanístic que provoca fenòmens d'especulació immobiliària». El president de l'FNCA va recordar que no hi ha cap camp de golf que tinga enciams o tarongers a la vora, sinó que al seu costat «sempre creixen com bolets urbanitzacions i hotels, amb 3.000 o 5.000 xalets amb les seues piscines i el seu jardí britànic». Arrojo va remarcar que aquest tipus de polítiques urbanístiques representen una «depredació del territori i dels recursos hídrics», i que projectes com el de Vinallop trenquen «la intel·ligència col·lectiva» que s'està albirant amb la nova cultura de l'aigua. «No tinc res en contra dels camps de golf ni contra els jugadors de golf, però crec que promoure aquest model urbanístic a la costa mediterrània és una salvatjada», va insistir Arrojo. Segons el catedràtic, l'Estat espanyol hauria d'apostar per un altre model urbanístic i estètic, basat en els enjardinaments amb plantes autòctones, que consumeixin menys aigua. Arrojo va fer aquestes declaracions després de compartir taula amb l'alcalde Joan Sabaté, en la jornada inaugural d'un seminari sobre participació social en la gestió de l'aigua. «No vull posar el dit en l'ull de ningú, però crec que si anem per aquest camí ens equivoquem», va concloure.

> Participació social i règim hídric a l'Ebre

La Cambra de Comerç de Tortosa és des d'ahir i fins dissabte l'escenari d'un seminari sobre la participació social en la gestió de l'aigua que ha organitzat la comissió estatal d'educació i comunicació de la Unió Mundial per la Natura (UICN). El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo, va ser un dels encarregats d'obrir la jornada, que analitzarà els processos de participació ciutadana en la revisió del pla de conca de l'Ebre, dins dels paràmetres fixats per la directiva marc europea. Arrojo va lamentar la falta de lideratge actual per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però va animar els moviments socials a participar en els diferents processos oberts. A més, va destacar la importància d'intercanviar experiències entre territoris, amb l'objectiu d'establir el millor règim hídric per a l'Ebre. «Hem de recuperar el bon estat ecològic de tots els trams del riu, però sobretot de l'últim tram», va afegir-hi.

El Punt (15-Setembre-2006)


Més informació:
>ERC reclama el cabal mínim del riu

La Terra Alta és ara la comarca ebrenca més afectada per les pluges

El conseller de Governació, Xavier Sabaté, va visitar ahir al matí el municipi de Batea per conèixer de primera mà les afectacions causades per les pluges. De fet, les finques i els camins rurals de la Terra Alta han estat els més afectats de les Terres de l'Ebre, una situació que es veu agreujada perquè algunes poblacions encara tenien pendent un 40% de la verema. Així, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès, ha convocat avui el consell d'alcaldes per avaluar els danys provocats pels aiguats als dotze municipis. Pallarès va manifestar ahir el seu malestar i també la «indignació de molts alcaldes» pel fet que el conseller Sabaté només visités Batea, «perquè hi ha molts més pobles afectats». Segons Pallarès, a la Terra Alta hi ha finques inundades i camins rurals desfets per l'acció de l'aigua, i els pagesos no poden accedir a les finques, on també hi ha marges de pedra trencats.
Per la seua banda, Sabaté va garantir que la Generalitat estarà al costat dels ajuntaments i que Governació parlarà amb el DARP per avaluar els danys i les accions a emprendre. La primera valoració de l'oficina comarcal del DARP és que fins d'aquí a una setmana serà impossible que la maquinària agrícola puga entrar a les finques, pel mal estat del terreny. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Miquel Castelló, va reiterar que el govern escoltarà tots els alcaldes del territori, per avaluar els danys i «habilitar una línia d'ajuts, si és necessari». Castelló va explicar que tots els serveis d'emergències continuen mobilitzats i que tant el servei de Carreteres com empreses externes, contractades per la via d'urgència, treballaran intensament en les properes hores, amb l'objectiu de restablir la normalitat en carreteres i camins rurals. Una normalitat que ahir tornava de mica en mica a Tortosa, on els serveis tècnics d'Urbanisme encara comprovaven l'afectació sobre el tram de muralla que va caure dimecres a la matinada. La regidora de Governació, Consol Cordera, va afegir que l'accés de les ambulàncies a l'hospital continuava tallat. A més, la regidora de Serveis, Dolors López, va dir que les pluges van afectar gairebé tots els camins rurals del terme, i que l'Ajuntament ja ha iniciat alguns treballs d'urgència perquè els veïns puguin entrar a les finques.

