31 de gener del 2009
Tortosa activa les obres del centre cívic a l'antic mercat de Ferreries
Tortosa començarà en pocs dies les obres de dos dels projectes més importants del mandat: la urbanització dels plans parcials Portal Nord i Centre, i la rehabilitació de l'antic mercat de Ferreries, per instal·lar-hi un centre cívic i un viver d'entitats. La urbanització dels portals té un pressupost de 8,2 milions d'euros i permetrà implantar més indústria aparador al costat de l'autovia de l'Aldea, mentre que les obres al mercat de Ferreries costaran 1,2 milions i inclouen la millora de tot l'entorn.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar que dilluns signaran les actes de replanteig de les obres de l'antic mercat de Ferreries i dels portals de ciutat Nord i Centre, al costat de l'autovia de l'Aldea. Bel va destacar que la rehabilitació del mercat de barri de Ferreries ha estat adjudicada a Tau i Cesa, la mateixa empresa que va fer les obres de la nova caserna de la policia local, amb un termini d'execució de 12 mesos i amb un pressupost d'uns 1,2 milions d'euros. L'alcalde va explicar que la recuperació de l'antic mercat permetrà implantar un centre cívic a Ferreries, i que el projecte també preveu la reforma total de la plaça Mestre Monclús i millores als carrers Alfara de Carles i Hernán Cortés. A més, va anunciar que a la part de la plaça també es construirà un edifici annex amb tres plantes, en què hi haurà una sèrie de despatxos per a les diferents entitats que necessiten tenir una seu o bé un lloc per poder fer les reunions.
Segons Bel, el nou centre cívic de Ferreries serà un equipament de referència al barri, ja que tindrà una sala polivalent que permetrà organitzar-hi exposicions, cursets, conferències i tot tipus d'actes. En aquest sentit, Bel va recordar que el govern municipal ja ha iniciat la millora de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal, i que en poques setmanes també començarà la reforma integral del carrer Llarg de Sant Vicent. Aquest projecte, també a Ferreries, té un pressupost d'1,3 milions d'euros i serà a càrrec del fons estatal d'inversió local. L'alcalde va precisar que aquestes i altres actuacions menors, com la millora del carrer Pina, tindran un «efecte dinamitzador» sobre Ferreries, un barri en què viuen 8.000 persones, i que l'Ajuntament havia desatès durant anys, «com altres barris».
Per altra banda, la setmana que ve també han de començar les obres dels plans parcials Portal Nord i Centre, que l'Ajuntament tirarà endavant en cooperació amb els propietaris dels terrenys. De fet, els dos portals s'urbanitzaran conjuntament per reduir el cost de les obres fins a un 17%. Així, el pressupost de l'operació és d'uns 8,2 milions d'euros, i el termini d'execució, de 13 mesos. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va valorar que el desenvolupament d'aquest sector, que ocupa més de 150.000 metres quadrats al sud del nucli urbà permet autoritzar la instal·lació de noves empreses al costat de l'autovia de l'Aldea, així com crear un nou accés al centre del municipi, a través del nou pla parcial Temple Sud. De fet, es crearà un passeig de set metres per la vora del canal de l'Esquerra, amb un vial de dos carrils, vorera i un carril per a ciclistes. Bel va recordar que l'ordenació urbanística del sector atraurà nous equipaments comercials i de serveis, i que en aquesta zona es construirà el Centre d'Acollida Turística (CAT).
La futura Casa de la Música. Les obres de la urbanització dels sectors Portal Nord i Centre han estat adjudicades a la unió temporal d'empreses formada per Hidrocanal, Contregisa i Vicsan. El projecte és una de les prioritats pel 2009 de la societat municipal de gestió urbanística (Gumtsa), que al ple de dilluns també rebrà l'encàrrec de redactar alguns projectes per fer actuacions que l'Ajuntament de Tortosa vol finançar amb el fons estatal d'inversió local. És el cas dels vestidors a les instal·lacions esportives de Bítem (65.000 euros), de la millora dels carrers Major i Portal de Remolins (490.000 euros), i de la futura Casa de la Música, que s'aixecarà en un solar municipal del barri del Temple (800.000 euros). Aquestes obres, però, no es gestionaran a través de la Gumtsa, sinó des del mateix Ajuntament.
El Punt (31-Gener-2009)
Bel encara no ha rebut totes les garanties dels pous de Vinallop
El Punt (31-Gener-2009)
Neguit a Tortosa perquè Renfe avança el tancament de l'estació a la nit
El Punt (31-Gener-2009)
Tortosa i el Baix Ebre unifiquen la informació i l'atenció a les dones
El Punt (31-Gener-2009)
Foto: Ajuntament de Tortosa
Protecció Civil avisa que l'Ebre es podria desbordar avui o demà a Aragó
El Punt (31-Gener-2009)
30 de gener del 2009
Els musulmans de Tortosa resen davant del PSC
La comunitat musulmana de Tortosa fa temps que és conscient que necessita trobar un altre local per instal·lar el seu centre de culte, ja que la mesquita de la plaça dels Farols ha quedat massa menuda i no reuneix les condicions mínimes de seguretat. El problema, també és veritat, és que poca gent els vol llogar un local, i que una vegada que van trobar-ne un altre els veïns de la zona també van rebutjar la instal·lació de la mesquita. Aquest migdia, com cada divendres, desenes de fidels han hagut de resar les oracions al carrer, tot ocupant part de la plaça Montserrat, tota la travessia del Vall i la meitat del carrer Gil de Frederich, que tot i que ara és zona de vianants encara manté el trànsit dels vehicles que entren i surten d'un pàrquing privat.
De fet, de vegades els conductors han de fer mans i mànigues per poder passar amb els seus vehicles sense molestar la gent que està resant, tot i que en realitat són els que estan provocant una molèstia setmanal als veïns. En aquesta línia, cal destacar que la filera de fidels arribava avui fins davant mateix de la porta d'accés a la seu del PSC de Tortosa, com si estiguessen lloant els socialistes, que no ens consta que s'hagen queixat pel desbordament de la mesquita. Una qüestió que afecta la convivència al barri, però que no surt expressament a la nova ordenança pel bon ús de la via pública, també anomenada ordenança de civisme. De fet, ja fa temps que els veïns del nucli històric reclamen un altre emplaçament per al centre de culte, més enllà de situacions transitòries com la cessió d'un pavelló de l'antic escorxador en època de ramadà. Però els veïns afirmen que no se'n surten, ni amb l'anterior alcalde del PSC ni amb l'alcalde actual.
