31 d’agost del 2012

Inès Vidal torna a guanyar el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, ara amb 'El metge i un gos d'atura'

VINEBRE (Ribera d'Ebre).- Inès Vidal ha guanyat el 30è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, amb el treball 'El metge i un gos d'atura', que editarà l'editorial Cossetània. L'autora barcelonina -de professió arquitecte- ja va guanyar el premi en una edició anterior amb 'Història del llop', i ara ha sorprès el jurat amb una novel·la situada al Pirineu lleidatà, que tracta sobre l'abús sexual infantil i els efectes de l'abús de poder sobre els més indefensos, que portaran a un final inesperat. Durant l'acte de lliurament del Premi, que va tenir lloc aquest dimecres a la nit a Vinebre, també es va presentar l'obra guanyadora en l'anterior edició: 'La vall de la matança', de Josep Masanés.

Inès Vidal va néixer a Barcelona el 1972 i va residir entre Tarragona i el Pirineu lleidatà fins als 17 anys. Duu a terme la seva tasca professional com a arquitecte entre el principat i Eivissa. A més del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que s'ha endut en dues edicions, també va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa per l'obra 'Dels llaços'. 'El metge i un gos d'atura' sorprèn per la senzillesa de les formes que, juntament amb el ritme narratiu, atorguen intensitat a la trama. D'aquesta manera, el to de la narració s'adiu amb l'ambient rural que el lector anirà descobrint, més que per les descripcions de context, per uns personatges fortament marcats pel seu entorn.

D'altra banda, en la presentació de l'obra premiada en l'anterior edició, 'La vall de la matança', Josep Masanés va parlar sobre els objectius del seu treball: "dignificar la memòria dels nostres avantpassats i fer com ells, sortir endavant a la recerca d'una societat més digna". Sobre la novel·la, l'autor també va destacar que "tracta del darrer any de la guerra civil a Catalunya, surten les pors, les esperances i els anhels dels personatges en el seu context." Per a ell, aquesta és una obra sobre actituds morals i el seu mateix títol ve motivat per la "vall de matança" que va ser la guerra.

Imatge Cossetània

30 d’agost del 2012

Bel confirma que assistirà a la manifestació de l'11-S a Barcelona



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va voler valorar aquest dimecres dues qüestions de política nacional, com són la sol·licitud del rescat de més de 5.000 milions per part de la Generalitat i la convocatòria de manifestació del proper 11 de setembre, amb el lema Catalunya, nou estat d’Europa. Segons Bel, era inevitable que el govern català s’acollís al fons de liquiditat creat per ajudar la tresoreria de les comunitats autonòmiques. De fet, l’alcalde ha remarcat que els 5.000 milions només representen una tercera part del dèficit fiscal que cada any l’Estat té amb Catalunya. En la mateixa línia, Bel ha confirmat que té previst assistir a la manifestació de la Diada a Barcelona. A més, ha demanat la unitat del poble català, més enllà dels eslògans o dels lemes de la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana.

Dos detinguts per haver amagat 33 quilos d’haixix a una platja d’Alcanar

ALCANAR (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimecres dues persones mentre amagaven un fardell d'uns 33 quilos d'haixix a Alcanar. En concret, els fets van passar a la platja de la Martineta, cap a dos quarts de vuit del vespre. Els dos detinguts són dos homes de nacionalitat marroquina, de 40 i 30 anys i veïns de Reus i de Masdenverge, respectivament. Els agents de la regió policial de les Terres de l’Ebre els van poder detenir després que una persona que es trobava a la platja de la Martineta truqués al telèfon d’emergències 112, per denunciar que havia vist dos homes manipulant un fardell que hi havia a la sorra, i que després el van portar cap a unes roques properes per amagar-lo. En rebre l’avís, els Mossos d’Esquadra van iniciar una recerca amb una doble finalitat: d’una banda, localitzar la droga i, de l’altra, trobar i detenir les dues persones que l’havien recollit i amagat. Finalment, va ser en una zona pròxima a la platja on els agents van localitzar un vehicle, amb els dos individus a l’interior. Al mateix temps, una dotació dels Mossos va trobar la droga, amagada en unes roques de la platja. Per tots aquests fets, els dos homes van quedar detinguts com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública. El jutjat ja ha decretat la llibertat amb càrrecs dels dos individus.

Imatge Mossos d'Esquadra

Tortosa recuperarà els gegants i nanos de 1858 gràcies a les miniatures de la família Moreira


TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa és dipositari des d'aquest dijous de la col·lecció particular d'un conjunt de peces d'imatgeria popular propietat de la família del folklorista Joan Moreira. Aquest migdia, els hereus i l'alcalde de la ciutat han signat un conveni de cessió, pel qual l'Ajuntament restaurarà, custodiarà i exhibirà els diferents elements, considerats d'un important valor etnològic i cultural. Es tracta de les miniatures d'una parella de gegants, els originals de la qual van ser construïts l'any 1858 i destruïts durant la Guerra Civil, quatre capgrossos i dos músics. La signatura del conveni s'ha fet al Saló Verd de l'ajuntament, on s'exhibiran els gegants i capgrossos. Hi han participat la néta del mestre Moreira, Carme Murall; el besnét, Javier Aixendri, i el mateix Ferran Bel, a més de diversos membres de la corporació municipal i de representants de les colles i associacions de cultura popular de la ciutat.

D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ja ha encarregat la restauració d'aquesta col·lecció de miniatures a Anna Balart, experta en la rehabilitació d'elements patrimonials. A més a més, la Colla Jove de Dolçainers ha avançat que encarregarà la creació de la parella de gegants i capgrossos a tamany real. La propietària de la col·lecció, Carme Murall Moreira, ha recordat l'estima amb què la seua família ha custodiat aquests elements durant dècades i s'ha mostrat convençuda que l'Ajuntament continuarà aquesta tasca, "amb la satisfacció afegida que ho podran gaudir tots els ciutadans de Tortosa". L'alcalde ha destacat l'"acte de generositat" de la família Moreira en la cessió que s'ha fet efectiva. Finalment, el regidor de Festes, Domingo Tomàs, ha recordat la tradició gegantera de Tortosa, que aviat es veurà reforçada amb la incorporació dels nous gegants.

Retiraran els trams en desús del pont del tren a Tortosa, a partir del 5 de setembre



TORTOSA (Baix Ebre).- El pont de l’antiga línia de ferrocarril deixarà de travessar l’avinguda de la Generalitat en pocs dies, després de les festes de la Cinta. I just una setmana després, Tortosa també veurà com es retira el tram de l’antic pont del tren a l’avinguda Lleida, en el marc de les obres per convertir el pont del ferrocarril en una passarel·la per a ciclistes i vianants. D’una banda, l'Ajuntament de Tortosa ha reclamat a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) la retirada del pont, a causa del seu important deteriorament, i l’ens estatal ha atès la seua petició. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat aquest dijous que fa uns dies es va reunir amb el director general de Patrimoni i Urbanisme d'Adif, Alfredo Cabello, per informar-lo de la situació i de la necessitat d'eliminar el pont el més aviat possible. I pocs dies després d'aquesta trobada, Adif va confirmar l'Ajuntament que procedirà a la retirada del pont el proper a partir del proper dimecres, 5 de setembre.

Segons la previsió de l’Ajuntament, els treballs per desmuntar el pont del tren sobre l’avinguda de la Generalitat podrien allargar-se durant un parell de dies. Per tant, això afectarà necessàriament el trànsit al centre de Tortosa, ja que caldrà tallar el pas de vehicles tant a l’avinguda de la Generalitat com en un tram del carrer Ronda Docs. Per això, Bel ha demanat disculpes per les molèsties que es crearan, i ha demanat paciència i comprensió als ciutadans.

En el tram de l’avinguda de la Generalitat, el pont té 24 metres de llargada i resta inutilitzat des del tancament de la línia ferroviària, l'any 1996. Durant tots aquests anys, ha sofert un important procés d'oxidació que afecta greument l'estructura de metall. Una empresa subcontractada per Adif retirarà el viaducte en dos peces i el portarà fins a l'entrada de la ciutat, al costat de la plaça del Bimil·lenari, on acabarà els treballs de desballestament i s'emportarà el ferro resultant, per reaprofitar-lo. Aquests treballs obligaran a fer talls intermitents de trànsit a l'avinguda de la Generalitat durant el dimecres dia 5, uns talls que seran complets l'endemà, dijous 6. Mentrestant, els vehicles es desviaran pel carrer Barcelona i per l'avinguda Lleida. El carrer Ronda Docs quedarà també tallat. De la mateixa manera, la plaça del Bimil·lenari es restringirà l'aparcament habitual de vehicles per poder fer els treballs de dipòsit i trossejament del pont.

D'altra banda, la setmana següent, els dies 12 i 13 de setembre, Costes retirarà el tram del pont del tren que travessa l'avinguda Lleida, en el marc del projecte de prolongació de la via verda del Baix Ebre. Aquesta actuació obligarà a tallar l'avinguda i a inhabilitar-hi la zona d'estacionament de vehicles, així com la situada dins del parc municipal durant alguns dies més. De fet, el desballestament de l’antic pont del tren es farà en aquest mateix indret. En aquest cas, el trànsit es desviarà per l'avinguda Generalitat i pel carrer Barcelona. Una vegada enretirat aquest tram de pont, i dins de les obres que s'estan fent per portar la via verda al marge esquerre del riu Ebre, també recreixerà la calçada de l'avinguda Lleida per situar-la al nivell del passeig de vianants.

