30 de novembre del 2009

'La Fàbrica', un documental imprescindible per entendre la realitat de Flix i la descontaminació del pantà


"En certa manera, la Fàbrica mos ha fet", afirma el cronista i historiador flixenc Francesc Ramon Visa al començament del reportatge La Fàbrica, que el 30 minuts de TV3 va emetre ahir a la nit. L'objectiu d'aquest extraordinari treball periodístic, realitzat per les ebrenques Joanna Pardos i Sílvia Berbis, és analitzar la situació de Flix després dels acomiadaments anunciats per la planta d'Ercros, i també dels retards acumulats en les obres de descontaminació del pantà, on hi ha centenars de milers de tones de residus tòxics per l'activitat centenària de la Fàbrica. En aquest sentit, ningú millor que l'amic Visa per explicar les llums i ombres de la llarga relació entre Flix i la Fàbrica, que és com els veïns del poble anomenen la planta electroquímica. El reportatge va de la mà de Visa per conèixer els pensaments i els sentiments contradictoris dels flixencs cap a la Fàbrica i la seua colònia, tot revelant records personals i imatges d'arxiu mai vistes a la televisió. En aquest sentit, també hi ha imatges de l'interior de la planta que mai s'havien vist als mitjans de comunicació, i també cal destacar els enregistraments que els Mossos d'Esquadra van fer l'any 1992, i que van servir perquè la Fiscalia de Tarragona denunciés Ercros per delicte mediambiental. Després, el reportatge repassa la polèmica pel retard en les obres de descontaminació, més de cinc any després de la publicació de l'informe del CSIC sobre l'acumulació de sediments tòxics al pantà. Un document imprescindible per entendre la realitat de Flix, que dóna veu a totes les veus, que posa blanc sobre negre, i que dignifica la professió periodística del territori i del país. El podeu veure íntegrament tot seguit, gràcies al servei 3alacarta de TV3...

McDonald's i el possible origen del "Fem-ho Bé"


El 20 de novembre passat, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i el regidor d'Esports, Pere Panisello, van participar en la celebració del McHappy Day al restaurant McDonal'ds de Tortosa. El McHappy Day és un esdeveniment que la multinacional nord-americana organitza a escala global, per recaptar fons destinats a la Fundació Infantil Ronald McDonald. Fins aquí res a dir, tot i que ja hi ha alguns que han criticat que l'alcalde haja cedit la seua imatge a un acte organitzat per una empresa, encara que fos amb finalitats benèfiques. Però amb pocs dies de diferència, un lector ens envia una fotografia amb el missatge cívic que hi ha a les papereres del restaurant tortosí de McDonald's. Fem-ho bé!, es pot llegir a les papereres, un missatge idèntic a l'eslògan de campanya que Bel va utilitzar amb motiu de les eleccions municipals del 2007. Més que un missatge subliminal, ens sembla una pura coincidència. Però també podria ser que els responsables de la campanya que va portar Bel a l'alcaldia de Tortosa s'inspiressen en les papereres d'un McDonald's, després d'un dinar a base de menjar ràpid. Un eslògan, per cert, que també aprofitava les inicials del nom i del cognom del candidat de CiU. Fem-ho Bé té les mateixes inicials que Ferran Bel.

Fotos: Ajuntament de Tortosa i cedida.

"Atención. No dejar basuras, estamos vigilando", cartell veïnal al Segon Carreró de la Sang de Tortosa


Ja hem denunciat altres vegades l'acumulació de brossa que es produeix al Segon Carreró de la Sang, a la cruïlla de la Travessera de l'Àngel. Aquest carreró uneix la baixada del pont i la plaça de la Constitució amb la zona de vianants del carrer Sant Blai, i a la cantonada amb el Segon Carreró de la Sang és habitual veure-hi bosses d'escombreries. És una zona del centre comercial amb un problema crònic de falta de neteja, que s'agreuja perquè també és un carreró molt utilitzat per les persones que fan les seues necessitats fisiològiques. Fa més d'un any que reclamavèm que l'Ajuntament, a través de la policia municipal o impulsant alguna brigada verda, posés punt i final a aquest tipus de situacions. Potser perquè no ha estat així, els veïns han decidit fer com al Far West, i agafar-se la jusítica per la seua mà. Per tant, han penjat un cartell en què es pot llegir: Atención. No dejar basuras, estamos vigilando, amb l'objectiu de persuadir els incívics. Però tot i aquest advertiment, aquest dissabte al matí hi havia quatre bosses plenes d'escombreries i també una capsa de cartró. En aquest sentit, no és el primer cop que apareixen aquest tipus de cartells a les zones de vianants del centre i del nucli històric. Així, només cal recordar el cartell Por fabor, no mearze que va aparèixer al carreró de Mercaders.

[Microcosmos] Pas de vianants no intel·ligent


La setmana passada vam assistir a la presentació del primer pas de vianants intel·ligent, que ha dissenyat l'empresa tortosina Sistema Sdav. El nou sistema de detecció automàtica de vianants, instal·lat en una cruïlla conflictiva del barri del Temple,  té uns pilons situats a les voreres, que amb uns sensors detecten el moment en què un vianant comença a travessar el carrer. Al mateix temps, s'activen uns senyals lluminosos incrustats a l'asfalt, que reforcen la senyalització i adverteixen els conductors de la presència dels vianants a la via. En canvi, al carrer Castelló del barri de Ferreries ens trobem amb un exemple de pas de vianants no intel·ligent. Així, els conductors no només no respecten la senyalització zebrada, sinó que hi estacionen sovint, tant a un costat com a l'altre (tot i que els aparcaments només estan permesos a la banda esquerra de la via).

Ja ho hem dit, és un pas de vianant no intel·ligent. De fet, alguns conductors tampoc no tenen cap mania a l'hora d'aparcar, si veuen que pel carrer està travessant un avi amb una cadira de rodes. Va ser divendres al matí. El iaio, després de tindre un bon ensurt quan gairebé cau en baixar de la vorera, ja que la rampa de la banda dreta estava parcialment ocupada, va haver d'aturar-se al mig de carrer per demanar al conductor, a crits, que no aparqués a l'altra banda. Com veiem en la fotografia, el conductor incívic del cotxe blau va haver  de fer marxa enrere, amb els quatre intermitents en marxa, mentre un altre vehicle ha d'aturar-se perquè en aquell moment també girava per incorporar-se al carrer Castelló. L'home de la cadira de rodes va aconseguir arribar sa i estalvi a l'altra banda del carrer.

28 de novembre del 2009

L'IES de l'Ebre reclama aules prefabricades per avançar l'arribada del tercer institut


Protesta del centre tortosí contra el «racisme a l'educació», després de concentrar a primer d'ESO un 70% d'alumnes nouvinguts.

Professors i alumnes de l'IES de l'Ebre van protestar ahir contra el nou decret de preinscripció previst per la comissió de planificació de Tortosa. Els manifestants reclamaven l'entrada en funcionament del tercer institut en el curs 2010/2011, per evitar que l'IES de l'Ebre torne a concentrar la majoria d'alumnes nouvinguts i amb necessitats educatives especials.

Segons el director de l'IES de l'Ebre, Àngel Aznar, el nou decret de planificació consolidarà la segregació al centre dels alumnes nouvinguts i amb necessitats educatives especials. Aquest curs, el 70% dels alumnes de primer d'ESO són immigrats, mentre que el 30% tenen necessitats educatives especials. Ahir, els més de 50 manifestants portaven dues pancartes amb els lemes «Ni racisme ni guetos en l'educació» i «Igualtat i integració educativa per a tothom».

