30 de novembre del 2011

Els iaios paterns demanen la custòdia del xiquet del jove mort a ganivetades a Amposta

La família del jove d’Amposta mort a ganivetades pels seus exsogres reclamen la custòdia del nét, el qual van acollir durant cinc anys ·

El proper divendres, 2 de desembre, han d’anar a declarar com a imputats al jutjat número 2 d’Amposta el matrimoni acusat per la mort a ganivetades de l’exparella de la seua filla. Els fets es remunten al passat 15 de setembre, quan la víctima, un jove de 21 anys, va ser assassinat al carrer pels pares de la seua exparella, després d’una discussió que va començar al bar La Saleta. Els imputats són el pare de la noia, un home de 45 anys, i la seua dona i mare de la jove, de 48 anys, com a presumpta còmplice de l’apunyalament mortal. A banda, a principis d’octubre, els Mossos d’Esquadra també van detenir a Manresa un menor d’edat, germà de la noia, qui també estaria implicat en els fets. Ara la família del jove assassinat a ganivetades, Albert Ferrer, reclama que es face justícia i poder netejar el nom del noi, ja que rebutgen alguns comentaris que han escoltat sobre el caràcter suposadament agressiu i violent de la víctima. Segons diuen, el jove treballava en una empresa familiar i en cap cas era un maltractador.

Els advocats de la família es temen que la defensa dels imputats puguen sol·licitar l’exculpació dels presumptes assassins, tot al·legant que la mort es va produir com a fruit d’una discussió. Però més enllà de la instrucció del cas, la família de la víctima ha interposat una demanda civil per aconseguir la custòdia el xiquet que el jove assassinat va tenir amb la filla dels imputats. Un nen de cinc anys, i que els iaios paterns van acollir quan els pares de la noia van repudiar la jove per haver-se quedat embarassada abans de casar-se.

Segons el portaveu de la família, una setmana abans dels fets va haver una denúncia per suposats maltractaments en contra del jove assassinat. La família d’Albert Ferrer ha iniciat una campanya de recollida de signatures per aconseguir la custòdia del xiquet de cinc anys en favor dels iaios paterns de la criatura. Així, al dolor per la pèrdua del fill també se’ls ha afegit la pena pel fet de no poder veure el nét, un xiquet del qual s’han fet càrrec durant cinc anys.

Malestar a Castelló pel rebuig del govern en funcions al transvasament de l'Ebre

La subdirecció general de Planificació del Ministeri de Medi Ambient ha desestimat el transvasament d’aigua de l’Ebre que al setembre havia tornat a reclamar la Diputació de Castelló. Una notícia no ha estat ben rebuda a Castelló. Bon exemple d’això són els titulars d’aquest dimecres a la premsa provincial. En el cas de Levante de Castelló, la decisió del govern del PSOE era el tema principal de portada, tot recollint les declaracions del president de la Diputació, Javier Moliner, que considera “poc elegant” que un govern en funcions haja pres una decisió d’aquesta importància. El tema també obria la portada del periòdic Mediterráneo, que també destacava que el veto al transvasament a Castelló arriba “en els darrers dies de la presidència de Rodríguez Zapatero”.

En aquest sentit, la Diputació de Castelló ja ha anunciat que no es rendeix. Així, l’ens provincial ha deixat clar que tornarà a reclamar, en aquest cas al nou govern del popular Mariano Rajoy, la transferència de 90 hectòmetres cúbics anuals de la conca de l’Ebre. Així ho va aprovar per unanimitat aquest dimarts el ple de la corporació, com un dels punts inclosos en el 'Decàleg de peticions fonamentals per a l'impuls de l'economia de Castelló'. Segons el president de la Diputació, el PSOE “ha utilitzat el temps de descompte del seu mandat per prendre una sèrie de decisions partidistes en contra la província de Castelló”.

Boronat desvincula Xerta-Sénia i transvasament



L’alcalde de Santa Bàrbara, el convergent Jordi Boronat, ha fet aquest dimecres una de les primeres valoracions del territori a la decisió del govern de l’Estat en funcions de desestimar el minitransvasament a Castelló. En aquest sentit, Santa Bàrbara ha estat un dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre que ha aprovat en els darrers mesos declaracions institucionals en contra del transvasament que havia reclamat la Diputació de Castelló. En declaracions a l’informatiu matinal Primera Columna, Boronat ha afirmat que, al marge de l’oportunisme de la mesura, el més important és que el govern de l’Estat ha rebutjat la petició feta per la Diputació de Castelló.

Tanmateix, l’alcalde de Santa Bàrbara ha volgut desvincular el transvasament a Castelló del projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia. Boronat ha afirmat que es tracta d’un canal molt reivindicat a l’interior del Baix Ebre i del Montsià com a reg de suport. De fet, ha apuntat que enguany no s’hagués perdut la meitat de la collita d’olives si aquest canal ja estigués en funcionament. Encara sobre el mateix tema, Boronat ha afirmat que no pretén criminalitzar la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que aquest diumenge va tornar a denunciar que el Xerta-Sénia és un transvasament encobert a Castelló.

D’altra banda, en la mateixa entrevista, Boronat ha xifrat en 300.000 euros els danys que les pluges i les barrancades del passat 20 de novembre van provocar al terme municipal de Santa Bàrbara.

Marc Vidal, 'ponent de luxe' a la jornada 'Experiències emprenedores' d'Amposta

La nova regidoria d’Empresa i Indústria de l’Ajuntament d’Amposta ja comença donar els seus primers fruits. El proper divendres, 2 de desembre, el casal d’Amposta serà l’escenari de la jornada 'Experiències emprenedores', una trobada amb emprenedors que oferirà dues ponències sobre empreses que han assolit l’èxit dins els seus sectors. El regidor de l’àrea, Josep Manel Ferré, ha explicat que han decidit tirar endavant aquesta jornada davant de les nombroses peticions que ha recollit l’Ajuntament, un mes després de la posada en funcionament de la nova regidoria. L’objectiu és donar a conèixer els casos d’emprenedors del territori que puguen ajudar els nous emprenedors en el desenvolupament de les seues idees.

Els dos ponents que explicaran la seua experiència emprenedora són David Sanz, d'Alcanar, i l'ampostí Joan Estellé, propietari de l'empresa Estellé Parquet ubicada al polígon les Tosses d'Amposta. Tots dos ponents explicaran la seua experiència al capdavant d'empreses punteres que han optat per criteris de qualitat i internacionalització, donant així valor afegit als productes i resultant èxits empresarials.

D'altr banda, la tècnica de l'àrea d'Empresa i Indústria, Lala Escrivà, ha destacat que la cloenda de la jornada anirà a càrrec d'un "ponent de luxe", el blocaire Marc Vidal, economista reconegut que propugna que la crisi ja ha tocat sostre i que el que es viu ara per ara és una nova etapa de canvi en el model econòmic. Ell mateix ja avança part de la seua intervenció a la jornada d'Amposta en un apunt penjat avui dimecres al seu bloc. De fet, Vidal ha estat recentment declarat com una de les persones més influents a la xarxa. “Volem consolidar aquestes jornades a Amposta i que esdevinguin un referent a les Terres de l'Ebre per a empresaris i nous emprenedors”, ha dit Escrivà.

Esteu d’acord amb el rebuig del Col·legi de Fisioterapeutes als nous estudis universitaris de Tortosa?

En el programa d'aquest dimecres de Primera Columna, l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre, volem preguntar l'audiència si estan d’acord amb el rebuig del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya a la nova escola universitària que s’ha d’instal·lar a Tortosa a partir del curs 2012-2013. En un comunicat, l'ens professional s’ha declarat molest i disconforme perquè no han estat "informats" sobre la creació dels nous estudis, impulsats per l'Escola Universitària de Salut i Esport (EUSES). El Col·legi creu que l’escola no és necessària, i assegura que ja hi ha prou fisioterapeutes en atur. De fet, l’ens col·legial ha deixat clar que no calen més escoles de Fisioteràpia, i menys basades en paràmetres econòmics o de dinamització d’un territori. Però per la mateixa raó també haurien de tancar totes les facultats del país. Per tant, estan d’acord amb el rebuig del Col·legi de Fisioterapeutes als nous estudis universitaris de Tortosa?




