30 d’abril del 2013

Tortosa reobre l'avinguda Lleida amb un pas provisional, per facilitar la mobilitat durant l'Expoebre

TORTOSA (Baix Ebre).-  L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha anunciat aquest dimarts que de forma provisional, i amb motiu de la celebració de la fira multisectorial Expoebre, l'Ajuntament obrirà al trànsit l’avinguda Lleida en els dos sentits de la circulació, per facilitar la mobilitat al centre de la ciutat. Es tracta, de fet, d’un pas provisional que es mantindrà fins a principis de la setmana que ve, quan es reprendran les obres de recreixement de la calçada de l’avinguda Lleida, per tal de deixar-la a la mateixa cota que el parc municipal Teodor González i el nou passeig fluvial.

Aquest dimecres, 1 maig, es reobre provisionalment al trànsit l'avinguda Lleida, que ha estat tallada des de dilluns de la setmana passada, mentre es feien les obres de recreixement de la calçada. L'obertura és provisional i afecta un carril en cada sentit. L'Ajuntament ha demanat precaució als conductors, ja que les obres continuaran malgrat el pas provisional per a vehicles.

La URV aprova la candidatura de Federico Mayor Zaragoza com a doctor 'honoris causa'

TORTOSA (Baix Ebre).-  El Consell de Govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aprovat per unanimitat dues candidatures per al nomenament com a doctor 'honoris causa'. D'una banda, la de Federico Mayor Zaragoza, a proposta del Departament de Pedagogia; i de l'altra, la de Jamal Deen, a proposta del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV.

Mayor Zaragoza, nascut a Barcelona el 1934 però molt vinculat a la ciutat de Tortosa, és doctor en Farmàcia i, a més derector de la Universitat de Granada (1968), ha estat Ministre d'Educació i Ciència (1981-82), eurodiputat i Director General de la UNESCO (1987-1999). En aquest sentit, ha tingut un paper destacat en l'impuls d'una economia basada en el coneixement i la reforma de les institucions internacionals, i des del 2009 és president d'honor de la Fundació General del CSIC.

Per la seua banda, Deen és catedràtic a la Universitat de Mcmaster (Hamilton, Canadà) i ha realitzat grans contribucions en el camp dels dispositius electrònics i fotònics. Ha estat capdavanter en electrònica orgànica, que treballa amb dispositius electrònics basats en polímers i pel·lícules orgàniques. Els seus treballs sobre soroll en dispositius semiconductors i circuits són de referència mundial, i ha contribuït excepcionalment en la recerca sobre les interfícies semiconductor-dielèctric i en electrònica de baixa temperatura.


Beques per a estudiants amb dificultats econòmiques

D'altra banda, la URV obre una convocatòria de beques de col·laboració dirigides a estudiants que, per causes sobrevingudes, no poden fer front a la matrícula universitària del curs 2012-2013. Els alumnes que poden accedir a aquest ajut han d'haver quedat exclosos de les beques concedides per la Generalitat o el Ministeri d'Educació. De fet, el govern espanyol ha concedit ajuts aquest curs a 3.176 estudiants de la URV, davant les 5.645 sol·licituds registrades. El rector, Francesc Xavier Grau, ha explicat aquest dimarts -després de la reunió del Consell de Govern de la URV- que s'hi destinaran 100.000 euros. Provenen dels 460.000 euros de benefici amb què la institució va tancar el 2012.

Via ACN
Imatge Taula del Sénia

El retorn de Canal 9 a les pantalles de les Terres de l'Ebre, més a prop

TERRES DE L'EBRE.- Les televisions de les Terres de l'Ebre podran tornar a sintonitzar Canal 9, més de tres anys després de l'apagada analògica en bona part de les comarques del nord de Castelló, el 14 de desembre del 2009. El primer canal de Televisió Valenciana s'havia pogut veure al territori durant gairebé 20 anys, gràcies al repetidor de Mont Caro. Però amb l'apagada analògica es va deixar de rebre, tot i que altres territoris catalans sí que podien veure Canal 9 i també IB3 a través del segon múltiplex de Televisió de Catalunya (TVC) a la tevisió digital terrestre (TDT), gràcies a l'antic acord de reciprocitat de les emissions de les televisions públiques de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears. Finalment, aquell acord es va trencar i quan les Terres de l'Ebre ja tenien accés al segon mux de TVC, Canal 9 ja havia deixat d'emetre el seu senyal per al Principat.

Aquest dimarts, el govern català ha aprovat la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'executiu valencià, per fer possible que els canals de Televisió de Catalunya es puguen veure al País Valencià i alhora Canal 9 es puga tornar a sintonitzar a Catalunya. Així, l'acord permetrà que TV3, 324, Super3, 33, Esport 3, TV3HD, TV3CAT s'emetin al País Valencià i que Canal Nou, Canal Nou HD, Canal Nou Dos, Canal Nou 24 i Canal Nou Internacional ho facin a Catalunya. La reciprocitat, però, es farà efectiva quan el govern valencià disposi d'un major espai radioelèctric, que ha de ser concedit pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

La Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual disposa, en l'article 40.4, que l'emissió del servei públic de comunicació audiovisual per ones hertzianes terrestres d'una comunitat o ciutat autònoma en una altra limítrofa i amb afinitats lingüístiques i culturals podrà ser efectuada sempre que així ho acordin per mitjà de conveni i existeixi reciprocitat.

El portaveu del Govern i conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat que el govern valencià ha d'autoritzar el conveni i que, una vegada estigui fet, el signaran. "Espero que sigui el més aviat possible", ha reblat Homs en declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN). En aquesta línia, ha assegurat que quan hi ha aspectes "per compartir" i "ganes d'entendre's" s'arriba a acords.

Homs veu "raonable" l'argument que el Govern té "més marge" per atendre altres canals perquè disposa de tres múltiplex, a diferència del govern de Fabra, que només en té dos. "Parteixo de la base que la coloració política és la mateixa i ja se'ls havia promès tercer múltiplex que no va acabar sent", ha insistit, valorant com a "actitud positiva" i "compromís" que caldrà veure quin recorregut té. "La predisposició i la voluntat hi és i l'alternativa és quedar-nos com estem i això sí que no té cap recorregut", ha insistit Homs.

El conveni s'emmarca, segons Homs, en la voluntat del Govern de trobar "més espais per compartir" amb el País Valencià, una circumstància que requereix "generositat" per totes dues bandes. Per això, el portaveu ha defensat trobar maneres "de sumar i no de restar" i considera que en el Govern hi són i que també es "detecten" amb la Generalitat Valenciana.

'Comunitat Valenciana' i respecte a la identitat


Per la seua banda, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha destacat aquest dimarts que l'acord per a la reciprocitat d'emissions entre TV3 i Canal 9 inclou el respecte per part de la televisió catalana del nom 'Comunitat Valenciana' per al territori, així com altres senyes d'identitat recollides en l'estatut valencià. Fabra ha realitzat aquestes declaracions després de presidir l'acte de presentació de la campanya 'El parc del mes' a Peníscola, al Baix Maestrat. El president valencià ha afegit que el respecte "ha de ser bàsic perquè és l'única manera perquè hi hagi acords, el que hi hagi respecte per les dues parts, i tant pel govern de Catalunya com pel nostre hi haurà", ha dit.

Una de les constants de l'executiu que presideix Alberto Fabra ha estat la de supeditar l'acord per a la reciprocitat d'emissions al respecte del nom Comunitat Valenciana, no País Valencià (recollit al preàmbul de l'estatut valencià i nom d'ús freqüent durant les reivindicacions preautonòmiques).

A banda, la denominació de la llengua del territori com a català, i no valencià, així com el mapa del temps que apareix al Telenotícies amb els territoris de parla catalana han estat altres de les qüestions que havien molestat els diversos governs populars al territori.


Tortosa ampliarà la promoció de locals buits per potenciar un gran eix comercial centre-nucli històric



TORTOSA (Baix Ebre).- El regidor de Promoció Econòmica de Tortosa, Emili Lehmann, ha avançat aquest dimarts la intenció de l’Ajuntament de potenciar els eixos comercials de les dues zones de vianants del centre i del nucli històric. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Lehmann ha explicat que volen reeditar la jornada de promoció dels locals buits al nucli antic de Tortosa, però afegint-hi també els locals que han quedat desocupats al centre comercial de la ciutat, a la zona de vianants del carrer Sant Blai i del carrer d’En Carbó. De fet, també ha recordat que des de fa unes setmanes, en aquestes dues zones, s’hi estan celebrant les actuacions dels dissabtes del Renaixement, petits tastos de la Festa del Renaixement per dinamitzar el comerç i atraure visitants. Segons el regidor de Promoció Econòmica, l’objectiu és unir el centre comercial de Tortosa amb el nou eix comercial que s’està configurant al voltant del carrer de la Rosa, voltants de la catedral i carrer Nou del Vall.

En la mateixa línia, Lehmann ha fet una valoració molt positiva de l’arribada de la cadena Springfield a Tortosa, que en els propers dies obrirà una botiga a l’antiga casa Vericat, a la cèntrica plaça de la Pau. Segons el regidor de Promoció Econòmica, ara caldrà veure com evolucionarà el comerç dels voltants, ja que hi ha franquícies i marques conegudes que funcionen com a reclam per a la creació de més botigues i l’atracció de nous clients.

D’altra banda, el també regidor de barri de Ferreries s’ha referit a la situació de les obres de les piscines, a l’estadi municipal. Lehmann ha assenyalat que recentment es van reunir amb els comerciants del barri de Ferreries i, més concretament, amb els de la plaça Joaquín Bau. En aquest sentit, el regidor considera que les obres es podrien reprendre de manera immediata, en dues o tres setmanes. Però que si no es així, l’Ajuntament també ha previst una actuació per arranjar la imatge d’aquesta zona de Ferreries.

L’Expoebre obres les portes l'1 de maig al pavelló firal de Tortosa, més enfocada en el turisme

TORTOSA (Baix Ebre).- Fira de Tortosa ja ho té tot a punt per a una nova edició de la fira multisectorial Expoebre, que enguany serà de l’1 al 5 de maig. Una edició que continua apostant per la gratuïtat de l’entrada i també per consolidar l’especialització del certamen, tot reforçant el saló Ebreambient, el Racó de l’Emprenedoria i sobretot l’Espai Turisme, que enguany ha crescut un 40% en nombre d’expositors i també en superfície, a l’interior del pavelló firal de Remolins. Així ho ha destacat el regidor de Promoció Econòmica i president de Fira de Tortosa, Emili Lehmann, durant el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. De fet, Lehmann ha assenyalat que L’Espai Turisme també quedarà reforçat per l’organització de tota una sèrie d’activitats, xerrades i exhibicions relacionades amb el sector del turisme.

