30 de novembre del 2012

Canal 21 Ebre lidera el rànquing de la TDT del territori, amb 13.000 espectadors diaris



TERRES DE L'EBRE.- Canal 21 Ebre continua incrementant el seu nombre d’espectadors, i ja lidera el rànquing d'espectadors de la TDT a les Terres de l'Ebre. Segons la tercera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura d’aquest any 2012, aquesta televisió privada ja compta amb 13.000 espectadors absoluts diaris, el que són 2.000 més respecte el passat més de juliol, quan es van donar a conèixer les anteriors dades del Baròmetre. Així, Canal 21 Ebre es converteix en líder d’audiència a les Terres de l’Ebre amb un 16’4% de share o quota de pantalla. És a dir, ja és la televisió local i comarcal més vista al territori.

A més, Canal 21 Ebre ha estat la única de les tres televisions privades de les Terres de l’Ebre que ha registrat un nou increment del nombre d’espectadors, mentre que les altres o bé n’han perdut o bé han mantingut el mateix nombre, sense registrar cap canvi. Canal Terres de l’Ebre, que fins ara ocupava la primera posició, ha perdut 2.000 espectadors i es queda amb 9.000.  Al mateix temps, L’Ebre TV no guanya espectadors i manté els 10.000 de la darrera onada del Baròmetre.

D'altra banda, quant a les publicacions mensuals, la revista gratuïta Cop d’Ull també registra un increment de 3.000 lectors respecte les dades de l’anterior onada del Baròmetre. Així, Cop d’Ull ja compta amb 35.000 lectors. Per tant, la revista que l’empresa Doble Columna, amb seu a Tortosa, edita des de fa 17 anys continua sent el mensual gratuït més llegit a les Terres de l’Ebre. Així mateix, si ens fixem en el conjunt de la demarcació de Tarragona, Cop d’Ull se situa en la tercera posició del rànquing de revistes mensuals més llegides, per darrera de Muy Interesante amb 53.000 lectors, i National Geographic, amb 36.000.

Amb tot, les dades publicades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura només fan referència a l'àmbit català, és a dir, només té present els lectors que la revista té al Baix Ebre i al Montsià, i per tant, no recull els lectors del Baix Maestrat, comarca veïna del País Valencià, cosa que cal tenir en compte ja que si sumessin els lectors que el Cop d'Ull té en aquesta tercera comarca la xifra de 35.000 lectors augmentaria considerablement.

Quant a la resta de publicacions setmanals i quinzenals del territori, l'Estel compta amb 43.000 lectors; el setmanari La Veu de l'Ebre, amb 32.000 lectors; i el Més Ebre, amb 26.000. Pel que fa a la resta de mitjans de comunicació amb més audiència a la demarcació, trobem a Televisió de Catalunya amb 313.000 espectadors; Catalunya Ràdio, que passa per davant a RAC1 de dilluns a diumenge amb 75.000 i 62.000 oients respectivament, i el Diari de Tarragona, el qual també continua líder en premsa escrita diària, amb 102.000 lectors.

Els danys del aiguats del 17-N a Ulldecona superen els 300.000 euros

ULLDECONA (Montsià)- L’alcalde d’Ulldecona, Celestí Hervàs, ha avançat aquest divendres, durant el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, que la reparació dels danys materials que els aiguats del passat 17 de novembre van provocar a la xarxa de camins del municipi podria superar els 300.000 euros. Aquesta és l’avaluació dels danys que han calculat en un primer moment els serveis tècnics de l’Ajuntament d’Ulldecona. Amb tot, després d’una visita del director dels serveis territorials d’Agricultura, Pere Vidal, i de la directora territorial de Governació, Rosa Peig, a Ulldecona han pogut constatar que potser han fet curt en aquesta valoració. En aquest sentit, Hervàs ha afirmat que l’actuació que ara farà el Consell Comarcal del Montsià amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona ajudarà a millora la situació dels camins, ja que són molts els veïns i pagesos que no poden accedir a les seues finques en època de collita dels cítrics i de l’oliva.

 D’altra banda, Hervàs ha explicat que fa pocs dies la cimentera Cemex els va fer una demostració, en un acte promocional a Deltebre, d’un nou sistema de pavimentació de camins rurals. Una solució que incorpora formigó en el procés de reparació dels camins municipals, i que sobretot pot esdevenir una sortida de negoci per a la multinacional, just ara que travessa dificultats econòmiques i ha d’acomiadar 136 persones de la planta d’Alcanar.

Imatge Ajuntament d'Ulldecona

Ulldecona destinarà 900.000 euros del 2013 a eixugar el deute municipal

ULLDECONA (Montsià).- El pressupost de l’Ajuntament d’Ulldecona per al 2013 destinarà uns 900.000 euros a eixugar el deute municipal, que supera els vuit milions d’euros. Així ho ha anunciat l’alcalde d’Ulldecona, l’independent Celestí Hervàs, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. Segons Hervàs, el pressupost del 2013 a l’Ajuntament d’Ulldecona serà el primer en complir amb els objectius de reducció del dèficit que fixa la llei d’estabilitat pressupostària, ja que es calculen uns ingressos de 5,7 milions d’euros i una despesa municipal de 4,8 milions d’euros. L’alcalde també ha afegit que el 2013 serà un any molt dur per a l’Ajuntament d’Ulldecona, però que la situació podrà millorar molt si aconsegueixen complir amb les previsions del nou pressupost municipal. De fet, Hervàs ha recordat que fa 18 mesos, en l’inici de l’actual mandat, Ulldecona estava situada entre els 40 municipis més endeutats de Catalunya.

En aquesta línia, Hervàs ha remarcat que la previsió d’inversions va molt condicionada per la necessitat de contenir la despesa per eixugar el deute. Així, l’alcalde d’Ulldecona ha assenyalat que no han pogut executar gairebé cap actuació inclosa en el pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), i que ja tenen concedida una pròrroga per al 2013. De fet, el mateix passa amb les obres de la llei de Barris; un projecte global de més de 4,3 milions que hauria d’estar acabat durant el 2013, però del qual l’Ajuntament d’Ulldecona només ha pogut executar el 5,5% del pressupost previst. En aquest sentit, la inversió més important per al 2013 serà la primera fase de la rehabilitació de l’antic molí d’oli, obra de Cèsar Martinell, per instal·lar-hi la nova oficina de turisme. Una obra que es finançarà amb diners de la llei de Barris i també amb una subvenció del programa Leader.

L’alcalde d’Ulldecona ha afegit que aquesta setmana també han adjudicat les obres de la depuradora al barri de les Ventalles, i que ara faltarà una part del sanejament de la Miliana, un magatzem als Valentins, i la millora de carrers a Sant Joan del Pas i el Barri Castell, a més de les obres de la biblioteca i de l’arxiu. En tot cas, seran obres que ja haurà d’executar la nova alcaldessa d’Ulldecona, la convergent Núria Balagué. Hervàs ha anunciat que renunciarà al càrrec el proper 11 de desembre, tal i com estava previst pel pacte de govern entre els independents, CiU i PP. Així, el relleu a l’alcaldia es produirà el 15 de desembre, i Hervàs ha fet un balanç molt positiu del treball en equip que ha realitzat l’actual govern municipal d’Ulldecona.

29 de novembre del 2012

El PSC porta fins al ple de Tortosa el debat sobre el dret a l'habitatge

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC a Tortosa ha entrat una moció al registre de l'Ajuntament, perquè es puga debatre i ser sotmesa a votació en el ple ordinari del proper dilluns, 3 de desembre, en favor de garantir el dret a l’habitatge. La moció insta a trobar solucions immediates i efectives als problemes que sacsegen a la ciutadania, com és la situació que s’està produint al voltant dels processos de desnonaments de famílies dels seus habitatges habituals.

La moció proposa, entre d'altres, una reforma en profunditat de la Llei Hipotecària; donar suport a iniciatives parlamentàries, com la ILP per a la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social, i instar al govern de la Generalitat a posar en marxa de forma urgent un Programa d’Atenció a les persones desnonades, i a establir un marc estable de coordinació amb les administracions locals.

Cal reaccionar de forma contundent i immediata garantint que les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari, les famílies”, ha assenyalat el portaveu del grup del PSC, Antoni Sabaté, tot recordant que les polítiques d’habitatge són garantia de cohesió social en temps de crisi.

Imatge La Rosa de Tortosa

La Fira de Móra la Nova i l'arqueòloga Margarida Genera, premis Sirga d'Or de la Ribera d'Ebre

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El Teatre Municipal de Móra d'Ebre La Llanterna s'ha omplert aquest dijous en l'entrega dels premis Sirga d'Or 2012 que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, amb la col·laboració del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), i el suport de l'Ajuntament de Móra d'Ebre i de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV). L'acte ha estat presidit pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, qui ha destacat l'aportació del territori a la cultura catalana.

Com ja es va fer en la última edició, al 2010, s'han lliurat conjuntament el premi en la categoria d'Entitats, a la Fira de Móra la Nova, i el premi Individual, a l'arqueòloga i prehistoriadora Margarida Genera. Per primera vegada en 20 anys d'història dels premis, s'ha lliurat la Sirga d'Or a títol pòstum al metge Xavier Bardají, per la seva contribució en l'àmbit sanitari de la comarca, i a l'historiador Pascual Ortega, qui va estudiar la situació de la Ribera d'Ebre abans i després de la conquesta cristiana del territori.

