31 d’octubre del 2010

Montserrat Tura: 'L'Ebre sap que el PSC ha estat al seu costat'

La número dos del PSC, amb la candidata ebrenca i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura.
Foto: PSC
La número dos de la llista del PSC a les eleccions del 28-N i consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha aprofitat aquest dissabte la seua visita a les Terres de l'Ebre pe respondre les acusacions del candidat de CiU, Artur Mas, sobre la manca de suport del govern de la Generalitat als ajuntaments. “En la meva doble condició de candidata del PSC i d'alcaldessa durant més de quatre legislatures, no sé com el senyor Mas s'ha atrevit a dir això”, ha afirmat Tura. Segons la candidata del PSC, “els alcaldes i alcaldesses ens vam sentir molt sovint i moltes vegades sense el suport de CiU quan governava la Generalitat, en la nostra reivindicació per intentar millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans”. Tura va remarcar que la diferència entre els governs de CiU i els governs de progrés liderats pels socialistes rau  en qupe “el PSC considera que la Generalitat és la suma del Parlament de Catalunya, de la Generalitat però també dels governs municipals”. “Avui els municipis són part d'aquesta Generalitat, que no és possible sense el treball conjunt amb els ajuntaments”, ha insistit Tura. La número dos de José Montilla ha visitat Ulldecona, Amposta i Gandesa, on va visitar la Festa del Vi. “Els ciutadans i ciutadanes d'aquest territori saben que tenen en el PSC un partit que ha estat al costat de les Terres de l'Ebre”, ha conclòs abans de posar com a exemple obres tan reivindicades pel territori com el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.

El PSC i el PP 'comparteixen' la plaça del mercat de Tortosa

La plaça del mercat de Tortosa ha estat aquest dissabte l'escenari compartit de dos actes polítics de precampanya, amb un estand del PSC i un altre del PP de Catalunya. Els militants socialistes hi van plantar una parada per explicar l'acció de govern de la Generalitat durant l'etapa del tripartit i del president José Montilla, mentre que els populars van desplegar un estand en què sobretot es pretenia donar a conèixer la candidata del PP a les eleccions del 28 de novembre, Alícia Sánchez-Camacho. A la parada del PSC hi havia els regidors Ricard Lleixà i Jordi Bonilla, a més d'altres militants. Per la seua banda, a la del PP es van poder veure el president del partit a Tortosa, Pau Fernández, i el diputat deltebrenc Joan Bertomeu.

30 d’octubre del 2010

Tortosa farà una àrea de servei per a caravanes al passeig de Ribera

Es podran estacionar 32 autocaravanes sota el pont del Mil·lenari.

Tortosa iniciarà en les pròximes setmanes les obres d'una àrea de servei per a autocaravanes al final del passeig de Ribera, just sota el pont del Mil·lenari. Per fer l'obra, que suposarà una inversió de 176.712 euros, el ple de l'Ajuntament va aprovar ahir d'urgència una modificació del pressupost, arran de l'acceptació d'una subvenció del 66% que ha atorgat el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. De fet, les obres haurien d'estar acabades abans del 23 de desembre. Tant l'alcalde, Ferran Bel, com el regidor de Turisme, Ricard Forés, van destacar la importància de tenir un equipament d'aquestes característiques, que portarà a la ciutat un segment de turistes diferenciat. Uns turistes que fan estades llargues i que reclamen aquest tipus d'instal·lacions, poc habituals a Catalunya. L'àrea estarà degudament senyalitzada i il·luminada, i tindrà una capacitat per a 32 caravanes en un espai de 1.962 metres quadrats, amb quatre punts de presa d'aigua potable i zones d'abocament d'aigües brutes. A més, per facilitar l'accés a l'aparcament, es construirà una rotonda. “És un lloc adient i tranquil, que ja s'utilitza de manera provisional quan algun turista ens ho demana”, va detallar Forés. El regidor va afegir-hi que l'Ajuntament farà un reglament per limitar la durada de les estades, i que establirà una taxa per l'ús de les instal·lacions.

+Més informació:
-[Àudio] Ferran Bel i Ricard Forés expliquen com serà la nova àrea d'estacionament d'autocaravanes de Tortosa

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-10-2010 Pàgina 8

Tortosa tirarà endavant el seu crematori, anunciat ara fa dos anys


 El cementiri de Sant Llàtzer estrena enguany 96 nínxols i també s'ampliarà amb servei de columbaris.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va assegurar ahir que el projecte per ampliar el cementiri municipal de Sant Llàtzer amb un nou tanatori i un servei de crematori continua el seu curs, i que tirarà endavant. El govern tortosí havia anunciat el projecte ara fa dos anys; però el gener del 2009, l'associació de veïns del camí de Sant Jordi va entregar-li un manifest d'oposició amb 473 firmes, per la proximitat amb els seus habitatges. També el PSC va donar suport als veïns, tot reclamant un emplaçament alternatiu, tot i que el projecte estava inclòs en el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) aprovat durant el mandat anterior, amb Joan Sabaté a l'alcaldia. Bel va dir que el projecte encara trigarà a sortir a concurs, ja que la intenció del govern tortosí és vincular el crematori a la gestió del tanatori de Jesús, la qual es troba en litigi.

D'altra banda, durant el mandat actual s'han fet uns 150 nínxols nous al cementiri de Sant Llàtzer. A més, el regidor de Serveis, Joan Sanahuja, va explicar que l'any que ve voldrien construir una zona de columbaris, ja que comença a haver-hi alguna demanda per dipositar les cendres dels difunts. Tant demà com l'1 de novembre, el servei de bus per accedir al cementiri de Sant Llàtzer serà gratuït.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-10-2010 Pàgina 3

Un pas més per legalitzar el magatzem de Bítem

Sense més soroll, el ple de Tortosa va aprovar ahir la verificació del text refós per modificar el pla de millora urbana del Pinar de Bítem. El tràmit permetrà legalitzar l'ampliació d'un magatzem fruiter, unes obres que s'estaven fent sense llicència. En plenaris anteriors, el tema havia enfrontat el grup municipal de CiU, al govern, i el grup del PSC, a l'oposició, ja que els socialistes havien denunciat que es tractava d'una irregularitat urbanística “molt greu”, i que Ferran Bel hauria d'haver aturat les obres. Però ahir, tot i que el socialista Joan Sabaté va tornar a denunciar que s'ha desviat un camí rural, un lligallo, l'alcalde va evitar el xoc. De fet, el PSC ja hi havia votat a favor.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-10-2010 Pàgina 10

29 d’octubre del 2010

Mas afirma que CiU rebutja el cementiri nuclear a Ascó 'abans i després de les eleccions'

El president de CiU, Artur Mas, ha rebutjat avui públicament la possible instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó. En concret, Mas ha dit que s'oposa a la candidatura d'Ascó "abans i després de les eleccions", i que així li va comunicar al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián. En aquest sentit, fonts de la direcció de CiU han explicat a l'agència de notícies Europa Press que Mas va coincidir amb el ministre fa menys d'un mes en unes jornades econòmiques a S'Agaró, a Girona. Així, tot i que Sebastián va sondejar el candidat de CiU sobre la ubicació de l'MTC a Ascó, Mas li va deixar clar la seua negativa, ja fos abans o després de les eleccions del 28 de novembre. En qualsevol cas, les declaracions de Mas arriben just el mateix dia que s'esperava que el Consell de Ministres designés la població valenciana de Zarra com a seu de l'MTC. Finalment, la decisió ha estat ajornada, principalment per l'absència del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de viatge fora d'Espanya. Per la seua banda, el candidat d'ICV a la Generalitat, Joan Herrera, ha criticat avui tant el líder de CiU com el candidat del PSC, José Montilla, per voler "passar-se el mort" l'un a l'altre, i també per haver afrontat la qüestió de l'MTC "amb càlculs electorals".

