31 de desembre del 2006

El cas del Montepio com a pretext per parlar d'aquesta Tortosa descompensada

Avui fa set anys que Tortosa va quedar-se sense la seua última sala de cinema comercial, amb la projecció de la pel·lícula Ana y el rey a la pantalla del Montepio. Però la darrera vegada que vaig trepitjar el cine del barri de Ferreries va ser per gaudir d'Existenz, de David Cronenberg, en una sessió de cineclub nocturn d'un dimecres del mateix desembre. Tot i l'esforç dels socis del Montepio de Conductors Sant Cristòfol per mantenir oberta la sala, el cinema va haver de plegar per problemes econòmics, ja que l'empresari que el gestionava no podia afrontar el pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE). L'Ajuntament -i més concretament el regidor José Martín, que en aquella època comandava Cultura- va negociar fins a l'últim moment un possible ajut, però ja no hi havia marxa enrere. Després, la tornada del cinema comercial a Tortosa es va preveure per al 2003, amb la construcció del complex lúdic, esportiu i comercial i un multicinema de vuit sales a l'estadi municipal. Un projecte que després va traslladar-se a l'horta de Sant Vicent. Ara, la previsió és que puga començar a desenvolupar-se durant el 2007, però aquest retard ha deixat Tortosa durant més temps sense sales de cinema comercial; i al barri de Ferreries, sense cap equipament, públic o privat, de caràcter cultural.
En aquest sentit, considero que Tortosa és una ciutat desequilibrada i descompensada en molts aspectes. Els dos instituts de secundària i les instal·lacions esportives municipals -excepte les que hi ha a les pedanies- estan situats a la banda de Ferreries, mentre que un altre barri igualment poblat, com és el Temple, només té un col·legi sobresaturat i cap pista poliesportiva ni cap piscina, per exemple. És cert que el nou pavelló de Remolins resoldrà, en part, el dèficit d'instal·lacions esportives al marge esquerre del riu, però també que molta gent haurà de travessar tota la ciutat per arribar-hi, mentre no facin el tercer pont. I som uns il·lusos, si ens pensem que la gent hi arribarà a peu... D'altra banda, a la part de Ferreries no hi ha cap biblioteca pública, cap petit museu, cap sala d'exposicions, cap casal ni cap sala polivalent en què poder programar petites audicions musicals o representar teatre de forma regular. Els dos únics focus d'agitació cultural i social són l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent i l'edifici atrotinat d'El Mercadillo, que té els dies comptats si finalment ha d'instal·lar-se l'escola de cuina.

Carreteres substitueix les barreres de seguretat del pont de Tortosa

Els serveis territorials de Carreteres han substituït aquesta setmana l'últim tram de la barrera de seguretat de la rampa d'accés al pont de l'Estat de Tortosa, en el marc de les obres que la Generalitat ha realitzat durant els últims mesos a la xarxa de travesseres urbanes de la ciutat. En un primer moment, els operaris van eliminar totes les barreres que hi havia a la rampa d'accés des de la zona centre, excepte en el tram que hi ha coincidint amb el revolt de la pujada. El pas següent ha estat la substitució de l'antiga barrera de seguretat per una altra de forma cilíndrica, que també protegeix únicament la part de la vorera que coincideix amb el revolt de pujada al pont.
Carreteres va eliminar les tanques de seguretat a finals de novembre, amb l'objectiu d'instal·lar-hi unes baranes més urbanes i modernes, tant a la banda del centre de Tortosa com a la banda del barri de Ferreries. L'altra opció era construir-hi un petit mur de seguretat, per evitar que els cotxes poguessin envair les voreres i posar en perill els vianants, encara que la proposta inicial de Carreteres era eliminar les barreres i les baranes, i no deixar-hi cap protecció.

El Punt (31-Desembre-2006)


Per saber més:
-Preocupació per la desaparició de les tanques a les rampes d'accés del pont de Tortosa
-Tortosa hauria de conservar algun tipus de barana a les rampes del pont de l'Estat
-Carreters comença la reforma de les principals artèries viàries de Tortosa

30 de desembre del 2006

Després del «Carrilet», el Palau Abària

Les parets de la delegació del govern a les Terres de l'Ebre han estat objecte d'una sèrie de pintades, que fa dies que embruten la façana del Palau Abària que dóna a la plaça dels Dolors. Les obres de rehabilitació del Palau Abària van costar més de 3 milions d'euros i van acabar al febrer. La pintada està signada per la mateixa persona que va fer un grafit de grans dimensions a l'antiga locomotora del Carrilet.

El Punt (30-Desembre-2006)

Per saber més:
-Vandalisme contra l'antic "Carrilet" a Tortosa

Sabaté ofereix consensuar amb l'oposició la millora de les instal·lacions esportives de Tortosa

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté (PSC), va fer ahir una crida per consensuar «amb els grups del govern i els de l'oposició» la proposta de millora i ampliació de les instal·lacions esportives. Amb motiu d'una entrevista a Ràdio Ebre, Sabaté va recordar que només falten cinc mesos per a les eleccions municipals, i va advertir que «serà difícil aconseguir la col·laboració d'alguns grups municipals». Amb tot, Sabaté va insistir que durant el mes vinent farà una proposta definitiva a la resta de grups, que inclourà la construcció d'un camp de gespa artificial i una pista d'atletisme d'entrenament a l'actual camp de terra; un pàrquing subterrani a la zona de les actuals piscines; la reforma dels vestidors del camp de futbol i del pavelló poliesportiu, i unes noves piscines als terrenys de l'actual velòdrom. Així, l'ampliació de les instal·lacions esportives es completarà amb el centre de tecnificació de ciclisme de Vinallop, que tindrà un nou velòdrom i altres instal·lacions ciclistes. Sabaté també va confirmar que durant el gener començarà la rehabilitació de l'antic mercat del peix.

El Punt (30-Desembre-2006)

Gandesa encarrega l'estudi del futur viver d'empreses

L'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, va explicar ahir que l'Ajuntament ja ha encarregat l'estudi que ha de determinar com serà el futur viver d'empreses de la població. Segons Aubà, l'estudi analitzarà la indústria de la comarca, les seues necessitats i les perspectives de futur. La previsió de l'Ajuntament és que l'estudi estiga enllestit tres mesos, i que servisca per determinar si el viver d'empreses de Gandesa ha de seguir el model tradicional, o bé limitar-se a l'assessorament empresarial i al foment de noves iniciatives. Aubà va explicar que la redacció de l'estudi té una subvenció del Departament de Treball, i que l'Ajuntament ja té reservada una parcel·la al polígon de la Plana, per si cal construir el viver d'empreses.

El Punt (30-Desembre-2006)

Indústria aprova les subestacions de dos parcs eòlics a Vilalba

Els serveis territorials de Treball i Indústria han autoritzat el projecte d'instal·lació de dues subestacions elèctriques al terme municipal de Vilalba dels Arcs. Les dues instal·lacions han de garantir la recepció de l'electricitat generada en dos parcs eòlics instal·lats al mateix terme municipal, amb 40 molins, i distribuir-la a la línia d'evacuació d'alta tensió impulsada per la societat Aerta.

El Punt (30-Desembre-2006)

29 de desembre del 2006

Tortosa vol desbloquejar el tercer pont amb un acord entre Generalitat i Estat

Sabaté es reunirà amb Nadal per propiciar la signatura d'un conveni, ja que Madrid pagaria les obres

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va concretar ahir que durant el mes de gener vinent espera poder tancar un acord definitiu amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que permeti la signatura d'un conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per construir el tercer pont viari sobre l'Ebre. Segons Sabaté, Madrid no ha manifestat cap objecció de tipus econòmic, però la millor fórmula perquè la intervenció general de l'Estat autoritzi el finançament de les obres seria a través d'un conveni amb el govern català, ja que el tercer pont unirà dues carreteres de titularitat autonòmica, l'eix de l'Ebre (C-12) i la T-301.

Joan Sabaté va confirmar ahir que una de les prioritats del govern de Tortosa en la recta final de l'actual mandat serà obtenir la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el govern de l'Estat, que permeti la construcció del tercer pont viari sobre l'Ebre. L'alcalde va concretar que té una reunió pendent amb el conseller Joaquim Nadal, amb l'objectiu de tancar la proposta de conveni que tot seguit es farà arribar al Ministeri de Foment. En aquesta línia, Sabaté va precisar que el govern estatal no ha manifestat «cap problema econòmic» a l'hora de finançar les obres, però sí sobre les dificultats jurídiques pel fet d'invertir en la construcció d'un pont que unirà dues carreteres que són competència de la Generalitat, l'eix de l'Ebre (C-12) i la carretera de Bítem (T-301). «La intervenció general de l'Estat potser no acceptaria que s'invertís en una infraestructura que ha d'unir dues carreteres de titularitat autonòmica, i la millor manera de fer-ho és a través d'un conveni de col·laboració entre el govern estatal i la Generalitat», va dir Sabaté.
L'Ajuntament té l'estudi previ del tercer pont des de l'abril del 2005, quan el va presentar en el marc de la inauguració de la 61a fira multisectorial Expoebre. Segons l'estudi, el tercer pont de Tortosa podria costar 20,4 milions, i connectaria l'eix de l'Ebre, a l'altura de la caserna dels bombers, amb la carretera de Bítem, al nord del nou pavelló que s'està construint al futur recinte firal de Remolins. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va comprometre a anar «de bracet» amb Sabaté a Madrid, per reclamar el finançament necessari al govern de l'Estat.

> 20,4 milions per fer 345 metres

La Generalitat va considerar prioritari construir amb fons propis el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, però es va comprometre a redactar l'estudi del tercer pont de Tortosa i també a fer d'intermediari amb el govern de l'Estat. De fet, l'estudi previ va ser presentat a l'Expoebre del 2005 pel responsable territorial de Carreteres, Lluís Lacruz, que va explicar que el nou pont tindria una estructura amb tres arcs i dos pilars, i un total de 354 metres. Segons l'estudi, que va ser redactat per Gisa i Peyco, el tercer pont tindrà dos carrils per sentit i podrà absorbir uns 800 vehicles per hora. A més, serà un pont eminentment urbà, que millorarà el trànsit de vehicles d'una banda a l'altra de l'Ebre i, a més, facilitarà l'accés dels vianants. De fet, l'estudi proposava un pont amb unes rampes poc pronunciades i voreres exteriors de fusta, amples i segures, que permetin a la gent estacionar els vehicles a l'altra banda del riu i arribar passejant fins al recinte firal de Remolins.


