30 de juny del 2010

Dijous, concentració per la independència a Tortosa

Les entitats que formen part de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l'Ebre han convocat aquest dijous una concentració contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya. La protesta tindrà lloc a les 20.00 hores a la plaça de l’Àngel de Tortosa, i la crida s'ha fet extensiva "a totes les persones i entitats de les Terres de l’Ebre que pensen que la sentència del TC espanyol és un atac contra la democràcia i contra el poble de Catalunya". Segons recorden, l'Estatut,  ratificat pel poble català, "ja es va presentar limitat perquè pogués ser constitucional". Però tot i això, "un grup de jutges i jutgesses designats a dit per criteris polítics i amb càrrecs caducats, té més poder que els partits polítics i el poble de Catalunya". Els convocants afirmen que "ha arribat l’hora de dir prou, de denunciar que l’Espanya federal o l’estat de les autonomies és un camí que no porta enlloc, només a la perpètua frustració i servilisme". "La sentència del tribunal constitucional deixa dos relacions possibles amb l’estat espanyol: la submissió a Espanya o la independència", conclouen.

L'encarregat de llegir el manifest de la concentració serà l'historiador Ramon Miravall, exdelegat de Cultura a Tortosa. A més, es farà el brindis "Adéu Espanya", es cantaran jotes contra la sentència i hi haurà "alguna sorpresa més". Durant l’acte s’anunciarà el començament de la venda de bitllets d’autobús per anar a la manifestació convocada pels sindicats, Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, el proper 10 de juliol a les 18.00 hores, sota el lema “Som una nació, nosaltres decidim”, i que comptarà amb la presència de dos expresidents de la Generalitat.

Deltebre i Sant Jaume, a punt de tocar-se

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha visitat aquest matí les obres de construcció del Passador, el nou pont sobre l'Ebre que ha d'unir Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Els treballs assolien avui una fita molt significativa, ja que es col·locava de la part central del tauler. Aquest tram té una longitud de 63 metres i pesa unes 530 tones, i ha estat hissat amb gats des dels extrems dels dos trams de tauler prèviament construïts. Quan estiga acabat, el pont tindrà una longitud de 250 metres i una amplada de 19,3 metres, i respon a un disseny singular i integrador amb l'entorn. La nova estructura, alternativa a l'actual pas de barca, permetrà millorar la mobilitat, potenciar els valors del Delta i afavorir el desenvolupament econòmic de la zona. Les obres conclouran a finals d'aquest estiu i compten amb una inversió de 17,9 milions d'euros. A banda, el pont s’insereix en la futura Anella del Delta, una anella amb una carretera i carrils bici concebuda per equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, tot dotant-los d’una bona infraestructura de comunicació entre tots els seus nuclis urbans. A més, permetrà crear un itinerari en bicicleta que aproparà la natura als ciutadans i als turistes.

Foto: Generalitat de Catalunya

Troben el cos del xiquet ofegat al canal de la Dreta

Els Mossos d'Esquadra han pogut trobar aquest dimecres el cos sense vida el del xiquet de 13 anys que dilluns va desaparèixer mentre prenia al bany al canal de la Dreta de l'Ebre, a Roquetes. El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers l'ha localitzat aquest migdia a prop d’una canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), al punt de captació del canal de la Dreta, a uns 4,6 metres de profunditat. Després, ha estat identificat per les diligències dels Mossos d’Esquadra.

El menor era fill d'una família marroquí veïna Roquetes. El jutge ja ha ordenat l'aixecament del cadàver, que ha estat traslladat al tanatori pels serveis funeraris cap a dos quarts de dues de la tarda. Al llarg d’aquests tres dies de recerca hi han treballat 11 dotacions terrestres de Bombers, una unitat subaquàtica del GRAE i un helicòpter. El dispositiu activat també ha comptat amb la col·laboració d’un gos ensinistrat especialitzat en operacions de rescat aquàtiques. També hi han intervingut sis dotacions dels Mossos d’Esquadra.

Tortosa aprovarà una resolució en defensa de la integritat de l'Estatut

El tinent d'alcalde i portaveu d'ERC a Tortosa, Ricard Forés, va anunciar que el ple de l'Ajuntament aprovarà dilluns algun tipus de resolució de suport a l'Estatut. Segons Forés, la sentència «marca un punt final» a la via autonomista i és necessari vertebrar una resposta unitària del país, tant des de la Generalitat com des dels ajuntaments. El regidor republicà va comentar que ja n'havien estat parlant amb l'alcalde, Ferran Bel (CiU), però que també volien veure quin tipus d'iniciativa proposaven les entitats municipalistes. Forés va remarcar que Tortosa no pot quedar «al marge de la dinàmica del país» i que reaccionarà contra la retallada, però va precisar que CiU i ERC no han negociat encara amb la resta de grups municipals. «La sentència ha estat un atac frontal al país i a la llengua», va lamentar Forés. En la mateixa línia, el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, es va mostrar partidari d'aprovar una moció a l'Ajuntament. «La reacció ha de ser un clam en totes les institucions catalanes, començant pels ajuntaments», va concloure Forcadell. Al marge de l'Ajuntament, la comissió Onze de Setembre, que agrupa diversos col·lectius ciutadans, també està preparant una concentració de protesta a Tortosa, que es faria aquest dijous a la plaça de l'Àngel.

LES FRASES

Ferran Bel
Alcalde de Tortosa (CiU)
"No es pot fer només una manifestació o subscriure manifestos, perquè el PP i el PSOE s'ho miren amb un somriure sota el nas pensant que la unitat és fictícia. La unitat ha de ser des d'ara, i s'ha d'expressar de forma ferma, contundent i clara al Congrés dels Diputats, que és on els fa mal."

Joan Sabaté
President del PSC a les Terres de l'Ebre
"L'Estatut s'ajustava a la l'esperit i la lletra de la Constitució. Ara cal buscar les fórmules legislatives i polítiques per desenvolupar l'Estatut. El que han fet és una agressió contra l'autogovern de Catalunya. La dreta catalana no hauria de tenir la temptació de pactar un govern amb el PP."

Manolo Tomàs
Portaveu de la PDE
"És una barbaritat que el català no siga llengua preferent a Catalunya. La sentència ha estat una exhibició de l'espanyolisme més ranci, en contra de la realitat del nostre país. Han creat un conflicte sobre la llengua que abans no existia. Han estroncat una evolució natural i l'objectiu de tenir un finançament propi i estable, així com un sistema jurídic per apropar la justícia al poble. També em preocupa com quedarà la vegueria de l'Ebre, ja que la sentència podria qüestionar el desplegament que ha fet la Generalitat al territori. Serà una situació molt complexa i podria suposar un pas enrera. No sóc molt forofo de l'Estatut, però el tema de la llengua m'ha molestat molt. El Tribunal Constitucional s'ha atribuït uns poders més polítics que jurídics. No feia falta passar-se Catalunya per la pedra, en el tema de la llengua."

ÀUDIOS:
-El portaveu d'ERC a Tortosa afirma que la sentència sobre l'Estatut és 'un atac frontal' al país, a la llengua i a la vegueria
-Joan Sabaté expressa la indignació dels socialistes ebrencs per la sentència del Tribunal Constitucional i diu que caldrà buscar fórmules legislatives per desenvolupar l'Estatut


Publicat a Elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2010 Pàgines 11 i 13

Tortosa complementa el llagut turístic amb un bus que oferirà panoràmiques des del castell

La ruta també pujarà fins a l'ermita de Mig Camí per poder «vendre territori».

Un bus turístic amb guia és el primer producte amb què l'Ajuntament de Tortosa ha volgut complementar l'oferta del nou llagut Lo Sirgador, que des d'aquest mes de juny ofereix deu rutes pel tram català de l'Ebre. Tot i que el bus també serà accessible a la resta de turistes, els viatgers de Lo Sirgador podran aprofitar la parada que el llagut fa a Tortosa per fer una ruta guiada en bus per la ciutat. El servei només funcionarà els diumenges, però el bus pujarà fins al castell de la Suda i a l'ermita de Mig Camí.

El regidor tortosí de Turisme, Ricard Forés, va anunciar ahir que el bus turístic funcionarà durant els deu diumenges de l'estiu, des de l'11 de juliol fins al 12 de setembre. «El servei ha estat pensat com a complement del llagut turístic, amb el qual hem volgut coordinar els horaris per facilitar la ruta per Tortosa, durant l'hora i mitja en què fa parada a la ciutat», va assenyalar Forés. El llagut turístic surt d'Amposta a les nou del matí i arriba a Tortosa a tres quarts de deu, però no reprèn el camí Ebre amunt fins a un quart de dotze. En els dies laborables, la parada a Tortosa permet que els turistes puguen passejar per la ciutat i comprar al mercat i als comerços locals. Però els diumenges, amb el comerç tancat, calia oferir una alternativa atractiva. La ruta del bus turístic té una hora de durada, des de les deu fins a les onze del matí. El preu és de 3 euros, si bé els menors de deu anys tenen el bitllet gratuït.

