30 de setembre del 2008
Sabaté avança el projecte de millora de la façana fluvial i del pont del ferrocarril de Tortosa
El senador socialista Joan Sabaté va avançar ahir el projecte de millora de la façana fluvial de Tortosa, una actuació amb un cost de 5,7 milions d'euros que el govern de l'Estat executarà durant el 2009. Segons Sabaté, el projecte serà gestionat per l'empresa pública Tragsa, i es desenvoluparà des de la zona de l'antic escorxador fins al pont del Mil·lenari, amb la construcció de nous murs de protecció i l'ampliació de les baranes. A més, l'antic pont del ferrocarril serà una passarel·la per a vianants.
Sabaté va detallar ahir que la intervenció de la direcció general de Costes afectarà tot el tram urbà de l'Ebre a Tortosa, a les dues bandes del riu, i que servirà per millorar i ampliar les baranes i els murs de protecció. A més, el projecte també donarà continuïtat al passeig existent, i habilitarà l'antic pont del tren com a passarel·la de vianants i ciclistes, ja que quedarà connectat amb el mateix passeig fluvial i amb la via verda del Baix Ebre. El senador socialista va recordar que l'actuació ja va ser presentada a Tortosa durant la seua etapa a l'alcaldia per responsables del Ministeri de Medi Ambient, i que ara ja s'ha enllestit la redacció del projecte, les obres del qual seran gestionades per Tragsa. Sabaté també va precisar que el projecte representa la millora de la barana als dos marges, ja que se substituiran les baranes de formigó per una barana d'obra vista amb pedra d'Ulldecona, com la que hi ha al sector del mercat.
D'altra banda, Sabaté va anunciar que Costes construirà un mur de protecció a partir de la zona del mercat del Peix, i que farà una adequació dels talussos a partir del pont del tren. A més, també es refaran els talussos del passeig de Ribera, que ara seran reforçats amb murs de pedra seca per evitar l'erosió de les riuades. El projecte també preveu la millora dels talussos del marge dret, a la zona de Ferreries Nord, així com la construcció d'una nova barana i l'aixecament d'un tram de mur fins al pont del ferrocarril. En total, es construiran 42 metres de mur de protecció al marge dret, així com 92 metres de mur de 8 metres al marge esquerre. Finalment, el projecte també inclou l'ampliació del passeig de Ribera, per sota del pont del Mil·lenari.
Monument il·luminat «Com a senador, he fet el seguiment i no puc amagar la meua satisfacció pel projecte, que demostra la voluntat inversora de l'Estat les Terres de l'Ebre», va remarcar Joan Sabaté. El senador del PSC també va donar ahir alguns detalls de la connexió de la via verda a través del pont del ferrocarril, que s'adaptarà al trànsit de vianants i ciclistes. Sabaté va afegir-hi que s'aixecaran les vies i que s'enderrocarà una part del pont a l'avinguda Felip Pedrell, així com que es construiran unes rampes d'estructura metàl·lica esvelta i paviment de fusta que permetrà l'accés de ciclistes i vianants, que també podran accedir-hi a través d'unes escales. A més, s'instal·laran baranes de protecció i s'il·luminarà el pont, els pilar i les rampes amb projectors i lluminàries, per destacar la seua monumentalitat.
El Punt (30-Setembre-2008)
Crítiques del PSC de Tortosa a l'esborrany de la nova ordenança de civisme
El Punt (30-Setembre-2008)
Tortosa farà una exposició col·lectiva amb els guanyadors del concurs d'Amics dels Castells
El nucli històric de Tortosa serà diumenge l'escenari de l'onzena edició del Concurs de Pintura Ràpida i Lliure que convoca l'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic. En total, es repartiran 43 premis per valor de 16.000 euros, i l'organització espera que hi participin un centenar d'artistes, tot i que s'ha convidat uns 2.000 pintors professionals. Una de les novetats d'enguany és que Amics dels Castells i l'àrea de Cultura organitzaran una exposició col·lectiva amb els guanyadors, durant el 2009.
El president d'Amics dels Castells, Jordi Jordan, va recordar ahir que el concurs de pintura compleix tres dels objectius bàsics de l'associació: ser un referent cultural a les Terres de l'Ebre; ajudar a promoure i reivindicar el patrimoni de Tortosa, i educar a través de l'art sobre la importància del patrimoni històric. Jordan va detallar que el concurs tindrà lloc durant tot el matí, i que repartiran 16.000 euros en un total de 43 premis, agrupats en dos grans categories, tema lliure i pintura ràpida. El president d'Amics dels Castells va assenyalar que alguns dels premis recorden pintors il·lustres de la ciutat, com ara Antoni Casanova, Ferran Arasa o la família Cerveto, però que no hi ha cap homenatge a Francesc Gimeno, ja que l'ideal seria que l'Ajuntament tornés a convocar el premi de pintura Medalla Gimeno, el qual no atorga des de fa 22 anys. Tot i així, una de les novetats d'enguany serà la col·laboració amb l'àrea de Cultura per organitzar una exposició col·lectiva durant el 2009, amb els guanyadors de l'edició d'enguany. A més, Amics dels Castells ha convidat uns 2.000 pintors professionals d'arreu de l'Estat, i espera la participació d'un centenar d'artistes. [Consulteu aquí les bases del concurs.]
Avenços en el pacte pel patrimoni Amics dels Castells encara no ha enllestit la campanya de recollida de signatures per instar les administracions a signar un pacte per salvar el patrimoni històric, tot i que ja en té comptabilitzades unes 500. El seu president, Jordi Jordan, va explicar ahir que la majoria de les signatures van recollir-se durant la Festa del Renaixement, i que després de les vacances d'estiu encara continuaran uns mesos. Paral·lelament, l'entitat ja s'ha reunit amb l'alcalde de Tortosa, però Jordan va ser discret sobre el contingut d'aquesta primera trobada, fins que Amics dels Castells s'haja reunit amb tots els grups municipals i amb l'objectiu final d'assolir el màxim consens. L'objectiu de l'entitat, que va presentar la campanya al juliol, és assolir acord municipal, a més del compromís de la Generalitat i del govern de l'Estat per promoure la recuperació, la conservació i l'aprofitament del patrimoni històric de Tortosa. De fet, ja han demanat dues reunions amb el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, i amb la subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès.
El Punt (30-Setembre-2008)
29 de setembre del 2008
L'equip de govern de Tortosa estudia que les campanes no toquin durant la nit
Ni les campanes de la catedral de Tortosa ni les de la resta de parròquies podran tocar més enllà de les onze de la nit i fins a les vuit del matí del dia següent. Això és el que disposa l'esborrany de la nova ordenança del bon ús de la via pública i dels espais públics, que l'àrea de dret administratiu del Departament de Dret Públic de la URV ha redactat per a l'Ajuntament de Tortosa. La mesura prevista a la nova ordenança de civisme també vol evitar els sorolls del toc de les campanes dels rellotges dels edificis públics o privats, així com d'altres avisadors acústics, per evitar les molèsties als veïns i protegir la salut de les persones.
