31 d’agost del 2007

ERC de Tortosa prepara un acte festiu i molt reivindicatiu per l'11 de Setembre

La secció local d'ERC a Tortosa ja fa uns dies que ens va informar que estan preparant un acte especial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre. Avui ja he pogut veure els primers cartells penjats per la ciutat, i també he vist que han fet, formalment, la convocatòria de premsa. He de confessar que estic una mica intrigat per veure què ens estan preparat la gent d'Esquerra per l'11 de Setembre. L'acte serà a l'avinguda de Remolins, entre el riu i l'antic escorxador. Per promocionar l'acte, ERC ha fet circular un power point molt il·lustratiu, que estableix una sèrie de paral·lelismes entre la situació als Països Catalans l'any 1707, ara que s'ha commemorat la batalla d'Almansa, i la situació de l'any 2007, amb la batalla diària per les infraestructures, els atacs a la llibertat d'expressió, les coses de la corona espanyola, la retallada de l'Estatut i l'onada espanyolista i la catalonofòbia, tant a l'Estat com a Catalunya. Davant de tota aquesta situació, ERC de Tortosa fa una crida a penjar senyeres estelades per la Diada.

L'ebresfera també celebra el Dia Mundial del Bloc i situa sis blocs al Top Català

Avui, 31 d'agost, la comunitat blocaire internacional celebrem el Dia Mundial del Bloc. I com que lo nostre és pensar globalment i actuar localment, un grup de gent de la blocosfera ebrenca també hem pensat en la necessitat d'organitzar un acte per commemorar la diada. D'aquesta manera, Publicacions URV i l'Ebresfera hem programat per avui a la tarda la presentació del llibre Blocs de ciència, que tindrà lloc a la nova biblioteca de Roquetes a partir de les set del vespre. Com ja us vaig explicar l'altre dia, Blocs de ciència té l'origen en els continguts del bloc Centpeus, de Daniel Closa, que ja ens va acompanyar al febrer amb motiu de la primera edició de l'Ebrebloc. A més, la presentació del llibre anirà a càrrec del també blocaire Jordi Abad. Després també hi ha previst un sopar de germanor en un restaurant de la Raval de Cristo, en què espero retrobar-me amb molts de vosaltres.
D'altra banda, La Marfanta vol celebrar avui les bones puntuacions que estem obtenint els blocs ebrencs al Top Català. Situar i consolidar l'ebresfera al mapa de la blocosfera catalana és una fita que estem aconseguint entre tots. Així, avui hi ha ni més ni menys que sis blocs entre els 25 blocs i webs personals més votades. Si hi feu una ullada, podreu trobar Tens un racó dalt del món (en una espectacular segona posició!), La Marfanta, De Roquetes vinc,... a Tortosa baixo, Diari del Votant Anònim, El Cau del Play i del Dolor i Muniatto Xou. D'alguna manera, aquesta és la meua manera de recomanar cinc blocs, que és el que toca pel Dia Mundial dels Blocs. Felicitats a tothom i bona diada!

Tortosa i Roquetes acceleren la reforma de la carretera de Jesús

La mancomunitat nomena president Ferran Bel, que alerta de la possible pèrdua de subvencions

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va ser proclamat ahir president de la mancomunitat de Tortosa i Roquetes, que va celebrar la sessió constituent de la nova assemblea després de les eleccions municipals i els canvis de govern als dos ajuntaments. Bel va anunciar que el nou govern de la mancomunitat dedicarà els seus primers esforços a accelerar les obres d'urbanització de la carretera de Jesús. Així, Bel va advertir que, si les obres no comencen abans de final d'any, es podrien perdre dues subvencions importants. En els dos últims anys del mandat, Bel serà substituït en el càrrec per l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas (ERC).

Bel va assegurar que la reforma de la carretera entre Roquetes i Jesús és un projecte pendent, que la mancomunitat hauria de resoldre «amb una extrema urgència». Bel va recordar que la millora del vial és un projecte antic, tot i que va ser aprovat definitivament l'11 de maig passat, amb un expedient de fixació de preus que ja ha provocat la discrepància de la desena de propietaris afectats per les expropiacions d'una part de les seues finques. El president de la mancomunitat va remarcar que caldria signar les actes de fixació dels preus com més aviat millor. «Al marge que cada ajuntament puguem resoldre les expropiacions per separat, seria bo aprovar el plec de condicions de l'obra en el pròxim ple de la mancomunitat, que farem la tercera setmana de setembre», hi va afegir. En aquesta línia, Bel va precisar que, «com a mínim», la mancomunitat hauria d'iniciar el procediment, amb l'objectiu de poder començar les obres abans de final d'any. Si no fos així, Tortosa i Roquetes podrien perdre les dues subvencions del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que la mancomunitat tenia per finançar el projecte.
En aquest sentit, Bel va recordar que les obres de la carretera de Roquetes a Jesús s'han retardat perquè el projecte no estava ben plantejat. El president de la mancomunitat va detallar que el projecte té un pressupost d'1,2 milions, i que la primera subvenció del PUOSC, de 723.000 euros, és per finançar les obres. Així, l'altre ajut és de 75.000 euros i hauria de servir per pagar una part de les expropiacions, que al pressupost estan quantificades en 120.000 euros. Per la seua part, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va coincidir amb Bel en la necessitat d'accelerar la reforma de la carretera de Jesús, i va dir que l'altra obra prioritària és la millora de la carretera d'accés al port de Caro, en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient. «Seria amb vista a l'estiu que ve, perquè a l'hivern seria molt més difícil», va dir.

> El PSC ofereix la seua col·laboració

Ferran Bel va reiterar ahir la seua voluntat de convertir la mancomunitat en «alguna cosa més que un lloc on es trobin els regidors dels dos ajuntaments». Bel va dir que el grup de CiU ha estat crític amb el funcionament de la mancomunitat des de la seua creació, i va avançar que els nous governs de Tortosa i Roquetes tenen «projectes en comú» que intentaran consensuar amb l'oposició. En aquesta línia, els portaveus del PSC de Roquetes i Tortosa, Miquel Castelló i Joan Sabaté, van oferir la seua col·laboració per tirar endavant els projectes de la mancomunitat. Així, Castelló va proposar la creació de noves infraestructures i serveis, com ara una nova línia de transport públic que unís els barris i pedanies dels dos municipis, així com els nous equipaments. Sabaté també va apostar per accelerar la millora de la carretera de Jesús, el pla especial dels Ports i la reforma de la carretera d'accés a Caro.

El Punt (31-Agost-2007)

Tortosa estrena avui la Cinta 2007 amb la proclamació de les pubilles i el pregó

El poeta tortosí Gerard Vergés avui al vespre serà l'encarregat de llegir el tradicional pregó d'inici de les festes de la Cinta, en el marc de l'acte de proclamació del rei i de la reina infantil de la festa major de Tortosa, que enguany durarà fins al 8 de setembre. L'acte començarà a les set del vespre al passeig central del parc municipal Teodor González, i també inclourà les actuacions de l'Orfeó Tortosí i de la Banda Municipal de Música de Tortosa. A més, aquesta tarda també s'inauguren dues de les exposicions que formen part del programa d'actes culturals de la Cinta 2007. En primer lloc, l'exposició Joan Miró, la metàfora de l'objecte, que es podrà veure a la sala Antoni Garcia del centre cultural L'Escorxador. Tot seguit, també obrirà portes l'exposició Colores mexicanos, que mostrarà vestits típics i instruments del folklore mexicà. En acabar la inauguració de l'exposició, que quedarà instal·lada al vestíbul de l'antic cinema Fèmina, hi haurà una degustació de productes mexicans, ja que Mèxic serà enguany el país convidat al Festival Internacional de Música Ebre Terra de Vent.
D'altra banda, a partir de dos quarts de deu de la nit començarà una baldanada popular en el marc de la Festa 40 Principals, a la plaça de l'Ajuntament. La festa, que inclou els concerts de Miquel Abras, Joan Tena i Pedro Javier Hermosilla, també servirà per celebrar a Tortosa els 15 anys de la URV. A les onze, el grup de música i dansa tradicional Saragatona actuarà a l'auditori, i al punt de la mitjanit hi haurà l'engegada del coet anunciador de les festes i l'acte de presentació de les penyes, amb el tradicional lliurament de mocadors.

El Punt (31-Agost-2007)

30 d’agost del 2007

Vinaròs es posa al costat d'Alcanar i rebutja la planta de tractament de gas

La junta de portaveus de l'Ajuntament vinarossenc consensua una moció que s'aprovarà dilluns en un ple extraordinari

La junta de portaveus de l'Ajuntament de Vinaròs va consensuar ahir una moció contrària al projecte Castor, que preveu la construcció d'un dipòsit submarí i d'una planta de tractament de gas a la desembocadura del riu Sénia. La moció, que serà sotmesa a aprovació del ple extraordinari que Vinaròs ha convocat per dilluns a instàncies del PP i del Bloc Nacionalista Valencià, instarà la Generalitat a desautoritzar el projecte i també reclamarà l'ampliació del període d'al·legacions. De la mateixa manera, la moció demanarà un canvi d'ubicació de la planta, que actualment està projectada massa prop de la costa i a menys de dos quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar. El Consell Comarcal del Montsià també tenia previst aprovar ahir una moció contrària al projecte.