El Punt (15-Setembre-2006)

14 de setembre del 2006

«La Cinta s'organitza per compromís»

Entrevista a Domingo Tomàs, activista de la cultura popular i president de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa

Va aconseguir que el conseller Joaquim Nadal inaugurés el nou local de la Colla Jove, fa uns mesos, provocant una sorpresa general. Nega que això siga un acostament seu al PSC, sinó un reconeixement a la bona feina que l'entitat està realitzant per Tortosa i la cultura tradicional.

-Des del juny, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa ha deixat el seu local a l'antic mercat de Ferreries. Com us ha anat el trasllat a un dels pavellons del centre cultural L'Escorxador?
-«Una mica complicat, perquè hem hagut de combinar el trasllat amb l'activitat diària de la colla. De fet, no hem deixat de treballar, sobretot durant la Festa del Renaixement i per tots els compromisos que hem tingut al llarg de l'estiu.»
-I com us ho heu fet?
-«Ha estat possible gràcies al fet que la colla està estructurada de manera que tenim diferents ofertes per als programadors. El format més gran és el grup d'abanderats, dolçainers i tamborers, que ara ens porta la feina més important. Però també tenim la colla tradicional, amb més de trenta persones, i enguany també hem incorporat la nostra colla gegantera al circuit i al calendari d'activitats.»
-Quina és la clau de l'èxit del grup d'abanderats?
-«Sobretot el treball constant de la gent i la rigorositat en tots els preparatius de l'espectacle. També hem hagut d'invertir molts diners perquè realment sigui una bona icona de la Festa del Renaixement i de la ciutat. Però també ha estat fonamental la seua espectacularitat, i que som l'únic grup d'abanderats de l'Estat espanyol. Podem vendre el grup com a exclusiu, ja que els altres grups més propers són els abanderats italians, i algunes festes no se'ls poden permetre per les despeses del viatge.»
-Aquesta mateixa setmana marxeu a França...
-«Marxem a Le Puy, per actuar a la seua festa del Renaixement. L'organització està entusiasmada amb la colla, perquè fa uns anys vam començar a anar a Le Puy sense banderes, només amb la nostra música tradicional, de dolçaines i tambors. Els va entusiasmar, i enguany ja serà la segona edició en què anem amb banderes, dolçainers i tambors. En tornar de Le Puy marxem a Alacant i també a un poble prop d'Alcanyís.»
-És cert que, des que Tortosa fa la Festa del Renaixement, les festes de la Cinta van a menys?
-«Això és una coincidència anecdòtica. No podem caure en el parany que han volgut posar alguns corrents d'opinió de la ciutat. La Festa del Renaixement es treballa moltíssim, amb il·lusió, motivació i ganes, però sembla que les festes de la Cinta fa molts anys que s'organitzen per compromís.»
-Què es pot fer per millorar la Cinta? L'any passat, l'alcalde va plantejar una externalització de l'organització dels actes lúdics...
-«Això seria un error. Pel fet de no tenir un model clar, no podem caure en l'equivocació de privatitzar les festes. Tenim bons referents molt a prop nostre, com ara Tarragona, Valls i Reus, que fan una clara aposta per la festa major. I això va més enllà dels concerts de les grans figures. Primer hauríem de consolidar molts elements, perquè tenim alguns bons fonaments, i després ja podrem posar al damunt tota la resta. La Festa del Renaixement funciona perquè hi ha implicació ciutadana, però també una aposta política perquè funcioni.»
-Parlant de política. Tornarà a la primera línia, després d'haver marxat d'ERC?
-«Tot el que es pugui fer per millorar la Cinta o la Festa del Renaixement passa pels traçats i les decisions polítiques. Encara no sé si marxaré cap a casa per continuar fent el que m'agrada des de l'àmbit de les entitats. Però el pas per la política ha estat fugaç i me n'ha quedat un regust amarg. No he tingut ofertes concretes, però sí la predisposició d'algunes forces polítiques. Ho podrem dir abans de final d'any.»