Imatge Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

El govern de l'Estat denega ara el transvasament de l'Ebre a Castelló

El govern de l’Estat en funcions ha denegat el minitransvasament que la Diputació de Castelló havia reclamat fa uns mesos, a partir d’una sentència del Tribunal Suprem que li reconeixia el dret a demanar l’aigua de l’Ebre. Una sentència que obligava el govern de l’Estat a pronunciar-se de forma explícita, ja que considerava que no n’hi havia prou amb el silenci administratiu amb què va respondre a una altra petició anterior del 2005. Però han hagut de passar les eleccions estatals del 20 de novembre, amb la conseqüent victòria del Partit Popular, perquè el govern del PSOE haja decidit respondre negativament a la petició que havia fet la Diputació de Castelló, governada pels conservadors. Per tant, l’Estat denega ara el transvasament de 90 hectòmetres cúbics anuals a Castelló, així com la creació d’un consorci d’aigües de Castelló per gestionar-lo. La negativa es basa en criteris tècnics i té en compte que una part de les comarques de Castelló forma part de la conca de l’Ebre, mentre que la gran part del territori de la província pertany a la conca del Xúquer. Recordem que des de Castelló es demanava que el transvasament es pogués fer aprofitant el canal de regadiu Xerta-Sénia. En aquest sentit, Tortosa i altres ajuntaments de les Terres de l'Ebre, com ara Amposta, Flix o Santa Bàrbara, van aprovar declaracions institucionals en contra del transvasament a Castelló.

29 de novembre del 2011

1.070 treballadors ebrencs, afectats per EROs en el que va del 2011



Els serveis territorials d’Empresa i Ocupació a les Terres de l’Ebre han hagut de tramitar un total de 152 expedients de regulació d’ocupació (ERO) en el que portem de l’any 2011. Així, fins al dijous passat, 24 de novembre, els EROs presentats als serveis territorials de la Generalitat han afectat un total de 1.070 treballadors. Així ho ha detallat aquest dimarts la directora dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació, Mercè Miralles, durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna. Miralles ha fet la comparativa amb els expedients de regulació d’ocupació presentats durant el 2010, amb 113 EROs que va afectar 1.370 treballadors. També ha precisat que la gran majoria dels EROs d’enguany són per suspensió o reducció de jornada o de salari, i no per extinció de la relació contractual.

Tanmateix, Miralles ha lamentat que ja són més de 15.100 les persones de les Terres de l’Ebre que estan a l’atur. Segons la directora dels serveis territorials, cal fer “el que siga” per promocionar la nova ocupació, amb un pla de xoc i també amb mesures a mig termini per crear nous llocs de treball millorant la ocupabilitat de les persones. En la mateixa entrevista, Miralles també s’ha referit al pla d’industrialització de les Terres de l’Ebre, del qual només s’ha pogut tancar la compra de les naus de l’antiga planta de Lear a Roquetes. La directora dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació confia en què la resta de projectes del pla estiguen acabats abans del 30 de juny del 2012.

Finalment, Miralles ha fet una valoració positiva del desplegament i encesa de la xarxa de fibra òptica a Tortosa. Segons ha dit, qualsevol empresa amb un accés directe a la fibra òptica ja pot contractar el servei a través d’un operador minorista de telecomunicacions.

Deltebre demostra que la navegació per la desembocadura és viable

L'Ajuntament de Deltebre, el Taller d'Enginyeria Ambiental i l'Institut dHidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria han presentat aquest dilluns el pla per al desenvolupament de la navegabilitat a la desembocadura del riu Ebre. Es tracta d'un estudi que analitza les condicions de navegabilitat al tram final del riu i la desembocadura, així com les propostes d'actuació per garantir-ne la navegació i la seguretat. En aquest sentit, l'estudi conclou que la navegació a la desembocadura del riu és totalment viable, ja que no hi ha restriccions de calat, i proposa un sistema d'abalisament dinàmic per senyalitzar el canal de navegació i garantir la seguretat.

Actualment, la navegació per la desembocadura està prohibida per Capitania Marítima. Per això, l'estudi analitza les condicions de navegació al tram final del riu i la desembocadura, i arriba a la conclusió que la via de navegació ha existit sempre, i que la restricció de navegació ve donada per la mobilitat de la barra d'arena que hi ha a la desembocadura, a causa de l'onatge, però no pel calat, que oscil·la entre els dos i els tres metres en funció de la dinàmica fluvial i marina. Segons l'estudi, l'operativitat del canal de navegació té una potencialitat molt alta i, donat que no hi ha una restricció de calat, el que cal fer per assegurar les condicions de seguretat i navegabilitat és avaluar constantment la posició de la barra d'arena.

En aquest sentit, l'estudi descarta el dragatge de la bocana del riu com a proposta d'actuació, ja que obligaria a retirar cada any un volum de 110.000 metres cúbics de sorra, amb un cost anual de 440.000 euros de dragatge, quan no hi ha un problema de calat. L'alternativa que es proposa en aquest estudi és l'abalisament dinàmic del canal de navegació a través de tècniques de visió remota.

El sistema d'abalisament dinàmic s'utilitza en diversos ports del món com el de Teignmouth (Regne Unit) o el de Santander, per gestionar la posició del canal de navegació i garantir les condicions de seguretat. La localització del canal es fa mitjançant un sistema de visió remota, equipat amb càmeres d'alta resolució. La visió automàtica de la zona permet actualitzar la localització del canal, constantment. Aquesta alternativa requereix d'una inversió inicial de 120.000 euros i d'un manteniment anual de 100.000 euros, que inclou el personal necessari per a la gestió de la informació i la col·locació de les balises.

El director de l'estudi, Ramiro Aurin, ha insistit que aquest sistema és la millor solució ja que "és sostenible des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental". A banda, el pla per al desenvolupament de la navegabilitat a la desembocadura del riu Ebre estudia i analitza també les embarcacions que hi ha amarrades als ports de la costa de l'Ebre, des de l'Ametlla fins a Les Cases d'Alcanar, ja que poden ser les embarcacions interessades en navegar per l'Ebre. Segons aquest estudi, l'oferta d'amarratges als ports de l'Ebre és de 2.911, dels quals un 63% corresponen a embarcacions de fins a 8 metres d'eslora i el calat màxim de les embarcacions és de 1'53 metres, corresponent a les embarcacions de 20 metres d'eslora (un 3% de l'oferta). Per tant, totes aquestes embarcacions podrien entrar per la bocana del riu si el canal de navegació fos degudament senyalitzat.

L'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha insistit que "amb aquest estudi hem demostrat que navegar per la desembocadura és possible i tècnicament viable", i ha afegit la voluntat de l'Ajuntament de Deltebre de "tirar endavant amb el projecte, ja que no podem renunciar a cap possibilitat turística i econòmica". En aquest sentit, Aspa ha avançat la creació d'un consorci que encapçalaria l'Ajuntament de Deltebre i que inclouria altres ajuntaments del tram final de l'Ebre interessats i altres admisnitracions i entitats implicades. A més, ha obert la possibilitat que les embarcacions que creuin la desembocadura hagin de pagar, per tal de fer front als costos de manteniment del sistema d'abalisament i de les condicions de navegació. El primer tinent d'Alcalde, José Emilio Bertomeu, s'ha felicitat també per l'estudi, i ha insistit que s'ha pogut demostrar que la sortida del riu al mar és "científicament viable".


Imatge Ajuntament de Deltebre

Càritas de Tortosa recull 5.000 quilos d'aliments en un cap de setmana

Cinc tones d’aliments. Això és el que ha recollit Càritas Diocesana de Tortosa durant el passat de cap de setmana, amb motiu de la seua campanya solidària de recapte d’aliments per a les famílies més necessitades del territori. Més d’un centenar de voluntaris van participar en la recol·lecció de tot tipus d’aliments en diversos supermercats de Tortosa i de les Terres de l’Ebre. Segons les dades de Càritas, les famílies que necessiten del suport dels serveis socials o de la mateixa entitat han augmentat i pràcticament s’han doblat en els darrers anys, a causa de la crisi. Així, si fa vuit anys hi havia unes 325 famílies inscrites en el registre de Càritas de Tortosa, ara a la capital del Baix Ebre hi ha 650 famílies que necessiten l’ajuda de Càritas Diocesana.

