28 de febrer del 2013

Tanquen la delegació de TV3 i Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

ROQUETES (Baix Ebre).- Menys de tres anys després d'obrir la delegació de TV3 i Catalunya Ràdio de les Terres de l'Ebre a la població de Roquetes, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit tancar les instal·lacions. També tancaran les delegacions territorials de TV3 dels Pirineus, Andorra i Perpinyà. De fet, durant el mes de gener, la CCMA va rescindir el contracte amb les productores que realitzaven feines a les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona, les quals van ser assumides per la plantilla pròpia de TV3. En aquell moment, segons Comunicacio21.cat i Ara.cat, es va assegurar que es mantindria les delegacions dels territoris que TV3 no podia cobrir amb recursos propis: les de les Terres de l’Ebre, el Pallars, l’Alt Urgell, la Cerdanya, Andorra i Perpinyà. Però un mes i mig després, la Corporació ha canviat de criteri i, per tant, ha rescindit els contractes amb les productores i col·laboradors d’aquestes corresponsalies. En aquest sentit, les tasques també les assumiran els equips de producció de TV3, que hauran de tornar a reorganitzar-se.

Davant d'aquesta situació, el comitè d’empresa considera que es tracta d’una mesura “absolutament injusta”, i retreu que es prescindeixi d’unes productores que al gener no eren substituïbles pel seu arrelament, i pel coneixement dels territoris respectius. En el cas de les Terres de l'Ebre, la corresponsalia de TV3 era exercida per la productora propietat de l'empresa Robert Guinart. En aquests moments, la periodista tortosina Sònia Castelló era la cara més coneguda de TV3 a les Terres de l'Ebre. La mesura afecta menys Catalunya Ràdio, ja que els col·laboradors de l'emissora només utilitzaven les instal·lacions de Roquetes amb motiu d'entrevistes o programes especials.

Abans, Víctor Sorribes -qui ara treballa al centre de producció de Tarragona- havia estat la cara coneguda de TV3 al territori. De fet, va ser a l'octubre del 2002 quan l'últim govern de Jordi Pujol (CiU) va entendre que una manera de recuperar la imatge cremada a l'Ebre –era l'època del transvasament impulsat pel PP– era obrir-hi una corresponsalia de TV3. Gairebé vuit anys després, el tripartit va estrenar el 16 de setembre del 2010 la delegació de TV3 i de Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre, que ara tancarà la CCMA.

En aquest sentit, aconseguir el desplegament de la CCMA havia estat un dels objectius prioritaris de la Delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre en l'època del republicà Lluís Salvadó. Ja ho va ser durant el primer tripartit, i Salvadó no volia acabar aquella legislatura sense la seu territorial de TV3 i Catalunya Ràdio. Fins aquell moment, s'havien avaluat diferents alternatives per ubicar-hi la delegació a Tortosa -com el reahbilitat Palau Oliver de Boteller-, però finalment la seu va quedar instal·lada en uns locals del carrer Hierro Labèrnia de Roquetes. És a dir, en els estudis de l'antic Canal 21, després que la productora de Robert Guinart n'aconseguís el contracte de gestió en concurs públic.

Però aquesta decisió no va agradar gens el govern municipal de Tortosa (aleshores CiU i ERC), ja que el compromís del tripartit havia estat el d'instal·lar la delegació de TV3 i Catalunya Ràdio a la capital del Baix Ebre. L'encarregat d'inaugurar la seu de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Ebre va ser l'aleshores conseller Joan Manuel Tresserras. També hi van participar el president del Parlament en aquells moments, Ernest Benach, i l'aleshores president de la CCMA, Enric Marín. En canvi, s'hi va trobar a faltar la directora de TV3 en aquella època, Mònica Terribas.

El primer gran edifici de la Dertosa romana, al subsòl del Palau del Bisbe de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- La cruïlla dels carrers Croera i Ciutat amb els carrers Taules Velles i Doctor Ferran ja es considerava l'epicentre de la Dertosa romana. I ara s'ha descobert que la Casa del Vicariat, una planta baixa annexa al Palau Episcopal de Tortosa, ocultava sota el terra una de les troballes arqueològiques més rellevants de les últimes dècades a Tortosa. Es tracta d'un podi que formaria part d'un edifici públic de grans dimensions, datat a l'època de l'Alt Imperi romà -abans del segle II de la nostra era-. La troballa va tenir lloc arran d'unes obres de manteniment i ha permès deixar a la llum una tram de mur de tres metres de longitud per més de dos d'altura, sense que encara s'haja pogut arribar als fonaments. Per als arqueòlegs, l'aparició de l'estructura confirma definitivament la rellevància administrativa i econòmica de la ciutat durant l'època de dominació romana.

La intervenció efectuada pel Gresepia (Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia) de la URV durant les últimes setmanes ha confirmat l'abast històric d'una troballa inèdita i "excepcional", en el context de la Dertosa romana atès que, fins aquests moments, tot i les referències documentals, no existia pràcticament cap vestigi arquitectònic rellevant que avalés la condició de "ciutat més important entre Tarragona i Sagunt", en termes econòmics i administratius, segons ha recordat el responsable de l'excavació, Ramon Ferré.

El podi descobert està format per un basament de formigó i carreus de pedra sorrenca, sobre el qual se sustenta un mur de 80 centímetres d'amplada i més de dos d'alçada -no s'ha aconseguit arribar a la base, que podria trobar-se fins a sis metres de profunditat, per sota del nivell actual del riu-. Segons ha apuntat l'arqueòleg responsable del Gresepia, Jordi Diloli, podria tractar-se d'una de les parets d'un "edifici públic" de l'època, el fòrum o bé un temple, anterior al segle II. L'excavació ha permès constatar que hauria estat en ús fins que va ser omplert de sediment i, posteriorment, utilitzat com a espai funerari, fet que corroboraria la troballa d'un enterrament infantil posterior al segle V.

Els arqueòlegs aspiren ara a poder continuar estudiant l'estructura, que podria tenir continuïtat en el subsòl de l'edifici annex, de propietat municipal "Hem de continuar el treball i aclarir el que era l'edifici", ha indicat Diloli, convençut que, per la seva rellevància, l'espai mereixeria ser adequat i obert al públic per fomentar el coneixement de la ciutat antiga.

Una fita inèdita des dels treballs de l'arquitecte Joan Abril a principis del segle XX -a la zona posterior de la Catedral-, que supera l'excavació d'un tram de muralla romana l'any 2000 i que resulta especialment significativa, ateses les dificultats amb les quals han topat habitualment aquestes excavacions. "La idea és redescobrir la Tortosa romana, clarificar la seva fundació urbana i com es desenvolupa com a ciutat", ha afegit.

Troballa accidental

La troballa es va produir arran la demanda dels responsables de l'Hospitalitat de Lourdes que ocupen l'immoble d'una intervenció de manteniment per part del bisbat davant la presència de fortes humitats provinents del subsòl. El responsable del Pla Director de la Catedral, l'arquitecte Josep Lluís, ha explicat que es van iniciar una actuació que preveia rebaixar el nivell del terreny en uns 50 centímetres per oxigenar el terra. En aquest punt van aparèixer els vestigis més superficials del mur.

Un cop constatada la importància del descobriment, el bisbat va demanar l'ajut de la URV perquè es fes càrrec del projecte d'excavació, que va ser incorporat dins del Pla Nacional de R+D+i del Ministeri d'Educació i Cultura. "Fruit d'aquesta col·laboració han sortit peces molt importants. S'ha posat cara al vell somni que hem tingut de la Dertosa", ha subratllat el mateix Lluís.

"La dimensió d'una ciutat arrenca quan fa els seus equipaments i estem davant d'un de molt notable", ha afegit, per concloure que l'estructura "obre una nova dimensió" en la consideració d'un espai que es considerava el "cor de la ciutat" -que engloba la zona de la Catedral i el Palau Episcopal, on tampoc es descarta que existís un port fluvial romà-, però sense vestigis directes, que permet contrastar les teories anteriors.

L'administrador del bisbat de Tortosa, Josep Lluís Arín, ha mostrat la seva satisfacció per la descoberta perquè ha permès "anar del fonament de les lletres escrites a la pedra", tot recordant la vinculació de l'Església amb la història de la ciutat.

Via ACN

L'Estat vol que els veïns de Deltebre puguen conrear la finca de Bombita

El nou PHN buscarà abaratir la factura energètica de l’aigua dessalada amb parcs solars i plantes solars · Bertomeu diu que la visita d'Arias Cañete a Tortosa encara no està confirmada · Es compromet a lluitar per l'aturada de l'Euromed a l'Aldea ·

DELTEBRE (Baix Ebre)- El diputat deltebrenc del Partit Popular, Joan Bertomeu, ha afirmat aquest dijous que el cabal mediambiental que quedarà inclòs en el futur pla hidrològic de la conca de l’Ebre serà millor que el cabal mínim actual. Un cop aprovat aquest pla de conca i els de la resta de rius de l’Estat, el govern d’Espanya redactarà un nou Plan Hidrológico Nacional, tot i que Bertomeu no ha concretat si el PHN del govern de Mariano Rajoy inclourà transvasaments d’aigua entre conques. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Bertomeu només ha parlat d’estudiar els “excedents” de les diverses conques, però ha assenyalat que la situació és molt diferent a la que hi havia quan l’any 2001 el govern de José Maria Aznar va plantejar el seu PHN. Així, el diputat del Partit Popular ha recordat que s’han invertit 2.500 milions d’euros en plantes dessaladores que no s’estan utilitzant per al regadiu perquè seria massa car fer-ho. Per això, l’Estat voldria ara construir parcs eòlics o centrals solars al costat de les dessaladores, per abaratir els costos energètics i destinar l’aigua dessalada als conreus que ho necessiten.