En aquest sentit, el president de Fira de Tortosa ha detallat alguna de les activitats programades en el marc de l’Espai Turisme, com ara la presentació de la Xarxa per al Turisme Sostenible a les Terres de l’Ebre; les conclusions de l’informe estratègic sobre el turisme de Tortosa que ha redactat la URV, o una preestrena de l’exposició fotogràfica amb imatges turístiques de la ciutat, que Tortosa portarà el proper mes de juny al Palau Robert de Barcelona.



D’altra banda, Lehmann ha explicat que les pluges dels darrers dies només han retardat el muntatge de les instal·lacions al recinte exterior. És el cas de les atraccions o la típica Barra Tortosina, que s’acabaran de muntar durant aquest dimarts. El president de Fira de Tortosa ha calculat que enguany l’Expoebre obrirà les portes amb uns 180 expositors, procedents sobretot de les Terres de l’Ebre. En un altre ordre de coses, ha recomanat la ciutadania que visite l’Expoebre utilitzant el transport públic –que serà gratuït les tardes dels dies festius- o bé caminant, tot i que en els darrers anys s’han ampliat les zones d’aparcament per als visitants. Finalment, i davant dels que enyoren la celebració de l’Expoebre al parc municipal Teodor González, Lehmann ha remarcat que, avui en dia, la fira multisectorial de Tortosa seria molt costosa de realitzar en un altre lloc que no fos el pavelló firal de Remolins.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Els periodistes ebrencs vestiran samarretes negres a la manifestació del Primer de Maig a Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El col·lectiu de periodistes de les Terres de l’Ebre serà enguany un dels protagonistes d’aquest Primer de Maig a Tortosa. En la manifestació per celebrar el Dia Internacional dels Treballadors i, per primer cop, els treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació ebrencs han decidit sortir al carrer, en protesta per la "precarització laboral que ha experimentat la professió en els darrers anys, amb un degoteig d’acomiadaments que ha deixat la plantilla de professionals a la meitat del que va arribar a ser, l’acomiadament dels treballadors de la productora de TV3 i la dràstica reducció d’efectius de Catalunya Ràdio a les Terres de l’Ebre, els permanents ERO a les televisions locals i l’intrusisme laboral, que s’ha accentuat encara més en temps de crisi". La manifestació sortirà a les 11.30 del matí des de la plaça del Carrilet, al barri tortosí del Temple.

Així, els treballadors dels mitjans de comunicació participaran en la manifestació de l'1 de Maig, en el que serà un fet sense precedents al territori, amb una pancarta amb el lema ‘Sense periodisme no hi ha democràcia’. A més, vestiran samarretes amb un altre lema: ‘SOS periodisme ebrenc’. En les seues reivindicacions, els periodistes han rebut el suport dels sindicats majoritaris. De fet, llegiran un manifest en representació del col·lectiu, que precedirà el manifest unitari sindical del Primer de Maig. El text serà llegit per periodistes representatius de diversos mitjans, televisions locals, mitjans públics, periodistes en atur, mitjans escrits i mitjans emergents. El col·lectiu de periodistes i professionals de comunicació de les Terres de l’Ebre està conformat per treballadors i extreballadors de premsa escrita, televisions locals, ràdios, mitjans públics i caps de premsa.

L'Estat reitera el compromís d'enllestir enguany la variant de l'N-340 a l'Aldea

L'ALDEA (Baix Ebre).- El ministeri de Foment manté el compromís de posar en servei aquest mateix any l'esperada variant de l'N-340 a l'Aldea, amb un cost proper als 30 milions d'euros. Així ho ha reiterat aquest dimarts el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, en un article d'opinió, on reconeix el "dèficit històric" d'infraestructures de la demarcació. Sierra ha insistit també que, abans d'acabar la legislatura, s'enllestiran les obres d'ampliació de la T-11 -l'autovia entre Tarragona i Reus- que, amb un cost de més de 35 milions d'euros, podria inaugurar-se també aquest 2013. L'Estat assegura també que aquest any es posarà en servei el primer tram de gairebé vuit quilòmetres de l'autovia A-27 entre Tarragona i el Morell.

Sierra ha destacat també que els altres trams d'aquesta autovia fins a Valls, en suspens per manca de disponibilitat pressupostària, assoliran aquest any "un alt percentatge d'execució" i que l'Estat destina 230 milions d'euros a aquesta carretera. "L'Estat ha aturat aquesta obra, és cert, però ha destinat una xifra aproximada de 180 milions d'euros al pagament de les factures pendents dels diferents consistoris de Tarragona", ha defensat Sierra, el qual ha garantit el "suport" a les demandes perquè s'acceleri la construcció d'aquesta "infraestructura bàsica".

D'altra banda, Sierra considera "legítima i justa" la petició de gratuïtat de l'AP-7 mentre no s'executi l'obra de desdoblament de l'N-340 per part del consell d'alcaldes del Baix Penedès i, més recentment, del president del Consell Comarcal del Tarragonès i els alcaldes de Torredembarra, Roda de Berà i Creixell, en nom de CDC. En aquest sentit, el subdelegat creu que "la lluita per millorar les infraestructures ha de ser una lluita comuna, allunyada d'interessos partidistes".

Via ACN

Els Mossos detenen un home acusat d'haver comès set robatoris a Aldover en una mateixa nit

ALDOVER (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra han informat aquest dimarts de la detenció, dijous passat, 25 d'abril, d'un home acusat de fer set robatoris a Aldover en una mateixa nit. Va passar la nit de l'11 al 12 d'abril. Dos dels robatoris es van fer en habitatges de segona residència, quatre en magatzems rurals, i el darrer va ser en un domicili mentre els propietaris dormien a l'interior. Presumptament, l'home forçava una de les portes o finestres de l'edifici i, de dins, agafava joies i tot tipus d'objectes de valor que podia transportar fàcilment. El material que hauria sostret estava valorat en més de 6.000 euros.

Segons els Mossos, el detingut va passar a disposició judicial dissabte passat i se'n va decretar la llibertat amb càrrecs. Els agents van arrestar el sospitós la setmana passada. Van entrar al seu domicili i, durant l'escorcoll, van trobar dues espases decoratives i 25 discos de vinil que estaven denunciats en un dels robatoris. El detingut és un home de 38 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Roquetes. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

Via ACN

29 d’abril del 2013

Amposta bonificarà el 95% de l'impost de plusvàlua als afectats per desnonaments

AMPOSTA (Montsià).-  L'Ajuntament d'Amposta ha aprovat bonificar fins el 95% de l'import de l'impost de plusvàlues a les persones que perdin el seu habitatge habitual per un desnonament. El ple ha aprovat la mesura amb els vots de tots els grups municipals -CiU a l'equip de govern, a més d'ERC, PSC i PxC, a l'oposició-. La bonificació evitarà que els propietaris afectats hagin de fer front al pagament de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys quan hagin perdut la seva casa per no poder fer front a un deute hipotecari, com es produïa fins ara. La corporació ha aprovat també fixar un marc de criteris objectius, d'acord amb el comitè d'empresa, per fixar els incentius de productivitat a la plantilla municipal.

La transmissió de la propietat de l'habitatge habitual a l'entitat bancària que efectua l'execució hipotecària no lliurava el propietari desnonat de la seva obligació de fer front a l'impost de plusvàlua del terreny, generant-li així, addicionalment, un deute tributari amb l'Ajuntament. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha explicat que aquesta situació quedarà en bona mesura resolta amb la bonificació aprovada pel ple, que podrà arribar al 95% de l'impost.

En podran ser beneficiaris les persones que acreditin el seu empadronament al municipi per un mínim de dos anys, que es tracta del seu habitatge habitual i que no tinguin deutes amb la hisenda municipal. "Que li arribi un rebut de 500 euros de plusvàlua a una persona que ha hagut de donar el seu habitatge a un banc perquè no la pot pagar és una situació surrealista", ha argumentat el portaveu d'ERC, Adam Tomàs. 

D'altra banda, el ple ha aprovat una moció d'ERC -amb l'única abstenció de PxC- que preveu fixar un "marc de criteris objectius" en l'assignació dels incentius per productivitat a la plantilla municipal. Una qüestió que ha aixecat força polèmica durant els últims anys al consistori, que hi destina més de 100.000 euros, pràcticament la meitat dels quals se la reparteixen quatre funcionaris.

Els republicans han celebrat que l'equip de govern s'hagi avingut a fixar aquests criteris, amb el vist-i-plau del comitè d'empresa, i en base a la relació de llocs de treball que ha de presentar la Diputació de Tarragona, per posar fi al "punt irregular de partida" d'aquestes gratificacions. Tomàs ha qüestionat que els complements no tenen com a objectiu retribuir tasques extraordinàries atès que s'atorguen amb anterioritat. A més, el regidor de PxC, German Ciscar, ha recordat que, cobrant aquests complements, alguns d'aquests funcionaris tenen autoritzada dedicació privada.

En un altre ordre de coses, la corporació també ha aprovat, en aquest cas també per unanimitat, la moció del PSC que insta el consistori a organitzar actes commemoratius pel 75è aniversari de l'arribada del front de la guerra civil a Amposta. "El 17 d'abril de 1938 es va volar el pont d'Amposta per evitar que les tropes franquistes creuessin el riu i durant mig any va estar instal·lat a tot l'Ebre i Amposta. Això es motiu per fer algun acte commemoratiu, sense decantar-nos per cap dels bàndols, recordant uns fets que van suposar l'inici de l'exili republicà i de l'ocupació franquista de Catalunya", ha argumentat el portaveu socialista, Antoni Espanya, tot instant la regidoria de Cultura a programar actes oberts a la ciutadania per "posar en valor aquests fets".

Per contra, l'equip de govern ha rebutjat altres propostes de l'oposició com la moció republicana per unificar els consorcis de residus del territori i el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code). Una maniobra que suposaria, segons Tomàs, un estalvi de 72.000 euros a les arques municipals en costos de gestió d'aquests serveis. L'equip de govern, però, considera que aquesta xifra no s'ajusta a la proposta plantejada.

