30 de juliol del 2009
Esgarren les lones amb el lema 'Estem millorant Tortosa' al poble de Campredó
Aquest atac a les lones amb la imatge corporativa de l'Ajuntament tortosí és un símptoma clar que a Campredó encara no ha cicatritzat el procés segregacionista, i que Tortosa hauria de cuidar més els petits detalls, ja que una simple lona informativa pot ser interpretada com un intent homogeneïtzador per part de les autoritats municipals. D'altra banda, segons fonts de l'Ajuntament, la instal·lació d'aquests tendals a les obres que s'estan fent a tot el municipi de Tortosa no suposarà una despesa addicional a càrrec dels contribuents, ja que el consistori hauria acordat amb les empreses que serien les adjudicatàries dels treballs les encarregades d'assumir el cost de les lones. Amb tot, les lones tenen un disseny únic, fixat per l'Ajuntament, i per tant no hi figura el nom de cadascuna de les empreses que fan les obres.
També pots llegir:
-«Estem millorant Tortosa»
El cartell de la Cinta 2009 recorda l'anunci d'un cicle de cinema a la fresca de L'illa Diagonal
29 de juliol del 2009
El cartell de les festes de la Cinta 2009 té un sentit ambigu i massa connotacions negatives
Sembla que hi ha diverses explicacions sobre el seu origen. En el cas de Londres o a la República Argentina i a Xile, per exemple, és el senyal que fan servir els petits narcotraficants per anunciar als seus clients potencials que la zona és lliure de policia, i que per tant poden comprar qualsevol substància prohibida. En altres països de Sud-Amèrica, és un senyal que s'utilitza per delimitar els territoris de les bandes urbanes de tipus criminal. També es diu que hi ha llocs en què pengen les sabates d'un lladre que acaba de morir. En altres llocs, són els soldats els que pengen les botes dels cables de la llum quan acaben el servei militar. També pengen d'un filferro les sabates velles dels joves nord-africans que aconsegueixen el primer sou per comprar-se unes sabates millors o, en els barris més marginals, quan roben unes de noves.
A Tortosa també hem vist sabates penjades als cables de la llum. En concret, a la cruïlla de l'avinguda de l'Estadi amb el carrer Alcanyís, al barri de Ferreries. Primer vam pensar que serien un parell de sabates perdudes de la fira dels dissabtes, però després vam conèixer la llegenda negra sobre les sabates penjades de cables, i vam recordar que a la zona de l'estadi hi ha petits narcotraficants, ara com abans. Com sempre, vaja... Siga com siga, la polèmica està servida. Algú de l'Ajuntament hauria de plantejar-se si és adequat que les festes en honor de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de la Cinta, s'anuncien amb un cartell que té un significat tan ambigu, amb tantes connotacions negatives. De fet, molts encara recordem l'enrenou que va haver a Tortosa a causa del cartell de la Cinta 2004, en què l'autor Ignasi Barrera va relacionar el nom de la patrona amb una cinta de casset. La Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta va emetre un comunicat de rebuig (va dir que el cartell de la Cinta 2004 feria la sensibilitat i les creences dels fidels), i l'actual alcalde, Ferran Bel, va sumar-se a les queixes pel cartell. Potser ara el matís és massa subtil perquè la Reial Arxiconfraria vulga posicionar-se sobre el cartell de les festes de la Cinta. Però alguna cosa haurien de dir, si no volen que se'ls acuse de tenir certs favoritismes polítics.
-Tarragona recupera 34 pares de zapatos colgados en cables eléctricos (La Vanguardia)
-Pandillas marcan su terreno con zapatos (Diari Crónica de Xile)
-Zapatos colgando en Flickr
-Colgando los zapatos de los cables de la luz (Sobre Curiosidades)
-Tortosa juga amb el doble sentit en el cartell de les festes de la Cinta 2004 (El Punt)
-Bel (CiU) diu que el concert d'Alejandro Sanz a Tortosa és deficitari i se suma a les queixes pel cartell de la Cinta (El Punt)
-El cartell de les festes de Tortosa «ofèn la sensibilitat i les creences» de la Reial Arxiconfraria de la Cinta (El Punt)
28 de juliol del 2009
La policia de Tortosa posa multes amb PDA
Al juliol del 2008, l'Ajuntament va dotar els 14 agents de la policia de barri amb dispositius PDA, que permeten fotografiar qualsevol tipus d'incidència, infracció o desperfecte a la via pública i advertir immediatament al servei municipal corresponent perquè ho solucione. En aquest sentit, les denúncies poden incorporar també una fotografia de les infraccions viàries que corroborin una determinada sanció. D'aquesta manera, les multes de trànsit es tramiten automàticament i s'envien a Base Gestió d'Ingressos perquè iniciï l'expedient sancionador corresponent. Les noves eines informàtiques també faciliten la consulta immediata de qualsevol normativa o legislació vigent, i tenen accés a través d'internet als serveis municipals de l'Ajuntament de Tortosa.
També pots llegir:
Prohibit estacionar al carrer Mossèn Manyà
Aparcament gratuït amb 130 places i nou carril bici al barri del Temple de Tortosa
L'Ajuntament de Tortosa ja està construint un nou aparcament en superfície gratuït de 130 places al barri del Temple, en el marc d'un projecte que també inclou la creació d'un carril bici que connectarà el passeig de Ribera amb el carrer Ferran d'Aragó, i, a la vegada, amb la via verda del Baix Ebre. Aquesta és una iniciativa programada en el Pla d'Actuació Municipal (PAM) que es finança mitjançant el fons estatal d'inversió local (FEIL). El cost d'aquesta actuació és de 365.298 euros i ha estat adjudicat a l'empresa Servidel.
