31 de desembre del 2008

La Marfanta TV: festa de Cap d'Any a Tortosa



El regidor de Joventut, Emili Lehmann, va presentar fa uns dies la revetlla que tindrà lloc aquesta nit a Tortosa. La festa de Cap d'Any es farà al passeig central del parc municipal Teodor González, amb una vela d'uns mil metres quadrats amb calefacció i tot tipus de serveis, i és una iniciativa de l'empresa Acadèmic que compta amb el suport de l'Ajuntament. Després d'alguns dies d'especulacions, en què només es prometien "preus populars", s'ha sabut que el preu serà de 19 euros per persona i que el preu també inclou cotilló, copa de cava i una consumició.

Més informació:
-
La Festa de Cap d'Any vol ser una alternativa als desplaçaments la nit del 31 de desembre

Resum del 2008: maig, manifestació d'Amposta i adéu a la sequera del transvasament urgent

Al maig, la pluja abundant que va caure arreu del país va acabar amb l'anomenada emergència nacional per la sequera, i també amb el projecte d'interconnexió de xarxes que havien acordat el govern de la Generalitat i el de l'Estat. En aquest sentit, els efectes de la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona eren la conseqüència de la mala gestió de l'aigua a Catalunya, però també les riuades que aquells dies van registrar-se a la conca catalana de l'Ebre. Setmanes abans, alguns polítics, mitjans de comunicació i tertulians professionals havien intentat contraposar les imatges de la sequera amb les imatges de les avingudes del Segre i de l'Ebre; però el territori va tenir la sort que les pluges també van fer créixer les reserves als pantans de les conques internes, uns embassaments que a finals del 2008 ja acumulen el triple de l'aigua que tenien al desembre del 2007.

A finals de maig, la derogació del decret del transvasament era imminent, però la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) advertia que s'oposaria amb fermesa a qualsevol tipus de canonada, ja que la intenció de la Generalitat era aprofitar més endavant l'obra auroritzada pel govern de l'Estat. A més, el moviment social reclamava la dimissió del president del CAT i canvis en el consorci del minitransvasament a Tarragona. De fet, la PDE donava la sequera per acabada però preferia no abaixar la guàrdia i uns 200 activistes es manifestaven davant del palau de Pedralbes de Barcelona, només 10 dies després de l'èxit de la manifestació d'Amposta. També va ser un èxit la campanya blocaire contra el transvasament, amb un centenar d'adhesions. D'altra banda, com a conseqüència de la crisi de la sequera, ICV de les Terres de l'Ebre es dissolia i constituïa una plataforma crítica, Coherència i Territori. Abans, Jaume Forcadell també havia marxat del consell d'administració del CAT.

Mentrestant, amb un altre decret, l'Estat aurotizava el projecte Castor davant de les costes d'Alcanar i Vinaròs. D'altra banda, va fer-se més evident la polèmica entre l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat, pel traçat de la variant de l'eix de l'Ebre i la seua afectació sobre la urbanització del Canalet. En canvi, la col·laboració entre les dues administracions es feia més estreta per impulsar la reforma integral del barri de Sant Jaume, al nucli històric de la ciutat. La Generalitat, d'altra banda, adjudicava les obres de reforma del Palau Oliver de Boteller. A més, l'Ajuntament va començar les obres per convertir el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta en una zona de vianants. També va saber-se que les noves piscines de Tortosa costaran uns nou milions i que tindran comerços, ludoteca i restaurant, i els primers detalls del futur centre cívic de Ferreries. D'altra banda, la justícia declarava culpable el veí de Tortosa acusat d'haver assassinat a trets un jove magrebí a la plaça dels Farols, l'agost del 2005. Al maig també va confirmar-se la possible arribada d'una inversió industrial al polígon Catalunya Sud, a càrrec de la siderúrgica Gallardo, empresa que aquells dies també sonava com a possible compradora d'El Periódico de Catalunya. El dia 21, un incendi va cremar l'escola bressol Mare Natura de Tortosa, deixant sense llar d'infants un centenar de xiquets, durant uns dies. Finalment, la policia local incorporava el gos Arco a la seua plantilla, per reforçar la lluita antidroga.

29 de desembre del 2008

Resum del 2008: abril, cop de decret per portar l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona

La notícia més important de l'abril del 2008 va ser el cop de decret que van negociar el govern de l'Estat i la Generalitat, i que permetia construir una canonada d'emergència que unís la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat. La interconnexió urgent ja estava al damunt de la taula, però abans el delegat Lluís Salvadó havia amenaçat de dimitir si la Generalitat executava el transvasament del Segre. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, acumulava crítiques fins i tot des d'ICV, i suspenia una visita a Amposta. En l'àmbit dels moviments socials, naixia la Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE), al marge de la PDE, que va reclamar la dimissió de Montilla, Carod i Saura com a signants del Compromís per l'Ebre.

Mentrestant, la PDE reactivava la xarxa catalana contra els transvasaments, amb una cimera a Lleida. L'Ajuntament de Tortosa encara rebutjava el transvasament del Segre, però amb una divisió evident entre les forces polítiques del consistori. Una vegada confirmat el transvasament a Barcelona, la PDE va reclamar la unitat i coherència en la mobilització del territori. De fet, el conseller Baltasar va ser rebut amb una catifa de sal a Tortosa, i la PDE convocava la manifestació d'Amposta per al 18 de maig, amb un cartell que recordava irònicament la campanya del PSC. Arribava també el primer problema per al projecte, ja que els regants de la conca de l'Ebre descartaven en un primer moment la venda de l'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona. l'alcalde d'Ulldecona, Josep Lluís Millan, va deixar ERC perquè el partit no va rebutjar el transvasament urgent a Barcelona, ja que els republicans van preferir donar suport al projecte i aprofitar després la canonada reversible per a la dessaladora de Cunit, un extrem que abans també havia proposat el president del CAT, Daniel Pi. Però la PDE posava en marxa la maquinària social i jurídica per evitar la construcció de la canonada.

A l'abril també es van conèixer els primers detalls de la fuita radioactiva que havia tingut lloc a la central nuclear d'Ascó, uns mesos abans. La Generalitat va traure a informació pública el projecte de la variant de l'eix de l'Ebre, que no tenia en compte la posició de l'Ajuntament de Tortosa ni les queixes dels veïns del Canalet. Poc després, l'Ajuntament tortosí va enllestir les obres de reurbanització del Portal del Rastre.

Resum del 2008: març, la PDE declara el govern 'transvasista' per la gestió de la sequera

El més destacat del mes de març del 2008 va ser l'esclat definitiu de la polèmica pel transvasament urgent a Barcelona, primer a través d'una fallida "transferència puntual" des de la capçalera del Segre. El fantasma dels transvasaments tornava a planar sobre l'Ebre. De fet, la gestió que s'estava fent de la sequera a les conques internes de Catalunya va fer que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) declarés la Generalitat com a "govern transvasista", i que anunciés una campanya de mobilititzacions contra el projecte. El divorci entre el moviment social i el tripartit era total, tot i que el govern català afirmava que es comprometia a respectar l'anomenat Compromís per l'Ebre. Abans, la PDE s'havia mantingut fora del debat sobre l'ús dels pous de Tarragona per no interferir en la campanya electoral, mentre ERC de l'Ebre veia la venda d'aigua de Tarragona com "un mal menor". Mentrestant, el transvasament esquitxava els debats electorals entre Zapatero i Rajoy, i el candidat del PP per Tarragona, Francesc Ricomà, admetia a Tortosa que el seu partit no renunciava als transvasaments. Però Carod-Rovira deia, durant un míting a la ciutat, que ni Rajoy ni Zapatero eren "de fiar". Tot i així, a les eleccions espanyoles del 9 de març, el PSC va ser la força més votada a Tortosa i al territori, a canvi de la sobtada caiguda d'ERC i ICV. Contra tot pronòstic, la diputada ampostina Lluïsa Lizárraga va tornar a repetir escó al Congrés de Madrid. Així, els socialistes es comprometien a impulsar les obres del Delta i la construcció de les infraestructures del territori, però ben aviat es van veure immersos en la polèmica pel transvasament del Segre a Barcelona.

De fet, el 18 de març el conseller Nadal no descartava, per primer cop, una captació d'emergència des del Segre, una declaració que va contradir les paraules que aquell mateix matí havia dit el delegat de la Generalitat a l'Ebre. Així, Lluís Salvadó havia assegurat que el govern no preveia cap transvasament, "ni del Segre ni de l'Ebre". Les contradiccions i enfrontaments interns per la gestió de la sequera es feien cada vegada més evidents. Mentrestant, els regants advertien que transvasar l'aigua fora de Tarragona seria un frau de llei. A finals de març, el govern de l'Estat desautoritzava el transvasament del Segre, cosa que posava les bases per intentar la interconnexió d'urgència entre el minitransvasament a Tarragona i la xarxa Ter-Llobregat.

