30 de juny del 2008

Tortosa recordarà el setge de la Guerra de Successió amb diferents actes

La Federació Llull, formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, té previst arribar aquesta setmana a Tortosa per commemorar el 300 aniversari de la Guerra de Successió i la pèrdua de les llibertats nacionals. Serà el 5 de juliol i s'han organitzat una sèrie d'actes per recordar el setge de Tortosa (1708), un dels episodis més importants de la Guerra de Successió, ja que la conquesta de Tortosa i l'ocupació de la ciutadella d'Ares del Maestrat van servir per completar la presa del País Valencià. La ciutat estava defensada per la Coronela de Tortosa, dirigida pel Procurador Primer de la Ciutat, Ignasi Minguella, i el Tinent Coronel Francesc Montagut. Establert el setge el 9 de juny, els 30.000 soldats comandats per Felip d'Orleans van aconseguir entrar a la ciutat el 15 de juliol, no abans de durs combats. El 8 de juliol, el comandant austriacista va signar les capitulacions, i entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares, que estava patint un altre setge. El desembre de 1708 les tropes austriacistes del comte Guido Starhemberg intentaren recuperar la ciutat de Tortosa, que es convertí en la base d'operacions d'un poderós exèrcit borbònic que es llançaria a la conquesta del Principat de Catalunya.
Segons llegim al portal Cultura21.cat, la ciutat de Tortosa serà l'escenari de diverses activitats que començaran a les dotze del migdia amb la descoberta d’una placa commemorativa a la plaça del Mercat del Peix, i finalitzarà al vespre amb l’actuació del grup Aramateix a la plaça de l'Ajuntament. Els actes formen part de la campanya 300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714/2007-2014, que va començar el 2007 coincidint amb el tercer centanari de la batalla d'Almansa. De fet, la campanya recorre diferents poblacions dels Països Catalans, ja que després d'haver passat per Lleida (2007) i Tortosa (2008) també anirà a Alacant (2009), València (2010), Girona (2011), Mallorca (2012), Vic (2013) i Barcelona (2014).

Foto: Mapa de Tortosa, l'any 1773.

L'eufòria espanyola també es desferma a Tortosa

L'espectacular victòria de la selecció espanyola contra Alemanya va fer que ahir centenars de tortosins també sortissen al carrer, per celebrar el triomf de La Roja en aquesta Eurocopa. Com ja havia passat amb motiu de les victòries davant d'Itàlia i Rússia, els carrers es van omplir de seguida amb el soroll dels coets, dels petards i dels clàxons de les motos i cotxes. Però multiplicat per tres o per quatre... El soroll de la celebració es va fer evident, almenys a l'avinguda Colom, just quan l'àrbitre italià va pitar el final del partit. Per un moment vam pensar que, de la mateixa manera que a Madrid se celebrava la victòria d'Espanya a la ja famosa plaza de Colón, els tortosins havien triat l'avinguda de Colom per fer el mateix. Però després vam caure que la celebració s'havia concentrat davant de casa nostra perquè la cua de cotxes havia format un col·lapse que omplia l'avinguda de la Generalitat, el pont de l'Estat, l'avinguda Colom i altres carrers de Ferreries. Des del balcó vam veure gent de totes les edats als cotxes, i fins i tot alguna Senyera al costat de les moltes banderes espanyoles.
En certa manera, és lògic que des de Catalunya s'estiga reivindicant la catalanitat d'aquesta selecció espanyola que ha guanyat una Eurocopa després de 44 anys. Sis dels 23 futbolistes són catalans (Puyol, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Joan Capdevila, Sergio García i Fernando Navarro), als quals caldria afegir altres catalans d'adopció com Pepe Reina i Iniesta, i altres jugadors dels Països Catalans com Palop o Albiol, i fins i tot Dani Güiza i Marcos Senna, futbolistes del Mallorca i del Vila-real. En aquest sentit, la nostra contribució a la catalanització de la selecció espanyola és aquesta franja groga de més que li hem posat a la samarreta de Puyol, i que fa que la Senyera puga lluir orgullosa al braç del que sens dubte seria el capità de la selecció de Catalunya.

Fotomuntatge: La Marfanta a partir d'una imatge de Reuters

Esquerra de Tortosa demana més inversions a les Terres de l'Ebre amb un power point

Una de les últimes cadenes de missatges que ens ha arribat és el power point amb què ERC de Tortosa reclama l'arribada de més inversions per a les Terres de l'Ebre. La secció local d'Esquerra convida els lectors a imaginar un país petit qualsevol, en què fa mesos que no plou i on els rius baixen secs. Després, als embassaments comencen a buidar-se i cada vegada hi ha menys aigua, i segueix sense ploure... I no queda aigua, i hi ha sequera! La situació, que ens pot recordar l'alarma per la sequera que recentment ha patit Catalunya, té el punt d'inflexió quan hi ha uns territoris (l'àrea metropolitana de Barcelona) que demanen solidaritat a uns altres (les Terres de l'Ebre). El problema arriba quan se'ls concedeixen 180 milions d'euros per "solucionar" la falta d'aigua, però comença a ploure molt i ja tenen aigua per omplir piscines, per netejar els cotxes, i omplir els embassaments. Per tant, ja no necessiten els 180 milions per comprar els tubs. On està ara la solidaritat?, es pregunta ERC de Tortosa mentre veiem una fotografia de Montilla amb Zapatero.

29 de juny del 2008

'La caja de Pandora', impressionant novetat a la blocosfera ebrenca

Una de les últimes novetats de la blocosfera ebrenca és La caja de Pandora, un bloc exquisit que parla de cinema i televisió. I sobretot, dels grans clàssics del setè art i de la petita pantalla, sense oblidar els dibuixos animats i les joguines i col·leccionables que van posar al mercat les diferents cases comercials. La caja de Pandora ens recorda, per exemple, els ninotets de la família Munster, els llibres amb les històries d'Embrujada o bé el submarí de Viaje al fondo del mar; però també rescata per a la memòria i la cultura popular actrius com Agnes Moorehead, la mare del Ciutadà Kane i anys més tard la mare bruixa de Samantha d'Embrujada; personatges animats i terribles com el Mr Hyde que acaçava Bugs Bunny, i altres rostres terrorífics i més familiars, com els de Narciso Ibáñez Menta. D'altra banda, també hi ha anàlisis de productes televisius més actuals, com la sèrie Mujeres desesperadas. Els articles són extensos, molt ben escrits i molt ben documentats, farcits de referències de tot tipus i amb divertides anècdotes personals del seu autor. Com deia, l'obertura d'aquesta capsa de Pandora ha estat una veritable sorpresa, que vaig descobrir divendres gràcies a l'avís del seu mateix creador. Per cert, no us dic qui és el responsable del bloc perquè no sé si estic autoritzar a fer-ho, ja que potser vol continuar signant amb el pseudònim de Pandora. La veritat és que avui estem d'enhorabona, ja que l'aparició de blocs d'aquesta qualitat ajuda a difondre el bon nivell cultural de l'ebresfera.

L'oposició ciutadana al projecte Castor es fa sentir durant les festes de Vinaròs

Més d'un miler de persones (entre 600 i 700, segons la policia local, i 1.500 segons l'organització) van manifestar-se ahir pel centre de Vinaròs contra el projecte Castor, que preveu instal·lar un dipòsit submarí i una planta terrestre de gas entre Vinaròs i Alcanar. La protesta coincidia amb la festa major de Vinaròs, i en especial amb una correguda de bous que retransmetia Canal 9 en directe. Entre els manifestants hi havia l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat (ERC), així com regidors del PSC i del PP, i el regidor vinarosenc Doménec Fontanet, del Bloc. Fins ara, és la protesta més important de les que ha organitzat la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que ja fa un any que va iniciar la seua mobilització contra el projecte de la multinacional Escal UGS. En aquest sentit, al maig es feia públic que el govern de l'Estat concedia l'autorització d'explotació del magatzem submarí de gas a l'empresa, i aquesta mateixa setmana s'anunciava que la planta marina es construirà en un port de Cadis, i que posteriorment serà traslladada al litoral de Vinaròs. Les obres han de començar al setembre i la previsió és que el complex gasístic puga estar en funcionament a finals del 2010. La plataforma ciutadana va rebutjar ahir la falta de transparència del projecte definitiu i dels informes d'impacte ambiental, i va advertir que el complex pot afectar el turisme, l'agricultura i la pesca del territori, així com la salut i la qualitat de vida de les persones. Per això, Escal UGS ha iniciat accions legals contra la plataforma, ja que considera que perjudica la imatge del projecte amb afirmacions falses i infundades, amb la intenció de provocar alarma social i confondre l'opinió pública. Tot seguit, teniu el vídeo que Lluís Comí ha penjat a You Tube, amb la lectura del manifest a càrrec de Pepet i Marieta...