El projecte va ser presentat a peu d'obra per l'alcalde, Ferran Bel, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i el regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Valentí Marín. L'aparcament s'ubica en un solar que ocupa 2.925 metres quadrats, entre els carrers Enric d'Ossó i Mossèn Manyà, a tocar del pont del Mil·lenari. La seua situació, en un dels principals accessos a la ciutat, és estratègica i contribuirà a reduir els problemes de mobilitat i d'aparcament al nucli urbà. El nou aparcament al barri del Temple estarà degudament il·luminat, i tindrà dos accessos pels carrers Enric d'Ossó i Mossèn Manyà, i un de sortida per Enric d'Ossó. Entre els serveis amb què es dotarà aquest nou equipament, s'inclouen dues noves illes de contenidors soterrats (al carrer Enric d'Ossó i a la plaça del Temple). A més, l'obra suposa la creació d'una vorera al llarg de tot l'aparcament, la renovació de la de Mossèn Manyà i la millora de l'enllumenat d'aquest carrer i el de Montserrat Viladrich. A banda, com a complement a l'aparcament, l'Ajuntament habilitarà un miniparc infantil amb una zona enjardinada.
Bel va valorar molt positivament l'evolució de les obres, que haurien d'estar acabades a finals del mes d'agost, perquè l'aparcament siga operatiu durant les festes de la Cinta. L'alcalde també va incidir en el fet que les noves places d'aparcament solventaran els problemes per estacionar en aquesta zona de la ciutat. De fet, el projecte forma part d'un pla d'aparcaments impulsat pel govern de Tortosa en aquest mandat. Així, a Ferreries es posarà en servei un altre aparcament en superfície gratuït, als quals se sumaran els aparcaments soterrats projectats a la plaça del Carrilet (Temple), edifici de les delegacions (carrer Montcada), plaça Mossèn Sol (Rastre), i plaça Joaquim Bau (Ferreries), a més del previst a la zona centre de la ciutat, quan siga efectiu l'alliberament dels terrenys de Renfe.
Nou carril bici
El projecte posat en marxa per l'Ajuntament inclou també la construcció d'un carril bici que discorrerà en paral·lel a aquest aparcament, amb una longitud total de 710 metres. El punt de partida serà el passeig de Ribera, on enllaçarà amb el vial verd que la Direcció General de Costes ha de construir junt a la continuació de la via verda pel pont del ferrocarril. El carril bici continuarà pel carrer Mossèn Manyà, creuarà l'avinguda Generalitat, passarà pel passeig Jaume I, per la plaça del Temple i pel carrer Montserrat Viladrich fins arribar al carrer Ferran d'Aragó, al costat del canal de l'Esquerra. En aquest punt, aquest carril bici proseguirà amb el que s'està construint en el projecte d'urbanització dels Portals de Ciutat Centre i Nord i que continuarà en sentit sud per la vora del canal. L'alcalde va recordar que aquest nou tram de carril bici forma part de la xarxa urbana de carrils bici que a finals de mandat superarà els 4 quilòmetres de llargada.
També pots llegir:
-Tortosa dissenya un aparcament en superfície i un carril bici per millorar la mobilitat al Temple
Més informació a El Punt:
-Tortosa tindrà un aparcament de 130 places al Temple al setembre
Foto: Ajuntament de Tortosa
27 de juliol del 2009
Comunicat de la plataforma de la Terra Alta en relació a l'incendi d'Horta de Sant Joan
La Plataforma en Defensa de la Terra Alta vol expressar l'aflicció que sentim per la pèrdua dels joves bombers morts en l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com el nostre condol als seus familiars, amics i companys, la nostra preocupació pels ferits, que esperem de tot cor la seva recuperació. A ells i a tots els seus companys que han treballat, i treballen encara, en l'extinció del foc, els agraïm profundament la tasca i valor que han aportat per apagar el foc en unes condicions tan dures i adverses.
També volem comunicar a totes les autoritats locals, regionals, nacionals i estatals que ens han visitat,
1-Que l'incendi als Ports ens ha fet veure, una vegada més, la importància de mesures de prevenció al bosc i dels perills de l'abandó del món rural.
El foc ens ha posat de relleu la necessitat d'un món rural viu i actiu. On la gent que treballa la terra i li dóna vida, pugui continuar conservant el paisatge que tantes generacions de pagesos ens han llegat, amb el valor afegit d'estar prenent cura i protegint els boscos, i disminuint els factors de perill d'incendis.
El foc ens ha recordat la beneficiosa labor que fan els ramats de bestiar que pasturen, que netegen el sotabosc, que transporten llavors, fertilitzen el bosc i recuperen sendes perdudes.
És necessaria una política forestal que posi en valor els nostres boscos i n'asseguri una explotació rendible i sostenible.
És imprescindible recuperar la dignitat de l'ofici de pagès i de pastor, per a què puguin viure del seu ofici, sense necessitat d'ajudes ni subvencions.
Caldria recuperar la interacció del sector primari amb el seu entorn i fomentar relacions de col·laboració amb la terra, ella ens dóna fruits i recursos i nosaltres l'ajudem en aquest procés de vida.