També els vots en contra de l'equip de govern de CiU han estat claus per rebutjar la proposta d'ERC en defensa de la xarxa de corresponsals de Catalunya Ràdio al territori, que ha secundat l'oposició. Tot i manifestar el seu "suport" als professionals, l'alcalde ha justificat l'acomiadament dels periodistes amb el "compromís" de "crear una delegació a les Terres de l'Ebre amb personal propi" anunciat pels directius de la ràdio pública.

Via ACN (Jordi Marsal)
Imatge Ajuntament d'Amposta

La candidatura d'EbreBiosfera supera un nou tràmit, sense part de la Ribera d'Ebre

TERRES DE L'EBRE.- El segon intent de candidatura perquè les Terres de l'Ebre esdevinguen Reserva de la Biosfera, aquest cop, excloent els municipis nuclears i més industrialitzats del nord de la Ribera d'Ebre, ha superat un nou tràmit. El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera ha recomanat l'aprovació de la candidatura ebrenca. La decisió definitiva, però, no tindrà lloc fins d'aquí a unes setmanes, entre els pròxims 27 i 30 de maig, en el marc de la 25a reunió del Consell Internacional del Programa MAB -sigles en anglès del programa Home i Biosfera-, que se celebrarà a la seu de la Unesco a París. Després del primer intent frustrat del passat 2012, el Govern va decidir reformular la candidatura per optar de nou al reconeixement.

El fet que la Unesco tombés la primera candidatura ebrenca -amb l'argument que incloïa les àrees d'influència de la central nuclear d'Ascó així com del complex industrial de Flix-, va donar peu a una nova proposta que va acordar deixar fora les poblacions del nord de la Ribera d'Ebre com Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. La idea era sacrificar el reconeixement d'aquestes poblacions per facilitar l'èxit global de l'operació, que abasta 367.729 hectàrees.

De moment, la candidatura avança després de superar el tràmit del consell consultiu. A més de la de les Terres de l'Ebre, es presenten també a l'Estat espanyol les candidatures de les Marinyes Corunyeses e Terras do Mandeo així com la del Real Sitio de San Ildefonso i la Granja. Si totes tres prosperen, l'Estat acumularà 45 reserves de la biosfera declarades, a només dos dels Estats Units.

Via ACN

Móra d’Ebre prefereix mantenir-se fora de l’actual consorci de residus de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- Móra d’Ebre ha descartat el seu retorn al Consorci per a la Gestió de Residus de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat. Finalment, el govern municipal ha tret a concurs públic la recollida de les escombraries, amb l’objectiu d’aconseguir un millor servei i un millor preu que puga beneficiar la ciutadania, a més d’una major cura amb el medi ambient. Així ho ha explicat l’alcalde de la població, el convergent Joan Piñol, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. De fet, l’alcalde de la capital de la Ribera d’Ebre ha valorat aquest dilluns que té “tot el sentit del món” crear un consorci que puga unificar la gestió dels residus a les quatre comarques de l’Ebre i al Priorat, tal i com ja estan proposant formacions com ara CiU i ERC, però també el PSC, per millorar i abaratir el servei. En la mateixa línia, Piñol ha afirmat que la gestió actual del consorci és “molt millorable”, i ha reiterat que Móra d’Ebre ha preferit quedar-se’n al marge per una qüestió de preu i de qualitat en el servei.

Fins el proper 7 de maig, es poden presentar ofertes per assumir la gestió de la recollida de residus a Móra d’Ebre. Des de la sortida de Móra d’Ebre del consorci de residus de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, l’Ajuntament havia adjudicat la recollida de les escombraries per la via d’urgència, i ara vol regularitzar la relació contractual amb l’empresa. De fet, l’alcalde de Móra d’Ebre ha recordat el seu compromís de no adjudicar definitivament aquest servei fins que el consorci de les tres comarques acabés el seu procés d’externalització de la recollida de residus. Finalment, l’empresa Cespa es farà càrrec de la recollida de les escombraries per al consorci, però les condicions fixades per al servei no acaben de convèncer l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Per tant, Piñol ha afirmat que, de moment, no tenen previst que Móra d’Ebre puga tornar al consorci de residus de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

D’altra banda, l’Ajuntament ha impulsat la modificació urbanística dels terrenys de la deixalleria, un equipament municipal que abans gestionava el consorci de residus, i que ara torna a dependre de l’Ajuntament. Una part de la finca és municipal, i el consistori ha fet una requalificació urbanística per deixar aquests terrenys i una finca adjacent com a sòl apte per al tractament de residus sòlids urbans. De fet, l’objectiu de l’Ajuntament de Móra d’Ebre és encabir-hi una altra activitat que ajudaria el consistori en la gestió de la deixalleria.

Móra d’Ebre aconsegueix anul·lar l’ARE de Los Colomers i reactiva la redacció del seu POUM

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha aconseguit que el Departament de Territori i Sostenibilitat haja deixat sense efecte el projecte de l’àrea residencial estratègica (ARE) de Los Colomers. Un projecte impulsat pel tripartit al setembre del 2008 i que comptava amb el suport del consistori anterior, tot preveient la construcció de 600 habitatges nous en aquest sector de Móra d’Ebre. Però l’actual govern municipal de Convergència i Unió, força crític amb l’ARE de Los Colomers quan era a l’oposició, ha atès les demandes dels propietaris de les finques afectades, i gairebé cinc anys després ha aconseguit anul·lar el projecte. Per tant, a les propietats afectades per l’ARE se’ls tornarà a aplicar el planejament urbanístic anterior, que és el del text refós de les normes subsidiàries de Móra d’Ebre, que són del 2005.

L’equip de govern de Móra d’Ebre va iniciar el procés de suspensió de l’ARE a demanda dels veïns afectats, i el passat 19 de juny es va signar un conveni amb els propietaris de les finques, per sol·licitar al Departament de Territori i Sostenibilitat la suspensió de l’ARE Los Colomers. En aquest sentit, l’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha recordat aquest dilluns a Canal 21 Ebre que la suspensió del projecte de l’ARE a la zona dels Colomers era un dels seus compromisos electorals.

En la mateixa línia, Piñol ha afirmat que el consorci que van crear l’Ajuntament, els propietaris afectats i l’Institut Català del Sòl també ha quedat sense efecte, un cop anul·lat el projecte de l’ARE de Los Colomers. En canvi, ha lamentat la falta de consens polític amb els grups que ara són a l’oposició, el PSC i Esquerra. L’alcalde morenc ha agraït la bona predisposició de l’actual govern de la Generalitat, així com el suport que ha rebut l’Ajuntament de la capital de la Ribera d’Ebre per reactivar la redacció del seu pla d’ordenació urbana municipal. Un POUM que Móra d’Ebre voldria aprovar durant aquest mandat, amb un plantejament més realista i reduint l’àmbit d’actuació previst en la primera versió del pla impulsava el govern municipal anterior.



De fet, l’alcalde ha afirmat que sobretot es requalificaran les zones més properes a l’actual nucli urbà, amb una atenció especial a la creació de més sòl industrial i el destinat a nous equipaments. Precisament, Piñol s’ha referit al retard en l’inici de les obres del nou edifici polivalent del barranc de les Moreres. Es tracta d’una inversió que s’aproparà als sis milions d’euros, a càrrec de l’empresa tortosina Obredisa, que edificarà 15.000 metres quadrats, amb la construcció d’una sala polivalent de gran capacitat, un restaurant per a 250 comensals amb terrassa, un casal municipal, la futura seu del Museu d’Art Modern de les Terres de l’Ebre, i un pàrquing per a 350 vehicles, que també donarà servei a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. L’alcalde ha afirmat que, abans de començar les obres, l’empresa necessita resoldre el finançament del projecte.

28 d’abril del 2013

El PSC porta al Parlament els problemes de Godall, la Galera, Paüls, Alfara i Caseres per veure tots els canals de la TDT

TERRES DE L'EBRE.- El grup parlamentari del PSC ha entrat dues propostes de resolució per buscar "urgentment" una solució perquè Godall, Paüls, Alfara de Carles, Caseres i una part de la Galera tinguen accés a tots els canals de la televisió digital terrestre (TDT). La diputada al Parlament i primera secretària del PSC a les Terres de l'Ebre, Núria Ventura, ha remarcat que dos anys després de l'apagada analògica aquestes poblacions del Montsià, Baix Ebre i Terra Alta continuen sense poder rebre correctament els canals de la TDT, i només poden veure la televisió a través de les emissions via satèl·lit o per internet. "Cal que el Govern busqui urgentment una solució a aquest problema, i doni resposta en tres mesos a aquests ajuntaments", ha afirmat.

En el cas de Godall, per exemple, actualment hi ha sis múltiplex de TDT en servei. Aquest municipi no era objectiu inicial del deplegament del Catalunya Connecta, ja que rebia correctament el servei del múltiplex TVC1 a tot el muncipi. Ho feia a través del centre emissor de Montcaro i, posteriorment, es va instal·lar el múltiplex públics i privats estatals. Els resultats, però, han estat negatius i el municipi continua sense tenir cobertura.

En aquest sentit, la diputada ha explicat que s'ha estudiat amb quins centres és tècnicament viable realitzar un radioenllaç per donar solució al problema de falta de cobertura. "La solució viable tècnicament, descartant Coll Redó i Montcaro, per diversos motius, és la instal·lació d'un ràdio-enllaç amb Ulldecona", ha assenyalat Ventura. Per aquest motiu, el grup socialista instarà el govern de CiU a consignar en el pressupost de la Generalitat del 2013 una partida de 60.000 euros per a l'execució d'aquesta actuació.  

Imatge PSC

La CUP de Tortosa convida la Revista Cafèambllet per exigir més transparència en la sanitat catalana

TORTOSA (Baix Ebre).- Els responsables de la Revista Cafèambllet, Albano Dante i Marta Sibina, han presentat aquest dissabte el seu llibre Artur Mas: on són els meus diners? al Centre Cívic Ferreries en un acte organitzat per la CUP de Tortosa. El llibre és un a crònica periodística a mig camí de la novel·la negra, que denuncia el sistema de gestió de la sanitat pública catalana. Segons els seus autors, un sistema opac, clientelista i amb molts dels seus antics alts càrrecs imputats per presumpta corrupció.