El regidor del Bloc al consistori de Vinaròs, Domènec Fontanet, va confirmar que la junta de portaveus d'ahir al migdia va servir per consensuar una moció que rebutjarà institucionalment la planta de tractament de gas prevista en l'anomenat projecte Castor. El text final de la moció, que el mateix Fontanet va començar a redactar, busca satisfer els diferents punts de vista que hi ha a Vinaròs sobre el tema, per aconseguir una posició unitària al ple extraordinari que l'alcalde, el socialista Jordi Romeu, ha convocat per dilluns a instàncies del PP i del Bloc. Així, Fontanet va precisar que la moció insta la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana a fer un informe ambiental desfavorable de l'actual projecte Castor. A més, demanarà l'ampliació del període d'al·legacions, perquè els veïns de Vinaròs afectats per la construcció de la planta i del gasoducte tinguin prou temps per presentar les seues esmenes.
El projecte Castor preveu l'aprofitament d'un antic pou petrolier, a uns 20 quilòmetres de la costa de Vinaròs i Alcanar, per emmagatzemar 1,3 bilions de metres cúbics de gas procedent del nord d'Àfrica. A més, també projecta la construcció d'un gasoducte i la instal·lació d'una planta de tractament de gas a la desembocadura del Sénia, a menys de dos quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar. En aquest sentit, Fontanet va manifestar el suport del Bloc de Vinaròs a les accions informatives i reivindicatives de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, i va confirmar la seua intenció de participar en la marxa lenta convocada per diumenge, entre el centre cívic d'Alcanar i els terrenys on volen fer la planta. «Estem parlant d'unes instal·lacions amb 177.000 metres quadrats; una gran planta de tractament amb dues xemeneies de més de 50 metres», va recordar Fontanet. Així, el regidor del Bloc va detallar que la moció de Vinaròs alertarà del fort impacte visual i ambiental de la planta, just en una zona que els municipis de la desembocadura del Sénia han protegit de la pressió urbanística. Amb tot, Fontanet va admetre que a Vinaròs hi ha diferents opinions sobre el grau d'oposició al projecte Castor, i que per tant el denominador comú és la no-idoneïtat urbanística dels terrenys. «En allò que tots estem d'acord és en el fet que aquest no és el millor lloc per a la planta, i que podria situar-se més a l'interior, en uns terrenys industrials», va afegir-hi Fontanet.

El Punt (30-Agost-2007)

Badia (CiU) demanarà informació al Senat sobre el dipòsit i la planta de gas

El senador del grup parlamentari de CiU, Jordi Badia, va anunciar ahir que els propers dies presentarà una bateria de preguntes al govern de l'Estat, per sol·licitar la màxima informació sobre la instal·lació de la planta i el dipòsit submarí de gas davant de les costes d'Alcanar. Badia, que va remarcar que també demanarà la compareixença del ministre d'Indústria, Joan Clos, a la comissió del Senat, va acusar l'Estat de «falta de transparència» i de no haver informat la Generalitat. Per la seua banda, el sotssecretari general del PP de Catalunya, Alberto Fernández Díaz, va tornar a reclamar ahir la «paralització» del projecte Castor. Fernández Díaz, que habitualment estiueja a les Cases d'Alcanar, va lamentar que la Generalitat estiga actuant amb «desconeixement i passivitat», quan el projecte afecta Alcanar i altres ajuntaments catalans.

El dipòsit submarí i la planta de gas quedarà unit al gasoducte Tivissa-Paterna

Segons ha publicat la premsa de Castelló, el Ministeri d'Indústria ha inclòs el projecte Castor a la nova planificació de les xarxes de transport de gas 2006-2011, catalogant el dipòsit submarí i la planta de tractament de gas com unes infraestructures de «màxima prioritat». Això vol dir que podria entrar en funcionament el 2009, i més tenint en compte que el projecte de l'empresa canadenca Escal UGS també quedaria connectat, amb un ramal, amb una altra obra estratègica: el gasoducte Tivissa-Paterna que subministra gas a les comarques de Castelló i la seua important indústria ceràmica. El projecte de duplicació del gasoducte Tivissa-Paterna és un dels més importants que s'han programat a l'Estat pels propers anys. Fa només uns mesos va adjudicar-se a Socotherm España amb un pressupost d'11 milions d'euros, i representa la construcció de 210 quilòmetres de canonades entre Tivissa i Paterna.

El Punt (30-Agost-2007)

El 71% dels lectors que contesten l'enquesta de La Marfanta s'oposen al dipòsit submarí i la planta de gas projectats entre Vinaròs i Alcanar

Ahir al vespre va quedar tancada l'enquesta d'opinió que vaig habilitar a La Marfanta per saber quina és la posició dels lectors sobre el projecte Castor, que preveu construir un dipòsit submarí, un gasoducte i una planta de tractament de gas a la desembocadura del riu Sénia. Un total de 96 lectors van participar en el sondeig. En aquest sentit, els resultats són força clars, ja que el 71% dels lectors que van contestar l'enquesta diuen estar en contra del projecte. Amb tot, cal diferenciar entre el 67%, que diu que està en contra del dipòsit i la planta de gas sense cap matís més, i un 4% que afirma que està en contra si no es garanteixen compensacions econòmiques per al territori afectat. Tot seguit, ens trobem el 17% dels lectors que van respondre a l'enquesta, i que assenyalen que estan a favor amb la condició que hi hagi garanties mediambientals. També estan a favor, però sense condicions, el 8% dels que van contestar el sondeig. Finalment, un 2% dels lectors que van respondre l'enquesta es declaren indiferents sobre aquest tema. Gràcies a tots per participar.

Foto: Televisió de Catalunya

29 d’agost del 2007

Dos dels concerts de les festes de la Cinta també s'han programat a Torredembarra

Avui m'ha trucat un amic per preguntar-me si era cert el rumor que corria per Tortosa, i que assegurava que el grup Fito y Fitipaldis actuarà a les festes de la Cinta. Evidentment, li he contestat que en principi no, o que com a mínim això no és el que ens van dir l'altre dia, quan l'Ajuntament va presentar-nos el programa d'actes de la Cinta 2007. El concert més important d'enguany serà l'actuació de Lax'n'Busto al nou pavelló firal de Remolins, el 8 de setembre, tot i que jo també destacaria el concert de La Troba Kung-fu al festival Músiques del Món. En concret, l'actuació de la nova banda de Joan Garriba, l'excantant de Dusminguet, serà el 4 de setembre, a la plaça del Carrilet. Com ja sabeu, tant el concert de Lax'n'Busto com l'actuació de La Troba Kung-fu seran gratutïts.
El que encara no us havia comentat és que Tortosa veurà Lax'n'Busto i La Troba Kung-fu només uns dies després que aquestes dues formacions hagin actuat a Torredembarra, a poc més de 100 quilòmetres de la nostra ciutat. En el cas de Lax'n'Busto serà aquest mateix divendres a la nit, mentre que La Troba Kung-fu actuarà l'endemà, 1 de setembre, en una nit de música en què també hi serà Rauxa.

L'Àtic 2ª d'Amposta parlarà dels nous formats televisius i la televisió del futur

La ciutat d'Amposta serà l'escenari els dies 8 i 9 de setembre de l’Àtic 2ª, les IV jornades sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que tindran lloc a l’IES Montsià i al Casal d’Amposta. Les jornades consten de conferències, xerrades i activitats al voltant de les noves tecnologies, amb especial atenció en aquesta quarta edició als nous formats televisius i al futur de la televisió. Les ponències aniran a càrrec d'experts de molta rellevància en els diferents camps, que amb un llenguatge planer explicaran què són els videoblogs, què és la televisió IP, que és el projecte de televisió educativa edu3tv.cat, com va el desplegament de la TDT, quins són els diferents programes per veure televisió per internet o compartir vídeos, o quins són els nous formats de l'alta definió. El seguiment de les jornades es podrà fer presencialment o bé des de la web www.atic2.cat, que emetrà les ponències en directe. A més, també es podran segui des de Twitter i des del centre de convencions de Nova Terra al lloc Second Life.