Potenciar el comerç de productes locals i regular un mercat que deixa la pagesia en mans de les grans distribuïdores, ajudaria a revaloritzar la feina de pagès i els seus productes i la seva important tasca de manteniment del medi natural
2-Que, desgraciadament, aquest foc ha demostrat la urgent necessitat d'un Parc Natural fort, amb capacitat de gestió, competències i pressupost. Un Parc Natural dels Ports amb capacitat per emprendre accions i inicatives per resguardar els seus valors naturals de les seves amenaces: Els focs i la massificació turística en indrets claus com lo Ventador, les Olles, els Estrets, el Toll del Vidre o la Franqueta.
Cal treballar des d'ara mateix per la ràpida recuperació de la riquesa mediambiental d'aquests espais, evitar-ne l'erosió i ajudar a la recuperació del bosc mediterrani original, intensament modificat per la sobreexplotació i carboneig soferts al segle passat.
3-Que bona part de l'incendi ha afectat terrenys que d'una manera incomprensible van quedar fora del Parc Natural. La Vall del Canaleta, junt amb Santa Bàrbara, la Serra de Buscarrons, la Serra de Pàndols i la serra de Cavalls constitueixen un corredor biològic importantíssim que connecta, a través del massís del Port, el Sitema Ibèric amb les serralades catalanes de l'altre costat de l'Ebre. Tots aquests espais, que ja van veure un projecte de Parc Natural de la Generalitat republicana, són de vital importància per a la biodiversitat de les nostres terres i de tot Catgalunya.
És per això que demanem:
1-La dignificació de l'ofici de pagès i de pastor.
2-El foment de la ramaderia extensiva.
3-El foment d'una agricultura sense químics ni tòxics.
4-La realització de polítiques actives de prevenció de focs, amb la neteja dels boscos, la creació de tallafocs i la recuperació d'erms estratègics.
5-La creació d'un Parc Natural dels Ports potent, coordinat amb l'Aragó i el País Valencià, amb autonomia, competències i pressupost.
6-La incorporació immediata de tota la vall del Canaleta, Santa Bàrbara i les serres de Buscarrons, Pàndols i Cavalls al Parc Natural dels Ports.
La consellera Capdevila inaugura a Amposta el primer centre d'acollida per a menors tutelats de l'Ebre
Els centres d’acollida formen part de la xarxa de recursos residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Secretaria d’Infància i Adolescència. És un servei residencial d’estada limitada per fer l’observació, el diagnòstic, la guarda i l’educació en casos d’atenció immediata i transitòria de situacions d’urgència que afecten a menors en alt risc social. Un cop fet l’estudi, l’equip proposa la mesura de protecció més adient: retorn a la família biològica, acolliment familiar simple o preadoptiu, o acolliment en un centre residencial de llarga durada. A la inauguració del centre d’acollida també hi assistiran l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré; la secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez; i el director dels serveis territorials d’Acció Social i Ciutadania a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs.
Foto: Bloc de Carme Capdevila
25 de juliol del 2009
Així recrea una ciutat el segle XVI
Tortosa viurà avui el dia més fort de la XIV Festa del Renaixement. Fins a la una de la matinada, els carrers i les places del nucli antic, amb els jardins del Príncep i les Avançades de Sant Joan, seran l'escenari d'un centenar d'actuacions. La música i el teatre de carrer també animaran el mercat d'època, les tavernes i els campaments.
El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, va ser l'encarregat d'inaugurar ahir al vespre Lo Taulell al Carrer, l'acte amb què l'organització de la Festa del Renaixement reconeix la implicació del comerç local en la festa. Al matí, mentre les parades del mercat d'època i les tavernes encara arrossegaven la ressaca de la nit anterior, tant l'illa de vianants del carrer Sant Blai com el mercat central es van omplir d'animació i de parades guarnides a la manera renaixentista. De fet, la posada en funcionament d'aquest gran mercat de carrer va coincidir amb els primers seguicis de les famílies nobles, amb l'actuació dels Abanderats de la Festa del Renaixement i espectacles de carrer amb Fantoccini, Di Venezia, La Suterranya, els Cavallers Ambulants i Los Genovesos. A més, la zona de Lo Taulell al Carrer i el mercat d'època estaven ahir molt concorreguts per diverses excursions de xiquets que participen en els campus d'estiu de Tortosa. A banda, al vespre va tenir lloc una de les novetats d'enguany en el programa d'actes propis, amb la mostra d'armes dels trasts de defensa de la ciutat, a la plaça d'Espanya.