+Més informació:
-CiU nega que vulgui instal·lar el cementiri nuclear a Ascó

Foto: CiU

[Top Secret] Improvisada junta de portaveus sobre el sorteig de les meses electorals

Al final del ple extraordinari d'aquest migdia a l'Ajuntament de Tortosa, en què s'ha aprovat un nou tràmit de la modificació urbanística que ha de permetre la legalització de les obres del magatzem fruiter de Bítem, s'ha viscut una escena insòlita. L'alcalde, Ferran Bel, ha citat els portaveus de tots els grups municipals a una improvisada reunió, que els mitjans gràfics només hem pogut captar de lluny. Bel ha consultat alguna cosa a la portaveu de CiU, Meritxell Roigé; al portaveu del PSC, Joan Sabaté; al portaveu d'ERC, Ricard Forés, i al portaveu d'ICV, Jaume Forcadell. En aquest sentit, del PP no hi havia ningú, ja que just avui es formalitzava en el ple la renúncia d'Antonio Faura a l'acta de regidor, i Miquel Àngel Monllau encara no ha pogut prendre possessió del càrrec. En concret, Bel els ha volgut preguntar el seu parer sobre el sistema que se seguirà demà al matí, a partir de les nou, en el ple extraordinari per efectuar el sorteig de composició de les meses electorals, amb l'elecció dels titulars i dels suplents.

Pintada de signe franquista en l'antic pont del tren de Tortosa

"España. Una grande libre" i "Viva Franco" és la pintada que es pot llegir en una de les pilastres de l'antic pont del ferrocarril de Tortosa, just a la banda del passeig de Bicicletes. La segona part de la pintada, però, ara ha quedat tapada per una caseta de les obres que han començat aquesta setmana, per restaurar la vegetació i millorar la façana fluvial del marge esquerre de Tortosa, entre el pont de l'Estat i el mateix pont del tren. En principi, la pintada sembla anterior a la nova polèmica per la retirada del monument franquista de la Batalla de l'Ebre, arran de la presentació de la moció popular del casal Panxampla. Però el grafit posa en evidència que a Tortosa també hi ha alguns nostàlgics de la dictadura, contraris per tant a la retirada del monument inaugurat pel mateix Franco el 1966.

[Tribuna] 'Simbologia franquista i electoralisme', per Pilar Andreu

Si ens parem a llegir que diu l’article 15 de la Ley de Memoria Histórica, i de pasada recordar que es va aprovar amb el vot a favor de tots els Diputats i Senadors de CiU, ens trobem amb el següent:

“Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”

El text és molt clar i entenedor, no genera dubtes ni jurídics ni gramaticals, és el subjecte qui encapçala la oració. Està redactat així, són les administracions públiques les que han de promoure i fer la retirada de tota la simbologia franquista.

Ara bé, al nostre territori, a Terres de l’Ebre, on encara tenim, segons el cens presentat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, 143 mostres de simbologia franquista, estan els papers invertits: aquí sembla que ha de ser la iniciativa ciutadana i popular amb la recollida de més de 2.000 firmes, la que impulsi i busqui suports per portar a terme una actuació prevista per la llei i que al mateix temps l’hauria de realitzar d’ofici el propi Ajuntament.

En alguns casos fins i tot alguna administració local es dedica a criticar i renegar de la Generalitat per haver confeccionat el catàleg de simbologia franquista i l’estudi on han treballat les quatre universitats catalanes i ha col·laborat Adigsa.

Potser hauríem de parar un moment i pensar: la Generalitat facilita les actuacions, que recordem han de dur a terme els ajuntaments, a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni memorial. Res més.

No sé a qui li pot semblar que l’ajut pot estar malament, no sé quines raons i quines intencions poden argumentar per desacreditar la feina del Memorial Democràtic i la de les quatre universitats catalanes.

Potser hauríem de parar un moment i pensar, ... pensar què hi ha al fons de tots aquells representants i administracions públiques que no fan el que han de fer, i que, a més a més es dediquen a criticar a qui els vol ajudar i subvencionar les actuacions que deurien fer.

Potser algun dia, entre tots, aconseguirem que als espais públics sols apareguin símbols i valors democràtics.

Pilar Andreu Galiana
és directora dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació.

Gandesa obre la Festa del Vi amb un nou portal web i perfil a Facebook

Gandesa inaugura aquest vespre la XXIII Festa del Vi, que es complementen amb la vuitena edició de les Jornades Gastronòmiques, que duraran fins el 2 de novembre. Però, a més a més, la comissió organitzadora també ha posat en servei el nou portal de la Festa del Vi a internet, amb què podreu estar al corrent de tot allò relatiu al certamen. En aquest portal es pot consultar el programa d'actes i formalitzar les inscripcions a algunes de les activitats previstes. A banda, també han obert una pàgina pròpia a la xarxa social de Facebook, que ja té més de 500 simpatitzants i que ha esdevingut l'altre mitjà de promoció de la Festa del Vi a través del web 2.0.

Nit de les Garnatxes Blanques

D'altra banda, la I Nit de les Garnatxes blanques protagonitzarà aquest divendres la primera jornada de la Festa del Vi. Aquest esdeveniment se celebrarà aquesta nit en el marc incomparable de la sala de premses del celler modernista de Gandesa, obra d’en Cèsar Martinell datada de 1919 i escollida, per votació popular, una de les set meravelles de Catalunya. L’activitat es desenvoluparà en una ambient nocturn, especialment adequat per l’ocasió. Per un preu de 15 euros per persona, s’oferiran degustacions de vins varietals de garnatxa blanca, acompanyats d’un assortiment de tapes selectes especialment preparades per cadascun dels diversos tipus de vins que es presentaran. En total hi haurà representats 16 cellers elaboradors amb 27 vins emparats per la DO “Terra Alta”. La DO “Empordà”, com a convidada, comptarà amb una representació de 3 cellers i 4 referències. La DO “Terra Alta” té en el seu patrimoni vitivinícola un 90% de la superfície catalana de Garnatxa blanca, un 75% de la de l’estat espanyol i pràcticament una tercera part de la superfície mundial. La cultura del vi blanc pròpia de la Terra Alta i el profund procés de refinament d’aquestes elaboracions durant els darrers 15 anys, estant donant com a resultat una amplia i variada oferta de vins elaborats a partir d’aquesta varietat. Uns vins refinats que no renuncien al marcat accent mediterrani que els caracteritzen. Sense cap dubte, la I Nit de les Garnatxes blanques esdevindrà una gran ocasió per gaudir d’aquesta riquesa. Amb l’organització de la I Nit de les Garnatxes blanques, l’organització de la Festa del Vi vol contribuir a foment de la Garnatxa blanca que s’està impulsant des del Consell Regulador en el marc d’un pla estratègic.

Ciberacció contra el monument de la Batalla de l'Ebre

‘Ens ajudes a traure el monument franquista més gran de Catalunya?' és la campanya de correus electrònics amb què el casal Panxampla vol convèncer l'alcalde de Tortosa.

Avui és 29 d'octubre, el Día de los Caídos amb què el franquisme també commemorava la fundació de Falange i recordava un dels seus màrtirs, José Antonio Primo de Rivera. Però han passat gairebé 35 anys de la mort del dictador, i la campanya popular per aconseguir la retirada del monument de Tortosa als caídos també ha arribat a internet. En primer lloc, hi ha un bloc titulat Tortosa, quina capital?, en què es poden trobar tots els documents relacionats amb la causa impulsada pel Casal Popular Panxampla i la seua moció popular. Però també hi ha un esdeveniment a la xarxa social de Facebook, amb què el casal Panxampla cerca més complicitats per ”traure el monument franquista més gran de Catalunya”. L'acció cibernètica està pensada com una campanya d'enviament massiu de correus electrònics destinats a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; a la portaveu del grup de CiU, Meritxell Roigé; al president de CiU a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, i al candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas. L'ofensiva postal va començar dimecres, coincidint amb la presentació d'un documental amb opinions de personalitats favorables a la retirada del monument, que el mateix Franco va inaugurar el 1966 en record dels combatents que van assolir ”la glòria” en la batalla de l'Ebre. La ciberacció s'allargarà fins al 8 de novembre, el dia en què la moció del casal Panxampla es podria sotmetre a votació en el ple de l'Ajuntament.

