31 de març del 2010
La Cambra celebra l'acabament de la carretera d'Horta i reclama l'eix de l'Ebre
A la vegada que fem constar la nostra felicitació al Govern de la Generalitat per aquesta nova via, li demanem l’acceleració dels estudis necessaris per executar el desdoblament de la C-12 en tot el seu traçat i, especialment en el tram que transcorre per les Terres de l’Ebre. Si volem ser competitius, hem de tenir les infraestructures adients per afavorir-ho.
El desdoblament de l’Eix de l’Ebre és una de les sis infraestructures prioritàries que el conjunt de les cambres catalanes varen establir i presentar al Departament d’Obres públiques de la Generalitat. Això vol dir que aquest desdoblament es converteix en una infraestructura bàsica i d’interès general no només per la Cambra de Tortosa, sinó per al conjunt de les cambres catalanes. Es tracta d’una actuació prioritària que demanda el desenvolupament socio-econòmic del conjunt de les empreses catalanes, i no només els empresaris de les Terres de l’Ebre.
Afortunadament aquesta prioritat es compartida per la totalitat de tots els forces polítiques, com van tenir ocasió de manifestar públicament en el manifest de Gandesa de l’any passat al subscriure el document en favor de l’opció catalana de la futura A-68 (desdoblament de la N-420), la qual comportava també l’execució del desdoblament de la C-12 i la C-43. Malauradament, l’opció catalana de la A-68 ha estat rebutjada pel Govern de l’Estat. Malgrat això, les raons que es van considerar per apostar per aquell desdoblament encara subsisteixen i és hora ja d’emprendre tot el procés que ens porti a un EIX DE L’EBRE PLENAMENT DESDOBLAT.
Amposta inaugura el passeig del Canal Marítim, que ha costat 823.000 euros
Les obres han consistit en la pavimentació de les dues voreres i l’asfaltat del tram central, amb una longitud lineal de 768 metres.
El passeig que conforma la banda dreta compta amb un carril bici, zona de passeig i dos punts de condicionament físic o cirqüit saludable amb un total d’onze aparells per fer esport. El pressupost total de l’obra ha ascendeix a 823.000 euros i s’ha executat en un termini de 9 mesos.
L’alcalde ha destacat el fet que quan s’acabin de connectar tots els punts de la ciutat amb carril bici, Amposta tindrà entre 5 i 6 quilòmetres dins la trama urbana per fer anar amb bicicleta. Ferré també ha remarcat la importància de l’obra donat que es troba “en un dels indrets més importants” d’Amposta ja que és a tocar del recinte firal i a la vora de la zona esportiva i lúdica.
En aquest sentit, la subdelegada Teresa Pallarés també ha volgut remarcar la importància dels projectes que s’han finançat mitjançant el FEIL a la ciutat d’Amposta i que són representatius de la ciutat ja que apleguen “l’aposta important d’Amposta per l’esport” i també la millora dels carrers. Pallarés ha assegurat que, juntament amb la piscina descoberta, la urbanització del passeig del Canal Marítim és una de les més importants del FEIL a la ciutat d’Amposta.
Cal recordar que mitjançant el Fons Estatal d’Inversió Local, en la mateixa zona de la ciutat també s’ha construït la piscina descoberta i s’estan ultimant els detalls de les obres de cobriment de dues pistes de futbol sala.
[Vídeo] La protesta de la plataforma de la Terra Alta durant la visita del conseller Nadal
La Passió d'Uldecona porta la Creu a Peníscola i augmenta el públic
Clausurades les jornades de la Passió en català, el Patronat ha estrenat el diumenge passat l’obra en castellà. A l’inici de la temporada 2010 la Junta de l’entitat es va alarmar degut a la poca resposta per part del públic. Malgrat tot, les expectatives inicials han canviat. A mesura que les representacions han avançat, el públic i la venda d’entrades s’ha incrementat.
La Junta de “La Passió” està satisfeta davant aquest canvi de tendència quant a nivell de públic, en gran part vinculat a la nova direcció. El jove vallenc Aleix Vallverdú ha estat l’encarregat de conduir les dues versions de l’obra: la catalana de Vidal i Alcover i la castellana de Junyent Quintana. Vallverdú ha innovat l’obra a nivell tècnic i interpretatiu. Pel que fa a la escenografia, li ha donat més dinàmica de manera que alguns buits entre escenes que feien la representació més feixuga han estat eliminats. Pel que correspon a la interpretació, ha traslladat el factor més religiós de l’obra, pel que fa a personatges, cap a un perfil més pròxim al públic i a la vegada més humà.
Objectiu Peníscola
Aquesta temporada, l’entitat d’Ulldecona ha apostat per portar l’obra a un altre municipi amb l’objectiu de donar-la a conèixer com a una de les quatre passions històriques de Catalunya i facilitar l’accés a l’espectacle a un nombre més gran de gent. El municipi interessat en acollir l’espectacle ha estat Peníscola i el dia escollit per a la representació serà el dia 2 d’abril, coincidint amb el dia festiu de Divendres Sant.
Segons ha explicat el president del Patronat, Jeroni Castell, hi ha un nombre considerable d’entrades venudes i les expectatives d’omplir l’auditori són bones. Castell també ha agraït a Peníscola l’interés mostrat en acollir una obra que esdevé un referent territorial tant a nivell turístic com qualitatiu.