D’altra banda, Bertomeu ha advertit que encara no està confirmada la visita del ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, amb motiu de la inauguració de la prolongació de la via verda del Baix Ebre a Tortosa. Siga com siga, durant la mateixa entrevista, el diputat del Partit Popular ha defensat la necessitat de fer “obres dures” al Delta per lluitar contra problemes com la regressió i l’enfonsament de la plana deltaica. Bertomeu ha anunciat que ara mateix el projecte d’aprofitament de la finca Bombita es troba sense el finançament necessari, ja que caldrien 14 milions d’euros. Per això, el govern de l’Estat estudia alguna forma perquè la gent de Deltebre puga tornar a conrear la finca de Bombita i evitar que es quede erma, en la línia dels arrendaments que també es fan al Parc Nacional de Doñana.



Per altra part, Bertomeu ha garantit que seguirà lluitant per aconseguir que els trens Euromed es puguen aturar a l’estació de l’Aldea, ja que aquest era el compromís del PP de Catalunya. En la mateixa línia, Bertomeu ha recordat l’aposta del govern de l’Estat pel corredor del Mediterrani, i ha assenyalat que l’Ebre ha d’aprofitar la construcció d’aquesta infraestructura per integrar l’estació de l’Aldea i la futura estació de mercaderies en aquest projecte.

Finalment, el diputat del Partit Popular ha volgut deixar clar que el govern de l’Estat està treballant per desbloquejar la construcció de l’autovia A-7. Segons Bertomeu, ara s’està fent l’estudi desglossat de tres trams: l’Hospitalet de l’Infant-el Perelló, el Perelló-l’Aldea i l’Aldea-Sant Rafel del Riu. De la mateixa manera, el diputat ebrenc ha dit que confia en què les variants de Gandesa i de Corbera d’Ebre de la carretera N-420 es podran executar durant l’actual mandat.

Bertomeu (PP) adverteix Ercros que no pot marxar ‘alegrement’ de Flix





FLIX (Ribera d'Ebre).- El diputat del Partit Popular al Congrés dels Diputats, Joan Bertomeu, ha lamentat aquest dijous l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que el grup d’Ercros va presentar la setmana passada, i que afecta el 75% de la plantilla de la fàbrica de Flix. Segons Bertomeu, es tracta d’una decisió empresarial que perjudica el conjunt del territori, i cal que les administracions públiques facen tot el possible per intentar reduir l’impacte de l’ERO. També que Ercros seguisca mantenint la seua activitat industrial a la Ribera d’Ebre. En aquest sentit, tot i que ha reconegut que, amb la llei a la mà, la incidència de les administracions sobre una empresa privada són limitades, Bertomeu ha recordat que Ercros té una sèrie d’implicacions i obligacions mediambientals, a partir dels episodis de contaminació i d’un projecte de neteja del pantà que es finançarà amb fons públics. Segons el diputat del Partit Popular, ara no es pot permetre que l’empresa puga desmantellar la planta i marxar “alegrement” de Flix.

D’altra banda, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bertomeu ha assenyalat que les obres de descontaminació del pantà de Flix poden començar de manera imminent. Fins i tot ha avançat que serà durant el proper mes de març, un cop que ha quedat actualitzat el pla d’emergències per garantir el subministrament d’aigua potable als municipis del territori. Segons el diputat del Partit Popular, l’inici dels treballs comença a córrer pressa, ja que les obres de descontaminació, que tenen un termini d’execució de dos anys i mig, han d’estar enllestides durant el 2015, si Espanya no vol perdre els fons europeus que es van atorgar per costejar el projecte.

Finalment, Bertomeu ha garantit que donarà el seu suport a les peticions que puguen fer-se des del territori al govern de l’Estat, per aconseguir un segon pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera, el diputat del PP, que és l’únic diputat ebrenc a Madrid, ha volgut respondre a la crida que aquesta setmana feia el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.

Gallardón acusa ERC de voler finançar la independència amb la venda de marihuana



MADRID / RASQUERA .- El debat sobre la legalització del cànnabis, amb el projecte de la plantació de Rasquera com a teló de fons, va arribar aquest dijous al Congrés dels Diputats. Amb motiu d'una interpel·lació urgent al ministre de Justícia, el portaveu d’ERC-Catalunya Si, Alfred Bosch, va defensar la legalització de la producció i el consum de cànnabis a Espanya. Bosch va defensar que regularitzar la "producció i consum d'aquesta pràctica contribuiria a combatre la crisi i crear llocs de treball", perquè "les fonts policials xifren al voltant dels 6.000 milions d'euros els diners que genera el comerç de cànnabis".  Per la seua banda, Alberto Ruiz Gallardón va voler menysprear a ERC pel fet de plantejar regularitzar la plantació i venda de cànnabis, i va arribar a assegurar que el discurs dels republicans "consisteix en fer sortir Catalunya d'Espanya, per formar un Estat al sud d'Europa que es financi econòmicament violant les lleis internacionals i finançant-se amb el tràfic d'estupefaents".

Segons Bosch, la legalització del cànnabis "és sentit comú". "No podem convertir els consumidors en infractors, i molt menys en persones que es veuen empeses a tractar amb camells, a entrar dins el mercat submergit a contactar o ficar-se en mons de marginalitat", va remarcar el diputat republicà. "Mai, mai, mai he tastat el cànnabis", va replicar Gallardón quan Bosch va animar el ministre de Justícia a provar la marihuana per conèixer els seus beneficis terapèutics i els efectes del cànnabis sobre la salut de les persones. "És que al final semblarem capellans parlant del matrimoni, parlant de coses que no coneixem", va advertir el diputat republicà.


Els Mossos detenen 10 persones per haver robat en habitatges, empreses i ajuntaments de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra han informat aquest dijous de la  desarticulació d'un grup criminal que segons la policia ha comès fins a quinze robatoris en ajuntaments, domicilis i empreses de les Terres de l'Ebre. L'operatiu policial va concloure el passat 19 de febrer, amb la detenció de deu persones, tres de les quals ja han ingressat a presó acusats de delictes de pertinença a grup criminal i robatori amb força o receptació. La resta han quedat en llibertat amb càrrecs. Així mateix, es van efectuar escorcolls en sis domicilis de Tortosa, Roquetes i Sant Carles de la Ràpita, i han estat recuperats gran quantitat d'aparells electrònics, informàtics i eines procedents dels robatoris.

Entre els deu detinguts, segons ha indicat la policia, hi haurien els autors materials dels robatoris i les persones que posteriorment venien els objectes sostrets en el mercat negre. Fins ara, han estat relacionats amb quinze robatoris, encara que aquesta xifra es podria veure incrementada a mesura que es vaja determinant la procedència dels objectes intervinguts.

En els mesos d'octubre i novembre de 2012 els agents de la Policia de la Generalitat van conèixer diversos robatoris efectuats en cinc ajuntaments de les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre. La investigació iniciada arran d'aquests fets va permetre determinar que els autors, juntament amb d'altres persones, estaven involucrats en diversos robatoris amb força a domicilis i empreses, ocorreguts en localitats d'arreu de la demarcació.

Els detinguts són un romanès de 20 anys i veí de Tortosa; un espanyol de 39 anys i veí de Roquetes; un altre home de nacionalitat romanesa, amb 28 anys i veí de Tortosa; dos romanesos de 29 anys i veïns de Tortosa; un home de 23 anys, de nacionalitat romanesa i veí de Roquetes; un home de nacionalitat marroquina i veí de Roquetes; un altre de 41 anys, nacionalitat marroquina i veí de Roquetes; un home de  nacionalitat romanesa i veí de Sant Carles de la Ràpita i, finalment, un home de 26 anys, nacionalitat romanesa i veí de Ginestar.

Imatge Mossos d'Esquadra

27 de febrer del 2013

'Maniobra bruta' d'Ercros traslladant la primera reunió sobre l'ERO aquest dijous a Madrid


FLIX (Ribera d'Ebre).- La primera reunió de la mesa negociadora de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) entre la direcció del grup Ercros i els sindicats no es farà a Barcelona el proper 4 de març, sinó aquest dijous, 28 de febrer, a Madrid. Així ho ha denunciat aquest vespre el regidor de Promoció Econòmica i Protecció Civil de Flix, Francesc Barbero, amb una piulada al seu compte de Twitter. "En una maniobra bruta més, Ercros avança la reunió de la mesa", ha lamentat Barbero, qui també és portaveu d'ERC a l'Ajuntment flixenc. En aquest sentit, des de Flix també han lamentat que Ercros aprofités les noves condicions -arran de la reforma laboral- per evitar la mediació de la Generalitat i registrar l'expedient a Madrid i no a Barcelona, ja que es tracta d'un ERO d'abast estatal.
De fet, l'Ajuntament de Flix i el comitè de treballadors de la fàbrica d'Ercros havien fet una crida a tota la població per participar en una concentració que havia de fer-se a Barcelona, tot coincidint amb l'inici de la negociació de l'ERO entre els sindicats i l'empresa. Per tant, també s'havia convocat una jornada de protesta en els comerços i les empreses de Flix, perquè baixessen la reixa i aturessen l'activitat del poble durant tot el dilluns per facilitar els desplaçaments dels veïns i veïnes fins a Barcelona. "Els negociadors han de notar l'alè de la gent de Flix i que és un problema que ens afecta a tots. Les fitxes de dòmino aniran caient", havia anunciat l'alcalde flixenc, Marc Mur.