De fet, Bel ha volgut destacar que aquestes actuacions permetran salvar la barrera que ha representant per a Tortosa la mateixa línia del tren i el pont del ferrocarril durant els darrers dos segles. Segons l’alcalde, l’actuació més immediata serà anivellar l’avinguda Lleida i, més endavant, eliminar el talús del parc municipal per ampliar l’actual escalinata al llarg del carrer Comandant Anguera. Bel també ha confirmat que el pas de la via verda per l’antic pont del tren podrà entrar en funcionament cap a finals d’any.

Per la seua banda, la Policia Local de Tortosa senyalitzarà degudament les zones afectades per les diverses obres de retirada dels ponts, a partir del proper 5 de setembre. De la mateixa manera, també se senyalitzaran els itineraris alternatius per facilitar la mobilitat.

29 d’agost del 2012

Habitatges en mans de bancs: un problema o una oportunitat per al nucli antic de Tortosa?



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha destacat aquest dimecres que l’actuació de l’Ajuntament tapiant almenys 32 cases al barri de Santa Clara ha servit per millorar la seguretat i la convivència en aquest sector del nucli històric de la ciutat. De fet, Bel ha remarcat que en els darrers tres anys han tapiat uns 240 habitatges en la totalitat dels barris del nucli antic. Segons l’alcalde, la majoria d’aquests edificis ja no complien els requisits mínims d’habitabilitat, i per tant s’han tapiat per motius de seguretat. A banda, d’altres eren ocupats il·legalment i això produïa problemes de convivència entre veïns.

D’altra banda, l’alcalde de Tortosa ha valorat que el fet que molts habitatges del nucli antic hagen estat embargats per entitats financeres pot ser una bona notícia a mig termini. Segons Bel, els bancs i caixes tindran interès en trobar una sortida per al parc d’habitatges que tenen al nucli històric. A més, a l’Ajuntament de Tortosa també li és més fàcil contactar amb una entitat bancària que amb alguns particulars, a l’hora de requerir les millores en edificis que necessiten obres a la façana o solucionar altres problemàtiques.

Més pessimista sobre aquesta mateixa qüestió s’ha mostrat l’arquitecte Xavier Rollan, especialitzat en la rehabilitació d’habitatges al nucli antic de Tortosa. Segons Rollan, l’acumulació de pisos i cases en mans de bancs i caixes no convida a ser optimista, sobre el procés de recuperació del parc d’habitatges del nucli històric.

D’altra banda, Bel ha recordat que ara mateix hi ha una altra convocatòria oberta per concedir ajuts a particulars, per a la rehabilitació de façanes i millora d’elements comuns del nucli antic. Una línia de subvencions que ja ha permès millorar diversos edificis al carrer del Vall o al carrer de la Rosa. 

Tortosa construeix un nou mirador a Santa Clara


TORTOSA (Baix Ebre).-L’Ajuntament de Tortosa ha enllestit les obres de millora del carrer Sant Tomàs, al barri de Santa Clara, així com la construcció d’una nova plaça-mirador que representa un nou balcó al nucli antic de la ciutat. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha presentat aquest dimecres l’actuació, que està inclosa en el pla integral del nucli antic (Pincat) i que forma part del mateix projecte constructiu del casal del barri de Santa Clara, un equipament va entrar en funcionament ara fa un any. En aquest sentit, tot i que el nou edifici és la nova seu de l’Associació de Veïns de Santa Clara, l’alcalde ha remarcat que es tracta d’una actuació urbanística per al conjunt de la ciutat.

La construcció del nou casal de Santa Clara, l’arranjament del carrer Sant Tomàs i la nova plaça mirador han tingut un cost total de 406.445 euros. Els autors del projecte han estat els arquitectes Julián Gatón i Salvador Vinaixa, mentre que l’empresa constructora ha estat Güeche SL. La plaça està situada a la cota superior de l’edifici del casal de Santa Clara, i té una superfície de 85 metres quadrats. D’altra banda, l’alcalde de Tortosa ha detallat quines actuacions del pla integral del nucli antic falten per enllestir. De fet, la majoria de les obres pendents són al barri de Santa Clara, com la millora del carrer Pujada Sant Francesc o la reurbanització del Garrofer i del carrer Progrés. Però també falta per acabar l’ampliació del passeig de Ronda, al barri del Castell.

En el marc de la mateixa obra del barri de Santa Clara, s’ha renovat el paviment del carrer Sant Tomàs i s’ha millorat l’accessibilitat de tot l’àmbit, per fer-lo transitable per als vehicles en el tram superior del carrer Pujada de Santa Clara, que connecta amb el carrer Sant Francesc i amb el vial d’accés a l’hospital Verge de la Cinta per la part alta.

Amposta esdevé la capital ebrenca del cinema gore i fantàstic



AMPOSTA (Montsià).- La productora de cinema gore Kutrefacto, amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta, ha organitzat el tercer Fantastic Gore Festival, que s’iniciarà el dijous dia 30 d’agost i durarà fins el proper diumenge, 2 de setembre. Els dies 30 i 31 d’agost, les projeccions tindran lloc al Casal d’Amposta, i els dies 1 i 2 de setembre, a l’Auditori de La Unió Filharmònica. El preu de l’entrada és de 4 euros, però es pot adquirir un abonament de 7 euros per a tots els dies del festival.

En aquesta tercera edició del festival s’han presentat més de 300 pel·lícules, de les quals han estat seleccionats un total de 180 curtmetratges i llargmetratges. Els curts seleccionats provenen d’arreu de la geografia espanyola, i també hi destaca la participació internacional amb films francesos, russos o belgues, entre d'altres.

La inauguració del festival tindrà lloc dijous a les vuit del vespre amb la presentació del darrer treball de Kutrefacto, el curtmetratge “Divinas” de Jacint Espuny. La presentació anirà seguida de diversos blocs de curts fins la matinada. El divendres dia 31 d’agost es projectarà una sessió especial “Made in Terres de l’Ebre”, on es podran veure pel·lícules de productors del territori, entre les que hi ha “Entre Bessons”, de Lluis Ortega, “L’Herència de l’Avi Gisbert” de Jordi Galo o “In Albis”, d’Asbel Esteve, aquest últim fou també projectat al Festival de Cinema de Cannes.

El dissabte 1 de setembre hi haurà activitats durant tot el dia al carrer, amb parades dedicades al terror, el marxandatge i el col·leccionisme. A més, a la tarda els maquilladors de Kutrefacto convertiran en un zombie a tot aquell que s’hi apropi. Poc després es rodarà una escena de la propera pel·lícula de Kutrefacto, titulada “Infección Zombie”. També dissabte a la tarda es presentarà la pel·lícula documental “El misterio Fassman”, el darrer treball del periodista i psicòleg Sebastià d’Arbó, que actualment és presentador del programa Misteris de RAC 1 i que assistirà a la projecció i al col·loqui posterior. El festival es clourà el diumenge 2 de setembre amb la gala de cloenda, en la que es projectaran els nou curts guanyadors en les diverses categories, que inclouen tant els del jurat com els del públic, i un premi especial que atorga la mateixa organització.

28 d’agost del 2012

Tomàs (PDE): 'La descontaminació del pantà de Flix ha de començar-se i acabar-se'



FLIX (Ribera d'Ebre).- El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, ha expressat aquest dimarts la preocupació del moviment social per les diverses notícies aparegudes al voltant del projecte de descontaminació del pantà de Flix. Segons Tomàs, la polèmica pel retard en l’inici de les obres d’extracció dels fangs tòxics posa de manifest que les prioritats canvien segons la conjuntura política. En aquesta línia, el portaveu de la plataforma ha remarcat que les obres de neteja del pantà de Flix han de començar-se i han d’acabar-se, ja que els sediments contaminats són una bomba de rellotgeria que s’ha de desactivar, sempre amb totes les mesures de seguretat. En declaracions a Canal 21 Ebre, Tomàs també ha recordat que la Unió Europea va garantir el finançament per al projecte, i que aquests diners es perdran si no es fan les obres de descontaminació de Flix dins del termini estipulat.

La PDE ja ha recollit unes 4.000 signatures per un altre cabal mínim



TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l’Ebre es troba exactament en la meitat del període de presentació d’al·legacions a la proposta de cabal mínim inclosa en el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre que ha presentat el govern de l’Estat. Una proposta de cabal que la plataforma considera totalment insuficient per mantenir el bon estat mediambiental del Delta i per garantir les reserves d’aigua suficients per desenvolupar les Terres de l’Ebre. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, ha explicat aquest dimarts que ja porten recollides unes 4.000 signatures, gairebé sense posar taules al carrer i només demanant la col·laboració dels ciutadans del territori que també volen un cabal òptim per al tram final de l’Ebre. Segons ha remarcat Tomàs, el procés de recollida va a bon ritme, i en paral·lel també hi haurà la presentació d’una queixa a Brussel·les per forçar la intervenció de la Comissió Europea.

