30 de novembre del 2008

Pàrquing en bateria a la plaça del Carrilet

La plaça dels Dolors no és l'única que els conductors incívics utilitzen per estacionar-hi els seus cotxes incorrectament. Així, si fa uns dies mostràvem el que passa cada dia en aquesta plaça renovada del nucli antic, avui us portem la imatge de la situació que cada matí de cada dia laborable es veu a la plaça del Carrilet. El barri del Temple és un dels punts negres de la falta d'aparcament a Tortosa, però per alguns això no és cap problema, ja que la plaça del Carrilet és prou ampla com per deixar-hi el cotxe, ja que és molt difícil que la policia local els pose una multa o se'ls emporte la grua. Per què esperar a que l'Ajuntament face el pàrquing subterrani amb 200 places? Però fent d'advocat del dimoni, també caldria preguntar com és que l'Ajuntament no ha previst mai fer més aparcaments regulats en aquesta zona, en què les places podrien ser una mica més estretes i els carrers més amples, per poder habilitar-hi places de pàrquing en bateria.

Sánchez Pastor recorda els 'màrtirs' antifeixistes de l'Ebre en l'homenatge pel seu centenari

El periodista tortosí Carles Sánchez Pastor, que ahir va rebre un homenatge institucional amb motiu del seu centenari, va fer que el saló de sessions de l'Ajuntament es quedés glaçat durant uns minuts. Ningú s'esperava que després d'un emotiu discurs d'agraïment, en què Sánchez Pastor va remarcar que havia dedicat la vida a defensar "Catalunya, la llibertat i la democràcia", aquest avi es posés encara més seriós i recordés dos "compatricis" tortosins que havien estat víctimes del nazisme i del franquisme. Així, just en uns dies en què Tortosa encara debat si cal enderrocar el monument franquista de la Batalla de l'Ebre, Sánchez Pastor va afirmar que ahir volia representar els "màrtirs de les Terres de l'Ebre" que van morir lluitant contra el feixisme, i va tenir un record emocionat envers Josep Maria Brull i Primitivo Sabaté, dos tortosins que havien mort "en un camp de concentració de Hitler, a Mauthausen, i afusellat pel règim criminal i terrorista de Franco". Una sortida de guió amb què Sánchez Pastor va demostrar que la memòria no es pot enterrar, perquè cada vegada queda menys gent que va viure la República, la Guerra Civil i la repressió franquista...

29 de novembre del 2008

Bel diu que «no té sentit» enderrocar el monument franquista de Tortosa

ICV demana un procés de participació i estan «oberts» a fusionar la seua moció amb la d'ERC

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar que CiU rebutjarà dilluns la moció del seu soci de govern, en què ERC reclama la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i la seua substitució per una passarel·la de vianants. Amb tot, Bel va evitar les crítiques als republicans i va centrar els seus atacs en l'actitud del PSC i ICV, als quals va acusar d'haver promogut una «falsa polèmica» amb les seues «maniobres de distracció». A més, l'alcalde va insistir que 33 anys després de la mort del dictador no té sentit enderrocar el monument franquista. D'altra banda, Jaume Forcadell (ICV) va reclamar que s'obri un procés participatiu.

Bel va comparèixer ahir per deixar clara quina és la posició del grup de CiU sobre la polèmica del monument franquista de Tortosa. Amb tot, l'alcalde es va cuidar molt d'atacar ERC, el grup que ha presentat la moció que se sotmetrà a votació al ple ordinari de dilluns, i va acusar el PSC i ICV d'alimentar una «falsa polèmica» per desviar l'atenció sobre altres temes. «Si realment volia enderrocar el monument, Joan Sabaté ho tenia molt fàcil durant els vuit anys que va ser alcalde, ja que només al principi va governar amb el PP, la dreta més retrògrada i conservadora», va recordar Bel. L'alcalde va afegir-hi que van ser el PSC i ICV els que van catalogar el monument de bé cultural del patrimoni català, i que va ser el tripartit que governa Catalunya qui va autoritzar-ne la protecció. «Plantejar que és un monument franquista, i que ara l'hem de traure, 33 anys després de la mort del dictador, està fora de lloc i no té cap sentit», va concloure Bel abans de recordar que al setembre ja es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració del monument.




En canvi, sí que va criticar la moció d'ERC el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, que va dir que la proposta dels republicans és «tardana, contradictòria i erràtica». Forcadell es va mostrar «obert» a fusionar les mocions si ERC acceptava parlar de participació i si retirava que Interior assumís el projecte de la passarel·la. Abans, la directora territorial d'Interior, Pilar Andreu, també havia apuntat la necessitat d'obrir un procés de participació ciutadana i de retirar els símbols feixistes per evitar que Tortosa continue donant una imatge de «ciutat franquista». De fet, la moció d'ICV aposta per obrir un procés participatiu i per descatalogar el monument, així com perquè Tortosa complisca la llei de memòria històrica.

El Punt (29-Novembre-2008)

Vídeo de Jaume Forcadell: 'La retirada de símbols feixistes entra dins del compliment de la llei'

Llum verd al pàrquing del Rastre i sobrecost de les obres del carrer Sant Domènec

Més enllà de la polèmica sobre el monument de la Batalla de l'Ebre, l'alcalde tortosí va remarcar que a l'Ajuntament continuen treballant per tirar endavant diferents projectes, i que dimecres la comissió territorial de Patrimoni va donar llum verd al pàrquing subterrani de la plaça Mossèn Sol. «Ara hem de portar el projecte executiu de l'aparcament a la comissió, i Patrimoni ens dirà quin tipus de tractament hem de fer amb la muralla del Rastre», va precisar la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé. D'altra banda, Roigé va avançar que al ple de dilluns s'aprovarà la cessió d'uns terrenys a Bítem per a la instal·lació d'una antena de telecomunicacions, així com un conveni amb l'empresa pública Adigsa, que permetrà a l'Ajuntament tenir vuit habitatges per fer-hi reallotjaments o projectes socials. A més, el ple també haurà d'aprovar el sobrecost de les obres de millora del carrer Sant Domènec, que finalment han costat 369.000 euros, més del 86% del pressupostat inicialment (198.000 euros). Roigé va detallar que el projecte no preveia la compra de prou pedra de la Cinta, i que no es va tenir en compte ni les rampes d'accés ni la restauració de les escales del carrer Sant Domènec. «El sobrecost de les obres era una pràctica habitual durant l'etapa del govern de Sabaté, com va passar amb el pavelló firal i com encara ara ens tornarà a passar amb la rotonda de la Simpàtica», va lamentar Bel.

El Punt (29-Novembre-2008)

El Gepec emprendrà accions legals per evitar l'arribada de residus metropolitans al Pinell

El grup ecologista Gepec va anunciar ahir que donaran suport a l'oposició veïnal contra el projecte que preveu omplir el forat de l'argilera del Pinell de Brai amb residus empaquetats dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. «Emprendrem les accions legals que considerem oportunes per aturar l'abocador del Pinell», va remarcar el Gepec a través d'un comunicat, només dos dies després que l'Ajuntament aprovés un conveni amb la unió temporal d'empreses formada per Pàndols SA, Suministros de Arcillas SA i Puigfel SA. «Estem segurs que la majoria dels veïns del Pinell no volen aquest macroabocador, i que els que encara no han estat informats dels greuges mediambientals de les bales d'ecoparc aviat s'adonaran que una instal·lació com aquesta pot portar més perjudicis que beneficis al municipi», afirmen els ecologistes. El Gepec assegura que caldria convèncer l'Agència de Residus de Catalunya que fer un abocador de bales d'ecoparc al Pinell de Brai no és la millor opció, a canvi d'acceptar un «abocador de terres i runes de petites dimensions».

En aquest sentit, el comunicat del Gepec lamenta que la gerent de l'Agència de Residus, Genoveva Català, negués un dia abans de la signatura del conveni del Pinell que tingués constància que s'hi volia fer un abocador de tipus II, i que acusés un membre de l'entitat ecologista d'estar «molt mal informat». El Gepec recorda que fa temps que els residus dels ecoparcs de Barcelona tenen un destí incert, pel tancament dels abocadors del Garraf i «el fracàs de les polítiques de prevenció de residus impulsades pel govern». També recorda que CiU, al govern del Pinell, va aturar l'abocador de bales en una pedrera de Badalona.

