28 de febrer del 2011

Un centenar de llibres seran alliberats aquest dissabte a Tortosa



L'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens ha proposat participar el proper dissabte, 5 de març, en la II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa, en què un centenar de llibres seran alliberats en diversos punts de la ciutat. Com ja sabreu, el bookcrossing consisteix a deillar llibres en espais públics, perquè la gent els puga descobrir, recollir, llegir i, si així ho volen, tornar-los a alliberar. Els llibres alliberats són obres del mateix Tibau, però també altres volums cedits per la biblioteca municipal Marcel·lí Domingo i per les editorials Cossetània, La Campana, Fonoll, Club Editor, Perifèric, March Editor, Llibres de l'Índex o La Galera. Un grup de voluntaris col·laborarem amb Tibau per alliberar els llibres arreu del municipi: Brian Cutts, Sílvia Panisello, Juanma Garcia, Emigdi Subirats, Daniel Gil... En el nostre cas, ens toca alliberar-los al barri de Ferreries. Teniu més informació sobre la II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa al bloc Tens un racó dalt del món.

[Tribuna] 'Josep Poblet, exdiputat', article de Ximo Barberà


Fa uns dies que s’ha sabut de la decisió del president de la Diputació, alcalde de Vila-seca i cap de llista de CiU a les passades eleccions del 28 de novembre, de la seva renuncia a l'escó de diputat al Parlament de Catalunya.

Sóc plenament conscient de la legalitat de la decisió. De fet, a la mateixa candidatura ha hagut corriment de llocs motivats per l'assumpció d’altres responsabilitat a altres àmbits del govern per part de membres escollits el 28-N; però, sent conscient de què, oficialment, no es voten persones, sinó llistes o candidatures, no és menys cert que el número 1 de la llista és la persona que l'encapçala en la mesura que estira de la mateixa, la lidera i és en qui, sobretot, es fixa el votant, a banda de les pròpies sigles per qui es presenta.

Des del punt de vista de la fidelitat als propis votants ho trobo un escàndol i un engany. Resulta obvi que, per aquells votants de CiU amb el senyor Poblet al cap, el fet de la renúncia quasi immediata ( han passat tres mesos) a l'escó per part de qui busca, demana i reclama el vot, sense una raó de força major, és una maniobra políticament fraudulenta. Qui encapçala una llista electoral i presta la seva imatge se suposa que està oferint el seu prestigi i la seva credibilitat de cara a la legitima consecució del vot dels ciutadans; el que no es acceptable és què, un cop aconseguit aquest, es retiri de manera que, per una banda, deixa sense el principal referent als seus electors i per l'altra, es renta les mans d'aquells compromisos que, fins i tot a títol personal, va assumir davant dels votants.

Entre altres “emocionades” paraules, Josep Poblet, en saber-se designat cap de llista, deia: “M'encanta compartir amb Artur Mas aquesta etapa de la meva vida. Un dels meus objectius serà traslladar a la gent com és Artur Mas, un polític extraordinari, diferent a tot el que coneixem i li agraeixo que em deixi participar del seu sentit d'entendre el país en aquest moment de la nostra història, estic entusiasmat”. El mateix Joaquim Nin, president de CDC al Camp i ara delegat del govern, també es desfeia, com es natural, en elogis de qui ha acabat traint als electors en general i als de CiU en particular.: “La il·lusió que traspua Josep Poblet en agafar aquesta nova responsabilitat ens esperona a treballar amb el seu guiatge”. Així mateix, comentava sentir-se orgullós “ per poder disposar d'un lideratge tant sòlid i que reuneix alhora totes les condicions que avui fan falta per superar els reptes actuals". Ara, cal preguntar-se: Qui esperonarà a partir d'ara? Qui guiarà de cara a superar els reptes actuals? On ha quedat la solidesa del lideratge?

Recordo un debat a TV3 en desconnexió per a la circumscripció deTarragona on participaven tots els caps de llista dels partits parlamentaris. El senyor Poblet va ser interpel·lat tot preguntant-li si en la futura legislatura passaria com en l'anterior (2003-2006 ), en què el president de la Diputació va abandonar l'escó de diputat perquè va dir que "s'avorria". La pregunta no va ser contestada. Però, el temps n'ha estat testimoni: en aquest cas, no li ha donat temps ni a avorrir-se. Un cop capitalitzada la imatge, convenientment explotada en tots i cadascun dels viatges pel territori amb inauguracions i fires diverses que, com a president de la Diputació, hem pagats tots, ha plegat i fins les properes si convé.

Ho trobo, com deia més amunt, una utilització fraudulenta de la democràcia en la mesura que és prostitueix el sentit més original de la mateixa.

Ximo Barberà 
és un veí de l'EMD de Jesús

Oriol Pujol: 'Potser no hi ha diners per als nous hospitals que s'havien promès des del Govern'

El portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Oriol Pujol, ha afirmat que es pagaran les nòmines dels funcionaris de la Generalitat, però que "potser no hi ha diners per als nous hospitals que s'havien promès des del Govern". Ha estat en una entrevista que aquesta setmana publica la revista Tiempo. Pujol no concreta quins són els hospitals que es podrien veure afectats per la retallada pressupostària, però aquestes declaracions arriben poques setmanes després que l'Ajuntament de Tortosa aprovés per unanimitat una moció signada per tots els grups en defensa de la construcció de l'hospital que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. Dies abans, el delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també van dir que el govern català i l'Ajuntament treballarien conjuntament per aconseguir el finançament, a través del Consorci d'Inversions Públiques (CIP). Pallarès també va remarcar que“tothom veu necessari” el nou hospital; va recordar que CiU es va comprometre, en el seu últim programa electoral, a tirar endavant “aquesta infraestructura tan important per al territori”, i que la crisi econòmica no hauria de ser “l'excusa” que impedís la construcció del nou hospital, valorat en 133,4 milions d'euros.

Imatge: Tiempo

Roquetes adverteix que no acceptarà canvis en la variant de l'eix de l'Ebre


El delegat de la Generalitat ha donat instruccions perquè els redactors del projecte accepten les al·legacions de Tortosa, que el tripartit va rebutjar ·

L'Ajuntament de Roquetes rebutjarà amb fermesa qualsevol canvi en el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) que havia aprovat el govern anterior. El nou executiu de CiU s'ha compromès a atendre les al·legacions al projecte de traçat que havia presentat l'Ajuntament de Tortosa per evitar les afectacions sobre el poble de Vinallop i la urbanització del Canalet, a l'EMD de Jesús. Però l'alcalde roquetenc, Francesc Gas (ERC), avisa que el traçat proposat per Tortosa era “irrealitzable”, ja que convertiria la variant en “una altra carretera, massa allunyada dels nuclis urbans de les dues poblacions”.

En una entrevista a l'ACN, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, explicava fa uns dies que ja havien donat instruccions als redactors del projecte constructiu, perquè atenguin les al·legacions que van fer arribar, al seu dia, l'Ajuntament tortosí i els veïns afectats pel tram que travessa el Canalet. “Estem treballant per veure si el traçat definitiu pot ser el que ens demanen l'Ajuntament i els afectats”, va anunciar Pallarès. El delegat també va dir que la globalitat del desdoblament de l'eix de l'Ebre és una de les infraestructures pendents al territori que, fins que no estiga redactat el projecte definitiu, no es podrà dir si quedarà afectada per les retallades anunciades pel nou govern català.

“L'Ajuntament de Roquetes ja va fer els deures l'any 2003 amb el pla d'ordenació urbana municipal (POUM), quan vam haver de fer una reserva de terrenys per a la variant”, ha recordat Gas. “Si ara s'accepten les al·legacions de Tortosa, el govern no tindrà en compte tot el treball que vam fer i podrem quedar molt afectats”, ha assenyalat. Així, l'alcalde hi ha volgut afegir que Roquetes defensarà “el primer traçat” que va preveure la direcció general de Carreteres, i ha denunciat un intent per aturar “una obra que és estratègica per a Roquetes, per a Tortosa i per a tot el territori”. “Exigirem al govern que acabi el projecte constructiu i que faci la variant”, ha sentenciat.

Més a prop de l'antiga Lear · El tripartit va adjudicar el juliol del 2010 la redacció del projecte constructiu de la variant de la C-12 per l'oest de Tortosa i Roquetes, que tindrà un pressupost estimat de 81,4 milions. El projecte havia d'estar enllestit al llarg del 2011, amb un cost d'1,2 milions. La variant seria una via desdoblada de 12 quilòmetres que començaria al poble de Vinallop i que s'acabaria al terme d'Aldover. En realitat, les al·legacions de Tortosa i de l'EMD de Jesús s'havien presentat més de dos anys abans, el maig del 2008. L'Ajuntament tortosí voldria un traçat més a l'oest, a l'altura del canal Xerta-Sénia. Però aquest traçat alternatiu molestaria la població veïna de Roquetes, ja que el desdoblament aprovat els permet connectar per autovia el futur polígon que es farà a les antigues naus de Lear.

