31 d’agost del 2011

Polèmica entre la Sénia i Santa Bàrbara pel servei d'ambulància nocturna


Els ajustos que el Departament de Salut ha aplicat durant aquest estiu en l’atenció continuada i en els serveis d’emergències mèdiques d’arreu del país han començat a provocar les primeres friccions entre municipis, a les Terres de l’Ebre. Durant una entrevista a Canal 21, l’alcalde de Santa Bàrbara, el convergent Jordi Boronat, ha volgut sortir al pas de la polèmica per la supressió de l’ambulància nocturna a la població de la Sénia, també a la comarca del Montsià. Segons Boronat, és totalment “fals” que Santa Bàrbara haja rebut l’ambulància que fins ara operava a les nits a la Sénia. Boronat ha advertit que l’alcaldessa de la Sénia corre el perill d’enfrontar els veïns dels dos municipis.

El passat 11 d’agost, en unes declaracions a Canal 21, l’alcaldessa de la Sénia, l’ecosocialista Marutxi Ballester, va lamentar la supressió del servei nocturn d’ambulància a la seua població. Segons Ballester, el Sistema d’Emergències Mèdiques a les Terres de l’Ebre havia adduït criteris tècnics per justificar que el servei d’ambulància nocturna de la Sénia quedés establert a Santa Bàrbara.

En la mateixa entrevista, que Canal 21 Ebre emetrà aquest dimecres a la nit, l’alcalde de Santa Bàrbara ha contestat que la seua població feia molt de temps que reivindicava l’ambulància, i que finalment va ser compromesa per l’anterior govern tripartit. Boronat ha recordat que l’ambulància va arribar a Santa Bàrbara després de les eleccions, però que aquesta mesura no té res a veure amb la supressió de l'ambulància de la Sénia. Finalment, Boronat ha afirmat que de moment Salut mantindrà els serveis del CAP de Santa Bàrbara i les emergències nocturnes, amb l’objectiu de garantir la qualitat de l’atenció mèdica als pobles de l’interior del Montsià.

Imatge Canal 21 Ebre

Els parcs eòlics faran pujar en un 30% el pressupost municipal de Caseres

L’Ajuntament incrementarà en més d’un 30% el pressupost municipal en el 2012, amb els diners dels dos parcs Mudèr I i II·

Els diners dels parcs eòlics incrementaran en més d’un 30% el pressupost municipal de l’Ajuntament de Caseres. A partir de l’any 2012, quan els trenta molins dels parcs eòlics de Mudèfer I i II hagen completat tot un cicle d’explotació, el consistori de Caseres ha calculat que la injecció econòmica que rebrà pot ser, com a mínim, d’entre 140.000 i 150.000 euros. Una xifra que representarà una quantitat molt important per a Caseres, ja que l’Ajuntament d’aquesta població de la Terra Alta té un pressupost de poc més de 400.000 euros. L’alcalde de Caseres, el convergent Josep Maria Peris, ha afirmat -en una entrevista a Canal 21 Ebre- que destinaran els diners dels parcs eòlics a millorar i ampliar els serveis que l’Ajuntament ofereix a la població.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Caseres s’ha declarat un defensor dels parcs eòlics com a solució per millorar el finançament dels ajuntaments menuts. A més, segons Peris, les centrals eòliques són un tipus d’instal·lacions que no contaminen, i menys agressives que altres projectes plantejats al territori.

Però al marge dels parcs eòlics, Caseres té altres projectes de futur, com ara la instal·lació d’un petit hotel rural a la zona de l’Hort Tancat. Segons l’alcalde, Josep Maria Peris, l’hotel tindrà una vintena d’habitacions, i podrà tirar endavant gràcies a la sensibilitat del nou govern català. Finalment, Peris ha repassat els projectes del mandat a Caseres. És el cas de la millora de carrers del poble, la neteja del riu Algars, i l’arranjament de camins rurals. A més, volen impulsar la construcció de la nova depuradora; la reparació de la bassa d’aigua del poble; i la instal·lació d’una torre de telecomunicacions per veure tots els canals de la TDT. Fins ara, a Caseres no reben tots els canals de Televisió de Catalunya, només TV3, i tampoc els tres canals de les Terres de l’Ebre. L’alcalde ha assenyalat que ja han demanat estos projectes pendents a l’actual govern de la Generalitat.

Imatge Canal 21 Ebre


El festival Ebre Terra de Vent portarà a Tortosa la música de França, Senegal i Romania


El nou model de festes de la Cinta, que durarà cinc dies des de l'1 al 5 de setembre, ha obligat els organitzadors del festival Ebre Terra de Vent a concentrar enguany les actuacions musicals en tres dies, de l'1 al 3 de setembre. Fins ara, la programació de l'Ebre Terra de Vent coincidia amb el segon cap de setmana de la Cinta, però això enguany no ha estat possible. El festival coorganitzat per Acadèmic i l'Ajuntament de Tortosa omple els carrers de la ciutat amb cercaviles, concerts i espectacles itinerants, amb la participació de bandes, conjunts i formacions d’arreu del món. Per exemple, enguany destaca la presència de la banda musical femenina Wonder Brass Band, de França; de la música zíngara de Taraf Goulamas (Romania) i d'Aslup, un grup folkòric del Senegal. La programació del 9è festival Ebre Terra de Vent es completa amb la banda de dixieland Jazz Street Marching Band, la Banda Associació Musical Ciutat de Benicarló -actuarà a bord del llagut turístic Lo Sirgador, i també a la plaça de l'Absis de la catedral-, i la Cobla Mirantfont. Totes les actuacions del festival són gratuïtes.

A banda, des de l’1 de setembre i fins l’11 de setembre, al Cafè del Tupí, estarà oberta l’exposició que recull una selecció de les obres presentades al concurs fotogràfic del Festival Ebre Terra de Vent 2010. A més, es convocarà la sisena edició del concurs fotogràfic de la mostra. Les fotografies premiades optaran a ser la imatge de la pròxima edició del festival. L’Ebre Terra de Vent compta enguany amb un pressupost de 80.000 euros, un 20% menys que l’edició anterior.




Imatge Festival Ebre Terra de Vent

30 d’agost del 2011

L’Ampolla vol atraure el turisme rus



L’Ampolla ha decidit fer una aposta per consolidar-se com a destinació de turisme familiar i de qualitat, però s’ha marcat l’objectiu de trobar el seu propi forat en el mercat rus. Durant els últims anys, el turisme rus ha crescut amb força a Catalunya, i s’espera que durant el 2011 se supere el milió de visitants provinents de Rússia. Els turistes russos se senten molt atrets per Barcelona i per les poblacions del litoral català, i són els clients més desitjats a les botigues, sobretot a les de luxe, pel seu alt poder adquisitiu. L’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa, ha avançat durant una entrevista al Canal 21 Ebre (dimarts, 22.00 hores) que l’Ajuntament anirà de la mà del patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per fer promoció turística a diversos llocs de l’Estat espanyol i d’Europa. Segons l’alcalde, l’objectiu és intentar obrir una primera escletxa en el mercat anglès, però també en el mercat emergent del turisme rus. En la mateixa entrevista, Arasa ha afirmat que l’Ajuntament té molt clar que, tot i la crisi, no pot retallar les diferents accions per promocionar esta població del Delta com a destí turístic i, sobretot, per atraure el turisme familiar.

D’altra banda, tot i que la campanya d’estiu encara no ha acabat, ja es pot dir que l’Ampolla haurà rebut enguany més turistes que l’any passat. L’alcalde ha assenyalat que l’oficina de turisme de l’Ampolla ha registrat un creixement d’entre el 15 i el 20%, i que el municipi podrà tancar la campanya amb xifres molt positives. Segons Arasa, la única dada a tenir en compte com a negativa és que, tot i l’increment en el nombre de visitants, els turistes encara moderen molt la seua despesa a causa de la crisi.

L’alcalde de l’Ampolla també ha destacat algunes accions que l’Ajuntament té en marxa o en projecte per afavorir el sector del turisme, com ara la construcció del primer pàrquing subterrani de la població, amb 120 places; la regeneració de la platja de l’Arenal amb la sorra que s’extragui de la recuperació de la bassa de les Olles, i la redacció del pla especial per ampliar el port esportiu de l’Ampolla. Altres projectes importants del mandat a l’Ampolla seran el camp de gespa artificial i la construcció d’un teatre auditori.

Imatge Canal 21 Ebre

'El PP tirarà pel dret amb el transvasament'


L’alcalde de l’Ampolla adverteix que el PP recuperarà la política de transvasaments si Mariano Rajoy governa amb majoria absoluta ·

L’alcalde de l’Ampolla, el convergent Francesc Arasa, ha donat per fet que les Terres de l’Ebre hauran de fer front a una nova amenaça de transvasaments, si el Partit Popular aconsegueix la majoria absoluta a les eleccions estatals del proper 20 de novembre. En una entrevista a Canal 21 Ebre -s'emet este dimarts a les 22.00 hores-, Arasa ha valorat que el futur govern de Mariano Rajoy aprofitarà la sentència del Tribunal Suprem, una sentència que reconeix el dret de Castelló a reclamar l’aigua de l’Ebre, per recuperar els projectes dels transvasaments cap al sud. Segons l’alcalde de l’Ampolla, si el PP governa amb majoria absoluta, “garanties de què el transvasament no es durà a terme, n’hi han poques”, ja que el govern de Rajoy "tirarà pel dret amb el transvasament".

En la mateixa línia, Arasa ha recordat l’etapa que va viure com a regidor de l’Ampolla durant l’anterior polèmica pel transvasament, ara fa 10 anys, quan ell era regidor i l’exalcalde Francesc Sancho era el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Segons Arasa, van ser uns moments molt durs, en què fins i tot van rebre atacs personals, tot i que ells també estaven en contra del transvasament de l’Ebre projectat pel govern del PP.

