31 de maig del 2013

Alcanar impulsa una borsa de voluntaris per al nou rober social

 

ALCANAR (Montsià).- L’Ajuntament d’Alcanar està preparant una borsa de voluntaris que, entre d’altres, servirà per posar en funcionament un servei de recollida i distribució de roba reciclada, la qual es destinarà a les famílies més necessitades del municipi. Així ho ha explicat la regidora d’Ensenyament, Acció Social i Ciutadania d’Alcanar, Carme Navarro, qui aquest divendres ha visitat el plató de Canal 21 Ebre. Navarro ha detallat que el repartiment d’aliments ja el tenen cobert a partir de l’acord amb Càritas i també gràcies al projecte ‘Al Cistell’ per a la distribució de productes frescos, amb el suport dels comerços locals. Però que ara falta per solucionar les necessitats de roba de les famílies. Per això, Alcanar formarà un col·lectiu de voluntaris que coordinaran el nou projecte de rober social.

D’altra banda, la regidora d’Ensenyament ha assenyalat que l’Ajuntament ha reservat una partida pressupostària de 4.000 euros per finançar el cost del transport escolar. El consistori canareu considera que els alumnes de les Cases d’Alcanar que han de desplaçar-se fins a l’institut haurien de tenir els mateixos avantatges econòmics que els alumnes de secundària d’altres poblacions que han de marxar a centres de fora del seu municipi. Navarro ha remarcat que no és just que es faci aquesta diferenciació, ja que les Cases d’Alcanar és un nucli de població força allunyat del nucli urbà d’Alcanar.

D’aquesta manera, l’Ajuntament canareu finançarà el 100% del transport escolar entre el gener d’enguany i aquest mes de juny. Però Navarro ha remarcat que seguiran negociant amb la Generalitat i amb el Consell Comarcal del Montsià per intentar aconseguir un canvi en els requisits del transport escolar a l’ensenyament obligatori. I si aquesta modificació no s’aconsegueix, l’Ajuntament seguirà ajudant les famílies de les Cases d’Alcanar de cara al curs que ve.

La justícia declara nuls els acords de Rasquera per impulsar el pla anticrisi i la plantació de marihuana

RASQUERA (Ribera d'Ebre).- Després de més d’un any de procés, el Jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona ha estimat totalment el recurs interposat per la Delegació del Govern central a Catalunya contra els dos acords de ple de l’Ajuntament de Rasquera, aprovats el 29 de febrer del 2012. Un dels acords era l’aprovació inicial de l’Entitat Pública Empresarial de promoció econòmica i social de Rasquera, Rasquerana de Recerca i Interpretació de la varietat vegetal Cannabis Sativa L (RRICA) i els seus estatuts reguladors; i l’altre l’aprovació del contracte privat entre l’Ajuntament de Rasquera i l’Associació Barcelonesa Cannàbica d’Autoconsum (ABCDA).

La sentència, emesa dimarts d’aquesta setmana, declara nuls els dos acords i ho justifica amb l’argument que ni la constitució de la RRICA ni el contracte amb l’associació cannàbica tenen interès públic. “L’interès econòmic o la greu situació econòmica d’un Ajuntament no es poden incloure dins el concepte d’interès públic”, argumenta la jutge, Rosa Maria Muñoz Rodon, alhora que conclou que “la falta d’interès públic comporta manca de competència” per part de l’Ajuntament. Al·lega també que no s’ha demanat cap permís a les administracions competents per a conrear marihuana.

La jutge també exposa que el conveni amb l’associació cannàbica no es pot considerar d’interès públic. D’acord amb aquest conveni, l’Ajuntament faria d’intermediari entre propietaris de terres al terme municipal de Rasquera i l’ABCDA per tal que l’associació cannàbica pogués conrear cànnabis per al consum dels seus associats.

La sentència s’ha fet pública a només dos setmanes de la celebració del ple extraordinari en què l’alcalde, Bernat Pellisa, formalitzarà la seua renúncia al càrrec, el proper 14 de juny. “Teníem l’esperança que després de tant temps esperant la sentència els arguments exposats tindrien més qualitat”, ha manifestat Pellisa, tot anunciant que l’Ajuntament presentarà recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

“Es tracta d’una sentència arbitrària i immotivada”, ha valorat, per la seua banda, l’advocat de l’Ajuntament, Martí Cànaves, tot precisant que només té sis pàgines. “El principal motiu que al·lega és que no hi ha interès públic i creiem que no està prou argumentat”, ha afegit. De fet, Cànaves sosté que sí que hi ha un interès públic darrera el projecte. “És la decisió d’un ple municipal per majoria, hi hagut una consulta popular i a més la investigació de les propietats terapèutiques del cànnabis ja té un interès públic en ella mateixa”, ha afirmat Cànaves. El recurs d’apel·lació el basarà principalment en la manca d’arguments de la sentència.

Imatge ACN

El dia que Franco va visitar la Ràpita i el dia que va deixar de ser alcalde 'honorari i perpetu'

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- El ple de Sant Carles de la Ràpita va aprovar aquest dijous a la nit, per unanimitat, una moció del grup municipal del PSC per revocar el títol d'"alcalde honorari i perpetu" al general Francisco Franco. El dictador tenia aquest títol honorífic des que l'Ajuntament rapitenc, en sessió extraordinària celebrada el 31 de març de 1964, commemorava els anomenats "25 años de Paz". Així, aquella moció del 1964 explicava que la pau es devia exclusivament a l’obra de Franco, “home providencial que amb tant d’encert i visió regeix els destins de la nostra Pàtria, majorment encomiable la seva tasca quan per circumstàncies diverses ha tingut, amb forta virilitat i indiscutible encert, l’haver de resoldre situacions difícils la capacitat de bon governant ha estat reconeguda en l’àmbit internacional". Més de 49 anys després, el ple de la Ràpita ha revocat aquest reconeixement per a l'anterior cap de l'Estat. 