La boira amaga el monument franquista
Els veïns de Vinallop reben el suport de la PDE i dels pagesos per mobilitzar-se
Els veïns afectats per la construcció dels pous d'emergència de Vinallop van tornar a rebre ahir el suport explícit de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i del sindicat Unió de Pagesos, davant la convocatòria de l'acte per signar les expropiacions forçoses dels terrenys. En la mateixa línia, un dels portaveus dels veïns, Àngel Martí, ha fet una crida al conjunt de la gent de les Terres de l'Ebre, perquè també es mobilitzin contra la necessitat de construir els pous d'emergència del pla de descontaminació del pantà de Flix a la pedania tortosina. Els afectats han convocat una concentració el 3 de febrer, a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa.
No volen quedar sols defensant una causa particular, sinó implicar el conjunt del territori en la mobilització contra la construcció dels pous d'emergència del procés de neteja de l'embassament de Flix. De moment, el centenar de veïns afectats per les expropiacions que ha previst la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja han tornat a rebre el suport explícit de la PDE i de la Unió de Pagesos, que ahir van difondre un comunicat conjunt per fer una crida «als ciutadans de les Terres de l'Ebre». Dimarts, a les vuit del matí, els veïns han estat convocats una altra vegada per la CHE, que ja va suspendre el procés expropiatori a finals d'octubre per «dificultats tècniques». L'objectiu de la citació és que els veïns signen les actes prèvies d'ocupació forçosa de les finques. I per manifestar el seu suport als afectats, la PDE i el sindicat agrari han convocat una concentració a la mateixa hora a la plaça de l'Ajuntament.
Les dues entitats han reclamat reiteradament que els terrenys han de tornar als seus propietaris actuals, quan hagin acabat els treballs de descontaminació del pantà de Flix, cosa que la CHE només ha garantit després de la reunió que la setmana passada van mantenir a Saragossa una delegació de la PDE i el president de la confederació, Rafael Romeo. A més, la plataforma i el sindicat continuen demanant més transparència «tècnica i política» sobre la neteja del pantà.
«No« a «signar i callar» De fet, els veïns afectats consideren que encara no s'han resolt els interrogants que envolten el projecte, que veuen com una «depredació del territori» sota l'excusa de la descontaminació. Les principals incògnites són qui serà el titular dels pous; si es retornaran els terrenys als propietaris; si té sentit construir uns pous que només resistirien dos dies un episodi de contaminació al riu, i si totes les poblacions de l'Ebre tenen garantit un subministrament d'emergència. El portaveu Àngel Martí va assenyalar que els veïns i la gent de les Terres de l'Ebre no poden acceptar la política del «signar i callar», ja que considera que els pous són «la ruïna» per als propietaris de les finques i «l'espoliació» del territori. Martí va lamentar que l'alcalde de Tortosa encara no els haja informat del que es va acordar a la reunió de Lleida, i va vincular els pous de Vinallop a altres projectes com el canal Xerta-Sénia, la interconnexió de xarxes o els nous dipòsits del Consorci d'Aigües de Tarragona, a l'Ampolla.
El Punt (30-Gener-2009)
Ercros abocarà mercuri a l'Ebre dos anys més
Palmada confirma que la URV impartirà el grau de mestre d'educació primària al campus de l'Ebre
El Punt (30-Gener-2009)
Foto: CESCA
29 de gener del 2009
Tortosa tindrà una nova ordenança per fomentar l’estalvi d’aigua (La Marfanta TV]
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el projecte d’estalvi d’aigua al municipi, que l’Ajuntament tirarà endavant a partir d’un encàrrec a la Casa de l’Aigua. El programa durarà un any i preveu actuacions com ara l’anàlisi de la xarxa d’abastament o la realització d’una auditoria del consum d’aigua als edificis municipals, però també fomentarà l’estalvi domèstic. De fet, Bel va anunciar la redacció d’una ordenança específica sobre estalvi d’aigua, així com d’un nou sistema tarifari.
Bel va recordar que el projecte té una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que costejarà la meitat d’un pressupost total de 163.500 euros. «A Tortosa ja hem anat fent molts esforços per estalviar, reaprofitar i depurar l’aigua, però encara queda molt de camí per recórrer», va afegir-hi. L’alcalde va destacar que l’objectiu és que els ciutadans facin seu el projecte, i va voler tranquil·litzar la població sobre el nou sistema tarifari. «Primer, caldrà veure la proposta que ens fa la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i aplicar les noves tarifes amb altres variables, per garantir la viabilitat de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) i tenint en compte la situació econòmica actual», va assenyalar. «Per tant, ningú ha de patir per un increment desorbitat de les tarifes, ja que la proposta s’estudiarà i qui prendrà la decisió serà el consell d’administració de l’EMSP amb l’aval del ple municipal», va insistir.
Un descontrol del 40%. D’altra banda, Bel va justificar la necessitat de tenir una ordenança específica d’estalvi. «Hem millorat el control de l’aigua que entra i surt de la xarxa, però hem de fer un pas endavant, ja que l’EMSP necessita un nou suport jurídic, que es farà amb caràcter positiu», va precisar. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, va explicar que ara l’Ajuntament no controla el 40% de l’aigua que circula per la xarxa, tant per les fuites a les canonades com per la inexistència de comptadors. Tot i això, Marín va recordar que és una xifra que millora el 60% d’aigua incontrolada que hi havia a la xarxa de Tortosa fa només dos anys. De fet, l’EMSP està renovant la xarxa a totes les obres que es fan al nucli antic, que era on hi havia més pèrdues. A més, també es van preveure canonades noves a les obres de l’avinguda Felip Pedrell, i ara també es renovarà la xarxa a la carretera de Roquetes, al carrer Llarg de Sant Vicent, al carrer Major de Remolins i al barri de Santa Clara. A més, sobre la inexistència de comptadors en moltes cases, Bel va aclarir que no es tracta d’un problema exclusiu del nucli històric, ja que també hi ha comunitats de veïns amb un sol comptador i edificis municipals que fins ara no sabien quanta aigua consumien. «Quan algú sap el que gasta, és més senzill reduir el consum», va dir.