Imatge Canal 21 Ebre

Més de 230 cigonyes passen la nit a Flix durant el seu viatge migratori


Flix ha viscut en aquest inici de setmana un espectacle natural sense precedents. Més de 230 cigonyes van arribar aquest dilluns a la tarda a la població, durant un viatge migratori. Les aus van baixar en un estol immens a la vora del polígon de la Devesa de Flix, quan queia la tarda i s’estaven produint tempestes i ruixats arreu del territori. La baixada va provocar l’admiració dels veïns de Flix, que van fer nombroses fotografies. Primer, les cigonyes van descansar en una finca, però quan es feia fosc van anar aixecant el vol per posar-se en alguns edificis propers, com el Centre d’Empreses de Flix, la cooperativa agrícola o l’estació depuradora. Les cigonyes també es van posar en faroles i altres punts elevats.

Flix té una important colònia de cigonya blanca, la qual forma part del projecte de reintroducció d’aquesta espècie que va impulsar la reserva natural de Sebes. En aquest sentit, la presència de les cigonyes a Flix atrau sovint altres aus durant les seues migracions. Però és la primera vegada que tantes cigonyes, més de 230, s’aturen a Flix per descansar durant el viatge. Segon ha informat Ràdio Flix, el més destacat d’aquest grup és que un gran nombre d’exemplars de cigonyes joves i adultes portaven anelles de diferents països. Així, un grup d’ornitòlegs que estan fent la campanya d’anellament d’ocells a la reserva de Sebes, però també altres afeccionats de Flix, s’hi van desplaçar fins al polígon de la Devesa per poder fer el màxim de lectures amb l’ajut de telescopis.

Amb aquestes lectures, es podran tenir dades molt interessants sobre la ruta migratòria del grup i la procedència dels seus exemplars, que provenien de països com Suïssa, França i Alemanya. En aquest sentit, cal destacar que una de les cigonyes, amb una anella de Suïssa, també portava un emissor per al seguiment via satèl·lit.

Finalment, les cigonyes han marxat de Flix aquest mateix dimarts, cap a les onze del matí, dividies en dos grans estols i riu avall, en direcció a altres zones més càlides del planeta.

Imatge Reserva Natural de Sebes

29 d’agost del 2011

Assalten el bar de l’ermita del Coll de l’Alba


El bar de l’ermita del Coll de l’Alba ha estat objecte d’un robatori amb força durant el passat cap de setmana. En concret, els fets van tenir lloc divendres, 26 d’agost, cap a les onze de la nit. Segons han informat fonts de la Policia Local de Tortosa, un veí de la població va trucar al número d’emergències 112 per avisar que s’havia trobat el bar de l’ermita amb la porta forçada i amb tot l’interior revolt. Una patrulla de la policia local es va desplaçar fins a l’ermita del Coll de l’Alba i tot seguit va poder contactar amb els responsables del bar, que no eren conscients de la situació. Les mateixes fonts han explicat que la Policia Local estan pendents de la presentació de la pertinent denúncia, per saber exactament que és el que es van emportar els assaltants del bar de l’ermita del coll de l’Alba. Però este dilluns a la tarda, els responsables del bar encara no havien presentat cap denúncia formal, almenys a la comissaria de la Policia Local de Tortosa.

L’ermita del Coll de l’Alba és el santuari més popular de Tortosa, però també un dels espais més tradicionals del terme. L’actual ermita és la més antiga de les que es conserven al Baix Ebre, ja que data del segle XIV, tot i que el seu origen se situa fins i tot abans de la dominació sarraïna. El primer romiatge del que es té constància és del 1442. Amb motiu de la Pasqua, l’associació d’Amics del Coll de l’Alba hi organitza un romiatge i una caminada fins a la Creu de Coll Redó, en el marc de la tradicional festa de l’ermita. A banda, l’any passat, una escola taller de l’Ajuntament de Tortosa va rehabilitar i millorar l’ermita del Coll de l’Alba i el seu entorn, amb el suport de la Diputació de Tarragona i del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Imatge Canal 21 Ebre

Connectats de nou amb l'estació de Sants

Les estacions de les Terres de l’Ebre tornen a estar connectades amb l’estació de Sants de Barcelona ·

Este cap de setmana s’ha acabat el tall ferroviari de l’estació de Sants de Barcelona, que ha durat més de tres setmanes. Des de diumenge ha quedat reoberta, com estava previst, la connexió de Barcelona amb les línies de tren de Tortosa i Móra la Nova. Des del passat 4 d’agost, els usuaris de les línies de tres regionals de les Terres de l’Ebre s’han vist directament afectats per les obres prèvies a la cobertura del corredor de les vies que comuniquen l’estació de Sants amb el sud del país. Així, els viatgers de les línies de Tortosa- Ulldecona i de Riba-roja d’Ebre-Móra la Nova, anomenades R16 i R15 respectivament, han hagut de ser desviats per la línia de l’interior, per Vilafranca del Penedès, amb inici i final de trajecte a l’estació de l’Hospital de Llobregat.

Un cop a l’Hospitalet, i després d’un trajecte d’uns vint minuts més llarg del que és habitual, els viatgers ebrencs havien d’agafar l’autobús o bé la línia 1 del Metro, per poder arribar fins a Barcelona. Però a partir d’este diumenge passat, la situació ha tornat a la normalitat. El tall ferroviari s’ha perllongat durant un total de 24 dies. Durant este temps, els operaris han aconseguit col·locar les 108 bigues travesseres per al cobriment de les vies entre la plaça de Sants i la Riera Blanca. Les obres seguiran com a mínim fins al 2014, i donaran lloc a un gran passeig urbà.

La Cinta 2011 escalfa motors


El pregó de Maria Cinta Llasat i la proclamació de les pubilles, actes preliminars de les festes de la Cinta 2011, que comencen este dijous ·

Tortosa continua preparant-se per a les festes de la Cinta, que enguany són de l’1 al 5 de setembre. Cristina Pellisa de Cid, pubilla del Club Deportiu Tortosa, ja és oficialment la reina de la Cinta 2011. El parc municipal Teodoro González va ser l’escenari, este dissabte al vespre, de la proclamació de la reina i de la reina infantil de les festes de la Cinta 2011, així com de la imposició de les bandes i insignes de l’Ordre de l’Atxa a les pubilles i pubilletes que representen les diferents entitats de la ciutat i els pobles del municipi. La reina infantil és Júlia Carot Gràcia, pubilleta de l’associació d’Amics de l’Ermita del Coll de l’Alba.

En el mateix acte al parc municipal també es va fer el pregó de la Cinta 2011, a càrrec de la tortosina Maria Cinta Llasat. L’alcalde ha encomanat enguany el pregó a Llasat per ser una persona que coneix bé la festa major, i per haver-les viscut des de dintre, ja que –entre d’altres coses- va contribuir a la recuperació dels gegants de Tortosa. Llasat, que va treballar a l’Ajuntament, també és molt coneguda a la ciutat pel seu activisme social, amb iniciatives com la creació del voluntariat de l’hospital de Jesús o la seua participació en l’associació Mossèn Ovidi Tobias, que atorga els premis solidaris Dóna’m la mà en el marc de les festes de la Cinta. En el pregó, Llasat va voler destacar la seua estima cap Tortosa, cap als tortosins i cap a la Mare de Déu de la Cinta, però també la seua voluntat de representar i homenatjar les dones tortosines.

Per la seua banda, en el seu parlament, el regidor de Festes, Domingo Tomàs, va destacar que el nou model de festes -que concentra els actes en cinc dies- està “actualitzat” al segle XXI. [Llegiu aquí tot el discurs]. De la mateixa manera, Tomàs va assenyalar la Cinta 2011 manté els actes més tradicionals de la festa major de Tortosa. A més, el regidor també va remarcar que el nou model de festes de la Cinta ha rebut el suport de tots els grups municipals de l’Ajuntament. Tot seguit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar el seu discurs [veure aquí] per fer una referència als efectes de la crisi econòmica, un moment –va dir- al qual no es pot donar l’esquena. Segons Bel, és en estos moments difícils quan cal “treballar amb més ganes i amb més cohesió, amb la complicitat de tothom”. En la mateixa línia, segons l’alcalde, el nou model de festes, amb cinc dies, també s’adapta a la nova realitat econòmica.

Les festes de la Cinta començaran oficialment este dijous, 1 de setembre, amb el repartiment del típic panoli, la inauguració del pàrquing i de la nova plaça del Carrilet, i l’inici del festival Ebre Terra de Vent. Dijous també començaran les activitats solidàries de la Lliga contra el Càncer, es farà la presentació del Circuit de Penyes i, ja a la nit, se celebrarà el ball de gala en homenatge a la reina de les festes i a les pubilles de la Cinta 2011. El ball, amb l’orquestra Selvatana, tindrà lloc al nou recinte de ball de davant de l’auditori Felip Pedrell. Les festes de la Cinta duraran fins el proper dilluns, 5 de setembre.

Imatge Canal 21 Ebre

Parlament de Ferran Bel en la proclamació de les pubilles i el pregó de la Cinta 2011


Benvolguda Maria Cinta Llasat, pregonera de les Festes de la Cinta;

Companys regidors i regidores;
Autoritats;
Sr. Vicari General
Sr. Majordom en Cap de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta;
Reina i Reina Infantil de les Festes;
Pubilles i Pubilletes;
Presidents i presidentes i Representants d’Entitats i Associacions;
Senyores i Senyors...

Una vegada més ens reunim plegats en aquest bell indret que és el Parc Municipal Teodor González per a donar la benvinguda a la pregonera de les Festes de la Cinta 2011, Maria Cinta Llasat i Duart, i a les nostres pubilles i pubilletes d’enguany que seran, com és puntual en les nostres festes patronals, les encarregades de mantindre viu l’esperit de tota la ciutadania en la seva vessant més popular i tradicional, doncs són elles les representants del nostre teixit social i associatiu. A totes elles, les pubilles i pubilletes de la Cinta 2011, i en especial a la Reina i Reina Infantil d’enguany, Cristina i Júlia, el meu sincer i renovat agraïment per la feina que desenvoluparan, sense cap dubte de manera brillant, durant les celebracions festives, i també com no, a les seves famílies i a les institucions que representen. I unes paraules de reconeixement per la feina feta a totes les pubilles i pubilletes de la Cinta 2010, i en especial a Rosa i Cinta, la Reina i Reina infantil que avui acomiadem.