D'altra banda, l'avançament de la reunió també suposa la segona plantada de la direcció d'Ercros al secretari d'Empresa i Ocupació, Ramon Bonastre, que havia citat l'empresa a una reunió aquest mateix dijous a Barcelona. Dimarts d'aquesta setmana, cap directiu d'Ercros va rebre Bonastre durant la seua visita a Flix. Per això, Bonastre havia enviat aquest dimarts una ''citació'' a la direcció d'Ercros per mantenir una reunió aquest dijous a la seu del Departament d'Empresa, per parlar sobre les possibilitats de trobar una solució el ''menys traumàtica possible'' pel tancament de la planta de Flix.

Imatge Ajuntament de Flix

Herrera (ICV) demana a Mas que Ercros modernitze la planta de clor de Flix en lloc de tancar-la



BARCELONA / FLIX.- El president d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, ha aprofitat aquest dimecres la sessió de control al Parlament per emplaçar el govern de la Generalitat a "exigir" a Ercros a mantenir la seua activitat industrial a Flix. "Com diuen a Flix, s'enduen la riquesa i deixen els residus tòxics", ha lamentat Herrera per rebutjar l'ERO anunciat pel grup Ercros. Segons el dirigent ecosocialista, quan les administracions van acordar la descontaminació del riu Ebre, ho van fer a canvi del manteniment dels llocs de treball a Flix. Segons Herrera, no es tracta d'actuar amb Ercros des de la condescendència, sinó d'aplicar la llei de Residus per obligar l'empresa a realitzar la restitució ambiental de les 30 hectàrees que a hores d'ara ocupa el polígon electroquímic de Flix, si finalment opta per tancar la planta de clor o hi deixa una presència clarament testimonial. Així, el president d'ICV ha remarcat que Ercros hauria d'invertir en la modernització de l'actual planta de clor -havia de tancar-la el 2018 per l'aplicació d'una normativa europea que prohibeix la utilització del mercuri en el procés de producció- en lloc d'invertir en els acomiadaments dels treballadors de Flix.


Vídeo ICV

Navarro (PSC) culpa CiU i la seua 'absència de política industrial' dels acomiadaments d'Ercros a Flix

BARCELONA / FLIX.- El president del grup parlamentari del PSC i primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, ha denunciat aquest dimecres -en la sessió de control al govern d'Artur Mas- que "l’absència de política industrial de CiU porta a la destrucció de llocs de treball com els d’Ercros". "El govern no té una política industrial clara", ha tornat a lamentar Navarro, tot referint-se al fet que la situació que patia aquesta empresa ja es coneixia "des de fa un any".

A la sessió del Parlament d'aquest dimecres hi ha assistit l’alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, amb membres del govern municipal i representants del comitè d’Empresa d’Ercros. Cal recordar que l’ERO anunciat per aquesta empresa afecta a 156 treballadors dels 207 que té la factoria d'Ercros a Flix.

Via ACN

Junqueras (ERC) reclama a Mas 'eines d'estat' per trobar alternatives en casos com Ercros



BARCEONA / FLIX.- El president del grup parlamentari d'ERC, Oriol Junqueras, ha destacat aquest dimecres en la sessió de control al president de la Generalitat que "la situació econòmica del país és dramàtica". Vivim, de fet, una emergència nacional. És una situació dramàtica per la crisi econòmica que ens afecta, com afecta a bona part de les economies del món occidental, però també ho és per l’espoli fiscal a què l’Estat espanyol sotmet Catalunya des de fa anys", ha afirmat Junqueras. Segons ha dit, cal  primer una mirada a allò més immediat i, a continuació, buscar les solucions de fons. De fet, Junqueras ha demanat a Mas què farà el govern per salvar la planta d’Ercros a Flix, i com a acció immediata ha proposat un compromís de diàleg dels portaveus parlamentaris amb el consistori flixenc i amb els treballadros afectats, per intentar trobar alternatives a l'ERO presentat per l'empresa. En aquest sentit, tant l'alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, com representants del comitè de treballadors d'Ercros han assistit a la sessió de control del ple del Parlament.

Finalment, s'ha celebrat una reunió de diputats de diversos grups parlamentaris sobre la crisi d'Ercros, en què ERC ha estat representada pel diputat ebrenc Lluís Salvadó. Per la seua banda, Junqueras ha insistit en què tancar Ercros a Flix és com tancar la SEAT al Baix Llobregat. "Entenem que ERCROS ha d’assumir la responsabilitat social i també mediambiental de la seva activitat històrica a Flix, i que no pot tancar la seva activitat fonamental i  desentendre's de la seva responsabilitat en el procés de descontaminació del riu. I alhora, el Govern ha de treballar, com a mínim, amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat de la línia de clor, i que no podem, d’entrada, resignar-nos a que a Flix hi quedi només una activitat residual", ha afirmat Junqueras.
A més, el dirigent d'ERC ha preguntat al president de la Generalitat com i quan donarà a conèixer el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i quan creu que estarà en disposició de posar-se en funcionament. "Quan reunirem a totes les entitats i agents econòmics i socials del país que estan a favor del dret a decidir? Com evidencia el cas de Flix, el país no pot esperar més, necessitem les eines d’un estat per lluitar contra la crisi, per fer créixer l’economia, per donar oportunitats a la gent, per mantenir l’estat del benestar i, en definitiva, per garantir un futur digne pels nostres ciutadans", ha conclòs Junqueras.

Imatge ACN

Mas aposta per buscar altres empreses per reindustrialitzar Flix si Ercros se'n va



BARCELONA / FLIX.- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha indicat aquest dimecres que el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ja està buscant alternatives empresarials a Ercros, tot intentant preservar els llocs de treball en cas que l'empresa no se'n surti. L'objectiu, segons han apuntat fonts del departament, és buscar empreses per reindustrialitzar la zona, si finalment Ercros acaba tancant la planta de Flix. Mas ha garantit que el Govern farà tot el que estigui al seu abast per no perdre els llocs de treball, i perquè l'empresa "faci les coses ben fetes i com cal", en referència a la contaminació que ha provocat aquesta empresa durant els anys que ha operat a Flix.

"Buscarem altres aliances empresarials que es puguin fer càrrec del present i del futur d'Ercros intentant garantir la preservació dels llocs de treball", ha assegurat Mas durant la sessió de control al Parlament. Fonts del Departament d'Empresa i Ocupació han especificat a l'Agència Catalana de Notícies que l'objectiu és que hi hagi empreses que reindustrialitzin la zona en cas de tancament d'Ercros.

En qualsevol dels casos, Mas ha assegurat que el Govern farà "tot el que estigui al seu abast" per preservar els llocs de treball i "perquè Ercros faci les coses ben fetes i com cal fer". Ha respost així a una pregunta del president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que ha recordat al Govern que té un instrument molt clar, la Llei de residus, que obliga l'empresa a descontaminar el sòl si acaba tancant. "Vostè té la paella pel mànec, no es tracta de condescendència, sinó d'exigència", ha subratllat Herrera.

Via ACN

Constitueixen el grup de treball polític del Pla Estratègic Empresarial i per l’Ocupació de les Terres de l’Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, la directora territorial d’Empresa i Ocupació, Mercè Miralles, i el coordinador del Pla Estratègic Empresarial i per l’Ocupació de les Terres de l’Ebre (PEiOTE) han realitzat aquest dimecres al matí la primera reunió amb el Grup de Treball Polític per definir el mateix pla. Aquest Grup de Treball Polític està format pels representants de les formacions polítiques de la demarcació de Tarragona amb representació al Parlament de Catalunya. Així, hi han assistit, per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Imma Juan; per Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Joan Josep Malràs; per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gervasi Aspa; pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Antoni Sabaté; pel Partit Popular, Tomàs Castells; per Iniciativa per Catalunya-Verds, Jordi Jordan; i per Ciutadans, Carlos Sánchez.

La composició d’aquest Grup de Treball pretén, segons la Generalitat, "encetar el procés de participació de la societat ebrenca en la redacció del Pla Estratègic que ha de ser fet des del territori i per al territori". Així, amb els representants polítics s'han presentat les primeres aportacions per anar treballant i aconseguir "un pla de futur amb el major consens possible, perquè tingui continuïtat en el temps, independentment dels colors polítics", ha assenyalat Pallarès.

En aquest sentit, la participació ciutadana en la definició d’aquest Pla Estratègic Empresarial i per a l’Ocupació de les Terres de l’Ebre continuarà amb noves convocatòries dels grups de treball base i grups de treball específics, a més de la celebració del plenari el dilluns 11 de març a la seu del Campus Terres de l’Ebre de la URV. En aquest sentit, s'ha previst la participació del rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

El call de Tortosa s'obre al mercat internacional amb un projecte de la Red de Juderías i Google

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dimecres el projecte conjunt que l'associació Red de Juderías-Caminos de Sefarad i Google han posat en marxa per promoure internacionalment el patrimoni jueu dels 24 municipis que formen part d'aquesta xarxa, entre els quals hi ha la capital del Baix Ebre. Així, amb la tecnologia que el cercador ha posat a l'abast dels seus usuaris, ja es pot visitar i recórrer virtualment els calls o barris jueus dels municipis de la Red de Juderías, passejar pels seus carrers, descobrir el seu patrimoni, i conèixer la història que s'hi amaga. Tota la informació es concentra en una única plataforma: www.redjuderias.org. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el regidor de Turisme, Alfredo Ferré, i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, han presentat els detalls d'aquesta innovadora proposta.

La Red de Juderías, amb la col·laboració de tots els municipis que en formen part, ha incorporat la tecnologia de Google Maps, que permet geoposicionar els diferents punts d'interès del call i acompanyant-ho d'unes fitxes històriques, que es despleguen quan es passa el cursor per sobre. També hi ha la possibilitat de trobar tota la informació mitjançant un complet panell de cerc,a que divideix els diferents enclavaments segons categoria, tipologia, zona geogràfica o datació.