El Punt (29-Novembre-2008)

La nova carretera de Batea amb l'Aragó permet desviar el trànsit del municipi

La població de Batea ja té una variant que desvia el trànsit per fora del nucli urbà, una actuació inclosa en el projecte de millora de la carretera C-221, que uneix el municipi amb l'Aragó. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va ser present ahir a la finalització de les obres, que han permès escurçar aquest tram en 1,7 quilòmetres, així com reduir-ne els revolts i ampliar la calçada. L'obra ha tingut un cost de 18,2 milions d'euros i era una antiga reivindicació de Batea i el conjunt de la Terra Alta, on la Generalitat també està executant les obres de la carretera que uneix l'Horta de Sant Joan amb l'eix de l'Ebre. D'altra banda, Nadal va anunciar que les obres de la carretera d'Ulldecona a Vinallop podrien començar en dues setmanes.

El Punt (29-Novembre-2008)

28 de novembre del 2008

Lahosa plantejarà la dimissió de Pilar Andreu si hi ha més controls 'indiscriminats' a immigrants

L'exregidor i antic portaveu d'ICV a l'Ajuntament de Tortosa, Sisco Lahosa, ha carregat avui amb duresa contra els últims controls d'immigració que els Mossos d'Esquadra han realitzat al nucli antic de Tortosa. En el marc de la tertúlia del programa radiofònic L'hora L, a l'emissora Ràdio Ebre de la Cadena Ser, Lahosa ha afirmat aquest migdia que els agents s'han excedit i que els dispositius que han posat en marxa els Mossos d'Esquadra són "indiscriminats". Segons Lahosa, aquest tipus d'actuacions policials estan fora de lloc en un estat democràtic i de dret. De fet, l'exregidor tortosí ha assenyalat que reclamarà públicament la dimissió de la directora dels serveis territorials d'Interior, Pilar Andreu, si continuen aquest tipus de controls. Lahosa ha afegit que és intolerable que s'haja rebut els immigrants amb els braços oberts quan l'economia anava bé, i que ara s'estiga tractant el col·lectiu de nouvinguts d'aquesta manera.

L'espai dels lectors: 'Mossos, ser immigrant no és un delicte', carta de Xavier Rodríguez

El passat 1 de novembre arribaven els Mossos a les Terres de l'Ebre. La nostra policia amable, pròxima, catalana i amb rostre humà ja hi és. Però dos setmanes després la màscara ha desaparegut.

Si la convivència entre població immigrant i autòctona,és un dels problemes més greus que té Tortosa, no sembla que les “actuacions mediàtiques” desenvolupades pels Mossos a Tortosa siguen la millor solució (per exemple, dilluns 10 a la plaça del Rastre, contra el col·lectiu gitano i dijous 13, contra el col·lectiu immigrant, al voltant de la plaça de l'Àngel). Criminalitzar públicament un sector de la població, que representa més del 20% dels tortosins i tortosines, pel seu color de pell, no és la millor targeta de presentació. I oblidar que els immigrants treballen, cotitzen a la seguretat social i paguen impostos (per exemple per pagar els sous als Mossos) no és tan amable ni humà. Perquè els immigrants com a éssers humans, amb papers o sense, tenen un dret un fonamental, ser tractats amb respecte, i això no va passar el dijous 13.

Per a comprovar si la gent té papers no cal tenir tres furgons, 6 cotxes patrulla amb les sirenes enceses i prop d'una vintena de Mossos en un dels carrers més cèntrics i comercials de Tortosa, a més de policia local i nacional. Aquesta demostració de força, de marcar el territori, acontentarà la Tortosa més conservadora i racista, però li fa un mal favor a la convivència entre veïns i veïnes. Criminalitzar els immigrants amb aquestes actuacions no és la solució. Tortosa ha rebut una gran quantitat d'immigrants en pocs anys, i això genera problemes, però el que no es pot fer és perseguir-los i tractar-los com a delinqüents, perquè si a més això ho fas públicament, reforces el creixent racisme.

I aquestes actuacions desmesurades tenen dos responsables polítics. Un és el senyor conseller d'Interior que pareix més de dretes que qualsevol antecessor/a. I l'altre, el que més ens hauria de preocupar, és el senyor alcalde. Governar significa defensar els drets de la gent que viu a Tortosa, tinga el color de la pell que tinga. I governar significa crear punts de trobada per millorar la convivència, i no estigmatitzar una part important de la població davant de la resta de la població. Esperem que es reflexione i que els mossos estiguen efectivament, al servei de tots i totes i no d'una part. I que l'ajuntament no siga còmplice d'aquests “shows”.

Xavier Rodríguez és de Tortosa
i membre del Casal Popular Panxampla

Foto: Ajuntament de Tortosa

Wifredo Miró: "Se'm faria molt difícil imaginar Tortosa sense el monument"

El secretari general de la UGT de les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, s'ha manifestat avui públicament a favor de mantenir el monument de la Batalla de l'Ebre que hi ha a Tortosa. Com és habitual, Miró ha participat com a tertulià en el programa L'hora L, de Ràdio Ebre (Cadena Ser), en què s'acaba de debatre l'última polèmica política al voltant de la moció d'ERC sobre la retirada del monument franquista i la seua substitució per una passarel·la de vianants. El dirigent sindical ha remarcat que ja hi ha molta gent a Tortosa, sobretot els que han nascut en els últims 40 anys, que tenen la imatge del monument molt interioritzada, i que fins i tot a ell mateix se li faria "molt difícil imaginar Tortosa sense el monument". Miró ha afegit que durant l'època en què va ser regidor de l'Ajuntament va costar molt retirar alguns dels elements del monument, com el Víctor (l'anagrama personal de Franco) que hi havia a les urpes de l'àguila imperial. En la mateixa tertúlia, Miró ha recordat les opinions del periodista Toni Orensanz i de l'historiador flixenc Josep Sánchez Cervelló, partidaris de conservar el monument per a la memòria històrica. Un argument que l'exregidor d'ICV, Sisco Lahosa, ha aprofitat per reclamar una museïtzació a l'estil de la del camp de concentració de Mauthausen.

El Pinell de Brai s'ofereix per rebre el rebuig dels ecoparcs metropolitans de Barcelona

L'Ajuntament i tres empreses privades signen un conveni per restaurar una de les mines d'argila

El ple de l'Ajuntament del Pinell de Brai va aprovar dimecres al vespre un conveni amb una unió temporal d'empreses que projecta rehabilitar una mina d'argila amb el rebuig dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alcalde Pere Martí va confirmar l'interès del govern municipal perquè el projecte puga tirar endavant, però va precisar que l'última paraula serà de la Generalitat. De fet, a canvi d'autoritzar el soterrament de les bales plastificades amb els residus urbans de Barcelona, l'Ajuntament rebrà dos euros per cada tona dipositada a l'argilera. Així, el càlcul és que el Pinell de Brai puga rebre uns 300.000 euros cada any.

«Aquest projecte no és la panacea per al Pinell, però tampoc hi veiem cap perill», va afirmar ahir l'alcalde. Pere Martí (CiU) va assenyalar que no es tracta de fer un abocador, sinó de la restauració mediambiental d'un espai tan degradat com és una pedrera, amb totes les mesures de seguretat i dins de la llei, i sempre que tinga tots els permisos de la Generalitat. Martí va remarcar que «no s'enterrarà res que contamine» el subsòl, i que el govern del Pinell es va emportar una molt bona impressió d'una visita recent a la restauració de la pedrera Elena, a Cerdanyola del Vallès. De fet, una de les tres empreses privades que han signat el conveni amb l'Ajuntament del Pinell de Brai és Puigfel SA, de Cerdanyola del Vallès, que per tirar endavant el projecte ha constituït una unió temporal d'empreses amb Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA, les empreses propietàries de les argileres del Pinell.

El conveni entre l'Ajuntament i les tres empreses suposa que, en una primera fase, el consistori rebrà 100.000 euros per a la tramitació dels permisos municipals. Més endavant, el Pinell de Brai ingressarà dos euros per cada tona de rebuig dels ecoparcs que les empreses dipositin a la mina d'argila, fins que la zona estiga completament restaurada i amb l'objectiu de recuperar la morfologia original de la finca, que té una superfície total de 55 hectàrees. Martí va explicar que els càlculs són que l'Ajuntament ingresse uns 300.000 euros anuals, una xifra que suposa que cada any podrien entrar a l'argilera unes 150.000 tones de rebuig dels ecoparcs. Amb tot, l'alcalde va afegir-hi que serà un procés «tranquil» i coordinat amb l'explotació actual de la mina.

També un abocador de runa de la construcció L'argilera del Pinell de Brai també podria ser el destí dels residus de la construcció, si tira endavant un projecte impulsat pel Consell Comarcal i l'Agència de Residus de Catalunya. De fet, el portaveu de PM, Lluís Melich, va recordar que a l'estiu l'Ajuntament va autoritzar l'abocador de residus de contracció de la comarca, però que no té cap tipus de sentit rebre els residus urbans de Barcelona. A més, va dir que l'Agència de Residus encara no sabia res sobre el projecte. De fet, el gerent de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Carles Conill, va explicar ahir a El Punt que també desconeixen el projecte, i que l'acord actual amb Puigfel SA es limita al cobriment de la pedrera Elena de Cerdanyola del Vallès. A més, va dir que la seua prioritat és optar per l'àrea metropolitana per al nou abocador, però que no saben si l'empresa té acords unilaterals amb els gestors dels ecoparcs.

