30 de desembre del 2011

L'AMAC suavitza la seua posició i es posa 'a disposició' de Villar de Cañas

L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) ha difòs aquest divendres al migdia una nota oficial que, en bona part, rectifica les declaracions que el seu president i alcalde de Trillo, Francisco Moreno, havia fet a l'agència Europa Press. Unes declaracions prèvies a l'anunci oficial de la designació de Villar de Cañas com a seu del magatzem nuclear, i en què el president de l'AMAC rebutjava qualsevol altre emplaçament que no fos Ascó o Yebra. Però finalment, l'AMAC ha buscat una posició conciliadora amb el govern de l'Estat i ha celebrat la decisió de fer un magatzem temporal centralitzat (MTC) a Espanya. De la mateixa manera, l'AMAC ha felicitat el municipi de Villar de Cañas, ja que "sempre ha entès que aquesta instal·lació és una magnífica oportunitat de desenvolupament econòmic per a la zona on s'ubiqui".

En aquest sentit, l'AMAC s'ha posat a disposició de Villar de Cañas per "col·laborar i compartir l'experiència acumulada per l'associació, amb l'objectiu d'aconseguir que el desenvolupament associat a l'MTC, al seu centre tecnològic i al seu parc empresarial sigui una realitat".

Tanmateix, l'AMAC ha volgut agrair als municipis de Yebra i Ascó el seu esforç i el seu compromís en favor del projecte de l'MTC. "Ells van ser els primers municipis en postular-se com candidats i l'associació segueix considerant que són els millors des del punt de vista tècnic, de manera que lamenta que no hagi estat designat un dels dos", s'ha limitat a assenyalar l'AMAC. L'organització ha convocat una comissió directiva extraordinària per al proper 3 de gener a Madrid, en què els alcaldes "analitzaran en profunditat la decisió presa" i establiran les directrius que guiaran la seua relació amb el Ministeri d'Indústria, després de la "decisió política" adoptada aquest divendres.

Imatge Europa Press

Duran felicita Villar de Cañas perquè 'li ha tocat la rifa' de l'MTC


Primeres reaccions polítiques a la decisió d'ubicar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a la província de Conca. El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha mostrat aquest divendres "satisfet" per la decisió que el magatzem nuclear no s'acabe ubicant a la Ribera d'Ebre. De fet, Duran ha recordat que el Parlament de Catalunya s'havia manifestat en contra de la instal·lació de l'MTC. Tanmateix, Duran ha afirmat que a Villar de Cañas "li ha tocat la rifa", ja que el magatzem de residus nuclears és "una bona inversió". "Em permetran ser políticament incorrecte", ha dit Duran des de Vielha, "i felicitar Villar de Cañas perquè els ha tocat la Rifa, és una inversió molt positiva que no han volgut les Terres de l'Ebre, que no ha volgut Catalunya, que jo mateix com a CiU no hem volgut", ha assegurat Duran. Segons el portaveu de CiU a Madrid, "al municipi que li ha tocat ha fet sort".

Via ACN

Els grans grups ecologistes, contraris a la decisió del PP sobre el magatzem nuclear


L'entitat ecologista Tanquem les nuclears, GETE-Ecologistes en Acció i l'organització Greenpeace han alertat aquest divendres dels perills d'una instal·lació com el futur magatzem nuclear (MTC) a Villar de Cañas. En el cas de Tanquem les Nuclears, ha alertat que el govern del PP ha pres la decisió "sense haver consensuat social i políticament un emplaçament i un pla de tancament de les centrals nuclears". Segons argumenten, això significa "incrementar l'amenaça que l'energia nuclear representa per a la societat i el medi ambient". Per la seua banda, GETE-Ecologistes en Acció ha anunciat que participarà i donarà "el màxim suport a totes les activitats unitàries que es desenvolupin des de la societat civil i el teixit associatiu en contra d'aquesta decisió". Finalment, Greenpeace ha rebutjat la instal·lació de l'MTC a Villar de Cañas i ha denunciat que és l'opció menys segura i més cara, jaq que "el cost de construcció de quatre magatzems temporals individualitzats", com el que ja està aprovat que es construirà al complex nuclear d'Ascó, "és molt menor".

Tanquem les nuclears ha lamentat que el govern de l'Estat s'haja alineat "de manera incondicional amb els interessos de la indústria nuclear", tot ignorant que la majoria de la societat manifesta el seu rebuig explícit de l'energia nuclear. A més, consideren que és un "suport explícit" a les companyies elèctriques propietàries de centrals nuclears, per allargar indefinidament el funcionament d'unes "instal·lacions envellides, amb l'increment de riscos que implica cap a la població i el medi ambient". Així, l'entitat ha tornar a reclamar la redacció d'un pla consensuat de tancament de les centrals nuclears sigui la condició prèvia per abordar el problema d'aquests residus, per la seua perillositat i amenaça, i també ha assegurat que donarà suport a totes les activitats unitàries contra la decisió de l'executiu espanyol.

Per la seua banda, Greenpeace ha defensat l'opció de construir quatre magatzem individuals a les centrals de Garoña (Burgos), Cofrents, Almaraz i Vandellòs. Segons Greenpeace, el cost de l'MTC és d'uns 2.000 milions d'euros, en què s'inclou la construcció, el manteniment i el transport dels residus nuclears. De fet, amb els magatzems individuals s'evitaria el risc en el transport de residus nuclears. A més, l'entitat ecologista ha recordat que l'1 de febrer del 2020 el parlament de Castella-la Manxa va aprovar una resolució que emplaçava el govern a no instal·lar cap magatzem nuclear en cap dels seus municipis, una posició que va reiterar el 24 de juny del 2010. De fet, també ha criticat que l'executiu espanyol estigui prenent una decisió sense conèixer el projecte tècnic ni el pla de seguretat perquè "no existeixen". Greeanpeace, d'altra banda, suggereix que els residus nuclears que allotja a França, motiu pel qual ha de pagar 60.000 euros de fiança, es podrien reallotjar en un magatzem temporal individualitzat a Vandellòs. En la línia de Tanquem les nuclears, Greenpeace també demana que l'Estat prengui exemple de països com Alemanya, Bèlgica i Suïssa, que han establert un calendari progressiu d'abandonament de l'energia nuclear.

Via ACN
Imatge Greenpeace

Comunicat íntegre de l'Ajuntament d'Ascó sobre l'aprovació de l'MTC


El Congrès de Diputats va aprovar l’any 2004 per unanimitat la contrucció d’un magatzem únic per guardar la totalitat del combustible gastat procedent dels reactors nuclears de l’Estat. L’any 2006, també el Congrès de Diputats va decidir gairebé per unanimitat (UPyD va abstenir-se) crear una Comissio Interministerial que va tutelar el procés de seleccio d’un emplaçament, mitjançant la valoració de criteris estrictament tècnics.L’Executiu central va obrir el desembre de 2009 un concurs públic que pretenia escollir el millor emplaçament pera una instal·lacio eminentment tecnològica, i que porta associada la contrucció d’un centre d’investigacio pioner i d’un parc empresarial. Els municipis que, lliurement, volguessin optar a aquesta instal·lacio, tenien 30 dies per aprobar-ho en el seu ple municipal. L’Ajuntament d’Ascó va decidir en el seu plenari el gener de 2010 presentar candidatura al Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) amb set vots a favor (4 de CiU i 1 del PSC, que formaven coalicio de govern, i 2 independents, a l’oposicio) i dos en contra (2 independents).

El juny de 2010 la Comissió Interministerial va finalitzar el seu treball, sense establir cap classificació entre els 9 municipis candidats.

 Davant la decisio d’avui del Consell de Ministres, que ha optat per ubicar el Magatzem Temporal Centralitzat a la localitat de Villar de Cañas (Conca), l’Ajuntament d’Ascó vol manifestar el següent:

-L’existència d’un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) és una gran notícia des del punt de vista de la seguretat. Avui, el combustible gastat es guarda a Ascó, Vandellòs, Cofrents, Trillo, Garoña, Almaraz i Zorita en diferents solucions tècniques, la majoria de les quals requereixen d’electricitat i de l’acció d’operaris per funcionar. L’MTC és una instal.lacio passiva, que millora la seguretat. L’Ajuntament d’Ascó, i la resta dels aproximadament 70 municipis membres de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) han defensat des de la primera fila la necessitat de l’MTC.

-Ens trobem davant d’una decisio política, no tècnica. Ascó és l’únic municipi candidat que compta amb ferrocarril. Ascó també seria l’emplaçament idoni per minimitzar el transport terrestre del combustible gastat. Aquests criteris tècnics, entre d’altres, són els que va tenir en compte el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) el setembre de 2010, en un informe que situava Ascó com el candidat més ben valorat. Yebra (Guadalajara) era el segon classificat; Zarra (València), el tercer; i Villar de Cañas (Conca), el quart.