Una altra dada històrica curiosa és que aquella moció del 1964 també proposava que el carrer de la Pau s'anomenés "carrer de la Pau de Franco". En realitat, l'acord no només es va aprovar a la Ràpita, sinó també en molts ajuntaments de la demarcació i també de tot l’Estat i es tractaria, segons exposa la moció, d’un acord imposat des del Govern Civil. “Està clar que el caràcter de la moció inicial de 1964, com també aquesta mateixa proposta, tenen un caràcter simbòlic, però des del nostre punt de vista no és procedent que en ple 2013, i d’acord amb la llei de la Memòria Històrica, el poble de la Ràpita encara tingui en vigor aquest text", ha explica el portaveu del PSC rapitenc, Josep Pitarch.




Segons Pitarch, el manteniment de la distinció “atemptava contra l’ordenament jurídic” i és un dels casos que preveu l’article 15 de la Llei 52/2007 de 26 de desembre “per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura “, coneguda popularment com a Llei de la Memòria Històrica, que insta la retirada de la simbologia” d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura.

Un No-Do amb les imatges de la visita de Franco a la Ràpita

D'altra banda, des de fa uns mesos és possible veure al web de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) les imatges del No-Do del 13 de juny de 1949, amb la visita que Franco va fer a Sant Carles del a Ràpita. El dictador va tenir una primera rebuda a Vinaròs, i més endavant va ser el protagonista d'un gran acte multitudinari a Sant Carles de la Ràpita, on va entregar terrenys de conreu a 218 pagesos. En total, 62 parcel·les, juntament amb 1.000 pessetes en metàl·lic a cadascuna de les famílies. "Dos viejecitos beneficiarios besan la mano de Su Excelencia", explicava la premsa de l'època. Finalment, i després d'un pas molt fugaç per Tortosa, Franco va arribar fins a Flix per inaugurar les obres de la presa de Fecsa.

L'Ajuntament de Tortosa promou un complex amb sis pistes de pàdel al velòdrom municipal

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa vol complementar l'oferta d'instal·lacions esportives a la ciutat amb un complex amb sis pistes de pàdel que s'instal·laran a la zona central del velòdrom municipal. Es tracta d'una iniciativa que serà compatible amb la pràctica del ciclisme en pista. De fet, altres velòdroms simultaniegen la pràctica del ciclisme amb el futbol (velòdrom d'Horta-Barcelona) o el pàdel (Dos Hermanas-Sevilla). L'objectiu del consistori és promoure l'equipament i treure'l en règim de concessió perquè una empresa l'exploti.

En el ple municipal del mes de juny, que es farà dilluns vinent, se sotmetrà a debat la proposta d'acord sotmetent a informació pública l'estudi de viabilitat econòmico-financera del contracte de concessió d'obra pública "Construcció i explotació de sis pistes de pàdel al velòdrom de Ferreries", així com l'aprovació inicial del projecte bàsic de construcció de l'obra. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha comparegut aquest divendres acompanyat de la primera ttinent d'alcalde, Meritxell Roigé, ha explicat que aquesta iniciativa s'adopta tenint en compte la creixent demanda d'aquest esport a la ciutat i arreu del país. A més, ha afegit que les noves instal·lacions "complementaran el futur complex d'aigües, així com els actuals dos camps de futbol, pista d'atletisme i pavelló poliesportiu".

30 de maig del 2013

El primer ressort del Barcelona World ja té socis inversors i calculen generar-hi 5.000 llocs de treball

TARRAGONA.- El complex Barcelona World arrencarà amb un únic resort. Ocuparà 300.000 metres quadrats, amb un hotel de 1.100 places, un casino i un teatre. Trigarà dos anys a construir-se, amb previsió que entri en funcionament abans del 2016. Així ho han anunciat els principals inversors del complex, d'una banda l'empresa Veremonte, i per l'altra els operadors Meliá, Value Retail i Melco. Tots quatre socis aportaran fins a 1.000 milions de dòlars. Per tant, màxima expectació aquest dijous a Tarragona durant la presentació d'un projecte que anirà pas a pas. De fet, és l'únic resort que tira, de moment, endavant -se'n preveien sis-, i ocuparà menys d'un 10% dels terrenys disponibles al costat de Portaventura -que sumen 600 hectàrees.

Nou mesos després d'anunciar-se, neix el projecte BCNWorld. Amb tot, no es desenvoluparà en la seva totalitat. És l'arrencada tímida d'un macroprojecte que pren la iniciativa davant Eurovegas. "Comencem per aquest resort i ja anirem fent", ha reconegut el conseller delegat de la promotora Veremonte i president del complex, Xavier Adserà.

Davant una gran expectació, la Cambra de Comerç de Tarragona ha estat escenari de la presentació dels socis inversors, companys de viatge de Veremonte en l'impuls d'aquest resort, que es començarà a construir a la tardor. Un cop enllestit, generarà fins a 5.000 llocs de treball directes. La promotora ja ha rebut més de 400 currículums.

"Tenim l'edificabilitat, tenim els operadors i tenim els diners, per tant, comencem abans possible el primer resort, perquè no té sentit esperar que es completin la resta de resorts", ha afegit Adserà. L'únic que els manca als inversors són les llicències per desenvolupar l'activitat, sobretot, la de joc, actualment no permesa en aquests terrenys.

Un cop el joc sigui considerat pràctica legal, començaran immediatament les obres del resort. S'ocuparan 300.000 metres quadrats, ampliables a 500.000 metres quadrats, amb l'edificabilitat actual que ja disposa el consorci intermunicipal del CRT. L'hotel disposarà en una primera fase de 1.100 habitacions, també ampliable fins a les 3.000.

A part, la promotora Veremonte té previst construir 900 apartaments. Aquests, però, no es construiran fins que no estiguin venuts, amb la mirada posada en mercats emergents. De fet, dels 766 milions d'euros d'inversió, Veremonte es finançarà a través d'entitats bancàries asiàtiques, a part del capital que aportaran els tres socis.

Meliá, com a operador hoteler, Value Retail, que desenvoluparà les zones de botigues, i Melco, com a impulsor del casino, són les tres potes que suportaran el primer dels resorts promogut per Veremonte. El president del grup, l'empresari valencià Enrique Bañuelos, assegurava que el resort serà 100% privat, sense requerir "cap euro públic".