En declaracions a Canal 21 Ebre, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre també ha detallat que durant l’estiu s’han produït contactes entre el moviment social, diversos ajuntaments del territori, i també el govern català, per coordinar la presentació d’al·legacions en contra de la proposta estatal de cabal mínim. Però Tomàs ha remarcat que les al·legacions de la Generalitat no seran iguals que les de la plataforma, tot i que sí que intentaran que siguen “complementàries”.

En la mateixa línia, el portaveu de la plataforma ha assenyalat que, amb el nou pla de conca, l’aigua de l’Ebre es vol repartir entre Barcelona, València i Saragossa, a través dels canals Segarra-Garrigues, Xerta-Sénia i el pacte de l’aigua de l’Aragó. En aquest sentit, si el govern de l’Estat rebutja les al·legacions que es presentaran des de les Terres de l’Ebre o des de la mateixa Generalitat, la plataforma té previst convocar una assemblea general a finals del 2012 o principis del 2013.

Finalment, Tomàs ha insistit que en temps de crisi com l’actual la gent del territori ha de tenir molt clar que l’única via de desenvolupament per a les Terres de l’Ebre passa a través del riu. Segons el portaveu de la plataforma, si l’aigua desapareix no hi haurà possibilitats per tirar endavant les Terres de l’Ebre a curt termini.

Tanquem les Nuclears elabora un informe sobre l’estat de les centrals catalanes

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- El col·lectiu Tanquem Les Nuclears-100% Energies Renovables ha difós aquest dimarts el primer informe sobre l'estat de les nuclears a Catalunya. La principal conclusió de l’informe és que el tancament dels dos reactors nuclears d’Ascó hauria de ser prioritària. L'informe és part de la resposta de Tanquem les Nuclears a la política informativa de les empreses nuclears i del que hauria de ser l'organisme regulador, el Consell de Seguretat Nuclear. Una política que, segons els contraris a l’ús de l’energia nuclear, es caracteritza per la fragmentació de la informació, l'ús d'un llenguatge tècnic innecessàriament elevat, i un volum considerable de dades que fa difícil establir criteris que discriminin entre informacions significatives, informacions secundàries, i dades irrellevants. A això, segons el mateix document, cal sumar-hi l’absència de controladors veritablement independents al capdavant del Consell de Seguretat Nuclear, l'organisme que hauria de vigilar la indústria.

Per disposar d'una perspectiva temporal, Tanquem les Nuclears ha realitzat una anàlisi comparativa dels 49 successos compresos entre gener del 2011 i agost de 2012, i una distribució central per central. Les dades recollides per Tanquem les Nuclears apunten que els dos reactors d'Ascó es troben en estat precari. El reactor número I informa de 12 successos, i el reactor II, de 16 successos més. A banda, hi ha set successos que afecten el conjunt de la central, entre els quals destaquen els relatius a incompliments de les normatives o reglamentacions de funcionament.

Segons les dades que han recollit entre el gener i l’agost d’enguany, les centrals d’Ascó i Vandellòs han acumulat un total de 15 successos notificables al Consell de Seguretat Nuclears. Uns successos que individualment han estat classificats com de nivell zero, però que per Tanquem les Nuclears sí que tenen importància considerats en conjunt. Hi ha hagut quatre casos d’incompliments de les especificacions tècniques de funcionament, quatre casos de falses alarmes per gasos tòxics o radiació, i diverses caigudes de potència o parades no programades. Segons Tanquem les Nuclears, només un d’aquests incidents té una explicació clara, per la invasió d’algues del circuit de refrigeració de la nuclear d’Ascó. Però en la resta de successos falta informació, fins i tot en el conat d’incendi que es va detectar en l’edifici de control d’Ascó I.

En el cas de Vandellòs II s'indiquen 13 successos, entre els que predominen les referències a falses alarmes. Els contraris a les nuclears destaquen l'episodi del descens de nivell dels generadors de vapor el 21 de febrer de 2012, sobre el qual no s'ha donat cap explicació posterior. De fet, l'informe també mostra que el seguiment de la problemàtica de les centrals des dels mitjans de comunicació és molt limitat, i que es troba determinat per la informació de les incidències distribuïda pel propi Consell de Seguretat Nuclear

La piscina de Jesús i l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta, a Venècia

JESÚS (Baix Ebre).- L'arquitecte tortosí Josep Camps i la seua sòcia Olga Felip, del despatx Arquitecturia, participen en la tretzena edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb la piscina d'estiu que van dissenyar al poble de Jesús, i que va entrar en funcionament fa un any. Camps i Felip formen un dels nou equips de joves arquitectes que l'Institut Ramon Llull ha seleccionat per representar Catalunya i les Illes Balears, que per primera vegada tenen un pavelló propi a la Biennal de Venècia.

Catalunya i les Illes Balears són presents a la mostra internacional dins d’una secció col·lateral a la programació oficial. Dins d'aquest pavelló s'hi exposa el projecte 'Vogadors', amb nou obres de setze joves arquitectes catalans i balears, guanyadors del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell va assistir a la inauguració amb el seu homòleg balear, Rafael Bosch, i el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro. Mascarell va afirmar que Catalunya i les Illes són presents a Venècia per quedar-s’hi i repetir en properes edicions.

En sintonia amb el lema d'aquesta Biennal de Venècia, ‘Common ground', les obres escollides pels comissaris del projecte comparteixen l'esperit d'austeritat, de retorn a l'essència dels edificis on s'intervé, i de connectar amb les necessitats de la gent. És a dir, com els vogadors que avancen remant d’esquena, tot mirant el que deixen enrere. Un dels comissaris de la proposta catalano-balear, Jordi Badia, ha explicat que han buscat representar-hi una arquitectura que s’adapta al món canviant.

De fet, els projectes inclosos en el pavelló de Catalunya i les Illes Balears defensen una arquitectura d’autor pensada per als usuaris. En el cas de les piscines de Jesús, els arquitectes Josep Camps i Olga Felip demostren que l’ús dels metalls pot, en lloc de separar, relacionar interiors i exteriors. Però aquesta no és l’única presència ebrenca a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, ja que també hi participen David Sebastian i Gerard Puig, amb el projecte de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta. En aquest cas, el projecte ampostí es planteja com un model de relació amb la zona en què es construeix, però també amb el futur desenvolupament del sector.

Imatge ACN

27 d’agost del 2012

Convertiran el pont d'Amposta en una cascada

AMPOSTA (Montsià).- El projecte The Waterfall ha guanyat el concurs d’art públic XYZ i transformarà en una cascada el pont penjant d’Amposta. La consulta popular engegada a Amposta amb motiu del concurs d’art públic XYZ ha escollit com a guanyador el projecte The Waterfall, de l’equip d’arquitectes Morcillo + Pallarés, establert a Cieza (Múrcia) i integrat per Ana Morcillo Pallarés (Múrcia, 1980) i Jonathan Russell Rule (Nova York, 1980).

El projecte pretén crear una cascada que fluïsca des de dalt del pont penjant d’Amposta. Per a fer-ho, els seus creadors proposen instal·lar un circuit tancat que agafarà aigua del riu de manera constant, i l’impulsarà cap al pont. La instal·lació s’inaugurarà el 29 de setembre amb una gran festa, amb l’objectiu d’implicar encara més la ciutadania en el projecte XYZ. De fet, han sigut els ciutadans i ciutadanes d’Amposta els que han escollit The Waterfall entre els nou projectes seleccionats.

A l’hora de dissenyar The Waterfall, els arquitectes guanyadors parteixen de la base que el pont penjant d’Amposta és un lloc de transició entre el món urbà i el natural. Conceben l’obra com una experiència visual i a l’hora sonora per a l’espectador. L’experiència visual és la cascada que es podrà veure des de les dues bandes del pont penjant. La sonora no és altra que el soroll de l’aigua caient damunt del riu, una experiència que el ciutadà podrà experimentar al moment de creuar el pont. Encara no se sap exactament la durada del projecte, però els seus creadors l’han pensat calculant que durarà 30 dies. Per fer la instal·lació preveuen llogar un grup electrogen portàtil de 4,8 KW i una bomba submergible de dos cavalls. A més de canonades i tubs d’alimentació elèctrica. 

Aquesta és la primera edició del concurs d’art públic XYZ, un certamen impulsat per Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, dirigit per Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín, amb el suport de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (Esardi). El premi del concurs està dotat amb 5.000 euros per al projecte guanyador i l’objectiu principal és apropar l’art contemporani a la ciutadania. La idea és intervenir cada any en un espai públic diferent de les Terres de l’Ebre, ja siga urbà o natural.

En total, a les cinc urnes instal·lades del 6 al 19 d’agost en diferents punts de la ciutat, s’han comptabilitzat 1.009 vots, dels quals 318 (31%) han sigut per al projecte guanyador, seguit de molt a prop per Pontting, 296 vots (29%). Fem del pont la font, ha estat amb 109 vots (11%), el tercer projecte més votat. Abans de sotmetre la decisió final a una consulta popular, un jurat integrat per Carles Santos, Josep Igual, Oscar José, Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín, va fer una primera selecció entre els setze projectes presentats al certamen.

Des de l’organització s’ha valorat molt positivament la participació ciutadana aconseguida durant la consulta popular, que s’ha fet coincidir amb les festes majors d’Amposta.