Mascarell ha subratllat que la cultura de Catalunya s'ha fet a través "d'allò que la societat civil ha posat sobre la taula al llarg del temps". Per al conseller de Cultura en funcions, "Catalunya no s'explica sense l'esforç de les persones i les institucions" i la cultura catalana s'ha construït a partir de la creativitat individual i l'esforç de les entitats, sobretot al llarg dels últims 150 anys des que una important generació d'intel·lectuals dels segle XIX va impulsar el catalanisme. Mascarell també ha destacat el simbolisme que la sirga té en la cultura del país, una cultura que "sempre havia anat a contracorrent, sempre havia tingut condicionants, dificultats, elements en contra, i que malgrat tot, gràcies a la capitat d'estirar de persones i institucions. la nostra cultura és on és", ha dit.

Els premis


L'objectiu dels premis Sirga d'Or és reconèixer la tasca dels premiats per la comarca i es venen atorgant des de l'any 1992. Des de l'edició de 2010, tot i que els premis segueixen sent bianuals, es va decidir fer conjuntament l'entrega, en la mateixa cerimònia, dels premis en la categoria d'entitats i en la categoria individual. Antigament es feia l'entrega de cadascuna de les categories, un any a l'entitat, el següent a la persona.

El premi en la categoria Individual aquest 2012 ha estat per a la prehistoriadora i arqueòloga, Margarida Genera. La comarca ha reconegut així la tasca de Genera en l'estudi de els vestigis ibers a la Ribera d'Ebre, en què treballat des de fa gairebé 40 anys. L'arqueòloga ha fet intervencions a les poblacions de Vinebre, La Torre de l'Espanyol, Tivissa, Ascó i Flix a partir de les quals ha publicat alguns llibre com 'Vinebre: Els Primers Establiments del Ribera' o 'L'Ebre final: del Paleolític al món romà'. Genera treballa actualment al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Barcelona i imparteix classes a la UNED.

La Fira de Móra la Nova ha estat la guanyadora de la Sirga d'Or en la categoria d'entitats, una fira amb més de 180 anys de trajectòria, una de les més representatives del país, i un dels grans esdeveniments socials i econòmics de la comarca. La Fira de Móra la Nova ha anat consolidant amb els anys altres submostres que la completen com la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial que inclou la Fira del Vi, la Mostra Gastronòmica i la Fira d'Artistes, la Fira Intercomarcal de l'Oli que es va estrenar l'any 2003, la Fira de Comerç de Nadal (des de l'any 2004) o les més novelles, des de l'any 2007, que són la Fira del Vehicle d'Ocasió i la Fira de Brocanters.

Reconeixement a títol pòstum


Per primera vegada en dues dècades, s'han entregat dos premis Sirga d'Or a títol pòstum. Per una banda, s'ha homenatjat el metge Xavier Bardají, per la seva contribució com a metge especialista en radiologia a les Terres de l'Ebre. Bardají va deixar la seva empremta a la comarca amb la reducció de les llistes d'espera de la secció de Radiologia de l'hospital Comarcal de Móra d'Ebre, com a responsable de la digitalització de la imatge radiològica a l'Hospital. També va posar en marxa una campanya del prevenció del càncer de mama a la comarca, convertint l'hospital en un referent en aquest camp i hi va instal·lar un Mamògraf i un Tac, aconseguint que el 75 % de les proves de radiologia es poguessin fer al Hospital Comarcal evitant el desplaçament dels usuaris. Bardají va impulsar de manera personal un servei de teleradiologia que permet que els metges de capçalera puguin consultar via Internet el resultat de l'exploració el mateix dia que s'ha realitzat a la vegada que es pot consultar totes les proves radiològiques que s'han fet al pacient al llarg del temps.

També a títol pòstum s'ha fet un reconeixement a Pascual Ortega, geògraf i historiador, dedicat a l'estudi de la història de la Ribera d'Ebre i, en especial, en l'àmbit dels moriscos. Ortega va dedicar part del seu temps lliure a estudiar la situació de la Ribera d'Ebre abans i després de la conquesta cristiana del territori i va publicar llibres com, 'La Orden de San Juan de Jerusalén y Miravet: Dominio señorial y cambios institucionales (primera mitad del siglo XVII) o 'La sociedad de las tierras del Ebre: El señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350'. També va col·laborar amb els seus articles a multitud de revistes d'arreu de Catalunya, així com en congressos a Catalunya, Espanya i Àfrica.

Els finalistes

També els finalistes en les diferents categories de la Sirga d'Or han rebut un diploma. En la categoria d'Entitats han estat reconeguts la Societat Obrera de Tivissa, el Grup Cultural Rasquera i l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova. El finalista en la categoria individual dels premis ha estat el catedràtic i historiador Josep Sánchez Cervelló.

Alcanar al·legarà impossibilitat material o legal per evitar l'enderroc dels 32 habitatges irregulars

ALCANAR (Montsià).- Els serveis jurídics de l'Ajuntament d'Alcanar al·legaran impossibilitat material o legal per intentar aturar el requeriment del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona de procedir a l'enderroc de 32 habitatges construïts irregularment a la urbanització de Serramar. El recurs es farà efectiu abans del termini de deu dies hàbils que finalitza el pròxim dimecres, 5 de desembre. El consistori confia en exhaurir totes les vies legals per evitar executar de forma immediata la restitució de la legalitat urbanística ordenada judicialment i que el cas, avançat per l'ACN, no es reprodueixi en les més de 50 llicències a la mateixa zona que podrien haver estat concedides irregularment.

L'alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, ha avançat en una compareixença urgent davant els mitjans de comunicació que es reunirà aquest divendres a Barcelona amb l'equip d'advocats que treballa per al consistori, amb la intenció de trobar la millor solució jurídica que pugui donar forma al recurs -que la presentació del qual podria ser aprovada per decret d'alcaldia i, fins i tot, passar pel ple municipal-.

Entre les vies que es barallen en aquests moments figura la "impossibilitat material" de poder dur a terme l'enderroc en els deu dies hàbils de termini atorgats pel jutjat per procedir a la restitució de la legalitat urbanística atès l'escàs marge de temps per dur a terme una operació que requeriria un projecte així com donar temps als veïns per treure les seves pertinences i marxar. Amb tot, l'opció que ha guanyat més possibilitats seria l'opció d'"impossibilitat legal" d'executar la restitució atesa, precisament, la possible necessitat d'haver d'accedir als immobles afectats, fet que requeriria permís dels propietaris amb un cert marge de temps. Aquesta última estratègia permetria mantenir intacte el recurs de cassació de la Generalitat que ha de resoldre el Tribunal Suprem sobre el pla de reforma interior (PERI) aprovat per redistribuir les densitats i legalitzar de facto la situació.

"No és tan fàcil fer-ho només amb deu dies", ha adduït l'alcalde, tot demanant "prudència" per continuar treballant en una solució que eviti l'enderroc arran l'explosió a la llum públic d'un cas que s'arrossega als despatxos de les administracions i dels jutjats des de fa més de deu anys i que ha destapat l'ACN aquest dijous a primera hora del matí. Preocupen, especialment, les repercussions econòmiques que pugui tenir el procés per al consistori. "Encara confiem en guanyar el partit. Hem de ser optimistes i exhaurir tot el recorregut del procediment. En cada etapa haurem d'anar valorant", ha apuntat, sense descartar un possible enderroca parcial, per adequar el complex a la legalitat urbanística.

Arran el procés obert per una veïna del complex, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ratificava l'abril de 2009 la sentència del jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona que declarava nul·la de ple dret la llicència atorgada l'any 2003 pel consistori a la promotora Turov, SL. El projecte aprovat va permetre construir dos blocs plurifamiliars de 32 apartaments en una zona qualificada com a ciutat jardí, on només cabien nou xalets unifamiliars, superant en un 255% la densitat d'edificació permesa pel planejament. La mateixa veïna ha exigit ara l'execució de la sentència.

Precisament, el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, ha reconegut aquest matí des de Tarragona que el projecte ja va ser objecte d'un expedient de disciplina urbanística i que el problema radica en aquest mateix concepte de densitat així com d'una tipologia d'habitatge diferent a l'autoritzada.

Preocupació veïnal

Durant tot aquest dijous, Montserrat ha hagut d'atendre nombroses trucades de veïns del mateix bloc afectat així com d'altres zones d'Alcanar Platja -on es troba la urbanització de Serramar-, inquirint sobre el futur dels habitatges -on hi viuen de forma estable entre dos i tres inquilins, mentre que la resta solen ser segones residències- i la possibilitat que aquest mateix procés, que podria concloure també amb enderrocs i possibles reclamacions patrimonials al consistori, es pugui reproduir en les més de 50 llicències irregulars que el peritatge judicial durant el procés hauria detectat a la zona com a pràctica habitual entre els anys 1997 i 2005.

L'alcalde ja ha anunciat que convocarà una reunió amb l'associació de veïns per tranquil·litzar-los i exposar-los l'estat de la qüestió. "No voldríem cridar el mal temps. No ens podem pronunciar sobre una situació que encara no s'ha produït. Són situacions no desitjades perquè es produeixin", ha apuntat al respecte.

Qui de moment ha tornat a moure fitxa en l'àmbit judicial ha estat la mateixa Turov, SL, la promotora que va impulsar, construir i comercialitzar els habitatges -en concurs de creditors des de febrer-. Després de veure recentment rebutjada pel jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona la seva reclamació patrimonial a l'Ajuntament d'Alcanar per valor de 6,85 milions d'euros, ara ha recorregut aquesta decisió tot rebaixant les seves pretensions econòmiques a 1,07 milions d'euros.