D'altra banda, l'activista cultural Domingo Tomàs va ser nomenat director de la Festa del Renaixement. Poc després, la Colla Jove de Dolçainers va protagontizar una polèmica durant la processó del Silenci. L'Ajuntament de Tortosa reprenia l'enderrocament de les cases de Sant Felip Neri. Els veïns del Canalet entregaven més d'un miler de signatures per reclamar un altre traçat de la variant de l'eix de l'Ebre. La Cambra de Comerç iniciava els actes del centenari. A Amposta, l'Ajuntament va decidir mantenir el nom de dos carrers que homenatgen dos mites militars del franquisme, Ruiz de Alda i García Morato. A més, la Generalitat ja tenia a punt el nou decret de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques.

28 de desembre del 2008

La crisi financera anima empresaris locals a refundar el Banc de Tortosa

Els possibles inversors provenen de diferents sectors econòmics i voldrien reconstruir l'antiga seu de l'entitat

La crisi financera internacional sembla no tenir aturador, i totes les previsions per al 2009 no són gaire optimistes. La falta de liquiditat també és un problema a les Terres de l'Ebre, i és per això que un grup d'inversors del territori estan decidits a posar-se a treballar per reactivar l'economia productiva en l'àmbit de les quatre comarques catalanes i del Baix Maestrat. En aquest sentit, l'objectiu principal és refundar el desaparegut Banc de Tortosa. "Si les ajudes dels governs als grans bancs encara no arriben a les empreses, nosaltres facilitarem que els diners es moguen i que els emprenedors de Tortosa i la resta del territori puguen demanar crèdits", va explicar un dels inversors que impulsen la iniciativa, i que provenen de diferents sectors econòmics.

Un grup d'inversors locals està decidit a recuperar la forta activitat econòmica del territori de l'antiga diòcesi de Tortosa, en què l'activitat comercial es complementava amb una important activitat financera. De fet, la constitució del Banc de Tortosa va ser l'1 de setembre de 1881, amb el nom Societat de Crèdit Banc de Tortosa, i el seu primer administrador va ser Felip Ascot Antolí. L'any 1910, el Banco de España va arribar a la ciutat, (aleshores també actuava com a banc comercial), i més tard també ho feien el Banco de Aragón, l'any 1918, i el Banco Central, l'any 1925. Per la seua banda, el Banc de Tortosa va ser una peça clau per a la construcció d'equipaments com el mercat municipal, però també d'infraestructures importants per al territori com el Carrilet o l'antiga línia ferroviària de la Val de Safan. Durant alguns anys, a finals del segle XIX, el Banc de Tortosa va estar instal·lat al Palau Oliver de Boteller, quan l'antiga casa Villòria es trobava a la Barana (l'actual rambla Felip Pedrell). Però més tard, la seu del Banc de Tortosa va ser traslladada al seu emplaçament definitiu, l'emblemàtic edifici del xamfrà de l'avinguda de la Generalitat amb la plaça de Barcelona, al costat de l'antic mercat del Peix.

En aquest sentit, alguns dels emprenedors que han decidit refundar el Banc de Tortosa opinen que l'entitat hauria de recuperar també el seu emplaçament, però admeten que això seria ara una empresa molt complicada, ja que l'edifici del posterior Banc Central va ser enderrocat i substituït per un bloc d'habitatges. Amb tot, voldrien que la seu del banc s'instal·lés el més a prop possible del seu lloc original, i és per això que s'han fixat en el local que encara hi ha lliure al segon pis de l'edifici annex del complex del mercat del Peix. Els inversors esperen tenir la complicitat de les autoritats locals i catalanes per tirar endavant la refundació del Banc de Tortosa, tenint en compte la seua forta vinculació amb la història de Tortosa i del territori. De fet, el Banc de Tortosa va desaparèixer als anys cinquanta, després d'una operació financera dirigida per Joaquim Bau. L'exalcalde va ser president del consell d'administració del Banc de Tortosa des del 1941. Així, durant la postguerra, Bau va fer-se amb el paquet majoritari de les accions del banc tortosí, i l'any 1950 va vendre l'entitat al Banc Central, tot aconseguint una fortuna considerable.

Per saber més:
-La fundació del Banc de Tortosa, article d'Emili Llorente

Campanya a internet per la reposició de l'antiga Creu del barri tortosí de Ferreries

L'altra dia comentàvem amb uns amics la rapidesa amb què es pot organitzar qualsevol tipus de campanya a través de la xarxa social de Facebook, un dels últims fenòmens d'internet. Hi ha tot tipus de grups i causes tan divertides i reivindicatives de l'orgull ebrenc com, per exemple, Les baldanes que bones que són, que ja compta amb més de 150 mostres de suport. En la mateixa línia, es troba el grup que va iniciar fa unes setmanes el blocaire Jordi Roig, per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa, i que està a punt d'aconseguir el miler de membres. En aquesta mateixa línia de campanya reivindicativa, avui hem decidit iniciar una campanya a Facebook per aconseguir la reposició de l'antiga creu de terme que hi havia a l'entrada del barri tortosí de Ferreries.

Com alguns ja sabreu, la tradició explica que la creu va ser construïda en aquest indret que mostren les fotografies, a la cruïlla del carrer Tarragona amb l'actual rambla de Catalunya i el carrer del Comerç, en memòria de la predicació de sant Vicent Ferrer durant la seua estada a Tortosa. De fet, la creu de terme va donar nom a l'anomenat raval de la Creu, que fusionat amb el raval de Sant Vicent va esdevenir l'actual barri de Ferreries. Com a creu de terme, estava situada a l'entrada del barri, a l'antic carrer Major que unia Tortosa i el raval de la Creu amb Roquetes i el raval de Jesús. Segons llegim al llibre Tortosa. Imatges d'un espai, d'un temps, d'una gent, d'on hem tret aquesta fotografia del 1914 del magnífic fons de Josep Salvany, una columna de vuit metres d'altura, d'estil dòric i feta de jaspi de Tortosa, servia de basament a una creu de ferro. La Creu de Ferreries va estar en aquest lloc fins l'any 1923, quan les reformes del carrer van obligar l'Ajuntament a traslladar-la a la vora del riu, davant de l'entrada al pont de la Cinta. De fet, en aquella cruïlla portava, com a mínim, des del segle XVI, ja que la Creu ja apareixia als populars gravats d'Anton van der Wyangaerde. Amb l'esclat de la Guerra Civil (1936-39), la creu de terme va ser enderrocada, tot i que diverses fonts asseguren que va ser desmuntada i repartida per peces a diferents cases del barri, amb l'objectiu que les famílies més devotes puguessin custodiar la Creu de Ferreries i protegir-la dels atacs dels incontrolats revolucionaris. 70 anys després de la guerra i en ple procés de recuperació de la memòria històrica i del patrimoni de la ciutat, i amb un govern municipal que manté bones relacions amb l'Església, potser seria convenient que la Creu tornés a presidir l'entrada a Ferreries.

27 de desembre del 2008

Resum del 2008: febrer, Tortosa manté el 13 de Gener i l'Ebre entra en precampanya

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va rebutjar el 4 de febrer, amb els vots de CiU i el PP, i amb l'abstenció dels regidors d'ERC, una moció d'ICV en què es reclamava canviar el nom del barri 13 de Gener, que commemora la data en què les tropes de Franco van ocupar totalment Tortosa. La moció va generar un intens debat polític en què el portaveu d'ERC, Ricard Forés, va defensar la seua posició recordant que l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya tot i que representa la pèrdua de les llibertats. Jaume Forcadell (ICV) va lamentar la visió d'ERC i els va proposar que el govern declari festa local el 13 de gener. El ple també va rebutjar, amb els vots de CiU, el PSC i el PP, el canvi de nom de la plaça d'Espanya. En aquest punt, ERC sí que va donar suport a ICV, però aquesta modificació de la nomenclatura tampoc va prosperar.

També al febrer, la gestió de l'aigua va entrar definitivament en la precampanya electoral, i l'Ebre va tornar a centrar l'escena social i política. Duran advertia que CiU rebutjaria entrar en qualsevol govern que volgués fer un transvasament, mentre que Sirera proposava recuperar primer el pla d'obres del Delta. Mentrestant, el delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, defensava la interconnexió de xarxes, tot avançant una de les polèmiques més fortes de l'any al territori. Les paraules de Sabaté van generar un fort debat al PSC, i el tortosí Joan Sabaté va contestar el seu company de partit. Al mateix temps, la PDE desconfiava que CiU hagués renunciat als transvasaments, i Carme Chacón prometia a Tortosa que el PSC-PSOE eren l'única garantia per deixar-los al calaix. Pocs dies després, els regants del Delta i l'Ajuntament de Tortosa es posicionaven contra la venda d'aigua dels pous de Tarragona a l'àrea metropolitana de Barcelona, fet que va ser criticat pel PSC i ICV.

