30 d’agost del 2008

La línia d'evacuació de la Terra Alta ja arriba a prop dels Pesells

La plataforma de la Terra Alta critica el govern per haver ignorat la consulta popular

Les obres de la línia que evacuarà l'electricitat produïda al polèmic parc eòlic dels Pesells ja han arribat molt a prop d'aquesta serra d'Horta de Sant Joan, tot i que encara no han superat el límit del terme de Caseres. Amb l'objectiu de manifestar el seu desacord, la plataforma de la Terra Alta va concentrar-se ahir al matí amb una seixantena d'activistes, que van recriminar a la Generalitat que haja autoritzat les obres, tot i el rebuig dels veïns. Fa cinc mesos, Horta va oposar-se al projecte en referèndum.

Una seixantena d'activistes de la plataforma de la Terra Alta van concentrar-se ahir al matí davant de les obres del ramal de la línia d'alta tensió que servirà per evacuar l'electricitat produïda pels parcs eòlics de la comarca. Els manifestants van simular la inauguració de l'última torre de la línia, que segons el portaveu Xavier Fortuño ha estat desplaçada per la societat eòlica Aerta només els metres necessaris perquè quedés emplaçada dintre de Caseres, just al límit amb l'inici del terme d'Horta de Sant Joan.
Fortuño va criticar l'actuació del govern català, que va titllar de «burla, agressió i humiliació» als veïns d'Horta. En aquest sentit, Fortuño va recordar que el 16 de març van votar massivament en contra del projecte eòlic a la serra dels Pesells. Una consulta que va registrar una alta participació, de fins al 81%, i en què el 77,6% de la població es va manifestar en contra del projecte. Amb tot, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ja va advertir al març que la consulta que havia convocat l'alcalde no s'ajustava al marc legal, i que només era un sondeig per saber l'opinió dels veïns d'Horta de Sant Joan. De fet, el govern català, un cop vistos els informes favorables del projecte, va autoritzar el parc dels Pesells amb 17 molins i 49,6 MW de potència, perquè el considera «necessari» per aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció amb energies renovables. Segons Fortuño, la Generalitat practica una política de «fets consumats», i sospiten que el sondeig va fer-se després d'haver-se atorgat l'autorització administrativa. A més, va recordar que li falten alguns permisos, i que les obres del ramal de la línia estaven condicionades a l'aprovació definitiva del parc eòlic dels Pesells, un fet que continua pendent del contenciós administratiu presentat per la plataforma i per alguns veïns.

El Punt (30-Agost-2008)

Fotomuntatge: Pesells-Noticias Terra Alta

Alternativa per Horta insta els regidors a dimitir en bloc si el govern impulsa el parc dels Pesells

El regidor d'Alternativa per Horta (ApH), Jesús Carbó, va instar ahir la resta de regidors d'Horta de Sant Joan a abandonar la corporació en bloc, si finalment la Generalitat declara d'utilitat pública el parc eòlic dels Pesells. La proposta d'ApH, presentada al ple d'ahir al migdia, inclou la petició d'un estudi jurídic per determinar com aquesta situació podria entorpir la concessió de la llicència d'obres a l'empresa. Per la seua banda, l'alcalde Àngel Ferràs (CiU) va acusar el govern de «donar l'esquena» al municipi, però no va acceptar la proposta d'ApH de dimitir en bloc. De moment, el govern d'Horta s'aferra a la modificació de les normes subsidiàries d'urbanisme, que preveu prohibir la instal·lació de parcs eòlics al terme. Al ple d'ahir van assistir-hi una cinquantena de veïns.

El Punt (30-Agost-2008)

L'oposició al Xerta-Sénia serà el «cavall de batalla» de la PDE la propera tardor

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja ha començat a definir quina serà la seua línia d'actuació en els propers mesos, i l'oposició al canal Xerta-Sénia serà el seu principal «cavall de batalla». Així ho va explicar el portaveu, Joan Antoni Panisello, que va assenyalar que la PDE està molt preocupada per la rapidesa i la magnitud de les obres de la torre d'impulsió que s'està construint a Xerta. «La cosa clama al cel, ja que encara no hi ha cap projecte de regadiu ni se sap quant costarà l'aigua als pagesos, però les obres són d'una envergadura excessiva», va dir Panisello. De fet, va comparar la torre amb les xemeneies que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) té a l'Ampolla i a l'Hospitalet de l'Infant. «Començarem fent visites pedagògiques a les obres, perquè la gent vegi sobre el terreny que amb una torre així es podria transvasar l'aigua de l'Ebre al nord del País Valencià; en canvi, els pagesos reguen amb uns pous que ja tenen amortitzats, i que proporcionen una aigua de més qualitat», va afegir-hi. El portaveu va concloure que la PDE també vigilarà de prop els projectes per fer nous assuts al riu i els intents de la Generalitat per recuperar la interconnexió de xarxes.

El Punt (30-Agost-2008)

L'Ametlla de Mar tornarà a convocar el concurs de projectes per 10 milions

L'equip de govern de CiU a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar va rebutjar dijous totes les propostes que els grups de l'oposició (PSC, ERC i PP) havien presentant en bloc, per forçar un ple extraordinari que revoqués el concurs per adjudicar la redacció de projectes urbanístics per valor de 10 milions d'euros. Abans, en la junta de govern, CiU havia decidit acceptar alguna de les esmenes de l'oposició, però finalment va optar per votar contra els plantejaments dels grups de l'oposició. Amb tot, el concurs serà convocat de nou, amb un termini de concurrència més llarg (l'anterior era d'un mes i mig), i tot eliminant el fix per temeritat, per aprofitar el moment econòmic actual i afavorir una possible rebaixa en el procés d'adjudicació. L'equip de govern va argumentar la seua posició pel fet que ja havia acceptat bona part de les mesures que havien plantejat a la junta de govern. A més, els dos regidors del PP van situar-se finalment al costat del govern, en votar negativament el primer punt, que era el que reclamava la retirada del concurs. Tot seguit, el grup del PP també va abstenir-se en el segon punt, ja que algunes de les mesures reclamades ja havien estat assumides pel govern.

El Punt (30-Agost-2008)

Tortosa avança i fa avui la proclamació de les pubilles i el pregó de la Cinta

L'Ajuntament de Tortosa ha decidit avançar enguany una setmana la tradicional proclamació de la reina i la reina infantil de les festes de la Cinta 2008, que enguany se celebraran del 6 al 13 de setembre. Així, el passeig central del parc municipal Teodor González serà avui l'escenari, a partir de les set del vespre, de la proclamació de Sofia Lombarte i de Laia Lamas, així com de la imposició de bandes i insígnies de l'orde de l'Atxa a la resta de pubilles i pubilletes. Tot seguit, també tindrà lloc el pregó de la Cinta 2008, que enguany ha de pronunciar el director del campus de les Terres de l'Ebre de la URV, el doctor Azael Fabregat.

El Punt (30-Agost-2008)

29 d’agost del 2008

Els alcaldes de la zona de Vandellòs es rebel·len per la falta de transparència

Ecologistes en Acció vol que sancionin la central per haver impedit l'accés als bombers de la Generalitat

Les crítiques per la gestió que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) va fer de l'incendi registrat diumenge a la central nuclear Vandellòs II es multipliquen. Els alcaldes i equips de govern de l'Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant van emetre ahir un comunicat conjunt per lamentar la lentitud amb què es van activar els plans d'emergència, i per reclamar «més transparència informativa» als propietaris de la central. A més, Ecologistes en Acció va reclamar l'obertura d'un expedient sancionador a l'ANAV, per haver negat l'accés dels bombers de la Generalitat al recinte.

El comunicat conjunt dels alcaldes i dels equips des govern de l'Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant volia mostrar el «descontentament» dels ajuntaments per la situació viscuda diumenge, a partir de l'incendi que va afectar la central nuclear Vandellòs II i que va suposar l'activació del pla PENTA en fase zero. Els alcaldes van manifestar ahir la seua preocupació per l'incident, però especialment pel protocol d'actuació que es va seguir per comunicar els fets als municipis de la zona d'influència de la central. Segons el mateix comunicat, el temps que es va tardar a comunicar els fets a les autoritats locals va ser «excessiu», ja que no es va rebre cap notificació fins una hora i mitja més tard, a través d'una trucada de la subdelegada del govern a Tarragona, per anunciar l'activació del PENTA. La majoria dels ajuntament signants troben a faltar «informació directa i exhaustiva» per part de l'ANAV, que fins a més de quatre hores després no va enviar un «breu i poc aclaridor» missatge curt de mòbil (SMS) per informar dels fets. «Les explicacions per part de la central nuclear a la majoria d'ajuntaments del radi d'influència no es van produir fins més de 24 hores després, i posteriorment del ressò mediàtic de l'incident», hi afegeixen. Els alcaldes també consideren que la proximitat de la nuclear a la població, i més en una època com l'estiu quan aquesta es multiplica per l'arribada de turistes, «requereix una major transparència i seguiment dels fets per part dels diferents organismes implicats» en la gestió d'una situació d'emergència. En aquest sentit, assenyalen que la «falta de transparència informativa» no és un fet aïllat, i recorden el descobriment de partícules radioactives a l'exterior de la central nuclear d'Ascó, després de la fuita del novembre. En aquest context, els alcaldes han reclamat al govern de l'Estat i al Consell de Seguretat Nuclear la revisió de les actuacions a seguir en casos d'emergència nuclear, així com l'avançament dela reunió de la comissió de seguiment de la central, prevista pel proper 17 de setembre, perquè siga convocada el 10 de setembre. A més, demanen «un major compromís» informador a l'ANAV i les empreses Endesa i Iberdrola.