Més informació:
-Más de 600 personas acuden a Vinaròs a manifestarse en contra del proyecto Castor (Vinaròs News)
-Més de 1.500 persones es manifesten en contra del projecte Castor (El Punt)

Foto i vídeo: Lluís Comí

28 de juny del 2008

Tortosa aixoreja les factures

CiU i PSC reediten la polèmica de l'extrajudicial i s'enfronten per la paternitat de la despesa fora del pressupost, mentre que els socialistes sospiten de l'existència d'una auditoria externa

La despesa extrapressupostària era una de les polèmiques que de manera inevitable havia d'esquitxar la política tortosina, després del canvi a l'alcaldia. Les factures fora del pressupost van ser un dels cavalls de batalla de Ferran Bel (CiU) quan encara era a l'oposició, i després d'un any al govern hi havia una certa expectació, per quin seria el volum de factures pendents que es trobaria al fons del calaix. De fet, el seu predecessor, Joan Sabaté (PSC), va lamentar el 12 de juny el retard «intencionat» amb què el govern tortosí estava afrontant el reconeixement del pressupost extrajudicial de l'any 2007. «Els principals perjudicats de tot això estan sent els proveïdors de l'Ajuntament, que van pels passadissos de la casa com ànimes en pena, amb les factures impagades a la mà», va rematar Sabaté.
Així, el portaveu del grup del PSC va recordar que el seu govern va aprovar l'extrajudicial anterior al març del 2007, i que les factures van ser per valor d'1,6 milions d'euros. Una xifra molt semblant als 1,5 milions de la despesa extrapressupostària del 2006, si bé aquell pressupost extrajudicial també va aprovar-se força tard, ni més ni menys que el 3 de juliol. Però el que ha permès a Sabaté defensar-se és que només vol assumir la responsabilitat de les factures del primer semestre del 2007, i que l'extrajudicial ha estat de 2,6 milions. «El govern de Bel ha incrementat la despesa en un milió d'euros més, però el més intolerable és que han esperat sis mesos per pagar les factures, quan haurien pogut carregar aquestes despeses a les partides d'enguany», va dir Sabaté. De fet, el socialista va valorar que Bel també hauria pogut modificar el pressupost del 2007, si no li servia per prioritzar les primeres obres i actuacions del nou govern. «El pressupost és una previsió i per tant és modificable, ja que el més important és tenir recursos, i quan el PSC va deixar l'alcaldia hi havia molts diners a la caixa de l'Ajuntament», va remarcar. Sabaté també va recriminar que Bel sí haja fet fins a 23 modificacions del pressupost, i que anul·lés un decret seu que havia de servir per pagar factures pendents. De fet, Sabaté va acusar el govern de CiU i ERC d'utilitzar els diners d'altres partides del pressupost per apujar els sous de l'alcalde i dels regidors, així com per contractar nou personal de confiança. Segons l'exalcalde, no és cert que el 90% de la despesa extraordinària siga del govern anterior, ja que només accepten el 28%.

>Malbaratament i alteració de xifres

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va acusar el PSC de defugir la polèmica de l'extrajudicial al ple, per evitar la divulgació dels «excessos» fets durant el mandat de Sabaté, i sobretot el «malbaratament de recursos» comès abans de les municipals del 2007». Així, la regidora d'Hisenda, Matilde Vilarroya, ha dit que el PSC «falseja» els percentatges, ja que el 15% de l'extrajudicial provenia del gabinet d'alcaldia, i un 23,8%, d'obres fora del pressupost. El PSC, que ha detectat el possible encàrrec d'una auditoria per part del govern de Bel, també ha denunciat despeses de representació «que s'haurien pogut evitar», com ara factures en restaurants o «contractes de publicitat i propaganda, amb una empresa de la construcció que té suspesa la seua activitat al registre».

El Punt (28-Juny-2008)

Tortosa assaja les millores socials al nucli antic amb el programa Treball als Barris

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el director dels serveis territorials de Treball, Fermín Andrés, van presidir ahir la cloenda dels plans d'ocupació inclosos al programa Treball als Barris, en què una trentena de persones han ampliat la seua formació professional, a la vegada que contribuïen a la millora social i urbana del nucli antic. En aquest sentit, es tracta d'una iniciativa complementària al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), que durant els últims sis mesos ha format treballadors familiars, educadors de carrer, dinamitzadors socials, integradors laborals i peons. En total, han estat onze projectes de caràcter social i urbanístic, i de fet les intervencions més visibles són les que s'han fet al carrer. Així, els peons de Treball als Barris han estat treballant en la reparació de les escales de la Murada de Sant Joan, de la font del Portal del Palau i de les voreres del carrer Montcada. A més, també han fet altres intervencions a la plaça Agustí Querol, a la plaça de Sant Joan, al parc del Calvari de Santa Clara, a la pujada de Sant Francesc i a la zona de vianants del carrer Sant Blai. D'altra banda, també s'han fet actuacions puntuals al barri de Santa Clara, tant en la millora del paviment com en el tancament de seguretat de pisos abandonats.
En aquest sentit, Bel ha destacat la importància del programa Treball als Barris i la bona rebuda amb què l'han acollit els veïns. De fet, l'alcalde va afegir que l'empresa municipal Gumtsa mantindrà la brigada de manteniment durant unes setmanes més, per continuar fent treballs al carrer Montcada i al barri de Santa Clara. A més, va confirmar la continuïtat de l'Oficina d'Acollida, després dels bons resultats de les iniciatives amb els diferents col·lectius d'immigrats i d'ètnia gitana per afavorir la cohesió social.

El Punt (28-Juny-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

27 de juny del 2008

Federico Mayor Zaragoza estrena nou càrrec

L'exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, ha estat nomenat nou president del consell directiu de l'agència de notícies Inter Press Service (IPS). Mayor Zaragoza, molt vinculat amb la ciutat de Tortosa, substitueix en el càrrec l’expresident de Portugal, Mario Soares, que ocupava la presidència d'IPS des de l’any 2002. Com llegim avui al portal Comunicació 21, l’agència IPS cobreix esdeveniments globals que afecten el desenvolupament econòmic, social i polític dels estats. En aquest sentit, Mayor Zaragoza ha afirmat que el paper d’una agència de notícies com IPS és "essencial" en la promoció de la pau al món. De fet, el també president de la Fundació Cultura i Pau ha afegit que la crisi actual demostra fins a quin punt la llibertat d'expressió i el pluralisme informatiu són fonamentals per poder resoldre els problemes.

Sabaté replica que el 56% del deute és fruit de la «mala gestió» de l'actual govern de Tortosa

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va defensar-se ahir de les acusacions que dilluns feia el govern municipal de Tortosa, quan va responsabilitzar el govern anterior de la part més important de les factures fora del pressupost del 2007. En canvi, Sabaté va dir que el veritable responsable de l'increment del pressupost extrajudicial és el govern de CiU i ERC. «Ens trobem davant d'un cas proverbial de mala gestió», va dir l'exalcalde, que va acusar el govern de Ferran Bel d'haver anul·lat un decret seu que servia per pagar factures pendents, i d'utilitzar els diners previstos per fer coses com «apujar-se els sous». A més, Sabaté va remarcar que el govern de Bel «menteix» com quan CiU encara era a l'oposició, i va acusar-lo d'haver invertit la tendència de reducció del pressupost extrajudicial. Així, va recordar que els últims paquets de factures del seu govern van ser per valor d'uns 1,6 milions, mentre que Bel, el primer any, «ja ha incrementat l'extrajudicial en un milió d'euros més».
Sabaté va afirmar que ja «comença a estar gastada, l'excusa fàcil i pueril» que tot allò que funciona malament a Tortosa és per culpa de l'herència del PSC. A més, el portaveu socialista va recordar que el seu govern només va gestionar cinc mesos i mig del 2007, i que només es responsabilitza del 28,45% dels 2,6 milions d'euros de pressupost extrajudicial, que el ple de l'Ajuntament va reconèixer al ple de dimecres. En canvi, Sabaté va remarcar que el 56,27% de la despesa fora del pressupost és responsabilitat exclusiva del govern actual; mentre que hi ha un 15,2% la procedència del qual encara estaria per determinar. «Hem repassat les factures una per una i aquestes són les dades, encara que el govern de Bel pot mentir i dir el que vulga», va lamentar. Així, Sabaté va aclarir que els percentatges calculats pel PSC es corresponen amb els diners gastats fora del pressupost, i no amb el nombre de factures. Sobre l'existència de partides esgotades, Sabaté va advertir que l'actual govern podria haver fet més modificacions pressupostàries. «Diuen que no van trobar diners a la caixa, però la veritat és que l'anterior govern vam deixar l'Ajuntament amb més capacitat d'ingressos i amb menys ràtio d'endeutament», va afegir-hi.
De fet, Sabaté va valorar que el govern de Bel hauria pogut fer totes les modificacions del pressupost que hagués volgut, si realment volia pagar els proveïdors. Segons Sabaté, el govern tortosí ha fet 23 modificacions del pressupost, com la que va servir per «augmentar els sous de l'alcalde i dels regidors». «En canvi, van preferir tirar de veta i fer més obres i posar més papereres, perquè semblés que ja estaven fent més que el PSC, tot i que perjudicaven els proveïdors de l'Ajuntament», va concloure Sabaté.

