31 de gener del 2012

ERC dóna suport als veïns de Jesús i demana sis sortidors més a la part alta del poble

ERC de Tortosa ha donat aquest dimarts el seu suport als veïns de Jesús que reclamen que no se'ls cobre el rebut de l'aigua d'aquest trimestre a preu d'aigua potable. A banda, el portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Josep Felip Monclús, ha lamentat la "manca de celeritat" a l'hora de donar solucions per part del consistori, i ha reclamat la instal·lació de sis nous sortidors d'aigua potable i gratuïta a la zona alta de l'EMD de Jesús.

A través d'un comunicat, Monclús ha volgut expressar la seua solidaritat amb els afectats per la presència de sorra en l'aigua potable de l'EMD de Jesús. Per Monclús, aquesta situació "posa en evidència errors importants en la planificació de la gestió de l’aigua de Tortosa". Així, el regidor republicà ha reconegut els grans esforços fets en la millora de la xarxa de distribució de l’aigua els darrers anys, però ha apuntat que "el fet que s’hagi prioritzat la distribució abans que l’abastament de l’aigua en alta ha ajudat a provocar aquesta situació". En aquest sentit, com també han fet aquest dimarts els portaveus del PSC i d'Iniciativa, Monclús ha recordat la manca d’una interconnexió de xarxes d’aigua entre el barri de Ferreries i l’EMD de Jesús, una obra que podria evitar situacions com l'actual.

D'altra banda, el regidor republicà ha lamentat "la poca celeritat" a l’hora de donar solucions als veïns. Segons Monclús, "sabedors els serveis d’Aigües de Tortosa que des del 13 de gener s’havien donat a Jesús episodis d’aigua no potable, haguessin pogut provar d’utilitzar l’antic pou o bé posar un estabilitzador d’arrencada a les bombes de l’actual pou, tal com han suggerit alguns serveis tècnics". En aquest sentit, Monclús proposarà que l’Ajuntament de Tortosa demane "responsabilitats" a aquells que "havien d’habilitar o posar en funcionament el pou situat a la partida de Sant Bernabé-Canalet, així com un dipòsit regulador que havia de portar aigua en molta quantitat i qualitat als habitants de Jesús, i encara no s’ha fet".

Finalment, el regidor tortosí d’ERC s’ha compromès a donar suport a la gent de l’EMD de Jesús en les seues demandes, perquè no se'ls cobre el rebut d’aigua d’aquest trimestre a preu de potable; i també en la d’ubicar sis nous sortidors d’aigua a la zona alta de Jesús, com ja s’ha fet a la part baixa de l’EMD, al costat de la Pèrgola".

El PSC reclama la interconnexió de xarxes Tortosa-Jesús

El grup del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha reclamat aquest dimarts la interconnexió de la xarxa de subministrament d'aigua potable de Tortosa amb la de l'EMD de Jesús, com a solució fiable als problemes que s'han detectat en aquest poble per la presència excessiva de sorra a l'aigua de l'únic pou que abasteix els 4.000 veïns. A banda, el portaveu del PSC, Antoni Sabaté, qui també va ser candidat socialista a la presidència de l'EMD de Jesús, ha reclamat una reunió urgent del consell d'administració de l'empresa mixta Aigües de Tortosa.

Els socialistes tortosins han denunciat la "falta de comunicació" del govern municipal de CiU als veïns de l'EMD de Jesús. El PSC considera que més enllà de les solucions provisionals que s'estan implementant, el govern de Ferran Bel hauria de tirar endavant una mesura definitiva, que passaria per la interconnexió de les canonades del poble de Jesús amb la xarxa de Tortosa. Els socialistes, a més a més, creuen que "és de justícia" que les famílies jesusenques no hagen de pagar el rebut per una aigua que no ha estat potable.

El grup socialista també ha revelat que els protocols de comunicació de l'Ajuntament es van activar a partir de les notificacions del departament de Salut, el dia 25 de gener, i que es va començar a actuar dos dies després; però que el problema s'havia iniciat molt abans, concretament el dia 13 de gener, quan al col·legi públic Daniel Mangrané es va deixar de subministrar aigua als xiquets i xiquetes. “Si als xiquets se'ls va deixar de donar aigua, per què no ho van comunicar a la resta de la població? Quan els veïns i veïnes es queixen de falta de comunicació, tenen raó", ha assenyalat Sabaté.

“Tot i que en uns mesos puguin estar en funcionament els pous de Sant Bernabé i el dipòsit que doni la suficient autonomia per quan hi hagi una emergència [el dipòsit actual de l'EMD de Jesús, al costat del camp de futbol, només ofereix un marge de maniobra de dues hores], la interconnexió és fonamental, tant per les incidències que pugui tenir Jesús, com Ferreries o la resta de Tortosa”, ha constatat el portaveu del PSC. En aquesta línia, Sabaté ha recordat que amb la privatització del 49% de l'empresa d'aigües es va adoptar el compromís d'inversions anuals per 400.000 euros. Per tant, els socialistes creuen que s'hauria de destinar ja una partida, per poder dur a terme aquesta interconnexió. El PSC ha demanat ja una reunió d'urgència del consell d'administració de l'empresa d'Aigües de Tortosa per tractar aquesta problemàtica.

ICV proposa un impost nuclear per diversificar l’economia de l’Ebre

ICV ha proposat la creació d’una taxa nuclear per finançar un pla català per a la diversificació i reactivació econòmica de les Terres de l’Ebre. Segons ha afirmat aquest dimarts el president d’Iniciativa al territori, Jaume Forcadell, la Generalitat hauria d’invertir-hi uns 15 milions d’euros, tres milions i mig més que el primer pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre que ja va ser finançat pel govern de l’Estat. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Forcadell ha assenyalat que aquest pla específic per a la reactivació i la dinamització econòmica de les Terres de l’Ebre –que també han reclamat els sindicats UGT i Comissions Obreres- es podria finançar amb l’establiment d’una impost que gravés les centrals nuclears que estan operant al territori, i que són les úniques plantes atòmiques que estan funcionant al país.

En aquesta línia, el pla per reactivar i diversificar l’economia de les Terres de de l’Ebre forma part del paquet de 28 al·legacions que Iniciativa ha presentat al pressupost de la Generalitat per al 2012. Així, Iniciativa reclama partides per construir el nou hospital i el tercer hospital de Tortosa, a més dels instituts escola de Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita, i un pla per internacionalitzar les empreses del moble de la Sénia. Els ecosocialistes també han demanat una partida per garantir la viabilitat de la cooperativa agrícola de l’Aldea. Sobre aquest tema, Forcadell ha afirmat que cal garantir que els veïns afectats no perdin els seus dipòsits. Però, segons el president d’Iniciativa a les Terres de l’Ebre, a la gestió que està fent la Generalitat per garantir la viabilitat de la cooperativa de l’Aldea li està faltant “concreció”.

Finalment, Forcadell ha anunciat la participació d’Iniciativa en la manifestació que la junta del personal docent i sanitari han convocat per aquest dimecres a la tarda a Tortosa, en contra de les retallades i en defensa d’uns serveis públics i de qualitat.