Els campanars de Tortosa només donaran l'hora fins a les onze de la nit, perquè el soroll, fins i tot el més sagrat, també és contaminació. Així ho veu la proposta de nova ordenança de civisme de Tortosa, que el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) ja ha fet arribar a la resta de grups polítics municipals i a les entitats que van presentar al·legacions a l'anterior norma (el Casal Popular Panxampla i l'associació Skatosa). En l'apartat tercer del capítol cinquè, dedicat a les conductes que «pertorben la convivència ciutadana», la nova ordenança també inclou els sorolls de les campanes dels rellotges com a actes de contaminació acústica. En aquest sentit, el text estableix que l'Ajuntament, «per evitar les molèsties al veïnatge i protegir la salut de les persones, podrà establir una prohibició» en el toc de les campanes i altres avisadors acústics, de les onze de la nit a les vuit del matí del dia següent.
De la mateixa manera, l'Ajuntament també podrà prohibir els comportaments i actituds de les persones que provoquin contaminació acústica, i que causin molèsties, efectes o perjudicis a altres veïns als seus immobles o en recintes privats. Aquesta prohibició inclouria tant la contaminació acústica que les persones poden provocar des d'un domicili com la que prové de la via pública, inclosos els vehicles, per les activitats de les persones i també per «aparells electrodomèstics destinats a l'esbarjo i al lleure». En conseqüència, l'incompliment de les normes previstes seria considerat una falta lleu, que el règim sancionador castiga amb una multa de fins a 750 euros, tot i que podrien commutar-se per treballs en benefici de la comunitat.
D'altra banda, també serà considerada una falta lleu el fet que algú prengui més de cinc litres d'aigua potable de les fonts públiques. L'esborrany també proposa restringir els actes a la vora del riu, així com la prohibició d'utilitzar sabó i altres elements d'higiene a les platges fluvials. A més, no es podrà llençar res al riu i caldrà tenir una autorització municipal per fer-hi activitats o pescar.
Una «resposta democràtica i equilibrada» als canvis socials L'esborrany de la nova ordenança de civisme afirma que l'objectiu bàsic del text és «preservar i fer un bon ús de l'espai públic, del mobiliari i de les instal·lacions», per prestar els serveis públics com a lloc de convivència. Els redactors assenyalen que cal que totes les persones puguen desenvolupar amb llibertat la seua manera d'entendre la vida, «sense més límits que el respecte a la dignitat i els drets dels altres», així com el compliment i l'acceptació dels «valors democràtics». En aquest sentit, la nova ordenança pretén ser «una eina efectiva» per afrontar les noves situacions i circumstàncies que poden alterar la convivència, i intenta ser «una resposta democràtica i equilibrada» basada en el respecte a la dignitat, els drets i els deures de tothom.
El Punt (29-Setembre-2008)
Canvis als aparcaments de l'avinguda de Remolins
Un problema molt diferent és la falta d'aparcament, ja que s'eliminen unes places que feien un molt bon servei. Tortosa és una ciutat ideal per anar a peu, però fins i tot uns vianants militants com nosaltres utilitzem el cotxe si en un mateix matí hem d'anar a Remolins i a altres punts de la ciutat, perquè acabes esgotat. Ara el problema s'agreujarà de falta d'aparcament es podria agreujar, ja que l'Ajuntament ha informat (amb aquests senyals de la fotografia) que a partir d'avui repintarà els aparcaments de l'avinguda de Remolins, on també havien habilitat un pàrquing en bateria. A més, per l'activació de diferents obres, el govern de Tortosa està eliminant molts aparcaments a la ciutat històrica, com els del solar de la Mercè o els de la plaça de l'Absis), i aquestes places a Remolins eren un complement perfecte per deixar-hi el cotxe abans d'arribar i entrar al nucli antic a peu.
Brossa al Segon Carreró de la Sang
27 de setembre del 2008
Queixes a Tortosa perquè les obres al nucli antic ignoren l'accés a les cases
El mateix veí també va lamentar que, amb motiu de les obres a la plaça de l'Absis, els veïns s'hagin quedat diverses vegades sense aigua i llum, per les avaries que s'haurien produït a conseqüència dels treballs. «No volem dir que no es facin les obres, sinó denunciar que no s'han posat les mesures perquè la gent puga accedir a casa seua», van advertir les mateixes fonts. Per la seua banda, la regidora del barri del nucli antic, Matilde Vilarroya, va explicar que encara no tenia constància de cap queixa, però va atribuir la situació a les molèsties que ocasionen totes les obres. «Demanem als veïns que tinguen una mica de paciència, però transmetrem la seua queixa per intentar ser més curosos», va dir.
Denuncien que Copcisa ha revenut els parcs eòlics més polèmics de la Terra Alta
El Punt (27-Setembre-2008)
26 de setembre del 2008
Les noves piscines de Tortosa vestiran d'arquitectura la façana de l'estadi
L'Ajuntament de Tortosa aprofitarà la reforma de les piscines per transformar la façana de l'estadi municipal i reurbanitzar la plaça Joaquim Bau, al subsòl de la qual es construirà un aparcament amb unes 350 places. L'alcalde, Ferran Bel, va anunciar ahir l'adjudicació de la redacció del projecte al despatx barceloní Alonso, Balaguer y Arquitectos Asociados, que ha dissenyat un complex esportiu i de salut que ocuparà uns 8.700 m². El projecte inclou una piscina coberta de 50 m i diferents zones d'aigua i de gimnàs per fer-hi activitats d'esport i de salut, així com una cafeteria, una ludoteca i una àrea de comerços.
Bel va remarcar ahir que la importància del projecte va més enllà de l'esport, ja que el nou complex també transformarà l'urbanisme d'aquest sector del barri de Ferreries. La previsió del govern és que el projecte estiga redactat d'aquí a quatre mesos, per adjudicar les obres durant el primer trimestre del 2009 i poder enllestir el complex en dos anys. L'alcalde va afegir que l'operació podria tenir un cost de 10 milions d'euros i que les obres del complex es faran al mateix temps que la reurbanització de la plaça i la construcció del pàrquing subterrani, tot i que seran dos projectes independents. Així, Bel va recriminar que el PSC digués que el projecte de reforma de les piscines no preveia el pàrquing, ja que sota el nou edifici hi haurà una connexió amb el nou aparcament subterrani.