D'altra banda, començaven a saber-se més detalls sobre la futura vegueria de l'Ebre, que podria tenir la seu a l'actual Consell Comarcal del Baix Ebre. A més, la Generalitat aprovava les noves àrees residencials estratègiques, i a Amposta hi havia una manifestació en defensa de les tradicions de les Terres de l'Ebre, mentre els caçadors de Tortosa s'exposaven al tancament del seu vedat per l'ús indiscriminat de verí. Finalment, també va saber-se que la nova carretera de Tortosa a Roquetes tindria quatre carrils i un carril bici, i que Tortosa rehabilitarà l'antiga església de Sant Antoni per fer-hi el museu dels passos de la Setmana Santa.

Pots veure tots els articles del febrer del 2008, tot clicant aquí.

Resum del 2008: gener, nova ordenança de locutoris de Tortosa

La primera polèmica social i política del 2008 a Tortosa va ser la redacció i aprovació de l'ordenança de locutoris, que el govern de Ferran Bel va aprovar el 18 de gener. Fins aquell moment, Tortosa tenia aproximadament un locutori per cada 1.000 habitants. Així, amb l'objectiu de frenar la concentració d'aquest tipus de negocis, el govern va impulsar una normativa que tenia l'objectiu de regular la instal·lació de nous locutoris. La normativa pretén impedir la instal·lació de nous locutoris a menys de 200 metres dels actuals, prohibir-hi la venda de begudes i aliments, i establir límits en els horaris. A Tortosa hi havia una trentena de locutoris en funcionament i cinc més en tràmit, la meitat dels quals es concentraven al nucli antic. En línies generals, la nova ordenança impedeix la instal·lació de nous locutoris a menys de 200 metres dels actuals, prohibir-hi la venda de begudes i aliments i establir límits en els horaris, però també busca introduir millores tècniques per garantir un millor servei als usuaris. D'altra banda, un dels aspectes que va passar més desapercebut, enmig del debat polític sobre la seua validesa jurídica, va ser el règim de sancions de la nova ordenança. Les multes es determinen en funció de la gravetat de la infracció i oscil·len entre els 150 euros de les infraccions lleus i els 900 euros de les molt greus. A més, la comissió de més d'una falta molt greu en el període d'un any se sancionarà amb una multa de 1.800 euros, i també amb la clausura de l'establiment per un període de temps no inferior a un mes ni superior a sis mesos.

D'altra banda, al gener del 2008 també es va presentar el pla d'acció municipal (PAM) de l'Ajuntament de Tortosa, el govern de Bel va contractar un gerent d'esports, van començar les obres a l'avinguda Felip Pedrell, el consell executiu de la Generalitat es reunia per primer cop a Tortosa, la PDE començava a alertar del perill d'un transvasament a Barcelona, Manel Saltor (CiU) deixava la política activa a Móra d'Ebre, i el conseller Puigcercós anunciava que les vegueries entrarien en vigor després de les eleccions del 2011.


També pots llegir:
-El govern tortosí prepara una ordenança per restringir l'obertura de més locutoris
-El nou comerç del nucli antic de Tortosa
-El govern de Tortosa aprovarà demà la nova ordenança de locutoris
-Tortosa també ha restringit l'obertura de bancs i immobiliàries al centre comercial
-L'ordenança de locutoris de Tortosa estableix sancions de fins a 1.800 euros
-ICV prepara al·legacions contra l'ordenança de locutoris de Tortosa

Rèplica sobre la polèmica de l'article fictici sobre el doble campanar del Roser

Com alguns recordareu, ara fa un any vam parlar dels problemes que porta fer innocentades quan no és 28 de desembre [torneu a llegir l'article complet clicant aquí]. En concret, us parlàvem d'un article de ficció publicat el 1995 a l'antic setmanari L'Ebre, que incloïa un dibuix de la parròquia tortosina del Roser amb dos campanars i una falsa referència bibliogràfica d'un llibre que realment no va existir, en què s'explica la rivalitat entre Joan Abril i l'arquitecte fictici Marcel Bernat. Aquell article va propiciar que dos anys després aparegués un llibre escrit per Blai Guimerà, que no només aprofitava (per a la portada) el dibuix sense citar-ne l'autor, sinó que citava un llibre del 1927 que només existia en l'univers de sentit d'aquell article titulat Ficcions, precisament per evitar equívocs... Doncs bé, un any després hem rebut la resposta de Guimerà, que reproduïm íntegrament tot seguit, per garantir el seu dret a rèplica. També hem volgut il·lustrar aquest article amb una fotografia trucada que mostra com seria, en aquests dies de Nadal, l'església del Roser amb els dos campanars il·luminats...
Me he tropezado en Internet con una página del bloc de Gustau Moreno (para encontrarla buscar en google Blas Guimerá, marfanta.com: decembre 2007) en que me hace una crítica para desprestigiarme a mí y a mi libro "El Roser: su génesis y vicisitudes". Ahora recuerdo que cuando estaba investigando la construcción de este templo, alguien de Tortosa se debió enterar de que yo estaba argumentando sobre la hipótesis de que hubiera otra torre en proyecto por parte del arquitecto Abril. Como aquí en Tortosa siempre se actúa en equipo como en una familia, al poco tiempo salió un artículo en el hoy desaparecido Ebre-Informes referente al tema y otro del equipo me hizo llegar el artículo para que picara, porque tal como dice ahora el autor se trataba de una broma macabra. Solamente haré a la página del Bloc marfanta de Gustau dos aclaraciones: 1) No soy ningún "excapellà" porque el sacramento del orden imprime carácter; porque no he hecho el proceso de secularización; porque cumplo con la ley del celibato, la misa, el breviario, otras oraciones y predico en el púlpito de la prensa. Lo que pasa es que por cuestiones de salud no estoy bajo la disciplina de la multinacional. 2) Es cierto que caí en la trampa del autor del artículo, pero yo hice mis gestiones para encontrar dicho libro sin encontrar a nadie que me dijera que no existía. Mi argumentación sobre el segundo campanario es independiente del falso libro, al que cité por un exceso de confianza en los "saviruts" de Tortosa, que siempre han presumido de seriedad y veracidad cuando se ponen a escribir. Por último, le agradezco al autor el dibujo que coloqué en la portada del libro porque si no lo hubiera hecho él lo habría mandado a hacer yo. Que no se preocupe Moreno porque en la segunda edición del libro ha quedado anulada la cita de la discordia y el libro quedará limpio e inmaculado como salió de la mente del autor. Ni entráis ni dejáis entrar.

24 de desembre del 2008

Un regal de Nadal (felicitació amb versió ebrenca de 'Si et quedes amb mi')



El nostre regal de Nadal ha estat aquest angelet, i aquesta és la nostra felicitació de Nadal més sincera a tots els lectors i lectores de La Marfanta. Esperem que tingueu unes molt bones festes i una bona entrada d'any, i que el 2009 vingue carregat de bones notícies...

Per cert, la versió ebrenca de Si et quedes amb mi, el clàssic immortal dels Sopa de Cabra, podeu trobar-la al disc Càntir, que van enregistrar els alumnes de l'IES de Flix del curs 2000-2001.

22 de desembre del 2008

Un cinquè premi a Móra d'Ebre: 36.199

L'administració número 2 de Móra d'Ebre, La cabreta coixa, s'ha estrenat aquest Nadal tot donant un cinquè premi en la Rifa de la Grossa, ja que ha venut deu dècims del número 36.199. Segons llegim aquest mateix matí a l'ACN, la propietària de La cabreta coixa, Núria Latorre, ha dit que tota la sèrie s'ha venut en finestreta, i que encara es desconeix si la venda ha estat a veïns del municipi. De fet, encara ningú havia anat a l'administració, que es troba al número 9 del carrer Doctor Peris. Però com que era una única sèrie, Latorre creu que va ser dels primers dècims que va vendre. El 36.199 ha estat el segon cinquè premi del matí, ja que ha sortit a les 09.37 hores amb una dotació de 50.000 euros. A més de Móra d'Ebre, també s'ha venut a la Garrucha (Almeria), Oviedo, Palma de Mallorca, diferents administracions de les comarques de Barcelona, Sigüenza (Guadalajara), Torre del Campo (Jaén), Astorga (Lleó) y la Laguna (Tenerife), com podeu veure en aquest mapa de Google que ja ha publicat El Mundo. L'any passat, les Terres de l'Ebre ja van rebre un cinquè premi de la Rifa de Nadal, ja que l'administració número 1 del carrer Sant Blai de Tortosa també va vendre una sèrie completa, en aquell cas del número 53.238. Potser recordareu el vídeo que vam publicar a La Marfanta.