L'Ajuntament ja ha habilitat una parada de bus al costat del centre cultural L'Escorxador, just a la pujada de l'embarcador de Remolins. «Aquesta parada d'autobús era una reivindicació del sector turístic, ja que també queda molt a prop de la zona de la catedral», va recordar Forés. Aquest serà el punt d'inici del recorregut. Per primer cop, un bus arribarà al castell de la Suda, on hi ha el parador de turisme, i a l'ermita de Mig Camí, un dels llocs més representatius del municipi. «El fet d'arribar a la Suda també ens permet oferir una panoràmica de tota la ciutat i del riu, i fer un discurs turístic des de dalt, posant el caramel a la boca dels turistes des del castell», va destacar el regidor. «A més, pujant fins a Mig Camí també podrem vendre els Ports, el Delta i tot el territori», va concloure.

Posar la mel als llavis

«És una iniciativa que no entra en conflicte ni amb el comerç ni amb cap dels productes turístics existents, ja que ningú oferia encara una panoràmica de Tortosa, fonamental en qualsevol paquet turístic», va destacar ahir el director de l'oficina municipal de turisme, Vicent Ruiz. «Serà una manera d'oferir als turistes un tast del que trobaran a Tortosa, posant-los la mel als llavis», va assenyalar. «Aquí tenim una catedral gòtica del segle XIV que malauradament no surt en totes les enciclopèdies, el palau episcopal, els Reials Col·legis, un patrimoni cultural amb més de 2.000 anys i un patrimoni natural que inclou dos parcs naturals», va recordar Ruiz. El tècnic també va dir que Mig Camí és un lloc destacat, antic pas de la Via Augusta i lloc de culte cristianitzat pels pentacrinus que s'hi troben, uns fragments fossilitzats d'algues marines amb forma d'estrella.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Barcelona 30-06-2010 Pàgina 21
El Punt Barcelonès Nord 30-06-2010 Pàgina 21
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2010 Pàgina 21
El Punt Maresme 30-06-2010 Pàgina 21
El Punt Penedès 30-06-2010 Pàgina 21
El Punt Vallès 30-06-2010 Pàgina 21

Tortosa ha tramitat 239 expedients en el primer any de l'ordenança de civisme

L'Ajuntament de Tortosa ha tramitat 239 expedients sancionadors durant el primer any de vigència de l'ordenança del bon ús de la via pública, més coneguda com ordenança de civisme. En aquest sentit, els sorolls i els problemes de convivència entre veïns suposen una tercera part de tots els expedients sancionadors oberts per l'àrea de Governació. Segons fonts municipals, un 33% dels expedients són a causa de les molèsties ocasionades per l'excés de soroll. En segon lloc se situen les sancions per ocupació de la via pública per obres, seguides pels expedients com a conseqüència del consum de begudes alcohòliques a la via pública molestant els veïns. «L'ordenança era un compromís del govern municipal amb les associacions de veïns; durant aquest primer any hem demostrat que hi havia voluntat política a l'hora d'aplicar-la, i que ha estat una eina molt útil per millorar la convivència», va valorar ahir la regidora de Governació, Rosa Cid. Així, l'entrada en vigor de l'ordenança de civisme ha multiplicat per deu l'obertura d'expedients sancionadors a Tortosa, i l'àrea de Governació ha hagut de dedicar una persona a tramitar aquest tipus d'expedients. Amb tot, Cid va destacar que no han tingut afany recaptatori, sinó pedagògic, ja que en la majoria de casos s'han aplicat les sancions mínimes. Paral·lelament, també s'ha engegat un servei de mediació intercomunitària.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2010 Pàgina 13

Localitzen el cadàver d'una dona a l'Ebre, però continua desaparegut el xiquet enfonsat dilluns al canal

Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Tortosa van recuperar aquest dimarts a la tarda el cadàver d'una dona, localitzat al riu Ebre al seu pas per Tortosa. Més concretament, el cos el van trobar a l'altura de l'illa dels Bous, a la pedania de Vinallop. En un primer moment, es va pensar que el cos podria correspondre al xiquet de 13 anys que dilluns s'havia perdut mentre es banyava al canal de la Dreta de l'Ebre, al terme de Roquetes. Però després la policia va comprovar que es tractava del cos d'una dona, en molt mal estat perquè ja feia moltes hores que era dins de l'aigua. Tot seguit, els Mossos van traslladar el cadàver amb una llanxa fins a l'embarcador del Club de Rem de Tortosa, on el van traure del riu cap a les sis de la tarda. Els serveis funeraris es van endur el cadàver, al qual es practicarà l'autòpsia amb l'objectiu de determinar la identitat de la dona i les possibles causes de la mort. Segons l'ACN, la policia descartava en un principi que es tractés d'un suïcidi o d'una mort violenta, i els primers indicis apuntaven a una mort accidental. Amb tot, els Mossos van declinar explicar si tenien constància d'alguna denúncia per alguna desaparició a la zona.

Un veí de la zona hauria avisat els Mossos, en veure el cos sense vida al riu. Al mateix temps, els bombers continuaven, sense èxit, la recerca del xiquet que es va perdre a Roquetes. Un equip de tres submarinistes del grup de rescat (GRAE) dels bombers va estar rastrejant el canal de la Dreta, a Sant Jaume d'Enveja. És a dir, a la comarca del Montsià i a més de 30 quilòmetres d'on es va perdre el rastre, en un lloc en què baixa menys aigua i que permet el busseig. Els bombers no descartaven que no es trobi el cos fins que, en un o dos dies, surti a la superfície.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Barcelona 30-06-2010 Pàgina 32
El Punt Barcelonès Nord 30-06-2010 Pàgina 32
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2010 Pàgina 32
El Punt Maresme 30-06-2010 Pàgina 32
El Punt Penedès 30-06-2010 Pàgina 32
El Punt Vallès 30-06-2010 Pàgina 32

29 de juny del 2010

[Tribuna] 'La quimera de Catalunya, la quimera de l’Ebre!', per Josep M. Sáez

Segurament, a ningú se li escapa a aquestes alçades que ja ha sortit la sentència de l’Estatut, que suposa l’enèsima retallada de l’Estatut de Catalunya. Un Estatut que quan va sortir del Parlament del nostre País, modernitzava al màxim l’autogovern i els drets del nostre poble. I, a més, fixava el paper decisiu de Catalunya per evitar transvasaments. Aquest aspecte clau per a les Terres de l’Ebre es va veure retallat a Madrid amb el pacte Mas-Zapatero (un article de l’Estatut, que han acabat recollint altres Estatuts d’Espanya, i que a Catalunya se’ns ha negat). La sentència d’aquesta setmana retalla i aprima més l’Estatut, i ens deixa a uns nivells inferiors al de l’Estatut del 1979. Per tant, al final resulta que aquest procés de més de 6 anys no ha servit de gairebé res, o només, per cansar a la gent.

De fet, una vegada més, es demostra com la via de l’autonomisme i el pacte amb Espanya està morta. De fet, es demostra com el federalisme d’en Maragall va fracassar. Perquè Espanya no canvia, Espanya està tancada. De fet, tot plegat demostra que Espanya no ens entén, que des de Madrid als Catalans mos volen lligats de mans, encadenats a Espanya. Volen que totes les decisions que mos afecten, no les decidim naltros, sinó que com fa més de 30 anys, qui decideix per naltros és Madrid. Això és lo que vol Espanya.

I per si no n’hi hagués prou, a la gent de l’Ebre a més de tindre-mos lligats de mans, com a catalans, mos lliguen també de peus! Perquè no només, no mos han deixat protegir el nostre riu de futurs transvasaments, sinó que a més es volen carregar la Vegueria.

Ja comença a ser l’hora que, com a ebrencs i com a catalans, ens preparem. Hem de ser capaços i capaces – valents i valentes- per saltar la paret, perquè Espanya no ens vol...i si ens vol, ha de ser mesells i encadenats. Però, les societats en construcció, modernes i democràtiques, com la nostra, en cap cas podem viure lligats. La llibertat no és una quimera. La quimera és Espanya. El projecte, l’ambició i el nostre futur de llibertat i democràcia estan a les nostres mans. Perquè si som lliures podrem defensar l’Ebre i tenir la nostra Vegueria. No anem contra Espanya, només mos defensem, perquè no podem esperar que ningú ens vingue a defensar.

Només defensem Catalunya, només defensem lo que és nostre!

Josep M. Sáez Pujol
és president d’Esquerra a la Ribera d’Ebre i regidor de Miravet.