>Expedient sancionador

Ecologistes en Acció va denunciar ahir l'actitud «negligent» de l'ANAV, davant la seua negativa a col·laborar amb el pla d'emergència nuclear després de l'incendi de diumenge a Vandellòs II. L'entitat recorda que l'incendi a l'edifici de turbines va requerir que s'activés, per ordre del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i amb «una remarcable lentitud», el pla d'emergència nuclear de Tarragona (PENTA). L'entitat remarca que els bombers no van accedir al lloc del sinistre fins mitja hora més tard, «després d'una llarga negociació», per fer una valoració dels danys. Ecologistes en Acció «deplora» que els responsables de la central nuclear obstaculitzessin la feina dels bombers de la Generalitat, tot i que finalment l'incendi va ser sufocat pel mateix Cos de Bombers de Vandellòs II. L'entitat reclama un expedient sancionador, que hauria de servir el CSN per tenir nous arguments que justifiquin la retirada de la llicència d'explotació als titulars de Vandellòs II. De fet, els inspectors del CSN continuaven ahir investigant les causes de l'incendi. Encara es desconeix si l'interior del generador elèctric es va danyar, i si això complicarà la seua reparació.

>Contra el magatzem

Ecologistes en Acció també va criticar ahir l'adjudicació, per part d'Enresa, del disseny i construcció del magatzem temporal individualitzat (MTI) de la central d'Ascó. Segons l'entitat, aquesta adjudicació és «inoportuna», tenint en compte que la gestió de les centrals catalanes no passa pel seu millor moment. A més, afirma que l'adjudicació és «del tot inacceptable», ja que l'MTI permetrà que la central d'Ascó puga funcionar indefinidament. «Això beneficiarà els propietaris de la central, que com que no es prenen mesures extraordinàries podran funcionar sense una suspensió cautelar del permís d'explotació», afirmen en un comunicat. De fet, Ecologistes en Acció valora que l'adjudicació del magatzem és un acte de suport a l'ANAV, just en un moment en què la successió d'incidents fa que es qüestioni la seua gestió i la seua cultura de seguretat.

El Punt (29-Agost-2008)

Més informació:
-FRONT COMÚ DELS EQUIPS DE GOVERN DELS CINC AJUNTAMENTS DE L’ÀREA NUCLEAR DE VANDELLÒS (Bloc de Jordi Jardí, alcalde de Tivissa)

Foto: Energiadiario.com

Malestar veïnal per obres imprevistes a l'avinguda Felip Pedrell de Tortosa

Les obres de millora del paviment que ahir al matí van fer-se a l'avinguda Felip Pedrell, en el tram comprès entre l'antic escorxador i el pont de l'Estat, van provocar una queixa formal de l'associació de veïns Centre-Nucli Històric. L'entitat veïnal va lamentar-se, tant a l'alcalde com al cap de la policia local, que no s'informés de l'inici de les obres, que els treballs no es fessin de nit, i que no s'habilités una sortida de vehicles des del nucli antic cap al centre de la ciutat. Així, els vehicles que s'incorporaven a la plaça Agustí Querol des del carrer Bonaire només podien accedir al pont de l'Estat, ja que el carrer Pintor Gimeno estava tallat. Els conductors amb destí al centre o al barri del Temple havien de passar a l'altra banda de l'Ebre, travessar tot el barri de Ferreries i retornar al marge esquerre a través del pont del Mil·lenari. Amb tot, no hi havia cap agent que regulés el trànsit, i només un operari amb una tanca impedia l'accés, cosa que va provocar embussos de trànsit al migdia. La millora del paviment en aquest tram de l'avinguda Felip Pedrell s'ha fet un cop s'ha enllestit la reforma integral al tram de Remolins.

El Punt (29-Agost-2008)

La plataforma es concentra avui contra el parc eòlic dels Pesells

La plataforma de la Terra Alta ha convocat per avui al matí una concentració a la zona dels Pesells, per protestar contra el projecte que preveu instal·lar un parc eòlic en aquest paratge d'Horta de Sant Joan. De moment, no han avançat els tràmits administratius que haurien de permetre la instal·lació del parc, però la plataforma anima els veïns a mobilitzar-se contra el projecte, que ja va ser rebutjat en una consulta popular convocada per l'Ajuntament el 16 de març. La plataforma ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el projecte, i espera que doni els seus fruits, però la realitat és que les torres de la línia d'evacuació elèctrica ja avancen pel terme del municipi veí de Caseres, amb l'objectiu de transportar l'electricitat que generin els molins instal·lats als Pesells. A més, la plataforma també qüestiona l'estratègia de l'Ajuntament, que no va afegir-se al seu recurs i va deixar exhaurir el termini per presentar-ne un de propi. La concentració començarà a les nou del matí a la plaça Catalunya, i posteriorment es traslladarà en caravana fins a la zona dels Pesells. Després, la plataforma anima els veïns a presenciar el ple que hi haurà a la una del migdia, per intentar «aclarir» la situació actual del projecte.

El Punt (29-Agost-2008)

28 d’agost del 2008

La plataforma del Sénia adverteix que l'Estat aprovarà tot el projecte Castor

El col·lectiu compleix el seu primer any amb el repte d'ampliar la mobilització al conjunt del territori

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat aquest agost el seu primer any de funcionament, amb sentiments contradictoris. El moviment social ha aconseguit que Alcanar rebutgi el projecte Castor, que preveu un dipòsit submarí de gas i una plata de tractament a la població veïna de Vinaròs; però el suport polític ha anat de més a menys, per les «pressions» de les cúpules dels partits i de l'empresa, que ja ha contactat amb els propietaris de les finques. A més, ara s'ha fet públic un polígon d'indústries inflamables a Traiguera, i la plataforma adverteix que l'Estat autoritzarà en breu la planta terrestre i el gasoducte.

Un dels portaveus, Joan Ferrando, va fer ahir una valoració «totalment positiva» del primer any del col·lectiu, sobretot quant a la feina interna de la plataforma. El 2 d'agost del 2007 va publicar-se la sol·licitud del projecte Castor, i la plataforma va coordinar una mobilització ciutadana sense precedents als dos costats del riu Sénia. Primer, la plataforma es va dedicar a buscar i difondre la informació, ja que l'expedient del projecte Castor tenia uns 600 folis que calia fotocopiar i digitalitzar, per donar a conèixer la magnitud d'un complex que es projectava a Vinaròs, però a tocar del terme d'Alcanar. Així, amb una inversió d'uns 1.290 milions d'euros, l'empresa Escal UGS preveu construir un magatzem submarí per emmagatzemar-hi 1.300 milions de metres cúbics de gas. A més, el projecte també inclou un gasoducte i una planta de tractament terrestre, que podrien començar a funcionar en tres anys i mig. «Aquí tothom es va sentir molt colpit per la notícia, sobretot en l'àmbit local, però després les cúpules dels partits van transmetre a les bases els seus punts de vista a favor del projecte Castor», va lamentar.
En aquest sentit, Ferrando va remarcar que els grups de pressió polítics i econòmics a favor del projecte Castor estan funcionant a la perfecció, i que l'assignatura pendent de la plataforma del Sénia encara és «aconseguir que la mobilització tinga abast territorial», ja que fins ara s'ha localitzat molt a Alcanar. «L'oposició ciutadana s'anirà fent més gran quan la gent comprenga la magnitud del projecte i que tot això tira endavant, però potser després serà massa tard», va afegir-hi. Segons el portaveu, aquesta mateixa setmana s'ha sabut que Traiguera, també al Baix Maestrat, ha aprovat un pla d'urbanisme que reserva mig milió de metres quadrats d'un polígon per a indústries inflamables. «El 10% d'aquest polígon estarà ocupat per una empresa que embotellarà gas butà, però la resta segurament estarà ocupat per empreses que d'alguna manera estaran vinculades al projecte Castor», va pronosticar Ferrando. «Un dels nostres temors era que el projecte Castor convertís les terres del Sénia en un gran complex dedicat a la indústria del gas, i sembla que les nostres sospites s'estan confirmant», va insistir el portaveu. Ferrando també va avançar que durant la primera quinzena de setembre tothom espera que el govern de l'Estat aprove i publique la sol·licitud d'Escal UGS per construir la planta terrestre i el gasoducte. Al maig, l'Estat va autoritzar l'empresa a fer l'explotació del dipòsit submarí, i l'Ajuntament de Vinaròs també va confirmar la idoneïtat dels terrenys en què s'instal·laria la planta terrestre.

>Compra de les finques per uns 36.000 euros el jornal de terra

El portaveu de la plataforma del Sénia, Joan Ferrando, va precisar ahir que l'aprovació definitiva de tot el projecte Castor servirà, com a mínim, per saber quines són exactament les finques afectades per la planta terrestre i el gasoducte. Fins ara, la plataforma té indicis de la zona afectada perquè l'empresa ja hauria contactat amb els propietaris de les finques que resulten afectades pel projecte. «Els estan oferint fins a 36.000 euros per jornal, que és el doble del preu de mercat de la terra, tot i que primer els van dir que les finques havien de ser expropiades», va explicar Ferrando. El portaveu va detallar que la plataforma s'està coordinant amb alguns propietaris, però que molts ja han acceptat vendre i que altres s'estan agrupant i assessorant legalment «per aconseguir més diners». L'aprovació de la part del projecte Castor que faltava per tramitar, ja que al maig només van autoritzar-ne la construcció i explotació del dipòsit submarí, podria concretar-se durant la primera quinzena de setembre, amb els esperats informes d'impacte ambiental.

