31 de desembre del 2006
El cas del Montepio com a pretext per parlar d'aquesta Tortosa descompensada
En aquest sentit, considero que Tortosa és una ciutat desequilibrada i descompensada en molts aspectes. Els dos instituts de secundària i les instal·lacions esportives municipals -excepte les que hi ha a les pedanies- estan situats a la banda de Ferreries, mentre que un altre barri igualment poblat, com és el Temple, només té un col·legi sobresaturat i cap pista poliesportiva ni cap piscina, per exemple. És cert que el nou pavelló de Remolins resoldrà, en part, el dèficit d'instal·lacions esportives al marge esquerre del riu, però també que molta gent haurà de travessar tota la ciutat per arribar-hi, mentre no facin el tercer pont. I som uns il·lusos, si ens pensem que la gent hi arribarà a peu... D'altra banda, a la part de Ferreries no hi ha cap biblioteca pública, cap petit museu, cap sala d'exposicions, cap casal ni cap sala polivalent en què poder programar petites audicions musicals o representar teatre de forma regular. Els dos únics focus d'agitació cultural i social són l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent i l'edifici atrotinat d'El Mercadillo, que té els dies comptats si finalment ha d'instal·lar-se l'escola de cuina.
Carreteres substitueix les barreres de seguretat del pont de Tortosa
Carreteres va eliminar les tanques de seguretat a finals de novembre, amb l'objectiu d'instal·lar-hi unes baranes més urbanes i modernes, tant a la banda del centre de Tortosa com a la banda del barri de Ferreries. L'altra opció era construir-hi un petit mur de seguretat, per evitar que els cotxes poguessin envair les voreres i posar en perill els vianants, encara que la proposta inicial de Carreteres era eliminar les barreres i les baranes, i no deixar-hi cap protecció.
El Punt (31-Desembre-2006)
Per saber més:
-Preocupació per la desaparició de les tanques a les rampes d'accés del pont de Tortosa
-Tortosa hauria de conservar algun tipus de barana a les rampes del pont de l'Estat
-Carreters comença la reforma de les principals artèries viàries de Tortosa
30 de desembre del 2006
Després del «Carrilet», el Palau Abària
El Punt (30-Desembre-2006)
Per saber més:
-Vandalisme contra l'antic "Carrilet" a Tortosa
Sabaté ofereix consensuar amb l'oposició la millora de les instal·lacions esportives de Tortosa
El Punt (30-Desembre-2006)
Gandesa encarrega l'estudi del futur viver d'empreses
El Punt (30-Desembre-2006)
Indústria aprova les subestacions de dos parcs eòlics a Vilalba
El Punt (30-Desembre-2006)
29 de desembre del 2006
Tortosa vol desbloquejar el tercer pont amb un acord entre Generalitat i Estat
L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va concretar ahir que durant el mes de gener vinent espera poder tancar un acord definitiu amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que permeti la signatura d'un conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per construir el tercer pont viari sobre l'Ebre. Segons Sabaté, Madrid no ha manifestat cap objecció de tipus econòmic, però la millor fórmula perquè la intervenció general de l'Estat autoritzi el finançament de les obres seria a través d'un conveni amb el govern català, ja que el tercer pont unirà dues carreteres de titularitat autonòmica, l'eix de l'Ebre (C-12) i la T-301.
Joan Sabaté va confirmar ahir que una de les prioritats del govern de Tortosa en la recta final de l'actual mandat serà obtenir la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el govern de l'Estat, que permeti la construcció del tercer pont viari sobre l'Ebre. L'alcalde va concretar que té una reunió pendent amb el conseller Joaquim Nadal, amb l'objectiu de tancar la proposta de conveni que tot seguit es farà arribar al Ministeri de Foment. En aquesta línia, Sabaté va precisar que el govern estatal no ha manifestat «cap problema econòmic» a l'hora de finançar les obres, però sí sobre les dificultats jurídiques pel fet d'invertir en la construcció d'un pont que unirà dues carreteres que són competència de la Generalitat, l'eix de l'Ebre (C-12) i la carretera de Bítem (T-301). «La intervenció general de l'Estat potser no acceptaria que s'invertís en una infraestructura que ha d'unir dues carreteres de titularitat autonòmica, i la millor manera de fer-ho és a través d'un conveni de col·laboració entre el govern estatal i la Generalitat», va dir Sabaté.
L'Ajuntament té l'estudi previ del tercer pont des de l'abril del 2005, quan el va presentar en el marc de la inauguració de la 61a fira multisectorial Expoebre. Segons l'estudi, el tercer pont de Tortosa podria costar 20,4 milions, i connectaria l'eix de l'Ebre, a l'altura de la caserna dels bombers, amb la carretera de Bítem, al nord del nou pavelló que s'està construint al futur recinte firal de Remolins. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va comprometre a anar «de bracet» amb Sabaté a Madrid, per reclamar el finançament necessari al govern de l'Estat.