Els sol·licitants de la moció han volgut deixar clar que no es tracta de cap campanya contra CiU, però Bel va suggerir ahir que ja és molta casualitat que el debat haja revifat a un mes de les eleccions catalanes. La cosa fa pudor de tripartit, interpreten a les files convergents. I més encara tenint en compte que dies abans que el casal Panxampla presentés la moció amb 2.000 signatures –800 de les quals ja han estat validades–, el conseller Joan Saura va donar a conèixer el cens de simbologia franquista de Catalunya elaborat pel Memorial Democràtic, que depèn del Departament d'Interior. Un informe en què precisament es recomana la retirada del monument franquista de Tortosa. Siga com siga, la realitat és que l'informe té l'aval d'un grup d'historiadors, i que el clam social –dins i fora de Tortosa– per aconseguir ara la retirada del monument mai no havia estat tan important.

Però què diu la plantilla del correu electrònic que proposen els sol·licitants? En concret, demanen a Bel, “com a màxim representant polític de la ciutat de Tortosa”, que voti favorablement la moció que sol·licita la retirada de la simbologia franquista. Els missatges apel·len a la “dignitat democràtica” i també a reparar “el dubtós honor” que té Tortosa, de tenir el monument franquista més gran de Catalunya. L'alcalde ja ha degut rebre els primers missatges a la bústia electrònica de l'Ajuntament, ja que el casal Panxampla ha mobilitzat uns 2.000 contactes. Els partidaris de conservar el monument també li han enviat missatges.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-10-2010 Pàgina 56

Tortosa canvia alguns col·legis electorals per al 28 de novembre


Electors de Sant Llàtzer votaran al Consell Comarcal, i es posaran urnes al nou centre cívic de Ferreries.

L'Ajuntament de Tortosa farà aquest dissabte el sorteig per elegir els membres de les meses electorals per als comicis del 28 de novembre, que arribaran amb importants canvis per al municipi. En primer lloc, el consistori ha disposat la modificació d'almenys tres col·legis electorals, ja que alguns se saturaven i d'altres són edificis en obres. Això obligarà molts veïns a exercir el dret al vot en espais diferents dels espais on havien votat fins ara. Per exemple, alguns dels que fins ara votaven al patronat hauran d'anar a votar als baixos de l'Ajuntament. En canvi, els electors de Santa Clara que fins ara també votaven al patronat hauran d'anar al Centre de Formació Ocupacional, situat a la plaça de Sant Joan. El col·legi del Temple es divideix i els electors de Sant Llàtzer votaran al Consell Comarcal del Baix Ebre. També es divideix el col·legi de l'institut de l'Ebre, alguns electors del qual hauran d'anar a votar al nou centre cívic de Ferreries.

A banda, Tortosa també és un dels set municipis catalans que disposaran de col·legis administrats electrònicament. Aquest sistema farà que en cada mesa electoral hi hagi d'haver almenys una persona que sàpiga utilitzar l'ordinador i el programa informàtic per processar les dades.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-10-2010 Pàgina 8

Ruta del conseller Maragall per escoles de les Terres de l'Ebre


El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer ahir una ruta per alguns centres educatius de les Terres de l'Ebre. Primer va visitar la nova escola Teresa Subirats i Mestre del Mas de Barberans, així com les noves instal·lacions de l'escola Marcel·lí Domingo de Roquetes. Maragall també va voler conèixer l'escola Pàmies-ZER Font de l'Aiguadí de Ginestar i la llar d'infants del Perelló.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-10-2010 Pàgina 9


Foto: Generalitat de Catalunya

40 expositors i castanyada en la IV Fira del Rovelló

El poble dels Reguers enllesteix els últims preparatius de la IV Fira del Rovelló, que es farà durant tot el cap de setmana amb uns 40 expositors i nombroses activitats. L'encarregat d'inaugurar la fira serà el president de l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona i alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs, a les cinc de la tarda. Però durant el matí del dissabte ja hi haurà altres activitats, com ara un taller artístic sobre l'entorn dels Reguers i l'actuació dels Tabalers i Dolçainers del Vent. A la tarda, després de la inauguració de diverses exposicions, hi actuarà el grup Transmontanus. Diumenge hi haurà més música, el contacontes Jo sóc la Cu-ca-fe-ra, l'entrada dels rovelloners, una xerrada micològica, una demostració gastronòmica amb el cuiner Joan Forcadell, una xocolatada, un concurs de rovellons i una rifa. El sopar de la fira es clourà amb una castanyada popular i el concert de Los Maleantes, a la pista de ball.



Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-10-2010 Pàgina 10

La Fira de la Solidaritat de Tortosa avança la data


La plaça de l'Ajuntament serà demà l'escenari de les III Jornades del Voluntariat i de la Fira de la Solidaritat. Fins ara s'havien celebrat pels volts de Nadal, però han avançat la data per evitar el fred i el mal temps del desembre. Així ho va explicar el regidor de Joventut, Emili Lehmann, en la presentació de les activitats que s'organitzen conjuntament amb Joventut de la Generalitat de Catalunya i amb l'associació juvenil Obre't Ebre. "Hem cregut oportú reubicar la fira, ja que el factor meteoròlogic ha resultat determinant, per continuar creixent com a activitat plenament consolidada", va dir Lehmann. Per la seua banda, Ruth Valls, representant de l'associació juvenil Obre't Ebre, va assenyalar que les Jornades del Voluntariat d'enguany seran un espai únic per a estudiants de quart d'ESO dels instituts de Tortosa, amb la participació de 215 alumnes i d'una vintena de voluntaris procedents de diferents entitats i associacions. A més, enguany es compta amb un dossier de treball que permetrà continuar treballant el tema del voluntariat als instituts per part del professorat més enllà de la celebració de les jornades.

28 d’octubre del 2010

Greenpeace creu que l'Estat enviarà l'MTC cap a Zarra aquest divendres

La Plataforma contra el cementiri nuclear a Zarra ha conegut, a través de fonts properes a Indústria, que demà divendres el Consell de Ministres decidirà ubicar el cementiri nuclear centralitzat (MTC) a Zarra. Davant d'aquest anunci, la plataforma ha demostrat, amb un informe fet públic avui, la "manipulació tècnica" per part de la Comissió lnterministerial sobre l'MTC de les dades relatives als emplaçaments candidats, amb la finalitat de situar Zarra com l'opció preferent. Segons el grup ecologista Greenpeace, l'anàlisi realitzada per la plataforma sobre l'informe demostraria que, aplicant els mateixos criteris que la comissió, aquesta va assignar incorrectament una sèrie de valors a l'opció Zarra en diversos paràmetres. A més, també conclou que es van ometre una sèrie d'aspectes tècnics fonamentals per a la correcta valoració d'aquesta opció.

Així, la conclusió final de la plataforma és que la comissió interministerial va sobrevalorar en poc més de 100 punts l'opció de Zarra, la qual, d'haver-se fet correctament els càlculs quedaria en realitat situada a la cinquena posició entre els vuit candidats. "La manipulació tècnica per part del Ministeri d'Indústria de les seves pròpies dades per condicionar l'opció que políticament li convenia més al ministre Sebastián en aquest moment, demostra que el procés de l'MTC és un mer paperot sense rigor tècnic ni respecte a la legalitat vigent" , ha afirmat Carlos Bravo, responsable de la campanya de Nuclears de Greenpeace. Per tant, davant el cúmul de defectes formals i legals que acumularia el procés, Greenpeace i la plataforma contra el cementiri nuclear a Zarra demanen al Consell de Ministres que le el procés de l'MTC. D'altra banda, Greenpeace també ha advertit que Ascó queda qualificada per la comissió com "àrea semi-industrial", mentre Zarra queda descrita com "entorn rural amb teixit industrial feble".