Per la seua banda, el director de la Casa de l’Aigua, Germán Bastida, i la tècnica Elisabet Bonfill van destacar la importància d’aconseguir la implicació dels ciutadans en el projecte. El primer pas ha estat la convocatòria d’un concurs per dissenyar el logotip del projecte, i també es faran enquestes per fer una diagnosi de la situació i del nivell de conscienciació ciutadana. En la segona fase, s’elaboraran plans d’acció i la nova ordenança, i en la tercera, es potenciarà l’educació ambiental i es buscarà la complicitat dels professionals per instal·lar diferents mecanismes estalviadors.
El Punt (29-Gener-2009)
Desembassament controlat a l'Ebre
ICV detecta que Tortosa ha deixat de fer la meitat de les actuacions del PAM [La Marfanta TV]
El Punt (29-Gener-2009)
El PSC de Tortosa adverteix del risc de fer massa pisos als Josepets
El Punt (29-Gener-2009)
28 de gener del 2009
La posició d'ICV sobre el traçat de l'autovia de l'Aragó és una incògnita
Des d’Iniciativa a les comarques de Castelló s’ha defensat aquesta darrera opció per davant dels dos traçats catalans (per la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià; o bé per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, cap al Camp de Tarragona), i s’ha demanat que es prenga com a prioritària la inversió pública en l'N-232, "via de vital necessitat per connectar tant les comarques litorals ( Baix Maestrat), com l’interior (Els Ports), al centre i Nord de l’Estat ( Aragó, Navarra, País Basc), fonamental per turisme estatal, i per revitalitzar les comarques més interiors". Mentrestant, el regidor tortosí Jaume Forcadell admetia avui que encara s'han de mirar què votaran, ja que fer baixar l'autovia per Benifallet podria tenir força impacte, i es manifestava estranyat davant la possibilitat que Herrera hagués defensat a Madrid l'opció del traçat pel nord de Castelló. En aquest sentit, el tercer protagonista en discòrdia seria el reusenc Daniel Pi, que no cal ser molt viu per endevenir que davant de la direcció nacional d'ICV defensarà un traçat de l'A-68 per Gandesa, Móra d'Ebre, Falset i Reus, fins al port de Tarragona. Per tant, en la mesura del possible, Forcadell hauria d'actuar de forma que no semblés que cedeix un pam de terreny davant del seu company de partit al Camp de Tarragona, i al mateix temps deixar clar a Herrera que va ser diputat amb els vots de Catalunya, i no del nord de Castelló.
Per saber més:
-Iniciativa recorda que el Govern Central guarda silenci sobre el traçat de la futura A-68, que els ecosocialistes reclamen per Castelló (Bloc d'Iniciativa per Castelló)
-El PSC reobre la reivindicació de Tortosa a favor de l'autovia d'Aragó
Tortosa habilita una zona de descàrrega i dues places per minusvàlids al Llarg de Sant Vicent
Per saber més:
-Tortosa instal·larà més pilons i farà una zona de càrrega i descàrrega al carrer Llarg de Sant Vicent
-La Marfanta TV: Els nous pilons de Ferreries no eviten els estacionaments incorrectes
Bel demana que s'accelerin les obres del nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre
El vent va trencar la barana del riu a Tortosa
D'altra banda, el vent també va provocar força desperfectes en algunes poblacions de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Així, a Móra la Nova van haver equipaments municipals danyats, així com arbres que obstaculitzaven algunes vies urbanes. A Rasquera es van produir danys severs a les piscines, i a la Fatarella el vent va arrencar una part de la teulada de les escoles i va fer caure un marge del cementiri, precisament en procés de rehabilitació. Finalment, a Vilalba dels Arcs van haver danys en teulades municipals i en vidres, mentre que a Bot es van produir desperfectes al mobiliari urbà.
Per saber més:
-Vidres trencats al pavelló firal de Remolins
27 de gener del 2009
Avui ha nascut el bloc Pantalla-Completa
La Generalitat garanteix els 15 milions i avui aprova el nou campus de l'Ebre
El campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a les Terres de l'Ebre rebrà avui l'aprovació definitiva de la Generalitat, ja que el consell executiu donarà llum verd al projecte constructiu i a l'inici de les obres. La comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va confirmar que l'aspecte econòmic està «totalment resolt», i va destacar que el govern habilitarà en una sola fase els 15 milions d'euros que requereix la construcció del campus de Remolins. Mig any després de la cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament de Tortosa, la URV ja podrà encarregar l'obra, amb l'objectiu que el nou edifici siga operatiu en el curs 2011/2012.
Més de sis mesos després de la cessió dels terrenys del parc de Remolins a la URV, el consell executiu de la Generalitat aprovarà en la reunió d'avui el projecte del campus de les Terres de l'Ebre, amb una inversió d'uns 15 milions d'euros. Així ho va confirmar ahir la comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, que dijous visitarà Tortosa amb motiu de diferents reunions, però sobretot per «veure sobre el terreny les necessitats i les possibilitats de creixement del nou campus». Palmada va assenyalar que estarà acompanya pel director general d'Universitats i pel de Recerca, i que valora «molt positivament» com els estudis universitaris que es feien a Tortosa s'han integrat en l'actual campus de l'Ebre. «Pensem que podem fer algun anunci», va precisar Palmada sobre el futur més immediat del campus de Remolins. Segons Palmada, la previsió és que el nou edifici estiga plenament operatiu per el curs 2011/2012, un any més tard del que es va preveure quan l'agost passat l'Ajuntament va cedir els terrenys a la URV.
