![]() |
| La número dos del PSC, amb la candidata ebrenca i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura. Foto: PSC |
31.10.10 | 2
COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...
![]() |
| La número dos del PSC, amb la candidata ebrenca i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura. Foto: PSC |
Si ens parem a llegir que diu l’article 15 de la Ley de Memoria Histórica, i de pasada recordar que es va aprovar amb el vot a favor de tots els Diputats i Senadors de CiU, ens trobem amb el següent:
“Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”
El text és molt clar i entenedor, no genera dubtes ni jurídics ni gramaticals, és el subjecte qui encapçala la oració. Està redactat així, són les administracions públiques les que han de promoure i fer la retirada de tota la simbologia franquista.
Ara bé, al nostre territori, a Terres de l’Ebre, on encara tenim, segons el cens presentat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, 143 mostres de simbologia franquista, estan els papers invertits: aquí sembla que ha de ser la iniciativa ciutadana i popular amb la recollida de més de 2.000 firmes, la que impulsi i busqui suports per portar a terme una actuació prevista per la llei i que al mateix temps l’hauria de realitzar d’ofici el propi Ajuntament.
En alguns casos fins i tot alguna administració local es dedica a criticar i renegar de la Generalitat per haver confeccionat el catàleg de simbologia franquista i l’estudi on han treballat les quatre universitats catalanes i ha col·laborat Adigsa.
Potser hauríem de parar un moment i pensar: la Generalitat facilita les actuacions, que recordem han de dur a terme els ajuntaments, a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni memorial. Res més.
No sé a qui li pot semblar que l’ajut pot estar malament, no sé quines raons i quines intencions poden argumentar per desacreditar la feina del Memorial Democràtic i la de les quatre universitats catalanes.
Potser hauríem de parar un moment i pensar, ... pensar què hi ha al fons de tots aquells representants i administracions públiques que no fan el que han de fer, i que, a més a més es dediquen a criticar a qui els vol ajudar i subvencionar les actuacions que deurien fer.
Potser algun dia, entre tots, aconseguirem que als espais públics sols apareguin símbols i valors democràtics.
Pilar Andreu Galiana
és directora dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació.
Des de l’any 2008 el conjunt del primer món s’ha vist immers en la crisi econòmica més greu des de la primera guerra mundial, amb unes taxes d’atur en creixent evolució. El nostre territori no ha estat aliè al fet, el tancament d’empreses i la crisi de la construcció n’han causat un fort impacte.
En aquest context, la Comissió de les Comunitats Europees (CCE) en el comunicat presentat el desembre del 2008 “Noves capacitats per a nous treballs”, posa de manifest les necessitats formatives dels treballadors europeus. Es posa especial èmfasi en dos conceptes. Per una banda, cal millorar el potencial humà i l'ocupacionabilitat de la ciutadania, mitjançant una millora de llurs capacitats. Per altra banda, les capacitats a millorar han de ser adequades a la demanda del mercat laboral. Així, la millora de les capacitats comporta, augment de la productivitat i millora de la cohesió social.
En la majoria dels estats membres de la UE, es constata una creixent separació entre la formació que es proporciona i les capacitats requerides en el mercat laboral. I aquesta separació afecta a la competitivitat, especialment de les petites empreses. A més a més, es constata que la formació que rep el futur treballador a través de les universitats i dels sistemes formatius no fomenta una economia orientada a la innovació.
Per això, cal definir bé les necessitats del mercat laboral i preveure les capacitats necessàries per tal de poder formar a les persones. Però no és fàcil saber quines capacitats es requeriran en el mercat laboral a 10 anys vista. El comunicat però, arriba a tres conclusions principals, hi haurà noves ocupacions i algunes en substituiran d’actuals, caldrà un augment de capacitats, competències i qualificacions en tots els nivells d’ocupació i caldrà garantir una millor adequació entre l’oferta de capacitats i la demanda del mercat laboral. I també es preveuen unes tendències a llarg termini en la creació del treball i l’oferta de mà d’obra. Es donarà un augment del mercat laboral, especialment en el sector serveis. Hi ha el risc de carència de mà d’obra i necessitat d’augmentar les taxes de treballadors.
Respecte a les necessitats de capacitats i les ocupacions, les tendències diuen que es produirà un augment considerable de la demanda de treballadors molt qualificats i flexibles i un increment des treballs qualificats. Es produirà una creació de treballs altament qualificats i amb risc de polarització del mercat laboral.
Davant d’aquesta situació, el Departament d’Educació ha programat la seva oferta de Formació Professional amb dos objectius principals, adaptar la formació i capacitació a la demanda del món laboral en els diferents entorns socioeconòmics. I, incrementar les capacitats professionals de tota la població. Treballa amb quatre iniciatives per tal de donar resposta a aquests dos objectius, la Formació Inicial, el Programa Qualifica’t, el Pla FP.CAT i els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
La Formació Inicial, que és la que tothom coneix, es concreta a les Terres de l’Ebre amb l’oferta de 21 Cicles Formatius de Grau Mitjà i 24 de Grau Superior. La novetat rau en l’adaptació de l’ensenyament a la realitat territorial, a través dels convenis singulars amb empreses de la zona per tal de garantir una formació orientada al mercat de treball. Exempless, els tenim en els convenis entre l’Institut Els Alfacs i l’IRTA; l’Institut de l’Ebre i les empreses Rehau, Plàstics Castellà i el Centre d’Ambulàncies del Baix Ebre; l’Institut Ramon Berenguer IV i l’Hospital d’Amposta, i l’Institut de la Sènia i les organitzacions CEMS, FECOSE i FECOMS.
El Programa Qualifica’t, pioner a tot l’Estat, és de gran transcendència, en reconèixer per primera vegada l’experiència laboral i la formació contínua i ocupacional que tenen les persones treballadores. El programa valida el currículum personal en crèdits dels cicles formatius de grau mitjà o superior. A les Terres de l’Ebre, els instituts de referència són l’Institut de l’Ebre i el Montsià.
El Pla FP.CAT és una iniciativa conjunta entre el Departament de Treball i el Departament d’Educació per tal d’assolir la integració dels tres subsistemes de formació professional: la inicial, l'ocupacional i la continuada. Aquest pla pretén que en un mateix centre o en una mateixa xarxa de centres es puguin estudiar les tres branques de l'FP i que els coneixements que les persones adquireixen a través de qualsevol d’aquestes vies siguin reconeguts per tot el sistema. A les Terres de l’Ebre, els centres adherits a aquest pla són l’Institut Montsià, l’Institut de l’Ebre, i l’Escola Nauticopesquera de Catalunya.
I, finalment, el Programes de qualificació professional inicial (PQPI) estan adreçats a persones joves que finalitzen l’educació secundària obligatòria sense haver-ne obtingut el graduat, amb l’objectiu de proporcionar la formació bàsica i professional necessària per a la incorporació al món laboral o per a l’accés a un cicle de formació professional de grau mitjà (amb la superació d’una prova d’accés). Els PQPIs, a més, ofereixen l’accés a la formació complementària per obtenir el graduat en educació secundària. L’oferta PQPI és conjunta Departament d’Educació amb ajuntaments, altres administracions o entitats, segons les necessitats dels municipis o territoris concrets. Així, en el nostre territori s’imparteixen a Tortosa, Amposta, Flix Mòra d’Ebre i Sant Carles de la Ràpita.
Pepín Beltran
és la directora del Programa de Descentralització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