Unes 40 persones han assistit a l'acte de la CUP, que fa mesos que reclama als ajuntaments ebrencs més transparència en la gestió del grup sanitari Sagessa. En aquest sentit, la CUP ha anunciat que seguirà treballant per demanar transparència en la gestió de la sanitat catalana, i per “una Catalunya independent amb un sistema sanitari públic, de qualitat i universal".

Imatge CUP Tortosa

La nevada tardana emblanquina diverses poblacions de la Terra Alta i el massís del Port

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).-  La cota de neu ha baixat de forma acusada fins als 500 metres aquest diumenge al matí i ha deixat paisatges ben emblanquinats especialment a l'interior de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Fins a les onze del matí s'havien acumulat fins a 5 centímetres de neu a Arnes o 2 centímetres a Horta de Sant Joan. De fet, s'han vist flocs de neu a localitats com l'Espluga de Francolí, a només 400 metres. Paral·lelament, la nevada també està sent intensa a localitats a més altitud com Belltall (a 750 metres, Conca de Barberà), Prades (940 metres, Baix Camp) o Cornudella de Montsant (Priorat). Més al nord, la nevada també és abundant, entre 4 i 5 centímetres, a Camprodon i Setcases (Ripollès).




El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha emès un avís de risc per neu a set comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Segons l'SMC es podien acumular més de dos centímetres de neu per sobre dels 500 metres al Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Garrigues, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. Fins a migdia, la cota de neu pot estar entorn dels 400 metres però al llarg de la tarda ha anat pujant progressivament fins als 800 metres i restringir-se a la serra de Prades i al massís del Port. De fet, la nevada ha estat intensa i ha genera complicacions a les localitats de muntanya del nord de Castelló. Neva a Morella, Fredes, Pina i Vilafranca, i es necessiten cadenes a la CV-1270 a Catí.

13 carreteres afectades per la neu

Segons el Servei Català de Trànsit (SCT) hi ha hagut fins a tretze carreteres catalanes afectades per la neu, especialment a les comarques de Tarragona. La TV-7005 està tallada en un tram de tres quilòmetres a Vilanova de Prades mentre que hi ha neu/gel a la calçada a la T-730 a la Figuera, la T-700 a l'Espluga de Francolí, la T-334 a Horta de Sant Joan, la T-322 de Coll de Jou a Torre de Fontaubella, la TV-7012 d'Arbolí a Alforja i la TV-7004 a Ulldemolins. Paral·lelament, és obligatori cadenes per circular a la BV-4024 de Bagà a Coll de Pal i les BV-4243 de Castellar del Riu a Rasos de Peguera. A Girona, hi ha tres carreteres afectades per la neu i el gel a la calçada: la GIV-5264 de Camprodon a Setcases, la GI-505 a la Vajol i la N-260 entre Alp i la collada de Toses.

Via ACN

27 d’abril del 2013

'Oriol Junqueras a Tortosa, una oportunitat per convèncer els escèptics!`', per Felip Monclús


“És Tortosa una ciutat conservadora? És Tortosa una ciutat carca? És Tortosa una ciutat espanyolista?”. Aquestes tres preguntes les tinc clavades a la memòria des que un amic de la universitat me les va tirar a la cara quan li argumentava  que les Terres de l’Ebre érem tan catalans com els del cor de Catalunya. Llavors jo ho tenia clar; a ell, crec que no el vaig acabar de convèncer!

Ara fa uns mesos aquest amic me va picar per comentar els resultats electorals a les darreres  eleccions catalanes, estava eufòric, i me va dir: “L’independentisme ja està consolidat a l’Ebre, hem entrat fortíssims a Tortosa!”. Està clar que ERC fos la segona força amb un 18% era un èxit! A més, si aquest resultat deixava al PSC ( a Tortosa, chaconista!) i PP a més de 6 punts demostrava que l’independentisme era majoritari.  Fent números: CiU, ERC, ICV, CUP i SI van aconseguir el 67 %  del sufragi. Una majoria molt important!!!

Jo, en canvi, estava content, però sabia que l’independentisme començava a despuntar a la ciutat, però encara quedaven i queden molts escèptics.

Crec que els independentistes hem de convèncer als escèptics que el projecte d’una República Catalana és un projecte millor que l’Espanya Monàrquica. Com podem fer-ho? Amb il·lusió, arguments, usant la raó i sobretot respectant la democràcia.

Els arguments són la clau, però tant important com els arguments és com s’expliquen. Aquest dissabte dia 4 a les vuit del vespre vindrà a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa un dels màxims artífexs del creixement de l’independentisme: Oriol Junqueras (l’altre és Wert!). Tant si esteu convençuts com si sou escèptics... us hi esperem!

Felip Monclús i Arasa
és president d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa

Ventura (PSC) lamenta que CiU i ERC eviten la compareixença dels directors de TV3, Catalunya Ràdio i ACN

TERRES DE L'EBRE.- La diputada al Parlament i primera secretària del PSC de les Terres l'Ebre, Núria Ventura, ha lamentat que CiU i ERC hagen impedit la compareixença en la Comissió de Control de Mitjans Audiovisuals, a petició del Grup Socialsita, del director d'informatius de TV3, del director de Catalunya Ràdio, i del director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) per informar de la retallada de plantilles i del tancament de les delegacions territorials. "Això és defensar estructures d'estat o és desmantellar les que tenim? Això és defensar el territori? És una vergonya", ha afirmat Ventura.

La dirigent socialista ha insistit en el fet que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit reformar el sistema de corresponsalies i delegacions, sense tenir en compte la realitat complexa de la població a Catalunya. "Aquest fet pot incidir de forma molt negativa en la qualitat de la informació de proximitat i l'arrelament al territori, que és precisament un dels principis fundacionals de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio de model de servei públic". A banda, ha recordat que es tracta del desmantellament de la xarxa de corresponsals comarcals. "Uns professionals que fa anys que treballen –de forma precària en molts casos- al territori i que han fet possible la presència de la informació local i comarcal en els informatius de la cadena pública", ha afegit la diputada.

En aquest sentit, el PSC ha recordat que els corresponsals seran substituïts per set delegacions que centralitzaran la informació que abans cobria una xarxa de més de 30 corresponsals amb un exhaustiu coneixement del territori, de les seues persones, dels seus problemes i necessitats, un fet que afavoria la comunicació pública de qualitat. Així, els socialistes demanen que la reestructuració dels corresponsals territorials de Catalunya Ràdio, així com la de Televisió de Catalunya, quedi sense efecte fins que el Parlament aprove els pressupostos de la Generalitat per al 2013. Tanmateix, demanen que no hi haja futurs acomiadaments a la plantilla de l’ACN.

Ortega diu a Tortosa que Israel és un bon exemple per al progrés econòmic de Catalunya

TORTOSA (Baix Ebre).- La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha destacat Israel com a "referència del progrés econòmic i humà" i com a model que ha de seguir Catalunya per trobar una sortida a la situació de crisi actual. Ortega ha intervingut en el tercer Simposi d'Internacionalització Camp de Tarragona-Terres de l'Ebre-Lleida, que aquest divendres s'ha celebrat a Tortosa, i en el qual s'ha posat la mirada sobre l'estratègia de penetració al mercat israelià. Per a la vicepresidenta del Govern, Israel és també un exemple de la viabilitat de les petites nacions. "Amb bones polítiques educatives i empresarials, el futur de Catalunya està garantit", ha apuntat Ortega.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha demanat "un canvi de mentalitat" per afavorir el funcionament del país i fer front al desballestat model econòmic actual amb noves fórmules i solucions. "De vegades és més fàcil canviar les lleis que les actituds", ha apuntat. Ortega ha apostat per una economia catalana amb valors afegits, que estigui basada en el coneixement i la investigació, ajudi a la competitivitat empresarial i aposti per la internacionalització. Per a Ortega, les empreses catalanes han d'afrontar el segle XXI amb eines pròpies dels temps actuals però mantenint els valors que les han caracteritzats des de la revolució industrial, "el valor, la superació, la feina ben feta o l'esforç", entre altres, ha apuntat.

En aquest sentit, per a Ortega, Israel -país en el qual s'ha centrat el tercer Simposi d'Internacionalització de les comarques de Tarragona, l'Ebre i Lleida- és un model a seguir i un referent de "progrés econòmic i humà" en què s'ha d'emmirallar Catalunya. La vicepresidenta ha destacat "el talent, la lluita contra les dificultats i la cultura emprenedora" israeliana com un dels exemples de superació de l'economia mundial i ha posat alguns exemples com el fet que a Israel el nombre de patents per càpita sigui vint-i-cinc vegades superior que a Espanya, gràcies al reforç de l'emprenedoria. "És una societat que ha sabut impulsar projectes de suport a empreses innovadores", ha destacat. 

La vicepresidenta considera que Israel és també "una demostració que les nacions petites són més viables que les grans" i ha assegurat que existeixen moltes condicions perquè s'estreteixi la col·laboració entre Israel i Catalunya.

Estratègies per entrar al mercat israelià

Justament la penetració de les empreses catalanes en el mercat d'Israel ha centrat el tercer Simposi d'Internacionalització de les Terres de l'Ebre-Lleida-Camp de Tarragona. En la jornada, que s'ha celebrat aquest divendres al Campus de la URV a Tortosa, s'ha aportat informació i assessorament per aconseguir aquest objectiu i sobretot experiències empresarials que ja s'han consolidat amb èxit. 

Les sessions sobre Israel s'han celebrat aquest divendres a la tarda després que al matí es debatés sobre les oportunitat i les necessitats d'apostar per la internacionalització de les empreses del territori. Els especialistes han demanat que no s'aposti únicament per un sector determinat, com pot ser el turisme, sinó que cal recuperar la industrialització del territori si aquest no vol conformar-se amb feines precàries. 

Josep Lluís Carod-Rovira, codirector del simposi, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat i Ferran Bel, alcalde de Tortosa, han estat els encarregats de cloure la jornada. 