Les Terres de l'Ebre ja fan la recollida selectiva del 45,6% dels residus

La recollida selectiva dels residus municipals a les Terres de l’Ebre ha augmentat notablement al 2009. Així, a les quatre comarques s’han recollit selectivament el 45,6% dels residus municipals generats, mentre que l’any anterior se’n va recollir el 38,2%. Per tant, les Terres de l’Ebre es continuen situant molt per sobre de la mitjana de recollida selectiva de tot Catalunya, que és del 37,6%. De fet, a les Terres de l'Ebre s’han recollit selectivament un total de 48.720 tones de residus municipals. La comarca que separa més residus és la Ribera d’Ebre, amb un índex de recollida selectiva del 56,9%, seguida del Priorat, amb el 51,5%, que s'inclou aquí perquè pertany al consorci intercomarcal amb la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. De fet, en tercer lloc ens trobem la Terra Alta, amb un 51,5%. El Montsià també té un índex de recollida selectiva molt alt, del 50,7%. En canvi, la comarca ebrenca que separa menys residus és el Baix Ebre, amb un 35,9%, tot i que és una dada que se situa molt propera a la mitjana de Catalunya.

L’any 2009 les comarques de les Terres de l’Ebre van generar 106.798 tones de residus municipals. Això suposa que, de mitjana, cada ciutadà d’aquestes comarques va generar 1,46 quilos de residus al dia. Aquesta xifra se situa per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,54 quilos de residus per habitant i dia. D’altra banda, la generació de residus per càpita ha augmentat lleugerament respecte de l’any anterior, en concret s’ha incrementat un 1,3%. La comarca que genera més residus per càpita és la Ribera d’Ebre (1,66 kg/habitant/dia), i la que menys, la Terra Alta (1,02 kg/habitant/dia).


Per tipus de residu

La recollida selectiva de la fracció orgànica ha augmentat significativament. En concret, s’han recollit 13.725 tones de fracció orgànica selectiva, dada que suposa un increment en les tones recollides del 36,6% respecte de l’any anterior. D’altra banda, cal assenyalar que totes les comarques han superat la mitjana catalana de recollida per habitant a l’any d’aquesta fracció. També cal remarcar que durant l’any 2009 onze municipis han iniciat el servei de recollida separada dels residus orgànics en aquestes comarques.

L’any 2009 es van recollir selectivament 5.658 tones de vidre, la qual cosa suposa un increment del 17,1% de les tones recollides respecte de l’any anterior. Totes les comarques, exceptuant el Baix Ebre, se situen per sobre de la mitjana catalana de recollida per habitant a l’any de vidre.

Pel que fa al paper i al cartró, se n’han recollit selectivament 8.539 tones. Aquesta dada suposa un descens de la recollida selectiva d’aquesta fracció, que cau un 1,9% respecte de l’any anterior. En aquest cas, també és el Baix Ebre l’única comarca que se situa per sota de la mitjana catalana de recollida per habitant a l’any de paper i cartró.

En relació amb els residus d’envasos lleugers (plàstic, llaunes i brics), se n’han recollit selectivament 4.290 tones, fet que suposa un increment del 16,1% de les tones recollides respecte de l’any anterior. Totes les comarques, exceptuant el Baix Ebre, han superat la mitjana catalana de recollida per habitant a l’any d’envasos.

També s’han recollit selectivament 5.418 tones de residus voluminosos i de fusta, que suposen una caiguda del 18,1% de les tones recollides respecte de l’any anterior. Pel que fa als residus de poda i jardineria, se n’han recollit de forma selectiva 4.761 tones, cosa que suposa un increment del 265,9% de les tones recollides respecte del 2008. D’altra banda, s’han recollit 13 tones de residus de piles, que suposen un descens de la recollida selectiva d’aquest residu del 12,0% respecte de 2008, i s’han recollit selectivament 19 tones de medicaments, un 4,5% més que l’any anterior. Per últim, s’han recollit 6.298 tones d’altres tipus de residus en les deixalleries, dada que suposa un increment del 25,5% de les tones recollides d’aquests residus.

Per últim, la fracció resta, és a dir, aquells residus que no es recullen selectivament, ha minvat i s’ha situat en les 58.078 tones, la qual cosa suposa una caiguda del 10,8% respecte de les tones de fracció resta de l’any anterior.

[Àudio] Ricard Forés explica que el nou bus turístic de Tortosa arribarà fins al castell de la Suda i fins a l'ermita de Mig Camí

El nou bus turístic de Tortosa començarà a funcionar l'11 de juliol.

[Àudio] El director de l'Oficina de Turisme de Tortosa remarca que el bus permetrà fer un 'tast panoràmic' de la ciutat i del territori

Vicent Ruiz remarca que el bus permetrà fer un 'tast panoràmic' de la ciutat i del territori

[Àudio] El PSC denuncia que el govern de Tortosa vol incrementar els preus públics de l'escola municipal de música un 66%

Joan Sabaté denuncia que el govern de Tortosa vol incrementar els preus públics de l'escola municipal de música un 66%

[Àudio] El portaveu d'ERC a Tortosa afirma que la sentència sobre l'Estatut és 'un atac frontal' al país, a la llengua i a la vegueria.

Ricard Forés diu que s'ha acabat la via autonomista i que el país hauria de reaccionar unitàriament.

[Àudio] Joan Sabaté expressa la indignació dels socialistes ebrencs per la sentència del Tribunal Constitucional i diu que caldrà buscar fórmules legislatives per desenvolupar l'Estatut

Joan Sabaté expressa la indignació dels socialistes ebrencs per la sentència del Tribunal Constitucional i diu que caldrà buscar fórmules legislatives per desenvolupar l'Estatut

'Catalonia is not Spain' a les columnes d'expressió ciutadana de Tortosa

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de Tortosa ha reaccionat, ja aquesta nit, a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. La branca juvenil de Convergència ha empaperat diverses columnes d'expressió ciutadana amb cartells en què es llegeix el lema "Catalonia is not Spain", que formen part de la seua campanya internacional per reclamar un estat propi per a Catalunya. A banda, ahir a la nit, a través d'un comunicat, la JNC va rebutjar la sentència emesa pel Constitucional, tot entenent que vulnera "els drets i les llibertats del poble de Catalunya expressades democràticament". "El pronunciament contrari per part del Tribunal Constitucional vers a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb el consentiment dels partits espanyols, posa punt i final a la via autonomista que al llarg de trenta anys ha buscat l’entesa entre dues nacions sobiranes", va valorar la JNC. En aquest sentit, reclamen "l’inici d’una nova etapa liderada per un nou govern fort", que deixi de buscar "l'encaix de Catalunya amb Espanya" i que acabi "amb la submissió de l’actual govern català respecte del govern i les institucions espanyoles", "sense límits i situï com a horitzó nacional la constitució d’un Estat propi".

28 de juny del 2010

[Política] Cop de tisora a l'Estatut de Catalunya

Després de quatre anys de discussions i bloqueig institucional i polític, el Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat la sentència sobre l'Estatut de Catalunya. Una desena de persones han esmenat la decisió que va prendre el poble de Catalunya en referèndum, tot retallant un text que van ratificar el Parlament català i les Corts espanyols. El recurs del PP ha tingut avui, finalment, el seu fruit, tot i que els membres del TC han hagut de votar per blocs la ponència de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas. Una quinzena d'articles han estat declarats inconstitucionals, i en aquest bloc la votació s'ha produït per 8 a 2, és a dir, una retallada aprovada per majoria àmplia dins del TC. A banda, entre els articles que caldria refer per ajustar-lo a la Constitució hi ha la nova reordenació territorial de Catalunya i la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre.

La sentència no ha declarat inconstitucional la definició de Catalunya com a nació que figura en el preàmbul de l'Estatut, tot i que remarca que no és vinculant en cap cas. Tot i això, també insisteix en la indissoluble unitat d'Espanya com a nació, tot apel·lant a la Constitució espanyola. D'altra banda, tot i que encara no ha trascendit el text exacte de la sentència, el president de la Generalitat, José Montilla, ja ha afirmat que no comparteix la decisió del TC. A més, ha anunciat una possible resposta unitària de tots els partits davant de la sentència i la seua intenció de comparèixer davant del Parlament per explicar la seua posició i altres accions "per defensar l'autogovern de Catalunya, del qual l'Estat és l'expressió màxima". La primera acció per rebutjar la sentència podria ser una manifestació, el 10 de juliol. [Llegiu clicant aquí la declaració del president de la Generalitat].

Més informació a El Punt i l'Avui:
-El TC esmena el poble
-CIU titlla de“gravíssima” la situació creada per la sentència de l'Estatut
-Espanya, vuit vegades "indivisible"
-Montilla i Mas acorden que una comissió d'experts prepari la resposta del Parlament a la sentència del TC



Foto: www.avui.cat

Vidres trencats al parc de Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa té previst incrementar la neteja al parc municipal Teodor González, després que les últimes setmanes s'haja detectat un increment preocupant de vidres trencats en diverses zones del parc. Una trista mostra de l'estupidesa humana, i del molt poc que alguns veïns pensen en els altres i en el respecte del bé comú. Alguns pares ja han denunciat la presència de vidres al parc, ja que hi ha xiquets menuts que han resultat ferits com a copnseqüència de vidres enclavats. La imatge d'aquest vidre al passeig central del parc està presa aquest dilluns al matí. De la mateixa manera, també hi ha puntes de cigarretes i closques de pipes, sobretot al voltant dels bancs.