De fet, sense haver de sacrificar el velòdrom municipal, una qüestió que va centrar una intensa polèmica política i ciutadana durant el mandat anterior, el govern de CiU i ERC ha previst una reforma de les instal·lacions de l'estadi que ja ha començat durant l'estiu, amb la construcció del segon camp de gespa artificial i d'una pista d'atletisme d'entrenament. El projecte que redactarà el despatx Alonso, Balaguer y Arquitectos Asociados tindrà un pressupost de 360.000 euros. Per la seua banda, l'arquitecte Lluís Alonso va afirmar que van presentar-se al concurs perquè van «olorar» que Tortosa volia fer un projecte «engrescador i emblemàtic», amb conceptes arquitectònics innovadors.
Un complex esportiu de referència
El Punt (26-Setembre-2008)
Bel nega que l'Ajuntament volgués retirar els bancs de la plaça de l'Àngel
El Punt (26-Setembre-2008)
La insostenible lleugeresa del vers
Fa gairebé deu anys que ja no escric poemes.
No obstant això, ni l'eix imaginari de la terra no s'ha
mogut ni un grau del seu declivi.
Vull dir, en resum, que —sense versos— igual tornen tardors i primaveres,
que en l'astral llunyania esclaten les galàxies,
que en l'univers hi ha forats negres,
que de les clares sines d'Afrodita brollà la Via Làctia,
que els anys llum són del tot immensurables,
que els huracans castiguen els més pobres,
que òperes fan els músics,
que a les ciutats s'apaguen, s'encenen els semàfors,
que hi ha estels impossibles i impossibles banderes estelades,
que als pobles les campanes repiquen a difunt,
que a certs hotels hi ha cambres desolades, de desolat silenci,
que als estius és la mar d'un blau incandescent,
que, tot i això, no hi ha als jardins centaures ni a les ones sirenes,
que no ens observen pas els ulls de les estàtues,
que el guepard persegueix l'esporuguit antílop,
que al celler el most fermenta,
que al trull reposa l'oli,
que les llavors germinen,
que plou i que fa sol i es pentinen les bruixes,
que els rius s'espillen en indolents meandres,
que en l'ombria dels parcs es besen les parelles,
que els corcons van menjant-se la fusta dels taüts,
que els peixos neden, volen els voltors,
que l'aigua de la dutxa surt calenta,
que hi ha esguards tan punyents com estilets,
que els diccionaris són sepulcres de paraules,
que els poetes inventen signes i mots alats,
que els tàbecs mortifiquen ases i muls domèstics,
que esclata al mes de març la tarongina,
que els anys passen i anem sumant diòptries,
que la divina Leda s'emparellà amb un cigne,
que al cinema la sang és sols pintura (no pas a Euskadi, a Còrsega o a l'Úlster!),
que vaig amar profundament una noia d'ulls negres,
que potser un dia arribarem a Mart,
que abomino d'aquells que sempre manen,
que els sismògrafs detecten terratrèmols,
que els penells assenyalen el llarg camí del vent,
que els savis desxifraven jeroglífics (babilònics, egipcis, grecs, ibèrics),
que la borsa baixava trenta punts,
que érem feliços, càndids, blancs, com lliris,
que cada dia combregàvem amb rodes de molí,
que llegíem novel·les en idiomes propers, prou accessibles,
que alguns col·leccionaven llibres antics, proverbis, papallones,
que uns altres cultivaven roses roges, de nom tan suggerent com rosa damascena,
que el sol sortia per a tots —mentida!—,
que el gel brillava a les llambordes i als vidres entelats de les finestres,
que les velles —com files de formigues— anaven al rosari,
que el vol ras dels vencells augura pluja,
que els dofins són feliços dins la mar,
que el llamp llampega i la tronada trona,
que alguns caminen sobre catifes perses,
que els cigarrets es cremen dins els pulmons dels tísics,
que l'Amazònia crema,
que hi ha flautes de bec i harmòniques de vidre,
que en prades de safir un bou pastura estrelles,
que vaig trobar-me en una selva obscura,
que del Tirant lo món ressona viva flama,
que pels carrers passegen dones brunes,
que els poemes més bells ningú ja no els recorda,
que la torre de Pisa no cau mai,
que vestíem camises i corbates de seda,
que vam estiuejar —amb els pares— en balnearis blancs, correctes, impol·luts,
que era la mort, la mort potser a Venècia,
que era la mort (jo un noi de catorze anys, no bell com Tadzio),
que era la mort que molt m'immuta,
que, en canvi, el diví Wagner no m'immuta,
que el diví Milton no m'immuta,
que el diví Goethe no m'immuta,
que sí que m'estremeixen March i Shakespeare,
que els pits d'aquelles noies —tan tendres, tan rodons!— olien a ambre i a cirera,
que els clergues perdonaven els pecats,
que sobretot confio en Déu altíssim,
que hem contat més mentides que astres té el firmament,
que cada cop la nit és més inhòspita,
que els sols i els núvols passen com ocells, (o únicament, potser, com sols, com núvols,)
que, amb cert escepticisme, llegeixo les notícies dels periòdics,
que les abelles liben mel mel·lífica,
que em pena que puguem oblidar els clàssics,
que els miralls reflecteixen cossos marcits, fantasmes i penombres,
que els llits han oblidat el seu passat d'amor i de luxúria,
que els somnis s'esvaeixen, són obscura matèria,
que la flor del baladre és verinosa,
que el llorer és nobilíssim, d'aroma perfumada,
que res no surt de res,
que la lluna és la pàl·lida torxa dels amants,
que el nexe dels amants és la saliva,
que, entre el pànic i el gel, va naufragar el Titànic,
que tot sovint els pensaments naufraguen,
que naufraga el desig, que el cor naufraga,
que el jorn més impensat hem de morir,
que de res no ens valdran els epitafis,
que potser sóc ridícul quan voldria ser èpic,
que potser sóc molt tendre quan voldria ser dur,
que és més dur l'os humà que la fusta del roure,
que ahir l'ós bru campava al Pirineu,
que l'Os —química bàsica— és el símbol de l'osmi,
que l'Ǒs —circumflex invertit— és un poble de Rússia,
que, deixant ossos i óssos, el crepuscle es plaent, una postal turística,
que, de sobte, em ve al cap el fulgurant paisatge de Palmira i de Petra,
que Petra i que Palmira són noms mítics de ciutats oblidades,
que Palmira i que Petra són columnes i pòrtics de temples ensorrats,
que Petra i que Palmira són pedres i palmeres,
que Palmira i que Petra són tan sols el desert, l'últim límit de l'home,
que potser m'he fet vell i que la vida passa (mereixia la pena?)
sense escriure aquells versos que voldria haver escrit.