La plataforma convoca la primera manifestació contra el dipòsit de gas

Ja és oficial. La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha convocat per aquest diumenge la primera mobilització oficial contra el dipòsit i la planta de tractament de gas que l'empresa canadenca Escal UGS projecta instal·lar a Vinaròs. Finalment, no serà un tall de la carretera N-340, el que sense dubte hauria provocat un gran impacte tenint en compte que coincidiria amb l'operació tornada de les vacances d'agost, sinó una marxa lenta que recorrerà el tram que separa el centre cívic d'Alcanar i la finca on s'ha de construir la planta. Crec que era important que la plataforma convoqués aquesta primera mobilització, tenint en compte l'important suport social que ha assolit en poc temps, i també considerant la urgència i nocturnitat amb què el Ministeri d'Indústria està tramitant el tema. Ara només caldrà veure quina és la resposta de la gent dels pobles de la zona, que també haurien d'organitzar-se en assemblees locals perquè el moviment social comencés a funcionar seriosament i prengués força: Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia, Vinaròs i Benicarló, per exemple, haurien de coordinar-se amb Alcanar i les Cases d'Alcanar. Però sobretot caldrà veure la resposta dels polítics i dirigents locals dels diferents partits. L'experiència recent ens demostra que els polítics han d'estar al costat de la gent, i no només aprofitar els moviments socials per desgastar els governs dels partits rivals. En aquest sentit, trobo a faltar un pronunciament de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, a favor o en contra del projecte. Si ara mateix hi ha un projecte que pot beneficiar o perjudicar el territori del Sénia és el dipòsit submarí i la planta de tractament de gas.

Per saber més:
-Alcanar convoca per diumenge la primera mobilització ciutadana contra el dipòsit de gas

Repsol portarà gas a una barriada de la Sénia

L'empresa Repsol Butano ha sol·licitat una autorització administrativa i l'aprovació del projecte per subministrar gas propà canalitzat a la urbanització La Solana, al municipi de la Sénia. El centre d'emmagatzematge constarà de tres dipòsits de gas propà soterrats, amb una superfície exterior de 46,4 metres quadrats i 9,5 metres de llargària, i amb una capacitat de 16,05 metres cúbics. El pressupost del projecte és de 137.137 euros i la xarxa de distribució del gas serà de polietilè, amb una canalització de 40 mil·límetres de diàmetre en un tram d'uns 995 metres, i amb una altra canalització de 63 mil·límetres de diàmetre en un tram d'una llargària d'uns 205 metres. El Departament d'Economia i Finances va publicar la sol·licitud el 8 d'agost.

El Punt (29-Agost-2007)

Castelló recorda al nou govern de Roquetes que també és responsable dels projectes que ara critica

El portaveu del PSC a l'Ajuntament de Roquetes, Miquel Castelló, va afirmar ahir que el nou govern municipal hauria de mostrar «més respecte» per l'herència rebuda de l'anterior consistori. Segons Castelló, és intolerable que el govern presidit per Francesc Gas (ERC) haja criticat públicament la nova piscina climatitzada o el nou pavelló poliesportiu, projectes que van aprovar-se durant l'anterior mandat amb CiU també al govern de Roquetes i amb el suport de tots els grups. «El projecte tècnic de la piscina va ser aprovat per unanimitat, i ERC i els independents només van despenjar-se en el model de finançament», va dir Castelló. «No entenem que el nou govern insisteixi a parlar negativament d'un projecte que compleix els objectius de potenciar l'esport, el lleure i la salut», va afegir-hi. Castelló va recordar que Roquetes no pretenia fer una piscina olímpica. Tot i així, va remarcar que la nova piscina ha estat un èxit, i que ja s'hi han preinscrit unes 1.800 persones. «La piscina no pot ser un fracàs perquè és un equipament magnífic, que altres ajuntaments voldrien tenir, i no caldria anar gaire lluny», va assenyalar. El portaveu socialista va admetre un sobrecost addicional en les obres de la piscina i del pavelló, però va recordar que Gas havia suggerit obres complementàries, com la construcció d'un rocòdrom. Castelló va instar el govern de Roquetes a no buscar més «excuses», i va oferir la col·laboració del PSC per trobar solucions als diferents problemes de finançament.

El Punt (29-Agost-2007)

L'Arxiconfraria promou un concert per restaurar el reliquiari de la Cinta

El primer majordom de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, Joaquim Homedes i Beguer, va presentar ahir el programa d'actes religiosos i culturals que l'entitat ha organitzat amb motiu de les festes majors de Tortosa. Els actes començaran el 31 d'agost amb la tradicional capta, amb què la Reial Arxiconfraria convida els veïns a participar en els festejos religiosos. Per l'endemà han programat una visita guiada a la catedral de Tortosa, a càrrec de la doctora en història de l'art i experta en la seu tortosina, Victòria Almuni. A més, la catedral també serà l'escenari d'un concert del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Jordi Casas i Bayer, que es farà el 7 de setembre a la nit. Homedes i Beguer va remarcar que la recaptació de les entrades, que costaran 10 euros, servirà per restaurar el reliquiari i l'urna de la Cinta. El primer majordom també va recordar que el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals, serà l'encarregat de portar enguany el penó principal a la processó de la Cinta.

El Punt (29-Agost-2007)

28 d’agost del 2007

Tortosa hauria de millorar la neteja per l'increment de població de papallones efímeres

Aquestes imatges són d'avui al matí. El pont de l'Estat i els carrers de la vora del riu a Tortosa s'han despertat amb veritables catifes de papallones efímeres mortes. Els llocs de pas, com les voreres del pont vell, s'han anat netejant només amb el pas de la gent, però les efímeres mortes s'han anat acumulant en alguns racons o a les vores de la calçada, sense que ningú retirés les restes. Cap a les dotze, només he vist que havien netejat i regat amb aigua la plaça del Paiolet, però continuaven havent efímeres mortes als porxos de Baratijas, a la pujada del pont o a la parada de l'autobús. En els moments en què bufava una mica de vent, les efímeres mortes formaven petits remolins que la gent havia d'espantar amb les mans, com quan és de nit i les papallones encara estan vives.
D'una banda, la reaparició de les papallones efímeres és positiva, ja que els experts havien observat un descens en els últims anys, que curiosament havia coincidit amb l'expansió de la plaga de la mosca negra. La papallona efímera (Ephoron virgo) té el seu hàbitat al llit fangós de l'Ebre, un espai que ara estaven ocupant preferentment les algues en què proliferaven les larves de la mosca negra. Però si població de papallones efímeres continua recuperant-se i continuen formant-se aquestes catifes blanques cada matí, Tortosa hauria de millorar la neteja al pont de l'Estat i en aquestes zones més properes al riu.

Un jove begut i sense carnet s'assuca a l'aigua del Monument a la Família

La Tortosa de les rotondes té un dels seus principals exponents en el Monument a la Família, que podem trobar en una de les primeres rotondes de l'autovia Tortosa-l'Aldea. Recordo que el Monument a la Família va inaugurar-lo l'expresident Jordi Pujol, i que hi ha gent de Tortosa que l'anomena el monument de Rocío Jurado, ja que l'escultura és "como una ola". Altres li diuen erròniament el monument del Famila, perquè la rotonda és a prop d'on hi havia un hipermercat amb aquest nom, però que ara es diu Carrefour Exprés. Ara la rotonda de la Família ha tornat a ser notícia perquè el cap de setmana un jove de 25 anys, veí de Campredó, va encastar el seu vehicle contra el monument. Se suposa que no ho va fer expressament, tot i des del punt de vista estètic estaria plenament justificat. Informa l'Ajuntament tortosí que els fets van passar cap a les 3.30 hores de la matinada de dissabte, i que el vehicle va introduir-se a l'aigua provocant alguns danys a la plaça i a la vorada. Al lloc dels fets es va personar una patrula de la policia local, qui va identificar el jove i va obrir diligènices després de comprovar que conduïa sota els efectes de l'alcohol i que no tenia permís de conduir.

Foto: Ajuntament de Tortosa

Tortosa convocarà referèndums sobre les EMD de Bítem i Campredó a principi d'any

El govern municipal també preveu per més endavant una consulta popular sobre la descentralització als Reguers

El govern de Tortosa té previst convocar consultes populars als nuclis de població de Bítem i Campredó, amb l'objectiu d'impulsar la transformació de les pedanies en entitats municipals descentralitzades (EMD). Segons l'alcalde, Ferran Bel, els referèndums podrien convocar-se durant el primer semestre del 2008, ja que la intenció de l'equip de govern és reactivar abans les comissions mixtes, assolir acords amb totes les forces polítiques i els representants veïnals, i avançar en la redacció dels futurs convenis. En aquest sentit, Bel va remarcar que l'objectiu és que l'Ajuntament i les noves EMD puguin tenir convenis estables i aliens a la conjuntura política, que permetin «una certa autosuficiència financera». L'EMD dels Reguers es crearia més endavant.