En aquest cas, Montserrat s'ha mostrat confiat que la demanda, com l'anterior, no acabi prosperant per les maniobres comercials efectuades per l'empresa amb posterioritat a la declaració de nul·litat de la llicència urbanística. "La promotora ha anat venent els apartaments i no ha anat informant els veïns que existia el contenciós -que va acabar declarant la llicència nul·la de ple dret-".

Via ACN (Jordi Marsal)

Casadó (CCOO) reclama un pla global de reindustrialització per a les Terres de l'Ebre



TERRES DE L'EBRE.- El secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha remarcat aquest dijous que els acomiadaments a la planta cimentera de Cemex a Alcanar són el resultat més immediat de la reforma laboral que va aprovar el govern de l’Estat. En aquest sentit, durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Casadó ha recordat que, dos mesos abans de la presentació de l’ERO, la cimentera estava produint i venent tot els seus materials, sobretot a l’exterior. Per tant, Casadó ha afirmat que l’acomiadament de 136 treballadors no està justificat, més enllà de la voluntat de l’empresa de forçar un aprimament de la plantilla, amb una possible externalització i amb salaris més baixos.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, i al marge de destacar la importància que tindria per al conjunt del territori el dragatge del port de la cimentera d’Alcanar, Casadó ha reiterat que la presentació de l’ERO no estava justificat per garantir la viabilitat de la planta. D’altra banda, el secretari general de Comissions Obreres a l’Ebre ha afirmat que el govern de l’Estat hauria de fer canvis legislatius perquè no es puguen produir més expedients de regulació d’ocupació com els que permet l’actual reforma laboral. A més a més, Casadó ha reiterat que, més que un segon pla d’industrialització de les Terres de l’Ebre, el que caldria és un pla de reindustrialització global, amb una aposta decidida per part de la Generalitat i dels emprenedors del territori.

Finalment, Casadó ha afirmat que cal atraure a les Terres de l’Ebre aquelles empreses que generin la creació d’un cert teixit industrial al seu voltant. En cas contrari, com va passar amb el cas de la Lear a Roquetes o ara amb Cemex a Alcanar, quan aquestes grans empreses marxen, l’impacte negatiu encara és més important.

Josep Casadó (CCOO): ‘Un pacte amb ERC canviaria les polítiques de CiU’



TERRES DE L'EBRE.-  El secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, s’ha mostrat aquest dijous partidari de l’entrada d’Esquerra al govern de la Generalitat, al costat de Convergència i Unió (CiU). Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Casadó ha afirmat que la formació d’un govern estable serviria per donar confiança a l’economia catalana, i que ell encara confia en què un pacte de CiU amb ERC, ja que permetria canviar la política econòmica i financera de la Generalitat. És a dir, enfocant-la més cap a l’increment dels ingressos que cap a les retallades en la despesa social. Amb tot, el dirigent sindical ha afirmat que no té clar que Convergència i Unió estiga disposada a fer aquest gir en les seues polítiques, tenint en compte que durant la legislatura anterior la federació nacionalista va abandonar la seua tendència socialdemòcrata i va esdevenir una formació política “absolutament neoliberal”.

De fet, en la mateixa entrevista, Casadó ha afirmat que la gran preocupació de Comissions Obreres és saber com realitzarà la Generalitat l’ajustament de 4.000 milions d’euros en el pressupost del 2013. El sindicalista ha recordat que aquesta retallada suposa més del 10% del pressupost del govern català, i que equival a la suma dels ajustos dels anys 2011 i 2012. En aquest sentit, Casadó ha afirmat que, si calen 4.000 milions d’euros per al 2013, caldria incrementar els ingressos de la Generalitat amb la pujada dels impostos als que tenen més, enlloc de retallar en el pressupost destinat als serveis públics.

Finalment, el secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre ha assenyalat que la jornada de vaga general del passat 14 de novembre va tenir una incidència indirecta en la campanya electoral. Segons Casadó, va servir per posar al damunt de la taula que, més enllà del debat sobre la independència i el dret a decidir, calia ressituar en la campanya la situació social i econòmica de Catalunya.

Els veïns d'Ascó podran decidir on s'invertiran 400.000 euros del pressupost del 2013

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- La votació popular per decidir una part del pressupost municipal d'Ascó comença aquest dissabte. El director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Enric Vendrell, i el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, assistiran a l’ inici de les votacions. Tots els asconencs majors de 15 anys estan cridats a les urnes a partir d’aquest dissabte a les 16:00 i fins el proper dimarts per decidir a què es destinen fins a 400.000 euros del pressupost municipal de l’any 2013.

L’ inici de les votacions tindrà lloc aquest dissabte, tot coincidint amb l’obertura de la Fira de Nadal i II Mostra del Cava, en una urna instal·lada a l’estand de l’Ajuntament. El director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Enric Vendrell, i el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, assistiran a l’ inici de les votacions i a les 18:00 participaran en la inauguració de la Fira de Nadal i II Mostra del Cava. Els horaris de votació són els següents: Dissabte, 1 de desembre, de 16:00 a 21:00. Diumenge, 2 de desembre, de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 21:00, també a l’estand de l’Ajuntament. Dilluns i dimarts, 3 i 4 de desembre, la votació es traslladarà al vestíbul principal de l’Ajuntament d’Ascó, i es podrà exercir el dret a vot de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 18:00.

Els Pressupostos Participatius d’Ascó han rebut enguany més d’un centenar de propostes i, un cop unificades les repetides, han quedat en unes 90. Una comissió de tècnics municipals les ha avaluat per tal que s’adeqüessin a la normativa i ha distingit entre admeses i rebutjades. Entre les rebutjades, n’hi ha que no compleixen els requisits establerts i n’hi ha que l’Ajuntament ja les està impulsant. En aquest sentit, la normativa del procés i el llistat definitiu de propostes es pot consultar a www.asco.cat.

A hores d’ara, totes les llars d’Ascó han rebut a les seues bústies un formulari de votació. Cada veí podrà triar un màxim de cinc propostes, i les més votades -fins a sumar 400.000 euros- seran les que s’executin durant l’exercici 2013. L’any passat, el consistori va iniciar els Pressupostos Participatius amb 200.000 euros de dotació i va haver-hi tres propostes guanyadores: la instal·lació de semàfors a la carretera de Camposines per reduir la velocitat dels vehicles; la reparació del ferm dels carrers del Riu i de Baix, i la col·locació d’un espill per millorar la visibilitat en una cruïlla. Actualment, l’Ajuntament està ultimant l’adquisició de dos semàfors i la reparació del ferm està en fase d’adjudicació. La tercera proposta es va executar el passat mes de febrer.

Alcanar haurà d'enderrocar de forma imminent un complex de 32 habitatges a la urbanització Serramar

ALCANAR (Montsià).- El jutjat del contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha ordenat a l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) l'enderroc d'un complex de 32 habitatges a la urbanització de Serramar, segons ha pogut saber l'ACN. El requeriment, avalat pel TSJC, arriba sis anys després de la primera sentència que declarava nul·la la llicència d'obres concedida pel consistori l'any 2003, arran la denúncia d'una veïna. Els blocs promoguts per Turov, SL multipliquen la densitat edificable permesa en uns terrenys qualificats com a ciutat jardí que només admeten, segons el pla urbanístic, nou xalets. El procés ha revelat que almenys 50 llicències podrien haver estat concedides irregularment amb aquest criteri durant l'època.

La diligència del jutjat tarragoní va ser notificada el passat 20 de novembre al consistori canareu, que té deu dies hàbils per adoptar les resolucions pertinents per restituir la legalitat urbanística o presentar recurs. A la pràctica, l'ordre implica iniciar els tràmits per a l'enderrocament parcial o total dels dos blocs plurifamiliars d'apartaments del carrer Bugambilla número 3, a la urbanització Serramar, on hi viu almenys de forma estable un dels propietaris, mentre els restants solen estar ocupats durant temporades de vacances o estiu -vuit dels habitatges continuen sent propietat de la mateixa promotora-.

Aquest és, de moment, l'últim capítol d'un culebrot urbanístic i judicial que va arrencar a principis de la dècada del 2000 amb la tramitació d'una primera fase del projecte -se'n van arribar a preveure tres fases amb més d'un centenar d'apartaments- per construir 32 habitatges unifamiliars agrupats en dos blocs amb planta baixa i primera, a més de 32 aparcaments en soterrani -que finalment es van quedar sense comercialitzar- en dues parcel·les qualificades pel planejament vigent com a ciutat jardí.

Una figura urbanística amb uns requeriments de superfície i façana mínims molt més elevats que, sobre el paper, garantien un nombre d'edificacions molt més restringit i de diferent tipologia -nou xalets unifamiliars amb jardí-. Així, la construcció final va multiplicar gairebé per tres la densitat edificable màxima permesa.

Es tracta d'una pràctica, que segons va revelar un informe pericial encarregat durant el procés pel mateix jutge del Contenciós Administratiu de Tarragona, es podria haver estès a més d'una cinquantena de llicències urbanístiques concedides pel consistori canareu entre els anys 1997 i 2005 en terrenys de Serramar amb aquesta mateixa clau urbanística de ciutat jardí, amb la denominació 17.a1 en el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de 1987. Uns permisos potencialment nuls de ple dret que podrien donar lloc a noves reclamacions judicials i patrimonials milionàries.