 -Lamentem profundament que l’Executiu central hagi optat per l’opció políticament més senzilla, i que hagi obviat altres consideracions, com la capacitat de la zona triada per aportar treballadors i empreses qualificades al projecte i per rendibilitzar la inversió. La Ribera d’Ebre, sense dubte, està ben preparada en aquest sentit tot i la desinversió que ha fet la indústria química en els darrers anys a Flix.
-El conjunt de Catalunya ha perdut l’oportunitat d’aconseguir una inversió de primer ordre amb capacitat per generar centenars de llocs de treball directes, indirectes i induïts.

-Felicitem sincerament l’Ajuntament de Villar de Cañas per l’impuls a l’activitat econòmica, la creació neta de llocs de treball i la generació d’oportunitats de desenvolupament basades en la recerca i la investigació científica que suposarà aquesta inversió.

-La cohesió  social del poble d’Ascó surt reforçada d’aquest procés. L’equip de govern d’Ascó (CiU i PSC) afronta avui el futur del municipi amb la mateixa il·lusió que ahir, amb un manifest recolzament social expressat de forma majoritària a les darreres eleccions municipals i carregat de raons per buscar noves solucions de futur per una comarca històricament oblidada i mancada d’inversió pública.

Ascó, a 30 de desembre de 2011 


L'esperat anunci sobre l'MTC ha durat menys de mig minut



Menys de trenta segons ha trigat la portaveu del govern de l'Estat, Soraya Sáenz de Santamaría, a anunciar que la població castellano-manxega de Villar de Cañas, a Cuenda, era finalment l'escollida per rebre el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. De fet, en un primer moment ha estat força sorprenent que ni Mariano Rajoy ni el nou ministre d'Indústria compareguessen aquest divendres per explicar els ajustos pressupostaris del govern de l'Estat i la desginació de Villar de Cañas com a seu de l'MTC, tenint en compte que ha estat un tema molt polèmic a Espanya durant els últims dos anys. Així, la decisió que el govern del PSOE va allargar durant dos anys, sense prendre cap tipus de determinació per interessos electorals, el govern del PP l'ha executat en el seu segon Consell de Ministres i amb una explicació de només mig minut.

La CANC, satisfeta perquè el cementiri nuclear no s’instal·la a Catalunya

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha emès aquest divendres un comunicat en què declara la seua satisfacció pel fet que el magatzem temporal centralitzat (MTC) no s'instal·le finalment a la Ribera d'Ebre. La CANC recorda que la candidatura d’Ascó havia estat rebutjada "àmpliament per la ciutadania, entitats socials i econòmiques, i institucions catalanes. Així, just dos anys després des de l’inici del procés de presentació de candidatures, la notícia de l'elecció de Villar de Cañas (Conca) ha estat molt ben rebuda per la CANC. 

"La CANC es mostra satisfeta perquè assoleix l’objectiu per la qual es va crear l’any 2006: evitar que el cementiri centralitzat de residus radioactius s’instal·li a Catalunya", afirmen en el comunicat. "No ens cansarem de recordar que el cementiri nuclear és una instal·lació fortament contestada a Catalunya, amb 152 ajuntaments, 12 consells comarcals, les diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya (fins a tres vegades, 2008, 2010, i 2011) que han aprovat mocions i resolucions en contra d’aquesta instal·lació", continua el comunicat: "Indubtablement, considerem que tots aquests posicionaments contraris han contribuït a què finalment el cementiri nuclear no vingui a Catalunya".

Aquest divendres a la nit, la CANC celebrarà, juntament amb el Grup Intercomarcal Veïns d’Ascó, una reunió extraordinària per fer una valoració global i més pausada dels darrers esdeveniments. Però ja ha anunciat que continuarà atenta "a tots els moviments que esdevinguin en un futur, al voltant de la decisió que avui ha pres del Consell de Ministres".

Satisfacció a Castella-la Manxa per l'elecció de Villar de Cañas per a l'MTC

El govern de Cospedal i l'alcalde de la població celebren la decisió del ministeri d'Indústria, mentre que el PSOE castellano-manxec anuncia la seua oposició a la designació ·

El portaveu del govern de la Junta de Castella-la Manxa i conseller d'Ocupació, Leandro Esteban (PP), ha qualificat de "magnífica notícia" la proposta del Consell de Ministres que el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'implante a la localitat de Villar de Cañas (Conca). Segons el govern de Castella-la Manxa, l'MTC suposarà una inversió de "més de 750 milions d'euros" i podria generar "més de 1.000 llocs de treball directes i indirectes".

Segons el portaveu de la Junta de Castella-la Manxa, l'MTC podria donar feina a "pràcticament la meitat dels joves que s'hi troben en situació de desocupació" a la província de Conca. Esteban ha ressaltat, a més, que la instal·lació del magatzem nuclear comporta "la construcció d'un parc empresarial, la millora de carreteres i del ferrocarril convencional, i la modernització d'infraestructures i del teixit empresarial d'una zona que necessitava aquesta reactivació". Segons Esteban, la decisió del govern del PP és coherent amb la posició que els populars han defensat" tant al govern com en l'oposició. Esteban ha recordat que el PP "defensava sempre que Castella-la Manxa no és una regió antinuclear", a més de mantenir la postura que la província de Guadalajara -que també aspirava a acollir l'MTC a la localitat de Yebra- "no havia de ser qui albergués cap tipus d'instal·lació, perquè ja ha estat prou solidària" en l'àmbit nuclear. Un altre aspecte de la "coherència" que ha ressaltat Leandro Esteban és que la candidatura de Villar de Cañas "s'ha defensat des del consens social, que s'ha produït tant al municipi com a la comarca".

Per la seua banda, lalcalde de Villar de Cañas, José María Saiz (PP), ha afirmat que no tenia cap tipus d'informació sobre la decisió del nou govern de Mariano Rajoy, però que l'elecció del seu municipi per allotjar l'MTC seria una gran notícia. "Com si ens hagués tocat la loteria", ha dit l'alcalde en declaracions a Europa Press. Sainz ha destacat el gran suport que té el projecte de l'MTC en tota la comarca, i que el més important és el centre tecnològic i el parc empresarial que servirà per repoblar i reactivar la zona. L'alcalde de Villar de Cañas també ha destacat que el seu poble es troba "al centre d'Espanya" i a menys de 40 minuts de la capital.

En canvi, la diputada regional del PSOE Rosa Melcior ha assegurat que els socialistes de Castella-la Manxa faran tot el que estiga al seu abast per impedir que l'MTC s'instal·le a Villar de Cañas (Conca). D'aquesta manera, ha destacat que si els socialistes han de tornar a sortir al carrer ho faran, igual que va passar fa temps quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero estudiava una possible ubicació del cementiri nuclear. En aquest sentit, la parlamentària socialista ha defensat que Castella-la Manxa ja ha pagat el seu peatge en matèria nuclear i ha destacat que l'anterior govern socialista es va dotar d'un sistema energètic diferent, basat en energies netes i renovables. Finalment, Melcior ha afirmat que els socialistes estaran al costat dels castellà-manxecs en la defensa de la seua terra.

Imatge JCCM

L'AMAC rebutja l'elecció de Villar de Cañas i defensa Ascó i Yebra

L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) ha manifestat ja aquest mateix divendres que "analitzarà, respondrà i protestarà" si Villar de Cañas, a Castella-la Manxa, és el municipi elegit pel Consell de Ministres per rebre el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, en lloc d'Ascó o de Yebra. Així ho ha anunciat a l'agència de notícies Europa Press el president d'AMAC i alcalde de Trillo (Guadalajara), Francisco Moreno, que ha subratllat que "no coneixen la decisió oficialment", i que està a l'espera de conèixer si el Consell de Ministres aprova la proposta del nou ministre d'Indústria, Energia i Comerç, José Manuel Soria, que finalment s'ha decantat per Villar de Cañas. A més, el president de l'AMAC ha assenyalat que, per a l'organització dels municipis situats a l'entorn de les centrals nuclears, "qualsevol candidat que no sigui Ascó o Yebra no és vàlid". "Els candidats ideals són els nostres, amb qualsevol altre, AMAC no estarà d'acord, encara que serem cauts i caldrà esperar a la decisió del Govern", ha conclòs Moreno. La decisió, en qualsevol cas, ha agafat per sorpresa l'AMAC, que la setmana passada va anunciar que s'esperaria a la meitat del mes de gener per sol·licitar una reunió amb el nou ministre d'Indústria.