El Punt (28-Novembre-2008)

També pots llegir:
-L'entitat metropolitana planteja la construcció d'una altra incineradora
-El Gepec rebutja que l'abocador del Pinell puga rebre residus metropolitans
-El Pinell de Brai tindrà una planta de reciclatge de residus de la construcció
-L'abocador del Pinell, possible destinació del rebuig dels ecoparcs metropolitans
-L'abocador de runa de Gandesa serà privat

L'oposició del Pinell de Brai rebutja el projecte de l'abocador de residus metropolitans

El portaveu del grup de Progrés Municipal (PM), Lluís Melich, va lamentar ahir que el govern del Pinell de Brai haja optat per un abocador de residus de l'àrea metropolitana de Barcelona. «No estem d'acord que s'haja optat per aquest tipus de desenvolupament local, perquè pot afectar negativament el turisme verd i també la imatge dels nostres productes agrícoles», va dir Melich. «A més, no és un problema creat des del Pinell, sinó que es tracta de buscar un lloc per a uns residus urbans que ningú vol a Barcelona, i que ara ens soterraran aquí, a 200 quilòmetres de la zona que els produeix», va remarcar. El portaveu de PM va lamentar la falta d'informació a la població i va anunciar que iniciaran una campanya per informar els veïns del Pinell. De fet, el conveni va entrar al registre de l'Ajuntament el 21 de novembre, quatre dies després que El Punt informés dels contactes del govern amb les empreses.

El Punt (28-Novembre-2008)

El PSC votarà la moció d'ERC per aïllar la dreta defensant el monument franquista de Tortosa

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va confirmar ahir que els socialistes donaran suport a la moció que el grup d'ERC ha presentat al ple de Tortosa, sobre el monument de la Batalla de l'Ebre. La moció insta el Departament d'Interior a costejar la retirada del monument franquista, segons l'oferiment rebut, així com la redacció del projecte per substituir el monument per una passarel·la de vianants. «El monument és un símbol de la victòria franquista, aixecat al mig del riu a Tortosa per a major glòria del dictador; però també entenem que hi haja gent que vulga mantenir-lo perquè forma part del paisatge urbà de la ciutat», va dir Sabaté. Així, l'exalcalde va valorar que ERC haja recuperat l'antiga idea de fer-hi una passarel·la de vianants, com havia proposat Sabaté en algun moment, i va destacar que ara hi haja l'oferiment de la Generalitat de costejar econòmicament la retirada dels símbols franquistes. D'altra banda, va recordar que també hi ha gent d'esquerres que pensa que el monument s'ha de conservar per raons històriques, i que és un tema que s'ha de resoldre amb el consens necessari. Amb tot, Sabaté va insistir en la coherència ideològica dels socialistes, i va remarcar que votaran al costat d'ERC, soci de govern de CiU. En aquest sentit, el portaveu del PSC va afegir que «no voldrien pensar que Esquerra ha presentat la moció sabent que no s'aprovarà», ja que CiU ja ha anunciat que els seus 10 regidors rebutjaran la moció, i que en tindran prou amb el vot de l'únic regidor del PP per tenir la majoria. De fet, també caldrà tenir en compte la posició d'ICV, que finalment també ha presentat una moció pròpia sobre el monument de la Batalla de l'Ebre. ICV proposarà obrir un procés participatiu perquè els ciutadans puguen decidir el futur del monument.

El Punt (28-Novembre-2008)


27 de novembre del 2008

Gerard Quintana se suma a la campanya d'internet per la retirada del monument

Més de 440 persones ja s'han sumat a la campanya que va iniciar-se fa dos dies a internet, per reclamar la retirada del monument franquista de la Batalla de l'Ebre que hi ha a Tortosa. Una de les últimes adhesions més destacades ha estat la del cantant Gerard Quintana, exlíder del grup Sopa de Cabra, un dels artistes catalans més actius a la xarxa social de Facebook. En aquest sentit, altres personalitats que s'han afegit al grup de Facebook creat pel blocaire tortosí Jordi Roig són l'actriu Belén Fabra i el ballarí Roberto Olivan. També hi trobem l'escriptor Emigdi Subirats i el músic Sergi Molina, un dels membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. En l'àmbit polític, destaquen la socialista Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona i diputada al Parlament, i els republicans Calres Pasqual, Jesús Auré, Josep Maria Sàez i Lluís Salvadó, delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. La campanya s'ha propagat amb molta rapidesa en pocs dies i  podria crèixer més, ja que hi ha 500 persones convidades al grup que encara no han confirmat la seua adhesió.

Foto: Barcelona2004.org

El monument de Franco [carta d'un lector]

Treure o no treure el monument del riu de Tortosa, aquesta és la qüestió. Tot i que no sóc de Tortosa ja fa 20 anys que visc aquí i, els primers anys, residia en un habitatge de cara al riu i el monument. A pesar de “l’estima” que li vaig arribar a tenir, no dubtaria ni un segon en treure’l del riu. I menys ara, que la Generalitat s’ha ofert a costejar les despeses. Monument: “Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.” Diuen que ja no és “de Franco”, que li han tret els símbols franquistes, i ara és de tothom i ens serveix per no oblidar el que va passar. Però el quid de la qüestió és que el va fer construir Franco i, per a mi, representa ara exactament el mateix que representava llavors – una llosa sobre Tortosa i els seus ciutadans.


Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”. Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les Terres de l'Ebre, es mereixen. Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?


Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.

Brian Cutts és de Tortosa

La URV organitza 'Els escriptors llegeixen al riu", amb Gerard Vergés i altres autors ebrencs

La URV ha organitzat per demà al vespre l'espectacle literari Els escriptors llegeixen al riu, amb la participació dels Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Manolo Pérez Bonfill, Andreu Carranza, Jordi Andreu i Lluís Martín. L'acte és tot un esdeveniment cultural, de caràcter únic, ja que reunirà en un mateix espai el talent i la saviesa de Vergés, Burgos i Pérez Bonfill, tres dels grans noms de la cultura tortosina de postguerra, amb algunes de les noves veus de la literatura ebrenca. En aquest sentit, també cal recordar que Vergés ha estat l'autor del mes de novembre en el portal Ciutat Oci de Barcelona. La lectura de textos d'avui serà a partir de les vuit del vespre al saló del Tinellet del Palau del Bisbe, molt a prop del riu que dóna títol a l'acte. De fet, demà al vespre hi haurà una forta activitat cultural a Tortosa, ja que mitja hora abans també es presentarà l'obra Terres de llicorella a la llibreria Viladrich 2. Es tracta d'un llibre amb imatges del Priorat, a càrrec del fotògraf  Toni Vidal i del poeta August Bover. De fet, la presentació anirà a càrrec d'Adrià Chavarria i també comptarà amb la intervenció de l'autor dels textos.

L'oposició veu llacunes jurídiques en l'ordenança de civisme de Tortosa

El govern de Bel tira endavant la nova norma, amb menys suport polític que l'aprovada per Sabaté

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir inicialment la nova ordenança de civisme, just un any després que el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) decidís suspendre la tramitació del text que s'havia aprovat abans de les eleccions. L'ordenança podria entrar en vigor al gener i té com a objectiu «millorar la convivència», amb la regulació de diferents àmbits per preservar els drets i les llibertats de tots els ciutadans, així com el bon ús de l'espai públic i del mobiliari urbà. Però tot i que el PP va donar suport a l'ordenança, Antonio Faura i la resta de portaveus de l'oposició van posar de manifest algunes «llacunes jurídiques» del text.

La regidora de Governació, Rosa Cid, va haver de defensar la nova ordenança de civisme de Tortosa amb arguments tècnics i jurídics. Els grups de l'oposició (PSC, ICV i PP) van centrar bona part del debat a qüestionar si el consistori té competències per limitar els drets i les llibertats, així com per incloure en una normativa municipal activitats delictives que ja estan incloses al codi penal. Segons Antonio Faura (PP), qüestions com la manipulació i preparació de drogues ja estan castigades des de l'àmbit penal, i el govern tortosí també hauria d'haver deixat fora aquest aspecte, com també va suprimir la sanció per la venda d'estupefaents. De fet, tant Faura com Jaume Forcadell (ICV) van advertir que la nova normativa preveu continuar la tramitació de les sancions administratives, quan la llei diu que s'hauria d'interrompre si ja s'està instruint un procés penal contra la persona infractora per la mateixa causa. «Podem tenir problemes tècnics a l'hora d'aplicar l'ordenança», va dir Faura, jurista de professió. Amb tot, el PP va donar suport al govern.

