L'amic Carlos Lamote de Grignon ens envia avui una petita crònica del concert de Bon Jovi de diumenge a Barcelona, al qual va assistir-hi amb els seus germans Marga i Termi. De fet, és al fotolog de Termi on trobem aquesta foto dels tres germans tortosins i dues amigues més a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Per cert, que Carlos també ens dóna una mala notícia: la cancel·lació forçada del programa Matinar no pot ser bo, de Ràdio Tortosa, que dissabte va emetre el seu últim programa de la temporada, per incompatibilitats professionals del també amic nostre Carlos Martorell. No ho sabia i m'ha sabut molt de greu, perquè el Matinar era una de les propostes més interessants que es feien a la ràdio del territori. Esperem que la cosa només siga temporal i que molt aviat puguen tornar a les ones, encara que siga amb un altre programa. Però bé, la crònica del concert és la següent...

Volia fer-vos arribar la crònica del concert de Bon Jovi de diumenge a l’Estadi Olímpic de Barcelona, vist des del punt de vista de 3 germans tortosins que van fer la quilometrada per a ser-hi presents. La distancia, la espera, el mal de cames i el preu de l’entrada van valer moltissim la pena, amb l’espectacle que la banda ens va brindar durant 2 hores i mitja de rock amb força i amb molta qualitat.
Va ser un concert que ens va enganxar de de l’inici, on el grup ens va començar a donar canya sense descans interpretant alguns dels seus primers èxits, molt celebrats pel públic, com “Born to be my baby” i “You give love a bad name”.
Un gran espectacle de so i llum, els músics gaudint a l’escenari i amb gran complicitat amb el públic que ho cantàvem tot. Impressionant el començament de “Living on a Prayer” amb tot l’estadi cantant sense música. Per acabar, 4 bonus amb la esperadíssima “Always” i fi de festa amb “Bad Medicine” allargada en “Shout!”
Un cop mes, el que va ser pitjor va ser la sortida en cotxe dels voltants de l’Estadi, ja que ens va costar mes d’una hora abans no vam poder enfilar cap a la sortida de la ciutat. Com sempre estos espectacles desborden les instal·lacions i la capacitat dels mitjans locals. Una llàstima i encara que ja estem acostumats i ja hi contem, no hauria de ser així.