 Reclamació desestimada
El consistori, de fet, ha aconseguit recentment esquivar judicialment la reclamació patrimonial i de lucre cessant de 6,85 milions d'euros -finalment limitada pel peritatge judicial a 4,27 milions- formulada per part de la mateixa Turov, SL. El mateix jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona va desestimar el passat 22 d'octubre el recurs pel silenci administratiu municipal davant la seves demandes per recuperar tota la inversió. La sentència recorda de forma reiterada que, amb posterioritat a la resolució judicial de nul·litat de la llicència de l'any 2006, la promotora va continuar venent bona part dels apartaments. També li retreu que encara no s'hagi produït "un dany real i efectiu" per reclamar una indemnització.

El complex impulsat per Turov, SL -amb seu a Badalona (Barcelonès) i en concurs de creditors des del passat febrer- va començar a caminar administrativament amb l'inici de l'expedient per part del govern d'ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases al consistori, encapçalat pel llavors independent Baptista Beltran. L'aprovació de la llicència, amb el vist-i-plau tècnic de l'arquitecte municipal Josep Selgar però sense informe jurídic, va tenir lloc el juliol de 2003, just quan el PSC acabava d'accedir a l'alcaldia amb Ricard Bort. Pocs mesos després, l'Associació de Veïns Bahía Alfacs -que posteriorment es va retirar del procés- i una veïna de la urbanització, María Antonia González, van decidir presentar diverses queixes i denunciar les obres davant la Direcció General d'Urbanisme perquè no respectaven els límits.

Arrencava aquí el llarg periple legal del projecte que encara continua arrossegant-se una dècada després. Un demolidor informe de la mateixa direcció general d'octubre de 2004 ja instava al consistori a revisar la llicència per poder ser nul·la de ple dret. Segons argumentava, el permís incomplia de ple el planejament en permetre la construcció del complex en terrenys amb la clau 17a1 corresponent a ciutat jardí, que només autoritzava aixecar en aquesta parcel·la nou xalets amb els seus corresponents jardins. D'acord amb l'informe, la construcció de dos blocs amb 32 apartaments suposava incrementar la densitat del nombre d'habitatges permesos en un 255,55% respecte el màxim autoritzat.

El TSJC ratifica la nul·litat


L'Ajuntament d'Alcanar va arribar a iniciar un expedient de protecció de la legalitat, suspenent provisionalment les obres en una part de l'edifici i iniciant, posteriorment, un procediment de revisió d'ofici, a més d'intentar modificar la clau urbanística per legalitzar l'edificació. Però davant aquesta maniobra i del silenci administratiu municipal en resoldre la revisió, González, que ja havia advertit el consistori de la irregularitat, va decidir presentar un recurs davant el jutjat del Contenciós Administratiu número dos de Tarragona que el novembre de 2006 declarava nu·la la llicència. Un extrem confirmat l'abril de 2009 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar l'apel·lació municipal.

 El consistori canareu va intentar salvar els mobles iniciant el procés per aprovar un pla especial de reforma interior (PERI) amb l'objectiu de distribuir l'edificabilitat de les dues parcel·les propietat de la promotora, convertint vuit dels apartaments construïts en la meitat. Aprovat per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre a finals de 2006, el PERI va ser tombat aquest 2009 per un nou recurs contenciós administratiu presentat per la veïna, que va entendre que es tractava d'un intent de maquillar la legalitat urbanística, i es troba encara ara pendent d'un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Finalment, la demandant va presentar el setembre de 2011 una petició d'execució de la sentència d'anul·lació de la llicència municipal, que va tenir com a resultat el passat gener una primera interlocutòria d'execució de la sentència de 2006 perquè l'Ajuntament iniciés el procediment per restaurar la legalitat urbanística. El TSJC va resoldre el passat 24 d'octubre desestimar en aquesta mateixa línia el recurs del consistori, que defensava la necessitat d'esperar que el Suprem es pronunciï sobre el PERI, en considerar que són dos processos que no guarden relació. En aquest punt, González ha tornat a reclamar l'execució i així ho va ordenar el passat dia 20 el Jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona.

Via ACN (Jordi Marsal)

Tortosa reforça la Fira de Nadal del Nucli Antic i prepara una exposició-concurs d'aus de raça


TORTOSA (Baix Ebre).- El regidor de Promoció Econòmica, Emili Lehmann, ha presentat aquest dimecres la cinquena edició de la Fira de Nadal al Nucli Antic, acompanyat per representants de l'Associació de Veïns Centre-Nucli Històric i de l'Associació Comerç Nucli Antic Tortosa. La fira donarà inici a la seua oferta comercial i lúdica el proper divendres, 7 de desembre, i romandrà oberta al públic fins el diumenge 9, tot inaugurant un nou itinerari de caràcter circular que inclou els carrers de la Rosa, Olivera, Taules Velles i Ciutat. Pel que fa a un dels indrets tradicionals de la fira, la plaça de l'Àbsis, aquesta es convertirà en un espai lúdic on els més menuts trobaran activitats com ara atraccions inflables, cantades de nadales, els espectacles del Caga-Tió i dels Pastorets, xocolatada popular, i tallers de dibuix o de globusflèxia. L'horari de la fira serà divendres de 17 a 21 hores, i dissabte i diumenge de 10 a 21 hores.

"Pràcticament no ens ha calgut fer trucades degut a la gran expectació i acceptació de la fira", ha afirmat Lehmann, tot afegint que "tenim una llista d'espera de paradistes interessats que no podrem satisfer en aquesta edició, degut al gran interès que motiva una fira de Nadal ubicada a un nucli antic". Lehmann ha incidit també en les dates triades per a aquesta celebració, inclosa en un cap de setmana llarg i coincidint amb l'encesa de les llums de Nadal a la ciutat de Tortosa.

Així mateix, la fira inclourà la tradicional exposició de pessebres, que enguany s'amplia amb més diorames, una exposició de troncs de Nadal i una activitat benèfica, "El Rastrillo del Projecte Arce", organitzat per Càrites Tortosa. Per una altra banda, el Taller Cinta Dalmau del carrer Ciutat inaugurarà, coincidint amb la fira de Nadal, l'Artenfira.cat 2012, amb més de 20 artistes i que romandrà oberta fins el 8 de gener.

II Exposició-Concurs d'Avicultura de les Terres de l'Ebre


D'altra banda, després d'una exitosa primera edició celebrada l'any passat a Amposta, l'Associació de Criadors d'Aus de Raça de les Terres de l'Ebre organitza, amb la col·laboració de Fira Tortosa de l'Ajuntament de Tortosa, una segona trobada internacional que arriba amb l'interès de romandre com una fira estable dins del calendari tortosí. Aquest certamen obrirà les portes al públic el dijous 6 de desembre, i es perllongarà fins el diumenge 9, amb un horari de les 9.00 a les 13.30 hores i de les 16.00 a les 19.30 hores. Prèviament a aquesta part expositiva dirigida a tot el públic, el dimarts 4 i el dimecres 5 de desembre tindrà lloc el concurs amb el veredicte de jutges de l'Estat espanyol, Alemanya i França, els quals hauran de triar els millors exemplars en cada categoria d'entre més de 2.000 animals, gallines, faisans, ànecs, coloms, conills, perdius i d'altres varietats més específiques.

L'exposició comptarà amb la participació d'un centenar de criadors de diferents indrets de l'Estat (Galícia, Astúries, País Basc, Madrid, Alacant, Saragossa, València, Castellò o Guadalajara), així com de diferents païssos de la Comunitat Europea com França, Alemanya, Holanda, Bèlgica o Portugal.

El preu de l'entrada és de 3 euros per al públic en general i totalment gratuïta per als nens i nenes de menys de 9 anys. Així mateix, els més petits podran gaudir també de dues novetats incorporades a l'edició d'enguany, la "Tòmbola dels Pollets" i una fira d'atraccions.



28 de novembre del 2012

El Perelló canvia el nom de les places de la Constitució i de Joan Carles I


EL PERELLÓ (Baix Ebre).- El ple de l'Ajuntament del Perelló ha aprovat per unanimitat el canvi de nom de les places Joan Carles I i Constitució, que passaran a denominar-se plaça dels Clots i de les Corts Catalanes, respectivament. La modificació va tirar endavant en la sessió d'aquest dimarts al vespre, amb els vots dels regidors de l'equip govern d'ERC i PSC, així com els de CiU, a l'oposició. Segons ha declarat a l'ACN l'alcalde del Perelló, el republicà Ferran Cid, a banda de recuperar la toponímia autòctona, el canvi està en consonància amb el sentiment independentista expressat en els últims comicis. "Era el moment que un poble que se sent sobirà, catalanista i independentista ho ha de canviar", ha subratllat.

La plaça dedicada al monarca espanyol, situada al sud del nucli urbà i vora el barranc, recupera el nom tradicional de plaça dels Clots, com així l'han denominat des de sempre els veïns. L'exposició de motius de la moció impulsada pel grup municipal d'ERC recorda que "Catalunya no ha estat mai un país de vocació monàrquica i la gran majoria de catalans hem acatat la monarquia per obligació, no per devoció". Per això, opta per aplicar "topònims genuïns" del lloc, deixant secundàriament els noms de personatges amb significat per la història local i, posteriorment, topònims i personatges del territori i dels Països Catalans.

En el cas de la plaça de la Constitució, a l'extrem occidental del poble tocant la zona esportiva i escolar, el text recorda que "tot i ser votada pel poble català, va ser un pacte entre franquistes i demòcrates espanyols. Avui, quan a Catalunya se senten veus que no van en la línia del govern de l'Estat, s'utilitza aquesta Constitució com a amenaça i com a element immobilitzador". L'espai es passarà a denominar plaça de les Corts Catalanes, rememorant el paper d'aquesta institució en la història del país i la seva supressió durant segles.