La Generalitat va considerar prioritari construir amb fons propis el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, però es va comprometre a redactar l'estudi del tercer pont de Tortosa i també a fer d'intermediari amb el govern de l'Estat. De fet, l'estudi previ va ser presentat a l'Expoebre del 2005 pel responsable territorial de Carreteres, Lluís Lacruz, que va explicar que el nou pont tindria una estructura amb tres arcs i dos pilars, i un total de 354 metres. Segons l'estudi, que va ser redactat per Gisa i Peyco, el tercer pont tindrà dos carrils per sentit i podrà absorbir uns 800 vehicles per hora. A més, serà un pont eminentment urbà, que millorarà el trànsit de vehicles d'una banda a l'altra de l'Ebre i, a més, facilitarà l'accés dels vianants. De fet, l'estudi proposava un pont amb unes rampes poc pronunciades i voreres exteriors de fusta, amples i segures, que permetin a la gent estacionar els vehicles a l'altra banda del riu i arribar passejant fins al recinte firal de Remolins.
El Punt (29-Desembre-2006)
Per saber més:
-Tortosa tindrà un tercer pont sobre l’Ebre que unirà Remolins amb Ferreries Nord
Maulets escenifica a Tortosa les «agressions» a les Terres de l'Ebre
El Punt (29-Desembre-2006)
Gandesa preveu solucionar abans de l'estiu l'excés de calç a l'aigua potable
L'Ajuntament de Gandesa treballa amb l'horitzó de la primavera vinent per posar en marxa la planta de descalcificació de l'aigua potable, que actualment té un problema d'excés de calç. El consistori ja va adjudicar la fase del sistema d'osmosi inversa per tractar l'aigua, i aquesta setmana tancarà el concurs públic d'ofertes per a la construcció de l'obra civil.
Un parell d'empreses ja s'han interessat en la construcció de les instal·lacions de la futura planta d'osmosi inversa, segons va confirmar l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà. De fet, el període establert pel consistori perquè les empreses presentin les seues ofertes finalitza aquesta mateixa setmana. En aquest sentit, la intenció del govern municipal (IPE-FIC i PP) és adjudicar aquesta part del projecte, que correspon a l'obra civil i que també inclourà la reforma dels actuals dipòsits d'aigua, en un ple que l'Ajuntament celebraria a principis del mes de gener. Es tracta, de fet, d'una primera fase del projecte, amb un pressupost inicial de 137.846 euros. D'altra banda, la segona fase del projecte, que ja va ser adjudicada a l'empresa Lubasa per 290.535 euros, consisteix en l'aplicació del sistema d'osmosi inversa, que serà instal·lat durant la construcció de la nova planta.
Un cop adjudicada la construcció de la planta, el consistori també preveu treure a concurs públic la realització d'altres obres complementàries, com ara la connexió elèctrica i el clavegueram, per valor de 162.807 euros. Amb tot, l'adjudicació podria retardar-se perquè el consistori encara està pendent d'una subvenció de 300.000 euros de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En aquesta línia, les previsions d'Aubà són que les obres puguin començar al gener, amb un període d'execució d'entre tres i quatre mesos, perquè la planta puga posar-se en ple funcionament abans de l'estiu. El pressupost total del projecte assoleix els 591.000 euros, dels quals un 20% es pagaran amb fons municipals, mentre que l'altre 80% es finançaran amb ajuts dels fons Feder i de l'ACA.
La planta ha de donar una solució definitiva a l'excés de calç que hi ha en l'aigua potable de què s'abasteix Gandesa. Segons l'alcalde, el problema està afectant greument els veïns, que ja han començat a beure aigua embotellada perquè hi ha molta gent amb pedres al ronyó. Amb tot, el problema més generalitzat és que alguns electrodomèstics es fan malbé massa d'hora, una qüestió que també afecta l'economia de les famílies. «Els escalfadors d'aigua durarien sis vegades més, si no hi hagués tanta calç a l'aigua», va dir Aubà, que també va detallar que les aixetes de les cases també es fan malbé. Per afrontar aquests problemes d'excés de calç en l'aigua potable –que «sempre han existit»–, l'Ajuntament va valorar l'adopció d'un sistema de descalcificació química. Però el consistori gandesà finalment va decantar-se per construir una planta d'osmosi inversa, ja que per les seues dimensions més reduïdes són força més assumibles, des del punt de vista econòmic, que les altres plantes descalcificadores convencionals.
El Punt (29-Desembre-2006)
28 de desembre del 2006
Vídeo de l'obertura de Santa Clara
Doningo Tomàs podria ser l'alcaldable d'una nova llista independent a Tortosa
Per saber més:
-Entrevista a Domingo Tomàs: "La Cinta s'organitza per Compromís"
-Tomàs es donarà de baixa d'ERC però vol continuar a la política tortosina
-El número tres d'ERC dimiteix de l'executiva local
Fotos robades ebrenques
Tortosa obre el nou accés a Santa Clara
El Punt (28-Desembre-2006)
Avui també podeu llegir:
-El govern destina 99 milions d'euros a la quarta convocatòria de la llei de barris (El Punt)
Les cambres de Reus i Tarragona també reclamen l'autovia d'Aragó
La proposta dels ajuntaments de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset, perquè la nova autovia d'Aragó (A-68) continuï fins a la costa mediterrània amb el desdoblament de l'N-420, ja té el suport de les cambres de comerç de Reus i Tarragona. El front comú no va poder lligar el suport de la Cambra de Tortosa, que va excusar la seua absència per un problema d'agenda, tot i que fa pocs dies també va manifestar que considera prioritaris altres desdoblaments, com el de la C-43 i la C-12. La pròxima reunió confirmada serà el 10 de gener a Móra d'Ebre, per demanar l'adhesió de Port Aventura, la indústria petroquímica i el Port de Tarragona.