El call vell i el call nou, el portal dels Jueus, la sinagoga, la torre del Célio o la muralla de Tortosa, són alguns dels elements que es poden identificar al web i recórrer virtualment, gràcies a la tecnologia desenvolupada per Google. El giny es complementa amb una cronologia que situa en la història els diferents episodis clau del judaïsme a Tortosa i a la Península, de manera que s'hi poden trobar la datació de la fundació del Call Vell (1148) i del Call Nou (1230), la Disputa de Tortosa (1413) o l'expulsió dels jueus (1492). Destaca la làpida trilingüe (segle VI) en hebreu, grec i llatí, una de les troballes jueves més antigues de la península Ibèrica i un dels elements més importants del patrimoni cultural tortosí.

El portal recull, en total, 523 enclavaments, 910 entrades cronològiques, 1.674 imatges, 67 textos complementaris i 138 veus lèxiques comentades. L'alcalde de Tortosa, que durant l'any 2012 va tenir la presidència de la Red de Juderías, moment en què es va començar a gestar aquest projecte, ha explicat que es tracta d'una iniciativa destinada a captar l'interès dels visitants potencials estrangers, especialment el mercat nord-americà, un dels més importants i més sensibles a l'oferta del turisme vinculat al patrimoni jueu. L'esforç documental i historiogràfic emprat fa que aquesta eina siga atractiva també per als investigadors i persones interessades a conèixer de més a prop el llegat jueu de casa nostra.

La Red de Juderías es va fundar el 1995 i actualment compta amb 24 ciutats associades. El seu objectiu és conservar i promoure el patrimoni històric, artístic i cultural jueu. Els membres de la Red actuen de manera conjunta en la promoció internacional d'esdeveniments de caràcter cultural, turístic i acadèmic.

Imatge Ajuntament de Tortosa

CCOO proposa endurir les condicions a Ercros per ajornar el tancament a Flix



FLIX (Ribera d'Ebre).- El secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha volgut recordar aquest dimecres que, des de la reforma laboral que fa un any va aprovar el govern de l’Estat, la Generalitat no té res a dir en la negociació per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que el grup Ercros va presentar la setmana passada, i que afecta 156 treballadors de la planta de Flix. A més, l’ERO té abast estatal, i això fa que el registre de l’expedient s’haja fet a Madrid. Per tant, segons Casadó, no és d’estranyar que cap membres de la direcció de l’empresa volgués reunir-se amb l’alcalde de Flix i amb el secretari general d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat.

El dirigent sindical ha afirmat, per tant, que la única alternativa possible són les mobilitzacions i que les administracions recorden a Ercros amb quines condicions ha estat funcionant a Flix, unes condicions que podrien variar demà. Segons Casadó, haurien d’obligar Ercros a fer un procés no tan traumàtic fins al 2018 i la realització d’inversions alternatives al polígon electroquímic de Flix. De fet, si Ercros desmantella la seua fàbrica de Flix, se li podria reclamar la restitució ambiental de les 30 hectàrees que ocupa el seu complex.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Casadó ha assenyalat que la previsió era que el grup Ercros tanqués la producció de la línia de clor de la planta de Flix al 2018, a causa d’una normativa mediambiental de la Unió Europea. Per tant, no era previsible que l’empresa avancés aquesta decisió al 2013. De fet, fins fa poques setmanes els responsables d’Ercros deien a l’Ajuntament que no hi havia cap expedient de regulació d’ocupació (ERO) en l’horitzó més immediat, tot i que a Flix tenien assumit que en cinc anys la planta de clor havia de tancar. Sobretot, tenint en compte que l’empresa no pensava fer cap inversió per substituir la producció de clor per electròlisi –el procés que utilitza el mercuri i que ha generat bona part de la contaminació del pantà de Flix- per un sistema més modern de membranes. De fet, segons Casadó, es volia aprofitar aquest temps per anar fent prejubilacions o bé recol·locant els treballadors en altres processos productius dins de la mateixa fàbrica de Flix. Segons el dirigent sindical, les pèrdues econòmiques que ha adduït el grup Ercros per justificar l’ERO no són suficients per justificar els 156 acomiadaments a la planta riberenca.

En la mateixa entrevista, Casadó ha remarcat que els sindicats no van conèixer la presentació de l’ERO fins que el grup Ercros va informar, de sorpresa, els representants sindicals en la reunió del passat 19 de febrer. Segons el dirigent de Comissions Obreres, Flix es quedarà sense el moll de l’ós de La Fàbrica, després d’una relació més que centenària entre la població i el complex electroquímic. Per tant, segons Casadó, el que ha fet més mal a Flix és el menyspreu que el grup Ercros cap a una població que ha lluitat molt per defensar la continuïtat d’una fàbrica que estava contaminant el riu i l’entorn. Una empresa que ara està abandonat el poble “de mala manera” i que, segons Comissions Obreres, ha bloquejat la instal·lació d’altres empreses al polígon electroquímic de Flix. A més, Ercros s’ha estalviat uns quatre milions per la rebaixa dels impostos que havia de pagar al municipi.

D’altra banda, Casadó ha recordat que durant els darrers anys Ercros ha abocat els seus residus al dipòsit especial del Racó de la Pubilla, que és de propietat municipal, a uns preus molt inferiors que en altres llocs. De fet, aquest és l’abocador que ara s’ha ampliat, i que serà el destí final dels fangs tòxics que es troben acumulats en el fons del pantà de Flix.

Tortosa retira els vehicles de les lleres dels barrancs com a prevenció per l'anunci de pluges intenses

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha emès aquest dimecres al matí una nota de servei, tot demanant que durant el dia d'avui es retiren tots els vehicles estacionats en zones inundables, especialment a les lleres del barrancs. Això és a causa de les previsions meteorològiques, que anuncien la possibilitat de pluges intenses a partir de la propera matinada. En aquest sentit, la Policia Local està inspeccionant tots aquests punts i retirarà amb la grua els vehicles mal estacionats, per evitar episodis com els provocats en els darrers aiguats, el 17 de novembre del 2012 i el 20 de novembre del 2011. De fet, s'espera que a la zona de Tortosa puguen caure fins a 120 litres per metre quadrat, i que al massís del Port es puguen acumular fins a 40 centímetres de neu.

Per tot plegat, es demana a la ciutadania molta precaució en els seus desplaçaments, ja que la pluja podria provocar acumulacions importants d'aigua a la calçada. En aquest sentit, els serveis d'emergència municipals estan activats mentre duri aquest nou episodi de pluges. Per més informació, l'Ajuntament de Tortosa informa que es pot trucar al 092.

Imatge Maria Monclús Domènech

26 de febrer del 2013

Ercros ignora l'enviat de la Generalitat a Flix per intentar negociar alternatives a l'ERO

FLIX (Ribera d'Ebre).- Cap directiu de la planta d'Ercros a Flix ha volgut rebre aquest dimarts l'alt càrrec de la Generalitat que havia visitat el territori per fer costat als treballadors afectats per la presentació de l'expedient de regulació d'ocupació que afecta 156 persones a la Ribera d'Ebre. Ni el director general d'Ocupació i Relacions Laborals, Ramon Bonastre, ni l'alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, han aconseguit que els responsables de la companyia hagen accedit a rebre'ls per parlar del daltabaix econòmic i laboral que amenaça el municipi i la resta de la comarca, des que divendres es va presentar l'ERO. Formalment, Ercros ha adduït problemes d'agenda per no concertar cap trobada. De fet, el govern català pretenia que la reunió tingués lloc aquest dimarts a Flix, coincidint amb la visita de Bonastre.

La indignació a Flix creix amb el pas de les hores. Sobretot, després que la direcció d'Ercros ha deixat clar que no pensa negociar amb les administracions l'ERO que afecta 156 treballadors. I és que, des de la reforma laboral aprovada ara fa un any, l'empresa ja no està obligada a fer-ho. Amb tot, representants del Govern i de l'Ajuntament flixenc han retret obertament a la companyia que no atengui les seues peticions de reunir-se per negociar possibles alternatives als acomiadaments. Mentrestant, els treballadors continuen bloquejant l'accés a La Fàbrica, amb l'activitat ja paralitzada. A més, per dilluns que ve hi ha convocada una aturada general de l'activitat al municipi, tot coincidint amb la jornada de vaga a l'empresa i la manifestació a Barcelona, amb motiu de l'inici de les negociacions de l'empresa amb els sindicats.

"Fins ara és impossible concretar una trobada que és necessària i imprescindible, amb el Govern d'una banda i amb l'Ajuntament de Flix. Si no és així, la irracionalitat de l'empresa arribaria als límits més insospitats possibles", ha lamentat, visiblement molest, l'alcalde, tot recordant el compromís del president d'Ercros, Antoni Zabalza, de mantenir obertes les vies de comunicació. "Lamentem que no hagi estat possible mantenir aquesta reunió conjunta", ha subscrit Bonastre.

El Govern retreu a la companyia que, a diferència d'altres casos recents, hagi optat per la via dels "fets consumats", sense deixar espai a "alternatives". "Ningú nega que la producció de clor tingui els dies comptats i que hi ha una organització econòmica i productiva compromesa", ha admès Bonastre que, malgrat això, ha reclamat a Ercros que es replantegi la situació retirant l'expedient.

En aquest sentit, més enllà d'admetre que l'empresa es troba "emparada per la llei", ha recordat la "responsabilitat social" que acumula després d'una trajectòria de prop de 120 anys al municipi, amb 4.000 habitants i una activitat industrial dependent de la seva activitat. "És un dels efectes més importants dels ERO que hem tingut durant els últims anys a Catalunya", ha precisat. Tampoc ha descartat que el Govern acabi jugant la carta de la responsabilitat ambiental dels centenars de milers de tones de residus tòxics que ha abocat al riu, i que ara s'han de netejar amb finançament públic.