Imatge Roser Royo

Parlament de l'alcalde de Tortosa en la proclamació de les pubilles de la Cinta 2012


Benvolgut pregoner de les festes de la Cinta, Lluís Lamote. Companys regidors i regidores; Concejal de Festejos del municipio de Alcañiz; Dama de Fiestas de Alcañiz; Autoritats; Sr. Vicari General; Sr. Majordom en Cap de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta; Reina i Reina Infantil de les Festes, Mar i Paula;
Pubilles i Pubilletes; Presidents i presidentes i Representants dEntitats i Associacions; Senyores i Senyors...

Ens tornem a trobar una vegada més al Parc Municipal per donar la benvinguda a la festa major en honor a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Cinta. I ho fem, com ve sent habitual els últims anys, una setmana abans: amb el pregó, la imposició de bandes i de les insígnies de lOrdre de lAtxa a les pubilles i pubilletes, i amb la proclamació de la Reina i Reina infantil de la Cinta 2012.

Vull començar felicitant a totes les pubilles i pubilletes que avui han estat proclamades i, en especial, a tu, Mar, Reina de les Festes 2012, i a tu, Paula, Reina Infantil. Desitjo que tingueu una gran festa, i que ens representeu dignament a tota la ciutat. Voldria, en aquest apartat, expressar el meu reconeixement, tan a nivell personal com institucional, a totes les pubilles i pubilletes de la Cinta 2011, i especialment també a Cristina, Reina de les Festes de l'any passat, i a Júlia, Reina Infantil. Moltes gràcies per la vostra feina, i per l'alegria i intensitat amb la que
l'heu desenvolupat.

Enguany les festes són força matineres. El proper dijous 30 dagost comencen cinc dies de festa amb un programa intens i amb la voluntat que un any més siguin per a tots els públics, més participatives i més populars que mai. Les activitats lúdiques i festives, es combinaran amb les de caràcter institucional i religiós. Considerem que aquest és un model que funciona, aquest model de cinc dies que vam encetar l'any passat i que implica una gran intensitat durant aquest cinc dies de durada. Tant, que moltes vegades els actes es solapen uns amb els altres, tot i que van adreçats a diferents públics. Es tracta, precisament, de que tothom tingui encaix en la Festa Major.

Així, les festes de l'any passat foren possibles gràcies a la col·laboració de tothom, la qual vull des d'aquí agrair. Des de les pubilles i pubilletes, les penyes i els seus penyistes, entitats, associacions, la gent de la comissió, fins a tots els tortosins i tortosines, a tots ells moltes gràcies. Quan repassava les paraules que vaig pronunciar aquí mateix, ara fa un any, deia que les festes de la Cinta arriben en un moment molt complicat. Un any després, malauradament, les coses no han millorat. Ans al contrari. Moltes persones ho estan passant malament i estant patint els efectes daquesta crisi amb molta duresa. Els dies de festa major són, com és lògic, per divertir-se, per retrobar-se amb la família, amb els amics, amb aquells que més estimem. Segurament són els moments més durs per aquells que pitjor ho passen. I segurament és ara, quan més necessiten el suport dels que tenen al costat.

I és en aquest punt que voldria parlar-los del pregoner. Lluís Lamote ha estat durant molts anys el responsable de Càritas Interparroquial de Tortosa i també limpulsor del Menjador Social Mossèn Sol, del qual avui n'exerceix tasques de gran responsabilitat, i que van posar en marxa a lantic col·legi dels Josepets, al barri del Rastre. El nostre pregoner representa molt bé a les persones que dediquen una part del seu temps, de forma absolutament desinteressada, a ajudar als demés. En aquests temps difícils que ens està tocant viure, persones com Lluís Lamote i tota la gent a qui representa esdevenen un puntal molt important, de vegades lúnic, per evitar que aquells que més ho necessiten no caiguin en lexclusió.

Les persones que tenim responsabilitats a ladministració tenim lobligació de prioritzar els recursos per tal dajudar als més necessitats. Però de vegades això tampoc és suficient. I és aquí on el paper de les persones, amb nom i cognoms, que hi ha al darrera de Càritas, de Creu Roja, del Banc d'Aliments de la Cinta, i de tantes entitats i organitzacions que es dediquen a les causes socials, agafen tot el significat.

A més, Lluís Lamote és, com han estat els pregoners de les festes dels últims cinc anys, un tortosí que coneix perfectament el que representen les Festes de la Cinta i la devoció dels tortosins i tortosines per la Mare de Déu de la Cinta. Des d'aquí, vull agrair-li no només la seva feina abans esmentada, sinó també que hagi acceptat ser el nostre pregoner d'enguany.

Les festes denguany, com haureu apreciat en el cartell, reten homenatge al Mercat municipal, amb motiu del seu 125è aniversari. Per aquest motiu, la responsabilitat de portar la Bandera de la Ciutat, aquest any ha recaigut en lAssociació de Venedors del Mercat, com a representants dels paradistes actuals i dels centenars dels que ho han estat al llarg d'aquests 125 anys. Des d'aquí vull tenir per a tots ells un record molt especial.

Un agraïment també per a l'Arxiconfraria i a la Cort d'Honor de la Mare de Déu de la Cinta, per continuar mantenint viva la flama i la devoció cap a la nostra patrona, i per haver confiat l'estendart principal al pare Lluís Magriñà, superior provincial de la Companyía de Jesús, el qual ha designat borlistes a Agustí Castell, director de Càritas Diocesana, i al pare Alberca, que tants anys de la seva vida va dedicar a l'Observatori de l'Ebre.

Per acabar, voldria agrair a tots els treballadors i treballadores del'Ajuntament de Tortosa i a tot lequip del departament de Festes, Cristina, Oriol, Maria Rosa i Rocío, i especialment al regidor, Domingo Tomàs, el seu treball i dedicació perquè les festes de la Cinta denguany siguinencara millors que les anteriors. També als membres de la Comissió de Festes, a les penyes i els penyistes. Un agraïment que faig extensiu als voluntaris i als particulars i entitats que col·laboren en fer gran la festa.

A tothom, tots i totes, us desitjo unes molt bones Festes de la Cinta 2012.

Visca la Mare de Déu de la Cinta!

Visca Tortosa!

Pregó íntegre de la Cinta 2012, a càrrec de Lluís Lamote de Grignon

Il·lustríssim senyor alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Regidors i regidores de l'Ajuntament de Tortosa, “Concejal de Fiestas de Alcañiz”, “Dama de Fiestas de Alcañiz”, Autoritats, Sr. Vicari General, Sr. Majordom en Cap de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Reina i Reina Infantil, Mar i Paula, Pubilles i Pubilletes, Presidents i presidentes i representants d'Entitats i Associacions, veïns i veïnes de Tortosa, amics i amigues que ens visiteu, bona nit a tothom.

Com no podia ser d’una altra manera, és per mi un honor i una satisfacció el nomenament de ser pregoner de les Festes Majors de la nostra ciutat de Tortosa. Quan l’alcalde de la ciutat me va trucar per convidar-me a fer el pregó de les nostres festes, vaig sentir, sobretot en el moment de penjar, aquella sensació de responsabilitat del qui està davant d’un fet especial. D’una oportunitat única d’arribar a més gent, i tot i que hi ha qui mereix aquest honor més que no jo, comprendreu que no podia deixar de respondre afirmativament per posar sobre la taula i donar veu a una realitat que tenim a casa nostra i a un equip de gent, que de forma generosa i discreta s’entreguen diàriament a auxiliar els més necessitats. Gràcies a tots ells, també ara en festes.

Aprofito també ara i en segon lloc, per agrair a la meva família la seva estima, paciència i comprensió per una dedicació que no entén d’hores ni horaris. Gràcies.

Estem en festes! Són Festes de la Cinta! Les festes majors de Tortosa. Una ciutat en més de 2000 anys d’història, Per a mi, la ciutat que m’ha vist nàixer, ciutat que estimo i respecto profundament. Una ciutat, no ho oblidem, que l’han pujada com la coneixem ara els qui van viure-hi abans que natros i una ciutat que ara fem els qui la vivim i visitem. Una ciutat en festes vives, com la gent que les participa.

En aquest sentit, des de sempre, les Festes de la Cinta han estat per a mi un moment especial i singular de l’any. Un moment carregat de records, d’imatges, però inclús més enllà de les imatges, de moments, de sons i olors: l’olor de la catedral..., del “parque”... de ben segur que ja les esteu experimentant...

Un moment del temps en que, per una setmana, tot sembla fluir diferent, els ritmes de la ciutat bullen pels seus carrers, pedres i places, i el temps es transforma, alentint-se o accelerant-se segons el moment.

No us faré cap recorregut de memòria històrica, però sí una aproximació a algun record puntual i gràfic d’un tortosí que n’ha viscudes moltes de Festes de la Cinta; de fet us confessaré que no recordo haver-me’n perdut cap.

Ja de ben petit, els qui comptem més anys d’entre els assistents ho recordareu i potser també ho compartireu, les festes de la Cinta suposaven un abans i un després: La reincorporació a “la vida de la ciutat” després d’un estiu “a la muntanya”. El final d’un estiu amb “el cap tot pelat” i de pantaló curt, que passava a un “tornar per a festes”, deixant les còmodes espardenyes per patir l’estrena de sabates noves l’any que tocava renovar-les, o simplement tornar a “vestir de carrer”.