Foto: Greenpeace

Ramon Miravall: 'A finals del franquisme hi va haver un intent de dinamitar el monument'

L'exdelegat de Cultura de la Generalitat a Tortosa i historiador, Ramon Miravall, va desvetllar ahir que durant els últims anys de la dictadura va haver un intent de "volar" el monument de la Batalla de l'Ebre. "En els últims anys del franquisme hi va haver una temptativa de dinamitar el monument", va reiterar Miravall, tot aclarint que finalment es va desestimar perquè els impulsors no sabien calcular els efectes col·laterals de l'acció, tenint en compte que el monument podia caure cap al pont de l'Estat o bé cap al Palau del Bisbe. Segons va aclarir l'historiador a la premsa que assistia a la presentació del documental editat pel Casal Popular Panxampla, en aquella època era millor no saber qui planificava l'acció, per evitar-se problemes amb la policia del règim. Finalment, Miravall també va recordar que durant la construcció del monument, a mitjan de la dècada dels seixanta, per Tortosa van començar a circular nombrosos acudits per ridiculitzar l'obra, la qual no era gens volguda per la gent. Sobretot, durant les maniobres per col·locar l'àguila imperial en el monument. "La gent deia que era el moixó del bisbe", va assenyalar Miravall.

Un documental per tombar el monument franquista

El Casal Popular Panxampla posa davant de la càmera personalitats de Tortosa i d'arreu dels Països Catalans per convèncer l'Ajuntament · L'alcalde rebrà dilluns els sol·licitants de la moció.

És el monument franquista més gran que perdura a Catalunya, una anomalia democràtica que no pot continuar sent un dels símbols de Tortosa. Això és el que denuncia el documental que ahir va presentar el Casal Popular Panxampla en el marc de la campanya per reclamar la retirada del monument, tot complementant la moció popular presentada a l'Ajuntament amb 2.000 signatures. En el documental apareixen algunes personalitats de Tortosa i d'arreu del país com ara la política Victòria Campos; l'escriptor Manel Pérez Bonfill; l'exdelegat de Cultura i historiador, Ramon Miravall; el veterà polític Josep Subirats Piñana; la politòloga Cinta Arasa; el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs; el professor Juli Loras; el dibuixant Ignasi Blanch; l'escriptor i filòleg Emigdi Subirats; el filòsof Josep Maria Terricabras o Xavi Sarrià, el cantant dels Obrint Pas. A banda, la campanya també ha rebut les adhesions dels escriptors Màrius Serra i Andreu Carranza, del periodista Toni Soler, o del rector de la UPF, el tortosí Josep Joan Moreso.

Dilluns, els sol·licitants de la moció, que es podria debatre en el ple del 8 de novembre, seran rebuts per l'alcalde, Ferran Bel (CiU).“Tortosa no pot deixar perdre l'oportunitat de fer un pas endavant i afrontar el tema amb valentia”, va afirmar una de les portaveus del casal Panxampla, Ester Baiges, que va fer una crida a “superar la por”. “Tenim la confiança que aquest cop l'Ajuntament sabrà estar a l'alçada”, tot assenyalant que ja no valen més “excuses” per mantenir el monument al mig del riu.

“Misèries” que van evitar la retirada el 1984

Tortosa “Si lo riu és vida, lo monument és mort”, va sentenciar ahir Manel Pérez Bonfill, represaliat durant el franquisme. L'escriptor no es va voler perdre la presentació del documental, que demà a les 20.30 hores es projectarà al casal Panxampla. També hi era l'exdelegat Ramon Miravall, que va recordar que el 1984 la comissió de Patrimoni va promoure i aprovar la retirada del monument. “Misèries internes de la ciutat” ho van acabar impedint.




Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-10-2010 Pàgina 8

Els escolars apadrinaran els monuments del patrimoni històric de Tortosa

L'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa ha presentat una nova unitat didàctica, en col·laboració amb el Departament d'Educació, perquè els centres educatius del municipi i de les Terres de l'Ebre puguin explicar el patrimoni històric i fer que els alumnes apadrinin els monuments. D'entrada, en el programa hi participaran gairebé un miler d'estudiants de cinquè i sisè de primària, i primer i segon d'ESO, amb l'objectiu que els més joves coneguin i sàpiguen valorar el patrimoni històric, així com reivindicar més recursos per a la seua recuperació. En el dossier s'explica el patrimoni de cada època, es proposen activitats, i alguns monuments susceptibles de ser apadrinats, com ara el fortí de Tenasses, el castell de la Suda, la catedral o la muralla del Rastre.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-10-2010 Pàgina 8

Toc d'atenció d'ERC a Bel i Sabaté per la polèmica sobre l'A-7

El senador republicà Pere Muñoz els demana diàleg per desbloquejar el traçat.

El senador republicà de l'Entesa Catalana de Progrés, el flixenc Pere Muñoz, va fer ahir una crida a la responsabilitat de CiU i PSC, arran de la disputa sobre el traçat de l'autovia A-7 a l'altura de Tortosa. L'estudi aprovat pel Ministeri de Foment no ha respectat ni el consens viari del territori ni les al·legacions de Tortosa, ja que trinxa el poble de Campredó. Així, el portaveu del PSC, Joan Sabaté, va culpar l'alcalde, Ferran Bel (CiU), del bloqueig de la negociació amb Foment, mentre que Bel ha acusat els socialistes de no voler tirar endavant l'autovia. Per tant, Muñoz ha recordat la gran necessitat estratègica de l'A-7 per al futur de les Terres de l'Ebre, i ha demanat a CiU i PSC que desbloquegin la situació “des del diàleg i la voluntat política”. “És greu que, per interessos i disputes en clau local entre el PSC i CiU, Madrid tinga l'excusa perfecta per tenir bloquejada l'A-7, mentre des de Tarragona a l'Hospitalet ja circulen els cotxes”, va dir Muñoz.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-10-2010 Pàgina 8

Foto: ERC

[Vídeo] El documental de la campanya per la retirada del monument franquista



La comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa, del Casal Popular Panxampla, ha presentat aquest dimecres a la tarda el seu documental per la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre. El documental ja es pot veure a YouTube i amb més qualitat en altres llocs com Megaupload, però també es projectarà en un acte públic aquest divendres al casal Panxampla, a partir de les 20.30 hores. En aquest documental hi apareixen destacades persones de la vida social de Tortosa, de les Terres de l'Ebre i de la resta dels Països Catalans. Persones com Josep M. Terricabras, Emigdi Subirats, Victòria Campos, Manolo López Bonfill, Susanna Abella, Xavi Sarrià, Manolo Tomàs, Ramon Miravall, Ignasi Blanch, Juli Loras, Cinta Arasa i Josep Subirats Piñana han donat veu als sentiments que els desperta el monument.

Més informació:
-Quina capital?