19 de desembre del 2008

El PSC força un ple per debatre les inversions del fons estatal que caldria fer a Tortosa

Sabaté pren la iniciativa i proposa una llista d'obres als carrers del municipi

El grup del PSC ha forçat la celebració d'un ple extraordinari a Tortosa, amb l'objectiu d'assignar els projectes que caldria fer amb la injecció econòmica del fons d'inversió local que ha creat al govern de l'Estat, que preveu destinar 32 milions d'euros només als ajuntaments de l'Ebre. Així, la iniciativa dels socialistes proposa invertir els 6,1 milions que rebrà Tortosa a la millora de diferents carrers de la ciutat i dels pobles del municipi, però sobretot vol «transparència» en tot el procés.

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va explicar ahir que ara l'alcalde Ferran Bel té un termini màxim de 15 dies per convocar el ple extraordinari. «Estem davant d'una injecció econòmica important, ja que és la subvenció més gran que ha rebut Tortosa des del 2000», va precisar Sabaté, que va afegir-hi que la distribució d'aquests recursos ha de fer-se «públicament i en un ple, perquè els ciutadans sàpiguen a quines obres es destinen aquests diners». A més, el regidor socialista va destacar que, amb la mesura que ha posat en marxa el govern de Zapatero, els ajuntaments no estan obligats a cofinançar les actuacions, com sí passa amb els ajuts de la llei de barris o amb el pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

Amb tot, Sabaté va recordar que la sol·licitud de l'Ajuntament tortosí hauria de presentar-se abans del 25 de gener, i que les obres no han d'estar incloses en el pressupost del 2009, que el govern de Bel (CiU i ERC) té previst aprovar el 29 de desembre. De fet, l'alcalde ja va avançar aquesta setmana que properament farien pública la llista de les obres que volen finançar amb el fons d'inversió estatal. Però ahir Sabaté va voler avançar-se i fer una primera proposta, amb l'objectiu «d'impulsar l'acció del govern» des del principal grup de l'oposició. «No voldríem que això es portés d'amagat i aprovant els projectes en comissió de govern local, per no haver de dir que les obres les paga el govern de l'Estat», va advertir Sabaté. En aquest sentit, el grup del PSC destinaria els 6,1 milions a la millora del carrer Doctor Fleming, a Bítem; a la urbanització de l'entorn de l'escola de Campredó; a la urbanització de la part alta de Vinallop; a la reforma de la segona planta de l'EMD de Jesús perquè l'usen les entitats del poble; a la millora del cementiri dels Reguers; a la reforma del carrer Vergés Paulí; a la urbanització del carrer Llarg de Sant Vicent, i a la millora del carrer Barcelona, des del Consell Comarcal del Baix Ebre fins al nou magatzem de la brigada municipal.

Els socialistes també mouen fitxa a Móra la Nova i Amposta Tortosa no és l'única població del territori en què els socialistes proposen els projectes als quals destinar les partides del fons d'inversió estatal. Fa uns dies, el PSC ampostí va reclamar un pla de millora de la via pública, tenint en compte que la capital del Montsià rebrà una injecció de 3,5 milions. En concret, el portaveu Antoni Espanya proposava la millora general de carrers, voreres i zones enjardinades d'Amposta. Per la seua banda, el grup del PSC-Imnova també ha pres la iniciativa, i ha criticat que l'alcalde de Móra la Nova, el convergent Joan Manel Sabanza, haja previst destinar els 550.000 euros a la construcció de les noves piscines municipals. Així, l'oposició recorda que el projecte de les piscines ja té una subvenció del PUOSC que Móra la Nova podria arriscar-se a perdre. El PSC-Imnova proposa crear un polígon d'empreses al polígon dels Aubals, suprimir les barreres arquitectòniques i comprar un microbús urbà, i potenciar turísticament el Mas de la Coixa.

El Punt (19-Desembre-2008)

Riba-roja se suma a les ofertes per acollir un abocador de residus forans

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio (PSC), ha fet pública la seua predisposició per autoritzar al municipi una planta de tractament de residus i un abocador de bales de residus inerts dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. Així, si fa unes setmanes era el Pinell de Brai, a la Terra Alta, el municipi que anunciava un conveni per restaurar una argilera amb bales dels ecoparcs, ara ha estat el torn d'aquesta població de la Ribera d'Ebre, que ha confirmat la seua intenció de signar un conveni amb l'empresa Urbaser. El projecte riba-rogenc preveu dipositar fins a 10 milions de tones de bales de residus, i l'Ajuntament rebria un cànon de quatre euros per cada tona dipositada. Una xifra superior al cànon que havia de rebre el Pinell de Brai per la restauració de l'argilera, que era de dos euros per cada tona soterrada. A més, el poble de la Terra Alta havia d'ingressar 100.000 euros per la tramitació dels permisos municipals, i en canvi Riba-roja d'Ebre espera rebre 250.000 euros en el moment de l'atorgament de la llicència d'obres. A més, segons el conveni que l'empresa i l'Ajuntament havien de signar ahir al vespre, Urbesa es compromet a destinar sis milions d'euros a la carretera, encara pendent, entre el pont de Riba-roja i els pobles d'Almatret i la Granja d'Escarp. El projecte també promet la creació d'uns 40 llocs de treball directes, quatre vegades més que al Pinell.

El Punt (19-Desembre-2008)

Tortosa programa per demà dissabte l'acte intercultural 'Lo Casc Antic, de Festa'

L'Ajuntament de Tortosa, l'Institut Ramon Muntaner, la secretaria per a la Immigració i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana han organitzat per dissabte el festival Lo Casc Antic, de Festa a la plaça dels Dolors. L'acte és d'accés lliure i començarà a dos quarts de cinc de la tarda amb la cloenda del taller de danses del món. Al mateix temps, hi haurà un taller de jocs tradicionals infantils de les cultures catalana, marroquina i gitana, i una xocolatada. A les sis, han programat una degustació de dolços marroquins i música amb rumba catalana, jota tortosina, flamenc i balls tradicionals del Marroc.

El Punt (19-Desembre-2008)

18 de desembre del 2008

Pintada antiborbònica en una portalada protegida del barri del Castell de Tortosa



Una pintada contrària a la monarquia espanyola, en la línia de la polèmica frase del diputat republicà Joan Tardà, ha aparegut aquesta setmana en una de les poques parets que queden dempeus al carrer Sant Felip Neri de Tortosa. El problema, més enllà del debat legítim sobre la monarquia o sobre la relació de Catalunya amb Espanya, és que l'autor de la pintada no ha tingut cap problema a l'hora de fer-la en una paret que la comissió de Patrimoni va salvar de l'enderrocament. En aquest moment, l'Ajuntament està impulsant la reforma integral del barri del Castell, després d'haver enderrocat les cases en perill de runa del carrer Sant Felip Neri (parcialment ensorrades la nit de Nadal del 2005), i s'estan enllestint les expropiacions en aquest sector i també les excavacions arqueològiques, que han deixat al descobert un ric patrimoni de túnels i galeries. A més, l'Ajuntament va posar a concurs la redacció del projecte d'urbanització del parc del Castell, que inclou la reconstrucció del barri i la creació de cinc places, en lloc de les vuit places previstes inicialment al pla integral del nucli antic (Pincat). Per tant, l'altra pintada que ha aparegut a la zona, i que diu L'Ajuntament deixa caure les cases. Prou especulació!, només s'entèn si es té en compte que qui ho ha escrit ho ha fet des de la ignorància.

La Fatarella i Corbera d'Ebre volen aigua de reg per beure i per a les indústries

ERC rebutja l'abocador del Pinell i presenta al·legacions al nou pla territorial

L'alcaldessa de la Fatarella i portaveu d'ERC a la Terra Alta, Carme Pelejà, ha avançat que els ajuntaments de Corbera d'Ebre i la Fatarella presentaran al·legacions al nou pla hidrològic de l'Ebre perquè es millore la qualitat de l'aigua del riu. L'objectiu és aprofitar una part de la concessió del reg de la Terra Alta per a usos urbans, ja que hi ha algunes poblacions de la comarca amb problemes d'abastament. A més, l'aigua també hauria d'arribar al polígon industrial de les Camposines.