Imatge Europa Press

El govern de Rajoy opta per un poble de Conca per allotjar l'MTC que volia Ascó

El nou ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha proposat aquest divendres al segon Consell de Ministres del govern de Mariano Rajoy (PP) que el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'instal·le al municipi castellano-manxec de Villar de Cañas (Conca). La notícia ha estat avançada aquest divendres pel diari ABC, i després ha estat recollida per altres rotatius com La Vanguardia. Una notícia que deixa el muncipi riberenc d'Ascó fora de la cursa per rebre l'MTC, i que ha estat confirmada per fonts del ministeri a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Poc abans de les tres del migdia, la portaveu del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha confirmat l'elecció de Villar de Cañas com a seu definitiva de l'MTC, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

De fet, la decisió descarta les opcions d'Ascó, de Zarra (València) i Yebra (Guadalajara), que eren les candidatures que a priori semblava que tenien més opcions. Almenys, durant l'anterior etapa del govern socialista. De fet, en ple traspàs de poders, l'executiu socialista va tornar a recomanar al nou govern de l'Estat la instal·lació de l'MTC a Zarra, una decisió que hauria despertat la reacció contrària de la Generalitat Valenciana d'Alberto Fabra (PP). I en el cas d'Ascó, el govern de CiU ja va deixar clar que respectaria la votació del Parlament en contra de l'arribada de l'MTC a Catalunya, tot i que a nivell comarcal ha donat suport a l'alcalde d'Ascó per haver presentat una candidatura que també comptava amb el suport del PP català d'Alícia Sánchez-Camacho. Per això, finalment el nou executiu del PP ha optat per Villar de Cañas, una població de poc més de 440 habitants que, a més del combustible gastat de les centrals nuclears de tot l'Estat durant 60 anys, també rebrà una inversió de 700 milions d'euros. Villar de Cañas, amb 272 punts, era la quarta opció en l'informe tècnic de la comissió interministerial, per darrere de Zarra (304 punts), Ascó (300 punts) i Yebra (290 punts).

Tortosa aprovarà el decàleg dels periodistes sobre la comunicació local pública

Ja es coneix l'ordre del dia del primer ple ordinari del 2012 a l'Ajuntament de Tortosa. Serà el proper 2 de gener, a partir de les 19.30 hores, amb una proposta de Presidència i una sola moció presentada per PxC, a l'oposició. En el cas de la primera proposa, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, proposarà a tots els grups municipals que donen suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública. Amb aquest acord, que com a mínim comptarà amb els vots a favor de CiU, el consistori de la capital del Baix Ebre serà el primer que se sumarà de forma explícita a la proposta que va fer recentment la demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya a tots els representants municipals del territori.

El Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública recull un conjunt de principis bàsics que tenen com a objectiu aconseguir que la informació i la comunicació de les administracions municipals, les més properes a les persones, faciliten l’exercici del dret a la participació en el control democràtic. Aquest decàleg, que va ser elaborat l’any 2003 pel Laboratori de Comunicació Pública de la UAB i va rebre el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, s’ha convertir en un document de referència a partir del qual s'està elaborant actualment el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, que permetrà fer visibles i avaluar el grau de compliment d’aquests principis.

D'altra banda, la moció de PxC pretèn un acord de l'Ajuntament de Tortosa per instar la Generalitat al bloqueig de la prestació de renda mínima d'inserció per als immigrants no comunitaris.

Imatge ACN

Monclús critica la 'mala planificació' del govern de CiU sense ERC

El grup municipal d'ERC ha estat el primer de l'oposició en valorar, aquest dijous al matí, el pressupost de l'Ajuntament de Tortosa per al 2012. A través d'un comunicat difòs menys d'una hora abans del ple, Esquerra ha titllat de "mal planificada" la gestió pressupostària del govern municipal de Ferran Bel. De fet, es tracta del primer pressupost del segon mandat de Bel, que després d'assolir la majoria absoluta per a CiU no va tornar a comptar amb Esquerra -el seu soci estable durant els quatre anys anteriors- per formar el seu equip de govern.

En la mateixa línia, els republicans ha criticat que CiU els hagués entregat el projecte del pressupost 48 hores abans del ple, així com que Bel haja convocat un ple "extraordinari i urgent". Segons els republicans, Bel demostra que "no té voluntat d’acord amb la resta de grups municipals, que representen un percentatge molt alt de la ciutadania". Ha estat en aquest punt, que ERC ha anunciat que estava disposada a abstenir-se en la votació dels comptes, si el grup de CiU rebaixava fins a 100.000 euros la despesa corrent "prescindible", i dedicava aquest estalvi a "salvar llocs de treball, pagar proveïdors i augmentar les polítiques socials". Finalment, CiU no ha acceptat aquest oferiment d'ERC, i tant Josep Felip Monclús com Alícia Gamundi han votat en contra del pressupost del 2012.

Segons ERC, alguns exemples de partides que es podrien haver reduït són els 32.000 euros en atencions protocol·làries, els 46.000 euros que s’assignen als grups polítics, els 30.000 euros en publicitats i propaganda, els 25.000 en dietes de personal i càrrecs electes, els 10.000 euros en hores extraordinàries, o els gairebé 35.000 euros en assistència a òrgans de govern. Monclús s'ha declarat preocupat per la manca d’inversió en el manteniment de la via pública, ja que és "escandalós que només s’inverteixin 36.000 euros en aquest concepte. Gairebé el mateix que en atencions protocol·làries". Finalment, Monclús ha afirmat que l'endeutament municipal és fruit d’una “gestió del govern de CiU francament millorable”, que deixa l’Ajuntament en una situació molt delicada. “La ciutadania reclama grans acords entre tots els grups municipals i no de lideratges personalistes”, ha conclòs Monclús després de lamentar que el govern de CiU només els haja donat 48 hores de marge per sumar-se al projece del pressupost del 2012.

L'oposició de Tortosa qüestiona els acomiadaments per votar en contra del pressupost del 2012

Els principals grups de l'oposició a l'Ajuntament de Tortosa -PSC, Iniciativa i ERC- han aprofitar aquest dijous el ple extraordinari en què es debatia el projecte de pressupost municipal per al 2012 per qüestionar les formes que l'equip de govern de CiU ha utilitzat per gestionar l'acomiadament de set treballadors municipals. De la mateixa manera, també han criticat les previsions d'ingressos i despeses, com a principals arguments per votar en contra del primer pressupost del segon mandat de Ferran Bel. Tot i així, els nous comptes, tal i com estava previst, han estat aprovats gràcies al vot favorable del grup de CiU, amb majoria absoluta. Per la seua banda, el regidor del PP s'hi ha abstingut, mentre que el regidor de PxC hi ha votat en contra.

El pressupost se situa en 28,99 milions d'euros, una xifra un 6,21% inferior que la d'enguany -51,34 milions en el cas del grup municipal, un 5,33% menys-. Tot i que formalment fora del punt del pressupost, el ple ha votat també, amb la mateixa correlació de forces, la reestructuració de la plantilla municipal, que preveu set acomiadaments de funcionaris i personal interí. Fins i tot els grups d'esquerres a l'oposició han reconegut la necessitat de "redimensionar" la plantilla municipal, però socialistes, ecosocialistes i republicans han criticat durament les formes emprades pel govern municipal a l'hora de comunicar els acomiadaments. Així, el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, ha acusat Bel de no haver aplicat cap criteri. Des del PSC, com ja havia fet dimecres, Antoni Sabaté li ha recriminat no haver buscat el "diàleg i el pacte social" amb el col·lectiu. Per la seua banda, des del govern, la tinent d'alcalde d'Hisenda i Serveis Centrals, Matilde Villarroya, ha tornat a insistir en la necessitat de la retallada "pensant en els llocs i no en les persones que els ocupen".

Ja en el capítol estricte dels pressupostos, el portaveu municipal del PSC ha qualificat els comptes de no ser "creïbles", pel que fa a les previsions d'ingressos -en referència a plusvàlues i construccions, principalment- i despeses -com neteja o recollida de residus-, i ha alertat que la inexistència de romanents de tresoreria podria generar dificultats en la implementació del pressupost al llarg de l'any vinent. "No donen resposta a les inversions més urgents de la ciutat", ha dit Sabaté, tot criticant que les nou inversions previstes són"reiterades" d'altres exercicis i no preveuen actuacions per reparar els danys de l'última barrancada.

Més crític encara s'ha mostrat el portaveu d'ICV, qui ha anat més enllà assegurant que dels comptes es deriva una "manca de projecte de ciutat" per part de l'equip de govern de CiU. En aquest sentit, Forcadell ha criticat la fredor i manca d'orientació de les xifres presentades, i ha reclamat la necessitat d'impulsar un pla estratègic per treure Tortosa de la crisi. De la mateixa manera, ha criticat l'increment en un 38% de la partida de festes, mentre es redueix la conservació de la via pública i la neteja. Forcadell també ha denunciat l'incompliment dels compromisos econòmics amb les EMD, i ha alertat de l'hipoteca que poden suposar les obres de noves grans infraestructures paralitzades, com ara el complex d'aigües.

Finalment, tot i retreure a l'equip de govern no haver volgut negociar els pressupostos amb l'oposició, el portaveu d'ERC, Josep Monclús, ha plantejat una oferta curiosa a l'equip de govern, a canvi d'abstenir-se: reduir 100.000 euros de despeses en diferents partides -com protocol, assignacions a grups polítics, publicitat, assistències, dietes, hores extres o, fins i tot, el pinso del gos de la policia municipal- per destinar-la a "pagar alguns proveïdors", a Càritas, o bé evitar que "un o dos" dels treballadors que siguin acomiadats puguin ser readmesos. La proposta, però, no ha prosperat, i els dos regidors d'ERC han votat en contra del pressupost del govern de CiU.