Ferran Bel va recordar que els nuclis de població d'un municipi poden impulsar la seua transformació en EMD de dues maneres, a instàncies de l'Ajuntament o amb una recollida de signatures. L'alcalde de Tortosa va descartar la viabilitat d'aquest últim sistema, i va explicar que serà l'Ajuntament el que proposi als veïns de Bítem i Campredó la seua constitució com a noves EMD. «Convocarem les comissions mixtes de Campredó i Bítem després de l'estiu, i impulsarem un pacte entre les forces polítiques i els representants de cada poble, com va fer-se abans de crear l'EMD de Jesús», va assenyalar Bel. En aquest sentit, va afegir-hi que el consens polític serà vital perquè les consultes populars tinguin el suport necessari. «Haurem de ratificar els acords per referèndum, i després enviar el resultat i els convenis entre l'Ajuntament i les noves EMD al Departament de Governació, perquè autoritzi el procés», va dir Bel.
Segons l'alcalde, el calendari que ha dissenyat l'equip de govern comporta la convocatòria dels referèndums a Bítem i Campredó durant el primer semestre del 2008, un cop assolits els acords amb els diferents partits polítics i els representants veïnals. En el cas de Bítem i Campredó no s'esperen entrebancs importants, i només hi ha el dubte si el procés de descentralització als Reguers es farà al mateix temps o més endavant. «En el cas dels Reguers, la reivindicació és més recent i el procés ha de madurar més», va remarcar.

El Punt (28-Agost-2007)

Les noves EMD de Tortosa estaran incloses al pla d'acció municipal, però el cas dels Reguers s'afrontarà en una segona fase

L'alcalde de Tortosa va anunciar que la descentralització de Bítem, Campredó i els Reguers estarà «contemporitzada» dintre del nou pla d'acció municipal (PAM). «Tortosa no pot passar de tenir una EMD a tenir-ne quatre de cop, ja que col·lapsaríem la maquinària administrativa de l'Ajuntament», va afegir-hi. Segons Bel, una de les qüestions més costoses serà establir les competències que tindran les noves EMD en cada cas. «Hem de tenir en compte que d'entrada no podran tenir les mateixes competències que l'EMD de Jesús, que té uns 4.000 habitants i una experiència de molts anys», va remarcar Bel. Segons l'alcalde, la voluntat de l'equip de govern és establir convenis que no s'hagin de renegociar cada any amb les noves EMD, «sinó acords estables i independents de la conjuntura política». Bel va precisar que els convenis haurien d'estar vinculats a paràmetres com la població i els ingressos, perquè les EMD de Bítem i Campredó puguin tenir «una certa autosuficiència financera».

El Punt (28-Agost-2007)

Manteniment dels carrers, equipaments i creixement urbà seran les prioritats de les futures EMD de Bítem i Campredó

Els representants de l'alcalde de Tortosa als nuclis de població de Bítem i Campredó, Josep Cugat i Joan Sanahuja, són dos dels principals defensors de la necessitat de convertir les actuals pedanies en entitats municipals descentralitzades (EMD). Sanahuja creu que l'EMD seria la millor manera de descentralitzar l'administració municipal al poble, després del polèmic procés de segregació que el moviment veïnal de Campredó no va poder culminar. «No hem de renunciar a la nostra identitat com a poble, però la realitat és la que és», va dir Sanahuja. «El fet de poder elegir directament la gent que t'ha de governar ja justifica l'EMD», va dir. Per la seua banda, Cugat també va remarcar que la creació d'una EMD és l'opció que més «identitat pròpia, autonomia i descentralització» donaria a Bítem, que també podria accedir pel seu compte a les línies d'ajuts i les subvencions convocades per les administracions superiors. «Els carrers de Bítem fan pena, i al marge del compromís del nou govern de Tortosa d'aplicar un pla de xoc de la via pública l'Ajuntament tindrà moltes altres prioritats, i l'EMD de Bítem podria aconseguir ajuts de la Generalitat i la Diputació per millorar els carrers», va dir. Cugat també va assenyalar que durant els últims anys s'han deixat de fer millores als camins rurals, molt importants per als veïns i pagesos de Bítem. D'altra banda, Cugat va dir que la futura EMD de Bítem hauria d'apostar per la rehabilitació i l'aprofitament de l'antic Mas del Bisbe. Cugat també va assenyalar que calen altres equipaments i desplegar nous serveis, per atendre les necessitats d'una població que s'està acostant als 1.300 veïns. Sanahuja també va remarcar que una població com Campredó, amb 1.340 veïns, necessita nous serveis i equipaments com un pavelló poliesportiu i una llar d'infants, que també donaria un bon servei als polígons industrials Baix Ebre i Catalunya Sud. A més, Sanahuja va parlar de fer un casal de joventut, un alberg o les mateixes oficines municipals a l'antiga estació de Renfe. Però si hi ha un punt en què coincideixen Cugat i Sanahuja és en la necessitat d'introduir modificacions puntuals al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. Ni Cugat ni Sanahuja estan satisfets de la previsió de creixement que preveu el POUM als nuclis de Bítem i Campredó. «Excepte una parcel·la que es troba al mig del poble, Bítem ja ha esgotat tot el seu sòl urbanitzable», va lamentar Cugat. «A Campredó hem de fer totes les modificacions possibles, i posar la pell del POUM del revés», va advertir Sanahuja.

El Punt (28-Agost-2007)

Pere Panisello: «Animo tots els pobles de Tortosa a crear entitats municipals descentralitzades»

Pere Panisello va ser reelegit al maig com a president de l'EMD de Jesús, per quarta vegada consecutiva i amb una majoria absoluta aclaparadora. La seua experiència serà clau per dissenyar el nou procés de descentralització que ha previst el govern municipal de Tortosa

El poble de Jesús va constituir-se en entitat municipal descentralitzada (EMD) l'any 1994, i es va convertir en la primera pedania de Tortosa que optava per aquesta via. Més d'una dècada després, l'EMD de Jesús és un model a seguir per la resta de pobles del municipi de Tortosa que busquen assolir un major grau de descentralització. L'experiència de l'EMD de Jesús i del seu president, Pere Panisello, seran clau per dissenyar el nou procés de descentralització que ha previst iniciar el govern municipal de Tortosa.

-Ha estat reelegit president de l'EMD amb un 65% dels vots. Quin balanç fa dels resultats?
-«Només puc valorar-los d'una manera molt positiva, ja que han estat els millors resultats des que va constituir-se l'EMD de Jesús. A més, la participació també va ser molt bona. I si això ho afegim a la victòria de CiU a la resta del municipi de Tortosa, els nostres resultats no podrien ser millors per al poble de Jesús.»
- L'elecció de Ferran Bel com a alcalde ha estat ben rebuda a Jesús?
-«La gent no es deixa enganyar, perquè l'important no són les paraules, sinó els fets. Durant els últims anys, els veïns han vist que l'anterior govern de Tortosa va tractar Jesús de manera discriminatòria, amb actituds sectàries, que no eren les correctes... L'actitud de l'anterior govern municipal va ser prepotent, i a la gent no va agradar-li que alguns temes s'arrosseguessin durant anys o directament quedessin encallats.»
-L'EMD de Jesús fa anys que demanava la revisió del conveni amb l'Ajuntament, no?
-«L'actualització del conveni serà ara el nostre principal objectiu, però també hi ha algunes infraestructures que necessitem tirar endavant. El nou govern de Tortosa ha de tenir prou sensibilitat i ajudar-nos a impulsar-les. Tot això ha d'implicar l'aprovació del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), però també necessitem un canvi d'actitud i també més respecte. L'Ajuntament ha de tenir clar que Jesús som una administració amb competències pròpies.»
-Quines infraestructures necessiten?
-«El poble de Jesús necessita unes noves instal·lacions esportives, tot i que el que més reclama la gent és una piscina. També ens caldria una deixalleria, que fa uns anys hauríem pogut tenir sense cap cost si no fos perquè l'Ajuntament va dir que els terrenys no eren adients. A més, ens caldria ampliar el cementiri i construir una sala polivalent per poder programar tot tipus d'actes socials i culturals.»
-El nou POUM de Tortosa no els dóna prou respostes?
-«Hem de veure quines modificacions es poden introduir. Durant la redacció del text refós, l'anterior govern municipal va practicar un secretisme total. Vam arribar a les eleccions sense saber com quedava el POUM de Tortosa al nucli de Jesús. Hi ha coses que no són competència nostra, però no podem defugir la responsabilitat, i per tant no volem renunciar al creixement ni a l'ordenació del futur del nostre poble.»
-Què creu que pot ensenyar l'EMD de Jesús a les noves entitats municipals descentralitzades de Tortosa?
-«Podem ensenyar moltíssim. En primer lloc, cal tenir en compte que quan Tortosa va aprovar l'EMD de Jesús ho va fer per consens i sense enfrontaments. Però la bona fe no va durar sempre i nosaltres hem tingut la necessitat de revisar el conveni i ampliar competències. La situació encara es va encallar més pel conflicte del PHN, però durant l'últim mandat només va fer-se una comissió mixta que no va poder tirar endavant la revisió del conveni. Les noves EMD han de posar-ho tot sobre el paper, perquè tot es compleixi al marge de la conjuntura política. Crec que ara ningú posa en dubte els beneficis de les EMD, tant per al poble com per a la resta del municipi. Els diners s'optimitzen al 100%, l'administració està més propera, i els veïns s'identifiquen i s'impliquen més.»
-Amb això vol dir que, amb més EMD, el municipi de Tortosa estaria més cohesionat?
-«Sense cap dubte. Animo tots els pobles de Tortosa a constituir-se en EMD, perquè si les EMD funcionen això ajudarà a aconseguir més ajuts, capitalitzar millor les inversions i cohesionar el municipi, evitant moviments segregacionistes. De fet, és una llàstima que a Campredó s'hagin perdut cinc o sis anys...»
-Com a nou vicepresident de la Diputació, també pensa descentralitzar aquesta institució?
-«Sí, esperem que això serveixi per iniciar la descentralització i el reconeixement institucional que fa temps que reclamen des de les Terres de l'Ebre.»


