31 d’octubre del 2007

El català de l'Ebre, amb la revista Descobrir Catalunya

El número de novembre de la revista de viatges Descobrir Catalunya, que ja podeu trobar als quioscos, ofereix aquest mes un DVD de la col·lecció Caçadors de paraules, en què s'inclou el programa dedicat al català que parlem a l'Ebre. Ja em vaig comprar aquesta revista el mes passat, ja que el periodista i blocaire Oriol Gracià, que treballa al Descobrir Catalunya des de fa uns mesos, ens va anunciar la publicació d'un esplèndid reportatge de l'ampostí Santi Valldepérez sobre la sega de l'arròs al Delta. Per casualitat, em vaig trobar amb el primer número d'aquesta col·lecció de DVD del programa de TV3. Aquest mes, com deia, el DVD inclou el Caçadors de paraules titulat El català de l'Ebre. Quan TV3 va emetre aquest programa em vaig quedar amb les ganes de mirar-lo, i ara l'he pogut recuperar gràcies a aquesta edició en DVD de la col·lecció. El programa, conduït per Roger de Gràcia, fa un recorregut des de Mequinensa fins al Delta, explorant també la manera de parlar i el lèxic propi de les terres banyades pel riu, i entrevistant gent com el dialectòleg Pere Navarro, un grup de gent a Ascó, un dels últims llaguters de Miravet, o l'activista cultural Artur Gaya, més conegut pel seu paper a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Per saber més:
-Vaig a fer un riu (bloc de Roger de Gràcia)

El cor de Maria Cinta

Acabo de sentir a Ràdio Ebre l'entrevista que la companya Sílvia Tejedor li ha fet a Maria Cinta Barberà, la veïna dels Reguers que avui rebrà l'alta mèdica després d'haver superat un càncer i l'implant del primer cor mecànic. Els periodistes estem poc acostumats a donar bones notícies, i sens dubte la recuperació d'aquesta dona tan forta és una de les millors notícies de l'any. Per culpa del seu estat després del tractament contra el càncer, però també per una insuficiència cardíaca terminal, era inviable fer-li un trasplantament de cor, i els metges van recomanar-li la implantació d'un dispositiu d'assitència ventricular, que li ha permès mantenir-se amb vida. Fa només dues setmanes que li han retirat aquest cor mecànic que, segons els cardiòlegs de l'hospital de Bellvitge, ha fet que el seu cor es regeneri completament. El cas de Maria Cinta, que té 43 anys i és mare de dos bessons, és un indubtable exemple de superació personal i confiança en la ciència, però també una demostració de la qualitat de la nostra sanitat pública. També una prova que cal incrementar la inversió de l'Estat i de la Generalitat en matèria de Salut, i que la tasca que fan entitats com la Lliga contra el Càncer de les Terres de l'Ebre (que va ajudar Maria Cinta a llogar un pis perquè la seua família pogués acompanyar-la a Barcelona) també és molt important. El cor de Maria Cinta ha reaprès a bategar tot sol. Benvinguda a casa.

Foto: ADN (Agència EFE)

CiU i el franquisme (cartes dels lectors)

Algú s’imagina un nucli de població d’un municipi que es digués Adolf Hitler? Algú pensa que es podria dedicar a personatges com Goebels, Himmler o Mussolini el nom d’un carrer? Dons no cal que s’ho imaginin. Poden venir a Amposta i comprovaran com CiU durant vint anys de govern amb majoria no ha tingut la voluntat, malgrat les reiterades demandes dels grups d’esquerra, de canviar el nom de Villafranco del Delta pel de Poble Nou del Delta, ni tampoc els noms dels carrers Ruiz de Alda (fundador de Falange) i Garcia Morato (aviador feixista). El més frívol però és que durant el mateix Ple municipal on CiU es negava al canvi de noms argumentant que abans s’havia de consultar als veïns, votava a favor de donar suport a la Comissió de la Dignitat pel retorn dels documents ampostins confiscats a Salamanca. Confiscats curiosament per aquells que s’honora portant el nom de carrers i nuclis de població a Amposta. Quanta hipocresia i indignitat. I quanta connivència per part de CiU a l’hora de seguir mantenint aquests noms feixistes. Ni Amposta, ni el bon nom de la democràcia, ni tampoc el d’aquells catalanistes que van fundar CiU es mereixen això. Es de suposar que l’impuls al catalanisme del senyor Mas no es fonamentarà amb les actituds de l’equip de govern municipal de CiU a Amposta.

Pere Ferré i Panisello (Amposta)

Si voleu participar en aquesta nova secció, els lectors de La Marfanta teniu la paraula. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, signades amb nom i cognom, població, DNI i número telefònic de contacte, al correu electrònic gustaumoreno@gmail.com. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Tindran prioritat els escrits que no excedeixin de 20 ratlles i les cartes que siguin d'actualitat. Aquest bloc es reserva el dret de seleccionar-les, corregir-les i resumir-les quan siga necessari.

Resultats de l'enquesta sobre el monument franquista de Tortosa

Després d'uns dies activa, fa poques hores que ha quedat tancada l'enquesta que us vaig proposar des de La Marfanta sobre el futur del monument de la Batalla de l'Ebre que tenim a Tortosa. En primer lloc, caldria dir que, per les característiques tècniques del servei, els usuaris que no accedeixen al bloc des d'un compte de Google han pogut votar més d'una vegada a l'enquesta, i per tant el resultat del sondeig podria no ajustar-se a la realitat. Siga com siga, aquest tipus d'enquestes per internet tenen poc rigor científic i tenen una representativitat limitada, però com a mínim serveixen per fomentar el debat i fer-se una idea de quin és l'estat d'opinió sobre determinats temes. Finalment, l'enquesta ha rebut 339 vots. L'opció més votada (34%) és la de transformar el pinacle franquista i convertir-lo en un monument a la pau, aprofitant la pilastra per fer una passarel·la per a vianants. En segon lloc (23%) ha quedat l'opció d'enderrocar el monument i aprofitar igualment la pilastra per a la seua finalitat original, ja que és el suport de l'antic pont de la Cinta. En tercer lloc han quedat, amb un 20%, els que deixarien el monument tal com està ara, tot i que en aquestes respostes han quedat incloses les dels partidaris de també restaurar-lo i il·luminar-lo. Tot seguit ens trobem l'opció (14%) dels que restaurarien el monument, però traient l'àguila i els altres símbols franquistes que puguessin quedar. En últim lloc ha quedat l'opció més resolutiva, que suposa retirar el monument i també enderrocar la pilastra (6%).

Per saber més:
-Monument franquista protegit

El Consell de la Terra Alta acorda instal·lar la deixalleria comarcal a Gandesa

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha posat a concurs les obres de la nova deixalleria comarcal, que finalment s'instal·larà al terme municipal de Gandesa. El president del Consell, Pere Martí, va recordar que en un principi la deixalleria havia de construir-se a Corbera d'Ebre, però que diversos problemes per la seua proximitat al nucli urbà van fer que reconsideressin el projecte. «Ara Gandesa ens ha cedit uns terrenys i el Consell Comarcal gestionarà la deixalleria, que voldríem que comencés a construir-se abans de final d'any», va afegir-hi Martí. De fet, el termini d'execució de la deixalleria és de dos mesos, amb un pressupost de 147.262 euros. «La deixalleria ens fa molta falta, perquè a la Terra Alta no estem fent una correcta gestió dels voluminosos», va remarcar el president. En aquest sentit, Martí va destacar que el Consell Comarcal vol que el 2008 siga l'any en què es comencin a fer «les coses com cal» en matèria de residus, sobretot en àmbits com ara la recollida selectiva i el reciclatge. A més, Martí va avançar que s'han reprès les negociacions per tornar a fer una gestió comarcal dels residus. Actualment, només Gandesa, la Fatarella i Batea formen part del consorci intercomarcal amb la majoria dels ajuntaments de la Ribera d'Ebre i el Priorat.
Per la seua banda, l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, va manifestar la seua satisfacció per la instal·lació de la deixalleria comarcal al seu terme. Així, Aubà va recordar que l'Ajuntament havia previst fer una deixalleria pel seu compte, però que han preferit vincular-se al projecte comarcal. «Serà una deixalleria més gran i donarà servei a tota la comarca», va destacar. Paral·lelament, Gandesa també ha aprovat el projecte tècnic del seu nou centre de transferència de residus.