Inundaran 175 hectàrees amb aigua de mar per combatre el caragol maçana

El Departament d’Agricultura i els productors d’arròs del Delta continuen avançant en la lluita contra el caragol maçana. Enguany, Agricultura ha recollit 136.000 exemplars de caragol poma i ha destruït 400.000 postes d’aquesta espècie invasora, que pot posar en perill fins al 40 per cent la de la collita de l’arròs del Delta. Els responsables de la lluita contra la plaga han destacat que les actuacions desplegades han permès limitar l'afectació a només mitja hectàrea d'arrossar. De fet, de cara al 2012 ja s'han proposat evitar que el caragol maçana arribe a la meitat dreta del Delta. El responsable del departament d'Agricultura per la lluita contra el caragol maçana, Hernan Subirats, va avançar ahir que seguiran instal·lant filtres, i que ja estan treballant en la inundació de 175 hectàrees d’arrossar amb aigua de mar.

Imatge Generalitat de Catalunya

Ascó estrena el seu centre d'informació sobre l'energia

El conseller d’Empresa i Ocupació, Xavier Mena, va presidir ahir dilluns la inauguració del nou Centre d’Informació que l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs ha instal·lat en el recinte de la central d’Ascó. Es tracta d’un espai interactiu i divulgatiu, que ha de servir per acostar el món de l’energia als visitants, i que sobretot aprofundeix en el funcionament de les centrals nuclears. A més, l’equipament permetrà canalitzar les demandes de visites que tenen les centrals nuclears de Catalunya, i permetre que alumnes d’arreu del país tornen a visitar i conèixer de primera mà la planta d’Ascó. En aquest sentit, s’esperen unes 3.000 visites durant el primer any, i assolir les 4.000 visites anuals més endavant. El director general de l’Associació Nuclear Ascó Vandellós, José María Grávalos, va destacar ahir la complicitat entre territori i central nuclear per potenciar les Terres de l’Ebre. Segons Grávalos, la nuclear ha de treballar amb les premisses de transparència i eficàcia.

Imatge ANAV

28 de novembre del 2011

'La Passió' d'Ulldecona ja truca a la porta


Falten més de quatre mesos, però 'La Passió' d'Ulldecona ja truca a la porta. Aquest dilluns s'ha presentat el cartell oficial de 'La Passió' falduda en un acte al teatre municipal. En el cartell, mirant per l'espiell d'un antic portal, es poden veure arribar diversos personatges de 'La Passió' amb la intenció de trucar a la porta. L'autora del cartell ha estat Núria Itarte. El fet de travessar la porta i la voluntat de marcar proximitat és el missatge que ha volgut transmetre l'autora del cartell, per a la propera temporada de 'La Passió". Així, l'espiell és el punt de separació entre '´espectador i els actors. "Mirem el cartell i som els que estem mirant per l'espiell, som l 'espectador que està mirant 'La Passió'", ha afegit. Una proximitat amb les persones que ja coneixen les representacions i als que encara no han vist mai els espectacles, i que els podran veure en català i castellà a partir de l'11 de març del 2012.

Paladella: ‘Cal canviar el PSC de dalt a baix’



L’alcalde de Batea, el socialista Joaquim Paladella, ha afirmat aquest dilluns que el PSC ha de fer una renovació profunda i real. Segons Paladella, el PSC però també el PSOE caldria “canviar-ho tot” si els socialistes volen recuperar el terreny que han perdut en aquest cicle electoral. Batea ha estat un dels pocs municipis de les Terres de l’Ebre i del país en què els socialistes han guanyat les eleccions catalanes del 2010, les eleccions municipals del 22 de maig i les eleccions estatals del 20 de novembre passat. L’alcalde de Batea ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per remarcar que la debacle socialista s’ha degut a causes externes com ara la crisi, però també per haver tancat la renovació en fals i per algunes decisions equivocades.

Segons Paladella, el PSC ha de canviar les cares dels seus líders, però també les seues propostes polítiques, apropant-les a les veritables necessitats i inquietuds de la gent. L’alcalde de Batea ha afirmat que espera que hi haja més candidats a dirigir el PSC, al marge de Miquel Iceta, Pere Navarro, Àngel Ros i Joan Ignasi Elena. En aquest sentit, Paladella ha assenyalat que el nou líder del PSC hauria de ser algú de comarques, però que tingués el suport de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però també algú més catalanista i que tingue ganes de canviar les coses al partit i al país.

D’altra banda, en la mateixa entrevista, l’alcalde de Batea ha afirmat que les retallades del govern català han empitjorat la situació a la Terra Alta. A més, segons Paladella, ara s’està començant a notar la crisi en el sector tèxtil i també a la construcció.

Què penseu dels ajustos anunciats pel govern a Televisió de Catalunya?

En el programa d'aquest dilluns de Primera Columna, hem preguntat l'audiència si els sembla encertada la decisió del govern català de retallar en un 13% el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Això seria un estalvi d’uns 40 milions d’euros anuals, però també altres mesures col·laterals com el tancament de dos dels canals de Televisió de Catalunya. Un podria ser l’últim en arribar, Esports 3. I també es parla de renunciar als drets per poder emetre la Lliga de futbol en obert. És a dir, TV3 es quedaria sense el partit dels dissabtes a la nit. Però més enllà d’això, altres veus avisen que el que està en joc és el futur d’un servei públic de primer ordre, a més d’una de les eines més importants per a la difusió del català, per a la construcció nacional i per a la indústria audiovisual del país. I acusen Convergència i Unió d’estar cedint a les demandes del Partit Popular, que feia temps que plantejava retallades a TV3. Per tant, us semblen bé els ajustos del govern a Televisió de Catalunya?

Amb tot, la dràstica reducció de 40 milions d'euros que la Generalitat ha anunciat per al 2012, podria ser menor si posa en perill el lideratge de TV3. Així ho ha admès aquest dilluns el portaveu del Govern, Francesc Homs, en entrevista al programa 'Els matins' de TV3. "Si el Govern diu que no vol que perilli el lideratge, al final haurà de ser conseqüent", ha dit. I si s'arriba a la conclusió que la retallada acabaria afectant-lo, "trobarem la manera de complementar (el pressupost) amb els recursos necessaris", ha assegurat. Homs també ha matisat la proposta de suprimir dos dels sis canals televisius, una "proposta" que ha generat força polèmica. "Crec que es podrien passar a quatre, entre d'altres coses perquè ens estalviaríem sis milions d'euros l'any que ve, no per la producció, sinó per l'emissió del senyal". "Amb quatre canals no podem continuar fent una televisió de referència? Jo crec que sí, però si ho hem de fer diferent, també estem disposats a parlar-ne", ha afirmat Homs. Finalment, el portaveu del Govern ha parlat d'aprofitar les sinèrgies entre la Xarxa de Televisions Locals (XAL), que forma part del grup de mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona, i l'Agència Catalana de Notícies (ACN).



Recordeu que també podeu respondre o comentar la pregunta al web canal21ebre.com, a la nostra pàgina de Facebook o bé a Twitter, amb l’etiqueta #primeracolumna.

Donants Ebre anima la gent del territori a ser 'herois'


En només un mes, l'entitat Donants Ebre, formada per una desena de voluntaris que volen ajudar una amiga malalta, han aconseguit més de 300 donacions de mostres de medul·la òssia entre els veïns de la Ribera d’Ebre. De fet, 200 d'aquestes mostres s’han recollit aquest cap de setmana en una segona jornada de donació, en què han participat també 15 voluntaris del personal sanitari i administratiu de l'Hospital de Móra d'Ebre. Però la gran notícia és que entre els primers donants ja se n'ha detectat un de compatible amb un malalt anònim. La fita és impressionant, sobretot, si es té en compte que les probabilitats són molt petites, d'una entre nou-mil. L'entitat, que també té el suport de la Fundació Josep Carreras, ha engegat ara la campanya Sigues un Heroi a través de les xarxes socials, per arribar a tota la ciutadania de les Terres de l'Ebre. L'objectiu d’aquesta campanya és difondre que la donació de medul·la no és gens complicada, i aconseguir cinc mil de donants al conjunt del territori.