El regidor del PP, Xavier Dalmau, ha estat l'únic en abstenir-se, tot i que, inicialment, ha carregat de forma contundent contra el govern de Bel per haver rebut la documentació dels comptes amb molt poca antel·lació -només 48 hores-. Dalmau, però, ha qüestionat també que algunes partides no han estat prou retallades i no s'ha mostrat satisfet amb la gestió dels acomiadaments. Per la seva banda, el regidor de PxC, Jordi Casanova, tot i mostrar-se d'acord amb la previsió d'ingressos -"aquest cop no s'han inflat"- ha argumentat el seu vot negatiu també amb la necessitat de retallar partides de protocol i mitjans de comunicació, així com aclarir la destinació de les subvencions.

Tots aquests arguments, però, han trobat resposta tant del mateix alcalde com de la tinent d'alcalde d'Hisenda, Matilde Villarroya, qui ha defensat els comptes com un "reflex" de la "situació real" del consistori en matèria econòmica i amb voluntat de "racionalitzar la despesa". En aquest sentit, la regidora ha tornat a insistir en el context de crisi econòmica, la indefinició de les competències municipals, la menor recepció de tributs de l'Estat i subvencions de la Generalitat o el pla de sanejament -així com el retorn de 2,6 milions d'euros en amortitzacions de crèdits- com alguns dels principals condicionants a l'hora de confegir els comptes.

Via ACN

El soldat de terracota del Delta, la pista de gel de Tortosa i 'Àguila Roja' eren innocentades

Tot eren innocentades, notícies falses amb motiu del 28 de desembre. Ni el soldat xinès de terracota localitzat al Parc Natural del Delta de l'Ebre, ni la pista de gel que Tortosa havia d'instal·lar al Llac Vell del parc municipal Teodor González, ni el capítol especial de la sèrie de televisió 'Àguila Roja' que aprofitava la Festa del Renaixement. Cap d'aquestes notícies difoses ahir per diversos mitjans de comunicació de les Terres de l'Ebre era certa. I és que la premsa del nostre país no hauria de perdre aquesta tradició que, més que enganyar l'audiència, busca la seua complicitat a l'hora de difondre i detectar informacions falses i generalment divertides, simpàtiques o curioses.

En el primer cas, de fet, es tracta de la ja tradicional notícia falsa emesa cada 28 de desembre pel Parc Natural del Delta de l'Ebre. Ahir dimecres, i per les vies habituals, el Parc difonia que el passat 19 de desembre dos membres d'una brigada de Fecsa-Endesa que iniciaven les tasques de soterrament de la línia elèctrica del Trabucador havien descobert en una rasa una figura d'argila d'un dels famosos soldats xinesos de terracota. Una de les imatges difoses portava inscrita la llegenda "Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia", per donar més verosimilitud a la notícia falsa. En aquest sentit, la innocentada més sonada dels últims anys va ser la del 2009, quan el Parc Natural del Delta va colar a les principals agències de notícies i també a diaris com El País i La Vanguàrdia que s'havia pogut detectar un flamenc anellat al Delta el 2004, cinc anys després, en el Central Park de Nova York, el que suposava un "rècord de migració".

Per la seua banda, tant Ràdio Ebre (Cadena Ser) com Ràdio Tortosa van informar aquest 28 de desembre de la imminent instal·lació d'una pista de patinatge sobre gel al Llac Vell del parc municipal, fruit de l'acord entre l'Ajuntament i una empresa privada del sector de l'oci. Per donar més credibilitat a la seua innocentada, les emissores van comptar amb la col·laboració del regidor de Festes i Serveis, Domingo Tomàs. De la mateixa manera, també era una innocentada la notícia que publicàvem aquí, sobre l'interès de la productora d''Àguila Roja' de filmar un capítol especial aprofitant la Festa del Renaixement de Tortosa.

29 de desembre del 2011

Roquetes s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència

El ple de l'Ajuntament de Roquetes, governat per ERC i CiU, ha aprovat aquest dimecres l'adhesió del consistori a l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya. L'adhesió de Roquetes a l'entitat municipalista en favor de la independència és la primera que es produeix al territori després de la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l'Ebre, el full de ruta de la qual inclou la realització d'una campanya perquè els ajuntaments ebrencs aproven la moció de Municipis per la Independència. D'entre els més de 150 d'arreu del país que ja ho han fet hi ha els ajuntaments de Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Arnes i Deltebre. Després de Roquetes, també s'espera l'adhesió de Miravet i Xerta. D'altra banda, l'Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l'Ebre ha estrenat un espai propi a Facebook, per difondre les seues iniciatives a través de les xarxes socials d'internet.

Imatge ANC Terres de l'Ebre

'Luces de bohemia' i 'Qui té por de Virginia Wolf', a l'auditori de Tortosa

El regidor de Cultura, Joaquim del Pino, ha presentat aquest dimecres la programació per a la temporada gener-maig del 2012 del teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. Així, Del Pino ha anunciat que una obra mestra, icona del teatre universal com 'Qui té por de Virginia Wolf', d'Edward Albee, arribarà a Tortosa la nit del 17 de febrer, amb la presència damunt de l'escenari de dos pesos pesats de l'escena catalana com són Emma Vilarasau i Pere Arquillué. L'obra està dirigida per Daniel Veronese, en un nou muntatge que ha assolit un gran èxit de crítica i públic en la seua estrena a Barcelona. L'altre nom mediàtic incorporat a la pròxima programació del Felip Pedrell és el de l'humorista Godoy, amb el monòleg "Verás que todo es mentira", sota la direcció d'Andreu Buenafuente (20 de gener).

D'altra banda, el director Oriol Broggi adapta l'obra de Valle-Inclán 'Luces de Bohemia', una profunda reflexió sobre la cultura espanyola i sobre l'existència, amb Lluís Soler com a protagonista (25 de maig). I l'apartat del teatre musical es veurà representat amb 'Enchanté!', el muntatge de Divinas basat en la música europea del període de la Segona Guerra Mundial, un cabaret divertit i burlesc però amb pinzellades emotives (16 de març). I pels més petits, l'àrea de Cultura segueix apostant pels 'Diumenges en Família' amb una oferta que inclou la presència de grans clàssics reinventats ('Peter Pan' o 'La princessa i el pèsol') i de concerts com el 'Juguem cantant', una trobada de corals infantils de Catalunya, en la qual prendrà part el Petit Cor Flúmine de Tortosa.

La dansa arribarà a l'escenari del Felip Pedrell amb 'Concierto Concepto' de Brodas Bros, un espectacle amb tocs d'humor basat en la música electro-funk, jazz, hip-hop i dansa urbana. La música, així mateix, hi serà present amb el concert de Montse Castellà en homenatge a la generació de la revista Gèminis i amb l'actuació dels Barcelona Gospel Messengers, entre d'altres propostes que configuren una variada oferta. 

D'altra banda, l'àrea de Cultura ha tornat a posar en circulació, per a aquesta nova programació que ben aviat s'encetarà, el Carnet d'Espectador/a que es pot adquirir a les taquilles de l'auditori a un preu de 25 euros. Aquest carnet és vàlid per tot l'any 2012 i incorpora, com és habitual, interessants avantatges pels seus portadors. Programació del teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa per al gener-maig del 2012

Tortosa aprova aquest dijous un pressupost 'molt auster' per al 2012

L'equip de govern presenta un projecte pressupostari amb una disminució dels ingressos del 4%, condicionat per la reducció de l'aportació de l'Estat i la situació de la Generalitat · 

El govern de Ferran Bel (CiU) ha donat a conèixer aquest dimecres el seu projecte de pressupost municipal per al 2012, que té previst aprovar aquest dijous al matí en el marc d'una sessió extraordinària. Els comptes municipals tornen a estar un any més dominats per la situació de crisi econòmica i financera, i que obliga novament a l'Ajuntament a reduir les seues despeses per ajustar-se a la davallada d'ingressos. Una reducció d'ingresos que se situa en el 4%, i que està motivada en bona part per la retallada de les aportacions procedents de la participació en els tributs de l'Estat, fet al qual s'han d'afegir els vora 2 milions -corresponents al mateix concepte dels exercicis 2008 i 2009- que el consistori haurà de retornar a Madrid. Aquí cal sumar-hi la "situació d'extrema dificultat financera" que està vivint la Generalitat de Catalunya, segons les paraules de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

Així, el pressupost de l'Ajuntament de Tortosa per a l'exercici del 2012 és de 28,9 milions d'euros, un 6,21% inferior al de 2011. Per la seua banda, el pressupost de tot el grup municipal -l'Ajuntament (54,35%) més les societats municipals (43,61%) i els organismes autònoms (1,19%)- ascendeix a 51,3 milions d'euros, amb una disminució del 5,33%. Aquest matí de dimecres han explicat els detalls dels nous comptes municipals l'alcalde i la tinent d'alcalde de Serveis Centrals, Matilde Villarroya.