El Punt (29-Desembre-2006)


Per saber més:
-Tortosa tindrà un tercer pont sobre l’Ebre que unirà Remolins amb Ferreries Nord

Maulets escenifica a Tortosa les «agressions» a les Terres de l'Ebre

Un grup d'activistes de Maulets van realitzar dimecres una acció reivindicativa al centre de Tortosa, per denunciar les diferents «agressions» que segons l'opinió de l'organització juvenil s'estan produint actualment a les Terres de l'Ebre. Els joves portaven panells amb els símbols de «jugadors de golf, centrals nuclears i cementiris nuclears, massificació eòlica, centrals tèrmiques, destrucció del territori i futur hipotecat». També portaven fardells, que simbolitzaven la «falta de futur» que tenen els joves de les Terres de l'Ebre, ja que «mentre els especuladors i polítics trinxen, malvenen i hipotequen el territori, molts joves han de marxar dels seus pobles.» Finalment, els joves portaven màscares de protecció «contra les partícules tòxiques que emeten centrals tèrmiques, centrals nuclears i abocadors». L'acció va començar al Palau Abària, seu de la delegació del govern a les Terres de l'Ebre, i va continuar pels carrers de la zona comercial de Tortosa, on els joves van repartir fulles informatives. Maulets prepara una altra acció a Tortosa coincidint amb la festivitat del dia de Reis.

El Punt (29-Desembre-2006)

Gandesa preveu solucionar abans de l'estiu l'excés de calç a l'aigua potable

La planta descalcificadora costarà uns 591.000 euros

L'Ajuntament de Gandesa treballa amb l'horitzó de la primavera vinent per posar en marxa la planta de descalcificació de l'aigua potable, que actualment té un problema d'excés de calç. El consistori ja va adjudicar la fase del sistema d'osmosi inversa per tractar l'aigua, i aquesta setmana tancarà el concurs públic d'ofertes per a la construcció de l'obra civil.

Un parell d'empreses ja s'han interessat en la construcció de les instal·lacions de la futura planta d'osmosi inversa, segons va confirmar l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà. De fet, el període establert pel consistori perquè les empreses presentin les seues ofertes finalitza aquesta mateixa setmana. En aquest sentit, la intenció del govern municipal (IPE-FIC i PP) és adjudicar aquesta part del projecte, que correspon a l'obra civil i que també inclourà la reforma dels actuals dipòsits d'aigua, en un ple que l'Ajuntament celebraria a principis del mes de gener. Es tracta, de fet, d'una primera fase del projecte, amb un pressupost inicial de 137.846 euros. D'altra banda, la segona fase del projecte, que ja va ser adjudicada a l'empresa Lubasa per 290.535 euros, consisteix en l'aplicació del sistema d'osmosi inversa, que serà instal·lat durant la construcció de la nova planta.
Un cop adjudicada la construcció de la planta, el consistori també preveu treure a concurs públic la realització d'altres obres complementàries, com ara la connexió elèctrica i el clavegueram, per valor de 162.807 euros. Amb tot, l'adjudicació podria retardar-se perquè el consistori encara està pendent d'una subvenció de 300.000 euros de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En aquesta línia, les previsions d'Aubà són que les obres puguin començar al gener, amb un període d'execució d'entre tres i quatre mesos, perquè la planta puga posar-se en ple funcionament abans de l'estiu. El pressupost total del projecte assoleix els 591.000 euros, dels quals un 20% es pagaran amb fons municipals, mentre que l'altre 80% es finançaran amb ajuts dels fons Feder i de l'ACA.
La planta ha de donar una solució definitiva a l'excés de calç que hi ha en l'aigua potable de què s'abasteix Gandesa. Segons l'alcalde, el problema està afectant greument els veïns, que ja han començat a beure aigua embotellada perquè hi ha molta gent amb pedres al ronyó. Amb tot, el problema més generalitzat és que alguns electrodomèstics es fan malbé massa d'hora, una qüestió que també afecta l'economia de les famílies. «Els escalfadors d'aigua durarien sis vegades més, si no hi hagués tanta calç a l'aigua», va dir Aubà, que també va detallar que les aixetes de les cases també es fan malbé. Per afrontar aquests problemes d'excés de calç en l'aigua potable –que «sempre han existit»–, l'Ajuntament va valorar l'adopció d'un sistema de descalcificació química. Però el consistori gandesà finalment va decantar-se per construir una planta d'osmosi inversa, ja que per les seues dimensions més reduïdes són força més assumibles, des del punt de vista econòmic, que les altres plantes descalcificadores convencionals.
El Punt (29-Desembre-2006)

28 de desembre del 2006

Vídeo de l'obertura de Santa Clara

He fet aquest vídeo amb les imatges de l'acte d'obertura del nou vial de Santa Clara, a càrrec de l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i una nodrida representació municipal. La música és un fragment del tema Mr. President, de Randy Newman, que va aparèixer a la banda sonora de la pel·lícula Forrest Gump.

Doningo Tomàs podria ser l'alcaldable d'una nova llista independent a Tortosa

L'activista cultural Domingo Tomàs, responsable de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, ja ha confirmat que té la intenció d'encapçalar una nova formació independent, i que per tant optarà a l'alcaldia a les municipals del 2007. Tomàs va ser secretari de Política Municipal d’ERC a Tortosa i número 3 dels republicans a les últimes eleccions, però va abandonar el partit pel fet de no compartir el projecte polític del nou candidat dels republicans, Ricard Forés. De fet, a les eleccions internes d'ERC, Tomàs havia optat per donar suport a l'altre candidat a alcaldable, Josep Felip Monclús. A l'abril, Tomàs ja va advertir que deixaria passar tot l'estiu i les festes de la Cinta abans de decidir el seu futur polític, ja que tenia la intenció de continuar de forma activa a la política municipal. Ara ha transcendit que Domingo Tomàs -que avui es troba fora de Tortosa- no només integrarà una candidatura, sinó que també podria encapçalar-la, amb l'objectiu d'aglutinar políticament bona part del moviments juvenils, associatius i culturals de la ciutat. Així, la nova formació independent, que encara està buscant un nom i unes sigles per acudir a les eleccions, estaria integrada bàsicament per gent jove, d'entre 20 i 40 anys, amb la voluntat de rejovenir el saló de sessions de l'Ajuntament, aportar idees noves i preparar Tortosa per als reptes del futur.

Per saber més:
-Entrevista a Domingo Tomàs: "La Cinta s'organitza per Compromís"
-Tomàs es donarà de baixa d'ERC però vol continuar a la política tortosina
-El número tres d'ERC dimiteix de l'executiva local

Fotos robades ebrenques

Durant el Dia dels Innocents està socialment acceptat que els mitjans publiquin alguna notícia falsa, que moltes vegades traspassa els límits del que és absurd o senzillament impossible. Per aquestes dates també es fan resums de l'any amb les pífies més sonades dels personatges públics, o bé programes especials amb enganyifes de càmera oculta, en què els famosos apareixen en situacions compromeses. Per això, La Marfanta us ofereix avui aquesta foto robada, que és un dels fenòmens més recents a la xarxa. La gent fa fotografies o vídeos amb el telèfon mòbil, i després s'envien per correu electrònic o es pengen a Internet. En aquesta foto robada podem veure el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, tancant els ulls una estoneta, durant una presentació pública a la premsa, el passat 14 de desembre, i aprofitant que aquell dia només hi assistia com a públic. Això sí, encara que els sindicats sembla que estiguin adormits, sempre estan alerta... En obrir els ulls, Miró no va dubtar en carregar durament contra la política laboral de l'empresa Rehau, que era una de les empreses que convocava l'acte.

Tortosa obre el nou accés a Santa Clara

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va ser l'encarregat d'obrir al trànsit el nou vial d'accés al barri de Santa Clara, la primera gran actuació del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat) que l'Ajuntament ha cofinançat amb l'ajut de la llei de barris. Sabaté va recordar que l'obertura de Santa Clara per la part alta era una llarga reivindicació dels veïns del barri, que significarà «una millora substancial» per facilitar l'accés dels vehicles particulars i d'emergències. Fins ara, els conductors només tenien una única via d'accés pel carrer Sant Blai, que ara fa quatre anys va convertir-se en zona de vianants amb prioritat invertida. De fet, Sabaté va recordar que l'obertura del vial permetrà «descarregar de trànsit» les zones comercials de la plaça de l'Àngel i del carrer Sant Blai. En aquest sentit, l'alcalde va anunciar que limitaran el trànsit per la zona de vianants als vehicles de càrrega i descàrrega, així com als conductors que tinguin algun pàrquing en aquest carrer. «Ara permetrem que el barri s'obri a la ciutat i també a l'hospital», va remarcar Sabaté, que va detallar que finalment les obres costaran prop d'un milió d'euros. Les obres es van iniciar el novembre de l'any passat, i al marge de la construcció del vial també han servit per ampliar el pàrquing de l'hospital Verge de la Cinta amb un centenar de places més. Per la seua banda, el president de l'Associació de Veïns de Santa Clara, Manolo Cardona, va manifestar que l'obertura del nou vial era una reivindicació històrica, que alguns membres de la junta no han pogut veure finalitzada. De fet, Cardona va recordar la figura del veí Santiago Hierro, que va morir fa pocs dies. El president veïnal també va mostrar-se esperançat que el Pincat i els ajuts de la llei de barris puguin servir per tirar endavant altres millores que el barri necessita.