LA FRASE
"L'autovia ens permet tenir un accés directe al polígon industrial i comercial de l'antiga Lear"
Francesc Gas, alcalde de Roquetes

Publicata El Punt

Campredó i Bítem ja són EMD i podran votar el seu alcalde



Els convergents Joan Sanahuja i Josep Cugat ocupen la presidència de la gestora que governarà els dos pobles fins a les eleccions del maig · Tortosa ha fet un pas més en la vertebració del municipi ·

Tortosa va triplicar divendres, en una jornada maratoniana, el nombre de les seues entitats municipals descentralitzades (EMD). Setze anys després de la constitució de l'EMD de Jesús, els pobles de Campredó i de Bítem es van constituir també en EMD, tot culminant un procés que es va iniciar el gener del 2008, amb la creació de les respectives comissions mixtes. Les noves EMD de Campredó i de Bítem permetran que els dos pobles tinguen més poder de decisió, i també més recursos. En el cas de Campredó, a més, el poble ha pogut girar full pel que fa al llarg i dificultós procés segregacionista, que havia esgotat totes les seues vies legals. La lluita per esdevenir municipi va dividir el poble durant dècades, però l'assoliment de l'EMD servirà per tancar les ferides del passat i per il·lusionar els veïns en un projecte comú.

El fins ara alcalde pedani de Campredó, el convergent Joan Sanahuja, va prendre possessió de la presidència de la junta gestora de l'EMD ahir al migdia, en el marc d'un acte solemne i molt emotiu, que va deixar menut el casal Francesc Llop. La constitució de l'EMD va estar presidida per la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, en la seua primera visita al municipi. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar que la creació de l'EMD de Campredó és una “fita històrica”, que ha estat possible gràcies al consens i la unanimitat de tots els grups polítics de l'Ajuntament, així com dels membres de l'antic consell assessor i de la comissió mixta. Així, Bel va recordar que la constitució de les EMD de Campredó i Bítem era un dels compromisos del govern de CiU i ERC per a l'actual mandat. A més, també va assenyalar que, tot i que no era obligatori, el govern municipal va decidir convocar referèndums per ratificar la creació de les dues EMD. En el cas de Campredó, la consulta es va fer el 8 de novembre del 2009, amb una participació del 54% i un suport del 90,5% dels vots. I només una setmana després, el 15 de novembre del 2009, Bítem també va donar un “sí” rotund a l'EMD, amb una participació del 55,2% i més d'un 92,6% de vots afirmatius.

“A Tortosa iniciem un procés amb èxit, que configura un model de municipi singular basat en la descentralització; al llarg del temps, no dic com ni quan, es podrà exportar a altres llocs del país”, va manifestar Bel. L'alcalde va reiterar que els diversos pobles del municipi trobaran millor “el seu encaix”, i que Tortosa tindrà el mèrit de tenir tres EMD de més de mil habitants. En aquest sentit, Bel va destacar la trajectòria “plena d'èxits” de l'EMD de Jesús, i va posar-la d'exemple per animar els veïns de Campredó i els de Bítem a implicar-se en els projectes. “L'èxit de l'EMD serà l'èxit del poble; segur que arribaran més recursos pel fet de ser EMD, però perquè arriben els èxits caldrà la complicitat de tothom”, va insistir. A banda, Bel va anunciar que altres pobles del municipi podran adoptar properament la fórmula de l'EMD, per poder assolir més autonomia. En aquest sentit, el següent poble a constituir-se en EMD seria els Reguers, però durant el proper mandat, ja que difícilment s'optarà per aquesta fórmula en el cas de Vinallop.

Dret a decidir · Amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig, els veïns de Campredó i de Bítem votaran amb dues urnes. En la primera, dipositaran la seua papereta per elegir el president de l'EMD, mentre que amb la segona podran votar l'alcalde de Tortosa. Sanahuja serà el candidat de CiU a Campredó, i el president de la junta gestora de Bítem, Josep Cugat, també serà el candidat de la federació al seu poble. Quant al PSC, el candidat a Campredó serà l'actual portaveu a l'EMD, Manel Àlvarez, mentre que la candidata socialista a Bítem serà la portaveu del grup a l'EMD, Teresa Castellà.

Durant la presa de possessió, Sanahuja va dir que el procés per aconseguir l'EMD de Campredó “no ha estat gens fàcil”, i que el poble ha hagut de superar l'època de “divisions internes”. En declaracions a la premsa, Sanahuja va donar per tancat el procés segregacionista, també, perquè la realitat actual no és crear nous municipis, sinó “mancomunar serveis”. Ja a la tarda, i amb un casal de Bítem ple a vessar, Cugat també va prendre possessió del càrrec. Així, Cugat també va afirmar que el futur de Bítem l'han de construir entre tots els veïns, tot sumant “les complicitats de tothom”.

Els primers regidors de Bítem i Campredó

La socialista Tere Castellà, en el moment de prendre possessió del seu càrrec a Bítem.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, van felicitar els primers presidents i regidors de les EMD de Campredó i Bítem. A Campredó, a l'hora de jurar o prometre els càrrecs, el president, Joan Sanahuja, i el seu fill i portaveu de CiU, Manel Sanahuja, ho van fer “per imperatiu legal”. També va emprar aquesta fórmula Cinta March, també de CiU. El grup de CiU a Campredó el completen Maria Jesús Colomé, Ángel José March i José Juan Mestre. Per la seua banda, el grup del PSC de Campredó està format per Manel Àlvarez (portaveu), Sílvia Arbona i Núria Gisbert. En el cas de Bítem, a més del president Josep Cugat, el grup de CiU són Lurdes Domènech (portaveu), José Trigo, Matilde Cugat i Pilar Colomé. Per la seua banda, Teresa Castellà és la portaveu del PSC a Bítem, i comparteix grup amb l'exalcalde pedani Francesc Ramírez i amb Pere Bonavida. A més, a Bítem el PSC ha volgut cedir un dels seus regidors a ICV, “per afavorir la pluralitat democràtica”, i l'ecosocialista Òscar Carles també forma part de la nova junta veïnal.

Publicat a El Punt

L'EMD de Jesús, referent a Tortosa i a la resta del país

La revisió del conveni amb l'Ajuntament es va aprofitar per establir una fórmula automàtica per calcular el finançament que Tortosa pretén exportar ·

Els pobles que formen part del municipi de Tortosa deixaran de ser tractats com a barris o pedanies. L'experiència que el 1995 va iniciar l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Jesús ha obert el camí per a les dues noves EMD que es van constituir ahir, Campredó i Bítem; però també per a les que es puguen crear en el futur al municipi o a la resta del país. De fet, la revisió del conveni de l'EMD de Jesús, la tardor del 2009, va servir per establir una fórmula “automàtica, concreta, exacta i coresponsable” per calcular el finançament de les altres EMD.

Cada any, l'Ajuntament i l'EMD de Jesús havien de renegociar les transferències que es feien des del municipi. Així, el nou conveni tancava diverses negociacions frustrades, i representava més competències i un millor finançament per al poble. A partir del 2009, l'EMD de Jesús té competències en conceptes com ara planificació urbanística; l'atorgament de llicències d'obra menor; la redacció de plans locals de dones o d'immigració; la gestió directa d'alguns serveis públics (el cementiri, el mercat, el clavegueram i la deixalleria), i plenes competències en comerç, turisme i promoció econòmica.

La mateixa fórmula per calcular el finançament és la que s'aplicarà en els casos de les noves EMD de Bítem i de Campredó. Amb tot, els dos pobles començaran la nova etapa amb una cartera de competències més reduïda.

Publicat a El Punt

Imatge: Ajuntament de Tortosa

25 de febrer del 2011

[Tribuna] 'Records', article d'Antoni Sabaté


Vaig nàixer prop de l'aigua, del nostre estimat riu Ebre, a Flix (Ribera d'Ebre), el 12 de novembre del 1954.

De petitet, vaig assistir al parvulari de les monges de la Consolació, al convent que disposaven a la Plaça de l'Església, avui inexistent. Recordo el quartet que era la nostra aula menudeta i a la madre Agustina que era tota bondat i duia el mateix nom que la meva mare. Allí les primeres lletres, els primers jocs -el carrer de les punxes-, les primeres excursions a l'hortet de la comunitat i també recordo les primeres referències que feien a la casa i noviciat de Jesús.

També recordo un dia, potser el 1962 o 1963, en què la meva mare em va portar a Vinebre. Vàrem passar la barca d'Ascó i hi vàrem arribar caminant. Assistíem a un esdeveniment religiós teresià i recordo que la meva mare parlava d'un sacerdot fill de Vinebre, Enric d'Ossò, que va fundar l'ordre de les teresianes la casa i noviciat de les quals es trobava també a Jesús.

A Jesús vaig arribar-hi amb deu anys, el 1964, a estudiar becat per la Mutualitat Química de l'època, en règim d'intern al col·legi de la Immaculada que dirigia Mossèn Martorell i administrava mossèn Giner. Recordo el pati i l'eucaliptus majestuós, la bondat del senyor Puig que incansablement ens anava a rescatar les pilotes que ens queien al canal, la bonhomia del senyor Jaume que per les tardes ens atansava el carret del berenar.

Recordo els autobusos Ebro de color verd i morro llarg, i recordo les caminades dominicals fins al velòdrom on competien Mas, López Carril, Perurena... L'altre dia ho recordava tot esmorzant al bar d'Ester del mercat de Tortosa, en cordial conversa amb el jesusenc senyor Blasco.

I els amics, aquells que duus incorporats al rebost de la memòria: Adell i Galiana de Jesús; Segarra i Martorell de Tortosa; Ramon Valls de Roquetes, i tants altres que fa poc ens vàrem retrobar en l'emotiva celebració de l'aniversari del col·legi.