«Tot i que som un territori tan a prop del riu, som una comarca en estat de sequera contínua», va remarcar l'alcaldessa de la Fatarella. De fet, Carme Pelejà va assenyalar que els ajuntaments de Corbera d'Ebre i de la Fatarella tenen previst presentar al·legacions al pla hidrològic de la conca que ha presentat el govern de l'Estat, amb l'objectiu que s'apliquen polítiques per millorar la qualitat de l'aigua a la capçalera i al tram mitjà del riu. «Ens arriba una aigua plena de components contaminants, no apta per al consum, i després ens toca als ajuntaments invertir en obres molt cares, com la instal·lació de filtres de carbó actiu», va afegir-hi. Així, Pelejà va anunciar que demanaran que es puga utilitzar una part de la concessió de l'aigua reg de la Terra Alta per beure en aquelles poblacions amb problemes d'abastament, com també per afavorir la implantació d'indústries a la comarca.

Segons l'alcaldessa de la Fatarella, «sobretot cal garantir l'abastament al polígon industrial projectat a les Camposines, molt important perquè és supramunicipal». De fet, Pelejà també va precisar que l'Institut Català del Sòl (Incasol) encara ha de concretar la dotació d'aigua del polígon de les Camposines, una de les reserves de sòl industrial més importants del territori, amb unes 50 hectàrees.

Web sobre les Camposines En aquest sentit, l'Incasol va informar ahir que ha posat en marxa el web del consorci urbanístic que desenvolupa el sector de les Camposines. A través d'aquest portal, que ja és accessible a l'adreça d'internet www.sectorlescamposines.cat, es pot obtenir tota la informació sobre el nou sector d'activitats econòmiques. Així, hi ha detalls sobre el projecte, el calendari, l'estat de les obres o la comercialització de les parcel·les. El nou sector de Camposines aportarà sòl d'activitat econòmica a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, i el consorci que desenvolupa el projecte està integrat al 50% per l'Incasol, d'una banda, i de l'altra, pels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, Móra d'Ebre i Vilalba dels Arcs. El web de les Camposines és el primer d'una sèrie de portals que l'Incasol està creant per facilitar la informació sobre les diferents actuacions de sòl.

El Punt (18-Desembre-2008)

ERC de la Terra rebutja l'arribada de residus de Barcelona i esmena el nou pla territorial

El grup d'ERC en el Consell Comarcal de la Terra Alta ha presentat dues mocions que es debatran en el ple que tindrà lloc demà. En la primera demana que es rebutge «qualsevol intent de restaurar l'argilera del Pinell de Brai amb les bales dels residus dels ecoparcs metropolitans de Barcelona», un projecte que l'alcalde del Pinell i president del Consell Comarcal, Pere Martí (CiU), ja va anunciar que deixava en suspens. Segons la portaveu d'ERC al Consell, Carme Pelejà, el projecte va més enllà de la gestió dels residus, perquè també afecta els pobles veïns i el model de desenvolupament de la Terra Alta. L'altra moció aplega set al·legacions a la revisió del pla territorial de les Terres de l'Ebre. ERC reclama el desdoblament de l'N-420 i la C-43, una autovia entre Terol i Tarragona, l'ampliació de les carreteres, el disseny d'una línia ferroviària que incloga Gandesa en l'eix els Alfacs-Flix-Lleida, i l'eliminació del projecte de l'aeròdrom previst a Arnes, per l'excessiva proximitat al nucli urbà.

El Punt (18-Desembre-2008)

Tortosa destina 3.000 euros a la UOC a través d'un nou conveni

L'Ajuntament de Tortosa aportarà cada any 3.000 euros a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per participar en el finançament d'activitats formatives i de divulgació que fomentin la «vida universitària» a la ciutat. El regidor d'Universitats, Ricard Forés, i la directora del centre de suport de la UOC a les Terres de l'Ebre, Teresa Nielles, van presentar ahir el primer conveni que han signat les dues institucions, gairebé deu anys després de la cessió del local en què la UOC va instal·lar-se a Tortosa. «Amb aquest conveni saldem un deute històric amb la UOC», va remarcar Forés. El regidor va detallar que el conveni amb la UOC serà vigent fins al 2011, i que cada any es pactaran les activitats. Nielles va dir que enguany ja s'han organitzat un cicle de tallers sobre imatge digital i una jornada per difondre el programari lliure. La directora va explicar que al territori ja hi ha 524 estudiants matriculats a la UOC; una xifra que deixa lluny els 30 inscrits amb què la UOC va començar a funcionar a Tortosa, l'any 2000.

El Punt (18-Desembre-2008)

17 de desembre del 2008

L'alcalde de Batea destaca la figura política de Joan Saura, a Canal Parlament

L'alcalde de Batea i diputat del PSC-CpC, Joaquim Paladella, ha protagonitzat aquest cap de setmana l'espai de Canal Parlament dedicat a fer un retrat personal dels diputats al Parlament de Catatalunya. Així, si la setmana passada també es va poder veure el retrat de l'alcalde d'Arnes i diputat de CiU, Xavier Pallarès, ara li ha tocat el torn al seu principal rival polític a la Terra Alta. En aquest espai, Paladella explica la seua visió sobre la pagesia (afirma que és l'únic diputat que es dedica professionalment al camp), però sobretot destaca la importància de Batea des del punt de vista patrimonial i vitivinícola, com a primer municipi productor de raïm del país. Segons Paladella, "Batea és la gran desconeguda" de Catalunya, quan en realitat es troba a poc més de dues hores de Barcelona. El diputat del PSC-CpC reclama una aliança del món urbà amb el món rural, diu quins són els seus animals favorits i confessa que sent admiració política per l'ecosocialista Joan Saura. Tot seguit podeu veure el vídeo emès per Canal Parlament...

Claveguera amb sorpresa a Ferreries

A la cruïlla del carrer Pizarro amb l'avinguda Colom, al barri tortosí de Ferreries, hi ha una claveguera amb sorpresa. Si algú hi planta el peu, la tapa de la claveguera es gira com si fos el passadís secret d'una pel·lícula d'Indiana Jones. La situació fa moltes setmanes que dura, però l'Ajuntament encara no ha posat remei, tot i que aquesta és una zona amb una intensa circulació de vianants, per la proximitat de l'IES de l'Ebre. En canvi, el consistori sí ha millorat fa uns dies el paviment del tram del carrer Pizarro comprès entre la mateixa avinguda Colom i el carrer Alcanyís. En aquest sentit, la previsió de l'Ajuntament és renovar tot seguit el tram del carrer Pizarro entre l'avinguda Colom i la Rambla de Catalunya, però abans haurien d'acabar-se les obres d'ampliació de l'IES de l'Ebre, que havien d'estar enllestides al novembre. De fet, el tram del carrer Pizarro que s'ha deixat per a la segona fase està molt pitjor que el fragment que ara s'ha millorat. A més, tant les jardineres com les voreres estan afonades per culpa dels conductors que aparquen els seus vehicles, fins i tot entre els pilons que van instal·lar-se infructuosament fa uns anys. L'estat de la claveguera de la fotografia només és la cirera del pastís...
També pots llegir:

Una subscripció a nom de Marià Curto

L'Ajuntament de Tortosa encara rep diaris amb subscripcions a nom de Marià Curto, tot i que el convergent va deixar l'alcaldia de la ciutat després de les eleccions municipals del 1999. Així, gairebé 10 anys després del pacte entre el PSC-IE i el PP, que va propiciar l'accés de Joan Sabaté a l'alcaldia de Tortosa, l'Ajuntament continua rebent almenys un diari a nom del segon alcalde que va tenir la ciutat després de la recuperació de la democràcia. Cosa que no deixa de ser estranya, ja que entre el final del mandat de Curto i l'actual govern de Ferran Bel, també de CiU, han passat ni més ni menys que vuit anys de governs de Joan Sabaté, que va continuar llegint un diari que en realitat arribava a nom del seu rival polític. En aquest sentit, no sabem fins a quin punt és correcte que algú s'aprofite d'una subscripció que està a nom d'un altre... A ningú li agrada, pel dematí, llegir un diari que ja ha llegit algú (l'excepció és el que passa als bars i cafeteries, en què la gent sí que rapinya els diaris tot el que pot). Potser és per això, que Curto no ha passat a recollir el seu diari...

Tortosa prioritza les obres al nucli antic, Ferreries i els plans Portal Nord i Centre

El pressupost de l'empresa urbanística supera els 22 milions i concentra el 75% de les inversions

El govern de Tortosa va presentar ahir el pressupost de l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) pel 2009, que per primer cop supera els 22 milions d'euros. De fet, l'any que ve l'Ajuntament canalitzarà bona part de les inversions municipals –més d'un 75%, segons Ferran Bel– a través de la Gumtsa, una societat que enguany ja tenia un pressupost d'uns 17 milions. Les actuacions més destacades seran la urbanització dels plans Portal Ciutat Nord i Centre, el complex ciclista de Vinallop i el centre cívic de l'antic mercat de Ferreries, però sobretot les obres al nucli històric, com ara el nou pàrquing a la plaça dels Rastre.