Però si ahir va ser un dia intens en la Festa del Renaixement, avui encara ho serà més. Des de les onze del matí fins a la una de la matinada, hi haurà un centenar d'actuacions a càrrec d'una quarantena de companyies, amb cinc produccions de gran format i més de 50 espectacles diferents. Així, hi haurà 19 espectacles d'animació i teatre, 15 d'animació i música, sis campaments (de les Quincalles, de les Cavalleries, de Le Puy, dels Pescadors, del Pou i dels Lansquenets de Bretten), una desena d'ambients del segle XVI, diversos actes propis i tres espais infantils, així com cinc espectacles de pagament. La novetat principal és El torneig de les quatre virtuts, una competició de cavallers amb la participació del personatge històric Joan d'Aldana, a càrrec de la Colla Jove de Dolçainers, que es fa al camp de la Torreta de Remolins. Però també cal tenir en compte Les peripècies d'Arlequí, el nou muntatge de la companyia Tamquam al pati dels Reials Col·legis, lloc on l'any passat van sorprendre amb la seua versió de Molt soroll per no res. Per la seua banda, el Cor Tyrichae i el grup Lympha proposen La juguesca dels Déus, al Palau del Bisbe. El claustre de l'Escola Oficial d'Idiomes és l'escenari de Dindirindin, un repertori de música profana del segle XVI a càrrec de L'Harmonia del Parnàs. Finalment, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries repeteixen a les Avançades de Sant Joan amb el seu clàssic La taverna d'Enrico.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-07-2009 Pàgina 31
Per saber més:
-El programa d'actes de dissabte, 25 de juliol
-El programa d'actes de diumenge, 26 de juliol
-Els espais de la XIV Festa del Renaixement, a Google Maps
El PP de Tortosa acusa el govern de perjudicar les Festes de la Cinta
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-07-2009 Pàgina 9
Marató de donació de sang durant la Festa del Renaixement
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-07-2009 Pàgina 9
Foto: Ajuntament de Tortosa
24 de juliol del 2009
Tortosa ja traspua Renaixement
Tortosa ja s'ha endinsat de ple a l'època del Renaixement, i l'esplendor de la ciutat al segle XVI impregnarà tots els aspectes de la vida quotidiana fins diumenge. Després de la cerimònia inaugural a la plaça d'Espanya, amb els regidors convertits en procuradors amb motiu de l'arribada de les banderes de la ciutat i de la vegueria, les portes del portal del Romeu es van tornar a obrir i els tortosins –durant la Festa del Renaixement pot haver-hi més de 4.000 persones vestides d'època– van retrocedir cinc segles en el temps. De fet, el pregoner d'enguany, el president de la Diputació, Josep Poblet, va destacar que un dels valors de la Festa del Renaixement és que aconsegueix «posar en funcionament la història». Tortosa es prepara per viure avui i demà els dies més forts de la festa.
Els termòmetres de Tortosa assolien ahir al vespre els 37 graus, una temperatura encara més difícil de suportar pels que anaven vestits d'època. Tot i així, els ciutadans es van tornar a abocar a la Festa del Renaixement, que avui i demà dissabte viurà els dies de més afluència de públic i de més activitat, amb un centenar d'actuacions entre les onze del matí i la una de la matinada. L'acte més destacat d'ahir va ser la cerimònia inaugural a la plaça de l'Ajuntament, en què van participar més de 500 persones entre famílies nobles, procuradors de la ciutat i els grups locals que actuen a la festa, com els abanderats, els gaiters de l'aguilot o el terç del vescomte. En aquest acte, l'Associació de Veïns de Santa Clara va rebre l'estendard de la Festa del Renaixement, i tot seguit va començar el seguici de les banderes de la ciutat i de la vegueria fins al portal del Romeu. La tradicional obertura de portes al Romeu, enguany ja amb les obres finalitzades, va donar pas al pregó, a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. El pregó va tornar al pati dels Reials Col·legis, després que l'any passat l'acte al carrer Sant Domènec no va oferir els resultats esperats.
En el seu discurs, Poblet va destacar que la Festa del Renaixement ha aconseguit «posar en funcionament la història». «La Festa del Renaixement no és només patrimoni, que podem visitar sense necessitat de cap afegit festiu», va precisar. «En aquesta recreació de la història, el visitant se sentirà com transportat en el temps i tindrà el privilegi d'assistir a una classe magistral d'història del Renaixement», va afirmar Poblet. El president de la Diputació va dir que visitar ciutats com Tortosa durant la Festa del Renaixement hauria de ser «gairebé obligatori, no solament per als alumnes, sinó per a la població en general». Poblet va concloure que el principal mèrit de la Festa del Renaixement és que està «ben organitzada». «No hi ha res d'improvisació ni d'artifici, ja que tot està calculat i mesurat per arribar a uns resultats idonis, on els interessos de la ciutat i de les persones convergeixen d'una manera natural». Per la seua banda, el procurador en cap de Tortosa, Ferran Bel, va dir que les obres al nucli antic no restaran espectacularitat a la festa. Bel també va agrair a Poblet l'aposta de la Diputació pel nucli històric, ja que tindrà una seu permanent al carrer Montcada.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2009 Pàgina 33
Més espais i més propostes a la XIV Festa del Renaixement de Tortosa
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2009 Pàgina 33
Mostra un mapa més gran
Més informació:
-La Festa del Renaixement de Tortosa renova l'oferta culinària i de pastisseria
-Tortosa incorpora els Jardins del Príncep als espais de la Festa del Renaixement
-Web de la Festa del Renaixement
Llum verd als nous pàrquings i a les factures fora del pressupost
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2009 Pàgina 9
Més informació:
-Enfrontament polític a Tortosa pel reconeixement de les factures fora del pressupost
-Tortosa trau a concurs el pàrquing subterrani de la plaça del Carrilet
ICV pregunta al Congrés sobre el projecte Castor i la futura A-68
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-07-2009 Pàgina 9
23 de juliol del 2009
L'incendi d'Horta de Sant Joan, de nit
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) mostra avui a la portada del seu web aquest estremidor vídeo de l'evolució del foc, durant la passada nit, a Horta de Sant Joan. En aquest sentit, els veïns i el dispositiu de bombers i seguretat que treballen en l'extinció de l'incendi han afrontat la seua tercera nit sense descans. Els primers, amb el temor que s'acosti a les cases, i els segons, veient com aquestes flames continuen imparables per culpa del vent i les altes temperatures. Però també cal destacar la feina dels companys periodistes que porten també tres dies treballant, fins i tot perdent hores de son a la nit, perquè avui es puguen veure aquestes imatges. Les previsions meteorològiques apunten que les temperatures continuaran augmentant però es preveu que divendres baixin una mica. Per la seua banda, el president de la Generalitat, José Montilla, ha informat que ha millorat la situació al llarg de la nit. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Montilla ha explicat que el perímetre del foc està "gairebé tancat" després de cremar 1.140 hectàrees de vegetació, però ha advertit que s'ha de continuar treballant "fins l'últim moment".