El Punt (31-Octubre-2007)

Foto: Consell Comarcal de la Terra Alta

Els Reguers i Alfara rivalitzen amb dues fires dedicades al rovelló

El poble dels Reguers està preparant la primera Fira del Rovelló, que es farà diumenge, 4 de novembre, amb l'objectiu de promocionar la tradició boletaire d'aquest nucli de Tortosa. A més, la fira també busca donar a conèixer els comerços i les entitats locals. En aquest sentit, l'alcaldessa pedània dels Reguers, Esther Vidal, va recordar que la tradició boletaire del poble és molt antiga, ja que per la proximitat al Port molts veïns pujaven a la muntanya per buscar rovellons, que després venien al mercat de Tortosa. Fins ara, els Reguers havia mantingut la Festa del Rovelló, una menjada popular, exclusiva per a la gent del poble, que enguany es farà dissabte. L'endemà tindrà lloc la fira, en què els bolets i especialment els rovellons seran els protagonistes. N'hi haurà a la venda i també per degustar-los, així com una mostra de productes agrícoles i artesanals dels Reguers, com oli o cabassos. D'altra banda, també hi haurà una mostra d'entitats, activitats infantils i l'exposició 40 anys de la Reserva Nacional de Caça. «És una fira modesta i local, que vol promocionar la nostra tradició d'anar a buscar rovellons, però també donar un missatge de respecte per l'entorn», va concloure Vidal.
D'altra banda, a poc més de 10 quilòmetres dels Reguers, Alfara de Carles també organitzarà, el mateix dia, la primera Diada del Rovelló, amb diferents activitats i un concurs per premiar els millors rovellons. A més, hi haurà el taller Conèixer el món dels rovellons i també es presentarà l'audiovisual Alfara de Carles, paisatges i natura, a càrrec de l'entitat Gubiana dels Ports. La Diada del Rovelló d'Alfara finalitzarà amb un aperitiu de productes gastronòmics, amb el patrocini dels comerços, els restaurants i les cases rurals del poble. Tot i així, l'Ajuntament també ha organitzat les primeres Jornades Gastronòmiques del Rovelló, que vuit restaurants i dues cases de pagès d'Alfara celebraran de l'1 al 15 de novembre.

El Punt (31-Octubre-2007)

Miki Puig, en una castanyada molt musical a Tortosa

El músic i discjòquei Miki Puig, excantant del grup Los Sencillos, serà l'encarregat de fer aquesta nit la cloenda de la festa de la castanyada que l'Ajuntament de Tortosa ha organitzat al passeig de l'Ebre. El regidor de Joventut, Emili Lehmann, va explicar que la festa es farà dintre del II Festival Oci Cultural Ciutat de Tortosa Jove Elements 2007. La festa portarà al passeig de l'Ebre una mostra de la música més actual, amb els discjòqueis Almax Almagato Session i Reggae Good Over Evil Sound System; una percussió de Paco Zumaquero amb DJ EL; els rapers d'Almargen i un intèrpret de beatbox, Markooz, campió del món d'aquesta especialitat que imita els sons d'una caixa de ritmes amb la boca. A més, també hi haurà l'espectacle Marto's Show.

El Punt (31-Octubre-2007)

Bus gratuït a Tortosa i millores al cementiri de Santa Bàrbara

El servei de Manteniment d'Equipaments, Infraestructures i Serveis de l'Ajuntament de Tortosa facilitarà l'accés al cementiri de Sant Llàtzer amb motiu de la diada de Tots Sants, amb un servei de transport gratuït mitjançant un microbús cedit pel Consell Comarcal del Baix Ebre. El servei estarà en funcionament només l'1 de novembre, de les nou del matí a la una del migdia i de les tres de la tarda a les set del vespre, amb sortida cada mitja hora. Com altres anys, les parades estaran a la cruïlla del carrer Cervantes amb Teodor González; a la cruïlla de l'avinguda Generalitat amb el carrer Comandant Anguera, i a la cruïlla de l'avinguda Generalitat amb el carrer Mossèn Manyà. Per la seua banda, l'Ajuntament de Santa Bàrbara ha millorat el cementiri, ja que ha habilitat un aparcament, ha repintat alguns espais i ha reforçat les zones verdes.

El Punt (31-Octubre-2007)

L'efemèride: els 250 duros d'Amadeu de Saboia i La Marfanta

El 31 d'octubre de 1871 hi havia una gran satisfacció a Tortosa, ja que el dia anterior l'Ajuntament havia començat a repartir entre els pobres la suma de 250 duros, regal del rei Amadeu de Saboia. Segons va escriure Vergés Paulí, el nou rei dels espanyols havia passat per l'estació tortosina el 8 de setembre, i va ser rebut per una comissió de l'Ajuntament presidida per Josep Gotós Vives, que li va entregar una luxosa i artística carpeta amb exemplars dels periòdics locals.
El 31 d'octubre de 1898, Domingo Bladé, "fill del tristement cèlebre Arca", va matar la seua dona i després va suicidar-se. El mateix dia també va editar-se el llibre El arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa-Guía descriptiva, de Francesc Mestre i Noé. El llibre era una monografia descriptiva de la catedral tortosina, "la primera obra de ciència arqueològica" que s'ha escrit a la ciutat.
El mateix cronista explica que durant l'octubre del 1892 va acabar-se la restauració de l'ermita gòtica del Coll de l'Alba, i que també va publicar-se l'anomenat Álbum biográfico dertosense, una iniciativa de don Obdulio Rodríguez González de los Ríos, que va editar-se a la tipografia de Gabriel Llasat. A més, a Bilbao va morir Eduardo Arévalo i Lledó, un cronista tortosí que exercia un important càrrec a la duana. També a l'octubre, però del 1895, el primer batalló de Navarra marxa cap a Tarragona, per embarcar-se cap a Cuba, i Tortosa es queda sense guarnició. Van haver de vigilar la presó els guàrdies municipals i els serenos. L'any següent, també a l'octubre, el mestre Felip Pedrell va ser nomenat catedràtic d'Història i Estètica de la Música a l'escola d'estudis superiors de l'Ateneo de Madrid.
El 31 d'octubre de 1917, segons El Pueblo, visitava Tortosa un famós metge ortopedista de la clínia Prim d'Alsazua (Navarra). Les visites van fer-se a la fonda Barcelonesa, al barri de Ferreries. El mateix periòdic anunciava que la visita es repetira l'endemà, 1 de novembre, a l'hotel Suizo de Castelló. No sabem com devia anar la visita, ja que al mateix número d'El Pueblo denunciava que tots els dies, des de les cinc de la tarda a les dotze de la nit, el barri de Ferreries es quedava sense llum.
El 31 d'octubre del 1947 es poden comprar als estancs de Tortosa les marques de tabac Craven A i Abdulla, segons escriu Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris.
El 31 d'octubre de 1945, el Fèmina estrena la pel·lícula Virginia.
El 31 d'octubre de 1948, el cinema Fèmina estrena la pel·lícula Botón de ancla, una comèdia militar molt popular durant la postguerra, dirigida per Ramon Torrado i amb grans actors com Fernando Fernán Gómez, Antonio Casal, Alicia Romay o Mary Santpere. Anys més tard va fer-se una altra versió, Botón de ancla en color, amb el Dúo Dinámico i Miguel Gila.
El 31 d'octubre de 1952 mor el senyor Conrado Barberà.
El 31 d'octubre de 1954, el cinema Fèmina estrena Murió hace quince años, dirigida per Rafael Gil, amb Francisco Rabal i Rafael Rivelles. Aquesta era la típica pel·lícula anticomunista, amb un guió de Vicente Escrivá que adaptava una novel·la homònima de José Antonio Giménez Arnau.
El 31 d'octubre del 2003 els veïns de Tortosa sabien per la premsa que l'Ajuntament pujava un 85% el rebut de la recollida de la brossa, per la necessitat de portar els residus sòlids urbans fins a l'abocador de Tivissa. A més, els diaris també informaven de l'aparició d'un home mort a trets en un camí de la partida de la Petja.
El 31 d'octubre del 2005 va nàixer el bloc La Marfanta, que ara esteu llegint.