Tortosa, un cop més, s’endinsa en el magnífic repte de retre homenatge, de la manera més sentida i vocacional, a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Cinta, i aquest acte en el qual avui ens trobem aquí és el tret de sortida d’aquests dies de joia festiva, tradicional i religiosa, que ens permet encetar un seguit d’activitats que, no per repetides any rere any, deixen de ser menys esperades per tots els tortosins i tortosines, sigui quina sigui la seva edat o la seva procedència geogràfica.

En aquest any, dissortadament, la crisi econòmica torna a estar present, i les administracions, com moltes llars i famílies, estem patint de manera molt dura els efectes d’aquesta recessió. És el moment que ens ha tocat viure i al qual no podem donar l’esquena. És més, aquests són els moments que hem de treballar amb més ganes, amb més cohesió, fent pinya tots plegats i amb la complicitat de tothom. Amb l’ànim d’adaptar-nos als temps, i també amb l’objectiu de modernitzar i actualitzar les nostres festes patronals, a l’Ajuntament de Tortosa hem decidit i definit un nou format de festes majors, que ja varem començar a apuntar l’any passat, que tracta de concentrar l’activitat festiva en menys dies.

Les festes majors de Tortosa passen a desenvolupar-se durant cinc dies, cinc dies que, malgrat tot, no deixaran fora cap dels actes o activitats, lúdics, religiosos o tradicionals, que les han caracteritzat sempre. El primer dia de festes serà el proper dijous, 1 de setembre, i les clourem el diumenge, 5 de setembre. Aquest nou format, a banda de reduir notablement la despesa pública, aspecte imprescindible amb els temps actuals, també s’adapta, com he dit, a un concepte més modern de festa major, més d’acord amb els nous temps, concentrant tots els actes en un programa força atapeït que no deixarà de satisfer a tots i totes, doncs inclou elements que han de motivar i fer xal·lar a grans i petits. Un programa, així, en el qual
tothom hi trobarà allò que espera d’any en any en la renovada il·lusió de la festa major.

Vull felicitar al personal del Departament de Festes de l’Ajuntament de Tortosa, Cristina, Oriol, Maria Rosa i Eli, pel gran esforç que han fet adaptant la Cinta 2011 a aquests nous plantejaments, i en especial, al seu regidor, Domingo Tomàs. Aquesta felicitació i reconeixement el vull fer extensiu a totes les persones i entitats que també fan possible les festes, la resta de treballadors de l’ajuntament, els membres de la Comissió de Festes, les penyes i penyistes, les entitats, associacions i empreses que organitzen actes durant la festa, i també a les entitats esportives les quals, un any més, col·laboren en el projecte d’activitat de la Lliga Contra el Càncer.

I ara, vull fer-vos cinc cèntims de la que serà, de ben segur, una de les grans protagonistes de les Festes de la Cinta 2011, Maria Cinta Llasat, la nostra pregonera d’enguany, una persona molt estimada a la nostra ciutat pel seu lliurament a les causes humanitàries. Des de l’Ajuntament hem volgut distingir la seva tasca amb aquest nomenament de pregonera de les festes majors, i l’hem volgut convidar per a que ens parli de les seves inquietus, de la seva estima i devoció a la Mare de Déu de la Cinta, i de les seves il·lusions i els seus desitjos per a la nostra ciutat de Tortosa. D’aquesta manera, seguim també amb el corrent encetat d’uns anys cap aquí de fer pregoner o pregonera de la nostra ciutat a un tortosí o tortosina. Cinta, des d’aquí, i en nom de tota la ciutadania, vull donar-te l’agraïment més sincer i merescut pel teu altruisme, la teva dedicació i el teu constant ajut a les persones més necessitats.

També vull agraïr la presencia a la nostra Cinta 2011 del Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas, que ha acceptat la invitació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta per a ser el portador de l’estendard principal en la solemne processó del diumenge 4 de setembre. Així mateix, faig extensiu aquest sincer agraïment als dos borlistes d’enguany, Germà Gordó, secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya, i al company i professor el doctor Frederic Borràs, un tortosí absent, però que sempre té present a la seva estimada Tortosa.

Finalment, vull dedicar les últimes paraules d’aquest parlament a agrair l’esforç de totes les persones que treballen per a fer de les festes d’enguany quelcom encara millor que les de l’any passat, i a tots els tortosins i tortosines que, potser sense adonar-se’n, també fan cada any més gran la nostra festa major pel simple fet de participar, gaudir, xal·lar i integrar-se dins la celebració. A tots i a totes, gràcies per mantindre viu l’ànim festiu any rere any. A tothom, tots i totes, us desitjo unes molt bones Festes de la Cinta 2011, i que les gaudiu plenament en la companyia d’aquells a qui més estimeu.

Visca la Mare de Déu de la Cinta!
Visca Tortosa!
Imatge Canal 21 Ebre

Dirscurs de Domingo Tomàs en la proclamació de les pubilles de la Cinta 2011


Ara fa 22 anys, tal dia com avui i en aquest mateix lloc i acte, estava assentat amb la Banda Municipal de Música esperant el torn d’intervenció segons el guió, i juntament amb l’Orfeó Tortosí, per debutar tocant la trompa en el repertori habitual que tradicionalment acompanya l’acte del pregó i la proclamació de la reina infantil i reina de les festes de la Cinta.

Avui, tornen a invair-me aquells nervis de fa 22 anys, atès que de nou en aquesta ocasió debutant com regidor de festes, el sentiment del moment s’apropia de mi i em provoca mil sensacions qual millor, però en un intens formigueig al cos tenint en compte l’alt voltatge de tortosinisme que desprén aquest fantàstic moment.

Vull en primer lloc, agrair la confiança que l’alcalde, Ferran Bel i la resta de companyes i companys de l’equip de govern m’han encomanat per tal de projectar una nova festa major, actualitzada al segle XXI, i a la vegada exemple de preservació dels actes més nostrats concebuts d’alt interés patrimonial en la besant institucional, religiosa, social, esportiva, cultural, i folklòrica.

També és just reconèixer que la proposta de concentració de dies de festa que vos proposem ha rebut el recolzament de tots el grups municipals que configuren la corporació municipal, avui els faig arribar públicament l’agraïment al seu posicionament.

Voldria compartir breument amb tots vostès, el procés de treball que ens ha fet decidir per aquesta atrevida proposta que finalment els hem presentat.

L’anàlisi realitzat al gruix de la programació, ens va posar de manifest quins actes podíem traslladar de dia, atenent en tot moment la prioritat dels que vam tindre clar en tot momen que eren intocables, a la vegada que dibuixava alguna decisió atrevida a l’hora de l’encaix final del nou model de les festes majors de la Cinta.

Som conscients que la desició d’un canvi d’aquestes característiques genera debat i opinions variades, amb tot l’opinió majoritària a peu de carrer ens consta que veu en bons ulls aquesta proposta de concentreació.

L’equip tècnic de festes de l’ajuntament, més la comissió, entitats i associacions col·laboradores en l’organització del gruix d’actes de la programació han treballat intensament per tal d’encaixar el màxim d’activitats, i a l’hora aprofundir en una acurada gestió pressupostària per tal d’ajustar la despesa al nou model de festes, sempre en l’exercici responsable d’estructurar un model sòlid i sostenible per tal de facilitar la projecció de futures edicions.

Avui estem al punt de partida, ara la ciutat inicia la Cinta 2011, en cinc dies carregats d’activitats per tots el gustos, i edats, on l’organització dels espais en ha d’ajudar a gaudir a més d’una festa endreçada i acollidora.

Hem fet una aposta per concentra la programació entorn al parc municipal, així de l’avinguda de la Generalitat, artèria principal que ens porta en comitiva els grans actes de carrer, la zona de les atraccions tota la vida coneguda com els “caballitos” al passeig de les Bicicletes, el mateix passeig central del parc amb la programació més enfocada a la gent jove amb concerts dels millors grups del territori i l’actuació estel·lar de Bongo Botrako, complertant l’oferta d’espais i ambients en la pista de ball de l’auditori, emplaçament on tindran lloc els balls de festes, en la recuperació de les taules velador, i l’actuació d’orquestes de primera fila.

Amb tot destaquen les novetats de la celebració del ball de la reina en aquesta ocasió el primer dia de festes, dijous 1 de setembre amb concert espectacular d’inici de l’orquesta internacional Selvatana. També la recuperació a petició dels més joves d’una activitat de carrer participada i xaladora, la festa de l’aigua, i en l’apartat de recuparació tradicional, el bancavalcada. Finalment en aquetes novetats per programació, el monumental castell de focs d’artifici que conserva el dia de realització en dissabte però encaixat just al mig de les festes, passa a presentar-se com el castell de focs de la Cinta atès que a les apartir de les 12 de la nit del dissabte ja estem de ple en la gran diada de la Mare de Déu de la Cinta.

También tenemos que agradecer, el retorno en las fiestas de la Cinta de este año, de la representación delegada de la alcaldia de concejal de fiestas y de la Reina de fiestas de la hermanada Ciudad de Alcañiz.

Podria nomenar molta gent a l’hora de fer agraïments per les diferents col·laboracions i implicacions més enllà de les obligacions laborals, aixó com per la dedicació altruista de la gent de la comissió o entitats organitzadores. En aquesta ocasió però vull destacar una única persona, en la qual em costa que tothom es podrà sentir felicitat, el meu reconeixement a la persona de Paco Gendre, l’encarregat de la brigada que any rera any fa possible que el gran volum estructural que envolta les festes arribi a bon port. Podria estar hores i hores parlant perquè m’agrada el que faig, i ho sento en cor i ànima però he d’anar acavant, Reina infantil, Reina, pubilles i pubilletes representeu les vostres entitats en orgull i passeu-vos-ho molt be, i aprofiteu un moment que no repetireu més en la vida. Benvolguda pregonera disfruta de l’acte d’avui perquè t’ho mereixes i és un dels millors reconeixements en que es pot distingir una persona Tortosina d’arrel.