Fa dues setmanes, la policia local ha va denunciar tretze joves, tres dels quals són menors d'edat, després d'haver-los identificat com els autors dels aldarulls i dels actes vandàlics al parc municipal Teodor González i en alguns carrers adjacents. Els joves haurien accedit al parc i haurien provocat alguns danys a la Barra Tortosina. Els denunciats haurien fet destrosses a les zones enjardinades i en una de les noves àrees infantils, i haurien deixat nombroses deixalles sense recollir. A més, també haurien llançat a la via pública algunes taules i cadires de les terrasses dels bars que hi ha a l'avinguda de la Generalitat. Els joves denunciats s'exposen ara a rebre sancions de fins a 3.000 euros.

Tortosa estrena la gira de curtmetratges "Filmets per la convivència" 2010

L’Auditori Felip Pedrell de Tortosa estrenarà el proper divendres, 2 de juliol, a les sis de la tarda, la gira de curtmetratges “Filmets per la convivència” 2010, que organitza per segon any consecutiu el Festival Internacional de Filmets de Badalona i la Secretaria per a la Immigració a diverses localitats de Catalunya. La primera sessió, d’entrada gratuïta, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa i inclourà la projecció d’una dotzena de curts de països com l’Estat espanyol, els Estats Units, els Països Baixos, França i Bèlgica (tots en versió original subtitulada). L’objectiu és apropar aquestes propostes a la població en general, enteses com una invitació a abordar les migracions i la convivència entre cultures des d’una perspectiva constructiva i que incita a la reflexió. El material seleccionat inclou treballs sobre el tràfic de dones immigrades forçades a exercir la prostitució, sobre la por irracional que sovint impregna allò desconegut, sobre els immigrants hispans que travessen la frontera entre Mèxic i els Estats Units, o sobre els menors marroquins que intenten creuar l’Estret de Gibraltar. En aquest sentit, hi ha espai per al drama, per a l’humor i també per a replantejar-se alguns estereotips.

“Filmets per la convivència” és una secció del Festival Internacional de Filmets de Badalona que la Secretaria per a la Immigració patrocina des de 2008. Recopila i premia els curmetratges presentats a concurs que tinguin a veure d’alguna manera amb les migracions i la convivència intercultural. Durant el mes de novembre es premien els materials seleccionats pel públic del festival, que aquest 2010 arriba a la seua 36a edició. Posteriorment, els mateixos materials són els que conformen el catàleg de projecció de la gira que de moment ja té confirmades sessions a Terrassa (16 i 28 de juliol) i Lloret de Mar (24 de setembre).

Més informació: www.festivalfilmets.cat

[La xifra] 436 joves de les Terres de l'Ebre sol·liciten una subscripció gratuïta a un diari o revista

Un total de 436 joves de les Terres de l’Ebre que fan els 18 anys durant aquest 2010 han sol·licitat la seua subscripció gratuïta a una revista o diari que els ofereix el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, en el marc del Pla de Foment de la Lectura. A tot Catalunya, la xifra d’inscrits ha estat de 21.349 joves. La xifra d’inscrits en el programa de subscripcions a l’Ebre ha crescut un 59,7% respecte l’any passat, en què hi van participar 273 joves. En les tres edicions que s’han fet, s’hi han acollit un total de 916 joves (51.457 a tot Catalunya). L’objectiu d’aquesta acció, que la Generalitat ha posat en marxa per tercer any consecutiu, és promoure l’hàbit de lectura de premsa en les noves generacions i permetre’ls eixamplar el seu coneixement de l’espai públic i la vida democràtica del país. Enguany, els joves han pogut escollir entre 80 publicacions de diferent periodicitat i temàtica, que havien presentat les seues ofertes i havien estat validades per una comissió formada per representants del sector dels mitjans de comunicació, del món acadèmic i professional. D'altra banda, quant a la periodicitat de les publicacions escollides, la majoria de les subscripcions correspon a publicacions diàries, seguida de les mensuals. Quant a l’àmbit temàtic, la majoria de subscripcions pertanyen a mitjans d’informació cultural i de divulgació científica o històrica (37,66%), informació general (34,31%)  i espors, lleure i entreteniment (28,03%).

Foto: Generalitat de Catalunya

Flix rep més de 250 milions d'euros

Es calcula que només les obres de descontaminació de l'embassament generaran 200 llocs de treball a la comarca.

La descontaminació del pantà de Flix, tot i que ha començat amb un retard considerable, és el projecte més important que afecta aquesta població riberenca. Amb un pressupost global de 190 milions d'euros, és la inversió més elevada que el govern de l'Estat espanyol i la Generalitat han fet a les Terres de l'Ebre en les últimes dècades. El projecte, que es finançarà en bona part amb fons de la Unió Europea, generarà un mínim de 200 llocs de treball a la Ribera d'Ebre, segons els càlculs fets pel govern. Una ocupació que serà providencial per compensar la pèrdua de llocs de treball que ha registrat el polígon químic de Flix. Amb tot, aquest poble de 4.043 habitants acumula interessants projectes privats i sobretot una inversió pública que supera els 250 milions d'euros.

Més de 250 milions d'euros per a una població de poc més de 4.000 habitants és una quantitat molt llaminera, i més encara en temps de crisi. En els últims mesos, Flix està atraient aquest volum d'inversió pública gràcies a la necessitat de neteja dels llots contaminats resultants de l'activitat centenària d'Erquimia; però també arran d'altres projectes igual d'il·lusionadors per al poble. És el cas de la rehabilitació de l'antiga colònia industrial alemanya; de la posada en servei del centre de tecnologia ambiental i del viver d'empreses; de la recuperació del castell carlí; de les millores previstes en les carreteres, i de la residència per a gent gran.

Tot i que s'havia especulat que el govern de l'Estat espanyol podia perdre els fons europeus que havien de servir per finançar la descontaminació del pantà de Flix, la Generalitat ha confirmat que la Unió Europea finançarà el 80% dels 168,6 milions d'euros amb què s'ha quantificat el volum de les obres susceptibles de ser cofinançades. En total, el projecte per retirar els llots contaminats de l'embassament parla de 223,3 milions. En aquest sentit, cal tenir en compte les obres complementàries i també els 57,3 milions del pla de restitució per garantir la seguretat i el subministrament d'aigua potable a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona mentre durin els treballs de descontaminació al pantà. De fet, l'empresa FCC ja ha començat a construir a la pedania tortosina de Vinallop, amb un pressupost de quatre milions d'euros, els pous que serviran per subministrar aigua en cas d'emergència a Tortosa i als municipis i les indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).

Mentrestant, el govern estatal ha desbloquejat la negociació amb Ercros per construir la planta de tractament dels fangs tòxics del pantà de Flix. Però el més important és que a les aigües de l'embassament ja han començat els treballs per aïllar les més de 760.000 tones de sediments contaminats amb metalls pesants i altres materials tòxics. Gairebé dos anys després de la seua adjudicació, la constructora ha començat a fer proves per instal·lar les primeres planxes del doble mur –una barrera que tindrà 1,3 quilòmetres– que aïllarà la muntanya de residus abans de la seua extracció, prevista ara per al 2012. La previsió és que els fangs contaminats estiguen encerclats abans de finals d'any. En concret, FCC ha clavat i desenclavat a una profunditat d'entre 15 i 20 metres les planxes d'acer, per comprovar la profunditat de la roca. Tot seguit, es començarà a construir el mur. La previsió és que les planxes, que es col·locaran sobre una base de pedra, sobresortiran un metre i mig de la superfície de l'embassament, amb un sistema de protecció per mantenir els mateixos nivells de qualitat de l'aigua. També s'ha de fer un altre mur per protegir la vora del riu de davant del polígon d'Ercros.

Visita als treballs de descontaminació

D'altra banda, després que l'alcalde reclamés més informació i més coordinació a l'hora de difondre quin és l'estat de les obres, tant a l'empresa estatal Acuamed com a la constructora FCC, aquest mes de juny s'han fet diverses sessions informatives i s'ha posat en servei un web especial a la pàgina de l'Ajuntament de Flix a internet [http://www.flix.cat/], per comunicar puntualment qualsevol novetat en el procés de descontaminació del pantà. En aquest sentit, ara fa uns dies també es van fer un parell de xerrades explicatives sobre el projecte, a càrrec del director d'obra d'Acuamed, Marc Pujols. La primera de les xerrades, de caràcter privat, estava dirigida als empresaris i industrials del poble, mentre que la segona, de caràcter públic, es va fer a la sala polivalent dela Unió Social. A banda d'això, divendres passat els representants municipals havien previst visitar les obres que s'estan fent al pantà, la qual cosa van haver d'ajornar la setmana anterior per motius d'agenda d'alguns dels regidors.