Ocupació vol fer de mitjancer

Però tot i la manca d'interès mostrada fins aquest moment per part de la companyia, el responsable d'Ocupació ha anunciat que el Govern continuarà insistint perquè l'empresa s'assegui i s'avingui a "abordar el problema i gestionar-lo de la millor manera". La Generalitat vol exercir el paper de mediadora en el conflicte, un rol que ara no pot jugar perquè l'ERO ha estat presentat com a estatal, davant el Ministeri de Treball. Per aconseguir-ho, Bonastre ha insistit en la necessitat que se segregui l'expedient català, ja que només 22 dels 196 acomiadaments previstos correspon a plantes d'arreu de l'Estat espanyol.

Per la seua banda, l'alcalde de Flix ha agraït el suport del Govern al municipi i ha acusat Ercros d'haver "enganyat vilment" els representants consistorials, que es van reunir amb els directius deu dies abans de la presentació de l'ERO sense que aquesta opció aparegués entre les barallades per redreçar la situació. Segons ha reiterat Mur, Zabalza hauria posat sobre la taula una reducció salarial generalitzada al grup o el redimensionament de les línies de producció de clor i alcalina, que haurien tingut un impacte molt menor en l'ocupació. En canvi, l'ERO en marxa, ha alertat, suposaria el "tancament" definitiu de la planta.

Els veïns del municipi s'han bolcat en les mobilitzacions convocades per defensar l'activitat a la fàbrica i el manteniment dels llocs de treball. Així, dilluns, coincidint amb la jornada de vaga a Ercros i la manifestació a Barcelona davant l'inici de les negociacions de l'ERO entre els representants sindicals de la plantilla i l'empresa, s'ha convocat una aturada general de l'activitat al poble per facilitar també el desplaçament a la protesta. "Els negociadors han de notar l'alè de la gent de Flix i que és un problema que ens afecta a tots. Les fitxes de dòmino aniran caient", ha relatat Mur.

El bloqueig atura la planta

A les portes de la fàbrica, desenes de treballadors i veïns continuen bloquejant l'accés de camions que, des d'aquest dilluns a la nit, ha aconseguit paralitzar la producció. Confien que la pressió al carrer i de les administracions pugui acabar doblegant les intencions de l'empresa. Reconeixen que la producció de clor amb cel·les de mercuri té data de caducitat, però reclamen una estratègia per esmorteir el cop sobre els treballadors i l'ocupació amb temps. 

"Hauria de ser dimensionant-la de forma diferent perquè puguem tenir temps, cap al 2018, perquè les administracions puguin fer un pla d'ocupació i buscar alternatives per recol·locar més progressivament o que els treballadors arribin en millors condicions a la jubilació", ha explicat José Domingo Abelló, membre del comitè d'empresa.

Via ACN

Picabaralla entre l'alcalde i el PSC per la 'mala imatge' de Tortosa que dóna la campanya 'Xeic!'

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC ha volgut replicar aquest dimarts al vespre les declaracions que l'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha fet durant una entrevista a Canal 21 Ebre amb motiu de la campanya socialista Xeic! Pos com tenen Tortosa. En concret, Bel ha acusat els regidors del PSC d'estar donant una "mala imatge de Tortosa" amb la campanya amb què han fet una crida a la ciutadania per denunciar, a través de les xarxes socials, les incidències detectades a la via pública."Per fer opoisició no necessiten malmetre Tortosa, que me malmetin a mi, que m'intenten desgastar a mi i al govern municipal", ha recomanat Bel.

De la mateixa manera, l'alcalde ha recordat que l'Ajuntament té diversos mitjans per recollir aquesta informació, com la pàgina web o un telèfon, a més de les instàncies. "Però ara el PSC sorteja un viatge per veure qui denuncia més", ha ironitzat Bel, tot valorant que la campanya Xeic! Pos com tenen Tortosa és una campanya per mobilitzar els militants i simpatitzants socialistes, emmarcada en una situació de falta de lideratge del PSC. "Algú vol guanyar punts de forma desafortunada, per veure si el proclamen candidat", ha sentenciat Bel.

Per tot plegat, el PSC ha afirmat aquest dimarts que la campanya Xeic, pos com tenen Tortosa! no és, "en cap cas, una campanya de crítica" a Tortosa. "Ciutat que estimem molt més del que demostra l’alcalde Bel en desatendre la seva cura diària. Amb un discurs al qual ja ens té acostumats, Bel interessadament tracta de confondre la legítima acció de control del govern municipal que té encomanada l’oposició amb un atac a la ciutat, en un intent d’identificar Tortosa amb la seva persona. Bel sap perfectament que l’estat de manteniment en què es troba la nostra ciutat és única i exclusivament responsabilitat del seu govern, i això és el que denuncia la campanya Xeic! Pos com tenen Tortosa!", han matisat des del PSC.


"Bel, a l'entrevista, ha explicat a la ciutadania que aquesta té mecanismes per a comunicar els desperfectes. No ho dubtem. El que posem en dubte és que aquests funcionin, només cal que els ciutadans surtin al carrer i mirin al seu voltant", han afegit els socialistes.

"Per a Ferran Bel, la campanya Xeic!, s’emmarca dins d’un context de lluita pel lideratge del PSC de Tortosa. Li donem les gràcies a Bel per preocupar-se per la situació de lideratge dels partits de l'oposició, però li agrairíem més que es preocupés pel mamés estat en què es troba la nostra ciutat. El PSC posarà en marxa un procés de primàries per escollir al seu candidat municipal entre els militants i simpatitzants", han assenyat des del PSC en el mateix comunicat.

Precisament, el PSC havia informat aquest dimarts que han presentat al registre general de l'Ajuntament de Tortosa un escrit dirigit a l'alcalde amb les fotografies aportades pels tortosins i tortosines que han participat en aquesta primera setmana de campanya. Tanmateix, han presentat un altre escrit amb les incidències que s'han rebut respecte al trànsit.

Imatge PSC de Tortosa

Tortosa manté el pàrquing i l’edifici administratiu del complex d’aigües



TORTOSA (Baix Ebre).- Ferran Bel ha aprofitat aquest dimarts el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per reiterar que les obres de les noves piscines de Tortosa es reprendran “en molt poc temps”, tot i que no ha pogut concretar la data. Així, l’alcalde ha assegurat que si no haguessin de reprendre les obres del complex d’aigües, l’Ajuntament ja hauria arranjat l’entorn de l’estadi municipal afectat per l’enderrocament de les antigues piscines, com demanen els veïns del barri de Ferreries. Per tant, Bel ha volgut mantenir el compromís de fer aquestes obres al llarg d’aquest mandat, perquè abans de les municipals del 2015 el projecte puga ser una realitat.

En qualsevol cas, l’alcalde ha assenyalat que el projecte només experimentarà alguns canvis, amb la pèrdua d’algunes places del pàrquing soterrat, amb mesures per reduir les despeses de manteniment. A banda d’això, l’Ajuntament ha d’estudiar si l’edifici administratiu es construeix al mateix temps de les piscines o més endavant, quan estiga garantida l’ocupació “retribuïda” dels diferents espais de l’edifici. 

En la mateixa entrevista, Bel ha volgut rebutjar les crítiques del grup d’Iniciativa-Entesa per Tortosa als compte de l’empresa municipal de gestió urbanística, la Gumtsa. Així, l’alcalde ha negat que s’haja produït cap irregularitat, i ha lamentat que els ecosocialistes vulguen sembrar sospites dubte sobre la gestió municipal amb arguments dèbils i inexistents. De la mateixa manera, també ha sortit al pas de les crítiques del PSC i d’Esquerra al voltant de la falta de manteniment de la ciutat i les deficiències en la xarxa d’enllumenat públic.

Bel negocia amb Adif un altre conveni per als terrenys de Renfe a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha anunciat aquest dimarts que l’Ajuntament de Tortosa ha obert fa poques setmanes un nou període de negociació amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), per alliberar i urbanitzar els terrenys de Renfe al centre de la ciutat i aconseguir les millores necessàries a l’estació de trens. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Bel ha assenyalat que la voluntat del consistori és canviar les condicions del conveni signat entre els responsables d’Adif i l’Ajuntament durant l’etapa de l’alcalde socialista Joan Sabaté. Segons Bel, en l’actual context de crisi, Tortosa no pot assumir les condicions econòmiques fixades per a l’Ajuntament. Així, l’alcalde ha destacat que l’Ajuntament i Adif s’han entès per qüestions puntuals com l’obertura del pas de vianants entre els carrers Cervantes i Ronda Docs, o per la retirada del pont en desús de l’avinguda de la Generalitat. Ara espera que passe el mateix amb la globalitat del conveni, després de la reunió el mateix alcalde i la regidora d’Urbanisme van mantenir fa uns dies amb el director general de Patrimoni d’Adif.

En aquesta línia, Bel ha remarcat que intentaran esgotar totes les vies de negociació, i fer entendre als responsables d’Adif que l’Ajuntament de Tortosa no té cap intenció de fer cap negoci urbanístic o immobiliari amb els terrenys que Renfe va deixar en desús. Sobretot, segons Bel, el consistori vol que els terrenys s’urbanitzen, tot posant-los a un preu de mercat raonable. En paral·lel, l’alcalde ha remarcat que també han demanat a Adif que face les obres pendents de recreixement de les andanes, per facilitar l’accés dels usuaris als combois, si ara no pot assumir la reforma integral de l’estació de Tortosa.