Les cambres de comerç de Reus i Tarragona van donar ahir suport a la proposta liderada pels ajuntaments de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset, que han constituït un front comú per aconseguir que el Ministeri de Foment incloga en la seua planificació el desdoblament de l'N-420. L'objectiu més immediat de la proposta és millorar una de les principals infraestructures viàries de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, amb un desdoblament de l'N-420 que quedaria enllaçat amb l'autovia A-68, per connectar la població d'Alcanyís amb el corredor del Mediterrani. Fins ara, l'opció té el suport dels ajuntaments i dels consells comarcals de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, dels sindicats UGT i CCOO, i de les organitzacions empresarials de la demarcació de Tarragona: l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (Aece), la Cepta i Pimec.
Després de la reunió d'ahir, la mesa territorial espera lligar també el suport de la Cambra de Tortosa, amb motiu d'una reunió que encara ha de convocar-se, i que podria fer-se durant la setmana que ve. De fet, l'alcalde de Gandesa i portaveu del front comú, l'independent Miquel Aubà, va atribuir l'absència de la Cambra de Tortosa a un «malentès» i un «problema d'agenda», i va mostrar-se confiat que finalment també s'assolirà un acord. En aquest sentit, Aubà va detallar que la Cambra de Tortosa també vol posar damunt de la taula la necessitat de millorar altres infraestructures del territori, com l'eix de l'Ebre i la C-43. «En l'àmbit territorial poden fer-se molts matisos, però hem d'anar a Madrid amb una posició unitària i parlant només de les carreteres que són competència de l'Estat», va dir Aubà.
> Cal consens abans d'anar a Madrid
«No s'entendria que no tinguéssim el suport de la Cambra de Tortosa», va valorar ahir l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, que va insistir que els matisos a la proposta global han de fer-se «en clau territorial». «Hem de ser prudents a l'hora de valorar les discrepàncies, i sobretot molt conscients que aconseguir el desdoblament de la carretera N-420 no serà gens fàcil, ja que és un projecte molt complex», va afegir el tinent d'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Baptista Montagut. En aquest sentit, Montagut va dir que «és normal» que hi hagi sectors de les Terres de l'Ebre amb altres prioritats, però també va apostar per ampliar el consens actual. «De fet, és bo que les discrepàncies surtin i es parlin ara, abans d'anar a Madrid», va afegir-hi. El Ministeri de Foment ja ha anunciat que té previst estudiar dues propostes de traçat per continuar l'A-68: el desdoblament de l'N-420 i la millora de l'N-232, que és l'opció defensada per la zona de Morella i Vinaròs. Però el front comú creu que la seua proposta és millor perquè connectaria Aragó amb el port de Tarragona, l'aeroport de Reus i el turisme de la Costa Daurada.
El Punt (28-Desembre-2006)
27 de desembre del 2006
Contenidors que tapen panells de direccions
Jordi Pujol presenta avui l'últim llibre de Rovira Climent, sobre el Circ Raluy
Dolors López serà diputada al Parlament
Tortosa ha destinat enguany més de 400.000 euros a millorar camins rurals
L'Ajuntament de Tortosa ha destinat enguany més de 400.000 euros a millorar la xarxa de camins rurals, que amb 400 quilòmetres és una de les més extenses del país. En xifres generals, el consistori ha invertit un 153% més que durant tot l'exercici anterior, en el marc de l'aposta política del govern de Joan Sabaté pel manteniment de la via pública. De fet, la regidora de Serveis, Dolors López, va refermar el compromís municipal de continuar per aquesta mateixa línia durant el 2007, l'últim any de l'actual mandat. Entre les actuacions més destacades hi ha l'antiga carretera de Barcelona, el camí del Perelló i el camí dels Codonyers.
La millora de l'antic camí de Tortosa al Perelló i el condicionament de l'antiga carretera de Barcelona són només algunes de les prioritats que la regidoria de Serveis s'havia fixat per al 2006. «Forma part del nostre compromís per millorar aquest teixit de camins tan important que té el nostre municipi, i on calia abocar molts esforços», va explicar la tinenta d'alcalde i regidora de Serveis, Dolors López. En aquest sentit, López va manifestar la voluntat de continuar en la mateixa línia en el pròxim exercici, i va destacar que l'esforç per part de l'Ajuntament també ha estat possible gràcies al suport d'altres administracions. López va explicar que el consistori ha rebut els ajuts del Consell Comarcal del Baix Ebre i de les conselleries d'Agricultura i de Governació i Administracions Públiques. De fet, l'aportació de Governació, amb més de 120.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis, també ha inclòs el condicionament del Camí del Mig, del de les Arenes, del d'Orleans, del de la Simpàtica i de l'antic camí de Tortosa al Perelló, i 65.000 euros més per a la primera fase de condicionament dels camins afectats pels aiguats del mes de setembre.