La protesta va tenir lloc just abans de la quarta reunió per definir el nou mapa escolar de Tortosa. L'IES de l'Ebre demanava l'entrada en funcionament del tercer institut de Tortosa, que s'ha de construir al barri del Temple, encara que siga amb aules prefabricades. Però Educació va rebutjar la proposta, i només va accedir a crear l'embrió del nou institut, amb un codi i un cos docent propi, que començaria a funcionar a l'IES de l'Ebre. Però la proposta no convenç l'IES de l'Ebre si abans no es garanteix que els alumnes dels CEIP Remolins i El Temple tindran «preferència» a l'hora de voler anar al nou institut.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-11-2009 Pàgina 10

Mas fa contraprogramar Geli


La consellera de Salut haurà de presentar avui el pla funcional del nou hospital de les Terres de l'Ebre, sense pressupost clar.

La consellera de Salut, Marina Geli, farà públic avui el pla funcional del nou hospital de les Terres de l'Ebre, que ha de construir-se al pla parcial de la Farinera per substituir l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. En realitat, l'acte estava previst per ahir, però la visita del líder de CiU, Artur Mas, va obligar la Generalitat a moure l'agenda de la consellera. Bàsicament, perquè no era possible garantir la presència de l'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, en la presentació del pla funcional de l'hospital. Bel no volia renunciar a acompanyar Mas durant tot el dia, tot reunint-se amb els sectors socioeconòmics del territori. Així, a la cooperativa Soldebre, el president de CiU va afirmar que el tripartit ha abandonat els pagesos a la seua sort, i que el govern «ha passat olímpicament de la Lear de Roquetes, tot i que feia temps que se sabia que estava amenaçada». Ja a la tarda, Mas va pronunciar una conferència sobre economia, convidat per la Cambra de Comerç de Tortosa. «Amb un país empobrit no podrem fer res», va afirmar Mas, que parlava com si ja fos president de la Generalitat, davant d'una sala d'actes plena. «Necessitem salvar tot el que es pugui salvar del teixit productiu, perquè l'empresa és a l'economia com la família a la societat», va sentenciar.

Mentrestant, Geli inaugurava el nou centre de fisioteràpia i rehabilitació ambulatòria, domiciliària i logopèdia, a l'hospital comarcal d'Amposta. Amb l'alcalde convergent Manel Ferré, la consellera també va renovar el conveni entre l'Agència de Protecció de la Salut i el consistori. Un ajuntament que, amb els de Reus, Deltebre i Tortosa, forma un consorci que haurà de buscar el finançament per al nou hospital. En els últims dies, el clima s'ha enrarit pel fet que la Generalitat ha inclòs 33 milions d'euros en el pressupost del 2010. Uns diners que, segons CiU, no són un avançament dels 150 milions que necessita el projecte, ja que el govern català no començarà a pagar l'obra fins que el nou hospital estiga en marxa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-11-2009 Pàgina 10

El mercat de Tortosa vol estalviar 1,5 milions de bosses de plàstic amb 5.000 bosses reutilitzables


El mercat municipal de Tortosa dispensa cada any uns tres milions de bosses de plàstic, segons va explicar ahir la presidenta de l'associació de venedors, Carme Loras. Per intentar reduir aquesta xifra a la meitat, l'Ajuntament tortosí i l'associació de comerciants han tirat endavant la campanya Vine a omplir la bossa al mercat. «Volem reeducar la gent i tornar a la manera de comprar d'abans, quan la gent anava al mercat amb el cistell», va assenyalar Loras.

La novetat és que els venedors del mercat oferiran als seus clients la possibilitat d'adquirir una bossa reutilitzable i plegable, amb una capacitat per portar 10 quilos. De moment, han fet 5.000 unitats de les noves bosses, que es podran comprar per un euro en tres punts de venda al mateix mercat. La campanya té un pressupost de poc més de 6.200 euros, i l'objectiu és conscienciar venedors i clients de la necessitat d'anar prescindint de les bosses de plàstic. De fet, tant el regidor de Serveis, Joan Sanahuja, com el regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, van advertir dels problemes mediambientals que generen les bosses de plàstic. «Cal conscienciar els ciutadans dels problemes que generen les bosses, de les quals només es recicla un 10%», va dir Marín.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-11-2009 Pàgina 10

Unió de Pagesos instal·larà dilluns un mercat transparent a Tortosa, per reclamar preus justos


El sindicat Unió de Pagesos instal·larà dilluns a Tortosa un mercat transparent ─en què es vendran productes a un preu just per al productor i per al consumidor─, amb l'objectiu de denunciar els preus baixos que la distribució i alguns sectors de l’agroindústria imposen al productor agrari. La Unió de Pagesos reclama l'aplicació de mesures com una nova legislació de comerç agroalimentari, que garanteixi la transparència del mercat. Així mateix, denuncia la inacció dels governs català i espanyol que ho permeten, en no fer-los complir les normatives de competència, comerç i consum; així com la deficient Política Agrària Comuna, ja que no conté mecanismes de gestió del mercat. D'altra banda, uns 200 pagesos de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, amb uns 50 tractors, van participar ahir en una tractorada convocada per Unió de Pagesos per exigir uns preus justos per als productes del camp. Després de fer un recorregut d'uns 5 km entre Móra la Nova i Móra d'Ebre, els pagesos van tallar l'eix de l'Ebre (C-12) durant mitja hora.

27 de novembre del 2009

Xerta, oli ecològic i estrella Michelin


Amb pocs dies de diferència, la població de Xerta ha generat dues notícies positives que relacionen els productes i la gastronomia de les Terres de l'Ebre amb la projecció exterior i el reconeixement internacional. La setmana passada, amb la participació de cuiners del prestigi de Martín Berasategui, l'empresa Roca Cabrera SL inaugurava una almàssera ecològica a Xerta, que produeix oli d'oliva, també ecològic, i que ha suposat una inversió de 1,3 milions d'euros. Després de recuperar una finca afetada per un incendi, l'empresari Josep Safont té ara 15.000 oliveres en producció ecològica, de les varietats típiques del Baix Ebre i el Montsià. El seu oli d'oliva verge extra. Dama de Elaia, es vendrà al mercat estatal, sobretot al nord d'Espanya, però també arribarà al mercat exterior, el Japó i el Canadà. I només una setmana després, també a Xerta, el restaurant de l'hotel Villa Retiro, el Torreó de l'Indià, ha aconseguit la primera estrella Michelin per a un establiment de les Terres de l'Ebre. El xef del restaurant és el jove Francesc López, de només 25 anys, fill de l'empresari Valentí López, el propietari del restaurant Can Quimet de l'Aldea i també d'El Pla dels Catalans. Dues notícies generades a Xerta, però que han de fer que tots els ciutadans de les Terrres de l'Ebre ens sentim orgullosos de dues iniciatives empresarials de qualitat que han estat impulsades des del territori, i que demostren quin és el camí que cal seguir per sortir del pou.

Més informació a El Punt:
-«Hem de pair-ho i mantenir-la»
-«Or líquid»

Foto: Villa Retiro a Hotelsmadbar.com

La Casa Wenetz de Tortosa podrà ser la nova seu del Col·legi d'Arquitectes a les Terres de l'Ebre


Urbanisme demana canvis en l'ordenació de la nova plaça al barri del Temple, amb una altra situació per a l'equipament públic.