30 d’octubre del 2007

Només CiU i ICV se'n recorden del tercer pont de Tortosa

En el polèmic debat per la tramitació del pressupost general de l'Estat del 2008, fa dies que esperava que algú parlés de la necessitat de reservar una partida per al tercer pont viari de Tortosa. Avui he llegit al diari El Punt que fins aquest matí CiU havia estat la única formació política que havia reclamat, a través de les seues esmenes, la reserva d'un milió d'euros per al pròxim exercici. Curiosament, la mateixa quantitat que la federació reservaria per a la realització d'un estudi sobre la viabilitat del transvasament d'aigua del riu Roine a Catalunya. Però tornant al tema, suposem que l'interès de CiU pel tercer pont de Tortosa ve donat per la circumstància que ara són els convergents els que governen la capital del Baix Ebre. L'Ajuntament té l'estudi previ del tercer pont des de l'abril del 2005, quan el va presentar en el marc de la inauguració de la 61a fira multisectorial Expoebre. Segons l'estudi, el tercer pont de Tortosa podria costar 20,4 milions, i connectaria l'eix de l'Ebre, a l'altura de la caserna dels bombers, amb la carretera de Bítem, al nord del pavelló firal de Remolins. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va comprometre a anar «de bracet» amb l'exalcalde Joan Sabaté cap a Madrid, per reclamar el finançament necessari al govern de l'Estat. Ara Sabaté és senador a Madrid i finalment el PSC ha introduït unes esmenes al pressupost, que incrementa en 9,3 milions d'euros la inversió a les Terres de l'Ebre, però en què no es demanen diners per al tercer pont. Tampoc ERC, molt crítica amb el pressupost de l'Estat, ha recordat la necessitat de posar diners per al tercer pont de Tortosa, tot i que forma part del govern de Ferran Bel. A més, la construcció del tercer pont era una de les propostes electorals del republicà Ricard Forés.
D'altra banda, reedito l'entrada perquè aquest matí ICV ha anunciat que també ha presentat una esmena per reservar 3 milions d'euros per al tercer pont de Tortosa.

Per saber més:
-El PSC aconsegueix el compromís del govern estatal per la variant de l'Aldea
-La batalla de l'Ebre al voltant de Tarragona
-Entrades de La Marfanta sobre el tercer pont

Amposta mantindrà el nom de Villafranco fins que ho diguin els veïns

El ple de l'Ajuntament rebutja una moció d'EA-ERC que reclamava l'oficialitat de Poble Nou del Delta

La portaveu del grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC), Marta Cid, va rebre ahir amb «incredulitat» i «sorpresa» la decisió de CiU de rebutjar la proposta amb què reclamaven la retirada dels símbols feixistes i l'oficialitat del nom de Poble Nou del Delta. En realitat, el nucli de població, fundat l'any 1957, encara es diu Villafranco del Delta en honor de l'anterior cap de l'Estat. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), va justificar el vot contrari a la moció per la convocatòria d'una consulta popular perquè els veïns de Poble Nou tinguin l'última paraula. Amb tot, Ferré va manifestar-se partidari de canviar el nom a Villafranco.

L'alcalde va recordar que fa dos anys l'Ajuntament ja va aprovar per unanimitat una moció sobre aquest tema, que establia que Amposta canviaria l'al·lusió a Franco del nomenclàtor oficial quan així ho volguessin els veïns de Poble Nou del Delta. «Ara farem una consulta popular, i si els veïns estan d'acord farem el canvi de nom», va dir Manel Ferré, que va lamentar que Esquerra no acceptés incloure aquesta condició a la moció d'ahir. «Esperem que els veïns ho acceptin, i la prova que volem un canvi de nom és que l'Ajuntament sempre parla de Poble Nou», va remarcar Ferré. A més, va dir que el govern d'Amposta ha previst convocar una assemblea informativa amb l'associació de veïns, per preparar la realització del referèndum.
Però el rebuig a la moció sobre Villafranco, que només va tenir el suport del grup del PSC, no ha estat ben rebut a Esquerra. La portaveu d'EA-ERC, Marta Cid, va lamentar que l'Ajuntament arrossegui el tema des del 2002, i va recordar que la nova legislació estatal, en tràmit al Congrés dels Diputats, obligarà l'Ajuntament a retirar tots els símbols feixistes. «Abans que ens obliguin, ja arribat l'hora que Amposta faci un pas clar i decidit», va dir Cid, abans de recordar que als papers oficials l'Ajuntament encara utilitza el nom de Villafranco del Delta. La portaveu d'EA-ERC va qüestionar la necessitat de fer un referèndum entre els veïns, i va lamentar que Amposta encara no haja retirat les plaques amb els emblemes falangistes dels habitatges de protecció oficial, com sí han fet Flix i Tortosa.

Per saber més:
-Villafranco del Delta i el 13 de Gener
-Amposta no canviarà el nom de Poble Nou (Manel Zaera)

Amposta aprova les al·legacions al traçat de l'autovia de l'interior

El ple d'Amposta va aprovar per unanimitat les al·legacions del consistori al traçat previst pel Ministeri de Foment de la futura autovia A-7. L'objectiu de les al·legacions és que Foment faci passar la nova carretera a 500 metres al sud del nucli tortosí de Font de Quinto, però sense afectar la zona protegida dels ullals de la Carrova i el seu jaciment arqueològic. L'alcalde, Manel Ferré, va confirmar que les al·legacions d'Amposta estan consensuades amb les que els ajuntaments de l'Aldea i de Tortosa també aprovaran en els propers dies, a partir d'un «acord verbal» assolit pels respectius alcaldes. Ferré va dir que el traçat alternatiu satisfà plenament els interessos d'Amposta, i que a més està consensuat amb l'Aldea i Tortosa, així com amb el govern de la Generalitat. L'alcalde ampostí també va assenyalar que l'acord invalida la proposta feta pel PSC de Tortosa de fer passar el traçat cinc quilòmetres al nord, perquè l'autovia travessés l'Ebre a l'altura de Soldevila. Les diferents alternatives s'han plantejat perquè el traçat previst per Foment separaria el nucli de Campredó de la barriada de Font de Quinto. El tortosí Joan Sabaté (PSC) va dir ahir que encara no coneix les al·legacions d'Amposta, però també va afegir-hi que era partidari d'actuar amb consens.

El Punt (30-Octubre-2007)

Foto: Ebreguia

La Diputació fa obres prèvies a la urbanització de la carretera de Roquetes

La Diputació de Tarragona ha realitzat durant els últims dies les obres de reparació del ferm de la carretera que uneix Tortosa i Roquetes, una de les més transitades i malmeses de la ciutat. Amb tot, es tracta d'uns treballs de condicionament puntuals, que permetran millorar la calçada i evitar els grans bassals d'aigua que s'hi acumulen sempre que plou. De fet, la reparació és provisional perquè la Diputació té previst fer les obres definitives l'any 2008, amb la millora del ferm, la creació de voreres, la instal·lació d'arbrat, l'enllumenat públic i un carril bici. Segons l'Ajuntament de Tortosa, el projecte tindrà un pressupost d'1,5 milions d'euros, i ha sofert un retard considerable en el seu començament. Fins fa poc, la carretera T-341 era competència de la Generalitat, que va executar les millores només en el tram de Roquetes, ja que Tortosa no havia expropiat els terrenys que havia de cedir al govern. A més, l'últim govern de CiU va fer l'any 2003 un projecte que no incloïa les voreres.