Via ACN

La cooperativa de l'Aldea tenia 4,2 milions d'euros en 'factures falses' per simular beneficis

L'ALDEA (Baix Ebre).- L'administrador concursal de la Cooperativa de l'Aldea, Mariano Hernández, ha ratificat davant la jutge de Tortosa que instrueix les diligències prèvies del cas de la Cooperativa de l'Aldea l'existència de factures falses per valor de prop de 4,2 milions d'euros en la comptabilitat de l'entitat entre els exercicis de 2008 i 2011. Segons l'informe que el mateix Hernández va trametre el passat juliol al jutjat Mercantil de Tarragona -que tramita el concurs de creditors-, aquesta facturació fictícia va servir perquè els comptes es tanquessin amb beneficis, quan en realitat haurien d'haver reflectit pèrdues. Els advocats dels imputats en el cas han intentat desvirtuar el contingut del document.

La declaració d'Hernández davant de la jutgessa com a testimoni arran la querella presentada per la Cooperativa contra l'exgerent, Daniel Ferré -en la qual es troben també imputats l'exdirector general de Política Financera, Ferran Sicart, dos inspectors de la Generalitat, l'empresa auditora BDO, el president i dos membres de l'anterior junta rectora, així com els fills i l'excunyat de Ferré-, s'ha centrat en bona mesura en les irregularitats comptables i la presumpta falsedat en document mercantil que posa en evidència l'informe sobre la gestió de l'entitat, immersa en concurs de creditors després de la fallida i el bloqueig dels comptes de la seva secció de crèdit.

L'administrador concursal ha ratificat el contingut del document i ha recordat que entre els exercicis de 2008 i 2011, els gestors de l'entitat van facturar 4,2 milions d'euros "ficticis", "falsos". Així, tot i que anualment s'havien declarat facturacions de 4 milions d'euros, la xifra real només arribava als 1,4 milions d'euros. "Quan no arribaven amb factures es feien amortitzacions que no tocaven. Intentaven quadrar els comptes i que sempre sortís positiu, amb beneficis, perquè així no cridava l'atenció", ha declarat a l'ACN.

El procediment utilitzat era facturar a empreses estrangeres, principalment holandeses i belgues, diferents imports per transaccions inexistents. "Hem sabut que eren falses després de requerir als que apareixen com a clients. Diuen que no saben qui és la Cooperativa, que no hi havia cap relació entre ells. Només podria ser que existís relació amb una", ha detallat. Al tractar-se de factures intercomunitàries, la societat aldeana s'estalviava l'obligació d'abonar l'IVA corresponent.

Per corroborar tots aquests extrems, la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa ha requerit Hernández perquè aporti, en el termini de cinc dies, els documents que acrediten la falsedat de les factures i la inexistència de relacions comercials entre els clients ficticis i la Cooperativa. L'administrador ha tornat a recriminar a la Generalitat que "tenint competències i facultats per a fer-ho" no actués davant les irregularitats que va posar de manifest. "No és normal. És un abandó de funcions claríssim: saps què passa alguna cosa i no fa res. És gravíssim", ha reblat.

En la declaració d'aquest divendres, que s'ha allargat unes cinc hores, han intervingut els advocats de la Cooperativa, com a part actora, així com dels imputats, a excepció dels de la Generalitat, que no han estat presents. Els representants legals d'aquests imputats han intentat "desvirtuar" el contingut de l'informe elaborat per Hernández i qüestionar la veracitat d'alguns aspectes. Per la seva banda, assessors legals de l'entitat, han reconegut que durant la declaració s'ha abordat la qüestió de les factures falses, però l'han limitat únicament a uns onze casos i un import total d'entre 700.000 i 800.000 euros.

Els afectats es mouen

D'altra banda, l'Associació d'Afectats per la Cooperativa de l'Aldea ha aprovat en assemblea i formalitzat, finalment, la seva presentació com a acusació particular en el procediment judicial obert contra Ferré -imputat arran la querella de la nova junta rectora de la Cooperativa per presumptes administració deslleial, apropiació indeguda així com falsedat en balanços, comptes i informes-. 

En total, segons ha indicat el president del col·lectiu, Jordi Gas, un total de 61 persones i empreses han decidit emprendre accions legals. La seva personació a la causa els permetrà accedir a l'expedient, que ja suma uns 5.000 folis, i poder prendre "les accions pertinents per recuperar el màxim d'estalvis possible".

Després d'haver pres declaració als afectats en tandes de 20 persones durant les últimes setmanes, la jutgessa de Tortosa ha citat a declarar com a imputats, el pròxim 2 de maig, els dos fills i el cunyat de l'exgerent de l'entitat. Vuit dies després, el 10 de maig, serà el torn de l'expresident de la junta rectora de l'entitat, José Fernando Falcó; l'extresorer, Joan Benito; i l'exsecretari, Lluís Gilabert.

Via ACN (Jordi Marsal)

26 d’abril del 2013

Campredó rememora el pas de l'Ebre del 1938, primer episodi 'èpic' i 'sagnant' de la Batalla de l'Ebre

CAMPREDÓ (Baix Ebre).- El poble de Campredó ha començat a rememorar els 75 anys del pas de l’Ebre, el primer episodi sagnant de la Batalla de l’Ebre. Hi van perdre la vida 1.700 soldats, la majoria dels quals brigadistes internacionals. Les Jornades del Patrimoni Històric de Campredó tindran lloc del 30 d’abril fins al 5 de maig, i inclouen tres conferències per contextualitzar la batalla i el pas de l’Ebre, que comptaran amb la presència dels historiadors Francesc Xavier Hernández i Joan Carles Lleixà. A més, en l’escenari real de la torre de Font de Quinto, des d’on vigilaven els soldats republicans, s'estrenarà l'obra de teatre ‘La roja flor de la nació’, que ha escrit l’autor campredonenc Emigdi Subirats.

A banda, hi haurà una exposició de material de guerra, i s’organitzaran diverses visites per apropar aquests fes històrics a les escoles. Finalment, també han previst l’estrena d’un documental de producció pròpia, del documentalista local Germán Machí, sobre les vivències de la gent a Campredó quan el 1938 va esdevenir front de guerra. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, dos dels impulsors de les jornades, Joan Carles Lleixà i Marc March, han destacat la importància històrica del pas de l’Ebre per al desenvolupament de la Batalla de l’Ebre i de la mateixa Guerra Civil, i han reivindicat la participació de Campredó en les iniciatives del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre.


El govern republicà d’Alcanar aprova el pressupost amb l’abstenció del PP, i el vot contrari del PSC i CiU




ALCANAR (Montsià).- Alcanar ja té pressupost municipal per al 2013. Uns comptes municipals que el govern municipal d’Esquerra va poder aprovar gràcies a l’abstenció del grup del Partit Popular, i amb el vot contrari dels grups de Convergència i Unió i del PSC. De fet, l’Ajuntament d’Alcanar portava dos anys amb el pressupost prorrogat, ja que Esquerra governa en minoria des del trencament del pacte per part del PSC. El regidor canareu d’Hisenda, Miquel Sancho, ha agraït aquest divendres el vot “responsable” i “intel·ligent” del PP, tot i que ha volgut deixar clar que els republicans no han assolit cap pacte amb els conservadors. En aquest sentit, Sancho ha destacat que el portaveu del Partit Popular va admetre, durant el mateix ple, que hauria preferit organitzar una moció de censura que apartés el republicà Alfons Montserrat de l’alcaldia. Però que, com que finalment la moció de censura no ha tirat endavant, el Partit Popular no podia seguir posant pals a les rodes a la governabilitat d’Alcanar.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Sancho ha recordat que l’aprovació del pressupost del 2013, amb l’abstenció del PP, ha estat possible després que els conservadors presentessen al registre de l’Ajuntament un document amb 12 propostes econòmiques i altres accions. Unes mesures que el govern d’Alcanar ha acceptat en bona part. Amb tot, l’entrada del document del PP va dinamitar les negociacions que Esquerra estava mantenint amb el grup de Convergència i Unió, fins i tot per a la formació d’un govern estable. En qualsevol cas, Sancho ha reiterat que les portes continuen obertes per a Convergència i Unió i per a la resta de grups polítics de l’oposició. De fet, el regidor d’Hisenda ha assegurat que mai han donat per trencada la negociació amb el convergent Ivan Romeu.

D’altra banda, Sancho ha volgut explicar algunes de les característiques del pressupost del 2013, marcat per la reducció de la despesa en un 14%, a causa de la reducció dels ingressos municipals en un 17%. Un ajust pressupostari que busca atendre les noves necessitats de la població. Per exemple, el cost del transport escolar, que abans assumia el Consell Comarcal del Montsià. Així, enguany Alcanar retallarà en la partida de Festes fins a un 20%, i un 5% els sous i retribucions als regidors, així com les aportacions als grups polítics. En canvi, augmenten les partides socials, i s’ha creat una de nova per a dinamització econòmica.

El regidor d’Hisenda ha afegit que Alcanar tancarà l’exercici amb un deute viu del 58,65%, el més baix dels darrers anys. A més, Sancho ha assenyalat que tancaran l’exercici del 2012 amb un romanent de tresoreria d’uns quatre milions d’euros, que serviran per afrontar inversions productives, com ara la segona fase de rehabilitació de l’antic convent dels Josepets, on s’instal·larà un alberg turístic. El romanent també ha de servir per iniciar la reforma del mercat municipal, així com l’adquisició de sòl per impulsar un nou polígon industrial .

Pere Ponce, Sílvia Sabaté i Belén Fabra protagonitzen una campanya de promoció turística de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- L'actor Pere Ponce i les actrius Sílvia Sabaté i Belén Fabra comparteixen professió i origen: tots tres són actors i tortosins. Ara compartiran també escena per promocionar la seua ciutat, Tortosa, en una campanya que ha posat en marxa l'Ajuntament, en el marc del Pla de Foment Turístic, per tal de promocionar el patrimoni, els espais naturals, la cultura, la gastronomia i el comerç del nostre municipi. Es tracta d'una iniciativa que vol presentar els principals atractius turístics de Tortosa a través de la mirada dels tres actors, tot aprofitant la seua projecció i el seu reconeixement públic. Ponce, Sabaté i Fabra han protagonitzat pel·lícules i sèries catalanes i espanyoles i, per tant, són força populars en la majoria dels mercats turístics emissors, com és el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, País Valencià, Aragó o l'àrea de Madrid.