El Punt (28-Desembre-2006)

Avui també podeu llegir:
-El govern destina 99 milions d'euros a la quarta convocatòria de la llei de barris (El Punt)

Les cambres de Reus i Tarragona també reclamen l'autovia d'Aragó

El front comú per aconseguir el desdoblament de l'N-420 encara ha de tancar l'acord amb Tortosa

La proposta dels ajuntaments de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset, perquè la nova autovia d'Aragó (A-68) continuï fins a la costa mediterrània amb el desdoblament de l'N-420, ja té el suport de les cambres de comerç de Reus i Tarragona. El front comú no va poder lligar el suport de la Cambra de Tortosa, que va excusar la seua absència per un problema d'agenda, tot i que fa pocs dies també va manifestar que considera prioritaris altres desdoblaments, com el de la C-43 i la C-12. La pròxima reunió confirmada serà el 10 de gener a Móra d'Ebre, per demanar l'adhesió de Port Aventura, la indústria petroquímica i el Port de Tarragona.

Les cambres de comerç de Reus i Tarragona van donar ahir suport a la proposta liderada pels ajuntaments de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset, que han constituït un front comú per aconseguir que el Ministeri de Foment incloga en la seua planificació el desdoblament de l'N-420. L'objectiu més immediat de la proposta és millorar una de les principals infraestructures viàries de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, amb un desdoblament de l'N-420 que quedaria enllaçat amb l'autovia A-68, per connectar la població d'Alcanyís amb el corredor del Mediterrani. Fins ara, l'opció té el suport dels ajuntaments i dels consells comarcals de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, dels sindicats UGT i CCOO, i de les organitzacions empresarials de la demarcació de Tarragona: l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (Aece), la Cepta i Pimec.
Després de la reunió d'ahir, la mesa territorial espera lligar també el suport de la Cambra de Tortosa, amb motiu d'una reunió que encara ha de convocar-se, i que podria fer-se durant la setmana que ve. De fet, l'alcalde de Gandesa i portaveu del front comú, l'independent Miquel Aubà, va atribuir l'absència de la Cambra de Tortosa a un «malentès» i un «problema d'agenda», i va mostrar-se confiat que finalment també s'assolirà un acord. En aquest sentit, Aubà va detallar que la Cambra de Tortosa també vol posar damunt de la taula la necessitat de millorar altres infraestructures del territori, com l'eix de l'Ebre i la C-43. «En l'àmbit territorial poden fer-se molts matisos, però hem d'anar a Madrid amb una posició unitària i parlant només de les carreteres que són competència de l'Estat», va dir Aubà.

>
Cal consens abans d'anar a Madrid

«No s'entendria que no tinguéssim el suport de la Cambra de Tortosa», va valorar ahir l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, que va insistir que els matisos a la proposta global han de fer-se «en clau territorial». «Hem de ser prudents a l'hora de valorar les discrepàncies, i sobretot molt conscients que aconseguir el desdoblament de la carretera N-420 no serà gens fàcil, ja que és un projecte molt complex», va afegir el tinent d'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Baptista Montagut. En aquest sentit, Montagut va dir que «és normal» que hi hagi sectors de les Terres de l'Ebre amb altres prioritats, però també va apostar per ampliar el consens actual. «De fet, és bo que les discrepàncies surtin i es parlin ara, abans d'anar a Madrid», va afegir-hi. El Ministeri de Foment ja ha anunciat que té previst estudiar dues propostes de traçat per continuar l'A-68: el desdoblament de l'N-420 i la millora de l'N-232, que és l'opció defensada per la zona de Morella i Vinaròs. Però el front comú creu que la seua proposta és millor perquè connectaria Aragó amb el port de Tarragona, l'aeroport de Reus i el turisme de la Costa Daurada.

El Punt (28-Desembre-2006)

27 de desembre del 2006

Contenidors que tapen panells de direccions

Continua la sèrie de La Marfanta dedicada a denunciar els dèficits de senyalització que hi ha a la ciutat de Tortosa. En aquest cas, us vull parlar d'un cas que he pogut fotografiar avui al matí en aquesta coneguda bifurcació de la ronda de Reus, resseguint el mur de la via del ferrocarril, en què pots continuar cap a l'estació del tren i el raval de Sant Llàtzer, o bé desviar-te lleugerament a l'esquerra, pel carrer Genovesos, camí de l'Eixample i l'hospital. Uns itineraris que els autòctons potser coneixem bé, però que requereixen d'una bona senyalització per la gent que ens visita. De fet, en aquesta bifurcació hi ha un panell de direccions fabulós que indica les direccions per arribar als centres universitaris d'Empresarials i d'Infermeria, al Consell Comarcal del Baix Ebre, al cementiri i a la UNED. Però és un cartell que, quan no està tapat pels cotxes que estacionen al xamfrà, queda amagat pels contenidors de la brossa. Avui en concret, el panell de direccions quedava eclipsat per un contenidor i per un cotxe.

Jordi Pujol presenta avui l'últim llibre de Rovira Climent, sobre el Circ Raluy

El portal Llibres Ebrencs ens informa que avui mateix, a partir de les set del vespre, l'escriptor i editor tortosí Joan-Josep Rovira Climent presentarà a Barcelona el llibre que ha escrit sobre el Circ Raluy. De fet, l'acte es realitzarà a la pista central del circ, instal·lat al Port Vell de Barcelona, i comptarà amb la participació de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i també de Lluís Raluy, actual propietari del circ. El Raluy, que recentment ha rebut la creu de Sant Jordi, és un circ originari de Sant Adrià del Besòs, encara que actualment tenen la seua seu al municipi de l'Aldea. L'edició del llibre ha anat a càrrec de l'editorial tortosina 5Torresclub, propietat de Climent. El Circ Raluy actuarà a Barcelona fins el proper 7 de gener, segons podem llegir al seu web. Si encara no coneixeu Rovira Climent, podeu veure la seua fitxa al web Beabà.

Dolors López serà diputada al Parlament

La confirmació del nomenament del flixenc Xavier Sabaté com a delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona situa ara la regidora de Serveis, Descentralització, Participació Ciutadana i Turisme de l'Ajuntament de Tortosa, Dolors López, com a nova diputada al Parlament de Catalunya. Amb motiu de les últimes eleccions catalanes, López va ocupar el setè lloc de la llista del PSC per la demarcació de Tarragona, i els diferents nomenaments d'alts càrrecs del Govern han propiciat que puga aconseguir l'acta de diputada. Al Parlament, López compartirà escons ebrencs amb els també socialistes Núria Ventura i Joaquim Paladella; la republicana Marta Cid; els convergents Francesc Sancho i Xavier Pallarès, i el popular Joan Bertomeu.

Tortosa ha destinat enguany més de 400.000 euros a millorar camins rurals

El terme municipal té una de les xarxes més extenses del país, amb més de 400 quilòmetres

L'Ajuntament de Tortosa ha destinat enguany més de 400.000 euros a millorar la xarxa de camins rurals, que amb 400 quilòmetres és una de les més extenses del país. En xifres generals, el consistori ha invertit un 153% més que durant tot l'exercici anterior, en el marc de l'aposta política del govern de Joan Sabaté pel manteniment de la via pública. De fet, la regidora de Serveis, Dolors López, va refermar el compromís municipal de continuar per aquesta mateixa línia durant el 2007, l'últim any de l'actual mandat. Entre les actuacions més destacades hi ha l'antiga carretera de Barcelona, el camí del Perelló i el camí dels Codonyers.

La millora de l'antic camí de Tortosa al Perelló i el condicionament de l'antiga carretera de Barcelona són només algunes de les prioritats que la regidoria de Serveis s'havia fixat per al 2006. «Forma part del nostre compromís per millorar aquest teixit de camins tan important que té el nostre municipi, i on calia abocar molts esforços», va explicar la tinenta d'alcalde i regidora de Serveis, Dolors López. En aquest sentit, López va manifestar la voluntat de continuar en la mateixa línia en el pròxim exercici, i va destacar que l'esforç per part de l'Ajuntament també ha estat possible gràcies al suport d'altres administracions. López va explicar que el consistori ha rebut els ajuts del Consell Comarcal del Baix Ebre i de les conselleries d'Agricultura i de Governació i Administracions Públiques. De fet, l'aportació de Governació, amb més de 120.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis, també ha inclòs el condicionament del Camí del Mig, del de les Arenes, del d'Orleans, del de la Simpàtica i de l'antic camí de Tortosa al Perelló, i 65.000 euros més per a la primera fase de condicionament dels camins afectats pels aiguats del mes de setembre.
D'altra banda, la millora de l'antiga carretera de Barcelona, que ha costat més de 24.000 euros, era una de les més reivindicades pels veïns de Sant Llàtzer, ja que és un dels vials d'accés a l'autovia Tortosa-l'Aldea. Amb tot, les obres més cares han estat el condicionament del camí del Perelló (39.600 euros) i el camí del Mas de Lledó (41.579 euros).

> Pendents del Llarg de Sant Vicent

Durant el 2006, l'àrea de Serveis també ha executat millores importants als camins de Prades, Còdols, Nivera, Corrals de la Riba i al camí de Fullola al Filato de Camarles, així com al passeig de Sant Josep de la Muntanya, al camí del Mig i al carrer Camí dels Codonyers (24.100 euros), una de les actuacions més reivindicades pels veïns d'aquesta zona de Ferreries. Amb tot, l'àrea de Serveis ha deixat per a més endavant el condicionament del carrer Llarg de Sant Vicent (valorat en 43.000 euros), que enguany també era una de les prioritats de l'Ajuntament. Amb tot, la regidora ja va advertir que les diferents obres estaven subjectes a la disponibilitat pressupostària.

El Punt (27-Desembre-2006)

Tortosa obre avui el nou vial d'accés a Santa Clara, després d'un any d'obres

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i el regidor d'Urbanisme, José Martín, seran els encarregats d'obrir al trànsit, avui al matí, el nou vial d'accés al barri de Santa Clara per la part alta. Les obres del nou vial, un dels projectes més reivindicats pels veïns del nucli històric, van començar el novembre del 2005 i han tingut un pressupost de 893.000 euros, que parcialment han estat finançats amb la subvenció de la llei de barris, en el marc del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). El nou vial connecta el barri de Santa Clara amb la carretera d'accés a l'hospital, amb l'objectiu de millorar l'accés rodat al barri, ja que fins ara només s'hi podia accedir travessant la zona de vianants del carrer Sant Blai. A més, el nou vial facilitarà l'arribada dels vehicles d'emergències, ja que el barri quedarà directament connectat amb l'hospital. En aquest sentit, les obres del vial també s'han aprofitat per guanyar places de pàrquing per al centre sanitari. La previsió de l'Ajuntament era que les obres s'acabessin abans de l'estiu, però l'empresa que executava el projecte, la constructora Cisteró, ha hagut de retardar uns quants mesos l'entrega de l'obra. El més complicat ha estat excavar el turó i col·locar les pedres del revestiment dels nous talussos, que en alguns punts tenen 14 metres d'altura.