Recuperació de la colònia alemanya

Flix ha estat beneficiat amb els ajuts de la llei de barris, ja que necessita sis milions per rehabilitar la colònia industrial de la Fàbrica. És un dels barris amb més valor històric i patrimonial de l'Ebre, i un cas singular a Catalunya. L'activitat centenària de la planta electroquímica és l'origen de la descontaminació de l'embassament, però també va ser font de riquesa i de prosperitat. A més, al voltant de la fàbrica, els directius i els enginyers alemanys es van instal·lar amb les seues famílies en un nou barri internacional d'arquitectura centreeuropea. La colònia va entrar en decadència després de la Segona Guerra Mundial, però conserva molts dels habitatges per a tècnics i obrers, i també edificis representatius, com ara l'actual hotel Casino. Ercros col·laborarà en la rehabilitació, fent-se càrrec del 25% del pressupost que correspondria a l'Ajuntament.

Centre especialitzat en tecnologia ambiental

A l'Ajuntament de Flix tenen molt clar que no es pot desaprofitar la descontaminació del pantà i que cal convertir el procés d'extracció dels fangs tòxics en una oportunitat per diversificar l'economia del municipi. Ara fa poques setmanes, acaba de rebre una subvenció de 500.000 euros del Ministeri d'Indústria, amb l'objectiu de posar en funcionament un centre especialitzat en tecnologia ambiental, tot aprofitant el laboratori tecnològic que hi ha al centre d'empreses La Ribera. Aquest centre basaria la seua recerca en l'estudi de sòls contaminats i en la gestió ambiental, i es construiria al costat del mateix equipament municipal. Segons l'alcalde, Òscar Bosch, la intenció del consistori flixenc és convertir l'actual delegació del centre tecnològic de Manresa en un centre de documentació i transferència tecnològica en temes ambientals, especialitzat en la recuperació de sòls contaminats, en indústria química i en la conservació del bosc de ribera.

Publicat a ElPunt.cat i a


El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 2

Foto: CEDIDA

Òscar Bosch, alcalde de Flix: «Volem renovar l'activitat industrial al polígon d'Ercros»

La descontaminació del pantà de Flix és el projecte més important que afecta el municipi. Però, a part d'això, quins altres projectes tenen al damunt de la taula?
–«El més important és la consolidació dels serveis del centre d'empreses, que és una aposta per diversificar l'economia local. Tenim una subvenció de mig milió d'euros per ampliar-lo i convertir-lo en un centre de tecnologia ambiental, especialitzat en la gestió del bosc de ribera, la química i els sòls contaminats. A banda, hi ha projectes de microempreses que estan acabant de decidir la seua instal·lació a Flix, i tenim el projecte per rehabilitar la colònia alemanya amb els ajuts de la llei de barris.»

–La neteja del pantà costarà uns 190 milions i generarà uns 200 llocs de treball. Però els altres projectes faran que Flix puga atraure uns 250 milions.
–«Sí. Si suméssim tots els projectes, podríem parlar d'aquest volum d'inversió. Però, quant als llocs de treball, hem de pensar que serà una ocupació temporal, mentre durin les obres. Ara ja s'està començant a produir un degoteig de contractacions, tot coincidint amb l'inici de les primeres obres al riu. Fins ara, havíem punxat una mica en les expectatives que teníem, perquè al poble hi havia moltes urgències. Ara es notarà la recuperació d'alguns llocs de treball; però en els últims anys n'hem perdut molts, amb els acomiadaments a Ercros i Inquide.»

–Quina és la solució?
–«El nostre objectiu és anar recuperant o renovant l'activitat a Ercros i al conjunt del polígon de Flix. Amb les obres de neteja de l'embassament tindrem una mica de coixí, però hem de poder restaurar el teixit industrial de la població.»

–Un altre projecte que generarà força ocupació és la residència per a la gent gran. Quan teniu previst que puga entrar en funcionament?
–«La residència obrirà a l'estiu. Per tant, aviat es començarà a contractar gent. Calculem que podria ocupar una seixantena de persones. Però, a més, també es faran contractes temporals i a temps parcial.»

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 2

Foto: Bloc d'Òscar Bosch

Flix tindrà un hotel de quatre estrelles i un alberg al meandre de l'Ebre

El complex rural és fonamental per impulsar un camp d'aprenentatge sobre els rius i la indústria.

L'Ajuntament de Flix espera enllestir abans de final d'aquest estiu els tràmits per autoritzar l'obertura de l'alberg i de l'hotel de quatre estrelles que uns promotors locals estan habilitant en el que era una antiga granja. El complex rural del meandre de Flix representa una inversió d'uns tres milions d'euros, que encara necessita el llum verd definitiu de la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre. Tot i que es tracta d'una iniciativa privada, l'Ajuntament la veu com una via per incrementar l'atractiu turístic del municipi, i alhora completar l'oferta del projecte educatiu per a escolars Entorn d'Aprenentatge, de la Reserva Natural de Sebes.

El complex de turisme rural del meandre de Flix, que serà batejat com a Vilar del Riu de Baix, serà un hotel de quatre estrelles, el primer d'aquesta categoria a la Ribera d'Ebre. Els empresaris locals Josep Rius i Joan Granero han projectat quinze habitacions dobles i sis d'individuals, així com un restaurant per a un centenar de comensals, en el que fins fa poc era una antiga granja de 1.400 metres quadrats. Tot seguit, també habilitaran un alberg amb restaurant de 65 places, i aquestes instal·lacions es completaran amb una pista poliesportiva i un petit embarcador al riu.

El ple de l'Ajuntament de Flix ja ha aprovat provisionalment el pla especial urbanístic del complex rural, i ara elevarà l'expedient a la comissió territorial d'Urbanisme. «És molt important que puga tirar endavant aquesta proposta per obrir un hotel i un alberg», va voler destacar l'alcalde de Flix, Òscar Bosch. «Esperem que els diversos tràmits s'acabin durant els propers mesos i que el complex puga iniciar la seua activitat abans del final de l'estiu», va afegir-hi. Bosch va remarcar que el Vilar del Riu de Baix serà fonamental per incrementar l'atractiu turístic del municipi, però també per rellançar les activitats al voltant de la Reserva Natural de Sebes. En aquest sentit, l'alcalde va assenyalar que el projecte educatiu per a escolars Entorn d'Aprenentatge –més de dos mil escolars hauran passat aquest curs per la reserva flixenca– necessitava que la iniciativa privada apostés per la construcció d'algun alberg que facilités l'estada dels alumnes. De fet, el consistori i el Grup de Natura Freixe, que gestiona la reserva de Sebes, treballen des de fa dos anys en aquest projecte. El programa Entorn d'Aprenentatge té el suport del Departament d'Educació, i podria ser l'embrió d'un futur camp d'aprenentatge sobre els rius i la industrialització, ja que l'espai natural és just al davant del polígon electroquímic d'Ercros, a l'altra banda de l'embassament. Així, el de Sebes seria el segon camp d'aprenentatge de l'Ebre, després del que ja funciona sobre el Delta a Sant Carles de la Ràpita.

Garanties ambientals

En aquesta línia, Bosch va destacar el fort compromís mediambiental que han tingut els promotors del complex rural. L'Ajuntament, que ha demanat informes a diverses entitats i a organitzacions ecologistes com ara Depana, ha valorat molt positivament l'acord a què han arribat els promotors amb el Grup de Natura Freixe. Així, els responsables del Vilar del Riu de Baix cediran als gestors de la reserva de Sebes una franja de bosc de ribera i un pinar, perquè s'hi puguin desenvolupar projectes de protecció i d'educació ambiental. «L'última edició de la Festa de l'Arbre ja es va fer allà, amb una plantada d'arbres a la zona del meandre, i també forma part d'un projecte de la Fundació Biodiversitat», va recordar Bosch.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 3

Foto: Voluntaris del Grup de Natura Freixe, a Picasa

Flix demana un ajut extraordinari a la Diputació per millorar el pas de barca


Flix ha demanat a la Diputació un ajut extraordinari de 100.000 euros, amb l'objectiu de rehabilitar el seu pas de barca, una infraestructura única que permet als veïns, pagesos i pescadors travessar el meandre de l'Ebre per la zona que es coneix com «lo riu de baix». «El pas de barca està força degradat, perquè el manteniment dels llaguts és molt costós», ha dit l'alcalde.