Les inversions (8 milions d'euros) es canalitzen, un any més, a través de la societat urbanística municipal Gumtsa. Entre les partides més destacades hi ha l'abastament d'aigua i gas al polígon Catalunya Sud (4,3 milions) i les obres corresponents a la recta final del Pla Integral del Nucli Antic (Pincat), algunes de les quals ja iniciades, com ara la reurbanització del barri del Castell (1,1 milions), la rehabilitació de l'església de Sant Francesc (661.504 euros), les expropiacions dels solars en l'àmbit del barri del Castell (566.209 euros), la urbanització del carrer Sant Francesc (402.720 euros), la urbanització de la plaça del Garrofer i del carrer Progrés (393.181 euros), i la urbanització de la plaça de Sant Joan i del carrer Replà (350.782 euros).

Abans d'entrar al detall del pressupost, l'alcalde ha volgut donar un missatge clar sobre la situació que s'està vivint i la seua afectació en els comptes municipals. "Tenim una conjuntura molt complicada, en un escenari molt difícil i amb un molt alt grau d'incertesa". Una incertesa, ha precisat Bel, que ve donada en bona mesura per la possibilitat que administracions superiors implantin noves mesures d'ajustament al llarg de l'exercici. Per la seua banda, la regidora d'Hisenda ha destacat com a trets més significatius dels comptes municipals per a 2012 la millora dels processos administratius, de recaptació i gestió tributària, l'actualització a l'IPC de taxes i impostos, la disminució d'ingressos tributaris, la reducció de la despesa corrent, la racionalització de l'estructura organitzativa i de llocs de treball i la disminució de l'endeutament.

Quant als ingressos municipals, han destacat la disminució dels recursos procedents de la participació en tributs de l'Estat, ja que la previsió és ingressar 5,9 milions d'euros el 2012, mentre que el 2009 es disposaven de 7,2 milions. El capítol de transferències corrents baixa així un 10,10%, en el qual pesa també la disminució de les aportacions del Fons Català i de les subvencions de la Generalitat. Els impostos directes creixen un 2,14%, situant-se en els 13,3 milions. Aquest fet s'explica, en bona part, per les millores en la recaptació, amb l'actualització de padrons i noves altes fruit de l'aflorament de borses que no tributaven. Els impostos indirectes cauen un 60,10 %, essent l'impost sobre construccions (ICIO) un dels responsables, amb una previsió d'ingressos de 395.000 euros, molt per sota dels 1,2 milions de l'any 2006.

Pel que fa a despeses, es planteja una racionalització de l'estructura organitzativa i dels llocs de treball per tal de millorar l'eficiència. D'aquesta manera, s'aconsegueix reduir un 11,64% el capítol de personal, en el qual hi té a veure també la disminució de les subvencions de caràcter finalista que proveeixen llocs de tipus temporal, com la Casa d'Oficis que va finalitzar fa alguns mesos. D'aquest capítol, Villarroya ha volgut subratllar que l'Ajuntament fa més de tres anys que no cobreix les places vacants per jubilacions, a més de recordar que la situació actual ha obligat a amortitzar set places d'interins.

La despesa corrent també pateix ajustaments amb un important esforç de reducció de contractes; tanmateix, els canvis d'alguns capítols, així com el traspàs a l'Ajuntament de l'àrea de Joventut, que estava a l'organisme autònom de l'IMACT, fan que aquest capítol tinguin un creixement del 2,74%. Aquest capítol, ha destacat la regidora, ha vist reduir la seva partida d'uns 4 milions des de 2008. Les despeses financeres creixen un 56,88%, mentre que les transferències corrents davallen un 7,77%.

A mode de conclusió, Bel i la tinent d'alcalde han destacat que aquest pressupost és reflex de la situació econòmica, financera i social actual, al temps que la reducció dels ingressos procedents d'altres administracions, condiciona de manera notable els comptes. També han valorat que les millores en la gestió de la recaptació, detecció d'incompliments i noves altes en els padrons, han permés frenar la caiguda dels ingressos tributaris. Malgrat tot, ha precisat Bel, s'aposta per continuar donant suport a les polítiques socials, així com a la promoció de la ciutat i la dinamització turística, en tant que apostes del govern municipal per a la creació d'ocupació i reactivació econòmica de Tortosa.


Imatge ACN

28 de desembre del 2011

'Àguila Roja' podria aprofitar la Festa del Renaixement

'Àguila Roja', una de les sèries de més èxit de la història de TVE, podria aprofitar la propera edició del 2012 de la Festa del Renaixement de Tortosa. Responsables de la producció voldrien convertir la festa de recreació històrica tortosina en el plató excepcional d'un capítol especial d''Àguila Roja' que s'emetria per La 1 de TVE a la tardor del 2012, potser com a primer episodi de la cinquena temporada de la sèrie. Fins ara, 'Águila Roja' ha enregistrat els seus exteriors en localitzacions de Madrid, Toledo, Àvila, Guadalajara, Conca i Segòvia, i aquesta seria la primera vegada que la productora Globomedia -fundada el 1993 per Emilio Aragón i Daniel Écija- aprofita els escenaris històrics i naturals d'una població catalana per a la sèrie estel·lar de TVE.

Així, de Tortosa no només es valora la seua Festa del Renaixement, amb 3.000 persones vestides d'època i la ciutat històrica transformada per evocar els ambients del segle XVI, sinó que també han agradat el castell de la Suda, els Reials Col·legis i el conjunt del nucli antic, a més del Parc Natural dels Ports i el mateix riu Ebre, on es podrien filmar moltes escenes d'exteriors.

De fet, no seria la primera vegada que Tortosa apareix en un capítol d''Águila Roja'. La primera vegada que ho va fer, tot i que indirectament, va ser en el capítol 16 de la sèrie, a la segona temporada. Va ser l'episodi en què Margarita és segrestada. El petit Alonso pateix per la seua tia i ni Águila Roja ni el seu amic Satur saben què poden dir-li sobre el tema. És en aquest moment que prefereixen enganyar-lo afirmant que Margarita ha marxat uns dies a Tortosa per veure una amiga.

En canvi, hi ha un element important que va en contra de l'elecció de Tortosa com a escenari del capítol especial d''Àguila Roja'. I aquest és el fet que la Festa del Renaixement està ambientada en el segle XVI, mentre que la sèrie està emmarcada en l'Espanya del Segle d'Or, és a dir, el segle XVII. En aquest sentit, els responsables de la producció podrien demanar a l'Ajuntament de Tortosa que en l'edició de 2012 es puga fer una excepció, i que la Festa del Renaixement s'avance un segle, amb l'objectiu d'evitar el salt temporal que suposaria que Águila Roja i els seus companys d'aventures protagonitzessen un episodi cent anys abans. En cas d'acceptar, la Festa del Renaixement perdria rigor històric, però a canvi aconseguiria una important promoció des del punt de vista mediàtic.

La sèrie d'aventures de TVE és la producció més vista de la cadena des de la seua estrena, el 2009. En l'actual temporada, 'Águila Roja' ha obtingut una mitjana de 5,5 milions d'espectadors i de 29,1% de quota de pantalla, a més de pics d'audiència que han arribat als 6,5 milions d'espectadors.

El PSC reclama a Bel 'diàleg i pacte social' amb els funcionaris

El PSC de Tortosa ha denunciat aquest dimarts les formes amb què s'ha actuat en relació als acomiadaments i reducció de salaris dels treballadors de l'Ajuntament de Tortosa. En aquest sentit, els socialistes han exigit al govern de Ferran Bel "diàleg i pacte social" davant del "degoteig d'acomiadaments" que segons diuen s'està produint al consistori.

"Estem assistint a una situació que genera angoixa i preocupació", ha lamentat el portaveu del PSC, Antoni Sabaté, que ha assenyalat que les decisions s'estan prenent sense tenir en compte els representants dels treballadors, ni els grups municipals a l'oposició, ni cap informe econòmic que puga justificar les mesures preses. "Aquesta manca de sensibilitat cap a les persones ja la coneixem des dels grups municipals a l'oposició, amb exemples recents com el PAM, presentat a la premsa i no als grups de l'oposició, i ara tampoc no sabem quina és la intenció del govern pel que fa a la política de personal", ha conclòs Sabaté.

El portaveu del PSC ha criticat que aquesta siga "una de les característiques que defineix el govern de Bel a Tortosa". De fet, "aquesta falta de sensibilitat amb els treballadors i treballadores" és la que va motivar al grup del PSC a no assistir, divendres passat, a la tradicional felicitació de Nadal que l'alcalde fa als treballadors de l'Ajuntament. Així, el grup socialista va optar per felicitar-los en el seu lloc de treball. 

D'altra banda, els socialistes han aprofitat la compareixença d'avui per dir que se sumen a la declaració institucional pel codi ètic, elaborat pel Col·legi de Periodistes, amb l'objectiu de garantir la pluralitat i veracitat de les informacions generades pels mitjans públics. Així, després que el Síndic de Greuges denunciés el mandat anterior que el govern de CiU no garantia aquesta pluralitat en el web i el butlletí electrònic de l'Ajuntament, el PSC confia que amb la declaració institucional -que arribarà al ple dilluns vinent- es puga marcar un punt d'inflexió en aquest sentit.