Tortosa trau a concurs el pàrquing subterrani de la plaça del Carrilet
Les obres del futur pàrquing de la plaça del Carrilet, al barri del Temple, han de començar abans de final d'any i tindran un període d'execució d'uns 20 mesos. Aquesta és la nova previsió sobre la qual treballa l'equip de govern de Tortosa, que avui aprovarà la sortida a concurs del projecte, tot i que l'Ajuntament encara no disposa d'una part dels terrenys, que són propietat del Departament de Salut. Tortosa els va cedir per a la construcció del CAP del Temple, i Salut ha de completar encara el procés de reversió dels terrenys. El projecte costarà uns 2,1 milions d'euros i l'empresa que gestioni el pàrquing tindrà una concessió per 50 anys.
El ple de l'Ajuntament tortosí té previst aprovar avui al migdia, en el marc d'una sessió extraordinària, la memòria constructiva del pàrquing subterrani de la plaça del Carrilet, i també el plec de clàusules administratives i d'explotació per atorgar la concessió. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, van donar ahir més detalls sobre el projecte, que finalment tindrà dues plantes i un mínim de 185 places d'aparcament, segons el que establia l'estudi de viabilitat. Roigé va recordar que l'estudi ja ha passat la fase d'exposició pública sense que s'hi hagin presentat al·legacions, i que en el ple d'avui també preveuen aprovar el reglament d'ús del pàrquing com a servei públic.
L'empresa concessionària podrà explotar el nou aparcament durant un període de 50 anys i, a canvi, l'Ajuntament ingressarà un cànon anual de 40.000 euros. Amb tot, la quantitat es podria anar incrementant al llarg dels anys, si l'empresa supera un determinat volum de negoci. En aquest sentit, el 75% de les places del pàrquing seran de rotació, i s'ha previst que l'altre 25% s'ofereixin en règim de cessió d'ús, perquè puguin ser comprades o llogades pels veïns i pels comerciants del barri del Temple.
Pàrquing de Montcada
De fet, Bel va assenyalar que és un model explotació diferent al del pàrquing que s'ha de fer al carrer Montcada, al subsòl del nou edifici dels serveis territorials de la Generalitat. En aquesta línia, la totalitat de les 197 places d'ús lliure de l'aparcament de les delegacions seran de rotació, i no s'ha previst ni la venda ni la cessió d'una part d'aquestes places. A més, l'alcalde va recordar que dues de les tres plantes del pàrquing seran gestionades per l'Ajuntament. Així, el ple també aprovarà avui una declaració de conformitat al plec de condicions del pàrquing dels serveis territorials, en què la Generalitat ha previst invertir més de 5,1 milions d'euros. En aquest cas, el termini d'execució de les obres serà de 18 mesos, i la concessió, per un període de 40 anys.
Però el pàrquing del carrer Montcada no és l'únic que Tortosa té previst construir al nucli històric. L'Ajuntament està tramitant un altre aparcament subterrani a la plaça de Mossèn Sol, al barri del Rastre. Segons el pla de viabilitat, el pàrquing hauria de costar un màxim de 4,2 milions d'euros i tenir un màxim de 249 places.
Pendents de la reversió dels terrenys que són de Salut
El govern de Tortosa va presentar el pàrquing de la plaça del Carrilet el setembre passat, un dia abans de les Festes de la Cinta. Així, el calendari de tramitació del projecte ha propiciat que el nou aparcament puga sortir a concurs avui, quan Tortosa comença la Festa del Renaixement. Al setembre, l'alcalde Ferran Bel va dir que la previsió era que les obres poguessin començar durant el primer trimestre del 2009, ja que el projecte havia de sortir a concurs a l'octubre del 2008. Però el retard en el retorn dels terrenys de Salut –un tràmit que no ha finalitzat, i que a més requereix l'aval d'un acord del govern de la Generalitat– ha fet que la previsió d'inici d'obres s'haja retardat a finals del 2009. «Hem preferit no esperar-nos a tenir els terrenys, i avançar feina», va dir Bel.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-07-2009 Pàgina 10
Enfrontament polític a Tortosa pel reconeixement de les factures fora del pressupost
Per la seua banda, Bel va negar els fets, i va replicar que els arguments dels socialistes eren «ridículs». L'alcalde va dir que Sabaté feia el mateix quan governava l'Ajuntament, però que CiU no va fer oposició d'aquesta «pràctica habitual, que serveix per facilitar la feina als funcionaris». «Si realment pensen que hi ha alguna irregularitat, el que hauria de fer Sabaté és anar als jutjats», el va reptar Bel. L'alcalde va afegir que tots els decrets s'han fet per facilitar el pagament de factures que tenien algun tipus de consignació pressupostària. També va dir que prendria mesures contra Sabaté, si el portaveu del PSC continuava abocant «sospites» sobre els funcionaris de l'Ajuntament. De fet, la compareixença de Bel amb la regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, era per donar compte del reconeixement de l'extrajudicial que s'aprovarà en el ple d'avui, i que el govern xifra en poc més d'1,2 milions d'euros.