Cid ha explicat que més enllà dels criteris toponímics, darrere les modificacions s'hi troba la voluntat d'expressar el sentiment "independentista" de la majoria de la població. Una idea que, sosté, ha estat acceptada sense cap inconvenient pels afectats. "El nom de rei Joan Carles i Constitució ens feia mal a la vista i maldecap. A més, els veïns han acceptat perfectament els canvis que hem presentat creient que era necessari", ha subratllat.

L'equip de govern va aprofitar aquesta operació per introduir altres modificacions en la denominació de carrers per evitar confusions en la identificació dels immobles. Així, s'ha aprovat rebatejar un tram de l'Avinguda Sant Jordi, en la zona que toca el pla del Firal i la carretera de Rasquera, com a Avinguda Onze de Setembre en honor a la Diada Nacional i el seu significat també en el moment actual.

Divisió per l'estelada 

Però tot i la votació en bloc favorable a aquests canvis toponímics, la unanimitat i la unitat de vot de l'equip de govern es va trencar en una moció presentada per ERC al govern i CiU a l'oposició per penjar l'estelada de la barana del balcó de la casa de la vila "fins l'obtenció de l'Estat català amb plena sobirania". La proposta, que es complementa amb la instal·lació d'un pal amb la senyera en una placeta que es troba a l'accés sud del nucli urbà -"un lloc on tothom la pugui veure", segons l'alcalde-, va ser rebutjada pels dos regidors del PSC que, totalment disconformes amb la qüestió de l'estelada, van abandonar momentàniament els seus seients al ple i es van negar a votar. "Cada grup defensa les seves idees i el PSC no estava d'acord", ha certificat Cid sobre els seus socis de govern, amb qui en el moment de pactar es van donar llibertat de vot mútua per a les mocions que afectaven temes extramunicipals.

Per a l'alcalde, aquesta proposta vol evidenciar també la "majoria de regidors i gent del poble que vol la independència", després que el municipi es declarés el passat 25 de setembre com a "territori català lliure i sobirà". Així, l'estelada deixarà d'estar únicament present en actes commemoratius penjada de la barana del balcó de l'Ajuntament. Des del passat Onze de Setembre, quan es va retirar la bandera espanyola, el consistori només hissa als pals del balcó consistorial la senyera i la bandera de la població.

Via ACN (Jordi Marsal)
Imatge Google Maps

Salvadó descarta l'entrada d'ERC al govern i anima CiU a trencar els pactes amb el PP


TORTOSA (Baix Ebre).- La Federació d'ERC a l'Ebre ha valorat aquest dimecres satisfactòriament els resultats obtinguts a les Terres de l'Ebre on, com a Catalunya, també han estat segona força. El número 2 de la candidatura i diputat electe, Lluís Salvadó, ha agraït el suport rebut i ha reivindicat que, un cop més, les Terres de l'Ebre són la regió en què ERC ha obtingut els millors resultats de Catalunya. "N'estem molt satisfets perquè això fa només vuit anys era absolutament a la inversa, i ara volem consolidar-nos com l'alternativa d'esquerres al territori", ha afegit. Sobre les negociacions amb CiU, Salvadó ha insistit que caldrà que la federació nacionalista es replantegi pactes amb el PP en altres administracions, com ara les diputacions.

Salvadó ha destacat que ERC també ha estat segona força a les quatre capitals de comarca, per darrera de CiU, i que s'ha aconseguit homogeneïtzar la presència dels republicans al territori, fins i tot, en un dels seus punts febles com és la Terra Alta. El futur diputat ha assegurat que afronten la pròxima legislatura amb l'objectiu de fer sentir amb força la veu de les Terres de l'Ebre al Parlament. "Volem ser importants per a Catalunya i que l'Ebre s'atengui de forma prioritària sobretot per les mancances històriques que arrosseguem", ha remarcat Salvadó.

Com a secretari general adjunt d'ERC, Salvadó també ha valorat l'inici de negociacions que CiU ha obert per formar govern. "Per ERC no és prioritari entrar al Govern, però ens hem compromès a garantir la seva estabilitat si CiU està disposada a complir una sèrie de condicions", ha manifestat. En aquest sentit, el republicà ha assegurat que en tot el que suposi avançar cap a la independència, ERC "hi posarà el coll", però ha deixat clar que les posicions socials entre Esquerra i CiU estan molt allunyades. "Ho estan tant que creiem que no és compatible que formem part del mateix Govern", ha afegit Salvadó, tot avançant-se unes hores al que després anunciaria el mateix Oriol Junqueras després de reunir-se en un dinar amb el president de la Generalitat en funcions, el convergent Artur Mas.

Sobre els pactes que CiU té amb el PP en altres administracions, Salvadó també ha estat clar i ha demanat als convergents que caldrà "ser coherents" per no debilitar un procés tan complicat com el de la independència. "Per tirar endavant un procés com aquest, si ens ho creiem de debò, necessitem que el Govern tingui el suport de les màximes administracions del país. Si no tenim una gran majoria institucional a Catalunya, difícilment ho aconseguirem. I amb un vicepresident de la Diputació de Barcelona com Alberto Fernàndez Díaz no ho podrem fer", ha conclòs.

Via ACN (Anna Mayor)

Salas (PP) destaca la bona gestió econòmica del govern d’Ulldecona




ULLDECONA (Montsià).- La regidora de Governació i Patrimoni de l’Ajuntament d’Ulldecona, Isabel Salas, ha aprofitat aquest dimecres el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per fer un balanç positiu de la primera part del mandat en aquesta població del Montsià. En aquest sentit, el proper 15 de desembre el regidor independent Celestí Hervàs deixarà l’alcaldia en mans de la convergent Núria Balagué, i Salas, del Partit Popular, es convertirà en la primera tinent d’alcalde. Segons la regidora, el pacte de govern entre independents, CiU i Partit Popular a Ulldecona ha funcionat correctament. Sobretot, tenint en compte la situació econòmica amb què es van trobar l’Ajuntament faldut ara fa 18 mesos. Salas ha afirmat que durant aquests primers mesos del mandat han actuat amb “moltíssima responsabilitat” i evitant incrementar la despesa per damunt dels ingressos municipals. De fet, ha explicat que el govern anterior va generar cada any un saldo negatiu de més d’un milió d’euros.

El PP no trencarà els pactes amb CiU a Ulldecona i el Montsià



ULLDECONA (Montsià).- La presidenta del Partit Popular al Montsià, la ulldeconenca Isabel Salas, ha garantit aquest dimecres que a hores d’ara els pactes amb CiU no corren perill ni al Consell Comarcal del Montsià ni a l’Ajuntament d’Ulldecona, si finalment la federació nacionalista acabés tancant un acord de govern amb Esquerra a la Generalitat. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Salas ha assenyalat que en el cas d’Ulldecona van deixar molt clar que el pacte de govern no era ideològic, sinó per governar el municipi. Per tant, la regidora d’Ulldecona ha afirmat que, com a mínim per part del Partit Popular, no es plantegen el trencament del pacte amb els independents i amb CiU. De fet, ha advertit que, si la federació nacionalista optés per fer un govern amb els republicans de Més Ulldecona, això acabaria afavorint el Partit Popular en les properes eleccions municipals.

D’altra banda, Salas ha fet una valoració molt positiva del creixement obtingut pel Partit Popular a la comarca del Montsià en les eleccions al Parlament del passat 25 de novembre. Així, tot i que ha reiterat que els comicis eren innecessaris, i que Artur Mas ha estat un “irresponsable” per haver-los convocat, la presidenta del PP al Montsià ha destacat els bons resultats obtinguts en poblacions com Amposta o Godall. Però sobretot a la Sénia, on la candidata ebrenca del PP, la senienca Cruz Sabaté, va aconseguir que el Partit Popular fos el partit més votat en el seu municipi.

En la mateixa entrevista, la presidenta del PP ha donat per fet que CiU acabarà pactant un govern estable amb Esquerra a la Generalitat. De fet, Salas ha sentenciat que si convergents i republicans no assoleixen una entesa per governar junts Catalunya és perquè Esquerra té por de governar en l’actual context de crisi econòmica i retallades. De fet, ha qüestionat la capacitat de gestió dels republicans, tant a Ulldecona com a Catalunya.

El Tribunal Suprem denega el recurs d'Ascó i Yebra que demanava suspendre l'MTC de Villar de Cañas

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- La secció tercera de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem ha emès una resolució en què desestima el recurs presentat el passat mes de març pels ajuntaments de Yebra (Guadalajara) i Ascó (Ribera d'Ebre), en contra de l'acord del Consell de Ministres del 30 de desembre del 2011, pel qual es va aprovar la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a la població de Villar de Cañas (Conca). De fet, en un escrit del passat 2 d'octubre, els dos ajuntaments havien reclamat també la suspensió cautelar del mateix acord del Consell de Ministres. Els municipis de Yebra i Ascó eren els preferits de l'AMAC, l'entitat que agrupa els ajuntaments en àrees amb centrals nuclears, per acollir tant l'MTC com el seu centre tecnològic associat. Però segons la resolució del Tribunal Suprem, les raons al·legades pels dos ajuntaments per demanar la suspensió cautel·lar són "insuficients", tenint en compte l'interès general de la instal·lació. A més, l'auto també argumenta que els ajuntaments no han afirmat en els seus recursos que se'ls estiga provocant un perjudici irreparable o de difícil resolució.