25 de setembre del 2008
Tortosa recupera els bancs de la plaça de l'Àngel després de la queixa del PSC
La plaça de l'Àngel de Tortosa, a la cèntrica zona de vianants del carrer Sant Blai, va recuperar ahir els bancs que l'Ajuntament havia retirat fa uns dies. Els operaris de la brigada municipal van tornar a instal·lar els bancs gairebé a la mateixa hora que el grup del PSC anunciava que havia presentat una moció al ple de l'octubre per reclamar la seua reposició. El socialista Joan Sabaté va assegurar que havia rebut la queixa de nombrosos veïns i que els bancs s'havien tret sota el pretexte que eren utilitzats per «persones que no complien la llei». Amb tot, fonts municipals van aclarir ahir que els bancs només s'havien retirat per pintar.
Els socialistes van advertir fa dies que l'Ajuntament havia eliminat els bancs de la plaça de l'Àngel, que formaven part del mobiliari urbà des de la creació de la zona de vianants del carrer Sant Blai. Ahir, l'exalcalde Joan Sabaté va afirmar que havia rebut la queixa de molts veïns, sobretot de gent gran, que l'havien aturat pel carrer per demanar-li explicacions i exigir la reposició dels bancs. En aquest sentit, Sabaté els va dir que la mesura ja no depenia d'ell, però que es comprometia a presentar una moció al ple de l'Ajuntament, que el grup del PSC va registrar el 22 de setembre per reclamar la reposició dels bancs. «La nostra sorpresa ha estat comprovar que la brigada municipal els està reposant aquest matí», va concloure.
Segons Sabaté, tots els indicis assenyalaven que el govern de CiU i ERC havia retirat els bancs per les queixes d'alguns veïns i comerciants, ja que «en alguns moments del dia eren utilitzats per persones que no complien la llei». El portaveu del PSC no va concretar quin tipus de delictes s'hi cometien, però va confirmar que hi ha veïns que havien denunciat la pràctica de la prostitució als bancs. «En qualsevol cas, l'Ajuntament ha de tenir altres mecanismes per actuar, com augmentar la presència policial, ja que tothom vol tenir més tranquil·litat», va precisar. Sabaté també va explicar que, des de la desaparició dels bancs, hi havia veïns que havien baixat les cadires de casa per poder seure a la plaça de l'Àngel.
Per la seua banda, fonts municipals van deixar clar ahir que els bancs no s'havien eliminat, sinó que només s'havien retirat temporalment per poder-los pintar. «És una polèmica estèril, perquè en cap moment ningú havia dit que els bancs es traurien», van assenyalar les mateixes fonts. Però els socialistes ja s'esperaven ahir aquesta resposta i van advertir que no és habitual traure els bancs de cop per repintar-los, sinó que se'n deixen uns quants perquè la gent puga utilitzar-los. Sabaté també va constatar sobre el terreny que els operaris ja havien tapat amb ciment els antics forats dels bancs. A més, va apostar per abaixar els pilons per permetre la circulació de vehicles fora de l'horari comercial, per millorar la seguretat ciutadana.
El Punt (25-Setembre-2008)
Tortosa i Amposta decidiran si congelen els sous de l'Ajuntament
El Punt (25-Setembre-2008)
24 de setembre del 2008
El govern de Bel enllesteix la nova ordenança de civisme de Tortosa
El govern de Tortosa (CiU i ERC) ja ha enllestit un primer esborrany de la nova ordenança de civisme, que ha fet arribar als grups de l'oposició i a les entitats que van presentar al·legacions a l'anterior norma municipal, gairebé un any després de la suspensió de la seua tramitació. De fet, l'alcalde Ferran Bel va remarcar que estan en la fase de «rebre propostes», i que alguns col·lectius ja els han fet arribar les primeres aportacions. La previsió de Bel és aprovar la nova ordenança de civisme durant l'octubre.
Bel va confirmar que el govern de Tortosa ja ha enllestit una proposta d'ordenança de civisme, i que fa uns dies va fer-la arribar als grups de l'oposició i a l'associació Skatosa i al Casal Popular Panxampla, les entitats que van presentar al·legacions a l'anterior norma municipal. Al novembre passat, l'alcalde va decidir suspendre la tramitació de l'anterior ordenança, aprovada poc abans de les eleccions amb els vots del PSC, CiU, el PP i els independents Vicent Lluesma i Josep Maria Franquet. Amb tot, Bel ja va advertir abans de les municipals que CiU esmenaria l'ordenança, i que apostava per una altra més «àmplia i efectiva, que no estigués feta de cara a la galeria». Ara, Bel ha remarcat que el nou text és «més ampli en alguns aspectes» i també «menys restrictiu» en altres àmbits, però no va concretar el contingut de l'ordenança, ja que encara no han tancat el procés de redacció. «Alguns col·lectius ja ens han fet aportacions», va afegir-hi l'alcalde, que va recordar que la nova ordenança de civisme es podria aprovar durant el mes d'octubre, ja que el text encara s'està discutint en el marc de la comissió informativa de Governació.
Així ho va confirmar ahir el portaveu del grup d'ICV, Jaume Forcadell, que va precisar que la nova ordenança ha millorat l'anterior des del punt de vista formal. De fet, ICV va ser l'únic grup municipal que va presentar al·legacions al text anterior, i encara estudien quina ha de ser la seua posició i les aportacions que poden fer a la nova ordenança. Amb tot, en un primer cop d'ull, Forcadell va valorar que jurídicament hi ha alguns conceptes «indeterminats i ambigus», que podrien provocar actuacions «arbitràries» per part de l'Ajuntament. Forcadell també va pronosticar diferències «polítiques» en qüestions com el tractament de la mendicitat o la restricció de penjar cartells, si abans el consistori no instal·la cartelleres públiques. El regidor d'ICV també va advertir que l'ordenança inclou actituds que ja estan regulades a la legislació.
«Ni racisme ni violència» El Casal Popular Panxampla va difondre ahir un comunicat sobre els conflictes juvenils dels últims caps de setmana a Tortosa. L'entitat, que va penjar una pancarta al pont del tren amb el lema Ni racisme ni violència, afirma que les concentracions de joves van ser una reacció «autoorganitzada» i «espontània» davant d'una situació d'indefensió, en resposta a les agressions rebudes per altres joves. Però adverteix que potser no van ser la resposta adequada, ja que la manifestació de dissabte va permetre l'expressió de la violència «xenòfoba i feixista», i que cal cercar camins de «denúncia no violenta». Per això, el casal Panxampla pretén articular un «debat social» amb tots els agents necessaris per trobar solucions reals i duradores, i ja ha convocat una taula redona pel 17 d'octubre, sobre el paper de les ordenances de civisme per regular la convivència.
El Punt (24-Setembre-2008)
Foto: Casal Popular Panxampla
Dispositiu especial dels Mossos a l'eix de l'Ebre
Els Mossos d'Esquadra han activat un dispositiu especial amb controls de trànsit a l'eix de l'Ebre (C-12), en el tram entre Tortosa i Benifallet, amb l'objectiu de reduir la sinistralitat. El dispositiu es mantindrà fins a final d'any, ja que tot i que les carreteres de les Terres de l'Ebre estan registrant enguany menys accidents que el 2007, sí que hi ha més víctimes mortals.