Forcadell (ICV) reclama solucions immediates a Aigües de Tortosa



El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, ha afirmat aquest dimarts que la situació per la presència de sorra en l’aigua potable de l’EMD de Jesús és "molt preocupant". Però també ha afirmat que cal ser prudents i esperar a veure si funciona la instal·lació d’un mecanisme regulador de l’impuls de l’aigua, per intentar controlar l’aparició de sorra en l’únic pou que abasteix els 4.000 veïns del poble de Jesús. Això sí, Forcadell ha remarcat que Iniciativa posarà l’accent en què es busque una solució estructural el més aviat possible, com ara la connexió de la xarxa de l’EMD de Jesús amb la xarxa del nucli urbà de Tortosa, al barri de Ferreries. El portaveu d’Iniciativa també ha insistit que la inversió hauria d’anar càrrec de l’empresa mixta Aigües de Tortosa, després que l’Ajuntament externalitzés el 49% de l’antiga Empresa Municipal de Serveis Públics i li cedís la gestió a Aigües de València.

D’altra banda, Forcadell ha remarcat que el que hauria de fer ara el govern municipal és garantir la transparència absoluta en la gestió d’aquesta crisi. De fet, el portaveu d’Iniciativa ha defensat la legitimitat de les queixes formulades per l’associació de veïns Jesús-Catalònia. [Vés directe a les declaracions de Jaume Forcadell sobre el tema.]

En aquest sentit, els veïns de l’EMD de Jesús no podran utilitzar l'aigua de l'aixeta, ni per beure ni per cuinar, com a mínim, durant els propers 10 dies. En una reunió informativa davant d'uns 200 veïns, convocada dilluns al vespre per l'Ajuntament de Tortosa, l'EMD de Jesús, i l'empresa mixta Aigües de Tortosa, l'alcalde va assenyalar que l’aigua pot sortir excessivament tèrbola fins que es trobe una solució òptima. El president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, va defensar que la gestió ha estat ràpida i eficient, i va remarcar que no hi ha hagut riscos per a la salut. Per la seua banda, l’associació de veïns Jesús-Catalònia va tornar a lamentar la falta d’informació, i va reclamar que no se’ls cobre el rebut d’aquest trimestre a preu d’aigua potable. Els veïns també van exigir que Aigües de Tortosa assumeixi la reparació dels possibles danys en electrodomèstics, canonades i dipòsits, a causa de la presència de sorra a l’aigua.

Teniu previst assistir a la manifestació de l'1 de febrer a Tortosa? #PrimeraColumna

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, proposem als espectadors de Canal 21 Ebre un nova pregunta. Tenen pensat assistir a la manifestació d’aquest dimecres a Tortosa? Les juntes de personal docent i sanitari a les Terres de l’Ebre han fet una crida a la ciutadania per manifestar-se aquest 1 de febrer amb el lema Sí als serveis públics, no a les retallades. La plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre també ha donat suport a la convocatòria, i els sindicats Comissions Obreres i UGT també han anunciat que participaran en aquesta manifestació, que sortirà a les sis de la tarda de la plaça Joaquim Bau, al barri de Ferreries, en direcció a la plaça de l’Ajuntament. En el cas de les Terres de l’Ebre, hi ha més de 4.000 treballadors públics, però la mobilització està adreçada a tota la ciutadania, com a usuaris d’uns serveis que es reclamen públics i de qualitat. Per tant, teniu previst assistir a la manifestació d’aquest 1 de febrer a Tortosa, en contra de les retallades?


Comencen les obres al pont de Flix

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha informat aquest dilluns de l'inici de les obres de millora de l'eix de l'Ebre (C-12) al seu pas pel pantà de Flix, uns treballs que comportaran restriccions en el trànsit de vehicles durant els propers tres mesos i mig. En aquest sentit, les obres inclouen l'eixamplament de la vorera del marge dret de l'eix de l'Ebre en el pas de la carretera sobre la presa de Flix, així com la construcció d'un pas inferior per a vianants, que comunicarà per sota de la carretera el polígon industrial de la Devesa amb una zona verda. Aquesta era una reivindicació antiga de l'Ajuntament de Flix, que es va fer encara amb més força tot coincidint amb l'inici de les obres de descontaminació de l'embassament, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte dels treballs i del trànsit de camions sobre la xarxa viària de la població.

Actualment, la C-12 discorre per sobre de la presa de Flix mitjançant un pas de 227 metres de longitud, que ara compta amb dos carrils de circulació i dues voreres per als vianants. Les obres van a càrrec del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en el marc dels treballs de la descontaminació del pantà de Flix. L'obra té un termini de 10 mesos en total, i constarà de dues fases. A partir d'ara, les tasques per eixamplar la vorera requeriran l'ocupació d'un dels dos carrils del pas sobre el pantà. D'aquesta manera, es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedarà lliure, durant un període de tres mesos i mig. Posteriorment, un cop conclosa la passarel·la, s'iniciaran els treballs de construcció del pas inferior, que comportaran noves restriccions en la circulació.

Per la seua banda, l'empresa FCC -que executa les obres de neteja de l'embassament- es va encarregar també dels preparatius dels treballs al pont de la presa de Flix, tot aplegant i dipositant material d'obra a l'esplanada de la zona de la Costa del Graner. En aquest sentit, l'Ajuntament de Flix ha explicat que amb aquesta actuació es vol assegurar el trànsit de vehicles i persones, sobretot durant el període d'obres de descontaminació de l'embassament, que comportarà un gran augment en la circulació amb els camions que transportaran els fangs cap a l'abocador especial del Racó de la Pubilla. Segons l'Ajuntament, les obres al pont poden tenir una durada de cinc mesos, durant tres dels quals la circulació de vehicles es veurà restringida a un sol carril amb regulació semafòrica.

30 de gener del 2012

[Tribuna] 'L'Assemblea Nacional Catalana vora l'Ebre', per Emigdi Subirats

A partir de la Crida per una Assemblea Nacional Catalana de l'abril de 2011, s'ha tirat endavant la seua constitució d'una manera molt estructurada, la qual ja és ben present en moltes poblacions i comarques d'arreu de la nació catalana. Una nació que porta una llarga història de resistència i de lluita en moments històrics determinats des de les dissortades dates del 25 d'abril de 1707 i l'11 de setembre de 1714, en les quals ens van arrabassar les nostres llibertats nacionals. Els anys finals de la dictadura feixista van veure la formació de l'Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària de les formacions polítiques catalanes antifeixistes, que s'ha convertit en un model exemplar a reivindicar. Una dictadura que havia intentat un genocidi cultural al país, però que en canvi va comprovar com esclatava el veritable segle d'or de les nostres lletres. La significativa resistència ciutadana va permetre reafirmar la catalanitat i refermar la nostra ambició nacional. Amb el pas dels anys, i ja entrat el segle XXI, la Plataforma pel dret a decidir i les Consultes per la independència van liderar al camí cap a la multitudinària manifestació del juliol del 2010 a Barcelona, organitzada per Òmnium Cultural, novament pal i paller de les reivindicacions nacionals. L'independentisme català ha crescut en nombre i en capacitat organitzativa, ha experimentat una revifalla importantíssima.

Tanmateix, l'autonomisme ha caigut en un veritable atzucac des del fracàs estrepitós de la reforma estatutària. El pacte ZP-Mas va enterrar l'estatut i les possibilitats de relectura de l'estat autonòmic. Hi creu algú en les possibilitats de l'estatut català? Sortiria algú al carrer a defensar l'estatut?