El Punt (27-Desembre-2006)

El pressupost de la Ribera d'Ebre serà de 4,2 milions d'euros

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ja ha aprovat inicialment, amb els 10 vots a favor del govern (PSC-PM i ERC-AM) i 8 abstencions (CiU), el pressupost comarcal i la plantilla de personal pel 2007. En aquest sentit, el pressupost de la Ribera d'Ebre serà de 4,2 milions d'euros, cosa que representa un increment del 7,71% respecte als comptes d'aquest any. La partida d'inversions serà de 91.000 euros, que bàsicament es destinaran a la renovació dels vehicles de transport adaptat. D'altra banda, el Consell també va aprovar recentment la compra directa d'un solar al polígon industrial Camins Nous, de Móra d'Ebre, per construir una nau i encabir-hi el parc mòbil del consell riberenc i del consorci de residus.

El Punt (27-Desembre-2006)

26 de desembre del 2006

Carreteres reordena la rotonda de la plaça Corona d'Aragó de Tortosa

Els serveis territorials de Carreteres ja han enllestit la reordenació del trànsit a la plaça Corona d'Aragó de Tortosa, que a partir d'aquesta setmana ja funciona com una rotonda convencional. Fins ara, la rotonda estava regulada per semàfors, i en alguns moments els conductors que ja es trobaven circulant dins de la rotonda havien de cedir el pas als vehicles que s'incorporaven perquè tenien el semàfor en verd. Amb la nova reordenació, Carreteres ha mantingut els semàfors, que ara només tenen encesos els discos de color roig i ambre. Tot i així, ha eliminat els senyals horitzontals de cedir el pas que hi havia pintats al paviment de les rotondes. Paral·lelament, ha instal·lat uns plafons lluminosos poc abans dels semàfors, en què s'informa els conductors que no tindran preferència de pas respecte als vehicles que ja es trobin a la rotonda. A més, Carreteres també ha pintat els habituals triangles invertits al terra, poc abans de la rotonda.
El coordinador territorial de Carreteres, Lluís Lacruz, ja va anunciar a l'octubre que volien reordenar el trànsit de la plaça Corona d'Aragó: «Potser és l'única rotonda d'Europa en què els conductors que ja estan a dins han d'aturar el vehicle per cedir el pas, cosa que alguns usuaris de fora de Tortosa no saben». La reordenació de la rotonda s'ha fet aprofitant les últimes obres de Carreteres a la rambla Catalunya i en altres travesseres urbanes de Tortosa.

El Punt (25-Desembre-2006)

23 de desembre del 2006

Els lavabos de la planta baixa embossen el comiat nadalenc a l'Ajuntament de Tortosa

Els treballadors de l'Ajuntament de Tortosa van pessigar ahir una mica de la loteria de Nadal, però també van haver de patir un important embossament als lavabos de la planta baixa. Un problema que s'arrossega des de fa temps, i que també fa algun temps que em demanen que denunciï a La Marfanta. Els lavabos de la planta baixa, que de vegades també utilitzen alguns ciutadans que entren a la casa consistorial, són tan antics com el mateix edifici municipal, construït als anys quaranta per Regiones Devastadas. Les molèsties pels embossaments són habituals, per no parlar de la pèssima imatge que s'emporten els ciutadans que hi entren per utilitzar-los. De fet, la junta de govern local va aprovar fa uns mesos unes obres de millora de l'accessibilitat a la planta baixa de l'ajuntament, amb un pressupost de gairebé 77.800 euros, que també incloïen una reforma dels problemàtics lavabos. La previsió de l'àrea d'Urbanisme era començar les obres durant la segona meitat de novembre, però finalment no ha estat així, i el projecte ha acumulat un nou retard. A més de la millora i adaptació dels lavabos, el projecte que executarà Lubasa també preveu l'eliminació de les barreres arquitectòniques i la reforma de la porta principal d'entrada, amb la instal·lació d'una porta automàtica.

El comerç de Tortosa regalarà als clients monedes especials per estacionar a la zona blava

L'Ajuntament aprova l'expropiació per construir l'edifici de les delegacions

L'Ajuntament de Tortosa va aprofitar ahir l'últim ple extraordinari del 2006 per aprovar de manera definitiva les expropiacions de les cases afectades per la construcció de l'edifici de les delegacions de la Generalitat, als carrers Montcada i Benasque. A més, el consistori va acordar modificar les tarifes de la zona blava, per incorporar l'acord que ha subscrit amb les agrupacions de comerciants, i que els permetrà regalar als clients unes monedes especials per no pagar els parquímetres.

L'últim ple de l'any a Tortosa, segurament el més curt i menys polèmic de tot l'exercici del 2006, va servir per introduir una nova tarifa d'estacionament a la zona blava, perquè les tres agrupacions de comerciants, la del Centre, la del Temple i la de Ferreries, puguin regalar hores de pàrquing gratuït als seus clients. La regidora de Governació, Consol Cordero, va explicar que els comerciants obsequiaran els seus clients, segons la compra que facin a les botigues, amb una moneda especial que es podrà utilitzar en tots els parquímetres. «Això és important, per facilitar l'aparcament i la rotació a la zona blava, perquè la gent pugui arribar a les zones comercials d'una capital com Tortosa, que és eminentment comercial», va afirmar Cordero. Segons l'acord, les agrupacions comercials podran adquirir les monedes especials per 40 cèntims d'euro cadascuna, i l'Ajuntament s'ha compromès a no apujar aquesta nova tarifa de zona blava, així com a realitzar una aportació de 100.000 euros per costejar la fabricació de les monedes.
En aquest sentit, les monedes especials costaran 26 cèntims menys que el que costarà la tarifa ordinària a la zona blava, ja que cadascuna de les monedes serviran per gaudir d'una hora d'estacionament gratuït en les més de 200 places d'aparcament de zona blava que hi ha al centre de Tortosa i al barri de Ferreries. Cordero va insistir que les monedes s'han fet expressament per realitzar aquesta iniciativa, que es començarà a aplicar durant les festes de Nadal, però que també s'ampliarà a les diferents campanyes de promoció que el comerç tortosí puga organitzar al llarg de l'any. D'altra banda, l'Ajuntament també va aprovar l'actualització del preu dels estacionaments a la zona blava per l'any que ve, que tindran un increment del 3,7%, d'acord amb l'índex de preus al consum (IPC). Així, una hora i mitja, que a Tortosa és el màxim temps d'estacionament permès, passarà a costar gairebé un euro, 98 cèntims. L'hora d'estacionament costarà 66 cèntims, i mitja hora, 32 cèntims d'euro. Finalment, el ple també va aprovar les noves tarifes de transport públic, que també registraran un increment del 3,7%. Per tant, el bitllet senzill d'autobús passarà a costar 1,15 euros (5 cèntims més), mentre que la targeta multiviatge, 9,25 euros.

>Taxació conjunta

D'altra banda, el ple també va aprovar definitivament el projecte d'expropiació de les finques dels carrers Benasque i Montcada, afectades per la construcció del nou edifici dels serveis territorials de la Generalitat. L'expropiació s'ha fet a partir del sistema de taxació conjunta, per un import de 160.000 euros. L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va explicar que l'Ajuntament ja ha arribat a un acord amb tres propietaris i dos llogaters, que rebran 26.000 euros. Només queden dos veïns més que encara no han acceptat el preu fixat. Amb tot, Sabaté va afirmar que esperen iniciar els treballs d'enderroc en els propers dos mesos, ja que els veïns encara tenen 20 dies més per acceptar el preu. Després, mentre el jurat d'expropiacions decideix el preu just, l'Ajuntament podrà ocupar les finques i enderrocar l'illa de cases.

El Punt (23-Desembre-2006)

L'EMD de Jesús reclama un altre traçat per a la futura variant de l'eix de l'Ebre

La junta veïnal de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Jesús també va aprofitar les últimes hores abans de les festes de Nadal per fer un ple i aprovar algunes qüestions que tenia pendents, com una moció en favor del sector citrícola i un altra de rebuig al cementiri nuclear. A més, l'EMD va donar suport a una moció conjunta de CiU, PP i els independents, per reclamar un altre traçat per a la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) que projecta Carreteres, i que travessa la zona de xalets del Canalet. La moció, que reclama que Joan Sabaté també porti el debat sobre la variant al ple de Tortosa, no va ser subscrita pel PSC. Els socialistes demanaven que no se sol·licités a l'Ajuntament que rebutgés incloure el traçat de Carreteres al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), ja que la mesura podria retardar l'aplicació del nou planejament. «Però l'aprovació del POUM de Tortosa ja fa vuit anys que està en marxa, i ara només faltaria que algú digués que es retarda més per culpa de la variant», va lamentar el president de l'EMD, Pere Panisello (CiU). A més, Panisello va assenyalar que el PSC va trencar el consens per raons polítiques, ja que l'EMD havia assolit fa unes setmanes un acord unànime amb la Plataforma Salvem Lo Canalet.