Tortosa sortejarà nou pisos públics al barri de Remolins

L'Ajuntament de Tortosa obrirà el 10 de juliol vinent el termini per accedir al sorteig dels nou pisos que la societat municipal Gumtsa ha construït al carrer Rasquera, al barri de Remolins. Els habitatges estan situats en un edifici de tres plantes al peu del castell de la Suda, just al darrere de la nova comissaria de la policia local. La promoció té sis pisos de 70 metres quadrats, a un preu de 122.468 euros, i tres de més petits, de 51 metres quadrats, a 89.722 euros. Els interessats a participar en el sorteig públic per a l'adjudicació podran presentar les seues sol·licituds fins al 30 de setembre. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va destacar que aquesta és la primera promoció d'habitatge protegit que Gumtsa ha previst fer al nucli antic.

El Punt (27-Juny-2008)

26 de juny del 2008

La celebració per la victòria espanyola a l'Eurocopa es torna a fer sentir a Tortosa

Dos jugadors catalans, Xavi Hernández i Cesc Fàbregas, han liderat aquesta nit la victòria de la selecció espanyola contra Rússia, que permet que Espanya torne a jugar una final de l'Eurocopa vint-i-quatre anys després. El blaugrana, perquè ha obert el marcador amb una rematada espectacular; i el jugador de l'Arsenal, perquè ha manat al mig del camp i ha donat la passada del segon gol, que ha marcat Güiza, i també del tercer, que ha anotat Silva. A Tortosa, a partir del segon gol, s'han començat a escoltar els petards, els coets i els primers clàxons. Com que aquesta nit em tocava treballar, he pogut comprovar que la celebració ha estat molt intensa, sobretot al centre de la ciutat. De fet, a l'avinguda de la Generalitat s'ha pogut fotografiar els últims dies aquesta bandera espanyola que un afeccionat a la selecció havia penjat en un balcó. La veritat és que el bon paper de la selecció de Luis Aragonés a l'Eurocopa ha desfermat una febre pro-espanyola que feia molt de temps que no es veia a Tortosa. Si això ha estat així fins ara, què passarà si diumenge Espanya guanya la final contra Alemanya? Hi haurà igualment a Tortosa celebracions anti-espanyoles, si La Roja perd el partit de diumenge?

Entrevista sobre blocs i periodisme a Interacción

L'aparició dels blocs, que molts mitjans de comunicació van veure primer com una amenaça, és en realitat una nova oportunitat per al periodisme que és conscient dels seus problemes, vicis i defectes, i que necessita regenerar-se. Aquesta és una de les afirmacions que he fet recentment, amb motiu d'una entrevista realitzada per una estudiant del postgrau de Periodisme Digital de la UOC, Olga Tomàs. De fet, ella ha triat una altra frase per al titular de l'entrevista, La majoria dels diaris digitals s’assemblen cada vegada més als blocs. Podeu llegir l'entrevista sencera al portal Interacción, el diari digital que han elaborat els alumnes del postgrau, o bé clicant aquí mateix. En l'entrevista, comentem els avantatges que ofereix un bloc periodístic per als internautes, i parlem del cas de La Marfanta i dels meus blocs de referència, així com de la utilització i verificació de les fonts informatives a través d'internet, i de la decepció dels ciutadans amb els mitjans de comunicació tradicionals. A més, també fem una reflexió sobre el periodisme ciutadà i sobre el futur del periodisme digital. D'altra banda, al mateix portal podeu llegir el reportatge sobre l'ebresfera que fa just un any va publicar-hi la periodista Cinta Bonet, que ara és la directora de continguts de Teveon.

Faura afirma que Aznar "ja és història" al PP


El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa, Antonio Faura, ha afirmat aquest migdia que José Maria Aznar "ja és història" al partit. Durant una tertúlia a Ràdio Ebre amb els portaveus dels grups municipals, Faura ha dit que Aznar ja no té gaire poder dintre del PP, i ha recordat que una de les persones més valorades per l'expresident del govern de l'Estat és Ángel Acebes, tot i que en realitat no procedia de la dreta més radical sinó del centrisme espanyol. Faura ha aprofitat la presència de la regidora Meritxell Roigé per advertir que CiU també pot tenir problemes interns d'aquí a dos anys. A més, Ricard Forés també ha hagut d'intervenir per defensar el paper d'Esquerra al tripartit, ja que el portaveu del PP havia assenyalat que la batalla pel poder a ERC encara pot desestabilitzar el govern d'entesa. Per la seua banda, Jaume Forcadell (ICV) ha dit que desconfia de la moderació del PP, ja que els pactes entre el PSOE i el PP no els fa ser gaire optimistes, sobretot quant a una millora de la relació de l'Estat amb Catalunya. Finalment, Faura ha sentenciat que l'actual govern de Catalunya és "políticament roig, però intel·lectualment gris", i gairebé ha descartat un pacte entre CiU i ERC a la Generalitat. Una coalició que Roigé sí ha avalat, des del sector "més sobiranista" de la federació.

Tortosa o Sevilla?

La imatge és d'ahir a la tarda, poc abans de les cinc, com podeu veure al rellotge del campanar del Roser. Just quan passava, el termòmetre marcava 39 graus centígrads i, mentre treia la càmera, el número va traspassar la barrera psicològica dels 40 graus. Suposo que devia ser un error, ja que ahir a Tortosa ja va fer molta calor, però no n'hi havia per a tant. De fet, vaig visitar Meteo Tortosa i vaig comprovar que ahir pràcticament no superàvem els 30 graus. L'altra opció és que a Ferreries tinguem un microclima diferent, semblant al de Sevilla, on avui sí s'espera que els termòmetres puguen arribar als 40 graus. Siga com siga, la veritat és que en pocs dies ha començat a fer molta calor, i que l'estiu ha arribat quan tocava. Segons el nou portal Qué tiempo, avui a Tortosa s'espera una màxima de 34 graus. El mateix web també ofereix la previsió, sobre un mapa de Google, de les poblacions d'Amposta, Alcanar, Ulldecona, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Roquetes.

Salvadó confirma que la vegueria de l'Ebre serà una realitat d'aquí a tres anys

El delegat diu que la Generalitat agilitzarà el procés per aplicar la nova ordenació al juny del 2011

El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va confirmar ahir que el territori es troba «en la recta final del llarg procés històric» que ha de culminar en el reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre. Salvadó va anunciar una propera visita del conseller Jordi Ausàs per explicar els detalls del document de bases de la nova llei de governs locals. A més, va avançar la voluntat de la Generalitat d'agilitzar la creació de la vegueria de l'Ebre, que serà una realitat després de les eleccions municipals del 2011. Salvadó va declarar el seu «optimisme» pel procés, però no va concretar si els consells comarcals s'integraran a les noves vegueries.

Salvadó va anunciar ahir que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, té previst visitar el territori per presentar el document de bases de la nova llei de governs locals de Catalunya, que ha de permetre la constitució de la vegueria de les Terres de l'Ebre. Encara no hi ha data per a la visita d'Ausàs, però Salvadó va voler comparèixer per valorar les últimes declaracions del conseller, que va parlar de la creació de les vegueries en una entrevista que El Punt publicava en l'edició de diumenge. «Ens trobem a la recta final d'un llarg procés històric, que ens ha de portar al reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre», va afirmar el delegat. En la mateixa línia, Salvadó va manifestar el seu «optimisme» per la constatació que el document de bases de la nova llei de governs locals serà aprovat per la Generalitat al juliol. A més, Salvadó també va remarcar que hi ha un calendari de desplegament per a les diferents vegueries, així com la voluntat de la Generalitat per aplicar un «ritme diferent» en el cas de l'Ebre.
El delegat va recordar que la creació de les vegueries serà la culminació d'un procés «llarg i complex», que va desbloquejar-se políticament amb l'aprovació de l'Estatut. Segons va dir Salvadó, en els propers tres anys s'ha de completar el cicle que suposarà la constitució de la vegueria de l'Ebre, amb el desplegament del marc legislatiu previst a l'Estatut, i que preveu el desenvolupament de cinc lleis catalanes i la modificació de dues lleis estatals. Per exemple, Salvadó va recordar que s'ha d'aprovar una llei de migració de les diputacions a les vegueries. El procés serà més senzill en el cas de l'Ebre, ja que la creació de la vegueria només afecta la divisió de l'actual Diputació de Tarragona. Finalment, Salvadó va avançar que el document de bases de la llei no estableix el nombre de vegueries que hi haurà a Catalunya, però no va arribar a concretar si els actuals consells comarcals hauran de desaparèixer.