Penyes, entitats, grups participants, Tortosines i tortosins sortiu al carrer seguiu el programa, i xaleu de valent.

Visca Tortosa, i visca la Mare de Déu de la Cinta.

Imatge Canal 21 Ebre

Pregó de les festes de la Cinta 2011, a càrrec de Maria Cinta Llasat i Duart

Bona nit mos done Déu: autoritats, reina de les festes, associacions, pubilles i pubilletes, tortosins tots:

Se molt be que he d’agrair a l’ajuntament l’honor que em va fer de proposar-me fer el pregó de festes, i ho agraeixo, però a la vegada em pregunto lo mateix que, estic segura, vos preguntareu tots vatros.

Què fa una iaia de 80 anys fent un pregó de festes? No tinc altre mèrit que el de ser una filla de Tortosa, una dona més entre tantes, que estima la seua ciutat i que ha lluitat per ella. Una mare com moltes, hereva de tantes generacions de tortosines que han forjat la nostra història, vivint les tradicions cristianes que han marcat els nostres destins.

Sento una gran responsabilitat i ganes d’estar a l’altura del que mereix Tortosa. Per això no puc evitar cert tremolor de cames i de veu per l’emoció i el respecte que em suposa pujar a aquest escenari fent honor a la invitació que se m’ha fet.

Però estic segura de que me’n sortiré; les tortosines som valentes, i tenim sempre la protecció de la Cinta. Ella farà que, bé o malament, vos digue lo que pretenc dir-vos, que no serà ni més ni menys que lo que em surti del cor.

Voldria representar i homenatjar a la dona tortosina de tots los temps: la del passat, la del present i la del futur. M’agradaria que mos posessim a la pell d’aquelles dones que van tenir el valor i la fortalesa d’enfrontar-se a l’invasor substituint els homes, que havien sortit a lluitar lluny de casa nostra.

Aquelles dones de l’Ordre de l’Atxa, la insígnia que rebeu vatros avui, reina de les festes, pubilles i pubilletes, que representeu les dones d’avui. Sou hereves d’aquelles avantpassades nostres, que van llegar-nos la seua fortalesa.

Desitjaria que, com a representants que sou avui de totes les tortosines joves, en el futur mantingueu el llegat de valentia i coratge, de manera que cap dificultat que us trobeu d’ara endavant us faci mai retrocedir. Que com elles, mantingueu sempre el cap ben alt en els difícils camins de la vida.

Voldria fer menció també de les no tan joves, la generació de les vostres mares; les que ja han comprovat que les coses no són fàcils, que s’ha de lluitar per construir un futur, que –amb estudis o sense- han pujat una família amb suor i treball diari, sense deixar-se vèncer pels contratemps. Els esforços es compensen sobradament mirant els fills i les metes aconseguides: no hi ha preu més ben pagat ni satisfacció més plena.

Per últim, voldria recordar-me’n de les iaies. Ho mereixen. Com seria possible avui que tants pares i mares treballessin fora de casa sense l’ajuda de les iaies? Elles tornen a ser mares per segona vegada quan cuiden als nets. Elles són les verdaderes heroïnes d’avui, de qui s’ha de rebre el testimoni de fortalesa i d’amor a la terra i als fills.

Totes, totes són dones triomfadores. Perquè hem fet i fem que Tortosa segueixi endavant, que no pare de créixer, que no s’estanque.

Per acabar amb lo que pretén ser la primera part del pregó, permeteu-me una llicència personal; és el que em demana el cor. Hi ha un col·lectiu de dones que estimo especialment o que poden representar ben bé totes les tortosines. Són les meves alumnes i amigues de l’escola de l’Ajuntament, amb les quals he treballat durant 45 anys. Juntes hem après a compartir moltes i moltes coses sobretot com estimar la família i ajudar Tortosa.

Reconèixer les dones tortosines, ho repetiré sempre, no vol dir excloure els homes, sinó fer pinya entre tots. El que hem fet de Tortosa, el que hem defensat i aconseguit, amb i per ella no ho haguéssim fet de no estar junts en les lluites.

I ara, voldria demanar un fort i sentit aplaudiment per totes aquestes dones de qui he parlat –siguen tortosines de naixement o adoptives, iaies, mares o filles, tot convidant a la reina de festes, a les pubilles i pubilletes a imitar els seus exemples i inclús a mirar de superar-les.

Deia quan he començat, que sóc una dona del poble que estima Tortosa. L’estimo perquè és la meua ciutat, perquè mereix ser estimada des del cor i també des de l’enamorament de les seues riqueses naturals; des del reconeixement de la seua grandesa històrica i cultural.

I de Tortosa, estimo els tortosins, amb totes les seues virtuts i defectes. Sense deixar d’estimar els costums i tradicions més ancestrals, de les que faig ús en qualsevol esdeveniment. Reconec que de Tortosa ho estimo tot: el parc, el riu, les muntanyes, el barri antic, los monuments, los barris dels eixamples, el castell, les muralles...

Ja ho sabeu, perquè us ho conto cada vegada que escric a l’Estel, i ho faig per ressaltar les meravelles de la nostra ciutat, i també per millorar-la i fer-la més digna d’estimació. Sempre insisteixo en que si volem avançar s’ha de donar més importància a les coses positives i no a les negatives.

Així, avui que m’han donat la paraula, permeteu-me que us convide a recrear junts i de manera breu alguns exemples del nostre patrimoni. És un intent d’oferir a la reina de les festes, i a les pubilles i pubilletes, un recorregut de vegades poc valorat, potser per massa conegut, però mereixedor, al menys per
a natros, d’una profunda satisfacció.

Començaré pel parc, perquè d’ell estem disfrutant ara mateix. Estos arbres que mos fan ombra han estat testimonis muts de totes les nostres vides. En els últims anys el parc s’ha revifat i torna a fer goig passejar-hi. Hem d’aprofitar-lo més perquè és una preciositat.

I què direm del castell de la Suda i les muralles? Estic tan contenta de veure- les restaurar poquet a poquet. Donen una sensació de grandesa, de ciutat amb un passat històric grandiós, que cal recuperar. Visitem més la Suda, ensenyem-la amb orgull a qui no ho conegui encara, i el Passeig de Ronda, als seus peus, baix la punta del diamant. No us ho perdeu, tortosins, l’espectacle del riu, la ciutat i la vall que l’envolta són una meravella des d’allà dalt.

Impossible no esmentar el gran tresor de Tortosa: la Catedral. Sabíeu que es considera capdavantera per molts dels seus valors únics en arquitectura gòtica i renaixentista? També pels exemplars de culte sacre que alberga, que són l’admiració dels visitants. Però els tortosins no coneixem massa estos tresors, perquè de tant de veure-la, ja no en fem cas i mos ho perdem.

I si volem valorar i conèixer la historia tampoc no ens hem d’oblidar dels Reials Col·legis i l’Arxiu. Dones del futur que avui mos presidiu, i homes del demà que mos feu companyia, aquí és on teniu la vostra historia passada, aquí coneixereu la vostra procedència. Visiteu-lo.

I visiteu, com no, l’Espai Sant Antoni. En ell podreu admirar amb detall la riquesa de la nostra Setmana Santa. Els magnífics Passos, que representen la passió de Crist, i que són tan i tan bonics, que no tenen res a envejar als famosos passos andalusos que veiem a la tele, i que són testimonis de la nostra tradició cristiana.

No voldria abusar en la recomanació dels monuments històrics. Fent tot un recorregut breu pels més importants de la ciutat, me n’adono de que recreo tot el barri antic, cada cop més rehabilitat i voldria, abans de seguir explicant-vos les coses que estimo, recomanar-vos que el passegéssiu més i més.

Seguim un altre itinerari, el que a tots ens fa disfrutar, i que tots estimem: el nostre riu. Jo l’estimo quan baixa cabalós a l’hivern, i l’estimo també a l’estiu, quan se’l mengen les algues. Estimo els seus passejos, de dreta i esquerra, que encara podrem admirar més amb les baranes noves que tant hem demanat i esperat. És el millor regal per al pare dels rius: l’Ebre.

Tornant a tot lo que estimo, penso en els projectes de futur, que també em fan estar orgullosa de la nostra ciutat: la nova Universitat, el Pavelló Firal i el Portal Tortosa-Centre, un espai de futur, però d’un futur palpable que encetarem amb carinyo des de demà mateix.

També m’agradaria contar-vos una altra classe d’estimacions. Diferents però també molt nostres, un regal de la naturalesa per a Tortosa: és la sortida del sol pel Coll de l’Alba , i la posta pel Mont Caro. Una preciositat que els tortosins d’avui i demà no es poden perdre, que no canvia, que es queda a la retina i al cor, per sempre.

I he deixat per al final una cosa que personalment estimo molt, però que em consta que també és estimada per tots los tortosins: los nostres Gegants. Rufolet i Rubí, Nabil i Zoraida. Són per a mi els fills de la meua creativitat de jove, l’obra primera que vaig fer per Tortosa. Estic contenta perquè, per fi, tenen una casa digna. Han anat tants d’anys “de roda en pila”.

En recordar els gegants, m’han vingut a la memòria tantes i tantes coses fetes per Tortosa. En la meva joventut, i encara ara a la vellesa, m’he preguntat a mi mateixa: Vols dir que la millor manera d’estimar Tortosa no és fer alguna cosa per ella? Cal estimar-la i admirar-la, sí; però sobretot s’ha de lluitar per intentar fer-la més gran.

I les meues vivències m’han demostrat que molta gent té el mateix amor que tinc jo per la nostra ciutat. Em venen a la memòria tots els treballs voluntaris duts a terme al llarg de la vida, i lo més bonic és que fóssim tants i tants los que vam treballar i ara treballen desinteressadament per Tortosa i pels tortosins.