El Punt (23-Desembre-2006)

Móra la Nova aprova un pressupost de 2,7 milions per reformar el casal i començar la llar d'infants

El ple de l'Ajuntament de Móra la Nova va aprovar ahir el pressupost municipal per a l'exercici del 2007, que serà de 2,7 milions d'euros. L'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza (CiU), va destacar l'increment del 14% en relació amb el pressupost anterior, així com la «clara vocació social» d'alguna de les accions de govern previstes. En aquest sentit, Sabanza va remarcar que per primer cop han introduït una rebaixa del 30% de l'impost de béns immobles (IBI) per a aquelles vídues més grans de 70 anys que viuen soles, així com un sistema de beques de transport per ajudar les famílies amb fills que estudien fora de Móra la Nova. En l'apartat d'inversions, Sabanza va detallar els 330.000 euros que destinaran a la reforma del casal municipal, així com els 65.000 euros per instal·lar dues illes més de contenidors soterrats. «Ara ja tenim una illa de contenidors soterrats, que inaugurarem el proper 2 de gener», va recordar Sabanza, que va afegir que els veïns de Móra la Nova seran els primers que tindran contenidors soterrats en l'àmbit de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
D'altra banda, la partida d'inversions també preveu la construcció d'una passarel·la al barranc de Nolla, una pista poliesportiva al barri del Remei, i l'impuls al projecte del tanatori, així com la primera fase de la llar d'infants, que costarà 75.000 euros. De fet, el projecte de la llar d'infants va ser un dels punts de fricció entre el govern de CiU i el portaveu del grup municipal d'Imnova, Francesc Roman. L'independent va acusar Sabanza d'haver-se apropiat «per motius electorals» una proposta que Imnova va presentar fa un any. A més, va explicar que havien votat en contra del pressupost perquè el govern de CiU havia rebutjat subvencionar els llibres de text, i perquè hi havia partides poc clares.
Per la seua banda, Sabanza va rebutjar l'adhesió de Móra la Nova al front comú per aconseguir que l'autovia de l'Aragó travessi la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat. Així, la majoria de CiU va servir per rebutjar la proposta que havien presentat els independents, i Sabanza va recordar que al febrer Móra la Nova ja va aprovar un acord que demanava el desdoblament de la carretera N-420. «Vam traslladar aquell acord al consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre i també a l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre», va insistir Sabanza. De fet, l'alcalde va titllar d'«oportunista, demagògica i innecessària» la proposta dels independents, i va advertir que no poden sumar-se a l'actual iniciativa de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset «per dignitat institucional», ja que Móra la Nova va fer la feina abans que ningú. Finalment, Sabanza també va treure importància al fet que ahir el PSC i Imnova presentessin el web de la seua candidatura conjunta.

El Punt (23-Desembre-2006)

Foto: www.moralanova.altanet.org
Per saber més: web del PSC-Imnova


22 de desembre del 2006

Un Mercedes descarat

El bloc Coses Meves, del flixenc Josep Antoni Martínez Tarragó, ha publicat avui una entrada curiosa, Un xiprer descarat, en què podem veure la fotografia d'un arbre d'aquesta espècie que "viu i fa la fotosíntesi" al cementiri de Flix. Ens explica aquest blocaire flixenc que al cementiri hi ha enterrats alguns dels alemanys de l'antiga colònia, que van portar la indústria química al poble. Un mur separava els morts catòlics i els protestants, o els morts en suïcidis... Ara no hi ha cap mur, però sí un xiprer que ha nascut dins d'una de les tombes, afonant les arrels al taüt. La vida sempre continua, i avui que és el Solstici d'Hivern és un bon dia per recordar-ho. Al cementiri de Tortosa també hi ha xipresos entre les tombes, però no a dins. I la vida també continua, com ens ensenya aquest Mercedes descarat que em vaig trobar estacionat l'1 de novembre, entre els xipresos i els nínxols.

Tortosa acaba les obres de Santa Clara i comença la rotonda de la Simpàtica

Els operaris culminen més d'un any de treballs i ja han enllestit la urbanització del nou vial

Quan encara falta completar alguns detalls menors, l'Ajuntament de Tortosa va donar ahir per acabades les obres d'obertura del barri de Santa Clara per la part alta, un dels projectes més reivindicats pels veïns del nucli antic. La construcció del nou vial, amb un pressupost de 893.000 euros, millorarà l'accés rodat al barri, ja que fins ara només s'hi podia accedir travessant la zona de vianants del carrer Sant Blai. A més, el nou vial facilitarà l'arribada dels vehicles d'emergències, ja que el barri quedarà directament connectat amb l'hospital. De fet, les obres del vial també s'han aprofitat per guanyar places de pàrquing per al centre sanitari.

Un parell d'operaris enllestien ahir al matí els últims detalls de les obres d'urbanització del nou vial de Santa Clara, que ja connecta aquest barri del nucli històric de Tortosa amb la carretera d'accés a l'hospital. La previsió de l'Ajuntament era que les obres s'acabessin abans de l'estiu, però l'empresa que executava el projecte, la constructora Cisteró, ha hagut de retardar uns quants mesos l'entrega de l'obra. Fonts municipals van explicar que l'acabament de les obres s'ha complicat per motius d'enginyeria tècnica, ja que el més complicat ha estat excavar el turó del Sitjar i col·locar les pedres del revestiment dels nous talussos, que en alguns punts tenen uns 14 metres d'altura. En aquesta línia, alguns murs s'han estabilitzat amb blocs de pedra, per optimitzar el drenatge i també per integrar el projecte a la muralla, mentre que altres talussos i parets s'han revestit amb formigó. Segons l'Ajuntament, el nou vial servirà per millorar les condicions de vida dels veïns del barri de Santa Clara, però també per facilitar l'arribada dels vehicles dels serveis d'emergència. De fet, és un dels primers projectes finançats amb la subvenció del pla integral del nucli antic (Pincat). D'altra banda, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va garantir aquesta setmana que la zona de vianants del carrer Sant Blai només quedarà oberta per realitzar la càrrega i descàrrega dels comerços, i va advertir que la resta de vehicles hauran de transitar per la part alta, quan obrin el nou vial.

> Els primers contenidors soterrats

A pocs metres del nou vial d'accés a Santa Clara hi haurà la rotonda de la Simpàtica, un dels projectes més polèmics de Tortosa durant l'última legislatura. Les obres de la nova rotonda han començat aquesta setmana, amb la tala dels arbres d'una zona verda propera, i ara s'ha sabut que l'Ajuntament preveu aprofitar els treballs per instal·lar els primers contenidors soterrats en aquesta zona de la part alta. Les obres tenen un pressupost de 574.000 euros, i seran executades per Lubasa. A la cruïlla de l'accés hi havia una rotonda provisional des de finals del 2001, feta amb tanques, i el projecte ha ballat d'un pressupost a l'altre, des del 2002, perquè el govern municipal tenia altres prioritats. Però l'última polèmica va ser pel pressupost de la mateixa rotonda, ja que Urbanisme calculava que les obres podrien costar entre 600.000 i 720.000 euros, i després es va intentar fer una rebaixa, tot i que el projecte deixava la nova rotonda sense l'enllumenat públic. El projecte definitiu va aprovar-se a principis de juliol, amb les crítiques de l'oposició pel llarg retard.

El Punt (22-Desembre-2006)

Els ecologistes s'oposen a l'autorització ambiental de la tèrmica de Riba-roja

El grup ecologista Gepec va anunciar ahir que ha presentat al·legacions a l'autorització ambiental de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola ha projectat instal·lar a Riba-roja d'Ebre. A través d'un comunicat, el Gepec-Ecologistes de Catalunya va advertir que una central tèrmica és una indústria «molt contaminant», i va criticar que Iberdrola promogui aquest tipus de projectes mentre centra les seues campanyes publicitàries per vendre la seua energia «verda». El Gepec fa una crida a evitar un altre conflicte com el que va provocar el projecte de la multinacional Enron a Móra la Nova, i va instar la societat del territori i l'administració a «reaccionar desfavorablement» a l'autorització i construcció de la planta d'Iberdrola. Segons el Gepec, la central només beneficiarà «uns quants» i «hipoteca» la salut i el medi ambient de la Ribera d'Ebre. El comunicat afegeix que les al·legacions segueixen la mateixa línia que les presentades a l'agost davant del Departament d'Indústria, però amb alguns afegits que s'incorporen dins del procés d'autorització ambiental, competència del Departament de Medi Ambient. Els ecologistes remarquen que la construcció de noves centrals tèrmiques no solucionarà el problema de la dependència energètica ni la «pèssima planificació territorial».

El Punt (22-Desembre-2006)

Els independents de Móra la Nova estrenen web

La coalició Imnova-PSC presentarà avui al vespre, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Móra la Nova, la seua nova pàgina web. D'altra banda, els independents també han presentat una moció al ple d'avui, en què reclamen el pas de l'autovia d'Aragó per la Ribera d'Ebre.

El Punt (22-Desembre-2006)

21 de desembre del 2006

Sabaté se'n torna a Madrid

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, tornarà a ser avui senador a Madrid. Però aquesta vegada no per elecció, sinó com a senador autonòmic en representació del PSC. El seu nomenament serà oficialitzat a la sessió del Parlament d'avui dijous. Sabaté substituirà Ramon Espada al Senat, i tindrà com a companya Assumpta Baig. L'alcalde s’ha vist beneficiat pel canvi en la reglamentació que permet que la cambra catalana puga escollir senadors sense que siguin diputats, i els socialistes poden designar dos dels set senadors que correspon nomenar al Parlament. Sabaté ja va ser senador per Tarragona a la legislatura 2000-2004, i personalment no trobo gaire encertat que se'n torni cap a Madrid. A sis mesos de les eleccions municipals, l'oposició tornarà a dir-li que se'n va lluny de Tortosa per no afrontar els problemes i els reptes que té la ciutat. Crec que, tornant a fer classes a l'institut, Sabaté havia aconseguit un re-apropament a la realitat de Tortosa que difícilment podrà copsar agafant el pont aeri entre Barcelona i Madrid. Encara que potser Sabaté aprofita el nou tren d'alta velocitat (TAV) que els tortosins i la resta d'ebrencs haurem d'agafar a Tarragona o Lleida, i no a l'Aldea en què no para ni un trist Euromed.

