31 d’agost del 2010

[Top Secret] En quina exposició ebrenca s'amaga una imatge de ZP?

Una fotografia del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'amaga en una exposició col·lectiva de pintura que aquests dies es pot veure a la Terra Alta. En concret, la imatge es troba en l'obra "Googlegrama 19: Últim sopar, 2007", del prestigiós fotògraf Joan Fontcuberta, que forma part de la mostra Homenatge a Horta de Sant Joan i que es veurà al convent de Sant Salvador fins aquest diumenge, 5 de setembre. L'obra reprodueix, en realitat, un detall de "L'Últim Sopar" pintat per Leonardo da Vinci. La imatge ha estat recomposada mitjançant un programa freeware de fotomosaic, connectat en línia al cercador Google. El resultat final està constituït per 10.000 imatges disponibles a internet, tot aplicant com a criteri de cerca noms dels principals xefs de França, Espanya, Gran Bretanya i Itàlia que han rebut tres estrelles a la Guia Michelin. Per exemple, Ferran Adrià, Juan Mari Arzak, Martín Berasategui, Heston Blumenthal, Michel Bras, Bernard Loiseau, Gualtiero Marchesi, Guy Martin, Santi Santamaria, Jean-Claude Vrinat, Carme Ruscalleda... Però Google de vegades té aquestes coses, que busques el nom d'un cuiner i et surt un retrat de ZP.

Els castells i les muralles de Tortosa es podran veure des d'un globus aerostàtic

El fortí d'Orleans, des d'on s'elevarà el globus d'Amics dels Castells, vist des de l'aire.
Foto: Google Maps.
Un globus aerostàtic que s'enlairarà uns 30 metres per damunt de les muralles serà la principal atracció de la segona Diada dels Castells per la Pau, que Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i l'associació Amics i Amigues de la Unesco celebraran conjuntament l'11 de setembre, en el marc de les festes de la Cinta. Els enlairaments del globus tindran lloc al final de la jornada, i la gent podrà pujar-hi després d'un sorteig per gaudir d'unes panoràmiques úniques del fortí d'Orleans i de tota la ciutat des de l'aire. La jornada començarà a les sis de la tarda amb una caminada des del carrer Portal del Romeu, on cada participant rebrà un globus de color blanc. A l'inici de la jornada també se sortejaran les 80 entrades per pujar al globus, que s'instal·larà al castell d'Orleans. Un cop al fortí, un violinista interpretarà en directe El cant dels ocells, i els participants en la caminada hauran de deixar anar tots els globus. En aquest sentit, l'objectiu de la diada és reivindicar que el fortí d'Orleans, un recinte defensiu del segle XVII, abandonat i sense ús, siga convertit en un centre d'interpretació per la pau i els drets humans. Al juny, el mateix fortí ja va ser apadrinat pels alumnes de cicle superior del col·legi de la Consolació de Tortosa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-08-2010 Pàgina 9

30 d’agost del 2010

Cartells de les festes de la Cinta en cartelleres 'il·legals'

Les festes de la Cinta 2010 no s'escapen a l'enganxada irregular de cartells en llocs no autoritzats. Durant els últims dies han aparegut en diferents llocs de la ciutat un seguit de cartells anunciant alguns dels actes del programa oficial de festes, tant els organitzats pel mateix ajuntament com els coorganitzats o bé promoguts per alguna entitat o empresa privada. Segons l'ordenança de civisme, l'enganxada de cartells fora dels llocs no autoritzats hauria de sancionar-se amb multes que oscil·len entre els 50 i els 750 euros. Així, a l'estructura del pont de l'Estat hem pogut veure enganxat -tot i que avui al migdia ja no hi era- un cartell de la Festa de les Penyes Sound Festival 3.0, amb l'actuació del discjòquei Paco Pil. L'acte tindrà lloc el 3 de setembre a la plaça dels Dolors, a partir de les dotze de la nit, i forma part de les activitats per inaugurar les noves instal·lacions de Ràdio Tortosa a l'edifici Montcada 27. Amb tot, segons el programa, l'acte està coordinat per una emissora privada. D'altra banda, en el quadre de comptadors elèctrics del mercat de Tortosa hi ha també cartells oficials de la Cinta 2010, així com dels actes de la Trobada Municipal de la Gent Gran que es farà durant el 8 de setembre al pavelló firal de Remolins.

Pregó de Vicent Beguer per a les festes de la Cinta 2010


En primer lloc, gràcies al Sr. Alcalde, el Sr. Ferran Bel, per haver-me invitat a fer el pregó de festes de la Cinta, especialment per les paraules en que ha tingut a bé presentar-me.

El meu mèrit principal és el d’haver estat elegit alcalde el 19 d’abril de 1979, extensible a tots els que anaven a la meva candidatura, igualment als regidors que em van votar aquell dia –malauradament alguns ja despareguts- i a aquells ciutadans que varen creure en un projecte per una Tortosa gran i de tots. Després encara vaig ser alcalde fins a 1995. Setze anys ja és una etapa llarga en la vida d’una persona i d’una generació; encara que molt menys en la història d’una ciutat bimil.lenària com Tortosa, Dertosa, possible Ilercavonia.

Bé, estava jo fa uns dies meditant sobre els 16 anys d’alcaldia i els altres que vaig estar al senat, pensava sobre tot en Tortosa i en les terres de l’Ebre, recordava l’arribada, no fàcil, de la democràcia a Espanya amb les eleccions del juny de 1977, la democràcia municipal des de 1979, l’estatut i les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980, estava amb aquests pensaments caminant voltant la llotja, aquí al parc, quan vaig veure una ombra –o m’ho va semblar- que em cridava en veu baixa.

..Hola! - em va dir.

..Hola! - li vaig contestar descuidadament; no estava segur si em parlaven a mi.

..Què està pensant?

Sense saber si parlava amb algú amb cos i ànima o m’estava aventurant a parlar sol, m’atreví a dir:

.. Estic agafant idees per a fer el pregó de festes de la Cinta, lo dia 28.
La resposta d’aquella veu fosca, d’home, amagada entre ombres, que pot ser em parlava des de darrera un arbre o entre els nanos i gegants, em produí un salt al cor:

..Jo l’ajudaré - em va dir.

..I vosté, qui és? -li vaig respondre pensant que la conversa s’allargava massa, que s’estava fent fosc i convenia escampar la boira i anar a cercar inspiració a un altre lloc; potser a la muntanya prop de Mig Camí mirant cap al port, disfrutant la posta de sol, tots els dies diferent, sempre esplèndida.

.. Jo sóc Cristofor Despuig i Pinyol, fill de Pere Joan Despuig i Francina Pinyol, nascut el 1519, casat amb Marianna Curto, pare de 3 filles. Conec aquesta ciutat, puix ho podeu comprovar si heu llegit “Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, que vaig escriure l’any 1557.

Jo no sortia del meu astorament, m’havia quedat gelat, però ell seguí:

.. Sé que he tingut influència en la literatura del Renaixement i que a la meva ciutat sóc personatge reconegut fins i tot amb un carrer:

..I un Gegant amb el seu nom - m’atreví a dir.

.. Ja en parlarem d’això – continuà-. Soc amic dels Oliver de Boteller. Les meves 3 filles, totes casades, han estat apadrinades pel mateix vescompte de Castellbó, Lluís Oliver de Boteller i els seus dos fills Onofre i Marianna . Més us dic, soc consogre de Joan de Aldana, el capità tortosí que tantes gestes militars va realitzar al servei dels virreis de Nàpols i de Sicília. Ell personalment va fer presoner al rei Francesc I de França a la batalla de Pavía. Doncs bé, Marianna Curto, que després es casaria amb mi, va ser la padrina de boda de Joan d’Aldana amb Magdalena Amic, filla del prestigiòs jurista Joan Amic. I sóc consogre d’Aldana perquè com entendreu una filla meva es va casar amb un fill seu.

..Ja veig que vosté és no solament una persona reconeguda i apreciada a Tortosa, sinó que a més a més, està ben relacionat amb el poder – li diguè amb gosadia.

I ja amb la confiança d’estar parlant uns minuts amb el cavaller, li vaig preguntar: Però com és que vosté està a Tortosa a l’agost del 2010, i no està en el més enllà, si fa més de 400 anys que és mort?
..Ara li diré. Jo, com a tortosí il.lustre i perdone la petul.lancia, Sr….
…Beguer, Vicent Beguer - vaig dir-li.

..Doncs jo, Sr. Beguer, com a tortosí de família noble que sóc, vaig ser educat en obres militars, en dançar, però també en llegir llibres de totes històries, m’he preocupat per conèixer, per saber, he estat procurador municipal, i també procurador general de la baronia de Carles i Alfara per la ciutat de Tortosa. Per tant, després d’escriure un llibre on parlo de Tortosa, de la llengua catalana, de la Corona Catalana-aragonesa, de Ramon Berenguer IV, del Principat de Catalunya, de les valeroses dones tortosines, de l’església, del bisbe, fins i tot del Papa…, després de tot això no me’n podia anar del tot. Així és que he vingut de quan en quan.

-Jo l’escoltava i ell seguí parlant-

.. Amb motiu de la guerra dels segadors, al 1640 per donar suport a Catalunya contra Felip IV i el Conde-Duc d’Olivares que ens atropellaven i vexaven .No vaig tornar fins la guerra del francés, per ajudar-vos, encara que van ser la Mare de Déu de la Cinta i la Verge de la Providència, de Mig Camí, les que us van salvar de moltes morts.