Ascó té un rival menys en la cursa de l'MTC, per la renúncia de Torrubia de Sòria
Nadal diu que la carretera d'Horta repara «en part» el deute amb l'Ebre
«Catalunya té un deute amb aquestes terres, que ve de lluny i que probablement mai s'acabarà de saldar del tot», va admetre ahir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, durant la inauguració de la nova carretera d'Horta de Sant Joan a Xerta. Segons Nadal, la finalització de les obres repara en part el deute del país amb les Terres de l'Ebre. Nadal va inaugurar les obres en solitari, ja que a última hora es va suspendre la visita del president José Montilla. Amb tot, el conseller va rebre les protestes dels contraris al parc eòlic d'Horta, i de Salvem lo Canalet, que rebutgen el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) a Tortosa.
«El govern de Catalunya, en nom del poble de Catalunya, li deu, a aquesta part del país, tot allò que no té i ha de tenir», va sentenciar Nadal, just abans d'afegir-hi que la inauguració de la nova carretera d'Horta de Sant Joan a Xerta representa «la voluntat política i el compromís moral d'anar saldant aquest deute». «No sempre ha estat possible, ni hi ha hagut la voluntat de fer-ho», va remarcar Nadal. Així, el conseller va recordar que els alcaldes de la Terra Alta sempre li havien dit que era una actuació «molt urgent» i necessària, tot i que era una inversió milionària, en una zona poc poblada i amb complicacions de tot tipus, ja que la carretera s'endinsa al massís dels Ports. De fet, els alcaldes d'Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Benifallet i Xerta van aprofitar els parlaments –fora del protocol previst– per agrair l'esforç de la Generalitat i per destacar que l'obra millorarà la comunicació del Baix Ebre, la Terra Alta i la comarca del Matarranya.
Horta i Tortosa, a uns 25 minuts
Les obres a la carretera de Xerta a Horta de Sant Joan, amb un pressupost de 41 milions d'euros, han permès eixamplar i suavitzar els revolts a l'itinerari format per la T-330, la T-333 i l'N-230b. El recorregut ha quedat escurçat en uns dos quilòmetres, i els 20,6 quilòmetres actuals permeten anar de Tortosa a Horta en poc més de 25 minuts. De fet, Joaquim Nadal i el director general de Carreteres, Jordi Follia, van destacar que l'obra servirà per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció, així com la mobilitat a les Terres de l'Ebre i la connexió amb el Matarranya. Els treballs van començar l'octubre del 2006 i han hagut de fer-se per fases, tot habilitant desviaments alternatius i havent d'afrontar retards per la pluja, les nevades, el vent i l'incendi de l'estiu passat a Horta de Sant Joan. L'actuació es completarà ara amb una àrea de descans a la cruïlla amb la carretera del Pinell de Brai.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8
Montilla suspèn la visita a la Terra Alta i es perd una foto de reconciliació
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8
El PSC de Tortosa presenta una moció a l'Ajuntament defensant la vegueria
Publicat a ElPunt.cat
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8
Foto i més informació: PSC de Tortosa
Ecologistes en Acció presenten al·legacions al magatzem nuclear d'Ascó
Per la seua banda, també ERC va presentar ahir a Barcelona les seues al·legacions contra l'MTC, en la mateixa línia de les presentades pel govern català: Ascó està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres preses a prop; i també amb risc perquè és en una zona sísmica, i per la proximitat a un complex industrial químic a Flix. Precisament, la plataforma veïnal Volem Viure a Flix i el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre van criticar ahir l'«alarmisme» del govern català, al qual van acusar de no tenir arguments tècnics per oposar-se a l'MTC.
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8
30 de març del 2010
Volem Viure a Flix ridiculitza les al·legacions de la Generalitat a l'MTC
Les al.legacions que ha presentat la Generalitat de Catalunya respecte a la candidatura de l’Ajuntament d’Ascó a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat han fet aflorar una preocupació del govern català sobre la seguretat en què es troba actualment l’embassament de Riba-roja, construït als anys 40. Des de la plataforma veïnal Volem Viure a Flix instem al departament d’Interior a ordenar la imminent evacuació de la població de la totalitat de municipis riberencs del riu Ebre, ja que de donar-se aquest accident en les circumstàncies actuals el desastre seria monumental. No oblidem que aigües avall de l’embasament de Riba-roja es troben els llots tòxics que s’han d’extreure del pantà de Flix i la central nuclear d’Ascó, que guarda avui unes 1.000 tones de residus d’alta activitat.
És per això que demanem:
-Que s’aturin immediatament les obres d’extracció dels llots tòxics de Flix, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Riba-roja.
-Que la Generalitat insti al govern central a clausurar i desmantellar de forma immediata la central nuclear d’Ascó ja que aquesta conté avui en dia unes 1.000 tones de residus d’alta activitat, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Flix.
-Que el departament d’Interior ordeni la immediata evacuació de la població de la Ribera d’Ebre i potser fins i tot dels pobles riberencs del Baix Ebre i del Montsià, ja que una crescuda del riu com la que adverteix la Generalitat arrassaria la totalitat de les Terres de l’Ebre, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Flix.
Evidentment, aquest comunicat és absolutament cínic i en cap cas s’ha de prendre seriosament.