Després va vindre una nova destinació becada, la Universitat Laboral de Còrdova, cinc anys i una injusta expulsió per motius polítics, per lluitar pacíficament per les llibertats i la democràcia.

I molts anys d'experiència institucional com alcalde, diputat provincial i diputat al Parlament de Catalunya. Una trajectòria que m'ha dut a aprofundir en el coneixement del nostre territori.

Un territori on Jesús és un referent, on hi visc des de fa vuit anys, al Canalet, en el Camí Vell del Cementiri, on hi he arrelat el meu projecte de vida familiar, on he tingut l'oportunitat d'integrar-me en la seva comunitat viva i dinàmica, en el més ample sentit de la paraula. La comunitat educativa, escola de música, escola de futbol del Catalònia, el costumari i tans bons amics i coneguts.

En aquests darrers vuit anys he tingut la responsabilitat de dirigir i coordinar els serveis territorials de cultura i Política Territorial a les Terres de l'Ebre. Ara he acceptat presentar-me com a candidat a la presidència de la EMD de Jesús, com a contribució al funcionament, gaudi i millora de la vida col·lectiva del meu poble, Jesús. Ho faig amb il·lusió i amb la voluntat de treballar i col·laborar colze a colze amb tothom.
També ho faig, cal dir-ho, des de les vibracions que sento en evocar aquells records d'infantesa viscuts a Jesús i des de la implicació activa que he vingut mantenint ara amb el poble.

Antoni Sabaté Ibarz
és candidat proposat pel PSC a la Presidència de la EMD de Jesús

Ortega presideix la constitució de les EMD de Campredó i Bítem


Aquest divendres es constitueixen oficialment les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Campredó i de Bítem. A les dotze del migdia, el Casal Francesc Llop serà l'escenari de la constitució de l'EMD de Campredó, mentre que a les sis de la tarda arribarà el torn de l'EMD de Bítem, l'acte de constitució de la qual es farà també al casal municipal. Els dos actes estaran presidits per la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega. La constitució de les dues EMD arriba després que dimecres se celebressen els últims consells assessors de l'alcaldia de Bítem i de Campredó, als quals va assistir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui va voler agrair personalment el treball dels alcaldes pedanis i el dels membres del consell. Bel també va tenir un record per als diferents alcaldes pedanis i representants al consell que han tingut Bítem i Campredó al llarg de la història. Finalment, Bel va voler destacar les diferents actuacions, obres i projectes executats al llarg del mandat a cadascun dels pobles. "El nivell inversor de l'Ajuntament a Bítem i Campredó ha estat molt destacat i difícilment admet comparacions amb altres èpoques", va dir. Unes declaracions que servien de resposta a les crítiques que dilluns havia fet el portaveu del PSC, Joan Sabaté, qui va denunciar "la discriminació negativa" que havien patit els pobles del municipi durant aquest mandat. Segons Sabaté, en aquests anys s'han atorgat a Bítem i Campredó "menys diners per habitant dels que arribaven a Tortosa", a través del fons estatal d'inversió local (FEIL) i del segons fons Zapatero. Així, Sabaté va manifestar el compromís del PSC perquè Campredó i Bítem tinguen un major nivell d'inversió, si els socialistes recuperen l'alcaldia de Tortosa el 22 de maig.

La Fira de l'Oli de Jesús vendrà tiquets de degustació


L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús comença, avui al vespre, amb una conferència sobre els canvis de la política agrària comuna (PAC) en el sector de l'olivera, els actes de la XVI Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre. La xerrada està organitzada per la Unió de Pagesos i començarà a les 21.30 hores a la sala Jordi Brull i Martínez, a l'edifici institucional de l'EMD. L'obertura del recinte firal es farà dissabte, a partir de les 10.00 hores. Tot seguit, començarà el tast popular d'oli, en què els assistents a la fira podran degustar les diverses varietats del país, tot valorant les qualitats de cada un. A més, un dels objectius de la fira és potenciar el sector agroalimentari i, per això, una de les novetats d'enguany serà la venda de tiquets de degustació, a un preu de cinc euros. Cadascun dels tiquets permetrà fer cinc degustacions als estands de la fira que estiguen senyalitzats. A banda, el gremi de restauradors de Tortosa, Plat i Got, tornarà a implicar-se en la fira i es faran demostracions de cuina en directe. Per la seua banda, els alumnes de l'Escola d'Hostaleria de les Terres de l'Ebre de l'institut Joaquim Bau de Tortosa també oferiran diverses degustacions, amb productes elaborats amb oli d'oliva. Finalment, una altra de les novetats serà la visita guiada que es farà demà al nou centre d'interpretació de l'oli, que ha obert la cooperativa Soldebre. [+informació a El Punt:
-Els oleïcultors tanquen una collita "excepcional"]

Programa de la XVI Fira de l'Oli de l'EMD de Jesús


Publicat a El Punt

Imatge: EMD de Jesús

24 de febrer del 2011

Xavier Pallarès afirma que Rafael Vidal serà el candidat de CiU a Ascó


El president de CiU a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, va afirmar ahir al vespre que la federació donarà suport a la candidatura de l'actual alcalde, Rafael Vidal, com a cap de llista de Convergència a l'alcaldia d'Ascó. Pallarès, que també és el delegat territorial del Govern, va fer aquestes declaracions després de la reunió que va mantenir al Palau Abària de Tortosa amb un grup de portaveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). En aquest sentit, la CANC ha denunciat aquesta setmana que CiU haja ratificat Vidal com a candidat a Ascó, ja que es tracta d'un gest contradictori amb la posició oficial que tant CiU com el govern català han mantingut sobre el magatzem nuclear. Però la resposta de Pallarès va ser molt clara, de suport al que puguen decidir els militants d'Ascó sobre el millor candidat de Convergència al municipi.

D'altra banda, la CANC es concentrarà aquest divendres al vespre davant de la Delegació de la Generalitat a Tortosa, si en les properes hores no es produeix un pronunciament ferm i inequívoc del govern català en contra del magatzem nuclear. Ahir, Pallarès va remarcar que la posició del govern d'Artur Mas no ha canviat: "Tal i com ja va aprovar el Parlament de Catalunya estem en contra de la instal·lació de l’MTC a Ascó i, per nosaltres, el compromís del Parlament és d’estricte compliment. El Govern de la Generalitat està en contra de la instal·lació del cementiri a Catalunya”, va dir Pallarès. Amb tot, el delegat va recordar que la decisió última sobre l'MTC és competència del govern de l'Estat, i va emplaçar "els 25 diputats del PSC" a convèncer l'executiu de Zapatero, perquè "els seus companys de Madrid s’obliden d’ubicar el cementiri a Catalunya".

El tema al diari El Punt+La CANC pressiona el govern i titlla CiU d'“esquizofrènica” perquè avala Vidal+Mas confirma a Greenpeace el rebuig al cementiri nuclear


Imatge: Generalitat de Catalunya

Forcadell repeteix a ICV amb l'objectiu de ser “alternativa de govern” a CiU


L'assemblea d'ICV a Tortosa ha tornat a elegir l'actual portaveu a l'Ajuntament, Jaume Forcadell, com a candidat a l'alcaldia. Forcadell encara no ha exposat les línies mestres de la campanya i l'orientació de la nova candidatura, però ha dit que ICV prioritzarà la incorporació de persones independents. “Ha arribat el moment de convertir en vots les simpaties que percebem de la gent, per donar forma a una autèntica alternativa de govern a Tortosa“, afirma. Forcadell assegura que ICV no és “complementari de ningú”, i diu que no volen renunciar a res.

Publicat a El Punt

Miquel Castelló tornarà a ser l'alcaldable del PSC de Roquetes


L'actual portaveu del PSC a Roquetes, Miquel Castelló, tornarà a ser el candidat dels socialistes en aquesta població del Baix Ebre. El 2007, un pacte d'ERC amb CiU, el PP i independents va evitar que Castelló assolís l'alcaldia, que el PSC havia ocupat amb Mariano Gil des del 1983. Segons Castelló, el seu programa prioritzarà les polítiques de creació d'ocupació i de benestar de les persones, en un municipi molt afectat pel tancament de Lear. “L'Ajuntament avui és molt més pobre des del punt de vista econòmic i democràtic, i més de 700 ciutadans no tenen feina i volen respostes, especialment d'aquells que els representem des de l'administració que els és més propera”, va assenyalar Castelló.

Publicat a El Punt

Imatge: Bloc de Miquel Castelló

Un veí de Tortosa acumula 29 detencions en menys de dos anys


La policia local de Tortosa va detenir dimarts al migdia un veí de 29 anys per haver protagonitzat una col·lisió de vehicles a la plaça de Sant Jaume, amb un cotxe que havia estat robat recentment. L'home conduïa sense carnet i sota els efectes de l'alcohol, però es va negar a fer-se la prova. Segons la policia, es tracta d'un reincident que acumula 29 detencions en menys de dos anys, i que ja va estar empresonat del 2000 al 2009. Entre els seus antecedents hi ha robatoris de vehicles, a persones, violència domèstica i tinença d'armes.