Un “tornar per a festes” que suposava retrobar-te amb els amics i companys als carrers i places de Tortosa, després d’un temps al camp de convivència i experiències amb la família.

Me tornen ara records de petit, com, després de “la novena” amb tota la família, baixar pel “Coli” cap al “Mundial” del Sr. Estrany, per prendre conjuntament, “uns calamarets” i un refresc. O, uns anys més tard, en sortir de missa, marxar cap al “parque” amb els amics.

Però si un record passa al present i s’imposa en aquestes festes, aquest és, des de sempre, l’aclamació de les multituds amb l’himne a la nostra patrona, La Mare de Déu de la Cinta, en la seua entrada a la Catedral. Himne cantat pels assistents, entre aplaudiments i expressions acalorades i entregades, amb l’orgue sonant de fons.

Per tradició, per fe, per sentiment, per record, o per tot junt, realment sempre l’he tingut per un moment únic. Un moment emotiu i bonic en la memòria que guardo com a tortosí.

Sóc conscient i sabeu, que si avui sóc aquí, és també en nom i representació d’una gran tasca social i solidària que tenim a casa nostra.

Més enllà d’un pregó de festa major, és de justícia i entendreu, que la meua paraula principal en aquest acte sigui de reconeixement i agraïment sincer a la feina d’unes Filles de la Caritat i d’un equip de voluntaris i voluntàries de Càritas Interparroquial, que sense esperar res a canvi i de forma anònima, s’entreguen diàriament i amb tota la humilitat a auxiliar als qui més ho necessiten del nostre voltant.

Entendreu en aquest sentit que, si bé és evident que no hem vingut a parlar avui dels greus moments que estan patint molts dels nostres conciutadans, faci esment d’un fet que avui suposa una realitat molt propera a la nostra porta.

Jo us podria traslladar moltes imatges, molt pròximes, del greu moment que vivim, greus des de tots els punts de vista, amb noms i cognoms, però encara molt millor que jo, qui us pot parlar de la crisi, és aquell tortosí o tortosina que pateix directament les retallades al més profund de casa seva, aquella mare de família que te greus dificultats per arribar a final de mes, aquell petit empresari que no pot pagar perquè no cobra el que li deuen, aquell matrimoni jove aturat amb fills a càrrec que es veu abocat a entrar en perill real de marginació, aquella família amb malalts o avis al seu càrrec i una economia que no li permet afrontar les despeses per sostenir-se, aquelles persones grans que després d’una vida d’estalvi i sacrifici no poden disposar dels seus estalvis com voldrien.

Cada vegada més dels nostres conciutadans, per desgràcia pateixen els efectes d’aquesta greu situació actual, fins al punt que estem desbordats i al sostre de la nostra capacitat. Us dic amb tota veritat que tant de bo haguéssim de tancar el “Menjador social”, després de dos anys de la seva inauguració i ara al límit també de la seva capacitat, per falta d’activitat. Seria un èxit de tots.

I no acaba aquí, malauradament, observem i constatem amb dades, com la crisi afecta cada cop més, als nens.

Aquesta idea ens ha de fer pensar als tortosins i tortosines sobre el nostre llegat com a poble per als nostres fills i néts. Sobre el futur conjunt que volem i sobre què fem avui amb el que tenim al nostre abast per tal d’arribar-hi; i aquest punt és realment decisiu.

Segur que no podem fer tot el que ens agradaria, segur que moltes coses no depenen de natros, però també segur que tots podem fer una mica més.

Com us proposava a la saluda que vaig tindre oportunitat de redactar per al programa de festes de la Cinta: malgrat les dificultats, esforcem-nos, treballem junts i no perdem el somriure.

Somriure és el llenguatge més universal. Somriure amb els llavis i fins i tot amb la mirada. No entén de colors ni de moments històrics, ni de cultures ni civilitzacions, ni d’edat o nivell de desenvolupament. És universal i potent, arriba del cor i acull. Trenca les més altes barreres i facilita la comunicació. Somriure, en si, ja és comunicació d’alt impacte.

Us podria posar molts casos del nostre voltant, on, davant les dificultats, l’alegria dels més humils i indefensos suposen un exemple per als demés, i on compartir omple d’autèntica felicitat tant al qui rep com al qui dóna.

Alegrem-nos, participem i compartim la nostra alegria amb els qui tenim a la vora i els qui ens visiten!

Ens parlen constantment de la crisi, però potser més profunda que aquesta crisi ha estat la crisi de valors. S’ha confós la felicitat amb el diner. S’ha confós la crisi econòmica amb aquesta crisi de valors.

Entristeix comprovar, a nivell de societat en general, com ens hem acostumat a “viure bé”, per “aparcar” la cultura de l’esforç, inclús l’amabilitat, el respecte i la gratitud.

Aquest, a nivell general, és un fet constatable i molt visible, però no és un fet únic. És un fet que conviu amb un altra realitat més discreta, menys visible, però igual de real. Una realitat que ens guarda l’esperança i la confiança d’un canvi. Una realitat que ens alegra i anima a seguir endavant: l’exemple diari , també en èpoques amb pocs recursos, dels qui segueixen treballant i esforçant-se amb persistència i tenacitat, amb la confiança que dóna el resultat de la unió de les nostres forces per un objectiu superior i comú. Fa menys soroll i no ocupa portades als mitjans de comunicació, però la potència humana dels èxits aconseguits en aquest sentit parlen per si sòls. Molts cops, èxits amb noms i cognoms i des de la curta distància.

Per tant, la meua principal paraula necessàriament ha de ser de reconeixement cap a l’obra de totes aquestes persones que fan que jo us pugui parlar avui, i per extensió també de totes aquelles persones i entitats compromeses socialment i que treballen de forma desinteressada per millorar la nostra ciutat.

La darrera idea que vull traslladar-vos és que vivim moments molt difícils, però que alhora també són moments en què surten a la llum els autèntics valors i la qualitat humana de la nostra gent davant dels problemes dels qui més pateixen.

Des d’un petit gest, fins al major dels ajuts, us puc assegurar que mai deixa de sorprendre la solidaritat tortosina i el gran bé que s’està fent als qui més ho necessiten.

Us puc dir amb satisfacció que Tortosa és solidària. Els tortosins i tortosines som solidaris. No perdem aquest valor! No donaré noms, com sabeu, però entre els assistents he vist a molts de vatros que sabeu perfectament del què us parlo. Alguns, coneguts. A d’altres a qui no us conec però amb qui hem parlat. Gràcies a tots vatros, perquè això també va per vatros i la vostra generositat.

Mai podia pensar que el temps dedicat desinteressadament a ajudar els altres em portaria l’oportunitat de disposar d’aquest honor tan gran d’adreçar-vos unes paraules avui, que, si us he de ser sincer, me resulten més difícils que la tasca del nostre dia a dia.

Com a totes les crisis, és temps de repensar certes coses, de canviar-ne d’altres, de fer-ne de noves o d’una nova manera, de “fer net” de moltes, de quedar-se amb l’essència del que és realment important, de compartir, de somriure, de compartir un somriure, de xalar, de participar dels actes, de participar de la festa, de sortir al carrer i retrobar-nos tots.

Ara que s’apropen les festes de la Nostra Patrona, la Mare de Déu de la Cinta, visquem-les intensament.

Segurament amb major austeritat, potser amb majors dificultats, però amb tota l’alegria de compartir el que tenim i de retrobar-nos; amb l’alegria de sortir al carrer i regalar un somriure o una abraçada, de participar de les festes, de convidar als de fora, d’apropar-nos a la nostra gent i acollir als qui ens visiten.

Gràcies una vegada més per fer-me confiança, molt bones festes a tots! i visca la Mare de Déu de la Cinta!



Imatge Ajuntament de Tortosa

Corbera rememora el passat amb la rehabilitació de la Cota 402, punt de comandament de les Brigades Internacionals

CORBERA D'EBRE (Terra Alta).- El poble de Corbera d'Ebre ha esdevingut tot un símbol dels efectes tràgics de la Guerra Civil. De fet, va ser completament destruït durant la Batalla de l'Ebre, una de les més dures i sagnants de la guerra espanyola. La inauguració de la rehabilitació de la Cota 420, un enclavament clau de la Batalla de l'Ebre fins ara abandonat, ha estat l'acte més destacat de les III Jornades de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre. La Cota 402 va ser el punt de comandament de la 35a Divisió Republicana, integrada per les Brigades Internacionals. La restauració de l'espai, ubicat als afores del nucli urbà, ha suposat mesos de feina per a l'associació local Cota 402. Durant aquest diumenge s'han organitzat visites guiades tant a la Cota 402 com a les restes del Poble Vell, que va ser completament destruït durant la Guerra Civil. De fet, els seus habitants van haver de construir el poble de nou, l'actual Corbera d'Ebre.

A la Cota 402, des del qual es va supervisar l'atac de les Brigades Internacionals sobre Gandesa a la Batalla de l'Ebre, han recuperat les línies de trinxeres que estaven cobertes de vegetació i s'han afegit les estructures pròpies del comandament amb materials de l'època. La rehabilitació ha suposat mesos de treball per part de l'entitat local Cota 402. Un dels membres de l'entitat i alhora portaveu de l'associació del Poble Vell, Joan Antoni, ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies que el poble no ha de girar l'esquena al seu passat, sinó que n'ha de treure profit i difondre aquest patrimoni, encara que sigui fruit d'una tragèdia. "Busquem la part positiva d'una cosa que no s'hauria de repetir mai més", ha declarat.