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va detallar ahir el pressupost de la Gumtsa el 2009, que el consell d'administració de l'empresa municipal va aprovar al novembre. La inversió més important seran els 6,8 milions per a la urbanització dels plans parcials Portal Ciutat Nord i Centre, per facilitar la transformació dels terrenys adjacents a l'autovia de l'Aldea en una zona d'indústria aparador. Segons Roigé, les obres podrien començar a final de gener, i encara quedarà un 10% de l'obra pel 2010.

En la mateixa línia, la regidora va precisar que a final de desembre tindran a punt l'estudi de viabilitat del pàrquing subterrani del Rastre, un cop la comissió de Patrimoni ha donat llum verd al projecte. De fet, la reforma de la plaça Mossèn Sol i la construcció de l'aparcament serà la segona inversió més important de la Gumtsa, ja que el govern ha previst destinar-hi 4,2 milions. Les obres al nucli històric concentren la major part de les inversions de l'empresa de gestió urbanística, ja que Tortosa ara utilitza la Gumtsa per agilitzar els projectes del pla integral del nucli antic (Pincat), finançat amb la llei de barris. Així, durant el 2009 es faran les obres a la plaça de Santa Clara (238.1600 euros) i part de les obres a la plaça de Sant Tomàs (171.850 euros), un cop enllestides les expropiacions previstes.

Reforma dels barris L'empresa municipal de gestió urbanística de Tortosa també ha previst començar durant el 2009 les obres del nou casal a la plaça de Sant Tomàs (108.000 euros), a la plaça de Sant Joan i al carrer Replà (44.612 euros). A més, continuaran les excavacions arqueològiques i les expropiacions al barri del Castell (2,9 milions), on l'Ajuntament preveu reconstruir tot el sector amb nous habitatges i habilitar-hi una nova zona verda. Altres projectes al nucli històric seran la reforma dels carrers Sant Francesc, del Vall, Oliver, Bisbe Aznar, Ciutat, Progrés i Garrofer, amb un import total d'1,6 milions.

Centre cívic al «mercadillo» L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va precisar ahir que el pressupost de la Gumtsa representa més del 75% de les inversions previstes per l'Ajuntament el 2009. Bel va anunciar que Tortosa aprovarà el nou pressupost municipal el 29 de desembre, i que l'Ajuntament farà altres inversions al marge de l'empresa urbanística. Amb tot, la Gumtsa destinarà més d'un milió al complex ciclista de Vinallop, i 1,2 milions més al centre cívic de l'antic mercat de Ferreries, lo mercadillo. També serà important la inversió a l'edifici Montcada 27, amb una partida de 821.900 euros per millorar les instal·lacions de Ràdio Tortosa i dependències de l'àrea d'Acció Social. Una xifra semblant (831.600 euros) serà per millorar l'edifici de l'ajuntament. D'altra banda, hi ha 120.780 euros per condicionar carrers i voreres al barri de Ferreries.

El Punt (17-Desembre-2008)

ERC vol blindar l'Ebre català al nou pla hidrològic de la conca

La federació d'ERC a les Terres de l'Ebre va manifestar ahir la seua «preocupació» pel nou pla hidrològic de la conca que ha presentat el govern de l'Estat, amb l'objectiu que estiga aprovat abans de finals del 2009. El president d'Esquerra a l'Ebre, Gervasi Aspa, va explicar que encara estan més preocupats després d'haver comprovat que la proposta que ha fet el Ministeri de Medi Ambient no ha inclòs cap cabal mediambiental per al tram final del riu. Segons Aspa, el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, va «menysprear» els cabals proposats per la comissió de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. El també alcalde de Deltebre, que com altres alcaldes del tram final del riu va participar el 10 de desembre en una reunió informativa a Casp, va assenyalar que el nou pla de conca significa «un pas enrere en la política hidrològica de l'Estat». De fet, Aspa va afirmar que ERC emprendrà «totes les iniciatives» que estiguin al seu abast, «tant des dels ajuntaments com des del Parlament», perquè l'Estat tinga en compte el cabal mediambiental de l'Ebre.

D'altra banda, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va denunciar que els alcaldes de Rasquera, Benifallet i Miravet no van ser convocats a la reunió. «Va ser una carta als reis, perquè no hi ha ni prou diners per fer les obres, ni prou aigua al riu», va dir Gas, que va apostar per frenar els nous regadius. De fet, sobre el canal Xerta-Sénia, Gas va anunciar que ERC demanarà que al nou pla de conca figuri una garantia «explícita» que l'aigua no sortirà fora de la conca de l'Ebre, per evitar un transvasament al País Valencià. «Aquí no valen ni excedents hídrics ni aprofitaments hidràulics, com volien fer durant la sequera amb el transvasament urgent a Barcelona», va advertir. De fet, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, va recordar que la Terra Alta és una comarca en sequera contínua, que ha demanat reaprofitar la concessió d'aigua de l'Ebre per al reg per a usos domèstics i industrials.

El Punt (17-Desembre-2008)

Més coordinació de l'Estat amb els municipis de les àrees nuclears

La subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, va presidir ahir al matí un esmorzar de treball amb la quinzena d'alcaldes de les àrees d'influència de les centrals d'Ascó i Vandellòs, amb l'objectiu de «millorar la coordinació i la comunicació» entre el govern de l'Estat i tots els municipis afectats pel pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta). «Ha estat una presa de contacte molt constructiva, ja que tots tenim la voluntat de millorar el funcionament de les nuclears i tenir més garanties de seguretat, a més de facilitar la comunicació dels incidents als veïns per part dels ajuntaments, que són l'administració més propera», va explicar l'assessor de la subdelegació per a les Terres de l'Ebre, Miquel Castelló. De fet, la reunió també va servir per presentar als alcaldes l'equip de col·laboradors de Pallarès i el nou assessor per comunicar la gestió del Penta als ajuntaments. Així, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, va valorar que la reunió va ser molt positiva, i va reclamar més transparència per evitar la desconfiança dels ciutadans. «Cal més seguretat a les centrals, però també saber què s'ha de fer a cada moment», va assenyalar Pelejà, que va reiterar que cal que es compleixi el Penta en temes com la millora de la megafonia als pobles.

El Punt (17-Desembre-2008)

16 de desembre del 2008

Tortosa senyalitza els espais habituals en què la gent abandona els excrements dels animals

L'Ajuntament de Tortosa ha començat a senyalitzar els diferents espais urbans en què els ciutadans incívics acostumen a deixar els excrements dels seus animals de companyia. Per fer-ho, està instal·lant una sèrie de cartells en què també s'insta els veïns a respectar les zones verdes, i que ja hem pogut veure en algunes jardineres del barri de Ferreries i en aquest punt del passeig de l'Ebre. De fet, per un moment ens havíem pensat que l'Ajuntament havia instal·lat algun tipus de placa per "contextualitat" o "resignificar" el monument franquista de la Batalla de l'Ebre; però després hem vist que el cartell era per una qüestió més mundana. Al juliol passat, l'Ajuntament va aprovar el text refós de l'ordenança reguladora de la tinença d'animals de companyia, una normativa que va suavitzar les sancions establertes per castigar els propietaris incívics. Així, si fins ara les multes anaven dels 400 als 2.000 euros, les noves sancions per abandonar els excrements dels animals van dels 100 als 400 euros. Amb tot, el govern assegura que amb aquesta rebaixa en el règim sancionador també es facilitarà l'aplicació de la normativa. La nova versió de l'ordenança va entrar en vigor a l'octubre.

El PSC de Tortosa felicita el Nadal sostenent el nom de la ciutat

El grup municipal del PSC s'ha fet una fotografia per felicitar les festes de Nadal i l'any 2009 als ciutadans de Tortosa. La imatge surt publicada a la portada del butlletí polític La Rosa de Tortosa, i mostra els set regidors socialistes tot sostenent les set lletres del nom de la ciutat. Així, Joan Sabaté aguanta la T; Consol Cordero, la O; José Martín, la R; Rafel Lluís, la T; Cristina Bel, la O; Jordi Bonilla, la S, i Eduard Ena, la A. Com a nota curiosa, cal destacar que Cristina Bel és l'única que mira a través de la O, que sosté més aixecada que la resta dels seus companys de grup. També cal destacar l'efecte òptic que es produeix a través de la O que aguanta Consol Cordero, ja que sembla que la regidora socialista tinga un forat al tronc. A més de la fotografia, la portada de La Rosa de Tortosa inclou un article de Sabaté, en què l'exalcalde assegura que Tortosa està molt ben posicionada per quan comence a remetre la crisi. Així, Sabaté destaca l'herència que la seua etapa al govern ha deixat i projectes encarrilats com el polígon Catalunya Sud, la proximitat de la futura autovia A7, l'eix de l'Ebre desdoblat fins al port dels Alfacs, el campus de la URV o la gran terminal ferroviària de mercaderies a l'estació de l'Aldea.