El sergent i coordinador de trànsit dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre, Sergi Saladié, va aprofitar ahir la presentació de la nova campanya d'educació per la mobilitat segura, a Tortosa, per anunciar que han decidit activar un dispositiu especial de trànsit a la C-12. Segons Saladié, el dispositiu afectarà sobretot el tram de l'eix de l'Ebre entre Tortosa i Benifallet, on els últims anys s'han produït més accidents mortals. De fet, un home va morir el 16 de setembre a Xerta, quan el seu turisme va xocar frontalment contra un camió. «Hi haurà més controls de trànsit, amb molta presència policial a la carretera, més radars i més proves d'alcoholèmia, perquè volem que la gent siga conscient de l'alta sinistralitat que hi ha en aquest tram», va anunciar el sergent.
D'altra banda, Saladié va recordar que la majoria dels accidents que hi ha en aquest tram de l'eix de l'Ebre són de gent del territori que fa desplaçaments curts, quan van a la feina o van al metge. Així, va recordar que hi ha hagut tres víctimes mortals en un tram de sis quilòmetres, i va confirmar que el dispositiu especial es mantindrà almenys fins a final d'any. El coordinador de trànsit dels Mossos va concretar que durant el primer semestre hi van haver 382 accidents a les carreteres ebrenques, una xifra inferior als 475 de l'any passat. Amb tot, sí que hi ha hagut més morts, ja que el 2008 va començar amb dos accidents amb cinc i tres víctimes mortals.
Un home mor a l'AP-7 a Ulldecona Les carreteres de l'Ebre van registrar ahir la tercera víctima mortal en menys d'una setmana. Un home de 33 anys, veí d'Anglès, va perdre la vida ahir al matí, quan el cotxe que conduïa va sortir de la via a l'AP-7, a l'altura d'Ulldecona. Els fets van tenir lloc quan passaven deu minuts de les vuit del matí, al quilòmetre 343,1 de l'autopista. Dissabte, un altre home va morir en un xoc frontal al pas de l'N-340 per l'Ametlla de Mar.
El Punt (24-Setembre-2008)
Foto: Ajuntament de Tortosa
Una fuita d'oli fa aturar la central d'Ascó mentre el govern reclama inversions a les nuclears
D'altra banda, el nou incident a la central d'Ascó va arribar un dia després que es conegués que la sala de control de la nuclear estava desprotegida contra un hipotètic incendi. A més, també ahir, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va anunciar que el govern català ha demanat al CSN i a les empreses propietàries de les centrals de Vandellòs i Ascó que es plantegin un pla estratègic d'inversions a les nuclears, davant dels últims incidents a les dues plantes. A més, Saura també va reclamar un pla de formació de treballadors i un altre sobre política de subcontractacions. El conseller va expressar la seua «preocupació» pels «reiterats» accidents a les nuclears catalanes, i va recordar que l'Estatut no dóna competències al govern de Catalunya en aquest àmbit, sinó que només preveu que hi puga participar en matèria d'execució nuclear, encara per concretar.
Ascó implanta una xarxa Wi-Fi que donarà cobertura a tot el municipi
El Punt (24-Setembre-2008)
23 de setembre del 2008
Tortosa tremola pels seus joves
Tortosa ja no pot continuar tractant els seus joves com si no fossen ciutadans. Aquest és el missatge que hauria de quedar en el subconscient col·lectiu després de la manifestació de dissabte a la tarda, convocada durant tota la setmana per internet i de manera anònima. La protesta era contra la inseguretat ciutadana i la violència juvenil que hi ha les nits del cap de setmana a la zona de bars musicals. En canvi, i per culpa dels incidents que van registrar-se a la part final de la manifestació, aquest episodi ha passat a la història com un preocupant brot de racisme entre els més joves. La policia local va detenir un noi per haver trencat algun retrovisor, entre els quals, el d'un cotxe policial, així com per haver posat en perill la circulació viària i per desobediència a l'autoritat. A més, quatre joves més van ser identificats per la policia per haver portat objectes considerats perillosos (per exemple, un dels menors duia un tornavís) i per alteració de l'ordre públic. Quan la concentració juvenil va abandonar la plaça de l'Estadi i va convertir-se en manifestació, ja van sentir-se els primers crits en contra dels joves immigrats. «Latin Kings de merda» van ser els més escoltats, ja que els joves afirmen que els dos agressors d'un noi, el cap de setmana anterior, són membres d'una banda de joves sud-americans. Una agressió que va provocar que centenars de joves organitzessin l'endemà un acte de «justícia popular», fins al punt que només l'acció de la policia local va evitar que acabés en un linxament. Per això, a la manifestació també van haver-hi crits d'«alcalde, dimissió», com a reacció a la manera com Ferran Bel havia gestionat el conflicte. De fet, en els mateixos fotoblocs d'internet que els joves van utilitzar per convocar la manifestació els participants no entenien que Bel negués que hi havia un problema a la zona dels pubs, i que titllés els aldarulls de «bretolada» de festes.
Tot i que la nit tortosina va ser més tranquil·la aquest cap de setmana, amb una forta presència policial als carrers, l'ambient entre els joves s'ha escalfat més des de dissabte a la tarda. Ahir Bel va destacar el comportament «cívic» de la majoria dels joves, i va dir que tant la detenció com les quatre identificacions van ser l'excepció. A més, l'alcalde va dir que la policia seguirà vigilant i va fer una crida a la població per denunciar qualsevol alteració de l'ordre públic. De fet, Bel va recordar als joves que per manifestar-se pels carrers i tallar el trànsit s'ha de demanar permís amb antelació. En aquest sentit, dissabte també va haver-hi trencament de papereres i de senyals de trànsit, així com llançament de tanques i corredisses amb la policia a la plaça Corona d'Aragó, on la manifestació es va dissoldre després que alguns joves van tallar l'eix de l'Ebre (C-12).
El dubte és saber fins a quin punt la forta presència policial, amb almenys tres vehicles d'antiavalots, era l'adequada si l'Ajuntament considerava primer que la convocatòria tenia escassa credibilitat. La gent que va concentrar-se era tan diversa i plural com ho és la joventut tortosina, amb joves de diferents nacionalitats que van reunir-se per rebutjar la violència; però també amb altres que van marxar cap a casa, decebuts o atemorits, quan van veure que també havien acudit alguns dels protagonistes d'alguna de les baralles als pubs. També hi havia una cert neguit pels rumors que deien que havien d'arribar, amb tren, un grup nombrós de neonazis de fora de Tortosa, un punt que finalment no va confirmar-se. D'altra banda, més lluny també es miraven l'escena alguns membres del Casal Popular Panxampla, que van fer un seguiment exhaustiu de la concentració i de la manifestació en tot el seu recorregut, per conèixer la situació de primera mà i saber en quin punt es troba el conflicte que ha sacsejat els joves. Diuen que la societat tortosina està cada cop menys cohesionada, i que a Tortosa no hi ha un model d'oci per als joves, ni tampoc llocs en què els joves dels diferents col·lectius i cultures puguin compartir experiències en positiu. Això vol dir que Tortosa està esdevenint una ciutat, i que les polítiques actuals potser són obsoletes. Davant de tot això, és lògic i comprensible que els joves hagin volgut protagonitzar la seua pròpia reacció a un problema que fa temps que denunciaven, sense que ningú els escoltés. Però és preocupant que els joves s'hagin remogut per un episodi de violència que ningú sap com acabarà...