27 d’octubre del 2010

Màrius Serra traslladaria l'àguila franquista de Tortosa a la Sagrada Família

L'escriptor Màrius Serra és una de les personalitats de la cultura catalana que ja ha donat suport a la campanya del Casal Popular Panxampla per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa. En un article publicat aquest dimarts en el diari La Vanguardia, Serra afirma que el monument als caiguts de la Batalla de l'Ebre podria figurar en el llibre dels rècords "como el símbolo franquista más gordo que queda en la Catalunya del siglo XXI". L'escriptor també es refereix directament a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que no considera una prioritat la retirada del monument "apelando al valor artístico de la obra y al hecho que ya se retiraron los símbolos franquistas que contenía". Amb un to clarament irònic, Serra afegeix que Bel te raó, i que l'"aguilucho imperial" demana a crits la reposició del Víctor franquista que va ser suprimit del monument. Segons l'escriptor, el que caldria fer amb una obra d'un artista "tan ilustre como Lluís Maria Saumells" seria aconseguir que fos degustada per altres públics. Així, Serra proposa la seua cessió per a una exposició itinerant, o fins i tot el seu trasllat a la Sagrada Família perquè la puga gaudir Benet XVI durant la seua visita a Barcelona."Eso sí, con la debida reposición de todos los elementos que le fueron sustraídos por razones ajenas al mérito artístico, vulnerando así el derecho moral que el escultor Saumells, como cualquier artista, tiene sobre la integridad de cualquier obra de su autoría", conclou l'articulista.


Més informació:
-Quina capital? 'Escultura es cultura', article de Màrius Serra a La Vanguardia

Els rostres disfressats dels assassins d'Estela Calduch

Ja s'han donat a conèixer les imatges de la càmera de seguretat de l'oficina bancària de Cambrils en què dilluns va morir d'un tret la jove rapitenca Estela Calduch. Els atracadors van entrar disfressats amb barba i bigoti postissos a les 8.44 hores. El més alt apareix vestit d'americana negra amb perruca i barba, possiblement postisses. L'altre  porta una caçadora i amaga el rostre amb unes ulleres de pasta marró i una gorra de beisbol blanca, com es pot veure en aquestes imatges del portal Delcamp.cat. A les imatges també es pot veure aquest segon home barrant el pas a una dona, la qual seria una client del banc que es va veure sorpresa en l'atracament. Les càmeres de seguretat també han permès saber que l'atracament va durar només dos minuts. El poc temps, lligat al fet que segons els testimonis presencials van marxar sense els diners, reforça la hipòtesi que el tret que van disparar per la finestreta de la mampara de seguretat els va sorprendre fins i tot a ells, i en veure la gravetat de l'impacte de la bala en la jove caixera, van decidir fugir.

+Més informació a El Punt:
-Els Mossos identifiquen els atracadors de Cambrils

Foto: Delcamp.cat

Montilla diu als empresaris que l'MTC no té consens social ni territorial


El president de la Generalitat i cap de llista del PSC, José Montilla, va reiterar ahir el seu rebuig a la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclear. En un acte amb empresaris del Camp de Tarragona i forçat per una pregunta del president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, que defensa la candidatura d'Ascó, Montilla va recordar la falta de consens "social i territorial" que té el projecte. Amb tot, el candidat del PSC a la reelecció va mostrar-se partidari de la infraestructura de l'MTC com a solució temporal als residus. Així, Montilla va suggerir que l'MTC se'l quedin altres territoris que consumeixen energia però que no tenen cap instal·lació nuclear.

+Més informació a el diari El Punt:
-Montilla recupera el seu rebuig al magatzem de residus nuclears per a Ascó


Foto: President Montilla

Qui faci el nou hospital de Tortosa també haurà de fer el pàrquing


L'alcalde afirma que la constructora que es faci càrrec de les obres haurà d'assumir també les 700 places subterrànies, tot i que l'aparcament ha quedat fora del pressupost de 133,4 milions.

La constructora que es faci càrrec de les obres del nou hospital de les Terres de l'Ebre també haurà d'assumir el pàrquing subterrani de 700 places i la seua explotació. El pressupost estimat de l'hospital que s'ha de construir en el pla parcial de la Farinera és de 133,4 milions d'euros, però no inclou el cost de l'aparcament. Amb tot, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aclarir ahir que se seguirà el model utilitzat per construir el pàrquing de l'edifici de les Delegacions, al carrer Montcada; per tant, “l'empresa que assumeixi un projecte com l'hospital, amb aquesta envergadura, no ha de tenir cap problema per fer també el pàrquing”.

Però abans, cal redactar el projecte de l'hospital a partir de la proposta dels arquitectes Sílvia Barberà, Esteve Bonell i Josep Maria Gil, guanyadors del concurs d'idees. Segons Salut, la redacció del projecte s'elevarà a 10 milions, tot i que fins fa uns mesos la previsió havia estat que adjudicarien la feina a la mateixa constructora que fes les obres, per accelerar els tràmits. En qualsevol cas, amb l'horitzó que el nou hospital no entrarà en funcionament fins al 2015, Salut i l'Ajuntament han relaxat el seu nivell d'exigència amb els calendaris i amb la cerca del finançament. Així, encara no ha començat a treballar el Consorci d'Inversions Públiques (CIP) que Tortosa, Amposta i Reus van crear fa dos anys, per avançar 150 milions.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-10-2010 Pàgina 10

El pàrquing en superfície i gratuït de Ferreries Nord ja funciona

L'alcalde de Tortosa va presentar ahir al matí el nou aparcament gratuït en superfície de Ferreries Nord, entre els carrers del Comerç i de Pompeu Fabra. En total, són un centenar de noves places d'aparcament, les quals han de funcionar com a pàrquing dissuasiu per evitar l'accés amb vehicles al centre urbà, tal com estableix el nou pla municipal de mobilitat sostenible. El nou pàrquing ocupa 2.544 metres quadrats que l'empresa Faiges va cedir anticipadament a l'Ajuntament, a canvi d'un increment de la edificabilitat dels terrenys que ocupa la seua planta oleícola, una indústria que en els propers anys es traslladarà a algun polígon del municipi. El pàrquing ha estat urbanitzat per l'empresa Servidel amb un pressupost de 99.279 euros, a càrrec del fons estatal per a la sostenibilitat local.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-10-2010 Pàgina 10

El PSC refundaria l'Idece com a finestreta única


L'alcaldessa d'Ulldecona i número dos del PSC per la demarcació de Tarragona, Núria Ventura, va fer pública ahir la seua primera proposta electoral per als comicis del 28 de novembre, tot prioritzant les mesures econòmiques per superar la crisi. Així, Ventura aposta per ampliar les competències de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), amb l'objectiu d'impulsar un nou organisme que unificaria tots els ens de promoció econòmica i empresarial del territori. Segons la diputada socialista, aquest nou organisme funcionaria com a “finestreta única” a l'hora d'assessorar les empreses i els emprenedors, però també serviria per simplificar els recursos i fer polítiques més eficients. “Una vegada que hem posat al dia les infraestructures del territori, cal una visió global i coordinar tot aquest potencial”, va defensar Ventura. A més, va remarcar que el nou òrgan requerirà d'una major col·laboració entre el sector públic i el privat. La candidata socialista va suggerir que un exemple a seguir és Global Lleida, un nou òrgan que aplega una desena d'ens que fins ara feien la promoció econòmica per separat.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-10-2010 Pàgina 9

26 d’octubre del 2010

Una placa mig esborrada recorda el primer canvi de nom del 13 de Gener

Una placa mig esborrada amb el topònim "Grup del Temple" encara recorda el primer intent municipal per canviar el nom del barri 13 de Gener. La placa es pot veure en la cantonada de la primera de les cases sortint de Tortosa en direcció a l'Aldea, tot i que la llegenda "Grup del Temple" es confon amb el nom "1ª Travesía de San José", el que indica que el distintiu del carrer va ser reutilitzat o reciclat per l'Ajuntament en algun moment de la dècada dels anys vuitanta. El barri del 13 de Gener es diu així perquè el 13 de gener de 1939 és el dia en què les tropes de Franco van ocupar totalment la ciutat, ja que el barri de Ferreries i el marge dret de l'Ebre ja era 'zona nacional' des del 18 d'abril del 1938. El promotor del projecte va ser el Patronat del Cardenal Arce Ochotorena, i l'autor, l'Obra Sindical del Hogar.