D’altra banda, Bel ha volgut valorar la constitució de la nova plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre, que dissabte va començar a caminar amb una assemblea a l’auditori de Tortosa. En aquest sentit, l’alcalde ha afirmat que és un pèl precipitat haver convocat un tall de carretera a l’N-340 per al proper 24 de març, i més encara tenint en compte que serà Diumenge de Rams. En qualsevol cas, Bel ha animat els ciutadans a participar en les mobilitzacions que puga convocar la plataforma Trens Dignes, ja que tota la feina que es puga fer des del punt de vista ciutadà, institucional o política serà molt important. Amb tot, l’alcalde de Tortosa ha afirmat que no seria convenient que la plataforma Trens Dignes s’acabe contaminant per l’acció dels partits polítics, encara que ha demanat unitat en les reivindicacions.

La Generalitat demanarà un segon pla d'industrialització per a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- El delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, ha presidit aquest matí la reunió de la comissió del Pla d’Industrialització de les Terres de l’Ebre, la primera des de l'anunci dels 156 acomiadaments a la planta d'Ercros a Flix. En aquesta reunió, Pallarès ha donat per tancat aquest primera pla, després de la pròrroga concedida fins a 31 de desembre de 2012. Això ha estat possible un cop que s’han executat al 100% tots els projectes inclosos, amb una inversió de 10 milions d’euros. En aquest sentit, una vegada que s'ha finalitzat el pla d’industrialització que es va tirar endavant com a conseqüència del tancament de la planta de Lear a Roquetes, Pallarès ha destacat que “és ara el moment de fer la petició a l’Estat espanyol per a un nou pla". "Aquesta és la voluntat del Govern, i em consta també de la resta de partits al Parlament; per tant caldrà presentar una nova proposta a l’Estat i esperar que vulgui accedir a una nova inversió”, ha dit Pallarès.

D’altra banda, la Comissió d’Industrialització també ha tractat sobre les propostes que caldrà presentar al Pla de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, que el departament de Territori i Sostenibilitat ja està redactant per tenir-lo definit en un termini de sis mesos. De moment, s’ha presentat una diagnosi que “presenta una foto de la situació actual del transport públic de les Terres de l’Ebre, per veure quines millores o canvis caldrà fer i definir en el nou Pla de Mobilitat”.

Així, ara per ara s’ha encetat un procés consultiu als membres de la Comissió d’Industrialització, el qual també es farà extensiu als ajuntaments, als consells comarcals i a tots els centres de recepció de gent: hospitals, centres educatius, polígons industrials, entre d'altres, per obtenir unes conclusions que permetin millorar i optimitzar els recursos que haurà de definir el futur Pla de Mobilitat, amb l’objectiu de la unificació tarifària i una aposta per la millora les infraestructures ferroviàries, a les dos línies que creuen les Terres de l’Ebre: Castelló-Tortosa-Barcelona i Pobla Massaluca-Móra la Nova-Reus-Barcelona. És a dir, des de la qualitat dels combois, la connexió entre l’Aldea i les línies de bus; l’aturada de l’Euromed a l’Aldea o les condicions de la línia de la Ribera d’Ebre.



D'altra banda, durant la reunió de la Comissió d’Industrialització també s’han plantejat el desplegament de la fibra òptica a Catalunya, per al qual el Departament d’Empresa i Ocupació presentarà un calendari, amb la voluntat que s’iniciï per les Terres de l’Ebre. I també s’ha proposat continuar amb les empreses perquè puguen beneficiar-se de l’inici del projecte turístic Barcelona World.

Imatge Generalitat de Catalunya

'A Toni Cantó'

Per SÍLVIA CASOLA*

No és cap secret que mai m’has agradat com a polític, de fet, ni tu ni el teu partit, UPyD. No m’agrada la teua forma de fer política, la forma que tens de mentir compulsivament, no m’agrada a la teua demagògia constant. Tot i així, sempre he intentat respectar que tu pensessis diferent a mi, perquè com a persona que creu i defensa la democràcia i la llibertat d’expressió  crec que tens el dret de defensar les teues idees igual que jo espero que tu creguis que jo puc defensar les meues. Però avui t’has passat! Avui has fet vessar definitivament el got de la meua paciència cap a tu.

Atacar gratuïtament les víctimes de violència masclista a través del teu Twitter dient que la majoria de les denuncies són falses i que les estadístiques oficials també ho són està totalment fora de lloc i demostra, una vegada més, la teua falta de cultura democràtica, i el poc respecte cap a la les persones que lluitem per la llibertat i per una societat millor.

En els últims anys, vivim un període de brutals retallades ideològiques, aplicades per governs que busquen que fem un salt enrere en els nostres drets, i cada dia queda més clar que tu busques exactament el mateix que ells. Hem vist com les partides en els programes de protecció de dones víctimes de la violència masclista s’han reduït fins al punt que en alguns territoris s’han acabat eliminant alguns programes (al Camp de Morvedre, per posar un exemple, han eliminat el suport a víctimes de violència masclista i les persones que pateixen una agressió i necessiten protecció i atenció d’urgència han d’anar fins a València, 30 minuts amb cotxe, i amb els seus propis recursos…). També hem vist com s’ha retallat bona part dels programes de prevenció en violència masclista, fet especialment greu en el cas dels destinats a persones joves, i què per desgràcia, ja en tenim els resultats: ha augmentat la violència entre parelles joves i el tracte denigrant per part de nois joves cap a companyes.

A més, m’agradaria aclarir alguns conceptes i dades:


La violència no és familiar, és masclista. Es produeix en el si de la nostra societat, una societat patriarcal on les dones, pel simple fet de ser-ho, patim un seguit de desigualtats estructurals: com, per exemple, cobrar un 22% menys de mitjana que els homes per desenvolupar una mateixa tasca o la discriminació que es produeix en l’accés a llocs de responsabilitat: quantes dones hi ha als consells d’administració de les empreses?

És rotundament fals que un terç de les víctimes per violència masclista siguin homes, el percentatge no arriba al 9%. A banda, que em sembla repugnant voler utilitzar els homes morts en mans de les seues dones per justificar que hi hagi dones mortes. Tant en un cas com l’altre hem de posar fi a la violència, però sabies que van ser 42 les víctimes comptabilitzades com a violència masclista el passat 2012 a tot l’Estat Espanyol?

És de persona malalta volen vincular els suïcidis d’homes al fet que s’estigueren separant de les seues parelles, i insinuar que alguna relació o “culpa” tenen aquestes. Arribes fins al punt de dir que la majoria de les denuncies són falses i que aquest fet a més es promociona per part del govern per treure diners de la Unió Europea…

Has pensat en els milers de dones que dia a dia tenen por de les seues parelles, marits o companys? De totes aquelles que viuen maltractades psicològicament fins al punt de quedar anul·lades? De les que no poden anar soles pel carrer? Les que, amb petits detalls poc a poc es van anul·lant? Et recomano la lectura d’un altre article meu “violències quotidianes” Perquè tot això, també és violència masclista.
No acabaria mai d’enumerar el seguit de motius pels quals avui m’he indignat profundament amb tu. Arribats aquí sols em queda demanar-te una cosa: dimiteix i deixa’ns tranquil·les a totes les formiguetes que continuem lluitant per una societat més justa i lliure.

N’estic fins els ovaris de feixistes masclistes com tu que es creuen que em quedaré callada davant els vostres crims! Un atre cop, NO!

 *Sílvia Casola 
és secretària nacional de la Dona de les JERC

25 de febrer del 2013

Salvadó (ERC) avisa que sense llocs de treball a Flix s'han acabat els miraments amb Ercros

FLIX (Ribera d'Ebre).- El diputat d'ERC, Joan Tardà, i el secretari adjunt dels republicans, el diputat rapitenc LLuís Salvadó, han visitat aquest dilluns al migdia la concentració de treballadors a les portes de la planta d'Ercros a Flix. A més, s'han reunit amb l'alcalde de la població, el socialista Marc Mur, i amb els membres del comitè d'empresa. Salvadó ha assegurat que davant l'anunci de l'empresa d'aturar el seu projecte empresarial i social a Flix, tots els agents implicats es veuran obligats a replantejar la "permissivitat" que han tingut durant anys amb Ercros. Per aquest motiu, Salvadó ha anunciat que a partir d'aquest moment l'exigència amb el grup químic serà "molt més elevada", i es demanaran "responsabilitats" sobre l'impacte ambiental al riu Ebre i al conjunt de l'espai que ocupa l'empresa, pels episodis de contaminació.

En aquest sentit, cal recordar que Salvadó era el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre quan al setembre 2004 es va fer públic un estudi que mostrava una important acumulació de residus químics i radioactius al pantà de Flix. El ressò mediàtic del cas va generar una alarma social a la qual les administracions catalana i espanyola van respondre amb un pla d’actuacions per descontaminar aquest tram del riu Ebre, tot i que les obres han acumulat anys de retard. La planta centenària d’Ercros va ser identificada com la responsable dels abocaments.

"No caurem amb el parany que encara hi ha activitat a Flix" ha dit el dirigent d'ERC, qui també ha assegurat que cal que tots els polítics, entitats i agents implicats treballen conjuntament per salvaguardar els llocs de treball al municipi. "Això no és només un ERO, sinó que és el desmantellament del projecte industrial a Flix’, ha afirmat Salvadó. Després de qualificar la situació "d’extremadament greu", el diputat republicà ha recordat que "hi ha altres alternatives molt millors" als  156 acomiadaments previstos per l'empresa. Salvadó ha deixat clar que "aquestes terres, i el país en general, hem mantingut una certa tolerància en l’exigència de les responsabilitats ambientals que històricament Ercros ha vingut derivant en aquest municipi. Responsabilitats en les que hem estat tolerants, de la mà de que hi havia un projecte industrial i de que l’empresa assumia la seva responsabilitat social a Flix", ha insistit.