A part de la greu crisi econòmica que atravessa el país, la sensació que no es pot fer res amb el marc legal actual i els constants atacs contra el poder polític català són imatge de la defunció del model polític que ha imperat en les darreres tres dècades. L'espoli econòmic que patim és un dels drames nacionals. La política imperant des de la transició amb l'anomenat cafè per a tots ha suposat una sagnia financera inassumible des de Catalunya. Sense un estat propi, ni la cultura de l'esforç ens permetrà sortir del pou on ens han abocat un model polític insostenible, una classe econòmicament molt poderosa que ha girat l'esquena al país, i un estat que mai no ens ha entès. A més, en un món globalitzat la catalanitat roman feble davant de les estructures perennes d'un estat tants cops advers als nostres interessos ciutadans i nacionals.

Ens encaminem cap a la celebració d'una Conferència Nacional Catalana per l’Estat Propi , amb l'ideari de construir una majoria social favorable a la constitució d’un Estat català i rebre el suport internacional al respecte. Una Conferència importantíssima que ha de tenir lloc el 30 d'abril a la capital catalana.

A les Terres de l'Ebre s'ha constituït l'Assemblea nacional catalana a nivell comarcal i en diferents poblacions. L'11 de febrer se celebrarà un acte public a l'auditori de Tortosa. Som les comarques cruïlla dels Països Catalans, el territori amb més alt nivell de catalanoparlants, i amb una població amb una creixent consciència nacional, tal com es demostra tant en resultats electorals com en l'ús lingüístic oral i escrit i en la nostra constant reafirmació catalana. L'Assemblea supera el marc dels partits polítics, tot i comptar amb la col·laboració d'independents i militants de partits molt diversos, cosa que és una mostra més la transversalitat de la ideologia independentista. La unitat d'acció és la clau novament, i des de les Terres de l'Ebre també aconseguirem articular un moviment que ens encamini cap a la llibertat nacional i la reunificació territorial dels Països Catalans. Un moviment on hi cap tot aquell que cregui necessari que el país necessita un pas endavant ferm políticament.

és escriptor i membre de l'ANC



Imatge El Punt Avui

Móra la Nova, municipi per la indepència

Móra la Nova ha estat l’últim ajuntament de les Terres de l’Ebre en adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Fins ara, ja ho havien fet altres ajuntaments del territori com ara Tortosa, Amposta, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’EMD de Jesús, Arnes, Miravet o Rasquera. El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una moció del grup municipal d’Esquerra per la qual aquest consistori s’ha adherit a la xarxa de municipis que aspira a convocar un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014. La moció es va aprovar amb nou vots a favor: cinc de CiU, els quatre d’ERC-AM i una abstenció del grup Imnova-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, el convergent Ferran Bladé, ha explicat que, més enllà dels motius sentimentals, cada dia hi ha més raons de tipus econòmic per reclamar la sobirania plena de Catalunya.

UP amenaça amb mobilitzacions si el govern no salva el sector dels cítrics

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha amenaçat el govern amb mobilitzacions contundents la propera tardor, si abans no troba una solució a la crisi que afecta el sector dels cítrics. El sindicat ha reclamat a l'administració que faci complir la normativa de consum i de competència, i que actue contra la mala praxis de les grans distribuïdores europees. Unes grans distribuidores que, segons denuncien, són les que acaben fixant els preus dels cítrics. UP ha advertit que amb els preus en origen que reben els productors no podran cobrar ni els costos de producció, que estan sotre els 20 cèntims el quilo. I que això agreuja una campanya que al Baix Ebre i al Montsià també ha estat marcada per la sequera i per una sobreproducció de clementines. El coordinador d'UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha instat el govern a "posar-se les piles", i ha amenaçat amb fortes mobilitzacions si no ho fa.

"Demanem que es posin les piles, perquè aquesta campanya ja no té remei, però abans de la tardor volem una solució. És un avís? No. És una amenaça perquè hi ha show". Amb aquesta contundència s'ha expressat Montesó després d'haver de fer, un any més, un trist balanç de la campanya de cítrics. "Els preus són irrisoris. Estem tornant a parlar en pessetes perquè en cèntims d'euro ens perdem", ha reconegut. I és que s'està pagant al productor entre tres i nou de les antigues pessetes el quilo.

El sindicat alerta que aquesta situació "extrema" el que comportarà és cada cop més abandonament del conreu -enguany ja ha quedat molt de fruït a l'arbre-, així com també la desaparició d'alguns comerços vinculats al sector. "Quan liquidarem la campanya d'enguany a l'estiu vindrà el drama, i si per la pròxima campanya no es dóna solució i l'administració no fa la feina que ha de fer, bloquejarem l'exportació de clementines per l'Estat", ha anunciat per la seua banda el responsable nacional del sector dels cítrics a UP, Carlos Roig.

Entre les peticions del sindicat hi ha el control per fer complir la normativa de consum i competència -des del control de les situacions de monopoli fins a la presumpta venda a pèrdues, o la utilització dels productes reclam i el control de les qualitats mínimes del producte-; l'establiment d'una xarxa de seguretat per fer front a aquesta situació; així com la utilització del contracte homologat de compra-venda de cítrics, de cara a establir un funcionament igualitari i transparent de tota la cadena comercial.

Des del sindicat s'ha recordat que el sector citrícola dóna feina a molta gent -a l'Estat espanyol són 400.000 llocs de treball-, i que a més d'aquests "abusos" de la gran distribució, el pagès ha de fer front també a l'increment dels costos de producció que, any rere any, va pujant. "Puja el gasoil, la llum, i ara ens anuncien pujades d'adobs i productes fitosanitaris. No sé on anirem a parar", ha afegit Roig.

A més, a les Terres de l'Ebre, durant aquesta campanya hi ha hagut una sobreproducció de mandarines, sobretot de la varietat clemenules, que ha fet que molt de fruït s'hagi quedat a l'arbre o s'acabi destinant a fer sucs -sense cobrir el preu de cost. La producció d'enguany podria ser d'uns 160 milions de quilos, 40 més que la campanya passada.

D'altra banda, el sindicat també ha insistit en que potser cal que tant l'administració com el mateix sector hauria de fer "autocrítica" de no fomentar prou la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines de l'Ebre. En aquest sentit, Montesó ha estat molt crític que alguns estiguen més preocupats per portar camions com més lluny millor, però que no venguin cap mandarina a Tarragona. "Hem de centrar-nos i apostar pel mercat de proximitat, on podrem oferir el producte fresc", ha conclòs Montesó.


Els veïns de Jesús no tindran aigua potable a l'aixeta durant almenys 10 dies

Els veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús no podran utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per beure ni per cuinar almenys durant els propers 10 dies. En una reunió informativa davant d'uns 200 veïns, convocada per l'Ajuntament de Tortosa, l'EMD, i l'empresa mixta Aigües de Tortosa, l'alcalde Ferran Bel ha tornat a deixar clar que la prohibició de consumir l'aigua -apareix excessivament tèrbola des de fa un parell de setmanes- es mantindrà fins que es trobe una solució al problema de l'únic pou que abasteix els 4.000 veïns del poble de Jesús. De fet, els tècnics de l'empresa d'aigües ja estaven instal·lant aquest dilluns vespre un aparell que regula l'impuls de l'aigua per intentar controlar la sorra. Paral·lelament, ja s'han encarregat analítiques del pou actual i també del que va deixar de funcionar fa uns vint anys.

Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies, la reunió ja es va convocar el mateix divendres, dia en què les analítiques fetes per Aigües de Tortosa i l'Agència de Protecció de la Salut van confirmar la presència de sorra amb uns nivells superior als permesos. L'objectiu de la reunió ha estat, per tant, el d'informar de primera mà als veïns sobre els passos a seguir un cop detectada aquesta incidència. En aquest sentit, el president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, ha defensat la gestió "ràpida i eficient" feta des del moment en què s'ha alertat dels nivells de sorra no permesos. I Bel ha estat l'encarregat d'explicar les solucions que s'estan plantejant. En la reunió també ha participat el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez.

Tot i que no es tenen garanties que puga funcionar, la solució més immediata és la d'instal·lar un aparell que regula la captació i impuls de l'aigua del pou, amb la finalitat que es puga controlar i reduir el nivell de sorra. Aquesta instal·lació es fa aquest vespre i aquest dimarts es començarà a avaluar la seua efectivitat. Tanmateix, Bel ha insistit que encara que funcionés es continuarà així almenys una setmana o deu dies, ja que la detecció de sorra està sent un problema "intermitent", que s'ha d'anar controlant. "Divendres detectem nivells alts, dissabte al matí surt bé, dissabte a la tarda torna a sortir la terbolesa...", ha il·lustrat l'alcalde.

És per això que, paral·lelament a la instal·lació d'aquest aparell, s'han encarregat analítiques completes de l'actual pou i del que va deixar de funcionar fa vint anys. "Una possible solució si les analítiques surten bé seria poder barrejar les dues aigües, per millorar-ne la qualitat de la xarxa", ha apuntat Bel.

L'altra opció que també s'està estudiant és interconnectar la xarxa de Jesús amb la de Tortosa; però aquesta no pot ser una solució immediata perquè costaria posar-la en funcionament almenys cinc setmanes, a més de la inversió econòmica que representa. "És una obra que beneficia a Jesús i a Tortosa, i aquí potser tots plegats hauríem de reconèixer un problema de gestió perquè això s'hauria d'haver fet fa vint anys i ara no estaríem així", ha lamentat Bel, tot assumint la vulnerabilitat que suposa que una població de 4.000 habitants no tinga una alternativa de subministrament d'aigua. L'actual pou, que treu l'aigua de l'aqüífer i no directament del riu Ebre, té un dipòsit amb només dos hores d'autonomia.

D'altra banda, pel que fa a l'obra del nou pou d'Acuamed, inclosa al pla de restitució per les obres de descontaminació de l'embassament de Flix, Bel ha explicat que ha parlat amb l'empresa estatal, i que l'obra està adjudicada; però que com a mínim estarà acabada en set mesos, ja que abans s'ha de connectar la xarxa al nou pou i construir un nou dipòsit.

Després de les exposicions, diversos veïns, dels més de 200 presents a la reunió, han volgut dir-hi la seva, sense amagar el seu malestar per la "desinformació" en el moment en què es decideix que l'aigua no és apta pel consum de boca, així com la seva "preocupació" per conèixer l'abast del problema -alguns apunten que la terbolesa està des del dia 14 de gener-, la seua gestió, i la solució definitiva. Així mateix, els veïns han tornat a reclamar que no se'ls cobre el rebut de l'aigua d'aquest trimestre i que l'empresa d'aigües assumeixi possibles danys a electrodomèstics, canonades o dipòsits, per la presència de sorra.

A una primera negativa de l'alcalde pel que fa al no cobrament del rebut de l'aigua, altres veïns han reclamat que almenys no es cobrés els dies que han estat perjudicats per aquesta incidència. En aquest punt, Bel ha deixat clar que el problema que ara tenien tots plegats era normalitzar la situació de l'abastament d'aigua, i que això era la prioritat màxima de l'Ajuntament i de l'empresa d'aigües, i que un cop s'aconsegueixi ja es parlarà sobre el rebut, els pagaments, i quina part s'ha de cobrar o no. A més, l'alcalde ha recordat que des del mateix dissabte a la tarda, es van posar sis sortidors d'aigua a la pèrgola de Jesús, connectats a la xarxa de Tortosa, perquè els veïns poguessin anar a agafar-la de forma totalment gratuïtat. "Ja entenc que és un enrenou i que han de sortir de casa per anar a buscar l'aigua, però almenys tenen l'opció d'anar a comprar-la al supermercat o anar a agafar-la gratuïtament", ha manifestat.

En canvi, sobre els possibles danys per la presència de sorra a electrodomèstics, l'alcalde ha explicat que l'empresa té una assegurança, i que si el peritatge confirma que hi ha una relació directa amb l'avaria no hi haurà problema per assumir aquesta despesa.

Finalment, Bel ha insistit que només hi ha un problema de presència de sorra a l'aigua del pou, i que no existeix cap tipus de contaminació més. També ha remarcat que es va avisar en el mateix moment en què les analítiques donaven llindars per sobre dels permesos. "Teníem un marge de set dies per avisar i no van passar ni set hores", s'ha defensat l'alcalde.

Imatge ACN

Roquetes destina 4.000 euros mensuals al manteniment de l’antiga Lear



L’Ajuntament de Roquetes destina uns 4.000 euros cada mes a les tasques de manteniment i vigilància de les antigues naus que Lear tenia a la població, fins que puga formalitzar la implantació d’alguna empresa en les instal·lacions que va deixar buides ara fa dos anys la multinacional del cablejat per a automòbils. Aquest dilluns, l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas, ha defensat com a molt encertada la decisió final d’adquirir les naus de Lear. Una operació que va costar 1,5 milions d’euros a càrrec del fons d’industrialització de les Terres de l’Ebre. En declaracions a l’informatiu matinal Primera Columna, Gas ha remarcat que la compra de les instal·lacions no va suposar cap cost directe per al consistori, però sí que està suposant una despesa indirecta a causa del manteniment de les naus. Un esforç econòmic que l’Ajuntament de Roquetes està afrontant en solitari, tot i que les finances del consistori no es troben en el seu millor moment.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Roquetes ha confirmat que hi ha tres empreses molt interessades en quedar-se les antigues naus de Lear, i que la decisió per a la seua adjudicació es podria prendre durant el primer semestre d’enguany. Segons Gas, l’Ajuntament prioritzarà que siga una única empresa, la que es quede el conjunt de les instal·lacions.

D’altra banda, el tancament de la planta de Lear de Roquetes també va afectar les finances de l’Ajuntament, però l’alcalde ha remarcat que el perjudicis han estat generalitzats. De fet, Gas ha assenyalat que, dos anys després, més del 88% per cent dels extreballadors de Lear encara no ha trobat una altra feina. En aquesta línia, Gas també s’ha referit a la denúncia feta fa uns dies per Comissions Obreres, ja que una mala gestió de la Generalitat hauria fet perdre més de 588.000 euros per a programes de recol·locació dels extreballadors. Gas ha afirmat que el tema és molt greu i molt desagradable, però s’ha preguntat com és que el sindicat ho ha denunciat ara, quan sembla que ho sabia des de fa un any.