La campanya consisteix en tres espots de curta durada que, en aquesta primera fase de la promoció, s'exhibiran durant el mes de juny per les principals cadenes de televisió. També es faran falques de ràdio, insercions web i anuncis per a premsa escrita, amb la voluntat de fer una campanya integral que arribi a tots els públics objectiu. La producció dels espots va a càrrec de Celofan Audiovisual. La filmació es farà en les properes setmanes en diferents espais i localitzacions de la ciutat.

Aquest matí han presentat aquest projecte l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el regidor de Turisme, Alfredo Ferré, i el productor executiu del projecte, Oriol Gracià, i el seu director, Germán Machí. L'alcalde ha fet un agraïment públic als tres actors perquè s'han prestat a cedir la seua imatge promocionar la seva ciutat a un preu molt per sota del seu catxet habitual. Bel ha insistit que aquesta no és una acció aïllada, sinó que s'emmarca en un pla de promoció turística de Tortosa que, en breu, tindrà més novetats. En dates encara per determinar, l'equip de Celofan Audiovisual i els tres actors es desplaçaran a Tortosa per enregistrar les escenes dels espots, amb localitzacions en els principals edificis del nucli antic, al riu, al mercat municipal, als carrers de la ciutat, al rehabilitat pont del tren o al massís del Port, entre d'altres.

Una quinzena de tècnics i prop d'un centenar de figurants, entre els quals alumnes de l'Escola Municipal de Teatre, membres de les entitats de cultura popular i de la Festa del Renaixement, així com voluntaris de la Festa -que es vestiran d'època per a l'ocasió-, participaran en el rodatge. Altres entitats- com l'escola de cuina Via Magna, també col·laboren en aquest projecte. La campanya consisteix en la creació de tres espots de 20 segons, cadascun dels quals protagonitzat per un dels actors. El final dels tres comercials serà el mateix, i consistirà en un sopar d'amics al llagut "Lo Sirgador" enmig del riu, al capvespre, amb la façana fluvial de Tortosa al fons. De la mateixa manera, també es produirà un espot d'una durada superior, pensat per difondre'l via web, així com falques per a ràdio i originals per a premsa.

Pere Ponce ha intervingut en una vintena de pel·lícules i més de quinze obres teatrals. Ha treballat sota les ordres de directors com Francesc Bellmunt, Ventura Pons, Marc Recha o Josep Maria Flotats. Ha participat en sèries com "Cuéntame", emesa per TVE, i darrerament en films com "Blancanieves" o "El bosc". Actualment treballa en la sèrie "Isabel la Católica" de TVE.

Per la seua banda, Sílvia Sabaté ha intervingut en una quinzena de muntatges teatrals i en mitja dotzena de pel·lícules. Molt popular gràcies a la seua participació a la sèrie de Televisió de Catalunya "El cor de la ciutat", també ha intervingut a la sèrie de Tele 5 "Hospital Central". Recentment, ha impulsat la seua pròpia productora teatral i està a punt d'estrenar una peça de microteatre a Barcelona.

Belén Fabra ha treballat en teatre, televisió i cinema. En la pel·lícula "Diario de una ninfómana", basada en la novel·la homònima de Valérie Tasso, va interpretar el paper protagonista, que li va donar força notorietat. Ha format part del repartiment de la sèrie "Imperium" d'Antena 3 i darrerament ha aparegut en la nova temporada de la sèrie "Gran Reserva" de TVE.

El director del projecte és Germán Machí, el productor executiu és Oriol Gracià, el guió és de Carles Ventura i la banda sonora original la composa Jesús Giménez. La productora, Celofán Audiovisual, és una empresa impulsada per professionals de Barcelona i les Terres de l'Ebre, especialitzats en la realització i desenvolupament de productes d'entreteniment i publicitat per a televisió.

El Pla de Foment Turístic està finançat per l'Ajuntament de Tortosa i per la Direcció General de Turisme, i està dirigit d'una banda a la creació de nous equipaments i productes turístics i, d'una altra, a posicionar Tortosa com a destinació turística i renovar el discurs turístic de la ciutat al voltant del seu llegat renaixentista, com a element diferenciador respecte altres ciutats i destinacions de la competència. L'actual campanya se centra en aquest segon objectiu, de donar a conèixer els atractius de Tortosa entre els mercats de proximitat.

[Tribuna] 'Aquesta va pels nostres fills', article de Francesc Miró

L’economia espanyola està instal·lada en una espiral en què si no es canvien les polítiques actives d’ocupació no ens en sortirem. Portem gairebé dos anys en què per no elevar l’endeutament la inversió és mínima i la conseqüència és que cada cop estem pitjor. Tots els analistes coincideixen que a pesar d’insistir en reduir el dèficit l’atur continuarà creixent. Els nostres governants no saben o no contesten i el pitjor és que la desconfiança és tan gran que la sensació per a la ciutadania és que ni estan ni se’ls espera.

Divendres passat vaig escoltar una notícia que em va preocupar moltíssim. En un mitjà radiofònic es feia referència a que els premis Nobel d’Economia del 2012 demostraven, amb els números a les mans, que reduint el nivell d’endeutament es podia crear riquesa, llocs de treball. Aquesta teoria, però, s’ha desmuntat per part d’altres economistes, ja que afortunadament han demostrat que estan basades en unes taules d’Excel equivocades. Una posició d’austeritat extrema que xoca directament amb altres corrents que consideren l’endeutament com a eina necessària per crear llocs de treball i riquesa.

El cert és que els EUA estan sortint de la recessió i estan creant llocs de treball invertint, elevant el sostre d’endeutament, mentre que a Europa l’atur augmenta amb una política de contenció de l’endeutament que fa que no se’n surti de cap de les maneres. Els nostres joves, la generació més preparada de tota la història, l’única sortida que tenen per poder treballar és emigrar a Anglaterra o a Alemanya.

A Alemanya, la jugada li surt rodona, sense haver hagut d’invertir ni un sol euro en formar els nostres joves. Ara tindrà gent molt preparada que evidentment substituirà a emigrants d’altres països menys preparats, perquè a Alemanya tampoc no es creen nous llocs de treball. Estan a punt d’entrar en recessió, segons publicava la Vanguardia aquesta setmana mateix citant dades del Bundesbank.

El cercle viciós continua animat pels més grans i poderosos, els que sempre guanyen. O plantem cara, amb el nostre potencial humà que és el que és, o se’ns acaba tot. Fins i tot la dignitat. Tots en som responsables però els que ens governen ara tenen l’obligació de treballar i treballar bé perquè per això la gent els va dipositar la confiança a ells i els hi va treure a uns altres. L’excusa del “i tu més” és immoral.

Aquesta sí que va pels nostres fills, els de tots.


Francesc J Miró Melich
és alcalde de Godall i secretari d’Acció Política del PSC a les Terres de l'Ebre

25 d’abril del 2013

Centres de primària i secundària de l'Ebre imparteixen sessions formatives de suport vital bàsic


TORTOSA.- Estudiants des d'educació infantil fins a secundària obligatòria de diversos centres educatius de les Terres de l'Ebre aprenen, dins les classes d'educació física, nocions bàsiques d'actuació en cas d'emergència mèdica. Per fer-ho possible, el Pla de Suport Vital Bàsic ha posat en marxa dos seminaris de formació per a docents a Roquetes (Baix Ebre) i Ulldecona (Montsià), amb 30 inscrits a cadascun. L'objectiu és que els professors puguin transmetre, en dos o tres sessions d'aprenentatge anuals, els coneixements adquirits als estudiants i, aquests, al mateix temps, al seu entorn familiar i immediat. Així, en acabar l'ESO, un alumne hauria d'estar capacitat per poder actuar davant d'una parada cardíaca.

El projecte es posa en marxa cap a l'any 2005 amb vocació de conscienciar a la població en general en el coneixement de les tècniques de suport vital bàsic per fer front a aquest tipus de casos, especialment, en els minuts posteriors a una parada cardio-respiratòria i just abans que puguin arribar els serveis sanitaris. Amb aquesta idea, el Departament de Salut va plantejar a Ensenyament posar en marxa iniciatives per difondre aquests coneixements entre els estudiants. Hi participen també el Consell Català de Ressuscitació i la representació territorial de l'Esport a les Terres de l'Ebre.

El primer pas ha estat l'organització de dos seminaris, a Roquetes i Santa Bàrbara, amb 30 inscrits a cadascun, per formar docents de les comarques del Baix Ebre i del Montsià -pròximament se'n convocaran a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta-, principalment d'educació física. Aquests mestres i professors seran els encarregats d'impartir els coneixements en unes dos o tres sessions al llarg de cada curs, dins de les classes d'educació física.

Es tracta, segons ha explicat la delegada territorial de l'Esport, Cinta Espuny, d'un pla d'aprenentatge progressiu, de tipus "espiral", que incrementa la complexitat dels continguts a mesura que avancen els cursos. Així, els alumnes d'educació infantil, aprenen a evitar el perill, comunicar el cas a un adult, aprendre el número d'emergències 112.

En el cas dels estudiants de cicle inicial, a més, coneixen maniobres per saber si la víctima es troba inconscient -amb l'ajut de ninots especial que facilita Ensenyament- i adreçar-se als adults per buscar ajut. A cicle mitjà, saben ja què dir per alertar i aplicar la posició lateral seguretat. Al superior, comencen a aplicar les compressions. En arribar a l'ESO, ja han après correctament les tècniques i són capaços de fer insuflacions correctament per contrarestar parades cardio-respiratòries al final d'aquest cicle.

La iniciativa, que s'ha iniciat a les Terres de l'Ebre i es pretén exportar a altres territoris de Catalunya, s'ha posat en pràctica en centres escolars de Tivissa (Ribera d'Ebre), Tortosa o l'Aldea (Baix Ebre). Actualment, entre aquests centres es troba també l'escola Port-rodó de Campredó i l'institut Cristòfol Despuig de Tortosa, on es completa tot el cicle des de P3 fins quart d'ESO.