D'altra banda, la millora de l'antiga carretera de Barcelona, que ha costat més de 24.000 euros, era una de les més reivindicades pels veïns de Sant Llàtzer, ja que és un dels vials d'accés a l'autovia Tortosa-l'Aldea. Amb tot, les obres més cares han estat el condicionament del camí del Perelló (39.600 euros) i el camí del Mas de Lledó (41.579 euros).
> Pendents del Llarg de Sant Vicent
Durant el 2006, l'àrea de Serveis també ha executat millores importants als camins de Prades, Còdols, Nivera, Corrals de la Riba i al camí de Fullola al Filato de Camarles, així com al passeig de Sant Josep de la Muntanya, al camí del Mig i al carrer Camí dels Codonyers (24.100 euros), una de les actuacions més reivindicades pels veïns d'aquesta zona de Ferreries. Amb tot, l'àrea de Serveis ha deixat per a més endavant el condicionament del carrer Llarg de Sant Vicent (valorat en 43.000 euros), que enguany també era una de les prioritats de l'Ajuntament. Amb tot, la regidora ja va advertir que les diferents obres estaven subjectes a la disponibilitat pressupostària.
El Punt (27-Desembre-2006)
Tortosa obre avui el nou vial d'accés a Santa Clara, després d'un any d'obres
El Punt (27-Desembre-2006)
El pressupost de la Ribera d'Ebre serà de 4,2 milions d'euros
El Punt (27-Desembre-2006)
26 de desembre del 2006
Carreteres reordena la rotonda de la plaça Corona d'Aragó de Tortosa
El coordinador territorial de Carreteres, Lluís Lacruz, ja va anunciar a l'octubre que volien reordenar el trànsit de la plaça Corona d'Aragó: «Potser és l'única rotonda d'Europa en què els conductors que ja estan a dins han d'aturar el vehicle per cedir el pas, cosa que alguns usuaris de fora de Tortosa no saben». La reordenació de la rotonda s'ha fet aprofitant les últimes obres de Carreteres a la rambla Catalunya i en altres travesseres urbanes de Tortosa.
El Punt (25-Desembre-2006)
23 de desembre del 2006
Els lavabos de la planta baixa embossen el comiat nadalenc a l'Ajuntament de Tortosa
El comerç de Tortosa regalarà als clients monedes especials per estacionar a la zona blava
L'Ajuntament de Tortosa va aprofitar ahir l'últim ple extraordinari del 2006 per aprovar de manera definitiva les expropiacions de les cases afectades per la construcció de l'edifici de les delegacions de la Generalitat, als carrers Montcada i Benasque. A més, el consistori va acordar modificar les tarifes de la zona blava, per incorporar l'acord que ha subscrit amb les agrupacions de comerciants, i que els permetrà regalar als clients unes monedes especials per no pagar els parquímetres.
L'últim ple de l'any a Tortosa, segurament el més curt i menys polèmic de tot l'exercici del 2006, va servir per introduir una nova tarifa d'estacionament a la zona blava, perquè les tres agrupacions de comerciants, la del Centre, la del Temple i la de Ferreries, puguin regalar hores de pàrquing gratuït als seus clients. La regidora de Governació, Consol Cordero, va explicar que els comerciants obsequiaran els seus clients, segons la compra que facin a les botigues, amb una moneda especial que es podrà utilitzar en tots els parquímetres. «Això és important, per facilitar l'aparcament i la rotació a la zona blava, perquè la gent pugui arribar a les zones comercials d'una capital com Tortosa, que és eminentment comercial», va afirmar Cordero. Segons l'acord, les agrupacions comercials podran adquirir les monedes especials per 40 cèntims d'euro cadascuna, i l'Ajuntament s'ha compromès a no apujar aquesta nova tarifa de zona blava, així com a realitzar una aportació de 100.000 euros per costejar la fabricació de les monedes.
En aquest sentit, les monedes especials costaran 26 cèntims menys que el que costarà la tarifa ordinària a la zona blava, ja que cadascuna de les monedes serviran per gaudir d'una hora d'estacionament gratuït en les més de 200 places d'aparcament de zona blava que hi ha al centre de Tortosa i al barri de Ferreries. Cordero va insistir que les monedes s'han fet expressament per realitzar aquesta iniciativa, que es començarà a aplicar durant les festes de Nadal, però que també s'ampliarà a les diferents campanyes de promoció que el comerç tortosí puga organitzar al llarg de l'any. D'altra banda, l'Ajuntament també va aprovar l'actualització del preu dels estacionaments a la zona blava per l'any que ve, que tindran un increment del 3,7%, d'acord amb l'índex de preus al consum (IPC). Així, una hora i mitja, que a Tortosa és el màxim temps d'estacionament permès, passarà a costar gairebé un euro, 98 cèntims. L'hora d'estacionament costarà 66 cèntims, i mitja hora, 32 cèntims d'euro. Finalment, el ple també va aprovar les noves tarifes de transport públic, que també registraran un increment del 3,7%. Per tant, el bitllet senzill d'autobús passarà a costar 1,15 euros (5 cèntims més), mentre que la targeta multiviatge, 9,25 euros.