El Punt (28-Agost-2007)

Alcanar presenta gairebé 7.000 signatures contra el dipòsit de gas

La plataforma de les Terres del Sénia adjunta els documents a les al·legacions de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Alcanar va presentar ahir, per correu certificat, la seua bateria d'al·legacions i les gairebé 7.000 signatures contra el dipòsit i la planta de tractament de gas que projecten construir a Vinaròs. L'alcalde canareu, Alfons Montserrat, va valorar molt positivament l'èxit assolit per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que només en un cap de setmana ha aconseguit recollir una xifra de signatures que, en la pràctica, representa la totalitat de la població. Per la seua banda, el portaveu Lluc Ulldemolins va explicar que ara l'objectiu és estendre l'oposició al projecte i preparar possibles mobilitzacions.

L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, va explicar que havien presentat les al·legacions de l'Ajuntament per correu certificat, acompanyades per les gairebé 7.000 signatures que la plataforma de les Terres del Sénia va aconseguir recollir durant l'últim cap de setmana. «La xifra aconseguida és pràcticament el 100% de la població d'Alcanar, ja que cal excloure els menors d'edat i els estrangers», va precisar Montserrat. L'alcalde va afegir-hi que el consistori d'Alcanar tenia l'obligació de presentar al·legacions, amb l'objectiu principal d'aconseguir que el Ministeri d'Indústria els consideri part afectada en el projecte. «Des del punt de vista jurídic calia presentar al·legacions, però també hem iniciat els contactes polítics i institucionals per reunir-nos amb alts càrrecs de la Generalitat i del Ministeri», va dir Montserrat abans d'avançar que ja havia parlat del tema amb el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira.
D'altra banda, Montserrat va reiterar el «suport total» de l'Ajuntament canareu a la plataforma. De fet, l'alcalde va coincidir amb un dels portaveus de la plataforma, Lluc Ulldemolins, en la necessitat d'estendre la mobilització contra l'anomenat projecte Castor. Així, l'empresa canadenca Escal UGS preveu aprofitar un antic pou petrolier per fer un gran dipòsit submarí de gas amb una capacitat d'1,3 bilions de metres cúbics; un gasoducte d'uns 20 quilòmetres, i una planta de tractament a la desembocadura del Sénia. «El projecte es fa al terme municipal de Vinaròs, però hi ha gent de les Cases d'Alcanar o de Vinaròs que encara no té prou informació», va assenyalar l'alcalde d'Alcanar.

El Punt (28-Agost-2007)

Possible tall de l'N-340 a Alcanar contra el dipòsit de gas

La plataforma de les Terres del Sénia tenia una reunió ahir a la nit per decidir la viabilitat d'un possible tall de carretera de l'N-340 diumenge que ve, coincidint amb l'operació tornada de les vacances d'agost. Amb tot, el portaveu Lluc Ulldemolins només va dir que ara la prioritat de la plataforma és estendre la mobilització ciutadana a altres poblacions veïnes, com Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita o Vinaròs. De fet, Ulldemolins va anunciar que dijous es farà una sessió informativa al nucli de les Cases d'Alcanar, un dels ports pesquers de la costa de l'Ebre i del País Valencià que podria veure restringida la seua activitat quan funcioni el dipòsit.

El Punt (28-Agost-2007)

ICV demana la compareixença del ministre Clos al Congrés pel dipòsit de gas

El portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, va demanar ahir la compareixença del ministre d'Indústria per demanar-li explicacions sobre el dipòsit submarí i sobre el projecte d'instal·lació de la planta de transformació de gas a la frontera entre Vinaròs i Alcanar. Segons Herrera, el projecte s'ha tramitat en ple agost i amb la «premeditació i nocturnitat» del ministeri dirigit per Joan Clos. A més, el portaveu d'ICV va lamentar que el projecte s'hagi tramitat sense haver informat el territori més afectat. Herrera va assenyalar que és «incomprensible» que sempre que es projecta la instal·lació d'alguna infraestructura de tipus energètic es pensi en les comarques del sud de Catalunya com a seu. Herrera va dir que espera tenir el suport de la resta de forces catalanes per aconseguir la compareixença de Clos i aclarir per quin motiu s'ha decidit que la costa d'Alcanar i Vinaròs siguin la seu de la planta de gas. De fet, ERC també té previst anunciar avui més iniciatives parlamentàries contra el projecte.

El Punt (28-Agost-2007)

Tortosa celebra una nova Forastocs

La plaça de l'Ajuntament de Tortosa va ser tot el dia d'ahir l'escenari d'una nova edició de Forastocs, la fira que serveix als comerços de la zona del centre per rematar les rebaixes d'estiu. La fira estava organitzada per l'agrupació Comerç Zona Centre de Tortosa, amb la col·laboració de l'Ajuntament tortosí, la Cambra de Comerç, el Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Tarragona. Des de ben d'hora, la plaça va omplir-se de gent que no parava de remenar les parades, per trobar articles de qualitat a preus molt rebaixats.

El Punt (28-Agost-2007)

Tortosa centra l'Ebre Terra de Vent en la música i la cultura mexicana

La cinquena edició del festival tornarà a integrar-se en el programa de la Cinta

El Festival Internacional Ebre Terra de Vent, que enguany es farà del 7 al 9 de setembre i estarà novament integrat en el programa de les festes de la Cinta, estarà dedicat a la música de Mèxic. Durant tres dies, Tortosa es convertirà en una petita ambaixada cultural del país centreamericà, amb concerts i altres actes per mostrar les seues tradicions, costums i gastronomia. De fet, el músic Jorge Reyes, creador de l'aztec lounge, actuarà a la plaça Alfons XII, ambientada com una cantina mexicana.

El director del Festival Internacional de Música Ebre Terra de Vent, Xavier Bertomeu, va explicar que Jorge Reyes arribarà a Tortosa recomanat pel consolat de Mèxic, i després d'haver actuat en l'última edició del festival La Mar de Músicas, de Cartagena. Bertomeu va detallar que Reyes barreja la música tradicional precolombina amb les noves tendències de la música electrònica, i que ha estat el responsable de les bandes sonores originals de pel·lícules com ara La otra conquista i Los hijos del viento. El concert del creador de l'aztec lounge, que utilitzarà instruments fets amb closques de tortugues, pedres, ocarines, trompetes de cargol i flautes funeràries, serà el divendres 7 de setembre. L'actuació de Jorge Reyes a la plaça Alfons XII, que començarà a les deu del vespre, serà gratuïta. Tot seguit, la festa asteca continuarà amb l'espectacle Estampes mexicanes, a càrrec de les companyies Puro México i Mariachi Jalisco, una de les formacions que ha revolucionat el folklore mexicà.
En el festival Ebre Terra de Vent hi participaran uns 150 músics de diferents països i estils, com ara música tradicional, bandes marching i dixie, mariachis, xarangues i grups de majorettes. Durant les tres jornades, el públic podrà gaudir de cercaviles, concerts i espectacles de carrer amb bandes i conjunts representants de Bulgària, Holanda, França, Romania i també de Madrid, juntament amb la presència de formacions de les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya. Bertomeu va valorar positivament la integració del festival al programa d'actes de la Cinta, una fórmula que va iniciar-se l'any passat per la necessitat de dotar les festes majors d'actes populars al carrer, i per les dificultats de trobar dates disponibles en el calendari festiu de Tortosa. L'Ebre Terra de Vent, amb un pressupost de 75.000 euros, té la continuïtat garantida a les festes de la Cinta mentre es mantinga la durada actual de les festes. «Si decidim modificar la durada de les festes, ja valorarem què cal fer», va dir l'alcalde, Ferran Bel.

El Punt (28-Agost-2007)

27 d’agost del 2007

Ferran Bel fa broma amb el pla de xoc

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, sembla que ja ha recuperat el sentit de l'humor que havia perdut durant uns dies. Avui s'ha volgut quedar amb els periodistes que hem assistit a la roda de premsa per presentar el V Festival Internacional Ebre Terra de Vent, que es farà a Tortosa del 7 al 9 de setembre. En acabar la presentació, i quan un periodista li ha demanat quan pensava fer alguna compareixença de contingut polític, Bel ha contestat que volia anunciar que el pla de xoc no es faria perquè només era una proposta purament electoralista. Com recorareu, el pla de millora de la via pública ha estat una de les primeres mesures que el govern de CiU i ERC havia dit que tiraria endavant, a partir del setembre. De seguida hem vist que no parlava seriosament, però Bel encara ha anat més enllà i just una mica després ens ha dit que s'ho volia deixar tot per convertir-se en un xupòptero de la política. M'ha agradat que l'alcalde faci broma, de la mateixa manera que m'agradava quan Joan Sabaté intentava fer algun acudit. Els nostres polítics necessiten més sentit de l'humor i saber riure's d'ells mateixos. Llàstima que no ho facin més en públic. No es tractar d'improvisar un Club de la Comedia ni cap Polònia a la tortosina, sinó d'afrontar les situacions d'una altra manera.

