Una enquesta de la URV a 33 empreses de l'Ebre constata la millora de les expectatives econòmiques aquest 2013

TORTOSA (Baix Ebre).- L'any passat, la crisi econòmica va tenir uns efectes més intensos a les Terres de l'Ebre que a la resta de Catalunya, però després d'un 2012 "dolent" les empreses veuen una millora de les expectatives per enguany. Tot i admetre que els indicadors al territori han estat nefastos, l'Informe Anual d'Economia Local i Regional de les Terres de l'Ebre 2012, que elabora la URV, subratlla la necessitat de caminar en la línia que la recent declaració de la Reserva de la Biosfera puga ser aprofitada pels sectors de més pes al territori, l'agroindústria i el turisme. A més, considera que cal impulsar l'activitat industrial al territori amb la fortalesa competitiva que suposarien unes millors infraestructures. Una enquesta qualitativa a 33 empreses del territori que s'ha inclòs en l'informe posa de manifest aquesta millora de les expectatives.

Partint d'una economia que ja es trobava per sota de la mitjana de la resta del país, la patacada general ha afectat de forma encara més profunda la ja pobra activitat productiva de les Terres de l'Ebre. La Càtedra d'Economia Local i Regional de les Terres de l'Ebre de la URV ha recollit, en aquest sentit, alguns dels indicadors més visibles que així ho reafirmen: la reducció de cotitzants a la Seguretat Social va ser del 7% al territori, per un 4% a Catalunya; mentre l'atur registrat va créixer un 7,7%, per un 5,4% en el conjunt del país.

La construcció, amb un 17% més de desocupats, ha liderat aquesta caiguda, a la qual s'ha sumat la indústria -10%- i serveis -4%-. La pèrdua de 16.824 afiliats a la Seguretat Social en els últims cinc anys -una caiguda del 27%, prop de deu punts per sobre de la mitjana catalana-, sintetitza aquesta situació. Però, sense amagar aquest context, l'informe elaborat per l'equip que encapçala el director de la Càtedra, Joan Antoni Duro, veu algunes senyals per a l'optimisme a partir d'aquest 2013.

Partint d'un enfocament "diferent", condicionat per la participació d'alguns dels redactors en el Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre, l'informe se centra en subratllar les potencialitats i debilitats en l'estructura econòmica del territori, novament, l'agroindústria i el turisme. Existeixen, segons Duro, "bones expectatives" de futur, "noves esperances" en aquests àmbits, sobretot, després de la declaració de Reserva de la Biosfera.

Les previsió d'una certa "relaxació" de la crisi macroeconòmica general, apunta, haurien d'anar acompanyades de nous elements de dinamització en aquests sectors, com són la millora de les infraestructures i la declaració de la Reserva de la Biosfera, una "bona prova de si sabrem rendibilitzar els recursos i avantatges que l'entorn ens posa", ha apuntat.

Per a Duro, però, la prioritat del sector primari i turístic com els "dos nínxols de creixement futur" no poden deixar de banda els esforços per a la reindustrialització del territori, apostant per crear un pol d'activitat en el triangle entre l'Aldea-Tortosa-Amposta, siga amb activitats vinculades a aquests sectors o amb d'altres de relacionades, com la logística, aprofitant els avantatges competitius del territori i una millora de les actuals infraestructures, actualment "molt pobres", per atreure empreses. L'energia a la zona de la Ribera d'Ebre s'enquadraria també en aquesta aposta.

La diversificació econòmica fruit d'aquesta reindustrialització ha de permetre fer front a problemes endèmics de l'economia ebrenca com la baixa internacionalització, la dèbil emprenedoria, o la reduïda intensitat dels seus sectors productius. Es tracta, segons Duro, d'un tema estructural més enllà de necessitats conjunturals o devaluacions internes en forma de rebaixes salarials. "Si no fabriques el que els mercats demanden o no t'espaviles als mercats exteriors, ja pots rebaixar els sous", conclou Duro.

Via ACN (Jordi Marsal)

Imatge Campus URV Terres de l'Ebre