El que volem posar de manifest no és altra cosa que la manca de rigor d’aquest govern amb les al.legacions que ha presentat respecte al Magatzem Temporal Centralitzat i l’alarmisme innecessari i desmesurat que ha creat el govern català. Recordem que ni la Generalitat ni cap dels partits de l’arc parlamentari català van impugnar la ressolució ministerial que obria la convocatòria pública a la qual ha acudit Ascó. Qualsevol particular podria haver presentat un recurs d’alçada contra aquesta decisió, i no ho van fer. És més, els anys 2004 i 2006 tots els partits polítics amb representació al Parlament i al Congrès de Diputats van considerar amb els seus vots favorables que l’opció d’un MTC era la més segura per als residus nuclears de tot l’Estat. Ara no val dir que “no a casa meva”. Fins i tot l’actual president de la Generalitat, José Montilla, va ser el pare polític d’aquest projecte estatal quan era ministre d’Indústria.
Exigim dels nostres governants el mateix tracte que mereixen espècies protegides tant respectables com el visó europeu, la llúdriga o l’àiga reial, amb una presència nul.la o escasíssima al nostre entorn.
Potser la propera espècie a protegir a la Ribera d’Ebre, on cap govern ha plantejat cap alternativa ni cap model econòmic de desenvolupament, sigui l’espècie humana
Els partidaris de l'MTC afirmen que l'oposició del Govern no té arguments
[Nota de premsa] Les al·legacions contenen espècies protegides inexistents a la comarca i el risc de trencament de la presa de Riba-roja és inverossímil
Les al·legacions contra la candidatura d’Ascó a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat que ha aprovat avui el Consell Executiu posen de manifest la manca de consistència tècnica de la Generalitat per oposar-se al projecte i els únics interessos electorals que realment té en compte el govern tripartit.
El llistat d’espècies protegides que a judici de la Generalitat quedaran afectades per l’MTC inclou espècies que no existeixen a la Ribera d’Ebre, com el visó europeu o la llúdriga. Igualment, justificar l’oposició a l’MTC pel risc de trencament de la presa de Riba-roja és crear una alarma social absolutament injustificada, ja que en més de 60 anys d’existència d’aquest embassament cap administració ha advertit mai d’aquesta hipòtesi. Avui ja hi ha gairebé 1.000 tones de combustible gastat a Ascó, així com centenars de milers de tones de llots tòxics al pantà de Flix, de manera que si la Generalitat creu que la presa de Riba-roja patirà algun accident el que hauria de fer és tan greu com evacuar immediatament la població de la Ribera d’Ebre.
El projecte de referència tècnic, Habog, a Holanda, es troba situat per sota del nivell del mar i, inclús en el cas d’una hipotètica inundació, els seus responsables asseguren que la estanqueïtat de la instal·lació no es veuria afectada.
Per tot això, creiem que la Generalitat de Catalunya no té cap argument seriós per oposar-se a un projecte que comportarà centenars de llocs de treball, una inversió de 700 milions d’euros que mai cap govern ha fet a la comarca i un parc empresarial en la gestió del qual podran participar els pobles de l’entorn que ho vulguin per tal de diversificar la seva economia, a més de les compensacions econòmiques per a les arques de 13 municipis del voltant d’Ascó.
Sense plantejar cap alternativa de desenvolupament per a la zona, creiem que la postura de la Generalitat és absolutament demagògica i que només amaga interessos polítics degut a la proximitat de les eleccions.
ERC presenta al·legacions per evitar que el cementiri nuclear s'instal·li a Ascó
En aquest context, Ridao ha recordat que tant el Parlament com el Govern de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i nou municipis de la comarca, que representen el 78% de la població, estan en contra de la instal·lació del cementiri nuclear al municipi d'Ascó. El dirigent independentista ha apuntat, a més, que el 'govern espanyol ha vulnerat el compliment de la normativa internacional, el Conveni Aarhus en matèria energètica', que demana als governs que obrin un procés de participació ciutadana abans de prendre una decisió mediambiental d'aquestes característiques. Per Ridao, aquesta decisió no pot ser una 'mena de concurs d'idees entre alguns municipis, una espècie de 'Bienvenido Mr. Marshall' on un municipi pugui decidir pel futur i el benestar de tota una generació i hipotecar des del punt de vista mediambiental i econòmic tot un territori'.
'Ascó no és un no per un no o un intent d'eludir tota responsabilitat', ha assegurat el secretari general d'Esquerra, que ha recordat que Catalunya és el tercer país més nuclearitzat del món, després de França i Lituània, amb tres centrals, una en desballestament, que produeixen el 40% del total de l'energia nuclear de l'Estat. 'Es tracta que hi hagi una responsabilitat equitativa i que aquells que reben els beneficis de la generació d'energia nuclear entomin una part de la responsabilitat, en aquest cas negativa, com és la gestió dels residus', ha subratllat.
El dirigent independentista també ha recordat que 'existeixen condicions objectives que desaconsellen emplaçar el cementiri a Ascó, ja que contradiu els criteris establerts pel Consell de Seguretat Nuclear i aprovats per la Comissió Interministerial, per a l'emplaçament del cementiri nuclear': està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres peses a prop; amb risc perquè es troba en una zona sísmica i per la proximitat a un complex industrial químic (Flix); i que presenta problemes en l'accessibilitat, cosa que podria ser problemàtica en cas d'emergència.
Tortosa acollirà el V Dia de les Seleccions Catalanes més reivindicatiu
Els 20 esports reconeguts protagonistes principals conjuntament amb l’inici de la campanya Volem que Catalunya jugui el Mundial Brasil 2014!