>Taxació conjunta
El Punt (23-Desembre-2006)
L'EMD de Jesús reclama un altre traçat per a la futura variant de l'eix de l'Ebre
El Punt (23-Desembre-2006)
Móra la Nova aprova un pressupost de 2,7 milions per reformar el casal i començar la llar d'infants
D'altra banda, la partida d'inversions també preveu la construcció d'una passarel·la al barranc de Nolla, una pista poliesportiva al barri del Remei, i l'impuls al projecte del tanatori, així com la primera fase de la llar d'infants, que costarà 75.000 euros. De fet, el projecte de la llar d'infants va ser un dels punts de fricció entre el govern de CiU i el portaveu del grup municipal d'Imnova, Francesc Roman. L'independent va acusar Sabanza d'haver-se apropiat «per motius electorals» una proposta que Imnova va presentar fa un any. A més, va explicar que havien votat en contra del pressupost perquè el govern de CiU havia rebutjat subvencionar els llibres de text, i perquè hi havia partides poc clares.
Per la seua banda, Sabanza va rebutjar l'adhesió de Móra la Nova al front comú per aconseguir que l'autovia de l'Aragó travessi la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat. Així, la majoria de CiU va servir per rebutjar la proposta que havien presentat els independents, i Sabanza va recordar que al febrer Móra la Nova ja va aprovar un acord que demanava el desdoblament de la carretera N-420. «Vam traslladar aquell acord al consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre i també a l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre», va insistir Sabanza. De fet, l'alcalde va titllar d'«oportunista, demagògica i innecessària» la proposta dels independents, i va advertir que no poden sumar-se a l'actual iniciativa de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset «per dignitat institucional», ja que Móra la Nova va fer la feina abans que ningú. Finalment, Sabanza també va treure importància al fet que ahir el PSC i Imnova presentessin el web de la seua candidatura conjunta.
El Punt (23-Desembre-2006)
Foto: www.moralanova.altanet.org
Per saber més: web del PSC-Imnova
22 de desembre del 2006
Un Mercedes descarat
Tortosa acaba les obres de Santa Clara i comença la rotonda de la Simpàtica
Quan encara falta completar alguns detalls menors, l'Ajuntament de Tortosa va donar ahir per acabades les obres d'obertura del barri de Santa Clara per la part alta, un dels projectes més reivindicats pels veïns del nucli antic. La construcció del nou vial, amb un pressupost de 893.000 euros, millorarà l'accés rodat al barri, ja que fins ara només s'hi podia accedir travessant la zona de vianants del carrer Sant Blai. A més, el nou vial facilitarà l'arribada dels vehicles d'emergències, ja que el barri quedarà directament connectat amb l'hospital. De fet, les obres del vial també s'han aprofitat per guanyar places de pàrquing per al centre sanitari.
Un parell d'operaris enllestien ahir al matí els últims detalls de les obres d'urbanització del nou vial de Santa Clara, que ja connecta aquest barri del nucli històric de Tortosa amb la carretera d'accés a l'hospital. La previsió de l'Ajuntament era que les obres s'acabessin abans de l'estiu, però l'empresa que executava el projecte, la constructora Cisteró, ha hagut de retardar uns quants mesos l'entrega de l'obra. Fonts municipals van explicar que l'acabament de les obres s'ha complicat per motius d'enginyeria tècnica, ja que el més complicat ha estat excavar el turó del Sitjar i col·locar les pedres del revestiment dels nous talussos, que en alguns punts tenen uns 14 metres d'altura. En aquesta línia, alguns murs s'han estabilitzat amb blocs de pedra, per optimitzar el drenatge i també per integrar el projecte a la muralla, mentre que altres talussos i parets s'han revestit amb formigó. Segons l'Ajuntament, el nou vial servirà per millorar les condicions de vida dels veïns del barri de Santa Clara, però també per facilitar l'arribada dels vehicles dels serveis d'emergència. De fet, és un dels primers projectes finançats amb la subvenció del pla integral del nucli antic (Pincat). D'altra banda, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va garantir aquesta setmana que la zona de vianants del carrer Sant Blai només quedarà oberta per realitzar la càrrega i descàrrega dels comerços, i va advertir que la resta de vehicles hauran de transitar per la part alta, quan obrin el nou vial.
> Els primers contenidors soterrats
A pocs metres del nou vial d'accés a Santa Clara hi haurà la rotonda de la Simpàtica, un dels projectes més polèmics de Tortosa durant l'última legislatura. Les obres de la nova rotonda han començat aquesta setmana, amb la tala dels arbres d'una zona verda propera, i ara s'ha sabut que l'Ajuntament preveu aprofitar els treballs per instal·lar els primers contenidors soterrats en aquesta zona de la part alta. Les obres tenen un pressupost de 574.000 euros, i seran executades per Lubasa. A la cruïlla de l'accés hi havia una rotonda provisional des de finals del 2001, feta amb tanques, i el projecte ha ballat d'un pressupost a l'altre, des del 2002, perquè el govern municipal tenia altres prioritats. Però l'última polèmica va ser pel pressupost de la mateixa rotonda, ja que Urbanisme calculava que les obres podrien costar entre 600.000 i 720.000 euros, i després es va intentar fer una rebaixa, tot i que el projecte deixava la nova rotonda sense l'enllumenat públic. El projecte definitiu va aprovar-se a principis de juliol, amb les crítiques de l'oposició pel llarg retard.