La barriada va construir-se entre els anys 1954 i 1960, per pal·liar la falta d'habitatges que hi havia a Tortosa durant la postguerra, amb 150 cases unifamiliars en filera i amb pati interior. Un cop arribada la democràcia, el regidor socialista Josep Bayerri va aconseguir que l'Ajuntament retolés el 13 de  Gener com a "Grup del Temple" i, de fet, apareix amb aquest nom en alguns mapes. Però durant la redacció del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat el 2007, la barriada va tornar a dir-se oficialment "Conjunt 13 de Gener", dins dels conjunts i ambients urbans d'interès del terme municipal de Tortosa. A més, el POUM protegeix el 13 de Gener amb un figura menor, com a bé inventariat del patrimoni cultural català (BIPCC). A banda, la  Generalitat també ha acabat legitimitant aquesta nomenclatura, com mostra aquest cartell a l'autovia C-42, el qual indica el desviament cap al 13 de Gener.

Sabaté demana a Brussel·les una política comuna de defensa i seguretat 'forta'

El senador tortosí Joan Sabaté, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés a la Comissió Mixta de la Unió Europea, va intervenir ahir a Brussel·les en la reunió bianual de la COSAC, la Conferència dels Òrgans Especialitzats en els Assumptes Comunitaris Europeus dels Parlaments de la Unió Europea (UE). En concret, va participar en el debat “Control parlamentari de la política europea de seguretat i defensa”. Així, Sabaté va defensar la necessitat d'una política comuna en seguretat i defensa que siga forta, de la mateixa manera que la UE ha establert una unió econòmica. Amb tot, el senador socialista va precisar que, perquè aquesta política siga eficaç, ha d'estar sotmesa al control democràtic. Sabaté també va subratllar que el control parlamentari  hauria de ser exercit pel Parlament Europeu, tot i que altres defensen que aquestes polítiques han de ser nacionals. El senador tortosí creu que l'òrgan competent hauria de ser el Parlament Europeu, amb l'objectiu de garantir la permanència dels valors democràtics europeus com a referent internacional.

Foto: El Blog de Joan Sabaté

Catalunya Música enregistra dissabte un recital musical i poètic a La Lira Ampostina

El teatre auditori de la Lira Ampostina serà aquest dissabte, 30 d'octubre, a partir de les 20.00 hores, l'escenari d'un recital musical i poètic titulat Les campanades del record. El concert serà enregistrat per l'enmissora Catalunya Música, i està organtizat per Euroconcert amb la col·laboració de La Lira Ampostina i de l'Ajuntament d'Amposta. Amb Joan Pere Gil Bonfill al clarinet i Boro Ribes com a recitor, s'interpretaran músiques de Josep Soler, Francesc Taverna-Bech, Alejandor Civilottti i Joaquim Homs, amb poemes de William Shakespeare, Joan Pere Gil Bonfill, Josep Soler i José Hierro, entre d'altres. D'altra banda, els propers concerts amb la participació de la Lira seran el 14 de novembre, amb el Cor de la Lira en el cinquè Aplec Coral de les  Terres de l'Ebre, al centre cívic d'Alcanar, i el 19 de novembre, amb el concert de Santa Cecília que oferirà la Banda de Música de la Lira Ampostina amb la direcció d'Octavi Ruiz.

Foto: La Lira Ampostina

Els contraris a l'MTC ja sumen 50.000 membres a Facebook


La CANC diu que el 80% dels municipis ebrencs rebutgen el magatzem nuclear.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va repassar ahir les xifres de la mobilització contra la instal·lació a Ascó del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Una de les dades més curioses és que els contraris a l'MTC havien sumat fins ahir 50.180 adhesions en les diverses causes obertes a la xarxa social de Facebook. El grup més nombrós és el que proposa la instal·lació de l'MTC al Valle de los Caídos (26.134), seguit de les causes No al cementiri nuclear a Ascó (20.344) i No volem cap cementiri nuclear a Vandellòs ni a Ascó (3.700). A banda, 147 ajuntaments catalans, que representen més de tres milions d'habitants, ja han aprovat mocions de rebuig al cementiri nuclear. El 80% dels ajuntaments de l'Ebre ja han rebutjat l'MTC.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-10-2010 Pàgina 6

Dos detinguts al peatge de l'Aldea per portar més d'un quilo d'heroïna sota el seient


La Guàrdia Civil va informar ahir que el 19 d'octubre va detenir un home i una dona, veïns de Tarragona, que duien més d'un quilo d'heroïna sota el seient del cotxe. Els agents feien un control a la sortida del peatge de l'AP-7 a l'Aldea quan un vehicle va intentar una maniobra evasiva. En la inspecció del vehicle van trobar-hi un paquet precintat amb 1.025 grams d'heroïna.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-10-2010 Pàgina 6


Foto: Subdelegació del Govern a Tarragona

25 d’octubre del 2010

Una campanya contra els cartells i pancartes d'ERC a Tortosa?

ERC de Tortosa ha detectat el que sembla una campanya per eliminar els seus cartells i pancartes de la via pública. Fonts del partit han lamentat la "curta durada" que tenen al carrer els cartells i les pancartes d'ERC. Així, mentre hi ha pancartes que es podreixen de velles, les pancartes penjades per Esquerra "no duren ni un Pilar", asseguren. Un exemple d'això seria la "diligència" que els membres de la brigada municipal haurien tingut per recollir la senyera que els republicans havien penjat del pont de l'Estat l'11 de Setembre passat, mentre militants i simpatitzants estaven celebrant el seu vermut de la Diada al passeig de l'Ebre. En canvi, al mateix pont encara hi ha les pancartes que els sindicalistes van penjar amb motiu de la convocatòria de vaga general del 29 de setembre. Finalment, a ERC no entenen les crítiques que ha rebut el partit per penjar cartells dels seus actes polítics en les columnes d'expressió ciutadana de Tortosa; ni les opinions contra les seues campanyes per reivindicar els projectes de l'acció de govern dels republicans que han beneficiat les Terres de l'Ebre.

Dol oficial a la Ràpita per la noia morta en l'atracament de Cambrils

L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha decretat dos dies de dol oficial per la mort de la seua veïna Estela Calduch, una jove de 25 anys que aquest dilluns ha mort d'un tret durant un atracament en l'entitat bancària de Cambrils en què treballava. La tragèdia ha esquitxat també la URV, ja que la noia estudiava a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus. Així, en senyal de dol, la bandera de la URV oneja a mitja asta a l'edifici del rectorat. Segons publica l'ACN, la treballadora del banc ha mort per un tret al coll que li hauria afectat una artèria important i s'hauria dessagnat. L'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, ha dit també que serien dos els individus que haurien entrat a l'entitat bancària a primera hora del matí. L'alcalde ha dit que un cop ha conegut els fets, s'ha desplaçat a l'entitat per conèixer de primera mà els fets i que la imatge del cos de la noia envoltada de sang és 'difícil d'oblidar'. D'altra banda, la Revista Cambrils informa que aquesta mateixa sucursal va ser atracada a punta de pistola ara fa dos anys, l'11 d'agost de 2008, quan dos individus van entrar al banc i van amenaçar la gent que en aquell moment hi havia a dins, quatre clients i quatre empleats. En aquell ocasió, l'actuació dels assaltants va ser ràpida i en uns cinc minuts els dos lladres van fugir emportant-se una important quantitat de diners.