Publicat a El Punt

L'adolescència de les Terres de l'Ebre, a debat en una jornada a Tortosa


El delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, va inaugurar ahir la I Jornada d'Adolescència de les Terres de l'Ebre, que va aplegar més de 300 professionals, mares, pares i adolescents a l'auditori de Tortosa. Van organitzar la jornada els departaments de Salut, d'Ensenyament, i de Benestar Social i Família. La conferència inaugural va ser a càrrec del psicòleg clínic Jordi Royo, autor del llibre Els rebels del benestar. Royo va dir que el fet d'haver tingut èxit com a pares d'un infant no garanteix res, i que caldrien cursos per a pares d'adolescents.

Publicat a El Punt

23 de febrer del 2011

Moció d'ERC de Tortosa per reclamar TV3 al País Valencià

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa ha presentat al registre municipal una moció sobre la continuïtat de les emissions de TV3 al Valencià. En aquesta moció, que serà sotmesa a votació en el ple ordinari del proper 7 de març, destaca la situació geogràfica de Tortosa, en tant que "cruïlla" geogràfica, cultural i lingüística "d'allò que en diem Països Catalans, amb nexes històrics, econòmics i socials amb el País Valencià". Segons ERC, aquesta realitat fa que siga necessari "marcar una posició institucional en aquest assumpte". Així, la moció insta la Generalitat Valenciana a facilitar la recepció de TV3 al país Valencià, i que deixi sense efecte les sancions econòmiques imposades a Acció Cultural del País Valencià, derivades del manteniment en funcionament dels seus repetidors. A més, també s'insta el govern de l'Estat a facilitar els mitjans tècnics i legislatius per garantir la reciprocitat de les emissions de Catalunya i del País Valencià. Finalment, la moció insta el govern català a efectuar "les accions polítiques pertinents" amb els governs de l'Estat i de la Generalitat Valenciana.

Moció d'ERC de Tortosa per reclamar l'emissió de TV3 al País Valencià

Tortosa inaugura dissabte el CAT dedicat a les tres cultures


Tortosa obrirà el nou Centre d'Acollida Turística (CAT) aquest cap de setmana, amb l'objectiu d'esdevenir la porta d'entrada dels visitants a la ciutat i a les Terres de l'Ebre. El nou equipament s'ha ubicat al Portal de Ciutat Centre, al costat de l'autovia de l'Aldea, i prestarà els serveis propis d'una oficina de turisme però també inclou una àrea de degustació amb gastronomia del territori, una botiga amb productes locals, i un espai museitzat dedicat a la difusió del patrimoni local i nacional de les tres cultures, cristiana, jueva i musulmana. El proper dissabte hi haurà una jornada de portes obertes perquè els ciutadans puguen visitar el nou CAT. Aquest matí, han fet una visita a les instal·lacions l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de Turisme, Ricard Forés.

Els CAT són un nou concepte d'equipament d'atenció turística que tenen com a finalitat donar a conèixer Catalunya com a territori cultural, patrimonial i històric. Se n'han construït 10 a tot el país. Així, cada CAT està dedicat monogràficament a una temàtica. El de Tortosa se centra en les tres cultures: la Catalunya jueva, islàmica i cristiana. Recull, particularment, les influències de les tres cultures a Tortosa, a les Terres de l'Ebre i a Catalunya en general. El CAT de Tortosa informarà igualment de l'herència cristiana de Tortosa, del passat islàmic de Lleida o del call jueu de Girona, i d'igual manera els altres CAT donaran informació de la nostra ciutat i de les Terres de l'Ebre vinculades a altres temàtiques culturals.

El CAT de Tortosa s'ha construït en uns terrenys de 1.541 metres quadrats de superfície al Portal Ciutat Centre. L'espai compta amb aparcaments per a cotxes i autobusos i està connectat al carril bici i al passeig vora el canal que s'ha construït en el marc de la urbanització dels portals de ciutat Centre i Nord. L'edicifi del CAT té una estructura modular semblant als altres 10 que s'han construït simultàniament arreu de Catalunya, té una planta de 300 metres quadrats que inclou l'àrea museitzada, un punt d'informació, la botiga amb productes del territori i l'espai de degustació gastronòmica. El cost d'aquest nou equipament ha estat d'uns 800.000 euros, i s'ha finançat amb aportacions de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Tortosa i del Govern de l'Estat.

Imatge: Ajuntament de Tortosa

L'AMPA de Sant Jaume rebutja anar ara a l'institut de Deltebre

Carme Macià, la presidenta de l'AMPA de l'escola Sant Jaume, en una imatge de TV3.
L'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'escola Sant Jaume ja ha comunicat al director territorial d'Ensenyament, Antoni Martí, que han decidit rebutjar la seua oferta de portar els alumnes a l'institut de Deltebre, en lloc de l'institut Ramon Berenguer IV d'Amposta. Després d'una trucada telefònica, l'AMPA va insistir que només acceptaran la creació de l'institut escola de Sant Jaume, que havia planificat el govern anterior. “Ensenyament ens proposa ara Deltebre perquè amb el nou pont està a un quilòmetre i no els caldria pagar les beques de menjador i transport, però l'opció més econòmica continua sent que els xiquets es queden a Sant Jaume”, va dir la presidenta de l'AMPA, Carme Macià. Com a mesures de pressió, l'AMPA ja ha recollit més de 2.000 firmes i ha sol·licitat una entrevista amb el director general de Centres Públics. A més, es plantegen no preinscriure els xiquets ni a Amposta ni a Deltebre (el termini per fer-ho s'acaba divendres). La previsió és que els alumnes reprenguen les classes avui, després que ahir la segona jornada de vaga tornés a tenir un seguiment total.

Publicat a El Punt

El capità tortosí del 23-F

Aquest dimecres, 23 de febrer, es compleixen 30 anys de l'intent de cop d'estat dirigit, entre d'altres, per Antonio Tejero, tinent coronel de la Guàrdia Civil. Els que per edat no recordem què va passar al país després que Tejero va irrompre al Congrés dels Diputats amb la pistola a la mà i comandant un grup de 200 guàrdies civils, hem vist les imatges centenars de vegades per televisió, i alguns hem llegit llibres i articles. Aquesta setmana, la revista Tiempo ha editat un suplement especial titulat 23-F, 30 años después, en què apareix aquesta fotografia dels anomenats judicis de Campamento (18 de febrer-21 de maig del 1982), quan van ser jutjats 32 militars i un civil implicats directament en el cop d'estat fallit. Al centre de la imatge, amb barba i ulleres negres veiem el capità Francisco Acera Martín, qui en aquella època era el capità de la Guàrdia Civil a Tortosa. A la mateixa fotografia, Tejero està assegut a la filera de baix, i és el primer per l'esquerra. Al febrer del 1981, Acera era a Madrid fent un curs per preparar el seu ascens a comandant, i després del fracàs del 23-F va ser condemnat a tres anys de presó per la seua participació voluntària en l'assalt al Congrés dels Diputats. De fet, cap a les 20.43 hores (l'entrada al Congrés havia estat a les 18.23 hores), Acera va ser l'encarregat de llegir, amb una veu que va retronar en tot l'hemicicle, el manifest colpista que els havia enviat el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, tot anunciant que havia declarat l'estat d'excepció i que havia tret els tancs als carrers de la capital valenciana, amb 1.800 soldats. Un dels que va escoltar la lectura d'aquest manifest en directe va ser el tortosí Antonio Faura, que en aquell moment era diputat al Congrés i secretari general de la UCD, el partit d'Adolfo Suárez. Segons va relatar durant el procés judicial als colpistes, Acera també va ser un dels guàrdies que va ajudar a sortir del Congrés la diputada catalana Anna Balletbò, ja que la socialista estava embarassada.

Tot i la sentència condemnatòria de tres anys de presó, el capità de Tortosa va ser posat en llibertat el 1983, i es va reincorporar a la Guàrdia Civil, tot i que va ser destinat a la companyia "Almazán" de Sòria. Un cop allà, va ser arrestat al juliol del 1984 durant vuit dies, després de publicar amb el seu nom uns versos d'homenatge a Tejero al diari "El Alcázar", que era un periòdic de l'extrema dreta espanyola en què una de les seues filles publicava poemes, com recorda Emigdi Subirats. Amb tot, Acera encara va ascendir a comandant, el 1984, i després a tinent coronel (1996), el mateix any en què va passar a la reserva. A banda, mentre estava destinat a Lleó va rebre la Cruz de San Hermenegildo (1989), una distinció militar que premia la constància en el servei i la correcta conducta militar. D'altra banda, al diari El País hem trobat una crònica de la seua declaració al judici, el 23 de març del 1982, amb algunes afirmacions molt interessants sobre les intencions d'Alfonso Armada de dirigir un govern d'unitat amb el socialista Felipe González com a vicepresident:

Posteriormente ocupó el lugar destinado a los interrogados, el capitán de la Guardia Civil Francisco Acera Martín, para quien el fiscal pide una pena de seis años y separación del servicio, acusado de unirse voluntariamente a las tropas asaltantes del Congreso.
Faltaba un oficial
A preguntas del fiscal este capitán manifestó que su jefe el 23 de febrero de 1981 era el coronel Merino, director de la Academia de la Guardia Civil, ya que se encontraba en Madrid haciendo un curso para jefes y destacó que conoció el proyecto de Tejero, alrededor de las 17.30 horas del mismo día 23, a través del capitán Gómez Iglesias. "Me lo dijo en el garaje del parque y me invitó a montar en un autocar, donde faltaba un oficial. Me fijo que quien mandaba el servicio era Tejero". Relató a continuación que el capitán Gómez Iglesias no montó en el autobús y dio la salida.
-Fiscal: ¿Qué órdenes tenía?
-Acera: Estar en las inmediaciones del Congreso. Llegué sobre as 18.25 horas a la plaza de Neptuno y como tenía orden de esperar hasta las 18.30, estuvimos esperando hasta esa hora en que salimos en dirección al Congreso. En el trayecto contamos a la gente del autobús. En total iban 35 guardias y cinco cabos. El capitán Pérez de a Lastra se encargó de realizar la bajada de los guardias de los autobuses
-Fiscal: ¿Qué secuencias dice usted que presenció en el Congreso?
-Acera: Presencié la entrada del comisario Ballesteros y Dopico, que entraron dando voces de ¡viva España!, ¡ya era hora! y abrazaron a Tejero. La Policía Nacional hablaba en esos momentos con los guardias.
-Fiscal: ¿Entró usted en el hemiciclo?
-Acera: Sí.
-Fiscal: Estaban allí los diputados, ¿sabía usted que estaban retenidos contra su voluntad?
-Acera: Sí, aunque yo no sabía si se había terminado la reunión o que es lo que había pasado.
-Fiscal: ¿Qué otras secuencias vio?
-Acera: Vi al coronel Alcalá Galiano que le preguntaba a Tejero lo que estaba sucediendo allí. Tejero le dijo que estaban en el Congreso en un servicio por España, la democracia y el orden, y por orden del Rey. Alcalá Galiano dijo entonces: eso ya es otra cosa. Después se fueron a hablar a un teléfono. Yo mientras tanto fui a ayudar salir a una diputada embarazada.
A una serie de preguntas del fiscal el capitán Acera respondió afirmando que entendió que el coronel Alcalá Galiano dejó voluntariamente el Congreso y que no vió discutir al general Aramburu con Tejero.
-Fiscal: ¿No le extrañó a usted que diera órdenes el capitán general de la tercera región militar, cuando ustedes pertenecían a la primera?
-Acera: A mí no me extraña nada cuando se trata de un asunto para España, entre militares. Lo que si me extrañó es que Aramburu increpara a unos guardias, después de hablar con Tejero. Aramburu dijo a un grupo de guardias: salid muchachos que os van a matar a todos. El guardia le contestó: ni general, nos están matando ya uno a uno. Finalmente, Aramburu dijo: mejor que os maten uno a uno.
A continuación el capitán Acera nanifestó que leyó el bando de Milans en el hemiciclo por indicación de Tejero y que interpretó el general Armada era la autoridad militar cuya llegada esperaban los asaltantes del Congreso. Respecto a la entrevista que sostuvieron en el Congreso Armada y Tejero comentó: "oí a Armada decir las palabras socialistas y Múgica. Después Tejero nos explicó que Armada quería que Felipe González fuera vicepresidente del Gobierno y que en el Gobierno iban a entrar Solé Tura y Múgica".
Con el uniforme reglamentario
Tras el descanso del mediodía, el capitán Acera siguió declarando, a preguntas del fiscal, que él y a fuerza que le acompañó en el asalto al Congreso llevaban las armas y uniforme reglamentarios y no utilizaron los anoraks que compró Tejero. Añadió que estuvo presente, junto con los demás oficiales, en la negociación final con el general Armada y que oyó lo deseos de Pardo y Tejero de que quedaran sin responsabilidad los tenientes, "pero no sé a qué conclusiones finales se llegaron".
-Fiscal: Cuando eran conducidos a la Dirección General de la Guardia Civil, tras la salida del Congreso, ¿oyó decir a Tejero que se había entrevista con el general Armada en la calle del Pintor Juan Gris?
-Acera: Sí, se lo oí decir, pero no dijo calle Pintor Juan Gris, sino sólo calle Juan Gris. Dijo también Tejero que dos días antes le habían dado instrucciones para el servicio.
Concluido el turno de preguntas del fiscal, intervino el defensor del interrogado, Dimas Sanz López, quien le preguntó por qué se quedó en el Congreso si sabía que pudo haber salido, a lo que Acera respondió que "era un tema que estaba entre la cobardía o la temeridad. Si salía abandonaba el servicio y rompía la lealtad a mi jefe. Y si me quedaba, era una temeridad, pero opté por lo último".
A preguntas de otros defensores, el capitán Acera declaró, entre otras cosas, lo siguiente:
-Escandell (defensor de Milans): ¿Cuándo oyó usted decir que Armada era el jefe de la operación?
-Acera: Cuando entró en el Congreso el coronel Alcalá Galiano, sobre las siete y veinte de la tarde.
-Hermosilla (abogado de Armada): ¿Por qué no dijo antes que Gómez Iglesias le había indicado
El capitán Acera asegura que los comisarios Ballesteros y Dopico abrazaron a Tejero en el Congresoque subiera al autobús que les llevó al Congreso?-Acera: Por amistad y compañerismo. Se trataba de no implicar a nadie más en esta causa.
-López Montero (abogado de Tejero): ¿Recuerda usted si la fuerza estaba ya preparada para la operación del 23 de febrero o fue una improvisación?
-Acera: Fue una improvisación. Yo tuve incluso cinco minutos para decidir.
El abogado del teniente coronel Mas preguntó al procesado si había tenido conocimiento del asesinato de dos inspectores de policía, el lunes, en el País Vasco, a lo que Acera respondió que sí. Intervino entonces el presidente para decir que todos los presentes tenían conocimiento del hecho, pero que éste no afectaba a la causa ni siquiera para que constase en acta.
Después de que otros defensores renunciaran a hacer preguntas, tomó la palabra el consejero togado general José Barcina, quien preguntó al procesado por qué se había quejado de que el juez instructor no le dejó decir todo lo que quería durante el sumario, a lo que Acera contestó que no era una queja, pero "yo pensaba que se iban a hacer declaraciones sucesivas y no ha sido así".

+Text íntegre de la sentència condemnatòria del 23-F

'Catalunya i el 23-F: la fi de la transició democràtica'

[Pujol en la seua primera visita a Flix, només quatre mesos després del 23-F.
Imatge: Bloc de Pere Muñoz.]

Amb motiu del 30è aniversari del 23-F, us ofereixo íntegrament el treball que vaig redactar amb motiu d'una assignatura de Política, durant els meus estudis de la Llicenciatura de Periodisme a la UAB. És un treball escrit fa més de 10 anys (he hagut de recuperar-lo d'un vell disquet de 3,5) però hi trobareu algun element força desconegut, com el dinar que els capitans generals de València, Catalunya i Aragó haurien fet els primers dies d'aquell febrer del 1981 en un restaurant de les Cases d'Alcanar, hores abans d'assistir a una missa a la catedral de Tortosa.

Catalunya i el 23-F: la fi de la transició democràtica

LA TARDA del dilluns 23 de febrer de 1981, quan encara faltaven uns minuts per a dos quarts de set, es va produir l’assalt i l’ocupació del Congrés dels Diputats, a Madrid, per una força integrada per guàrdies civils i amb el tinent coronel Antonio Tejero al capdavant. Aquest intent de cop d’estat, considerat per la majoria d’autors com «la prova de força decisiva de la transició política espanyola», [Farràs i Cullell, 1998: p.11], va tenir a Catalunya una repercussió que no sempre s’ha analitzat amb la profunditat que hagués calgut, potser per la voluntat generalitzada de no remoure les cendres del passat. «D’aquella infausta nit, Pujol no vol ni parlar-ne. I molt menys incriminar ningú. Pensa que és millor no remoure les pàgines fosques de la història recent. Embruten les mans i la major part dels seus protagonistes estan vius» [José Antich, 1994: p.69].
En aquest sentit, cal assenyalar que tant els fets com les actituds que es van produir a Catalunya «van resultar determinants en l’evolució dels esdeveniments» [1998: p.11]. De fet, Farràs i Cullell afirmen que «a Catalunya va anar d’un pèl que les aspiracions colpistes es concretessin en alguna cosa més que en dubtes» [1998: p.12]. Barcelona, de la mateixa manera que ho fou València, va estar a punt de ser presa per trenta-quatre tancs i transports cuirassats de l’agrupació blindada del Regiment de Cavalleria Numància, que tenia la seu a Sant Boi de Llobregat, tot i l’oposició expressa del capità general de Catalunya, Antonio Pascual Galmés. En aquest sentit, però, cal destacar que el mateix Pujol ha apuntat alguns moments de dubtes pel que fa al capità general Galmés, com quan, ben avançada la nit del cop, el militar li va demanar per telèfon si el President estaria disposat a acceptar un govern de coalició presidit pel general Alfonso Armada, que en aquells moments s’havia posat el vestit de gala i es trobava negociant amb els colpistes a l’interior del Congrés:

«-President, bona nit. Hem de salvar la delicada situació. Com veuria una solució amb el general Armada? Ell es presta...pot sortir bé.

»-De cap manera-replica Pujol immediatament.-Millor dit, jo no em pronuncio. L’única cosa que m’interessa, en aquests moments, és saber què n’opina el Rei. Allò que ell diu.» [1998: p. 53].
De fet, aquesta situació, sens dubte tensa, es va produir poc després de les onze, i el missatge televisat del Rei, exigint els militars que acatessin l’ordre constitucional, no es produiria fins a un quart de dues de la matinada.
Durant molt de temps, s’ha dit allò de què «a Catalunya no va passar res» [1998: p.14]. Però nosaltres coincidim amb Farràs i Cullell, i creiem que es va córrer un risc molt greu perquè l’intent de cop d’estat hagués fet perillar la legalitat democràtica. Potser ja amb la suficient distància històrica, cal dir que va ser qüestió d’un joc d’atzars que la situació no empitjorés irremissiblement. Malgrat l’aparent normalitat general que es va viure als carrers i a les cases dels municipis catalans, la nit d’aquell 23 a 24 de febrer va estar plena de moments molt tensos, de dubtes, d’incertesa i de força por.