Segons Villarroya, però, el govern de CiU i ERC només reconeix obertament l'existència de factures per valor de 68.000 euros fora del pressupost del 2008, «per falta de crèdit adequat o suficient». Així, la regidora d'Hisenda va referir-se a despeses com els enderrocs d'urgència al carrer Sant Felip Neri o la liquidació dels drets d'autor a l'SGAE per l'ús d'algunes músiques durant les festes de la Cinta. Però va rebutjar haver d'assumir «políticament» uns 821.000 euros en factures de l'anterior mandat, per obres com la reforma de la xemeneia del pavelló firal, l'obertura del vial de Santa clara, la rotonda de la Simpàtica, la millora de l'accessibilitat de l'ajuntament o la urbanització del carrer Sant Domènec. Villarroya va dir que els 377.000 euros restants són factures que van arribar després de l'1 de gener del 2009, però amb consignació al pressupost anterior, com els rebuts de Fecsa o del consorci de residus del Baix Ebre (Rebé).
Publicat a http://www.elpunt.cat/ i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-07-2009 Pàgina 10
Foto: PSC de Tortosa
La plataforma de la Terra Alta alerta d'altres incendis a la mateixa zona d'Horta de Sant Joan
A banda, Fortuño va assenyalar que amb la meitat dels diners que costarà extingir l'incendi es podrien contractar, al llarg de l'any, brigades que netegessin el bosc i fessin altres tasques de prevenció, com ara la construcció de tallafocs efectius. «Ningú s'atreveix a dir les possibles causes del foc», va afegir-hi el portaveu de la Plataforma de la Terra Alta. Amb tot, Fortuño va dir que el barranc dels Cubars i el salt de Sotorres són molt freqüentats en aquestes dates, tant per excursionistes com per gent que practica el barranquisme. «Cada dia hi accedeixen entre 25 i 30 cotxes, amb unes 500 persones, però no sabem quin tipus de control es fa, ni si algú s'encarrega de vigilar què passa en aquesta zona tan boscosa i tan tancada», va dir. Fortuño va recordar que els dos últims focs declarats a Horta han estat, precisament, a la mateixa zona. Per la seua banda, el secretari general d'Interior, Joan Boada, va dir ahir que no se saben les causes de l'incendi, ja que els agents forestals encara han d'investigar-ho.
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-07-2009 Pàgina 2
-Els bombers van quedar atrapats entre el foc i una paret de roca
-La Farinera d'Horta, base dels bombers
-Un d'ells volia deixar la unitat de risc
-«Aquí, a la tarda sempre bufa el garbí»
-L'alcalde d'Horta acusa de «relaxació» els caps dels bombers, que ho neguen
-«El problema és que el bosc està brut»
-Unió de Pagesos reclama ajuts per als afectats
-«Angoixats i malament»
-Les mostres de condol arriben de partits i institucions de tot l'Estat
-El Parlament celebrarà demà el ple ajornat sobre el finançament
La Generalitat limitarà avui l'accés als Ports i la serra de Tivissa
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-07-2009 Pàgina 4
22 de juliol del 2009
Els veïns demanaran poder rehabilitar les cases de la catedral de Tortosa
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que confirma l'anul·lació de l'expropiació de les cases de davant de la catedral, ha renovat les esperances dels 17 veïns de la façana fluvial de Tortosa. Amb la decisió judicial a la mà, els propietaris reclamaran la desafectació dels habitatges i sol·licitaran els permisos municipals per rehabilitar les cases. A més, han decidit que denunciaran l'Ajuntament per danys i perjudicis: per no haver pogut fer obres de reforma i també perquè han estat afectats per la falta de manteniment dels pisos que ja són del consistori, i pels quals no hauria pagat les despeses comunitàries.
Els veïns afectats pel projecte d'enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa van comparèixer ahir al costat de les seues representants legals, Isabel Castell i Marta Martínez. Les advocades van valorar la importància de la sentència del TSJC que rebutja el recurs de l'Ajuntament a una sentència de l'octubre del 2007 de la sala contenciosa administrativa de Tarragona, que ja havia donat la raó als veïns. «La sentència establia la nul·litat del procés expropiatori iniciat fa uns anys amb l'objectiu últim d'enderrocar les cases, amb una utilitat pública que no estava justificada», va assenyalar Castells.
Però a més, Martínez va remarcar que la sentència del TSJC també recorda el valor històric de la façana fluvial i del carrer Croera, «una antiga via romana que desapareixeria si s'enderroquessin les cases». «Els veïns defensen les seues propietats, però també volen conservar les cases perquè saben que formen part de la història de Tortosa», va afegir Castell. L'advocada va desmentir que l'interès dels propietaris siga «estrictament econòmic», i va insistir que els veïns estan interessats a conservar i rehabilitar els habitatges. En aquest sentit, les pròximes actuacions dels propietaris seran reclamar la desafectació urbanística de l'illa de cases del carrer Croera i sol·licitar a l'Ajuntament els permisos municipals necessaris per fer-hi obres de reforma interior i de rehabilitació de les estructures. A més, també reclamaran la desafectació urbanística del sector, ja que les cases de la catedral van quedar requalificades com a zona paisatgística en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM).