..I no volia tornar –seguí Despuig- perquè veia que com més passava el temps, més embolicat estava el vostre país, barallant-vos uns contra els altres. La meva influència era poca. Però des de que vareu aconseguir la democràcia el 1977, penso que Espanya anirà sempre endavant, que el Principat de Catalunya tornarà a ser exemplar i que Tortosa, a la que tant estimo, serà capdavantera, volguda i respectada . Des de que celebreu les festes del Renaixement encara em resulta més fàcil vindre, perquè entro al cos del gegant que en el meu honor vareu construir, surto d’ell quan em sembla, i el dia següent de la Cinta, torno al més enllà. He satisfet la vostra curiositat, Sr. Beguer? Permeteu que us ajude?

Passat l’ensurt inicial, jo ja havia agafat confiança. Ja em creia que aquella ombra, no sé si amb figura humana, era el cavaller Cristofor Despuig, i que em podia ajudar. No m’havia passat mai res semblant. És cert que en circumstàncies difícils rebem ajut de Sant Antoni o d’algun altre sant, o d’algun avantpassat. Despuig i Pinyol, ah! els Pinyol vaig pensar, pot ser sí. El meu oncle Manuel m’haguès tret de dubtes .

 Continuant amb la conversa em vaig atrevir a dir-li:

.. Però vosté coneix bé la Tortosa actual, cavaller?

.. Bueno, pot ser ens podem ajudar de l’un a l’altre –afegí Despuig- però no es faci moltes il.lusions que sempre dono un tomb per la vegueria, el que ara n-hi dieu Terres de l’Ebre. Jo us dono un cop de mà en el pregó i vos m’ensenyeu la Tortosa moderna, que en l’escàs temps que em deixen els desfiles del Renaixement no he pogut conèixer a fons.

..Fet –li vaig dir ans de que es repensès-. El dia 28 d’agost és el pregó. Estaran les pubilles i pubilletes, més de 100. Representen a associacions de veïns, entitats, barris, pedanies, Jesús, totes amb els seus presidents... No hi faltarà el Sr. Alcalde, la Corporació municipal. És un acte on hi va molta gent, pares, mares, iaios..És un compromís, i tot al centre del parc Teodor González, aquí mateix , que es va fer fa més de 100 anys al que era el “Mas dels titos”, i ara està molt bonic. Teodoro González i els seus germans van començar la ciutat moderna…

..No seguiu – m’interrumpí Despuig - que de la Tortosa contemporània no en sé molt, però si la meva rèplica en gegant està vivint aquí a la llotja, al parc Teodoro Gonzàlez, lo menys que puc fer és conèixer on visc.
..Jo volia parlar de la Tortosa actual –vaig seguir- sobre tot de la democràcia cap aquí, del que hem fet, d’on estem, d’on hem d’anar. Ens trobarem davant de molta joventut i els he de dir que no sempre hi han hagut les comoditats i els serveis actuals, que la ciutat i els barris no tenien carrers amples, ni aigua corrent, ni llum. Que això s’ha fet amb l’esforç de generacions, que pot ser ara estem en temps difícils, però que amb el treball, el món i Tortosa han avançat i que el futur…

..A mi no em vingueu amb històries - m’interrumpí Despuig. Tot això ja ho sé i no us dic que no en parleu, però heu d’explicar d’on venim per a saber on voleu anar. Per exemple, si jo sóc famòs per haver escrit els col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa, es podria saber també que vinc de la nissaga dels Despuig, dels que el meu avantpassat Roger, lluitant per al Comte Ramon Berenguer IV va escalar i penetrar al castell de la Suda, i el comte li va concedir el castell i el lloc de Paüls. I Macià Despuig que va participar al Comprimís de Casp i al Concili de Constança com Embaixador d’Alfons V, i va acompanyar al Rei a la conquesta de Nàpols. I Bernat Despuig –seguia parlant el cavaller- que va ser gran maestre de l’Orde de Montesa i Sant Jordi d’Alfama i embaixador davant del Papa, enviat per Ferran el Catòlic.

..Prou cavaller - li vaig dir mig enfadat -. L’estem honorant pel Renaixement, i és possible que no ens haguem estudiat tal com caldria la seva obra i el seus familiars, però ara estem a les festes de la Cinta, i com li he dit abans estaran la Reina i la Reina infantil i les pubilles i segurament voldran que parlessem de les festes o de la Mare de Déu de la Cinta que és la patrona de la ciutat. La familia Despuig avui no toca.

..Jo també tinc veneració per la Mare de Déu de la Cinta, i per Santa Candia que vostès han oblidat -diguè Despuig-. Però sàpigue que de Castella i de molts altres llocs de tota Espanya venien per demanar a la gloriosa santa Candia de curar diversos mals i per la intercesió d’ella es curaven de lletges malalties.

..Bueno, estem aquí per parlar del pregó, de les pubilles a les que haurem de posar l’Orde de l’atxa, Sr. Despuig -, vaig insistir……

..Cavaller Despuig – replicà-. Li recordo, va afegir, que si el dia 28 d’agost posen l’atxa a unes eixerides xiquetes, serà perquè al meu llibre vaig recordar la proesa de les dones tortosines. Los saguntins i numantins eren famosos per tot el món, perquè sempre mos recordem més de les desgràcies. I si jo no ho haguès recordat als meus col.loquis, el dia 28 les pubilles i pubilletes i tothom que estiguès al parc, tindrien que aguantar el discurs de l’alcalde i el de vostè, sense fer un acte tan bonic com posar-los l’Orde de l’Atxa a les pubilles en reconeixement del mèrit de les dones tortosines en la reconquesta de la ciutat. Ja veu com gràcies a mi, s’ha recuperat una tradició que enalteix a Tortosa i a les seues valeroses dones .

..D’acord cavaller, Però m’agradaria que coneguès una mica la Tortosa modernista, podriem anar demà a veure el mercat restaurat fa pocs anys i l’escorxador ara convertit en museu, casa Brunet seu de la Cambra de Comerç, casa Pallarés, casa Grego ….. Podriem allargar-nos-hi, perquè el modernisme va tenir a Catalunya, i a Tortosa en concret, un desenvolupament molt important.

..Un altre dia m’agradaria sortir de la ciutat - digué Despuig - i anar al port, lloc per caminar i fer salut. I un rato passejar pel riu Ebre font de tanta riquesa. Per aquestes muntanyes properes hi havia molts porcs salvatges, cabres monteses, cabirols, ginetes, texons, gats cervals, esquirols, llebres… I tampoc hi mancaven llops i raboses. I garces reals, esplugabous, alcarabans i àguiles i falcons.

Despuig va continuar:

..I havia sentit dir que a la Vall d’en Rubí s’hi trobaven robins, esmeragdes, jaccins i granats.

..Veig que sabeu molt d’aquestes muntanyes, encara que pedres precioses em sembla que no n’hi han hagut mai - vaig dir-li.

..Pot ser no - contestà el cavaller- però ben bé puc dir-li que vora la font Sendrosa s’hi troben la major part de les herbes que han de menester los apotecaris, com la salvia, l’eufrasia, la sarsaparrilla, l’herba escursonera i moltes altres.

..Seria els apotecaris del seu temps perquè al segle XXI…- m’atreví a dir-li...

Vostè què sap de medicines -, va continuar Despuig - I al terme de Carles hi ha castanyes, pi ver, roure, carrasca, grévol, teix, boix, ginebre, sabina. I els bolets que s’hi crien: rovellons, pebrassos, robiols, búferes, i ¡mataparents!. I no li dic de peixos al riu ni de fruiters, que la riquesa d’esta terra és immensa.

..Bueno, jo pensava que vostè, cavaller, volia saber coses de la modernitat. Pense que estem a la vora del pont del Mil.lenari, que és una gran obra d’enginyeria, i tenim aquí al costat el teatre auditori que porta el nom del musicòleg tortosí Felip Pedrell on s’hi fan moltes actuacions i obres de teatre, concerts. Fins i tot és conegut a l’estranger… I també tenim un Pavelló Firal, i polígons industrials, s’està restaurant el casc antic, i aquí al costat estan construint un pàrquing…

..Massa cotxes - interrumpí Despuig.

..Sí, però són útils. Pense que si vostè, que veig que té devoció a la Mare de Déu de la Providència, vulguès visitar-la, suposo que a la seua edat no podria anar-hi caminant , en canvi en cotxe en uns minuts ens hi allarguem.

..Sí que m’agradaria -reconegué el cavaller - i li podriem cantar uns Goigs.

..Ho farem, encara que si explico esta conversa al pregó, pot ser les pubilles i les pubilletes no sapiguen el que són los Goigs - vaig contestar-li.

..Què em diu - s’enfadà Despuig-. Una tradició tan bonica s’ha perdut?

..No del tot. A l’ermita de Sant Julià a Alfara de Carles els vaig cantar no fa gaire, i també es mantenen a altres llocs.

..Em deixeu més tranquil, perquè com sabeu sóc senyor de Carles i no voldria que al meu territori es perdès tan santa i poètica tradició. No oblideu que un poeta tan reconegut com mossèn Cinto Verdaguer va escriure goigs a la Mare de Déu de Montserrat i el nostre Mossèn Tomàs Bellpuig els va fer també a la Mare de Déu de Montserrat de la carretera Simpàtica, a la de l’Aldea i a la de la Cinta. I el gran poeta tortosí del segle XVII Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, va escriure goigs a Santa Bàrbara, a la Mare de Déu, a Sant Miquel…I a Tortosa hi han goigs també a la Verge dels Àngels a l’ermita de la Petja, i a l’ermita de Solicrú, que la van destruir els francesos . Tot això ho ha d’explicar a les pubilles al pregó, perquè cantar goigs és una tradició pietosa i poètica que estimula la germanor.