El Punt (28-Agost-2008)

Imatge: Diari NO TAN A PROP

El vent i la llibertat són efímers

El Museu del Vent de l'Aldea perilla per la falta de suport institucional, però sobreviu a internet

El vent com a fenomen meteorològic és, amb el riu, un dels elements identitaris de les Terres de l'Ebre. També el vent com a cultura i com a font d'energia, ja que el territori concentra la majoria de bandes de música i també de projectes de parcs eòlics de Catalunya. El Museu del Vent de l'Aldea, creat físicament l'any 2003 a partir d'una associació no governamental, té molt a veure amb tot això però va més enllà. De fet, va començar sent un equipament museístic per gestionar el patrimoni cultural associat al vent, així com els coneixements i les representacions del vent en la ciència i la geografia, en l'art i la literatura, o bé en la cultura popular... Però fins i tot un dels impulsors, el geògraf i museòleg Edmon Castell, reconeix que és difícil explicar què és el Museu del Vent amb poques paraules, ja que el museu també ha servit per parlar de la llibertat i del «moviment real que aboleix l'estat de coses present». Per això, el Museu del Vent està dedicat a la gent en moviment, a les persones per qui els llocs estan en construcció permanent.
El Museu del Vent, que va instal·lar-se en una nau avícola rehabilitada de l'Aldea, va ser possible gràcies a l'esforç i l'enginy de moltes persones, inclosos paletes, fusters, electricistes, pintors, pagesos i dibuixants de grafits. De fet, la seu del Museu del Vent és un exemple més de les debilitats i les fortaleses d'un projecte museogràfic com aquest, sorgit de la societat civil i sense el suport decidit de cap institució per impulsar-lo de manera sostinguda. Castell, que ara treballa a Colòmbia en el disseny d'una xarxa de 25 museus universitaris situats en sis ciutats diferents, explica que en realitat el Museu del Vent és un museu «deslocalitzat, no necessàriament lligat a un edifici o un territori concret». Amb tot, com a museòleg, Castell també defensa la «corporeïtat» del Museu del Vent, però hi afegeix que el més important és la gent que fa investigació i que genera activitat al voltant del vent i el seu patrimoni cultural. De fet, el Museu del Vent és actualment més actiu a través d'internet (http://www.museudelvent.net/), però els seus responsables també són conscients que la xarxa és una ferramenta que «dóna més cos» a aquells museus que ja existeixen, tenen seu física, estan sempre oberts i compten amb suport institucional. El Museu del Vent de l'Aldea va fer la seua última exposició fa un any, però accepta visites en grups, que es poden concertar al telèfon 977 440 826.

>Llums antifranquistes

L'última exposició del Museu del Vent de l'Aldea va ser sobre els penells de les Terres de l'Ebre. Abans, va produir l'exposició Al vent del món, camins i llocs de l'antifranquisme a les Terres de l'Ebre, que va ser un petit reconeixement a Armand Castell (1923-2005), un exiliat republicà a França i vell militant anònim del PSUC. A més, l'exposició també va suposar un dels últims homenatges al fotoperiodista i polític tortosí Pepe Ramos, que va morir al juliol. El Museu del Vent es nodreix d'aportacions privades en forma de donacions i cessions de negatius i contactes fotogràfics, dibuixos, aparells, material etnològic i documentació personal.

El Punt (28-Agost-2008)

Foto: Museu del Vent

L'alcalde de l'Aldea encara no convenç la plataforma per una solució a l'N-340

L'estratègia negociadora que ha reobert l'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu, per accelerar les obres de la variant de la carretera N-340 i alliberar els peatges de l'AP-7, no acaba de convèncer la Plataforma Aldeana. A través d'un comunicat, la junta de la plataforma acusa Andreu d'haver-los exclòs de les últimes reunions i de voler «fer passar gat per llebre» als ciutadans de l'Aldea. Segons la plataforma, no caldria acudir al Ministeri de Foment per accelerar la mesura d'alliberament dels peatges, ja que això seria competència de la Generalitat. Així, la plataforma vol recordar que l'alcalde pertany a ERC, un dels socis del tripartit, però que «sembla que Andreu es mogui en la política de la confusió de les preguntes, les taules rodones i els viatges a Madrid». El mateix comunicat també lamenta que l'alcalde haja suspès provisionalment les mobilitzacions, sense pensar en allò que puga fer la Plataforma Aldeana. De fet, la plataforma critica que Andreu continue parlant en nom del col·lectiu, que assegura que segueix fent «gestions» i proposarà «altres solucions» al problema del pas de l'N-340 pel centre de l'Aldea. Finalment, la Plataforma Aldeana també es pregunta per quin motiu es va impedir la manifestació de l'1 d'agost, amb l'enviament de policies antiavalots.

El Punt (28-Agost-2008)

27 d’agost del 2008

L'Ampolla aprova el seu primer POUM i fixa un creixement sostenible fins als 6.000 habitants

L'Ajuntament espera absorbir part del desenvolupament turístic previst al Delta

L'Ajuntament de l'Ampolla ha aprovat inicialment el seu pla d'ordenació urbana municipal (POUM), el primer des que va aconseguir la independència del Perelló. L'alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, va explicar ahir que els objectius principals del pla són compactar i donar continuïtat al nucli urbà, protegir el paisatge i el patrimoni natural, i obrir el primer vial de circumval·lació del poble. El POUM preveu un creixement «sostenible» fins als 6.000 habitants, amb 4.000 habitatges nous.

Sancho va detallar que, en realitat, el procés de redacció del primer POUM de l'Ampolla va començar fa quatre anys; però que van haver d'ajornar la seua tramitació per la suspensió de planejaments i llicències que va imposar el pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya. Ara l'Ajuntament ha aprovat el document de forma inicial, i després de la publicació ahir al Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha obert un període d'al·legacions de dos mesos. Amb tot, l'allargarà fins a principi d'any, amb l'objectiu d'incloure «el màxim possible» de suggeriments i d'observacions dels grups polítics, de les entitats i dels ciutadans. «Allargarem el procés més enllà del que marca la llei, fins que hi hagi al·legacions, i les contestarem perquè ens serveixin d'anàlisi», va afirmar l'alcalde de l'Ampolla. En aquest sentit, Sancho va calcular que el nou POUM encarà trigarà un parell d'anys més a entrar en vigor, ja que també haurà de passar els diferents tràmits a la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre.
L'alcalde va assenyalar que els objectius principals del POUM són compactar el nucli urbà i corregir la dispersió de les noves urbanitzacions, així com protegir el centre històric de l'Ampolla. Sancho va explicar que un dels condicionants que ha hagut d'afrontar l'equip redactor, del despatx Torres Capell Associats, ha estat el fet de no conèixer el traçat definitiu del desdoblament de la carretera N-340. Aquest traçat és clau perquè l'Ampolla necessita obrir un vial de circumval·lació pel nord, que quedaria connectat amb el desdoblament de l'N-340 i permetria anar d'una banda a l'altra de la població sense interrupció, cosa que ara no és possible. Segons Sancho, el POUM també estableix que l'Ampolla ha d'estar a punt per absorbir el creixement residencial i d'establiments hotelers i turístics que per motius mediambientals no podrien instal·lar-se al Delta. Amb tot, el POUM de l'Ampolla defineix també unes mesures de protecció del seu patrimoni natural, com la creació d'una pantalla verda a la zona del Roquer o la protecció municipal de la bassa de les Olles. A més, projecta un creixement «sostenible», amb uns 4.000 habitatges nous que se sumarien als 2.000 actuals. L'increment de població seria semblant, tot passant dels 3.600 habitants censats a la previsió de 6.000 habitants d'aquí a 25 anys.

>Amb vocació de territori i sense repetir errors passats

L'Ampolla ha volgut redactar un pla amb vocació territorial, que preveu el creixement de població i la demanda residencial que hi haurà al Baix Ebre amb la posada en marxa del polígon Catalunya Sud. Però el POUM estableix mesures d'estalvi d'aigua (com les dobles xarxes de reg, el reaprofitament, la recollida d'aigua de pluja o el foment de les piscines comunitàries), així com per protegir el paisatge. De fet, a la primera línia del sector del Roquer només es podran construir habitatges típics del Delta, per evitar l'impacte visual des de la plana deltaica. «Si féssim un POUM només en clau municipal, ens equivocaríem, perquè l'Ampolla ha de presentar les seues credencials de fer les coses bé al Delta», va dir l'alcalde. De la mateixa manera, el consistori també desclassificarà els terrenys urbanitzables que té al nord per evitar l'impacte a la planta alta, i agruparà les urbanitzacions per compactar el nucli urbà. «Assumim els errors del passat, però no els volem repetir», va afegir Francesc Sancho.

El Punt (27-Agost-2008)

La PDE reprèn avui l'activitat amb l'alerta per la nova interconnexió

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) reprèn avui la seua activitat amb la primera reunió de la intercomarcal després de les vacances d'estiu. Al damunt de la taula hi haurà temes com la participació de la PDE en l'ofrena de les festes de la Cinta, i també caldrà decidir si aquest dissabte assisteixen com a convidats en un acte convocat a Saragossa per l'organització de l'Expo 2008. El portaveu Manolo Tomàs va recordar que la PDE s'havia mostrat crítica amb l'Expo «oficial», i que només havien donat suport als actes «alternatius» promoguts per les entitats socials i els grups ecologistes de l'Aragó. Però sobretot, l'altre tema que analitzarà la PDE serà el nou escenari després de les declaracions del director de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs, que la setmana passada va insistir en la interconnexió de xarxes, i va dir que mantenen la idea de captar aigua del Segre per portar-la fins a la conca del Llobregat. «També ens preocupa la rapidesa amb què estan construint la torre d'impulsió del Xerta-Sénia, ja que el canal podria servir per portar aigua de l'Ebre cap al sud», va afegir-hi. Tomàs va recordar que la Generalitat i l'Estat volen assolir pactes amb els regants per transferir l'aigua «sobrant». A més, va acusar-los de buscar l'esgotament del moviment social, que abans de l'estiu ja va advertir que a la tardor podria haver-hi novetats «preocupants».