Acuamed assumirà la passarel·la de vianants del pont

La societat estatal Acuamed s'ha compromès a assumir la passarel·la de vianants del pont de Flix, valorada en uns dos milions d'euros. Era una de les condicions que l'Ajuntament de Flix havia posat per acceptar el trasllat dels fangs tòxics per carretera. A banda, el consistori ha previst la millora de la seguretat per als vianants al polígon de la Devesa. En canvi, encara falta per concretar si es farà una rotonda a la sortida del polígon d'Ercros.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 3

La reserva de Sebes vol fer el seu propi oli i obrir la marca als productors locals

A la reserva natural de Sebes s'ha engegat un projecte per elaborar oli amb les més de 450 oliveres mil·lenàries que hi ha a la zona del Mas de Pitoia. La finca, amb més de quatre hectàrees, està situada dins de la reserva natural. L'objectiu del Grup de Natura Freixe és recuperar el paisatge, amb ovelles de pastura, així com crear una marca d'oli de qualitat. Els productors propers a la reserva també s'hi podrien afegir, per assolir una rendibilitat més alta i revalorar les collites.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 3

Foto i més informació:
-Sebes i Meandre de Flix. Entorn d'Aprenentatge

Aposta flixenca per la senyalització i recuperació del patrimoni històric

L'Ajuntament flixenc ha fet una aposta important per la recuperació i la senyalització turística del seu patrimoni. Així, a més del projecte de rehabilitació integral de l'antiga colònia alemanya, Flix també té en funcionament la reforma del castell carlí i la senyalització turística de diversos elements del patrimoni local. En aquest sentit, el Consorci per a l'Execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre ja ha instal·lat els primers indicadors al costat de l'edifici del mercat municipal, així com al Molí d'Oriol i al molí d'Oliflix. Els indicadors estan escrits en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). D'altra banda, els panells també han de col·locar-se al costat de l'església, a l'ermita del Remei, i a l'accés del camí nou del pas de barca, tot incloent-hi també informació sobre la presa de Flix.

D'altra banda, l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, va explicar que les obres de la primera fase del castell ja estan a punt d'acabar-se, i que l'Ajuntament confia a poder emprendre la segona fase del projecte gràcies a l'1% cultural de la Generalitat. «Volem guanyar el castell de Flix com a actiu turístic», va remarcar l'alcalde. Bosch va precisar que ara es farà una mínima museïtzació, però que l'objectiu és habilitar-hi un centre d'interpretació sobre el carlisme a l'Ebre. L'Incasòl va començar la primera fase de les obres del castell l'estiu passat, amb un pressupost de més de 442.000 euros.


Publicat a ElPunt.cat i a


El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2010 Pàgina 3

27 de juny del 2010

La CANC desconfia del possible acord entre el PSOE i el PP per decidir on va el magatzem nuclear

Els contraris a la candidatura d'Ascó sospiten que es farà públic en ple estiu.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) no vol que l'anunci d'un possible acord entre el PSOE i el PP per decidir l'emplaçament del magatzem puga desmobilitzar els partits, les institucions i els col·lectius socials que s'oposen a la candidatura d'Ascó. El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, va assenyalar aquest divendres que desconfien que el pacte d'Estat en energia puga fer ajornar la decisió sobre el magatzem nuclear més enllà de l'estiu, i que esperaran novetats fins al 30 de juliol.

«La posició del territori i del conjunt de Catalunya en contra de la instal·lació del cementiri nuclear ha de ser clara i inequívoca», va remarcar divendres el portaveu de la CANC. Sergi Saladié va recordar que ja són 143 els ajuntaments que han rebutjat l'arribada del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, i que, en canvi, només l'Ajuntament d'Ascó ha votat oficialment a favor de la instal·lació. A banda, també s'hi han manifestat en contra el Parlament i el govern català. «A més, el govern de l'Estat continua tenint un mandat del Congrés dels Diputats, per tal que el cementiri nuclear s'instal·li en un lloc amb el màxim consens social, polític i institucional, i amb el suport dels governs autonòmics», va dir Saladié. «Amb tot, amb aquest acord ja no serà una decisió tècnica, com ens havien garantit, sinó política», va afegir. «I generalment, tots els pactes entre el PP i el PSOE acaben perjudicant Catalunya», va advertir el portaveu. «Ascó tenia d'entrada tots els números per rebre el cementiri nuclear, però vam aconseguir frenar-lo», va afirmar Saladié.

En aquest sentit, la coordinadora no pensa variar ni un dels actes reivindicatius que tenia programats. Per començar, el 2 de juliol ha convocat una cercavila de protesta fins a les seus de la Cambra de Comerç de Reus i de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), que començarà a la sis de la tarda a la plaça de Prim de Reus. Tot i que l'acord entre el PSOE i el PP sembla que faria ajornar la decisió sobre el magatzem nuclear fins després de les eleccions catalanes, la CANC encara sospita que podria fer-se pública el 30 de juliol. «Ja sabíem que es traurien alguna cosa de la màniga per no aprovar-ho ara i donar-nos un mes de temps per mobilitzar-nos», va valorar Saladié.
Aplaudiment de l'AMAC

L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) va fer divendres una valoració «molt positiva» del possible ajornament de la decisió sobre el futur magatzem nuclear, si aquest retard és en favor d'un pacte d'Estat sobre energia. «Són qüestions que han de ser objecte d'una planificació a llarg termini» i tractades «més enllà dels partidismes», van remarcar fonts de l'AMAC citades per Europa Press. Així, tot i que durant els últims mesos han criticat la «politització» del procés per designar la seu del magatzem nuclear, l'AMAC va optar per aplaudir l'acord polític entre el PSOE i el PP per consensuar l'emplaçament de la instal·lació. «Hauríem preferit que s'hagués decidit al més aviat possible, però si el retard permet un major consens i l'èxit del procés, ens sembla bé, ja que no hem dissenyat ni els terminis ni el procés», van subratllar les mateixes fonts. A més, l'AMAC considera que no hi ha hagut falta de transparència, i que els terminis s'han complert perquè no hi havia cap termini per a la decisió final.

Enrenou política arreu de l'Estat espanyol


El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, prefereix mantenir-se alerta i no creu que un possible ajornament de la decisió sobre l'MTC fins després de les eleccions catalanes puga perjudicar la candidatura d'Ascó. Al contrari, opina que el PSOE i el PP poden pactar que el magatzem s'instal·le a Ascó i deixar que el nou govern català –potser a les mans de CiU– s'encarregui de gestionar la polèmica durant quatre anys. En canvi, altres veus indiquen que la nova estratègia nuclear dels dos partits majoritaris beneficiarà la candidatura de Zarra, ja que la Generalitat Valenciana, governada pel PP, no s'ha manifestat en contra de l'arribada de l'MTC al seu territori. De fet, el magatzem nuclear també s'hauria allunyat de Castella i Lleó, ja que el rebuig del seu parlament a l'MTC s'ha desvinculat de la petició perquè es puga allargar la vida útil de la central nuclear de Garoña. Tot i això, els socialistes d'aquesta comunitat, que són contraris a l'arribada del magatzem nuclear, han acusat el govern autonòmic del PP d'estar jugant a dues bandes. Mentrestant, a Castella-la Manxa s'ha desfermat una polèmica entre el PSOE, que governa la regió, i el PP, que controla els ajuntaments de Yebra (Guadalajara) i Villar de Cañas (Conca). De fet, a Villar de Cañas, el seu alcalde ja va celebrar divendres l'acord entre socialistes i populars per decidir on es farà el magatzem nuclear, i va assenyalar que l'anunci definitiu es podria fer públic el 2 de juliol. Mentrestant, la plataforma contra la instal·lació del cementiri nuclear a Conca presentava 2.000 signatures contra el projecte. Per la seua banda, Greenpeace va afirmar que el procés per decidir l'MTC ha estat «fosc» i «una presa de pèl».

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-06-2010 Pàgina 9

L'alcalde de Tortosa assegura que les noves piscines començaran abans de final d'any

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha assegurat que les obres del nou complex de piscines als terrenys de l'estadi municipal començaran abans del final del mandat i, molt possiblement, abans de final d'any. En declaracions a Ràdio Ebre, Bel va ampliar ahir l'anunci que dimecres havia fet a alguns periodistes, tot contestant les crítiques del grup del PSC pel retard que acumula el projecte. Així, l'alcalde va recordar que el projecte constructiu ja està aprovat, sense que s'hagin presentat al·legacions, i que el complex també inclou un edifici annex, un pàrquing subterrani i la reurbanització de la plaça de Joaquim Bau. Segons Bel, es tracta d'un projecte «molt complex», ja que caldrà posar en marxa una concessió administrativa per al pàrquing i una cessió del dret de superfície per a les piscines. L'alcalde va precisar que la secretaria i la intervenció de l'Ajuntament estan acabant de treballar el tema i que, pel seu cost, caldrà publicar el projecte en el DOCE –el diari oficial de la Unió Europea–. Per tant, el projecte estarà en exposició pública durant 52 dies. «És una tramitació molt embullada, ja que es tracta d'un projecte molt ambiciós», va destacar Bel. Finalment, l'alcalde va situar l'inici de les obres abans de final d'any, amb una primera fase de 18 a 24 mesos.

