L'afusellament franquista de l'alcalde màrtir de Tortosa es podria acabar jutjant a l'Argentina

TORTOSA (Baix Ebre).- L'afusellament del republicà Josep Rodríguez, l'alcalde màrtir de Tortosa, es podria jutjar a l'Argentina si prospera la querella que ha anunciat ERC contra l'Estat espanyol, per l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys, i de desenes de càrrecs electes d'arreu del país després de la Guerra Civil. El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va explicar dijous que els republicans se sumaran a la causa oberta a l'Audiència de Buenos Aires contra els crims del franquisme. "A l'Estat no ens n'hem sortit i ara hem d'apel·lar no només a la justícia internacional, sinó també a la d'altres estats", ha indicat. ERC presentarà a la jutgessa argentina María Servini la documentació referent als judicis i execucions del president Companys, i dels diputats, alcaldes i regidors del partit, i també aportarà proves de "l'obstaculització del procés" que segons els republicans han estat fent el govern i els tribunals espanyols.

Josep Rodríguez va ser l'alcalde que va governar Tortosa després de l'esclat de la Guerra Civil i durant l'arribada massiva de refugiats, la riuada del 1937, els bombardejos feixistes, els nou mesos en què el front de guerra es va establir a banda i banda del riu, i, finalment, durant l'evacuació de l'Ajuntament cap al Perelló. Un cop caiguda la República, Rodríguez va ser empresonat a Tarragona, condemnat a mort i afusellat el 8 d'agost del 1939, el mateix dia que el metge tortosí Primitivo Sabaté Barjau.

Rodríguez va convertir-se en alcalde de Tortosa el 24 d'octubre del 1936. Va ser alcalde des de la seua elecció fins a l'acabament de la guerra, inclosa l'etapa en què l'Ajuntament va haver de traslladar-se al Perelló, amb una breu interrupció de quatre mesos (des del maig al setembre del 1937), durant els quals l'alcalde va ser Ferran Pons. Rodríguez havia nascut a Tortosa l'any 1897, i tot i que durant la seua adolescència va seguir el corrent d'opinió tradicionalista de Joaquín Bau, durant la dictadura de Primo de Rivera va acabar decantant-se pel catalanisme republicà. El 1931 era militant d'Acció Catalana, i més endavant, atret pel carisma de Francesc Macià, va ingressar a ERC.

Després de les eleccions del 1936, Rodríguez va poder recuperar el seu càrrec de regidor de Sanitat i Assistència Social al govern de l'alcalde Josep Berenguer. De fet, Rodríguez va ser un dels regidors que més va fer costat a Berenguer per evitar les represàlies i violències de la reraguarda, però va quedar-se al marge de la política local quan l'alcalde va ser destituït, fruit del decret de la Generalitat que establia la constitució d'ajuntaments integrats pels partits i per la CNT, en la mateixa proporció que tenien al govern de Catalunya. Després d'unes llargues negociacions, el 24 d'octubre va celebrar-se una sessió plenària en què Enric Melich (PSUC) va mantenir la seua renúncia a l'alcaldia perquè la resta de forces no acceptaven que el PSUC tingués nou regidors, com ERC i la CNT. Finalment, Rogríguez va ser elegit alcalde d'un govern en què també destacaria l'intel·lectual Joan Cid i Mulet com a regidor de Cultura.