..D’acord, però es tractava de que jo li expliquès també les novetats de Tortosa. Les mateixes ermites de Mig Camí i del Coll de l’Alba estan restaurades, tenim Exposició permanent a la Catedral, s’està construint un nou edifici universitari a Remolins, delegacions de la Generalitat…, la ciutat no s’adorm i d’aquesta crisi que hi ha a tot arreu segur que ens en sortirem. Vull que ho veigue, cavaller.

..Sí, sí,- em reconegué -. Però demà anirem primer a cantar-li goigs a la Mare de Déu de la Providència, després al Coll de l’Alba i així contents i ja purificats, donarem un tomb per la ciutat. Ah! I a la Mare de Déu de l’Aldea. A què no ha cantat goigs a la Mare de Déu de l’Aldea amb aquella tornada que deia!
..Mare de Déu de l’Aldea,

Salveu i engrandiu Tortosa
..I amb aquelles estrofes tan boniques, també de Mossèn Bellpuig, que els hi podria ensenyar a les pubilles:


Als deserts de la ribera

Vostra imatge va florir

damunt d’un coll d’olivera

que és l’arbre més tortosí

Veleu sempre dolça Mare

sobre tots los vostres fills

Vostra santa mà els ampare

Nit i dia en sos perills,

Feu-los d’honradesa espills

I infoneu-los fe ardorosa.
Mare de Déu de l’Aldea

¡Salveu i engrandiu Tortosa!

Dites amb força aquestes últimes paraules, Despuig desaparegué entre els gegants de la llotja.

Al dia següent…, perdonen Sr. Alcalde i Corporació Municipal, s’ha fet una mica tard, la Banda Municipal i l’Orfeó tortosí estan esperant, i ja no em queda temps per fer el pregó. Resumim-lo: El missatge de Despuig, ENGRANDIU TORTOSA.

Tortosins i tortosines, ¡molt bones festes!

Parlament de l'alcalde en la proclamació de les pubilles de la Cinta 2010

Text íntegre del discurs de Ferran Bel durant el pregó de les festes.
Un any més, i fidels a les nostres tradicions, ens reunim tots en aquest magnífic embolcall que ens atorga el Parc Teodor González per donar la benvinguda al pregoner de les Festes de la Cinta, Vicent Beguer i Oliveres, i a aquestes pubilles i pubilletes que han de representar l'esperit de la nostra Festa Major en l'apartat més popular i ciutadà. A totes elles, i de forma especial a la Reina i Reina Infantil d'enguany, Rosa i Cinta, i a les seves famílies i a les institucions que representen, el meu més sincer agraïment per la il·lusió i l'esforç posat i per l'important treball de representació de la ciutat que fan en el transcurs de les celebracions festives.

Ens trobem un any més, com ja he dit, en aquest marc del Parc Teodor González. Si l’any passat, tal dia com avui, ens trobàvem en un parc a mitja remodelació, avui –de fet des de ja fa alguns mesos- podem comprovar el resultat d’aquesta rehabilitació, la més important que s’ha fet en els cent d’anys d’història d’aquest emblemàtic espai verd. Sense ànim de ser molt exhaustiu, com podeu observar la remodelació que hem fet ha estat molt intensa. Hem renovat tots els drenatges, hem modificat el ferm, hem canviat tota la il·luminació del passeig central i l’hem alliberat del cablejat. També hem posat bancs nous, hem dotat al parc de dos nous espais infantils i d’una pista de jocs esportius, així com d’un circuit de gimnàstica per als més grans. També hem millorat el llac vell i el nou, així com les fonts. Hem plantat i replantat diferents espècies fins arribar a tenir avui en aquest recinte més de 600 varietats botàniques.

Hem fet de la Llotja la Casa dels Gegants, una mostra de la nostra cultura popular a l’abast de tothom. Allí hi podem trobar els nostres gegants, els nanos, i tot el bestiari. Així, us convido a gaudir-ne i, sobretot, també a que ens ajudeu a conservar-lo.

Però ara, vull saludar-vos molt especialment a vatros, les pubilles i pubilletes sortints, i a la Reina de la Cinta 2009, Cristina, i a la Reina Infantil, Alba. Moltíssimes gràcies per la vostra tasca de representació de les vostres entitats i de la pròpia ciutat. A totes les pubilles i pubilletes la vostra dedicació abans, durant i fins i tot després dels dies de la nostra Festa Major és per a nosaltres un regal que us volem agrair en la mesura que el vostre gran esforç mereix. Moltes gràcies per fer de la Cinta 2009 unes festes magnífiques.

Així mateix, vull fer extensiu aquest agraïment a totes les persones, institucions i entitats que han fet possible aquesta nova edició de les Festes de la Cinta: al regidor de l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Tortosa, Jordi Folqué; a totes les persones de la Comissió de Festes; a la coordinadora de l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Tortosa, Cristina Gilabert, i a tot el personal de l’àrea de Festes, a Oriol, a Eli, i també a Maria Rosa, que malgrat que no ha pogut estar a primera línia com els altres anys, vull tenir-ne un record especial per a ella i desitjar-li una ràpida recuperació. I a tots els treballadors i treballadores de l'Ajuntament que, d'una manera o d'una altra, han participat i s'han esforçat en aconseguir el programa de Festes del que gaudirem enguany. Igualment, el meu reconeixement a les persones que aquests dies estaran pendents de vatros, pubilles i pubilletes, Cinta Adell i Mamem González. I finalment, un agraïment a la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta que fa possible l’organització de tots els actes religiosos en honor de la Nostra Patrona. I, en especial, al seu majordom en cap, Javier Llorca, i als seus companys, que igual com ha estat amb els seus antecessors, hem trobat la seva absoluta col·laboració.

No vull oblidar als nostres benvolguts amics de la ciutat agermanada d'Alcanyís, que aquest any per coincidir amb la seva pròpia festa major no poden ser aquí amb nosaltres. Una salutació molt gran per a tots els veïns i veïnes de l'estimada vila aragonesa.

Les Festes Majors en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de la Cinta, han estat i han de seguir estant exemple de participació ciutadana. Tothom, homes i dones, grans i petits, ens aboquem amb entusiasme a fer de les Festes un temps en el que tots i totes, cadascun i cadascuna de nosaltres, hi trobem aquell petit espai, aquell acte, aquella activitat que semblen fets, especialment, per a nosaltres mateixos. Aquesta participació de la ciutadania és el que confereix autenticitat i veritable sentit a la celebració, i el que aconsegueix que arribem a percebre-la com a pròpia dins del sentiment col·lectiu que sempre ha estat, hi és, i serà present.

La Tortosa moderna, la d'aquest segle XXI que tot just, com aquell que diu, acabem d'encetar, ha de continuar mantenint-se estretament unida per la xarxa més forta, la de la societat civil, que aixopluga associacions, entitats, clubs i persones individuals sota el paraigua del seu ferm teixit. Natros, com a Ajuntament de Tortosa, estem al servei d'aquesta societat civil per ajudar-la a continuar endavant i a aconseguir, tots plegats, cada vegada més i millors avantatges per a tothom. Així, i agafant el fil de la Festa Major, és la nostra obligació escoltar el batec ciutadà i posar al dia totes les il·lusions pel que fa a la programació de Festes, ja que aquesta ha de reflectir els desitjos col·lectius.

Així, i sent coherents amb aquest principi, La Cinta 2010 té un programa amb una oferta molt diversa que té en compte a tots els públics i on la solidaritat, un any més, té un paper rellevant. Crec que hem aconseguit fer un bon programa malgrat l’esforç de contenció de la despesa que ens hem autoimposat en aquesta edició i en les anteriors. D’acord amb el projecte encetat fa tres anys, hem demostrat que es poden fer unes festes populars i participatives sense grans dispendis econòmics i amb una gestió racional i mesurada.

Pel que fa al pregoner, fa tres anys vàrem encetar una aposta perquè el pregoner de La Cinta fos tortosí. Així hem tingut un pregoner del món de la literatura, Gerard Vergès, del món universitari, Azael Fabregat, i l’any passat, de la cultura popular, Els Quicos. Enguany, el nostre pregoner és un tortosí vinculat al món de la política, malgrat que avui ja està retirat. El pregoner és Vicent Beguer i Oliveres, qui va ser el primer alcalde d’aquesta etapa democràtica, sent alcalde de Tortosa entre els anys 1979 i 1995. Crec que no mereix cap altre presentació, simplement agrair-li que acceptés la nostra invitació a pregonar les Festes de La Cinta.

Ara sí, i per acabar, vull fer una crida a la participació de tots i totes en la nostra Festa Major, i de forma especial a vatros, les pubilles i pubilletes, per a que ens ajudeu a tenir unes Festes de La Cinta com la nostra ciutat es mereix, i desitjar a totes les tortosines i tortosins unes bones Festes!

Visca la Mare de Déu de la Cinta!
Visca Tortosa!
Bones Festes!