De moment, el consell executiu de la Generalitat donarà llum verd avui a les obres de l'edifici, i la mateixa URV s'encarregarà de traure-les a concurs públic, amb l'objectiu d'intentar agilitzar el projecte al màxim possible. «Ja està tot molt lligat», va insistir la comissionada d'Universitats i Recerca, que va destacar la importància d'una inversió que la Generalitat farà d'una sola tacada, i no per mòduls. «Es comprometen els 15 milions d'euros, una quantitat que cobreix el projecte arquitectònic que va fer la URV i també l'equipament del campus», va afegir-hi. En aquest sentit, Palmada va detallar que 13,3 milions d'euros seran per finançar el cost de les obres, mentre que els 1,7 milions restants seran per equipar les aules i els diferents serveis administratius i docents del campus. «El tema econòmic està completament resolt», va remarcar la comissionada, conscient de la polèmica generada al territori quan fa dos anys el conseller Josep Huguet va advertir que el finançament del nou campus de les Terres de l'Ebre no estava garantit.
Ara aquest finançament no només sembla garantit, sinó que Palmada va asseverar que després de visitar dijous els terrenys de Remolins, encara es podria fer una proposta més ambiciosa d'usos del campus. L'aprovació del projecte per part del consell executiu de la Generalitat també tancarà definitivament el principi de polèmica entre l'alcalde de Tortosa i el delegat Lluís Salvadó, després que Ferran Bel va lamentar fa dos mesos la lentitud del govern a l'hora d'autoritzar el nou campus de l'Ebre.
Un edifici representatiu a la vora del riu. Els terrenys cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la URV tenen una superfície de 3.261 metres quadrats, i es troben a la zona del parc de la Fira, just al costat del pavelló de Remolins i al lloc que fins ara ocupava la zona lúdica de Les Carpes del Riu. Quan comencin les obres, tindran un termini d'execució de 18 a 24 mesos. El nou edifici tindrà capacitat per a un miler d'alumnes en una primera fase, amb un sostre construït d'11.000 metres quadrats i tres plantes. En aquest sentit, el nou edifici del campus tindrà forma de creu per simbolitzar un riu i un pont que el travessa. La previsió de la URV era que l'obra estigués acabada el 2010, però la tramitació de l'expedient per part de la Generalitat ha fet que el projecte acumule un any de retard. A la planta baixa s'emplaçaran els serveis de gestió acadèmica, el bar i el centre de recursos per a l'aprenentatge i la innovació (la biblioteca del futur). A la primera planta hi haurà 25 aules, i la segona es destinarà a àrees de consulta i als despatxos dels professors. Finalment, a la tercera planta hi haurà el centre de recerca en clima i la direcció del campus.
El Punt (27-Gener-2009)
CiU reclama la retirada del pla territorial de l'Ebre i acusa el govern de Bot de falta de transparència
D'altra banda, CiU també va acusar el govern de Bot (PSC i ERC) de falta de transparència, després que l'exalcalde convergent Andreu Martínez preguntés pels motius que han fet que l'Ajuntament haja ampliat la partida d'interessos dels crèdits municipals. De la mateixa manera, també va denunciar la contractació recent de dos treballadors, un dels quals és «el cap del PSC al Pinell de Brai». Martínez va explicar que van sol·licitar celebrar un ple extraordinari, però que ja ha passat el termini legal de quinze dies i l'alcalde Lluís Agut no l'ha convocat. De fet, tampoc ho ha fet el secretari municipal, Eduard Ena, regidor socialista a l'Ajuntament de Tortosa, que tenia deu dies per convocar el ple d'ofici. Per aquest motiu, el portaveu de CiU va dir que han enviat dues queixes oficials al conseller de Governació i al Síndic de Greuges.
El Punt (27-Gener-2009)
26 de gener del 2009
Tortosa negocia amb la Generalitat l'aprofitament urbanístic dels Josepets
El govern de Tortosa manté oberta la negociació amb la germandat dels sacerdots operaris per comprar l'antic col·legi Sant Josep, just un any després de recuperar els antics contactes, per fer-hi equipaments i més de 150 pisos nous. Amb tot, l'alcalde Ferran Bel va assenyalar que encara és complicat posar una data a l'acord, ja que l'Ajuntament també negocia amb la Generalitat quin tipus d'aprofitament urbanístic pot fer en aquest sector del nucli antic, pel qual li caldrà fer una requalificació. Segons Bel, el govern català té bona predisposició, però encara cal concretar els criteris urbanístics per poder cofinançar tota l'operació.
Fa just un any, l'alcalde de Tortosa ja va anunciar que l'Ajuntament havia recuperat les converses que l'anterior govern municipal havia començat amb els sacerdots operaris, per intentar comprar el complex dels Josepets. De fet, la decisió de la Universitat Rovira i Virgili (URV) d'instal·lar el campus de les Terres de l'Ebre al parc de Remolins, i no a l'antic col·legi Sant Josep, com pretenia l'exalcalde Joan Sabaté, havia deixat la porta oberta al compromís electoral de Bel, que ja un any abans de les municipals del 2007 havia proposat l'aprofitament dels Josepets per fer-hi pisos nous i algun equipament públic o privat. Així, és en aquesta línia que el govern de Bel ha treballat durant l'últim any, en trobades periòdiques amb els propietaris del complex i també amb els serveis d'Urbanisme de la Generalitat.
En aquest sentit, Bel ha recordat que caldrà tirar endavant una requalificació urbanística per poder fer un aprofitament residencial en aquest sector, a través d'una modificació puntual del pla d'ordenació urbana municipal (POUM). Segons l'alcalde, l'Ajuntament ja ha comunicat al govern català la seua intenció d'afectar la part dels Josepets més propera a la plaça del Rastre i al carrer Callao, «que és la que potser té menys valor patrimonial». De fet, caldria requalificar una part de l'actual zona d'usos educatius en una zona edificable, i la previsió inicial era enderrocar els antics magatzems, el gimnàs i la cuina dels Josepets. «Encara hem de redactar una proposta d'actuació, per veure què n'opina la Generalitat, però la nostra intenció és fer-ho sense consumir més volumetria», va assegurar l'alcalde.