27 de novembre del 2011

El Club de Rem Tortosa inaugura la nova base nàutica a Campredó


Tortosa ha inaugurat oficialment aquest diumenge al matçi la nova base nàutica del Club de Rem Tortosa, a l'EMD de Campredó, i ha aprofitat l'acte per presentar la plantilla de l'entitat per a la nova temporada amb els remers de totes les categories: alevins, infantils, cadets, juvenils, séniors i veterans. Els encarregats de presidir l'acte han estat l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel; la representant territorial la Secretaria General de l'Esport, Cinta Espuny; el regidor d´Esports, Pere Panisello; el president de l´EMD de Campredó, Joan Sanahuja,  i el president de la Federació Catalana de Rem, Miquel Lluís Rutllant, a més del vicepresident de la mateixa federació, Enric Pedret. Per part del Club de Rem Tortosa hi han assistit la totalitat de la seua junta directiva, encapçalada pel president José Mª Chavarría i pel vicepresident Miquel Domenech. Tot seguit, s´ha celebrat un dinar de germanor amb la participació de remers, familiars i les autoritats, en què s'han lliurat diplomes a tots els remers i en què també s'ha fet un homenatge especial als esportistes que han destacat en competicions internacionals.

 La base nàutica consisteix en dos hangars d'una superfície de 315 metres quadrats amb capacitat per a emmagatzemar fins a 50 embarcacions. L'edifici, que compta amb tots els equipaments necessaris per a la pràctica del rem, està connectat al riu amb un pantalà basculant. L'obra ha tingut un cost de 196.367 euros. La base s'ha ubicat en uns terrenys propietat de l'entitat situats entre Tortosa i Campredó, a tocar del riu Ebre, on els remers disposen d'unes condicions excepcionals per als entrenaments i també per a la competició, amb una recta de 2.200 metres d'aigües encalmades apta per a curses olímpiques. El projecte ha estat finançat per l'Ajuntament, a càrrec dels fons FEOSL. L'autor del projecte és l'arquitecte Joan Martínez i la construcció l'ha fet l'empresa Güeche.

Imatge enviada per Marta Daufí

[Tribuna] 'La cançó de l’enfadós o l’òptica canviant', article de Ximo Barberà

Per qui no ho sàpiga, la cançó de l'enfadós és aquella que no acaba mai.

El dijous dia 17, al Ple de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, Pere Panisello president de la mateixa, com tothom sap, li va dir a Toni Sabaté, portaveu del PSC, que les al·lusions d'aquest al deute que l'ajuntament de Tortosa té contret amb Jesús, i que no paga, "és com el conte de l'enfadós", per les vegades que ho repeteix. Si alguna cosa va repetir, reivindicar i reclamar Panisello a la segona part del mandat darrer de Joan Sabaté a Tortosa, va ser la qüestió del conveni amb l'ajuntament per tal de -sobretot- fixar la quantia que l’ajuntament havia de pagar a Jesús tots els anys. Els retrets van ser continus i permanents. I sí, també, qual cançó de l'enfadós, no s'acabaven mai. Deu ser qüestió d’òptiques que depenen de conjuntures politiques. El cas és que el conveni és va signar per les dues parts al mandat anterior, any 2009; doncs bé, d’aquest compromís escrit que obliga a l'ajuntament a transferir "un mínim garantit de 300.000 €" a Jesús, a hores d'ara ja se sap que 150.000 no arribaran. És la crisi, diuen. No negaré els efectes d'aquesta a tots els nivells, tampoc negaré la necessària solidaritat i col·laboració de Jesús amb el municipi. Del que estic segur és que sí aquest evident incompliment s'hagués produït amb un alcalde de color polític diferent a Tortosa del que ara hi ha ( que coincideix amb el color del de Jesús ), no hagués hagut crisi que valgués, i els interessos dels jesusencs s’haguessin defensat per sobre de qualsevol altra consideració de solidaritat amb Tortosa. Ho crec sincerament.

 A més, tot això passa simultàniament a l'adopció de la mesura de rebaixar els emoluments en un 10 % a tot el personal de l'EMD, inclosos president i membres de la junta veïnal ( només faltaria ). En qualsevol cas, també cal dir -pel que fa al personal- que la mesura ha estat acceptada pels seus representats. Per tant, ells sabran... Per altra part, em consta que s'ha rebutjat en les dues qüestions ( conveni i rebaixa de salaris ) el suggeriment del reconeixement del deute per part de l'ajuntament i l'EMD respectivament, amb el compromís de fer-li front en sortir de la present dificultat econòmica.

Ximo Barberà Gili
és membre PSC Jesús

La PDE es reactiva per aturar els nous transvasaments de l'Ebre


Unes 200 persones s'han concentrat aquest diumenge al costat del canal Xerta-Sénia, tot responent a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), per tornar a denunciar que és un transvasament encobert a Castelló. Amb aquest acte, la PDE ha volgut "prendre posicions" només una setmana després de la victòria del PP per majoria absoluta a l'Estat espanyol, conscients que "vénen temps molt durs" per a la defensa de l'Ebre i els interessos del territori. De fet, més enllà de l'ombra de la recuperació del Plan Hidrológico Nacional (PHN), la PDE porta anys denunciant que els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues facilitaran els transvasaments d'aigua de l'Ebre cap a Castelló i l'àrea metropolitana de Barcelona. En l'acte d'aquest diumenge, la PDE ha reclamat un nou pla per als dos regadius i que es definisca d'una vegada per totes el cabal mediambiental per al tram final de l'Ebre.

"La nostra lluita no és política", ha assegurat el portaveu de la PDE Tomàs. "Hem defensat i defensarem el riu i el territori, mane qui mane". Segons la PDE, que les retallades pressupostàries no hagen afectat la construcció dels dos canals, i que Castelló i Lleida estiguen constituint els seus propis consorcis d'aigües, "tot seguint el model del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT)", ha posat en alerta la PDE. "Els transvasaments no s'han aturat i s'està estafant a la gent de les comarques de Lleida i l'Ebre assegurant que tindran aigua per a regar, quan en realitat les infraestructures son per a transvasar", ha assegurat Tomàs. Per tot pelgat, des de la PDE es torna a fer una crida a la mobilització. "La societat ebrenca ha de posicionar-se i mobilitzar-se, si no vol que es prenguin decisions contràries als seus interessos", ha insistit el portaveu de la PDE. D'altra banda, l'efecte sorpresa ha estat la incorporació de dos rucs acompanyant el nus de la PDE. Amb els animals, els antitransvasament han volgut representar la persistència, la paciència, la humilitat, la tossuderia, i la lluita i el treball constant, valors que la PDE ha assumit com a propis.



Imatges Lluís Comí (PDE)

Més d'un centenar de periodistes perden la feina al Camp i l'Ebre

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha denunciat que més d'un centenar de professionals de la comunicació han perdut la feina durant l'últim any al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, ja que les empreses "abusen de la crisi per aprimar les plantilles". Segons el sindicat, les empreses estan utilitzant "les pitjors pràctiques i formes per contribuir a l’empobriment de la informació local i posant en risc la llibertat de premsa". L'SPC també hi afegeix que el panorama periodístic és preocupant i angoixós, ja que "l’amenaça permanent d’acomiadaments i la pressió psicològica i empresarial sobre els periodistes, juntament amb la instrumentalització política, poden ferir de mort un periodisme independent, plural i de qualitat".