"A més, ja hi tenim infraestructures -referint-se, per exemple, a l'AP-7-, i si en calguessin de noves, n'assumirem el finançament", ha afegit. Del macrocomplex amb 6 grans hotels amb 12.000 habitacions i diversos casinos, el grup inversor ha evitat parlar-ne i s'ha centrat en aquest primer resort. "Ja no és un projecte, és una empresa", ha dit Adserà.

"No ens podem adormir i pensar que tot ens vindrà donat, hem de treballar per mantenir el lideratge de Catalunya en el sector turístic", ha declarat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el qual s'ha congratulat que l'empresa promotora no hagi demanat ajustos a la llei antitabac en aquest primer pas del gran complex d'oci i hoteler.

Via ACN (Núria Torres)

Nominen Marfanta.com als Premis de Comunicació Tarragona 2013

TARRAGONA.-  El diari digital Marfanta.com és l'únic mitjà ebrenc que està nominat en la primera edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2013, que es lliuren aquest dissabte al Teatre Metropol de Tarragona. Serà en el marc d'una gala solidària a favor dels sense sostre, organitzada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, el programa 'La República Checa' i la revista '+Actual'. En total, hi ha una trentena de nominats, en les categories d'Investigació, Trajectòria professional, 2.0, Millor fotografia, Resistència, Emprenedoria, Històries i el Premi Nacional, que en aquesta primera edició recollirà el conductor de 'El matí de Catalunya Ràdio', el periodista Manel Fuentes. Actualment, no hi havia cap premi que reconegués la tasca dels professionals del sector de la comunicació a la demarcació de Tarragona.

Així ho ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) un dels organitzadors dels premis, Ricard Checa, qui ha afegit que van decidir instituir aquests guardons perquè actualment no hi havia cap reconeixement als professionals de la comunicació al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre; i més ara, en un context de crisi que només a les comarques tarragonines s'ha traduït en 203 acomiadaments.

Checa ha recordat que després de la construcció, el periodisme ha estat un dels sectors"més castigats i fustigats" per la crisi econòmica, i que l'objectiu dels Premis de Comunicació Tarragona 2013 és que siguin "un revulsiu i una empenta cap endavant" per als professionals de la comunicació que "estan al carrer passant-les magres per fer la seva feina".

Entre les vuit categories, hi ha la de Resistència, que premiarà aquella empresa de la comunicació que malgrat el context advers no ha acomiadat cap treballador. Segons Checa, trobar aquesta empresa ha estat "una feina àrdua", tot i que ha dit que també hi poden optar aquells professionals que s'han quedat al carrer i que continuen lluitant per la professió, com per exemple els treballadors de la televisió i ràdio de Cambrils, que van ser acomiadats després que l'Ajuntament decidís tancar aquests dos mitjans.

Els nominats als premis són El Vallenc, els treballadors del Diari de Tarragona, Tottarragona.cat, Ciutat de Reus, Carles Gosálbez, Xavi Fernández, David Oliete, Montse Pena, Marketingland, els treballadors de TV Cambrils, Enric Tricaz, els portals Tarragona21.cat i Circdetarragona.com, Cristina Aguilar, l'ACN, Tomàs Varga, Pere Ferré, Dídac Bertrán, el portal Reusdigital.cat, Alba Mariné, Marc Lladó, Ricard Lahoz, Natàlia Borbonès, Joan Puig, José Carlos León, la Revista + Actual, Delcamp.cat i La Marfanta (Marfanta.com).

L'acte d'entrega serà dissabte al vespre al Teatre Metropol i es cobraran 10 euros per cadira com a aportació a la Fundació Bona Nit, que atén els sense sostre, i a l'Associació Orient&Occident.

El PSC porta al ple de Tortosa el debat sobre 'la tala indiscrimada d'arbres'

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup del PSC de Tortosa portarà al proper ple la "tala indiscriminada d’arbres que s’està fent a la ciutat". “Un arbre talat, un arbre plantat”, aquesta és la reclamació que fan els socialistes perquè Tortosa siga "una ciutat amable i per a les persones". En la seua moció, el PSC insta al govern municipal de CiU, entre altres mesures, a dotar de més pes polític la regidoria de Medi Ambient, "pràcticament desapareguda", i on tornen a proposar la creació d'un Consell de Participació de l’Espai Públic. Segons el regidor socialista Enric Roig, cal rectificar ja i fer front a “l’actual manca de criteri i improvisació constant d’un govern, a qui malauradament els agrada les retallades sigui en serveis com la recollida de residus, la neteja, la brigada municipal i ara les zones enjardinades”.

Els socialistes han denunciat la situació des del carrer Barcelona, a la Raval de la Llet, on han advertit que s’han talat una vintena d’arbres sense haver-los reposat. De la mateixa manera, han recordat que a la zona coneguda com Els Pinets davant de l’antic Escorxador es van talar un conjunt de pins centenaris plantats en la festa de l’arbre del 30 de març de 1924, amb la participació de més de 1.500 alumnes de les escoles públiques i privades de la ciutat. “El govern de Tortosa fa noranta anys tenia més sensibilitat per la natura que el govern de CiU actualment”, ha lamentat Roig, que ha deixat en evidència la proposta de la regidoria d’Urbanisme de convertir aquest espai en una zona enjardinada, quan el que tenim avui “és un descampat”. Els socialistes, a més, han advertit que “esperem que no es converteixi en una nova zona blava”.

La mateixa política, segons el PSC, ha afectat la zona de Vora Parc, al barri del Temple, i el barri de Ferreries. “Es talen els arbres centenaris i en lloc de replantar-los es tapen els escocells amb ciment”. “Pensem que aquestes tales són injustificades ja que, tot i suposant que hi hagués perill, hi ha solucions menys radicals com podar, recuperar i trasplantar l’arbre, fer els forats més grans o replantar-ne de nous”.

Per tot això, els socialistes tortosins proposen que no hi hagi cap arbre talat si no n'hi ha un de replantat; que es doti a la regidoria de Medi Ambient de més pes polític, i que es creï el Consell de Participació de l’Espai Públic. I de nou han enumerat diferents alternatives “perfectament assumibles” com són engegar una campanya que permeti responsabilitzar als ciutadans de la cura de jardins i zones enjardinades; efectuar plantades d’arbres urbans, i impulsar iniciatives entre els escolars perquè cada xiquet i xiqueta adopti un arbre, i es comprometi a cuidar-lo. “Es tracta de poder deixar als nostres fills una ciutat saludable, com la que van tractar de deixar-nos els nostres avis i besavis”, ha tancat Roig.