Tortosa acollirà el proper dissabte 29 de maig la festa de les seleccions catalanes d’engany després de la signatura aquest matí del conveni entre el president de la Plataforma, Xavier Vinyals i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. El Dia de les Seleccions, l’autèntica festa de l’esport català, les seves seleccions i la reivindicació de la participació de les Seleccions Catalanes en competicions internacionals, arriba per primer cop a Terres de l’Ebre convertint-se en la cinquena edició després de Vic (2006), Reus (2007), Girona (2008) i Mataró (2009).
L’activitat estrella serà l’inici de la campanya Volem que Catalunya jugui el Mundial Brasil 2014! consistent en què tothom qui ho desitgi pugui reivindicar-ho marcant gols a diferents porteries del camp de gespa artificial de Ferreries. El cartell del V Dia de les Seleccions mostra el Sant Crist de Rio amb les quatre barres. A meitats de maig està prevista l’emissió de l’espot de la campanya que s'emetrà en prime time per TV3 així com moltes altres accions com una recollida de signatures similar a la de 1999 on 521.249 persones van sonar suport a les Seleccions. La campanya tindrà vigència fins el 2014 i s’estudiarà si tots aquests suports es fan arribar formalment, en to positiu explicant la voluntat de molts catalans de veure Catalunya competir oficialment, a la FIFA.
Altres activitats potents d’enguany són el Catalunya-Suècia de futsal, el Catalunya-França de tennis taula, el Catalunya-Bèlgica de korfbal, una cursa popular d’obstacles, una arrossada popular i un concert de fi de festa amb un cartell de luxe: Els Pets, Brams i Lexu’s.
Al maig hi haurà una nova roda de premsa a Tortosa i Barcelona on detallarem amb més exactitud totes les activitats i horaris. A la foto adjuntada amb el cartell hi apareixen d'esquerra a dreta: Jordi Gaseni, representant territorial de l'Esport a Terres de l'Ebre, Jesús Auré, coordinador de Desplegament Territorial i Institucional de la Secretaria General de l'Esport, Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i Pere Panisello, vicepresident de la Diputació de Tarragona i Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tortosa.
El periodista ebrenc Carles Sánchez Pastor mor a Tortosa als 101 anys
Sánchez Pastor va començar a escriure articles periodístics, amb 15 anys, quan encara era a Barcelona, fent les cròniques dels partits del Barça en una època en què encara no s'havia creat l'actual lliga de futbol professional. Com que els partits començaven a les tres de la tarda, Sánchez Pastor tenia temps d'arribar a casa en tramvia, escriure la crònica del partit i enviar-la a Tortosa amb el tren de la matinada. El resultat apareixia dilluns al periòdic El Heraldo de Tortosa, un dels tres que es publicaven a la ciutat a més d'El Correo de Tortosa (tradicionalista) i El Pueblo (republicà d'esquerres).També a El Heraldo de Tortosa, un periòdic independent i de tendència dretana, Sánchez Pastor va començar a publicar algun article en català. En aquest sentit, el seu nacionalisme català «radical» va aflorar definitivament en els articles de la seua última etapa, en què Sánchez Pastor va col·laborar regularment en diferents mitjans com el diari El Punt o el setmanari La Veu de l'Ebre. Durant els últims anys, els lectors de la revista quinzenal L'Estel també van poder seguir les reflexions de Sánchez Pastor sobre el procés de redacció, negociació, aprovació i retallada de l'Estatut, però també sobre les glòries i fracassos dels blaugrana. A més, en aquesta revista gratuïta llegim que la primera vegada que Sánchez Pastor va escriure en català, després de la guerra, va ser la necrològica de mossèn Manyà, el 1976, al setmanari La Veu del Baix Ebre.
Abans de l'aixecament feixista, Sánchez Pastor havia col·laborat a Vida tortosina, una revista setmanal que es publicava en català i amb una forta tendència catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil no va interrompre la seua tasca periodística. Així, el 1937, després de presentar-se voluntari amb dos tortosins més a la brigada mixta de l'exèrcit republicà, va iniciar la publicació de Guerra!, un periòdic de front que es va començar a imprimir a Terol d'Andorra. Més endavant, Guerra! va esdevenir l'òrgan de la 30a divisió, l'antiga columna Macià-Companys, amb el nom de Combate. Amb la derrota republicana, Sánchez Pastor va passar poc més de dos anys a l'exili de França, i va poder tornar a Barcelona gràcies a l'aval de la família Mangrané, ja que l'estiu del 36 havia impedit la col·lectivització de l'empresa de productes químics i farmacèutics, «amb un contundent discurs» davant dels revolucionaris.
Molts anys després, i després d'una etapa a Cervelló, Sánchez Pastor es va tornar a empadronar a Tortosa l'any 2000, ja amb 92 anys. És just en aquesta època quan el vam conèixer, ja que un incansable Sánchez Pastor venia sovint a la redacció d'El Punt, per portar ell mateix els seus articles sobre l'actualitat catalana i internacional. El Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre va fer-li un últim homenatge al novembre del 2008, amb motiu del seu centenari.
Suport d'Oriol Junqueras al sector tonyinaire de l'Ametlla de Mar
L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, acompanyat del portaveu del grup municipal d’Esquerra a l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, de la diputada del Parlament de Catalunya, Marta Cid i del secretari d’organització de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Lluís Salvadó, es van entrevistar ahir amb representants del sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar. Després de conèixer per boca dels tonyinaires les dificultats en les que es troba el sector de l’encerclament de la tonyina roja Junqueras els ha expressat el seu suport.