Beveu habitualment l'aigua de l'aixeta? #PrimeraColumna

En el programa d'aquest dilluns de Primera Columna, hem volem preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si beven habitualment l’aigua de l’aixeta. Divendres al vespre, després de diversos dies amb problemes de terbolesa per la presència excessiva de sorra, l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús van demanar a la població que s’abstinguen d’utilitzar aigua de l’aixeta per al consum humà, tant per beure com per cuinar. Amb tot, l’aigua de l’aixeta sí es pot continuar utilitzant per rentar els aliments i per a la higiene personal. Però la realitat és que cada dia hi ha més gent que opta per beure aigua embotellada, tot i la millora en els tractaments. De fet, Catalunya embotella cada any 1.500 milions d’ampolles d’un litre, fet que representa el 30 per cent de la indústria embotelladora de tot l’Estat espanyol. Què feu, vosaltres? Beveu habitualment l’aigua de l’aixeta?



Amposta aprova un pressupost de 21 milions d'euros i prepara un pla de tresoreria

En unes hores, el ple de l’Ajuntament d’Amposta aprovarà el pressupost municipal per al 2012. Enguany, el pressupost a la capital del Montsià superarà els 21 milions d’euros, amb un capítol d’inversions de 2,2 milions. De fet, l’Ajuntament haurà de demanar un crèdit de dos milions d’euros per poder fer les inversions, un préstec que ha permès incrementar aquest capítol en un 11% respecte de l’any passat. A banda d’acabar de pagar diverses obres plurianuals, l’Ajuntament d’Amposta podrà iniciar la nova piscina del Poble Nou, i executarà la compra d’immobles i terrenys, o la reurbanització i ampliació de les zones de vianants del municipi. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha afirmat que es tracta d’un pressupost ajustat a la realitat econòmica, i que caldrà elaborar un pla de tresoreria per garantir el pagament als proveïdors de l’Ajuntament. De fet, tot i que les finances municipals estan sanejades, el consistori té alguns problemes de liquiditat. Tot i així, Ferré ha remarcat que el pressupost del 2012 està dissenyat per atendre les necessitats de la població.

29 de gener del 2012

Bel demana tranquil·litat als veïns de l'EMD de Jesús



L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat aquest diumenge "que no es creïn falses alarmes", després dels problemes de subministrament d'aigua potable detectats a l'EMD de Jesús, i que divendres van obligar l'Ajuntament a prohibir utilitzar l'aigua per al consum humà després de detectar nivells de sorra no permesos a la xarxa. L'Ajuntament, a través de l'empresa mixta Aigües de Tortosa, ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, per subministrar-la gratuïtament als veïns mentre dure la restricció de consum d'aigua potable de l'aixeta. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Bel ha explicat que aquesta setmana es provaran algunes solucions per evitar, en últim extrem, haver de crear una connexió directa amb la xarxa de Tortosa. Mentrestant la prohibició es mantindrà per precaució.

D'altra banda, després d'un comunicat de l'AA.VV. Jesús-Catalònia on asseguren que els nivells de sorra detectada a l'aigua de l'EMD "són alarmants", i on es queixen de manca d'informació, l'alcalde de Tortosa ha demanat tranquil·litat i ha afirmat que no és el moment de provocar "falses alarmes". Segons Bel, l'actitud de l'entitat veïnal "no és molt responsable", però ha evitat entrar en polèmiques. Com ha explicat Bel, el fet que Jesús tinga un únic pou de subministrament ha estat la causa d'aquesta prohibició i limitació de l'ús de l'aigua de les aixetes. L'increment de la presència de sorra a l'aigua ha estat conseqüència d'un despreniment de terres en el pou de subministrament d'on surt la canonada de distribució per a una població de prop de 4.000 veïns. En aquest sentit, l'alcalde ha lamentat que Jesús no tinga un subministrament alternatiu, que evitaria la situació actual. És per aquesta raó s'ha planificat un nou pou per a l'EMD de Jesús, per evitar que una situació semblant es puga repetir en el futur.

Provisionalment, l'alcalde ha explicat que es provarà de fer servir un aparell que regularàl'extracció de l'aigua del pou afectat pel despreniment, i que ho face amb menys intensitat de manera que no arrossegui amb l'aigua tanta sorra, així com altres mesures. La última solució plantejada seria la connexió directa de l'EMD de Jesús amb la xarxa de Tortosa, una obra que seria més llarga i costosa.

Davant la petició de l'AA.VV. Jesús-Catalònia de no haver de pagar la factura de l'aigua d'aquest primer trimestre de l'any, l'alcalde de Tortosa ha recordat que s'ha facilitat un punt d'abastiment amb aigua potable gratuïta, al costat del canal, a la Pérgola, "per poder minimitzar l'afectació a la població i evitar que hagin d'anar a comprar aigua". Bel però ha apuntat que la factura s'haurà de pagar tenint en compte que l'aigua de l'aixeta es pot fer servir per a altres usos que no siguen els consum directe de les persones.

+Més informació:

Tortosa recupera una xurreria al parc municipal

Des de fa tres caps de setmana, els tortosins poden recuperar la tradició d'anar a comprar uns xurros els diumenges pel matí al parc municipal Teodor González. En aquest sentit, des del tancament de la mítica Xurreria El Parque -de la qual trobareu algun grup reivindicatiu a la xarxa de Facebook- això no era possible. Però ara s'ha pogut instal·lar una xurreria ambulant molt a prop del passeig central del parc municipal, al costat del carrer Rosselló tot entrant per l'avinguda de la Generalitat. L'Ajuntament ha tingut l'encert d'autoritzar aquesta implantació comercial al parc Teodor González, que ha esdevingut un lloc més atractiu per a la instal·lació d'aquest tipus de negoci a partir de la reforma integral que s'hi va fer ara fa uns anys.

Sancho, a 'El Gran Debate' de Telecinco

L'ebrenc Francesc Sancho, secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, ha estat un dels convidats d'aquest dissabte a la nit al programa 'El Gran Debate' de Telecinco, l'espai amb què la cadena de Mediaset ha substituït el polèmic 'La Noria' per intentar recuperar la confiança dels anunciants. En el programa, Sancho ha defensat els ajustos i les reformes del govern català en l'àmbit de la salut, i ha afirmat que per salvar la sanitat pública no es pot actuar "des de paràmetres polítics, sinó des de l'evidència cientifica i des dels paràmetres del cost-eficàcia". En aquest punt, Sancho ha apel·lat a la responsabilitat dels polítics i ha afirmat que a l'Estat espanyol "es gasta malament" els recursos sanitaris, ja que, en lloc de promocionar hàbits saludables com ara "caminar més" per prevenir i evitar els infarts, s'instal·len desfibriladors en cada cantonada de les ciutats del país. Així, l'exalcalde de l'Ampolla ha afirmat que els enfrontaments polítics al voltant de les retallades són per motius electorals, ja que són unes confrontacions que donen vots.

"Saben per què parlem de copagament a Catalunya? Perquè ens van deixar una situació inviable en el nostre sistema, amb un dèficit en només un any de 1.250 milions d'euros que havíem de pagar sense tenir crèdit", ha explicat Sancho a la resta de tertulians. "Deixem-nos de demagògia i de buscar culpables, ja que tots en som responsables", ha afegit el secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut.