La nova comissió 11 de Setembre commemorarà els 300 anys de la caiguda de Tortosa

Vuit entitats de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat van anunciar ahir que han constituït la comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu de commemorar amb un acte unitari els 300 anys de la caiguda de Tortosa. Enguany s'ha complert el tercer centenari de l'ocupació borbònica de Tortosa en la guerra de Successió, ja que el 15 de juliol del 1708 les tropes de Felip de Borbó van entrar definitivament a la ciutat, després d'un mes de setge. Un any abans, el 25 d'abril del 1707, amb la batalla d'Almansa s'iniciava «la dominació política, militar, econòmica i social de l'Estat espanyol sobre els Països Catalans», segons afirmen els membres de la comissió. En aquest sentit, les entitats que ja s'han adherit a la comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre són Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila de Campredó, els Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, el Casal Popular Panxampla de Tortosa, l'entitat La Sirga de Tivenys, l'Assemblea de Joves de Vinaròs i el Casal Popular del Sénia, també de Vinaròs. Per tant, amb l'objectiu de commemorar els tres segles d'«ocupació», el 12 de setembre organitzaran un acte unitari al nucli històric de Tortosa, per «potenciar la diada popular i reivindicativa, amb associacions i col·lectius de la societat civil, més enllà de les celebracions institucionals que s'hi puguen fer» l'11 de setembre. De fet, l'Ajuntament ja ha anunciat que enguany la conferència institucional de la Diada serà a càrrec de la nova presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, Alícia Gamundi.
D'altra banda, Tortosa era fins ahir una de les capitals de comarca que encara no havien confirmat la seua participació en la campanya de la comissió 100 anys d'Estelada, que pretén que els ajuntaments pengin aquesta senyera al balcó consistorial durant la Diada. De moment, ja s'han adherit a la campanya vint municipis, entre els quals hi ha quatre capitals de comarca i entre els quals no en figura cap de l'Ebre. L'any passat, la senyera va onejar per primer cop en solitari a Tortosa per la Diada, i també el 5 de juliol passat, durant els actes per rememorar el setge i la caiguda de Tortosa.

El govern de l'Ametlla de Mar accepta suspendre el concurs per redactar projectes per 10 milions

L'equip de govern de CiU a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar va anunciar ahir que suspendrà i tramitarà novament el concurs obert per adjudicar un contracte de 10 milions d'euros, per a la redacció de diferents projectes de planificació urbanística. Així, el portaveu del govern, Antoni Montagut, va manifestar la intenció d'acceptar algunes de les demandes dels grups de l'oposició (ERC, PSC i PP), i que s'havien de sotmetre a votació en el ple extraordinari que havien forçat per demà al migdia. Concretament, el govern d'Andreu Martí es compromet a ampliar el termini de presentació d'ofertes, així com a eliminar el límit de rebaixa per temeritat. Els tres grups de l'oposició havien forçat la setmana passada un ple extraordinari per anul·lar el concurs, ja que criticaven que un contracte tan important es convoqués durant el mes d'agost, tot sol·licitant documents que només podria aportar una empresa que ja conegués el concurs. A canvi, el govern de CiU espera que «desapareguin els fantasmes» i que l'oposició deixi de fer acusacions «que no tenen cap fonament».

El Punt (27-Agost-2008)

26 d’agost del 2008

El festival Ebre Terra de Vent convida el Japó i grups d'Escòcia, Polònia i Romania

La mostra internacional reunirà a Tortosa els nipons Wadaiko Akari i Mei Trio, una banda de gaiters i músics dels Balcans

Els carrers i les places de Tortosa seran l'escenari, de l'11 al 14 de setembre, de les actuacions de la sisena edició del Festival Internacional Ebre Terra de Vent, que enguany tindrà el Japó com a país convidat. Així, la cultura japonesa estarà representada pels grups Mei Trio i Wadaki Akari, demostracions de cuina nipona, arts marcials i bonsais, un petit festival d'anime i una exposició d'urushi, l'art decoratiu més tradicional i representatiu del Japó. A més, formacions catalanes com la Banda Unió Musical de Tarragona o la Cobla Ciutat de Cornellà compartiran cartell amb la banda femenina Belle Époque (Polònia), els gaiters de la Reading Pipe Band (Escòcia), els romanesos Tandarica Orkestar, i el grup Synchronicity, que són una banda de tribut a The Police.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va acompanyar ahir el director del Festival Internacional Ebre Terra de Vent, Xavier Bertomeu, en la presentació de la sisena edició de la mostra, que enguany tornarà a celebrar-se emmarcada en el programa d'actes de les festes de la Cinta. Bertomeu, que va remarcar que el festival es troba «camí de la consolidació», va valorar molt positivament que l'Ebre Terra de Vent repetisca un any més dintre del programa oficial de la festa major de Tortosa. El director del festival va recordar que l'Ebre Terra de Vent barreja el concepte del vent climatològic, molt habitual a les Terres de l'Ebre, i la importància dels instruments de vent al territori. Segons Bertomeu, el festival pretén ser un aparador de la música de vent que es fa arreu del món, i per tercer any consecutiu hi haurà un país convidat, enguany el Japó, que centrarà el cartell oficial i també les activitats complementàries.
Els caps de cartell seran enguany el grup Wadaiko Akari i Mei Trio, i tots dos actuaran a Tortosa el dia 12 de setembre. Wadaiko Akari, que és un grup de taiko, un timbal tradicional del Japó amb un so que pretén incentivar la reflexió, arribarà a Tortosa expressament per fer dues actuacions dins del festival; al migdia, a la plaça de l'Ajuntament i al vespre, al parc municipal. Per la seua banda, Mei Trio és un grup liderat per l'argentí Horacio Curti, expert en shakuhachi, una flauta japonesa construïda amb canya de bambú i que se subjecta de forma vertical, com la flauta dolça. Curti, que viu a Barcelona, està acompanyat per Alessandra Rombolá (flautes) i Esteban Algora (acordió).

>El gat Doraemon i una banda amb més de 50 noies

Altres activitats relacionades amb el Japó seran l'exposició Les belleses d'urushi, sobre aquest art decoratiu japonès i que es podrà veure al vestíbul de l'antic cinema Fèmina, i una petita mostra de cinema anime. Així, al teatre Felip Pedrell es projectaran El castillo ambulante i El viaje de Chihiro, totes dues del mestre de l'animació japonesa Hayao Miyazaki, i Doraemon Animal Planet, ja que el gat còsmic ha estat nomenat ambaixador cultural del Japó. A més, també hi haurà degustacions de cuina japonesa al restaurant El Parc, a càrrec de la xef Toshiko Taura, i demostracions de bonsais i d'arts marcials. D'altra banda, altres atractius del sisè Ebre Terra de Vent seran la banda polonesa Belle Époque, formada només per noies, i també els gaiters escocesos de la Reading Pipe Band. El director del festival, Xavier Bertomeu, va remarcar que portar una banda de gaiters d'Escòcia era un dels reptes pendents del festival. Bertomeu també va destacar la participació de la Tandarica Orkestar, una banda amb músics catalans i romanesos amb temes propis, clàssics del circ i peces balcàniques.

El Punt (26-Agost-2008)

Pots consultar el programa complet del festival clicant aquí.
Foto: Festival Internacional Ebre Terra de Vent

L'alcalde de l'Aldea i el conseller Nadal reclamaran a l'Estat l'alliberament dels peatges

L'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu (ERC), va anunciar ahir que durant el mes de setembre preveu entrevistar-se amb el secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán. L'objectiu de la reunió, en la qual estaria acompanyat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, serà negociar l'alliberament dels peatges de l'AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre i accelerar l'aplicació de la mesura durant la construcció de la futura variant de la carretera N-340. De fet, segons va dir Andreu, va ser Nadal qui va proposar la trobada amb Morlán, durant la reunió que van mantenir a Barcelona la setmana passada. Concretament, la petició al secretari d'estat passarà per «extreure» la partida corresponent en la negociació dels fons de la disposició addicional tercera de l'Estatut, per avançar la seua aplicació de forma «urgent». La reunió encara no ha estat sol·licitada oficialment, però hauria de ser demanada de forma imminent perquè l'objectiu és que el govern de l'Estat puga incloure la partida en el seu projecte de pressupost general per al 2009. Andreu, que va comparèixer acompanyat pels altres portaveus municipals per demostrar unitat d'acció, va explicar que les recents reunions amb càrrecs polítics i institucionals han obert una nova fase de negociacions, després de catorze mobilitzacions veïnals i diferents assembles populars. Amb tot, l'alcalde de l'Aldea no va tancar la porta a aquesta fase de manifestacions, però va dir que si la negociació dóna bons fruits «no caldrà que la gent torni a prendre mesures».

El Punt (26-Agost-2008)

25 d’agost del 2008

La desconfiança antinuclear, és exagerada?

Un incendi va afectar ahir al matí la sala de turbines de la central nuclear Vandellòs II, i va obligar els gestors de la central a activar el Pla d'Emergència Nuclear a Tarragona (PENTA). El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), va ser informat d'un incendi en el generador elèctric i que s'havia activat la prealerta d'emergència del Pla d'Emergència Interior (PEI), però tot seguit el CSN va recomanar activar el PENTA en situació zero, fins que al cap d'una estona el foc va quedar extingit pel cos de bombers de la mateixa central. El CSN va afirmar que no va haver-hi cap perill per a la població o el medi ambient, però els ecologistes ja han assegurat que l'incident va ser greu, i han tornat a reclamar que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que agrupa els elèctriques Endesa i Iberdrola, es quedi sense el permís d'explotació de totes les centrals catalanes. De fet, van recordar que l'incident d'ahir és molt semblant que el que va fer tancar Vandellòs II. Potser ha arribat un moment en què tots plegats estem massa obsessionats i magnifiquem cadascun dels incidents que registren les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, posant-los tot al mateix sac de fets gravíssims. Però la realitat és que la notícia d'aquest incendi arriba just la mateixa setmana en què el CSN feia pública la seua proposta de sanció per la gestió que els titulars de les nuclears catalanes van fer de la fuita radioactiva a la central d'Ascó, el novembre passat. Avui ens diuen que ahir al matí no va passar res greu a Vandellòs. Però per començar, el diari El Mundo publica que els bombers de la Generalitat no van poder accedir a la central perquè els hi van barrar el pas. Algú s'aposta un euro que durant els propers dies o setmanes no sortiran a la llum pública més coses estranyes? Com a mínim, ens mereixem el dret a desconfiar...