D'altra banda, Bel va confirmar que el govern municipal espera construir més dels 150 pisos anunciats, però va advertir que és prematur anunciar-ne el nombre i el tipus d'equipament públic que es podria instal·lar. De fet, els criteris urbanístics i els usos que es vulguen donar a la resta dels Josepets com a equipament també condicionaran si cal reformar o enderrocar els diferents edificis del complex. Així, Bel va valorar que es podrien posar molts equipament que el barri del Rastre i la ciutat de Tortosa necessiten, «però primer cal resoldre el tema urbanístic». En part, també per saber el cost de l'operació de compra, ja que «els números que es fan encara són hipotètics», i Bel és conscient que els Josepets «no valen el mateix si s'ha de fer un aprofitament o un altre».
El març del 2006, Bel ja calculava que amb una requalificació dels Josepets i les plusvàlues urbanístiques es podria restaurar algun dels edificis del complex, tancat des del 2000 per la fusió de l'antic col·legi Sant Josep amb el col·legi diocesà Sagrada Família. La seua intenció era instal·lar-hi diferents serveis de l'Ajuntament o d'«altres administracions superiors». Per la seua banda, l'actual soci de govern de Bel, Ricard Forés (ERC), apostava en campanya electoral per fer als Josepets una residència d'estudiants, per seguir el model universitari de Vic.
El Punt (26-Gener-2009)
També pots veure:
-Bloc d'Exalumnes del Col·legi Sant Josep de Tortosa
La plaça de Tetuan a Tortosa
A Tortosa, poca gent recorda que, abans d'anomenar-se oficialment plaça de Mossèn Sol, la plaça del Rastre es deia plaça de Tetuan. De manera col·loquial, aquesta plaça pública ha assimilat el nom del barri del Rastre i del barranc que fins ben entrat el segle XIX va provocar gravíssimes inundacions. De fet, el barranc del Rastre era un element tan conflictiu, que va afectar durant segles el desenvolupament urbanístic del barri, amb fortes barrancades que arrossegaven des de les muntanyes pedres de fins a dotze quilos. És que potser el topònim Rastre ve d'una catalanització del castellà arrastre? Segons Ramon Miravall, va ser la gallina abans que l'ou, ja que l'original era el barranc del Vall, i la construcció del barri del Rastre, en la dècada de 1860, va propiciar la variació del topònim. Amb tot, les obres de canalització subterrània que Tortosa ja havia fet al Vall –el segle XIV va fer-se una volta de pedra picada, coneguda popularment com la Bollonera– no van servir per solucionar un problema que l'antiga muralla del Rastre també agreujava, ja que retenia l'aigua i feia els desbordaments més perillosos.
Així, el 5 de novembre de 1874 va haver-hi una barrancada que va ensorrar la muralla, tres cases al carrer Montcada i dues més al carrer Canvis. Dues dones van morir ofegades. El després alcalde Teodoro González va conspirar amb els operaris que treballaven en la reconstrucció de la muralla, i va instigar un motí amb els veïns. L'autoritat militar de Tortosa va ordenar-ne la detenció i processament, i González va amagar-se a casa d'un amic fins al gener del 1875. Dos anys després, ja com a regidor, González va decidir enderrocar definitivament la muralla.
Per alguna raó, no ha reeixit socialment cap dels noms oficials de la plaça. A la dècada de 1860 es va autoritzar i projectar l'eixample del Rastre, amb mitja dotzena d'illes de cases, situades totes menys una al llarg del barranc i destinades a habitatges populars. Al plànol de 1871 ja apareix dibuixat el nou barri, però amb la plaça sense nom i el barranc domesticat. Després, al plànol «industrial i comercial» de 1890, de Víctor Beltri, ja apareix la plaça, en realitat anomenada del Duque de Tetuán. Aquest no era cap altre que Leopoldo O'Donell, un militar espanyol que el febrer de 1860 havia guanyat la famosa batalla de Tetuan, a la guerra del Marroc. Per tant, s'ha de suposar que la plaça del Rastre es digués de Tetuan com a mínim a partir del 1867, any de la mort del polític i militar espanyol. Curiosament també va morir un 5 de novembre, però just sis anys abans de la tràgica barrancada del Rastre.
Quan el 1909 va morir mossèn Manuel Domingo Sol, mestre dels operaris diocesans (els Josepets), Tortosa va acordar erigir un monument davant del col·legi, situat a la plaça del Rastre (o de Tetuan). Això va fer que la plaça canviés de nom oficial, ja que avui encara es diu plaça de Mossèn Sol. Ara, quan s'acaben de complir els 100 anys de la mort del beat, l'Ajuntament ha projectat fer-hi un aparcament subterrani amb 249 places que podria tenir afectacions sobre l'últim tram de la muralla del Rastre. Però de moment ningú no ha plantejat cap altre canvi de nom... D'altra banda, altres places tortosines que han mudat de nom són la plaça del Pou (ara Pius XII), la plaça de l'Hospital (després del Canonge O'Callaghan i ara dels Estudis), la plaça Nova (ara carrer Bisbe Aznar) o la plaça de la Font (ara d'Agustí Querol). La de la Constitució conserva el nom, però no el seu perímetre porxat.
Un cas a banda és la situació de les oficials plaça d'Espanya (de l'Ajuntament) i de Joaquim Bau ( de l'Estadi), i els canvis de nom de la plaça Alfons XII (primer la famosa Barbacana i, entre dictadura i dictadura, de la República), o de la plaça de la Immaculada (abans l'Esplanada), la popular plaça de Remolins. Al llarg del temps, la ciutat i els ciutadans canvien el nom dels espais públics, i per això no s'entén la reacció municipal de canviar el nom del barri 13 de Gener, data que commemorava l'ocupació franquista de Tortosa. Però el cas més extrem és el de l'actual plaça de Montserrat, que al plànol del 1890 ja es deia plaça dels Farols, com molta gent en diu encara avui. Una plaça que molts veïns del nucli antic han rebatejat com de Tetuan, ja que hi ha la mesquita i molts comerços d'immigrats magribins.