Vinallop, sense l’aigua clara

Els veïns afectats pels pous d’emergència vinculats a la neteja del pantà de Flix es mantenen alerta, més d’un mes després de la suspensió temporal de les expropiacions dels terrenys

Més d’un mes després de l’arribada dels telegrames en què la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) els anunciava que deixava «sense efecte» les expropiacions, els veïns de Vinallop afectats per la construcció dels pous continuen sense tenir més informació del projecte. «De moment, no hem tingut cap tipus de notificació», va lamentar ahir el portaveu de la plataforma veïnal, Àngel Martí. «Només hem seguit la polèmica per la premsa, i tampoc hem rebut cap carta; és com si el procés expropiatori s’hagués paralitzat del tot», va afegir-hi. En la mateixa línia, va remarcar que els veïns continuen coordinats, i que els dies vinents tornaran a reunir-se per «avaluar la situació». «No podem abaixar la guàrdia, ja que sospitem que ara estan planificant el procés ordenadament, perquè els propietaris no puguem al·legar que estem desinformats o indefensos», va concloure.

Els primers dies d’octubre, un centenar de propietaris agrícoles van rebre unes cartes en què la CHE els informava de l’expropiació forçosa i urgent dels seus terrenys. L’objectiu era construir dotze pous a la pedania de Vinallop, des de la desembocadura del barranc de Sant Antoni fins a la desembocadura del barranc de la Galera. L’objectiu seria garantir el subministrament al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i al municipi de Tortosa, si hi hagués un episodi de contaminació del riu durant la neteja del pantà de Flix. Però després d’aconseguir el suport de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i del sindicat Unió de Pagesos, que van denunciar que els pous servirien per reforçar el minitransvasament a Tarragona, els veïns van forçar que la CHE suspengués l’expropiació, el mateix dia que havien de signar-se les actes d’ocupació dels terrenys. Per la seua banda, l’Ajuntament també va criticar la falta de transparència amb què s’havia desenvolupat el procés, així com que el projecte no garantia prou aigua per a Tortosa en cas d’una fuita tòxica durant la descontaminació de l’embassament de Flix. A més, després va saber-se que el projecte de l’empresa estatal Acuamed tampoc preveia les expropiacions al marge dret –necessàries per portar l’aigua al nucli urbà de Tortosa–, i l’Ajuntament va advertir que es pretenia subministrar el nucli de Jesús i l’hospital de la Santa Creu amb camions cisterna. Finalment, també va reclamar garanties de subministrament per a les empreses locals.

La PDE hi veu un transvasament El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va explicar ahir que continuen en contacte amb els veïns de Vinallop, i que van denunciar el cas en una reunió recent amb la CHE. «Si els pous són per cobrir una emergència, hi ha altres llocs més adequats que Vinallop», va reiterar Tomàs, que va insistir que els pous serviran per reforçar el minitransvasament a Tarragona. «Ara diuen que aquests pous, que eren tan urgents, potser no es fan fins al febrer», va afegir-hi. El portaveu també va criticar els missatges «contradictoris» de la Generalitat, després que el delegat Lluís Salvadó digués fa uns dies que no renuncien a fer servir els pous per al polígon Catalunya Sud. «Salvadó està defensant la política oficial per justificar la interconnexió de xarxes», va lamentar.

El Punt (16-Desembre-2008)

ICV tornarà a presentar al·legacions a l’ordenança de civisme de Tortosa

El portaveu d’ICV a Tortosa, Jaume Forcadell, va anunciar ahir que el seu grup tornarà a presentar al·legacions a l’aprovació inicial de la nova ordenança de civisme. ICV va ser l’únic grup municipal que va presentar al·legacions al text que es va aprovar a finals del mandat anterior, i que el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) va decidir suspendre el novembre del 2007. El nou text va sortir publicat dissabte al Butlletí Oficial de la Província, i ICV ja està preparant les seues al·legacions a l’ordenança, que el govern va tirar endavant el 26 de novembre amb els vots a favor del PP i l’oposició de Forcadell i del PSC. Amb tot, el regidor d’ICV va reiterar ahir que les seues al·legacions seran «en positiu, per millorar l’ordenança». Així, Forcadell va recordar que el govern ha oblidat incloure l’ús correcte dels contenidors, just quan la falta de neteja és un dels temes més polèmics a Tortosa. «No poden dir-nos que s’esperen a fer una ordenança específica de medi ambient, ja que a la de civisme sí han inclòs les sancions per contaminació acústica», va advertir. Segons Forcadell, les al·legacions d’ICV seran «ambicioses» i qüestionaran l’estructura del text, però també la invasió de competències que no són de l’Ajuntament, la duplicitat de sancions per la via penal i administrativa, i la «desproporció» d’alguns preceptes. És el cas, va reiterar, del fet que es vulga limitar a un màxim de cinc litres la quantitat d’aigua que es pot agafar de les fonts públiques. Així, ICV proposarà que només es prohibisca connectar a les fonts mànegues o camions cisterna, que és la problemàtica que s’ha detectat en alguns pobles del municipi com els Reguers. En canvi, el govern ha dit que amb aquesta limitació volen impedir que a Tortosa es continuen llogant cases sense aigua potable.

El Punt (16-Desembre-2008)

15 de desembre del 2008

Ferran Bel afirma que la C del PSC 'està més devaluada que mai'

L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha estat fitxat pel diari digital E-Notícies com a blocaire polític, i la setmana passada va penjar el seu tercer article d'opinió, titulat Els 25 de Nicaragua. Bel afirma que els socialistes catalans ho tindran "molt magre" per poder explicar "la que els caurà al damunt" aquest dijous, ja que hauran de decidir entre salvar el govern de Zapatero o "posar-se al costat de Catalunya i dels catalans". Segons l'alcalde tortosí, no hi ha dubte del que faran els socialistes catalans, i ja no hi ha cap excusa per empassar-se la "suposada independència del PSC respecte del PSOE". Bel opina que el pressupost general de l'Estat s'aprovarà gràcies al vot dels diputats del PSC, i no gràcies al PNB o Coalició Canària. "I mentre això passa, el finançament de Catalunya continuarà sense resoldre’s, amb un ajornament rere l’altre i amb una sensació de presa de pèl tan gran que marcarà un abans i un després", lamenta l'alcalde de Tortosa. Segons Bel, serà "el segon gran engany del PSOE de Zapatero després del tristament famós Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya". Això, passa, afirma Bel, perquè "la C del PSC està més devaluada que mai".

Els pescadors furtius del Delta, en un reportatge del programa 'Thalassa'

El programa Thalassa, que es pot veure al canal 33, va emetre divendres passat un interessant reportatges sobre els pescadors furtius del delta de l'Ebre. Una pràctica tan tradicional com polèmica, però que converteix aquest tipus de pesca en un bon complement de l'economia familiar de molta gent al Delta. Tot seguit el podeu veure íntegrament, gràcies al nou servei de vídeos a la carta de Televisió de Catalunya, que permet incrustrar en qualsevol web o bloc els continguts de 3alacarta...

14 de desembre del 2008

Tortosa apujarà la partida de personal 1,6 milions d'euros més el 2009

L'empresa de gestió esportiva rebrà més de mig milió d'euros en el seu primer any en el pressupost

L'Ajuntament de Tortosa es troba en ple procés de redacció, discussió i tramitació del pressupost municipal pel 2009, però amb gairebé un mes de retard sobre els terminis previstos. La intenció del govern de Ferran Bel era aprovar el pressupost durant el novembre, per executar les inversions de seguida que el nou exercici comencés a córrer. Ara els primers capítols (transferències corrents, personal, despeses i passius financers) just arriben a la comissió informativa d'Hisenda, i el pressupost del 2009 es podria aprovar entre els dies 22 i 24 de desembre. L'increment més destacat és al capítol de personal, que assoleix els 14,4 milions.