Imatge PSC de Tortosa

27 de desembre del 2011

La junta de personal i el comitè d'empresa volen que l'Ajuntament de Tortosa ensenye els comptes

La junta de personal i el comitè d'empresa de l'Ajuntament de Tortosa [en la imatge d'arxiu, els seus representants el dia que es va anunciar l'acord amb el govern municipal per la relació valorada de llocs de treball] han reclamat l'estat econòmic que ha provocat els ajustaments de personal en el consistori. A través d'un breu comunicat conjunt, els representants dels treballadors de l'Ajuntament afirmen que tant els acomiadaments de set persones com la retallada d'un 3% de la massa salarial bruta de cada treballador a partir de l'1 de gener se'ls havia anunciat verbalment, i no per escrit. De la mateixa manera, també se'ls hauria comunicat que se'ls ajornava el pagament d'un altre 3% fins al mes d'abril. Una retallada, segons el comitè d'empresa i la junta de personal, que només afectaria les categories més baixes, tot "quedant excloses les categories més altes i els càrrecs polítics". Davant d'aquesta situació, els representants sindicals han reclamat que totes aquestes mesures siguen exposades per escrit, i s'ofereixen a proposar alternatives per "donar resposta" a l'estat econòmic del consistori i preservar els llocs de treball. Els representants del personal també han denunciat la "premura" amb la que es van comunicar les mesures, així com que la junta i el comitè d'empresa les coneguessen després que els periodistes.

Per la seua banda, i després de conèixer el comunicat emès per la junta de personal i el comitè d'empresa, l'alcalde ha volgut aclarir que "l'únic que s'ha posat damunt de la taula és que la productivitat, enlloc de pagar-se al gener, s'endarrerirà al mes d'abril, a l'espera dels ajustaments que pugui efectuar la Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat". Segons Bel, si els ajustaments generals es produeixen, es mantindrà la productivitat; en cas contrari, "l'Ajuntament la reduirà al 50%". Finalment, l'alcalde ha precisat que "qualsevol ajustament salarial, com sempre ha passat a l'Ajuntament de Tortosa, afecta a tothom per igual incloses les retribucions dels càrrecs electes".

La reducció d'ingressos obliga l'Ajuntament de Tortosa a acomiadar set treballadors

Just deu mesos després de l'acord sobre la relació valorada dels llocs de treball amb el comitè d'empresa i la junta de personal de l'Ajuntament de Tortosa, el govern municipal s'ha vist obligat a fer diversos "ajustaments de personal", en el marc de la "política d'austeritat actual". Ferran Bel va confirmar divendres passat que el dia anterior s'havia comunicat a un total de set treballadors "l'amortització dels llocs de treball que estaven ocupant de manera interina", una informació que també es va traslladar al comitè d'empresa. En aquest sentit, els acomiadaments també han afectat funcionaris que ocupaven places temporals en el consistori. Segons fonts municipals, es tracta de llocs de treball corresponents a diversos serveis municipals, i que s'afegeixen als ajustaments i acomiadaments que també s'han produït en els últims mesos en la societat municipal Tortosa Media (Ràdio Tortosa) i també a l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa). En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa ha afirmat que la decisió no ha estat agradable, però que ha calgut afrontar-la "davant la important reducció d'ingressos de l'Ajuntament". Bel ha afegit que els acomiadaments s'han fet de manera "transversal" i mirant d'afectar el mínim possible els serveis al ciutadadà. A banda, en declaracions recollides per Canal 21 Ebre, l'alcalde ha afirmat que l'Ajuntament s'estalviarà uns 180.000 euros anuals amb la mesura presa la setmana passada.

D'altra banda, Bel ha recordat que aquesta política d'austeritat fa temps que es va iniciar, amb d'altres iniciatives com ara la de no cobrir les places de treball per jubilació, vigent des de fa tres anys. A més, també s'han incentivat les prejubilacions dels treballadors de l'Ajuntament majors de 61 anys, amb una jornada laboral del 25%. De fet, respecte a la possibilitat de fer més acomiadaments en el futur més proper, l'alcalde ha dit que no se'n preveuen, tot i que ha matisat que "és molt difícil fer previsions amb la incertesa actual".

23 de desembre del 2011

Felicitació de Nadal de Canal 21 Ebre i algunes pífies de l'any



Aquí teniu la felicitació de Nadal 2011 de Canal 21 Ebre, amb algunes de les millors pífies que s'han vist durant aquesta temporada a la nostra programació. Bon Nadal a tothom i un feliç any 2012. Salut!

Andreu Martí: 'Mercadona també s’instal·larà a l’Ametlla de Mar'

L’alcalde de la Cala també dóna per feta la construcció de la comissaria dels Mossos en el mateix sector 22b1, l'arribada de la fibra òptica i la implantació d'un heliport ·

Ametlla de Mar tindrà una gran superfície de la cadena Mercadona en la nova zona de creixement del nord-est de la població, en el sector comprès entre l’autopista AP-7 i la carretera N-340. L’Ajuntament ja ha adjudicat una de les quatre parcel·les que té en l’anomenat sector 22b1, un pla parcial que ja té el llum verd definitiu de la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. En aquest espai, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha previst la construcció de 1.600 habitatges nous, així com equipaments com ara la futura comissaria dels Mossos d’Esquadra. De la mateixa manera, també hi ha una primera fase del pla 22b1 reservada per a usos comercials, i és en aquesta zona, propera a la primera rotonda d’accés al poble des de la carretera N-340, que s’instal·larà la gran superfície de Mercadona. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per confirmar aquesta implantació comercial.

La instal·lació de Mercadona a l’Ametlla de Mar suposarà la creació d’uns quaranta llocs de treball directes. En total, ocuparà una superfície de més de 10.700 metres quadrats, amb 1.600 metres quadrats de superfície construïda i un aparcament soterrat de dues plantes, amb capacitat per a 200 vehicles. El nou supermercat de Mercadona a l’Ametlla de Mar, que suposarà una inversió de dos milions d’euros, comptarà amb totes les característiques de les anomenades Botigues per Ambients. A més a més, l’Ajuntament calero ingressarà de Mercadona un cànon de més de tres milions d’euros per la cessió dels terrenys.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de l’Ametlla de Mar ha afegit que molt aviat hi haurà novetats positives sobre la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra. Un equipament que també s’ha de construir en el mateix sector 22b1.

D’altra banda, Martí també ha assenyalat que durant el 2012 l’Ametlla de Mar quedarà connectada a la xarxa de fibra òptica. A banda, l’alcalde de la Cala també ha confirmat la propera construcció d’un heliport. En un primer moment, la seua funció serà donar cobertura el Sistema d’Emergències Mèdiques, però l’heliport de l’Ametlla de Mar també podrà utilitzar-se en tasques de vigilància i de seguretat nuclear, així com des d’un punt de vista turístic.

Contes àrabs explicats des d’Ulldecona

Nassira El Hadri és una jove d’Ulldecona, estudiant de Dret i de només 21 anys, que acaba de publicar el llibre Contes àrabs, la literatura popular del nord del Marroc. L’autora ha passat aquest matí per Primera Columna, l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, i ha explicat que l’origen del recull és un treball de recerca de quan cursava segon de batxillerat. Nassira El Hadri ha assenyalat que ha volgut posar en valor la literatura tradicional de caràcter oral del nord del Marroc, que ara mateix està menystinguda al seu país d’origen. Així, el llibre inclou les històries que el seu iaio li explicava quan era menuda, quan estava al seu país i no anava a l’escola, abans d’anar a dormir. Però la jove escriptora d’Ulldecona ha complementat l’obra amb una àmplia recerca de la literatura oral del nord del Marroc. El llibre de Nassira el Hadri ha estat publicat en edició bilingüe, perquè també puga ser una eina per afavorir l’escolarització en català dels xiquets magrebins.

Els afectats de la cooperativa de l’Aldea comencen a recuperar els diners

La població de l’Aldea comença a veure la llum al final del túnel. Amb el desbloqueig dels comptes, desenes d'afectats per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa han començat a primera hora d'aquest divendres a recuperar de forma efectiva una part o la totalitat dels seus estalvis a la vista. Des de les vuit del matí, mitja hora abans de l’obertura de la sucursal, una trentena d’afectats ja formava una cua molt visible a la porta de l’oficina de La Caixa. Jubilats, treballadors del camp i impositors en general han hagut de matinar per poder disposar dels seus estalvis bloquejats des del passat 1 de desembre. En total, 1.190 persones van veure com els seus dipòsits a la vista quedaven bloquejats, per un problema de falta de liquiditat de la cooperativa.