L’eurodiputat d’Esquerra ha manifestat que el model de pesca seguit pels tonyinaires de l’Ametlla de Mar “és sostenible en la mesura que sempre ha complert amb les quotes establertes i el que millor permet la reproducció i creixement del nombre d'exemplars d'aquesta espècie, tal com assenyalen alguns estudis fets pel Instituto Español de Oceonagafía o el mateix CSIC. La responsabilitat, transparència i adequació a la llei d’aquests tonyinaires no la tenen molts d’altres zones o països que es dediquen també a pescar tonyina ”. Junqueras ha destacat que tant pel control del nombre de captures com per seguretat alimentària els tonyinaires de l’Ametlla de Mar són un exemple a seguir ja que asseguren totalment “la traçabilitat de la tonyina des de que es pesca fins que va a parar al consumidor”. Junqueras també ha recordat que "cal seguir de molt a prop l'estat de l'espècie per establir les quotes de pesca adequades que permetin assegurar el futur de la tonyina i de les empreses que en depenen".
Per últim Junqueras s’ha compromès a seguir defensant a Europa el model de pesca dels tonyinaires d’encerclament de l’Ametlla de Mar tot donant a conèixer el seu treball i defensant que tinguin el mateix respecte que aquells que pesquen en almadraba. "No podem acceptar que es qualifiqui com art de pesca tradicional de tonyines l'almadraba, quan l'Estat espanyol en aquest art beneficia amb molts milions d'euros només dos famílies concretes; i en canvi es vulgui penalitzar l'art d'encerclament que assegura una captura controlada i dins la quota de pesca establerta"; ha assegurat l'eurodiputat republicà.
Núria Ventura, única ebrenca en el nou equip de campanya del PSC
Foto: Socialistes.cat
La CANC celebra el 'No' en la consulta popular de Vinebre sobre l'MTC
Nou cop fort contra la candidatura d’Ascó després que el passat diumenge 28 març el municipi de Vinebre, per una aplastant majoria, votés no al cementiri nuclear. El resultat de la consulta popular organitzada per les entitats del municipi, va ser de 109 vots en contra del cementiri nuclear (88.62%), 12 vots a favor (9.76%), i 2 vots en blanc (1.62%). La societat vinebrenca d’aquesta manera diu que vol viure a Vinebre, però no al costat d’un cementiri nuclear.
Vinebre, situat a les portes d’Ascó i a tant sols 0,5 Km de distancia, era un municipi clau per les pretensions de l’AMAC d’aconseguir un mínim consens pel si, on aquesta associació hi havia esmerçat mots recursos (viatges a Habbog i xerrades a favor del Si). Degut a la pressió dels seus ciutadans, l’alcaldessa, que preconitzava el Si, va arribar a un acord amb les entitats locals per organitzar una consulta popular. El resultat és tant contundent que no ofereix cap tipus de dubte, i contradiu totalment els arguments de l’Alcalde d’Ascó, que encara diu que la immensa majoria de la ciutadania vol el cementiri. Amb el resultat d’aquesta consulta es demostra que els ciutadans dels municipis més propers a Ascó tampoc volen el cementiri.
Ara, dels 13 municipis que conformen l’AMAC d’Ascó, n’hi ha 8 (Mora d’Ebre, Flix, Corbera d’Ebre, La Fatarella, El Molar, i darrerament La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, i Vinebre) que han dit no al cementiri, i només en queden 4 que no han aprovat mocions en contra (La Figuera, Garcia, Mora la Nova i Riba-roja d’Ebre). Aquests municipis, però, tampoc han aprovat cap moció de suport a la candidatura asconenca.
La CANC vol ressaltar que l’únic consens pel Si es dona només entre tres o quatre alcaldes que a títol personal manifesten la seva opinió favorable, amb flagrants contradiccions com en el cas dels municipis de la Palma d’Ebre o Tivissa, amb alcaldes que fan seguidisme de l’AMAC mentre els seus plenaris han aprovat mocions de rebuig al cementiri i el seu partit, CiU, s’ha posicionat clarament en contra del cementiri. O casos com els de Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre, amb uns alcaldes que es van aliar amb el PP votant en contra de la resolució de la Diputació de Tarragona contra el cementiri nuclear a Ascó. Aquesta resolució va ser aprovada amb 22 vots a favor (CiU, PSC, ERC), 4 vots en contra (PP, Sabanza, Aparicio), i una abstenció.
L’oposició popular i institucional a la instal·lació del cementiri nuclear no para d’augmentar cada dia. Cada setmana que passa, entre 5 i 10 ajuntaments aproven noves mocions en contra del cementiri nuclear. A dia d’avui, ja són 124 els municipis catalans que s’han mostrat contraris al cementiri nuclear (el 80% de les Terres de l’Ebre i Priorat). També 12 Consells Comarcals s’hi han posicionat en contra (8 dels 10 de la demarcació de Tarragona), igualment com les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya.
Totes aquestes institucions han dit no perquè saben que el cementiri nuclear no es el que necessita Ascó ni la Ribera d’Ebre per diversificar la seva economia i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Cap ajuntament, cap institució, cap consell comarcal, ni cap organització, ha aprovat cap resolució ni moció de suport a la candidatura d’Ascó.
Així doncs, amb tots aquests antecedents i vist l’unànim rebuig popular, social, institucional, i polític, la CANC demana al Ministre d’Industria i al Gobierno de España que desestimin definitivament la candidatura d’Ascó en el procés de tria de l’emplaçament del cementiri nuclear espanyol.