El govern català manté l'aposta pel projecte Zèfir, però és prudent a l'hora de fixar terminis

MÓRA LA NOVA / L'AMETLLA DE MAR .- El Govern ha assegurat que continua treballant perquè el projecte d'investigació d'energia eòlica marina Zèfir tiri endavant davant la costa de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). El director general d'Energia, Josep Canós, ha detallat que fa pocs dies, juntament amb el conseller Mena, es van reunir amb els fabricants dels aerogeneradors per conèixer les previsions de desenvolupament d'aquestes empreses. Canós ha deixat clar que la situació econòmica també afecta aquest sector i s'ha mostrat prudent a l'hora de fixar un calendari. "La situació d'ara no és la mateixa que fa dos anys, però la voluntat del Govern és que Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat", ha afegit. Canós ha reiterat que el Zèfir és un projecte d'investigació, que promou l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC), i ha minimitzat les reticències que ha generat, principalment, al municipi de l'Ametlla de Mar. "Quan una inversió arriba a un municipi, es genera una situació de desconeixement i d'altra banda també de buscar compensacions per acollir infraestructures. Hem parlat amb l'Ajuntament i ho continuarem fent", ha assegurat.

El director general ha fet aquestes declaracions durant la seva participació en la cloenda de les jornades d'energia i desenvolupament local, celebrades a Móra la Nova (Ribera d'Ebre), organitzades per la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE). Canós també s'ha mostrat expectant per la reforma del sector energètic i el dèficit tarifari i pels greuges que comportarà pel consumidor tant el particular com l'industrial. Unes repercussions que també ha confirmat, en aquestes jornades, el president del consell assessor d'Endesa a Catalunya, David Madí, que ja ha deixat clar que el rebut de la llum continuarà pujant. "Amb les mesures que està impulsant el govern de l'Estat, desgraciadament, el preu de la llum continuarà pujant i també per a les indústries, i això suposa una merma per a la seva competitivitat.

Madí, que ha centrat la seva ponència sobre els nous reptes del sector energètic, ha assegurat que el sector energètic es troba en un moment d'incertesa davant les reformes impulsades pel govern espanyol. "Les mesures que s'impulsen fan que el negoci elèctric a l'Estat tingui una rentabilitat més que dubtosa i això obliga a una reestructuració molt important", ha afegit.

En aquest sentit, i sobre la demanda que des de MADE es fa a les elèctriques sobre la petició que, com a territori generador d'energia, es pugui fer una rebaixa en el cost del quilowatt de llum per a noves implantacions, Madí s'ha mostrat prudent davant del context actual. "A Endesa li agradaria cuida i mimar el territori MADE, però hem de veure la viabilitat de tot això en els propers mesos davant d'aquesta reforma del sector. Veiem la petició amb bons ulls i amb ganes de donar-los-hi una satisfacció en algun moment, coma municipis generadors d'energia elèctrica i molt importants per nosaltres", ha afirmat.

Un altre dels ponents de la jornada ha estat el president de Fersa, companyia especialitzada en energies renovables, i exconseller d'Economia, Francesc Homs, que ha valorat satisfactòriament el desbloqueig, per part del Govern, del mapa eòlic Catalunya. La mesura permetrà desbloquejar el procés de desenvolupament de parcs que ja estaven adjudicats i només pendents del marc regulatori. Homs ha reconegut que tot i que la situació econòmica i financera dels moments actuals no és la mateixa que fa uns anys, l'aprovació de sis zones on es poden implementar parcs eòlics és "una bona notícia". De fet, Fersa és la companyia que més quilowatts d'energia eòlica promou a les Terres de l'Ebre.

Homs també ha posat en dubte que la supressió de primes a les renovables serveixi per a reduir el dèficit tarifari, que és l'argumentació defensada pel govern espanyol. "No compartim el soroll que aquestes primes siguin la causa del dèficit tarifari", ha assenyalat, alhora que ha qualificat d'"atzucac" el moment actual en què es troba el sector eòlic, tant pel que fa a la regulació normativa com a la seva viabilitat econòmica. Pel president de Fersa, l'actual tecnologia eòlica està "al llindar de la rendibilitat", en funció del finançament per implantar nous parcs.

Càtedra d'energia

Durant la inauguració de la jornada, a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, s'ha anunciat que l'ens supracomarcal cofinançarà la posada en marxa, l'any vinent, de la Càtedra d'energia i desenvolupament local, promoguda per MADE, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). El director de la MADE, Joan Sabanza, ha explicat que es farà un conveni per tres anys per tirar endavant aquesta càtedra amb l'objectiu de conèixer el futur de l'energia i poder planificar les estratègies en aquest sector.

Així mateix, Poblet també ha anunciat la signatura d'un conveni entre la MADE i l'IREC, que finançarà en part la Diputació, per fer un inventari de recursos potencials de biomassa al territori. "L'objectiu és saber amb què comptem per si alguna empresa en un futur vol fer centrals de biomassa a l'àrea MADE", ha detallat Sabanza.

Les jornades d'energia han comptat amb un centenar d'inscrits, i també amb la ponència d'Alberto Carbajo, exdirector d'operacions de Red Eléctrica Española, que ha constatat que un dels reptes de futur en la planificació energètica és la millora de les xarxes de distribució i la coordinació de la planificació territorial entre les diferents administracions.

La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE) està formada pels consistoris d'Ascó, Garcia, la Fatarella, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Tivissa, Riba-roja d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i Vilalba dels Arcs.

Via ACN (Anna Mayor)

27 de novembre del 2012

'La Riera' de TV3 situa l'estadi municipal de Tortosa al carrer Enric Bayerri

TORTOSA (Baix Ebre).- Un dels protagonistes de 'La Riera', la popular sèrie de Televisió de Catalunya, ha viatjat aquest dimarts fins a Tortosa, tot i que els espectadors tortosins han notat de seguida que alguna cosa no lligava. I és que la sèrie de TV3 ha situat l'estadi municipal al carrer Enric Bayerri. Una errada d'emplaçament que Ildefonso García no ha dubtat a denunciar a través de Facebook, ja que aquest carrer no es troba al barri de Ferreries, on hi ha l'estadi municipal de Tortosa, sinó al costat de l'Ajuntament, on hi ha l'edifici de Correus.

L'escena s'ha produït quan la Judit ha demana a en Ricard que buide la casa d'en Roger Prats, i ell hi veu una ocasió per ajudar en Santi. En aquest moment, a partir del minut 17 del capítol 590, els espectadors de TV3 han vist diverses imatges del castell de la Suda, del senyal de trànsit que marca l'inici del nucli urbà de Tortosa, i també del pont de l'Estat sobre el riu Ebre. Tot seguit, apareix el camp de futbol amb la placa del carrer Enric Bayerri, com els que utilitza l'Ajuntament de Tortosa per retolar el carrers. Els dos homes passegen pel costat de l'estadi mentre parlen, i fins i tot es pot llegir "Tortosa" en una de les tanques de la publicitat del camp de futbol.

"Per una vegada que ens trauen, la caguen!", ha lamentat García al perfil de Zona de Fumadors. En realitat, els responsables de 'La Riera' han fet passar un altre camp de futbol com si fos l'estadi municipal de Tortosa.


El director de la Lira Ampostina rebrà el premi Grifonet l’1 de desembre



AMPOSTA (Montsià).- Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre entregarà el proper 1 de desembre el seu premi Grifonet al director de la Lira Ampostina, el músic Octavi Ruiz i Gisbert. El premi és un reconeixement al treball per la cultura de les Terres de l’Ebre, que l'entitat atorga des de l'any passat a una persona o entitat que per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social i humana, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural del territori. Octavi Ruiz ha estat aquest dimarts al plató de Canal 21 Ebre i ha afirmat que està molt agraït al reconeixement que li ha fet Òmnium Cultural, simplement per haver-se limitat a fer la seua feina de músic amb passió. Però sobretot, Ruiz ha volgut agrair que, amb la seua distinció, s’haja reconegut la feina dels que eduquen i formen la gent jove.

En la mateixa entrevista, Octavi Ruiz ha afirmat que la Lira Ampostina i la seua escola de música continuen patint a causa de les retallades en les subvencions als ensenyaments musicals. Amb tot, el director de la Lira ha assenyalat que això els ha obligat a estar més desperts i a cercar altres solucions per tirar endavant. En qualsevol cas, Ruiz ha afegit que tenen il·lusió i que no es rendiran, ja que sense escoles de música no és possible garantir la supervivència de les bandes i societats musicals.

Per la seua banda, la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha destacat que el reconeixement a la trajectòria d’Octavi Ruiz també ha de servir per posar en valor la música de banda, tan característica del territori, com a part important de la cultura del conjunt dels Països Catalans. Segons Queralt, de les 52 bandes de música que hi ha als Països Catalans, 43 són de les Terres de l’Ebre.

El premi Grifonet 2012 serà entregat a Octavi Ruiz en el marc d’una sopar homenatge que es farà a la sala d’actes de la Lira Ampostina, el proper 1 de desembre a partir de dos quarts de nou de la nit.

Òmnium de l’Ebre demana una entesa del bloc sobiranista




TORTOSA (Baix Ebre).- La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha fet aquest dimarts una crida al diàleg de les forces polítiques, després de les eleccions al Parlament del passat 25 de novembre. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Queralt ha fet una valoració molt positiva de l’increment del vot sobiranista i a favor de la celebració d’una consulta pel dret a decidir, amb un total de 84 escons. Segons la presidenta de la seu d’Òmnium a l’Ebre, més enllà de la baixada en diputats del grup de Convergència i Unió, la pluralitat del bloc sobiranista al Parlament obre la porta a què més catalans i catalanes se sentin representats i participen en el procés perquè Catalunya puga esdevenir un nou estat d’Europa. De fet, ha estat en aquest sentit, que Queralt ha afirmat que l’objectiu d’Òmnium és servir de pal de paller per a la construcció nacional, i establir ponts de diàleg entre els diversos partits del bloc sobiranista perquè s’entenguen i siguen capaços de donar resposta a les demandes de la ciutadania.