En aquesta línia, l'SPC cita directament "els acomiadaments a la TDCamp (la televisió pública de Cambrils), el tancament de la redacció d’El Punt Avui, obligant els periodistes a enviar els seus treballs des de casa, la clausura –el proper dia 30 de novembre– dels estudis a Tarragona de Punto Ràdio, els contractes brossa i la utilització abusiva dels col·laboradors a peça i dels falsos autònoms", com a elements que "fan que el periodisme a les comarques tarragonines visqui moments veritablement difícils i convulsos". Davant de tot plegat, el sindicat demana "sensibilitat, sentit comú i busca d’alternatives a les administracions implicades a l’hora de prendre la decisió de tancar redaccions o fer-ne reajustaments". A més, també reclama que "els governants vetllin per la independència periodística, deixant de banda l’afany de protagonisme, la intromissió política directa en els continguts informatius i que no encarin les redaccions com un espai, un aparador en el que únicament s’afavoreixi el color polític per sobre de la professionalitat dels periodistes que hi treballen".

La Sénia estrena el Centre Internacional de Negocis del Moble

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha inaugurat aquest divendres a la tarda el Centre Internacional de Negocis del Moble de la Sénia (CINMS), un nou equipament destinat a potenciar el comerç internacional del sector del moble. A l’acte, a més de l’alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester, hi han assistit el director general d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, i el director del Centre Tecnològic de la Fusta i del Moble de Catalunya (CENFIM), Joaquim Solana. El Centre Tecnològic de la Fusta i del Moble de Catalunya (CENFIM) és l’organisme que gestiona aquest centre de negocis, que té com a objectiu potenciar la internacionalització de les empreses del clúster de moble domèstic de la comarca del Montsià.

El CINMS disposa d’un espai d’exposicions que, a més de mostrar productes, pot rebre missions comercials. També compta amb un espai d’empreses de serveis d’exportació que inclou un viver destinat a l’emprenedoria. El president de la Diputació ha posat de relleu que l’actual situació econòmica que viu el país és molt preocupant, i que s’ha d’afrontar amb realisme i amb fermesa, treballant per la innovació i la promoció del sector i buscant nous mercats i noves vies de comercialització. Poblet també ha destacat que el nostre és “un territori de serveis”, i que el clúster més important és el turisme. “El sector del serveis, a casa nostra, és molt potent”, ha assegurat Poblet, “i a la vegada és un sector molt transversal”. El president de la Diputació ha ressaltat el gran potencial que té el sector turístic a la demarcació de Tarragona, que genera al llarg de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre prop de 20 milions de pernoctacions anuals; així mateix, ha ressaltat la rellevància del turisme rus, que en el present any ha experimentat un increment de prop del 40%. Finalment, ha encoratjat els empresaris de la Sénia i del Montsià a fer ús de l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, que és una iniciativa compartida entre la Diputació i la URV que es posa a disposició de les empreses que orientin la seua activitat en l’àmbit de la investigació. En aquest sentit, es facilita l’impuls de projectes que puguin rebre subvencions europees vinculades al programa marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea.

Per la seua banda, l’alcaldessa ha posat de manifest una dada preocupant, en el sentit que el 33% de la població activa de la Sénia està a l’atur actualment, i que la xifra segueix creixent. Per aquest motiu, Ballester ha subratllat que la Sénia necessita una reactivació econòmica, a través de la creació de nous llocs de treball. Segons ha afegit, per afrontar aquesta situació es necessita l’ajut i la implicació directa de les diferents administracions.

L'Aldea cobreix la pista poliesportiva de l'estadi La Unió

El cobriment de la pista esportiva de l'estadi La Unió de l'Aldea és ja una realitat. La inauguració oficial ha tingut lloc aquest dissabte al matí, a càrrec de la directora dels serveis territor4ials de Governació i Relacions Institucionals, Rosa Peig. En l'acte, a més de l'alcalde de l'Aldea, DAni Andreu, hi han participat la regidora d'Esports, Yolanda Tomàs; el fundador del Club Patí l'Aldea, José Armengol, i la campiona de patinatge Júlia Ventura. La inauguració ha comptat amb les actuacions dels patufets de la UEA, exhibicions a càrrec del Club de Twirling de Tortosa, un combinat de les noies i del primer equip de Fútbol Sala Faraons, i diverses coreografies del Club Patí l'Aldea. L'obra es va adjudicar per 265.000 euros, i ha estat subvencionada al 70% pel PUOSC (Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya) amb 185.000 euros.

Imatge Ajuntament de l'Aldea

Puig apadrina els 150è aniversari dels Bombers de Tortosa

El conseller Felip Puig ha assistit aquest dissabte al matí a la inauguració dels actes de celebració dels 150 anys d'història del parc de Bombers de Tortosa. Durant el transcurs de la inauguració, el conseller ha visitat també l’exposició commemorativa de l’efemèride, que inclou una exposició fotogràfica i de material antic i modern que forma part del dia a dia dels bombers tortosins. El conseller ha estat acompanyat per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i pel cap del parc de Bombers, Eloy Moreno. També hi ha assistit la subdirectora general operativa, l’Anna Martín, i el cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Fèlix Gonzàlez, entre d’altres autoritats com ara el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler.

Imatge Generalitat de Catalunya

25 de novembre del 2011

La Cambra de Comerç felicita el Torreó de l'Indià per mantenir l'estrella Michellin

La Cambra de Comerç de Tortosa ha volgut manifestar públicament aquest divendres la seua felicitació als responsables del restaurant Torreó de l'Indià de Xerta, ja que han mantingut la seua estrella Michellinn. Així, des de la Cambra s'ha volgut deixar constància de la importància que té per al sector turístic de les Terres de l'Ebre, el fet que la prestigiosa Guia Michelin 2012 haja reconegut "la qualitat i la bona feina de l’activitat gastronòmica del Torreó de l’Indià". Segons un breu comunicat emès per la Cambra de Comerç de Tortosa, "tenir al territori un referent gastronòmic guardonat i reconegut és una mostra més del camí a seguir per al desenvolupament econòmic i social de les Terres de l’Ebre".

El Torreó de l'Indià és el restaurant de l'hotel Villa Retiro, el qual va aconseguir ara fa dos anys la primera estrella Michelin per a un establiment de les Terres de l'Ebre. El xef del restaurant és el jove Francesc López, de només 27 anys, fill de l'empresari Valentí López, el propietari del restaurant Can Quimet de l'Aldea i també d'El Pla dels Catalans.

Imatge Cambra de Comerç de Tortosa

Lurdes Pena ja és la primera presidenta de l'EMD de la Serra d'Almos

Amb aplaudiments i enmig d’una forta emoció han celebrat els veïns el jurament del càrrec de la nova presidenta de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Serra d’Almos, la independent Maria Lourdes Pena. La Serra d’Almos ja és la primera EMD de la Ribera d’Ebre, després de la constitució de la comissió gestora municipal. Un organisme que, a més de Pena, també estarà integrat per Encarnación Codina, Xavier Cedó, Purificació Cervera i Josep Lluís Bargalló. L’acte, carregat d’emotivitat, amb alguns nervis i també ple de solemnitat, ha estat presidit pel director general d’Administració Local, Joan Cañada, ja que a última hora la vicepresidenta Joana Ortega no ha pogut assistir-hi. En les primeres paraules com a primera presidenta de l’EMD de la Serra d’Almos, Pena ha destacat que els veïns han assolit una reivindicació històrica.

La Serra d’Almos culmina un llarg procés per aconseguir una major autonomia respecte de l’Ajuntament de Tivissa. De fet, la Serra d’Almos va arribar a ser un municipi independent entre maig del1936 i el 1939. Però amb la recuperació de la democràcia, l’expedient del procés de segregació no va arribar a bon port. En aquest sentit, l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha felicitat els veïns de la Serra d’Almos. Però ha assenyalat que ara, a caua de la crisi, caldrà aplicar els valors del treball, de l’esforç i del sacrifici, així com de la tolerància, la paciència i la solidaritat. L’alcalde tivissà també ha conclòs que l’Ajuntament i la nova EMD de la Serra d’Almos han viscut avui un dia històric. L’acte de constitució de la nova EMD de la Serra d’Almos, que ha omplert de públic l’edifici de la Societat, s’ha acabat amb una actuació dels xiquets de l’escola del poble.