Més informació:
-Un incendi en el generador de Vandellòs II obliga a activar el pla d'emergència nuclear (El Punt)
Foto: Otro mundo es posible

Càsting a Deltebre per sortir en una pel·lícula històrica sobre l'expulsió dels moriscos

La població de Deltebre serà aquesta tarda l'escenari d'un càsting per contractar extres, amb motiu del rodatge d'una pel·lícula històrica sobre el procés d'expulsió dels moriscos. La productora Sagrera TV, que va difondre la setmana passada un anunci a través de l'Ajuntament de Tortosa, té previst filmar a partir del setembre una pel·lícula a les platges del Delta, i que s'estrenarà al 2009 tot coincidint amb el 400 aniversari de l'ordre d'expulsió dels moriscos decretada per Felip III, un fet que ja vam poder veure recreat per a  la ficció en l'obra de teatre musical Mar i cel, de la companyia Dagoll Dagom, i que va ser especialment dur per a la societat i l'economia de les Terres de l'Ebre. El títol de la pel·lícula encara no s'ha donat a conèixer, però el setmanari La Veu de l'Ebre va publicar divendres que un dels actors protagonistes podria ser el veterà Fernando Guillén. Sagrera TV, que en aquests moments també es troba produïnt la minisèrie sobre Marisol que s'estrenarà a Antena 3, ha convocat per aquesta tarda un càsting a Deltebre, a través del qual triarà algun dels figurants que participaran en la pel·lícula. Les proves es duran a terme a partir de les cinc de la tarda al centre obert Delta XIC, a l'avinguda Goles de l'Ebre. L'equip de càsting ha fet una crida a persones de totes les edats, però sobretot a aquelles que ja tenen algun tipus d'experiència en el món de la interpretació. De fet, també s'hauria posat en contacte amb diferents grups de teatre amateur del territori, per trobar actors que puguen interpretar alguns personatges amb diàlegs breus.

23 d’agost del 2008

Front comú dels alcaldes per evitar el tancament de les estacions de tren d'Ascó, Flix i Riba-roja

L'Adif podria eliminar els serveis, tot i que la zona té dos plans d'emergència

Els alcaldes d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre han decidit coordinar-se per evitar el tancament de les estacions, després de les denúncies sindicals sobre la possible reducció dels serveis ferroviaris al nord de la Ribera d'Ebre. Rafel Vidal (CiU), Pere Muñoz (ERC) i José Luis Aparicio (PSC) van reunir-se dimecres amb la subdelegada del govern a Tarragona, que els va dir que tampoc tenia informació de primera mà sobre les intencions de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif).

El neguit de Vidal, Muñoz i Aparicio té l'origen en les denúncies efectuades pels sindicats CGT i CCOO, que fa un mes van advertir que l'Adif pretén reduir els serveis a les estacions d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre entre els dies 15 d'agost i 1 de setembre, com a conseqüència de l'aplicació «d'innovacions tecnològiques». Els sindicats van alertar que les millores comportarien la reducció de llocs de treball, així com un empitjorament en l'atenció als viatgers, en la venda de bitllets, en el servei d'informació i en la comunicació d'incidències a la línia. Però el que més ha sorprès els alcaldes és que ningú més els ha informat de la decisió de l'Adif de reduir o suprimir els serveis. De fet, sospiten que la mesura s'ha pres durant els mesos d'estiu perquè encara passés més inadvertida.

>La situació és més crítica a Ascó

L'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, va recordar que l'estació d'aquesta població també dóna servei a la gent de municipis veïns com ara la Fatarella, Vinebre i la Torre de l'Espanyol, i que a més és l'única de la zona que s'inclou dins del nucli urbà. Fins ara, tenia servei a partir de les dues del migdia, però amb la reestructuració prevista per l'Adif podria deixar de tenir-lo. Només Flix tindria servei des de les dues del migdia fins a les sis del matí; i Riba-roja d'Ebre, des de les sis del matí fins a dos quarts de tres de la tarda, només de dilluns a divendres, mentre que ara estaven obertes les 24 hores del dia tots els dies de la setmana. «Però Ascó es quedarà sense servei i per tant sense vigilància a l'accés a l'estació i a les vies», va advertir Vidal. L'alcalde va lamentar que l'Adif demostra «molt poca sensibilitat» per una zona amb un pla d'emergència nuclear i un pla d'emergència del sector químic. «A més, els últims mesos s'ha intensificat el trànsit de mercaderies, i si hi hagués algun incident no hi hauria ningú per activar els plans d'actuació», va dir. Sensibilitzats per la fuita radioactiva del novembre a la central d'Ascó, els alcaldes van reunir-se dimecres amb la subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès. «La trobada va ser molt cordial, però la subdelegada ens va dir que tampoc sabia res», va dir Vidal. «L'Adif està actuant d'una forma molt xocant», va lamentar l'alcalde asconenc.

>Reunions amb Foment, l'Adif i Protecció Civil

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, va remarcar que el més greu és que ningú sap «si són certs» els «rumors» sobre la reducció del servei a les tres estacions. «Només sabem allò que ens han dit els sindicats, i pensem que no es poden suprimir uns serveis sense informar el govern de l'Estat ni els ajuntaments afectats», va assenyalar. Per això, Aparicio va anunciar que han sol·licitat diferents reunions amb el Ministeri de Foment i amb els màxims responsables de l'Adif i de Protecció Civil. «Per aquí circulen trens de mercaderies amb productes que reaccionen violentament si entren en contacte amb l'aigua, i si tanquessin les estacions ningú podria activar els plans d'emergència», va recordar l'alcalde d'Ascó. Rafel Vidal va afegir-hi que els trens també travessen túnels, i que la proximitat de la central nuclear d'Ascó i del polígon químic de Flix desaconsellaria el desmantellament de les estacions. «A més, l'atenció al client és important, ja que som una comarca amb molta gent gran, que sense personal a les estacions se sentiria desemparada», va concloure Vidal.
D'altra banda, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va remarcar que el nord de la Ribera d'Ebre no es pot quedar sense el servei a les estacions. «Estem parlant d'unes poblacions evacuables si hi hagués qualsevol incident químic o nuclear», va dir. El senador flixenc, que també va lamentar el mutisme de l'Adif, va reiterar que caldria destinar la sanció econòmica a la central d'Ascó a millorar la seguretat. «La megafonia és un desastre i no funciona, s'informa poc la població del risc químic i nuclear, la flota de vehicles de protecció civil està envellida, a Riba-roja d'Ebre tenen un pont però no una carretera, i caldria accelerar el desdoblament de l'eix de l'Ebre entre Rasquera i Flix», va enumerar Muñoz.

El Punt (23-Agost-2008)

Foto: Tresncat.com

Els veïns de Xerta es mobilitzen per salvar de la ruïna el molí de l'assut

Una manifestació reclamarà el 21 de setembre l'acció urgent de la Generalitat

Una agrupació de veïns de Xerta s'ha posat en marxa per intentar salvar l'antiga casa molí de l'assut, una construcció del 1575 que es troba en un estat de degradació molt avançat, tot i que està protegida per la Generalitat. Els veïns ja han convocat una marxa lenta per l'eix de l'Ebre (C-12) que es farà el 21 de setembre, així com una diada popular per reclamar la intervenció urgent del govern català. De fet, va ser la Generalitat la que va protegir el molí de les obres de la central hidroelèctrica de Xerta.

Els veïns de Xerta ja han demanat a la Subdelegació del Govern el permís per poder manifestar-se a l'eix de l'Ebre el 21 de setembre, amb una marxa lenta que sortirà de la plaça de l'Ajuntament en direcció al camí de la central hidroelèctrica, fins a arribar a la casa molí de l'assut. Segons el president de l'entitat, Robert Pascual, en arribar desplegaran una pancarta de cinc metres amb el lema Generalitat, salvem el molí de l'assut de Xerta, i després d'una sèrie de parlaments es farà una cadena humana i hi haurà un esmorzar de germanor. Pascual va denunciar que algú ha tapat amb pintura una pintada seua al molí, que deia SOS Salveu-me, i va explicar que en la convocatòria participaran els alcaldes d'Aldover, Tivenys i Benifallet. A més, la comissió de govern de Xerta també es reunirà per tractar del tema. Pascual també va destacar el suport que han rebut del president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre. Finalment, els veïns han demanat permís al gerent de la central hidroelèctrica, per utilitzar la passarel·la d'accés a la casa molí.
De fet, la construcció de la central va condicionar la història de la casa molí, abandonada pels últims inquilins cap al 1920. La Generalitat va posar entrebancs al projecte, amb criteris de protecció mediambiental i del patrimoni, ja que la hidroelèctrica afectava una part de l'antiga presa àrab. Així, el molí està protegit com a bé cultural d'interès nacional, però fins ara cap administració ha fet res per recuperar-lo. El 1995, el veí que ara lidera el moviment per salvar la casa molí també va organitzar la protesta en favor de la construcció de la central. Finalment, l'empresa es va comprometre amb l'Ajuntament a rehabilitar la casa molí i urbanitzar l'accés, però les obres no van fer-se per la negativa i una denúncia dels propietaris del molí.

>De qui és ara el molí?

El molí de l'assut va construir-se l'any 1575, per ordre de la ciutat de Tortosa perquè Xerta i altres pobles de la zona poguessen moldre el blat. L'edifici, una de les poques construccions industrials renaixentistes que es conserven a Catalunya, va funcionar fins a principi del segle XX, quan va instal·lar-se a l'edifici un generador d'electricitat. Segons ha esbrinat l'agrupació de veïns de Xerta, el molí va passar a ser propietat de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro, la societat que va encarregar-se de la conservació i explotació dels canals, que va adquirir el molí el 1942. Per això, al registre de la propietat encara figurava com a últim conseller delegat d'aquesta companyia Joel Bonet, antic gestor de la Comunitat de Regants de l'Esquerra. De fet, va ser una denúncia seua la que va aturar la rehabilitació. Però ara, l'entitat veïnal té notícies d'un embargament recent de la companyia per part d'Hisenda, cosa que facilitaria la seua expropiació.