Contenidors que acaben al mig dels carrers de Tortosa

L'altre dia vaig ser testimoni directe d'una queixa ciutadana a un membre de l'administració local, per la posició irregular dels contenidors de la recollida dels residus sòlids urbans de Tortosa. L'home es queixava perquè cada dia té problemes per passar amb el tractor per un camí de la zona de Jesús, ja que l'empresa que fa la recollida de la neteja a Tortosa no els deixa al seu lloc, sinó massa al mig de la calçada. Sé que no és la primera vegada que la gent s'ha queixat de situacions semblants en altres punts de Tortosa. De fet, jo mateix m'he trobat amb contenidors al mig del carrer, impedint la circulació correcta dels vehicles i dificultant la bona visibilitat dels conductors en cruïlles més o menys compromeses. Per citar només un parell de situacions que conec de ben a prop, de memòria recordo els contenidors mal posats de la cantonada de l'avinguda Colom amb el carrer Elcano, i aquesta altra cruïlla de la fotografia, del carrer Alfara de Carles amb el carrer València. L'empresa ha dit a l'Ajuntament que els camions de recollida de la brossa, tal com agafen els contenidors, els deixen al mateix lloc. Això deu ser veritat, no ho posem en dubte... Però potser el que passa és que algú mou els contenidors abans, perquè els camions hagin de fer menys maniobres quan fan la recollida.

Móra d'Ebre preveu externalitzar la gestió del pla de millora del nucli antic

L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan J. Duran, va explicar que tenen previst externalitzar la gestió del pla de millora del nucli antic, a partir de la creació d'un gabinet que haurà de redactar els projectes urbanístics i els programes socials. L'actuació més important prevista a Móra d'Ebre, on la Generalitat destinarà una subvenció de 3,6 milions a través de la llei de barris, és la construcció del gran equipament polivalent de la Magdalena, a la plaça de la Verge, a més d'un nou parc al barranc de les Moreres. Duran va detallar que la prioritat és crear el gabinet de gestió del pla, seguint el mateix model d'aplicació de la llei de barris que han fet a l'Ajuntament de Tortosa amb el pla integral del nucli antic. L'alcalde va afegir-hi que durant l'agost ja han fet els primers contactes per externalitzar la gestió del pla, tot i que no serà fins a finals d'any que el procés estarà més avançat i l'Ajuntament tindrà més definit el programa. «L'ideal seria tenir un bon equip de professionals perquè tiri endavant el projecte, ja que així no col·lapsaríem els serveis propis de l'Ajuntament».

El Punt (27-Agost-2007)

25 d’agost del 2007

Alcanar fa al·legacions i Vinaròs insta el govern valencià a aturar el dipòsit

ERC presenta una moció perquè el Consell Comarcal del Montsià també s'oposi al projecte Castor

L'Ajuntament d'Alcanar va aprovar ahir, en un ple extraordinari, les al·legacions que dilluns presentarà a la subdelegació del govern de l'Estat a Castelló, perquè el municipi siga considerat part afectada en el projecte Castor, amb què l'empresa Escal UGS pretén instal·lar un dipòsit submarí de gas, un gasoducte i una planta de tractament a la desembocadura del riu Sénia. Les al·legacions d'Alcanar també demanen que el Ministeri d'Indústria denegui la concessió a l'empresa, una petició que l'Ajuntament de Vinaròs també ha fet a la Generalitat Valenciana, si l'informe mediambiental que haurà de redactar és desfavorable.

L'anomenat projecte Castor, que preveu l'aprofitament d'un antic pou petrolífer per utilitzar-lo com a magatzem estratègic de gas, ha posat en peu de guerra els ajuntaments de Vinaròs i Alcanar, separats només pel riu Sénia i per la frontera administrativa entre el País Valencià i Catalunya. Així, l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat (ERC), va confirmar ahir que dilluns presentaran les al·legacions perquè aquest municipi de gairebé 10.000 habitants siga considerat oficialment com a part afectada pel projecte.
El nucli urbà d'Alcanar està a uns 1,5 quilòmetres dels terrenys on es construirà la planta de tractament de gas i el gasoducte, i incomplirà el reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (RAMINP), que estableix una distància mínima de seguretat de dos quilòmetres. A més, ni l'Ajuntament canareu ni la Generalitat de Catalunya no han rebut cap tipus d'informació. «El municipi d'Alcanar ha estat completament ignorat en la tramitació del projecte, ja que no vam tenir coneixement del procés fins a la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)», ha afegit Montserrat a les al·legacions, redactades en un temps rècord pels serveis tècnics i jurídics de l'Ajuntament. L'alcalde recorda que la planta ocuparà una superfície total de 177.906 metres quadrats a la vora de la desembocadura del riu Sénia, una zona que havia quedat al marge de la pressió urbanística, i que el Ministeri de Medi Ambient ha previst convertir en un «corredor biològic». Però, a més, les al·legacions d'Alcanar reclamen que caldria un informe d'impacte ambiental i que durant la tramitació també hauria de comptar l'opinió de la Generalitat de Catalunya, segons el que estableix el pla director urbanístic del sistema costaner.
Les al·legacions també adverteixen dels greus efectes econòmics, paisatgístics i mediambientals que l'emplaçament de la planta de gas provocaria a Alcanar i altres poblacions veïnes. El document recorda que la planta tindrà xemeneies i torxes de més de 50 metres, que emetran «gran quantitat de toxines i gasos». En aquesta línia, hi afegeix que les turbulències del vent provoquen que els gasos no cremin correctament, i que provoquin problemes, com ara la deposició d'àcids, que podrien arribar als nuclis d'Alcanar, les Cases d'Alcanar i Alcanar Platja. Així, les al·legacions també assenyalen que un dels principals motors econòmics del municipi és el turisme i l'ecoturisme, incompatible amb el projecte Castor. Finalment, avisen que la proximitat del dipòsit i la planta de gas podria provocar una catàstrofe en cas d'accident.

El Punt (25-Agost-2007)

Foto: El Punt

Per saber més:
-Continuen les prospeccions per a un dipòsit al Baix Camp

Acció política unitària al Montsià contra el dipòsit i la planta de gas de Vinaròs

El grup comarcal d'ERC al Montsià ha presentat una moció de suport al municipi d'Alcanar, que es debatrà en el ple que el Consell Comarcal del Montsià té previst fer dimecres. L'objectiu de la moció és que el consell del Montsià rebutgi institucionalment el projecte del dipòsit submarí i la planta de tractament de gas que l'empresa canadenca Escal UGS preveu instal·lar a Vinaròs, sol·licitant el reconeixement d'utilitat pública. «Esquerra té la voluntat que aquesta moció siga assumida de manera unitària pels diferents grups polítics representats al Consell Comarcal del Montsià, i així ho demanaré als portaveus en una reunió que farem abans del ple», va assenyalar la portaveu comarcal d'ERC, Marta Cid. Els republicans denuncien que només s'hagi demanat un informe al País València, quan el projecte tindrà una afectació sobre Alcanar i la comarca del Montsià.

El Punt (25-Agost-2007)

Interessos econòmics enfrontats pel dipòsit submarí de gas

El dipòsit submarí de gas es construiria a poc més de dos quilòmetres de la costa de Vinaròs, i la planta de tractament també s'instal·laria a molt pocs quilòmetres de les urbanitzacions de la costa nord d'aquesta població del Baix Maestrat, en què diferents constructores estan invertint per fer noves promocions immobiliàries. Però d'altra banda hi ha els interessos econòmics de la potent indústria ceràmica de Castelló, que concentra un 90% del sector a l'Estat. Els forns per coure les rajoles, els paviments i altres productes ceràmics funcionen gairebé exclusivament amb gas, cosa que faria que la Generalitat Valenciana donés suport al projecte de l'empresa Escal UGS. Almenys, això és el que sospiten a l'Ajuntament de Vinaròs, segons declaracions del tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Javier Balada, que ahir publicava El País. Amb tot, Balada va instar la conselleria de Medi Ambient del govern valencià a aturar el dipòsit, ja que una declaració d'impacte ambiental desfavorable «seria l'única possibilitat d'evitar que s'executi el projecte». D'altra banda, l'alcalde de Vinaròs, Jordi Romeu, va explicar que l'Ajuntament ja ha emès un informe tècnic d'incompatibilitat urbanística, ja que Escal UGS voldria instal·lar la planta en sòl no urbanitzable. En declaracions al diari Levante, Romeu també va reclamar l'oposició del govern valencià.