La PDE avisa que els transvasaments de l'Ebre ja estan en marxa


La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per aquest diumenge una concentració a les obres del canal Xerta-Sénia, per denunciar que aquesta infraestructura és un minitransvasament a les comarques de Castelló. La concentració serà a partir de les onze del matí a la intersecció entre la carretera del Port i el canal, tot i que mitja hora abans els activistes també s’han citat al pàrquing del centre comercial Capabro de Tortosa, per marxar junts fins al lloc de l’acte.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha aprofitat aquest divendres el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per fer una crida a la participació de la ciutadania ebrenca en aquesta nova acció reivindicativa del moviment social contra els transvasaments. De fet, en la mateixa entrevista, el portaveu de la plataforma ha interpretat quines són les veritables intencions del Partit Popular. Segons Tomàs, la majoria absoluta aconseguida diumenge passat permetrà el futur govern de Mariano Rajoy reprendre les obres previstes al Plan Hidrológico Nacional (PHN).

En la mateixa línia, el portaveu de la PDE ha advertit que ja s’han començat a activar els nous consorcis d’aigües de Castelló i del Segarra-Garrigues. Així, Tomàs ha alertat que aquests consorcis són el primer pas per poder parlar d’excedents del Xerta-Sénia i del Segarra-Garrigues, amb l’objectiu de facilitar la transferència d’aigua de la conca de l’Ebre cap al País Valencià i cap a Barcelona. Tomàs també ha insistit que mentre no es fixe un cabal mediambiental per al tram final de l’Ebre, els fets demostren que el canal Xerta-Sénia ha de servir per portar l’aigua fins a Castelló. D’altra banda, la plataforma també celebrarà una reunió aquest dissabte a Flix, al costat de les entitats ecologistes de la conca, per posar en comú les propostes que faran arribar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i nomenar els representants dels grups mediambentalistes per al nou consell de l’aigua.

Aspa (ERC): ‘Amb la renúncia a l'INEFC i la substitució per estudis privats, CiU ens vol donar gat per llebre’

L'executiva regional d'Esquerra a les Terres de l'Ebre, que es va reunir aquest dijous a la nit, ha volgut expressar el seu "rebuig més enèrgic" a la decisió del govern de la Generalitat de no implantar els estudis públics d’INEFC a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, el president de la federació ebrenca d'ERC, Gervasi Aspa, ha recordat que l’anterior govern tripartit va portar la universitat pública a les Terres de l’Ebre, amb el campus de Tortosa, i amb el compromís d’una seu dels estudis d’INEFC a Amposta. Uns estudis sol·licitats per diversos agents socials, econòmics i esportius de les Terres de l’Ebre, en un acte de suport a la candidatura de la capital del Montsià.

Segons Aspa, "CiU obliga una vegada més les Terres de l’Ebre a renunciar a una oportunitat de futur important de primer ordre, com eren els estudis d’INEFC". Segons el republicà, "amb la renúncia a l’INEFC i la substitució per uns estudis privats, CiU ens vol donar gat per llebre a les Terres de l’Ebre". Com a exemple, Aspa ha afirmat que això seria "com si el govern de CiU decidís no construir el futur nou hospital regional públic a Tortosa i el substituís per una clínica privada". En aquest sentit, la decisió de no portar l'INEFC per qüestions de "viabilitat econòmica" han sorprès Aspa, ja que "a banda que ningú hem tingut accés a aquest estudi de viabilitat, Ferran Bel negociava des de fa gairebé un any portar els estudis privats". El dirigent republicà ha afegit que si el Govern hagués proposat la paralització de l’arribada dels estudis d’INEFC, però amb el compromís de recuperar-los en pocs anys, ERC ho hagués pogut entendre. "Però renunciar-hi en benefici d’una aposta privada, que res té a veure amb el prestigi i la magnitud d’INEFC, és jugar amb la il·lusió i el futur de les Terres de l’Ebre", ha conclòs Aspa.

Finalment, Aspa ha denunciat la "submissió" dels dirigents de CiU del territori, tot i que hi ha "decisions del Govern que van contra el futur de les Terres de l’Ebre". Així, Aspa ha acusat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, de ser "l’home invisible". "És l’altaveu de Barcelona al territori, i no a la inversa. Només defensa els interessos del seu partit, i per això és normal que encara no hagi dit res sobre la negativa a portar INEFC a les Terres de l’Ebre", ha sentenciat Aspa.

Imatge ERC

3.076 angules per repoblar el Delta

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té previst fer aquest divendres una repoblació d’angula al Delta de l’Ebre, amb exemplars provinents de la campanya anterior. En total, s’alliberaran 3.076 angules, amb una longitud compresa entre els 10 i els 15 centímetres. El delta de l’Ebre és la zona de major producció d’angula i anguila de Catalunya. Els exemplars que avui s’alliberaran van ser capturats pels pescadors de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i de Sant Carles de la Ràpita. La Confraria de Pescadors de Deltebre i l’Associació de Pescadors Professionals d’Angula de Sant Jaume d’Enveja, que han estat les altres dues entitats autoritzades a la pesquera, també han participat econòmicament en el projecte de repoblació de l’angula. L’alliberament es farà en dos llocs diferents del riu Ebre, a les llacunes de l’illa de Buda i a l’assut de Xerta.

El procés de reintroducció s’ha fet en dues zones diferenciades de la conca del riu Ebre. Una part dels exemplars han estat alliberats en la zona deltaica, concretament a les llacunes de l’illa de Buda perquè és una zona protegida de molt baix impacte antropogènic. Amb la resta d’exemplars, s’ha repoblat el tram baix de l’assut de Xerta.

Han assistit a l’acte la directora general de Pesca i Afers Marítims, Mercè Santmartí; la directora del Centre de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita, Dolors Furones, i representants del Parc Natural del Delta de l'Ebre. L’alliberament forma part dels plans de gestió de l’anguila europea que estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea. Els estats membres han hagut d’elaborar els plans d’actuació corresponents per garantir-ne la gestió sostenible i la recuperació de les poblacions. A Catalunya, s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental formada per les direccions generals del Medi Natural i Biodiversitat i de Pesca i Afers Marítims, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, que ha estat la responsable de redactar i aplicar els plans de gestió de les conques internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del riu Ebre.

La repoblació efectuada avui constitueix, juntament amb altres mesures de gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos en els plans de gestió aprovats per la Comissió Europea, que han de garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres rius com és l’anguila. Els exemplars alliberats van ser capturats pels pescadors de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita i han estat estabulats a les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita. La Confraria de Pescadors de Deltebre i l’Associació de Pescadors Professionals d’Angula de Sant Jaume d’Enveja, que han estat les altres dues entitats autoritzades a la pesquera, han participat financerament en els costos de repoblació de l’anguila.

Cal fer esment que a la conca del riu Ebre es concentra la major producció d’angula i anguila de Catalunya. En el marc d’aquest mateix pla de gestió de l’anguila europea, enguany s’han efectuat també tres alliberaments a les conques gironines del Ter, el Fluvià i la Muga amb exemplars d’anguila procedents de les captures efectuades pels pescadors d’angula de les confraries de Roses i de l’Estartit. En aquest cas, es van escollir diversos trams dels rius situats per sobre dels principals obstacles de pas, on l’estat ecològic és prou bo i el cabal d’aigua suficient, per garantir la supervivència del major nombre d’exemplars possible.

Imatges Generalitat de Catalunya

[Tribuna] 'Ètica i política', article de Joan Sabaté

Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

Joan Sabaté Borràs 
és senador socialista electe per l'Entesa pel Progrés de Catalunya

24 de novembre del 2011

Amposta i Tortosa amplien l'oferta universitària de l'Ebre amb estudis d'esports i de fisioteràpia

L'oferta universitària de les Terres de l'Ebre s'ampliarà a partir del curs 2012-2013 amb els estudis de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), un centre concertat adscrit a la URV que impartirà diferents estudis a Amposta i Tortosa.