UP acusa el govern de "passar" de la plaga del caragol poma

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha denunciat la "passivitat" de l’administració davant l’expansió de la plaga del caragol poma al Delta de l’Ebre, i lamenta que la declaració de "plaga" no ha suposat un increment de mitjans econòmics i humans per intentar eradicar-la. Segons la UP, ara la densitat de caragols al marge esquerre del Delta fa inviable que es puga combatre només amb uns mitjans humans que actualment estan desbordats per l’expansió de la plaga, ja que gairebé tota aquesta zona està afectada. Així, el sindicat adverteix que ja es troben exemplars del cargol a les zones de Tramuntano i Riumar, que estan a més de 15 quilòmetres del focus inicial al costat de l’Ermita de l’Aldea.

A banda, la UP demana també una actuació "contundent amb mitjans humans" a l’hemidelta dret de l’Ebre, on comencen a trobar-se postes d’ous i on encara és possible evitar que es repeteixin les errades que han permès l’expansió del caragol poma al marge esquerre. Finalment, el sindicat lamenta que des dels serveis territorials d’Agricultura se l’haja titllat de catastrofista, i considera "inacceptables" les valoracions que tendeixen a minimitzar el problema. La UP adverteix que si la totalitat dels cargols que hi ha als desaigües aconsegueixen entrar als camps, els propers anys poden haver centenars d’hectàrees arrasades.

Però al marge dels danys en l'agricultura, el sindicat també adverteix que ens trobem davant d'un problema ecològic, ja que on hi ha una població significativa de cargols, acaben desplaçant moltes espècies aquàtiques existents, tant de flora com fauna. Així, també es veu amb molta preocupació l’aparició de cargols poma a les llacunes, com ara a la Bassa de les Olles, ja que trenquen l’equilibri ecològic i posen en perill els peixos i les aus. Segons el sindicat, el cargol es menja el llapó i els brots de les plantes joves que són la base de l’alimentació de la fauna autòctona.

Foto: Barrinada

Justícia se'n va a la Casa de les Aigües

La consellera Tura, durant la seua visita a la nova seu dels serveis territorials de Justícia.
Foto
: Generalitat de Catalunya
La Consellera de Justícia, Montserrat Tura, va visitar aquest divendres la nova seu dels Serveis Territorials de Justícia al Palau Montagut, que a Tortosa també es coneix com a Casa de les Aigües. El trasllat de la delegació de Justícia -abans al carrer de l'Àngel- fins a la seu de la Comunitat de Regants de l'Esquerra ha estat possible gràcies al conveni que la Generalitat té amb els regants, però sobretot al fet que la delegació de Cultura ja ha pogut retornar al Palau Oliver de Boteller. En qualsevol cas, les noves instal·lacions permeten agrupar totes les activitats en un mateix espai i millorar l’atenció als ciutadans. Justícia també argumenta que el nou edifici té més espai (485 metres quadrats construïts) i que està "més a prop dels jutjats".


El trasllat ha fet possible reagrupar les 20 persones que formen la plantilla dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, que treballaven fins ara en dues ubicacions diferents per manca d’espai. D’aquesta manera, s’han pogut agrupar en un mateix espai tots els serveis que s’ofereixen des de la Direcció Territorial: la inscripció en el Registre d’Associacions i Fundacions, el Servei de Mediació, el Servei de Justícia gratuïta, els serveis de suport als jutjats, l’assessorament civil i penal als jutges i fiscals, l’execucio de penes ordenada pel Jutjat de Menors i pel Jutjat Penal i el control i la gestió dels alliberats condicionals i en tercer grau (Unitat Dependent). El canvi de seu permetrà noves activitats i més serveis, ja que disposa d’una sala de videoconferències  i d’una sala d'entrevistes. Els Serveis Territorials de Justícia també podran utilitzar dependències del Palau Montagut, com la sala d’exposicions i la sala d’actes. L’activitat en el nou emplaçament es va iniciar el 19 de juliol passat. El trasllat va durar una setmana, i per adequar les instal·lacions no va ser necessari fer-hi obres; només es va haver d’adaptar part de les instal·lacions elèctriques i de la sala de l’antiga biblioteca.


A banda, la consellera va anunciar l’inici de les actuacions per posar en marxa enguany dos jutjats més de primera instància i instrucció a les Terres de l’Ebre. Així, el mes vinent s’iniciaran els treballs de dos nous jutjats de primera instància i instrucció a Tortosa i a Amposta. A més, Tura va donar a conèixer l’estat de les actuacions per edificar el nou Palau de Justícia al nucli antic de Tortosa, al solar del carrer de la Mercè. En canvi, la consellera va descartar la construcció del reivindicat jutjat de Móra d'Ebre.

El tema al diari El Punt:
-La consellera Tura descarta la constucció d'un jutjat a Móra d'Ebre

Protesta de la CANC davant del xalet del president d'Enresa

Un centenar d’activistes anticementiri nuclear es van concentrar divendres al vespre davant de la residència que el president d’Enresa, José Alejandro Pina, té a l’Hospitalet de l’Infant. Els membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i del Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó han lliurat a Pina un escrit en què se l'acusa d'afavorir la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, i en què se li recorda que Catalunya ja ha dit "no" al cementiri nuclear.

Amb cassoles, xiulets i pancartes, a les vuit del vespre i durant uns 30 minuts, els activistes van mostrar la seua oposició a l'MTC al cementiri nuclear davant del xalet del responsable de l’empresa pública que gestiona els residus nuclears a Espanya. El manifest de la protesta recordava també el rebuig a l'MTC  que ha expressat per dos cops el Parlament de Catalunya, el govern de la Generalitat per boca del seu president i de les al·legacions de les seues conselleries, les diputacions de Tarragona i Lleida, els 12 consells comarcals (els quatre de les Terres de l’Ebre, i els vuit més propers a Ascó), els 147 ajuntaments (el 80% de les Terres de l’Ebre i el Priorat), més de 200 entitats, més de 500 membres de la comunitat universitària de la URV, gairebé 7.000 al·legacions i més de 10.000 signatures. A més de tres de les quatre cambres de comerç del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que han dubtat de la seua idoneïtat.

Des del 2006, la CANC ha advertit reiteradament sobre "les veritables intencions del govern espanyol, d’Enresa i de l’AMAC, per acabar imposant el cementiri nuclear en territori català". Segons la CANC, Enresa "sempre ha tractat d’imposar alguna candidatura catalana, simplement per qüestions subjectives dels seus responsables". El mateix José Alejandro Pina, en un acte celebrat a Barcelona el 12 de maig, va manifestar obertament que “la candidatura de Ascó está muy avanzada y preparada, y lo que le deseo, y espero que sea así, es que tenga éxito, porque no habría para mí como presidente, y para mi empresa, mayor alegría que venir a trabajar a Catalunya, donde nos sentimos a gusto...” Davant d'això, els contraris a l'MTC denuncien "l'engany i la manipulació d’Enresa en tot aquest procés de tria de candidats", i també exigeixen que Enresa que acati allò que el poble de Catalunya ha decidit democràticament, que el president José Alejandro Pina rectifiqui públicament les suves paraules de suport a Ascó, i retirin immediatament aquesta candidatura". Igualment, les dues associacions insten la societat catalana i els seus representants polítics a "estar atents i impedir aquesta nova agressió i imposició a Catalunya".

Foto: CANC

28 d’agost del 2010

Detingut un home a Benissanet per la mort a ganivetades d'un temporer

Els Mossos d'Esquadra arresten el presumpte homicida, un ciutadà romanès de 37 anys, poc després dels fets.

Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir ahir al matí un veí de Benissanet, de 37 anys i de nacionalitat romanesa, com a presumpte autor de la mort a ganivetades d'un altre home en un mas prop de Miravet. La víctima era un altre ciutadà romanès, de 39 anys, i tots dos treballaven com a temporers en la recollida de la fruita dolça.

El cas està sota secret de sumari, però la mort –per dues ferides a l'altura del pit– va ser arran d'una discussió en què tant l'agressor com la víctima estarien ebris, cap a les set del matí. L'alcalde de Benissanet, Ignasi Ballber, tot i que es troba de vacances, va ser avisat per la policia a primera hora del matí. Un veí de Miravet havia trobat l'home mort a ganivetades en un mas de la seua propietat, a la partida dels Aubals, on la víctima treballava per a ell recollint la fruita. “Al cap d'una hora i mitja, els Mossos m'han tornat a trucar per dir-me que ja havien detingut una persona, perquè els veïns de Benissanet estiguessin tranquils”, va relatar Ballber. La detenció es va produir en una casa del camí de les Carmenes, a la sortida de Benissanet. L'alcalde també va detallar que el crim va ser dins del seu terme municipal, i que el presumpte homicida treballava a La Capelleta, un grup fruiter del poble.


“Hem vist els Mossos, però no sabíem què passava”


Móra d'Ebre Benissanet Miravet Als carrers de Miravet i Benissanet, res no feia pensar que un home n'havia mort un altre a ganivetades en una casa de camp entre els dos termes municipals. Al magatzem del grup fruiter La Capelleta, al camí que uneix Benissanet amb Móra d'Ebre, ningú sabia encara que un temporer hauria assassinat un altre. “Els temporers són bons treballadors, però quan surten de la feina alguns beuen i ja no saps què fan”, deia un jove del poble, que coneixia l'home detingut. “Hem vist els Mossos per aquí, però no sabíem què havia passat”, va afegir. A les oficines de La Capelleta tampoc en sabien res. El mas on va tenir lloc el crim es troba en una finca de fruita dolça al costat d'un viver de palmeres. Amb 40 graus, tres gossos feien la migdiada al costat de la casa, precintada per la policia.