24 de gener del 2009
La PDE obre una via de diàleg amb la confederació pels pous de Vinallop
Una delegació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va reunir-se dijous al vespre a Saragossa amb el nou president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb l'objectiu d'iniciar una línia de diàleg sobre els pous d'emergència de Vinallop i d'acostar posicions sobre la revisió del pla hidrològic de la conca. La trobada amb Rafael Romeo va ser «transparent i molt amigable», però no va servir per variar la posició de la PDE. Amb tot, el portaveu, Manolo Tomàs, va destacar ahir que la CHE s'haja compromès per primer cop a segellar els pous de Vinallop un cop acabada la descontaminació de l'embassament de Flix.
L'entrevista entre Romeo i quatre membres de la PDE va tenir lloc dijous al vespre al despatx del president de la CHE, que havia convocat el moviment social a la seu de Saragossa. La reunió va ser «llarga i profitosa», segons el portaveu Manolo Tomàs, que va admetre que la PDE havia detectat una «molt bona actitud de transparència i la voluntat d'aclarir molts conceptes» sobre els pous de Vinallop i el nou pla hidrològic de conca. Així, Tomàs va recordar que la PDE no qüestiona el projecte de descontaminació del pantà de Flix, sinó la necessitat de construir uns pous d'emergència a la pedania tortosina de Vinallop. «El més positiu és que, en lloc d'ajornar la resposta als nostres dubtes, el president de la CHE va trucar amb un telèfon amb mans lliures a diversos responsables tècnics i jurídics de la Confederació i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb qui nosaltres també vam poder debatre», va revelar.
En aquest sentit, la PDE va poder confirmar en primera persona que la confederació es compromet a construir i també a gestionar els pous de Vinallop, un punt que fins ara no havia quedat clar. De fet, el president de la CHE també es va comprometre per primera vegada a segellar els pous de Vinallop quan acabe la descontaminació del pantà de Flix, ja que la delegació de la Generalitat a l'Ebre havia demanat poder aprofitar-los després per al polígon industrial Catalunya Sud, possibilitat que no satisfeia gens la PDE. A més, Romeo també va assegurar que els terrenys expropiats per construir-hi els pous es retornaran als propietaris actuals. «Romeo està molt interessat a aconseguir la pau social a les Terres de l'Ebre, i per això abans del 3 de febrer intentarà trobar una fórmula jurídica per garantir amb un document que els pous seran segellats, i que els terrenys tornaran als propietaris», va destacar el portaveu de la PDE. El 3 de febrer és el primer dels quatre dies en què la CHE ha tornat a convocar els propietaris de les finques de Vinallop a l'Ajuntament tortosí, amb l'objectiu de signar les actes d'ocupació forçosa dels terrenys.
Al costat dels veïns. Amb tot, Tomàs va voler advertir el president de la CHE que la plataforma continuarà al costat del centenar de veïns afectats per les expropiacions. De fet, aquest mateix matí tindrà lloc una reunió entre la PDE i la plataforma de veïns afectats pel projecte per coordinar l'estratègia que seguiran i iniciar l'elaboració de pancartes i cartells informatius. Així, Tomàs va dir que encara hi ha «alguns dubtes» que caldria esvair, ja que el fet que la neteja del pantà de Flix siga una obra d'interès general faria que els terrenys no siguen revertits després als seus propietaris. «Per tant, cal un document per garantir que l'administració complirà la seua paraula, ja que les obres de neteja de l'embassament poden durar de quatre a sis anys, i en aquest temps hi pot haver canvis polítics, en el projecte o de persones», va asseverar el portaveu. «Seguirem aquesta proposta de diàleg que ens ha fet la CHE, per trobar una solució acceptable i que també puga satisfer els propietaris dels terrenys i el sindicat Unió de Pagesos», va concloure Tomàs.
La plataforma proposa reduir o descartar els pous projectats. La reunió de Saragossa va servir a la PDE per constatar que els pous de Vinallop no resistirien més de tres dies de contaminació al riu, però que la CHE calcula que podria controlar la fuita tòxica molt abans. A més, en només dos dies l'aqüífer de la Galera no quedaria afectat pel funcionament dels pous, tot i que un dels responsables tècnics consultats durant la reunió hauria dit que dos dels dotze pous previstos sí que podrien perjudicar-lo. En aquest sentit, la PDE considera que es podia reduir el nombre de pous projectats, i més després de l'oferiment dels alcaldes de Tarragona i Reus de posar «simultàniament» en marxa els seus pous. «De fet, també caldria valorar si fa falta construir els pous de Vinallop», va alertar el portaveu Joan Antoni Panisello. «Potser és un foc d'encenalls dels alcaldes de Tarragona i Reus, però per primera vegada en vint anys hi ha un gest de solidaritat cap a les Terres de l'Ebre», va dir. «Ara ja no té justificació fer els dotze pous, i caldria començar a parlar de reduir la concessió del minitransvasament», va recordar.
El Punt (24-Gener-2009)
Ausàs visita el Perelló i inaugura la Fira de l'Oli de Móra la Nova
El Punt (24-Gener-2009)
Educació atorga una subvenció a la llar d'infants de Móra d'Ebre
El Punt (24-Gener-2009)
23 de gener del 2009
[La Marfanta TV] El documental 'La Batalla de la Memòria' arriba a Gandesa, Flix i Tortosa
El documental La Batalla de la Memòria, dirigit pel realitzador ebrenc Mario Pons, arriba aquest cap de setmana a les Terres de l'Ebre, després de la seua exitosa preestrena al Palau de Congressos de Tarragona, el passat 13 de gener. Més que com un projecte de recuperació de la memòria històrica de la Batalla de l'Ebre, Pons ha descrit el seu tercer treball cinematogràfic -abans havia dirigit els documentals Aigua i Contracorrent-, com un projecte de recuperació de silencis familiars i col·lectius sobre el patiment de les víctimes dels dos bàndols. "Tenim una història fonamentada en els silencis, més que en la memòria", va assenyalar el director, que va començar a preparar La Batalla de la Memòria a principis del 2006. El resultat ha estat una pel·lícula que el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, ha definit com "una obra d'art", i "el documental definitiu sobre la Batalla de l'Ebre", ja que presentarà el nostre territori a la resta de Catalunya i a d'altres països, pels festivals i premis als quals puga concórrer. "Posa tres generacions davant de la tragèdia de la Guerra Civil, però sobretot posa el territori en pau amb si mateix", va sentenciar Vega. En aquest sentit, l'acalde de Gandesa, Miquel Aubà, va dir que el rodatge del documental ha servit perquè gent de la Terra Alta que no es parlava acabessen menjant junts en una mateixa taula. "El documental és un retrat magnífic del paisatge ebrenc en tots els sentits", va concloure l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, que va afegir-hi que La Batalla de la Memòria és "l'obra que ens feia falta per donar una projecció internacional dels espais de la Batalla de l'Ebre i del territori".