L'Ajuntament vol enderrocar les cases per fer-hi una plaça i facilitar la visió frontal de la façana de la catedral. Les representants legals dels veïns van voler centrar-se en atacar el nou POUM, i van dir que l'Ajuntament va pretendre que el nou planejament tingués un caràcter general, per poder fer obres al nucli històric sense haver de redactar un pla especial de protecció de la zona. «Van qualificar les cases com a zona paisatgística, però segons la sentència no hi havia una finalitat pública justificada per enderrocar les cases, ja que va contra l'interès particular i el valor històric», va assenyalar Castell. L'advocada va concloure que qualsevol afectació sobre aquest sector hauria de ser per «conservar o rehabilitar, i només molt excepcionalment per enderrocar». Per la seua banda, Martínez va concretar que, si l'Ajuntament denega els permisos d'obres als veïns, han previst obrir la via del contenciós administratiu. També van dir que no s'esperaran a aconseguir la desafectació de les cases, abans de demanar els permisos municipals i les subvencions de la Generalitat per poder rehabilitar els habitatges.
Paguen la llum de l'Ajuntament
Una de les veïnes afectades pel projecte d'expropiació va denunciar ahir que l'Ajuntament no paga les despeses comunitàries dels pisos que va adquirir per la via amistosa al carrer Croera. «Els veïns paguem la nostra part de la llum de l'escala i també la part de l'Ajuntament», va lamentar. La veïna va afegir que les cases que són propietat municipal tenen problemes de manteniment. De fet, va explicar que, cada vegada que plou, hi ha filtracions d'aigua importants en alguns dels pisos i als baixos en què un dels veïns té instal·lat un estudi de pintura.
Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-07-2009 Pàgina 8
Més informació:
-Tortosa refarà des de zero el procés per expropiar les cases de la catedral
-Desestimen el recurs de l'Ajuntament a la sentència que aturava l'expropiació de les cases de la catedral
-Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça
-L'Ajuntament apel·larà contra la sentència de les cases de la catedral
-Els veïns aturen als jutjats l'expropiació de les cases de la catedral de Tortosa
-Tortosa no pot enderrocar les cases de la catedral
*Tots els apunts de La Marfanta sobre les cases de la catedral
La central Ascó I es connecta a la xarxa després d'una aturada per un «error humà»
D'altra banda, el titular de la central també va notificar al CSN un altre succés, el 20 de juliol. Fonts de l'ANAV van aclarir que es tracta de dos episodis independents. En aquest cas, el succés tampoc hauria tingut conseqüències i va ser per la detecció d'un desajust en les vàlvules que controlen la pressió als dos reactors d'Ascó, ja que els valors eren lleugerament inferiors als reals.
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-07-2009 Pàgina 8
Francesc Gas (ERC), nou president de la mancomunitat de Tortosa i Roquetes
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-07-2009 Pàgina 7
Foto: Ajuntament de Roquetes
Les obres dels accessos i dels serveis bàsics del nou sector empresarial El Molló avancen a bon ritme
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-07-2009 Pàgina 7
21 de juliol del 2009
L'incendi forestal d'Horta de Sant Joan es complica i provoca la mort de quatre bombers
Última actualització: 22:15 hores
Foto: TV3
Més informació:
-Quatre bombers morts i dos de ferits greus pel foc dels Ports (3cat24.cat)
-
Tortosa "recull" dues vegades el Premi Dragona Iberia 2009 de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua
També podeu llegir:
-Premi Dragona Iberia 2009 a l'Ajuntament de Tortosa
-Dijous passat, la FNCA entregà el premi Dragona Iberia 2009 a l'Ajuntament de Tortosa
-L'Ajuntament de Tortosa rep el premi de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua
Fotos: Ajuntament de Tortosa i Casa de l'Aigua
La penjada de banderes al pont de l'Estat provoca un embús monumental de trànsit a Tortosa
Cartells de Maulets emboliquen una cabina telefònica al centre de Tortosa
Més informació:
-Cartells enganxats al mur acabat de pintar de les escales del parc municipal de Tortosa
-La brigada municipal retira els cartells enganxats al mur acabat de pintar del parc de Tortosa
-Maulets i el Rebrot 09
20 de juliol del 2009
Malestar per l'arrencada de presseguers malalts pel virus de la xerca a la Ribera d'Ebre
La decisió del Departament d'Agricultura d'arrencar presseguers i altres arbres fruiters afectats per una malaltia, de prop de 50 hectàrees, no ha agradat els pagesos de la Ribera d'Ebre. Els productors diuen que la mesura és innecessària i que perjudica la imatge de la fruita de la comarca.
La unitat de patògens del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha detectat que prop de 50 hectàrees de presseguers i albercoquers de Benissanet, Miravet i Móra d'Ebre estan afectades pel virus de la xerca, una malaltia molt contagiosa que provoca el descoloriment i la malformació dela fruita. Així, tot i que la malaltia no representa cap risc per al consum, la xerca sí que afecta la comercialització del producte. És per això que el DAR ha decidit arrencar tots els arbres de les parcel·les en què, a partir de les analítiques, se'n detecta algun d'afectat. Com a contrapartida, els pagesos rebran compensacions que oscil·len entre els 14.000 i els 16.000 euros, en funció dels arbres que tinguen plantats a cada hectàrea. En total, Agricultura ha previst atorgar més d'un milió d'euros en indemnitzacions a una quarantena d'afectats, segons va explicar el director dels serveis territorials, Antoni Espanya. A més, el DAR també els ofereix la possibilitat de tornar a plantar fruiters a les finques.