Imatge PSC de Tortosa

El PP busca un nou president local per reflotar el partit a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- El PP del Baix Ebre ha reelegit el roquetenc Joaquim Llopis com a president, tot i que ha renovat l’executiva comarcal en un 80%. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Llopis ha afirmat aquest dijous que l’objectiu del Partit Popular és treballar durant els propers dos anys per presentar candidatures a les eleccions municipals del 2015 en tots els municipis i en les tres EMD del Baix Ebre, a més de recuperar el protagonisme electoral que el PP tenia a Tortosa. Segons Llopis, en les properes setmanes el PP elegirà el nou president local, ja que volen aconseguir que la gent de Tortosa torne a confiar en el Partit Popular. En qualsevol cas, Llopis no ha concretat si el nou president del PP de Tortosa serà el futur candidat a l’alcaldia, o bé si l’independent Xavier Dalmau repetirà com a cap de llista del Partit Popular a la capital del Baix Ebre.

El parc, la via verda, la neteja i la gent gran de Tortosa s'han beneficiat enguany dels treballs comunitaris de 50 penats

TORTOSA (Baix Ebre).- En el que portem d'any 2013, prop de 50 persones han realitzat diferents treballs al municipi de Tortosa en benefici de la comunitat, com a mesura alternativa al compliment de mesures penals tradicionals. Aquests treballs comunitaris formen part de la condemna que els va ser imposada per la comissió d'un determinat tipus de falta o delicte. Des de 2010, el nombre de penats que han optat pels treballs comunitaris ascendeix a 243, dels quals 148 els han fet sota tutela de l'Ajuntament de Tortosa i els 95 restants en altres entitats de la ciutat. En total, hauran dedicat 26.634 hores en treballs a la comunitat.

A Tortosa s'han fet treballs al parc municipal Teodor González, a la via verda del Baix Ebre, de neteja, i fent acompanyament a gent gran, entre d'altres. L'Ajuntament de Tortosa, igual que altres administracions del territori, col·labora amb el Departament de Justícia en acollir aquests penats, per tal que facin tasques en benefici de la comunitat. Es tracta de treballs relacionats, en la majoria dels casos, amb la neteja dels espais públics, jardineria, arranjament d'espais comunitaris i altres feines sota la vigilància del departament de Manteniment i Serveis. 

Les dades han estat presentades aquest dijous al matí a Tortosa pel director general d'Execució Penal i Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera, que ha visitat els espais objecte del treball d'aquestes persones, acompanyat de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, del director dels serveis territorials de Justícia, Joan Juan, i del regidor tortosí de Serveis, Domingo Tomàs.

Els treballs en benefici de la comunitat són un tipus de mesures penals alternatives que permeten a la persona infractora fer front a la seua responsabilitat penal sense privar-lo de la llibertat ni alterar excessivament la vida familiar, laboral o social, tot prestant activitats en benefici de la comunitat. Es tracta d'acords judicials que permeten donar una resposta als fets delictius menys aflictiva que l'ingrés en un centre penitenciari. Les activitats acostumen a estar relacionades amb la naturalesa del delicte comès, ja que s'entén com una tasca de reparació dels danys causats. Aquestes mesures poden imposar-se a les persones d'una falta o delicte lleu o menys greu que hagin complert els 18 anys.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Jardí defensa que tota la Ribera d'Ebre ha de 'presumir' i beneficiar-se de la Reserva de la Biosfera

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha afirmat que el conjunt de la comarca ha de tancar files i "presumir" de la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera, malgrat que n’hagin quedat al marge set municipis del nord de la Ribera d’Ebre. Així ho va defensar després de celebrar el ple ordinari del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre d'aquest dimecres, on va reconèixer que hi havia hagut un petit debat entorn la consecució del reconeixement per part del a Unesco. Jardí va dir que la comarca “no comparteix els criteris” que han fet que els municipis nuclears i més industrialitzats de la Ribera d’Ebre hagin quedat exclosos de la candidatura d'EbreBiosfera. Però va afegir-hi que ara allò que cal és aprofitar aquest segell, intentar treure’n el màxim profit, i deixar de banda possibles debats.

D’altra banda, el ple comarcal va aprovar per unanimitat una moció en què demana al Govern d’Aragó la retirada de la nova llei de llengües que inclou, entre altres mesures, el canvi de denominació del català que es parla a la Franja i que passarà a denominar-se ‘llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO)’.

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre també va acceptar la delegació de competències en la gestió dels residus sòlids urbans del municipi de Móra la Nova, en el marc del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, amb efectes a partir de l’1 de juny.

Via Canal 21 Ebre (CINTA BONET)
Imatge - Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Llopis (PP) revela que la constructora de la piscina reclama 5,2 milions a Roquetes

 

ROQUETES (Baix Ebre).- El portaveu del PP a l’Ajuntament de Roquetes, Joaquim Llopis, ha afirmat aquest dijous que les finances del consistori es troben en un moment delicat, i que sanejar els comptes municipals hauria de ser la prioritat per a l’equip de govern d’ERC i CiU. Així, Llopis ha explicat que l’Ajuntament ha hagut de pagar recentment 337.00 euros que devien -des del 2011- a l’empresa constructora de la piscina coberta de Roquetes. En aquest sentit, el regidor del PP ha revelat que l’empresa ha acabat demandant l’Ajuntament de Roquetes per impagament de les quantitats acordades, per un total de 5,2 milions d’euros. Així, Llopis ha assenyalat que Roquetes s’ha retardat en els pagaments dels darrers dos anys. També ha afegit que la piscina coberta acabarà costant a l’Ajuntament fins a 9 milions d’euros -a pagar en un període de 20 anys-, tot i que la constructora va destinar uns 3,5 milions d’euros a fer les obres.