La recreació històrica de les jornades va anar càrrec del grup Ejército del Ebro, entre d'altres. A part de les visites guiades, també s'han muntat parades de col·leccionistes i productes de la terra al Poble Vell. L'Església Vella, l'edifici més emblemàtic, ha acollit exposicions sobre el republicanisme a les Terres de l'Ebre i els presidents Francesc Macià i Lluís Companys. També s'hi han projectat i comentat documentals independents sobre la guerra.

En el marc de les jornades també s'ha pogut visitar el Centre d'Interpretació 115 Dies -que acull una exposició sobre el paper moneda a la Terra Alta durant la guerra-, així com l'exposició permanent La Trinxera, amb importants col·leccions.

Via ACN

26 d’agost del 2012

Tortosa fa un tast de la Cinta 2012 i la reprendrà a partir del 30 d'agost



TORTOSA (Baix Ebre).- El seguici festiu de Tortosa ha tingut, una vegada més, un paper fonamental durant el primer acte oficial de la Cinta 2012. Les cucaferes, els gegants i la resta del bestiari tradicional han acompanyat les pubilles i les pubilletes, a més dels representants de les entitats i les diverses autoritats, des de la plaça de l'Ajuntament fins al parc municipal Teodor González. I és que el passeig central del parc ha estat aquest dissabte al vespre l’escenari de la proclamació de les pubilles i del pregó, amb motiu de l'acte preliminar d'una festa major que Tortosa no començarà oficialment fins al proper dijous, 30 d’agost. La Reina de la Cinta 2012 és Mar Audí Serret, de l’Agrupació de Veterans de Futbol Tortosa, mentre que la Reina Infantil és Paula Miravalls González, de l’Associació de Veïns de la Simpàtica. Per la seua banda, el pregó ha anat a càrrec del president de la Fundació Casa d’Acollida i expresident de Càritas Interparroquial de Tortosa, Lluís Lamote de Grignon.

El barri tortosí de Remolins s'omple de gegants en la recta final de les festes



 TORTOSA (Baix Ebre).- El barri tortosí de Remolins celebra aquest cap de setmana la recta final de la seua festa major. La II Trobada de Gegants de Remolins ha estat el plat fort d’aquest dissabte, 25 d’agost, ja que s’ha programat una ballada de gegants a la plaça de la Immaculada. El punt de trobada dels gegants ha estat davant del campus de la URV, amb la participació de Lo Golafre, Gaiters de l'Aguilot, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, l'Associació de Veïns de Sant Llàtzer i la Colla Gegantera de Tortosa. Després d'una cercavila pels carrers del barri, i especialment pel call de Remolins, hi ha hagut una ballada de gegants i gegantons a la plaça de la Immaculada. També han celebrat, aquest mateix dissabte, el dinar de l’home i el dinar de la dona, però per separat. I ja cap al vespre s'ha fet una més de les diferents proves de penyes que s’han anat celebrant durant les festes. En aquesta ocasió, els protagonistes han estat els cantadors de jotes. Les festes de Remolins, les darreres festes de barri a Tortosa abans de la festa major de la Cinta, s’acaben diumenge a la nit amb un gran castell de focs, a càrrec de la colla de Diables i Tambors Lo Golafre.

Jordà Solé, de Móra d'Ebre, guanyador del IV Concurs de Sirgadors de l'Ebre



MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El morenc Jordà Solé ha resultat guanyador de la quarta edició del Concurs de Sirgadors de l'Ebre, acte inclòs la tradicional Festa del Riu de Móra d'Ebre. El concurs ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda i ha comptat amb cinc participants: quatre de Móra d'Ebre i un de Móra la Nova. El concurs consisteix en arrossegar amb una sirga un llagut d'uns 1.000 quilos de pes 50 metres riu amunt, tot recordant i commemorant la tasca que feien els llaguters a finals del segle XIX i principis del segle XX. Jordà Solé, de Móra d'Ebre, ha estat qui menys temps ha trigat en arrossegar l'embarcació, amb un resultat de 20 segons i 66 centèsimes.

L'han seguit en la classificació: Pol Pintanel, de Móra d'Ebre (22 segons i 39 centèsimes); Josep Crescenti, de Móra la Nova (22 segons i 75 centèsimes); Dámaso Ruiz, de Móra d'Ebre (24 segons i 30 centèsimes); i Archivaldo Cortés, també de Móra d'Ebre (26 segons). El guanyador rebrà un premi en metàl·lic de 100 euros, mentre que els altres quatre participants rebran 25 euros cadascun.

La Festa del Riu segueix activa amb actes com les curses de muletes o la travessa nedant de riba a riba de l'Ebre. El Concurs de Sirgadors de l'Ebre està organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), el Club Nàutic de Móra d'Ebre i l'Ajuntament de Móra d'Ebre.

Via ACN

Detenen una parella a Deltebre per haver robat en cases i vehicles durant les festes


DELTEBRE (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra van detenir dilluns passat dos veïns de Deltebre, un home de 35 i una dona de 38 anys, com a presumptes autors de diversos robatoris realitzats a la població. Els dos detinguts van passar a disposició judicial al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Tortosa, i la jutgessa va decretar l'ingrés a presó per a tots dos. Els dos detinguts acumulen gran quantitat d'antecedents policials i havien sortit de presó a l'abril i al juny d'enguany, respectivament. Durant el primer cap de setmana d'agost es va localitzar un gran increment de delictes coincidint amb les festes majors del poble. Fruit de les investigacions realitzades pels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Deltebre es va poder detenir dues persones com a presumptes autores de gran part d'aquests robatoris.

Als detinguts se'ls imputen dos robatoris consumats a domicilis (un d'ells comès en un establiment hoteler), dos més en grau de temptativa, i onze robatoris amb força a interior de vehicle, tota vegada que es van poder recuperar part dels objectes sostrets (principalment joies) que han estat retornades als seus propietaris.

Dos ferits greus en un xoc entre un cotxe i una motocicleta a l'Ampolla


L'AMPOLLA (Baix Ebre).- Dues persones han quedat ferides greus en un xoc entre un cotxe i una motocicleta aquest dissabte al migdia a la carretera N-340 a l'Ampolla, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L'accident s'ha produït poc després de la una del migdia al quilòmetre 1.100 on, per causes que es desconeixen, han xocat un cotxe i una motocicleta. Com a conseqüència de l'accident, el conductor de la motocicleta i el seu acompanyant han resultat ferits greus. El primer ha estat traslladat en l'ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) fins a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i el segon l'han dut en helicòpter a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Fins al lloc s'hi han desplaçat sis dotacions dels Mossos d'Esquadra i tres dels Bombers de la Generalitat, a més de l'ambulància i l'helicòpter del SEM.

25 d’agost del 2012

La calor i la falta de pluja fan caure un 30% la collita de raïm a la Terra Alta


GANDESA (Terra Alta).- L'augment de les temperatures de les últimes setmanes i l'escassetat de les pluges al llarg de la passada primavera i l'estiu han desencadenat una davallada del 30% de la collita de raïm d'enguany a la DO Terra Alta. El seu president, Jaume Descarrega, ha dit que l'any del 30è aniversari de la DO anirà acompanyat per la "mala notícia" de la disminució en la producció. El president ha lamentat el cop econòmic que representarà la caiguda de la producció en una comarca, especialment agrícola i en un context com l'actual. Si l'any passat les xifres es van situar en els 37,5 milions de quilos recollits, enguany rondaran els 30 milions de quilos. La DO Terra Alta està formada per 45 cellers.

Amb tot, la falta de pluges -i per tant, de fongs que poden danyar el raïm- garanteix una qualitat molt bona del raïm. "És un raïm sa i impecable" ha assegurat Jaume Descarrega. El president de la DO ha dit que aquesta última setmana d'agost han començat a arribar els primers tractors carregats amb raïm a les cooperatives de la comarca. Aquest és el cas de la de Corbera d'Ebre, que aquest divendres ha rebut els primers centenars de quilos de raim dels pagesos del territori.

Segons ha explicat, els primers dies de verema serveixen també per la "posada a punt" de la maquinària agrícola i per acabar d'enllestir tot el necessari per la verema d'aquest 2012. Tot i que la DO Terra Alta abasteix diferents varietats de raïm, la garnatxa blanca i negra representen un potencial molt elevat pel territori. De fet, un terç del volum mundial d'aquesta varietat es cultiva a la comarca de la Terra Alta. Entre les dues varietats, l'extensió se situa al llindar de les 5.000 hectàrees.

Via ACN

24 d’agost del 2012

Tortosa torna a avançar el pregó i la proclamació de les pubilles de la Cinta

TORTOSA (Baix Ebre).- El parc municipal Teodor González serà aquest dissabte l’escenari de la proclamació de les pubilles i del pregó de la festa major de Tortosa. De fet, tot i que la Cinta no començarà oficialment fins al proper dijous, 30 d’agost, dissabte a la tarda tindrà lloc la proclamació de la Reina i de la Reina Infantil de les festes, així com la imposició de les bandes i les insígnies de l’Ordre de l’Atxa a les pubilles i pubilletes. Enguany, la Reina serà Mar Audí Serret, de l’Agrupació de Veterans de Futbol Tortosa, mentre que la Reina Infantil serà Paula Miravalls González, de l’Associació de Veïns de la Simpàtica. Per la seua banda, el pregó anirà a càrrec del president de la Fundació Casa d’Acollida i expresident de Càritas Interparroquial de Tortosa, Lluís Lamote de Grignon. El regidor de Festes, Domingo Tomàs, ha explicat aquest divendres que ja està gairebé tot a punt per poder celebrar aquest preludi de les festes de la Cinta.