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-06-2010 Pàgina 8

25 de juny del 2010

[Àudio] Ferran Bel acusa el PSC de no tenir memòria 'del que no van fer' amb les piscines i afirma que les obres començaran abans de final del mandat

Ferran Bel acusa el PSC de no tenir memòria 'del que no van fer' amb les piscines i afirma que les obres començaran abans de final del mandat

[Àudio] El portaveu del PSC denuncia que Tortosa es quedarà un mandat més sense piscina per culpa de la 'incapacitat' del govern de CiU



El portaveu del PSC denuncia que Tortosa es quedarà un mandat més sense piscina per culpa de la 'incapacitat' del govern de CiU.

[Top Secret] Per què l'ascens del Barça Atlètic ha perjudicat Càritas de Tortosa?

L'ascens del Barça Atlètic a la Segona Divisió A, consumat diumenge passat després de l'empat a zero contra el Sant Andreu a l'estadi Narcís Sala, ha acabat perjudicant el menjador social de Càritas a Tortosa. L'associació cultural Lo Terreno tenia gairebé confirmats mitjan dotzena de jugadors del filial blaugrana per al partit benèfic que ha organitzat a l'estadi municipal de Tortosa per al 10 de juliol, dintre dels actes de la jornada Lo Terreno Solidari, en favor del menjador social de Càritas. Però, segons l'entitat, el fet que el Barça Atlètic haja arribat fins al final en les diferents fases eliminatòries, ha provocat que l'entrenador de l'equip, Luis Enrique, no haja autoritzat els seus jugadors a participar en aquest acte benèfic, tot adduint que els futbolistes acumulen una important càrrega de partits. L'absència dels jugadors blaugrana s'ha vist com un problema d'última hora a l'entitat organtizadora, tot i que Lo Terreno ja ha pogut confirmar un cartell molt actractiu de futbolistes amateurs i professionals per a les seleccions All Stars i Terres de l'Ebre, que dirigiran Josep Gombau i Jordi Fabregat respectivament.

Més informació:
-Jornada solidària a Tortosa en favor del menjador de Càritas
-Un plat calent, el 1928 i el 2010

[Tribuna] 'Sobre els pagaments a proveïdors", article de Ricard Lleixà

Hi ha vegades que les coses deixen de ser puntuals per passar a ser habituals. I aquest és el cas que avui m’ocupa. No és gens agradable que cada cop més, proveïdors de l'Ajuntament de Tortosa es dirigeixen a mi, o als meus companys de grup, molt preocupats perquè el nostre ajuntament no els paga.

Fa molt temps que nosaltres com a grup municipal venim denunciant reiteradament que el govern del senyor Bel no paga als seus proveïdors. L’alcalde sempre contesta amb evasives i sortides de to habituals en ell, però el cert és que cada dia són mes normals les queixes per impagament.

Segons les dades de què disposa el nostre grup, podem parlar que el nostre ajuntament està pagant a dia d’avui factures que tenen entre 16 i 18 mesos de retard. Quan va acabar el nostre mandat, l’any 2007, el govern de Sabaté pagava a 3 mesos.

Què ha passat en aquestos 3 anys per què la situació econòmica del nostre ajuntament sigui tant greu?

El cert és que s’escapa al nostre coneixement, però demostra un nivell de gestió nefast del govern de Tortosa. Tota la inversió que s'ha fet a ciutat ha arribat a través de la Generalitat que ha aportat en els darrers anys 83.000.000 euros (gairebé quinze mil milions de pessetes), i del govern central 10.000.000 euros a fons perdut (mes de mil cinc-cents milions de pessetes), i, tot i això, el forat de l’ajuntament no ha parat de créixer i l’endeutament del govern de Bel va camí de batre rècords.

Segons les dades de què disposem, en tres anys el senyor Bel ha endeutat el nostre ajuntament amb 11.000.000 euros, xifra a la qual cal afegir l’endeutament de les empreses municipals.

Avui, per tal d’eixugar el deute, els tortosins hauríem de pagar 1.500 euros per cap (250.000 pessetes cada tortosí) per tal de tapar aquest forat. En un moment en què calia contenció i austeritat, el que han fet és gastar més del que aconsellava la situació econòmica que estem vivint. Aquesta és una mostra més de la política del fer-ho bé que no afavoreix per a res els interessos de Tortosa.

Ricard Lleixà Vero
és regidor del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

Foto: PSC de Tortosa

Ensurt al barri del Temple per un incendi al costat de la nova comissaria dels Mossos

Els bombers van haver d'actuar ahir al migdia per apagar un incendi forestal que es va declarar just al costat de la nova comissaria regional dels Mossos d'Esquadra, a la zona del pla parcial Temple Sud. Quatre dotacions terrestres van apagar les flames i van remullar tota la zona, on hi ha diverses masies i naus industrials abandonades, així com alguns solars amb brossa i vegetació molt abundant. Desenes de curiosos van mirar-se l'evolució de les flames i la feina dels bombers des de la passarel·la que travessa les vies del tren al Temple, però també des del pont Tirant Lo Blanc. Tant el canal de l'Esquerra com l'autovia de l'Aldea (C-42) van facilitar l'extinció de l'incendi. Finalment, la policia va haver de tallar l'autovia temporalment, perquè el fum va envair la carretera. De fet, el fum i les cendres es van estendre pel barri del Temple, per la zona de Vora Parc, i encara per la tarda es podia sentir perfectament l'olor de cremat.

Foto: Manel de la Vega

L'actriu tortosina Belén Fabra, entrevista destacada a la revista 'Lecturas'

Una entrevista a l'actriu tortosina Belén Fabra obre l'edició d'aquesta setmana de la revista Lecturas. Tot i que el casament de la princesa Victòria de Suècia i el vestit lluït per Letizia Ortiz omplen la portada, el primer tema de la revista és aquesta entrevista a una de les protagonistes de la sèrie "Gran reserva", un dels últims èxits de TVE. Fabra parla del seu paper en aquesta producció televisiva, que ahir va tornar a liderar la nit amb una audiència de més de 3,7 milions d'espectadors i una quota de pantalla del 21,7%; però també repassa la seua última aparició en el cinema, la pel·lícula "Estación del olvido". En un altre moment de l'entrevista, l'actriu comenta que de vegades enyora la seua família i amics de Tortosa i Barcelona, però que ara es troba molt a gust vivint a Madrid.

Foto: TVE

Volem Viure a Flix aclareix el seu suport a l'MTC

La plataforma veïnal Volem Viure a Flix ha desmentit que haja donat suport a la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, tot i participar en una recollida de 4.227 signatures. Segons el col·lectiu, només va entregar a l'alcalde d'Ascó les signatures que havia recollit a petició dels socis que havien volgut signar-les «individualment».

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2010 Pàgina 9

Un plat calent, el 1928 i el 2010

Més de vuitanta anys després d'obrir el Menjador dels Pobres del carrer del Vall, Tortosa ha estrenat un menjador social on Càritas reparteix diàriament una vintena de menús.

Tortosa té pobres, gent que passa gana de veritat. Una realitat colpidora que la crisi econòmica ha agreujat amb l'aparició de nous pobres. Gent que fins fa pocs anys, fins fa pocs mesos, tenien una vida benestant i estabilitzada. Aquesta situació ha obligat Càritas a obrir fa un mes un menjador social a l'antic col·legi Sant Josep, al complex que l'Ajuntament havia previst comprar a la congregació dels germans operaris per rehabilitar-lo i fer-hi pisos, però que la mateixa crisi ha ajornat sense data. De fet, l'acord entre Càritas i els Josepets és per tres anys, que és el temps que han calculat que no caldrà aprofitar l'edifici per a una altra cosa que no siga atendre els més desfavorits. «Tant de bo haguéssem de plegar abans, perquè voldria dir que ja no ens cal donar aquest servei», afirmava aquest dimarts el president de Càritas Interparroquial de Tortosa, Lluís Lamote.

La nova pobresa ha fet necessària l'obertura del menjador social de Càritas, i ens ha vingut a la memòria una fotografia que Ramon Borrell va fer l'any 1928, amb motiu de la inauguració del Comedor de Pobres del carrer del Vall. Podem veure homes vells amb la roba del camp i dones grans, amb mocador negre al cap i faldilles de pagesa. Una dona té un rosegó de pa a la mà esquerra i amb l'altra sosté la cullera, com l'altra dona que té a la vora, potser fent veure que estan menjant un plat de sopa. La realitat és que els plats encara són buits, i sembla que tothom està posant i esperant la fotografia, amb un gest de vergonya i humilitat. Només hi ha un home més jove, que mira cap al fotògraf amb desconfiança, just davant de la monja de la Consolació que està dreta al mig de dues noietes que semblen ajudants. En primer pla hi ha un home amb la boca oberta, potser mossegant una molla de pa, que mira cap a dalt com si estigués atent a una tele. Però és el 1928 i és històricament impossible que hi hagués una pantalla en algun punt del menjador.