El Punt (26-Juny-2008)

El govern accepta el solar del carrer Montcada

La Generalitat va aprovar ahir l'acceptació del solar del carrer Montcada de Tortosa, en què s'ha de construir el nou edifici de les delegacions. El nou edifici agruparà els serveis territorials de Governació, Política Territorial, Justícia, Agricultura i Innovació, però abans de començar les obres caldrà enderrocar l'illa de cases que forma part del solar. El delegat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va explicar ahir que l'enderroc es negociarà amb l'empresa adjudicatària i amb l'Ajuntament tortosí, per no perjudicar la ciutat durant la Festa del Renaixement. La setmana que ve s'adjudicaran oficialment les obres d'enderroc, amb un termini d'execució d'un mes i mig. Després de l'excavació arqueològica, les obres del nou edifici començaran a principis del 2009.

El Punt (26-Juny-2008)

El ple de Tortosa repara el forat de 2,6 milions d'euros al pressupost del 2007

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir, sense gaire debat polític, el reconeixement del pressupost extrajudicial del 2007, que superava els 2,6 milions d'euros. Només el regidor d'ICV, Jaume Forcadell, va abstenir-se en la votació, que permetrà que els proveïdors de l'Ajuntament puguin cobrar les factures que van entrar a l'Ajuntament durant el 2007, i que no se'ls havia pogut pagar. Sobretot, perquè no tenien consignació pressupostària, perquè les partides ja estaven esgotades o bé estaven infradotades o per la inexistència de cap partida al pressupost. De fet, el PSC va argumentar el seu vot afirmatiu per facilitar el cobrament dels proveïdors de l'Ajuntament, tot i que el govern de CiU i ERC l'acusa de la part més important de les factures. Segons va dir l'alcalde, Ferran Bel, els terminis de pagaments als proveïdors és ara és d'entre 90 i 100 dies, encara que hi ha factures de maig del 2007, del 2006 i fins i tot del 2004 que no s'havien pogut pagar perquè formaven part del paquet de factures fora del pressupost. Bel també va acusar l'anterior govern d'amagar el pressupost extrajudicial per generar un estalvi «fictici», que va servir per finançar obres com el pavelló firal de Remolins.

El Punt (26-Juny-2008)

El periodista Dani Gutiérrez obre des d'Amèrica el primer bloc de viatges de l'ebresfera

Si fa uns mesos us parlàvem de la marxa del periodista Jordi Calvet a Cambodja, on ja deu estar treballant com a corresponsal de l'agència Efe, avui us comentem el viatge que un altre company, el tortosí Dani Gutiérrez, està fent en aquests moments per l'Amèrica Central. Fruit d'aquest viatge, ha creat el bloc De Cancun a Panamà, del qual ens informava ahir a través del correu electrònic, des d'un cibercafè de Guatemala. Dani Gutiérrez, actualment en excedència de l'ACN, té la intenció d'explicar a través del seu bloc les experiències d'aquest viatge de dos mesos entre Cancun i Panamà (Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà). El pla inicial és fer el Yucatan i seguir per Chiapas, i anar baixant fins arribar a Panamà, cosa que hauria de passar a principis d'agost. Com diu ell mateix, fa gairebé tres setmanes que va començar el bloc i, "sorprenentment", encara el manté amb prou continuïtat. A més, també ha obert un compte de fotografies a Flickr, en què podem veure les imatges més interessants del seu viatge per Amèrica Central. En especial, us recomano aquesta o bé aquesta, en què podem veure Dani Gutiérrez com si fos el protagonista de La Selva Esmeralda.

25 de juny del 2008

Wifredo Miró considera "un insult" el doble preu de la vetllada ciclista a les festes de Ferreries

El secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, ha titllat aquest migdia "d'insult" el doble preu de les entrades per a la vetllada ciclista de divendres a la nit al velòdrom municipal de Tortosa. Miró, que participava en una tertúlia a Ràdio Ebre (Cadena Ser), ha carregat amb duresa contra la decisió de la penya ciclista Ja Arribarem de posar un preu diferent per als socis de l'Associació de Veïns de Ferreries-Sant Vicent, que tenien entrades per 5 euros, i per a la resta d'aficionats al ciclisme en pista, amb entrades que costaven 10 euros. A la vetllada ciclista participaven components de la selecció olímpica espanyola, de la selecció catalana i d'una selecció de ciclistes de l'Ebre. D'altra banda, cal recordar que Miró va donar suport públic a la plataforma Salvem Lo Velòdrom, i que va participar a la concentració contra el projecte de l'anterior govern per enderrocar-lo i construir-hi les noves piscines [veure aquí]. De fet, a la tertúlia també participava l'exregidor d'Esports, Sisco Lahosa, que també ha lamentat que els ciutadans i els mitjans de comunicació permeten al govern tortosí accions que haurien estat durament criticades si les hagués fet el govern anterior. El dirigent de la UGT a l'Ebre, que com cada estiu ja ha estrenat nova imatge amb el cabell curt, ha coincidit amb Lahosa i ha afirmat que el govern actual té "bula".

Forcadell pot anar als Jocs Olímpics

L'atleta tortosina Laia Forcadell té tots els números per formar part de l'equip espanyol que acudirà als Jocs Olímpics de Pequín, que seran del 8 al 24 d'agost. Fins el 17 de juliol no es farà públic el nom dels components de l'equip estatal d'atletisme, però Forcadell va aconseguir la marca mínima a la prova dels 400 metres tanques que va disputar-se ahir a Xerez. L'atleta de Tortosa va millorar el seu registre personal, amb un temps de 56,24 segons, tot i que va arribar tercera, després de la ucraïnesa Rabchenyuk i la polonesa Pskit. Però Forcadell va demostrar que és la millor corredora espanyola en aquesta prova, i per això tot apunta que podria formar part de l'equip que anirà a Pekin. El que ha fet Forcadell, que ara milita al club ISS L'Hospitalet, té molt de mèrit. Està fent història a l'atletisme de les Terres de l'Ebre després d'haver sortit d'una ciutat, Tortosa, que no té una pista en condicions. Ara es construirà una pista d'entrenament a l'actual camp de terra de l'estadi municipal, però ningú té clar quan es podrà fer la nova pista als terrenys de l'EMD de Jesús. Enguany, quan mirem per la televisió com Laia Forcadell corre i salta les tanques a l'estadi nacional de Pequín, pensem un moment en l'esforç extra que han de fer tots els atletes tortosins.

Foto: Federació Catalana d'Atletisme

Salvadó confirma que hauria dimitit si s'hagués fet el transvasament

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha reconegut públicament, per primera vegada, que hauria dimitit del seu càrrec si s'hagués arribat a fer el transvasament a Barcelona. Ho vam escoltar dilluns al migdia, amb motiu d'una entrevista a Ràdio Ebre (Cadena Ser). En aquesta mateixa entrevista, Salvadó també va admetre que en algun moment va patir perquè fos el mateix govern català qui l'acabés cessant del seu càrrec, pel seu desacord amb el transvasament. Per tant, finalment ha quedat demostrat que era rigorosament cert que Salvadó havia amenaçat amb dimitir si es feia el transvasament, i que, segons va dir ell mateix, la resta de directors territorials d'ERC també marxarien cap a casa. Alguns van posar en dubte la informació que havia avançat el diari El Punt el passat 3 d'abril, quan la polèmica encara estava centrada en un possible transvasment del Segre. Més endavant, algunes veus autoritzades d'ERC a les Terres de l'Ebre, en clau interna, van atribuir les diferents informacions sobre la dimissió del delegat a una campanya mediàtica per propiciar el cessament de Salvadó i la divisió del partit. Un cop demostrat el compromís antitransvasament de Salvadó i la veracitat de les informacions, la pregunta que avui han de fer-se els militants d'ERC és si dins del partit ja hi havia algú esperant el cessament del delegat, amb el suport de la cúpula nacional del partit, per ocupar el seu càrrec. Tot plegat ja és política ficció, però algú dubta que si s'hagués fet el transvasament, ERC hauria continuat al govern?


El bisbe de Salinas, premi 'Un riu d'Opressió'

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, ha rebut finalment el premi Un riu d'Opressió 2008, que atorgava la nova Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre. Segons els organitzadors, el reconeixement negatiu al bisbe Salinas ha estat pels seus articles "homòfobs" en diferents publicacions del bisbat de Tortosa. Els altres dos candidats eren les agressions homòfobes que va haver-hi en una discoteca d'Amposta i el periodista tortosí i president del Grup d'Entitats Catalanes de la Família, Daniel Arasa. En canvi, el guardonat amb el premi Un riu de Llibertat 2008 ha estat l'escriptor i blocaire campredonenc Emigdi Subirats, que ha destacat per defensar els drets de gais i lesbianes en els seus articles a la premsa local. Els altres dos nominats al premi Un riu de Llibertat eren el Casal Popular Panxampla i l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, que va penjar la bandera multicolor amb motiu del Dia de l'Orgull Gai. D'altra banda, l'entitat ha valorat molt positivament les primeres jornades antihomofòbia que s’han celebrat durant el passat cap de setmana a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, en què han participat un centenar de persones. Les jornades van combinar actes reivindicatius, lúdics i culturals, entre els quals destaca la redacció del primer Manifest Gai i Lesbià de Ciutats Menudes i Zones Rurals de Catalunya, el qual ha rebut el suport d’entitats del país com el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, H2O Camp de Tarragona, Coordinadora Gai-Lèsbica de Catalunya, Associació LGBT Hospitalet de Llobregat i l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes de Catalunya.