Per la seua banda, el periodista Ignacio Escolar ha celebrat que Sancho haja parlat per primera vegada de copagament, mentre que el govern s'hi havia refereit amb l'eufemisme de 'tiquet moderador' de la sanitat. "Ha de ser una cosa fantàstica per a la salut, com córrer i tenir una vida i una dieta sana", li ha etzibat el tertulià, abans de convidar-lo a deixar de banda la "demogògia". Segons Escolar, el dilema està en pagar la factura de la sanitat des del sector públic o des del privat. "Si a la gent la deixes sense una sanitat pública amb condicions, acabes provocant que gasti més diners en la privada; i això et porta a què el país en general gasta més diners en salut", ha remarcat Escolar. El periodista ha recordat que la despesa sanitària a Espanya representa el 9% del PIB, tot sumant-hi el sector públic i el privat, mentre que als Estats Units és del 17%, "i encara hi ha gent que es mor perquè no pot pagar-la".

Imatge Telecinco

28 de gener del 2012

Cachafeiro regala bosses noves a tots els equips del Benifallet

L'empresari andorrà Antoni Cachafeiro ha costejat la renovació de les bosses de tots els equips del C.F. Benifallet, segons ha informat Pau Folqué a través de Twitter. Cachafeiro està vinculat a la població de Benifallet a partir del projecte per construir un complex hoteler de quatre estrelles a la finca de la Xalamera. El projecte es remunta a la primavera del 2006, quan Cachafeiro -qui també havia comprat les antigues naus de l'Spar a Roquetes, per instal·lar-hi una gran superfície dedicada a l'equipament per a la llar (Punt de Trobada)- va adquirir una finca en aquesta partida de Benifallet. La intenció de l'empresa era construir-hi un hotel de quatre estrelles i 121 habitacions, entre l'eix de l'Ebre (C-12) i el riu. La instal·lació podia ocupar una superfície de 12.000 metres quadrats, i preveia la recuperació dels masos de la Xalamera.

L'estiu passat, en una entrevista a Canal 21 Ebre, l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, va explicar que el projecte de Cachafeiro a la finca de la Xalamera segueix el seu curs, tot i que la promotora encara no havia presentat a l’Ajuntament el pla especial que havia de redactar.

Acomiaden el gerent de la cooperativa de l'Aldea

Tot i que no s'ha sabut fins aquest dissabte, la junta rectora de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea va cessar dimecres el gerent de l'entitat, Daniel Ferré. Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies (ACN), es considera que Ferré ha portat una presumpta mala gestió de les inversions amb el recursos dels impositors, que és el que hauria portat l'entitat al bloqueig i la crisi financera que ha afectat 1.200 socis. De fet, Ferré havia estat al punt de mira des del bloqueig dels comptes. Segons ha explicata l'ACN el president de la cooperativa de l'Aldea, Fernando Falcó, l'acomiadament no s'havia produït abans perquè es necessitava la seua intervenció en l'aclariment dels comptes, i de moment es descarta contractar un nou gerent fins que no estiga llest el pla de viabilitat de la cooperativa, cap al mes de març.

El president de la cooperativa, però, no ha donat més detalls sobre els motius del cessament del gerent, més enllà de parlar d'un "mala gestió en les inversions". Falcó diu que de moment no emprendran accions legals contra Ferré, tot i que no descarten que el gerent puga denunciar la cooperativa per acomiadament improcedent. En aquest sentit, cal recordar que dimarts de la setmana passada la façana de la secció de crèdit i la casa dels sogres del Ferré van ser objectes d'un atac amb boles de pintura, una situació que va ser denunciada als Mossos d'Esquadra.

D'altra banda, Falcó ha aprofitat per demanar paciència als socis, nerviosos perquè segueixen pendents de cobrar 4,3 milions d'euros almenys fins al març. Sobre les peticions de dimissió a la junta rectora que s'han fet des del col·lectiu d'afectats, Falcó ha assegurat que posa el seu càrrec i el de la junta a disposició, sempre que les persones que els relleven puguen assegurar que recuperaran tots els diners. "Si són tan llestos, i es creuen que ho aconseguiran abans que nosaltres, que ho facin", ha dit. Falcó també ha recordat que no han deixat de treballar. "Entenc que la gent està nerviosa i és normal, però anem avançant", ha apuntat.

Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

Des del passat dissabte 14 de gener de 2012, els veïns i veïnes de l’EMD de Jesús han vist com, de forma intermitent, l’aigua de boca rajava tèrbola en moltes de les llars del poble. De fet, han estat moltes les famílies que, des d’aquesta data han optat per no consumir-la, davant la desconfiança i a pesar de la maca d’informació al respecte.

Els veïns del poble van poder comprovar com, la setmana següent (concretament els dies 17 i 18) es van produir treballs al voltant del pou des del qual se subministra l’aigua de boca al poble i, des de l’AA.VV., vam ententre que el problema devia haver estat una avaria i que aquesta ja havia estat solucionada. En canvi, els dies posteriors constatem que l’aigua segueix rajant amb les mateixes condicions de terbolesa i, de fet, la nit de diumenge a dilluns, el subministrament es talla fins a la matinada per a seguir amb els treballs al pou.

Davant d’aquesta situació i de la manca d’informació als veïns i veïnes per part de cap òrgan competent, l’AA.VV. Jesús-Catalònia vam decidir que era necessari fer analitzar una mostra de l’aigua de la xarxa municipal de Jesús i així ho vam fer el passat dimecres, 25 de gener.

Aquest passat divendres, dia 27, vam rebre els resultats (els adjuntem l’informe) i cal destacar que són alarmants. Dels tres paràmetres que se’ns podien facilitar en aquest anàlisi, dos van registrar nivells normals (els relatius a la presència de clor i a la conductivitat), però el tercer –relatiu a la terbolesa- va registrar un nivell superior a 20. En aquest punt, voldríem destacar que la OMS recomana que el nivell de terbolesa no superi mai el valor de 5 (sent l’òptim inferior a 1) i que el Departament de Salut de la Generalitat fixa –en el mateix sentit- que, a partir de 5, l’aigua ja no és apta per al consum. Cal tenir en compte també que, en l’informe analític, el valor màxim que es pot mostrar pel que fa a la terbolesa és 20, i que –per tant- no podem saber amb exactitud fins a quin nivell arribava l’aigua analitzada.

Finalment, voldríem recordar que l’Empresa Municipal de Serveis Públics (gestora del subministrament d’aigua), l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús, no van informar els veïns i veïnes fins la tarda del passat divendres dia 27, quan se’ls va dir que l’aigua de l’aixeta no era apta per al consum i se’ls va demanar que deixessin de consumir-la.

Per tot això:

- Volem mostrar la nostra absoluta indignació per la manca d’informació per part, tant de l’Empresa Municipal d’Aigües, com de l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD, cap a uns veïns i veïnes que –durant prop de dos setmanes- han vist com rajava tèrbola l’aigua de boca, sense rebre cap tipus d’informació fins aquest divendres, quan l’única cosa que se’ls ha dit és que deixin d’utilitzar-la per a beure i per a cuinar. El canal per distribuir la informació va ser un sistema de megafonia mòbil, que tampoc considerem que sigui la manera més adequada per a arribar a tothom.