La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va avalar ahir la modificació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa al barri del Temple, que ha de permetre l'aprofitament del solar del Col·legi d'Arquitectes. L'operació està vinculada a la instal·lació de la nova seu dels arquitectes a l'antiga Casa Wenetz, a la plaça de Mossèn Sol, i pretén convertir el solar del Temple, fins ara utilitzat com a pàrquing, en terrenys per fer pisos, un equipament públic i una nova plaça.
 
El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va advertir que han recomanat fer una reordenació del nou sector residencial del barri del Temple, ja que a la CUTE no l'ha convençut la situació de la reserva de sòl per a l'equipament públic. «Recomanem a l'Ajuntament que reformuli l'ordenació del solar, perquè el nou equipament públic no quedi aïllat i doni més sentit a la nova plaça», va afirmar. Amb tot, Solà va remarcar que la CUTE està d'acord amb el conveni que van signar l'Ajuntament de Tortosa i la demarcació ebrenca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). L'operació ha de permetre la rehabilitació de l'antiga Casa Wenetz, que passarà a ser una zona d'equipaments. L'objectiu és convertir-la en la seu del col·legi, a canvi d'una altra requalificació del solar que els arquitectes tenen al barri del Temple i que actualment és un aparcament lliure en superfície.
 
Fins ara, el casalici de la plaça de Mossèn Sol té un ús privatiu, i cal que sigui d'equipaments perquè el COAC el compre i puga fer-hi obres de rehabilitació. «A canvi, la seua edificabilitat es traslladaria al solar del Temple, entre els carrers Enric d'Ossó i Mossèn Manyà», va recordar Solà. El nou polígon d'actuació té 2.108 metres quadrats, amb 450 metres quadrats per a habitatges (planta baixa més tres plantes) i un sostre edificable de 2.500 metres quadrats. El COAC cedirà a l'Ajuntament 472 metres quadrats per als carrers; 243 metres quadrats, per a equipaments, i 943 metres quadrats més, per a zones verdes. D'altra banda, l'alcalde de Tortosa va dir al juny que el nou POUM definia erròniament el solar del Temple, ja que no havia de figurar com a terreny d'equipaments públics, sinó com a sòl d'equipaments privats.
 
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-11-2009 Pàgina 10

Urbanisme suspèn de forma temporal el parc eòlic de Barbers, que afecta Ascó, Garcia i Móra d'Ebre


La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va deixar ahir damunt de la taula el pla especial urbanístic del parc eòlic de Barbers, que afecta els termes d'Ascó, Garcia i Móra d'Ebre. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va recordar que es tracta de la reforma d'un pla anterior i que les innovacions tecnològiques han permès reduir de 22 a 12 el nombre d'aerogeneradors a instal·lar. Amb tot, Solà va dir que han situat els molins a la carena, tot separant-los també d'alguns espais naturals d'interès. Però un fet que preocupa la CUTE és el traçat del vial que caldrà obrir per construir el parc eòlic. Segons Solà, Urbanisme ha demanat a l'empresa que s'ajuste al traçat de la carretera, que l'edifici de control s'integre al paisatge i que minimitze els moviments de terres.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-11-2009 Pàgina 10

Tortosa inaugura «Turtuxa», un embrió del futur museu


L'exposició reivindica la importància estratègica, mercantil i cultural de la ciutat andalusina

Tortosa va inaugurar ahir l'exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus, que es podrà veure fins al 31 de gener del 2010 a la sala Antoni Garcia de l'antic escorxador. De fet, la mostra és un dels embrions del futur museu de la ciutat que ha de quedar instal·lat al nou complex cultural, i pel qual l'Ajuntament ja ha encarregat el projecte museològic i museogràfic.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar ahir la inauguració de l'exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus per anunciar que ja han encarregat el projecte museològic i museogràfic que ha de vertebrar el complex cultural. De fet, Bel també va remarcar que d'aquí a poques setmanes s'enllestirà la part més important dels treballs d'adequació de l'antic escorxador, on quedarà instal·lat el futur museu. «D'aquí a pocs mesos podrem veure la transformació d'aquest espai, i disposar de més naus per ampliar les zones d'exposició», va afegir-hi. En aquest sentit, l'alcalde va concloure que l'Ajuntament està fent «els esforços necessaris» per poder posar en marxa el museu, i va convidar els ciutadans a visitar l'exposició sobre la Turtuxa musulmana, «perquè siguen conscients del que tenim i del que ja podem visitar». «En realitat, tenim materials de l'època islàmica per poder omplir tres sales com aquesta», havia dit minuts abans un dels comissaris de l'exposició, Albert Curto.



La mostra recull una seixantena de peces d'entre els segles X i XIII, per reivindicar la importància de la Turtuxa medieval des del punt de vista estratègic, mercantil i cultural. De fet, hi ha peces tan importants com la làpida funerària del jaciment del castell de la Suda, cedida pel Parador de Tortosa, i un motlle d'argenter que es va trobar al carrer Major de Remolins l'any 1900 i que ara ha tornat a la ciutat des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). A banda, també s'hi poden veure peces tan interessants com un casc militar anterior al 1148, acabat de restaurar, i que es va trobar el 2003 al jaciment de la catedral; un tinter de marbre i una insòlita nineta –l'art islàmic no representa la figura humana– feta de terracota, que es van trobar el 1990 a la plaça de Sant Jaume. En l'exposició també es recullen altres peces localitzades a l'antic territori de Turtuxa –que fins i tot va arribar a esdevenir una taifa independent–, com ara el segell andalusí del castell de Miravet, trobat el 1998, o el conegut tresor de Masdenverge, cedit pel Museu del Montsià, amb els seus 157 dírhams de plata desenterrats a la finca del Negret cap al 1960. En canvi, en l'exposició no es mostra ni l'estela funerària andalusina que ja es va poder veure en la mostra Fronteres i cruïlles: patrimoni i contemporaneïtat, ni tampoc una arqueta musulmana feta de fusta i ivori, ja que aquesta peça es pot contemplar en l'exposició permanent de la catedral de Tortosa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-11-2009 Pàgina 33

Les VI Jornades Àtic 2a analitzen la internet mòbil amb sessions en tres seus simultànies


La revolució que ha suposat l'accés a internet amb els telèfons mòbils o les xarxes sense fil, i les seues opcions de futur, seran el tema central de les VI Jornades Àtic 2a. Les jornades tindran lloc aquest cap de setmana, els dies 28 i 29 de novembre, en un espai virtual [http://www.atic2.cat/], tot i que les sessions també tindran tres seus físiques i simultànies. En primer lloc, a l'edifici Betània del campus de la URV a Tortosa, però també a la Sala de Graus del campus Tarragona Centre i al Citilab de Cornellà de Llobregat. L'entitat Atictes coordina les jornades, organitzades per Blocaires Ebrencs, Tic Tarragona, Citilab i Eutopia Interactiva, amb la col·laboració de la URV, l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat.


Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-11-2009 Pàgina 10

Programa VI Jornades Àtic 2a:
-28 de novembre
-29 de novembre

26 de novembre del 2009

Tortosa concentra la inversió del 2010 a encarrilar les obres del nucli antic


L'empresa Gumtsa aprova un pressupost de 18 milions, en el primer any de pròrroga del pla integral.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el pressupost de l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) pel 2010, en què l'Ajuntament ha previst centrar la seua inversió en les obres del pla integral del nucli antic (Pincat). Bel va recordar que serà el primer any de pròrroga del pla finançat amb la llei de barris, però que l'actuació de Gumtsa permetrà «fer una estirada final» i encarrilar la major part dels projectes pendents. De fet, les obres del Pincat concentraran més de 7,6 milions dels 18 milions d'euros que tindrà el pressupost de Gumtsa, que el 2010 també acabarà la urbanització dels portals Centre i Nord.