El bisbat de Tortosa s'apunta al pay-per-view

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, ha anunciat aquesta setmana que farà pagar una quota d’entrada a tots aquells que vulguin visitar la catedral. L’entrada de pagament s’establirà coincidint amb l’obertura de l’exposició permanent d’objectes que conformen el fons de la diòcesi, cap al mes de febrer, i només quedaran exclosos de pagament aquells veïns de la ciutat que accedeixen assíduament al temple per resar. Només els veïns de Tortosa? Què passarà amb els fidels de Roquetes, Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre, Vinaròs o Morella, que també formen part de la diòcesi tortosina? L'excusa és aconseguir fons suficients per finançar el manteniment de la catedral, amb un preu que podria situar-se al voltant dels tres euros. Però el bisbat vol fer-nos pagar abans d'oferir un bon producte, una circumstància que en màrqueting molt sovint aconsegueix l'efecte contrari al desitjat.
D'altra banda, podríem discutir si el bisbat té legitimitat moral per fer pagar la gent que vol visitar una joia del patrimoni que "és de tots" només quan interessa. Salinas també va lamentar el retard en l'arranjament de les escales de la catedral, però no diu que es pagaran amb 400.000 euros de les arques públiques i que l'Església no haurà de pagar contribucions especials, com els veïns de Campredó. Per no parlar del més d'1,2 milions d'euros que costarà l'enderrocament de les cases del davant de la catedral i la urbanització de la nova plaça. Això, sense tenir en compte l'1,6 milions que podria costar el nivell inferior de la plaça, per fer visitables les restes arqueològiques. Per cert, després qui cobrarà l'entrada a les restes, la Generalitat o el bisbat? Però el bisbe encara diu que les administracions catalanes s'impliquen poc en la restauració del patrimoni, i que la Generalitat Valenciana té més interès. Si és això, no entenc les últimes denúncies dels fidels de Vallibona, que estan mobilitzats per evitar l'ensorrament de l'ermita de Santa Àgueda.

Per saber més:
-El bisbat de Tortosa decideix fer pagar per la visita de la catedral
-La iniciativa popular dispuesta a evitar el derrumbe de una valiosa ermita románica

Baltasar acusa la Fundació Nova Cultura de l'Aigua de "filtrar" la proposta de cabal mínim de l'Ebre

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que ahir va inaugurar a Amposta la nova seu dels serveis territorials, va acusar la Fundació Nova Cultura de l'Aigua d'haver comès una "filtració" quan va donar a conèixer, la setmana passada, la seua proposta de 9.000 hm3 anuals de cabal mínim per a l'Ebre. Baltasar, que va dir que el govern català farà pública la seua proposta d'aquí a dos mesos, va remarcar que un tema tan important per a les Terres de l'Ebre i per a Catalunya hauria d'haver-se presentat a la comissió per a la sostenibilitat, que és d'on haurà de sortir la proposta final. Encara al·lucino, ara. Crec que ja som prou grandets per entendre que la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, o la Plataforma en Defensa de l'Ebre, poden fer tots els actes públics i totes les presentacions que vulguen, per donar a conèixer les seues opinions o propostes, dient allò que vulguen. Baltasar ha patinat estrepitosament, afirmant que la presentació de la proposta de règim hídric ha estat una "filtració". Un periodista com ell hauria de tenir clar què significa aquesta paraula. I ja veurem, si és veritat que la proposta final és la mateixa que surt de la comissió per a la sostenibilitat...

Per saber més:

-La Generalitat proposarà el cabal mínim a l'Ebre d'aquí a dos mesos (El Punt)


Foto: www.gencat.net

«Els veïns de Campredó sortirem al TBO»

«En lloc de sortir als diaris, els veïns haurem de sortir al TBO», va afirmar ahir la portaveu dels veïns afectats per l'aplicació de contribucions especials a Campredó, Cinta March. La portaveu veïnal va recordar que el síndic de greuges, Rafel Ribó, els va donar la raó al maig, i va advertir l'Ajuntament de Tortosa que estava cometent una actuació «discriminatòria». March va detallar que l'Ajuntament obliga un grup de deu veïns a costejar el 50% de les obres d'urbanització del tram d'un carrer que la mateixa administració va deixar inacabat l'any 2003. «Després de rebre la resolució del síndic, l'Ajuntament encara ens va notificar que estàvem obligats a pagar la nostra part», va afegir la portaveu, que va explicar que ja han presentat un recurs de reposició i també una instància, per evitar l'aplicació de les contribucions. En aquesta línia, March va precisar que cinc dels sis veïns afectats negativament han de pagar més de 2.300 euros pels cinc metres lineals dels magatzems que les seues cases tenen al nou carrer. Però les obres d'urbanització, que van començar al setembre, no preveuen la construcció de rampes davant de les portes dels magatzems, i ara l'Ajuntament els obliga a obtenir una llicència de gual, per aconseguir que els rebaixin les voreres. «No només estem discriminats en relació amb els veïns del mateix carrer, que no van haver de pagar res l'any 2003, sinó que la nostra part de vorera no estarà rebaixada», va denunciar. «Si l'Ajuntament no ho arregla, haurem de posar pegots de ciment o fustes, i una obra nova es convertirà en un bunyol», va dir.
D'altra banda, la portaveu veïnal va explicar que intentaran que el ple de l'Ajuntament torni a debatre la qüestió, per deixar sense efecte l'aplicació de les contribucions especials, ja que els veïns han reforçat els suports polítics. Així, mentre que fa un any només ERC i CiU els donaven suport, March va afirmar que després de la carta del síndic també tenen el suport d'IPE, ICV i del regidor socialista Rafel Lluís, que és el delegat de l'alcalde a Campredó. «A més, el consell assessor també ha tornat a aprovar una moció en favor nostre, aquesta vegada unànime, encara que ja sabem que l'alcalde dirà que les resolucions del consell de barri no són vinculants», va lamentar March.

El Punt (21-Desembre-2006)

L'EMD de Jesús debat avui una moció per reclamar un altre traçat de la variant

El ple de l'EMD de Jesús sotmet a aprovació aquesta nit una moció consensuada pels grups polítics de CiU, Independents per l'Ebre (IPE) i el PP, que reclamarà deixar sense efecte l'estudi informatiu de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) que ha previst la direcció general de Carreteres, ja que travessa la zona de xalets del Canalet. Finalment, la junta veïnal no debatrà una moció unitària, ja que el grup del PSC hauria preferit quedar-se al marge de l'acord, que proposarà desplaçar el traçat més a l'oest i en paral·lel al canal Xerta-Sénia, com demana la plataforma Salvem lo Canalet. A més, la moció sol·licita a l'Ajuntament que no incloga el traçat de Carreteres a la versió definitiva del pla d'ordenació urbana municipal (POUM), i l'aprovació d'una moció conjunta en el ple de Tortosa, per mostrar el rebuig del consistori a l'actual proposta de traçat. El document, que si no hi ha sorpreses d'última hora serà aprovat amb els vots de CiU, IPE i el PP, remarca que l'EMD considera que la variant de l'eix de l'Ebre és necessària, i adverteix que el nou POUM tortosí consolida la zona del Canalet com la d'expansió urbana del poble de Jesús, que quedaria «escanyat» amb el traçat actual.

El Punt (21-Desembre-2006)

La Cambra de Comerç de Tortosa també demana la continuïtat de l'autovia d'Aragó per la Terra Alta

La Cambra de Comerç de Tortosa va emetre ahir un comunicat per advertir que les Terres de l'Ebre poden quedar-se despenjades, «una vegada més», de les principals infraestructures viàries de l'Estat. La cambra de Tortosa es referia a les últimes notícies que asseguraven que el Ministeri de Foment havia aprovat realitzar un estudi informatiu sobre la continuïtat de la futura autovia A-68 fins al litoral, a través de l'N-232 i per Alcanyís, Morella i Vinaròs. La nota de la cambra, que no té en compte l'últim comunicat de Foment, que dimarts va anunciar que també estudiarà un possible traçat a través del desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, lamenta que les Terres de l'Ebre es quedin enmig d'un triangle viari que es completarà amb el nou eix que unirà Montblanc amb Salou i Cambrils. La cambra recorda que l'eix de l'Ebre (C-12) continua sense estar desdoblat, i que les carreteres que van cap a Aragó «fan sentir vergonya», sobretot quan s'acaben les carreteres catalanes i comencen les aragoneses. En aquesta línia, el document posa l'exemple de la carretera C-221, que es converteix en l'A-221 «abans d'arribar a Maella».
De fet, la cambra de Tortosa va voler deixar clar que no està en contra de cap infraestructura que beneficiï les comarques veïnes del País Valencià o de Tarragona. «Si hi ha prou recursos, endavant, però estem en contra que les Terres de l'Ebre siguin sempre les sacrificades quan es tracta de prioritzar inversions», precisa el comunicat. Segons la cambra, la solució en clau territorial no passa per millorar les connexions amb el Camp de Tarragona, sinó per donar una resposta «clara i contundent» a les autèntiques necessitats de les Terres de l'Ebre. «Això comporta travessar aquest triangle en què ens trobem», afegeix la nota, a través d'un desdoblament de l'eix de l'Ebre i de les carreteres C-43, C-221 i A-221, que segons recorda la cambra de Tortosa són competència de les administracions autonòmiques. Finalment, a la Cambra recorden que a més de denunciar també volen treballar, i que es posen a disposició de tothom, a la vegada que conviden els ajuntaments, els consells comarcals i la delegació del govern a parlar-ne.

El Punt (21-Desembre-2006)

20 de desembre del 2006

Lluesma se'n va, Franquet vol fer una candidatura i Faura es resisteix a marxar

En pocs dies de diferència, hem pogut escoltar un parell d'entrevistes radiofòniques als regidors tortosins Vicent Lluesma (UPE) i Antonio Faura (PP). Totes dues han estat al programa L'hora L, que condueix Sílvia Tejedor a Ràdio Ebre (Cadena Ser). A la primera entrevista, dilluns al migdia, Lluesma va confirmar la seua intenció de no encapçalar cap llista a les properes eleccions municipals a Tortosa. El veterà regidor, ara independent, pretèn deixar la política municipal després dels comicis del maig del 2007, encara que hi ha diferents fonts que no descarten la continuïtat d'Unió dels Pobles de l'Ebre (UPE) quan Lluesma haja deixat la primera línia. Un altre tema seria la possible unió d'UPE amb els Independents per l'Ebre (IPE) de Josep Maria Franquet, una opció que l'actual regidor d'Hisenda no acaba de veure del tot malament, encara que alguns membres del seu entorn més immediat tinguin una enemistat esportiva amb el mateix Lluesma. La realitat és que els dos grups independents, amb els vots del 2003, haurien pogut tenir no tres, sinó quatre regidors. Siga com siga, el que està clar és que Franquet vol fer llista, i que té "molt clar" amb qui ha de pactar després de les eleccions...
L'altra entrevista que hem escoltat, en aquest cas avui al migdia, és la de Faura, que diu que també se'n va, però només una mica. Literalment, el portaveu del PP ha afirmat que, si no pot tornar a ser el cap de llista del seu partit, se'n va cap a casa. La veritat és que el PP no ho pot tenir més fàcil, per aconseguir una renovació de la candidatura a Tortosa, encara que les males llengües asseguren que tenen molts problemes per trobar gent nova. Faura vol que li demanin que es quedi, però potser ha posat en safata que el convidin a marxar...