El Punt (30-Octubre-2007)

Els ecologistes denuncien la destrucció d'una zona protegida al parc dels Ports

El grup ecologista Gepec i Seo/Bird Life van denunciar ahir que Medi Natural haja autoritzat, desobeint un informe del Parc Natural dels Ports, la destrossa de vegetació de la vall que dóna accés a l'àrea de lleure de la Franqueta, al terme municipal d'Horta de Sant Joan. Els ecologistes han advertit que la zona està inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, però que això no ha evitat les «agressions mediambientals» com a conseqüència dels treballs que l'empresa Forestal Catalana està duent a terme, amb el vistiplau de la delegació territorial de Medi Ambient. Segons la denúncia, els treballs s'han justificat com a mesures preventives contra els incendis forestals, però els tècnics del parc natural van emetre un informe previ amb molts condicionants, que hauria estat ignorat per Medi Ambient. El comunicat dels ecologistes també assegura que els treballs de desbrossament han provocat la desaparició del sotabosc de l'àrea al voltant de la Franqueta i del seu camí d'accés, així com la destrucció de marges de pedra seca. Segons el Gepec i Seo /Bird Life, això ha alterat el paisatge i afavorirà l'erosió. A més, també s'han danyat pins i s'ha tallat la vegetació de ribera del riu Estrets.

L'efemèride: ofensiva final a la Batalla de l'Ebre i el batalló Marcel·lí Domingo

El 30 d'octubre de 1936, l'alcalde Josep Rodríguez només portava sis dies al càrrec, però va haver de presidir l'acte de la desfilada de la companyia de milicians de Tortosa que havia d'integrar-se al batalló Marcel·lí Domingo, per lluitar al front de Madrid. Els milicians estaven comandats per l'alferes Pere Pla Pons, segons recorda Josep Subirats Piñana al llibre Quatre alcaldes republicans de Tortosa. Els milicians van ser saludats per l'alcalde i per diferents regidors, i en formació van dirigir-se fins a l'estació, des d'on el ferrocarril se'ls va emportar al front de Madrid.
Ben diferent era la situació el 30 d'octubre de 1938, quan va començar la darrera ofensiva de la Batalla de l'Ebre, sobre les serralades de Pàndols i Cavalls. Les dues serres eren l'espina que Franco no s'havia pogut treure després dels atacs fallits de l'agost i del setembre. La situació a finals d'octubre havia canviat perquè els franquistes ja dominaven la totalitat de la serra de Santa Madrona, havien apostat tota la infanteria a les crestes del massís i es preparaven per assaltar Cavalls. Podeu llegir les disposicions tàctiques de l'exèrcit de Franco i de les tropes republicanes al llibre La Batalla de l'Ebre: un riu de sang, de Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua. L'artilleria franquista tenia més de 300 canons, que va situar ala sortida de Corbera d'Ebre en direcció a Gandesa. L'atac de la infanteria va ser precedit per una allau de foc com mai s'havia vist en tota la guerra: els republicans van calcular que en l'ofensiva definitiva sobre Cavalls van rebre uns 35.000 projectils, és a dir, una bomba per cada 5 metres de terreny. Segons l'autor, la dada no és exagerada, ja que l'artilleria va emprar 9.000 tones de munició, i l'aviació, 8.000 tones de bombes.
Entre les nou del matí i el migdia va caure una imponent i devastadora cortina de foc sobre les trinxeres republicanes, amb un gran nombre de baixes. Els que no van resultar afectats per les explosions van quedar atordits i tan fora de la realitat que no podien defensar les seues posicinos. L'atac franquista va estar encapçalat per la 1a de Navarra, integrada en la seua avantguarda per legionaris i marrroquins, que van assaltar les trinxeres republicanes sense trobar resistència. El comunicat franquista del 30 d'octubre reflectia la magnitud de la matança: "Han quedado en nuestro poder más de 700 prisioneros y considerable número de muertos y heridos, siendo unos 400 cadáveres los encontrados por nuestras tropas sólo en dos posiciones conquistada y varios muchos en los demás".

Foto: Soldats republicans passant l'Ebre, el 25 de juliol del 1938.

29 d’octubre del 2007

Tortosa menja panellets i penja els llums de Nadal

A casa encara no ens hem menjat els panellets, però al carrer sembla que ja sigui Nadal. Aquest matí he vist que l'Ajuntament de Tortosa ja ha començat a penjar els llums de Nadal a la zona de vianants del carrer Sant Blai i a la plaça de l'Àngel, així com en altres carrers propers. La sensació és que cada any celebrem l'arribada del Nadal abans, però ara mirant l'arxiu del bloc he trobat aquesta entrada sobre la decoració nadalenca d'un comerç del centre de Tortosa, que va guarnir els seus aparadors el 27 d'octubre de l'any passat, un dia en què encara anàvem amb màniga curta perquè la temperatura era d'uns 25 graus. A més, aquells dies també es començaven a penjar els llums de Nadal al raval el Sant Llàtzer. Enguany el fred sí ha arribat quan toca, i podem dir que tindrem una castanyada amb una temperatura normal. Ja està bé treballar amb previsió, però trobo que ens estem passant, perquè no és normal celebrar Tots Sants mentre els carrers estan decorats amb motius nadalencs, encara que siga amb els llums apagats.

La literatura ebrenca arriba als podcasts amb El Basar de les Espècies

El bloc El Basar de les Espècies fa uns dies que ens està regalant amb una sèrie de podcasts literaris. Per començar aquesta experiència tan interessant i tan necessària per a la blocosfera ebrenca, que no para d'introduir novetats tècniques i també temàtiques, l'amic Jaume Llambrich va tenir la gentilesa de triar un poema escrit per mi fa més de deu anys, i que podeu escoltar llegit per ell mateix i amb música de Celestial Aeon Project, clicant aquí. Fins avui no havia tingut l'oportunitat d'escoltar-lo, i per tant voldria donar-li públicament les gràcies, ja que per mi ha estat tot un honor que el primer podcast literari d'El Basar de les Espècies haja estat elaborat a partir d'un text meu. Però a més a més, Llambrich ha continuat amb més podcasts literaris, i també podeu llegir el muntatge sobre En terra roja, de l'Emigdi Subirats, i sobretot la primera part de L'ombra rogenca de la lloba, del gran mestre Gerard Vergés.

Foto: Terra-Alta.org

Villafranco del Delta i el 13 de Gener

El grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC) ha presentat una moció per reclamar la retirada dels noms i de la simbologia franquista que encara hi ha a la ciutat, així com l'oficialitat del nom del nucli de població de Poblenou del Delta, que en veritat encara es diu Villafranco del Delta. El ple es farà avui al migdia, i caldrà veure com es posicionen els diferents grups, ja que no és la primera vegada que una proposta així prospera a l'Ajuntament ampostí. Però el Poblenou encara porta el nom d'homenatge al dictador, des que l'any 1957 el Insituto Nacional de Colonización de la zona marítima va inaugurar Villafranco del Delta. L'objectiu era formar una residència fixa per als pagesos que treballaven els arrossars de tota aquella àrea de conreu, que ocupava part dels termes municipals de Sant Carles de la Ràpita i Amposta. Els primers colons van ser 97 famílies, que van instal·lar-se un cop sanejada la zona i construïdes les infraestructures bàsiques. Finalment, Amposta va quedar-se tota la pedania de Villafranco del Delta en detriment de la Ràpita, però el nom de Poblenou del Delta no s'ha acabat d'oficialitzar.
A Tortosa passa més o menys el mateix amb el barri del 13 de Gener, dit així perquè el 13 de gener de 1939 és el dia en què les tropes de Franco van ocupar totalment la ciutat (al barri de Ferreries i al marge dret de l'Ebre van arribar el 18 d'abril del 1938). El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) encara anomena aquesta barriada del sector del Temple com a "Conjunt 13 de Gener", dins dels conjunts i ambients urbans d'interès del terme municipal de Tortosa. El promotor de l'obra va ser el Patronat del Cardenal Arce Ochotorena, i l'autor l'Obra Sindical del Hogar. El POUM protegeix el 13 de Gener amb un figura menor, com a bé inventariat del patrimoni cultural català (BIPCC). Algun grup polític de l'Ajuntament de Tortosa voldrà canviar el nom al barri que commemora allò que els franquistes anomenaven el Dia de l'Alliberament? O encara haurem de recuperar la festa local del 13 de Gener?