El regidor d'ICV va votar en contra de la nova ordenança, tot i que va reconèixer que s'havia millorat el text que l'Ajuntament tortosí va aprovar la primavera del 2007. Amb tot, Forcadell va acusar el govern de Bel de tenir una excessiva «ànsia reguladora», i de voler traslladar als ciutadans la «falsa sensació» que l'Ajuntament té la capacitat de regular la convivència, quan en realitat ja hi ha moltes infraccions que estan regulades per unes lleis que no es fan complir. De fet, l'ordenança de civisme va rebre menys suport polític que l'aprovada durant els últims mesos de Joan Sabaté (PSC) a l'alcaldia, ja que el nou text va ser aprovat per 13 dels 21 regidors, mentre que l'ordenança anterior va tenir 16 vots a favor (set del PSC, cinc de CiU, dos del PP i dos independents). En aquest sentit, l'alcalde va lamentar l'abstenció dels socialistes, tot i que el portaveu accidental del PSC, Eduard Ena, havia acusat el govern d'haver perdut un any i d'haver gastat 6.000 euros per acabar aprovant una ordenança de civisme idèntica a l'anterior. Per la seua banda, Ena també va acusar Bel d'haver ignorat els serveis tècnics de l'Ajuntament per a la redacció de l'ordenança, als quals no s'ha demanat cap informe jurídic. A més, el regidor del PSC va lamentar que l'ordenança estiga plena d'imprecisions, i que a l'expedient no s'hagin inclòs les aportacions dels partits i de les entitats. D'altra banda, Forcadell va denunciar que el govern va derogar ahir una ordenança de convivència ciutadana del 1985, que en realitat no existeix a Tortosa, i no l'ordenança del 1995.

Les frases

ROSA CID, regidora de Governació
«L'ordenança serà una eina per garantir la convivència dels ciutadans i el bon ús dels espais públics. Hi haurà altres eines per fomentar la convivència, però la policia de proximitat ens ajudarà a aplicar-la»

ANTONIO FAURA, portaveu del PP
«La preparació i manipulació de drogues també hauria de quedar fora de l'articulat de l'ordenança. Si l'Ajuntament detecta algun tipus de delicte, hauria d'anar directament al jutjat de guàrdia»

JAUME FORCADELL, portaveu d'ICV
«El text de l'ordenança ha millorat, però qualsevol persona que impugne l'ordenança té el judici guanyat. Això no és un full informatiu, sinó una norma jurídica que regula sense competències»

RICARD FORÉS, portaveu d'ERC
«L'ordenança ha millorat i té més garanties per l'aportació d'ERC. A més, la figura del defensor del ciutadà, una reivindicació d'ERC que implantarem properament, serà el contrapunt perfecte»

EDUARD ENA, regidor del PSC
«Bel ja porta quatre crèdits i tres ordenances en un any i mig de govern. Hem esperat un any per tenir una nova ordenança de civisme, quan l'exposició i l'articulat són calcats de la que ja havíem aprovat»

El Punt (27-Novembre-2008)

Periodista centenari de l'Ebre

Carles Sánchez Pastor, que l'1 de desembre farà 100 anys, rebrà dissabte un homenatge

Només 85 anys separen el naixement de Josep Maria Paulí, considerat el primer periodista tortosí (i tanbé ebrenc), i la vinguda al món de Carles Sánchez Pastor, que dilluns farà 100 anys. Sánchez Pastor ha dedicat bona part de la seua vida al periodisme, i encara avui publica regularment a la revista gratuïta L'Estel. Amb el permís de Carles Sentís, nascut tres anys després del tortosí, Sánchez Pastor és potser el periodista en actiu més veterà de Catalunya. Va nàixer l'1 de desembre del 1908 a la casa del doctor Sabaté, quan aquesta encara estava a la plaça de l'Àngel i no a la clínica que més tard va obrir a la plaça d'Alfons XII. Però quan tenia vuit anys, la fallida del petit negoci d'olis del seu pare va obligar la família a mudar-se a Barcelona. Sánchez Pastor va rebre una educació catòlica i després va estudiar la carrera de perit mercantil; però abans de fer-se periodista encara va treballar en una empresa de productes químics i farmacèutics en què també ho feia el seu pare. De fet, Sánchez Pastor va començar a escriure articles periodístics, amb 15 anys, quan encara era a Barcelona, fent les cròniques dels partits del Barça en una època en què encara no s'havia creat l'actual lliga de futbol professional. Com que els partits començaven a les tres de la tarda, Sánchez Pastor tenia temps d'arribar a casa en tramvia, escriure la crònica del partit i enviar-la a Tortosa amb el tren de la matinada. El resultat apareixia dilluns al periòdic El Heraldo de Tortosa, un dels tres que es publicaven a la ciutat a més d'El Correo de Tortosa (tradicionalista) i El Pueblo (republicà d'esquerres).

També a El Heraldo de Tortosa, un periòdic independent i de tendència dretana, Sánchez Pastor va començar a publicar algun article en català. El seu nacionalisme català «radical» ha aflorat definitivament en els articles de la seua última etapa, en què Sánchez Pastor ha col·laborat regularment en diferents mitjans com el diari El Punt o el setmanari La Veu de l'Ebre. Durant els últims anys, els lectors de la revista quinzenal L'Estel han pogut seguir les reflexions de Sánchez Pastor sobre el procés de redacció, negociació, aprovació i retallada de l'Estatut, però també sobre les glòries i fracassos dels blaugrana. A més, en aquesta revista gratuïta llegim que la primera vegada que Sánchez Pastor va escriure en català, després de la guerra, va ser la necrològica de mossèn Manyà, el 1976, al setmanari La Veu del Baix Ebre.

Abans de l'aixecament feixista, Sánchez Pastor havia col·laborat a Vida tortosina, una revista setmanal que es publicava en català i amb una forta tendència catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil no va interrompre la seua tasca periodística. Així, el 1937, després de presentar-se voluntari amb dos tortosins més a la brigada mixta de l'exèrcit republicà, va iniciar la publicació de Guerra!, un periòdic de front que es va començar a imprimir a Terol d'Andorra. Més endavant, Guerra! va esdevenir l'òrgan de la 30a divisió, l'antiga columna Macià-Companys, amb el nom de Combate. Amb la derrota republicana, Sánchez Pastor va passar poc més de dos anys a l'exili de França, i va poder tornar a Barcelona gràcies a l'aval de la família Mangrané, ja que l'estiu del 36 havia impedit la col·lectivització de l'empresa de productes químics i farmacèutics, «amb un contundent discurs» davant dels revolucionaris. Molts anys després, i després d'una etapa a Cervelló, Sánchez Pastor es va tornar a empadronar a Tortosa l'any 2000, ja amb 92 anys. És just en aquesta època quan el vam conèixer, ja que un incansable Sánchez Pastor venia sovint a la redacció d'El Punt, per portar ell mateix els seus articles sobre l'actualitat catalana i internacional. Ara gairebé no surt de casa, ja que atén la seua dona (també molt gran i malalta d'Alzheimer), i perquè l'estiu passat va patir un atropellament que va deixar-lo amb la mobilitat molt afectada. Amb tot, el periodista Conrad Duran –amic personal del periodista centenari– ens explicava ahir que Sánchez Pastor està molt il·lusionat amb l'homenatge que rebrà aquest dissabte, a partir de dos quarts de sis de la tarda al saló de plens de l'ajuntament de Tortosa, i que ha coorganitzat el Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre.

El Punt (27-Novembre-2008)

Foto: Abraham Sebastià per a El Punt

26 de novembre del 2008

Anna Algueró demana llegir al ple de Tortosa el manifest contra la violència de gènere

La regidora d'Acció Social, Anna Algueró, ha demanat llegir avui el manifest unitari de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) contra la violència de gènere, poc abans de començar formalment el ple extraordinari en què aquest migdia s'ha aprovat la nova ordenança de civisme. Com que ahir no s'havia convocat cap acte institucional per commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, Algueró ha volgut llegir el manifest avui, davant de la resta de regidors i regidores de la corporació. Un gest que aquí tenim l'obligació de destacar, després que ahir vam lamentar que des del canvi de govern a Tortosa s'haja decidit suprimir els minuts de silenci de la litúrgia dels plens de l'Ajuntament, i que es feia durant l'etapa de Joan Sabaté si entre un ple ordinari i l'altre s'havia produït alguna víctima mortal de la violència masclista a l'Estat espanyol. Amb la lectura del manifest, Algueró ha volgut renovar el compromís quotidià de l'Ajuntament contra la violència de gènere, i mostrar la seua condemna contra totes les manifestacions de la violència masclista, "ja que es tracta d’un atemptat contra els drets humans i, com a tal, ha de ser considerat socialment intolerable". La primera tinent d'alcalde també ha llegit que "resulta essencial continuar generant estratègies educatives allunyades dels estereotips sexistes, treballar en la prevenció de la problemàtica, de manera especial amb la població jove, i potenciar el paper pedagògic dels mitjans de comunicació local". Finalment, Algueró ha dit que encoratgen a totes les dones que es troben en qualsevol situació de violència masclista a reclamar "tot l’ajut que necessitin", i ha demanat a tota la societat "tolerància zero" davant de qualsevol manifestació de la violència de gènere.