En la mateixa entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Llopis ha remarcat que Roquetes encara no ha reparat els danys en els camins municipals que van provocar els aiguats del passat 17 de novembre. De la mateixa manera, el regidor del PP ha reclamat més polítiques de dinamització del comerç i de promoció econòmica, ja que Roquetes no s’ha recuperat del tancament de la planta de la multinacional Lear. De fet, Llopis ha recordat que el manteniment de les antigues naus de la Lear continuen costant diners a l’Ajuntament, però que no hi ha novetats sobre futures implantacions industrials.

Sobre aquest tema, Llopis ha lamentat que la Generalitat no dóna prou suport a l’Ajuntament de Roquetes per trobar una nova empresa que vulga instal·lar-se a les antigues naus de Lear. De la mateixa manera, el portaveu del PP al consistori ha apuntat que una possible solució per atraure nous inversions podria ser la reparcel·lació de les naus.

Operació judicial a l'oficina de Caja Madrid d'Amposta per reclamar dades sobre la cooperativa agrícola de l'Aldea

AMPOSTA (Montsià).- El secretari del jutjat número 1 de Tortosa ha comparegut aquest dijous al matí a l'oficina de Caja Madrid (Bankia) a Amposta, acompanyat de Mossos, per requerir la documentació relacionada amb la secció de crèdit i la Cooperativa de l'Aldea que, tot i la reclamació formal de la jutgessa, encara no ha estat aportada per l'entitat bancària. Es tracta, en concret, de llistes de comptes "perifèrics" i els seus titulars, el nom de les persones autoritzades per treballar amb els comptes de la Cooperativa, l'encarregat dels abonaments comptables, a més dels saldos en el moment del bloqueig i actuals. La secció operava com a entitat financera vinculada a Bankia, fet que vulneraria la llei.

En el marc de les diligències prèvies obertes per determinar les responsabilitats de la fallida de la Cooperativa arran la querella contra l'exgerent, Daniel Ferré, la jutgessa de Tortosa, María Teresa Hernández, va emetre aquest passat dimarts una providència amb la qual feia efectiu l'enviament de la comissió judicial per aconseguir "la resta de la informació requerida". A principis d'aquest mes de maig, havia reclamat a l'entitat financera que aportés en el termini de deu dies tota la documentació relativa a la seva relació amb la Cooperativa de l'Aldea. Però una part important d'aquestes dades no hauria arribat.

El secretari judicial, acompanyat per dos agents dels Mossos, ha comparegut a dos quarts de nou a l'oficina de l'Avinguda Alcalde Palau d'Amposta, abandonant-la un quart d'hora després. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ACN, la titular del jutjat número 1 de Tortosa recorda als responsables de l'entitat bancària que "estan obligats per llei" a facilitar aquesta informació i que, en cas contrari, els adverteix que podrien estar incorrent en un delicte greu de desobediència a l'autoritat, així com obstrucció a la justícia.

Fa un mes, i en el marc de les diligències prèvies obertes arran la querella de l'entitat contra l'exgerent, Daniel Ferré, la jutgessa va demanar a Bankia els comptes corrents contractats per la secció de crèdit en nom seu, així com els acords subscrits amb la mateixa entitat per a l'obertura de comptes i els càrrecs que s'efectuaven, així com l'expedició de xecs o targetes de crèdit. La jutgessa, a més, demanava identificar les persones responsables de l'entitat financera que van negociar aquests acords amb la Cooperativa i l'oficina on es van dur a terme. Aquesta informació podria obrir la porta a noves imputacions en les diligències prèvies obertes al jutjat número 1 de Tortosa.

Una part important de les irregularitats en la gestió de la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, que va explotar amb el bloqueig de comptes el desembre de 2012 -atrapant 4,7 milions d'euros d'uns 160 impositors-, desembocant en la fallida, rauen en la vinculació de la seva activitat financera amb l'entitat integrada a Bankia. Així ho han denunciat reiteradament els socis afectats i ho va posar de manifest l'informe de l'administrador al jutge del Mercantil de Tarragona que tramita el concurs de creditors.

D'acord amb el document, la vinculació de la secció de crèdit amb Bankia, que li servia de paraigua per poder actuar com una entitat bancària quan no estava habilitada legalment per fer-ho. Més enllà que la llei prohibeix a les entitats de crèdit actuar com a bancs, l'administrador apuntava que la inclusió de logotip de Caja Madrid a les llibretes d'estalvi -que va romandre fins 2011- i la mateixa denominació de "caixa" podrien haver provocat confusió amb una entitat de crèdit.

Una infracció considerada com a "molt greu", que el Banc d'Espanya podria haver sancionat amb multes d'entre 500.000 i 1 milió d'euros. Per aquest mateix cas, i d'acord amb la llei de caixes d'estalvi, el Departament d'Economia podria haver sancionat amb 300.000 euros i inhabilitat les persones o entitats implicades. L'actuació de la Generalitat al respecte, després que la inspecció de Finances conegués els fets l'any 2007 sense arribar a prendre mesures, hauria estat una de les causes de la imputació de l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, l'inspector Pau Benito; i el també inspector de Finances, Ramon Cortacans.

En el mateix informe de l'any passat, l'administrador concursal, Mariano Hernández, mostrava la seva perplexitat davant aquesta manca de mesures, especialment quan Caja Madrid, fins i tot, prestava la imatge de l'oficina i hi tenia instal·lat un caixer automàtic a la façana exterior. "L'obligació de la Generalitat era haver posat fre a aquest ús indegut, incorrent en la inactivitat i passivitat més absoluta al no fer res i permetre aquestes infraccions a la legislació vigent", apuntava.

Via ACN (Jordi Marsal)

29 de maig del 2013

'Alegre ma non troppo', article de Quimo Panisello

Aquest és el títol d’un dels primers films de l’actor Pere Ponce Alifonso (Tortosa, 1964), en el qual fa de protagonista junt a una novençana Penélope Cruz i junt al clàssic Luis Ciges, que no li sap dir altra cosa a l’starlette que: “No, a mi felicidades no, a mi dame un beso, que mi vida ya es muy corta de alegrías”. També en aquesta pel·lícula Pere Ponce s’atreveix a cantar junt a Òscar Ladoire la cançó Lo dudo. Així mateix, en un altre film català de Francesc Bellmunt de principis de la seua carrera, en el qual feia de forner, el director li va deixar improvisar i Pere es va arriscar amb un “De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo...”. I això ha fet aquest diumenge, vindre cap a Tortosa amb molta il·lusió a fer el seu primer anunci, en aquest cas de promoció de la Festa del Renaixement de la nostra ciutat. Ell és l’actor més reconegut i popular nascut a Tortosa, introduït al món del teatre per Manolo Pérez Bonfill i foguejat per mossèn Ribes a l’aixopluc del Patronat, el qual els va aconseguir els primers bolos per diverses esglésies del bisbat.