El Punt (23-Setembre-2008)
El tema als blocs
-Violència juvenil (Vent de dalt)
-Per fi una llum d'esperança (Fotolog Estimo Tortosa)
-A veure, intentaré ser constructiu i no DESTRUCTIU (Fotolog Oscarcool's)
Tortosa mostra la restauració de dos carros de bombers del segle XIX
El Punt (23-Setembre-2008)
La sala de control de la central nuclear d'Ascó estava desprotegida d'incendis
El Punt (23-Setembre-2008)
22 de setembre del 2008
Tortosa busca la «P»
Tortosa ha començat el nou curs polític amb una versió actualitzada de la polèmica sobre els aparcaments. Abans de les festes de la Cinta, el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) va presentar el projecte per fer un pàrquing de 200 places al barri del Temple, al subsòl de la plaça del Carrilet. Bel va remarcar que es tracta del primer aparcament subterrani que es farà a Tortosa després de 23 anys i va lamentar que durant tot aquest temps l’Ajuntament no hagi planificat ni hagi encarregat cap estudi per fer més pàrquings, després de l’aparcament de la plaça d’Alfons XII. Aquesta afirmació ha molestat profundament el PSC, fins al punt que l’exalcalde Joan Sabaté ha acusat Bel de «mentir» per haver dit que el govern anterior no havia fet res. Així, tot i que tots els grups municipals van aprovar dilluns l’estudi de viabilitat del pàrquing del Carrilet, el projecte ha servit per reobrir una polèmica que CiU va aprofitar per desgastar el PSC i l’anterior govern municipal.
Sabaté ha recordat que els pàrquings van ser una de les prioritats dels socialistes, tot i que durant els seus vuit anys a l’alcaldia només va poder tirar endavant aparcaments en superfície. Sobretot, davant de l’edifici dels sindicats, al carrer Providència i als voltants del nou pavelló firal, ja que els aparcaments del centre i del barri de Ferreries van bloquejar-se per diferents motius. Sabaté ha replicat a Bel que no és cert que no es fes res per tirar endavant el pàrquing de la zona del mercat, ja que fins i tot van fer-se uns sondejos arqueològics que van confirmar la presència de restes al subsòl de l’antic mercat del peix. «També teníem un estudi socioeconòmic i un plec de clàusules, que vam passar per la comissió d’Urbanisme», ha remarcat Sabaté, que acusa Bel d’haver estafat els venedors del mercat per haver-los dit durant la campanya electoral que els faria un pàrquing en un any. «Fer un aparcament al mercat és inviable per diferents raons, per la proximitat del riu i perquè hi ha restes arqueològiques i canonades de serveis», ha precisat Sabaté. L’exalcalde recorda que només el PSC va parlar «amb honestedat» als venedors del mercat, comprometent-se a desplaçar l’aparcament uns quants metres al sud, fins als actuals terrenys de Renfe. Segons Sabaté, al subsòl dels terrenys que l’Ajuntament ha aconseguit alliberar, després de quinze anys de negociacions amb Renfe, es podrà fer un aparcament amb un miler de places, que donarà servei al mercat, a la zona centre i a la nova urbanització que es construirà en aquest sector, que també inclou 6.000 metres quadrats de zona comercial.
El PSC acusa el govern de Bel de falta de planificació i d’haver improvisat el pàrquing del Temple, que segons l’alcalde no apareixia en el pla d’acció municipal (PAM) per una qüestió de discreció. Però els socialistes també recriminen que Bel digués al desembre, durant una assemblea amb els veïns de Ferreries, que el pàrquing a la plaça Joaquim Bau podria descartar-se per problemes tècnics i d’espai, i que l’opció podria ser fer un pàrquing a la plaça Francesc Macià, al sector de Ferreries Nord. Sabaté també ha trobat a faltar la previsió de fer un pàrquing a la plaça Joaquim Bau, «el lloc de Ferreries en què és més necessari», en el projecte de reforma de les piscines. De fet, l’exalcalde ha desempolsat els plànols del seu projecte de reforma de les instal·lacions esportives, que preveia un aparcament de 500 places, per demostrar que sí que havia treballat en aquest projecte. Fins i tot ha reconegut que si el projecte no va tirar endavant va ser per la divisió del seu govern en la polèmica sobre l’enderrocament del velòdrom, un conflicte ciutadà en què el PSC també va veure la «mà negra» de CiU.
SETMANA DE LA MOBILITAT Enmig de l’escalfament del debat polític sobre els aparcaments, Tortosa comença dilluns, tot i que puga semblar una paradoxa, la Setmana de la Mobilitat. L’Ajuntament ha programat diversos actes per promoure les noves zones de vianants, conscienciar els ciutadans de la necessitat d’utilitzar el transport públic i la bicicleta, i fomentar els desplaçaments a peu. La policia local farà controls de trànsit per advertir de l’obligació de portar casc, i dimarts presentarà una campanya de seguretat viària a les escoles, amb els Mossos d’Esquadra. Dimecres el regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Valentí Marín, presentarà les millores en l’accessibilitat en alguns carrers de Ferreries. També s’instal·laran aparcaments per a bicicletes al pavelló firal, al Club de Rem, a les estacions d’autobusos i de tren, a la plaça dels Dolors i a la zona esportiva.