El Punt (25-Agost-2007)

La Mancomunitat del Sénia prepara una exposició sobre el riu

La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha redactat un pla integral del riu Sénia, amb la finalitat d'implicar totes les administracions en els treballs necessaris per posar en valor tot aquest patrimoni. A més dels dos plans d'ocupació ja en marxa per netejar els rius i els barrancs, també s'està preparant una exposició itinerant sobre el riu Sénia. Les empreses Arabogues, de la Sénia, i Summum, d'Ulldecona, són les encarregades de preparar l'exposició. Així, mentre que Arabogues està fent els continguts, Summum s'encarrega del disseny, la producció i el muntatge. Tot i que encara es troba en la fase inicial, es preveu que la mostra puga inaugurar-se el darrer trimestre d'enguany, amb 20 expositors desmuntables i transportables que serviran per difondre els valors naturals dels pobles del Sénia i el seu patrimoni industrial.

El Punt (25-Agost-2007)

Els bous són els actes amb més participació de les festes d'Amposta

El regidor de Governació i de Bous, Josep Garriga, va explicar ahir en roda de premsa que els actes taurins de les festes majors d'Amposta van ser els més concorreguts i els que han registrat més participació. Els actes amb bous, que van representar una despesa de 80.000 euros en el pressupost de les festes, van introduir enguany algunes novetats per millorar l'accessibilitat a la plaça. Així, l'Ajuntament va habilitar un espai per a minusvàlids i persones amb dificultats de mobilitat, que ha permès que aquestes persones poguessin assistir-hi. A més, s'ha habilitat una nova zona d'aparcament prop de la plaça, cosa que ha permès l'accés del públic i ha minimitzat els problemes d'aparcament dels últims anys.

El Punt (25-Agost-2007)

24 d’agost del 2007

Roquetes comença el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre

Enguany l’Ajuntament de Roquetes ha volgut que la XIV edició del Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre tinga entrada gratuïta, perquè és una festa popular molt arrelada a la població, però també per potenciar encara més la música tradicional i popular entre el públic ebrenc. L'Hort de la Música, que comença avui, comptarà dissabte a la nit amb la presència d’Eliseo Parra com a invitat especial. Parra actuarà per primera vegada a les Terres de l’Ebre i presentarà el seu últim disc, De ayer mañana, basat en música d’arrel de tots els indrets de l’Estat espanyol. Considerat un innovador i autor de belles composicions del gènere, Parra és el més important referent i l’artista més internacionalment reconegut en l’àmbit de música folk de tota la Península Ibèrica. Un altre dels atractius de la nit de dissabte serà la sessió de ball conjunta que oferiran Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el grup Terrer Roig i la banda Pepet i Marieta, els quals compartiran el mateix escenari per primera vegada. El marató musical de dissabte, que comptarà també amb la presència dels Grallers de Roquetes i el Teixidor, finalitzarà amb l’actuació del grup Baetúria i la ja tradicional sessió de disco-folk amb el DJ Mussol. Però el festival començarà aquesta nit mateix amb un sopar musical a l'Hort de Cruells, amenitzat pel Cor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de Catalunya, i els grups Marsupialis i La Portàtil FM. Com en les passades edicions, també hi haurà fira d’artesans, trobada de puntaires, tallers de cant i dansa, una exposició sobre Joan Brossa i una cloenda, diumenge, amb la presència de grups de jota de diverses poblacions del territori.

Els partits ja reclamen l'oposició de la Generalitat al dipòsit de gas de Vinaròs

Baltasar respon que Catalunya no té competències, però es compromet a vigilar de prop el projecte

En menys d'una setmana, l'oposició ciutadana al dipòsit submarí de gas i a la planta de tractament de Vinaròs ja ha aconseguit que el tema siga un tema de debat polític a Catalunya. Representants de tots els partits ja han fet declaracions contràries al macroprojecte que l'empresa canadenca Escal UGS té previst construir a menys de dos quilòmetres d'Alcanar, i reclamen també l'oposició de la Generalitat. En aquest context, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va recordar ahir que només el govern de l'Estat té competències sobre el projecte, i que el Ministeri d'Indústria només l'ha lliurat a la Generalitat Valenciana.

Baltasar va assegurar ahir a Prada de Conflent que la Generalitat seguirà «amb molta atenció» el projecte, però sobretot l'informe d'impacte ambiental que ha de redactar el Ministeri de Medi Ambient. El projecte preveu la transformació de l'antic pou petrolífer Amposta en un dipòsit submarí de gas amb una capacitat de més d'1,3 bilions de metres cúbics, i la construcció d'una canonada d'uns 20 quilòmetres i d'una gran planta de tractament del gas a la desembocadura del riu Sénia.
Així, la diputada pel PSC al Parlament i primera tinent d'alcalde d'Ulldecona, Núria Ventura, va titllar ahir d'«aberració» el projecte que l'empresa Escal UGS té previst construir a Vinaròs, a menys de dos quilòmetres del poble d'Alcanar. «Primer només es parlava de fer un gran dipòsit submarí, però després hem vist que també hi haurà una planta de tractament de gas», va remarcar Ventura. La diputada va afegir-hi que el PSC està recollint i estudiant tota la documentació sobre el projecte, inclòs l'anunci que va sortir publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) del 2 d'agost, «per acabar de prendre part com a partit i tramitar diferents preguntes parlamentàries als consellers del govern». «És un tema molt complicat i hem d'anar amb molta cautela, i per tant hem volgut demanar assessorament a tècnics independents», va dir. D'altra banda, Ventura va remarcar que el govern local també està preocupat pel tema, ja que Alcanar es troba només a 10 quilòmetres i el macroprojecte podria perjudicar els sectors econòmics d'Ulldecona.
Per la seua banda, el també diputat Francesc Sancho va assegurar que CiU demanarà informació sobre la planta i el dipòsit de gas, tant a Madrid, al Congrés dels Diputats, com al Parlament. A més, Sancho va advertir del gran impacte visual i mediambiental del projecte, i va lamentar que el tripartit català encara no haja reaccionat ni a la futura instal·lació d'una central de cicle combinat a Faió, ni a la possible construcció del complex de tractament de gas a Vinaròs. «El govern hauria de prendre la iniciativa i fer que el Parlament aprovi una resolució conjunta, com la que vam prendre el 2001 per aturar la central que Enron volia instal·lar a Móra la Nova», va recordar Sancho. «Si el tripartit no ho fa, CiU provocarà un pronunciament amb una proposta de resolució», va avançar. Finalment, l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, també va mostrar la seua oposició més enèrgica al projecte de Vinaròs, tot i que va evitar pronunciar-se com a president d'ERC, fins que l'executiva regional es reuneixi dimecres vinent. Amb tot, Aspa sí que va anunciar que l'Ajuntament de Deltebre s'oposarà formalment al projecte.
les reaccions

Francesc Baltasar
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
«Es tracta d'un projecte no català, gestionat pel Ministeri d'Indústria, que de noment només ha lliurat la documentació sobre el dipòsit al govern valencià»

Núria Ventura
Diputada del PSC i primera tinent d'alcalde d'Ulldecona
«Si realment és el que es parla aquests dies, el projecte és una aberració. Al PSC encara estem recollint informació, però farem preguntes al Parlament català i també a Madrid»

Gervasi Aspa
President d'ERC a l'Ebre i alcalde de Deltebre
«Som un territori ventafocs, que sempre ha de lluitar contra projectes perjudicials o que no vol ningú. A més de generar energia, ara també serem el dipòsit de combustible»

Francesc Sancho
Diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla
«Si el govern català no fa res, CiU forçarà un pronunciament del Parlament contra els projectes de Vinaròs i el de Faió, que ens perjudiquen mentre que els beneficis van al País Valencià i a l'Aragó»

Alberto Fernández Díaz
PP de Catalunya
«Demanem explicacions a la Generalitat i exigim la paralització del projecte de Vinaròs, ja que representa un atemptat contra el paisatge i un perjudici a les activitats econòmiques i agrícoles»

El Punt (24-Agost-2007)

Els veïns desallotjats al nucli antic de Tortosa ja poden tornar a casa

Els set veïns que divendres van ser desallotjats per l'ensorrament parcial d'una casa al nucli antic ja poden tornar a casa, segons va comunicar ahir l'Ajuntament de Tortosa. La tinent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Meritxell Roigé, va explicar ahir que, un cop reparats els petits desperfectes produïts al número 10 del carrer Portal del Romeu per l'esfondrament d'una estructura a l'immoble del número 8, els informes tècnics han acreditat que ja no hi ha perill per als veïns desallotjats. De fet, la nit de dimecres alguns d'aquests veïns ja van poder dormir a casa seua. Els fets que van provocar el desallotjament van ocórrer divendres passat a la tarda, quan es va esfondrar part d'una casa que estaven rehabilitant. Es va ensorrar només la primera planta de l'edifici, i la resta de plantes i la façana es van mantenir en un estat perfecte. Amb tot, com a conseqüència de l'ensorrament i com a mesura preventiva, l'Ajuntament va desallotjar els pisos de l'edifici adjacent. Tres dels set desallotjats han passat la setmana en cases dels familiars, mentre que l'Ajuntament va reallotjar la resta en hotels de la ciutat.