Quimo Panisello, amb Pere Ponce. Imatge: FERRAN BEL.
Gràcies a una intervenció de la producció executiva, és a dir de l’amic Oriol Gracià  Carles (el realitzador de tots els vídeos de La vida tortosina), he pogut intervenir en el rodatge del diumenge, 26 de maig, (des de les 7.30 del matí!) fent junt a l’humanista Ester Galindo Gómez i l’enginyer Lluís Berenguer Poblet entre d’altres, de figurants de carrer, habitants del segle XXI, pseudoturistes enmig la voràgine de la Festa del Renaixement. Hem estat uns privilegiats, hem vist des de les tripes com és un rodatge, el muntatge i el desmuntatge, la volatilitat de la llum, del temps, les repeticions, les cares de que no era bona, el soroll de la claqueta, el guardar temes de conversa per a quan diguessin “Acció!!!”. Totes les mirades dels figurants dels diferents segles estaven posades sobre el xiquet protagonista, René Lara (de l’Escola Municipal de Teatre), amb les seues ulleretes i una capa, que no acabava de veure’s en el paper fins que una guinyada i una abraçada de Pere Ponce li ha fet veure que perfectíssimament aquest podia fer-li de pare.

Ignacio Rodó, ajudant de direcció, i els campredonencs German Machí (direcció) i Oriol Gracià (producció executiva).
Un petit descans i a tornar-hi, amb tots els capitosts pendents del monitor i eliminant de la llista les escenes culminades. Hi havia German Machí Caballé a la direcció; l’amic Oriol organitzant; Carles Ventura, el guionista, a l’ombra del director; Frede Comí, el director de fotografia, fent moure a uns homes-secall de l’empresa CINELUX plafó amunt, plafó avall; Ignacio Rodó, ajudant al director; el tortosí Josep Adell controlant el so en directe, Amanda León, la directora d’art vigilant tots els detalls i Domingo Tomàs prometent als seus sometents i abanderats “bocadillos” de llom abans de les últimes repeticions.

A punt d’acabar, he anat a presentar-me i acomiadar-me del tortosí il·lustre, de Pere Ponce, qui xerrava amb l’alcalde sobre temes patrimonials i nostàlgics, com el col·legi  Sant Josep, on van coincidir de menuts, i el cine Fèmina de la família Sorolla. Sobre aquest tema, Pere Ponce ha coincidit amb mi en que s’hauria de fer alguna cosa de profit, i més aproximant-mos al seu 70 aniversari.

Federico Mayor Zaragoza, amb Quimo Panisello. Imatge: FERRAN BEL.
Però a Tortosa no només hi ha hagut visites aquest diumenge, sinó que el divendres 24 ja hi va desembarcar el fill de tortosins, Federico Mayor Zaragoza, qui va vindre per presidir la cloenda dels actes del 60è aniversari de l’Escola d’Art. I dissabte al matí va presidir la 6ª edició de lliurament de premis que porten el seu nom, organitzat per l’Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO. Eren les 11 del matí quan Federico Mayor va entrar pel rebedoret de l’Auditori amb la seua dona i amics, després d’haver fet una passejada per la vora del riu.

Un cop el va rebre el senyor alcalde Ferran Bel, la presidenta de les Amigues i Amics, Montse Esteve, li regalava a Federico Mayor Zaragoza el meu últim llibre La Tortosa dels retratistes. Sota la intercessió, aquesta vegada, d’Ada Vallés, la nora de l’apotecari Rafeques, vaig tindre l’honor de ser presentat i em van deixar fer-me una foto amb ell, sota la promesa d’estar calladet. Però qui pot tindre el valor de fer-se el mut en aquests instants? Per tant, vaig aprofitar el momentet de 10 segons per preguntar-li si a casa del seu iaio Federico Mayor Mayor, casat amb la germana gran de Marcelino Domingo i home de confiança de la família Bau (que jo sabia que va viure i morir a la fàbrica d’oli del carrer Comerç), en algun acte familiar, havien compartit estovalles i cobert aquests dos personatges antagònics tortosins com són el republicà Marcelino Domingo Sanjuan i el tradicionalista Joaquín Bau Nolla. L’únic que vaig aconseguir va ser un gran somriure d’orella a orella de Federico, qui va marxar arrossegat pel rigorós horari.

Federico Mayor Zaragoza elogiant a la cantadora Sílvia Ampolla.
Me vaig quedar a contemplar l’espectacle, molt ben conduït per la periodista Sílvia Tejedor de Cadena Ser Ebre, començant per la benvinguda de la cantautora Sílvia Ampolla i la rondalla Xino-xano ben carregada d’instruments de vent, després els discursos, mentre Maria Lluisa Vergés Canivell, filla del meu metge de menudet, era un sac de nervis tancant la porta i guardant cadires; després van vindre les explicacions molt etèries dels treballs, fetes per Miquel Àngel Essomba, director del recentment tancat Centre UNESCO de Catalunya, i el lliurament de premis, durant el qual uns nois guanyadors gràcies a la lluita estudiantil a Sabadell dins l’Institut Pau Vila, despertaven a la platea cridant consignes contestatàries, i uns alumnes tortosins de l’Institut Cristòfol Despuig, sota l’atenta mirada del seu professor d’economia Emili Llorente assegut a la platea, rebien el primer premi territorial. Per descomptat, també vaig escoltar la xerrada de poc més de vint minuts de l’homenatjat, Federico Mayor Zaragoza, al qual se’l veia com a casa, fins i tot atrevint-se a cantussejar una jota o a informar-nos de l’estat de salut del seu cosí, l’apotecari Joan Zaragoza, com si fos també familiar nostre. Gran ovació final i acomiadament musical i dolç gràcies, una altra volta, a la rondalla, a la cantant Sílvia Ampolla i les seues jotes fetes a mida de Federico.