El pressupost municipal de Tortosa de l'exercici del 2009 estarà marcat per la contenció que obliga l'actual situació de crisi econòmica, segons van assenyalar fonts de l'Ajuntament. Amb tot, la intenció del govern de Ferran Bel és no haver d'aturar les inversions en obres públiques i equipaments; sobretot, aquelles actuacions incloses en el pla integral del nucli antic (Pincat), i que estan subvencionades amb els ajuts de la llei de barris. Tampoc hi haurà retallada en el capítol destinat a la despesa de personal, perquè el govern ha previst un increment de més d'1,6 milions d'euros. Així, si el pressupost del 2008 destinava a personal més de 12,8 milions d'euros (un 28,11 per vent de la despesa), l'esborrany del pressupost del 2009 incrementa la previsió fins als 14,4 milions. Serà el segon increment consecutiu en personal que fa el govern de Bel, ja que la plantilla municipal va rebre 11,1 milions el 2007.

Els primers números ja s'han començat a discutir a la comissió d'Hisenda, però el pressupost no serà sotmès a aprovació fins la quarta setmana de desembre, just abans de les festes de Nadal. Altres dades que ja han transcendit són les corresponents al capítol de despeses financeres (interessos de préstecs i despeses de formalització de nous crèdits), que segons la previsió del govern de Bel seran d'1,7 milions, per sota dels dos milions pressupostats l'any 2008. D'altra banda, pel que fa a l'amortització de préstecs, el govern de CiU i ERC ha previst una partida que supera els 3,1 milions d'euros. Una xifra que recupera la capacitat de retorn als bancs, després dels 2,7 milions del 2008 i els 3,6 milions de l'exercici anterior.

Injecció a Tortosasport El pressupost del 2009 a l'Ajuntament de Tortosa manté l'increment que havia experimentat el capítol de transferències corrents, que el 2008 havia superat els 3 milions d'euros. Amb una xifra global molt semblant, l'Ajuntament farà l'any que ve una aportació d'almenys 725.000 euros a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús. La segona aportació més important serà per la nova societat municipal de gestió esportiva, Tortosasport SL, que rebrà uns 548.000 euros; mentre que l'Institut Municipal d'Activitats Turístiques i Culturals (IMACT) no arribarà als 500.000 euros. També serà important l'aportació a l'òrgan de Fires (291.290 euros).

El Punt (14-Desembre-2008)

Campanya de cartells contra la nova ordenança de civisme de Tortosa

Les parets del centre de Tortosa van aparèixer ahir empaperades amb una nova campanya de cartells contra l'ordenança de civisme que ha aprovat l'Ajuntament, i que el govern de Ferran Bel voldria que entrés en vigor al gener. En la línia del que han denunciat entitats com el Casal Popular Panxampla, els cartells informen de les sancions econòmiques (de fins a 750 euros) que s'han previst a l'ordenança, precisament, per penjar cartells en els llocs no autoritzats. En aquest sentit, és cert que l'Ajuntament ha instal·lat cinc noves cartelleres públiques abans de l'entrada en vigor de l'ordenança, i que la reivindicació de la penjada de cartells d'ahir podria quedar parcialment desactivada... Però els cartells també informen d'altres actituds incíviques que serien sancionades amb la mateixa quantitat, com "jugar al carrer, si alguna persona es queixa", "reparar el cotxe al carrer" o fer les necessitats fisiològiques a la via pública. De fet, un dels cartells es pregunta en quin lloc s'han instal·lat els serveis públics que evitarien que la gent hagués de fer les necessitats al carrer...

També pots llegir:
-Tortosa regula parabòliques i aires condicionats, però no la roba estesa o els tendals
-Cartells de CASAinNOVA a les botigues de Tortosa tancades per la crisi econòmica
-L'oposició veu llacunes jurídiques en l'ordenança de civisme de Tortosa
-La nova ordenança de civisme de Tortosa uniformitza les taules i cadires a terrasses
-ERC destaca la seua aportació a la nova ordenança de civisme de Tortosa
-Adéu a les cartelleres de Ferreries
-Cinc noves cartelleres públiques substituiran les dues que tenia Tortosa, per la nova ordenança
-L'ordenança de civisme de Tortosa es completarà amb un servei de mediació
-Crítiques del PSC de Tortosa a l'esborrany de la nova ordenança de civisme
-L'equip de govern de Tortosa estudia que les campanes no toquin durant la nit
-El govern de Bel enllesteix la nova ordenança de civisme de Tortosa

13 de desembre del 2008

La Marfanta TV: Polèmica al Tortosa per haver de jugar al nou camp de gespa artificial

El CD Tortosa, després d'haver remuntat a la classificació amb dues victòries consecutives, té demà un partit decisiu contra la UE Tàrrega, que es jugarà a partir de les 18.00 hores i al nou camp de gespa artificial de l'estadi municipal. L'entrada al partit serà gratuïta, ja que forma part dels actes lúdics i esportius que ha organitzat l'Ajuntament per inaugurar la nova pista d'atletisme i el segon camp de gespa artificial, que s'han construït a l'antic camp de terra. Però alguns socis ja han advertit que el partit començarà massa tard, que el camp és més petit i que si plou o fa vent els jugadors i el públic poden notar negativament el canvi d'escenari. El responsable d'afers econòmics del club, Jordi Ferré, va explicar dimarts les circumstàncies que han portat al Tortosa a jugar demà al nou camp.



També pots llegir:
-
Tortosa acaba les obres de la pista d'atletisme i del nou camp de futbol

L’hospital de Tortosa estrena una ciberaula per millorar l’atenció infantil

L’espai busca minimitzar l’impacte emocional i escolar dels menors hospitalitzats i de les famílies

La planta de pediatria de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta té des d’ahir una ciberaula, un espai pioner a la demarcació de Tarragona, l’objectiu del qual és minimitzar l’impacte emocional i escolar que suposa per als infants estar hospitalitzats en un centre sanitari. La nova ciberaula és el fruit d’un conveni entre la conselleria de Salut i l’Obra Social de «la Caixa», que van acordar habilitar aquest tipus d’espais lúdics i educatius en deu hospitals catalans. La ciberaula està equipada amb jocs, ordinadors i altres recursos informàtics i pedagògics, i amb una zona de lectura i espais diferenciats per als pares i familiars dels menors.

La consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar ahir al vespre la ciberaula de l’hospital de Tortosa, una iniciativa conjunta amb l’Obra Social de «la Caixa» que completa les obres que el Verge de la Cinta ha fet fa poc a la unitat neonatal. «Les ciberaules eviten que la malaltia provoqui el fraccionament de la vida dels nens», va remarcar Geli, que va admetre que Salut necessitava millorar la unitat neonatal de l’hospital de Tortosa. «A l’Ebre s’ha produït un increment en el nombre de parts, i aquest hospital s’ha fet madur i necessitava tenir més serveis», va dir. De fet, la consellera va precisar que la voluntat de Salut és continuar invertint en el Verge de la Cinta, tot i la crisi i al marge dels passos per construir el nou hospital de Tortosa. «No és una despesa supèrflua, com han dit alguns, sinó que volem garantir un sistema sanitari de qualitat», va advertir la consellera.

D’altra banda, tant Geli com el gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) a l’Ebre, Roger Pla, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, van agrair la implicació de l’Obra Social de «la Caixa», per haver fet possible la ciberaula de l’hospital. En aquest sentit, la ciberaula de Tortosa és la setena de Catalunya, però la cinquanta-vuitena que «la Caixa» finança al conjunt de l’Estat. Així, la posada en funcionament de la ciberaula de l’hospital Verge de la Cinta ha suposat una inversió de 144.000 euros. La Cibercaixa té 67,3 metres quadrats i està dotada de sis ordinadors amb connexió a internet, escàner, càmera digital de fotos, CD de música, programes educatius interactius, i jocs. A més, els menors que no puguen desplaçar-se a la ciberaula tenen dos ordinadors portàtils, que també poden utilitzar a la seua habitació.

El Joan XXIII també tindrà la Cibercaixa a partir del gener L’hospital Joan XXIII de Tarragona és l’altre centre de la demarcació que a partir del gener tindrà una ciberaula com la que ahir van inaugurar a Tortosa, que està gestionada per voluntaris. En aquest sentit, la consellera Geli i el director d’àrea de «la Caixa» a les Terres de l’Ebre, Ernest Gómez, van destacar el fet que la ciberaula haja arribat primer a l’hospital tortosí. «Ho fem pel nostre compromís amb el territori, però sobretot per fer una mica més agradable l’estada a l’hospital dels nens de les Terres de l’Ebre i les seues famílies», va afegir-hi Gómez. De fet, a més de la zona d’informàtica, també hi ha un altre espai destinat a la lectura i als audiovisuals, en què els adults també poden llegir, escoltar música, consultar la premsa o veure pel·lícules en DVD.

El Punt (13-Desembre-2008)

Disqus for Marfanta