24 de juny del 2008

El govern de Tortosa prepara un pla financer per pagar 2,6 milions en factures fora del pressupost

L'Ajuntament deu uns 500.000 euros de la llum i agilitza els pagaments a Fecsa

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va revelar ahir que les factures que l'Ajuntament ha acumulat fora del pressupost municipal superen els 2,6 milions d'euros. Segons va precisar la regidora d'Hisenda, la majoria són anteriors al juny del 2007, tot i que també hi ha factures que corresponen a partides infradotades, i d'altres més antigues, de fins i tot fa quatre anys. Ara el govern municipal prepara un pla de xoc per resoldre el desgavell financer de l'Ajuntament, que voldria presentar en una setmana.

El ple de l'Ajuntament de Tortosa ha d'aprovar demà, en una sessió extraordinària, el reconeixement del pressupost extrajudicial del 2007, que supera els 2,6 milions d'euros. La regidora d'Hisenda, Matilde Vilarroya, va detallar ahir que el govern ha trobat factures de despeses corrents per valor d'1,9 milions d'euros, mentre que les factures de despeses per fer inversions superaven els 659.700 euros. «En condicions normals, el pressupost extrajudicial no s'hauria de generar fins a final d'any, però vam trobar que hi havia partides que al març del 2007 ja estaven esgotades», va dir Vilarroya. És el cas de la partida del pressupost destinada a costejar el consum elèctric, ja que el consistori encara deu uns 500.000 euros a la companyia Fecsa Endesa. «Hem intentat agilitzar tots els pagaments del 2008 a Fecsa, que després d'algunes reunions ja coneix la voluntat que té l'Ajuntament perquè això no torne a passar més», va remarcar Bel. De fet, sense el reconeixement del pressupost extrajudicial que es farà demà, Tortosa hauria tingut problemes per pagar l'electricitat a partir del juliol.

En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa va agrair la comprensió de Fecsa Endesa i de la resta de proveïdors del consistori, ja que han demostrat «una gran capacitat de sofriment». Bel també va dir que en l'exercici anterior, coincidint amb el fet que era any electoral, hi havia moltes factures sense partida a l'àrea de Presidència, tot i que el gruix de les factures impagades són de l'àrea de Serveis, Urbanisme i Festes. «No es tracta de responsabilitzar els regidors que hi havia abans, sinó de tenir en compte una visió global de la gestió conjunta que es feia a l'Ajuntament», va matisar Bel. L'alcalde va evitar valorar si els regidors amb més força dins del govern de Joan Sabaté (PSC) eren els que tenien més capacitat per generar factures fora de pressupost, tot i que sovint també tenien les partides més ben dotades. «El que passa és que quan entres en una dinàmica, tothom s'anima a tirar de veta», va lamentar. De fet, Bel va remarcar que «la solució global» que ara vol aplicar el govern pretén que «tots els regidors i el mateix alcalde» es comprometin a respectar el pressupost, i que «no es gasten més diners que els que tenen assignats en cada departament».

>Forats al pavelló firal de Remolins i en els serveis

Fa pocs dies hem hagut de pagar una factura de 3 milions d'euros del pavelló firal», va explicar ahir l'alcalde de Tortosa. Segons Ferran Bel, el sobrecost del pavelló de Remolins encara no es pagarà enguany, ja que l'obra és «un pou sense fons» i encara hi ha algunes millores a fer per part de la constructora, que podrien costar uns 200.000 euros més. «L'altra obra que encara no sabem si està liquidada és la rotonda de la Simpàtica», va dir Bel, que també va preferir «no parlar» del sobrecost de l'Espai Sant Domènec. D'altra banda, sobre els terminis de pagaments als diferents proveïdors, Bel va detallar que ara és d'entre 90 i 100 dies, tot i que encara hi ha factures de maig del 2007 que no s'han pogut pagar perquè formen part del paquet de factures fora del pressupost. Amb tot, la regidora d'Hisenda va precisar que hi ha factures de fins al 2006, i que fins i tot n'han detectat alguna del 2004. La majoria d'aquestes factures són de proveïdors que han subministrat serveis a l'Ajuntament.

El Punt (24-Juny-2008)


23 de juny del 2008

El tortosí Daniel Arasa carrega contra els culebrots de TV3 pels seus valors

El periodista tortosí ha entrat en una agra polèmica amb TV3 pels valors i conceptes de la societat que transmeten sèries de ficció com Ventdelplà, Zoo o El cor de la ciutat. En un article publicat dimecres passat al diari La Vanguardia, l'actual president del Grup d'Entitats Catalanes de la Família va comparar els culebrots de Televisió de Catalunya amb taurons i mosquits, i convidava els seus dirigents polítics i periodístics a analitzar els valors que transmeten aquestes sèries, i per tant a aplicar-los als seus propis fills si creuen que són vàlids. Segons Arasa, a TV3 hi ha menys televisió escombraria que en altres canals, però per això és una brutícia "que fa més mal". Com llegim avui a l'E-Notícies, l'article d'Arasa ha tingut la rèplica, també a les pàgines salmó de La Vanguàrdia, de l'escriptor i guionista Josep Maria Benet i Jornet, que ha acusat el periodista tortosí de tenir un "comportament injuriós i falaç". A més, li ha recordat que a les sèries de TV3 no només han "mostrat amb normalitat els col·lectius de gais i lesbianes", sinó que fins i tot han arribat a presentar unes "noces homosexuals". Pel que sembla, el que més ha molestat Benet i Jornet, que signa la seua rèplica la costat de Javier Olivares, és que Arasa els comparés amb mosquits que caldria "fumigar" de TV3. D'altra banda, a la fotografia podeu veure Arasa entregant un premi a l'actor Joan Pera, una de les cares històriques de Televisió de Catalunya. Si us fixeu, comprovareu que el guardó reprodueix el monument a la família que tenim en una rotonda a l'entrada de Tortosa.

Foto: Hazteoír.org


Tortosa també va animar 'La Roja' i va celebrar la victòria espanyola als carrers

Tortosa no va evitar ahir sumar-se a la celebració ciutana per la victòria de la selecció espanyola contra Itàlia, en el partit de quarts de final de l'Eurocopa de futbol. Ja al vespre, quan va començar el partit, els carrers estaven deserts i fins i tot en una via sempre molt transitada, com és l'avinguda Colom de Ferreries, no se sentien ni cotxes ni motos. A casa ens vam preguntar pel poc ambient de festa major que hi havia al barri, però després vam caure que la gent devia estar mirant el partit. Amb l'arribada dels gols d'Espanya a la tanda de penals, van començar a sonar alguns petards, que algú encara podria confondre amb els coets prematurs de Sant Joan. Però quan va acabar el partit i es va confirmar que la selecció espanyola superava la maledicció dels quarts de final, l'avinguda Colom i altres carrers cèntrics es van començar a omplir de cotxes que feien sonar els clàxons. La celebració sorollosa va durar fins a la matinada.
A més, avui hem sabut que al sopar de germanor que celebraven els veïns de Ferreries, al passeig de l'Ebre, s'estava seguint el partit per televisió, i que a més van connectar a la megafonia del recinte de festes la narració que la cadena Ser estava fent del partit. Queixalada de bou estofat i gol d'Espanya... L'èxtasi total va arribar quan el català Cesc Fàbregas va marcar el penal definitiu, que feia que Espanya puga jugar una de les semifinals contra Rússia. Algú s'imagina què hagués passat si un català, que a més a més s'ha negat a fitxar pel Real Madrid, arriba a fallar el penal decisiu?

Foto: EFE

La variant de l'eix de l'Ebre

Un cop superada la crisi de la sequera i la conseqüent polèmica per l’intent frustrat de transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona, el govern de la Generalitat està molt interessat a donar la imatge que fa moltes coses al territori. I que si no es fan més inversions, o si no es fan més de pressa, és perquè a l’Ebre sempre diem que no a tot. Un exemple clar d’això és el desdoblament de l’eix de l’Ebre (C-12) per l’oest de Tortosa i Roquetes, que ha generat una forta oposició social perquè trinxa la pedania tortosina de Vinallop i la zona de xalets del Canalet. L’Ajuntament tortosí ja fa anys que va deixar clar, amb una unanimitat gens habitual, que volia la variant encara més a l’oest, però Carreteres s’ha enrocat a imposar el traçat que farà més mal. Qui ha dit que no, per tant, no és el territori, sinó els governants de la capital.