El Punt (14-Juny-2006)

L'Ajuntament de Tortosa posa a la venda les antigues indústries Fabra

L'operació finançarà equipaments

El govern de Tortosa ha decidit posar a la venda les instal·lacions de les antigues indústries Fabra, que fa sis anys va haver d'adquirir per garantir el manteniment de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Ara l'Ajuntament ha anunciat el trasllat de l'escola d'adults, i espera iniciar el procés d'alienació en pocs mesos.

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va confirmar ahir l'interès del govern municipal per iniciar el procés de venda de les antigues indústries Fabra, unes instal·lacions que l'Ajuntament va haver d'adquirir fa sis anys per garantir la supervivència de la UIC a la ciutat. «Finalment, la UIC va acabar marxant, però vam pensar que les instal·lacions continuaven tenint un valor patrimonial per a l'Ajuntament», va explicar. Sabaté va recordar que des del 2005 les antigues indústries Fabra han estat la seu de l'escola d'adults, i que també s'han ofert les instal·lacions per a altres usos. «El problema és que estem parlant d'una zona molt perifèrica, allunyada del centre urbà», va afegir-hi. Amb tot, Sabaté espera que l'operació de venda siga rendible per a l'Ajuntament, que l'any 2000 va contractar un crèdit d'1,5 milions d'euros. La venda o la subhasta pública dels terrenys es formalitzarà en pocs mesos.

> L'escola de música

L'alcalde va detallar que la intenció del govern municipal és utilitzar l'operació per finançar la construcció d'altres equipaments públics, com l'escola municipal de música i la seu de la banda, que es farà en un solar del barri del Temple. D'altra banda, l'escola d'adults es traslladarà a partir de dilluns que ve a les aules de l'escola oficial d'idiomes (al matí) i del CEIP La Mercè (a la tarda).

El Punt (14-Setembre-2006)

Sabaté replica al Gepec i diu que no han detectat cap il·legalitat al projecte de Tortosa Golf Resort

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va rebutjar ahir les crítiques del grup ecologista Gepec al projecte urbanístic de Tortosa Golf Resort, que preveu construir una urbanització d'un miler d'habitatges, un hotel i un camp de golf a la pedania de Vinallop. «El Gepec té dret a presentar les seues al·legacions al conveni i a la modificació puntual del pla d'ordenació urbana municipal (POUM), però nosaltres no hem detectat cap il·legalitat», va remarcar Sabaté. En aquesta línia, l'alcalde va reiterar que l'arquitecte municipal, l'assessor jurídic de l'Ajuntament, «que té extensos coneixements sobre Urbanisme», i la mateixa Generalitat, amb qui el govern tortosí ja ha tingut contactes informals, no han vist cap irregularitat. Sabaté també va recordar que el pla territorial de les Terres de l'Ebre admet la construcció de camps de golf, i que en realitat no restringeix els usos hotelers i la creació d'habitatges al sector del Mas de Xies, com havia denunciat el Gepec. «El pla territorial només fixa uns paràmetres urbanístics generals, ja que el municipi i la Generalitat són els únics competents a l'hora de decidir com ha de créixer la ciutat», va dir Sabaté. En aquest sentit, l'alcalde va posar l'exemple dels creixements previstos a l'horta de Sant Vicent o a l'horta del Pimpí, ja que «tampoc estaven previstos al pla territorial». A més, Sabaté va valorar que és comprensible que el Gepec haja presentat unes al·legacions basades en arguments tècnics i urbanístics. Segons l'Ajuntament, el projecte de Tortosa Golf Resort tindrà un impacte mediambiental assumible, ja que el camp de golf haurà de regar-se amb aigua depurada i el conveni ha servit per comprometre la promotora a respectar les característiques del paisatge actual i de l'arbrat.