El Punt (23-Agost-2008)

Foto: Xerta per a tots (PSC)

Els regants de l'Esquerra recorden la prohibició de banyar-se al canal

La Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre va recordar ahir la prohibició de banyar-se en qualsevol de les infraestructures de la xarxa de reg. De fet, l'entitat ha instal·lat senyals dissuasius en diferents punts del canal i a les sèquies principals, un mes després que un xiquet de set anys s'ofegués a Tortosa quan va caure al canal mentre jugava. El nen va ser la segona víctima mortal de l'estiu als canals de l'Ebre, ja que abans un jove pakistanès també s'havia ofegat al canal de la Dreta, a Amposta, on dos xiquets més també van haver de ser rescatats pels Mossos d'Esquadra. Amb tot, la comunitat ha criticat l'enfocament mediàtic del campus de Tortosa amb classes de natació per a joves immigrats, ja que alguns mitjans han destacat la perillositat del riu i del canal. L'entitat va afegir-hi que les restriccions també afecten la circulació de vehicles pels camins de servei del canal, ja que el trànsit està limitat als vehicles de la comunitat que fan el manteniment. De fet, també han instal·lat tanques de protecció en l'accés al canal, per evitar l'entrada de vehicles aliens i prevenir accidents.

El Punt (23-Agost-2008)

Foto: Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre

La PDE reitera que s'oposarà «amb força» a qualsevol transvasament de la conca de l'Ebre

El fet que l'ACA no haja descartat el projecte per fer un transvasament del Segre a la conca del Llobregat no ha sorprès gens el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. «Ja vam advertir que el govern només havia ajornat la interconnexió de xarxes, i que el projecte no s'havia aturat», va assenyalar. «Fa dos mesos van intentar fer-ho per la via directa, a través de la canonada d'emergència, però va haver-hi la manifestació a Amposta i després la pluja va acabar d'omplir els pantans», va recordar. El portaveu va reiterar que la PDE s'oposarà «amb molta força» a qualsevol intent per transvasar aigua de la conca de l'Ebre. «Fa temps que sabem que volen fer-ho a través del Segre i del canal Segarra-Garrigues, i que negociaran els suposats excedents amb els regants, com volien fer amb el Consorci d'Aigües de Tarragona», va dir. Tomàs també va alertar de la rapidesa de les obres del Xerta-Sénia, que «podria servir per transvasar l'aigua cap al sud».

El Punt (23-Agost-2008)

Més informació a El Punt
-Aflora el debat sobre la interconnexió
-El «perill» de la vella política hidràulica
-Després de la llum...

22 d’agost del 2008

L'ACA torna a parlar d'interconnexió de xarxes

No hi ha volta de fulla. Un alt càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va insistir ahir en la necessitat de realitzar la interconnexió de xarxes, amb l'objectiu de satisfer la demanda hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'aigua de la conca de l'Ebre i alleugerir la pressió sobre el riu Ter. En el marc d'un debat de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, el director de planificació per a l'ús sostenible de l'aigua de l'ACA, Gabriel Borràs, va explicar que mantenen la idea de captar aigua del Segre i de portar-la fins a la conca del riu Llobregat. Segons Borràs, caldrà un "cert grau de sacrifici" del Segre i una modernització del canal d'Urgell, per poder rebaixar el cabal de l'actual transvasament del Ter a les comarques de Barcelona. Borràs va aprofitar un intercanvi de retrets entre la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Susanna Abella, i el representant de la Plataforma del Ter, Lluís Sala, però va reconèixer que l'aposta de la Generalitat per fer la interconnexió de xarxes topa amb la negativa del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Com que l'Ebre no ha de ser la solució per al Ter, ha degut pensar l'ACA, agafem l'aigua del Segre i tots contents. El que passa és que ja va quedar clar que captar l'aigua del Segre és el mateix o pitjor que agafar-la des de Campredó. Però el més lamentable és que això torna a passar només dos mesos després que la Generalitat descartés fer la canonada d'emergència entre Tarragona i Barcelona, un cop superada la fase d'excepcionalitat per la sequera. I que, pel que sembla, ningú al marge de la PDE parla seriosament de rebaixar la dependència del Camp de Tarragona sobre l'Ebre i d'impedir que l'aigua arribe a Barcelona. L'ACA està consolidant una posició governamental cada cop més allunyada de l'aplicació dels principis de la nova cultura de l'aigua, tot i els esforços de les forces que donen suport al govern (PSC, ERC i ICV) per canviar el model de gestió de l'aigua a Catalunya. Sembla com si els tècnics anessin per una banda, i els polítics per l'altra; o bé com si els tècnics haguessin convençut els polítics, o bé com si els polítics ens estiguessin enganyant i els tècnics dient-nos la veritat. Ni els transvasaments ni les interconnexions poden ser la solució a l'excés de demanda hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona, però sembla que en pocs dies tornarem a estar embolicats amb la polèmica de l'aigua.

Més informació:

Les conques internes de Catalunya, al 58,4%

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha difós aquesta setmana les dades de la reserva hidràulica al conjunt de l'Estat, que està al 49,3% de la capacitat total. Actualment hi ha uns 26.768 hectòmetres cúbics als embassaments estatals, una xifra que representa 811 hectòmetres cúbics menys que la setmana anterior. La situació és molt millor a les conques internes de Catalunya, que estan al 58,4%. Per tant, molt lluny de l'alarma per la sequera de la primavera passada. La conca de l'Ebre també presenta un nivell òptim, ja que se situa en el 68,4%. Ahir l'embassament de Mequinensa estava al 84,2% i el pantà de Riba-roja d'Ebre, al 95,8%; el cabal de l'Ebre a Tortosa era de 139,4 metres cúbics per segon.

El Punt (22-Agost-2008)

Alícia Gamundi pronunciarà la conferència de la Diada a Tortosa

La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, Alícia Gamundi, serà l'encarregada enguany de pronunciar la conferència amb motiu de la Diada de Catalunya, que l'Ajuntament ha organitzat per al mateix 11 de setembre. La conferència de Gamundi, que és presidenta de l'associació de veïns de la Simpàtica i va ser cofundadora de l'entitat veïnal a Ferreries, es titularà La generació de la transició. Actualment, Gamundi és professora a l'IES de l'Ebre, i ho ha estat també de l'IES Joaquim Bau. Especialitzada en serveis a la comunitat, Gamundi ha escrit diferents llibres sobre psicologia, i col·labora amb el Centre de Formació Professional Vidal i Barraquer de Tarragona. A més també ha estat secretària general de Jove Cambra. La conferència de la Diada tindrà lloc a partir de dos quarts d'una del migdia al saló de sessions de l'ajuntament.

El Punt (22-Agost-2008)

La Plataforma Aldeana critica l'alcalde per les reunions sobre la variant

La Plataforma Aldeana, que reclama una solució urgent al pas de la carretera N-340 pel nucli urbà de l'Aldea i l'alliberament dels peatges de l'autopista AP-7 mentre no s'acabin les obres de la variant, ha carregat contra l'alcalde de la població, Daniel Andreu (ERC), per les últimes reunions que ha protagonitzat en el conflicte per la construcció de la variant. A través d'un comunicat, la plataforma va qüestionar que Andreu busqués el suport de CiU, a través d'una reunió amb el diputat Jordi Jané, quan a l'Estat governa el PSOE i a Catalunya el tripartit. De fet, l'entitat també es pregunta per quin motiu l'alcalde no s'ha reunit encara amb cap diputat del seu partit, i per què va emportar-se dos «suposats membres de la plataforma» a la reunió del 20 d'agost amb la subdelegada del govern de l'Estat, i en canvi no va avisar el col·lectiu veïnal. Per la seua banda, Andreu ha manifestat que no farà cap declaració sobre el contingut de les diferents reunions fins després de l'assembla que tindrà lloc aquesta nit a l'Aldea. En l'assembla es debatrà si les reivindicacions d'Ajuntament i veïns, que durant setmanes s'han manifestat organitzant talls de carretera, han ajudat a avançar en la materialització de la variant i les mesures alternatives previstes.

El Punt (22-Agost-2008)

21 d’agost del 2008

Un ple de Tortosa de fa 15 anys

Tortosa Televisió s'ha vestit avui de nostàlgia i aquest matí ha recuperat un ple de l'Ajuntament de l'any 1993, tota una joia de la memòria audiovisual de les Terres de l'Ebre. El rètol assenyalava que el ple era del gener del 1993, però la impressió que tenim és que aquesta sessió va fer-se a l'estiu i no a l'hivern, ja que l'ara socialista Joan Sabaté (en aquell moment encara a ICV, i al govern de Vicent Beguer, de CiU) apareix amb màniga curta. També surt amb roba d'estiu el nostre company Josep Baubí, entrevistant en solitari a l'alcalde, en acabar el ple. A més, pel que diuen durant l'entrevista, s'acabaven de celebrar unes eleccions generals, en què Beguer havia sortit elegit com el senador amb més vots a Tarragona, a punt d'iniciar-se una legislatura en què l'ampostí Joan Maria Roig també seria senador, però per designació autonòmica. De fet, aquelles eleccions van fer-se el 6 de juny del 1993, i segons Beguer s'acabava "el rodillo socialista" del govern de Felipe González i començava una etapa en què CiU seria més decisiva a Madrid, sobretot al Senat. Per tant, segons l'alcalde tortosí, amb dos senadors de les Terres de l'Ebre, seria "més fàcil aconseguir més coses" per al territori; una afirmació que, passats els anys, s'ha demostrat que era poc encertada. Altres moments interessants d'aquest ple, a part de veure els anys (de menys) que tenien gent com José Martín, Pere Royo, Anna Algueró o Vicent Lluesma, és el fet de rescatar de la memòria política tortosina una etapa en què Sabaté va governar colze a colze amb CiU, i en què fins i tot contestava en nom del govern municipal els atacs que rebia des del PSC, com ara fa la regidora i tinent alcalde d'Urbanisme, la convergent Meritxell Roigé. De fet, en aquest ple s'estava discutint, si no ho hem entès malament, la creació de la societat municipal de gestió urbanística, la Gumtsa. Un altre moment estel·lar és quan Baubí pregunta a Beguer pels rumors que havien circulat durant la campanya electoral per la ciutat, sobre una possible dimissió de l'alcalde i sobre el seu possible relleu a les eleccions del 1995. Beguer va dir que els rumors de la seua dimissió estaven infundats, però deixava les portes obertes al fet no de tornar-se a presentar, com així seria. L'alcalde també va dir que a CiU hi havia gent molt preparada per afrontar la seua successió, però que encara faltaven dos anys per a les municipals, potser sense endevinar que la seua etapa a l'Ajuntament ja estava sentenciada, i que CiU optaria al 1995 per la candidatura de Marià Curto. No podem negar que hem xalat molt, mirant aquest important document de la història política de Tortosa...