El Palau de la Generalitat, amb Jordi Pujol tancat a dins i envoltat de telèfons, és potser una de les imatges mentals més fortes que pot tenir qualsevol persona sobre els intents fets des de Catalunya per defensar i mantenir l’ordre vigent. Diferents autors, com Farràs i Cullell, Antich o Josep Faulí, coincideixen en manifestar l’angúnia i la tensió que es va viure a la seu de la Generalitat durant les llargues hores d’aquella nit. «(...)probablement [la Generalitat] era la institució de poder civil democràtic més significativa i operativa en aquell vespre alhora que també la més tendra: feia només nou mesos que Pujol havia pres possessió com a president de la Generalitat definitiva. Amb el govern i els diputats del Congrés segrestats; amb el Senat inoperatiu perquè molts senadors i el mateix president de la Cambra Alta assistien a la votació d’investidura de Calvo-Sotelo, amb el palau d’Ajuria Enea escandalosament buit, la Generalitat (...) i el seu president es van convertir en un dels pocs punts de referència de tota la societat espanyola» [1998: p.33].
Potser per això mateix, «aquell vespre, quan la incertesa sobre la continuïtat democràtica angoixava l’opinió pública» [Faulí, 1984: p. 120], Pujol, conscient de la responsabilitat que tenia en tant que president de la Generalitat, va contactar tan aviat com va poder amb la Zarzuela, per parlar amb el Rei Joan Carles i saber en quina situació es trobava la jove democràcia espanyola. Poc abans, Pujol s’havia reunit amb el capità general de Catalunya, a fi de preparar el dia de les Forces Armades a Barcelona, amb total cordialitat. Per això, el cop d’estat el va agafar completament per sorpresa. «Ni Pujol ni Pascual Galmés sospitaven que era el darrer cop que es reunirien. Al dia següent, el capità general va ser enviat a València a prendre el comandament de la regió militar més turbulenta durant l’intent de cop d’estat» [Boix, 1997: p.163].
Tot i aquesta sorpresa inicial, Pujol ha manifestat en més d’una ocasió les sospites que li havien despertat alguns comentaris sentits al general Armada. En primer lloc, val a dir que ja el president Adolfo Suárez va advertir Pujol de la perillositat d’un element com Armada. Cal destacar, per això, que en els mesos previs al cop d’estat, Armada era el governador militar de Lleida. «Un dia en Suárez em va dir que l’Armada no era de fiar. Va ser quan l’Armada va anar destinat a Lleida, sobre el mes d’octubre.» [1998: p.54]. Però a Pujol li semblava que el capità general de Catalunya, el Pascual Galmés, sentia una gran admiració per Armada, així que va decidir celebrar un sopar amb tota la plana major de l’Exèrcit de Catalunya. I aquest sopar es va fer, a la Casa dels Canonges de Pujol, només quinze dies abans del cop d’estat de Tejero, el dia 9 de febrer.
Pujol ho explica així:
«El cas és que feia poc que Suárez havia dimitit [es va anunciar públicament el 29 de gener]. Aleshores, la meva dona li va parlar de la situació política, i de Calvo-Sotelo.»
»-Bé, general, com veu, ara el senyor Calvo-Sotelo serà escollit president del Govern- va comentar Ferrusola.
»-Ho dubto molt- va respondre el general Armada.
»I la meva dona va quedar una mica parada, perquè no veia cap altra alternativa, no? Però no en va fer cas ni em va dir res, en aquell moment, sinó més endavant.» [1998: p.54].
La setmana abans, l’expresident català Josep Tarradellas també s’havia entrevistat tant amb l’Armada com amb el capità general de Catalunya. No voldríem implicar l’expresident en cap mena de conspiració colpista, però de tots és ben sabuda la bona relació existent entre Tarradellas i els militars, així com les declaracions fetes per l’expresident, el març de 1980 a un setmanari portuguès, en favor de recórrer a una intervenció militar al País Basc, donat que ja era massa tard per trobar una solució política [1994: p. 71]. Doncs bé, en Tarradellas ha explicat que va trobar Armada «molt llançat», només dos dies abans que el nomenessin segon cap d’Estat Major. I, pel que fa a la trobada amb en Pascual Galmés, Tarradellas va dir que van coincidir el 2 de febrer «per casualitat» a l’hora de dinar, a la ciutat de Calatayud [1998: p.32].
Però parlem una mica més d’Armada i de la seva relació amb Catalunya. El fet més polèmic, fins i tot tants anys després, és el dinar que l’alcalde de Lleida, Antoni Siurana, acompanyat d’alguns dirigents socialistes, va mantenir amb Armada durant l’octubre de 1980. Boix ho explica de la següent manera: «[Joan] Reventós havia assistit l’octubre, amb Enrique Múgica, responsable de les qüestions militars del PSOE, i Antoni Siurana, alcalde de Lleida, a un dinar que el batlle va oferir al general, llavors governador militar de la província»[1997: p.163]. No obstant, quan més es va parlar d’aquest dinar va ser uns mesos després del cop d’estat, en plena batalla política per la LOAPA. La guspira de la polèmica va anar a càrrec del llavors president del Parlament. Heribert Barrrera va insinuar certa connivència dels socialistes amb Armada, en una intervenció radiofònica que va indignar la cúpula del Partit Socialista de Catalunya (PSC). «Si el cop hagués triomfat, el senyor Pujol hauria abandonat la presidència de la Generalitat, que hauria estat oferta al senyor Tarradellas i, en el cas que aquest l’hagués rebutjada, l’oferta s’hauria efectuat al senyor Reventós» [1998: p.91]. Reventós, llavors primer secretari del PSC, no va trigar en replicar Barrera, acusant-lo gairebé de demència senil, de la mateixa manera que ho féu en Raimon Obiols, el «braç dret» del líder socialista. Sigui com sigui, el cert és que l’agost de 1980 Múgica, un dels comensals d’aquell cèlebre sopar, va visitar Pujol a la seva residència estival de Premià de Mar, per mirar de convèncer-lo de la necessitat de fer un govern de coalició, presidit per un «militar democràtic», i amb el català Jordi Solé Tura de ministre, per posar punt i final a l’era Suárez [1998: p. 95].
Però la implicació de Catalunya en els preparatius del 23-F no s’acaba aquí, ni molt menys. Els primers dies de febrer, va tenir lloc un altre dinar encara no recollit pels historiadors, i que seria una línia més en la investigació de la trama colpista. Segons vam poder saber a Tortosa, on en el moment del cop d’estat comandava la Guàrdia Civil el capità Francisco Acera Martín, un dels guàrdies que va acompanyar Tejero en la seva aventura del Congrés, els capitans generals de Catalunya, d’Aragó i de València es van reunir en un restaurant força conegut de Les Cases d’Alcanar, una vila marinera del sud de Catalunya, a la comarca del Montsià. A la tarda, segons ens diuen, els tres capitans generals van acudir a la catedral tortosina per a sentir la missa de set. Fins ara, aquesta missa entre Pascual Galmés (Catalunya), Jaime Milans del Bosch (València) i Elícegui Prieto (Saragossa) ha restat en secret. Sembla que dels tres, l’únic que es va fer enrera, malgrat alguns dubtes i mostres d’ingenuïtat, va ser el capità general de Catalunya, ja que tant Elícegui, i ja no diguéssim Milans del Bosch, estaven a favor de la fórmula política proposada per Armada [1998: p. 79].
De fet, parlar d’en Pascual Galmés ens permet tornar cap al Palau de la Generalitat, on havíem deixat fa estona el president Pujol, al telèfon. Malgrat el nerviosisme que es vivia a Palau, tots els autors coincideixen en destacar la perseverança de Pujol en evitar que les coses es desquiciessin. A banda d’un episodi més tens entre el President i el líder de Comissions Obreres (CCOO), José Luis López Bulla, en què fins i tot va haver d’intervenir Barrera, gairebé totes les fonts presenten un Pujol que va ser capaç de reconduir la situació i de tranquil.litzar la ciutadania amb unes quantes trucades telefòniques i amb el primer missatge institucional a tots els espanyols, a través de Ràdio Nacional d’Espanya.
Barrera havia arribat a Palau acompanyant els diputats del Parlament, a peu. Els diputats s’havien assabentat del cop d’estat per un uxier, amb el Parlament a les fosques perquè una avaria havia deixat sense llum tot el barri de la Ribera. L’apagada va fer que els diputats es pensessin que el tall en el subministrament elèctric era per culpa del cop d’estat, i el convergent Jaume Camps va pensar, camí de Palau, que tenien els dies comptats. «Camps, concretament, pensà que moriria, i a més va pensar que morir d’aquella forma «era una completa ximpleria». Després, va veure que en el curt trajecte del Parlament al Palau de la Generalitat no van aparèixer els tancs ni els camions carregats de soldats que en la seva primera escenificació del cop va imaginar que devien estar prenen la ciutat» [1997: p. 164].
De fet, des que es van conèixer les primeres notícies del cop d’estat al Congrés, Barcelona era una ciutat pràcticament buida. «A les set de la tarda», explica Rosa Regàs al llibre Memòria de Catalunya [1997: p.176], «Barcelona, i suposo que el país sencer, era deserta i els rumors transmesos per telèfon intentaven substituir les informacions que no arribaven d’enlloc. Vam saber així de les fugides d’uns per la frontera de França i de les fogueres domèstiques d’altres, intentant esborrar amb pressa les petjades d’un passat que de nou s’havia convertit en una amenaça».
Sens dubte, el panorama a la plaça de Sant Jaume era ben diferent, atapeïda des dels primers moments de polítics, sindicalistes, periodistes i curiosos, cobejants de saber en quin punt es trobava la situació. Com ja hem dit abans, Pujol va tenir uns moments de tensió amb el líder de CCOO, ja que López Bulla va informar-lo de la convocatòria, per part del sindicat obrer, de l’única crida pública a la vaga, com a protesta contra el cop d’estat. Aquesta crida a la vaga va xocar molt els responsables de les dues institucions de plaça de Sant Jaume, ja que tant el president Pujol com l’alcalde d’aleshores, el socialista Narcís Serra, havien estat fent tot el possible, durant tot el vespre-nit, per transmetre la necessitat de mantenir la calma i la total normalitat als carrers, als comerços i a les indústries de Barcelona i de la resta de Catalunya.
D’altra banda, tant Boix com Antich expliquen un altre episodi ple de tensió, en què es va témer per la seguretat dels membres del govern català a l’interior del Palau de la Generalitat. El capità dels Mossos d’Esquadra, l’ultradretà Beltrán Gómez Alba, va demanar al secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, que li permetés d’armar els seus homes. «En aquest moment, el president era dins del despatx amb Barrera, preparant el discurs. Llavors, la màxima autoritat a Palau era jo», explica Prenafeta [1997, p.156], «se’m va encarar i em va preguntar si li donava permís per donar les armes llargues als mossos». Segons Prenafeta, malgrat que les armes eren al Palau, no les podien utilitzar sense una ordre expressa. En el seu llibre, Antich afirma que Prenafeta es va adonar de la trampa verbal que amagaven les paraules del capità dels Mossos, ja que a més de demanar les armes també volia tancar la porta del Palau.