Per a mi la satisfacció més gran ha estat la companyia de totes estes persones i poder compartir lo carinyo per la nostra ciutat, que és lo que mos ha donat l’impuls que necessitàvem.

En definitiva, hem de reconèixer la faena de tots los voluntaris que han fet de Tortosa una ciutat millor treballant per ella; la nostra ciutat, que amb bon motiu ostenta el títol de “Molt Noble i Humanitària”. Perquè la realitat és que vatros mateixes pubilles i pubilletes, sou la representació d’unes associacions que treballen per engrandir Tortosa, en molts camps, com el social, el de la cultura, l’esport, el turisme, la tradició, el veïnatge... I teniu molt que aprendre de totes elles. Aprendre i, si podeu, millorar-les. Perquè el que cal és treballar units, i crear estos llaços d’unió que contribueixin a fomentar una major estima de natros mateixos. Amb unes iniciatives conjuntes aconseguirem ser una ciutat més atractiva per als que vinguin de fora, i donarem a conèixer tots los seus valors.

Tortosins:
Hem tingut i tenim grans personalitats, dones i homes memorables al llarg de la nostra història, però tenim un defecte que cal reconèixer: ens costa fer pinya, avançar junts, reconèixer el valor i la raó de l’altre, acceptar la unió. Lo mestre Moreira, en una estrofa de la “Gran Jota Tortosina”, ho expressava així: “Quan un tortosí ha dit per aquí, que vol fer una cosa, que el deixin estar: ell s’aclarirà i eixirà a una vora”.

Tots reconeixem que això passa moltes vegades, i podem trobar exemples en molts camps. Però ho acceptem? Perquè, la jota continua dient-nos: “Endavant, ben units, lo cor fort i amanits los punys. Treballant, vencerem, i la història en lletres d’or, en relleu, gravarà la noblesa dels nostres cors.”

Realment és així, perquè totes los millors avenços los hem aconseguit junts, com lo riu, per exemple, que el vam defensar tots junts..., que la unió fa la força, i TORTOSA SOM TOTS. I aquí demanaria un aplaudiment per Tortosa i per la unió dels tortosins.

Estem arribant al final del que he intentat que fos un pregó de festes, però que, fins aquí, no ha estat altra cosa que un deixar anar els meus sentiments per les dones, per Tortosa i pels tortosins.

I he de demanar-vos perdó, perquè aquest és un acte de proclamació de la Reina de festes i de les pubilles i pubilletes. Vatros sou avui les protagonistes i a vatros voldria referir-me, molt especialment, en esta última part del pregó. Però em perdonareu si us dic que en tenim una altra, de protagonista; en realitat, la primera: La Mare de Déu de la Cinta. Ella és, com diem en el seu himne, la nostra mare, la nostra reina, i el nostre tresor. Em ve a la memòria una cançó molt dolça i senzilla, referida una noia del poble com vatros, a la Mare de Déu, que diu així: ”Noia del poble Maria, mare de l’amor més gran.” A mi personalment, el títol més gran que se’m pot donar és el de ser mare, i estic segura que com jo ho sentiran totes les mares tortosines. Perquè no ens conformem només en donar la vida als fills, sinó que volem acompanyar-los i ajudar-los sempre. Com més ho necessiten més estarem amb ells. I l’exemple més gran el tenim en la Mare de Déu de la Cinta.

A vatros que avui presidiu i que sereu mares del futur, voldria transmetre-us esta devoció, perquè féssiu a la Mare de Déu Reina del vostre cor i del nostre poble. A Tortosa podem presumir d’una cosa que no te cap més poble, d’una Reina com la nostra, baixada del cel, que ens va deixar una mostra del carinyo que ens te als tortosins, una cinta teixida amb les seves mans.

Aquest és el gran tresor que tenim los Tortosins, i així ho creiem per la fe, perquè ens ho han transmès les tradicions cristianes que hem rebut dels nostres avantpassats i que cal conservar. Perquè, si perdem los valors que la sustenten, què ens quedarà?

Cal enfortir els lligams del passat per avançar cap al futur, i això voldria que ho comprenguéssiu avui, pubilles, pubilletes i reina de les festes. Fe i tradició són els dos puntals que ens han ajudat a caminar a través de la història. Amb ells hem viscut i així ens ho han ensenyat els nostres pares. Fa anys cantàvem una cançó que penso que avui mos pot fe servei. Deia així:

“Deu-me la fe dels meus pares, la fe que em manca a mi,” i afegia “Va ser bona pel meu pare, va ser bona per ma mare, també ho pot ser per mi”. Penso que és veritat que la fe s’està perdent, però només la fe en aparença; potser la fe dels rites, però no la fe del poble. Perquè, tot i que el foc no estigui del tot viu, les brases de la tradició que estan en el fons de l’ànima es mantenen. I com, si no, estaríem avui dedicant les festes a la Mare de Déu de la Cinta? Com celebraríem les festes tradicionals del Coll de l’Alba, o les de la Providència a Mig Camí, o la Petja, a la Raval i l’Oliva de Bítem? Per molt que no ho veiem, això son manifestacions de la fe del poble, i no podrien desaparèixer d’un dia a l’altre perquè s’han transmès durant moltíssimes generacions i ja formen part de natros mateixos.

És clar que la societat actual està esborrant els sentiments religiosos dels homes, però ens són necessaris els valors de l’esperit per poder superar les dificultats del dia a dia en un món massa materialista. No voldria que prenguéssiu les meues paraules com un sermó de iaia velleta.

Jo voldria que aquestes festes i totes les vostres vides les disfrutéssiu més i millor: canteu, balleu, feu festa i focs, i poseu-vos ben guapes per acudir a tots los actes que us oferiran les autoritats. Teniu cinc dies de festa per viure’ls, de nit i de dia, i tota la vida per davant que us desitjo plena de felicitat.

Però també cal que tingueu un moment de reflexió, aprofitant els ratets que tindreu, dins del programa de festes, per estar amb la Mare de Déu de la Cinta. M’agradaria, per acabar, fer-vos una recomanació, i voldria que la recordéssiu bé. Quan en algun moment de la Missa Major o de la Processó noteu que us esteu avorrint, o vos facin mal les sabates, o tingueu tanta calor que no pareu de fer anar lo ventall a tota marxa, llavors recordeu el regal de la mare i li oferiu l’alegria de ser les representants de les vostres associacions i de la ciutat durant tot l’any. Llavors, aprofiteu també per demanar-li una miqueta més de fe per als tortosins, i molta i molta unió per a tots. Les dos coses fan molta falta. I ella us escoltarà, n’estic segura. I el diumenge a la nit, quan acomiadem a la Cinta a l’entrada de la Catedral, i veiem els ulls de tots els tortosins plens de llàgrimes d’emoció, penseu: aquí passa alguna cosa gran! La Mare de Déu mos escolta!

Perdó per haver-me allargat, i gràcies per escoltar-me: autoritats, Reina de les festes, pubilles i pubilletes, tortosins tots: gràcies per escoltar els recadets d’esta dona tortosina que s’ha atrevit a representar tantes i tantes dones que mereixien més que jo aquest honor.

Sortim tots al carrer a disfrutar estes festes, i que la Mare de Déu mos acompanye.
Imatge Canal 21 Ebre

26 d’agost del 2011

Lo Carrilet tornarà a les vies de Deltebre


Ferrocarrils de la Generalitat tanca un acord amb l’Associació d’Amics del Carrilet per implantar un tren turístic entre la Cava i Jesús i Maria ·

Lo Carrilet podrà tornar a circular a Deltebre, amb la possible posada en funcionament d’un ferrocarril turístic que unirà els nuclis de població de la Cava i de Jesús i Maria. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha anunciat este divendres, a través d’un comunicat, que ha tancat un acord de col·laboració amb l’Associació d’Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre, per a la recuperació d’un tram del traçat d’esta línia de ferrocarril de via estreta que unia Tortosa amb la Cava. Lo Carrilet va fer el seu primer trajecte l’any 1926, i va ser un dels principals mitjans de comunicació entre Tortosa, Amposta i les poblacions del Delta. Ja durant el franquisme, la competència del transport per carretera i l’aturada de les subvencions de l’Estat van provocar el tancament de la línia. L’últim viatge del Carrilet va ser el 31 de desembre de 1967.

En este sentit, l’acord entre Ferrocarril de la Generalitat i l’Associació d’Amics del Carrilet preveu la construcció de rèpliques de les antigues estacions i la reforma de la nau central, que servirà de cotxera i de taller de reparacions. Durant els propers cinc anys, Ferrocarrils de la Generalitat facilitarà a l’entitat els materials ferroviaris que ja no estiguen en servei, i que puguen servir per als treballs de recuperació del Carrilet. Per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat cedirà a l’Associació d’Amics dels Carrilet vies, peces de recanvi o altres components rodants. La relació entre les dues entitats es remunta a l’octubre del 2007, quan l’Associació d’Amics del Carrilet va comprar una locomotora per restaurar-la. Este va ser un primer pas en la relació de col·laboració per protegir i recuperar el patrimoni històric i ferroviari.

L’objectiu final és que, un cop acabada la rehabilitació, Lo Carrilet puga tornar a circular i que esdevinga un ferrocarril turístic. A Catalunya hi ha diversos models a seguir, com ara el tren del Ciment, al Baix Llobregat, o el tren dels Llacs, entre Lleida i la Pobla de Segur.


Lo Carrilet, present a la nova plaça del Carrilet de Tortosa


L’empresa que ha construït el nou aparcament soterrat ha inclòs imatges antigues de grans dimensions en la reurbanització de la plaça del Carrilet ·

Lo Carrilet també estarà ben present a la nova plaça del Carrilet, que Tortosa té previst inaugurar el proper 1 de setembre. L’empresa Obredisa, que ha construït el nou aparcament soterrat de la plaça del Carrilet i ha reurbanitzat la plaça, ha aprofitat les xemeneies del sistema de ventilació del pàrquing per instal·lar una sèrie de plafons amb imatges antigues del Carrilet. En este sentit, Canal 21 Ebre ha pogut confirmar que l’objectiu de l’empresa i de l’Ajuntament havia estat traslladar l’antiga locomotora del Carrilet que des de fa uns anys ocupa un espai privilegiat al parc municipal Teodor González, just al costat de l’avinguda de la Generalitat.