D'aquesta manera, i un cop que el govern català ha descartat la implantació dels estudis públics d'INEFC a Amposta i Cambrils per motius econòmics, la capital del Montsià acollirà la totalitat dels estudis universitaris d'activitats físiques i de l'esport. De fet, el projecte també comptarà amb el suport de la Secretaria General de l'Esport. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha assenyalat que aquesta és una notícia "llargament esperada" al territori. De la mateixa manera, Ferré també ha destacat el fet que el projecte que impulsaran l'Ajuntament d'Amposta i l'EUSES es complementarà amb la nova oferta universitària de Tortosa.

En concret, Tortosa posarà en marxa, també a partir del curs que ve, un grau en Fisioteràpia, que complementarà els estudis de la URV al Campus de les Terres de l'Ebre. Els nous estudis també arribaran de la mà d'EUSES, que impartirà el nou grau com a centre adscrit a la URV. El nou projecte formatiu inclou, a més del grau en Fisioteràpia, una oferta de postgraus i màsters que també s'impartiran a Tortosa. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha afirmat que "aquest és un projecte universitari il·lusionant, de present i de futur, que genera molt de valor afegit a Tortosa i a les Terres de l'Ebre".

En el cas d'Amposta, els estudis s'impartiran estudis de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE). Els alumnes d'Amposta disposaran de la totalitat de les instal·lacions esportives de què disposa la ciutat, mentre que les classes teòriques s'impartiran a l'edifici de la nova Escola d'Art i Disseny, a la qual tindrà prou aules per donar cabuda als alumnes dels dos ensenyaments. Per la seua banda, a Tortosa els alumnes ocuparan provisionalment unes instal·lacions que el bisbat té al seminari diocesà. El nou grau en Fisioteràpia de Tortosa tindrà uns 60 alumnes per curs, que esdevindran uns 250 quan estiguen desplegats tots els cursos.

Imatges Ajuntament d'Amposta i Ajuntament de Tortosa


La nova EMD de la Serra d’Almos es constitueix aquest divendres

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, presidirà aquest divendres la constitució de la nova entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Serra d’Almos, a Tivissa. Es tracta de la primera EMD que es crea a la Ribera d’Ebre, i la tercera que es crea en aquest 2011 al territori després que al febrer d’enguany també van quedar constituïdes les EMD de Bítem i Campredó, a Tortosa. La constitució de l’EMD de la Serra d’Almos es farà a partir de la una del migdia a l’Edifici de la Societat, tot i que primer Ortega també visitarà l’Ajuntament de Tivissa i les oficines municipals de la Serra d’Almos, acompanyada per l’alcalde del municipi, el convergent Jordi Jardí. D’altra banda, els vocals que integraran la comissió gestora municipal de la Serra d’Almos són Maria Lourdes Pena, Encarnación Codina, Xavier Cedó, Purificació Cervera i Josep Lluís Bargalló.

Imatge Tivissa.cat

L’Ebre, en contra de la violència masclista



90 de les 600 dones ateses enguany als SIADs del territori han estat víctimes d'agressions per part de les seues parelles · 

La plaça de l’Àngel, a la zona de vianants del centre de Tortosa, serà l’escenari aquest divendres de l’acte institucional de les Terres de l’Ebre amb motiu del Dia Internacional en contra de la violència de gènere. Es tracta d’un acte coorganitzat per la Delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal del Baix Ebre, en què l’actriu tortosina Sílvia Sabaté s’encarregarà de la lectura del manifest institucional que enguany han consensuat el govern català, les quatre diputacions catalanes, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. La coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, Carme Valls, ha explicat en què consistirà l’acte, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna.

En la mateixa entrevista, Valls ha comentat les dades que té l’Institut Català de les Dones sobre la incidència de la violència masclista a les Terres de l’Ebre. Així, 90 de les 600 dones ateses durant el 2011 pels serveis d’informació i atenció a les dones del territori han patit algun tipus de violència.

La coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones també ha destacat la importància de tenir una bona xarxa de serveis d’informació i atenció a les dones (SIADs) en les quatre comarques de l’Ebre. Segons han dit, són importants perquè les dones tinguen el suport professional, legal i psicològic que necessiten, i no només per casos de violència domèstica. Sobretot, per poder detectar els casos que no surten a la llum per por de les víctimes.

Valls també ha valorat positivament el circuit per la violència masclista de les Terres de l’Ebre, un programa pilot que va començar fa dos anys amb un protocol d’actuació per a tots els professionals del territori. Finalment, Valls ha lamentat que la violència de gènere s’estiga reproduint també en les parelles d’adolescents, a causa de la pervivència d’estereotips sobre l’home i la dona ne la nostra societat. Un altre tema que preocupa l’Institut Català de les Dones és la detecció de casos de violència masclista cap a les dones de les diverses cultures que conviuen al país.

Dol a Flix per la mort de la regidora Montserrat Estela

Tres dies de dol oficial a l’Ajuntament de Flix per la mort de la regidora Montserrat Estela, qui havia estat la cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions municipals del 22 de maig passat. Estela, que estava casada i tenia dues filles, va morir dimarts a causa d’un càncer, als 46 anys d’edat. La regidora era llicenciada en Dret i durant anys va regentar una coneguda gestoria de Flix. A més, abans de dedicar-se a la política municipal, Estela va ser una de les portaveus de la plataforma veïnal Volem Viure a Flix, col·lectiu creat l’any 2009 per defensar els llocs de treball de la planta d’Ercros, davant de l’expedient de regulació d’ocupació que va presentar l’empresa. Aquest dimecres al vespre, l’Ajuntament de Flix va celebrar un ple extraordinari per decretar els tres dies de dol oficial i per manifestar el condol de la corporació a la família d’Estela, qui va tenir una recaiguda de la seua malaltia que no ha pogut superar. El funeral per Montserrat Estela s’ha fet aquest dijous al matí a l’església parroquial de Flix. Es dóna la trista coincidència que l’anterior cap de llista de CiU a Flix, Montserrat Canals, també va morir de malaltia als 48 anys d’edat, a l’agost del 2009.


Imatge Volem Viure a Flix

Puigcercós va inaugurar la fira de Deltebre quan 'només' era president d'ERC

La queixa d'Esquerra -perquè el govern de Manel Ferré (CiU) ha convidat el secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, a inaugurar Fira Amposta- ha començat a generar tot  tipus de reaccions. Segons ha recordat aquest matí el secretari d'Acció Xarxa 2.0 de Solidaritat a les Terres de l'Ebre, el deltebrenc Adam Deosdad, ha recordat que els republicans també van convidar l'aleshores president del partit, Joan Puigcercós, a inaugurar Delta Fira 2010, la XXXI Fira Multisectorial, Mostra d'Arts i Oficis Tradicionals i la II Mostra de Ramaderia Autòctona de Deltebre.En el cas d'Amposta, el portaveu d'ERC, Adam Tomàs, el govern municipal d’Amposta està fent un ús partidista d’actes emblemàtics com la inauguració de la fira de mostres. Per la seua banda, a través d'un missatge a Facebook, Deosdad remarca que Puigcercós "només" era el president d'ERC que van inaugurar Delta Fira 2010. En aquest imatge que reproduïm, a més de Puigcercós i de l'alcalde de Deltebre, el republicà Gervasi Aspa, també podem veure l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, i l'actual portaveu d'ERC a l'Ajuntament ampostí, Adam Tomàs.


Imatge Joan Puigcercós a Flickr

ERC rebutja que Oriol Pujol inaugure Fira Amposta

Esquerra ha carregat contra la decisió de l’equip de govern de Manel Ferré (CiU) de fer que l’edició d’enguany de Fira Amposta siga inaugurada per Oriol Pujol, secretari adjunt de Convergència i portaveu de CiU al Parlament. En aquest sentit, el republicà Adam Tomàs ha recordat que la fira de mostres d’Amposta és un esdeveniment que tradicionalment era inaugurat per persones amb una certa notorietat al país, o bé que estan al capdavant d’alguna institució. Però, segons Esquerra, l’alcalde Manel Ferré ha tornar a convidar algú del seu partit polític, “que només representa els seus votants”, igual que ja va fer l’any passat, quan va convidar el també secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig. Tomàs ha afirmat que el govern municipal d’Amposta està fent un ús partidista d’actes emblemàtics com la inauguració de la fira de mostres. El portaveu d’Esquerra ha lamentat que no s’haja convidat algun conseller o el president d’alguna institució per inaugurar Fira Amposta. D’altra banda, els republicans també han rebutjat el nou reglament d’ús de la sala de premsa de l’Ajuntament, ja que representa un intent per limitar l’activitat dels grups de l’oposició.