Però davant del nou plantejament d’Ercros, Salvadó adverteix que "tots els agents implicats ens veurem obligats a fer un plantejament d’una exigència molt més elevada davant de l’empresa per la responsabilitat sobre el seu impacte ambiental, tant dins del riu, com també sobre el conjunt de les 30 hectàrees que ocupa". Salvadó ha demanat a Ercros que replantege les seues intencions, perquè "si no hi ha projecte industrial, ni responsabilitat social per part d’Ercros, òbviament haurà d’haver-hi responsabilitat ambiental". Així, ha dit que ERC coordinarà les seues actuacions amb el comitè d’empresa i l’Ajuntament de Flix, "que són els que estant a primera línia de foc, i saben quines són les accions més adequades a fer i quin és el millor moment per fer-les’", ha dit Salvadó.

Per la seua banda, el diputat Joan Tardà ha demanat que no es permeti que "al segle XXI al nostre país les empreses actuïn com a grans depredadores". Tardà ha afirmat que "anem contra rellotge", però ha deixat clar que "no ens podem permetre el luxe que ens trinxin el teixit industrial i els treballadors". És per això que Tardà ha manifestat que  "cal que l’empresa tingui clar quines són les seves hipoteques perquè durant molts any ha contaminat el nostre país i territori. Ells saben de què estem parlant. Ara cal que reflexionin i s’ho pensin una mica, perquè a les males tenen molt a perdre".

Imatge ERC

Ventura (PSC): ‘El Govern ha de ser més exigent i combatiu amb Ercros’



FLIX (Ribera d'Ebre).- La primera secretària del PSC a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura, ha lamentat aquest dilluns que la Generalitat haja llançat la tovallola per evitar els acomiadaments de la planta electroquímica de Flix que el grup Ercros va anunciar la setmana passada. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Ventura ha afirmat que l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ha presentat Ercros és tan injust i injustificat com els que abans van presentar altres grans indústries del territori com Antaix i Cemex. En aquest sentit, la diputada socialista ha rebutjat les declaracions que va fer divendres el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, qui va anunciar que el govern català farà tots els esforços perquè l'acord laboral entre l'empresa i els treballadors de Flix sigui “el més equilibrat possible”. De fet, Puig també va avançar que el govern estudiarà possibles alternatives per recol·locar els afectats, i va obrir la porta a impulsar nous plans de reindustrialització a la zona. Segons Ventura, el govern de Convergència i Unió hauria de ser molt més combatiu i exigent, per evitar uns acomiadaments tan injustos per part d’una empresa que ha contaminat el riu i que fins ara suposava bona part de l’activitat industrial i econòmica de la Ribera d’Ebre.

En la mateixa entrevista a Primera Columna, Ventura ha afirmat que amb els anuncis que ha fet la Generalitat de plans de xocs i de plans de reindustralització no n’hi ha prou, ja que la gent de les Terres de l’Ebre necessita tenir un futur clar. Segons la primera secretària del PSC al territori, el govern català ha d’anar més enllà de les paraules i de les declaracions. Ventura ha remarcat que, a més de la redacció dels diversos plans, cal donar suport a altres sectors de l’economia que podrien absorbir una part important dels acomiadaments de la indústria. En aquest sentit, la diputada socialista ha destacat la falta d’atenció cap al sector agroalimentari. També ha recordat que el sector públic s’ha vist afectat a causa de les diverses retallades en salut i en educació.

En aquest sentit, Ventura ha volgut recordar que la reforma laboral que ha facilitat a les empreses la presentació d’EROs com els d’Ercros, Antaix o Cemex, es va aprovar a Madrid amb els vots del Partit Popular i també de Convergència i Unió. D’altra banda, en l’àmbit parlamentari, Ventura ha recordat que fa temps que el PSC va presentar una esmena al pressupost de la Generalitat, tot reclamant una pla de diversificació i creixement econòmic per a la Ribera d’Ebre. Però la diputadasocialista ha reiterat que l’actual és un govern “molt passiu”, que es mira els problemes des de la barrera i que busca enemics exteriors, sense cercar solucions.

Segons Ventura, el PSC pressionarà al govern de CiU des del Parlament, perquè actue en defensa dels treballadors de Flix o de qualsevol altra empresa del territori. Així, ha afirmat que la defensa dels treballadors de Flix s’ha de posar per damunt dels interessos del grup Ercros, gairebé sense donar explicacions. La diputada del PSC també ha recordat que els socialistes fa més d’un any que al Parlament reclamen l’inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix. Unes obres que han de servir per recuperar el riu des del punt de vista mediambiental, així com la dignitat del territori.

Una cinquantena de treballadors bloquegen l'accés de la fàbrica de Flix per exigir la retirada de l'ERO d'Ercros

FLIX (Ribera d'Ebre).- Una cinquantena de treballadors d'Ercros de Flix s'han concentrat des de primera hora d'aquesta matinada davant les portes de la planta electroquímica, per bloquejar-ne l'accés, tot evitant l'entrada i sortida de camions. L'objectiu de la mobilització, que es repetirà durant tota la setmana, és "pressionar i fer tot el que sigui necessari" perquè l'empresa retire l'ERO que afecta més de 150 empleats de La Fàbrica. Tot i que l'acció protesta estava prevista que acabés a les deu de la nit d'aquest dilluns, els treballadors sospesen allarga la protesta de forma ininterrompuda fins el pròxim divendres, per forçar un canvi en la política d'acomiadaments anunciada la setmana passada per l'empresa. "És una qüestió de supervivència per nosaltres i la comarca", ha dit un dels afectats, German Aresté.

Via ACN
 

Maniobra desesperada de l'Ajuntament d'Alcanar per evitar els enderrocaments del cas Turov

ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar ha iniciat de forma efectiva els passos administratius per donar compliment al requeriment de demolició dels 32 habitatges il·legals aixecats per la promotora Turov SL a la urbanització Serramar, al mateix temps que ha presentat un nou recurs d'apel·lació davant la jutgessa del Contenciós Administratiu número dos de Tarragona en contra de la resolució. Segons publica aquest dilluns l'Agència Catalana de Notícies (ACN), l'equip de govern d'ERC intenta així esgotar totes les vies legals per trobar una sortida a la situació, sense desmarcar-se del compliment legal de les seues obligacions. Amb tot, ja han avançat que de produir-se l'enderroc, el procés administratiu pot acabar superant de llarg els dos mesos de termini establerts per la jutgessa.

"Aquest recurs no implica suspendre l'auto judicial i els terminis que se'ns donen", ha precisat l'alcalde, el republicà Alfons Montserrat, a qui la jutgessa ja va advertir explícitament que assumís la demolició sense intentar dilatar més el procés. Però el govern canareu creu, tal i com va avançar el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, en una entrevista a Canal 21 Ebre, que l'auto del passat mes de novembre, en el qual s'al·ludia a la restauració de la legalitat urbanística, i el del passat gener, que ja explicitava l'obligatorietat de l'enderroc total, existeix "un salt important" des del punt de vista conceptual que "cal motivar".

En aquests sentit, el recurs reclama a la jutgessa que s'estudiïn alternatives al seu requeriment final, i demana que es remetin les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè dicti sentència la respecte. També que es revoqui la interlocutòria i es doni per iniciat el procediment d'execució amb el decret d'alcaldia de principis del passat desembre. "Volem mirar si no cal arribar a aquest enderroc total", ha precisat Montserrat.

Via ACN

24 de febrer del 2013

La plataforma Trens Dignes tallarà l'N-340 a l'Aldea per exigir millores a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La nova plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre va començar a caminar aquest dissabte al vespre amb motiu d'una assemblea constituent a la sala menuda de l'auditori Felip Pedrell de Tortosa. De fet, Trens Dignes a les Terres de l'Ebre va analitzar la situació de les comunicacions al territori, va fer una crida a la mobilització, va presentar un manifest amb les seus principals reivindicacions i va anunciar la primera de les accions contundents per aconseguir la millora dels serveis ferroviaris i del transport públic per carretera: tallaran la carretera N-340 al seu pas per l'Aldea, el proper diumenge, 24 de març, tot coincidint amb la festivitat de Diumenge de Rams i l'inici de les vacances de Setmana Santa.

L'únic que falta per concretar, però, és l'hora i el lloc en concret d'aquest tall de carretera que la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre voldria que comptés amb la participació de molts estudiants universitaris que ja seran al territori amb motiu de les vacances de Setmana Santa, i que són uns dels principals usuaris afectats per l'actual servei ferroviari de les línies R-15 i R-16.

A l'assemblea d'aquest dissabte al vespre, que gairebé va omplir la sala menuda de l'auditori de Tortosa, van intervenir des de la taula l'historiador Josep Sánchez Cervelló, de la Ribera d'Ebre, i president d'Amics i Amigues de l'Ebre; Montse Castellà, cantautora i periodista, del Baix Ebre; Jordi Monforte, de l'entitat AMICS d'Ulldecona, al Montsià, i l'escriptor Xavier Garcia, veí de la Terra Alta. A banda, la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre ha establert lligams amb la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova i amb el seu president, Jordi Sasplugas. A més, en l'assemblea també van intervenir l'ampostí Jordi Perales, amb experiència en la mobilització ciutadana per la millora dels trens de rodalies i regionals a les comarques de Girona, Carlos Montejano, de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat per al Camp de Tarragona.