Avui, després d’haver validat prèviament els seus comptes a la secció de crèdit, els afectats han hagut de personar-se a l’oficina local de La Caixa. En un nou compte d’aquesta entitat, disposaven de tots els diners en el cas de les llibretes amb un màxim de 1.000 euros. En el cas de quantitats superiors, els afectats només podien disposar de 1.000 euros més la meitat dels diners restants. Per poder atendre totes les demandes, l'entitat bancària ha hagut de reforçar la plantilla, i ampliarà horaris per donar resposta a les peticions dels afectats. Una de les primeres persones que ha recuperat els seus diners, Santi Pujol, ha destacat la bona organització i la rapidesa amb què ha pogut fer els tràmits.

En la mateixa línia, un altre veí afectat, Santi Bertomeu, ha afirmat que avui a l’Aldea és com si hagués tocat la loteria. Però, tot i la satisfacció, ha advertit que de moment hi ha gent, com els seus pares, que no poden disposar de tots els diners. De fet, Neus Bonfill ha expressat la seua preocupació i escepticisme. Aquesta veïna afectada ha dit que encara no tenen clar si els tornaran tots els diners que tenien a la secció de crèdit, i que la gent vol recuperar “fins a l’últim euro”.

Segons ha explicat la plataforma d'afectats, més de 500 persones van passar per la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea per validar els seus comptes. Una operació, en canvi, que no s'ha pogut completar en el cas de comptes a nom d'empreses o de societats, ja que als seus responsables se'ls reclama que acrediten notarialment la titularitat. I això, per tant, retardarà l'accés als seus comptes. En qualsevol cas, tant el president de la plataforma d’afectats, Ramon Carles, com el president de la cooperativa, Fernando Falcó, s’han mostrat satisfets pel desenvolupament d’aquesta primera fase del desbloqueig dels comptes.

Imatge ACN

El Ministeri de Cultura premia la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha rebut per tercer any un dels premis Maria Moliner, que atorga el Ministeri de Cultura per a projectes d’animació a la lectura. De fet, la biblioteca tortosina ha estat un dels 300 equipaments de tot l'Estat triats pel projecte Segona planta: magatzem d'idees. Lectura, música i arts escèniques. Un projecte que es basa en les accions que la biblioteca realitza de dinamització juvenil amb tallers per al foment de la convivència i el desenvolupament personal amb joves de diverses cultures residents a la ciutat, com l'organització de jornades temàtiques -conjuntament amb l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa- o bé de clubs de lectura, tallers, xerrades i jornades als centres d’educació formal i no formal per al jovent, amb persones que treballen en l’àmbit del voluntariat i de la joventut, amb l'objectiu de donar a conèixer el programa “Magatzem d’idees”. I també per a promoure la participació juvenil i el compromís social com a eina de desenvolupament de la comunitat.

La Campanya d’Animació a la Lectura Maria Moliner va néixer l’any 1998, amb l’objectiu de premiar els millors projectes o activitats desenvolupades per promoure la lectura de joves i infants. El projectel Sumem veus. Lectura sense barreres va guanyar l’any 2010 el primer Premi María Moliner, que el Ministeri de Cultura atorga a les biblioteques públiques de poblacions de menys de 50.000 habitants. Un concurs que té per objectiu premiar aquelles biblioteques de municipis que duguin a terme un projecte únic que inclogui les accions d’animació a la lectura, l’eficiència i tasca bibliotecària, la integració social a la seua comunitat, així com l’ús de les noves tecnologies. Les 300 biblioteques premiades reben lots bibliogràfics formats per 200 llibres infantils i juvenils i, des de 2002, els tres millors projectes reben, a més, premis en metàl·lic. Amb aquesta actuació s’incentiva els municipis i es desenvolupa una tasca de promoció de la lectura en llocs en què, molt habitualment, l’accés als llibres és força complicat.

Imatge C-Duart.com

Tortosa prepara la 'Cavalcada de cavalcades'

La Cavalcada de Reis del 2012 arribarà puntualment a la seua cita anual la nit del proper 5 de gener. Però aquesta vegada, pels carrers de la ciutat tornaran a desfilar carrosses dissenyades per a les cavalcades anteriors, des del 2008 fins a l'actualitat. És per això que des de l'àrea de Festes l'han anomenat la "Cavalcada de Cavalcades", segons ha destacat aquest dijous el regidor Domingo Tomàs. De fet, Tomàs ha expressat la voluntat de l'Ajuntament de mantindre en tot moment un format atractiu, malgrat la reducció de la despesa i el reaprofitament d'elements.

En qualsevol cas, la Cavalcada repartirà més de 2.000 quilos de caramels i incorporarà 15 elements articulats, dels quals 11 són carrosses. A l'organització de la desfilada reial hi participen activament 350 persones, a les que cal afegir els cossos de seguretat i d'altres col·laboradors, que fan que la xifra pugi a gairebé a 500 persones. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha afirmat que la Cavalcada de Reis és ja "de referència al territori", i ha volgut explicar que l'ajust que s'ha realitzat al pressupost d'enguany representa aproximadament un 40% en reducció de despesa respecte de l'edició anterior. Bel ha remarcat també la creació de nous carrils-bici a la ciutat, i especialment amb la propera posada en funcionament del que ha de creuar el riu Ebre per l'antic pont del tren.



Imatge Ajuntament de Tortosa

'La vida tortosina' recupera la història gràfica de les empreses i negocis de Tortosa

La sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tortosa, al carrer Cervantes, és aquest divendres, 23 de desembre (19.30h.), l'escenari de la presentació del primer volum del llibre 'La vida tortosina (1939-1979)', de Quimo Panisello Gamundi. És per això que la capçalera de Marfanta.com ha adoptat aquest divendres una aparença més pròpia dels anys 40 del segle passat, amb un disseny obra del mateix autor del llibre. De fet, la presentació de 'La vida tortosina' és un dels esdeveniments culturals més interesants dels últims mesos a la capital del Baix Ebre. Hi intervindran l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla; la professora de llatí Maria Pilar Cid, el periodista Josep Bayerri i el mateix Quimo Panisello. L'acte es tancarà amb la projecció d'un vídeo realitzat per Oriol Gracià, amb alguns dels protagonistes del llibre.

'La vida tortosina', que comptarà amb un segon volum, és un peculiar recorregut pels comerços, les empreses i les entitats que han marcat la vida quotidiana de Tortosa durant tota la postguerra i fins a l'arribada de la democràcia. Les botigues i els botiguers, els treballadors, les venedores i els anuncis amb què cridar l'atenció dels compradors. Tot partint d'entrevistes, el dissenyador gràfic Quimo Panisello, nascut a Tortosa el 1972, trau a la llum una munió d'històries personals que configuren la història tortosina més recent.

L’obra, mitjançant una edició de gran qualitat, cataloga exhaustivament els diferents àmbits de la vida tortosina, alhora que ens proporciona un material gràfic molt atractiu i d’un gran valor històric. Així, el lector hi trobarà fotografies dels fundadors, les instal·lacions de l’època, la imatge corporativa o la propaganda de molts comerços o negocis. Un conjunt d’imatges, aportades majoritàriament per les mateixes famílies vinculades a l’entramat social que protagonitza el llibre, que ens ajuden a bastir una interpretació solvent de la Tortosa contemporània. Per tant, una obra imprescindible, guardonada amb la XI Beca Pepita Martí de Duran que convoca la Fundació Privada Duran-Martí.

22 de desembre del 2011

Deltebre tornarà a adjudicar les obres de millora de Riumar

L’Ajuntament de Deltebre s’ha vist obligat a rescindir el contracte a l’empresa que estava executant les obres de millora a la urbanització de Riumar. Les obres de millora d'aquesta urbanització, que amb un miler d'habitatges és una de les més grans de Catalunya, té un pressupost d'1,8 milions d'euros i està finançada en un 60% per contribucions especials dels mateixos veïns, mentre que el 40% restant l’aporta l'Ajuntament a través de subvencions i de fons propis.

En aquest sentit, el consistori va adjudicar les obres al febrer del 2010 a la unió temporal d’empreses formada per Transcornejo i Canalitzacions Pagà. Les obres consisteixen en la renovació del ferm, la substitució de la xarxa d'aigua potable i la millora de la zona de passeig i zones verdes, ja que la urbanització de Riumar, construïda als anys setanta, es trobava en un greu estat de deteriorament. El primer tinent d’alcalde del consistori i regidor de Riumar, José Emilio Bertomeu, ha explicat aquest dijous en una entrevista a Canal 21 Ebre que feia temps que intentaven arribar a un acord amb la constructora, ja que les obres de reurbanització anaven malament. Però finalment l’entesa no ha estat possible. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Bertomeu ha confirmat que la junta de govern local ha optat per rescindir el contracte amb l’empresa, i que en breu tornaran a adjudicar els treballs a una altra constructora.