Ha estat un cap de setmana diferent i cosmopolita, durant el qual hem pogut gaudir de prop d’aquests tortosins il·lustres que han estat rebuts com Mister Marshall, i amb qui m’hagués agradat molt anar a prendre un variat al Ribera i parlar de les arrels, de la nostàlgia, dels retratistes i d’altres coses que em preocupen.
I mentre ells agafen trens ràpids en direcció a Madrid, i s’emporten la música cap a una altra banda, Tortosa torna a la realitat, a un tempo que algú molt però que molt optimista podria assenyalar com Alegre ma non troppo.

La Generalitat i l'Ajuntament de Flix comencen a dissenyar el futur del poble després de l'ERO d'Ercros

FLIX (Ribera d'Ebre).- La Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució del PSC, en què es demana al govern de la Generalitat un pla que estudiï i avaluï el present i futur laboral de Flix i la Ribera d’Ebre, en col·laboració amb totes les administracions afectades. L’acord ha estat possible després d’una transacció entre el grup socialista i el grup de CiU, a la qual han donat suport la resta de grups. La diputada ebrenca del PSC al Parlament, Núria Ventura, ha advertit que la fàbrica d'Ercros a Flix viu el pitjor escenari, després de l'ERO presentat per Ercros. "L’impacte sobre Flix i tota la comarca és un cop letal per al seu futur", ha afirmat. És per això, segons Ventura, que "cal estudiar bé les possibles solucions i donar resposta". De la mateixa manera, el PSC ha donat suport també a una proposta de resolució d’ICV perquè el govern treballe de forma conjunta amb l’Ajuntament, tot instant Ercros a facilitar la implantació a les seus instal·lacions de nous processos industrials.

Precisament, a les dependències de l'Ajuntament de Flix, hi ha hagut aquest mateix dimecres al matí una reunió entre el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, i els intregrants de la Comissió de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Flix. També hi eren presents el subdirector general de Política Industrial, Jordi Carbonell; el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès; i la directora dels Serveis Territorials d'Ocupació a les Terres de l'Ebre, Mercè Miralles. En aquest sentit, durant la reunió s'han dissenyat quines haurien de ser les futures línies d'actuació per impulsar el desenvolupament econòmic de Flix, després de la situació creada amb l'aplicació de l'ERO de l'empresa Ercros i comptant amb les potencialitats que disposa la població. Això comporta, segons el consistori, una estreta col·laboració i contacte constant entre el Departament d'Empresa i Ocupació i l'Ajuntament de Flix.

Després de la reunió, el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, i l'alcalde de Flix, Marc Mur, han atès els mitjans de comunicació. Posteriorment, els visitants i els membres del consistori han anat a visitar les obres de descontaminació de l'embassament de Flix.

Imatge Ajuntament de Flix

La Diputació millora la seguretat viària en una dotzena de carreteres del Camp i les Terres de l'Ebre

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- La Diputació de Tarragona ha informat aquest dimecres que ha millorat la seguretat viària en una dotzena de carreteres del Camp i les Terres de l'Ebre. Una de les darreres actuacions s'ha dut a terme a la Riba, on s'han instal·lat semàfors a la carretera TV-7044 al pas per la localitat, per regular el trànsit alternatiu entre els punts quilomètrics 0,700 i 1,020. Concretament, s'hi han col·locat dos semàfors de preavís i tres més a la zona d'accés al col·legi públic. La inversió ha estat de 51.974 euros i les obres les ha efectuat l'empresa Etra Bonal.

D'altra banda, la Diputació ha construït passos de vianants elevats i reductors de velocitat en diverses travesseres de poblacions, amb el serveis complementaris com la senyalització i el desguàs de les aigües de pluja. Els passos elevats s'han instal·lat a la T-301 a Tivenys, a la TV-3146 a la Pineda (Vila-seca), a la TV-2042 a Masllorenç, i a la TV-3404 a Sant Jaume d'Enveja.

Així mateix, s'han construït reductors de velocitat, del model 'esquena d'ase' a la T-301 a Tivenys, a la TV-2006 a Aiguamúrcia, a la TV-3409 a Camarles, a la T-731, T-732 i T-734 al Molar; a la TV-7046 a la Selva del Camp, a la TV-2441 a les Pobles (Aiguamúrcia), a la TV-2441 a Santes Creus (Aiguamúrcia), a la TV-7007 a l'Espluga de Francolí, i a la TP-2045 a Masllorenç. La inversió destinada a totes aquestes obres, realitzades per l'empresa Selprats, ha estat de 136.032 euros.

Imatge Diputació de Tarragona

Pallarès sosté que el nord de la Ribera d'Ebre està satisfet per la Reserva de la Biosfera, tot i haver-ne quedat exclòs



TORTOSA (Baix Ebre).- El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha volgut negar aquest dimecres rotundament que hi haja un cert malestar al nord de la Ribera d'Ebre, pel fet que s'haja deixat al marge del reconeixement de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera els set municipis nuclears i més industrialitzats de la comarca. En concret, es tracta dels municipis de Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. En declaracions realitzades en exclusiva a Canal 21 Ebre,  Pallarès ha insistit que l'Ebrebiosfera "engloba" el conjunt de les Terres de l'Ebre, i que li consta que al nord de la Ribera d'Ebre també s'ha rebut amb satisfacció que s'haja declarat el territori Reserva de la Biosfera, tot i estar-ne exclosos. En aquest sentit, Pallarès també ha negat que el fet que s'haja reconegut les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera -tot sacrificant fins a set municipis de la Ribera d'Ebre- puga reobrir el debat sobre la pertinença de la comarca de la Ribera al projecte de Terres de l'Ebre.