El Punt (22-Desembre-2006)
Els ecologistes s'oposen a l'autorització ambiental de la tèrmica de Riba-roja
El Punt (22-Desembre-2006)
Els independents de Móra la Nova estrenen web
El Punt (22-Desembre-2006)
21 de desembre del 2006
Sabaté se'n torna a Madrid
El bisbat de Tortosa s'apunta al pay-per-view
D'altra banda, podríem discutir si el bisbat té legitimitat moral per fer pagar la gent que vol visitar una joia del patrimoni que "és de tots" només quan interessa. Salinas també va lamentar el retard en l'arranjament de les escales de la catedral, però no diu que es pagaran amb 400.000 euros de les arques públiques i que l'Església no haurà de pagar contribucions especials, com els veïns de Campredó. Per no parlar del més d'1,2 milions d'euros que costarà l'enderrocament de les cases del davant de la catedral i la urbanització de la nova plaça. Això, sense tenir en compte l'1,6 milions que podria costar el nivell inferior de la plaça, per fer visitables les restes arqueològiques. Per cert, després qui cobrarà l'entrada a les restes, la Generalitat o el bisbat? Però el bisbe encara diu que les administracions catalanes s'impliquen poc en la restauració del patrimoni, i que la Generalitat Valenciana té més interès. Si és això, no entenc les últimes denúncies dels fidels de Vallibona, que estan mobilitzats per evitar l'ensorrament de l'ermita de Santa Àgueda.
Per saber més:
-El bisbat de Tortosa decideix fer pagar per la visita de la catedral
-La iniciativa popular dispuesta a evitar el derrumbe de una valiosa ermita románica
Baltasar acusa la Fundació Nova Cultura de l'Aigua de "filtrar" la proposta de cabal mínim de l'Ebre
Per saber més:
-La Generalitat proposarà el cabal mínim a l'Ebre d'aquí a dos mesos (El Punt)
Foto: www.gencat.net
«Els veïns de Campredó sortirem al TBO»
D'altra banda, la portaveu veïnal va explicar que intentaran que el ple de l'Ajuntament torni a debatre la qüestió, per deixar sense efecte l'aplicació de les contribucions especials, ja que els veïns han reforçat els suports polítics. Així, mentre que fa un any només ERC i CiU els donaven suport, March va afirmar que després de la carta del síndic també tenen el suport d'IPE, ICV i del regidor socialista Rafel Lluís, que és el delegat de l'alcalde a Campredó. «A més, el consell assessor també ha tornat a aprovar una moció en favor nostre, aquesta vegada unànime, encara que ja sabem que l'alcalde dirà que les resolucions del consell de barri no són vinculants», va lamentar March.
El Punt (21-Desembre-2006)
L'EMD de Jesús debat avui una moció per reclamar un altre traçat de la variant
El Punt (21-Desembre-2006)
La Cambra de Comerç de Tortosa també demana la continuïtat de l'autovia d'Aragó per la Terra Alta
De fet, la cambra de Tortosa va voler deixar clar que no està en contra de cap infraestructura que beneficiï les comarques veïnes del País Valencià o de Tarragona. «Si hi ha prou recursos, endavant, però estem en contra que les Terres de l'Ebre siguin sempre les sacrificades quan es tracta de prioritzar inversions», precisa el comunicat. Segons la cambra, la solució en clau territorial no passa per millorar les connexions amb el Camp de Tarragona, sinó per donar una resposta «clara i contundent» a les autèntiques necessitats de les Terres de l'Ebre. «Això comporta travessar aquest triangle en què ens trobem», afegeix la nota, a través d'un desdoblament de l'eix de l'Ebre i de les carreteres C-43, C-221 i A-221, que segons recorda la cambra de Tortosa són competència de les administracions autonòmiques. Finalment, a la Cambra recorden que a més de denunciar també volen treballar, i que es posen a disposició de tothom, a la vegada que conviden els ajuntaments, els consells comarcals i la delegació del govern a parlar-ne.El Punt (21-Desembre-2006)
20 de desembre del 2006
Lluesma se'n va, Franquet vol fer una candidatura i Faura es resisteix a marxar
L'altra entrevista que hem escoltat, en aquest cas avui al migdia, és la de Faura, que diu que també se'n va, però només una mica. Literalment, el portaveu del PP ha afirmat que, si no pot tornar a ser el cap de llista del seu partit, se'n va cap a casa. La veritat és que el PP no ho pot tenir més fàcil, per aconseguir una renovació de la candidatura a Tortosa, encara que les males llengües asseguren que tenen molts problemes per trobar gent nova. Faura vol que li demanin que es quedi, però potser ha posat en safata que el convidin a marxar...