En la mateixa entrevista, i ja a títol personal, Dolors Queralt ha afirmat que veu a Artur Mas i a Oriol Junqueras “amb ganes d’entendre’s”. Segons ha dit, tant el líder de Convergència i Unió com el president d’Esquerra han entès que no tenen una altra opció i que no poden decebre el poble de Catalunya. En aquesta línia, la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre ha afirmat que també seria bo incorporar Iniciativa per Catalunya en l’aliança per tirar endavant el procés cap al dret a decidir. De fet, Queralt ha afirmat que serà difícil establir un pacte de govern tan ampli, però sí que ha apostat per una entesa al Parlament entre Convergència i Unió, Esquerra i Iniciativa, per promoure la celebració d’un referèndum.

Finalment, Queralt ha lamentat que el PSC haja optat per un altre camí, ja que Pere Navarro ja ha descartat qualsevol possibilitat d’entesa amb Convergència i Unió, tot i l’oferiment d’Artur Mas. A banda, la presidenta d’Òmnium a l’Ebre ha afirmat que el govern de l’Estat i el mateix Partit Popular seguiran amenaçant Catalunya i intentant crear un estat d’opinió contrari a la independència.

26 de novembre del 2012

[Anàlisi] 'És imprescindible que les forces sobiranistes gestionin bé el resultat', per Marc Puigdomènech


Els politòlegs som com els economistes. Tots intentem explicar el que ha passat, perquè és molt més fàcil que intentar preveure el futur. Però sempre hi ha algun atrevit que se la juga i no sempre l'encerta.

1. CiU. Ningú s'esperava la caiguda. Ni ells mateixos, que estaven patint els darrers dies per mantenir resultats. Podríem fer moltes hipòtesis, que sense dades postelectorals encara no es poden validar. Per una banda, és probable que les retallades en sanitat i educació (competències autonòmiques, no ho oblidem) li hagin passat factura i part dels votants sobiranistes hagin optat per una alternativa independentista que ofereix més garanties en l’àmbit social. I per altra banda, és també probable que una part dels seus votants més conservadors hagin optat pel PP, cosa que explicaria per què aquests no han caigut malgrat la forta pujada de Ciutadans (que també obté vots del PSC i l’abstenció). Però alerta: CiU ha guanyat, és primera força destacada, i ara sí que poden dir que els seus 50 diputats han estat elegits per aconseguir l’Estat propi, cosa que abans no. Ara manca que tinguin la valentia de continuar endavant el procés, que sumant les diferents opcions sobiranistes compta amb més suports que abans. La versió final de la porra en preveia 61 (-1 escó), lluny del resultat final, però almenys no vaig pronosticar una pujada com el CEO, el CIS i la gran majoria de mitjans...

2. ERC. Recordo que quan vaig pronosticar 19 escons, molts companys em van dir que era una bogeria. Avui, un dels qui em va dir això és, contra el seu pronòstic, diputat al Parlament de Catalunya. Tant el partit com Junqueras personalment, han estat dipositaris de la confiança d’aquells que volen la independència el més aviat possible, i alhora la volen sense renúncies socials. Molt probablement, no només hem mobilitzat electors que el 2010 es van abstenir, sinó que també n’hem guanyat d’altres opcions, des de decebuts del PSC, fins a electors de SI que han optat pel vot útil davant la previsible caiguda, passant per molts votants duals CiU-ERC que a darrera hora ens han votat. Uns vots que, n’estic segur, han anat augmentant al llarg de la campanya, que se li ha fet molt llarga a CiU. Per tant, sabent que hem recollit vot independentista de tants orígens, toca gestionar bé aquesta confiança. No serà tasca fàcil, però estic convençut que una direcció que ha estat capaç de passar de 10 a 21 diputats en només dos anys, és perfectament capaç de fer-ne una bona gestió. Els militants, i espero que també els votants, hauríem de donar-los un bon marge de confiança.

3. PSC. En el cas el PSC s’ha confirmat que tenia vot ocult, però alhora l’ha beneficiat la caiguda de CiU. Malgrat tot, és clarament el pitjor resultat de la seva història, baixant fins i tot per sota del 15%, que és un 12% a Barcelona ciutat (!), on queda en 4a posició i a ben poc de ser superat per ICV. Sabent d’on ve el PSC, uns resultats així mereixen un suspès general tant d’aquesta campanya com, sobretot, de la gestió interna que han fet de la seva diversitat ideològica i personal al llarg dels darrers anys. Perquè una caiguda tan continuada i tan marcada no és fruït de la casualitat. Pel que fa a la porra, he encertat el resultat (20), però tampoc n’estic gaire content, perquè en part pot ser un efecte col·lateral de la caiguda de CiU.

4. PP. Esperava que el PP perdria vots pel desgast de l’acció de govern en àmbit estatal, però una campanya com la plantejada per Mas, de caràcter plebiscitari i centrada en l’eix nacional, els ha acabat afavorint. La participació ha superat el 70%, dada que és més semblant a unes eleccions generals espanyoles: això pot significar que probablement una bona part dels habituals votants abstencionistes que consideren les catalanes com unes eleccions de segon ordre, han decidit no quedar-se a casa aquesta vegada. En aquest sentit, s’ha de reconèixer que el PP ha orientat bé la campanya, tenint en compte el tipus d’elector a qui anava dirigida. I per altra banda, com comentava abans, és probable que hagin captat el vot més conservador de CiU. Al final han aguantat, pujant un diputat, de manera que he fallat la porra, ja que els preveia un pèrdua de varis escons.

5. ICV. En aquest cas sí que estic satisfet d’haver fallat la porra. Finalment els en vaig pronosticar 9, però han arribat a 13. Crec que han fet una bona campanya i, a falta de dades que ho contrastin, tot apunta que la mobilització del seu electorat, junt al traspàs de vots procedents del PSC, i a la punxada de CiU, són les claus que els han permès mantenir la representació a Girona i Tarragona, i guanyar-ne a Lleida, malgrat la pujada de participació. Val a dir, així mateix, que alguns factors apuntaven un traspàs important de votants des d’ICV a la CUP a comarques, cosa que els podia fer perillar els escons, però al final és probable que aquest transvasament de vot hagi tingut menys pes.

6. C’s. Que Ciutadans pujaria era previsible, però pràcticament ningú s'esperava que seria amb aquesta magnitud, tot i que en la porra els n’havia pronosticat 7. A falta de poder-ho confirmar amb dades demoscòpiques, com ja he comentat en el cas del PP, una part de l'explicació podria trobar-se en el plantejament de Mas enfocant la convocatòria com unes eleccions de caràcter plebiscitari. Així, segur que hi ha hagut electors que normalment no voten en eleccions al Parlament i que ho han fet en aquestes. Però no només això: mal que ens pesi a alguns, el seu discurs també és percebut per una part de l’electorat com un missatge fresc, contrari al sistema de partits tradicional, la qual cosa pot haver atret electors d’altres formacions, especialment del PSC.

7. CUP. Des del primer moment estava convençut que entrarien al Parlament, i confesso que em feia certa il·lusió, perquè hi tinc amics, i vaig començar en política a ERC-CUP de Banyoles. Però ara que ja no estem en campanya, també puc criticar als companys independentistes: crec que són una opció ideològicament ubicada en gran part al segle XX, que paradoxalment han aconseguit visualitzar-se com l’aire nou de la política catalana. A partir d’aquí, han aconseguit el suport d’independentistes que s’abstenien o que votaven altres formacions, però també d’un ampli sector que podríem vincular als nous moviments socials com els “indignats”. De totes maneres, no es poden confiar: en els seus feus gironins no han obtingut els resultats que esperaven (i de fet han quedat sense diputat). Potser això de la política institucional des dels ajuntaments és més complicat del que es pensaven... I és que tenen una base electoral molt diversa, de mal gestionar per a una formació “assembleària” amb comportaments propis del marxisme-leninisme, que ara hauran de fer compatibles amb el funcionament d’un sistema parlamentari.

8. SI. És una llàstima la quantitat de vots seus que han acabat a les escombraries, però es veia venir des de feia setmanes, i aquesta caiguda no té ni mèrit haver-la previst. Consideracions personals a banda, teòricament ha estat un projecte unitemàtic, amb la intenció de prioritzar l’eix nacional per sobre de qualsevol altra qüestió. I en aquestes eleccions, centrades precisament en aquest eix, han tingut una competència més forta i ideològicament més solvent, no només a la seva esquerra sinó també a la seva dreta, de manera que els seus votants han anat a parar a ERC, a CUP i a CiU. Si es publiquessin enquestes postelectorals serioses, podríem saber en quina proporció hi ha hagut aquests traspassos, així com tots els citats entre la resta de partits...

En conclusió: s’obre un nou escenari a Catalunya, en què l’independentisme és clarament majoritari, sumant més de 2 milions de vots i 87 de 135 diputats a favor de l’Estat propi. Aquest escenari, digui el que digui Madrid, pot ser més favorable que no pas el que teníem divendres passat. Però això sí, és imprescindible que les forces sobiranistes gestionin bé el resultat. Sobretot aquella que ha guanyat en primer lloc, i aquella que ha guanyat més escons. Perquè tots junts representem la majoria del poble de Catalunya; un poble que vol, anhela, exigeix la Independència el més aviat possible.