D'altra banda, com a públic van assistir-hi l'alcalde de l'Aldea, el republicà Dani Andreu; el senador tortosí del PSC, Joan Sabaté; el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Franquet; els regidors del PSC de Tortosa, Dolors Bel i Enric Roig; els regidors de CiU a l'Ajuntament de Tortosa Alfredo Ferré i Beatriz Viñuela; els presidents d'ICV a les Terres de l'Ebre i a Tortosa, Jordi Jordan i David Jarque; el regidor de Dinamització Econòmica i tercer tinent d'alcalde de Roquetes, Josep Codorniu (CiU); i els secretaris generals de CCOO i de la USOC a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó i David Queralt, entres d'altres, com ara el realitzador ebrenc Mario Pons.

Finalment, la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre va fer públic un manifest que farà arribar a tots els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre, perquè aproven mocions en defensa de la millora dels serveis ferroviaris i del transport per carretera. També perquè s'adherisquen, per tant, al manifest constituent del nou moviment social.

Imatge Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre

Manifest de la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre

El transport públic és un dret fonamental dels ciutadans, com la sanitat o l’ensenyament, finançats amb els impostos dels ciutadans que en fem ús. La utilizació d’estos serveis públics va indefectiblement lligada a la qualitat del servei que s’oferix. Les Terres de l’Ebre (i no per voluntat pròpia) tenim la taxa d’ús de transport públic més baixa de Catalunya, fet que evidencia que la oferta és insuficient i poc atractiva, no és adient a les necessitats reals existents i presenta uns preus excessivament cars i poc motivadors.

A les quatre comarques de la nostra vegueria hi vivim més de 190.000 habitants i només tenim 10 estacions de tren (12 si comptem els abaixadors de Camarles i Campredó) que es troben incloses a les línies R15 (BCN-Reus-Móra-Ribaroja-Pobla de Massaluca) i R16 (BCN-Tarragona-Tortosa-Ulldecona). Ribera d’Ebre (4): Móra la Nova, Ascó, Flix i Ribaroja; Terra Alta (1): La Pobla de Massaluca-Faió; Baix Ebre (4-6): L’Ametlla de Mar, l’Ampolla, l’Aldea-Amposta, Tortosa (i Campredó i Camarles) i el Montsià (1): Ulldecona.

El nostre territori sempre ha tingut una important mancança històrica en la qualitat del servei ferroviari, pel que fa a número d’estacions, tarifes, modernitat dels combois i freqüències horàries. Greuge aguditzat des del 1996-1997 quan es va posar en marxa el Corredor del Mediterrani. Això va suposar el desmantellament del tram de via Tortosa-Freginals i la devaluació de l’estació de l’Aldea-Amposta, que havia de convetir-se en l’estació central de les Terres de l’Ebre i que ara, més de 15 anys després, veu passar de llarg més trens dels que no pas s’hi aturen. Cap Euromed, cap AVE, cap Alvia i cap Tren Estrella paren a l’estació que se suposa ha de donar servei als habitants del sud de Catalunya. A més, progressivament s’han anat tancant estacions, sobretot en el tram Reus-La Pobla de Massaluca, afavorint el vandalisme i amb la desatenció que suposa per als ciutadans.

 La doble via entre Vandellòs i Tarragona no està construïda i a tot això cal sumar-hi l’entrada en funcionament de la línia del Tren d’Alta Velocitat (TAV) Barcelona-Figueres, al gener d’enguany, que oferix millor preu i servei. L’intolerable greuge comparatiu es fa ara més evident, la relació qualitat-preu és inadmissible i el servei oferit és precari.

Per tot això, naix la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre, un moviment social que vol aglutinar tots els sectors socioeconòmics, polítics i institucionals per tal d’articular una lluita conjunta i fer front comú davant d’este menyspreu discriminatori.

I tot i que naixem com a plataforma per defensar el servei ferroviari, és ineludible parlar també de les comunicacions en general a les Terres de l’Ebre, perquè són qüestions que van lligades.

Pel que fa a la mobilitat externa:

-L’autovia A7 entre l’Hospitalet de l’Infant i La Jana està inacabada i els pressupostos generals de l’Estat per a este 2013 li atorguen una partida ridícula de 15.000 € (el tram del sud cap a València ja sestà enlletit, i cap al nord arriba fins a Torredembarra).

-La construcció de les variants de Gandesa i Corbera a la carretera N-420 no està ni contemplada als esmentats pressupostos (tot i que fa deu anys que se n’espera la seua execució)

-Desplaçar-se amb vehicle per l’autopista AP-7 cap a Barcelona des de les Terres de l’Ebre val entre 20 i 25€ per trajecte (cal recordar, a més, que és gratuït si entres a Torredembarra i surts Salou i viceversa)

Pel que fa a la mobilitat interna:

-Les Terres de l’Ebre som l’únic territori català que encara no té implantat el Sistema d’Integració Tarifària, que amb un mateix bitllet permet la utilizació de diferents sistemes de transport, fer transbordaments i aconseguir tarifes reduïdes a través d’abonaments i títols multiviatge. És fonamental tindre en compte que els dos tipus de transport, tren i autobús, es complementen i que caldria l’adequació d’horaris entre ells per facilitar les connexions (en especial a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre).

La implementació d’este sistema tarifari integrat a Catalunya va començar cap a l’any 2000 i segons el guió polític, s’hauria d’haver desplegat a tot el país el 2012. Anem tard.

Cal, per tant, tindre sentit de la corresponsabilitat, ser subjectes de la transformació social, també en l’àmbit de les comunicacions.

És per això que, per tot l’exposat, demanem:

-Millores en les freqüències horàries, la qualitat dels combois i les tarifes de les línies R15 i R16.

-La construcció de la doble via entre Vandellòs i Tarragona i la construcció del tram d’autovia A7 entre l’Hospitalet i La Jana i que mentrestant no es construïsquen ambós infraestructures, se revisen a la baixa els preus dels bitllets de tren (recuperant, per exemple, els descomptes en els tiquets d’anada i tornada) i que s’instaure la gratuïtat de l’AP7 en l’esmentat tram.

-L’aturada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea-Amposta.

-La implantació del Sistema d’Integració Tarifària, similar al que ja tenen en funcionament a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que hauria d’estar contemplat en el marc d’un Pla de Mobilitat a les Terres de l’Ebre.

Si vam poder parar el transvasament de l’Ebre, també hem de poder fer parar més trens i tindre una xarxa ferroviària respectable i conforme a les necessitats del territori.

Volem trens dignes!


23 de febrer del 2013

La nevada arriba a les Terres de l'Ebre, amb gruixos importants a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta



TERRES DE L'EBRE.- Bona part del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre sembla aquest dissabte una postal nadalenca, després de la nevada d'aquesta matinada i un cop ha sortit el sol. Això sí, que la neu haja caigut en cap de setmana ha evitat moltes incidències i ha facilitat que menuts i grans surten al carrer a gaudir-la. Els alcaldes, però, han fet un crida perquè a partir d'ara s'extreme la precaució, davant de la baixada de les temperatures prevista per aquesta nit. En algunes zones de la Terra Alta, el Baix Camp o la Conca de Barberà s'han acumulat gruixos de fins a 10 i 12 centímetres. De fet, en el cas de les Terres de l'Ebre, els gruixos més importants s'han registrat a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, si bé la neu també ha provocat una bona enfarinada al Port i a la serra de Cardó-Boix, molt visible des de Tortosa. En poblacions com el Perelló també ha nevat, encara que el sol i el vent ha començat a desfer la neu a primera hora del matí.


Com han explicat alguns alcaldes a l'Agència Catalana de Noticies (ACN), els Ajuntaments han activat a primera hora del matí els protocols locals per netejar carrers i llançar sal i posar-se en contacte amb aquelles persones que pugessin necessitar ajuda, sobretot gent gran, per portar-los el menjar o allò que els fes falta. També des de primera hora, la majoria de les carreteres eren transitables, s'hi havia tirat sal, i es garantia una normal circulació de vehicles, sempre amb prudència. Només algunes carreters secundàries de la Terra Alta seguien tallades aquests migdia, però l'accés als municipis s'ha garantit per altres vies d'accés.

A Tivissa, a la Ribera d'Ebre, on aquest matí uns 800 abonats s'han quedat sense llum, s'ha restablert finalment el servei elèctric. Les companyies han reparat ràpidament les petites incidències que havia causat la neu en el servei d'alguns municipis.

La preocupació per aquest nit se centra en les glaçades que poden provocar les baixes temperatures que es registren en les zones on ha nevat. Com ha apuntat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, cal extremar la precaució en aquestes zones i evitar desplaçament innecessaris. "Les temperatures baixaran molt i la capa i l'aigua que es desfaci a la nit es podrà glaçar i el problema el tindrem a la nit", ha apuntat Luz.



L'alcalde de Gandesa també ha explicat que la nevada ha tret al carrer petits i grans. "Un cop estabilitzada la mobilitat a Gandesa, tots els xiquets estan carrer jugant. La neu té una cosa dolenta perquè, com no hi estem preparats, pot generar molts problemes, però els xiquets i el que no ho són tant, sempre gaudeixen jugant i fent ninots", ha destacat Luz.


També contents s'han mostrat a Prades, el municipi on s'ha acumulat un dels gruixos més importants de la demarcació, fins 12 centímetres. L'alcaldessa de la població, Lídia Vargas, ha apuntat que la nevada ha portat molts curiosos a visitar el poble, un fet que des de Prades valoren molt positivament. "Aquest any encara no havia nevat, avui fa un deia preciós i està tot nevat i comença a venir molt gent", ha apuntat Vargas. L'alcaldessa també ha destacat que així han pogut fer debutar la màquina llevaneu i la llançadora de sal que van comprar l'any passat. "Per fi ho hem pogut fer servir que encara no ho havíem pogut estrenar", ha remarcat l'alcaldessa.

Via ACN (Anna Ferràs)

Disqus for Marfanta