Per altra banda, el passat dijous 25 de març al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d'Ebre, més de 300 persones van assistir a la conferència organitzada per la CANC, del Dr. Eduard Rodriguez Farré sobre els efectes dels residus nuclears en la salut i el medi. El ponent, aportant dades del mateix Consejo de Seguridad Nuclear, va ser clar i contundent al referir-se a la contaminació radioactiva, en l'aire i l'aigua, que actualment existeix a la Vall de l'Ebre, com a conseqüència de les emissions radioactives de les centrals nuclears en funcionament. Segons el Dr. Rodríguez Farré, aquesta contaminació es perpetuaria amb la presència d’un cementiri nuclear. Va ser molt explícit en explicar com d'endarrerida està la tecnologia per emmagatzemar els residus radioactius d'alta activitat, posant exemples sobre la poca resistència dels contenidors d'emmagatzematge que es clivellen molt abans de la seva vida de disseny pels efectes de l'alta temperatura i la pròpia radioactivitat. També va explicar els efectes que les partícules radioactives, incloses les de més baixa activitat, tenen sobre les cèl·lules vives i el risc de que es converteixin en terminals lliures desenvolupant malalties. Finalment va explicar les metodologies dels estudis epidemiològics, expressant els seus dubtes sobre els que s'està realitzant actualment per part del CSN.
L'alcalde de la Ràpita insta el territori a no deixar perdre el projecte Zèfir
L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso (PSC), va fer ahir una crida a no desaprofitar «la gran oportunitat» que el projecte Zèfir representa per a les Terres de l'Ebre. El projecte Zèfir és una iniciativa de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que pretén instal·lar a la mar de l'Ebre un parc eòlic experimental, amb l'objectiu d'assajar la construcció de parcs eòlics marins en aigües profundes. Alonso va recordar que, tot i que la Ràpita no se'n beneficiarà directament, el projecte és «pràcticament igual» al que ell va proposar quan es va descartar el parc eòlic marí de 144 molins que impulsava Capital Energy.
Alonso és un dels càrrecs polítics del territori que divendres va assistir, a Tortosa, a la presentació del projecte Zèfir, una inversió d'uns 143 milions d'euros que pretén generar una nova indústria a l'Ebre i situar Catalunya al capdavant del desenvolupament de parcs eòlics marins en aigües profundes. De fet, l'objectiu és que les empreses eòliques puguen assajar els seus aerogeneradors lluny de la costa, on els fons marins són a gran profunditat. Així, també es busca reduir l'impacte visual dels parcs eòlics i aprofitar els vents marins, més forts i regulars. En la primera fase s'ancorarien quatre molins a 3,5 quilòmetres, mentre que en la segona s'instal·larien vuit molins en plataformes flotants, a 20 quilòmetres.
Amb tot, el litoral de la Ràpita quedarà fora de la zona on s'instal·laria el parc experimental, previst en la franja de mar entre el vèrtex del Delta i el cap de Salou. Però Alonso va recordar que el projecte Zèfir és «pràcticament igual» a l'institut de recerca que l'Ajuntament rapitenc va proposar quan, per motius mediambientals i d'impacte paisatgístic, es va descartar la instal·lació del parc eòlic que impulsava Capital Energy, de 144 molins. «Nosaltres vam tenir la idea, ens vam reunir amb els departaments de la Generalitat i amb els diversos ministeris implicats, i ara ens sentim satisfets que això haja tirat endavant», va afegir-hi. Segons Alonso, la Ràpita no va poder fer-ho perquè caldria allunyar-se molt per trobar aigües profundes, i també perquè els falta el punt d'evacuació de l'energia que sí que tenen a la zona de Vandellòs. «A més, en aquell moment també van sorgir les plataformes del no, que no van tenir en compte les necessitats reals del territori», va dir Alonso. «Però com que ara és una cosa que impulsa la Generalitat, no passarà res», va valorar l'alcalde de la Ràpita, que va remarcar que el projecte Zèfir «és un molt bon projecte per al territori, si el sabem tractar bé». «A veure si ara posarem problemes i la indústria marxarà cap al Baix Camp i al Tarragonès», va advertir.
En aquest sentit, Alonso va recordar que el projecte Zèfir preveu l'arribada de tècnics qualificats i d'una nova indústria especialitzada al territori, i que Sant Carles de la Ràpita es posarà «a disposició» dels responsables del projecte «per al que faci falta», tenint en compte que es necessitaran diversos ports per fer el muntatge i el manteniment de les instal·lacions. De fet, l'alcalde de la Ràpita és l'únic càrrec polític que va formular una pregunta durant la presentació de divendres, a càrrec del director de l'IREC. Alonso va preguntar si, a més de fer recerca al voltant de l'energia eòlica marina, a l'IREC també tenen previst investigar sobre altres tipus d'aprofitaments energètics a alta mar. «Un cop tinguen la infraestructura muntada, també podrem estudiar la generació d'energia a partir de les onades i dels corrents marins, però volem començar per aquest projecte, que ja és prou ambiciós», va detallar Antoni Martínez.