Marc Puigdomènech 
és politòleg i conseller nacional d'ERC

Joan Forcadell, medalla de Turisme i Cinta Curto, al programa 'Cuines' de TV3

TORTOSA (Baix Ebre).- El restaurador tortosí Joan Forcadell ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya amb una de les sis Medalles del Turisme de Catalunya en la seua edició 2012. Aquests guardons reconeixen a professionals, entitats i empreses del sector que han contribuït amb el seu esforç al desenvolupament del turisme a Catalunya. La distinció ha estat lliurada aquest dilluns en un acte al Palau de la Generalitat, al qual han assistit l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el regidor de Turisme de l'Ajuntament de Tortosa; Alfredo Ferré; el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, i la directora dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Mercè Miralles. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha valorat molt positivament aquesta distinció al conegut restaurador tortosí, i l'ha considerat un merescut reconeixement a la seua trajectòria i per la contribució feta al desenvolupament del turisme a la ciutat de Tortosa i al territori de les Terres de l'Ebre.

D'altra banda, una altra restauradora de la ciutat, Cinta Curto, del restaurant Paiolet, també de Tortosa, participa des d'aquest dilluns en el programa 'Cuines' de TV3.En aquest cas, la cuinera ha elaborat un plat d'aperitius d'anguila.




Bel destaca la victòria de CiU a Tortosa i recorda que ell ja va pactar amb ERC

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha volgut fer una valoració en clau tortosina dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya. Així, Bel ha destacat que CiU és la força guanyadora amb gairebé el 34% dels vots, i ha afegit que la federació nacionalista va guanyar a totes les taules del municipi de Tortosa excepte en una, la del poble de Campredó, on es va imposar ERC. En nombre de vots, a més, ha estat el tercer millor resultat de CiU a la ciutat de Tortosa en unes eleccions al Parlament.

En la mateixa línia, Bel també ha destacat els “bons resultats als pobles de Tortosa, on a Jesús, amb el 39%, els Reguers, amb el 44%, a Bítem amb un 42%, i a Vinallop, amb un 34%, ha tornat a guanyar CiU". "A Campredó hem tret el 31% dels vots”, ha conclòs Bel, qui també ha destacat la important davallada del PSC a Tortosa, que “havia guanyat dos de les tres últimes eleccions al Parlament". El PP també millora resultats, però qui treu molts bons resultats és ERC, a qui Bel ha volgut felicitar públicament. En aquest sentit, quant al nou escenari de govern, Bel s'ha mostrat partidari d'una entesa amb ERC com la que va haver-hi fa cinc anys a l'Ajuntament de Tortosa. "Va funcionar molt bé, n'estic molt satisfet i l'he reivindicat sempre perquè va haver entesa a nivell personal i perquè tots els membres del govern ens vam fer corresponsables", ha afirmat Bel, qui ha demanat "un govern fort, un govern plural, però fort". Amb això, Bel ha remarcat que el possible govern entre CiU i ERC hauria parar compte de no airejar les seues discrepàncies en públic.

El president de CDC al Baix Ebre aposta per la formació d'un govern de coaliació



TORTOSA (Baix Ebre).- El president de Convergència al Baix Ebre, Antoni Martí, ha apostat aquest dilluns obertament per l’entrada d’un altre partit en el futur govern de la Generalitat. Durant una tertúlia a l’informatiu matinal Primera Columna, per analitzar els resultats de les eleccions d’aquest 25-N, Martí ha volgut destacar que CiU ha guanyat en totes les comarques del país menys una, però que l’alta participació registrada els ha perjudicat quant al nombre de diputats. Així, ha remarcat que qualsevol tipus de govern passa per CiU, però que cal un pacte amb un altre partit que done l’estabilitat necessària per governar Catalunya, en una clara referència a Esquerra Republicana de Catalunya.

Per la seua banda, el portaveu d’Esquerra a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, no ha volgut avançar-se als esdeveniments, i s’ha limitat a dir que els republicans no decebran el poble de Catalunya. Tomàs ha recordat que, tot i la correlació de forces al Parlament, el bloc sobiranista ha sortit reforçat amb un total de 87 diputats a favor del dret a decidir. En aquest sentit, Tomàs ha fet una crida a tots els partits catalanistes, inclòs al PSC, perquè vagen més enllà dels interessos partidistes i electoralistes pensant en les properes eleccions. De fet, ha afirmat que ara el més important ha de ser la celebració d’una consulta per la independència de Catalunya. Segons Tomàs, li pertoca a CiU formar govern, però no necessàriament amb Esquerra.

Per la seua banda, la presidenta dels socialistes a les Terres de l’Ebre, Maria Beltran, ha assenyalat que el PSC no ha tingut prou temps per explicar la seua proposta federalista. En aquest sentit, ha afirmat que la baixada del PSC no és tan greu, tenint en compte la pèrdua de 12 diputats per part de Convergència. Segons Beltran, Artur Mas ha sortit afeblit d’aquestes eleccions, i ha descartat la constitució d’un govern entre CiU i el PSC. Amb tot, ha demanat a Convergència diàleg amb les altres forces polítiques.

Segons David Jarque (ICV-EUiA), Esquerra s’ha trobat amb les eleccions que qualsevol militant republicà hauria desitjat, ja que el president Artur Mas les havia plantejat com un plebiscit. Així, Jarque ha valorat que la gent independentista ha acabat votant el partit que sempre ha defensat la independència, i que és Esquerra. D’altra banda, quant als bons resultats d’Iniciativa, Jarque ha volgut destacar la pujada dels ecosocialistes a Tortosa, tot remarcant el bon paper del número 2 per Tarragona, el tortosí Jordi Jordan.

[Tribuna] 'Moltes gràcies per fer-nos confiança!', article de Felip Monclús

Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya han estat una prova més que la gent de Catalunya forma una nació democràtica i madura. Davant amenaces, provocacions i filtracions, el poble ha respost democràticament i pacíficament a aquestes provocacions. Ha respost en massa, hem tingut una participació històrica.
Cada partit polític provarà de llegir el resultat de la manera que més li convé, però cal ser justos i reconèixer la victòria clara de CiU. Per primer cop  a la història, la coalició ha deixat enrere la política opaca i ha abraçat el discurs de la independència. Han guanyat a Catalunya i també a Tortosa. 

La segona força ha estat ERC. Un patit que portàvem un líder nou, Oriol Junqueras, poc conegut. El discurs empàtic, social, educat i nacionalment compromès ha convençut a moltíssima gent. Gairebé mig milió a tota Catalunya i 2.615 ciutadans i ciutadanes a Tortosa. Som segona força, molt lluny de la tercera.

Des d’ERC Tortosa volem donar les gràcies a aquest 18’08 % de la població que ens ha fet confiança.  Com a partit polític ens comprometem a defensar on calgui els valors socials, democràtics i nacionals del poble de Catalunya.

No vull entrar a valorar el resultat d’altres formacions com el PP, PSC o ICV. Caldrà  que cadascú analitzi el perquè d’algunes davallades històriques, però una idea que la ciutadania ens ha deixat clara és que cal coherència nacional en els discursos.
Finalment aprofito per felicitar als companys de la CUP, que a nivell de Catalunya han fet una gran resultat. Entrar al Parlament és un èxit. També animo a les bases de SI a continuar en política, de ben segur que molts podeu veure en ERC un marc idoni per fer el projecte independentista més fort.

I no seria just acabar sense reconèixer i agrair el paper clau de la militància de base dels partits polítics. Sense elles i ells no hi hauria ni cartells als carrers, ni propaganda a les bústies, ni actes electorals. Són gent compromesa per uns ideals. Treballen des dels seus ideals pel bé del poble.

Felip Monclús i Arasa
és president d’ERC Tortosa

Ventura (PSC) sosté que els resultats confirmen 'el rotund fracàs de Mas'


TORTOSA (Baix Ebre).- Satisfacció relativa entres els socialistes ebrencs, després que hagen aconseguit que Núria Ventura puga mantenir el seu escó de diputada i que "les Terres de l'Ebre continuïn tenint una veu d'esquerres al Parlament". "Hem aconseguit batre les enquestes adverses que no ens donaven el tercer diputat per Tarragona i, que per tant, no ens donaven cap diputat a l'Ebre", ha remarcat Ventura.

La dirigent socialista ha reconegut que el resultat no ha estat el millor. "Tot i continuar sent la segona força política, l'injust sistema electoral ens situa com a tercers". Així mateix ha deixat en evidència "el rotund fracàs de Mas, que va convocar eleccions per treure majoria absoluta, i no només no l'ha tret sinó que ha baixat en nombre d'escons a causa de la seva mala gestió", ha afirmat la diputada del PSC.

Del resultat a les Terres de l'Ebre, Ventura ha admès que "ens obliga a reflexionar sobre el nostre projecte i a prendre decisions, perquè sigui més fort en benefici del territori". En aquest sentit, ha deixat clar: "Continuarem treballant per tots i cadascun dels nostres pobles, pels ciutadans, molts dels quals s'ho estan passant molt malament per les retallades de CiU i PP".

Finlament, Ventura ha volgut agrair a tots els ebrencs i ebrenques que han anat a votar aquest diumenge, i a tots aquells que han votat la candidatura socialista. "I molt especialment, a tot l'equip de campanya pel seu esforç i la seva feina i pel suport que m'han donat a mi i a la resta de la candidatura".

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Disqus for Marfanta