El Punt (21-Setembre-2008)
La plaça Francesc Macià es desfà
El servei de recollida de mobles vells funciona, però els tortosins encara no
Un dels residus més molestos, a part dels cartrons i els plàstics dels comerços, són els mobles i els electrodomèstics vells que s'acumulen sovint en algunes zones, a qualsevol hora del dia i qualsevol dia de la setmana. De vegades fins i tot sembla que apareguen per generació espontània... El que no acabem d'entendre, en aquests casos, és per què la gent no acaba d'utilitzar la recollida concertada de residus, o per què no posa dins del contenidor tot allò que hi càpiga sense problemes. L'altre dia vaig veure una dona gran que deixava fora del contenidor els ferros rovellats de posar una planta, i que li deia a una altra: "Ho deixo aquí per si algú ho veu i ho vol aprofitar". A casa, que fa uns dies hem desmuntat un moble gran que teníem en una habitació, hauríem pogut fer el mateix i deixar el moble al costat del contenidor, per si algú volia aprofitar-lo. Però l'hem desmuntat peça per peça i vam trucar al telèfon del servei gratuït de recollida concertada de residus, el 977 59 74 77. Primer vam buscar el número al web de l'Ajuntament de Tortosa, però no vam saber trobar-lo enlloc, ni tan sols a la secció de Medi Ambient. Finalment, vam localitzar el telèfon al web del PSC de Tortosa. Per comprovar que el número era correcte, vam fer una cerca a internet per constatar que era un dels telèfons de l'empresa Cespa, concessionària del servei. Com que era dissabte al matí, el treballador que ens va atendre al telèfon va prendre nota i va informar-nos que dilluns ens trucaria la persona responsable del tema, per acordar l'hora i el lloc de la recollida. Dilluns passat, una noia ens va trucar i vam concertar que la gent de Cespa passaria per casa l'endemà mateix, a primera hora, per recollir les fustes. El camió va ser puntual i els treballadors fins i tot van ajudar-nos a traure les fustes des del portal fins al carrer. Potser algú pensarà que és massa embolic per desfer-se d'un moble vell, però la veritat és que fer les coses bé no costa tant...
Vorera reparada o aparcament nou?
20 de setembre del 2008
Cinema-Classics regala 'Ciutadà Kane'
Dol a la Plataforma en Defensa de l'Ebre per la mort del científic valencià Antonio Estevan
"Ha mort una persona molt important per a tots natros, perquè va ser un dels puntals fonamentals en la lluita del PHN, especialment a Brusel·les", ha lamentat una de les portaveus de la PDE, Susanna Abella. De fet, Estevan no va tenir un protagonisme públic tan rellevant com altres científics o tècnics que van participar en la mobilització social contra el transvasament, però les seues intervencions a les assembles de la PDE eren força valorades i celebrades, ja que era molt emocionant i esperançador constatar al País Valencià també hi havia veus autoritzades i valents, que criticaven la política hidrològica basada en els transvasaments. A més, Estevan va fer una feina fonamental amb la preparació d'informes tècnics per a la Comissió Europea, i va acopanyar la PDE en el cara a cara que van mantenir a Brussel·les amb els tècnics del govern de l'Estat, quan les institucions comunitàries havien de decidir si finançaven el transvasament.
"Crec que era un activista que creia al 100% en el que feia, i que entenia com ningú com es cuinen les coses en el món polític", ha valorat Brian Cutts, també de la PDE. "El seu ajut per preparar estratègies i analitzar les jugades del govern del PP va ser fins i tot més útil que els seus informes, però sobretot el recordaré perquè va ser una molt bona persona, que sempre responia quan el necessitaves", ha afegit Cutts. Per la seua banda, la Fundació Xúquer Viu ha mostrat el seu condol per la mort d'Estevan, de qui ha dit que "deixa un buit immens entre totes les persones i entitats que li conegueren i li tractaren". També la Fundació Nova Cultura de l'Aigua ha assenyalat que Estevan deixa "la seua immensa lleialtat" i "la sensació d'un permanent compromís amb la vida". El funeral d'Antonio Estevan tindrà lloc avui a les cinc de la tarda al tanatori de Dénia, on es llegiran alguns textos en la seua memòria.
Foto: Pàgina personal de Juan Manuel Grijalvo
19 de setembre del 2008
El PSC acusa l'alcalde de Tortosa de menystenir la violència juvenil
Els aldarulls del cap de setmana van començar divendres, després que dos menors van agredir un altre jove a la sortida d'un bar. Segons algunes fonts, la baralla va iniciar-se quan la víctima va preguntar a un dels agressors si tenia una cigarreta, tot i que altres fonts han dit que fa temps ja havien tingut una altra disputa. Dissabte, la policia local i altres cossos de seguretat van haver d'organitzar un dispositiu especial per evitar que els dos menors fossin agredits, ja que una multitud de joves els havia acorralat en un bar. Alguns testimonis parlen de més de 300 joves concentrats davant del bar, convocats a través d'internet i del telèfon mòbil per «plantar cara» a una de les bandes juvenils que havia provocat problemes a la zona els últims mesos, amb agressions gratuïtes i petits robatoris. L'alcalde va dir que es tracta d'uns fets aïllats, que la policia local ha portat el cas al jutjat, i que els joves no pertanyen a cap banda organitzada. Amb tot, en diferents fotoblocs d'internet han afirmat que són del grup South Side. Per demà s'ha convocat una altra concentració juvenil a la zona freqüentada per aquest grup.
El president de la Cambra de Tortosa reclama l'escurçament de la Cinta
D'altra banda, el portaveu del PSC, Joan Sabaté, també va parlar ahir de les festes de la Cinta. «Ens sorprèn que, després de criticar el nostre model, el govern de Bel no haja fet cap canvi, a part de baixar la qualitat amb una reducció del pressupost, tal com ja va fer en la Festa del Renaixement», va dir Sabaté.
'Crisi' també ha arribat a les Terres de l'Ebre
Diversos col·lectius de les Terres de l’Ebre hem col·laborat en el repartiment de la publicació CRISI a les Terres de l’Ebre del 17 de Setembre.
La majoria de mitjans d’informació que han tractat la notícia de la publicació s’han centrat en l’article central; a tall d’exemple: “Un activista de 32 anys anuncia que ha estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials. Seguint l'esperit de les 'expropiacions' anarquistes, Enric Duran afirma haver falsificat documents per obtenir crèdits que no pensa tornar i demostrar la feblesa del sistema bancari”. La mateixa línia s’ha seguit a TV3 i Catalunya Radio, amb entrevistes i comentaris d’opinió.
Denunciem la simplificació i descontextualització que això suposa, dins la línia de desinformació i sensacionalisme a la qual ens estem acostumant, i us remetem al propi escrit, http://www.17-s.info/, per tal de posar èmfasi en la informació que transmet respecte a la “Crisi”: financera, energètica i alimentària, i les alternatives que des dels moviments socials es plantegen a la mateixa, amb l’objectiu d’omplir el buit d’opinions i arguments, des de la diversitat d’enfocaments que se li poden donar a tot fet, especialment a un que pugui afectar tant com ho està fent l’actual a la vida de la gent. Lo contrari seria donar informació parcial i tendenciosa: donar la veu només a banquers, economistes, constructors i politics no és suficient, sobretot si són els propers als òrgans de poder; volem sentir sociòlegs, antropòlegs i altres humanistes, també als treballadors i a la gent del carrer i dels moviments socials. Només així sabrem el que ens està passant i podrem trobar solucions als nostres problemes, la resta seria esperar a que ens vinguin a salvar els mateixos que ens han conduït a la “crisi”... amb la passivitat o complicitat de tots i totes, no ho oblidem.