El Punt (14-Setembre-2006)

La barrancada del raval de la Llet, al bloc de Núria Menasanch, la Comedianta Tortosina

El bloc de Núria Menasanch, La Comedianta Tortosina, ens ofereix des de primera hora d'ahir una visió de primera mà i en primera persona dels efectes de la barrancada al raval de la Llet. Cosa que demostra la importància i les enormes possibilitats dels blocs, com a nova eina de comunicació. Amb tot, els diferents articles van més enllà, ja que ens proposen un didàctic i revelador abans i després al barranc de la Llet, amb els cotxes i camions estacionants a la baixada de la riera, així com els contenidors, el mal estat del pont i la presència d'una torre elèctrica que en realitat feia més petit el desguàs. Menasanch també critica que no s'hagin fet les obres de canalització del barranc, i recorda la inundabilitat dels terrenys en què s'ha de construir la nova residència geriàrtrica, de titularitat privada. En aquest context, el més espectacular són les fotos dels contenidors surant per la barrancada, que segons els veïns van taponar el desguàs del barranc de la Llet i van provocar la inundació de carrers, cases i pàrquings.

Ensurt amb els barrancs tortosins

Els barrancs de Tortosa que desemboquen a l'Ebre van començar a baixar la matinada de dimecres amb molta virulència, i van provocar inundacions en baixos comercials i aparcaments privats. El cas més greu va registrar-se al barranc del Rastre, quan un vehicle ocupat per tres veïns va ser arrossegat fins al túnel que travessa la ciutat. «Per sort, no hem hagut de lamentar danys personals», va destacar l'alcalde, Joan Sabaté, que va explicar que un cop rescatats els tres ocupants, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va encarregar-se de treure el vehicle. Sabaté també va explicar que ha instat el delegat de Medi Ambient a fer que l'ACA completi les obres de canalització del barranc de Caputxins, que va desguassar incorrectament i va provocar el trencament d'un mur i la formació d'un forat prop del carrer de Barcelona. L'alcalde va demanar prudència als veïns, amb vista a les pluges que podrien caure les properes hores. També va baixar amb força el barranc de la Llet, que va arrossegar contenidors que, segons van explicar alguns veïns, van tapar el desguàs i van inundar cases i carrers del raval de la Llet.

El Punt (14-Setembre-2006)

Més informació:
-Es desprèn una part de muralla a Tortosa
-Pluges rècord de fins a 208 litres

13 de setembre del 2006

Els bous de la Cava, aquesta nit a Gran Angular

Aquesta nit, a partir de les 23.30 hores, La 2 de TVE ofereix un reportatge sobre les festes amb bous que es fan a la Cava (Deltebre), dins de l'espai Gran Angular. Segons els reponsables del programa, la utilització de bous en festes tradicionals és motiu en els darrers anys d'una creixent controvèrsia. Però més enllà de qualsevol polèmica, la Cava viu la seva festa dels bous durant el mes d’agost amb un entusiasme incondicional. El realitzador Òscar Pérez ha seguit durant una setmana i de ben a prop, els protagonistes d’aquesta festa. Amb la seva mirada personal, el realitzador fa una aproximació on la càmera observa el dia a dia de les festes de la Cava. Sense entrar en cap valoració, el documental dóna la possibilitat de viure en primera persona tot el que passa al voltant dels bous durant aquests dies.

El Gepec afirma que el projecte urbanístic de Tortosa Golf Resort és «il·legal»

L'entitat acusa l'Ajuntament d'intentar modificar l'aprovació provisional del POUM i d'incomplir el pla territorial

El grup ecologista Gepec va presentar ahir al·legacions al projecte que preveu construir una urbanització, un complex hoteler i un camp de golf a la pedania tortosina de Vinallop. L'entitat assegura que la modificació puntual que pretén impulsar l'Ajuntament per tirar endavant el conveni amb Tortosa Golf Resort és «il·legal», ja que el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) només es troba aprovat de manera provisional. A més, el Gepec adverteix que la comissió d'Urbanisme no pot autoritzar el projecte, ja que el pla territorial de les Terres de l'Ebre no permet fer habitatges i hotels en aquest sector de Vinallop. De fet, l'entitat ha criticat amb duresa l'informe de l'arquitecte municipal, per haver avalat tècnicament la legalitat del mateix conveni.