Presència (22-Juny-2008)

Tortosa vol més pisos protegits per fer un complex «menys elitista» a Vinallop

La concentració d'habitatge públic al sector i les millores ambientals poden desbloquejar el projecte

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha confirmat que han demanat un percentatge més alt d'habitatges protegits al complex turístic que l'empresa Tortosa Golf Resort té previst construir a la pedania de Vinallop. Segons el conveni signat ara fa dos anys entre el mateix Ajuntament i la promotora, la urbanització de 1.130 habitatges només havia de reservar-ne el 10% per posar-los a la venda amb alguna mena de protecció pública. El conveni establia que una part dels habitatges protegits es farien al nucli de Vinallop, però l'actual govern municipal vol que es facin a la mateixa urbanització, per deixar clar que no serà un complex «elitista». Amb aquestes millores, Bel vol aconseguir el consens polític amb el seu soci de govern, que havia votat en contra l'antic projecte.

«Hem demanat a l'empresa que incrementi el percentatge d'habitatges protegits, i també que construeixi tots aquests pisos al mateix sector», va explicar Ferran Bel. Així, l'alcalde va recordar que el conveni que van firmar l'Ajuntament i la promotora Tortosa Golf Resort establia que el 10% dels 1.130 habitatges de la urbanització es posarien al mercat amb algun tipus de protecció pública. De fet, el juliol del 2006, l'Ajuntament va informar que el conveni –signat amb l'empresa en una reunió a porta tancada– definia que un centenar de les cases que s'havien de construir estarien en «algun tipus de règim de protecció pública»; i també que una part dels habitatges protegits es construirien al mateix nucli de Vinallop, fora del sector requalificat per fer la urbanització.
Fa dos anys, l'Ajuntament va vendre la mesura de construir una part de l'habitatge públic a l'actual nucli urbà de Vinallop com una manera de potenciar el creixement urbanístic de la pedania, on actualment viuen unes 400 persones. Però el govern actual, format per CiU i ERC, ha interpretat aquest compromís d'una manera diferent. El govern de Ferran Bel ha valorat que és millor que tot l'habitatge protegit es concentri a la urbanització, amb un percentatge més alt que el 10% previst en el conveni. L'objectiu és atraure més compradors potencials i «deixar clar» que no es tracta d'un complex «aïllat i elitista», sinó d'una urbanització «sostenible en tots els aspectes». Tot i això, l'alcalde va precisar que l'Ajuntament encara no ha tancat l'acord amb la promotora, si bé considera que l'empresa serà receptiva amb els canvis de criteri del govern actual.

>Informe de sostenibilitat

El projecte de Tortosa Golf Resort va rebre un fort sotrac la tardor passada. L'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental, que depèn dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va rebutjar l'informe de sostenibilitat ambiental (ISA) de la modificació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) que havia de permetre la requalificació urbanística. En concret, es tracta de convertir 127 hectàrees de sòl no urbanitzable en sòl urbanitzable delimitat, per construir-hi la urbanització amb un miler d'habitatges, un camp de golf amb 18 forats i una escola de golf, un hotel i un port fluvial. Bel va explicar que l'empresa ja té molt avançat el nou informe de sostenibilitat, i que està incorporant una sèrie de millores ambientals al projecte per convèncer el govern de la Generalitat.

>Consens polític

Ara mateix, l'altre repte és ampliar el consens polític sobre la urbanització i el camp de golf de Vinallop. ERC, el soci de govern de CiU, va votar en contra del projecte en l'anterior mandat. Però la diferència és que cap dels dos regidors actuals formava part de l'anterior consistori, i que el republicà Ricard Forés va evitar polemitzar sobre el projecte durant les passades eleccions municipals. En qualsevol cas, Bel creu que amb els canvis que s'estan introduint al projecte n'hi haurà prou per acabar de convèncer ERC, però també per ampliar el consens polític. «És un projecte profitós i de futur per a la ciutat, i per això estem intentant millorar-lo», va dir Bel. Només Jaume Forcadell (ICV), que lamenta que no s'haja tractat a la comissió d'Urbanisme, és contrari al projecte, ja que PSC i PP hi donen suport.

El Punt (23-Juny-2008)

22 de juny del 2008

«Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)» passa del bloc al paper i es presenta a Tortosa

La història del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) és sobretot la història d'un bloc d'internet. Ahir, els seus autors, Mir Roy i Manel Riu, van presentar la novel·la, editada per Cossetània Edicions, a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en un acte organitzat per l'associació Blocaires Ebrencs. La protagonista, Mireia Galindo, va ser la primera musa eròtica de la blocosfera catalana, amb un bloc molt popular perquè parlava de política, d'educació, de viatges i sobretot de sexe. Com deia en el primer escrit del 21 d'abril del 2006, a Mireia li agradava «la política, la fideuada, el sexe, llegir, votar Esquerra a les autonòmiques i Convergència a les generals». El punt de vista era el d'una noia d'uns 25 anys, professora d'institut, que escrivia amb sentit de l'humor, faltes d'ortografia i amb una innocència intencionada, explicant les seues experiències, fantasies i pensaments més íntims. Només més endavant va saber-se que Mireia Galindo era, en realitat un personatge de ficció, creat a quatre mans per un matrimoni de professors de secundària de Benavarri, a la Franja de Ponent.
El bloc va deixar d'actualitzar-se amb noves històries ara farà un any, el 25 de juny de l'any passat, però Manel Riu i Mir Roy van continuar molt actius a internet, a través d'un compte al servei d'internet Twitter. A més, tant Riu com Roy van participar el febrer d'enguany en el dinar de germanor de la segona edició de l'Ebrebloc, i és per això que l'entitat Blocaires Ebrencs van decidir convidar-los ahir a presentar el seu llibre. Mireia Galindo també va tenir una rèplica al territori, el bloc Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat, que fa pocs dies ha deixat de publicar.

El Punt (22-Juny-2008)

Diari de Tarragona fa el salt a la web 2.0

El Diari de Tarragona ha aprofitat la renovació del seu web a internet per convertir-lo en un espai 2.0. A més de tenir un disseny molt més visual i clar, basat en colors amables com són el blanc i el blau, el nou web busca des del principi la interacció amb el lector. Així, se'ns proposa una primer enquesta sobre temes de consum i també es convida el lector a enviar a la redacció del diari les seues notícies, fotografies, vídeos i comentaris. De fet, s'ha habilitat l'opció de deixar comentaris en cadascuna de les notícies, tot i que és necessari registrar-se com a usuari a través del sistema Open ID, que ja ha esdevingut un dels estàndards d'internet. També es poden comentar les galeries d'imatges, que estan agrupades per àlbums. A més, és possible subscriure's a les notícies a través de fils RSS, a totes o bé només a les d'aquella secció que més ens interessa. A més de comentar-les, també podem compartir les notícies a través de serveis com Digg, Menéame, Delicious, Tecnhorati i Yahoo. La secció del temps utilitza un mapa de Google, i els lectors ja han pogut participar en una entrevista al nou director general del Nàstic, Antoni Pinilla. Finalment, també és possible subscriure's a les cartes al director, així com llegir els blocs La Plumilla, d'Antoni Coll, i El Mirador, d'Alex Saldaña. La veritat és que no està gens malament, per començar.

21 de juny del 2008

La PDE encara té «molts dubtes» que l'Estat haja derogat el transvasament


La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) encara té «dubtes molt seriosos» que el reial decret llei 3/2008 del 21 d'abril, que autoritzava el transvasament urgent a l'àrea metropolitana de Barcelona, haja quedat derogat pel govern de l'Estat. El portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, va explicar ahir que un dels advocats del moviment social els ha advertit que el Consell de Ministres del 6 de juny no va derogar el decret amb un altre reial decret llei, sinó que es va limitar a deixar «sense vigència» les mesures previstes. «Ho estem estudiant a fons, perquè hem comprovat que en cap moment es parla de derogació del decret», va afegir-hi Panisello. El portaveu va assenyalar que aquesta indefinició provoca un cert neguit a la PDE, que dimecres a la nit va tractar de la situació, durant la reunió de la intercomarcal. «Si aquest decret no es deroga completament, es podria tornar a activar en qualsevol moment, si el govern de l'Estat considera que es repeteixen les circumstàncies que van justificar-lo», va interpretar. Així, Panisello va instar algun representant del govern català o de l'Estat a aclarir la situació legal del transvasament, així com de les expropiacions de les finques afectades per la construcció de la canonada. La PDE també va confirmar que la festa del 12 de juliol per celebrar l'aturada del transvasament no es farà a la plaça dels Mercats, sinó al passeig central del parc de Tortosa.

El Punt (21-Juny-2008)

L'Orfeó Tortosí rep la medalla d'or de la ciutat

L'Orfeó Tortosí va rebre ahir al vespre la medalla d'or de la ciutat, la distinció més important que atorga l'Ajuntament. De fet, des de la recuperació de la democràcia, només l'han rebut la residència d'ancians Sant Miquel Arcàngel, el rei Joan Carles I i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Per això, el president de l'Orfeó Tortosí, Ramon Garcia, va assenyalar que la medalla d'or és «la major distinció» que l'entitat podia obtenir, i va declarar-se «nerviós i molt emocionat» durant el seu discurs. L'acord per atorgar la medalla d'or a l'Orfeó Tortosí es va prendre per unanimitat a l'abril del 2007, a proposta de l'exregidor Lluís Martín (ERC), però el novembre passat, ja amb el nou consistori, es va designar instructor de l'expedient el regidor Joan Caballol. L'alcalde Ferran Bel va destacar ahir que l'Orfeó Tortosí ha estat un referent cultural a la ciutat, i que durant la seua història centenària ha portat «amb orgull i molta dignitat» el nom de Tortosa.