«La reducció dels ingressos que hem previst pel pressupost del 2010 es traduirà en una forta reducció de la despesa, però l'Ajuntament intentarà mantenir el seu esforç inversor», va afirmar ahir l'alcalde. Ferran Bel va remarcar que el consistori aprovarà el nou pressupost d'aquí a uns 10 dies, i que les societats municipals EMSP, Tortosasport i Gumsta també han tancat ja els comptes pel 2010. En el cas de l'empresa municipal de gestió urbanística, el pressupost serà de 18 milions d'euros, i el gruix de les inversions serà per encarrilar les obres del Pincat, en el que serà el primer any de pròrroga del pla de la llei de barris.

La regidora d'Urbanisme i també presidenta de la Gumtsa, Meritxell Roigé, va detallar que es finalitzaran obres que ja es troben en execució, com ara la millora dels carrers Bisbe Aznar i Oliver. En la mateixa línia, també haurien d'enllestir-se les obres de la plaça Nova de Santa Clara, un projecte amb un pressupost de 352.000 euros, i els treballs previs del qual ja han començat. Així, ja s'estan enderrocant les sis cases que deixaran pas a la plaça, just al darrere del nou edifici de les delegacions del govern. L'altre projecte del Pincat que també s'acabarà durant el 2010 és la rehabilitació de l'edifici Montcada 27, als baixos del qual s'instal·laran els nous estudis de Ràdio Tortosa.

Quant a les obres noves al nucli històric, començaran la urbanització del carrer del Vall (1,2 milions); la primera fase de la renovació del barri del Castell (1,4 milions); el casal de veïns de Santa Clara i la nova plaça de Sant Tomàs (727.000 euros); la reforma del centre obert Sant Francesc (1,2 milions) i la urbanització del seu carrer (10.530 euros), i el centre d'interpretació de la Setmana Santa, a l'antiga església de Sant Antoni (835.000 euros). A més, començaran les obres del carrer Replà (41.448 euros) i la reforma de la plaça de Sant Joan (341.000 euros), que l'Ajuntament voldria poder eixamplar.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 9

Tortosa donarà l'últim impuls a l'antic mercat de Ferreries i a les obres dels portals Centre i Nord


Al marge de les obres de millora del nucli històric, Gumtsa també destinarà una partida important, de més de 3,1 milions d'euros, a la urbanització dels portals Centre i Nord. Els treballs a la nova pastilla de terrenys per implantar empreses i comerços, entre l'autovia de l'Aldea i el canal de l'Esquerra, ja han concentrat la inversió de Gumtsa durant el 2009, fins al punt que ja s'han certificat el 60% de les obres. A banda, durant el proper exercici també es finalitzarà la rehabilitació de l'antic mercat de Ferreries, amb la urbanització de la plaça Mestre Monclús. A més, es faran les obres a l'edifici de l'ajuntament, que costaran un milió d'euros, i el punt d'informació dels Jardins del Príncep (68.796 euros), la zona esportiva dels Reguers (59.670 euros) i la urbanització de la plaça Santa Coloma (56.166 euros). Finalment, també hi ha 5,7 milions per al pàrquing i la plaça de Mossèn Sol.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 9

Amics dels Castells critica la lentitud de 18 projectes al nucli antic de Tortosa


La presentació del pressupost de Gumtsa va coincidir ahir amb una convocatòria dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. Així, l'entitat va criticar que l'Ajuntament no haja tornat a reunir la comissió de seguiment del Pincat des de l'abril, quan va aprovar-se la pròrroga de dos anys. A més, el president dels Amics dels Castells, Jordi Jordan, va dir que estan preocupats pel retard «considerable» d'algunes obres, que segons la previsió del Pincat i del pla d'acció municipal ja haurien d'estar acabades. Segons Jordan, són 13 obres del 2008 i cinc més del 2009, com ara els carrers Bisbe Aznar, Ciutat, del Vall, Garrofer, Progrés, Ros de Medrano i Méndez Núñez, i les places de Santa Clara, Mossèn Sol i Montserrat (Farols). Amics dels Castells també va denunciar el retard del nou edifici judicial que ha de fer la Generalitat al carrer de la Mercè, i el «forat de la vergonya» que hi ha actualment. De fet, Jordan va reiterar que Tortosa hauria de senyalitzar i tapar amb uns lones informatives les obres del nucli històric.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 9

Crida per salvar el tresor de la catedral i recuperar el patrimoni cultural de Tortosa


Amics dels Castells insta les administracions i el Bisbat a potenciar l'exposició permanent perquè esdevinga un museu.

«Si l'exposició permanent de la catedral ha de tancar serà un fracàs col·lectiu», va afirmar ahir el president dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. Jordi Jordan va remarcar que les quaranta mil visites rebudes l'any passat demostren «l'èxit» de l'exposició del tresor de la catedral com a equipament cultural i producte turístic. L'entitat no entén que l'exposició estiga travessant dificultats econòmiques, i va demanar més implicació al Bisbat i a les administracions públiques perquè esdevinga un museu episcopal. A banda, Amics dels Castells reclama que Tortosa destine bona part del nou fons estatal d'inversió local (FEIL) a recuperar elements del patrimoni com ara la muralla medieval del Rastre, el portal del Romeu i l'edifici de l'antic balneari de Porcar.

El president dels Amics dels Castells i del Nucli Antic va comparèixer ahir per fer un toc d'alerta sobre la situació del tresor de la catedral de Tortosa. Tot i que va obrir al públic fa dos anys, l'exposició podria haver de tancar a causa de les dificultats econòmiques. Els ingressos per les entrades, unes 38.700 durant el 2008, no són suficients per garantir la continuïtat de l'equipament, amb un deute anual d'uns 24.000 euros. Així, Jordi Jordan va valorar molt positivament l'èxit de públic de l'equipament, ja que s'ha demostrat que l'aprofitament del patrimoni de la ciutat és un revulsiu cultural i econòmic. «La catedral ja és el primer equipament cultural de la ciutat, i també un producte turístic per poder vendre'ns a l'exterior», va afirmar.

Però Jordan no va estalviar «l'autocrítica com a societat», pel fet que el museu diocesà no acabe de ser una realitat, així com per la falta de promoció turística. Fins ara, l'exposició permanent té una escassa presència a internet, i no està gens senyalitzada als carrers de Tortosa. A més, el president d'Amics dels Castells va denunciar que ni hi ha divulgació, ni es fan activitats paral·leles per dinamitzar l'exposició i donar-la a conèixer. De fet, va avançar que l'entitat té previst fer una reunió amb el capítol catedralici, per assessorar-los en totes aquestes matèries. Però, sobretot, Jordan va reclamar més implicació econòmica de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat. «És un projecte de país, ja que uneix territoris de Catalunya i del País Valencià», va recordar. Jordan també va reclamar que la catedral de Tortosa es mereixeria tenir un museu, i no només una exposició permanent. «No només hem d'evitar que tanque, sinó que hauríem de fer un pas endavant», va cloure.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 35

Bona nota per a l'exposició «Turtuxa», la Casa dels Gegants i les obres al castell de la Suda