El Punt (24-Agost-2007)

Milloren el pàrquing del parc de Tortosa

Aquesta setmana han començat els treballs per reparar el ferm del pàrquing del passeig de les Bicicletes, al costat del parc municipal de Tortosa. Aquesta zona d'estacionament lliure és una de les més utilitzades del centre de la ciutat, tot i que es trobava en un estat de manteniment deficient, amb un ferm de terra molt irregular i clots grans. La millora, que ha d'estar enllestida abans del 31 d'agost, facilitarà l'evacuació de l'aigua de la pluja.

El Punt (24-Agost-2007)

Tortosa organitza tres dies d'activitats esportives en favor dels malalts de càncer

Les entitats esportives de Tortosa van presentar ahir la programació de la setena edició de les jornades solidàries en favor de la Lliga contra el Càncer, que enguany es faran per primer cop dintre del programa oficial de les festes de la Cinta. Les activitats, que es faran del 6 al 8 de setembre, serviran per recaptar fons per incrementar la recerca i donar suport als malalts i les seues famílies. Per aquest motiu, els preus de les inscripcions i altres activitats implicaran una donació simbòlica. En aquest sentit, el president de l'associació, Paco Vallespí, va animar la societat tortosina a participar massivament en totes les activitats benèfiques. Els organitzadors també van destacar la importància dels diferents tornejos de futbol base que es faran durant les jornades, amb la participació de més de 2.000 jugadors i els equips de futbol base del Barça, Saragossa, València i Vila-real. Altres actes importants seran el sopar popular que es farà el 6 de setembre al velòdrom municipal, i la caminada i la cursa popular del 7 de setembre. També cal destacar la IX Milla Urbana Gran Premi Ciutat de Tortosa, el 8 de setembre, que es completarà amb partits de bàsquet i de futbol infantil, al nou pavelló firal.

El Punt (24-Agost-2007)

23 d’agost del 2007

Han passat nou mesos i encara no hi ha cartell

Les obres de millora de l'avinguda Colom, que van començar al novembre de l'any passat amb un pressupost global de 180.000 euros, van deixar la cruïlla amb el carrer Llarg de Sant Vicent sense un cartell de direccions que servia per informar els conductors dels diferents itineraris d'interès. Era un cartell que s'havia de canviar, ja que encara hi figurava la UIC, quan la Internacional ja havia marxat de Tortosa. Però durant les obres, alguna de les màquines va topar amb el cartell i l'havia doblegat completament, deixant-lo inservible. Durant unes hores, els operaris van retirar el cartell però el van deixar al costat de la paret de la farmàcia Gamundi, com si l'haguessin de tornar a posar. Amb tot, van anar passant els dies i ningú va reparar ni reposar el cartell, que és realment necessari en aquest punt amb tant de trànsit. Ara ja han passat nou mesos i encara no hi ha cap cartell nou. Pot semblar una cosa sense importància, però hi ha molta gent que ens visita i que no sap quina direcció ha de seguir per anar cap a l'estadi, cap a Roquetes, cap al tanatori, cap a l'EMD de Jesús, cap a Móra d'Ebre...

Ulldecona crea un web específic de les festes majors 2007

Aquest dissabte a la nit comencen oficialment les Festes Majors d'Ulldecona. Per difondre els actes de les festes, l'Ajuntament ulldeconenc ha creat un web específic que aquest matí he tingut l'oportunitat de tafanejar. Una salutació institucional de l'alcalde d'Ulldecona, Josep Lluís Millan, obre el web quan entres a la pàgina, però també hi ha una salutació del regidor de Cultura i Festes, Enrique Edo, i del pregoner d'enguany, Conrad Meseguer. En una altra pestanya, podem accedir al programa d'actes de tots els dies de les festes majors d'Ulldecona, que comencen dissabte i duraran fins al 2 de setembre. Una altra pestanya ens informa també dels actes preliminars, els actes posterios, les cerimònies religioses, els diferents concursos i altres notes informatives. El web, que s'ha fet amb el suport de la Diputació de Tarragona i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, també inclou un últim apartat en què cada dia s'inclouran galeries d'imatges amb fotografies de les festes. Es pot demanar alguna cosa més? Potser sí, que altres ajuntaments copiïn la idea...

Set-centes persones apadrinen a Alcanar la plataforma contra el dipòsit de gas

El col·lectiu ciutadà anuncia mobilitzacions i adverteix de l'ampliació del projecte industrial a Salou

L'auditori d'Alcanar va ser dimarts a la nit l'escenari de la constitució de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, contrària al projecte d'una planta de tractament de gas al terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat), així com del dipòsit submarí més gran de l'Estat a la desembocadura del riu Sénia. Unes set-centes persones van assistir a l'assemblea de la nova plataforma, que ara s'organitzarà en unes comissions de treball que concretaran el calendari de mobilitzacions durant les pròximes setmanes. Un dels portaveus, Lluc Ulldemolins, va advertir ahir que el projecte també preveu la construcció d'una altra planta davant de Salou.

Un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Lluc Ulldemolins, va fer una valoració molt positiva de l'assemblea que dimarts va servir per constituir el moviment ciutadà, contrari al magatzem submarí i a la planta de tractament de gas natural que l'empresa canadenca Escal UGS SL ha projectat a Vinaròs. De fet, Ulldemolins va destacar que l'auditori d'Alcanar es va quedar petit per l'assistència d'unes set-centes persones, i que la plataforma també va tenir el suport de càrrecs electes de Vinaròs, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. En aquest sentit, els ajuntaments d'Alcanar i de Vinaròs ja han anunciat que presentaran al·legacions al projecte, que la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja ha començat a mirar-se fins a l'últim detall.
Amb tot, Ulldemolins va concretar que la plataforma s'organitzarà en diferents comissions de treball que es reuniran cada divendres per acabar d'estudiar a fons el projecte, i per establir un calendari de mobilitzacions. «Volem estendre a tot el territori la nostra mobilització contra la planta i el dipòsit de gas, perquè l'única manera d'aturar el projecte és amb la reacció ciutadana i amb una acció conjunta», va dir Ulldemolins. El portaveu va afegir-hi que han creat una adreça de correu electrònic (plataformapelsenia@gmail.com) per contactar amb tots els ciutadans de les Terres de l'Ebre i del territori del Sénia que vulguin més informació sobre el projecte, fer suggeriments o col·laborar d'alguna manera amb la plataforma. «Divendres ens començarem a reunir amb la gent que vulga treballar, perquè la feina serà constant», va dir.

> «Hi haurà més zones afectades»

«Hi ha altres zones de la costa que podrien quedar afectades», va advertir ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Lluc Ulldemolins. Així, el portaveu va detallar que el projecte de la societat canadenca també parla de construir més instal·lacions a Reus i a la costa de Salou. «Fer aquests projectes compatibles amb el turisme serà molt complicat, perquè volen convertir el territori en una gran zona industrial i d'emmagatzematge de gas natural», va remarcar. Ulldemolins va recordar que el projecte inclou l'aprofitament de l'antic pou petrolier Amposta, situat davant d'Alcanar i Vinaròs, amb una capacitat per a 1,3 bilions de metres cúbics de gas. «Serà el tercer magatzem d'Europa i el primer de l'Estat», va dir. A més, la planta transformadora, amb xemeneies i torxes d'entre 50 i 70 metres, s'aixecarà a només 1,5 quilòmetres del poble d'Alcanar, al municipi veí de Vinaròs, i després de construir un gasoducte marí de 20 quilòmetres.


El Punt (23-Agost-2007)

Una plantació de pauma on abans hi havia un abocador de runes

Tres dones en situació d'atur han transformat un antic abocador de runa del Mas de Barberans en una plantació de margallons i altres fibres naturals. L'actuació s'ha emmarcat en el conveni de col·laboració signat per l'Ajuntament del Mas de Barberans amb la Diputació de Tarragona i l'Obra Social de «la Caixa», que tenen un pressupost global de 3 milions d'euros per conservar espais naturals de la demarcació. El projecte del Mas de Barberans ha regenerat la partida de La Planassa, de gran valor natural i paisatgístic, i ha consistit en la neteja i recuperació de la finca. A més, l'espai s'ha destinat a la plantació de margalló, l'única palmera autòctona d'Europa, per donar suport a l'Ajuntament del Mas de Barberans en el seu projecte per recuperar el conreu de la pauma i la seua artesania. De fet, el projecte ha tingut una vessant ocupacional i ha estat a càrrec de tres dones a l'atur, que prèviament havien estat formades en el procés de producció de la pauma i el seu treball artesanal. Els margallons plantats procedien del polígon de l'Oriola d'Amposta, i la plantació es completarà amb joncs, oliveres i palla de cego.


El Punt (23-Agost-2007)

Disqus for Marfanta