El Menjador dels Pobres del carrer del Vall va ser una iniciativa de l'Associació Tortosina de la Caritat, que va encarregar el seu funcionament a les germanes de la Consolació, amb l'objectiu de combatre la mendicitat que hi havia als carrers. Era l'època de l'alcalde Bau, uns anys en què Tortosa celebrava banquets multitudinaris i luxosos, però que una forta sequera i les crisis agrícoles havien omplert de pobres. En una mateixa plana del Correo de Tortosa del 19 de gener de 1928, hi trobem la notícia d'un banquet en homenatge al director general d'Agricultura, i una altra que anuncia als possibles proveïdors la propera inauguració del Menjador dels Pobres. En el mateix diari, ja l'endemà, sabem quins eren els membres de la junta de l'associació benèfica –hi figura un Gerardo Vergés, no sabem si el pare o l'avi del poeta, com a vocal–, i que el menjador tenia una capacitat per a 40 persones. Gràcies a la premsa històrica, fins i tot sabem que el primer menú, servit el 23 de gener de 1928, va ser costejat pel reverend Juan Piquer, president de l'Associació Tortosina de Caritat, en memòria dels seus pares, i que estava format per un «potaje de garbanzos con longaniza» i «un bistec». A més, Piquer va aprofitar la inauguració del menjador per anunciar que els pobres, a més «del pan para el cuerpo», també rebrien conferències que servirien per alimentar-los l'ànima, l'esperit i el cor.

Una altra curiositat és que, en els dies posteriors, el Correo de Tortosa anava informant del que menjaven els pobres («potaje de arroz con habichuelas y coliflor» i «dos pedazos de bacalao»; dels benefactors que costejaven els menús, i dels donatius rebuts. Per exemple, 5.000 pessetes, una llauna de sardines en conserva o verdures per a uns quants dies. Més de vuitanta anys després, el menjador de Càritas funciona arran de la contractació d'un servei de càtering professional. Però tenir un plat calent a taula és tan important i necessari en aquest 2010 com ho era l'any 1928.

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2010 Pàgina 40

El raval tortosí de Sant Llàtzer reestrena la plaça de Santa Coloma

L'Ajuntament de Tortosa ja ha acabat les obres de reurbanització de la plaça de Santa Coloma, al raval de Sant Llàtzer. L'alcalde, Ferran Bel, i el regidor de barri, Ricard Forés, van visitar ahir aquest nou espai urbà, que millora una plaça que abans tenia una forta inclinació, i que estava molt degradada a causa de les arrels dels arbres. De fet, el principal criteri tècnic en el disseny ha estat fer la plaça més accessible i aprofitable pels veïns. «Hem fet una plaça absolutament plana i hem aconseguit més superfície útil», va destacar l'alcalde, que va recordar que l'obra forma part del pla d'acció municipal (PAM), i que ha estat finançada íntegrament per l'Ajuntament. Finalment, la renovació de la plaça de Santa Coloma, una de les reivindicacions més antigues de l'associació de veïns de Sant Llàtzer, s'ha fet per 79.552 euros, però l'obra ha superat d'uns tres mesos el termini previst. La plaça inclou l'adequació de sis places d'aparcament, però deixa de tenir un vial d'entrada i un altre de sortida. Per la seua banda, Forés va destacar que la plaça resol en part el dèficit de places que fins ara té el barri de Sant Llàtzer.

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2010 Pàgina 8

23 de juny del 2010

[Vídeo] Ferran Bel presenta la reforma de la plaça Santa Coloma



L'Ajuntament de Tortosa ha finalitzat les obres d'urbanització de la plaça Santa Coloma, al barri de Sant Llàtzer. La plaça estava en un estat força degradat i era una reivindicació històrica de l'associació de veïns. Aquest matí, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de barri, Ricard Forés, han presentat el resultat de la remodelació. El principal criteri adoptat per dissenyar la nova plaça, que presenta un fort desnivell, ha estat adaptar-la a les noves exigències quant a accessibilitat i confort, tot mirant de conservar l'encant de petita plaça de barri. La plaça es divideix funcionalment en dos espais diferenciats: la part baixa, en contacte amb el carrer Barcelona, com a zona de pas de vianants i de serveis, i la part alta, com a zona lliure reservada per a l'esbarjo. El cost de l'actuació, que s'ha finançat amb recursos municipals, ha estat de 79.552 euros. El projecte ha estat gestionat per l'empresa municipal GUMTSA.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El CSN aprova la sol·licitud per allargar 10 anys més la vida útil de Vandellòs II

Ara la decisió serà tramesa al Ministeri d'Indústria, que haurà de ratificar si la nuclear pot continuar operant fins al 2020.

El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar ahir, per unanimitat, un informe favorable a la sol·licitud de renovació de l'autorització d'explotació de la central nuclear Vandellòs II, per un període addicional de deu anys més. Aquest 2010 expirava la llicència de Vandellòs II, i el 2011 ho faran les de les centrals Ascó I i II, les altres dues nuclears catalanes. El ple del CSN havia rebut l'informe tècnic el passat 26 de maig, després que el titular de la central va presentar la seua sol·licitud de pròrroga fa uns mesos. L'encarregat de redactar l'informe ha estat la direcció tècnica de Seguretat Nuclear del mateix CSN i, un cop aprovat, ara serà tramès al Ministeri d'Indústria, perquè autoritze la central, propietat d'Endesa i Iberdrola, a allargar la seua vida útil fins al 2020.

Vandellòs II va rebre ahir el permís del CSN, l'organisme regulador del sector nuclear a l'Estat, per prorrogar el seu funcionament fins al 2020. A través d'un comunicat, el CSN va remarcar que ha pres la decisió tenint en compte el funcionament correcte de la central, i que compleix els nivells de seguretat necessaris per continuar operant. A banda, també han tingut en compte la «capacitat» de la planta per donar resposta a una normativa més exigent que l'actual. Vandellòs II funciona des de 1988, i l'ampliació allargarà la seua vida útil fins als 32 anys. Tot i així, de moment no superarà els 40 anys de funcionament, que és el límit màxim de vida útil que, per motius de seguretat, l'Estat imposa a les centrals nuclears.

Informe no vinculant

L'informe del CSN només hauria estat vinculant per al govern de l'Estat si aquest hagués estat desfavorable, és a dir, si hagués desaconsellat la renovació de la llicència per a Vandellòs II. Amb tot, el més probable és que l'executiu estatal acabe prorrogant durant 10 anys més la vida útil de la central, ja que Vandellòs II no superarà els 40 anys de funcionament. Per tant, aquesta decisió no tindria res a veure amb la renovació, tant polèmica com excepcional, de la llicència de la central de Garoña (Burgos), que l'Estat va autoritzar a funcionar quatre anys més. Tot i així, la plataforma Apaguem les Nuclears és un dels col·lectius que ha reclamat que no es renovin les llicències de les centrals d'Ascó i de Vandellòs, ja que les tres plantes catalanes van acumular la meitat dels successos notificats el 2009. Ara fa un any, quan les tres centrals van estar aturades, el col·lectiu va remarcar que són innecessàries per al sistema català de distribució elèctrica.

La central està gestionada per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), tot i que és propietat d'Endesa i d'Iberdrola. L'ANAV va presentar tota la documentació necessària per aconseguir la renovació de la llicència, i l'any passat hi va gastar 220 milions d'euros entre inversions per millorar la seguretat i despesa d'operació de la planta. De fet, els responsables de Vandellòs II ja confiaven que podrien operar com a mínim una altra dècada, gràcies al nou sistema de refrigeració. De fet, el reglament d'instal·lacions nuclears i radioactives determina que la renovació de les autoritzacions d'explotació només es poden atorgar després d'haver superat una revisió periòdica de seguretat.

El ple del CSN també ha valorat positivament el fet que el titular de la central ha complert els requisits de l'autorització atorgada el 2000. Així, l'òrgan regulador afirma que s'han fet un total de 307 inspeccions durant la vigència de l'actual autorització, i que també han tingut en compte el nou pla d'acció de millora de la gestió de la seguretat de la central. Amb tot, el dictamen emès pel CSN estableix onze límits i condicions que el titular haurà d'aplicar, com els requisits que caldrà que compleixi per a una futura renovació de la llicència, o els programes de millora que haurà de fer si el titular decideix el cessament voluntari de l'activitat. A banda, el CSN ha reclamat al titular de Vandellòs II que completi l'anomenat pla de reforç, organitzatiu, cultural i tècnic de l'ANAV (Procura), perquè puga estar completament implantat el 2012. Bàsicament, una millora del sistema antiincendis per a la recàrrega programada el 2012, i també en el sistema de refrigeració.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-06-2010 Pàgina 8

Disqus for Marfanta