L'Aldea és un municipi del Baix Ebre i també el nom d'una banda de rock de l'Argentina
-La esquina
-Siguiendo el rock
-Una cuestión personal
-No me dejo caer
Tortosa potenciarà els actes interculturals i internet en l'últim Nadal Jove al parc municipal
El regidor de Promoció Econòmica, Rafel Lluís, va presentar ahir la catorzena edició del saló Nadal Jove, que enguany es farà entre els dies 23 de desembre i 3 de gener. Lluís va confirmar que serà l'última edició del Nadal Jove que es farà al parc municipal, ja que la previsió del govern municipal és poder estrenar el nou pavelló multiús de Remolins amb una fira monogràfica al març. En aquest sentit, Lluís va avançar que estan treballant per inaugurar el pavelló amb una Autoparc renovada.
«Enguany tindrem un Nadal Jove amb més tallers i més continguts, força millor que l'edició de l'any passat, encara que el gran salt de qualitat el vam fer amb la posada en funcionament del segon pavelló», va valorar ahir el regidor de Promoció Econòmica, Rafel Lluís. «Hem fet un esforç per millorar, i hem innovat posant-hi grans dosis d'imaginació», va afegir Lluís, que també va destacar la implicació dels 150 voluntaris, de les 35 empreses patrocinadores i els més de 60 comerços col·laboradors. A més, va detallar que enguany hi haurà una vintena d'entitats que organitzaran diferents activitats i tallers, que finalment seran més de 50. El regidor va explicar que el saló infantil i juvenil, l'últim Nadal Jove que es farà al parc, obrirà les portes dissabte al matí, tot i que a la tarda és quan hi haurà una gran festa d'inauguració. A més, l'organització ha volgut potenciar les activitats interculturals, com la pintada d'un gran mural per saber com veuen els xiquets les diferents cultures de Tortosa, i també els tallers sobre internet, com la preparació del portal ciutadà Soctorosa.cat.
> «La inversió més gran de Tortosa»
Rafel Lluís va afirmar que el Nadal Jove és una de les fires que pot beneficiar-se més de les possibilitats del nou recinte de Remolins. «Al nou pavelló podrem agrupar totes les activitats en un mateix espai cobert, al marge del temps que ens faci». En aquesta línia, va confirmar que Fira de Tortosa està treballant per poder estrenar el nou pavelló al març, sempre que els terminis d'acabament de les obres ho permetin. «Podríem organitzar una edició renovada d'Autoparc, amb molta més força i varietat», va anunciar Lluís, que va suggerir que a més de turismes d'ocasió també hi podrien haver autocaravanes i camions. «Ens hauria agradat inaugurar-lo amb alguna fira de nova creació, però aprofitarem un dels salons que ja tenim consolidats». Així, Lluís va destacar que la gent tindrà un doble al·licient per visitar la nova Autoparc, ja que podran veure les novetats d'aquesta fira i alhora conèixer l'interior del pavelló, «la inversió més gran que s'ha fet a Tortosa».
El Punt (20-Desembre-2006)
Per saber més:
-Les dades de Nadal Jove06
-Nadal Jove arrenca dissabte amb una gran festa d’inauguració (nota de premsa)
Obres al pont penjant d'Amposta
El Punt (20-Desembre-2006)
Per saber més:
-Comença la rehabilitació del pont penjat (Manel Zaera)
Foment accepta estudiar el traçat de l'autovia de l'Aragó per la Terra Alta
El Ministeri de Foment va anunciar ahir que ja ha tret a concurs públic els treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l'avantprojecte del corredor viari que unirà Valdealgorfa, prop d'Alcanyís, amb el litoral mediterrani. Els estudis serviran per avaluar quin és el millor traçat per continuar l'autovia de l'Aragó (A-68): a través de la carretera N-232 per Morella i Vinaròs, o bé a través de l'N-420, per la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, fins a l'àrea de Reus i Tarragona. De fet, el consell d'alcaldes de la Terra Alta ja ha acordat una proposta unitària per aconseguir l'autovia i una via interior que la completi.
Foment destinarà 725.000 euros a recopilar i analitzar les dades bàsiques necessàries per definir les diferents alternatives, amb l'objectiu de comunicar la futura autovia de l'Aragó, a l'altura de Valdealgorfa, amb el corredor viari del Mediterrani. En aquest sentit, l'avantprojecte preveurà la millora de les característiques geomètriques i el traçat de les carreteres actuals, i és per això que tindrà en compte les dues carreteres que conflueixen en aquesta població propera a Alcanyís. Segons Foment, el tram de l'N-420 que enllaça amb l'autopista AP-7, al nord de Tarragona, té uns 120 quilòmetres; mentre que el tram de l'N-230 que passa per Morella i Vinaròs té uns 100 quilòmetres.