En la mateixa línia, Tomàs ha assenyalat que la principal novetat d’enguany serà la participació de totes les colles de cultura popular de la ciutat en el seguici festiu que acompanyarà les pubilles. Serà a partir de dos quarts de set del vespre, des de la plaça de l’Ajuntament fins al parc municipal. A més, com és tradicional, durant l’acte es comptarà amb les actuacions de l’Orfeó Tortosí i de la Banda Municipal de Música de Tortosa. El regidor de Festes ha defensat la necessitat de separar la proclamació de les pubilles i el pregó de la resta d’actes de les festes de la Cinta. Sobretot, tenint en compte l’actual model de festes, de només cinc dies. Tomàs també ha destacat que per a l’acte de proclamació de les pubilles hi haurà més de 200 noies i xiquetes, entre les pubilles i pubilletes entrants i sortints.



D’altra banda, aquest dissabte també està previst la celebració del Riverland Festival, amb la instal·lació de dos escenaris al pavelló firal de Remolins. A banda, al teatre auditori Felip Pedrell es representarà l’obra Amnèsia amb regalèssia, a càrrec del grup de teatre Pastisset. Finalment, durant tot el cap de setmana es faran les proves del circuit de penyes.

Imatge AJuntament de Tortosa

23 d’agost del 2012

Proposen un monument de les tres cultures a la plaça dels Dolors de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- L'escultor tortosí Joan Escudé ha projectat la instal·lació d'un monument a les tres cultures -cristiana, jueva i musulmana- a la plaça dels Dolors, al cor del nucli antic de Tortosa. Escudé aprofitarà la inauguració d'una exposició de la seua obra més recent, el proper 3 de setembre, per presentar en públic aquest projecte de diàleg entre les tres cultures que van saber conviure a la Tortosa medieval. En declaracions a Canal 21 Ebre, Escudé ha assenyalat aquest dimecres que el projecte encara ha de ser presentat a les institucions i als representants de les tres cultures, per intentar que s’impliquen en el diàleg i propiciar un enteniment per fomentar el benestar de tots els col·lectius que viuen a Catalunya, i més concretament a Tortosa. De fet, la ciutat ja va dedicar el Centre d'Acollida Turística (CAT) a la Tortosa de les tres cultures, i també ha centrat bona part de la seua promoció turística a difondre el seu patrimoni cristià, jueu i musulmà.

Per la seua banda, Escudé és conegut al territori per obres com el Monument de Catalunya a la Família, de Tortosa; Punt de trobada, punt de partida, a Jesus, i De l'assut al Delta, de Tivenys. L'exposició Sensualitat-Racionalitat, amb l'obra més recent d'Escudé, es podrà veure a partir del 3 de setembre al Taller Cinta Dalmau de Tortosa, durant els propers dos mesos.

Prohibit avançar els ciclistes al pont de l’Estat de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- La calçada del pont de l’Estat de Tortosa ha passat a ser una via compartida entre vehicles de motor i ciclistes. L’Ajuntament ha instal·lat aquesta setmana una nova senyalització en els accessos al pont de l’Estat, en què informa els conductors de la prohibició d’avançar les bicicletes que circulen pel pont vell de Tortosa. Aquesta mesura pretén afavorir una mobilitat sostenible i segura, i acabar amb les situacions de risc que es produeixen en aquesta important via de comunicació entre els dos marges de l’Ebre al seu pas per la ciutat. I és que, fins ara, eren moltes les persones amb bicicleta que optaven per circular per les voreres, i que provocaven molèsties als vianants, per temor a la intensitat o a la rapidesa del trànsit del pont de l’Estat. De la mateixa manera, també hi havia ciclistes que baixaven de la bicicleta, però que circulen a peu per la calçada del pont vell de Tortosa. En la mateixa línia, també hi havia conductors que no respectaven la distància mínima d’un metre i mig a l’hora d’avançar els ciclistes, ja que en alguns casos calia envair el carril contrari. I al pont, a causa del canvi de rasant en les rampes d’accés, això era en molts casos una maniobra perillosa, per la falta de visibilitat.

La nova senyalització del pont de l’Estat ha començat a tenir els seus primers efectes, tant positius com negatius. Ja hi ha ciclistes que circulen amb total tranquil·litat per la calçada del pont vell, però al mateix temps també s’han produït diverses retencions de trànsit, per la prohibició d’avançar les bicicletes.

Siga com siga, garantir la seguretat per als ciclistes al pont de l’Estat era una de les mesures considerades “més prioritàries” pel nou col·lectiu Me Moc en Bici. Sobretot, amb caràcter definitiu i a l’espera que puga entrar en funcionament el nou pont de la Via Verda del Baix Ebre, a través de l’antic pont del ferrocarril. En concret, el document entregat a l’Ajuntament demanava senyalitzar la prohibició de fer avançaments a menys d’un metre i mig de distància; delimitar amb línies discontínues de color roig o grog l’amplada mínima per avançar els ciclistes; permetre la circulació de bicicletes en grup o en paral·lel travessant el pont i, finalment, valorar si es prohibia l’avançament de les bicicletes en tot el pont, rampes d’accés incloses. De la mateixa manera, també reclamava la revisió de la normativa municipal en quant a vies compartides, i donar-la a conèixer a través d’una campanya de divulgació.

De fet, aquesta darrera mesura és la que finalment s’ha adoptat, ja que el pont de l’Estat passa a ser un via compartida per vehicles de motor i ciclistes, i es prohibeixen els avançaments a les bicicletes. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el mes de juliol passat, el regidor de Serveis, Domingo Tomàs, ja va apuntar que l’Ajuntament es trobava estudiant la força més segura de circular per a vehicles, ciclistes i vianants, tant pel pont de l’Estat com per les zones de vianants.

Bel mostra a Twitter i Instagram l'estat avançat de les obres del pont del tren de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha fet aquest dijous al matí una visita a les obres de recuperació de l’antic pont del tren, que a finals d’enguany esdevindrà una passarel·la per a vianants i ciclistes. De fet, l’antic pont del ferrocarril facilitarà la prolongació de la Via Verda del Baix Ebre, per fer-la continuar fins al Delta. Les obres van a càrrec del govern de l’Estat, amb un pressupost de més de cinc milions d’euros, ja que també inclouen la construcció de la barana del riu al passeig de l’Ebre, l’ampliació de la barana i dels murs de contenció del marge esquerre, i la millora de les vores del riu. L’Ajuntament no ha avisat els mitjans de comunicació de la visita de l’alcalde a les obres del pont del tren, però el mateix Ferran Bel ha penjat algunes imatges de l’estat avançat dels treballs a través dels seus comptes a Twitter i Instagram. Segons l'Ajuntament, la previsió és que el pont siga transitable abans de final d'any o bé a principis del 2013, com a molt tard, un cop que hagen acabat les obres que està executant la direcció general de Costes.

Imatge Ferran Bel, a Instagram

Joguina retro d'una pubilla retallable, en el primer aniversari de Calaix de Sastre

TORTOSA (Baix Ebre).- Calaix de Sastre és un dels locals que ha obert durant l’últim any i mig al carrer de la Rosa, i que ha contribuït a recuperar aquesta zona del nucli antic de Tortosa. El seu propietari, Joan Iniesta, ha explicat per a Canal 21 Ebre quines activitats han programat per als propers dies, amb motiu de les festes de la Cinta i el primer aniversari d’aquest taller d’imatgeria popular. D’altra banda, per acompanyar els actes del primer aniversari de Calaix de Sastre i les diverses activitats de la festa major, Iniesta ha preparat un retallable d’una nina de vestir amb la roba de la pubilla de Tortosa. Una joguina retro però que ja està tenint molta acceptació, i que a Calaix de Sastre ja es pot adquirir per només un euro.



Els emprenedors reclamen més comerç, turisme i habitatge al nucli antic de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Els nous emprenedors del carrer de la Rosa, al cor del nucli antic de Tortosa, coincideixen en què aquesta zona de la ciutat té encara algunes assignatures pendents, com ara l’aposta del comerç local, del sector de l’oci nocturn i del turisme. I és que aquestes són algunes de les receptes per acabar d’aixecar el barri, un cop fetes les obres de reurbanització de carrers i places, per desterrar alguns dels tòpics sobre el nucli antic de Tortosa. Jordi Llamosí, propietari del local Rosa dels Vins, ha assenyalat que iniciatives com la ruta de tapes que es va organitzar fa dos mesos, han servit perquè la gent s’aprope als locals del nucli antic també per les nits.