Imatge CDC a Flickr

Talls a la carretera d'Horta de Sant Joan pel despreniment d'un mur de terra armada

El Departament de Territori i Sosteniblitat ha tallat un carril de la carretera T-330, al terme municipal d’Horta de Sant Joan, com a conseqüència dels despreniments en un mur de terra armada. D’aquesta manera, es dóna pas alternatiu als vehicles, mentre es treballa per poder reparar la incidència. Els tècnics de la Generalitat van detectar ahir al matí un despreniment en un mur de terra armada de la carretera nova d’Horta de Sant Joan, com a conseqüència de les pluges que s’han produït en els darrers dies. Finalment, per motius de seguretat viària, s’ha tancat al trànsit un dels dos carrils de la calçada, en un tram de 15 metres, i es dóna pas alternatiu als vehicles per l’altre carril.

Tres morts en un accident a l'N-340 a Camarles

Imatge ACN ·
Nou accident de trànsit mortal a la carretera N-340, el segon en pocs dies al pas d’aquesta carretera per les Terres de l’Ebre. Aquesta vegada ha estat a l’altura de Camarles, i finalment han mort tres persones. Un home de 69 anys, un altre de 68 i una dona de 64. Els tres eren veïns de Saragossa. El sinistre va tenir lloc ahir dimecres quan passaven vint minuts de la una del migdia, després que un camió envestís un vehicle tot terreny per causes que encara es desconeixen. En un primer moment van morir l’home de 68 anys i la dona, que ocupaven els seients posteriors del tot terreny. La tercera víctima és el conductor del tot terreny, que havia quedat ferit de gravetat, però que ha mort aquesta matinada a l’hospital Joan 23 de Tarragona. I encara hi ha una altra dona ferida de gravetat, ingressada a l’hospital Verge de la Cinta, que era la copilot del vehicle sinistrat. Per la seua banda, el conductor del camió va resultar il·lès.

La llevantada trenca la barra del Trabucador i afecta la platja de la Marquesa

Imatge ACN
L’episodi de pluges dels darrers quatre dies ha deixat fins 250 litres per metre quadrat a les Terres de l’Ebre. I al mar, sobretot davant del Delta, s’han registrat onades de gairebé cinc metres. De fet, el temporal de llevant que assota la costa de l’Ebre des de dimarts ha deixat parcialment inundada la barra del Trabucador i ha restringit l'accés a les salines de la Trinitat, on ara mateix no hi poden arribar els vehicles pesants que carreguen la sal. L'empresa Infosa, que explota les salines de la Trinitat, calcula que la situació es pot allargar encara un parell de dies més. El passat 9 de novembre, la Generalitat, la companyia Fecsa-Endesa i Infosa van assolir un acord per començar les obres de soterrament de la línia elèctrica de la barra del Trabucador a partir del març del 2012, amb un projecte que té un pressupost estimat de 800.000 euros. La primavera és l’època de l’any més idònia per fer les obres. Es desaconsella fer-hi obres a l’estiu, per l’elevada presència de turistes, i també a la tardor, a causa dels temporals de llevant. De fet, el gerent d’Infosa, Joan Sucarrats, va recordar que aquesta tardor encara haurien d’afrontar els problemes de la línia del Trabucador, on els temporals provoquen talls en el subministrament.

A banda, altres punts fràgils del Delta, com la platja de la Marquesa de Deltebre o el passeig marítim de l’Ampolla, també han patit l’embat de les fortes onades.

23 de novembre del 2011

Jesús M. Tibau, convidat a 'Tens un racó dalt del món'

Canal 21 Ebre emet aquest dimecres (21.00 i 23.30 hores) una edició especial del programa literari 'Tens un racó dalt del món'. En aquesta edició, el presentador del programa, l'escriptor Jesús M. Tibau, ha estat el convidat, i l'encarregat d'entrevistar-lo he estat jo mateix. Per tant, Tibau ha canviat de cadira i ha hagut de respondre al tipus de preguntes que ell fa quan porta algun escriptor o escriptora per parlar de la seua obra literària a 'Tens un racó dalt del món'. De fet, era un compte pendent que teníem amb Tibau, ja que un programa de televisió que molt sovint parla de la literatura que es fa a les Terres de l'Ebre no podia deixar d'entrevistar un dels nostres autors més reconeguts. Tibau ha publicat un poemari i cinc recull de contes, com ara 'I un cop de vent els despentina', 'El vertigen del trapezista' o 'Una sortida digna'. A més, Tibau és un dels blocaires més actius de l'Ebre, ja que també és el responsable del bloc Tens un racó dalt del món.

El govern descarta els estudis públics d'INEFC a Amposta, que podria compartir el projecte privat amb Tortosa

La Generalitat ha fet públic aquesta tarda de dimecres, a través d'un breu comunicat, que descarta la implantació d'un nou centre públic per impartir els estudis d'INEFC, i que per tant no tirarà endavant el projecte que l'anterior govern tripartit havia acordat desenvolupar a les ciutats d'Amposta i de Cambrils. Després d'un estudi "exhaustiu", el govern ha decidit que el projecte no es pot dur a terme per motius de "viabilitat econòmica". En canvi, sí que podrà tirar endavant la iniciativa privada que té el suport de l'Ajuntament de Tortosa, i que ara la capital del Baix Ebre podria compartir amb Amposta. L'altra opció és que siguen projectes diferents, però amb el mateix col·laborador privat. De fet, el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, visitarà aquest dijous les dues ciutats de l'Ebre per donar a conèixer els detalls dels projectes universitaris que es volen impulsar. Una situació que durant tota la tarda d'aquest dimecres ha provocat una escalada de convocatòries entre els ajuntaments de Tortosa, d'Amposta i del mateix govern català. En concret, el nou projecte universitari es farà a través de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), presidida pel gironí Jordi Roche, i que compta amb un campus a Salt adscrit de la Universitat de Girona.

Al juliol del 2010, el consell rector de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) va acordar que Amposta i Cambrils compartirien la nova seu dels estudis universitaris de l'INEFC al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Una solució salomònica que va sorprès les dues candidatures, que eren les més ben posicionades d'entre els set municipis que aspiraven als estudis.L'edifici docent havia d'estar a Cambrils, mentre que a Amposta havien de desenvolupar-se les classes pràctiques. Sobretot, aquelles que tinguessen a veure amb el centre de tecnificació esportiva que ja funciona a Amposta, amb disciplines com l'esgrima, el rem, el piragüisme, el handbol i l'atletisme. La decisió del consell rector de l'INEFC no va agradar gens l'Ajuntament ampostí, que havia observat amb un cert recel el suport de l'anterior vicepresident de la Generalitat, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, a la candidatura de Cambrils.

Però davant dels rumors que el govern d'Artur Mas podia descartar els estudis d'INEFC, el passat 26 de setembre el ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar per unanimitat una moció en defensa dels estudis universitaris. En una entrevista al programa Primera Columna del Canal 21 Ebre, la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré, va asseverar que els futurs estudis d’INEFC a les Terres de l’Ebre, "siguen públics o privats", només podien anar a Amposta. "No desistirem de cap de les maneres per aconseguir els estudis públics d'INEFC", va advertir Ferré. "Si ha d'anar algun lloc, ha d'anar a Amposta, tant si són públics com si són privats, ara que es comenta l'existència d'una iniciativa privada", va insistir-hi, "perquè ens ho mereixem i perquè entenem que no pot ser d'una altra manera". Segons Ferré, "l'Ajuntament d'Amposta ha treballat durant molts anys per fer un projecte esportiu d'una qualitat altíssima, i ara no pot ser que es replantege tot". A més, la candidatura d'Amposta tenia el consens de tot el territori, i per això Ferré considerava que "ningú pot sortir a dir que ara Amposta no toca, i que toca a un altre lloc".

Disqus for Marfanta