Quatre de set al PSC de Tortosa

El grup del PSC de Tortosa s'ha vist reduït aquest migdia a només quatre dels set regidors que va aconseguir a les eleccions municipals del 2007, tot i que al saló de sessions se celebrava un dels plens més importants i polèmics de l'any. El govern de Ferran Bel (CiU i ERC) ha pogut aprovar la seua ordenança de civisme amb la seua majoria, i a més ha tingut el suport del PP. Però a l'altra banda només s'han trobat amb el vot contrari del regidor d'ICV, Jaume Forcadell, i l'abstenció dels quatre regidors socialistes que s'han quedat fins a final del ple. Joan Sabaté i Consol Cordero han faltat a la sessió d'avui, mentre que José Martín ha marxat del consistori quan la sessió ja estava començada. Durant el debat de l'ordenança de civisme, el regidor Eduard Ena ha hagut de fer una altra vegada de de portaveu accidental del grup del PSC. Mentrestant, hi havia regidors del mateix grup que semblava que tenien més interès pel que estaven llegint a la revista d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, que pel que s'estava discutint a la sessió.

La nova ordenança de civisme de Tortosa uniformitza les taules i cadires a terrasses

L'Ajuntament l'aprovarà avui i entrarà en vigor el gener

El ple de l'Ajuntament de Tortosa aprovarà avui al migdia la nova ordenança de civisme, just un any després de la suspensió de la tramitació de la que s'havia aprovat en la recta final del mandat anterior. El nou text tindrà, com a mínim, la majoria dels vots del govern (CiU i ERC), i la previsió és que puga entrar en vigor el gener, un cop esgotada la fase d'al·legacions.

La regidora de Governació, Rosa Cid, va ser l'encarregada ahir de presentar la nova ordenança de civisme de Tortosa, que el ple de l'Ajuntament té previst aprovar aquest migdia. Cid va recordar que el govern de Ferran Bel va optar per suspendre la tramitació de l'anterior proposta d'ordenança, tot i que CiU havia votat al costat del PSC, perquè pensava que podia millorar-ne el contingut i també des del punt de vista jurídic. La regidora va reiterar que l'ordenança és només «una eina per millorar la convivència» al municipi, i que l'Ajuntament preferirà la mediació entre els veïns abans d'optar per la imposició de sancions. «Tenim l'obligació de fomentar la cultura cívica», va remarcar Cid, que va assenyalar que Tortosa tindrà ara una ordenança «molt àmplia, que regula una casuística molt extensa, i que té un gran consens social».



Acord amb l'associació Platigot L'alcalde, Ferran Bel, va afegir-hi que s'ha facilitat l'esborrany de l'ordenança als grups polítics i a les entitats que havien presentat al·legacions al text anterior. A més, Bel va precisar que també s'han escoltat les aportacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa i d'entitats com Platigot, l'associació d'empresaris de la restauració. Així, Bel va explicar que s'ha negociat amb Platigot la intenció municipal de regular la instal·lació de cadires, taules i tendals a les terrasses de bars i restaurants. Segons Bel, en un període de quatre anys hauran de substituir les taules i cadires de plàstic, i les terrasses no podran exhibir elements publicitaris que no siguen dels mateixos establiments. A més, els bars i restaurants no podran apilar cadires a la via pública fora de temporada. D'altra banda, una aportació que ha estat acceptada pel govern ha estat el fet de permetre el consum de begudes alcohòliques al carrer, sempre que no es moleste els veïns. A més, també s'ha eliminat la venda de drogues de la casuística, ja que és una activitat que ja està castigada penalment.

El Punt (26-Novembre-2008)

ERC destaca la seua aportació a la nova ordenança de civisme de Tortosa

El portaveu del grup d'ERC, Ricard Forés, soci minoritari al govern de Ferran Bel (CiU), va tornar a comparèixer ahir per marcar perfil propi. Així, si dilluns va convocar la premsa per anunciar la presentació d'una moció que proposa la retirada del monument franquista de la batalla de l'Ebre i la seua substitució per una passarel·la de vianants, Forés va explicar ahir l'aportació d'ERC al text de la nova ordenança de civisme. El segon tinent d'alcalde va destacar l'actitud «coherent» dels republicans, ja que ERC va rebutjar l'ordenança de civisme que Tortosa va aprovar en la recta final del mandat de Joan Sabaté, però durant la campanya electoral va apostar per fer-ne una altra, amb tranquil·litat i més participació ciutadana. Segons Forés, el nou text té l'aval jurídic de la URV i entrarà en vigor després que s'hagin instal·lat les noves cartelleres públiques, i també després que haja entrat en funcionament la pista de patinatge que s'ha construït al raval de Sant Llàtzer. El portaveu d'ERC també va remarcar que s'hagin introduït criteris de normalització lingüística en els cartells comercials, i va dir que la possibilitat de limitar el toc de les campanes en horari nocturn també és una aportació dels republicans. De la mateixa manera, Forés va precisar que la redacció de l'article sobre els treballs comunitaris també ha estat una proposta d'Esquerra.

El Punt (26-Novembre-2008)

L'Estat farà més inspeccions per controlar els vessaments a l'Ebre

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha posat en concurs l'assistència tècnica d'un projecte que té l'objectiu d'incrementar el nombre d'inspeccions de vessaments a la conca de l'Ebre, per comprovar el grau de compliment de les seues autoritzacions. Aquesta mesura, que suposarà una inversió de prop de 900.000 euros durant dos anys, està integrada al pla Tolerància zero de vessaments, que l'Estat espanyol desenvolupa des del 2005. En aquest sentit, el ministeri recorda que en els últims anys s'han fet reformes legislatives per millorar la gestió dels vessaments d'aigües residuals, i que aquesta situació ha obligat l'administració a revisar totes les autoritzacions, tot introduint noves limitacions sobre l'emissió de substàncies i també establint els terminis d'adaptació a la nova normativa. Així, el ministeri afirma que es faran inspeccions completes sobre el terreny, per controlar els vessaments autoritzats, els que hagen iniciat un procés de regularització i els que s'estiguen revisant. Després es faran uns informes amb què la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre podrà iniciar expedients sancionadors.

El Punt (26-Novembre-2008)

25 de novembre del 2008

Belén Fabra reclama la retirada del monument feixista de Tortosa, en una campanya d'internet

L'actriu tortosina Belén Fabra és una de les més de noranta persones que ja s'han afegit al grup de Facebook per reclamar la retirada del monument feixista de Tortosa. La polèmica per la presentació de la moció d'ERC no ha passat desapercebuda en aquesta xarxa social d'internet, i aquest matí el blocaire tortosí Jordi Roig creava un grup de Facebook que ha aconseguit un suport important en molt poques hores. Una de les adhesions més sorprenents ha estat la de la protagonista de la pel·lícula Diario de una ninfómana, que fins i tot ha deixat un missatge al mur del grup. Segons Fabra, per fer caure el monument "només cal fer la força adequada". L'actriu es pregunta si realment la gent vol retirar el monument franquista, i recorda que els governants han d'escoltar l'opinió de la gent. "Volem o no? Només és això el que ens hem de preguntar i si decideixen els de dalt, ha de ser després d'haver escoltat el que vol la gent", afirma Fabra. En la mateixa línia, l'actriu assenyala que "són molts" els que haurien de poder decidir, ja que també són molts els que van patir les conseqüències de la Guerra Civil, d'un bàndol i de l'altre. Finalment, també proposa substituir el monument actual per un altre, dedicat "a tots els caiguts per la ignorància de la guerra".
D'altra banda, altres personalitats destacades que també s'han afegit al grup de Facebook per la retirada del monument feixista de Tortosa són la diputada del PSC i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, i el director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, el republicà Carles Pasqual.