L'Aldea és un municipi del Baix Ebre i també el nom d'una banda de rock de l'Argentina

Els veïns de l'Aldea podran presumir, a partir d'ara, de tenir una banda de rock a l'altra banda de l'oceà, a les Amèriques. Hi ha una banda de rock argentí que es diu L'Aldea, com la població que hi ha al final de l'autovia, i com el poble que hi ha sortint de l'autopista, o partit per l'N-340. He conegut l'existència del grup a través d'un comentari de Mario Casanova a l'entrada Dos joves historiadors de l'Aldea i Tortosa guanyen la beca de recerca Marcel·lí Domingo. Casanova, encara que té cognom d'haver nascut a Deltebre, ens ha explicat que viu en una ciutat propera a Buenos Aires, i que va trobar-se per casualitat amb La Marfanta fent una cerca al Google, ja que el seu grup també es diu L'Aldea, amb ela i apòstrof, com el municipi del Baix Ebre. La situació m'ha emocionat, ja que molts coneixereu la meua devoció per Andrés Calamaro i el rock argentí en general... Des del més recòndit hemisferi sud, Casanova ens volia saludar i deixar-nos l'enllaç a la pàgina del seu grup, www.laldeadelrock.com. En aquest altre enllaç podeu trobar merchandising de la banda, entre el qual hi ha samarretes amb la llegenda L'Aldea, i també motxilles. Però sobretot podeu escoltar en format mp3 les cançons del grup, que realment sona molt bé... Els temes disponibles al web són:
-La esquina
-Siguiendo el rock
-Una cuestión personal
-No me dejo caer

Tortosa potenciarà els actes interculturals i internet en l'últim Nadal Jove al parc municipal

El Patronat de Fires vol estrenar el pavelló de Remolins amb la nova Autoparc

El regidor de Promoció Econòmica, Rafel Lluís, va presentar ahir la catorzena edició del saló Nadal Jove, que enguany es farà entre els dies 23 de desembre i 3 de gener. Lluís va confirmar que serà l'última edició del Nadal Jove que es farà al parc municipal, ja que la previsió del govern municipal és poder estrenar el nou pavelló multiús de Remolins amb una fira monogràfica al març. En aquest sentit, Lluís va avançar que estan treballant per inaugurar el pavelló amb una Autoparc renovada.

«Enguany tindrem un Nadal Jove amb més tallers i més continguts, força millor que l'edició de l'any passat, encara que el gran salt de qualitat el vam fer amb la posada en funcionament del segon pavelló», va valorar ahir el regidor de Promoció Econòmica, Rafel Lluís. «Hem fet un esforç per millorar, i hem innovat posant-hi grans dosis d'imaginació», va afegir Lluís, que també va destacar la implicació dels 150 voluntaris, de les 35 empreses patrocinadores i els més de 60 comerços col·laboradors. A més, va detallar que enguany hi haurà una vintena d'entitats que organitzaran diferents activitats i tallers, que finalment seran més de 50. El regidor va explicar que el saló infantil i juvenil, l'últim Nadal Jove que es farà al parc, obrirà les portes dissabte al matí, tot i que a la tarda és quan hi haurà una gran festa d'inauguració. A més, l'organització ha volgut potenciar les activitats interculturals, com la pintada d'un gran mural per saber com veuen els xiquets les diferents cultures de Tortosa, i també els tallers sobre internet, com la preparació del portal ciutadà Soctorosa.cat.

> «La inversió més gran de Tortosa»

Rafel Lluís va afirmar que el Nadal Jove és una de les fires que pot beneficiar-se més de les possibilitats del nou recinte de Remolins. «Al nou pavelló podrem agrupar totes les activitats en un mateix espai cobert, al marge del temps que ens faci». En aquesta línia, va confirmar que Fira de Tortosa està treballant per poder estrenar el nou pavelló al març, sempre que els terminis d'acabament de les obres ho permetin. «Podríem organitzar una edició renovada d'Autoparc, amb molta més força i varietat», va anunciar Lluís, que va suggerir que a més de turismes d'ocasió també hi podrien haver autocaravanes i camions. «Ens hauria agradat inaugurar-lo amb alguna fira de nova creació, però aprofitarem un dels salons que ja tenim consolidats». Així, Lluís va destacar que la gent tindrà un doble al·licient per visitar la nova Autoparc, ja que podran veure les novetats d'aquesta fira i alhora conèixer l'interior del pavelló, «la inversió més gran que s'ha fet a Tortosa».

El Punt (20-Desembre-2006)

Per saber més:
-Les dades de Nadal Jove06
-
Nadal Jove arrenca dissabte amb una gran festa d’inauguració (nota de premsa)

Obres al pont penjant d'Amposta

El pont penjant d'Amposta es tancarà al trànsit per afrontar una reforma integral que executarà el Ministeri de Foment. Concretament, el pont romandrà tancat durant tretze mesos, i la intervenció que s'hi farà tindrà un cost de tres milions d'euros. Segons l'alcalde ampostí, Joan Maria Roig, les obres podrien començar els primers dies de gener, una situació que obligarà els conductors a accedir a la ciutat des de l'N-340 per les entrades centre o sud. El pont penjant, molt malmès estructuralment, és un dels símbols d'Amposta i una obra significativa de l'enginyeria civil estatal, de l'any 1915.

El Punt (20-Desembre-2006)

Per saber més:
-Comença la rehabilitació del pont penjat (Manel Zaera)

Foment accepta estudiar el traçat de l'autovia de l'Aragó per la Terra Alta

El consell d'alcaldes dóna suport a la proposta i reclama que es completi amb una nova via interior

El Ministeri de Foment va anunciar ahir que ja ha tret a concurs públic els treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l'avantprojecte del corredor viari que unirà Valdealgorfa, prop d'Alcanyís, amb el litoral mediterrani. Els estudis serviran per avaluar quin és el millor traçat per continuar l'autovia de l'Aragó (A-68): a través de la carretera N-232 per Morella i Vinaròs, o bé a través de l'N-420, per la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, fins a l'àrea de Reus i Tarragona. De fet, el consell d'alcaldes de la Terra Alta ja ha acordat una proposta unitària per aconseguir l'autovia i una via interior que la completi.

Foment destinarà 725.000 euros a recopilar i analitzar les dades bàsiques necessàries per definir les diferents alternatives, amb l'objectiu de comunicar la futura autovia de l'Aragó, a l'altura de Valdealgorfa, amb el corredor viari del Mediterrani. En aquest sentit, l'avantprojecte preveurà la millora de les característiques geomètriques i el traçat de les carreteres actuals, i és per això que tindrà en compte les dues carreteres que conflueixen en aquesta població propera a Alcanyís. Segons Foment, el tram de l'N-420 que enllaça amb l'autopista AP-7, al nord de Tarragona, té uns 120 quilòmetres; mentre que el tram de l'N-230 que passa per Morella i Vinaròs té uns 100 quilòmetres.
El ministeri detalla que l'actuació recollirà el conjunt de possibles corredors de connexió entre Valdealgorfa i la costa, «amb una longitud estimada d'entre 75 i 100 quilòmetres». Per redactar l'estudi, Foment adverteix que es tindrà en compte l'estudi del trànsit actual i futur en tota l'àrea d'influència (des de Valdealgorfa fins a Tortosa i el delta de l'Ebre), per decidir si es fa una carretera convencional o una via de gran capacitat. A més, tindran en compte el planejament urbanístic dels municipis afectats, i es mantindrà una bona coordinació amb els governs autonòmics, les corporacions locals, les cambres agràries, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la resta d'entitats i organismes que es vegin afectats i que puguin donar dades d'interès per a la redacció de l'estudi. De fet, el consell d'alcaldes de la Terra Alta va acordar dilluns sol·licitar a Foment la prolongació de l'autovia A-68 a través de la comarca i fins al Camp de Tarragona, per l'N-420. En paral·lel, els alcaldes van reclamar a la Generalitat que es comprometi a completar els accessos a la nova autovia, amb una nova connexió entre el polígon de Camposines, els pobles de l'est de la Ribera d'Ebre i el desdoblament de l'N-340, al Perelló.


El Punt (20-Desembre-2006)

ERC proposa una xarxa de carrils bici a Tortosa, amb un vial per connectar l'àrea ciclista de Vinallop

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Tortosa, Ricard Forés, va anunciar ahir que el seu grup municipal presentarà una moció al pròxim ple ordinari de l'Ajuntament, amb l'objectiu d'aconseguir l'adhesió del consistori a l'anomenada Declaració d'Amsterdam, que ja va ser aprovada pel Parlament. «Volem que Tortosa se sumi a aquesta declaració, que fomenta l'ús de la bicicleta a les ciutats i estableix les línies per aconseguir més espais per als ciclistes, més llocs per estacionar les bicicletes i una mobilitat sostenible i més segura», va explicar Forés. En aquest sentit, l'alcaldable d'ERC va avançar que el programa electoral dels republicans inclourà una proposta concreta per definir una xarxa de carrils bici a Tortosa. Segons Forés, ERC està estudiant la viabilitat de fer carrils bici entre Bítem i Remolins, i entre el nucli de Jesús i Ferreries, així com la continuïtat de la via verda del Baix Ebre des de Ferreries fins a la futura àrea ciclista de Vinallop; un altre des de la nova urbanització dels terrenys de Renfe fins al col·legi del Temple, i un últim carril bici que aniria en paral·lel a les vies del tren i el canal de l'Esquerra, fins al raval de la Llet. «Aquí l'Ajuntament no hauria de gastar-se ni un sol euro, sinó posar-se d'acord amb les constructores, perquè en lloc d'asfaltar o posar una vorera, deixin un espai reservat pel carril bici», va suggerir Forés. El cap de llista d'ERC també va afirmar que és una falta de previsió que el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa no incloga una xarxa de carrils bici, «perquè per fer alguns desplaçaments per la ciutat molta gent aniria en bicicleta, i no utilitzaria els vehicles de motor». Finalment, sobre el suport a l'àrea ciclista de Vinallop, Forés va afegir que ERC encara ha de definir-se.