«Són moments de desconfiança absoluta. Les referències que té el Govern català no deixen en gaire bon lloc el responsable de la policia autonòmica» [1994: p.75]. De fet, si aquesta situació sembla paradoxal és perquè el nomenament del màxim responsable de la policia autonòmica era responsabilitat del capità general de Catalunya, i perquè la persona designada havia de ser sempre un militar, destinat en comissió de serveis. Finalment, el conseller de Governació, Joan Vidal i Gayolà, va autoritzar que els Mossos es puguessin armar. Pert sort, no van haver de lamentar cap moviment estrany.
Poc després, dues hores més tard del cop d’estat, Pujol va poder parlar finalment amb el Rei. Va ser llavors quan se suposa que el monarca va dir allò tan famós de «Tranquil, Jordi, tranquil», i que després resulta que no va dir. El culpable de l’enorme difusió que ha tingut aquesta frase antològica és el periodista tortosí Daniel Arasa, després director d’Europa Press, que va saber caçar l’afortunada expressió d’entre les paraules del president Pujol, i transmetre-la amb un tèlex [1994: p.78].
Com hem dit, després d’unes hores d’incertesa, el Rei va sortir finalment per televisió, en un missatge enregistrat que suposà el primer contacte del monarca amb els ciutadans. «Quan Pujol escolta les paraules del cap de l’Estat, vestit amb uniforme de capità general de l’Exèrcit, sap que el cop no està totalment resolt, però pensa seriosament en què fracassarà» [1994: p.86]. Així, després del discurs del Rei, Pujol va considerar que «la cosa estava dominada» [1998: p.56], de tal manera que tothom va anar cap al llit, de mica en mica.
L’endemà, dimarts 24, Prenafeta va despertar Pujol, a les set del matí. El president engega la televisió que té al despatx, i en pocs temps el Govern i els diputats que hi ha retinguts al Congrés de Madrid són alliberats.
Farràs i Soler [1996: p. 168] van parlar amb Miquel Roca, el diputat nacionalista més conegut a Madrid i, per tant, el que tenia més números de rebre si la cosa es posava lletja. De fet, el 1977, el general ultra Iniesta Cano li va dir, mig rient, que si un dia guanyaven ells, l’haurien d’afusellar. Però bé, sigui com sigui, el cop d’estat va estar un fracàs i Roca, com la resta de diputats, va sortir al carrer en aquell matí de dimarts. El dirigent convergent es va dirigir cap a la seva habitació a l’hotel Palace i va parlar per telèfon amb Pujol i amb el cap de la Casa Reial, en Sabino Fernández Campo.
En aquest sentit, Farràs i Cullell reprodueixen com va ser, més o menys, la conversa entre Pujol i Roca [1998: p.57]:
«-Escolta, jo havia pensat que...
»-Ja sé el que has pensat i hi estic d’acord-el va interrompre Pujol».
Sense dir-ho s’havien intuït la necessitat de canviar el sentit de la votació en la investidura de Calvo-Sotelo. CiU havia optat per l’abstenció i, en la pròxima sessió, votaria que sí.
Així doncs, aquests dos autors asseguren que, tècnicament, el cop d’Estat es va produir el 23 de febrer per culpa del vot anterior de CiU, fet dos dies abans. L’abstenció del grup parlamentari Minoria Catalana va fer que calgués un altra sessió parlamentària. D’aquesta manera, argumenten Farràs i Cullell, si els catalans haguessin votat que sí el primer dia, Tejero i els seus dos-cents guàrdies civils haguessin trobat un Congrés dels Diputats totalment buit.
Història contrafactual al marge, el cert és que l’autonomia catalana va sortir clarament perjudicada amb el desenllaç final del cop d’estat. La xerrada telefònica entre el cap de la Casa Reial i Miquel Roca era per comunicar-li que tant CiU com el Partit Nacionalista Basc havien quedat exclosos d’una reunió de tots els partits amb el Rei, la mateixa tarda del dimarts 24. «Efectivament,-recorda Pujol-, ho vam pagar nosaltres perquè, aquella mateixa tarda, es va produir un fet que considero negatiu i fins i tot, en un cert sentit, ofensiu. El Rei va promoure una reunió a la qual va convocar UCD, PSOE, PCE i AP. No va convocar ni el PNB ni a nosaltres, CiU. El que es va discutir allà suposo que poc o molt ha influït en la política autonòmica que hi ha hagut després. Perquè la mentalitat LOAPA [Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico] ja existia. (...) El pagano del 23-F, finalment, serien les autonomies i d’una manera molt especial, Catalunya» [1998: p.59].

BIBLIOGRAFIA BÀSICA CONSULTADA
-ANTICH, José (1994) El virrei. Editorial Planeta. Barcelona.
-CARRILLO, Santiago. (1993) Memorias. Una vida política larga y azarosa marcada por responsabilidades importantes. Editorial Planeta. Barcelona.
-FARRÀS, Andreu, i CULLEL, Pere. (1998) El 23-F a Catalunya. Editorial Planeta. Barcelona.
-FARRÀS, Andreu, i SOLER, Toni. (1996) Roca. L’últim segon. Editorial Columna. Barcelona.
-POWELL, Charles T. (1991) El piloto del cambio. El rey, la Monarquía y la transición a la democracia. Editorial Planeta. Barcelona.
-LORÉS, Jaume. (1985) La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres. Editorial Empúries. Barcelona.
-SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume. (1986) Autonomia i democràcia a Catalunya. Editorial Columna. Barcelona.
-VV.AA. (FAULÍ, Josep; editor). (1984) Jordi Pujol, un polític per a un poble. Edicions 62. Barcelona.
-VV.AA. (1997) Memoria de Catalunya. Del regreso de Tarradellas hace 20 años al pacto Pujol-Aznar (fascicles). Editat per Diario El País. Barcelona.
-VV.AA. (1996) Memoria de la Transición. Del asesinato de Carrero a la integración en Europa (fascicles). Editat per Diario El País. Madrid.

22 de febrer del 2011

El vent destrossa la coberta del nou centre comercial d'Amposta



Les ratxes de fort vent que aquest dimarts han afectat les Terres de l'Ebre han destrossat la coberta del nou centre comercial Futuro Ciudad Amposta, només tres dies abans de la inauguració de l'hipermercat de Carrefour. En el cas d'Amposta s'han assolit ratxes de més de 127 quilòmetres per hora, i l'alcalde Manel Ferré ha hagut d'ordenar aquesta tarda la suspensió de les classes i dels esdeveniments programats a l'aire lliure, així com el tancament de les instal·lacions esportives. El blocaire ampostí Manel Zaera ha penjat aquest vídeo a YouTube amb els efectes de la ventada en el centre comercial, així com una sèrie de fotografies a Flickr.