El documental es podrà veure aquesta tarda al Cinema de la Unió Social de Flix, a partir de les 19.00 hores. Demà, també a la mateixa hora, es projectarà al cinema de la Unió Social Gandesana, i diumenge, 25 de gener, també a les set del vespre, a la sala gran del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. La Batalla de la Memòria, la banda sonora del qual ha anat a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, també es podrà veure per Televisió de Catalunya, en una data encara per confirmar del mes de febrer.
Tarragona i Reus cediran l'aigua dels seus pous si la de l'Ebre es contamina
Reus i Tarragona posaran l'aigua dels seus pous a disposició del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre si hi hagués un episodi de contaminació al riu durant la neteja del pantà de Flix. Així ho van anunciar ahir els dos alcaldes, Lluís Miquel Pérez i Josep Fèlix Ballesteros, que van emetre una declaració institucional conjunta. Concretament, els ajuntaments de Tarragona i Reus activarien els seus pous «simultàniament» als polèmics pous que s'han de fer a la pedania tortosina de Vinallop, i que han de servir per garantir el subministrament d'aigua a Tortosa i als municipis i indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).
L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va remarcar que els pous que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha de construir a Vinallop quedaran segellats després de la descontaminació del pantà de Flix, i va definir la cessió de l'aigua com «el retorn de la solidaritat pel minitransvasament». A més, va afegir-hi que gràcies als treballs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) durant l'últim episodi de sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona, els pous de Tarragona i Reus estan a punt. «En cas que hi hagués una emergència, obriríem l'aixeta», va sentenciar Pérez. Per la seua banda, Josep Fèlix Ballesteros va assegurar que Tarragona no aprofita ara l'aigua dels pous, i que «l'aigua restarà a disposició de tota la gent del Camp i les Terres de l'Ebre». Amb tot, cal tenir en compte que ara el CAT només pot impulsar l'aigua de sud cap a nord, ja que la canonada actual no és bidireccional. A més, la declaració dels dos alcaldes parla d'activar els pous de Tarragona i Reus «simultàniament» als pous de Vinallop, i en cap cas de substituir una mesura per una altra, sempre «sota les indicacions de l'ACA i en coordinació amb el pla d'emergència».
En aquest sentit, el pla d'emergència de la descontaminació de l'embassament de Flix ha rebut les crítiques d'alguns ajuntaments riberencs i de col·lectius com ara la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ja que inicialment només es preveia que els pous (primer projectats a Campredó, després a Vinallop) garantissin el subministrament d'aigua als municipis del CAT. La resta de poblacions havien de buscar abastaments alternatius per afrontar una possible emergència, construint pous propis o amb camions cisterna. Així, no va ser fins a l'octubre que la societat estatal Acuamed va dir que els pous també abastirien Tortosa.
El Punt (23-Gener-2009)
Foto: Socialistes.cat
Bel qüestiona el nombre de pous de Vinallop, després de l'oferiment de Tarragona i Reus
El Punt (23-Gener-2009)
[La Marfanta TV] ICV avisa que l'ordenança cívica de Tortosa és un «desgavell»
El grup d'ICV de Tortosa va presentar ahir les seues al·legacions a la nova ordenança del bon ús de la via pública, com ja va fer amb l'ordenança de civisme aprovada a finals del mandat anterior i que el govern de CiU i ERC va derogar. En aquest cas, el regidor Jaume Forcadell va argumentar la seua oposició política, però també les «greus mancances jurídiques» del text. Així, una quinzena de les 40 al·legacions que ha presentat ICV són per conductes que ja regulen diferents lleis i el Codi Penal.
«Ja vam demanar que el procés comencés des de zero, i que es fes una ordenança més ajustada a la realitat de Tortosa», va recordar ahir Forcadell. Així, va criticar el govern de Ferran Bel per haver aprovat en pocs mesos una ordenança específica de locutoris, una altra de tinença d'animals i la de civisme. També per haver pretès derogar una ordenança del 1985 que en realitat és del 1995, «cosa que faria que Tortosa tingués dos ordenances del bon ús de la via pública». En canvi, va lamentar que no s'haja impulsat l'ordenança d'usos i activitats que preveu el pla d'urbanisme, i que podria englobar la regulació dels locutoris i de les antenes de telefonia mòbil. Forcadell va advertir que a l'ordenança s'han inclòs qüestions mediambientals com ara la contaminació acústica, però no la neteja, i va denunciar el «desgavell» per la falta de planificació, ja que hi ha conductes que l'Ajuntament pretén regular «per duplicat o per triplicat, com ara la tinença d'animals, el consum de drogues i l'abandonament de xeringues al carrer».
D'altra banda, ICV no troba bé que es vulguen imposar fiances per fer actes públics, sense distingir entre empreses privades i entitats sense ànim de lucre; de la mateixa manera, l'ordenança també barreja la publicitat amb els cartells d'expressió ciutadana. «Un altre disbarat és la regulació que es fa de les fonts públiques, ja que el govern pretén impedir als ciutadans que agafen més de cinc litres d'aigua, quan el que hauria de prohibir és l'extracció massiva amb mànegues o camions cisterna», va dir Forcadell.