«L'Ajuntament ha impulsat el projecte de Tortosa Golf Resort saltant-se tota la normativa urbanística», va afirmar el portaveu del Gepec, Damià Vernet. De fet, l'entitat ecologista va presentar ahir les seues al·legacions al conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament i la promotora que preveu la construcció d'un miler d'habitatges, un camp de golf i un complex hoteler a la partida del Mas de Xies. Les al·legacions del Gepec també denuncien que la modificació puntual de l'aprovació provisional del POUM que ha tramitat l'Ajuntament és «un invent» i «absolutament il·legal», per «l'inapropiat tractament del planejament urbanístic». Segons l'entitat, l'Ajuntament de Tortosa va fer un plantejament «pervers» quan va proposar una modificació puntual de l'aprovació provisional del POUM, ja que aquesta mesura només podria aplicar-se en un pla vigent. «L'aprovació del POUM encara està en tràmit, ja que l'Ajuntament ha de redactar el text refós i després publicar-lo, perquè el pla sigui vigent», va recordar Vernet. El Gepec, que s'ha assessorat amb un equip d'arquitectes per redactar les al·legacions, considera que el conveni urbanístic canvia substancialment el planejament establert al POUM, que ja va tenir un període d'al·legacions perquè els propietaris dels terrenys de Vinallop aconseguissin la seua requalificació. Amb tot, el Gepec denuncia que l'acord amb Tortosa Golf Resort incomplex el pla territorial de les Terres de l'Ebre, que segons l'entitat sí que permet un camp de golf a la zona del Mas de Xies, però no hotels ni habitatges fora de la trama urbana.

«Un vestit a mida per afavorir l'especulació»

«Hem hagut d'anar més enllà de les afectacions mediambientals i redactar unes al·legacions molt tècniques», va admetre ahir Damià Vernet. El portaveu del Gepec va acusar l'Ajuntament d'haver volgut fer un «vestit a mida» dels interessos de la promotora, i va posar en dubte que la Generalitat i la mateixa comissió territorial d'Urbanisme acceptin la modificació puntual del POUM. «Tot això ha estat una patinada espantosa de l'alcalde i tots aquells que van aprovar el conveni amb la promotora, perquè se'ls ha vist el llautó», va afegir-hi. Vernet va acusar l'Ajuntament d'afavorir l'especulació urbanística, però va ser especialment dur amb el paper de l'arquitecte municipal. «Els polítics poden dir barrabassades i ser incoherents, però un arquitecte municipal no pot certificar un projecte que no se sosté des del punt de vista tècnic, jurídic i legal», va concloure Vernet abans de garantir que el Gepec esgotarà la via administrativa i judicial, si Urbanisme no atura el projecte de Vinallop.

> Coordinats amb el Casal Popular Panxampla

El portaveu del grup ecologista Gepec, Damià Vernet, va explicar ahir que han coordinat els seus esforços amb el Casal Popular Panxampla, que divendres també va presentar al·legacions al projecte de Tortosa Golf Resort. Segons Vernet, el pròxim pas dels dos col·lectius serà notificar el contingut de les seues al·legacions al cap dels serveis territorials d'Urbanisme, Francesc Santacana, perquè la comissió de les Terres de l'Ebre «reaccioni de manera immediata i desestimi la modificació puntual de l'aprovació provisional del POUM». Segons el Gepec, l'Ajuntament intenta requalificar uns terrenys que ara són sòl no urbanitzable, sense tenir en compte que contradiu el planejament urbanístic territorial, sense haver estudiat el possible impacte mediambiental i «sense cap tipus de planificació social». Vernet hi va afegir que la transformació del sòl generarà unes «plusvàlues urbanístiques importants», en benefici d'una promotora que només té una opció de compra sobre els terrenys.

El Punt (13-Setembre-2006)

Disqus for Marfanta