Foto: Revista Cambrils

Sancho (CiU) no es creu la renúncia de Montilla a reeditar el tripartit

L'alcalde de l'Ampolla i diputat de CiU al Parlament, Francesc Sancho, ha publicat un article al bloc Ebrediputats en què treu credibilitat a l'anunci del candidat del PSC, José Montilla, que aquest cap de setmana s'ha compromès a no reeditar el tripartit després de les eleccions catalanes del 28 de novembre. Segons Sancho, el que hauria de fer Montilla és afirmar que no governarà el país si el PSC no és la força més votada a les eleccions al Parlament, com va dir Artur Mas (CiU) en el seu dia. "El PSC, Montilla i fins i tot el PSOE", hi afegeix Sancho, s'estan esforçant per transmetre la idea que el tripartit és "cosa passada". Però el diputat de CiU remarca que els socialistes han allargat la legislatura "de manera indigna", tot fent durar una forma de govern "caducada i desprestigiada en plena crisi". Sancho culpa el PSC de no haver pensat "ni en el país ni en la gent", i afirma que ara "reneguen" d'un govern que encara presideixen i que han allargat "amb totes les seves forces". Segons l'alcalde de l'Ampolla, si el PSC, ERC i ICV tornen a sumar, trigaran "dos minuts" en dir que la gent ha volgut un tercer govern tripartit, i que les urnes així ho han dictaminat. En aquest sentit, Sancho conclou que "els únics que poden evitar el tripartit" són els electors, tot "evitant que sumin".


Foto: CiU

[Opinió] El Dia de l’Alliberament de Tortosa: 13 de Gener de 1939

Algú s’imagina que Barcelona dediqués tot un barri a homenatjar el 26 de gener del 1939, el dia en què les tropes de Franco van entrar victorioses a la capital catalana? Potser es podria entendre durant els anys de la dictadura: era el Dia de l’Alliberament, segons proclamava la propaganda franquista. Aquí, després de més de 30 anys de democràcia, Tortosa té un barri que encara celebra el Dia de l’Alliberament. El 13 de gener és el dia en què les tropes de Franco van passar l’Ebre i van ocupar tota la ciutat, nou mesos després d’arribar al marge dret. En aquest mandat, els vots de CiU i ERC, més el PP, van evitar el canvi de nom, però una moció popular els donarà ara l’oportunitat de rectificar.

Publicat a PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010

24 d’octubre del 2010

Les obres del pàrquing del Carrilet a Tortosa ja fan sortir l'aigua

La constructora Obredisa ha hagut de recórrer aquesta setmana a dues bombes per extraure l'aigua que ha començat a pujar de la capa freàtica en les obres del futur pàrquing subterrani de la plaça del Carrilet, al barri tortosí del Temple. Segons l'Ajuntament, els treballs han pogut continuar amb normalitat. En concret, aquesta imatge és del dimarts passat a la tarda, quan l'aparició de l'aigua va fer que la maquinària es quedés atrapada al fang. La construcció de l'aparcament de la plaça del Carrilet té un cost de 2,4 milions d'euros, un pressupost que inclou la reurbanització de la plaça. Les obres del pàrquing, que tindrà 193 places, van començar al febrer del 2010 amb un termini d'execució de 18 mesos.

Puigcercós s'atribueix els 10 milions per industrialitzar les Terres de l'Ebre

El president d’ERC i candidat dels republicans a les eleccions del 28 de novembre, Joan Puigcercós, s’ha felicitat aquest dissabte per la inversió de 10 milions d’euros per a les Terres de l’Ebre. Una inversió que el Consell de Ministres del govern de l'Estat va aprovar divendres, per finançar les actuacions de reconversió industrial i ocupació. De fet, ERC ha recordat que aquesta era "una reclamació i un compromís del líder independentista", que l’any passat ja va instar al govern a "accelerar les inversions industrials a les Terres de l'Ebre" arran de l’ERO presentat per la multinacional Lear a la seua planta de Roquetes.

Puigcercós va fer aquestes declaracions en el marc de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, que va visitar acompanyat del candidat d’ERC per les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, i d'altres dirigents regionals. Però tot i els 10 milions aprovats pel nou executiu estatal en el seu primer Consell de Ministres, Puigcercós també va criticar la reforma de govern de Zapatero, que va qualificar "d'operació de maquillatge". "Poden canviar les persones però les polítiques continuen sent les mateixes", va afirmar el independentista. Segons Puigcercós, la remodelació del govern espanyol "només amaga la incapacitat del president de tirar endavant polítiques a favor de l'economia productiva de Catalunya".

Foto: ERC

Paüls i Bot rebran vehicles Nissan adjudicats per Governació

Bot, a la Terra Alta, i Paüls, al Baix Ebre, són els únics ajuntaments de la demarcació de les Terres de l'Ebre que tindran els nous vehicles Pick Up de Nissan amb què el Departament de Governació i Administracions Públiques vol ajudar els municipis de menys de 5.000 habitants. Els vehicles estan destinats a tasques i serveis municipals. Enguany, Governació ha invertit un total de 3,1 milions d'euros per a l'adquisició de quatre tipologies de vehicles de diverses marques. De fet, en la seua sol·licitud, els municipis podien escollir quina tipologia de vehicle prioritzaven. En el cas de Nissan, d’un pressupost total de 976.742 euros, Governació aportarà 826.742 euros per a l’adquisició de 56 vehicles Pick Up del model NP300. El cost de cada vehicle és de 17.442 euros. L’import de l’ajut final per a cada municipi seleccionat depèn del tram de població: 90% de subvenció del cost per als municipis de fins a 500 habitants; 85%, de 501 a 1.000 habitants; 80%, de 1.001 a 2.000 habitants; i 70%, de 2.001 a 5.000 habitants. El model Pick Up NP 300 de Nissan que es lliura als 56 municipis seleccionats enguany a tot Catalunya té un motor 2.5 DDTI de 133cv i capacitat per a 3 o 5 places. Està equipat amb aire condicionat i disposa d’una zona de càrrega de 2.235 mm de llarg per 1.465 mm d’ample. Així, a més del vehicle Pick Up de Nissan, Governació ha adquirit vehicles elèctrics intercanviables, vehicles escombradora i vehicles polivalents d’altres marques. Els criteris de valoració de les sol·licituds que han fet des dels municipis es basen en la necessitat justificada de disposar d’un vehicle d’aquestes característiques, en els quilòmetres de xarxa viària local i urbana, en els nuclis de població i en la situació econòmica de l’ajuntament.

Foto: Generalitat de Catalunya

23 d’octubre del 2010

Salut ja sap com haurà de ser el nou hospital de l'Ebre



La consellera Geli anuncia a Tortosa que el centre sanitari es construirà a partir de la idea dels arquitectes Barberà, Bonell i Gil · Només la redacció del projecte s'elevarà a 10 milions d'euros.

El projecte del nou hospital de les Terres de l'Ebre es redactarà a partir de la idea presentada pels arquitectes Sílvia Barberà, Esteve Bonell i Josep Maria Gil. Això és el que va anunciar la consellera de Salut, Marina Geli, ahir al vespre a Tortosa. El nou hospital s'ha de construir als terrenys del pla parcial de la Farinera, entre Tortosa i Roquetes, i només la redacció del projecte definitiu té un cost estimat d'uns 10 milions d'euros. En aquest sentit, la Generalitat ha previst una inversió global de 133,4 milions d'euros, un import que inclou les obres i també l'equipament de l'hospital que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. De tota manera, el pressupost no inclou el pàrquing subterrani de 700 places.

“Els hospitals són les catedrals del segle XXI”, va afirmar la consellera, que va titllar de “regal” que el nou centre estiga dissenyat pel mateix equip d'arquitectes que va projectar el nou hospital de Sant Pau de Barcelona, “i que ara és la joia de la corona”. Davant d'aquesta asseveració, Josep Maria Gil va advertir que el nou hospital de Tortosa “encara serà millor”. Segons l'arquitecte, aquí han volgut fer un edifici de grans dimensions però a escala humana, que tindrà en compte la presència del massís dels Ports i l'entorn urbà.