L'exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus, que l'Ajuntament tortosí inaugura aquest vespre a la sala Antoni Garcia de l'antic escorxador, va merèixer ahir els elogis dels Amics dels Castells i del Nucli Antic. El seu president, Jordi Jordan, va felicitar el consistori per haver produït una mostra sobre una de les etapes més desconegudes de la història de la ciutat. A més, també va posar bona nota al projecte de la Casa dels Gegants, amb què l'Ajuntament ha previst rehabilitar la llotja medieval i traslladar al parc els gegants, les cuques feres i la resta del seguici popular de Tortosa. Finalment, Jordan va expressar la satisfacció d'Amics dels Castells per les obres anunciades al castell de la Suda, a càrrec de Paradores. «Si una altra empresa hagués anunciat una inversió de 10 milions d'euros a Tortosa, tothom saltaria d'alegria; però com que són unes obres al Parador, al castell, sembla que això no tinga importància», va lamentar. Jordan també va aprofitar per reclamar el pla director de les muralles.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 35

Foto: Prontohotel.com

Amics dels Castells reclama el nou FEIL de Tortosa per a cinc projectes culturals i de patrimoni


 Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va reclamar ahir que una bona part dels 3,8 milions d'euros que rebrà l'Ajuntament del nou fons estatal d'inversió local (FEIL) siguen per avançar en la recuperació del patrimoni històric i cultural. El president de l'entitat, Jordi Jordan, va detallar les cinc propostes d'Amics dels Castells, tot començant per la restauració del fortí del Bonete i del Baluard de la Victòria, així com de la muralla medieval del Rastre, que ha quedat fora de la reforma de la plaça Mossèn Sol. Tot seguit, també proposa l'aprofitament del recinte de les Avançades de Sant Joan amb la construcció d'un gran centre d'interpretació sobre la història de la Corona d'Aragó, que aposte per l'ús de les noves tecnologies. A més, també reclama la il·luminació exterior d'edificis històrics com ara el Palau Episcopal, el convent de Santa Clara i l'antic escorxador, així com la restauració del Portal del Romeu. Finalment, l'entitat suggereix la rehabilitació de l'edifici del balneari de Porcar.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-11-2009 Pàgina 35

25 de novembre del 2009

La parròquia de Ferreries enderroca i reconstrueix les escales en menys de dues setmanes


Les escales de la catedral de Tortosa van ensorrar-se durant un aiguat fa més de set anys, el 8 de maig del 2002. Les últimes notícies per reconstruir l'accés a la façana principal de la catedral es remunten al maig d'enguany, quan la Generalitat i l'Ajuntament van acordar, en el marc d'una comissió de Patrimoni, habilitar unes noves escales que més endavant podran integrar-se al projecte de la nova plaça. En aquest sentit, els retards en l'expropiació de les cases de davant de la catedral han propiciat que s'haja adaptat una solució «provisional i compatible», que anys enrera s'havia desestimat. Tots aquests problemes i ajornaments amb les escales de la catedral contrasten amb la rapidesa amb què la parròquia del Roser, al barri de Ferreries, no només ha enderrocat, sinó que ha reconstruït les escales de la façana principal incorporant-hi una rampa de minusvàlids, per facilitar l'accés a les persones amb la mobilitat reduïda. Les obres van començar cap al divendres 13 de novembre i avui ja tenien aquest aspecte. Podeu veure una seqüència dels treballs en la següent fotogaleria...



El trasllat de la planta d'Olis Faiges al polígon Catalunya Sud propiciarà una operació urbanística a Ferreries


El trasllat de la planta d'Olis Faiges al polígon Catalunya Sud implicarà la transformació urbanística d'una superfície de 22.543 metres quadrats al nord del barri de Ferreries. De fet, és un sector que el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) ja delimitava com a pla parcial de la Fàbrica de Faiges, però que després d'un recurs de la societat Ideal ha esdevingut un pla de millora urbana. El 10% dels terrenys seran per urbanitzar els carrers, i un mínim del 50% de la superfície serà d'ús públic, segons un edicte de la Generalitat publicat el 2 d'abril. El 35% dels habitatges que es construeixin hauran de tenir algun tipus de protecció. De fet, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar ahir que estan negociant amb el grup oleícola, però també amb la Generalitat, un conveni que facilite el desmantellament de la fàbrica actual i el desenvolupament urbanístic del sector. De fet, el grup Faiges ja té una constructora pròpia, Dertusa SL, que podria assumir l'operació. Segons Bel, el conveni podria solucionar el desacord de l'empresa amb el POUM i permetre més edificacions en altres terrenys.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-11-2009 Pàgina 9

+Més informació a El Punt:
-Olis Faiges reclama ajuts del govern per traslladar-se al polígon Catalunya Sud

Foto: Street View de Google Maps

Tortosa reordena els serveis de l'Ajuntament per les obres a l'edifici consistorial


L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar ahir, durant la junta de portaveus, l'inici de les obres de reforma i millora de l'accessibilitat de l'edifici de l'Ajuntament. Segons Bel, els treballs han de començar l'1 de desembre, amb un termini d'execució de cinc mesos, i obligaran el consistori a reordenar els serveis municipals i els diferents espais de l'edifici. Així, la majoria dels regidors del govern hauran de canviar o compartir el despatx, però la mesura també afectarà els grups de l'oposició. De fet, el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, i el portaveu del PP, Antonio Faura, hauran de compartir el mateix despatx. A més, caldrà desmantellar l'àrea d'Urbanisme de la tercera planta, i també es modificarà el servei d'atenció als ciutadans. Les obres tenen un pressupost de més d'un milió d'euros, i també es preveu la instal·lació d'un ascensor i d'una estació elèctrica transformadora, així com la nova climatització de l'edifici.

Front institucional pel cabal ecològic. En canvi, la junta de portaveus no va tractar la sol·licitud de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè Tortosa lidere un front institucional, per reclamar al govern de l'Estat que incloga un cabal mediambiental al nou pla hidrològic. Bel va explicar que, tenint en compte que ahir no hi eren tots els portaveus titulars –faltava el socialista Joan Sabaté–, era millor convocar una altra junta de portaveus per dilluns, només per debatre aquesta qüestió. A banda, l'alcalde també va comunicar a la resta de grups que avançaran uns dies l'aprovació del pressupost del 2010 (l'Ajuntament no farà el pont de la Constitució i els regidors hauran d'aprovar el pressupost el 7 de desembre), per evitar una pròrroga de l'actual. El ple de l'Ajuntament tortosí ja va aprovar ahir, en sessió extraordinària, el compte general de la corporació de l'exercici del 2008, abans de trametre la documentació definitiva a la Sindicatura de Comptes.

Liquidació de les festes de la Cinta 2009. D'altra banda, l'Ajuntament també va fer pública la liquidació del pressupost de les festes de la Cinta d'enguany, amb una reducció de la despesa del 25%. Així, segons el govern municipal, les festes del 2009 van costar 306.337 euros, mentre que l'any passat la Cinta va suposar una despesa de 408.188 euros. Amb tot, les xifres facilitades no van acabar de convèncer el PSC, que va advertir que el govern de CiU i ERC no ha inclòs ni el cost ni la recaptació del concert del grup Manel (que va ser l'únic concert de pagament a les festes de la Cinta) en la liquidació del pressupost.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-11-2009 Pàgina 8

El Delta tanca la pitjor campanya contra els mosquits dels últims anys


L'increment dels tractaments del Code només ha servit per mitigar la incidència dels insectes.

Les poblacions del Delta acaben de tancar una de les temporades més dolentes dels últims anys en la lluita contra els mosquits. Tot i l'esforç del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), amb un 43% de més tractaments a les zones naturals, els resultats obtinguts no han estat satisfactoris. Les causes principals han estat les grans davallades de la pressió atmosfèrica –que fa pujar el nivell del mar i provoca la inundació de les zones humides– i la ineficàcia de l'únic producte larvicida autoritzat per Europa, que també podria acabar prohibint els tractaments aeris, que ara són el 99% dels que es fan al Delta.