Publicat a ElPunt.cat

Descens al subsòl del carrer del Vall

Amb l'ajuda d'una politja, arnesos, uns vestits especials i màscares, dos operaris van estar treballant ahir al matí en les obres de reforma integral del carrer del Vall. Calia baixar a la claveguera del Rastre per reforçar la volta de pedra del segle XIV que recorre tot el carrer. Els treballadors havien de protegir-se dels gasos tòxics acumulats al subsòl.

Publicat a ElPunt.cat

La bastida de la Suda té els dies comptats

A punt d'acabar-se la consolidació de la muralla esllavissada fa més de vuit anys.

La bastida metàl·lica que des de fa cinc anys aguanta la muralla del portal de la Bassa, al castell de la Suda, té els dies comptats. Les obres de reconstrucció i consolidació de la muralla, amb un cost d'1,9 milions, es podrien enllestir en els propers mesos, ja que l'empresa que avalua els possibles moviments del mur fa temps que no visita el principal accés al parador estatal de turisme. Així ho va anunciar a Canal 21 el director del Parador de Tortosa, Arturo Gutiérrez. En realitat, aquest sector de la muralla es va esllavissar arran dels aiguats del maig del 2002, que també van fer ensorrar les escales de la façana principal de la catedral. Més de vuit anys després, les noves escales de la catedral ja estan gairebé a punt per a la processó de la Cinta, el 5 de setembre. La bastida de la muralla de la Suda es desarmarà abans de final d'any.

Publicat a ElPunt.cat

Marató de jota i música tradicional a Roquetes

La XVII Marató de Música Tradicional i Popular és l'acte central de la nit forta de L'Hort de la Música, el Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre que Roquetes celebra durant tot el cap de setmana als jardins de l'Hort de Cruells. Però primer, a la tarda, hi haurà una trobada de puntaires, la VII Fira Artesanal i l'actuació de Jordi Prats amb la seua rondalla. Ja a la nit, el protagonisme serà per a les cançons de Josep Bo, l'autor del cèlebre Lo carrilet de la Cava, que fa uns anys van recuperar Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Serà a partir de les deu de la nit i amb entrada lliure, amb la participació dels Quicos, La Carrau, Pep Gimeno Botifarra, Josep Maria Bonet, Montse Castellà, Juana Mari Bo i Juno. A més, Pep Gimeno Botifarra aprofitarà l'estada a Roquetes per repassar els temes de Te'n cantaré més de mil, considerat el millor disc de folk de l'any per la crítica especialitzada. Tot seguit, Els Groullers presentaran el seu ball folk tradicional; per donar pas a Mesclat, que també estrenarà el seu últim treball discogràfic. Els actes continuaran demà amb el III Concurs Nacional de Jota Pepe García Lo Canalero i una ballada participativa.

Publicat a ElPunt.cat

27 d’agost del 2010

Tortosa canvia el recorregut del correfoc

L'àrea de Festes comença avui el repartiment del programa d'actes.

Una de les principals novetats de la Cinta 2010 serà els canvis introduïts en el calendari, l'horari i el recorregut del 27è correfoc de les Terres de l'Ebre. Així, el correfoc es farà el divendres 10 de setembre, a partir de les deu de la nit, i amb un circuit tancat pels carrers més propers a la plaça de l'Ajuntament.

El regidor de Festes, Jordi Folqué, va presentar ahir el programa definitiu de la Cinta 2010, que l'Ajuntament començarà a repartir avui en onze punts distribuïts per la ciutat i els pobles del municipi. L'any passat, l'àrea de Festes ja va assajar amb èxit l'enviament d'unes targetes a totes les cases que els veïns podien bescanviar pel programa. En total, s'hi van repartir uns 10.000 programes. A més, l'Ajuntament ha editat enguany uns 20.000 programes de mà. Tot i que les festes no comencen fins al 3 de setembre, aquest dissabte ja tindrà lloc el pregó, a càrrec de l'exalcalde Vicent Beguer, i l'acte de proclamació de les pubilles.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8

Assemblea de la plataforma contra l'abocador del Pinell de Brai

Els veïns del Pinell de Brai que s'oposen a la construcció d'un abocador de residus metropolitans en una argilera del municipi es constituiran en plataforma, amb motiu d'una assemblea informativa que es farà dilluns, 30 d'agost. L'acte tindrà lloc al centre polivalent del Pinell de Brai, a partir de les 21.00 hores.

Més informació:
-Veïns del Pinell de Brai es mobilitzen contra l'abocador


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8

Dubten si el projecte Castor és valencià o català

La plataforma de les Terres del Sénia ha advertit que les obres de construcció de la plataforma marina de pous del projecte Castor s'han fet en aigües catalanes, i no del País Valencià, quan encara hi ha un recurs pendent al Tribunal Suprem.

Més informació:
-Acoblament de la plataforma marina del projecte Castor

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-08-2010 Pàgina 8

26 d’agost del 2010

L'Ebre reforça l'aposta pel turisme ornitològic

El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha aprofitat la vint-i-dosena edició de la British Birdwatching Fair, la fira europea més important de turisme ornitològic, per promocionar la marca Terres de l'Ebre com a destinació privilegiada d'aquest tipus de turisme. La fira es va celebrar durant el cap de setmana passat a la població de Rutland, al Regne Unit. De fet, el mercat britànic és actualment el principal emissor, en l'àmbit europeu, de turistes d'observació d'ocells. Així, el Patronat de Turisme ha pogut contactar amb una vintena d'operadors turístics del Regne Unit, ja que l'oferta turística dels espais naturals de l'Ebre s'ha consolidat a la fira britànica com una de les destinacions més atractives per al sector. A més, el perfil de l'observador d'ocells (bird watcher) s'adapta a les necessitats del territori, ja que és un turista amb un alt poder adquisitiu, que busca tranquil·litat i contacte amb la natura, i que prefereix l'allotjament en cases rurals i en petits hotels. De fet, l'observació d'ocells és un dels potencials i principals reclams turístics de l'Ebre. Només al Delta, per exemple, es poden observar més del 60% de les espècies europees mentre fan els processos migratoris. A banda, el Delta, els Ports i la reserva natural de Sebes, a Flix, ofereixen la possibilitat d'observar més de 350 espècies d'ocells en medis naturals diferents però propers.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-08-2010 Pàgina 3


Foto: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Denuncien que falta personal a la comissaria de Tortosa

El comitè de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) a Tarragona ha denunciat la política de “retallades salvatges” iniciada pel govern de l'Estat, que ha deixat la comissaria de Tortosa amb una única funcionària per dur a terme les tasques d'atenció als ciutadans estrangers. Segons el sindicat, la falta de personal a la comissaria no permet atendre més de 50 ciutadans al dia, tot i que la població és de 40.000 persones.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-08-2010 Pàgina 7

Més informació a la següent nota de premsa

LA CONFEDERACION ESPAÑOLA DE POLICIA ENTARRAGONA DENUNCIA QUE EN LA COMISARIA DE TORTOSA SÓLO HAY UNA FUNCIONARIA PARA ATENDER LAS LABORES DE ATENCION A EXTRANJEROS.
➢ No se pueden atender más de 50 ciudadanos extranjeros al día de una población de 40.000 inscritos en las comarcas del Ebro.
 ➢ La desatención es producto de la politica de recortes practicada por la Administración del Estado.

El Comité Provincial de la CEP en Tarragona denuncia que la politica de recortes salvajes inciada por el Gobierno ha dejado a la Comisaría de Tarragona con una sóla funcionaria para atender las labores de atención a los ciudadanos extranjeros. La Confederación Española de Policía considera principal y único responsable a la Subdelegación de Gobierno enTarragona, que no ha previsto que este año coincide con una renovación masiva de tarjetas de residencia deciudadanos extranjeros. Las comptencias del CNP en Tarragona y por extensivo en Cataluña son constantemente desacreditadas por parte de los responsables politicos estatales, los cuales han caido en una desidia perenne. La provincia de Tarragona necesita nuevas oficinas de documentacion dependientes del CNP, y al parecer nadie está interesado en que los ciudadanos nacionales y extranjeros puedan realizar sus trámites sin que las escenas se parezcan al reparto de ayuda humanitaria en una catastrofe. Comité Provincial Tarragona.

Vinebre lliura el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre al mataroní Albert Güell


Albert Güell, nascut a Barcelona el 1964 i resident a Mataró, va guanyar ahir a la nit el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb la novel·la L'ull de bronze. El guardó, dotat amb 3.000 euros, es va atorgar durant un sopar literari a Vinebre. L'obra guanyadora serà publicada per Cossetània Edicions. Segons l’autor, “la idea de la novel·la va sorgir d’un conte breu que havia escrit sobre el mar i l’horitzó. Tenia clar que volia parlar sobre l’art, sobretot, i sobre la recerca interior de l’artista. És una obra bastant introspectiva i utilitza molts referents literaris i artístics”. El protagonista de la novel·la és un escultor que entra en crisi i inicia una recerca de la inspiració dintre seu. Segons Güell, “alhora, es troba enmig d’un triangle amorós, amb uns personatges complexos. Els personatges no ho expliquen mai tot, adquireixen vida pròpia i, a vegades, no van pel camí que el mateix escriptor creia, perquè la novel·la és viva”.

Albert Güell ha escrit altres obres, sobretot de narrativa infantil i juvenil (El cel vist de prop (2006), El gust dels colors (2007), L’arbre de les set branques (2007), La fòrmula màgica (2007), Fantasmes al palau! canti qui pugui (2008), o La fiebre del Oro (2008)) i contes il·lustrats. Aquesta és la seva primera obra de narrativa dirigida a adults.