Un altre dels locals del carrer de la Rosa i de la plaça de la Cinta que està apostant per les nits del nucli antic és el bar restaurant L’Olivera. La seua propietària, Mari Carmen Sánchez, explica que al principi va costar una mica, però que se n’estan sortint. De fet, L’Olivera té una de les terrasses més concorregudes del nucli històric. Per la seua banda, Joan Iniesta, del taller d'imatgeria popular Calaix de Sastre, ha assenyalat que al nucli antic de Tortosa només li fa falta una mica de normalitat, ja que no és ni un parc temàtic ni un plató de televisió. Sobretot, eliminant qualsevol tipus de connotació i aprofitant l’embolcall que li dóna el patrimoni.

Finalment, tant David Jarque, de l’entitat Amics dels Castells, com l’arquitecte Xavier Rollan, amb un estudi d’arquitectura a la mateixa plaça de la Cinta, afirmen que cal recuperar la vida al nucli antic. Per fer-ho, tant important és la rehabilitació d’habitatges com l’arribada de més comerç al barri.

Xavier Rollan, que viu i té un despatx d’arquitectura a la plaça de la Cinta, és un dels primers professionals que van optar per instal·lar-se al rovell de l’ou del nucli antic de Tortosa. Rollan ha valorat que les obres de la llei de Barris han millorat la situació urbanística del carrer de la Rosa i de la plaça de la Cinta, i que en els últims anys també s’ha aconseguit capgirar els problemes de convivència amb alguns veïns. Amb tot, Rollan ha advertit que encara queda feina per fer, i que sobretot cal fer-la millor que algunes obres que s’han fet en els darrers anys al nucli històric. L’arquitecte ha recordat que les xarxes elèctriques són deficients i que no han tingut en compte la seua millora o soterrament, a l’hora de fer les obres. Rollan, que va participar en el procés de redacció del pla integral del nucli antic, també ha afirmat que una de les grans mancances del Pincat van ser les polítiques d’habitatge.

22 d’agost del 2012

El carrer de la Rosa recupera la vitalitat del nucli antic de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- Locals de restauració, tallers d’artesans, comerç tradicional, i esdeveniments lúdics i culturals. Aquests són els ingredients de l’aposta privada per la recuperació del nucli històric de Tortosa que, a l’espera de l’arribada del gran comerç i de botigues de renom, ja està fent revifar l’eix format pel carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta. I és que més enllà de les obres del pla integral del nucli antic de Tortosa, el Pincat que l’Ajuntament ha finançat amb la llei de Barris de la Generalitat, l’emprenedoria està resultant fonamental per a l’obertura de nous locals i negocis. Una activitat econòmica que, tot i les dificultats a causa de la crisi, està contribuint a revitalitzar i canviar la fesomia del carrer de la Rosa, un dels més característics del nucli històric de Tortosa.

Un dels últims emprenedors que ha apostat pel carrer de la Rosa és el jove Jordi Llamosí. Fa només dos mesos i mig que ha obert un dels locals de moda a la ciutat, Rosa dels Vins. Llamosí ha explicat que van decidir obrir aquest nou establiment perquè confiaven en les potencialitats del nucli antic, una zona de la ciutat que Tortosa encara no havia sabut explotar.

Un altre local que està funcionant força bé és la cafeteria dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa. La rehabilitació de la seu social de l’entitat, al costat del Portal del Romeu, va culminar fa poc més d’un any i ha coincidit amb l’obertura d’altres locals al mateix carrer de la Rosa. El seu gestor, David Jarque, ha destacat que el cafè d’Amics dels Castells ha tingut molt bona acceptació, ja que també és un centre d’activitat cultural. A més, Jarque ha remarcat que la col·laboració amb els altres locals del carrer de la Rosa, de la plaça de la Cinta o del carrer de la Mercè estan donant molt bons resultats, per a la revitalització de tot aquest sector del nucli antic.

A la plaça de la Cinta també hi ha la cafeteria L’Olivera, regentada per Mari Carmen Sánchez. Va obrir ara fa quatre anys, tot fent una aposta personal pel nucli antic. Per tant, la seua aventura empresarial ha coincidit amb tot el procés de reurbanització i recuperació de l’eix format pel carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta.

Un altre dels locals que va obrir al carrer de la Rosa, ara fa un any, és el taller d’imatgeria popular Calaix de Sastre. El seu propietari és el jove artista Joan Iniesta, qui també forma part de la junta de l’associació de comerciants del nucli antic. Per tant, ha estat un testimoni directe del procés de regeneració del barri, i de com s’ha aconseguit “tombar la truita”.

Móra la Nova decreta tres dies de dol oficial per la mort de la regidora Tere Tonda




MÓRA LA NOVA (RIbera d'Ebre).- L'Ajuntament de Móra la Nova ha decretat tres dies de dol oficial per la mort de la seua primera tinent d'alcalde, Tere Tonda, amb 41 anys d'edat i després de no haver pogut superar una llarga malaltia. La mort de Tonda, casada i amb dues filles, ha provocat una gran consternació a la població riberenca, que s'ha acomiadat la regidora de CiU aquest dimecres al matí. Tant l'alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, com l'exalcalde de la població, Joan Manel Sabanza, han afirmat que es tracta d'una pèrdua molt dolorosa i d'una injustícia. A més, Bladé ha manifestat el seu respecte i suport a la família de Tonda, una persona molt estimada a Móra la Nova.

A banda de primera tinent d'alcalde, Tonda també era vicepresidenta primera del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i a l'Ajuntament s’encarregava de les àrees de Serveis socials, Joventut, Dona i Protocol. Des del punt de vista professional, Tere Tonda era assistenta social a la residència per a la gent gran Natzaret de Móra d’Ebre.

Els bous a Ulldecona, a partir del 24 d'agost



ULLDECONA (Montsià).- Ulldecona ja ho té tot a punt per començar la seua festa major, que enguany serà del 25 d’agost al 2 de setembre. Tot i els ajustos pressupostaris a causa de la crisi, no hi faltaran els tradicionals balls de mantons, els correfocs, la diada del castell o els bous al carrer i a la plaça. De fet, els bous a les festes majors d’Ulldecona començaran aquest divendres, 24 d’agost. La regidora de Governació, Isabel Salas, que s’ha encarregat de la coordinació dels actes taurins, ha explicat per a Canal 21 Ebre quin és el programa previst a la festa major d’Ulldecona.

21 d’agost del 2012

Ulldecona millora la seguretat de la plaça de bous amb canvis en la matriculació dels cadafals


ULLDECONA (Montsià).- L’Ajuntament d’Ulldecona ha matriculat enguany un total de 67 cadafals, en el procés iniciat fa un any per millorar les condicions de seguretat de la plaça de bous de la població. Un procés, per tant, que és anterior a l’accident mortal de dijous passat a la plaça de bous de Deltebre. La regidora de Governació, Isabel Salas, ha assenyalat que les noves condicions per instal·lar cadafals a la plaça de bous d’Ulldecona han tingut molt bona acceptació. Ulldecona ja ho té tot a punt per començar la seua festa major, que enguany serà del 25 d’agost al 2 de setembre. Tot i els ajustos pressupostaris a causa de la crisi, no hi faltaran els tradicionals balls de mantons, els correfocs, la diada del castell o els bous al carrer i a la plaça. De fet, els bous a les festes majors d’Ulldecona començaran aquest divendres, 24 d’agost.

L’accident mortal de dijous passat a la plaça de bous de Deltebre ha obert el debat al voltant dels correbous de les Terres de l’Ebre. Però sobretot, al voltant de la seguretat a les places de bous que s’instal·len a les poblacions del territori. Un dels ajuntaments que més de prop vigila aquest aspecte és l’Ajuntament d’Ulldecona, que l’any passat ja va acordar modificar el mecanisme de matriculació dels cadafals per millorar la seguretat de la plaça. La regidora de Governació ha explicat aquest dimarts que la matriculació s’ha fet seguint una normativa aprovada fa anys, i que el 20 de juliol passat es va tancar un nou termini per inscriure nous cadafals.

De la mateixa manera, l’Ajuntament va donar la possibilitat de matricular també la part de davant dels cadafals de fusta, ja que a Ulldecona hi ha molta tradició d’aquest tipus d’estructures per veure els actes taurins. Segons la regidora de Governació, les noves condicions han tingut molta acceptació. La prova d’això és que s’han matriculat un total de 67 cadafals, quan la plaça de bous d’Ulldecona té una capacitat per a 58.

Els cadafals que enguany no tenen primera fila a la plaça d’Ulldecona, però que han estat matriculats, l’any que ve la tindran el lloc segur i no els caldrà participar en el sorteig. Però l’Ajuntament revisarà cada any els cadafals per seguir millorant la seguretat de la plaça, i notificarà als seus representants quines millores es poden fer per adequar-los a les exigències de cada moment.

Tot i així, la regidora de Governació ha remarcat que l’accident mortal de Deltebre no fa que l’Ajuntament d’Ulldecona haja canviat res, a última hora, en la construcció de la plaça de bous per a les festes d’enguany. Salas ha recordat que ja fa un any que vam començar a acordar amb els afeccionats les mesures oportunes per millorar la seguretat a la plaça. A banda, l’Ajuntament va demanar els diferents permisos i unificar les diverses assegurances en un únic paquet per als bous que se celebren al llarg del 2012 tant a Ulldecona com als seus barris. Només amb la unificació de les assegurances, l'Ajuntament faldut ha pogut estalviar-se una partida de més de 8.600 euros.

Disqus for Marfanta