Però el trasllat de la màquina del tren no era recomanable des del punt de vista tècnic, ja que la locomotora es troba en un estat de conservació molt dolent i primer caldria restaurar-la. De fet, la recuperació de l’antiga màquina del Carrilet era una dels actuacions previstes durant el mandat anterior en el pla d’acció municipal (PAM) de l’Ajuntament de Tortosa. A banda, fa uns mesos, quan el consistori va enllestir les obres de reforma del parc municipal, l’alcalde Ferran Bel va explicar que l’Ajuntament volia estudiar quina era la millor manera de recuperar i dignificar l’antiga locomotora del Carrilet.

Godall farà biogàs amb els purins


Una empresa construirà dues plantes de tractaments de purins per a la generació de biogàs ·

Godall tindrà dues plantes de tractaments de purins per a la cogeneració de biogàs. L’alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró, ha detallat en una entrevista a Canal 21 Ebre que l’empresa Ecosolar CB ja ha presentat el projecte a l’Ajuntament. De fet, el projecte ja ha obtingut els diferents permisos, i les obres podrien començar molt aviat. La inversió supera els 300.000 euros, pot arribar a crear quatre llocs de treball, i posarà el nom de Godall –un municipi molt preocupat en la protecció de la serra de Godall i la preservació del patrimoni natural- en el mapa de les energies verdes. A més, les plantes de cogeneració de biogàs serviran per eliminar els purins, uns residus que provoquen problemes de contaminació de les aigües subterrànies per acumulació de nitrats als pobles de la plana del Montsià.

En la mateixa entrevista, Miró ha explicat que l’Ajuntament està redactant, amb l’ajuda de la Diputació de Tarragona, la seua Agenda 21. En este sentit, una de les assignatures pendents del municipi, segons la diagnosi de l’Agenda 21, és la implantació d’indústries. A mig i llarg termini, l’alcalde confia en què la posada en funcionament del polígon industrial i del viver d’empreses de Godall i de la Galera puga servir per generar més llocs de treball.

Amb tot, l’alcalde de Godall ha assumit que tant el polígon com el viver d’empreses que ja s’està construint a la Galera està acumulant un cert retard. Miró ha assenyalat que durant esta tardor haurien d’aprovar-se els últims tràmits urbanístics, i que els dos ajuntaments ja han començat a adquirir les primeres finques.

Imatge Canal 21 Ebre

[Tribuna] 'Tomàs Luis de Victoria, música sacra i Renaixement', per Antoni Sabaté


Aquest divendres, dia 26 d'agost, s'acompleix el 400è aniversari de la mort de Tomás Luis de Victoria. Deixeble de Palestrina, de qui va rebre lliçons en el Collegium Germanicum de Roma, a Tomás Luis de Victoria se'l considera un dels compositors més rellevants i avançats del seu temps, com també se'l considera el més cèlebre polifonista del Renaixement espanyol.

La seua obra és integrament sacra, de la que en podem destacar: Officium defunctorum, Officium Hebdomadae Sanctae, 20 Misses, 44 Motets i 2 Passions (secundum Joannem i secundum Matthaeum).

A Tortosa, la musica sacra obté una remarcable importància històrica conformada per un valuós patrimoni cultural. L'arxiu de la catedral conté una gran quantitat de composicions de gran valor musical. Encara avui, aquest arxiu és referència pels musicòlegs i investigadors especialitzats del nostre país.

En la contemporaneïtat, l'Scola Cantorum del seminari, sota la direcció del mestre i compositor Garcia Julve, fou un testimoniatge d'aquesta realitat.

De fet, aquestes van ser les consideracions de fons que impulsaven i justificaven el Festival Internacional de Música Sacra que se celebra a la nostra ciutat.

Com també l'època del Renaixement fou un temps de gran projecció econòmica, social, territorial i cultural de Tortosa. Aquest és el motiu, basat en el rigor històric i cultural que justifica la Festa del Renaixement que any rere any se celebra a Tortosa.

Esdeveniments d'aquesta volada requereixen justament rigor històric i cultural per projectar seriosament la seva raó de ser i esdevindre referència de gran abast. Altrament es poden convertir en esdeveniments convencionals.

Per això crec que, enguany, Tomás Luis de Victoria, la seva obra, hagués hagut d'estar present, tant al Festival Internacional de Musica Sacra, com a la Missa de la Festa del Renaixement.

En qualsevol cas, la meva reflexió pretén ser una aportació en el sentit de com hem d'anar construint entre tots el model cultural de la nostra ciutat.

Com també vull expressar el meu record a un gran compositor d'una música que commou.

Antoni Sabaté i Ibarz

és el portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa

[Tribuna] 'Ajuntaments, de mal a pitjor', article de Francesc Gas


No en teníem prou, després de 32 anys d’ajuntaments democràtics sense que la Llei Reguladora de les Hisendes Locals s’hagi modificat per tal de millorar el finançament dels ajuntaments i adequar-se a les necessitats reals, de tots els municipis de l’Estat espanyol, per tal de mantenir i millorar els serveis que durant aquests últims anys hem prestat, des del punt de vista social, educatiu, sanitari, cultural, de seguretat, de millora d’infraestructures..., i, en molts casos, sense tenir-ne l’obligació ja que la seva gestió i finançament corresponen a organismes superiors dependents dels mateixos governs. No en teníem prou amb tot això que ara ens apliquen -als ajuntaments- un altre espoli econòmic que ens acabarà d’enfonsar.

Em refereixo a la decisió del govern espanyol sobre la devolució d’una part del Fons Nacional de Cooperació que, any rere any, han atorgat als ajuntaments i que ara, a partir de l’any 2008, haurem de retornar a l’Estat per haver-se equivocat (el mateix govern de l’Estat!) en la previsió de la subvenció atorgada. Increïble, però cert.

A la fi, el que el govern espanyol fa amb els ajuntaments és com si els ajuntaments ens haguéssim equivocat en la previsió de la recaptació dels impostos i taxes i, en haver-nos quedat curts, ho solucionéssim reclamant als/les contribuents, amb caràcter retroactiu de 2 o 3 anys, la diferència de la recaptació.

Com és possible que l’Estat ens atorgui una quantitat en el moment d’elaborar el pressupost municipal, que tots els ajuntaments disposem al 100%, i ara ens digui que s’ha equivocat i que li ho tornem?

Com hem de retornar allò que ja no tenim, que hem invertit en la despesa diària, en el manteniment del nostre municipi, prestant fins i tot alguns dels serveis que haurien de donar i pagar directament des del govern de l’Estat o de la Generalitat?

Quants milers d’euros haurem de retornar dels anys 2010 i 2011 i que, a hores d’ara, ja estan invertits?

¿Per què l’Estat, en un moment com l’actual, en plena crisi econòmica, amb l’esforç que tots els ajuntament estem fent per ajustar els nostres pressupostos, retallant partides, disminuint serveis, ajornant obres..., pren una decisió d’aquestes característiques que durà molts ajuntaments -com s’està demostrant- a la fallida econòmica?

Quin exemple dóna l’Estat en no assumir els seus errors i traspassar-los als ajuntaments?

És veritat que molts ajuntaments hem retardat l’aplicació de mesures més austeres i de reducció del pressupost municipal, i que això ha comportat que l’últim exercici hagi estat negatiu. És veritat, i no defugim de la realitat. Segurament, l’esperança de que la situació econòmica es redreçaria més aviat ens ha jugat una mala passada, però també és veritat que sense les inversions dutes a terme, que ara ja s’utilitzen i de les quals se’n beneficia tothom, avui seria impossible construir-les o realitzar-les.

És per això que encara indigna més que sigui el mateix govern de l’Estat el que escanyi més els ajuntaments, amb l’exigència de retorn d’uns fons que tots ja vàrem invertir en l’exercici corresponent.

“El dèficit no és a causa del descontrol de la despesa, sinó de la caiguda dels ingressos”. Paraules textuals que, al llarg dels últims dies, han expressat significats alcaldes de diferents colors polítics i que resumeixen també el cas de l’Ajuntament de Roquetes respecte a la liquidació de l’any 2010.

I si, a més a més, rebem, per part de l’Estat, l’estocada que representa per a Roquetes la devolució de 115.870,73 euros de l’any 2008 (respecte a una subvenció atorgada d’1.525.974,58 euros), i de 371.520,68 euros de l’any 2009 (respecte a una subvenció atorgada d’1.625.974,58 euros) -diners que, insisteixo, ja van ser invertits en els exercicis corresponents- arribarem a la conclusió que els ajuntaments tornem a ser els principals perjudicats per les polítiques econòmiques que està duent a terme el govern (PSOE) de l’Estat espanyol en els últims anys.

L’administració més propera a la ciutadania torna a ser la gran perjudicada en les mesures de restricció econòmica del govern de l’Estat. Lluny de resoldre el problema, històric i endèmic, de les hisendes locals en base a un finançament just i adequat als serveis que ofereixen els ajuntaments des de fa 32 anys, se’ns vol fer retornar uns recursos ja invertits, sense cap altra justificació que l’errada en la previsió dels seus ingressos (de l’Estat).

Els ajuntaments no podem pagar les errades del govern, ni des d’un punt de vista ètic i d’assumpció de les responsabilitats que tot govern ha de tenir sobre la seva gestió, i molt menys en la pràctica de la devolució d’uns recursos que avui els ajuntaments ja no tenim.