Presentació de "La vall del Miracle"

En el mateix acte es va presentar la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat, La vall del Miracle, del veí de Traiguera (Baix Maestrat), Armando Vericat. L'obra va ser presentada per Vicent Matamoros, president del Centre Cultural de Traiguera, qui destacà que "la novel·la és un trhiller històric ambientat al Maestrat del segle XVI, quan aquest territori estava sota la influència de l'orde de Montesa".

Segons Matamoros, la novel·la "té un ritme àgil on no paren de passar coses i que fa que la lectura sigui fàcil i distreta. El lector se sent permanentment immers en un món d'intriga que comença al principi del llibre. La intriga d'un assassinat per resoldre manté la novel·la viva fins al final. També hi ha en l'obra una bonica història d'amor entre un capellà i una dona casada, fet que traslladat al segle XVI és difícil que tingui un final feliç". En la novel·la hi apareix un element fantàstic, un home llop, que l'autor l'incorpora a l'obra "com a influència d'un dels autors més admirats d'Armando Vericat, Joan Perucho. Aquest element està integrat a la trama de manera que es fa creïble."

Finalment, va dir que "la bomba de la novel·la és que es basa en un fet documentat històricament, ja que el protagonista de la novel·la va existir. La seua cura d'una ferida de mort sobre la qual els metges no li van donar cap esperança de vida, és l'únic acte miraculós dels que s'atribueixen a la Mare de Déu de la Font de la Salut que fou enregistrat per un notari tortosí. Una novel·la que és digna d'un guió cinematogràfic".
A banda, l'acte de lliurament del 28è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre va comptar amb Maria Barbal com a escriptora convidada.

Foto: Cossetània

25 d’agost del 2010

L'Ebre Terra de Vent homenatja la República Dominicana i Alcanyís

La vuitena edició del festival convida grups del país caribeny i de la ciutat agermanada, a més de formacions de Catalunya, Astúries, França i Portugal.

L'espectacle sobre Sant Jordi d'Alcanyís es podrà veure a Tortosa.
Foto: EBRE TERRA DE VENT.
La música de la República Dominicana i de la ciutat d'Alcanyís serà la protagonista del vuitè Festival Internacional Ebre Terra de Vent, que Tortosa celebrarà del 3 a l'11 de setembre. El regidor de Festes, Jordi Folqué, i el director del festival, Xavier Bertomeu, van presentar ahir el cartell i la programació, que tornarà a integrar-se en les festes de la Cinta. Bertomeu va explicar que enguany conviden el país caribeny arran de la participació de Tortosa, l'any passat, en el centenari del polític dominicà Juan Bosch, fill d'un tortosí emigrat a Amèrica. A més de l'actuació de Sistema Temperado (jazz fusió) i Vientos del Caribe (bachata i merengue), hi haurà actes paral·lels relacionats amb la República Dominicana, com ara una mostra col·lectiva de joves pintors establerts a Catalunya, una jornada gastronòmica, un cicle de cinema, i una exposició i una conferència sobre Juan Bosch.

L'altra novetat de l'Ebre Terra de Vent serà la presència d'Alcanyís, ciutat agermanada amb Tortosa des del 1972. A més d'una exposició sobre Alcanyís i la seua Ciutat del Motor, a l'antic cinema Fèmina, i d'una tasca aragonesa a la plaça d'Alfons XII, actuaran grups tan característics com la Gaita de Boto i el grup de dolçainers, els tambors, i la Rondalla d'Alcanyís. A més, a la plaça de l'Ajuntament es representarà un espectacle típic sobre Sant Jordi. A banda, al llagut Lo Sirgador es podrà veure l'espectacle El llaüt del vent.

LA XIFRA
150 artistes, en un total de 32 actuacions musicals, són els que participaran en la cinquantena d'actes de l'Ebre Terra de Vent.

LA FRASE
"Enguany no hi haurà bandes de l'est d'Europa ni majorets. No hem volgut estancar-nos"
Xavier Bertomeu
DIRECTOR DE L'EBRE TERRA DE VENT


Un mosaic de músiques fetes amb el vent

Amb un pressupost de només 85.000 euros, l'Ebre Terra de Vent manté la gratuïtat, l'aposta per la qualitat i la vocació pedagògica sobre la música de vent. Hi haurà actuacions d'Advante Cudeiru (Astúries); de la banda de Tortosa; de Docteur Groove (França); de Tumbala (Portugal), i de les cobles Miranfont i Principal de Tarragona.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-08-2010 Pàgina 8

UP reivindica el mercat de pagesos de Tortosa

El coordinador de la Unió de Pagesos (UP) a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó, va reivindicar ahir la recuperació del mercat de detallistes que Tortosa va deixar de fer l'octubre del 2008. El mercat dels dissabtes al matí permetia als pagesos vendre fruites i verdures directament al consumidor, però la jubilació dels últims quatre pagesos va facilitar la feina a l'Ajuntament. Els pagesos tenien una sèrie de drets adquirits i, fins a la reforma del 1997, podien vendre els seus productes a l'interior del mercat, sense intermediaris. Després, l'Ajuntament va autoritzar-los a muntar les parades a l'exterior del mercat, a l'avinguda Felip Pedrell i al costat de l'antic mercat del Peix, però l'última etapa van estar al carrer d'Artur Anguera. La venda directa dels productes, a uns preus justos per a pagesos i consumidors, és una de les mesures que UP i altres sindicats agraris reclamaran els dies 27, 30 i 31 d'agost i l'1 i 2 de setembre a Madrid, amb la instal·lació de mercats transparents. També reclamaran l'etiquetatge de l'origen, un codi de bones pràctiques comercials, i que les grans exportadores hagin de certificar que no exploten els treballadors.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-08-2010 Pàgina 8


Més informació a la següent nota de premsa:


Unió de Pagesos organitza mercats transparents davant el Ministeri a Madrid per reclamar preus justos per als productes agraris

La Unió confederal –que agrupa a la Unió de Pagesos de Catalunya, Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Unión de Campesinos de Castilla y León, Unión de Agricultores y Ganaderos de Extremadura, Plataforma Agraria Libre de Canarias, Unión de Agricultores, Ganaderos y Silvicultores de la Comunidad de Madrid, Unión de Agricultores y Ganaderos de Castilla la Mancha, Asociación Independiente de Ganaderos y Agricultores de Santander- organitza a Madrid, els dies 27, 30 i 31 d’agost i l’1 i 2 de setembre, mercats transparents per sectors, a semblança dels que la Unió de Pagesos de Catalunya ha estat organitzant a diferents ciutats catalanes. L’objectiu dels mercats és reclamar preus justos pels productors agraris i la fi dels marges comercials abusius; exigir l’etiquetatge obligatori de l’origen comunitari o no de tots els productes agroalimentaris i que els que provenen de països tercers compleixin els mateixos requisits que els europeus; demanar l’elaboració d’un Codi de bones pràctiques comercials i suport públic a la venda directa de productor a consumidor.

Els mercats s’instal·laran al carrer Cuesta Moyano, una zona de vianants a prop de la seu del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, amb el següent calendari: DIVENDRES 27 agost agricultura ecològica; DILLUNS 30 agost vi, oli i fruits secs; DIMARTS 31 agost fruites i hortalisses; DIMECRES 01 setembre llet, lactis i carn; DIJOUS 02 setembre patata i pastanaga.

ETIQUETATGE I ORIGEN

Unió de Pagesos reclama que els productes importats de països tercers i venuts aquí compleixin els mateixos requisits que la producció europea. Cal evitar la situació actual de competència deslleial en la qual el productor europeu ha d’assumir un sobrecost que ara no li reporta cap valor afegit, perquè el consumidor no pot diferenciar els productes d’aquí dels de països tercers, que no compleixen les mateixos requisits.

Per això, reclama a les administracions que exigeixin l’etiquetatge de l’origen de tots els productes agroalimentaris, per tal que el consumidor pugui saber quins aliments s’han produït amb els drets laborals i socials, amb les normes de seguretat alimentària, d’alimentació i benestar dels animals i respecte pel medi que se segueixen a la Unió Europea i quins no. Entre els aspectes que diferencien la producció alimentària europea també es troba la traçabilitat i els requeriments higiènics, així com una regulació estricta dels medicaments veterinaris i dels fitosanitaris permesos: fora de la UE es poden usar 1.242 matèries actives, dins 313.

En la Unió Europea existeixen normes d'etiquetatge obligatori d'origen per a fruites i hortalisses fresques, carn de boví, mel, oli d'oliva verge i verge extra i ous. Però, tret d’aquestes excepcions, en la resta de productes, etiquetar l'origen, actualment no és obligatori. En la normativa sobre etiquetatge espanyola de 1999 no s'inclou tampoc l'etiquetatge obligatori d'altres productes.

Recentment, el Parlament català ha aprovat el Codi de Consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol), en el qual, es garanteix el dret dels consumidors a conèixer, només si ho pregunten, l'origen comunitari o no de les matèries primeres dels productes alimentaris.

ATURAR EL ‘DUMPING SOCIAL’

Contra la competència deslleial de les grans corporacions exportadores que operen en països tercers, Unió de Pagesos també demana aturar el dumping social. El sindicat demana que aquestes hagen de certificar que els treballadors de les seves explotacions treballen en condicions laborals dignes: contractuals, jornades laborals, sous, dret a afiliació sindical, prestacions, seguretat social, etc.