El Punt (21-Juny-2008)

Ferreries obre les festes dels barris de Tortosa amb correfoc i ciclisme

El barri tortosí de Ferreries-Sant Vicent va obrir ahir el cicle festiu dels diferents barris de Tortosa amb una festa infantil i una baldanada popular. Al vespre, el grup de diables del barri, Llampec Nois, van protagonitzar un correfoc i una exhibició pirotècnica en què també van participar el Boc de Tortosa Jordiet i el grup de percussió Boctukada. Amb tot, el punt àlgid de la jornada era la vetllada de ciclisme en pista que la penya Ja Arribarem va organitzar al velòdrom de l'estadi municipal, en què participaven components de la selecció olímpica espanyola, de la selecció catalana i d'una selecció de ciclistes de l'Ebre.
Les festes de Ferreries continuen avui amb el repartiment de panoli, un concurs de pesca al riu i la recuperació del concurs de guinyot. A la nit hi haurà el ball en honor de les pubilles Mireia Rojas, Paula Anguera i Alejandra Andrea Cassini. La música anirà a càrrec de l'orquestra Bambú. Demà a la nit es farà un sopar de germanor, amb bou estofat i el duet Elegance, però l'acte més destacat de les festes serà la tradicional revetlla de Sant Joan, dilluns, amb el quartet Lazaro's Show.

El Punt (21-Juny-2008)

Ecologistes en Acció critica el pla d'actuacions de la central nuclear d'Ascó I

L'entitat Ecologistes en Acció va denunciar ahir, a través d'un comunicat, la «falta de sentit» del pla d'actuacions per a la central nuclear d'Ascó I, que dimecres va aprovar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Segons l'entitat, ja ha transcorregut més de mig any des que hi va haver l'incident que va derivar en la fuita de partícules radioactives cap a l'exterior dels edificis de contenció d'Ascó I. En aquest sentit, Ecologistes en Acció considera que un pla d'aquestes característiques «només podria exigir-se» si en realitat s'hagués derivat d'una actuació que fos «responsable, eficaç i transparent», per part dels autors materials i de l'organisme supervisor. Per tant, l'organització ecologista no comparteix el criteri del CSN perquè creu que li atorga una apreciació favorable. A més, considera que l'únic servei que pot oferir el CSN passa per la redacció d'un informe que aconselli el tancament anticipat d'aquesta central nuclear. De fet, Ecologistes en Acció manifesta que el que hauria de fer el CSN és requalificar l'accident a nivell 3 en l'escala INES de successos nuclears. A més, va lamentar que el CSN restés importància a l'última aturada no programada de la nuclear de Vandellòs II.

El Punt (21-Juny-2008)

Detinguts prop de Sagunt els dos presumptes autors del doble crim de Tortosa

Ahir a la tarda era un secret a veus a Tortosa i la notícia va acabar de confirmar-se al vespre. La Guàrdia Civil va detenir ahir, a la població de Masamagrell, prop de Sagunt, els dos germans que la policia havia identificat com a presumptes autors del doble crim que la nit de dijous es va cometre a la Costa de Capellans, al barri del Castell. Segons les mateixes fonts, els dos joves són també germans del noi de 18 anys que dijous també havia estat detingut com a còmplice, i que ja ha quedat en llibertat amb càrrecs, després d'haver prestat declaració davant del jutge. Els fets van produir-se poc després de les deu del vespre al número 23 del carrer Costa de Capellans, un dels més degradats del nucli antic de Tortosa. Tot indica que agressors i víctimes, que finalment sembla que pertanyen a la mateixa família, es van discutir per un afer de drogues, tot i que la vídua d'una de les víctimes va negar que el seu marit tingués intenció de comprar substàncies estupefaents, i que la discussió va ser perquè va demanar els altres joves que deixessin de vendre droga al barri. En qualsevol cas, els detinguts haurien disparat amb una escopeta amb els canons retallats a la primera víctima, José Manuel Salvadó Gabarri, de 28 anys, i després haurien apunyalat mortalment la seua mare, Concepción Gabarri Gabarri, que tenia 54 anys.

Més informació a El Punt:
-
Detenen al País Valencià els dos germans acusats del doble crim de Tortosa

20 de juny del 2008

Maten una mare i el seu fill en una baralla per drogues al nucli antic de Tortosa

La policia deté un dels quatre implicats en els fets, però encara busca els dos germans que haurien comès el crim

Un jove de divuit anys era ahir a la nit l'únic detingut relacionat amb el doble crim ocorregut dimecres a Tortosa, en què van morir un noi i la seua mare durant una disputa per drogues. Els fets van produir-se poc després de les deu del vespre al número 23 del carrer Costa de Capellans, un dels més degradats del nucli antic. Tot sembla indicar que compradors i venedors, que podrien ser família, no es van posar d'acord en la transacció, i els agressors van marxar i van tornar poc després armats amb una escopeta i una navalla. Els acusats, que la policia ja ha pogut identificar, van disparar amb una escopeta amb els canons retallats a l'home, José Manuel Salvadó Gabarri, de 28 anys, i després van apunyalar mortalment la mare, Concepción Gabarri Gabarri, de 54.

Tot i que del lloc dels fets van fugir quatre persones, la Policía Nacional buscava ahir dos germans que podrien ser de la mateixa família de les víctimes com a principals responsables d'haver disparat dos trets al pit amb una escopeta de canons retallats al noi, així com també d'haver clavat dues punyalades a la seva mare. Els acusats haurien comès el crim després de mantenir una disputa per un desacord en el preu de la venda de droga amb les víctimes (de les quals ara per ara es desconeix si pertanyien a un clan rival dels suposats agressors). En aquest sentit, tant José Manuel Salvadó Gabarri com la seua mare, Concepción Gabarri Gabarri, són membres d'una de les famílies gitanes més antigues i conegudes de Tortosa. L'home, a banda, feia només un parell de setmanes que havia sortit de la presó, i li constaven disset detencions per diversos delictes contra la propietat privada.
Els agents van dur a terme un escorcoll d'una casa del mateix carrer, ja que un dels acusats s'hi va amagar just després dels fets. En no trobar-lo, es van dirigir al domicili de la seva mare, que també està en una de les places pròximes, tot i que aquest segon intent també va ser frustrat. A banda, a causa de la gravetat del succés, ahir els pocs veïns del carrer Costa de Capellans eren reticents a parlar del que sabien o havien escoltat. Amb tot, un d'ells va explicar que al número 23 només hi vivia una noia amb el seu fill d'un any, que podria ser la dona de Salvadó Gabarri. De fet, pel forat –aparentment de bala– que hi havia a la porta de l'habitatge es podia veure un bressol, una taula parada per al sopar, un biberó i una capsa de galetes. Al damunt d'un petit armari també hi havia alguns marcs amb fotografies del nadó. Però segons el mateix home, el forat de la porta no era de dijous a la nit, sinó d'algun altre episodi anterior. La noia vivia sola i feia pocs dies que havia tornat el seu marit, que no sortia «gairebé mai». De vegades rebien visites curtes de la mare del noi, d'una altra noia jove i de diversos familiars, però «res feia pensar» que la casa fos un punt de venda de droga.

>Un antic mercat de la droga

La Costa de Capellans és un dels carrers que uneixen la plaça de l'Absis de la Catedral amb el castell de la Suda, on hi ha un parador de turisme de quatre estrelles. Però el carrer és un dels més degradats i conflictius del nucli antic de Tortosa. Fa uns anys, les famílies gitanes de clans rivals havien traçat una ratlla al mig del carrer, i si algú gosava travessar-la sabia que s'arriscava a rebre un cop de pedra des d'algun balcó. «Ara el carrer ha millorat una mica», va assegurar ahir un veí, ja que s'han enderrocat algunes de les cases on es venia la droga i s'han netejat molts solars. De fet, la previsió de l'Ajuntament és fer una reforma integral de tot el barri del Castell. «Però quan hi ha soroll, avisem la policia i moltes vegades ni es molesten a vindre, perquè ja saben què s'hi trobaran», va afegir. Aquest mateix ciutadà, a més, va recordar que potser va sentir els trets, però que els va confondre amb els petards que els xiquets han començat a tirar pel barri, com cada any poc abans de Sant Joan.