Les destrosses al complex Futuro Ciudad Amposta,
en una imatge publicada per Manel Zaera a Flickr.
D'altra banda, els Bombers de la Generalitat han intervingut en dos incendis importants, el primer a Sant Carles de la Ràpita i el segon a la serra de Godall, a prop de l'ermita de la Pietat i de les pintures rupestres d'Ulldecona. Ja a la tarda, el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha valorat les afectacions de la ventada al territori i ha volgut agrair la feina dels cossos de seguretat, especialment als Bombers, Mossos d'Esquadra i Agents Rurals, a més de la col·laboració dels alcaldes i de les alcaldesses dels municipis afectats pels incidents. Pallarès ha destacat la preocupació pels dos incendis, i ha explicat que el de la Ràpita s'ha donat per controlat a les 9.00 hores, cosa que ha permès que els veïns desallotjats poguessen tornar als seus habitatges. El foc d'Ulldecona s'ha controlat cap a les cinc de la tarda, tot i que una trentena de dotacions terrestres han continuat treballant, ja que el fort vent havia impedit que els mitjans aeris poguessen enlairar-se. L'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, ha narrat l'evolució de l'incendi a través de les xarxes socials de Facebook i Twitter. Cap a les sis de la tarda, Ventura agraïa la feina feta pels bombers, Mossos, agents rurals, Guàrdia Civil, voluntaris de l'ADF i treballadors de l'Ajuntament en l'extinció de l'incendi. També explicava que s'havien cremat unes 27 hectàrees, sense provocar danys a l'ermita o a les pintures rupestres, i que el foc es podria apagar completament durant la nit.

D'altra banda, alguns municipis han decidit suspendre les classes aquesta tarda, al veure que la força del vent no minvava. Així, a la Sénia un total de 935 alumnes s’han vist afectats per la suspensió i s’han produït destrosses de vidres a l’escola; mentre que Amposta han estat un total de 3900 alumnes de primària i secundària els afectats. L'altre municipi afectat ha estat Deltebre, que a primera hora del matí ha tingut problemes de subministrament de llum i telèfon i alguns vidres de finestres trencats però, que la disminució de la força del vent. Finalment, Pallarès ha destacat que les afectacions a la xarxa viària, d’aquest matí a la N-340 i l’AP-7, per volcar un camió en cadascuna de les vies, que havien provocat retencions en la circulació s'han solucionat a primera hora de la tarda. El Servei Meteorològic de Catalunya continua parlant de vent del nord i oest per a les properes hores, que es mantindrà amb ratxes fortes a les Terres de l’Ebre, per la qual cosa ha mantingut activats els avisos de risc de nivell 1.

Imatge: Manel Zaera

El republicà Josep Rodrigo, candidat de la llista 'transversal' Més Ulldecona

El republicà Josep Rodrigo serà el candidat a l'alcaldia de la candidatura independent Més Ulldecona, una llista "transversal" que se centrarà únicament en l'àmbit municipal, amb vista a les eleccions del 22 de maig. Fa uns dies, en un apunt al seu bloc personal, Rodrigo ja va anunciar que deixava l'executiva regional d'ERC, per "liderar un nou projecte amb perfil estrictament local i independent". Més Ulldecona havia començat a operar fa uns dies, per donar-se a conèixer, a través de les xarxes socials de Twitter, amb una vintena de seguidors, i de Facebook, ja amb més de 55 admiradors, i també té un web propi que encara es troba en construcció. Rodrigo és un dels dos regidors d'ERC a Ulldecona, junt amb l'històric Lluís Millán, que a priori tampoc repetirà en la llista d'Esquerra. De fet, és molt possible que ERC no presente llista pròpia a Ulldecona. Amb tot, a Més Ulldecona no descarten sumar amb ERC, amb vista a la constitució del Consell Comarcal del Montsià, com va apuntar Rodrigo fa uns dies al diari El Punt. La presentació d'aquest nou projecte polític va tenir lloc aquest dilluns a la nit a la sala de sessions de l'Ajuntament, amb les intervencions del professor Ferran Grau, autor del llibre "Ulldecona", i de Joan Pla, a més del mateix Rodrigo. "Ara calia fer un pas valent i decidit, deixar de banda les sigles dels partits per poder apostar per un nou projecte independent i transversal centrat únicament en l’àmbit municipal”, va declarar Rodrigo als mitjans. Més Ulldecona començarà ara una campanya per poder recollir les propostes i les preocupacions de la gent, i en les properes setmanes farà presentacions públiques als cinc barris del municipi.

Imatge: Més Ulldecona

Tortosa apujarà el sou a 166 treballadors de l'Ajuntament


Bel pacta amb la junta de personal i el comitè d'empresa un increment salarial de més de 354.500 euros per als cinc anys vinents · Es congelarà el sou a 33 empleats ·

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va poder segellar ahir un dels acords que més li treien la son en els últims mesos. Demà farà un mes que El Punt va avançar l'esborrany de la relació valorada dels llocs de treball de l'Ajuntament, un document que la junta de personal i el comitè d'empresa del consistori no acabaven de veure clar. En aquestes setmanes, la negociació s'ha accelerat –amb alguns moments de molta tensió–, i finalment Bel va presentar ahir l'acord, acompanyat per la regidora d'Hisenda i Personal, Matilde Villarroya, i pels representants dels funcionaris i del personal contractat.

L'acord no afecta tots els treballadors del consistori, ja que no inclou la policia local ni el gerent de l'Ajuntament –és un càrrec de confiança–, ni tampoc el secretari, l'interventor i el tresorer municipal. La valoració tampoc contempla els treballadors de les empreses municipals, com ara la societat urbanística Gumtsa o bé Tortosa Media. El document estableix fins a 20 nivells retributius, d'acord a una puntuació que s'ha obtingut després de la diagnosi detallada de cada lloc de treball. Així, s'han avaluat les responsabilitats, les habilitats, les competències i les condicions laborals d'un total de 199 treballadors, segons un sistema de puntuació pactat pel govern municipal amb els representants dels funcionaris i del personal contractat. Finalment, el resultat ha estat que caldrà apujar el salari a 166 treballadors, amb un increment total de 354.598,16 euros. A causa de la crisi, la pujada s'abordarà durant els pròxims cinc anys.

També serà gradual la congelació salarial que caldrà aplicar en 33 casos en què els treballadors estan cobrant més del que els correspondria per la feina que desenvolupen. En aquest cas, l'alcalde va assegurar que no han calculat la quantitat total de la congelació, perquè és una xifra que “no tindrà un impacte pressupostari” sobre l'Ajuntament, i perquè “no es pot comptar com a estalvi”. Però en l'esborrany al qual va tenir accés aquest diari, la xifra obtinguda amb la congelació sí que apareixia, i era de 99.254,86 euros. A més, la congelació salarial afectava més gent, un total de quatre treballadors més (37). A banda, després de la negociació, el consistori haurà de pagar una mica més, ja que en l'esborrany proposava un increment de 323.647,49 euros a 172 persones. És a dir, al govern de CiU i ERC calculaven que apujarien el sou a sis persones més, però pagant-los 30.950,67 euros menys.

Productivitat i conveni col·lectiu · Ahir mateix, el govern municipal va informar els grups de l'oposició en una comissió, mentre que els representants sindicals van explicar la relació valorada de llocs de treball en una assemblea de treballadors. Ja a la tarda, Ferran Bel no amagava la seua satisfacció per haver assolit l'acord amb la junta de personal i amb el comitè d'empresa. També el president de la junta de personal, Juanma Garcia, va celebrar l'acord, tot destacant que ha estat un procés “complex”, que ha permès obtenir “una eina dinàmica” per posar fi a la “dispersió retributiva” que hi havia a l'Ajuntament. En aquest sentit, Bel va confirmar que el següent pas serà revisar el conveni col·lectiu, i que fer la relació valorada dels llocs de treball era “el més difícil”. Entre altres coses, la negociació ha servit per pujar les puntuacions d'alguns nivells, i també perquè s'haja reconegut el complement salarial per productivitat, un concepte que havia perillat durant el procés.


LA XIFRA
199 treballadors municipals estan afectats per la valoració, 10 menys que en l'esborrany redactat pel govern.

LA FRASE
"La relació valorada forma part de la modernització que fem de l'administració municipal"
Matilde Villarroya, regidora d'Hisenda i Personal de l'Ajuntament de Tortosa.

El PSC cedeix un regidor a ICV per a la futura EMD de Bítem


Sabaté lamenta que l'alcalde anunciés a l'ajuntament els representants de CiU ·

El portaveu del PSC a Tortosa i candidat a l'alcaldia, Joan Sabaté, va presentar ahir els representants socialistes a les noves entitats municipals descentralitzades (EMD) de Bítem i Campredó, que quedaran constituïdes divendres. A Campredó, el PSC tindrà com a representants Manel Álvarez (el 22 de maig serà el candidat socialista a la presidència de l'EMD), Sílvia Arbona i Núria Gisbert. A banda, la candidata del PSC a la presidència de l'EMD de Bítem, Teresa Castellà, també serà la portaveu socialista a la nova junta veïnal, i compartirà grup amb Francesc Ramírez i Pere Bonavida. Però, a més, a Bítem el PSC ha volgut cedir un dels seus regidors a ICV, “per afavorir la pluralitat democràtica”. Així, Òscar Carles també formarà part de la junta veïnal. Un gest que no ha fet CiU a l'hora de designar els seus representants a les noves EMD, ja que en va deixar fora ERC, el seu soci al govern municipal. D'altra banda, Joan Sabaté va lamentar que fa uns dies l'alcalde, Ferran Bel, presentés a l'ajuntament, i no a la seu de Convergència, els representants de CiU a les EMD.

Publicat a El Punt

Disqus for Marfanta