Huguet desfà l'argument d'Alcanar contra el dipòsit i la planta de gas

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, és un dels membres del govern de la Generalitat que més sovint diu les coses pel seu nom, o si més no com les pensa. Estiguem d'acord amb ell o no, aquesta és una qualitat no gens freqüent entre la classe governant, en una època massa dominada per la correcció política, els interessos de partit, les enquestes d'opinió i l'estratègia electoral. En algun moment l'he criticat per posar en dubte el finançament del campus de la URV a Terres de l'Ebre, o per voler convertir el procés de neteja del pantà de Flix en un parc d'atraccions de la descontaminació. Divendres, Huguet va visitar el territori i va desfer amb unes declaracions inesperades un dels principals arguments de l'Ajuntament d'Alcanar contra el projecte de la planta i el dipòsit submarí de gas de Vinaròs. El conseller va dir que el desenvolupament turístic és perfectament compatible amb el projecte Castor, i va posar com a exemple la convivència de Port Aventura amb el polígon petroquímic de Tarragona. "Activitat industrial i turística poden conviure si les coses es fan amb seny", va precisar Huguet, potser sense ser conscient que la premsa publicava el mateix divendres les conclusions del pla de dinamització turística d'Alcanar, que assenyala que el creixement turístic és incompatible amb la instal·lació del dipòsit submarí i la planta de gas. De fet, en sentir les declaracions d'Huguet a la premsa, alguns van córrer amb un retall del diari El Punt en què apareixia la notícia. La veritat és que les paraules d'Huguet no feien cap favor a la política d'ERC al territori, a la posició de l'Ajuntament canareu, ni tampoc a l'estratègia del seu alcalde, el també republicà Alfons Montserrat. "Però així no podem anar enlloc, no podem dir sempre que no", expliquen que es queixava Huguet...

Per saber més:
-El conseller Huguet sosté que la planta de gas i el creixement turístic d'Alcanar són compatibles
-El pla de desenvolupament turístic d'Alcanar es declara incompatible amb el dipòsit i la planta de gas

Foto: ERC

L'efemèride: el Día de los Caídos a Tortosa

El 29 d'octubre de 1939 el parc municipal de Tortosa va ser l'escenari d'un acte en homenatge a los Caídos del bàndol franquista. Ho explica Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris. Després de tres anys de guerra i bombardejos, la ciutat està desfeta, despoblada, mig enfonsada i gairebé sense forces per a la reconstrucció. Molta gent encara viu a les casetes de les muntanyes del voltant de la ciutat. Tot i així, tornen a posar-se en marxa algunes fàbriques, els comerços i alguns serveis. A més, el nou règim obliga a celebrar diferents dies de festa. La Fiesta en honor de los Caídos (29 d'octubre) commemorava la fundació de Falange.
L'any següent, el 29 d'octubre de 1940, la celebració del Día de los Caídos encara va tenir més significació, ja que el dia anterior havien arribat a Tortosa, des de Barcelona, les despulles d'onze tortosins assassinats pels republicans. Així, a Tortosa va celebrar-se amb molta pompa, amb un solemne funeral a la catedral, cantant el Cara al Sol a la sortida i fent un desfilada fins al parc municipal, on va celebrar-se un altre acte polític i religiós. El comerç tortosí va tancar al matí.
D'altra banda, el 29 d'octubre de 1944 el cinema Coliseum estranava La nueva melodía de Broadway, una pel·lícula de quatre anys abans, amb Fred Astaire i Leonor Powell.



Foto: La creu al calvari de Santa Clara (Soctortosa.cat)

28 d’octubre del 2007

Últimes novetats a la blocosfera ebrenca

Aquesta setmana hem tingut tantes novetats a la blocosfera ebrenca que he quedat desbordat. Trobo que el millor hauria estat comentar-les d'una en una, cada vegada que la gent m'ha anat informant, però vaig pensar que el millor seria comentar-les totes de cop i ara segur que me'n deixo alguna... Comencen pel final. Enric Insa ha publicat al seu bloc, que encara no coneixia, la traducció al català del discurs d'Amos Oz en la gala dels premis Príncep d'Astúries.
D'altra banda, el sempre actiu Emigdi Subirats ens feia saber la creació del nou bloc Campredó Templer, que naix amb la voluntat de difondre el patrimoni històric d'aquest poble del municipi de Tortosa. Altres dos blocaires, el nou bloc Lo Sifó i el més veterà Lo Barber, s'han encarregat del disseny, mentre que el Grup de Recerca del Patrimoni Històric de Campredó farà els textos.
Des d'un altra pedania arriba La Veu de Vinallop, el bloc del CEIP Divina Pastora, de la ZER Mestral.
Una altra novetat és el nou bloc d'Emili Nieto, titulat Torre de Guaita, en què podem llegir les seues reflexions sobre política municipal i altres qüestions d'interès nacional. Dic que és nou perquè abans l'Emili ja gestionava el bloc Ventet del Sud, el qual també us recomano.
Per la seua banda, Carlos García m'escrivia un correu electrònic per anunciar-nos la creació del bloc Les TIC en la comarca del Baix Ebre, on el responsable del telecentre Baix Ebre Innova ens informa d'un interessant projecte per facilitar l'accés al teletreball a les persones amb discapacitat.
A més, l'ampostí Manel Zaera també ens anunciava la creació del bloc PLMontsià, que servirà per promocionar i difondre les jornades sobre programari lliure que es faran durant el novembre al Montsià. Zaera va explicar-me que fins ara les jornades s'havien celebrat cada any a Santa Bàrbara, però ara també els municipis d'Amposta i la Sénia s'han adherit a la iniciativa. A més, una altra novetat és el bloc de Bernats Pescaires, entitat que dóna suport a les jornades. L'organització de les jornades va a càrrec dels ajuntaments d'Amposta, La Sénia i Santa Bàrbara, de la UOC i dels Col·legis Oficials d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC i COETIC).
Finalment, us volia comentar la posada en línia el bloc Onze de Setembre, una de les novetats més interessants dels últims mesos a l'ebresfera. El bloc està gestionat per Mireia Consarnau i Robert Verge, i el lema Catalunya i el programariu sempre lliures ja diuen molt de les intencions dels seus autors.

Montilla parla a Móra del caos ferroviari de Barcelona

Finalment, el president José Montilla sí va atendre els mitjans de comunicació durant la seua visita a la Ribera d'Ebre. D'entrada, cal dir que és el millor que podia fer, tot i que el 26 d'octubre a les dues del migdia el servei de premsa de l'Ajuntament de Móra d'Ebre encara enviava el següent missatge: Des de l'àrea de protocol de la Generalitat de Catalunya s'ha informat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre que el President Montilla finalment no atendrà els mitjans de comunicació en la seva visita a Móra d'Ebre el proper dissabte 27 d'octubre. D'altra banda, sí es permetrà gravar imatges i fer fotografies durant aquesta visita. Ahir, el Telenotícies Migdia ja va emetre les declaracions del President a Móra d'Ebre, acompanyat pel delegat Lluís Salvadó, l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, i el responsable d'Acció Territorial, Antoni Sabaté. Segons l'informatiu de TV3, Montilla només va dir que el més important per al govern de la Generalitat és el restabliment del servei de Rodalies, i que el tren d'alta velocitat puga arribar a Barcelona el 21 de desembre ha passat a un segon ordre de prioritats. Algun lector del bloc ha lamentat que els "sacrificats periodistes" del territori no li haguessin preguntat res sobre Terres de l'Ebre. Pel que dedueixo, aquest lector anònim devia ser algun dels polítics que acompanyaven Montilla en la seua gira riberenca. Certament, els periodistes s'ho haurien de fer mirar, si van desaprofitar l'oportunitat de tenir al president de la Generalitat al territori, i no van preguntar-li res que no fos els trens d'alta velocitat i la Renfe. Com si a Terres de l'Ebre no tinguéssim problemes amb els trens i les infraestructures...