El ministeri detalla que l'actuació recollirà el conjunt de possibles corredors de connexió entre Valdealgorfa i la costa, «amb una longitud estimada d'entre 75 i 100 quilòmetres». Per redactar l'estudi, Foment adverteix que es tindrà en compte l'estudi del trànsit actual i futur en tota l'àrea d'influència (des de Valdealgorfa fins a Tortosa i el delta de l'Ebre), per decidir si es fa una carretera convencional o una via de gran capacitat. A més, tindran en compte el planejament urbanístic dels municipis afectats, i es mantindrà una bona coordinació amb els governs autonòmics, les corporacions locals, les cambres agràries, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la resta d'entitats i organismes que es vegin afectats i que puguin donar dades d'interès per a la redacció de l'estudi. De fet, el consell d'alcaldes de la Terra Alta va acordar dilluns sol·licitar a Foment la prolongació de l'autovia A-68 a través de la comarca i fins al Camp de Tarragona, per l'N-420. En paral·lel, els alcaldes van reclamar a la Generalitat que es comprometi a completar els accessos a la nova autovia, amb una nova connexió entre el polígon de Camposines, els pobles de l'est de la Ribera d'Ebre i el desdoblament de l'N-340, al Perelló.
El Punt (20-Desembre-2006)
ERC proposa una xarxa de carrils bici a Tortosa, amb un vial per connectar l'àrea ciclista de Vinallop
El Punt (20-Desembre-2006)
Per saber més:
-La declaració d'Amsterdam, que ERC portarà al ple de Tortosa
Tortosa posa en marxa la campanya nadalenca «Comerç segur»
El Punt (20-Desembre-2006)
Per saber més:
-Nota de premsa de l'Ajuntament de Tortosa
Fecsa ha destinat 980.000 euros a protegir les aus del delta de l'Ebre
El Punt (20-Desembre-2006)
L'Estat aprova el finançament de pisos protegits a Deltebre
El Punt (20-Desembre-2006)
19 de desembre del 2006
Proposta per enviar el monument franquista de Tortosa cap a la Moncloa
La nova plaça de la Catedral tindrà dos nivells i mostrarà la Tortosa antiga
L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va anunciar ahir que la junta de govern local ja ha adjudicat la redacció del projecte de la futura plaça de la Catedral, un cop s'ha confirmat que el jurat s'ha decantat finalment per la proposta de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart. La idea preveu la creació d'un gran espai d'ús públic amb dos nivells, un mirador sobre l'Ebre i un pla inferior, que permetrà visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant l'excavació arqueològica. Sabaté va avançar que l'expropiació i enderrocament de les cases podria culminar al gener o al febrer, i que les obres de la plaça començaran abans de finals del 2007.
Joan Sabaté va aprofitar ahir el tradicional dinar de Nadal amb la premsa per presentar la idea guanyadora del concurs per urbanitzar la futura plaça de la Catedral, en què havien concorregut un total de vuit propostes. L'alcalde va descobrir un plafó que mostrava el projecte anomenat Dues places, l'antiga Dertosa i la Tortosa del segle XXI, de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, que té l'objectiu de crear un gran espai públic amb dos nivells. Així, la part superior està pensada com un ampli mirador sobre el riu Ebre, mentre que el pla inferior mostrarà «la Dertosa del passat», per poder visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant les properes excavacions arqueològiques.
«En primer lloc, tenim una gran plaça pública, estructurada al llarg del carrer Croera, connectada a l'escalinata frontal de la façana de la catedral, i en què els vianants tindran prioritat», va detallar l'alcalde. Sabaté va remarcar que l'enderrocament de les cases de davant de la catedral i la urbanització de la nova plaça és «un projecte de ciutat», que va ser aprovat per tots els grups municipals i que també té un gran consens social. Així, Sabaté va afegir que l'Ajuntament ja té a punt el projecte d'enderrocament de les cases, i que esperen enllestir l'expropiació i el procés de reubicació dels veïns durant els mesos de gener i febrer. «Un cop tinguem el llum verd de la comissió de Patrimoni, podrem enderrocar les cases i iniciar les excavacions arqueològiques, que seran llargues i importants», va refermar Sabaté. De fet, l'alcalde va recordar que el projecte afecta el rovell de l'ou de la ciutat històrica, «una de les zones més riques des del punt de vista patrimonial». Sabaté va valorar que un dels atractius de la idea guanyadora és el fet que farà visitable les restes del subsòl de la plaça.
> L'arquitecte de la restauració de la catedral
L'alcalde de Tortosa va recordar que l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, responsable de les diferents obres de restauració de la catedral, es coneix bé l'entorn de la seu i ha proposat fer una plaça «molt neta», d'uns 2.211 metres quadrats i accessible per als vehicles. Amb tot, Joan Sabaté va advertir que el carrer Croera deixarà de ser una via alternativa a l'avinguda Felip Pedrell, com és actualment per entrar al barri de Remolins. El cost aproximat de la plaça, que és un dels projectes del pla integral del nucli antic (Pincat), serà d'uns 1,6 milions d'euros, però quedarà per definir el pressupost del nivell inferior. Amb tot, la proposta guanyadora estableix que podria costar uns 1,6 milions més, per fer un recorregut per les restes, amb il·luminació zenital i una connexió amb el conjunt subterrani de la catedral.
El Punt (19-Desembre-2006)
Ercros hauria de pagar la neteja del pantà de Flix, segons el Gepec
El Punt (19-Desembre-2006)