Llacunes jurídiques. «Però en l'aspecte jurídic, encara es nota més que l'ordenança està molt mal feta», va afegir-hi. De fet, Forcadell va admetre que estava molt estranyat des del principi, ja que un text amb l'aval de la URV no preveia sancions a persones jurídiques. A més, va remarcar que l'ordenança «es carrega tot l'ordenament jurídic, ja que preveu una retroactivitat expressament prohibida per la Constitució Espanyola i per tota la legislació administrativa». Segons ICV, no es podrà saber si una antena s'ha instal·lat abans o després de l'entrada en vigor, i l'ordenança no serà efectiva. De la mateixa manera, Forcadell va dir que l'extensió de la responsabilitat administrativa als pares «està fora de la llei», i que encara és «més greu» voler sancionar les persones discapacitades. En un altre apartat, ICV també considera que la mendicitat amb menors requereix l'atenció dels assistents socials, i que l'explotació dels infants és un delicte que ja està regulat al Codi Penal. Forcadell va afegir-hi que el pagament de la sanció amb reducció en cap cas pot suposar la renúncia a formular al·legacions o impugnar una resolució, ja que el pagament no implica reconeixement de responsabilitat.
El Punt (23-Gener-2009)
Els gais i lesbianes rebutgen l'homenatge del Col·legi de Periodistes al tortosí Daniel Arasa
Però des de l'Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes lamenten que "en ple segle XXI s'homenatgi a una persona que ha lluitat fervorosament en contra de la igualtat de drets humans, que representen entre el 10 i 15 % de la població, fent apologia de l'homofòbia, en contra de matrimoni gai i apropiant-se del terme "família", deixant de banda totes les noves realitats socials com divorcis, monoparentals, de gais i lesbianes, entre altres". En aquest sentit, el president de l'entitat,Frederich Sancho, ha dit: "No entenem com en un mateix homenatge s'exaltin a figures com Pepe Ramos i Daniel Arasa, quan el primer ha lluitat sempre en defensa de la democràcia i les llibertats, mentre que el segon és reconegut a Catalunya com un referent en contra dels drets humans, bàsicament per la marginació per motiu d'orientació sexual". De fet, cal recordar que Arasa va rebre un premi per part dels votants en el marc de les Primeres Jornades Antihomofòbia, concretament, el tercer Un riu d'opressió per ser un gran impulsor i promotor de les manifestacions en contra del matrimoni gai, el qual "no ha passat ha recollir ni a donar la cara", com recorda Sancho.
Per saber més:
-Lamentable homenatge al periodista homofob Daniel Arasa (Marc Ferreres i Porres)
-El bisbe de Salinas, premi 'Un riu d'Opressió'
-El tortosí Daniel Arasa carrega contra els culebrots de TV3 pels seus valors
Foto: Hazteoír.org
22 de gener del 2009
A la venda les entrades de la gala benèfica per la lluita contra l'Alzheimer, "Aquí estic jo!"
La gala Aquí estic jo! comptarà amb les actuacions de diversos artistes ebrencs, com Moniato Xou, Cor Flumine, Saragatona, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà, l’Acadèmic Big Band, i Nico i Masha. En aquest sentit, també cal destacar les actuacions de Mikel Herzog i de la cantant Nina. Durant la gala també hi haurà salutacions per vídeo de diverses persones del món cultural, social, esportiu i artístic del nostre país, com l'expresident Pasqual Maragall, que fa uns mesos va revelar que també pateix aquesta malaltia. A banda, la gala es podrà seguir en directe a través de la televisió per internet Teveon. Aquest esdeveniment és molt important per AFATE, tant per la captació d’ingressos que permetin desenvolupar les seues tasques (sobretot, l'atenció domiciliària i els tallers d'estimulació cognitiva), com per la repercussió que té a l’hora de donar a conèixer les possibles maneres d’afrontar la malaltia de l’Alzheimer. Per la seua banda, La Marfanta és un dels blocs ebrencs que s'ha compromès en la difusió de totes les informacions relacionades amb la gala.
Tortosa instal·larà més pilons i farà una zona de càrrega i descàrrega al carrer Llarg de Sant Vicent
Tortosa també és fosca perquè alguns fanals estan massa bruts i no deixen passar la llum
Sabaté compara l'alcalde de Tortosa amb el Guerrero del Antifaz pels pous de Vinallop
En aquest sentit, a primera vista pot semblar que Sabaté necessita renovar urgentment la seua col·lecció de tebeos, però la comparació amb el Guerrero del Antifaz podria ser menys innocent del que sembla. El primer regidor dels socialistes sempre ha volgut que la gent de Tortosa comence a identificar Bel amb la dreta més dretana, i cal tenir en compte que el Guerrero del Antifaz va ser molt qüestionat pels crítics de còmic a partir dels anys seixanta, ja que van considerar el personatge com un dels vehicles més rancis dels valors de la ideologia franquista. En la seua defensa, cal destacar que amb la recuperació de la democràcia, a partir del 1978, el guionista d'El Guerrero del Antifaz va desmarcar-lo dels valors nacionalcatòlics (les històries d'aquest rival editorial d'El Capitán Trueno passaven en l'època dels Reis Catòlics, que Franco veia com els unificadors d'Espanya), i el personatge fins i tot va tenir problemes amb la Santa Inquisició i va acabar renegant de la monarquia, just quan Espanya havia recuperat aquesta institució. Per la seua banda, Bel va contestar les declaracions de Sabaté a la tarda, a través d'un comunicat, però al document no hem sabut trobar cap referència a personatges de còmic, en relació a Joan Sabaté.
El PSC reobre la reivindicació de Tortosa a favor de l'autovia d'Aragó
Picabaralla pels pous. Joan Sabaté va acusar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), de posar-se al costat dels afectats per les expropiacions dels pous d'emergència de Vinallop per «erosionar l'acció de govern» dels socialistes a Catalunya i de l'Estat. Segons Sabaté, Bel tenia l'obligació de saber que l'aqüífer de Jesús és independent i no es contaminaria en cas d'un incident durant la neteja del pantà de Flix. «Ara Bel ha anat a la reunió de Saragossa i ha vist la llum», va dir. A la tarda, Bel va emetre un comunicat en què va acusar Sabaté d'haver deixat l'alcaldia sense resoldre les garanties de subministrament a Tortosa i d'haver practicat un silenci «servil» sobre el tema.
El Punt (22-Gener-2009)