Tortosa ja no guarda silenci contra la violència masclista, als plens de l'Ajuntament

L'anterior govern de Tortosa havia establert que, de la mateixa manera que es convoquen minuts de silenci institucional per rebutjar els atemptats terroristes, l'Ajuntament també havia de manifestar d'una forma silenciosa i solemne el seu rebuig a la violència contra les dones. Així, si en el període comprès entre dos plens ordinaris es produïa a l'Estat espanyol alguna víctima mortal com a conseqüència de la violència de gènere, l'alcalde Joan Sabaté convidava la resta de regidors a guardar un minut de silenci, abans d'entrar a debatre l'ordre del dia. Era una manera senzilla però molt simbòlica de rebutjar, des de l'àmbit local, els assassinats de dones a mans de les seues parelles o excompanys, un problema greu que afecta el conjunt de la societat. Per això avui, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, cal lamentar que amb el canvi de govern s'haja decidit suprimir aquest acte simbòlic de la litúrgia de l'Ajuntament. La lluita contra la violència masclista necessita mesures legislatives i de protecció per a les dones, així com un protocol d'actuació davant dels casos de violència de gènere, però també campanyes de sensabilització i actes simbòlics per exigir tolerància zero amb els maltractadors i amb els assassins.

El govern de Tortosa es divideix sobre la retirada del monument franquista

ERC presenta una moció per substituir-lo per una passarel·la, però CiU diu que hi votarà en contra

El debat,«sempre polèmic i mal resolt», sobre la necessitat d'enderrocar el monument als caiguts de la batalla de l'Ebre ha provocat la primera divisió al govern de Tortosa. El grup municipal d'ERC va presentar ahir una moció en què insta el Departament d'Interior a fer-se càrrec de la retirada del monument franquista, així com a costejar el projecte per habilitar-hi una passarel·la de vianants. Però el grup de CiU, soci majoritari al govern de Ferran Bel, ja va anunciar ahir que rebutjarà la moció perquè considera que enderrocar el monument no és una prioritat per a l'Ajuntament, i perquè a Tortosa no hi ha una demanda social forta.

L'oferiment del Departament d'Interior per costejar la retirada dels símbols franquistes del monument de la batalla de l'Ebre ja té una repercussió política a l'Ajuntament tortosí. El portaveu d'ERC, Ricard Forés, va presentar ahir la moció que sotmetran a votació en el ple ordinari de dilluns, un text que insta Interior a fer-se càrrec de la retirada del monument franquista, així com a costejar el projecte de la passarel·la de vianants que hauria de construir-se a la pilastra de l'antic pont de la Cinta. Així, Forés va recordar que el pont de la Cinta és un dels tres ponts de Tortosa que van volar-se durant la Guerra Civil, però que després la dictadura franquista no va escoltar la demanda de la societat tortosina, que durant anys va reclamar que es reconstruís aquell pont de peatge. «En el seu lloc, el règim del general Franco va preferir instal·lar un monument d'exaltació del règim totalitari i d'homenatge al bàndol vencedor de la guerra», va dir Forés.

El regidor d'ERC va remarcar que ja han passat 33 anys de la mort del dictador, i va assenyalar que la «maduresa democràtica» de Tortosa és suficient per debatre «amb tranquil·litat» si un monument pensat «des del franquisme» pot continuar ocupant un dels espais més representatius de la ciutat, al mig del riu Ebre. «El monument no pot ser durant més temps la imatge de Tortosa, una ciutat que vol ser oberta, cosmopolita, catalana i culta», va remarcar Forés. A més, el segon tinent d'alcalde va afegir-hi que ERC planteja el tema ara perquè Interior ha confirmat que hi ha una línia d'ajuts per retirar la simbologia franquista, en el marc de l'aplicació de la llei de la memòria històrica, i perquè a Tortosa «ja hi ha tota una generació nascuda en democràcia».

El Punt (25-Novembre-2008)

També pots llegir:
-El règim de Franco també va projectar una passarel·la on avui hi ha el monument
-Boada confirma la voluntat de retirar els símbols franquistes de Tortosa
-L'alcalde recorda que retirar el monument de la Batalla de l'Ebre «no és una prioritat»
-El govern s'ofereix a pagar la retirada del monument franquista de Tortosa
-En record de «‘los caídos'»
-La Generalitat vol retirar la simbologia franquista, però el monument de Tortosa està protegit
- Vídeo de la retirada de les plaques del monument de la Batalla de l'Ebre a Tortosa
-Adéu parcial al franquisme tortosí
-Campanya per fer un monument a Tortosa dedicat a Superman

Vídeo de la proposta d'ERC de Tortosa per retirar el monument franquista de la Batalla de l'Ebre

ERC acceptaria el trasllat del monument a un museu o un centre d'interpretació

El portaveu d'ERC, Ricard Forés, va explicar ahir que també acceptarien que el monument fos traslladat a un centre d'interpretació, i que el grup de CiU ja havia estat informat del contingut de la moció. De fet, va anunciar que si es produïen discrepàncies no havia de passar «absolutament res», ja que la proposta dels republicans no hauria d'afectar el pacte de govern. En la mateixa línia, la portaveu de CiU, Meritxell Roigé, va confirmar que els deu regidors del soci majoritari rebutjaran la moció d'ERC sobre el monument, però que això «ni de bon tros» afectarà l'estabilitat del govern de Ferran Bel. «És del tot legítim que presentin mocions com aquesta, però CiU la rebutjarà perquè retirar el monument no és una prioritat o una necessitat per a l'Ajuntament, i perquè a la ciutat no hi ha una demanda social important», va afegir. Amb tot, Roigé va remarcar que si la majoria dels regidors de l'Ajuntament donen suport a la moció d'ERC, el consistori instarà Interior a costejar els treballs d'enderrocament del monument. D'altra banda, el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, ja va dir ahir que potser donen suport a la moció, però que ERC hauria pogut optar per un mètode diferent a una moció.

El Punt (25-Novembre-2008)

ICV aprova la resolució de l'Ebre sobre la gestió de l'aigua

L'expresident d'ICV de les Terres de l'Ebre i portaveu de la plataforma crítica Coherència i Territori, Jaume Forcadell, va fer ahir una valoració molt positiva del fet que, en el marc de l'assemblea nacional d'ICV, s'aprovés la proposta de resolució sobre la gestió de l'aigua a Catalunya, que havien presentat conjuntament ICV de l'Ebre i ICV de Girona. La resolució reitera que els ecosocialistes renuncien per sempre als transvasaments, però va més enllà i afirma que cal reduir «progressivament» la pressió sobre els rius Ebre i Ter, que actualment exerceixen el Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona. «Es va aprovar la resolució per unanimitat i a més es van incorporar altres elements, com que la falta de recursos hídrics hauria de determinar el creixement i fins i tot el decreixement d'algunes zones del país», va assenyalar Forcadell. D'altra banda, tant el regidor tortosí com la directora dels serveis territorials d'Interior, la també tortosina Pilar Andreu, van ser designats com a vocals de la nova comissió executiva nacional d'ICV, una mesura que fa que l'Ebre siga un dels territoris més representats al nou òrgan de direcció de la formació. Per la seua banda, els representants del Camp de Tarragona són el reusenc Daniel Pi i la directora d'Interior, Hortènsia Grau.

El Punt (25-Novembre-2008)

24 de novembre del 2008

Ricard Salvat, premi Butaca d'Honor

El dramatur tortosí Ricard Salvat rebrà aquesta nit a Premià de Mar, en el marc de la gala d'entrega dels XIV Premis Butaca, el guardó Butaca d'Honor, que suposa un reconeixement a la seua trajectòria teatral. De la mateixa manera, també rebrà el guardó honorífic l'empresa d'escenografia Germans Salvador. El període de votacions populars dels Premis Butaca va acabar-se dilluns passat, i els guardons honorífics també van fer-se públics la setmana passada. D'aquesta manera, Salvat continua acumulant premis i reconeixements (l'any 1996 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1999 amb el Premi Nacional de Teatre), mentre a Tortosa encara no han quedat clars els motius de la desaparició fulminant del festival internacional de teatre Entre Cultures. Des de diferents sectors s'havia acusat Salvat d'haver dirigit un festival excessivament elitista i minoritari per a Tortosa, quan la realitat és que la última edició de l'Entre Cultures, al novembre del 2006, havia fet una aposta clara per acostar el festival als ciutadans. Personalment, també havíem dubtat de la viabilitat d'un festival com l'Entre Cultures a Tortosa. Però també cal destacar que Salvat va acceptar les crítiques que va rebre l'edició del 2005, pel caràcter elitista del festival, l'excés d'activitats i el poc públic, i que va preparar una programació amb un accent més lúdic i popular, en què el teatre fins i tot va arribar a les aules [a la imatge, un moment de la presentació que el dramaturg va fer del contacontes de l'africana Agnès Agboton, al CEIP de la Merce]. Al març del 2007, l'alcalde Joan Sabaté va anunciar que el festival passava a ser bianual. Per tant, aquest mes de novembre hauria tocat Entre Cultures, si no fos perquè el govern de Ferran Bel l'ha acabat de liquidar.