El president del Code, Antoni Montagut, va afirmar ahir que l'última campanya en la lluita contra els mosquits del Delta ha estat «molt complexa». De fet, va afegir que, «tot i el gran esforç tècnic i humà», els resultats no han estat gens satisfactoris. En aquest sentit, Montagut va advertir de les dificultats derivades de l'aplicació de la directiva comunitària 98/8, ja que pràcticament ha suposat la desaparició dels productes utilitzats com a larvicides en els arrossars. De fet, la tècnica Montserrat Macià va precisar que actualment la Unió Europea només permet la utilització d'una matèria activa com a possible larvicida, l'etofenprox. «Després de dos anys d'experiència, podem dir que els estàndards d'eficàcia del producte no han estat els desitjables, i estem molt preocupats», va reconèixer el director dels serveis generals del Code, Raül Escosa.

La falta d'un producte efectiu en el control dels mosquits dels arrossars ha provocat un increment de les queixes per picades a les poblacions del Delta. Però el fet que només hi haja un únic producte autoritzat per Brussel·les ha encarit el preu dels tractaments, fins al punt que enguany els costos s'han apujat un 83%, ja que «s'han quedat sols al mercat». El director del Code va remarcar que els diferents organismes catalans i estatals que controlen els mosquits fa mesos que es coordinen per aconseguir l'autorització d'altres productes antilarvaris, efectius però encara no permesos en els tractaments que afecten l'arròs. «Tant de bo que autoritzen més d'una matèria activa contra les larves dels mosquits, ja que així tindrem més d'una eina», va afegir. «Estem gestionant diners públics i voldríem fer-ne un ús eficient», va remarcar Escosa. El Code destina uns 900.000 euros a la lluita contra els mosquits, tot i que té un pressupost d'1,5 milions d'euros anuals. L'organisme també voldria que Brussel·les fes una excepció amb la possible prohibició dels tractaments aeris, ja que els tractaments terrestres al Delta serien inviables.

Els números d'un any dolent

Entre els mesos de març i octubre, el Code ha vigilat fins a tres cops cada setmana els 830 focus larvaris detectats enguany a les zones naturals del Delta. En aquestes zones, s'han fet 665 tractaments en un total de 2.434 hectàrees, utilitzant el producte biològic BTI. Respecte de l'any anterior, això suposa un increment del 43% en els tractaments, i d'un 50% en el nombre d'hectàrees tractades. El 99% dels tractaments han estat aeris, ja que l'ús d'avionetes és clau per al control antilarvari dels mosquits. En el cas dels tractaments als arrossars, s'han fet un total de 53,23 hores de vol, durant dos dies, i s'han tractat unes 7.317 hectàrees. A les zones urbanes, s'ha intensificat la vigilància dels sistemes de reg, dels arrossers propers a les poblacions i dels solars o camps erms inundats periòdicament, que són 38 només al municipi de Deltebre.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-11-2009 Pàgina 8

La Casa de l'Aigua fa la festa de cloenda del projecte d'estalvi d'aigua a La Nau del parc de Tortosa

El recinte de La Nau del parc municipal Teodor González serà aquesta tarda [a partir de les 16.00 hores i fins a les vuit del vespre] l'escenari de la festa de cloenda del projecte d'estalvi d'aigua al municipi de Tortosa, que ha coordinat la Casa de l'Aigua. En la festa hi haurà música, activitats infantils [jocs tradicionals com les birles, taller de maquillatge, contes, gimcames, dibuixos...], exposicions sobre el cicle de l'aigua i de mecanismes estalviadors, i projeccions de documentals. A més, hi haurà una xocolatada i també es regalaran samarretes del projecte d'estalvi d'aigua i mecanismes estalviadors per a la dutxa, fins a esgotament d'existències.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-11-2009 Pàgina 8


+Més informació:
-Lo Blog de la Casa de l'Aigua

24 de novembre del 2009

[Microcosmos] El carril addicional de l'avinguda de la Generalitat passa inadvertit per a molts conductors


La Policia Local de Tortosa ha habilitat aquesta setmana un carril addicional a l'avinguda de la Generalitat de Tortosa, en la cruïlla amb el carrer Ronda de Reus, per facilitar el canvi de direcció cap al nord de l'Eixample, la zona de l'estació de ferrocarrils i el raval de Sant Llàtzer. Les obres de la renovació de l'enllumenat públic a l'avinguda de la Generalitat han deixat inhàbil el carril de la dreta en direcció al Temple, però l'Ajuntament ha preferit anul·lar un dels carrils en direcció al centre, i delimitar amb cons una part del carril, que ha passat a tenir el sentit contrari a l'habitual. Però tot i la correcta senyalització, aquests canvis en el trànsit han passat inadvertits per a molts conductors. En aquesta imatge podem veure dos vehicles que no han fet cas de les indicacions, i que per girar cap a l'esquerra han seguit la ruta de sempre. Evidentment, fins que no han passat tot els cotxes que venien de cara, no han pogut fer la pirula del canvi de direcció.

Tortosa diu adéu al projecte de fer un parc temàtic de l'Ebre, per falta d'inversors


Fins i  tot en època de bonança econòmica, durant l'últim boom de la construcció, molts van dubtar de la seua viabilitat. Però ara, amb la crisi actual i la falta d'inversiors, el projecte de construir un parc lúdic a Tortosa, al voltant del riu Ebre, s'ha acabat d'estroncar definitivament. En aquest sentit, recordem perfectament la roda de premsa en què el regidor de Promoció Econòmica i de la Festa del Renaixement en aquella època, Ramon Cardús, va presentar per primera vegada el projecte del parc temàtic del Renaixement, que havia de fer-se al nord de Remolins i aprofitant la recuperació del castell de Tenasses. Després, Cardús va deixar la vida política i va continuar el seu projecte, ja reconvertit en un parc temàtic sobre l'Ebre, a través de la societat Promotora del Parc del Renaixement de Tortosa, encarregada de buscar inversors per fer realitat la iniciativa. Segons publica el diari econòmic Expansión, aquesta societat està en procés de liquidació.

La companyia està participada per la constructora castellonenca Lubasa, amb un 22,7%, i per diversos socis locals. El conseller delegat de la promotora i principal impulsor és l'exregidor de Promoció Econòmica. Per la seua banda, el liquidador de la societat, l'advocat Joaquim Homedes, ha confirmat a Expansión que el final de l'empresa obeeix a "la impossibilitat de trobar inversors ia la situació econòmica actual". Inicialment, el parc de Tortosa incloïa un port fluvial, tres hotels i un camp de golf, amb una inversió de 54 milions d'euros. El Parc de l'Ebre preveia l'ocupació de 235.000 metres quadrats, dividits en tres espais: un port fluvial amb embarcacions per a realitzar excursions, un camp de pitch & putt de 18 forats, una àrea aqualúdica, i un resort amb tres hotels a 180 habitacions en total i una categoria de tres a quatre estrelles. Els promotors confiaven en rebre 350.000 visites l'any i ser rendibles en una dècada. Però el 2003, el grup va redefinir el projecte, davant les dificultats per obtenir recursos, i va renunciar al camp de golf i dos dels tres hotels, el que hauria rebaixat la inversió a 27 milions. Els socis de Lubasa en l'aventura fallida van ser les empreses Màquines Recreatives Royes, Voraoil, Rustella i Explotacions Guadalope.