El Punt (20-Desembre-2006)

Per saber més:
-La declaració d'Amsterdam, que ERC portarà al ple de Tortosa

Tortosa posa en marxa la campanya nadalenca «Comerç segur»

La regidora de Governació, Consol Cordero, va posar ahir en marxa la campanya Comerç segur, adreçada als comerciants de Tortosa, perquè millorin la seguretat en els seus establiments durant les festes de Nadal, que és quan el comerç registra el major increment de vendes i negoci. Entre altres coses, l'Ajuntament els recomana incrementar la prevenció i fixar un límit de diners a la caixa, així com efectuar un transport dels diners sense horaris fixos i en petites quantitats. També fer els recomptes en llocs tancats i altres mesures d'autoprotecció, com ara observar bé l'entorn a l'hora de treure els diners de la caixa. La policia local, que reforçarà la seua presència diària al carrer, entregarà un adhesiu als comerciants amb un telèfon d'atenció les 24 hores i un full de descripció de sospitosos.

El Punt (20-Desembre-2006)

Per saber més:
-Nota de premsa de l'Ajuntament de Tortosa

Fecsa ha destinat 980.000 euros a protegir les aus del delta de l'Ebre

La companyia Fecsa Endesa va emetre ahir una nota en què detalla les actuacions realitzades durant l'any 2006 a la zona del Delta, amb l'objectiu de protegir l'avifauna de la desembocadura de l'Ebre de possibles accidents amb la xarxa elèctrica. Els treballs s'han fet tant al marge dret com a l'esquerre del riu, i han afectat els termes municipals d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, l'Ampolla, Camarles i Deltebre. Fecsa Endesa calcula que ha realitzat una despesa de 980.000 euros en els treballs, que han consistit en la substitució de les creuetes metàl·liques per braços aïllants, en un tram de sis quilòmetres, situats de manera que les aus no s'hi aturin. A més, també s'han substituït més de 6.000 aïlladors de vidre per altres de polimèrics, en més de 100 quilòmetres de línia. Finalment, Fecsa Endesa també va afegir que ha col·locat 7.500 anelles dielèctriques per protegir l'avifauna en més de 80 quilòmetres de línia elèctrica, i ha protegit el cablejat, amb l'aïllament d'alguns d'elements de maniobra i també d'alguns suports.

El Punt (20-Desembre-2006)

L'Estat aprova el finançament de pisos protegits a Deltebre

El Ministeri d'Habitatge va anunciar ahir que ha autoritzat el finançament d'un total de 22 habitatges protegits, en règim de preu general, que l'empresa Canalitzacions Pagà SL promou al municipi de Deltebre. L'import supera els 1,6 milions d'euros. Per la seua banda, els compradors dels habitatges rebran ajuts per pagar l'entrada, així com altres ajuts per afrontar el pagament del préstec. Els crèdits seran atorgats per «la Caixa», l'entitat financera que ha signat el conveni amb el ministeri per al pla estatal de l'Habitatge 2005-2008.

El Punt (20-Desembre-2006)

19 de desembre del 2006

Proposta per enviar el monument franquista de Tortosa cap a la Moncloa

He llegit avui amb gran interès que les joventuts d'EUiA, Alternativa Jove, es comprometen a retirar "tots els símbols feixistes que encara queden a moltes ciutats de Catalunya", per enviar-los a la Moncloa. La raó és, segons Jordi Miralles, el coordinador general d'EUiA, que la formació no està convençuda amb la llei de memòria històrica que ha promulgat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Vist això, i encara que les notícies diuen que la campanya afectarà bàsicament les plaques amb el jou i les fletxes d'alguns edificis construïts durant el franquisme, he tornat a pensar en l'enderrocament del monument que encara hi ha al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa. L'alcalde Joan Sabaté, ex-ICV i ara del mateix partit que Zapatero, va afirmar fa més d'un any que volia retirar el monument durant el 2006, i iniciar un concurs d'idees per mirar de substituir-lo per una passarel·la de vianants. Unes paraules que s'ha degut emportar, riu avall, la mateixa aigua que banya la pilastra de l'antic pont de la Cinta. Mira tu si en tindrien de faena, els d'Alternativa Jove, si es peguessin una volta per Tortosa!

La nova plaça de la Catedral tindrà dos nivells i mostrarà la Tortosa antiga

L'Ajuntament es decanta per la idea de Josep Lluís Ginovart i preveu començar les obres al febrer

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va anunciar ahir que la junta de govern local ja ha adjudicat la redacció del projecte de la futura plaça de la Catedral, un cop s'ha confirmat que el jurat s'ha decantat finalment per la proposta de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart. La idea preveu la creació d'un gran espai d'ús públic amb dos nivells, un mirador sobre l'Ebre i un pla inferior, que permetrà visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant l'excavació arqueològica. Sabaté va avançar que l'expropiació i enderrocament de les cases podria culminar al gener o al febrer, i que les obres de la plaça començaran abans de finals del 2007.

Joan Sabaté va aprofitar ahir el tradicional dinar de Nadal amb la premsa per presentar la idea guanyadora del concurs per urbanitzar la futura plaça de la Catedral, en què havien concorregut un total de vuit propostes. L'alcalde va descobrir un plafó que mostrava el projecte anomenat Dues places, l'antiga Dertosa i la Tortosa del segle XXI, de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, que té l'objectiu de crear un gran espai públic amb dos nivells. Així, la part superior està pensada com un ampli mirador sobre el riu Ebre, mentre que el pla inferior mostrarà «la Dertosa del passat», per poder visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant les properes excavacions arqueològiques.
«En primer lloc, tenim una gran plaça pública, estructurada al llarg del carrer Croera, connectada a l'escalinata frontal de la façana de la catedral, i en què els vianants tindran prioritat», va detallar l'alcalde. Sabaté va remarcar que l'enderrocament de les cases de davant de la catedral i la urbanització de la nova plaça és «un projecte de ciutat», que va ser aprovat per tots els grups municipals i que també té un gran consens social. Així, Sabaté va afegir que l'Ajuntament ja té a punt el projecte d'enderrocament de les cases, i que esperen enllestir l'expropiació i el procés de reubicació dels veïns durant els mesos de gener i febrer. «Un cop tinguem el llum verd de la comissió de Patrimoni, podrem enderrocar les cases i iniciar les excavacions arqueològiques, que seran llargues i importants», va refermar Sabaté. De fet, l'alcalde va recordar que el projecte afecta el rovell de l'ou de la ciutat històrica, «una de les zones més riques des del punt de vista patrimonial». Sabaté va valorar que un dels atractius de la idea guanyadora és el fet que farà visitable les restes del subsòl de la plaça.

>
L'arquitecte de la restauració de la catedral

L'alcalde de Tortosa va recordar que l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, responsable de les diferents obres de restauració de la catedral, es coneix bé l'entorn de la seu i ha proposat fer una plaça «molt neta», d'uns 2.211 metres quadrats i accessible per als vehicles. Amb tot, Joan Sabaté va advertir que el carrer Croera deixarà de ser una via alternativa a l'avinguda Felip Pedrell, com és actualment per entrar al barri de Remolins. El cost aproximat de la plaça, que és un dels projectes del pla integral del nucli antic (Pincat), serà d'uns 1,6 milions d'euros, però quedarà per definir el pressupost del nivell inferior. Amb tot, la proposta guanyadora estableix que podria costar uns 1,6 milions més, per fer un recorregut per les restes, amb il·luminació zenital i una connexió amb el conjunt subterrani de la catedral.

El Punt (19-Desembre-2006)

Ercros hauria de pagar la neteja del pantà de Flix, segons el Gepec

El grup ecologista Gepec va emetre ahir un comunicat per reclamar que el grup Ercros assumeixi «com a mínim el deute moral i ètic de les seues actuacions macabres, irresponsables i insolidàries» per la contaminació de l'embassament de Flix. El motiu del comunicat va ser la interlocutòria de l'Audiència de Tarragona, originada per la sentència inculpatòria de l'any 2003, que «només» condemna Ercros a pagar per cinc dels 100 anys durant els quals ha abocat residus al pantà. La nota afegeix que l'informe pericial de l'Audiència no ha estat capaç de provar la quantitat exacta de residus vessats a l'embassament per l'antiga Erkimia entre els anys 1988 i 1993, tot i que reconeix la gravetat dels fets. «Aquest fet suposa una derrota més del sistema jurídic respecte dels delictes mediambientals, i deixa en dubte tota la normativa sobre control integrat de la contaminació, en vigor des del 2002», valora el Gepec. L'entitat, que va tornar a reclamar un control continu de tots els focus emissors de la indústria química, va reiterar que només amb un seguiment intens s'evitarien els «casos flagrants d'impunitat mediambiental i sanitària», com el d'Ercros. D'altra banda, el Gepec lamenta que Ercros hagi presentat un recurs a la interlocutòria de l'Audiència de Tarragona, «donant a entendre que no accepten ni tan sols aquest preu ridícul de pagar un 5% de la contaminació total abocada al pantà, que acabarem pagant la resta dels ciutadans (150 milions d'euros)». A més, el col·lectiu recorda que els ciutadans han hagut de beure aigua contaminada i pagar altres repercussions sanitàries «que de ben segur han existit». El Gepec va aprofitar per exigir al Departament de Medi Ambient i a l'Agència Catalana de l'Aigua el compliment estricte de les diferents directives marc sobre aigua i contaminació, perquè l'aigua utilitzada als processos industrials es retorni en un estat físic i químic, que permeti la seua reutilització en nous usos.

El Punt (19-Desembre-2006)

Disqus for Marfanta