Sant Magí descobreix els abanderats de la Festa del Renaixement de Tortosa

El grup d'abanderats del Renaixement de la Colla jove de Dolçainers de Tortosa va actuar dilluns en el marc de la festa petita de Tarragona, en honor de Sant Magí. Els abanderats tortosins van formar part de la secció dels convidats en el seguici de la processó de la diada de Sant Magí, al costat d'altres grups com el ball de Galeres de Reus o els cavalls de l'Hípica de la Cruz de l'Aldea. L’espectació generada pel conjunt format per l’excel·lent seguici festiu de Tarragona, barrejat amb la devoció dels tarragonins pel sant de la Brufaganya, així com la presència de nombrosos turistes de les poblacions de la Costa Daurada, van ser aprofitats per la Colla Jove per fer-se sentir i captar ràpidament l'atenció del públic, amb l'espectacularitats dels seus moviments amb les banderes i els tocs impactants de la formació musical. Una vegada més, els abanderats de la Colla Jove van acaparar aplaudiments i van difondre la Festa del Renaixement lluny de Tortosa. L’acte va començar a tres quarts de set del vespre a la plaça de la Font, just a la porta de l'Ajuntament, i va finalitzar amb una tanda de lluïment a la mateixa plaça, cap a les deu de la nit. Una actuació que l'entitat tortosina ha classificat d'alt interès popular i de fita històrica, donada la bona estructura i organització dels elements de la cultura popular i tradicional que representa la ciutat de Tarragona, "sense cap dubte un referent a seguir".

Foto: Colla Jove de Dolçainers de Tortosa a Flickr

Alternativa Verda alerta el CSN de la possible contaminació radioactiva del subsòl d'Ascó

El col·lectiu reclama una investigació urgent sobre la inestabilitat dels terrenys

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) veu com se li gira feina amb la central d'Ascó, després d'haver tancat la proposta de sanció per la fuita radioactiva del novembre. Els Verds-Alternativa Verda van reclamar ahir, a través d'una carta a la directora de seguretat del CSN, una investigació «urgent» de la contaminació de les capes freàtiques, a causa dels moviments del subsòl del complex nuclear. De fet, la carta recorda que el subsòl de la central va registrar una elevació al març de l'any 1977.

El president i portaveu del col·lectiu Els Verds-Alternativa Verda, Santiago Vilanova, va explicar ahir que la investigació estaria justificada tenint en compte que el 1977 va haver-hi una «elevació del subsòl, d'uns 10 centímetres, que es va resoldre amb una injecció de ciment a la base de l'edifici de contenció». Aquesta elevació s'hauria produït al vas de la central d'Ascó en què té lloc la fissió de l'urani, segons una sèrie d'informes que van fer públics els treballadors de la planta nuclear, i que van poder fotocopiar el 1979 durant l'ocupació de les oficines per un conflicte laboral. «En aquell moment ja vam denunciar aquests fets, però no ens van fer cas», va recordar Vilanova, que va recollir aquest episodi i alguns detalls dels informes tècnics al seu llibre El síndrome nuclear, publicat el 1980. «Ara tornem a demanar que s'investigui la contaminació del subsòl de la central d'Ascó, ja que el govern de Sarkozy ha decretat que cal iniciar un seguiment dels terrenys i de les capes freàtiques de les 19 centrals nuclears franceses», va afegir-hi.
Segons Vilanova, en el cas d'Ascó hi ha «més motius» que a França per estudiar a fons l'estat del subsòl, ja que hi ha un precedent clar amb els moviments de terra del 1977. A més, la carta enviada per Alternativa Verda a la directora de seguretat del CSN, Isabel Mellado, també recull les conclusions de l'informe dels enginyers Jiménez Salas i Serrano González. Els dos tècnics van alertar els propietaris de la central que la marga de la zona d'Ascó tenia un caràcter argilós, i que el guix n'era un component essencial. Els enginyers també advertien que aquests materials, propis del meandre de l'Ebre en què va construir-se la central, podien expandir-se amb l'acció de l'aigua del riu al subsòl. De fet, els tècnics deien que calia posar-se «en guàrdia», per l'existència de testimonis inflats a la primera campanya de sondejos geotècnics. «Les condicions dels terrenys poden haver afectat els fonaments de la central», va remarcar ahir Vilanova. El portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda va matisar que encara no es pot dir que els terrenys d'Ascó estiguen contaminats, però va remarcar que el subsòl és «extremadament fràgil», i que cal saber «què ha passat durant tots aquests anys».

>L'exemple de les nuclears franceses

«Només s'ha estudiat l'afectació sobre l'aigua de l'Ebre i la contaminació atmosfèrica, però a França tampoc havien previst fins ara l'estudi del subsòl de les centrals, quan Sarkozy ha estat pressionat pel seu ministre de Medi Ambient», va detallar el portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda. Santiago Vilanova va recordar que el detonant d'aquesta decisió tan important, que implica fer costosos sondejos als terrenys de les centrals, han estat els últims incidents als complexos nuclears de Tricastin i de Romans-sur-Isère. Vilanova va insistir que el seguiment que el CSN fa de la seguretat a la central nuclear d'Ascó no preveu cap tipus de vigilància dels moviments del subsòl i de les capes freàtiques, tot i que la qüestió ja va ser objecte d'una comissió parlamentària l'any 1981. Segons Vilanova, el Parlament va instar el CSN a ampliar el seu seguiment amb aquest tipus d'estudis. A més, va recordar que la tecnologia d'Ascó I i II no va passar l'homologació nord-americana, i que van haver-hi altres defectes en la construcció.

El Punt (21-Agost-2008)
Foto: Reuters a Europapress

La Ràpita rehabilita les «casetes del guarda» i impulsa el museu del mar

L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha posat en marxa una nova escola taller, destinada a la reconstrucció dels dos edificis de les duanes de l'antic canal de navegació Carles III. Els edificis, coneguts popularment com les «casetes del guarda», seran rehabilitats per un grup de vuit joves en atur, amb un termini d'execució de 16 mesos i un cost de 298.000 euros. La intenció del govern rapitenc, un cop recuperats els edificis, és convertir-los en un viver d'entitats locals, tot i que la rehabilitació de les «casetes del guarda» està molt lligada a la recuperació de l'edifici de les Casotes, l'antic magatzem de mercaderies del canal Carles III. El projecte global representarà una inversió de 800.000 euros, per convertir l'antic edifici de les Casotes, d'estil neoclàssic, en el futur museu del mar. L'alcalde rapitenc, Miquel Alonso, va explicar que encara han de definir el projecte museogràfic. «Cal veure la importància que tindrà cadascun dels aspectes vinculats amb el mar, però tenim clar que volem donar un paper rellevant a les arts tradicionals de pesca i a la construcció de les embarcacions», va dir Alonso.

El Punt (21-Agost-2008)
Foto: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

20 d’agost del 2008

El nou CD Tortosa es presenta avui

Avui comença una nova etapa per al Club Deportiu Tortosa, amb els actes de la presentació del primer equip i un sempre interessant partit amistós contra el CF Gavà, equip de la Segona Divisió B. El primer acte serà una ofrena floral a la Verge de la Cinta, que es farà a partir de dos quarts de set del vespre a la catedral de la ciutat. Tot seguit, a la seu del club, es farà la presentació dels nous patrocinadors i de la nova samarreta del centenari, que els jugadors del Tortosa lluiran al llarg d'aquesta temporada a la Primera Catalana. A les vuit es presentarà la plantilla del primer equip, ja sobre la gespa de l'estadi municipal. A un quart de nou, començaran els parlaments de les diferents personalitats convidades a la presentació del CD Tortosa, que enguany afronta una temporada especial per la celebració del seu centenari i amb el repte de pujar de categoria. A les nou començarà el partit contra el Gavà, un enfrontament pactat com a contrapreestació del traspàs de Gerard Badia al conjunt del Baix Llobregat. Serà la primera vegada que l'afició tortosina veu el nou equip a casa, just quatre dies abans d'una nova edició del Trofeu Mariano Toha, en què el CD Tortosa s'enfrontarà aquest diumenge a la Pobla de Mafumet (l'altra semifinal serà entre la UE Rapitenca i l'amfitrió, el Remolins-Bítem). Dues cites importants per veure com funcionen els nous fitxatges, així com per fer els últims retocs a l'equip abans del debut a la lliga, el proper 7 de setembre contra la UE Castelldefels, a l'estadi municipal tortosí. D'altra banda, recordeu que podeu seguir l'actualitat de l'equip a Lo Bloc del Tortosa, d'on hem recuperat aquesta imatge de la presentació de l'equip de la temporada 2007-2008.