El Punt (20-Juny-2008)

19 de juny del 2008

Tortosa traslladarà part de la Festa del Renaixement per les obres al nucli antic

Les avançades de Sant Joan passen a ser un espai central i el mercat d'època s'instal·larà al llarg del passeig de Ronda

Les obres que ja s'estan fent en alguns carrers del nucli antic de Tortosa han obligat l'organització de la Festa del Renaixement, que enguany se celebrarà del 24 al 27 de juliol, a adaptar-se i trobar nous espais. La principal novetat és que el recinte fortificat de les avançades de Sant Joan es convertirà en un espai central i permanent de la festa, després que s'hagin fet actuacions puntuals en edicions passades. En la mateixa línia, el mercat d'època també s'instal·larà al llarg del passeig de Ronda, i la mostra d'oficis, a la pujada del castell, de manera que els visitants de la festa es trobaran, gairebé sense adonar-se'n, a un pas de les avançades de Sant Joan. Ahir van presentar un avanç del programa oficial de la XIII Festa del Renaixement, que tindrà un pressupost de 400.000 euros.

«Una part de la programació també està pensada perquè la gent es trobe, caminant i sense pensar-ho, a un pas de les avançades de Sant Joan», va explicar ahir el director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs. El nou responsable de l'organització va comparèixer al costat de l'alcalde, Ferran Bel, i del regidor de Festes, Jordi Folqué, al pati dels Reials Col·legis (que enguany es torna a incorporar als espais de la festa, després del parèntesi de l'any passat per les obres al carrer Sant Domènec). Tomàs va poder avançar bona part del programa oficial d'actes, i Bel va destacar que el programa de la XIII Festa del Renaixement s'ha pogut «complementar millor que en altres edicions», i que el fet que hi hagi obres al nucli antic s'ha de veure com «una oportunitat» per descobrir nous espais del nucli històric. De fet, l'alcalde va dir que l'edició d'enguany es recordarà per haver consolidat les avançades de Sant Joan com un espai estable de la Festa del Renaixement.
Així, Tomàs va avançar que al recinte fortificat es podrà veure un dels muntatges més emblemàtics de la Festa del Renaixement. És el cas de l'espectacle La taverna d'Enrico, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que enguany no podrà representar-se al Casal Tortosí per unes obres que es faran a la plaça de Sant Joan. En canvi, al nou espai de les avançades s'habilitarà un escenari que tindrà el doble d'aforament que l'antic convent de Sant Joan.
A més, al mateix recinte fortificat també es tornarà a fer, les nits de divendres i dissabte, l'espectacle de gran format El despertar de les avançades, i serà l'escenari del campament de Bretten, amb sortida i arribada de diferents grups itinerants. «La novetat amb relació a altres anys és que les avançades de Sant Joan seran un lloc d'activitat permanent, en què hi haurà coses des de les nou del matí fins a les tres de la matinada», va voler remarcar l'alcalde. De fet, les avançades també seran l'escenari de la Taverna del Pou, una de les més populars de la Festa del Renaixement, que enguany no podrà ocupar la plaça de Sant Joan per les obres que s'hi han de fer.
En aquest sentit, Bel va confirmar que enguany hi ha 22 sol·licituds per instal·lar tavernes de la Ruta de la Saboga, una xifra «rècord», i el director de la Festa del Renaixement va assenyalar que finalment potser en seran més. Així, tant Bel com el regidor de Festes, Jordi Folqué, també van destacar la implicació dels comerciants, dels voluntaris i de les entitats locals dedicades a la cultura popular i tradicional. «La festa continua tenint un gran component de projecció internacional; però és el primer cop que totes les entitats de Tortosa participen amb actes i espectacles d'una gran qualitat, molts dels quals seran exportables», va dir Bel.

>Tornen les «Gàrgoles» i arriben noves propostes

El nou director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, va explicar que enguany hi haurà una seixantena d'espectacles, amb més de 600 actors de fins a 45 companyies i entitats diferents, que faran més de 300 funcions. Una de les novetats més importants serà la Marxa dels Trasts, dissabte a la nit, quan un seguici amb torxes recorrerà la ciutat per recordar els diferents gremis i barris que defensaven la Tortosa del segle XVI. Altres novetats seran l'estrena de l'obra teatral Molt soroll per no res, del grup Tamquam, així com La juguesca dels Déus, la nova proposta del cor Tyrichae. El concert de gran format de dissabte serà a càrrec de la Lira Ampostina, que interpretarà un repertori inspirat en les novel·les de cavalleries. A més, enguany tornaran les gàrgoles humanes de la Compagnie du Chaland, un dels espectacles més aplaudits en passades edicions. Altres novetats seran el campament històric d'Avinyó i el Pregoneret i els Abanderats de la Festa, amb la participació d'actors infantils.

El Punt (19-Juny-2008)

«La filosofia no cura, però ens ajuda»

El llibre «Més Plató i menys Prozac» va servir per divulgar l'assessorament filosòfic. Ara, el tortosí Enric Carbó ha obert la primera consulta d'assesoria filosòfica al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

-Però en què consisteix l'assessorament filosòfic?
-«És un pràctica professional que es basa en una relació d'ajuda per poder afrontar certs tipus de problemes i de patiments, però amb les eines de la filosofia. En realitat, s'han utilitzat des de fa més de 2.000 anys per resoldre problemes humans, però ara s'usen amb un propòsit més específic i per solucionar algun problema concret que la persona consultant vulga aclarir.»

-Però com s'aplica la filosofia, que habitualment tracta de problemes generals, per solucionar qüestions personals i de cada individu?
-«La filosofia treballa en qüestions generals, però sempre amb la voluntat d'aplicar-les a realitats concretes. De fet, l'ètica és la filosofia pràctica, perquè respon a la pregunta què he de fer? La resposta, des del punt de vista acadèmic, és molt fàcil, ja que sempre s'ha de fer allò que és bo. Però a la vida no saps quina decisió triar, i moltes vegades és aquesta sensació de bloqueig el que ens fa patir. Òbviament, no dic la decisió que el consultant ha de prendre, però sé com fer-li veure les implicacions i les conseqüències que pot tenir la seua decisió, així com els pressupòsits que l'estan fent actuar d'una determinada manera. Poso tots els elements al damunt de la taula, i l'ajudo a prendre la decisió.»

-Quin tipus de consultes atén?
-«L'assessorament filosòfic pot servir per resoldre problemes personals, però també per a empreses i institucions que vulguen aclarir objectius i desenvolupar la seua responsabilitat social corporativa. Ara he començat a donar-me a conèixer, tinc una pàgina web [http://www.filo.cat/], i bàsicament atenc qüestions personals i de propòsit de la vida. Sobretot, són consultes molt lligades a les relacions i a la soledat. També he estat treballant amb gent que té càncer, i que necessiten parlar dels valors vitals. El filòsofs estoics deien que no manem en allò que ens passa, però sí en les respostes a les coses que ens passen. Moltes vegades confonem els conceptes i ens veiem com a víctimes de les circumstàncies, i ens fem un relat i un discurs molt negatiu de la nostra realitat. Per exemple, no és el mateix dir que la vida és molt cara que dir no guanyo prou diners. El llenguatge és menys abstracte del que ens pensem. De fet, la filosofia no cura, però ens pot ajudar a afrontar millor la vida.»

-Potser és simplificar-ho, però amb això ens vol dir que la gent s'hauria de tornar a prendre la vida amb filosofia?
-«No se m'havia acudit, però potser sí, perquè no es tracta d'una cosa acadèmica. De vegades, utilitzo filòsofs com Plató, Kant i Nietzsche, però això potser al consultant no li interessa. Kant va parlar dels conflictes de deures, i sobre el tema de la felicitat sé el que deia Aristòtil, però a les consultes no els uso directament. Agafar-se la vida amb filosofia vol dir prendre-se-la amb racionalitat; però això no implica evitar les emocions, que també es poden educar i anar treballant-hi. Molts de patiments ens vénen per emocions que ens sobrepassen, o potser perquè la nostra visió del món no està ben construïda.»

-En temps de crisi com l'actual, la filosofia ens dóna les respostes?
-«Crec que sí, però no m'atreviria a donar receptes per a tothom. Amb tot, estic convençut que la filosofia és una eina molt útil per viure. Al llarg de la història sempre hi ha hagut crisis, i cada època ha buscat les seues respostes. En realitat, la filosofia és tan mil·lenària com aquestes teràpies que per tenir més èxit s'anuncien amb l'etiqueta de mil·lenàries... Però la diferència és que la filosofia se'n surt de la tendència que tenim, i més a la nostra època, d'intentar patologitzar-ho tot. Ara tot es medicalitza i sempre hi ha algú que em curarà del que tinc. La filosofia és més útil perquè parteix de la responsabilització de qui busca una llum per resoldre situacions concretes. De vegades intentem delegar en algú les conseqüències del nostre patiment, però la filosofia ens posa al davant totes les peces del puzle, perquè adquirim més consciència de la nostra vida.»

-Els psiquiatres i psicòlegs no l'acusaran d'intrusisme professional?
-«No, perquè l'assessorament filosòfic no és contrari o substitut del tractament psicològic o psiquiàtric. De vegades pot ser complementari. No hem de curar ningú, ni tampoc pretenc tractar cap patologia. La nostra missió és tractar amb persones racionals, que són capaces d'assumir responsabilitats sobre la pròpia vida, i també actuar sobre la seua incoherència».

El Punt (19-Juny-2008)

Disqus for Marfanta