"Tots els professors han de tenir una noció i els alumnes es beneficien d'aquesta formació", ha indicat el director dels serveis territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, Antoni Martí, qui ha anunciat que la formació s'obrirà a tot el professorat en general. Per la seva banda, el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, ha insistit en la importància de comunicar i transmetre als ciutadans uns coneixements que ajuden a les víctimes a "tenir més possibilitats de superar els primers minuts", que són crítics. "No té sentit que tinguem desfibril·ladors automàtics si no hi ha algú que els sap fer anar", ha afegit

Via ACN (Jordi Marsal)

La Generalitat recapta 10,6 milions d'euros menys en impostos al Camp i l'Ebre

TERRES DE L'EBRE.- La Generalitat va recaptar 10,66 milions d'euros menys en impostos al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre durant el 2012. L'any passat, les arques públiques van ingressar 98,27 milions procedents dels tributs propis i els cedits per l'Estat a la demarcació. Si es compara la xifra anterior amb la del 2011, la diferència és del 9,79%. Aquí, a diferència d'altres territoris catalans -com ara Barcelona i Girona- la recuperació de l'impost sobre el Patrimoni no ha servit per compensar la caiguda de la resta de tributs (sobretot, els que graven el sector immobiliari). En concret, els impostos que graven les hipoteques al registre i els referits a la compra de pisos de segona mà van caure aquí un 14,5%.

L'any passat, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, la Generalitat va ingressar 98.271.057,70 euros procedents dels tributs propis i dels cedits per l'Estat. Dins el primer bloc, s'hi troben l'impost sobre grans establiments comercials i el gravamen de protecció civil. Dins del segon, els tributs que fan referència al sector immobiliari, l'impost sobre el Patrimoni, Successions i donacions, i els que es graven sobre el joc.

D'entrada, allò que crida l'atenció de l'estadística de tributs és que la recuperació de l'impost del Patrimoni ha tingut conseqüències clares. La Generalitat va decidir aplicar aquesta figura tributària després que l'Estat la recuperés, i això ha servit per fer caixa. L'any passat, només per aquest concepte a la demarcació es van ingressar 9,50 milions (el 2011, la recaptació va ser gairebé testimonial i va situar-se en 480.000 euros).

Un altre dels impostos que ha augmentat la recaptació -i molt- ha estat el de grans establiments comercials. En aquest cas, però, les raons s'han de buscar en el terreny judicial. I és que aquest tribut es trobava recorregut des del 2001 pel govern estatal (aleshores, en mans del PP).

El juny del 2012, però, el Tribunal Constitucional (TC) va fallar a favor de la Generalitat, i això ha permès tornar-lo a ingressar. En concret, a través d'aquest impost, les arques públiques catalanes van ingressar 1,84 milions procedents del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (l'exercici anterior, havien estat 104.500 euros).

No compensen les caigudes

A la demarcació de Tarragona, però, l'augment de recaptació derivat d'aquests dos tributs no ha servit per compensar la caiguda que han registrat la majoria d'impostos. De fet, d'un any per l'altre, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre la caiguda global s'ha situat en un 9,79% (passant dels 108,93 milions del 2011 als 98,27 de l'any passat).

El territori, doncs, com també passa a Lleida, porta anys encarrilant caigudes consecutives de recaptació (de fet, d'ençà que va començar la crisi). Això, però, no ha passat en altres zones del país -com ara Girona o Barcelona- on l'impost sobre el Patrimoni i el de grans establiments comercials han capgirat la tendència i han fet incrementar la recaptació.

La crisi continua passant factura

L'explicació del per què s'ha d'anar a buscar, sobretot, en aquells impostos que graven el sector immobiliari. I és que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, més de la meitat de la recaptació global la continuen acaparant els tributs que fan referència directa a la construcció, que continuen caient. En concret, els ingressos per Actes Jurídics Documentats (que grava les hipoteques al registre) i Transmissions Patrimonials (referit, entre d'altres, a la compra de pisos de segona mà).

L'any passat, a la demarcació, el Govern va recaptar 54,67 milions per aquests tributs. El 2011, van ser-ne 63,93 (la qual cosa suposa una caiguda del 14,5%). Aquest 2013, quan es tanqui l'any, el percentatge podria ser encara més gran (i és que, a partir del gener, l'executiu estatal ha eliminat les deduccions en renda per a habitatge habitual).

Però aquests no són els únics impostos que cauen en recaptació. També ho fan aquells referents al joc, que passen de 21,16 milions el 2011 a 16,94 el 2012. Reflex, doncs, que arran de la crisi la gent es gasta menys diners en casinos, rifes i màquines escurabutxaques.

Per últim, els altres tributs que també baixen en recaptació són els de Successions i Donacions (que passen de 22 milions a 13,64).

A tot Catalunya, la Generalitat va ingressar 1.890,57 milions procedents dels tributs propis i els cedits per l'Estat. Si es compara la xifra anterior amb la del 2011, la diferència és del 6,78%.

La taxa turística entra en joc

A partir de finals de l'any passat, la Generalitat va començar a recaptar la nova taxa turística. L'impost el paga tothom qui s'allotgi en un establiment (excepte els menors de 16 anys i els qui contracten programes de l'IMSERSO). El tribut va en funció de la categoria dels allotjaments (hotels, apartaments o càmpings) i també de la zona de Catalunya. S'estén entre els 45 cèntims i els 2,25 euros diaris.

El nou impost va entrar en vigor l'1 de novembre, coincidint amb el pont de Tots Sants. Com que el Govern el cobra trimestralment, però, encara no s'ha comptabilitzat dins l'estadística del 2012. Tot i això, les darreres dades de recaptació -corresponents al mes de febrer del 2013- indiquen que arreu de la demarcació s'han cobrat 104.424,65 euros per aquest tribut (arreu del país han estat 2,8 milions).

Via ACN
Imatge Generalitat de Catalunya

Dos joves de Tarragona moren en un accident múltiple a l'N-340 al Perelló, amb dos ferits greus més



EL PERELLÓ (Baix Ebre).- Un accident múltiple que ha tingut lloc aquest dijous a la carretera N-340 al Perelló ha causat la mort de dos veïns de Tarragona, de 20 i 31 anys. A més, el sinistre ha deixat dos ferits greus que han estat evacuats als hospitals Joan XXIII de Tarragona i Verge de la Cinta de Tortosa, i un ferit lleu. Les víctimes mortals eren el conductor i el passatger davanter d'un dels turismes i, segons dades facilitades pels Mossos d'Esquadra, es tracta de dos joves de nacionalitat marroquina i veïns de Tarragona. Els fets han tingut lloc pels volts d'un quart de sis de la tarda, quan per causes que encara s'estan investigant s'ha produït una col·lisió entre dos cotxes i un camió.

A banda de les víctimes mortals, un dels passatgers posteriors del vehicle on han mort les dues persones i el conductor de l'altre turisme han resultat ferits greus. Finalment, una persona més, l'altre passatger posterior del turisme on han mort les víctimes, ha resultat ferit lleu. En canvi, el conductor i el passatger davanter del camió i el passatger davanter del turisme on no ha mort ningú han sortit il·lesos del sinistre.

En l'accident hi han intervingut vuit patrulles de Mossos d'Esquadra, quatre dotacions de Bombers de la Generalitat, i dues ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

Des de les 17.41 h fins a les 19.37 h, la N-340 ha estat tallada a l'altura del Perelló, al quilòmetre 1.105,1, en els dos sentits de la marxa tot i que l'accident s'ha produït en sentit Vilafranca del Penedès.

A més, hi ha hagut desviaments senyalitzats per l'AP-7, en sentit sud, i per una carretera secundària, en sentit nord. A les 19.37h s'ha reobert la calçada però s'han produït uns 3 quilòmetres de congestió en tots dos sentits. Finalment, a les 20.01h, la situació s'ha normalitzat en aquesta via.

Via ACN

Cimera per coordinar l’acció dels museus i centres d’interpretació de les Terres de l’Ebre



AMPOSTA (Montsià).- El Museu de les Terres de l’Ebre, com a responsable del Servei d’Atenció Museística (SAM), s’ha reunit aquest dimecres a Amposta amb el director dels serveis territorials de Cultura, amb el cap del servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat, i amb tècnics del nou Museu de Tortosa, del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (Comebe), de Terracota, el centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, i del Museu de la Pauma del Mas de Barberans, així com del Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres d’Ulldecona. L’objectiu de la trobada era unir esforços i discursos, així com planificar conjuntament les activitats dels centres. Només hi van faltar els responsables del Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, l’únic del territori que amb el Museu de les Terres de l’Ebre està inscrit en el registre de la Generalitat, tot i que en breu està previst que també siguen registrats el Museu de Tortosa i el nou Museu de la Mar de l’Ebre, de Sant Carles de la Ràpita. Així ho ha explicat aquest dijous el director general del Museu de les Terres de l’Ebre, Àlex Farnós, que ha remarcat que els discursos són complementaris, i que tot el territori pot sortir beneficat del treball conjunt per aprofitar el patrimoni de les Terres de l’Ebre.

Farnós ha remarcat que el Museu de les Terres de l’Ebre sempre ha defensat que els elements patrimonials estiguen implantats a la població, gestionats per professionals, i que tracten els elements singulars de cada poble i que per tant no siguen clònics, tot buscant l’especialització. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, el director gerent del Museu de les Terres de l’Ebre ha afirmat que, per aconseguir un millor aprofitament per al turisme, fa falta una major projecció, així com una gestió professional del patrimoni.

Actualment, el Museu de les Terres de l’Ebre també està parlant amb diversos ajuntaments de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre que tenen centres d’interpretació o bé projectes museístics, per assessorar-los en el camí que han de seguir. En aquest sentit, també estan col·laborant amb l’Ajuntament de Masdenverge en el disseny del nou centre d’interpretació sobre la vida al poble. L’altre projecte, encara més ambiciós, és la posada en funcionament, molt possiblement abans de l’estiu, del nou Museu de la Mar de l’Ebre, que s’està instal·lant a les antigues Casotes de la Ràpita.

24 d’abril del 2013

El CAT realitza el primer simulacre de contaminació per mercuri durant la neteja del pantà de Flix

L'AMPOLLA / FLIX .- Un eventual accident en les obres de descontaminació de l'embassament a Flix, que s'allargués durant més de dues setmanes, deixaria el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) sense la meitat de la seua capacitat d'abastament a la població, que és de prop de 4 metres cúbics per segon. Tot i que l'ens gestor del minitransvasament podria trampejar la situació durant l'hivern, aquest escenari -que els tècnics consideren, a priori, improbable- suposaria importants dificultats per garantir l'aigua des dels mesos de maig a setembre, atès el gran creixement de la demanda d'aigua durant l'estiu. En aquest sentit, el CAT ha efectuat aquest dimecres al matí un simulacre d'emergència per contaminació de mercuri a la planta potabilitzadora de l'Ampolla.