Sancho també ho veu com una oportunitat
Per la seua banda, l'alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho (CiU), també va afirmar ahir que el projecte Zèfir podria ser una «oportunitat molt bona» per al territori. Sancho va trobar a faltar que no s'haja informat millor els ajuntaments, però va valorar que l'Ebre hauria d'aprofitar el projecte i «adaptar-lo» a les seues necessitats. L'alcalde de l'Ampolla va deixar clar que la instal·lació de parcs eòlics a les badies del Delta és inviable, però va dir que sí que es podrien posar alguns molins més allunyats de la costa. «El mar no té propietaris, però hi ha gent que viu de la mar», va recordar Sancho, que va precisar que les empreses eòliques haurien d'arribar a algun tipus d'acord compensatori amb els ajuntaments i amb els diversos sectors econòmics afectats per la instal·lació dels parcs. Sancho també va parlar de «possibles millores» a fer a les confraries de pescadors, si finalment les empreses eòliques estan obertes a col·laborar amb el territori. Fonts de l'IREC van avançar divendres que, si bé no estan obligats a fer-ho, la voluntat de les empreses és arribar a acords amb el món local i els sectors econòmics del territori.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 8
«Preocupació» a Salvem la Mar de l'Ebre pel projecte Zèfir d'energia eòlica marina
L'Orquestra de Cambra de Tortosa debuta a la catedral amb obres de Bach i Pergolesi
La catedral de Tortosa serà aquesta nit l'escenari de l'estrena de la nova Orquestra de Cambra de Tortosa, que dirigeix Jordi Bonilla i que està integrada per una vintena de músics de la ciutat i del territori. El debut de l'Orquestra de Cambra de Tortosa tindrà lloc en el marc del Festival Internacional de Música Sacra, amb una cantata de Bach i una obra de Pergolesi.
La cantata Non sa che sia dolore, una de les poques que Bach va escriure en italià, i l'Stabat Mater, de Pergolesi, formen el programa de música sacra que la nova Orquestra de Cambra de Tortosa (OCTO) ha escollit per al seu concert de presentació, avui al vespre (21.30 hores) a la catedral. La nova formació de músics professionals té l'objectiu de consolidar-se i esdevenir una plataforma per dinamitzar el panorama cultural de Tortosa i del territori en l'àmbit de la música simfònica i de cambra, tant d'àmbit clàssic com contemporani. A més, avui podrà disposar de les veus de la soprano tortosina Cecília Aymí i del contratenor barceloní Hugo Bolívar. En aquest sentit, a més d'una quinzena d'instrumentistes de corda i dels dos solistes, l'OCTO també té un flautista i un orgue.
El seu director, Jordi Bonilla, va presentar ahir l'orquestra al costat del president de l'OCTO, David Matheu, que va destacar que el repertori de l'orquestra conjuminarà tradició i modernitat. «Al territori hi ha moltes bandes de música, però els instruments de corda no hi tenen gaire cabuda», va recordar Matheu. «A més, hi ha molts músics que acaben els estudis i no poden tocar en una formació que siga del territori», va explicar el president de l'OCTO, que està preparant un repertori propi, basat en obres de nova creació, en partitures de compositors joves de les Terres de l'Ebre, i també en la recuperació de clàssics de Tortosa. En aquest sentit, Matheu va recordar que l'arxiu dels mestres de capella de la catedral és «immens», tot i que ha estat «molt poc explorat», i que Tortosa té músics per redescobrir com el mateix Felip Pedrell, Lamote de Grignon, Monclús o Nin.
La Casa de la Música
Des del temps de la Segona República, Tortosa no havia tingut una orquestra de cambra estable, tot i que fa un anys va existir una secció de corda a la banda municipal, dirigida per Paquita Angelats. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar ahir l'aposta de la nova Orquestra de Cambra de Tortosa per omplir aquest buit i per «posar en valor» la gent vinculada a la música de la ciutat i del territori. Bel també va anunciar que la nova Casa de la Música, construïda en un solar municipal al barri del Temple, serà la seu i el lloc d'assaig de l'orquestra. La previsió és inaugurar el nou equipament al maig.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 33
Salvem lo Canalet recorre contra el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 8
Foto: Salvem Lo Canalet
Gervasi Aspa (ERC) critica «l'interès partidista» de CiU per aturar la vegueria
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 5
Foto: Directe.cat
29 de març del 2010
La CANC recull gairebé 7.000 al·legacions contra el cementiri nuclear a Ascó
En només 20 dies la CANC ha recollit 6.764 al·legacions signades per ciutadans/es a títol individual, amb l’objectiu que és desestimi la candidatura d’Ascó a emplaçar el Cementiri de residus radioactius i el seu Centre Tecnològic Associat. Malgrat el poc temps donat pel Ministerio de Industria, la CANC està satisfeta amb la campanya, i amb més dies s’haurien recollit moltes més al·legacions.
Les al·legacions presentades posen de manifest que la candidatura d’Ascó no té el consens social, institucional i territorial que el Congrés dels Diputats va considerar imprescindible en l’acord pres el dia 23 del mes de febrer passat. Aquest acord explicitava que “el Congrés insta al Govern a albergar el MTC [...] allí on s’asseguri la consecució del major consens social, territorial i institucional, especialment amb les comunitats autònomes i entitats locals afectades”. El rebuig al cementiri expressat per 124 ajuntaments (que representen a 2.671.818 de ciutadans, i amb el 80% dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre i el Priorat), 12 Consells Comarcals, la Diputació de Tarragona i la de Lleida, i el Parlament de Catalunya per dos cops, desacredita doncs la instal·lació del cementiri de residus radioactius a Ascó.