Foto: El Confidencial
18 de setembre del 2008
Tortosa podrà expropiar els solars dels propietaris que no costegin els enderrocaments
El govern de Tortosa ha pres la determinació de posar fi als impagaments dels propietaris amb solars bruts o d'edificis en ruïna, en què l'Ajuntament ha d'assumir subsidiàriament els treballs de tancament o els enderrocaments. Així, el ple va aprovar ahir el reglament del nou registre municipal de solars sense edificar, que permetrà a l'Ajuntament inscriure al registre de la propietat la càrrega d'aquells solars que incompleixen les ordres de rehabilitació, així com expropiar-los al cap de dos anys.
El ple de l'Ajuntament va aprovar ahir al migdia el reglament del nou registre municipal de solars sense edificar. Però l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va garantir que la intenció del seu govern no és registrar els solars sense edificar, en els supòsits que els propietaris no hagin complert la normativa urbanística o els terminis previstos per acabar les obres. En canvi, Bel sí que va anunciar que l'objectiu principal de la mesura és incloure al registre aquells solars dels propietaris que hagin incomplert ordres municipals de rehabilitació o de conservació, quan l'estat dels edificis o dels terrenys siguin un perill per a la seguretat de les persones.
Encara que el reglament afectarà la totalitat del municipi, l'alcalde va recordar que aquesta situació es dóna sobretot al nucli històric. «Hi ha moltes cases que són declarades en ruïna i l'Ajuntament fa ordres d'execució forçosa que no s'executen, i això ens obliga a actuar subsidiàriament», va explicar. A més, Bel va afegir-hi que després «el 99%» dels propietaris no paguen la factura dels treballs. L'alcalde va detallar que actualment tenen dos expedients al damunt de la taula, un dels quals correspon a un solar de fora del nucli antic, i que fa poc han hagut de costejar amb 20.000 euros un apuntalament al carrer Montcada. Segons Bel, si aquest registre municipal fos operatiu des de fa anys, l'Ajuntament podria tenir molts solars al nucli antic, ja que permet expropiar les propietats o vendre-les en subhasta pública, al cap de dos anys d'anotar la càrrega sobre el solar al registre de la propietat. De fet, Bel va dir que els efectes de la mesura es començaran a veure en un parell d'anys, ja que l'Ajuntament recuperarà diners, tindrà un estoc de solars i edificis per potenciar la rehabilitació, i més seguretat a l'hora d'ordenar obres.
>Suport al pàrquing del Carrilet
Només el grup del PP va rebutjar ahir la creació del nou registre municipal de solars sense edificar. El portaveu Antonio Faura va advertir que hi ha altres mecanismes jurídics per reparar els costos que haja d'assumir l'Ajuntament, i que no caldria aprovar un reglament que també podria servir al govern municipal per prendre decisions «subjectives» sobre solars sense edificar i sobre obres inacabades. En canvi, sí que va rebre suport unànime l'estudi de viabilitat del projecte per construir un aparcament subterrani a la plaça del Carrilet. Amb tot, l'alcalde va protagonitzar un enfrontament amb el portaveu accidental del PSC, José Martín, que va recriminar-li «falta de planificació» i que abans no tiri endavant els pàrquings del mercat i de Ferreries.
El Punt (18-Setembre-2008)
Bel fa una crida a la calma després dels incidents juvenils de Tortosa
El Punt (18-Setembre-2008)
17 de setembre del 2008
Naix el bloc col·laboratiu 'Cinema-Classics'
Termes Orion s'interessa en el projecte per recuperar el balneari de Cardó
El projecte de recuperació de l'antic balneari de Cardó torna a activar-se amb força, després que fa més d'un any el Grup Peralada abandonés la iniciativa del Grup Pascual, l'empresa propietària de les instal·lacions. L'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, va anunciar ahir que abans de final d'any podria tancar-se un acord entre el Grup Pascual i un nou operador que s'ha interessat en el projecte, l'empresa Termes Orion, que ja té un hotel balneari a Santa Coloma de Farners i el nou balneari Font Vella, a Sant Hilari Sacalm. D'altra banda, avui Benifallet participarà en la presentació del nou Consorci de Viles Termals de Catalunya.
L'any 2003, el Grup Pascual va anunciar una inversió de 15 milions d'euros, amb l'objectiu de rehabilitar l'antic monestir de la serra de Cardó i reobrir el balneari amb un hotel de cinc estrelles, 120 habitacions i 30 suites termals. Però la mort, fa dos anys, del fundador del Grup Pascual, Tomás Pascual Sanz, va afectar el projecte. A més, el Grup Peralada va sortir de la iniciativa per divergències amb la promotora. Tot i això, el Grup Pascual va iniciar les obres de consolidació dels terrenys i la rehabilitació dels edificis, i va començar a negociar amb altres operadors turístics per rellançar el projecte. La idea del Grup Pascual era mantenir els dissenys de l'spa i del balneari, però incloure també una oferta d'activitats aprofitant els atractius de la serra de Cardó i del tram final de l'Ebre. Així, el Grup Pascual està negociant amb Termes Orion, una empresa que ja té un hotel balneari a Santa Coloma de Farners i que aquest juliol va inaugurar a Sant Hilari Sacalm l'hotel balneari Font Vella, de quatre estrelles i 32 habitacions. De fet, el projecte també és una iniciativa conjunta amb dues empreses dedicades a l'embotellament d'aigua, Font Vella i Lanjarón SA. Per la seua banda, l'any passat, el Grup Pascual va decidir tancar la seua planta embotelladora de l'antic balneari de Cardó, després de setze anys d'explotació, per un problema de «falta de viabilitat econòmica».
CONSORCI DE VILES TERMALS D'altra banda, l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, participarà aquesta tarda, a Caldes de Montbui, en la presentació del nou Consorci de Viles Termals de Catalunya. El consorci agrupa vuit municipis catalans vinculats al termalisme: Benifallet, Caldes d'Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, el Vendrell, la Garriga, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners. L'organisme naix amb l'objectiu de desenvolupar els recursos i gestionar els interessos comuns dels municipis que en són membres, on hi ha una gran riquesa hidromineral constituïda per les aigües minerals, mineromedicinals i termals, i en què aquests recursos fa segles que s'exploten. En l'acte d'avui, en què hi haurà la presència del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, aprovaran els estatuts i nomenaran el primer president del consorci. Les viles termals també tenen com a objectiu adaptar-se a la nova realitat del mercat, tenint en compte la revitalització dels centres termals i la diversificació de la demanda. El nou consorci impulsarà la creació d'una marca comuna que distingeixi totes les activitats de valoració dels recursos hidrominerals i termals de Catalunya. A més, potenciarà la promoció de centres termals, balnearis, hotels, zones residencials i infraestructures turístiques, sense oblidar la protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals.
El Punt (17-Setembre-2008)