Els titulars de la central d'Ascó guanyen en un dia el doble de la sanció màxima per la fuita

Les companyies Endesa i Iberdrola han tingut durant el primer semestre del 2008 un benefici de 7.961 milions d'euros

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va garantir ahir una multa «contundent» als titulars de la central nuclear d'Ascó, per la gestió de la fuita radioactiva del novembre, i va anunciar que al setembre obrirà l'expedient sancionador. Amb tot, Sebastián no va concretar a quant ascendirà la sanció, que estarà dins d'una forquilla d'entre 9 i 22,5 milions d'euros, segons la proposta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El ministre no va valorar si la sanció és «ridícula», com diuen els ecologistes, tenint en compte els guanys de les empreses. Les companyies Iberdrola i Endesa han tingut uns beneficis de 1.959 milions i 6.002 milions durant el primer semestre, que suposa un benefici diari de 43,6 milions, el doble de la sanció màxima proposada pel CSN.

La multa màxima proposada pel CSN representaria, si fos ratificada pel Ministeri d'Indústria, la sanció més important imposada a una central nuclear espanyola. Amb tot, els 22,5 milions d'euros de la sanció ha estat titllada de «multa ridícula» per grups com Greenpeace i Ecologistes en Acció, que alerten que la xifra és insignificant al costat dels beneficis de les empreses que formen part de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV). Així, al web de la companyia elèctrica Iberdrola s'informa que l'empresa ha guanyat 1.959 milions d'euros durant el primer semestre d'enguany, un període durant el qual l'altra propietària de la central d'Ascó, Endesa, ha tingut uns beneficis de 6.002 milions d'euros, també segons la seua pàgina d'internet.
En total, les dues companyies elèctriques han guanyat 7.961 milions d'euros durant els primers sis mesos de l'any; per tant, cada dia del primer semestre del 2008 les dues empreses han guanyat 43,6 milions d'euros amb les seues diferents activitats empresarials, una xifra que s'aproparia al doble de la sanció màxima proposa pel CSN, que seria de 22,5 milions.
De fet, el portaveu de Greenpeace, Carlos Bravo, ja va advertir dilluns que la multa rècord proposada pel CSN equivaldria al benefici que els titulars de la central d'Ascó poden obtenir «en pocs dies» amb l'electricitat produïda a la planta atòmica. Sobre aquesta afirmació, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va recordar que el govern de l'Estat ha d'ajustar-se a la llei, que estipula que s'ha d'aplicar una sanció sobre la base de la recomanació del CSN.
El ministre d'Indústria sí que va anunciar ahir a Múrcia que la sanció serà «contundent», tot i que no va especificar-ne la quantitat perquè encara no havia rebut l'informe del CSN. Fa dos mesos, el mateix Sebastián va afirmar al Congrés que el govern aplicaria als titulars de la central d'Ascó la multa més dura que proposés el CSN, i per tant tot fa pensar que el Ministeri d'Indústria aprovarà una sanció més propera als 22,5 milions que a la multa mínima de 9 milions. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, que amb Sebastián i Elena Espinosa és una altra dels anomenats ministres atòmics, tampoc va valorar ahir si la sanció proposada pel CSN seria suficient.

>Satisfacció moderada al Camp i l'Ebre

El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, va manifestar ahir la seua satisfacció per la proposta del CSN, cosa que posa en relleu «la independència, la unanimitat i la transparència» de l'organisme. Vallès, que confia que la sanció siga «exemplar» per evitar més incidents com el de la central d'Ascó, va recordar que els responsables de la nuclear van actuar amb negligència i, «el que encara és més greu, ocultant informació». En declaracions a RAC1, el delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, també es va mostrar satisfet per la proposta de sanció, i va instar els titulars de la central a pagar la multa i demanar disculpes a la població. Per la seua banda, l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, va valorar ahir que l'episodi també servirà per «reforçar» la comunicació amb la central nuclear. De fet, l'alcalde de Flix i senador, Pere Muñoz, va dir que exigiran que els diners de la sanció reverteixin en seguretat i en la millora de les infraestructures i comunicacions a la Ribera d'Ebre.

El Punt (20-Agost-2008)

Foto: Las Provincias

L'Estat té quatre anys de marge per decidir la sanció als titulars de la central nuclear d'Ascó

Després de la proposta de sanció del CSN per la fuita radioactiva del novembre a la central d'Ascó, ara el Ministeri d'Indústria té un termini de quatre anys per decidir quina és la multa que haurà d'afrontar l'ANAV. Així ho va confirmar ahir el ministre Miguel Sebastián, que va anunciar que Indústria obrirà l'expedient sancionador al setembre. Segons Sebastián, el ministeri té un termini legal de tres anys des que es van produir els incidents, però ho faran el mes que ve. «No s'esperarà tant de temps, i s'intentarà tancar com més aviat millor», va garantir. De fet, el titular d'Indústria va afegir-hi que el termini també inclou dotze mesos més per tancar l'expedient sancionador, és a dir, un marge total de quatre anys, que segons Sebastián el govern de l'Estat no voldria esgotar. «Estiguem a favor o en contra de l'energia nuclear, tots estem d'acord que ha de ser segura, i ser segura és que no pugui haver-hi ni manipulacions ni ocultacions», va dir.

Oskorri, «Botifarra» i El Pont d'Arcalís, plats forts del quinzè Tradicionàrius de Roquetes

El festival convoca el primer concurs nacional de jota per descobrir nous talents

La lliçó col·lectiva de jota escenificada, a càrrec dels amfitrions Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, serà un dels moments més importants de L'Hort de la Música, la quinzena edició del festival Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre, que Roquetes organitza enguany del 29 al 31 d'agost. Aquesta sessió de jota col·lectiva tindrà la participació del cantant valencià Pep Gimeno Botifarra, però altres actuacions destacades del festival seran la d'El Pont d'Arcalís i la del grup basc Oskorri.

L'Ajuntament de Roquetes organitza el festival de música popular i tradicional L'Hort de la Música, el Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre, que enguany arribarà a la seua quinzena edició. Per celebrar-ho, el certamen se centrarà en la promoció i la recuperació de la jota de la regió de l'Ebre, tant de la jota ballada com de la cantada. En aquest sentit, l'organització ha convocat el primer concurs nacional de jota, dedicat al mític cantador Pepe García, lo Canalero, que va morir fa quatre anys a Roquetes, població que li va dedicar un carrer quan encara era viu. El concurs nacional de jota tindrà lloc l'últim dia del festival, i els participants hauran d'improvisar tres cançons de sis versos al voltant d'un tema que se'ls proposarà amb una antelació de només mitja hora, amb l'acompanyament de la Rondalla de Joseret, un dels hereus de la tradició jotera del Canalero. A més de la lletra improvisada, el jurat també valorarà la gesticulació i la tonada, i atorgarà premis de 300, 200 i 100 euros als millors cantadors. A més, l'organització del festival també s'ha compromès a donar a conèixer els guanyadors i promocionar els nous cantadors de jota arreu de les Terres de l'Ebre.
De fet, per aconseguir una elevada participació al concurs, l'organització de L'Hort de la Música ha organitzat un curs de formació de jota, en què ja s'han inscrit una quinzena de persones per aprendre les bases de la jota improvisada. El regidor de Cultura de Roquetes, Sisco Ollé, va recordar ahir que l'edició de l'any passat estava dedicada a la recuperació de la jota ballada, i que enguany han volgut apostar per la jota cantada. Segons Ollé, la jota és «un dels símbols identificadors del territori ebrenc», i el Tradicionàrius no podria deixar de banda la jota.
Per la seua banda, Artur Gaya, representant de Túbal Espectacles i membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, va destacar la gratuïtat de les actuacions i activitats del Tradicionàrius de Roquetes, que el 2007 ja va doblar l'assistència de públic. Així, l'any passat van assistir-hi unes 4.000 persones, 2.500 de les quals van fer-ho a la nit de dissabte. Enguany, en la marató de música popular i tradicional hi participaran els Grallers de Roquetes, Joseret i Rondalla, els Quicos, Amanida Folk, el grup basc Oskorri amb la Banda de Música de la Lira de Roquetes, i l'actuació d'El Pont d'Arcalís amb la formació Les Violines, que tocaran un repertori conjunt compilat per Artur Blasco.

El Punt (20-Agost-2008)

>Consulta clicant aquí el programa complet del festival a L'Hort de la Música de Roquetes
Foto: El Pont d'Arcalís i Les Violines a Vesc.cat

CiU esmenarà el pressupost de l'Estat per alliberar els peatges de l'Ebre

El diputat de CiU per Tarragona al Congrés dels Diputats, Jordi Jané, va anunciar ahir a l'Aldea que el seu grup presentarà una esmena al pressupost general de l'Estat, si el govern de Rodríguez Zapatero no inclou una partida per alliberar els peatges de l'autopista AP-7 entre l'Ampolla i Amposta. Jané va reunir-se ahir al matí amb representants de l'Ajuntament de l'Aldea per analitzar les afectacions de les obres de la variant de l'N-340, que ara travessa la població. De fet, el diputat de CiU va insistir en la necessitat d'alliberar el peatge de l'AP-7 de l'Aldea, també, mentre no s'executin les obres de la variant, tal com es fa des de fa anys en el tram entre Torredembarra i Reus. Jané també va recordar que una esmena de CiU va aconseguir en la negociació de l'últim pressupost de l'Estat un increment de 5 milions d'euros per a la variant de l'Aldea, però que l'esmena encara no ha estat aplicada.
La reunió dels representants de l'Ajuntament de l'Aldea amb Jané era la primera d'una sèrie de trobades que durant aquesta setmana mantindran amb altres diputats, com la socialista Lluïsa Lizárraga, i amb altres càrrecs de l'administració, com la subdelegada Teresa Pallarès. De fet, ahir a la tarda l'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu, també encapçalava una delegació que havia de trobar-se a Barcelona amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

El Punt (20-Agost-2008)

Disqus for Marfanta