La Marfanta, bloc del dia al 3cat24.cat

El portal d'informació contínua de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el 3cat24.cat, recomana avui el bloc La Marfanta, tot seguint la seua política de destacar allò que s'està fent diàriament a la blocosfera catalana. En aquest sentit, amb la intenció de potenciar i donar a conèixer la catosfera, el 3cat24 va aprofitar la secció Els blocs del 3cat24 per començar a destacar (des del 9 d'octubre, i de dilluns a divendres) un bloc d'autor, dedicat a diverses. Així, gràcies a la recomanacions dels mateixos blocaires, el 3cat24 segueix la pista a la producció en català a la xarxa, i avui li ha tocat el torn a La Marfanta, i qui ha tingut l'amabilitat de recomanar-nos ha estat Saül Gordillo, un dels blocaires més veterans i llegits del país i director de l'Agència Catalana de Notícies. La Marfanta no és el primer bloc ebrenc que el portal 3cat24 ha recomanat, ja que anteriorment també havia destacat Tens un racó dalt del mon, el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau.

El Tortosa s'enfonsa a la classificació

Aquest Tortosa no xuta. L'equip de Carlos Alòs va encadenar ahir la tercera derrota consecutiva al camp de l'Olesa, que va guanyar el partit per dos gols a zero. El CD Tortosa no surt del pou i amb aquesta ratxa negativa (també fa cinc partits que no guanya) s'ha enfonsat a la taula classificatòria de la Primera Catalana, en la qual ja ocupa la penúltima possició. Sembla que no han servit de res les primeres mesures dràstiques que va prendre la directiva del club la setmana passada, amb les baixes dels jugadors Jorge Luis Carmona i Alberto Cortés.El problema del Tortosa és la falta de rematada i el poc encert en atac, però també la fragilitat en defensa. De fet, és el tercer equip menys golejador de Primera Catalana, amb només 13 gols a favor, però també el quart més golejat, amb 18 gols en contra. A més, només ha guanyat tres dels 13 partits disputats, havent-ne empatat dos i havent-ne perdut vuit. Ara l'equip es troba en zona de descens, molt per sota de les expectatives que tenia el CD Tortosa a principi de la temporada, i en un lloc indigne per a un club que enguany volia fer un bon paper, tenint en compte la celebració del centenari de l'entitat. I el proper partit és, a casa, contra el Manresa, un equip que també es troba en la part baixa de la classificació, i que per tant també necessita guanyar...

Foto: CD Tortosa

La PDE reclama un cens de regants del Xerta-Sénia per enterrar l'amença d'un transvasament

Unes 300 persones van participar ahir en la concentració a les obres del regadiu del canal Xerta-Sénia, que havia convocat la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i la Unió de Pagesos. Durant l'acte, en el qual també va poder parlar el president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, Lluís Cortiella, la PDE va reclamar un cens real del futur regadiu, per demostrar que només servirà per regar el Baix Ebre i el Montsià, i poder enterrar la sospita que es tracta d'un transvasament encobert al nord de Castelló. El manifest fet públic per la PDE és el següent:
Ara el govern socialista ens diu que està a favor dels transvasaments sempre que siguen econòmicament i mediambientalment viables. I nosaltres ens preguntem: serà el canal Xerta - Sénia un transvasament econòmicament i mediambientalment viable? Està clar que serà allò que ells vulguen que siga, en funció dels seus interessos polítics i electorals, menyspreant, com sempre han fet, la gent i el territori de les Terres de l’Ebre.

El Xerta – Sénia diuen que és per regar els camps de conreu, però a hores d’ara ni tenen un cens real dels pagesos que volen regar d’aquest canal, ni saben quants diners els costarà regar, ni si els pagesos tindran ajudes econòmiques de l’administració per fer les infraestructures i l’adequació de les finques que s’hagen de regar. A més, els propietaris dels pous ja existents perdran tots els seu drets i els seus pous passaran a ser propietat de la comunitat del Xerta-Sénia.

Tenim un govern que ha estat incapaç —en tota la legislatura anterior i en el que portem de l’actual— d’aplicar ni una sola de les mesures aprovades per combatre la regressió i salinització del Delta de l’Ebre, ni treballar per garantir el cabal ambiental del riu aprovat per la Comissió de Sostenibilitat i pel Parlament de Catalunya. És un govern que no té cap credibilitat, s’omplin la boca parlant de la fragilitat del Delta, però no hi ha manera que adopten mesures per fer-hi arribar més sediments, i cada dia les extraccions d’aigua del riu augmenten per noves concessions de reg i altres usos que no paren d’aprovar els governs (tant de Madrid com de Catalunya).
La descontaminació del pantà de Flix és una obra prioritària per a tots nosaltres, però no volem que ens passen bou per bèstia grossa. Abans de començar les obres de descontaminació, se n’han de fer altres, com la cinta transportadora i l’abocador dels residus, que encara no saben on ubicar ni tenen resoltes les expropiacions dels terrenys. Ara bé: els pous de Vinallop es poden fer en un o dos mesos i la resta d’obres prèvies a la descontaminació necessiten un any o més per tindre-les acabades. Per què, doncs, el procediment per expropiar és d’URGÈNCIA i d’UTILITAT PÚBLICA?

Estem cansats d’aquesta política de confusió que fan servir amb declaracions i contradeclaracions a les poques hores. Amb això busquen la desafecció de la gent envers la política per continuar fent el que volen en cada moment; sempre, com ja hem dit, en funció dels seus interessos econòmics, partidistes i electorals. PERÒ NO HO ACONSEGUIRAN. La gent de les Terres de l’Ebre hem demostrat sempre la nostra fermesa quan es tracta de defensar el nostre territori i ho continuarem fent governe qui governe.

LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS.
VISCA LES TERRES DE L’EBRE

Tot seguit, també podeu veure un vídeo amb les declaracions del portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, i del coordinador territorial de la Unió de Pagesos, Joan Montesó, que Lluís Comí ha penjat a You Tube...

Valentí Faura 'molesta' al Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre

El Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre ja fa gairebé dos anys que no es reuneix, bloquejat pel conflicte entre els representants del govern de la Generalitat i la persona que encara és el president de l'organisme, l'advocat tortosí Valentí Faura. Ahir, el diari El Punt explicava que la majoria dels membres d'aquest ens representatiu dels sectors socioeconòmics del territori, que depèn de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), volen reactivar el Consell i provocar el relleu en la presidència. Argumenten que l'any 2003, quan l'Idece va assimilar un consorci socioeconòmic que funcionava de forma autònoma, Faura va ser elegit president en tant que era president de la Cambra de Comerç de Tortosa. Per tant, consideren que l'advocat hauria d'haver deixat el càrrec al 2006, quan va ser substituït a la Cambra pel també tortosí José Luis Mora. En aquest sentit, és molt estrany que Faura s'haja aferrat durant tant de temps a un càrrec que, pel que sembla, no li correspon; però també ho és que la polèmica haja reviscolat just ara, quan Faura s'està recuperant d'una malaltia greu. La realitat, a més, és que l'Ebre s'ha trobat amb la revisió del pla territorial sense que el Consell Econòmic i Social estigués operatiu, i això és molt greu perquè ha limitat la participació dels sectors socioeconòmics en el procés. I d'altra banda, el territori ha hagut d'afrontar amb perplexitat i amb impotència el fet que l'Estat no estiga executant cap de les reclamacions territorials que va haver de liderar la Cambra de Comerç de Tortosa, en absència del Consell Econòmic i Social.

També pots llegir:
-El Consell Econòmic i Social de l'Ebre fa dos anys que no es reuneix (El Punt)

23 de novembre del 2008

Imagina Ràdio, primer mitjà ebrenc a Facebook

L'emissora privada Imagina Ràdio, del grup de comunicació de La Veu de l'Ebre, és el primer mitjà ebrenc que s'ha implantat a la xarxa social de Facebook [cliqueu aquí]. Així, a més de la sintonia habitual al 106.0 de l'FM i del seu renovat lloc web, que permet seguir la programació en directe, descarregar programes ja emesos i saber quina és la cançó que està sonant en cada moment, Imagina Ràdio ens ha sorprès fa poc amb el seu salt a Facebook. De fet, si el passat 11 de novembre us informàvem de la gran expansió que està tenint aquesta xarxa social a les Terres de l'Ebre, i que ha fet que les entitats Atictes i Blocaires Ebrencs haguem publicat un mapa amb tots els grups locals de Facebook que hi ha al nostre territori, l'endemà s'obria aquest nou espai de l'emissora Imagina Ràdio a Facebook, que en pocs dies ha aconseguit aplegar més de 115 amics i tenir una activitat important. En aquest sentit, una de les coses que més ens agrada és el fet que aprofite la xarxa social per difondre les novetats de la programació, però sobretot per recomanar vídeos musicals i comentar-los amb la gent. D'altra banda, cal destacar que el grup de La Veu de l'Ebre ha aconseguit una de les llicències de ràdio que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha adjudicat recentment, al 103.9 de l'FM (el dial que fins ara ocupava Ràdio Tele Taxi al nostre territori). Ara caldrà veure si traslladen Imagina Ràdio al 103.9 des de l'actual 106.0 de l'FM, o si també mantenen aquesta altra freqüència amb una programació única o diferenciada.