Segons els càlculs dels tècnics de Protecció Civil, un accident amb contaminació al riu no s'allargaria més enllà de 39 hores. Un marge que, segons els responsables del CAT, permetria garantir l'abastament al milió de persones que habiten als municipis abonats, ja que només es començarien a notar restriccions d'un 8% a partir del quart dia i, únicament, si l'emergència es produís en un mes d'agost. En el cas que fossin cinc dies, les restriccions s'incrementarien a l'agost fins un 15%, un 7% al juliol i un 5% al setembre.

En el supòsit d'aquesta prolongació més enllà de tres dies, a partir dels quals s'assegura només el 90% del consum dels abonats, està previst que es puguin aplicar restriccions en el consum per al 10% restant. Un pla de mesures que el CAT treballaria conjuntament amb Protecció Civil, com a responsable del pla d'emergències dels treballs de descontaminació a l'embassament, i afectaria als abonats, tant ajuntaments com empreses.

"Traient els mesos d'estiu, si es produeix durant la resta de mesos de l'any, no tindríem problemes per garantir el 100% del consum", sosté Salvador Plana, director gerent de l'ens. De moment, doncs, els escenaris més pessimistes, tot i que s'han calculat, es deixen pràcticament de banda com a "molt improbables". Si el tancament de la captació de l'Ebre per contaminació, per exemple, se n'anessin més enllà de dues setmanes, el minitransvasament només podria disposar de 2 metres cúbics per segon dels 4 que pot gestionar. Una situació que podria resultar especialment problemàtica entre els mesos de maig a setembre, quan la demanda es dispara.

Addicionalment, el CAT calcula que, al marge dels 1,2 metres cúbics per segon que proporcionarien els sis pous de Vinallop, que només es poden activar fins que es declari formalment la situació d'emergència, podrien ser complementats amb 580.000 metres cúbics d'aigua en dipòsits de reserva -l'ens calcula una disponibilitat del 60% com a escenari "conservador", així com 0,2 metres cúbics per segon d'Aigües de Reus, provinents del pantà de Riudecanyes; l'ús de 20.000 metres cúbics diaris d'aigua depurada per part de la indústria; i 30.000 diaris per part d'ajuntaments. Uns 165.000 metres cúbics addicionals en total.

Simulacre de contaminació per mercuri

Per mostrar i comprovar el funcionament del pla d'emergència per contaminació de mercuri a les seues instal·lacions, el CAT ha efectuat aquest dimecres un simulacre a la planta potabilitzadora de l'Ampolla. L'alarma ha saltat als sensors de laboratori quan la mostra ha registrat 0,32 micrograms de mercuri per litre d'aigua. D'acord amb el propi pla d'emergències, l'ens tancaria la captació d'aigua del riu a través dels canals un cop s'activés la situació d'alerta, havent detectat nivells superiors als 0,5 micrograms de mercuri per litre d'aigua -el límit admès per a l'abastament està en 1 microgram-. Entre 0,1 i 0,5, en prealerta, es reduiria la captació a 500 litres per segon.

Segons els responsables del CAT, la lògica indica que haurien de ser els mitjans i dispositius desplegats per la societat estatal Acuamed, que dirigeix les obres, l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) els que en primera instància detectessin la contaminació al riu a Flix o riu avall i la comuniquessin. Plana ha recordat que, un cop validada la mesura poques hores després, l'ens podria disposar llavors de gairebé 20 hores per actuar i prendre les mesures necessàries així com, en el seu cas, activar el gabinet de crisi -format per cinc persones- i les comunicacions previstes.

En el cas que el CAT, que disposa de mesuradors en continu a la captació, aturaria el bombament i podria continuar subministrant l'aigua dipositada anteriorment, no afectada per la contaminació. Durant els últims anys, a més, la planta de l'Ampolla ha estat equipada amb filtres de carbó actiu que permeten retenir entre un 80 i un 85% del mercuri que pugui arribar a l'aigua.

Tot plegat, segons valora el mateix Plana, evitaria que una situació com la que es va produir l'any 2001, quan la contaminació de mercuri superior als 2 micrograms va ser detectada dies després de l'episodi als dipòsits d'aigua de Tarragona, es pugui tornar a produir. "Han passat dotze anys i tenim molts més mitjans tècnics, aparells de laboratori i mesuradors en línia. Si es produís contaminació al riu aturaríem la captació d'aigua i tenim tots els mitjans per evitar que arribi a la població", ha tancat Plana.

Via ACN

La Fiscalia General de l'Estat qüestiona la finalitat del canal Xerta-Sénia com a projecte de regadiu

TORTOSA (Baix Ebre).- La Fiscalia General de l'Estat ha emès un demolidor informe tècnic en el qual qüestiona obertament la finalitat del canal Xerta-Sénia per al regadiu, i en què no descarta que puga ser utilitzat per encobrir un transvasament de l'Ebre cap al País Valencià. El document, fet públic per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) aquest dimecres a la tarda en roda de premsa, s'ha incorporat a les diligències prèvies obertes al jutjat d'instrucció número 2 de Tortosa, arran la denúncia interposada fa tres anys pel moviment antitransvasament contra la construcció d'una bassa de regadiu en terrenys protegits del Parc Natural dels Ports. A banda de considerar el projecte sobredimensionat i poc justificat, alerta que pot perjudicar el tram final del riu i el seu Delta.

L'informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l'Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seues 42 pàgines d'extensió en catorze conclusions. De fet, els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat van molt més enllà de l'objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seues valoracions.

Bona part d'aquestes crítiques apunten cap al fet que es tracti d'un projecte "sense objectius clars ni ben dissenyats", segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l'execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d'impulsar l'activitat agrícola. 

En aquest punt, s'alinea clarament amb les advertències històriques del moviment antitransvasament quan sosté, en les seues conclusions, que el projecte no exclou, un cop posat en marxa, altres usos futurs com la d'un transvasament cap a Castelló i la resta del País Valencià. La PDE ha precisat que malgrat Fiscalia tampoc ha pogut accedir a l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, sí que, mitjançant inspeccions i estudis tècnics sobre el terreny, ha constatat que té un volum "sobredimensionat", en quant a demanda d'aigua per al regadiu -sobre el paper, 74 hectòmetres cúbics anuals per irrigar 16.800 hectàrees de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià-. Tot i que inicialment els promotors apostaven per 19 metres cúbics per segon, la xifra ha anat variant cap als 15 i els 12, però sense precisió formal.

Els 22 hectòmetres cúbics de Castelló

Segons el portaveu antitransvasista, Manolo Tomàs, l'estudi incorpora una anàlisi tècnica de tres escenaris de viabilitat per justificar el regadiu, en funció de l'ús de l'aigua per a transformació citrícola o reg de suport. "De les tres opcions de regadius, -els promotors- agafen l'opció que consumeix més aigua. Això no està motivat", sosté. Així, en el cas "més favorable" de rendibilitat, el consum no superaria els 51 hectòmetres cúbics. "A ple rendiment -amb tots els regants previstos-, al canal li sobren 22 hectòmetres cúbics, que és el que demana Castelló. En la dotació inicial ja hi ha prevista l'aigua que reclama Castelló", ha reblat el mateix Tomàs, qui ha valorat també la conclusió de Fiscalia que el traçat telescòpic incorporat per evitar suspicàcies pot resultar "fàcilment reversible".

Tot un torpede a la línia de flotació d'un dels grans "mites" creats pels defensors del projecte: l'afirmació que "el canal crearà riquesa". "Inversions tan importants per a superfícies tant petites no resulten rentables. S'ha d'anar més enllà del canvi de conreu. Les últimes campanyes de cítrics han estat dolentes", sosté Tomàs, sobre una obra en la qual el Govern ja ha invertit directament uns 60 milions d'euros d'uns 330 milions de cost global. La PDE ha tornat a reclamar una auditoria sobre la destinació d'aquests diners públics. "No és una inversió productiva, és extractiva" insisteixen.

Per si tot això fos poc, l'informe recorda que el projecte no ha previst les potencials afectacions de la detracció d'aigua de l'Ebre per al regadiu en el règim hídric del tram final del riu i les seues conseqüències sobre el Delta, entre les quals, la salinització i la regressió. Tampoc la contaminació del sòl que poden suposar determinades activitats agrícoles, com el conreu de cítrics, i les afectacions sobre la qualitat de l'aigua, el paisatge -sobre el qual, el projecte no incorpora cap estudi- i el medi ambient en general. 

Bassa en zona protegida

Sobre la bassa denunciada per la PDE, el document assenyala que, efectivament, estaria construïda sobre una zona catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA), a més d'estar inclosa dins la Xarxa Natura 2000, fet que vulneraria les normatives ambientals europees, amb possibles afectacions sobre la fauna i la flora de l'espai.

Tot plegat, els antitrasvasament veuen en l'estudi jurídic la reafirmació dels seus arguments per part d'un organisme no directament implicat i de fora del territori. Un document que els "encoratja a seguir". "Valorem la seriositat i el rigor del treball. Demanem a les autoritats competents i tots els sectors implicats en aquest projecte de transvasament a Castelló que respectin a la societat ebrenca i ja n'hi ha prou de dir mentides. Estan creant una falsa il·lusió sobre aquest canal", ha assegurat.

Toc d'atenció al Govern

Tomàs, que ha volgut donar un toc d'atenció a les administracions perquè reflexioni i modifiquin el projecte en defensa del territori, ha recordat que "juntament amb el Segarra-Garrigues i els pous de Vinallop connectats al minitransvasament", el canal Xerta-Sénia "és la segona edició de l'aventura del Consorci d'Aigües de Tarragona amb efectes econòmics perjudicials per al desenvolupament econòmic territori".

La PDE, que coneixia des de fa un mes el contingut del document, assegura haver esperat prudencialment unes setmanes per no interferir en les diligències prèvies obertes pel jutjat número 2 de Tortosa arran la seua denúncia sobre la construcció de la bassa en terreny protegit. "Demostra que no ens equivoquem. Les normes són per a tots", sosté Abella, per la seva banda. La qüestió, però, amenaça ara el projecte en la seua totalitat. "Si ens la peguem com a territori -amb aquest projecte-, nosaltres no tindrem responsabilitats", ha advertit finalment Tomàs.

Via ACN

Disqus for Marfanta