Gil també va explicar que l'hospital estarà distribuït de manera que els edificis quedaran resguardats del vent de dalt, amb patis i façanes enjardinades. El centre tindrà diversos accessos per als vianants, per als vehicles, per als subministraments, per a l'àrea de docència, per al personal i per als serveis d'urgències. De fet, les ambulàncies podran operar amb més facilitats des d'una gran plaça. A més, també es reservarà espai per fer-hi futures ampliacions. D'altra banda, un dels elements més característics de l'hospital serà el corredor que anirà resseguint el pati interior de l'edifici, i que donarà accés a les diferents unitats d'hospitalització. “Volem que sigui un espai tranquil i acollidor”, va dir l'arquitecte. Gil també va destacar que l'hospital només tindrà tres plantes, per buscar l'escala humana i evitar la imatge “intimidatòria” que tenen alguns hospitals. De fet, les façanes s'han dissenyat per oferir una imatge acollidora i protectora, “potent i alhora delicada”. “També ens han preguntat si hi haurà molt de vidre, però només n'hem reservat per a la zona del claustre”, va concloure.

Fa just tres mesos, Geli ja va presidir l'obertura de les cinc propostes finalistes. Ahir, uns dies abans del previst, va poder presentar a l'auditori Felip Pedrell, davant d'un públic força nombrós, l'aspecte que tindrà el nou hospital. En realitat, però, el projecte va començar a caminar fa poc més de quatre anys, durant l'anterior precampanya electoral. La consellera de Salut va visitar aleshores Tortosa en un inusual 15 d'agost per anunciar la decisió de construir-hi un nou hospital, ja que les ampliacions a l'hospital Verge de la Cinta eren inviables per la falta d'espai, la mala accessibilitat i la presència de la muralla. Així, Geli va pactar amb l'anterior alcalde, Joan Sabaté, que el nou hospital es faria en el pla parcial de la Farinera, una ubicació que no va satisfer CiU, a l'oposició. Un cop a l'alcaldia, però, Ferran Bel va anar per feina i va accelerar l'acord amb els propietaris per facilitar la cessió dels terrenys. La col·laboració entre l'Ajuntament i Salut ha estat correcta, fins al punt que s'han passat per alt els retards en el projecte i les dificultats pressupostàries. De fet, la previsió inicial de Geli era tenir el nou hospital a punt per a finals del 2010, cosa que ara no serà possible fins al 2015.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-10-2010 Pàgina 10

La fira de Móra la Nova espera 50.000 visitants durant el cap de setmana


Una xerrada tècnica sobre la fruita dolça i la política agrària comuna, així com una marató de cavalls i un tast de vins comentat, seran alguns dels actes més destacats d'aquest dissabte a la 179a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. Enguany, l'encarregat d'inaugurar la fira ha estat el president de CiU, Artur Mas. Però el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat no serà l'únic polític que visitarà la fira, ja que aquesta tarda també tenen previst fer-ho el republicà Joan Puigcercós i la socialista Manuela de Madre.
Móra la Nova espera que fins diumenge passin unes 50.000 persones pel recinte firal. En aquesta edició hi ha uns 170 expositors de tots els sectors. En total, més de 10.000 metres quadrats que fan de gran aparador per al comerç, la indústria, l'agricultura, la ramaderia, l'artesania i els serveis de la Ribera d'Ebre, però també de la Terra Alta, del Priorat i d'altres comarques veïnes. A banda, els estands del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre o del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural hi promocionen el turisme i els productes com el vi, l'oli i l'arròs.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-10-2010 Pàgina 12


Foto: Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

La fuita radioactiva de la central d'Ascó arriba als jutjats

Una associació de consumidors vol reclamar 40 milions per als afectats.

El jutjat de Gandesa ha admès a tràmit la demanda de l'Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc) contra Endesa, gestora de la central nuclear d'Ascó, per la seua actuació durant la fuita de partícules radioactives del novembre del 2007. Segons Ausbanc, el jutjat ha obert diligències preliminars, i la central està obligada a comunicar el nom de la companyia amb la qual té contractada l'assegurança de responsabilitat civil. Ausbanc té previst reclamar una indemnització de 40 milions per als afectats que no es vegin beneficiats per l'expedient sancionador instruït pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). De fet, Ausbanc considera insuficient la sanció de 15,39 milions pels incidents, ja que l'empresa obté aquest benefici només amb 13 dies de funcionament de la central.


Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-10-2010 Pàgina 8

22 d’octubre del 2010

El nou hospital de les Terres de l'Ebre ja té projecte arquitectònic

La consellera de Salut ha presentat aquest vespre a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa el guanyador del concurs d’idees del nou hospital de les Terres de l’Ebre. Entre els cinc equips seleccionats per a la segona fase del concurs, el passat dia 20 d’octubre es va fer l’acte públic de comunicació de les puntuacions i obertura dels lemes que identifiquen les diferents propostes, havent resultat guanyadora la encapçalada amb el lema “s. XXI”, corresponent a l’equip Silvia Barbera, Esteve Bonell i Josep Ma Gil. El termini previst per a la redacció del projecte, execució de obra i posada en marxa és de cinc anys, mentre que el total de la inversió prevista és de 133.487.900 euros. El nou centre es defineix com un hospital de 287 llits, 236 dels quals són d’aguts, 15 de psiquiatria i 28 de cures intensives.

Imatge: Generalitat de Catalunya

[Top Secret] El PSC creu que el govern de Tortosa és més de dretes que nacionalista

Al PSC de Tortosa no creuen que el grup de CiU doni llibertat de vot als seus regidors, en el moment que se sotmeti a votació la moció del Casal Popular Panxampla sobre el monument franquista de la Batalla de l'Ebre. En aquest sentit, els sol·licitants han demanat la llilbertat de vot per intentar convèncer algun regidor de CiU i canviar el resultat de l'última votació a l'Ajuntament sobre la retirada del monument, quan ICV va presentar a principi del mandat una moció semblant. Segons els socialistes, Ferran Bel comptarà amb el suport del regidor del PP (podria ser el primer ple de Miquel Àngel Monllau, el substitut d'Antonio Faura) per tenir la majoria i rebutjar la moció, i l'alcalde només donarà llibertat de vot als regidors de CiU si pot garantir que la proposta de retirar el monument no tirarà endavant. Així, en el PSC consideren que CiU preferirà votar al costat del PP que fer-ho al costat d'ERC, el seu soci al govern municipal. "Es demostrarà que són un govern més de dretes que un govern nacionalista o catalanista", comenten convençuts entre les files socialistes.

Ferran Bel: 'Sabaté només sap anar a Madrid a aplaudir com un hoolingan'

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va carregar ahir amb duresa contra el portaveu del PSC i senador de l'Entesa, Joan Sabaté, després que aquest atribuís a les al·legacions de l'Ajuntament la paralització de l'autovia A-7 en el tram entre la Jana i el Perelló. Bel va recordar que el PSC va votar a favor de tornar a presentar les al·legacions al traçat que travessa Campredó, i que els socialistes també van assistir a la manifestació convocada pels veïns. "El problema que té Sabaté és que se li està acabant el temps", va dir Bel. "Han passat ja dos mandats i de Madrid només ens podrà presentar els resguards de l'AVE", va remarcar l'alcalde. Tot seguit, Bel va sentenciar que l'exalcalde socialista "només sap anar a Madrid a aplaudir com un hooligan" les actuacions del govern de l'Estat, en lloc de defensar els interessos de Tortosa.

Per la seua banda, Sabaté va afirmar que l'actitud de CiU amb el traçat de l'A-7 "està perjudicant Campredó, Tortosa i totes les Terres de l'Ebre". Segons el portaveu del PSC, en realitat Bel no vol que l'autovia puga tirar endavant i així "poder culpar el govern socialista". Sabaté va concloure que el traçat de l'A-7 no es pot desviar per no separar Campredó i Font de Quinto perquè, a l'altra banda del riu, quedaria afectada una zona protegida a la Carrova, ja que l'Ajuntament d'Amposta no ha requalificat els terrenys. "El Ministeri de Foment no pot fer una il·legalitat passant per la Carrova", va advertir Sabaté.

Disqus for Marfanta