A la Fira de l'Auberge, que Benissanet va acollir ahir diumenge, el DAR va celebrar una jornada tècnica sobre la xerca i les mesures de protecció que els pagesos haurien d'adoptar per evitar la transmissió de la malaltia. Però la mesura no ha agradat a alguns dels pagesos de la Ribera d'Ebre, molestos amb Agricultura perquè creuen que el fet que haja transcendit el problema tindrà un impacte negatiu en la comercialització dels seus productes. «El virus només afecta alguns arbres, però diuen que potser fa 30 anys que tenim la xerca i no ho havíem notat, ja que les deformacions a la fruita es manifesten només de vegades, al cap de molts anys», va dir un pagès de Benissanet. «El que passa és que el DAR enguany té un diners per a subvencions i té ganes de fer-nos arrencar els arbres», va lamentar. Segons el mateix pagès, les pluges de la primavera han contribuït a l'expansió del virus, però encara serà més greu que la qüestió s'haja fet pública. «A la fruita no li passa res, però tot això farà que la campanya d'enguany encara siga més dolenta, amb uns preus ridículs que gairebé no donen ni per cobrir els costos», va dir.
Més informació a El Punt:
-Més de 60 varietats en la IV Mostra de l'Auberge
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 20-07-2009 Pàgina 8
Foto: Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
18 de juliol del 2009
L'extracció de residus a Flix es torna a retardar per millorar la seguretat a l'Ebre
Ningú no s'atreveix encara a posar una data per al començament de les obres de descontaminació del pantà de Flix. Les obres estan adjudicades des del març del 2008, amb un pressupost de 190 milions d'euros i la previsió que començarien abans de l'estiu passat. Però ningú no aclareix tampoc quan començarà el gros de les obres preliminars que s'han de fer abans de l'extracció dels llots contaminats, com ara el mur d'aïllament, les plantes de tractament, la cinta transportadora o l'adequació de l'abocador especial del Racó de la Pubilla. La comissió de seguiment d'ahir a Flix només va servir perquè l'Estat i la Generalitat reconeguessin que el pla d'emergència anterior era insuficient, i per presentar unes obres que milloraran la seguretat a l'Ebre i l'abastament d'aigua a 71 municipis.
La reunió de la comissió de seguiment es va fer al saló d'actes del nou centre d'empreses de Flix i va ser presidida pel secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. En obrir-se les portes, la satisfacció i el neguit es barrejaven a parts iguals en les cares i en les primeres expressions dels participants. Tot i que feia més d'un any que no s'havia convocat, i amb les obres adjudicades des de la primavera del 2008, la comissió de seguiment va acabar sense un nou calendari. L'últim calendari que els membres de la comissió van tenir a les mans va ser el 20 de febrer del 2007, quan es va aprovar el projecte definitiu per descontaminar el pantà i se'ls va dir que els treballs s'allargarien fins a la segona meitat del 2011. De fet, en aquell moment el projecte ja acumulava un parell d'anys de retard. A més, van introduir-hi unes millores tècniques que van fer que el pressupost previst per a la descontaminació es doblés, fins a assolir els 190 milions d'euros.
Però el que durant l'últim any ha tornat a fer alentir el projecte, coincidint amb els canvis al Ministeri de Medi Ambient, han estat les deficiències en el pla d'emergències que havia redactat la Generalitat. El pla, que es va presentar el setembre del 2007, establia l'operació per afrontar qualsevol tipus d'incident que es pogués detectar aigües avall de Flix durant el procés de neteja del pantà. En aquest sentit, la mesura més important per garantir el subministrament d'aigua a la població era la construcció d'uns pous a Tortosa –primer previstos a Campredó, tot i que finalment es construeixen a Vinallop–, que quedarien connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Però no s'havia previst la connexió d'aquests pous amb Tortosa, i s'obligava els municipis més grans a redactar plans locals d'emergència, amb pous propis. Finalment, el pla també preveia que, en cas d'accident durant la neteja del pantà, les poblacions més petites serien subministrades amb camions cisterna, una proposta que va indignar alguns municipis de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.
Puxeu va garantir ahir que el nou pla de «restitució territorial», a més de millorar la seguretat durant la neteja, també evitarà que els pobles petits s'hagin d'abastir amb cisternes. «Aquesta és una imatge que hauríem de descartar en territori català», va remarcar. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, a més, va reiterar que els pous de Vinallop també formen part del procés de neteja del pantà. En tot cas, són uns pous de seguretat que no s'activarien fins catorze mesos després de l'inici de les obres a l'embassament, ja que abans de començar l'extracció de residus caldrà construir un mur d'aïllament, unes plantes per tractar els llots tòxics i una cinta transportadora que tindrà uns sis quilòmetres, fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. En aquest sentit, Puxeu va assenyalar que es treballa en la millora dels accessos i l'ampliació de l'abocador, que podria rebre 200 tones de materials descontaminats cada hora. El Racó de la Pubilla està situat en uns terrenys municipals però és gestionat per Ercros, i cal posar-se d'acord amb l'empresa per no afectar la seua activitat. Des del 1996, s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 18-07-2009 Pàgina 2
Més informació a El Punt:
-L'Estat i la Generalitat impulsen un pla nou per garantir l'aigua als municipis ebrencs
-Espinosa considera començades les obres de descontaminació de Flix
-ERC i ICV avisen el govern català que l'Estat podria deixar perdre 115 milions per netejar el pantà de Flix
-El nou alcalde de Flix no vol més retards en l'inici de la descontaminació del pantà
-Sense notícia del cabal mínim