Foto: Ribera On Line
Per saber més:
-Un dinar amb el President (Bloc de Pere Muñoz)

L'efemèride: primer i últim dia del vapor Anita

El 28 d'octubre de 1915, a tres quarts d'una del migdia, va botar-se el vapor Anita, construït a la foneria de Sales per encàrrec de Lluís G. Pons Enric, per al servei de passatgers entre Tortosa i Amposta, Jesús i Maria, la Cava i l'illa de Buda. Almenys, aquesta és la data que dóna Francesc Mestre i Noé al llibre Contalles crepusculars tortosines, tot i que he vist que altres autors situen l'avarada del vapor Anita en dates diferents: 20 d'octubre, 22 d'octubre i 29 d'octubre. Però he estat mirant un exemplar del diari El Pueblo d'aquell dia i també dóna la data del 28 d'octubre. Fins i tot coincideix en l'hora de les 12.45. Suposo que la confusió ve donada perquè les maniobres per arrossegar el vapor fins al riu van durar un parell de dies. De fet, durant la nit l'Anita encara era al mig del riu, il·luminat amb motius venecians, que van despertar l'admiració dels tortosins. Així, l'endemà encara no van fer-se unes proves de navegació que s'havien anunciat, perquè feia molt de vent.
El projecte va ser obra de l'enginyer Joan Molina, expert del Bureau Veritas de Barcelona. El vapor, que substituïa l'antic Ciudad de Tortosa, tenia 32 metres d'eslora, 5 metres de mànega i 2,2 metres de puntal. Un calatge de 0,75 i una caldera de vapor d'alta i baixa pressió, de 55 cavalls, construïda en els mateixos tallers de la família Sales, que estaven als terrenys que fins fa pocs anys estava la panificadora SAPI. La màquina del vapor Anita era la mateixa del Ciudad de Tortosa, que reformada procedia de la casa Edwards Limes, de Londres. El vaporet tenia un timó a popa i un altre a proa, i podia assolir una velocitat de nou milles per hores. Tenia tres cambres, dos per als passatgers i l'altra per al propietari. A més, també hi havia dormitoris per a la tripulació, una bona cuina i lavabos. Hi cabien uns 300 passatgers, i la tripulació del vapor estava formada pel capità Francesc Vilàs, el maquinista Germà Cartes, un fogoner i sis mariners. L'ebenista tortosí Manuel Panisello va encarregar-se de la decoració, mentre que Francesc Serret va pintar el vaixell.
Mestre i Noé escriu que, davant d'un públic immens, que omplia les dues riberes de Tortosa, el constructor Joaquim Sales va donar l'ordre convinguda perquè comencés la cerimònia, on va assistir el bisbe Rocamora i també el bisbe de la Seu d'Urgell, copríncep d'Andorra, així com diverses autoritats de Tortosa i Barcelona. La madrina del vapor, Anna Roca de Pons, va tallar la cinta, van soltar-se les amarres i l'Anita va lliscar precipitadament damunt de les anguiles ensabonades. Alçant un considerable xapoll d'aigua, el vaporet va endinar-se i va anar a parar a la meitat del riu. Les aclamacions eren ensordidores i es confonien amb els acords de la música de la Banda Municipal. El pintor Àngel Alguerò va posar colors a la famosa fotografia de l'avarada del vapor Anita, com podeu veure en la il·lustració que encapçala aquesta entrada. És un moment de la nostra història que sempre m'ha agradat, fins al punt que tinc un pòster amb la foto penjat al menjador de casa.
Com apunta Ramon Miravall, cal suposar que el vapor es deia Anita perquè Anna Roca era la dona del propietari i armador Lluís G. Pons, també propietari de l'illa de Buda entre el 1896 i el 1919, així com de l'antic vapor Ciudad de Tortosa, que va substituir amb l'Anita. El vapor sortia cada matí a les nou de davant del mercat. Però la competència del ferrocarril i el baix cabal de l'Ebre va impossibilitar la navegació del vapor l'any 1928, quatre anys després de ser adquirit per Sebastià Albacar i Nicolau. El nou propietari va renovar-lo i va canviar la ruta del vapor Anita: ara unia Tortosa amb Tarragona. Segons Miravall, el darrer viatge del vaporet podria ser el que va portar els alumnes de l'institut de Tortosa i de Tarragona al far de l'illa de Buda, el 29 d'abril del 1929. Amarrat després a l'altura de l'Enveja, la riuada de l'octubre de 1937 va enfonsar-lo a les aigües del Delta el dia 28, avui fa 70 anys.
D'altra banda, el 28 d'octubre del 1874 es produeix una anècdota curiosa en l'última guerra carlina. Les tropes liberals de la ciutat van fer una sortida per l'horta del Temple, i en previsió que els carlistes puguessin formalitzar el setge de Tortosa, van entrar al recinte fortificat tots els tocinos que van trobar pels horts i els masos. A més, van disparar diverses canonades des dels fortins del Rastre, segons recorda Vergés Paulí.

27 d’octubre del 2007

Tivissa aprova per unanimitat la creació de l'EMD de la Serra d'Almos

El ple de l'Ajuntament de Tivissa ha aprovat per unanimitat una moció que sol·licitava iniciar l'expedient per crear l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Serra d'Almos. La proposta va ser presentada pels grups municipals de CiU, al govern, i de l'Agrupació d'Independents de la Serra d'Almos (AISA-FIC), a l'oposició, que durant el mandat anterior ja van iniciar els primers contactes per crear l'EMD de la Serra d'Almos. De fet, l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va recordar ahir que la constitució del nucli de la Serra d'Almos en EMD ja formava part del programa electoral de CiU.
A més, Jardí va destacar la importància que l'acord es prengués per unanimitat, ja que necessitaven una majoria de dos terços. «Hem de buscar el màxim consens possible, i sembla que aquesta unanimitat inicial aplanarà el camí, però prefereixo ser prudent», va dir Jardí. Tot i així, l'alcalde va avançar que abans de Nadal convocarà la comissió negociadora, amb l'objectiu que abans d'un any es puga portar al ple de l'Ajuntament la proposta definitiva per constituir l'EMD de la Serra d'Almos. «Creiem que els veïns de la Serra, però també del conjunt del municipi de Tivissa, sortiran molt beneficiats», va dir Jardí. L'alcalde també va concloure que s'han posat en contacte amb altres EMD del país, com la de Jesús i la de Vallirana, per conèixer les seues experiències. Finalment, Jardí va assenyalar que estudiaran la creació d'una altra EMD al nucli de Darmós, «si els veïns ho volen».

Foto: CiU

L'efemèride: la riuada de la Guerra Civil

El 27 d'octubre de 1937 va produir-se una de les últimes grans riuades a l'Ebre, un desastre encara més greu perquè el país es trobava de ple patint els efectes de la Guerra Civil espanyola. Tot i que el desbordament va començar a produir-se el dia 26 al matí, amb un considerable augment del nivell del riu i una vertiginosa velocitat de circulació de l'aigua, l'Ebre va sortir de mare el 27 d'octubre, quan va començar a inundar cases, hortes i camps. Segons Ramon Miravall, primer el riu va començar a sortir per la fàbrica dels Francesos i va recuperar l'antic pas entre Ferreries i Roquetes, tallant carreteres i la via del tren. La gent fugia de la ciutat i de les hortes, mentre els comerciants intentaven salvar els seus articles. Hi havia un frot tràfec de vehicles, tot i que la major part de la gent ja havia fugit abans pel terror polític o els bombardejos. De fet, a la nit no es podien obrir els llums per precaució contra els atacs aeris, i per tant tampoc es podia utilitzar la sirena d'alarma mentre l'aigua continuava inundant els carrers. Les poblacions del litoral van enviar barques a Tortosa per ajudar a salvar la gent aïllada a les cases de camp, i els bombers van instal·lar ponts de cordes des de Ferreries al barri de Sant Jaume, de balcó a balcó, per efectuar accions de salvament. La inundació va durar fins el 5 de novembre, i després encara va vindre la batalla contra els fangs putrefactes.
Com va escriure Joan Cid i Mulet, a Tortosa encara es recordaven les conseqüències de la gran riuada del 1907, de la qual aquesta setmana hem commemorat el seu centenari. Sobretot, des que el 23 d'octubre van arribar les primeres notícies del desbordament del riu a Faió. La crescuda va ser tan ràpida que totes les precaucions van ser inútils. Es van perdre les collites de tardor i els arrrossars (on encara no havia acabat la collita) també van desaparèixer sota l'aigua, així com molts estocs familiars de queviures. Com just 30 anys abans, la riuada del 37 va afectar la circulació per totes les carreteres i també el ferrocarril, fins i tot el Carrilet entre Tortosa i la Cava, segons recorda Josep Subirats Piñana. El punt més catastròfic del desbordament, però, va arribar el 29 d'octubre, pujant el riu fins als 10,82 metres. L'alcalde de Tortosa, Josep Rodríguez, va trobar-se amb molts problemes per sócorrer i abastar la població. A la plaça d'Alfons XII, en aquell moment plaça de la República, va instal·lar-se un mercat provisional. A més, no paraven d'arribar a l'estació milers de passatgers que no podien continuar el seu viatge. Tant els viatgers com els veïns de Tortosa demanaven menjar desesperadament. Durant uns dies, Joan Benet va fer d'alcalde accidental, enviant el següent telegrama als consellers de Proveïments i al d'Agricultura, així com al president Lluís Companys:

"Inundació catastròfica. Ebre té ciutat sense provisions, menjar de cap mena, població civil units a milers pasatgers trens detinguts estació, pels carrers demanen menjar sense que puguem assistir-los. Precisa auxilis vostres: carn, farina, llet. Altrament serà impossible contenir poble famèlic dos dies sense menjar. -L'alcalde accidental, J. Benet."

Però finalment, els aliments no va arribar del nord sinó de Vinaròs, que va quedar-se sense menjar pa per poder abastir Tortosa. Els danys col·laterals de la riuada van ser els funcionaris del govern de la República, que amb motiu del seu trasllat de València a Barcelona també van quedar-se aturats al Montsià, fins que el 6 de novembre se'ls va poder obrir un camí. Com a conseqüència de la riuada, la federació comarcal d'ERC a la Ribera d'Ebre també va cercar mecanismes de solidaritat amb les víctimes. Així, van demanar a la Generalitat un ajut per als ajuntaments afectats, així com posar les finques destruïdes per la riuada novament en condicions de conreu. Tot i així, Josep Sánchez Cervelló explica que no va haver gaire temps per a la reconstrucció, ja que l'ofensiva franquista va començar aviat i molta gent va emprendre un èxode masiu. De fet, a Flix va abandonar-se la construcció del pont de la República, els treballs del qual havien començat al setembre del 1934. Just aquesta setmana han començat a Flix les obres de demolició del suport del pont, que va quedar-se al mig del meandre durant dècades...

Per saber més:
-Quatre alcaldes republicans de Tortosa (Josep Subirats Piñana)

-La Guerra Civil i la revolució a Tortosa (Joan Cid i Mulet)
-Dellà lo pont de Barques
(Ramon Miravall)

-Cent anys de crònica de Tortosa des del Centre del Comerç (diversos autors)
-Conflicte i violència a l'Ebre (Josep Sánchez Cervelló)

-La navegació fluvial i la industrialització a Flix (J.Sánchez Cervelló i Francesc R. Visa)

26 d’octubre del 2007

Montilla visita la Ribera d'Ebre però no atendrà els periodistes

El president de la Generalitat, José Montilla, visita demà diferents poblacions de la Ribera d’Ebre, acompanyat pel conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, i pel delegat territorial de la Generalitat, Lluís Salvadó. En concret, Montilla visitarà Rasquera, Móra d'Ebre i Móra la Nova, i també es reunirà amb els alcaldes de la comarca en un restaurant de la capital riberenca, on faran un dinar a porta tancada. De fet, sembla que l'agenda del President no preveu l'atenció als mitjans de comunicació en cap moment del recorregut, i que els mitjans gràfics només podran prendre imatges de la recepció de Montilla a l'Ajuntament de Móra d'Ebre. L'altre dia llegia al diari El Punt un interessant article d'opinió del company Jordi Duran, en què explicava que Montilla vindria a fer de Pujol més que de Maragall, rememorant les visites a comarques que feia l'expresident. La diferència, però, és que Pujol sí atenia la premsa. Els polítics haurien de tenir clar que el dret dels ciutadans a la informació els obliga a donar la cara davant dels mitjans de comunicació, encara que el moment actual no siga el més còmode per contestar les preguntes dels periodistes. Montilla hauria de deixar que els periodistes li fessin preguntes, perquè aquestes coses van dintre de la nòmina. I després ja podria fer com Pujol i dir allò tan famós d'avui no toca... Ell tindrà el dret de no contestar, però els periodistes reclamem el dret a poder preguntar.

Per saber més:
-Montilla fa de Pujol
-El president Montilla es reunirà amb els alcaldes de la Ribera d'Ebre
-Montilla i Llena, a Móra d'Ebre


Foto: PSC

Elogi a l'empresa Hife en una crònica d'El País

Una altra de les sorpreses que he tingut avui, llegint el diari El País, ha estat una crònica del periodista Agustí Fancelli, a la pàgina 16 del suplement de Catalunya. La crònica es titula Autobús a Tortosa, i no és res més que el relat d'un viatge en autocar des de Barcelona fins a la capital del Baix Ebre. Però a més a més, l'escrit és tot un elogi a l'empresa Hife. Per començar, l'autor fa una mica d'història de la Hispano de Fuente en Segures, l'actual Hife, i destaca que es puga comprar el bitllet per internet, a través del web de l'empresa. Durant el trajecte, que segons Fancelli va poder fer en un autocar molt còmode, el cronista va llegir el bon reportatge que Diari de Tarragona va publicar l'altre dia sobre la pervivència de símbols franquistes a la Terra Alta. Un cop al seu destí, Fancelli també fa una breu pinzellada costumista, descrivint un riu amb poc cabal i alguns remers entrenant a l'Ebre. El que potser no sabia el cronista és que el president del Club de Rem de Tortosa, Josep Maria Chavarria, és també el gerent de l'empresa Hife. Sembla que, sense saber-ho, la crònica li ha quedat rodona...

Foto: Hife

Facto Delafé y las Flores Azules, al suplement EP3

Avui m'ha fet gràcia trobar-me el grup Facto Delafé y las Flores Azules a la portada del magazine EP3, el suplement que el diari El País encarta cada divendres, i que abans s'anomenava El País de las Tentaciones. Resulta que aquest grup barcelonès actua demà a la sala Cool de Tortosa, en un concert gratuït que forma part de la programació del 27è Festival de Música Felip Pedrell. L'actuació de Facto Delafé y las Flores Azules començarà a les dotze de la nit, i serà una bona oportunitat per conèixer la música i les lletres d'aquest grup, que la crítica ha valorat força bé, situant-les entre el hip-hop i el pop, amb melodies i estructures properes al rock, el soul i la música electrònica. Per saber més coses del grup, us recomano que llegiu l'entrada sobre el concert que han fet els companys del bloc del pub Cool. També podeu visitar el lloc de Facto Delafé y las Flores Azules a MySpace.

Una escletxa d'esperança per als veïns del Canalet

Els membres de la plataforma veïnal Salvem Lo Canalet tenen un motiu per a l'esperança, després de la reunió que ahir van mantenir amb el secretari per a la Mobilitat del govern català, Manel Nadal. L'alt càrrec va confirmar que abans de final d'any sortirà a informació pública l'estudi informatiu de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12), que segons el traçat previst per Carreteres trinxaria la zona de xalets del Canalet. Així, tot i que el responsable d'Acció Terriorial, Antoni Sabaté, va dir fa unes setmanes que el traçat de la variant passaria inevitablement pel Canalet, Nadal va anunciar ahir que «encara hi ha temps per al diàleg», i es va comprometre a estudiar dos traçats alternatius al Canalet, per evitar que la carretera travessi els xalets. Nadal va descartar desplaçar el traçat més al nord, resseguint el canal Xerta-Sénia, però va deixar la porta oberta a un traçat intermedi, que igualment comencés a Roquetes però que evités la zona de xalets, travessant una zona agrícola i enllaçant amb la C-12 a l'altura de Xerta, i no a l'altura d'Aldover.