CODI DE BONES PRÀCTIQUES COMERCIALS

Un codi que estableixi els requisits que han de complir totes les parts de la cadena alimentària: contractes de productors, distribució o indústria per tal que es compleixin les condicions mínimes de preus justos entre les parts; a més de taules de negociació dels agents de la cadena i amb l'administració per arribar a acords interprofessionals que garanteixin un repartiment just dels marges comercials al llarg de la cadena de valor.

Que en el marc del Codi de bones pràctiques, la distribució es comprometi a limitar els seus marges comercials si el preu en origen baixa per sota d'un determinat nivell, de forma similar al mecanisme de gestió de crisi en el sector hortofrutícola que ha impulsat el Govern francès.

VENDA DIRECTA

Unió de Pagesos demana a les administracions que donin suport la venda directa amb ajudes, el foment de mercats tradicionals, campanyes informatives, etc. creu que els consumidors també haurien d'apostar per aquest tipus de consum. La venda directa redueix costos de distribució, suposa un estalvi energètic, permet preus justos, garanteix la qualitat òptima, etc.

Nou servei d'atenció als museus ebrencs

La Generalitat ha aprovat la creació del nou Servei d'Atenció als Museus (SAM) de les Terres de l'Ebre, que donarà suport tècnic al Museu del Montsià i als centres d'interpretació del territori. A més, podrà guardar objectes de museus en projecte.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-08-2010 Pàgina 8

Més informació a la següent nota de premsa:


Cultura crea el Servei d’Atenció als Museus (SAM) de les Terres de l’Ebre


Dóna suport tècnic al Museu del Montsià i als centres d’interpretació, a més d’operar com a dipòsit ocasional d’altres espais museístics en projecte

És el tercer SAM que es crea a Catalunya i confirma la voluntat del Govern d’afavorir el desenvolupament cultural de les Terres de l’Ebre


24 d’agost de 2010.- El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica avui l’Ordre per la qual es crea el Servei d’Atenció als Museus (SAM) de les Terres de l’Ebre, en compliment del que disposa la Llei de museus, “amb l’objecte de garantir la conservació i la custòdia del patrimoni museístic i el dipòsit del material procedent de les intervencions arqueològiques i de donar suport tècnic als museus de Catalunya”.


El SAM de les Terres de l’Ebre depèn de la Direcció General de Patrimoni Cultural i, segons el director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, Xavier Vega, “representa un pas més que confirma la voluntat del conseller Joan Manuel Tresserras i del Govern de Catalunya d’afavorir el desenvolupament cultural de les nostres comarques”. La planificació museística del Govern de Catalunya preveu constituir un SAM en cadascuna de les futures vegueries en què es preveu dividir territorialment el país. Fins avui només disposaven de SAM les comarques gironines i les de Ponent.


Xavier Vega ha destacat el paper que durà a terme el SAM de les Terres de l’Ebre: “D’una banda, serà la mà dreta dels centres d’interpretació que hi ha en el territori, als quals donarà suport tècnic. D’altra banda, pot ser ocasionalment un lloc on dipositar materials d’altres centres d’interpretació i/o museus que es trobin en procés de constitució”. El director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha referit en aquest punt al futur museu de Tortosa, les obres del qual s’estan duent a terme a l’antic escorxador de la ciutat.


Segons l’Ordre que el crea, “el SAM de les Terres de l’Ebre es vincula al Museu del Montsià” i “el seu àmbit territorial d’actuació és el de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre”.


Concretament, les funcions del SAM són:


a) Proporcionar assessorament i suport tècnic als museus, per tal que puguin complir adequadament les obligacions que els imposa la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus.


b) Custodiar, conservar, documentar i possibilitar l’estudi del patrimoni museístic i dels materials procedents d’intervencions arqueològiques que es dipositin en les seves instal·lacions d’acord amb la normativa vigent.


c) Conèixer la situació i necessitats dels museus del seu àmbit territorial.


d) Supervisar i controlar els trasllats cautelars de fons dels museus i també les sortides d’objectes d’aquests museus, quan així se’ls demani.


e) Coordinar i realitzar la restauració de béns culturals mobles d’acord amb les directrius, la planificació i els controls tècnics establerts per la Direcció General competent en matèria de patrimoni cultural.


f) Coordinar les exposicions itinerants i d’altres programes de difusió cultural del Departament competent en matèria de cultura que es realitzin en els museus del seu àmbit territorial.


g) Informar sobre l’estat de conservació i condicions de difusió dels béns mobles integrants del patrimoni museístic que es trobin dins del seu àmbit territorial.


h) Presentar anualment a la Direcció General competent en matèria de patrimoni cultural una memòria de les activitats dutes a terme i de les despeses realitzades, així com una proposta anual de les actuacions previstes per a l’any següent, valorades econòmicament.

24 d’agost del 2010

Comencen les obres del centre de recepció del parc natural a Prat de Comte

Serà el primer equipament propi a la Terra Alta i tindrà un punt d'informació, una aula de natura, una sala d'actes i una sala d'exposicions permanents.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ja ha començat les obres del futur centre de recepció i base operativa del Parc Natural dels Ports, que s'està construint a Prat de Comte. Serà el primer equipament propi del Parc Natural dels Ports a la Terra Alta, ja que la seu administrativa del parc és a Roquetes, lloc on també hi ha el centre d'interpretació del Baix Ebre. A més, el parc té un centre d'interpretació al Montsià, situat a la Sénia. Amb tot, tant l'Ecomuseu, a Horta de Sant Joan, com el Molí de l'Oli d'Arnes han funcionat com a punts d'informació del parc dels Ports a la Terra Alta.

Adjudicat per l'empresa pública Forestal Catalana, el nou equipament s'està construint a l'entrada de Prat de Comte, just al costat de la renovada carretera d'Horta. El centre tindrà un magatzem amb garatge de suport als serveis de conservació, senyalització i millora forestal del parc natural a la Terra Alta, i també instal·lacions d'ús públic. Així, hi haurà un punt d'informació, una aula de natura, una sala d'actes i una sala d'exposicions permanents. El projecte té un pressupost de 711.548 euros, 182.452 menys dels que s'havien previst inicialment, però el termini per executar les obres també s'ha rebaixat, de quinze a deu mesos. Les obres, adjudicades a la constructora Paobal Albalate, tenen el cofinançament del fons europeu de desenvolupament regional de la Unió Europea.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 8

Bous embolats amb sardanes

Intereconomía va retransmetre en directe el concurs estatal d'emboladors de dissabte Amposta.

Amposta acomiada aquest dimarts, amb els bous a la plaça i l'últim bou embolat, la seua festa major més mediàtica. La prohibició de les curses de toros a Catalunya al Parlament, arran d'una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per grups defensors dels animals, ha fet créixer l'interès dels mitjans de comunicació –també dels catalans, però sobretot dels espanyols– al voltant de les festes amb bous que s'organitzen en molts pobles de les Terres de l'Ebre. Així, el canal Intereconomía, potser la cadena més protaurina tenint en compte que en lloc de mosca televisiva té un bou envestint, fins i tot ha retransmès en directe alguns dels actes amb bous de les festes d'Amposta. Per exemple, dissabte a la nit van oferir el concurs estatal d'emboladors organitzat per la Penya d'Emboladors d'Amposta.

Però no va ser un directe del concurs i prou. Intereconomía no es podia limitar a fer una senzilla retransmissió dels bous embolats, sinó que va aprofitar l'esdeveniment per realitzar un dels seus debats polítics amb tertulians passats de voltes. Passats de frenada, sobretot, quan arriba el moment de criticar els polítics catalans, que és el que més ven en aquest canal. Amb la prohibició han trobat l'excusa perfecta per fer-ho, però el programa es feia des d'Amposta i calia donar la imatge que els correbous són unes festes tan catalanes com espanyoles. Per això, cada vegada que anaven a publicitat, Intereconomía barrejava les imatges dels bous embolats amb unes sardanes. Com si a l'Ebre, en lloc de xarangues, hi haguessin cobles tocant La Santa Espina. Però el poti-poti mental que tenen a Intereconomía va anar més enllà.

En l'estona que vam veure el programa, els convidats eren un portaveu de Ciudadanos; el candidat del PP per Tarragona, Rafael Luna, i l'alcalde de l'Ampolla i diputat de CiU, Francesc Sancho. Davant dels atacs a Artur Mas per haver votat contra els toros i haver donat llibertat de vot a CiU, Sancho mirava de defensar que es podia ser protaurí, no ser antiespanyol i al mateix temps ser independentista. “No em considero animalista i m'agrada García Lorca, però sóc sobiranista”, s'escarrassava Sancho en castellà. Però el conductor del programa, que defensava els bous “como marca de España”, semblava que no volia sentir a parlar d'algú com García Lorca. I que Sancho digués que era independentista només va fer que els tertulians ensenyessin les urpes. Deien que només volien parlar “de la fiesta”, però la polèmica dels bous els ha anat molt bé per clavar l'estoc a Catalunya.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 8

El Dia de la Mosca portarà concerts a les Avançades de Sant Joan

L’àrea de Joventut de Tortosa, amb l’Associació Musical Black Fly i altres entitats com el Casal Popular Panxampla, Doggylife i Xiquets de Fang, han organitzat la primera edició del festival El Dia de la Mosca, que es farà el 28 d’agost al recinte emmurallat de les Avançades de Sant Joan. Amb accés gratuït i a partir de les sis de la tarda, hi haurà servei de barra amb menjar i beguda, paradetes, i dos espais amb 12 hores de música sense parar, amb grups de diversos estils i un envelat amb música electrònica, reggae i hip-hop.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 9