+Més informació:
-La falta de inversores trunca el parque lúdico del Ebro en Tortosa (Expansión)

Tortosa millora la seguretat dels vianants en les obres del carrer Llarg de Sant Vicent


Tortosa ha millorat la seguretat dels vianants en el marc de les obres que s'estan fent al carrer Llarg de Sant Vicent, i més concretament a la cruïlla amb l'avinguda Colom. En els últims dies, només havien senyalitzat que la vorera dreta del pont de l'Estat, sortint des del centre en direcció al barri de Ferreries, estava tallada per les obres, tot i que en realitat es permetia l'accés als vianants. La gent continuava passant i en el moment de travessar el carrer Llarg de Sant Vicent, just davant de la farmàcia Gamundi, es produïen situacions d'un cert perill, ja que els vianants havien de baixar a la calçada, i alguns conductors havien de fer mans i mànigues per no atropellar-los. Potser un dels problemes és que la senyalització era clarament insuficient, ja que a la rampa d'accés havien aprofitat un senyal d'aparcament (que va caure al febrer, quan un conductor va trencar la tanca del pont) per improvisar un missatge d'avís, imprès en un full de paper. A més, no s'havia tancat la vorera dreta del pont, i no s'havia habilitat un pas protegit per als vianants. Però dilluns al vespre, la Policia Local va desplegar alguns agents per regular el trànsit de vehicles i de vianants en aquesta zona, i aquest matí ja hi havia unes tanques per protegir la circulació de la gent, així com uns cons que delimitaven els carrils i advertien els conductors de la presència de les obres. En aquest sentit, podeu veure una seqüència dels fets en la següent fotogaleria...


Una empresa de Tortosa patenta el primer pas de vianants intel·ligent


La cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb el carrer Vergés Paulí, al barri tortosí del Temple, té el primer pas de vianants intel·ligent que ha patentat l'empresa local Sistema Sdav. El nou sistema de detecció automàtica de vianants té uns pilons situats a les voreres, que amb uns sensors detecten el moment en què un vianant comença a travessar el carrer. Al mateix temps, s'activen uns senyals lluminosos incrustats a l'asfalt, que reforcen la senyalització i adverteixen els conductors de la presència dels vianants a la via.

De fet, la principal diferència amb altres passos de vianants lluminosos és que el model de l'empresa Sistema Sdav només s'activa quan travessen els vianants. A més, està pensat especialment per resoldre situacions de poca visibilitat, a causa de vehicles estacionats a prop del pas de vianants o per condicions meteorològiques adverses. La idea va sorgir d'un agent de la policia local, Carles Bertomeu, fruit de la seua experiència professional i d'haver assistit a molts accidents per atropellament. Així, Bertomeu i els altres dos impulsors del projecte van presentar ahir la seua iniciativa empresarial al costat de l'alcalde de Tortosa. Ferran Bel va destacar que es tracta d'un sistema innovador, que surt de la plantilla de la policia local, i que ajudarà a millorar la seguretat viària de Tortosa i d'altres ciutats catalanes i de l'Estat. De fet, el pas de vianant presentat ahir a Tortosa servirà per avaluar el projecte, que segons els seus creadors ja ha interessat altres ajuntaments del país. En aquest sentit, l'Ajuntament tortosí encara no ha fet una previsió de quants passos de vianants intel·ligents podria arribar a implantar, si bé ha advertit de la seua necessitat per garantir la seguretat dels vianants.

Segons la policia local, enguany a Tortosa hi ha hagut 16 atropellaments als carrers, dos dels quals han estat greus. La xifra és força semblant a la dels 24 atropellaments que van haver-hi a la ciutat durant el 2008, però sensiblement inferior als 30 atropellaments del 2007. Amb tot, la policia local de Tortosa no té comptabilitzats quants d'aquests atropellaments van tenir lloc en els passos zebrats, i quants es van registrar en punts on els vianants van travessar el carrer per llocs no autoritzats. A banda, l'empresa va preferir no concretar el cost del pas de vianant intel·ligent, si bé va afirmar que oscil·la entre el que costa una regulació amb semàfors i el que val la instal·lació d'elevacions a l'asfalt. En qualsevol cas, els impulsors del projecte van assenyalar que la intenció és fabricar aquest sistema a Tortosa i per tant crear nous llocs de treball, si el nou sistema de detecció de vianants té l'acceptació que esperen i finalment s'implanta en altres poblacions.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-11-2009 Pàgina 9

El nou pla hidrològic de l'Ebre evita fixar un cabal mediambiental entre Tortosa i el Delta


L'esborrany del pla hidrològic de la conca de l'Ebre no té en compte la necessitat de fixar un cabal mediambiental en el tram final del riu, entre Tortosa i la desembocadura. Així, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va presentar ahir el document per alertar que el «repartiment polític» de l'aigua ja ha estat pactat, i va advertir que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) els va assegurar que no té previst dictaminar cap cabal ecològic. «No tenen en compte la situació del Delta, però al mapa de la conca que enviaran a Brussel·les sí que consideren que el tram entre Tortosa i el Delta tindrà un bon estat ecològic, l'any 2015», va afirmar el portaveu Manolo Tomàs. La revisió del pla hidrològic de l'Ebre ha d'estar aprovat inicialment al desembre perquè puga tramitar-se i entrar en vigor el segon semestre del 2010, com obliga la directiva europea de l'Aigua.

A més, Tomàs va denunciar que els encarregats de fixar el règim hídric seran el Consejo Nacional del Agua, «una enganyifa», i el comitè d'autoritats competents, que consumarà «la corrupció, el repartiment i la liquidació de l'Ebre entre nou comunitats autònomes». El portaveu va afirmar que la PDE no respectarà ni la presidència espanyola de la Unió Europea ni el clima preelectoral a Catalunya, i que ja preparen una mobilització important. «L'única mesura correctora al nou pla de conca és la gent de l'Ebre», va dir.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-11-2009 Pàgina 8

ERC reclama el retorn de Móra la Nova al consorci intercomarcal de residus


El grup municipal d'Esquerra a Móra la Nova ha reclamat a l'equip de govern de Joan Manel Sabanza (CiU) la convocatòria d'un ple extraordinari, amb un únic punt en l'ordre del dia, per forçar el retorn de l'Ajuntament al consorci de gestió de residus de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. En aquest sentit, ERC considera que és necessari tornar a presentar una moció que ja va ser desestimada el 22 de desembre del 2007 amb els sis vots de CiU, ja que Móra la Nova és ara l'únic municipi de les tres comarques que no és membre del consorci de residus. Segons ha advertit el portaveu d'ERC, Jesús Àlvarez, a través d'un comunicat, la recollida selectiva de la fracció orgànica és una de les assignatures pendents de Móra la Nova, i a partir del 2 de gener del 2010 serà obligatòria. «El consorci té els mitjans humans i materials, a més d'una experiència avalada pels últims informes de l'Agència de Residus de Catalunya, que diuen que la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat són les que millor gestionen els residus», hi afegeix. El 2005, Móra la Nova i nou ajuntaments de la Terra Alta governats per CiU van abandonar l'ens intercomarcal, però poc després aquests van tornar al consorci.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-11-2009 Pàgina 9

Foto: Alego

23 de novembre del 2009

Contenidors a vessar al centre de Tortosa


Al centre de Tortosa hi havia avui dilluns un parell de contenidors plens a vessar de bosses d'escombreries, que desprenien una olor molt desagradable. Els contenidors estan a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb el carrer d'Arturo Anguera, aparentment impracticables a causa de les obres que s'estan fent per renovar l'enllumenat públic de l'avinguda. El que passa és que si els camions de la recollida de la brossa no han pogut accedir-hi per buidar-los en les últimes hores, hauria estat bé establir algun sistema alternatiu, per evitar que els contenidors estiguessen avui amb aquest aspecte. Potser informant els veïns i canviant els contenidors temporalment de lloc, mentre duren les obres, Tortosa hauria evitat aquesta situació tan trista i gens exemplificadora.