Francesc Gas
és
l'alcalde de Roquetes
Imatge: ERC de Roquetes


Bel nega a Intereconomía que l'Ajuntament de Tortosa estiga en fallida


L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha participat aquest dijous en el 'Telediario' de la cadena Intereconomía, dins d'una secció amb un nom tan cridaner com 'Ayuntamientos en quiebra'. "¿Cómo están las arcas de su ayuntamiento? Y no me diga en quiebra porque esa es la parte que ya sabemos...", li comença preguntant la periodista. Però la cara que posa la conductora de l'informatiu quan Bel li respon que les finances de l'Ajuntament de Tortosa no estan en fallida és tot un poema. "Me alegro", hi afegeix la periodista d'Intereconomía, per intentar arreglar la situació, tot i que potser és ben conscient que amb la resposta de l'alcalde de Tortosa la connexió en directe amb la redacció de Barcelona ja no està del tot justificada. Per la seua banda, Bel remarca que la situació de Tortosa és "difícil com la majoria dels ajuntaments d'Espanya", si bé l'Ajuntament ha pogut mantenir els pagaments i ha començat a fer els deures per passar millor la crisi. L'alcalde de Tortosa també aprofita els seus minuts a Intereconomía per reclamar una reforma del sistema de finançament municipal.

Podeu veure el vídeo al web d'Intereconomía

25 d’agost del 2011

Alcanar projecta un aparcament soterrat aprofitant la reforma del mercat municipal

L'Ajuntament també vol tirar endavant l'alberg del convent dels Josepets i la construcció d'un auditori ·

Alcanar vol construir el seu primer pàrquing soterrat aprofitant les obres de reforma del mercat municipal. Així ho ha explicat l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Montserrat ha assenyalat que esta potser és l’única oportunitat que té Alcanar de construir un aparcament al subsòl del nucli urbà, i que l’objectiu és fer dos plantes de pàrquing soterrat. En total, el projecte global ascendeix a uns tres milions d’euros. Tanmateix, mentre que l’Ajuntament ja té una partida d’un milió i mig per a la reforma del mercat municipal, Alcanar encara ha de buscar alguna línia de finançament per a les obres del pàrquing, que també costaria un milió i mig.

Altres projectes importants del mandat a Alcanar són la construcció de la rotonda de l’antiga N-340 a Alcanar Platja o les expropiacions per a la primera fase del passeig nord de les Cases. Tanmateix, l’alcalde s’ha mostrat especialment il·lusionat amb el projecte de l’alberg juvenil a l’antic convent dels Josepets, també a les Cases d’Alcanar. Al febrer d’enguany, la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va donar llum verd al projecte, i l’Ajuntament ja ha pogut garantir una part important del finançament de les obres. D’altra banda, Montserrat ha confirmat a Canal 21 que han declarat desert el concurs públic per adjudicar la gestió del complex municipal de les piscines i de pistes de tennis de la Fanecada. Segons l’alcalde, això ha estat degut a unes bases molt estrictes. Però ara tornaran a traure la gestió del complex esportiu a concurs, i Alcanar el podrà estrenar durant la propera tardor. Finalment, l’alcalde d’Alcanar ha apuntat que l’altre equipament pendent a la població és la construcció d’un auditori. Així, Montserrat ha recordat la tradició teatral a Alcanar i l’existència de dues bandes de música en aquesta població del Montsià.

Imatge Canal 21 Ebre

Gil Martí: 'La supressió de les diputacions seria catastròfica per a molts ajuntaments'


L’alcalde de la Palma d’Ebre defensa el paper de les diputacions provincials i dels consells comarcals, i rebutja l'agrupació dels ajuntaments de menys de 1.000 habitants ·

L’alcalde de la Palma d’Ebre, el convergent Gil Martí, ha defensat este dijous el paper dels consells comarcals i de les diputacions provincials, sense els quals els ajuntaments més petits del país no podrien ni oferir determinats serveis ni emprendre la majoria d’inversions. En el marc d’una entrevista a Canal 21 Ebre, que s'emet aquest dijous a les 21.00 hores, l’alcalde de la Palma ha afirmat que -avui per avui- les diputacions són les administracions que millor servei donen als ajuntaments. Així mateix, Martí s’ha mostrat contrari a la seua supressió, tal i com estan plantejant tant el PSOE com el Partit Popular per mirar d’aprimar la despesa de les administracions públiques. Segons Martí, la desaparició de les diputacions seria “terrible” i “catastròfica” per a molts ajuntaments. De la mateixa manera, l’alcalde de la Palma d’Ebre ha valorat la importància del Consell Comarcal com a fórmula per mancomunar i oferir diversos serveis municipals, com ara la recollida de residus urbans o alguns serveis socials.

En la mateixa entrevista, Gil Martí ha descartat altres tipus de mesures com les que s’han pres a Itàlia. És a dir, la supressió i agrupació dels ajuntaments amb menys de 1.000 habitants. En el cas de la Palma d’Ebre, que té poc més de 420 habitants, aquesta possibilitat ni tan sols se’ls ha passat pel cap. Finalment, Martí ha explicat que l’Ajuntament de la Palma d’Ebre encara no travessa una situació límit, a causa de la crisi i la falta de finançament municipal. En canvi, l’alcalde ha apuntat que caldrà estar alerta, així com aplicar algunes mesures per controlar la despesa i mirar de reduir l’endeutament.

Imatge Canal 21 Ebre

Tortosa obre el nou Mercadona i anuncia el nou Decathlon per al novembre


L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va visitar aquest dimecres al vespre el nou hipermercat que Mercadona ha obert dimarts passat al pla parcial Portal de Ciutat Centre, al costat de l’autovia de l’Aldea. Bel va visitar el nou centre comercial acompanyat per la primera tinent d’alcalde, Meritxell Roigé, i pel regidor de Promoció Econòmica, Emili Lehmann. En aquest sentit, Bel va aprofitar la inauguració del nou Mercadona per anunciar que la multinacional Decathlon obrirà el centre comercial que està construint a Tortosa el proper mes de novembre. Això és abans del que s’havia previst inicialment, que era amb motiu de la campanya de Nadal.

Precisament, el nou Decathlon s’està construint en uns terrenys adjacents al nou hipermercat que Mercadona ha obert a Tortosa. L’alcalde es va congratular de la implantació d’aquestes dues empreses a la ciutat, ja que dinamitzen l’economia local i ajuden a crear llocs de treball. En aquesta línia, Bel va assegurar que molt aviat es podrà anunciar l’arribada de noves empreses. Mercadona ha invertit dos milions d’euros a Tortosa i ha creat 40 llocs de treball, mentre que la inversió prevista per Decathlon s’apropa als cinc milions d’euros.

Mercadona, la nova botiga per ambiants · El nou supermercat de Mercadona a Tortosa té una superfície de venda de 1.600 metres quadrats i un aparcament amb 200 places, en una parcel·la de 10.007 metres quadrats. Aquest Mercadona té les característiques d’un innovador format comercial que l'empresa valenciana anomena “Botiga per ambients”. Es tracta d’un nou concepte de supermercat que permet optimitzar al màxim l’acte de compra gràcies a una millor distribució de l’espai, al disseny exclusiu de les seccions i a la dotació de més espai perquè el client pugui accedir còmodament als productes. Per altra banda, aquest model de botigues també es considera més sostenible des d’un punt de vista mediambiental, ja que incorpora una sèrie de mesures que redueixen fins a un 20% el consum energètic de les instal·lacions. Entre les singularitats del nou equipament comercial també hi ha una sala de formació per a la plantilla. Mercadona té actualment 157 botigues a Catalunya i un Centre Logístic a Sant Sadurní d’Anoia. Tortosa ja compta actualment amb un Mercadona al barri de Ferreries, que l'empresa té previst mantenir i millorar. La plantilla de la companyia a Catalunya ascendeix a 8.755 persones, totes amb contracte indefinit.

Imatge Ajuntament de Tortosa

24 d’agost del 2011

València i Múrcia refan el front comú per tornar a reclamar el transvasament de l'Ebre


Els presidents de la Generalitat Valenciana i de regió de Múrcia, Alberto Fabra i Ramon Luis Valcárcel, han reeditat este dimecres el seu front comú en favor del transvasament de l’Ebre. Ha estat en el marc d’una cimera al palau de San Esteban, a Múrcia, sobre el corredor del Mediterrani. Tanmateix, la reivindicació de l’aigua de l’Ebre també ha centrat esta trobada entre els dos presidents autonòmics. En este sentit, cal recordar que Fabra és l’exalcalde de Castelló i un gran defensor del transvasament de l’arribada de l’aigua de l’Ebre a les comarques del nord del País Valencià, a través d’un minitransvasament que es faria aprofitant i ampliant el traçat del canal de regadiu Xerta-Sénia. Fabra ha insistit en què el transvasament seria bo per a la Comunitat Valenciana, però també per a tota Espanya. Segons el nou president valencià, es tracta d’aconseguir aigua de qualitat al menor preu possible. Així, Fabra ha afirmat que València i Múrcia necessiten més aigua, mentre que en altres territoris de l’Estat “els sobra”, en una clara referència a la conca de l’Ebre.

De fet, la Generalitat Valenciana ja havia oficialitzat esta setmana la seua nova ofensiva a favor del transvasament de l’Ebre. Fabra s’havia reunit este dimarts amb la seua consellera d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, Maritina Hernández, qui ha assegurat que la Generalitat Valenciana seguirà reivindicant els transvasaments per garantir l’arribada d’aigua de qualitat i un preu més barat a la seua comunitat. Segons la consellera, l’aigua és un “factor crític de competitivitat”, i totes les actuacions de caràcter hídric han de fonamentar-se en una política estatal basada en els principis de solidaritat cap a les conques deficitàries. De fet, Hernández ha destacat que l’aigua és tan important per a la Comunitat Valenciana com l’impuls al corredor del Mediterrani. D’altra banda, sobre la sentència del Tribunal Suprem que reconeix el dret que té Castelló de reclamar l’aigua de l’Ebre, la consellera valenciana ha afirmat que la justícia ha donat suport al principi de solidaritat redistributiva dels recursos que són de tots els espanyols.