Neguit a l’Ebre pel retorn d’Arias Cañete, gran defensor del transvasament

 

El primer tinent d’alcalde de Deltebre recorda que el ministre d’Agricultura era un defensor del transvasament i lamenta que el PSOE no aprovés el cabal mediambiental ·

Primeres reaccions a les Terres de l’Ebre, després de la presa de possessió del nou govern de l’Estat presidit per Mariano Rajoy. Per exemple, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Deltebre, el socialista José Emilio Bertomeu, ha aprofitat aquest matí el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per expressar el seu neguit pel nomenament de Miguel Arias Cañete com a ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Així, Bertomeu ha recordat que Arias Cañete ja va ser el titular de la cartera d’Agricultura durant el segon govern de José Maria Aznar, quan el Partit Popular va projectar un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals d’aigua de l’Ebre. El primer tinent d’alcalde de Deltebre ha sentenciat que el nou govern de l’Estat podria ser molt perjudicial per a les Terres de l’Ebre.

En la mateixa entrevista, Bertomeu ha reiterat que un transvasament és inviable des del punt de vista mediambiental, ja que el Delta necessita l’aigua de l’Ebre per subsistir. En aquest sentit, Bertomeu també ha fet autocrítica i ha lamentat que el Partit Socialista no haja deixat aprovat el nou pla de la conca de l’Ebre, amb un cabal ecològic per al tram final del riu.

Tanmateix, el primer tinent d’alcalde de Deltebre ha assenyalat que el PP ja no plantejarà un transvasament com el d’ara fa 10 anys, tot i que torna a tenir majoria absoluta, ja que sap perfectament quina serà la resposta de la gent de les Terres de l’Ebre.

A banda, la por d’un nou transvasament també s’ha fet notar aquest dijous a l’Aragó. D’una banda, el PSOE ha recordat que Arias Cañete va dir fa 10 anys que el transvasament de l’Ebre seria com fer “un passeig militar” per al PP. En canvi, el PP de l’Aragó ha assegurat que no hi haurà transvasaments. En el discurs d’investidura de dimarts, Rajoy va evitar la paraula ‘transvasament’ i només va dir que promouria un “pacte nacional de l’aigua”.




Transportaven en autocar objectes robats al Baix Ebre fins a Romania

Els Mossos d'Esquadra han anunciat aquest dimecres la detenció de vuit persones, set veïns i una veïna del Perelló, acusats de transportar en autocar objectes robats en diverses masies i habitatges disseminats dels termes municipals del Perelló, l'Ampolla i l'Ametlla de Mar. Les detencions es van produir arran d'un registre planificat en un autocar de línia regular entre Madrid i Romania, país on els detinguts havien de vendre els objectes robats. En aquest sentit, l'autocar feia parada al Perelló el passat diumenge a la matinada. Per la seua banda, els agents disposaven d'un llistat amb el material robat i amb els diversos números de sèrie dels objectes. Amagats entre maletes i caixes van poder localitzar televisors, generadors elèctrics, un motocultor o altes eines per al camp o la construcció. Els vuits detinguts es troben en llibertat amb càrrecs. De fet, la investigació continua oberta perquè els Mossos no han detingut encara els responsables directes dels robatoris.

Imatge ACN

Així hem dit en directe el cinquè premi de La Grossa a Tortosa




Així hem dit en directe, al programa d'aquest dijous de Primera Columna, el cinquè premi de La Grossa que ha caigut a Tortosa, el 8.128. A Canal 21 Ebre estàvem entrevistant el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Deltebre, José Emilio Bertomeu.

L'administració número 2 de Tortosa, situada al mercat municipal, ha repartit aquest matí 60.000 d'un dels quarts cinquens premis que han caigut a Catalunya. En concret, es tracta del número 8.128. El premi ha sortit poc després de les 10 del matí, i farà que els afortunats reben 300 euros per cada euro jugat. El número 8.128 també s'ha venut a Barcelona, Tarragona, Cerdanyola, Reus, Blanes, Anglès i Castelldefels.

L'administració número 2 de Tortosa reparteix 60.000 euros d'un quint premi, el 8.128

La sort de la Loteria de Nadal ha sigut una mica benevolent amb les Terres de l'Ebre, i l'administració número 2 de Tortosa, situada al mercat municipal, ha repartit aquest matí 60.000 d'un dels quarts cinquens premis que han caigut a Catalunya. En concret, es tracta del número 8.128. Fins a l'establiment, administrat per Lupe Lerín, s'han apropat molts periodistes però cap premiat. De fet, la presència de mitjans de comunicació ha fet que molts curiosos s'aturessen a preguntar quin número havia tocat. Molts d'ells se l'apuntaven en un paper, tot mantenint l'esperança de tenir-lo a casa. Lerín ha explicat que va vendre deu dècims del 8.128 molt aviat, possiblement entre l'agost i el setembre. El premi ha sortit poc després de les 10 del matí, i farà que els afortunats reben 300 euros per cada euro jugat. El número 8.128 també s'ha venut a Barcelona, Tarragona, Cerdanyola, Reus, Blanes, Anglès i Castelldefels.

Al desembre del 2007 un altre cinquè premi de la Grossa de Nadal també va caure a Tortosa: en aquell cas va ser el número 53.238 i el va repartir l'administració número 1, al carrer Sant Blai.
Imatge ACN

Heu jugat més o menys diners a la loteria de Nadal, a causa de la crisi?

En el programa d'aquest dijous, 22 de desembre, de Primera Columna, preguntem si enguany, a causa de la crisi, els espectadors han jugat més o menys diners per al sorteig de la loteria de Nadal d’avui. Per exemple, la crisi de la cooperativa de l’Aldea va disparar fa uns dies la venda de loteria a la població, i l’únic punt de venda oficial del poble va rebre una allau de peticions de tot Espanya. De fet, avui fa just 10 anys que l’Aldea va ser premiada amb part d’un segon premi de la Grossa de Nadal, que va deixar uns 12 milions d’euros a la població. En canvi, la majoria de responsables d’administracions de loteria diuen que la crisi ha fet que els habitants del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre hagin gastat enguany menys diners en la rifa de Nadal. Per tant, heu jugat més o menys diners a la Grossa de Nadal, a causa de la crisi?

21 de desembre del 2011

Netports ja ofereix serveis de fibra òptica a empreses i particulars de Tortosa

La xarxa de fibra òptica de Tortosa ja ha començat a funcionar. Algunes seus administratives i també les primeres empreses de la capital del Baix Ebre ja han començat a connectar-se a aquesta xarxa de telecomunicacions d'alta velocitat, que va entrar en funcionament el passat 10 de novembre. Les primeres institucions en gaudir de la fibra òptica són el campus Terres de l'Ebre, la Delegació del Govern, i els serveis territorials d'Ensenayment. També s'han connectat algunes empreses, com ara la multinacional japonesa YKK, ubicada al polígon industrial Baix Ebre. Ja durant el 2012 s'acabaran de connectar la resta d'edificis públics de Tortosa i de Roquetes. De moment, la única operadora que ha contractat els serveis de fibra òptica a la Xarxa Oberta de Catalunya, per oferir-los a empreses i particulars, ha estat l'empresa local Netports SL, ubicada a Roquetes.

Amb l'objectiu de fer més competitives les empreses de Tortosa i de posar-les en igualtat de condicions respecte les instal·lades en altres municipis de Catalunya, el passat mes de novembre s'il·luminava la xarxa de fibra òptica que la Generalitat, a través de Xarxa Oberta de Catalunya, ha fet arribar a la ciutat. Aquest matí han presentat els detalls del nou servei de fibra òptica l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el director general de Telecomunicacions de la Generalitat, Carles Flamerich; el director general de Xarxa Oberta, Jordi Soler, i la directora dels serveis territorials d'Empresa i Ocupació, Mercè Miralles. En aquest sentit, el director general de Telecomunicacions ha fet notar l'aposta del govern català per la "vertebració del país a través de la fibra òptica". "Estem fent un dels projectes de telecomunicacions més importants d'Europa", ha afirmat. Flamerich ha reiterat que l'arribada de la fibra òptica a Tortosa representa "un salt molt important", i ha recordat que la prioritat en els propers anys és desplegar-la a d'altres municipis de les Terres de l'Ebre.

La xarxa de fibra òptica a Tortosa té 12 quilòmetres en total i un node operatiu. La xarxa discorre en paral·lel a l'autopista AP7 i, a l'alçada de l'Aldea, surt un braç que arriba a Tortosa aprofitant el traçat de l'autovia C-42. A partir d'ara, Xarxa Oberta posa la infrastructura a disposició dels operadors de telecomunicacions perquè aquests puguen fer la comercialització del servei. Finalment, l'alcalde de Tortosa ha recordat que en les obres urbanístiques realitzades durant els últims anys al municipi, entre les quals la rehabilitació del nucli antic, la urbanització dels Portals de Ciutat i de diversos carrers de la ciutat, com el carrer Llarg de Sant Vicent i Major de Remolins, ja preveien la incorporació de la fibra òptica en les canalitzacions de serveis que portaven incorporades. Això permetrà una major rapidesa en el desplegament del servei a la ciutat. "L'important és que les empreses es puguen connectar per poder ser tant o més competitives que altres empreses del món", ha insistit l'alcalde.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Disqus for Marfanta