22 de novembre del 2008

Tortosa ordena l'enderroc urgent de la farinera incendiada de Jesús

Les obres costen 66.500 euros i l'Ajuntament podrà expropiar-la al cap de dos anys

L'alcalde de Tortosa ha decidit ordenar l'enderrocament immediat de l'antiga farinera de Jesús, el complex en desús que va incendiar-se al febrer del 2006 i que està amenaçat de runa. El cost dels treballs d'enderroc i de neteja de la zona és d'uns 66.500 euros, que l'Ajuntament assumirà de manera subsidiària, ja que els propietaris de La Jesusa no han contestat els diferents requeriments municipals. Si després continuen sense pagar les obres, la propietat quedarà inscrita al nou registre de solars.

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va confirmar que els propietaris del complex abandonat, conegut com La Jesusa, tenen un període d'uns deu dies per al·legar contra el decret d'alcaldia que ordena l'enderrocament urgent de l'antiga farinera de Jesús. Segons Roigé, l'Ajuntament ha arribat a prendre aquesta decisió després de l'incendi que va arrasar La Jesusa fa més de dos anys, però sobretot després dels diferents requeriments als propietaris, perquè executessen l'enderroc del complex i la neteja del solar. «Els tècnics diuen que les estructures que van quedar dempeus s'han de tombar, i al govern també pensem que s'ha d'actuar», va dir la regidora. De fet, Roigé va recordar que l'any passat ja van tapiar les obertures de la façana, per l'amenaça de ruïna i per tant per impedir que la gent pogués entrar a La Jesusa.

El complex és un conjunt industrial del segle XIX, inscrit com a Casa Sanabra al catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), que protegia el seu volum i proposava la seua rehabilitació. Es troba al costat de l'eix de l'Ebre, just a l'entrada del poble de Jesús. Roigé va assenyalar que l'EMD de Jesús també havia sol·licitat a l'Ajuntament una actuació urgent. El complex és propietat de la societat mercantil La Jesusa SA, que després de l'enderrocament tindrà un termini de dos anys per retornar a l'Ajuntament els 66.500 euros que costaran els treballs. La propietat quedarà inscrita al nou registre de solars, i la càrrega, al registre de la propietat. A més, l'Ajuntament podrà iniciar un procés expropiatori o vendre la propietat en subhasta pública.

Un incendi envoltat de misteri La tarda del 5 de febrer del 2006, els conductors que circulaven per l'eix de l'Ebre van quedar sorpresos per l'espectacularitat de les flames que estaven engolint l'antiga farinera de Jesús. La Jesusa cremava com una torxa i la proximitat del parc de bombers de Tortosa no va evitar que quedés pràcticament calcinada, ja que l'estructura era de fusta i el foc es va estendre amb molta rapidesa. De fet, vuit dotacions dels Bombers van treballar fins ben entrada la nit, i les cases properes van haver de ser desallotjades per precaució. Al cap de pocs dies, la policia va detenir quatre menors, tres de Roquetes i un del barri tortosí de Ferreries, perquè la mateixa tarda de l'incendi se'ls havia vist entrar i sortir de La Jesusa. Els joves van reconèixer que havien calat foc a un matalàs que hi havia dins de l'edifici, però hi havia dubtes perquè els bombers van detectar que s'havia utilitzat algun producte per alimentar les flames. Fonts del sector immobiliari van assegurar que l'incendi a La Jesusa va ser pocs dies després de fracassar una operació de compra, per instal·lar-hi un hotel.

El Punt (22-Novembre-2008)

Els veïns rebutgen ser els culpables del retard de la futura variant de Tortosa

La plataforma veïnal Salvem lo Canalet ha emès un comunicat per recordar que els afectats per la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) de Tortosa i Roquetes no estan en contra d'aquesta infraestructura, sinó del traçat que proposa la Generalitat. El portaveu de la plataforma, Antoni Melero, va explicar que els veïns no han rebut gens bé que els representants del govern a les Terres de l'Ebre acusessen els propietaris dels xalets de la zona del Canalet d'haver provocat un conflicte que retarda les obres del desdoblament. En el comunicat, la plataforma recorda que fa tres anys que reclama que la variant de l'eix de l'Ebre es faça a l'altura del canal Xerta-Sénia, la mateixa proposta de traçat que va ser aprovada pels ajuntaments de Tortosa i de Roquetes. En aquest sentit, els veïns assenyalen que l'Ajuntament tortosí també va tornar a aprovar per unanimitat aquest traçat, quan la plataforma Salvem lo Canalet va presentar una moció per iniciativa popular. A més, tots els grups polítics de Tortosa també van votar a favor de les al·legacions presentades per l'Ajuntament, que també reclamava un altre traçat. La plataforma afirma que la proposta de traçat de la Generalitat no només perjudica els particulars «que l'administració autonòmica ha decidit ignorar», sinó que també afecta «greument» el futur de tot el territori. Finalment, el col·lectiu veïnal assegura que continuarà la seua mobilització.

El Punt (22-Novembre-2008)

21 de novembre del 2008

Àrabs i xinesos fan ofertes per Fadesa

Els inversors estrangers estan aprofitant la crisi immobiliària espanyola, i diferents fons d'inversió que tenen el suport de governs estatals com els de Qatar, Dubai o la Xina ja han mostrat el seu interès per comprar actius de la constructora Martinsa-Fadesa. Així ho explica avui el diari Público en la seua edició digital. Al juliol, la promotora que està construint una gran urbanització a la finca de la Palma de l'Aldea va presentar el concurs de creditors més important de la història a Espanya, i ara àrabs i xinesos han vist que els terrenys de la constructora poden ser un pastís que no poden ignorar. Encara no hi ha cap acord, però l'interès de Qatar, Dubai o la Xina pel sector immobilari del nostre país posa de manifest on hi ha ara el mateix els diners i on s'han esfumat. La inversió que Fadesa havia de fer a la urbanització Mirador de l'Ebre era de 180 milions d'euros, i a més d'un miler cases també havia de construir un hotel i una zona esportiva, que més endavant s'havia de convertir en un camp de golf si ho autoritzava la Generalitat. Però la fallida de Martinsa-Fadesa va aturar el projecte, fins que a l'octubre la promotora va reiniciar les obres per acabar la construcció dels primers 126 habitatges. De fet, la llicència d'obres era per fer-ne 224 més, tot i que el projecte encara en preveia uns 700 més. Si l'operació de compra d'actius de Martinsa-Fadesa tira endavant, podem fer periodisme ficció i imaginar una urbanització de l'Aldea poblada per milionaris àrabs o xinesos, els nous rics de l'economia mundial. Uns estrangers que seran rebuts amb els braços oberts, tot i que també resaran en mesquites o seran paisans dels que obren basars i botigues amb roba i sabates barates...

Pàrquing espontani a la plaça dels Dolors


Les obres que s'estan fent en diferents carrers del nucli antic de Tortosa han provocat la creació espontània d'un aparcament en superfície a la plaça dels Dolors. Fins fa poques setmanes, allò que era habitual i socialment acceptat és que hi hagués estacionat el vehicle d'algun dels membres de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, tenint en compte la proximitat del Palau Abària i la falta de places reservades per a cotxes oficials en aquesta zona. Però ara el fenomen s'ha generalitzat des de l'inici, a la vegada, de diferents obres incloses al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). Així, ara és cada dia, que hi ha una desena de cotxes aparcats al damunt de la plaça, que també s'ha convertit en una zona d'apilament de materials de la construcció, així com de terres i runes. Les obres són necessàries i molt esperades, però hem de tenir en compte que la plaça dels Dolors és una plaça nova de trinca, acabada al març del 2007, després de més de set anys de treballs i d'una inversió de 2,7 milions d'euros. Caldrà veure en quin estat queda la plaça dels Dolors quan acaben les obres del carrer Gil de Frederich i d'altres espais del nucli històric. I també preguntar per què no se sanciona els conductors que pugen els seus vehicles al damunt de la plaça.

Disqus for Marfanta