La CANC també ha lliurat una al·legació ampliada, on es desenvolupen els arguments i es detalla la informació sobre el posicionament contrari del territori al cementiri nuclear, amb els llistats dels ajuntaments, consells comarcals, diputacions, i entitats que s’han posicionat en contra, entre altres.
La CANC vol remarcar que el rebuig popular i institucional al cementiri nuclear és unànim i inequívoc. Cap ajuntament, cap institució, cap consell comarcal, ni cap organització, ha aprovat cap resolució ni moció de suport a la candidatura d’Ascó. Només alguns alcaldes o caps sindicals, a títol individual, han expressat el seu suport, amb flagrants contradiccions com en el cas dels municipis de la Palma d’Ebre o Tivissa, amb alcaldes que fan seguidisme de l’AMAC mentre els seus plenaris han aprovat mocions de rebuig al cementiri.
Per tot això, la CANC demana al Ministerio de Indústria que desestimi definitivament la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius.
Per altra banda, la CANC valora molt positivament, per la seva significació, el posicionament de la Diputació de Tarragona en contra del cementiri, tal i com va expressar en el plenari del passat divendres 26 de març. Igualment, celebra el resultat de la consulta popular que ahir diumenge 28 de març va tenir lloc a Vinebre, amb el resultat de 109 vots en contra del cementiri nuclear (88.62%) 12 vots a favor (9.76%), i 2 vots en blanc (1.62%). La societat vinebrenca ha dit que vol viure a Vinebre però no al costat d’un cementiri nuclear.
Foto i vídeo: Lluís Comí
El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, imputat per prevaricació
Foto: Govern de l'Estat
28 de març del 2010
La inauguració de la Casa dels Gegants a la llotja del parc de Tortosa
Tortosa renuncia a construir les escales mecàniques de l'hospital
Unes escales sense manteniment
27 de març del 2010
Els partidaris de la instal·lació de l'MTC a Ascó fan una cançó a favor del magatzem
La mar de l'Ebre tindrà una plataforma per assajar parcs eòlics en aigües profundes
La plataforma d'assajos en eòlica marina que impulsa l'IREC tindrà entre dos i quatre molins de vent a uns 3,5 quilòmetres de la costa, amb una potència màxima de 20 megawatts, en una franja situada entre el cap de Salou i el delta de l'Ebre. El director de l'IREC, Antoni Martínez, va remarcar ahir a Tortosa que encara s'està redactant l'estudi previ del projecte, que serà el qui determinarà el millor emplaçament dels aerogeneradors. Amb tot, va detallar que molt possiblement estaran agrupats, i que la línia d'evacuació quedaria connectada a Vandellòs. Els aerogeneradors formaran part de la primera fase de la plataforma experimental que, a través de l'IREC, impulsen la Generalitat, el govern de l'Estat, tres universitats (la URV, la Universitat de Barcelona i la UPC) i les empreses Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa i Agbar. Però encara més important serà la segona fase del projecte, amb vuit molins que flotaran a uns 20 quilòmetres de la costa amb la previsió de produir 50 megawatts.
En aquest sentit, Martínez va explicar que la indústria eòlica està buscant el seu futur en alta mar, ja que la instal·lació d'aerogeneradors en terra ferma està limitada per l'impacte paisatgístic i també per l'oposició d'una part dels ciutadans. De la mateixa manera, també és força complicat que l'Estat espanyol puga desenvolupar l'energia eòlica a prop del litoral, a causa del rebuig que els parcs eòlics marins provoquen en els nuclis turístics i pesquers. Però al marge de l'impacte paisatgístic, també hi ha altres limitacions, com la protecció d'alguns espais submarins com els boscos de posidònia. De fet, l'impacte paisatgístic, l'oposició ciutadana i el cost mediambiental ja han fet fracassar –o ajornar– dos parcs eòlics marins al davant de la costa de l'Ebre: un, davant del litoral de l'Ametlla de Mar i l'altre, davant de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Vinaròs.
El futur és a alta mar
Per això, la Generalitat –a través de l'IREC– ha decidit impulsar un prototip de parc eòlic, el projecte Zèfir, amb l'objectiu d'assajar les diferents tecnologies i permetre la recerca i el desenvolupament d'aquesta nova indústria. En aquest sentit, empreses del sector com Gamesa, Acciona, Alstom o Siemens són algunes de les companyies que ja s'han interessat en el projecte, i que faran la major part de la inversió, amb més de 100 milions. Per la seua banda, l'IREC buscarà els 40 milions restants que costarà tirar endavant el projecte. L'IREC aprofita els mecanismes especials de finançament que li permet el fet de ser un centre públic de recerca, i tramitarà els permisos i posarà les torres de mesura, la instal·lació d'evacuació elèctrica fins a terra. En canvi, les empreses posaran els aerogeneradors, pagaran un lloguer per la plataforma d'assajos i es podrien beneficiar de la producció elèctrica.
En aquest sentit, el director de l'IREC va explicar que ara estan acabant de redactar l'estudi mediambiental previ, que serà lliurat molt aviat a Medi Ambient. De fet, la tramitació administrativa de tota la primera fase del projecte només depèn de la Generalitat, i tindrà una durada de 12 mesos. Així, els primers molins marins podrien entrar en funcionament el 2012. La segona fase, amb molins a uns 20 quilòmetres, necessitarà tenir llum verd de diversos ministeris de l'Estat, i té un calendari administratiu de 24 mesos. Els molins de la segona fase podrien ser del tot operatius el 2017.