Montilla inaugura la nova residència assistida de Batea

El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar ahir la nova residència assistida per a la gent gran de Batea. L’equipament ha estat una realitat gràcies a una inversió de més de 4,2 milions d’euros, dels quals 3,9 milions han estat a càrrec del Departament d’Acció Social i Ciutadania. L’edifici té tres plantes amb soterrani i, entre la primera i la segona planta, disposa de 60 places de residència assistida, repartides en 15 habitacions dobles. En un futur s’hi traslladarà el centre de dia de Batea, que té un màxim de 24 places.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 9


Foto: Generalitat de Catalunya

La nuclear Ascó II soluciona el tap d'algues i ja opera al 100%

La central nuclear Ascó II va tornar a operar al 100% de la seua potència a partir de la una del migdia d'ahir, segons va informar l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV). Així, la central va poder solucionar la incidència que va registrar diumenge per l'entrada d'algues en el canal de la presa d'aigua de la planta, un problema que va provocar que la nuclear riberenca reduís la seua potència fins al 55%. En aquest sentit, les algues van taponar les reixes mòbils situades a l'aspiració de les bombes de circulació d'aigua, fet que va provocar l'aturada automàtica de dues de les quatre bombes del sistema de refrigeració. L'incident va ser classificat pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) amb el nivell zero en l'escala internacional, ja que no va suposar cap risc per als treballadors, la població o el medi ambient. Amb tot, és el segon problema del sistema de refrigeració en menys d'una setmana.

Els problemes de la nuclear d'Ascó amb les algues han tingut lloc només uns dies després del desembassament d'aigua que Endesa va fer al pantà de Flix, per netejar el meandre de plantes aquàtiques, millorar el seu estat ambiental, i facilitar els actes de la festa major al riu. Un cop comprovats l'absència d'algues i el bon funcionament de tots els sistemes, la central va poder iniciar la pujada de la potència diumenge al vespre.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 9

Foto: ANAV

Més tractaments contra els mosquits del Delta a causa de la pluja

El Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (Code) s'ha vist obligat a realitzar nous tractaments contra les larves del mosquit litoral (Ochlerotatus caspius), arran de les fortes pluges caigudes el 19 d'agost al Delta. De fet, en alguns llocs es van superar els 70 litres per metre quadrat. Així, la inundació de totes les zones en què es desenvolupa aquesta espècie de mosquit tan molesta per a les persones, així com el ràpid creixement de les larves a causa de les temperatures altes, han forçat el Code a fer els tractaments durant el cap de setmana, ja que, si s'hagués esperat a dilluns, hauria estat massa tard. A més, la pluja també va deixar inutilitzable la pista d'enlairament de les avionetes que s'utilitzen per fer els tractaments aeris, i això va fer que fos necessari desplaçar tot l'equip a una altra pista auxiliar, a prop d'Amposta. En total, s'han tractat 500 hectàrees amb dues avionetes, una superfície que representa el 57% del que s'havia tractat des de l'inici de la campanya. Ahir dilluns, els tècnics van revisar els tractaments realitzats, que es completaran amb mitjans terrestres allà on no han estat efectius.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-08-2010 Pàgina 8

Foto: Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter

23 d’agost del 2010

Lo Golafre de Remolins dedica una geganta a Pepeta La Paisana

El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, va apadrinar dissabte a la tarda als nous gegants i capgrossos de la Colla de Diables i Tambors Lo Golafre, del barri tortosí de Remolins. L’acte de bateig i presentació en societat dels gegants Pepeta La Paisana i Ramon Lo Baber es va fer en el marc d’una trobada gegantera que va reunir a totes les colles de Tortosa i les Terres de l’Ebre, per commemorar el 25è aniversari de l’entitat. Pepeta Subirats i Favà, la Paisana de l’horta de Pimpí, va ser un dels personatges més estimats en el món del curanderisme i la medicina popular.

En els seus vint-i-cinc anys d’història, Lo Golafre ha esdevingut un referent del teixit associatiu i cultural del barri de Remolins, per la seua aposta pels joves -tant autòctons com nouvinguts- com a peça indispensable per desenvolupar la tasca comunitària i cultural de l’entitat. Amb el bateig dels nous gegants i capgrossos, Lo Golafre supera les fronteres de Remolins i es consolida com a entitat dinamitzadora de la realitat cultural i juvenil dels més de 6.000 joves del municipi. Entre els anys 2005 i 2010, la Secretaria de Joventut ha destinat un total de 15.961 euros en ajudes a projectes de l’entitat.

El tema a El Punt:
-25è aniversari de Lo Golafre

Foto: Generalitat de Catalunya

22 d’agost del 2010

Implicació amb Horta

Una mostra col·lectiva de deu artistes i dos concerts homenatgen el poble un any després de l'incendi · L'exposició es veurà al convent de Sant Salvador fins el 5 de setembre.

La vitalitat cultural d'Horta de Sant Joan, un any després de l'incendi tràgic que va afectar el poble de la Terra Alta, continua tan intacta com els millors paisatges dels Ports. Per celebrar-ho, vuit artistes plàstics i dos fotògrafs reconeguts han acceptat participar en l'exposició col·lectiva Homenatge a Horta de Sant Joan, que es va inaugurar divendres al vespre i que es veurà al convent de Sant Salvador fins el 5 de setembre. En la mostra s'exhibeixen obres originals de Manel Armengol, Xano Armenter, Francesc Arumí, Joan Fontcuberta, Isao, Robert Llimós, Santi Moix, Marcos Palazzi, Perico Pastor i Vicenç Viaplana. Moltes de les obres exposades han estat creades a Horta. I com a mínim, tots els artistes han visitat el poble i els seus paisatges, els mateixos que van captivar Picasso fa 100 anys per inspirar-se. Així ho explica Emma Masferrer, presidenta de l'Associació Artística Camí del Montsagre, activista cultural a Horta des de fa cinc anys i principal impulsora de l'homenatge artístic. “Volem que aquest siga un referent, un lloc en què hi hagi coses de qualitat”, comenta. Masferrer també diu que l'objectiu ha estat que els artistes adquireixin un “vincle emocional amb Horta de Sant Joan”, com el que va tenir Picasso gràcies al seu amic Manel Pallarès, originari del poble.

En aquest sentit, Masferrer destaca les vinyes pintades per Xano Armenter o els retrats de plantes de Manel Armengol, que ja va dedicar a Horta la mostra fotogràfica Les veus de l'aigua. D'altra banda, la pinzellada musical d'aquest homenatge a Horta ha anat a càrrec del guitarrista Max Sunyer, nascut a la Pobla de Massaluca i, per tant, amb arrels en els camps i els paisatges de la Terra Alta. Sunyer, acompanyat per la cantant txeca Lenka Maresova, actuava divendres a la nit al mateix convent de Sant Salvador. El 5 de setembre, en la cloenda la mostra, ho faran el percussionista Àngel Pereira i el pianista Lluís Vidal.


Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-08-2010 Pàgina 10

Flix exigeix més seguretat viària en les obres al pantà

L'Ajuntament fa costat als veïns del carrer Molí, que tallen el principal accés al polígon d'Ercros per reclamar una rotonda i la reparació dels habitatges · Adverteixen que faran més mobilitzacions.

Els veïns del carrer Molí van utilitzar divendres al matí tres vehicles per tallar l'accés al polígon d'Ercros i al moll on s'estan fent les obres prèvies a l'extracció de la muntanya de llots tòxics del pantà de Flix. L'objectiu de la protesta, a la qual també va assistir l'alcalde accidental, Pere Muñoz, era exigir la construcció urgent de la rotonda que l'empresa estatal Acuamed va dir que faria a l'entrada del polígon, un cop descartada la cinta mecànica per transportar els residus. Els veïns i el consistori també volen que algun directiu d'Acuamed o de l'empresa que fa els treballs, FCC, visiti Flix abans de final de mes, per fer-se càrrec de les esquerdes i d'altres desperfectes que han aparegut a les cases des que s'està construint el mur que aïllarà els residus al mig del riu.

“Abans de començar les obres hauria calgut preparar l'accés, perquè amb un vial tan estret no poden entrar i sortir tants camions”, va advertir un dels veïns afectats, Mariano Sánchez. Si abans de l'inici de les obres ja hi circulaven uns 130 camions diaris, la xifra s'ha triplicat amb el començament dels treballs al pantà. A més, alguns camioners no frenen quan entren al carrer, tot i que caldria circular a 20 quilòmetres per hora; i quan dos camions es troben de cara n'hi ha un que ha de pujar per força a la vorera, i provoca desperfectes a les façanes. Per això, dijous a la tarda, després de reunir-se amb els veïns, l'Ajuntament va instal·lar unes pilones de seguretat a la vorera, i senyals de trànsit per indicar la zona d'obres, la prioritat de pas, i el límit de velocitat. A més, Muñoz va detallar que també han acordat instal·lar un semàfor per regular millor el pas dels camions.

Avanç d'horari per esquivar la protesta


Molestos perquè Ercros va iniciar l'activitat de la fàbrica a les quatre de la matinada, per evitar l'impacte del tall de carrer sobre la producció. Així van viure ahir els veïns del carrer Molí la primera jornada de protesta, que es repetirà si abans de final de mes no hi ha solucions. “Si això és ara, què passarà quan comencin a circular els camions carregats de fang amb mercuri?”, es preguntava el veí Joan soriano.

Publicat a ElPunt.cat i a
* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-08-2010 Pàgina 11

Disqus for Marfanta