Imatge Generalitat Valenciana



La PDE insta la classe política catalana a defensar l'Ebre davant de Fabra i Valcárcel


La PDE reclama la intervenció dels polítics catalans en defensa de l’Ebre, davant de la nova ofensiva de València i Múrcia ·

La reacció de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a aquesta nova ofensiva des del País Valencià no s’ha fet esperar. El portaveu del moviment social, Manolo Tomàs, ha reclamat la intervenció dels polítics de les Terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya en defensa de l’Ebre, davant les noves pressions que arriben des de la Generalitat Valenciana i del govern de Múrcia, i en previsió d’una tardor calenta marcada per les eleccions generals del 20 de novembre.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre no té previst intervenir directament en la campanya electoral del 20-N. En canvi, sí que té previst fer algun tipus d’accions per reclamar el fixament d’un cabal ecològic per a l’Ebre, que hauria de quedar inclòs en el nou pla hidrològic de la conca que el govern de l’Estat ja hauria d’haver aprovat fa dos anys. Segons Tomàs, la Plataforma en Defensa de l’Ebre està decidida a lluitar “fins al final” per evitar els transvasaments. De fet, el portaveu antitransvasament no ha descartat l’opció de “tallar els canals” Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, per aturar els possibles transvasaments a València i Barcelona. "Si la gent ens ho permet, arribarem fins al final, i el final és tallar els canals, i fora comèdia", ha assenyalat Tomàs. "És una mentida que el canal Segarra-Garrigues creï riquesa a Lleida, i és una mentida com una catedral que el Xerta-Sénia siga només un canal per regar, i això s'ha de tallar", ha conclòs el portaveu de la PDE.

Imatge Canal 21 Ebre

La Fatarella no renuncia a Camposines


L’Ajuntament de la Fatarella està decidit a seguir impulsant el polígon industrial de Camposines. El nou alcalde de la Fatarella, Fermín Ruana (CiU), ha afirmat este dimecres que el futur del polígon industrial de Camposines és “una mica incert”. Segons Ruana, la situació econòmica i el fet que hi haja altres polígons de les Terres de l’Ebre que encara estan buits, com ara el polígon Catalunya Sud o el polígon del Molló, no ajuden a garantir la viabilitat del sector d’activitats econòmiques projectat a Camposines. Amb tot, l’alcalde ha assenyalat que l’Ajuntament de la Fatarella seguirà la seua tramitació, per tenir la feina feta en vista a la recuperació econòmica. Ruana ha fet aquestes declaracions durant una entrevista a Canal 21 Ebre (22.30 hores).

El polígon de Camposines va ser impulsat per l’anterior govern de la Generalitat per dinamitzar l’economia de la Terra Alta, amb una inversió de més de 14 milions d’euros. Tanmateix, la urbanització del polígon acumula dos anys de retard. A més, fa unes setmanes, tant l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, com el de Móra d’Ebre, Joan Piñol, havien qüestionat la presència dels seus municipis en el consorci del polígon. El sector de Camposines és un polígon supramunicipal amb 50 hectàrees, participat per l’Institut Català del Sòl i vuit municipis de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre. Per tot plegat, i tenint en compte la situació, l’alcalde de la Fatarella ha explicat que ja han pogut parlar amb la Generalitat, i que la determinació de l’Ajuntament és tirar endavant el polígon de Camposines el més aviat possible.

En este sentit, l’alcalde de la Fatarella ha remarcat que la millora de les comunicacions és la gran assignatura pendent del futur polígon de Camposines, tot i que el sector es troba en una antiga cruïlla de comunicacions. Segons Ruana, Camposines té este desavantatge en relació a altres polígons propers, però també hauria de saber i poder aprofitar que tant la Terra Alta com la Ribera d’Ebre són comarques productores d’energia.

Imatge Canal 21 Ebre

23 d’agost del 2011

La PDE, en alerta per la campanya de Castelló en favor del transvasament de l'Ebre


La Diputació de Castelló reclamarà a l’Estat, amb una moció, que autoritze un minitransvasament de 90 hectòmetres cúbics anuals ·

La nova ofensiva del País Valencià per aconseguir un transvasament d’aigua fins a Castelló ha posat en alerta la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). La Diputació de Castelló aprovarà en el seu proper ple una moció per exigir al govern de l’Estat l’arribada de l’aigua de l’Ebre a la província, a través d’un minitransvasament. De fet, en declaracions a la premsa valenciana, el president de la Diputació, Javier Moliner (PP), ha afirmat que aquesta institució manté viva l’exigència del minitransvasament de l’Ebre a Castelló. Davant d’aquesta situació, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha manifestat la preocupació del moviment social per l’escenari que ha quedat obert després de la sentència que recentment ha dictat el Tribunal Suprem. Una sentència que accepta el dret de Castelló a reclamar un transvasament de 90 hectòmetres cúbics, tot i que l’any 2004 el govern de l’Estat, del PSOE, va derogar aquest projecte de l’antic Plan Hidrológico Nacional (PHN) aprovat per l’anterior govern del PP.

Després d’aquesta sentència, ara és el Consell de Ministres qui hauria de valorar la possibilitat de crear un consorci provincial d’aigües a Castelló, que el govern de l’Estat va denegar quan també va rebutjar la petició d’un minitransvasament a través del Xerta-Sénia. Tomàs ha advertit que ara Castelló reclamarà l’aigua de l’Ebre basant-se en l’exemple del minitransvasament a Tarragona, un model que políticament ha funcionament de manera “impecable”, i que té com a “ostatges” el mig milió de persones que reben l’aigua de l’Ebre. En la mateixa línia, Tomàs ha recordat que el transvasament al País Valencià s’aprovarà d’aquí a dos anys, al mateix temps que l’arribada de l’aigua del Segre a Barcelona a través del canal Segarra-Garrigues. El portaveu de la PDE ha insistit en què les obres del canal Segarra-Garrigues i del canal Xerta-Sénia no són només per als regadius, ja que permetran transvasar l’aigua de l’Ebre tant a Barcelona com a València.

A banda, Manolo Tomàs ha tornat a fer una crida a la mobilització de les Terres de l’Ebre davant de les noves amenaces, encara que el PP ja ha deixat clar que no inclourà el transvasament de l’Ebre -com a tal- en el seu programa electoral per a les eleccions generals del 20 de novembre. Per la seua banda, el president de la Diputació de Castelló ha afegit que l’aigua de l’Ebre és una qüestió de “justícia” per a la província, ja que les comarques del nord del País Valencià també formen part de la conca hidrogràfica, tot aportant cabals d’aigua. Un argument que el portaveu de la PDE també ha volgut matisar, ja que els transvasaments fora de la conca només es poden aprovar per llei. Finalment, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha advertit que un argument que poden utilitzar des de Castelló és que quan es va planificar el canal Segarra-Garrigues no es va tenir en compte que el projecte eixugava el Segre, ni tampoc els seus efectes sobre el tram final del riu Ebre. Per tant, ara es podria planificar un minitransvasament a Castelló sense tenir en compte que també podria ser perjudicial per al Delta.

Imatge Canal 21 Ebre

Les zones humides del Delta connectades al mar o al riu són més resistents


Un estudi demostra que les zones humides del Delta connectades al riu o al mar reben prou sediments per fer front al risc d’inundació ·

El delta de l’Ebre podrà aguantar durant el segle XXI i de moment no cal patir per si ha de quedar inundat, per sota del nivell del mar. Aquesta és una de les conclusions del projecte ‘Desenvolupament de tècniques per compensar la subsidència i pujada del nivell del mar a les costes i als aiguamolls del Delta de l’Ebre, que ha realitzat la unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, l’IRTA. L’estudi s’ha fet entre els anys 2009 i 2011, i conclou que la major part de les zones humides del Delta que estan connectades al riu o al mar registren un creixement vertical de sòl suficient per resistir tant l’enfonsament de la plana deltaica com l’increment del nivell del mar, a causa del canvi climàtic.

En aquesta línia, entre els ambients que mostren una major capacitat de resistència hi ha la zona del Garxal, a la desembocadura de l’Ebre, i els aiguamolls de la badia del Fangar. La clau per a la seua supervivència és que estan connectats amb el riu o amb el mar, i això els garanteix una aportació continuada de sediments orgànics i inorgànics. Tanmateix, els investigadors de l’IRTA Albert Rovira i Juan Calvo han assenyalat que per afavorir la supervivència de les zones humides del Delta caldria una gestió que comportés l’aportació dels sediments que ara s’acumulen als embassaments de l’Ebre, aigües amunt. De la mateixa manera, els investigadors de l’IRTA han comprovat també que els aiguamolls costaners que es troben aïllats tenen un valor de creixement de sòl molt més baix, i que són més vulnerables als riscos d’inundació. De fet, el projecte ha inclòs la creació de llacunes artificials en antigues finques agrícoles que reben l’aigua del riu o bé l’aigua de drenatge dels arrossars, per estudiar i comparar la funció de depuració d’aigües i el creixement del sòl. En aquest cas, el creixement vertical del sòl també s’ha donat, en gran part, a causa de la matèria orgànica generada per la mateixa vegetació. Uns resultats que demostren la importància de restaurar les zones humides en les zones més vulnerables del Delta, les que són a sota del nivell del mar. Això és el que ja s’està fent amb la construcció dels filtres verds per millorar la qualitat de l’aigua de les badies, a través dels projectes de restauració del pla integral del protecció del Delta.

Les conclusions d’aquest estudi han estat presentades en el Congrés Anual de la Societat Científica de les Zones Humides que s’ha celebrat a Praga, a la República Txeca, entre els dies 3 i 8 de juliol. L’encarregat de presentar les conclusions preliminars de l’estudi va ser el coordinador de la unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, el doctor Carles Ibáñez. Segons els investigadors, el següent objectiu és desenvolupar un model a escala de tot el Delta, que permeti fer prediccions de l’evolució futura dels aiguamolls en funció de la pujada del nivell del mar i, en una segona etapa, incloure també els efectes sobre els arrossars, com ara l’augment de la salinitat del sòl.

Imatge Google Maps

Disqus for Marfanta