El govern de l'Estat anima els tortosins a passar-se a la TDT per poder veure la tele


El govern de l'Estat ha instal·lat a la plaça del Carrilet de Tortosa un punt informatiu sobre l'apagada analògica i l'arribada de la TDT. En català i en castellà, ens diuen que "només amb la TDT veurem la tele", perquè "la tele de sempre s'acaba al nostre municipi". A banda d'aquest punt d'informació mòbil, la Subdelegació del Govern a Tarragona ha previst el lliurament d'equips receptors de TDT adaptats a les necessitats de les persones dependents, els majors de 80 anys que viuen sols i els discapacitats visuals i auditius, que són els col·lectius amb més risc d'exclusió del procés. Però en aquest punt d'informació, costejat amb fons del Plan E i del programa Avanza 2, hi ha tres hostesses per explicar que amb el canvi d'any les Terres de l'Ebre deixaran de veure la televisió analògica, i que caldrà adaptar les antenes i renovar els equips (bé amb aparells amb la TDT integrada o amb un sintonitzador extern) per continuar mirant la televisió.

En concret, l'apagada analògica ja no es farà el 31 de desembre de 2009, com s'havia dit, sinó que tindrà lloc el 12 de gener de 2010. Això s'ha fet així per sincronitzar l'encesa digital amb els territoris limítrofs, ja que l'apagada dels repetidors de Caro afecten les emissions dels canals que es veuen a l'Aragó. De fet, algunes informacions apunten que a les Terres de l'Ebre també podrem rebre Aragón TV, tot coincidint amb l'apagada del repetidor analògic del Mont Caro després de Reis. A banda, el 86% de les cases del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre ja reben el senyal de TDT, tot i que a la zona de Tortosa alguns particulars i algunes comunitats de veïns han hagut de reajustar les antenes, ja adaptades, pels canvis introduïts en la polaritat amb què s'emeten els canals. Com ja us vam comentar, a casa també hem hagut de tornar a avisar al tècnic, perquè des de l'agost alguns canals havien perdut potència de senyal o directament s'havien deixat de rebre. Però ara la TDT ja va bé.

El moment de retirar el monòlit de Pius XII


Les obres de millora del carrer Llarg de Sant Vicent, al barri de Ferreries, avancen aquests dies a un ritme frenètic, fins al punt que en poques hores han deixat gairebé intransitable la plaça de Pius XII. El projecte de reforma del Llarg de Sant Vicent preveu la reurbanització i ampliació de la plaça, però també la conservació del monòlit en homenatge a Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, el papa número 260 des del 2 de març del 1939 fins al 9 d'octubre de 1958, data de la seua mort. Segons el projecte, però, el monòlit en record de Pius XII no ha de quedar al mig de la nova plaça, on hauria de ser substituït per una zona de jocs infantils, sinó en un dels laterals. L'altre dia, mentre érem en una coneguda ferreteria de l'avinguda de la Generalitat, vam escoltar que una veïna de Ferreries va amenaçar d'enderrocar el monument a Pius XII d'un cop de roca. La dona, que fa poc que ha vingut a viure a Tortosa, es preguntava indignada com era possible que un municipi català tingués encara un monument franquista al mig del riu, i un monòlit dedicat a Pius XII al mig d'una plaça. "Tortosa és diferent", va ser l'únic que li vam poder respondre.

21 de novembre del 2009

L'alt cost del servei fa perillar la recollida selectiva dels residus a la Ribera d'Ebre


La comarca que més recicla reclama la renovació del conveni amb l'empresa del macroabocador.

La Ribera d'Ebre és la comarca de Catalunya que separa més els residus per al reciclatge, amb un índex de recollida selectiva del 53,2% durant el 2008, segons les últimes dades de Medi Ambient. Però aquests bons registres, que també són força positius a la Terra Alta (36,7%) i al Priorat (44,2%), serà complicat que es puguen repetir si el consorci intercomarcal que gestiona la brossa no pot renovar el conveni amb l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l'empresa del macroabocador de Tivissa, una instal·lació que torna a estar envoltada polèmica, ara per la difusió d'un vídeo sobre possibles abocaments incontrolats.

«Després de superar la polèmica per la posada en funcionament del macroabocador de Tivissa, ho hem volgut fer el millor possible», va afirmar el president del Consorci per a la Gestió de Residus de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, Bernat Pellissa. «El consorci ha fet bé la seua feina, i és per això que les nostres comarques han assolit els millors registres», va dir. «Ja ens hem adreçat a l'ARC perquè ens ajude a renovar el conveni amb l'empresa de l'abocador, ja que la recollida selectiva té uns costos molt elevats», va afegir-hi. El conveni signat el 2007 amb l'empresa de l'abocador, Gestió i Recuperació de Terrenys SL, implicava que el consorci ingressava 180.000 euros si les tres comarques assolien una sèrie d'objectius en la implantació de la recollida selectiva. «Però ara el conveni s'acaba, i estem en procés de renegociació amb l'empresa i amb l'ARC per intentar renovar-lo», va concloure.

La Ribera d'Ebre va liderar el rànquing del 2008 en la separació dels residus, amb un índex de recollida selectiva del 53,2%, molt superior a la mitjana catalana (34,4%). A més, les Terres de l'Ebre i el Priorat van ser les comarques que menys residus van generar, uns 1,45 quilos per habitant i dia, per sota dels 1,59 quilos per habitant i dia de la resta de comarques catalanes. A l'Ebre i al Priorat es van recollir selectivament més de 40.200 tones de residus, mentre que el 2007 havien estat poc menys de 34.500 tones. De fet, la recollida selectiva de la matèria orgànica, tant al Montsià com al Priorat i la Ribera d'Ebre, també va superar la mitjana catalana. Així, totes les comarques del territori, excepte el Baix Ebre, van superar la mitjana catalana en la recollida selectiva del vidre, dels envasos i del paper i cartró. De fet, l'única comarca de l'Ebre que no va assolir la mitjana catalana va ser el Baix Ebre (26,3%), ja que el Montsià va aconseguir un índex del 45,6%.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-11-2009 Pàgina 10

Les dues cares del dipòsit de Tivissa, en un vídeo denúncia del PSC-Imnova de Móra la Nova


El president del consorci intercomarcal de residus va preferir no pronunciar-se sobre el vídeo que el grup Independents de Móra la Nova (PSC-Imnova) va penjar fa uns dies a You Tube. En el vídeo es mostren les dues cares del macroabocador de Tivissa, amb imatges d'arxiu de la televisió local de Móra la Nova contraposades amb l'arribada d'uns camions i el possible abocament incontrolat dels residus, sense haver fet la separació, la inertització i l'embalatge de la brossa per evitar filtracions al subsòl. Bernat Pellissa va afirmar que havia pogut veure el vídeo, però que el seguiment de la gestió que es fa de l'abocador de Tivissa correspon a l'ARC. «L'Agència de Residus és qui té controlades les entrades, i qui regularment fa les inspeccions a l'abocador», va precisar.

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-11-2009 Pàgina 10

Disqus for Marfanta