Per saber més:
-La Generalitat estudiarà dos traçats alternatius al del Canalet per fer la variant de l'eix de l'Ebre (El Punt)

Foto: Plataforma Salvem Lo Canalet

L'efemèride: cine infantil al Fèmina, el bisbe Salinas i el transvasament

El 26 d'octubre de 1944 el cine Fèmina de Tortosa va inaugurar les sessions infantils de cinema dels dijous a la tarda. El Fèmina era un dels quatre cinemes que funcionaven a Tortosa durant la postguerra, a més del Goya, el Coliseum i el Niza, a més del Frontón, que esporàdicament es convertia en sala de projeccions. Com ens explica Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris, altres llocs en què es projectaven pel·lícules eren lo Patronat, el Centre del Comerç o el col·legi dels Hermanos. Més tard, Tortosa també va tenir el cinema del Montepío, amb qui el Fèmina va compartir els seus últims anys. Però el Fèmina va ser la última gran sala de l'època daurada del cinema a Tortosa. L'edifici del cinema Fèmina, al carrer Teodor González, va ser projectat per l'arquitecte José María Franquet Martínez entre els anys 1942 i 1944, per encàrrec de Joaquín Fabra. El Fèmina va inaugurar-se a finals del 'any 1943, però no he pogut trobar la data exacta. Podria ser que s'inaugurés amb la pel·lícula El escándalo, un dels èxits del cinema franquista, el dia de Sant Esteve del 1943.
D'altra banda, el 26 d'octubre del 1997 va prendre possessió del seu càrrec l'alctual bisbe de Tortosa, Xavier Salinas. Abans, Salinas havia estat bisbe d'Eivissa des del 1992, i el papa Joan Pau II l'havia nomenat bisbe de Tortosa el dia 5 de setembre del 1997, en substitució del bisbe Lluís Martínez i Sistach, que al febrer del mateix any havia estat nomenat arquebisbe de Tarragona. Actualment, el bisbe Salinas també és administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, des del març del 2007.
També el 26 d'octubre, però del 2003, es feia una de les últimes manifestacions de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) a Tortosa. Unes 1.500 persones, segons fonts policials, uns 5.000 segons els organitzadors, van manifestar-se a Tortosa aquell diumenge en contra del Plan Hidrológico Nacional (PHN), sota la pluja i amb el lema Lo riu és vida. Mai més transvasaments. La marxa va sortir de la plaça de l'Estadi i va acabar davant de l'Ajuntament. La manifestació va tancar tres dies d'activitats contra el transvasament, que van celebrar-se en 32 pobles del territori. De fet, el dia anterior, una delegació de la PDE va marxar a Brussel·les per impedir que la Unió Europea financés el PHN.

Jordi Jordan, La Marfanta i Saül Gordillo, avui a Lletres Ebrenques

Avui al matí, a partir de les 10.15 hores, s'emet un nou programa Lletres Ebrenques, que l'escriptor i blocaire Emigdi Subirats condueix conjuntament a Antena Caro amb el director de l'emissora municipal de Roquetes, Paco Tafalla. Tenint en compte l'interès que sempre ha demostrat l'Emigdi de dinamitzar, difondre i revalorar els blocs com a eina literària, el programa d'avui estarà dedicat a l'ebresfera. Ahir al migdia ens van enregistrar les entrevistes, i crec que val molt la pena escoltar-lo. He tingut el gust de compartir antena no només amb l'Emigdi, sinó també amb l'amic Jordi Jordan i també amb un dels blocaires catalans de referència, el periodista Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies. D'altra banda, si no podeu escoltar el programa en directe per la ràdio, sabeu que també pot sentir-se per internet i també que el podreu descarregar a partir d'avui a la tarda, al web d'Antena Caro. Hem parlat de blocs ebrencs, però també de política, de moviment socials i de periodisme. Recordeu que Antena Caro pot sintonitzar-se al 96.0 de l'FM.

Desarticulen una xarxa que oferia feina i empadronava polonesos a Tortosa

La policia local deté dues persones que cobraven entre 150 i 300 euros per cada tràmit que feien

L'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández, va anunciar ahir el desmantellament d'una xarxa que portava polonesos a Tortosa, amb la promesa d'un lloc de treball. Quan arribaven, els nouvinguts eren empadronats en pisos en què després no residien, a canvi de pagar comissions d'entre 150 i 300 euros. A més, les víctimes dels abusos també havien de pagar per altres conceptes, com ara la tramitació de la documentació i la incorporació al mercat laboral. La policia ha detingut un dona polonesa i un ciutadà del Pakistan com a responsables d'aquesta organització piramidal. El jutge ha posat els dos imputats en llibertat amb càrrecs.

Els dos detinguts en l'operació policial van passar a disposició judicial imputats per un presumpte delicte de falsedat de document públic (padró), un altre per falsedat de document privat (contracte de lloguer) i un possible delicte contra els treballadors. L'estructura piramidal estava integrada per altres ciutadans pakistanesos, que per coacció o per diners haurien accedit a empadronar els ciutadans polonesos estafats als seus pisos. De fet, el cap de la policia local va destacar que la investigació ha estat molt complicada, per la dificultat que suposava aconseguir testimonis que volguessin parlar. Fernández, que va comparèixer acompanyat per l'alcalde de Tortosa, va explicar que la detenció dels dos responsables de la xarxa ha estat la culminació d'una complexa investigació que ha durat 22 dies, i que finalment s'ha traduït en un atestat de 160 folis.
El desencadenant va ser l'arribada a l'Ajuntament d'un autobús de ciutadans polonesos, la majoria dones i noies joves, amb la intenció d'empadronar-se al municipi. La situació va despertar les sospites del personal del Departament d'Empadronament. Els treballadors municipals van alertar la policia local dels fets, i els agents van posar-se immediatament sobre la pista d'aquesta situació irregular. Així, la feina de la policia ha permès desarticular un entramat de persones que es dedicaven a empadronar els nouvinguts en diversos domicilis en què, en realitat, mai arribaven a residir. De fet, aquests immigrats eren portats directament des dels seus països d'origen fins a Tortosa, on es veien obligats a pagar entre 150 i 300 euros per ser empadronats al municipi. A més, la coacció econòmica continuava després, ja que els nouvinguts havien de pagar més diners per altres conceptes com ara l'habitatge i el trasllat als llocs de treball. Segons va explicar Fernández, les víctimes dels abusos també havien de destinar una part del sou a la comissió que percebien els responsables de la xarxa d'empadronament.
Per la seua banda, la polonesa detinguda estava empadronada dues vegades al municipi de Tortosa, i en cada una de les ocasions utilitzava el passaport i la seua targeta comunitària. A més, tenia dos domicilis diferents, amb l'objectiu de poder-hi allotjar més nouvinguts. Però en realitat, els immigrats vivien en unes condicions pèssimes, ja que la policia local va detectar fins a catorze persones dormint a terra en matalassos, en un pis de només 50 metres quadrats. De la mateixa manera, el ciutadà pakistanès, que mantenia una relació sentimental amb l'altra imputada, també figurava en cinc adreces diferents, però sense viure en cap dels domicilis. Les detencions dels dos responsables de la xarxa es van fer separades, els dies 22 i 23 d'octubre.

> Tres intervencions en dos mesos

Els dos responsables de la xarxa d'empadronament irregular, que dilluns i dimarts van ser detinguts un cop localitzats per la policia de Tortosa, van passar a disposició judicial però ja han quedat en llibertat amb càrrecs. Ni la dona polonesa ni el seu company sentimental residien a la ciutat, però ara s'ha descobert que la dona ja va empadronar l'any passat catorze persones més. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va felicitar ahir la policia local pels resultats de la investigació, «una feina de molts dies i molt difícil, que sovint no es visualitza al primer cop de vista». El responsable de la investigació, l'agent Martí Forné, va detallar que tot i que els immigrats polonesos no van poder empadronar-se a Tortosa, ho van fer en un altre municipi de la demarcació de Tarragona. En dos mesos, la policia tortosina ha fet tres inversions contra empadronaments irregulars i també ha detingut cinc persones.

El Punt (26-Octubre-2007)

Disqus for Marfanta