- Exigim que els òrgans competents encarreguin una anàlisi completa de l’aigua i dels sediments en suspensió i s’informi detalladament els veïns i veïnes del poble.

- Exigim, evidentment, una solució immediata per tal que els veïns i veïnes del poble puguin tornar a la normalitat tant prompte com sigui possible.

- Exigim que els veïns i veïnes de Jesús quedin exempts de pagar el rebut de l’aigua del trimestre corresponent, donat que –a dia d’avui- no poden utilitzar-la i, a més, han de fer front a la despesa que suposa comprar aigua embotellada.

- Exigim que l’Empresa Municipal d’Aigües assumeixi responsabilitats en relació a les despeses que puguin suposar la reparació o recanvi de bombes d’aigua, cisternes o electrodomèstics que hagin pogut resultar danyats per la presència d’arena a l’aigua.


Jesús, 28 de gener del 2012




Aigües de Tortosa habilita sis sortidors d'aigua potable a l'EMD de Jesús

L'empresa mixta Aigües de Tortosa ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, just al costat del canal de la Dreta. Segons ha informat l'Ajuntament de Tortosa aquest mateix dissabte, es tracta d'una mesura provisional mentre es resolen els problemes que divendres van obligar a prohibir el consum d'aigua de l'aixeta tant per a beure com per a cuinar, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa de subministrament d'aigua del poble de Jesús. En aquest sentit, els veïns poden agafar l'aigua dels sortidors gratuïtament. Per la seua banda, l'AAVV Jesús-Catalònia ha emès aquest dissabte un comunicat en què denuncien que els problemes a l'aigua potale s'arrosseguen des de fa 15 dies, i en què lamenten la falta d'informació per part de l'EMD de Jesús, l'Ajuntament de Tortosa i l'empresa d'aigües. De fet, va ser l'entitat veïnal qui va acabar encarregant una analítica que ha detectat un nivell de terbolesa de l'aigua quatre vegades superior al que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Tècnics de l'empresa Aigües de Tortosa han estat tot aquest dissabte treballant en l'habilitació d'aquesta connexió provisional, que s'ha fet mitjançant una estesa de tub de 1.100 metres entre Jesús i el punt més pròxim de la xarxa de Tortosa. L'Ajuntament de Tortosa, l'EMD de Jesús i Aigües de Tortosa continuen treballant per trobar una solució a aquesta situació. Divendres es va comunicar a la població de l'EMD de Jesús la prohibició del consum d'aigua de l'aixeta per al consum humà, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa, provocat per un possible despreniment en el pou que subministra a tot el poble. Per la seua banda, l'EMD ha reforçat la comunicació als veïns mitjançant un ban, ahir divendres a la tarda, i aquest matí amb la megafonia de Protecció Civil.

+Més informació:

Salut suspèn l'atenció continuada a Xerta

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha anunciat aquest divendres els nous horaris d’atenció continuada al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Xerta. Els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores, i l’ambulància seguirà realitzant la seva tasca en horari nocturn. Segons l'ICS, el CAP de Xerta modifica el seu horari d’atenció continuada, que des de l'aplicació de les retallades només oferia durant les nits dels divendres, dissabtes i diumenges, "amb l’objectiu de guanyar en eficiència i seguir donant servei sanitari als veïns de la població i de la seua àrea d’influència". A banda de Xerta, la mesura també afecta els veïns de Benifallet, Paüls, Aldover i Alfara de Carles. De fet, segons publicava aquest mateix divendres el Diari Ebre, l'alcalde de Xerta, el socialista Moisès Fabra, ja ha convocat una assemblea veïnal per al proper dimarts, 31 de gener, en què es podrien anunciar mobilitzacions. De fet, Fabra ja va advertir al setembre -en una entrevista a Canal 21 Ebre- que Xerta es mobilitzaria si Salut no restablia els horaris nocturns del CAP i el servei d'ambulàncies. I ara els ajustos en el CAP de Xerta han anat a més.

A través d'un comunicat oficial, l'ICS ha explicat que, després de fer una anàlisi d’utilització del servei durant els darrers tres mesos, en el període hivernal, s’ha observat la baixa utilització d’aquest dispositiu des de les 21.00 hores fins les 8.00 hores, i que oscil·la entre zero i una sola visita per nit. "És per això, i per l’elevat cost que suposa cada visita (400 euros), que s’ha decidit, en base a aquest estudi de cost-eficiència, que l’atenció sanitària durant les nits de divendres, dissabtes i diumenges, serà assumida pel CUAP del Temple de Tortosa, com la resta de la setmana", afegeix la nota. Mentrestant, els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores (el mateix horari que es fa la resta de dies de la setmana). A banda, el servei d’ambulàncies seguirà realitzant la seua tasca des del CAP de Xerta, en horari de nit (de 20.00 hores a 8.00 hores) diàriament, tots el dies de la setmana.

Junqueras reclama la 'diversificació econòmica' de la Ribera d'Ebre

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat des de Móra la Nova la "diversificació econòmica" de la Ribera d'Ebre, "ara que s'ha obert el camí de l'etapa postnuclear". Abans de reunir-se amb regidors republicans de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, Junqueras ha declarat davant dels mitjans de comunicació la seua satisfacció per la no instal·lació del magatzem nuclear a Ascó. Segons el president d'Esquerra, "això obre el camí de l’etapa postnuclear i de la no dependència de la Ribera d’Ebre del monocultiu nuclear. Ara s’ha de començar a treballar amb la diversificació econòmica i empresarial d’aquestes comarques, utilitzant aquests darrers anys que queden fins el tancament de les centrals i d’entrada de diners provinents d’aquest sector, per assegurar la diversificació de l’economia i la possibilitat de que hi hagi una economia sostenible vinculada a les energies renovables, el turisme, l’agricultura, i altres sectors", ha afirmat.

En aquest sentit, Junqueras ha proposat la creació d’una taula comarcal per a la recuperació i la diversificació econòmica de la Ribera d'Ebre, i que aquestes comarques, que durant molt de temps han pagat un preu molt alt com a subministradors d’energia al conjunt del país, puguin acollir centres d’innovació i recerca en l’àmbit de les energies renovables. A més a més, també ha proposat que la línia ferroviària actual doni un servei sòlid en transport i logística a aquestes
comarques connectant el corredor del mediterrani amb l’Aragó, fet que serviria per impulsar la seua indústria.

Amb tot, Junqueras ha valorat amb molta preocupació la decisió del Consell de Ministres d'anul·lar el suport a les energies renovables "perquè afecta negativament sectors que poden ajudar a superar la crisi i a construir el camí de la recuperació econòmica". I tot això, segons Junqueras, "mentre el govern espanyol continua prioritzant la despesa en banderes, piscines i ambaixades". El president republicà també ha lamentat que "el Govern espanyol insulti la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya quan s’atribueix el paper de garant del rigor pressupostari i de que les Administracions públiques no facin un mal ús dels seus pressupostos".

Imatge ERC

27 de gener del 2012

Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

L'Ajuntament recomana als veïns de Jesús que no consumeixin aigua de l'aixeta ni per a beure ni per a cuinar ·

L'Ajuntament de Tortosa i l'EMD de Jesús han demanat aquest divendres a la població de Jesús que s'abstinguen d'utilitzar aigua de l'aixeta per a ús de boca, tant si és per a beure directament com si és per a cuinar. La mesura s'ha pres després que s'haja detectat un increment dels nivells de sorra a la xarxa d'aigua potable per damunt dels límits permesos. Pels mateixos motius, també han quedat clausurades les fonts existents al poble. L'aigua de l'aixeta pot continuar fent-se servir per rentar els aliments i per a la higiene personal. La resta de paràmetres en totes les analítiques efectuades durant les últimes dues setmanes ha complert tots els estàndards de qualitat així com la normativa sanitària. Tanmateix, d'acord amb el principi de prudència que aconsellen aquestes situacions, i tot i que només siga pels nivells de terbolesa de l'aigua, s'ha pres aquesta decisió.

Aquest episodi, que ja es va registrar fa alguns anys, ve donat per un possible despreniment en el pou que alimenta la xarxa d'aigua potable de Jesús. L'empresa mixta Aigües de Tortosa està treballant per resoldre aquesta situació. Per la seua banda, l'EMD de Jesús farà un ban a la població tot alertant de la mesura adoptada.

Òmnium presenta el seu pla de treball per al 2012 a l’Ebre

La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha fet aquest divendres un balanç molt positiu del primer any de l’actual junta de l’entitat al nostre territori. De fet, aquest mateix vespre s’ha de celebrar a Tortosa l’assemblea territorial d’Òmnium a les comarques de l’Ebre, que és el seu màxim òrgan de decisió. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Queralt ha destacat que Òmnium Cultural ha esdevingut una entitat activa i de referència a les Terres de l’Ebre. Però que malauradament ha hagut de tornar a mobilitzar-se en defensa del país i de l’ús de la llengua a l’escola. En qualsevol cas, Òmnium Cultural no ha desatès el seu pla de treball, tot registrant un creixement en el nombre de socis i havent fet un total de 92 activitats durant tot el 2011. En aquest punt, la presidenta d’Òmnium Cultural a al territori també ha avançat a Canal 21 Ebre quin és el pla de treball de l’entitat per al 2012. [Vés directe a les declaracions de Dolors Queralt.]

Es crea Tortosa per la Independència



Primers passos per crear Tortosa per la Independència, l’entitat que serà la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre. Unes quaranta persones van participar dijous al vespre en una reunió celebrada al centre cívic de Ferreries, i que es tornarà a repetir dijous que ve, 2 de febrer, a partir de les vuit del vespre, per constituir oficialment el col·lectiu. Així ho ha explicat aquest divendres, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, qui també forma part, a títol individual, de l’Assemblea Nacional Catalana al territori. En aquest sentit, Queralt ha detallat que el primer objectiu de l’entitat serà organitzar l’acte central de l’Assemblea Nacional Catalana que tindrà lloc a l’auditori de Tortosa el proper 11 de febrer.

En la mateixa entrevista, Queralt ha celebrat els diversos passos que han començat a fer alguns dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre per adherir-se a la Xarxa de Municipis per la Independència. De fet, un dels últims en fer-ho ha estat el ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús, on Queralt és regidora de CiU. En aquest punt, Queralt ha volgut matisar que la xarxa d’ajuntaments té una dinàmica diferent a l’Assemblea Nacional Catalana, tot i que l’objectiu en comú és poder impulsar la celebració d’un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014.

Finalment, Queralt ha valorat molt positivament el procés per la independència d’Escòcia, però ha volgut remarcar que hi ha algunes diferències amb Catalunya. Així, mentre que a Escòcia hi ha veus contràries a la independència plena del Regne Unit per motius econòmics, Queralt ha destacat que, en el cas de Catalunya, les causes identitàries i les causes econòmiques tenen cada vegada més importància.

Batuda de porc senglar a la reserva de Sebes

El Grup de Natura Freixe, l’entitat que gestiona la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix, ha anunciat a través d’un comunicat que el centre d’interpretació del Mas del Director, els diversos observatoris de la reserva, i el Museu del Camí de Sirga romandran tancats durant tot aquest dissabte, 28 de gener. El motiu del tancament de la reserva de Sebes al públic és la batuda per caçar porc senglars que es farà al llarg de tot el matí de dissabte en aquesta mateixa zona. La reserva natural de Sebes i Meandre de Flix tornarà a obrir els seus espais al públic el proper diumenge, 29 de gener, amb normalitat.

Com eren els dinousaures de les Terres de l'Ebre?

Fa 125 milions d’anys : quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures. Aquest és l'interessant títol de la conferència que es podrà escoltar aquest divendres al vespre (19.00 hores) a la sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L’acte està inclòs dins del cicle de sessions científiques que cada any organitza la Institució Catalana de Història Natural, i la conferència estarà impartida pel doctor Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Així, Galobart explicarà com era fa 125 milions d'anys el territori de les Terres de l’Ebre i també comarques veïnes com el Baix Maestrat. Una època en què zones com l'actual massís dels Ports presentaven un paisatge molt diferent de l’actual, ja que era una zona litoral amb maresmes i zones humides, on habitaven diverses espècies de dinosaures, les restes fossilitzades dels quals s’han trobat en diferents jaciments paleontològics del nord de Castelló.

Imatge: l·lustració d´Oscar Sanisidro, extreta del llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular" de Poza, Galobart y Suñer

Cal plantejar l'ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa a totes les Terres de l'Ebre? #PrimeraColumna

La pregunta del dia que aquest divendres, des de l'informatiu matinal Primera Columna (10.30h.), plantejarem als espectadors de Canal 21 Ebre, és si ha arribat el moment de plantejar l’ampliació de la demarcació territorial de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les Terres de l’Ebre. Aquesta setmana ha fet 100 anys que, en una reunió dels presidents de les cambres de comerç de Tortosa, Tarragona, Reus i Valls, van establir els límits territorials de cadascuna de les cambres, tot coincidint amb els límits dels partits judicials de cadascuna. Així, des d'aquell moment, la Cambra de Comerç de Tortosa abasta només el Baix Ebre i el Montsià, a més de dos pobles de la Ribera d’Ebre, que són Ginestar i Rasquera. Per contra, la resta de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta formen part de la demarcació de la Cambra de Comerç de Reus. Té sentit mantenir aquesta divisió? 100 anys després, i amb la realitat de les Terres de l’Ebre ja consolidada, ha arribat l’hora de plantejar l’ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les quatre comarques?


El PSC reclama al govern català el deute amb Tortosa i Amposta

Els grups municipals del PSC als ajuntaments de Tortosa i Amposta van anunciar ahir dijous que presentaran una moció per instar els governs de CiU en les dues ciutats a fer públic el deute del govern català amb els respectius consistoris, i a la Generalitat a liquidar-lo de forma urgent. Una quantitat que en el cas de Tortosa és d’uns cinc milions d’euros, quatre dels quals de les obres del pla integral del nucli antic, el Pincat. I en el cas d’Amposta, d’uns dos milions. Per la seua banda, els socialistes han anunciat que la moció també es presentarà a la resta d'ajuntaments de les Terres de l'Ebre davant la preocupant situació econòmica i financera dels municipis. En el cas de Tortosa, el PSC també ha presentat una segona moció perquè el govern municipal face públic el seu deute amb els seus proveïdors. Una moció en què l’insta també a liquidar-lo de forma urgent.

Disqus for Marfanta