De fet, quan després del primer intent frustrat de l'any passat, el consell promotor de la candidatura Ebrebiosfera va anunciar que exclouria els municipis nuclears i més industrialitzats de la Ribera d'Ebre, el consell d'alcaldes d'aquesta comarca va manifestar una "crítica unànime" a la proposta. En aquell moment, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, va lamentar que s'exclogués el nord de la Ribera d'Ebre i, en canvi, es deixessin dins la proposta pobles que estan a molt poca distància d'una altra central nuclear, en referència als municipis de l'àrea de Vandellòs. Pallarès, però, ha negat hi haja veus crítiques a la Ribera d'Ebre en quant al reconeixement de la Unesco, i també pel que fa la pertinença de la comarca a les Terres de l'Ebre. En tot cas, Pallarès ha remarcat que la declaració de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera és un segell de qualitat a nivell turístic i agroalimentari.

Campredó és tornarà a mobilitzar per reclamar un altre traçat de l’autovia A-7

CAMPREDÓ (Baix Ebre).- El president de l’EMD de Campredó, Joan Sanahuja, ha afirmat aquest dimecres que convocarà les entitats i associacions del poble per fixar l’estratègia que cal seguir després que el govern de l’Estat haja aprovat la declaració ambiental del traçat de l’autovia A-7. Una infraestructura que, si ningú ho impedeix, acabarà passant i suposant una barrera de 12 metres d’altura entre Campredó i el nucli de població de Font de Quinto.

La declaració d’impacte ambiental era un tràmit necessari perquè el Ministeri de Foment puga tirar endavant la redacció dels projectes i la construcció de la nova infraestructura, quan tinga disponibilitat pressupostària. Per això, Sanahuja ha lamentat que el govern estatal no vulga escoltar el territori, i que haja decidit mantenir un model de planificació de les infraestructures anterior a la crisi econòmica. En aquest sentit, el president de l’EMD de Campredó ha plantejat que una bona alternativa podria ser l’alliberament de l’actual autopista AP-7 i la construcció d’un tercer carril per sentit, per evitar trinxar més el Baix Ebre.

Sanahuja ha assenyalat que Campredó i Tortosa seguiran negociant amb Foment per intentar trobar un traçat alternatiu, tot coordinant-se amb els diputats catalans a Madrid. Però ha advertit que si finalment no se’n surten i el govern de l’Estat decideix tirar endavant aquest traçat de l’A-7, caldrà prendre mesures més contundents. El president de l’EMD ha demanat més respecte per a un nucli de població de més de 1.200 habitants. Com a mínim, el mateix respecte que tindran la flora i la fauna del barranc de la Galera.

Per tot plegat, Sanahuja ha remarcat que, més enllà de les gestions polítiques i administratives que encara es poden fer, la seua intenció és convocar les entitats de Campredó per planificar futures accions. En aquest sentit, ha recordat que fa uns anys van tallar l’autovia de Tortosa a l’Aldea, i que ara potser ha arribat el moment de plantejar altres fites.

Campredó millorarà el camí vell de Tortosa a Amposta per impulsar una nova carretera fins al Delta

TORTOSA (Baix Ebre).- L’EMD de Campredó ha aprovat el projecte per ampliar i millorar un tram del camí Vell de Tortosa a Amposta, amb l’objectiu que a mig termini puga convertir-se en una nova carretera d’accés entre la capital del Baix Ebre, l’Aldea i Deltebre. Així ho ha explicat aquest dimecres el president de l’EMD, Joan Sanahuja, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. De fet, el projecte que recentment ha aprovat la junta veïnal té un pressupost de 305.000 euros. Però ja s’han posat en contacte amb la Diputació de Tarragona perquè incloga la futura carretera en la seua planificació de zona. De fet, es tracta d’una vella reivindicació de Campredó però també del mateix Ajuntament de Tortosa, ja que aprofitant el camí vell d’Amposta -que va des de la rotonda d’Anguera de la carretera C-42 fins al pont de l’Aldea en paral·lel al riu-, es podria habilitar una nova carretera fins al Delta. Segons Sanahuja, Tortosa i Deltebre quedarien a només 20 minuts de distància.

L’EMD de Campredó té un pressupost que no arriba als 500.000 euros anuals, i està pendent del PAM de la Diputació de Tarragona i del nou PUOSC de la Generalitat per saber com poder afrontar algunes obres importants per al poble i per a la resta del municipi. D’una banda, tenen el projecte de la coberta del pavelló poliesportiu, que té un cost de 482.000 euros. A més, també és important la millora del camí d’accés a Font de Quinto, el Raval del Pom i el Mas de la Missa, amb un pressupost de 273.000 euros. Sanahuja ha recordat que fa uns anys va fer-se una primera actuació important en aquest camí rural, però que ara caldria millorar-lo perquè, a la zona, està funcionant una empresa d’exportació de cítrics que dóna feina a un centenar de treballadors.

Finalment, el president de l’EMD ha explicat que Campredó i l’Ajuntament de Tortosa seguiran negociant amb Adif per a la cessió de l’antiga estació del poble. Sanahuja ha remarcat que voldrien recuperar aquest edifici emblemàtic, i que s’està degradant a marxes forçades. Tot i així, saben que la feina més important arribarà després. És a dir, regenerar tot l’espai i aconseguir recursos per rehabilitar l’edifici.

Imatge Google Maps

La PAH denuncia la indiferència d'Ibercaja d'Amposta davant d'un cas extrem



AMPOSTA (Montsià).- La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a les Terres de l’Ebre va denunciar ahir dimarts la indiferència del director d’Ibercaja Amposta en el cas d’un veí de la ciutat que es troba en una situació límit. L'afectat està de baixa i pendent d'una intervenció quirúrgia, es troba a l’atur i ara intenta que li facen una dació en pagament i pagar un lloguer social de 150 euros. Però l'entitat s’hi nega de forma rotunda.

Via Canal 21 Ebre

28 de maig del 2013

La Sénia aprova una moció de rebuig al club de consumidors de cànnabis

LA SÉNIA (Montsià).- L'Ajuntament de la Sénia rebutja el club privat de consumidors de cànnabis que una societat privada de fumadors vol instal·lar en una antiga discoteca del municipi. Per això, el ple municipal celebrat aquest dimarts ha aprovat per deu vots a favor i tres abstencions manifestar el rebuig de l'Ajuntament per la possible instal·lació d'aquest club o d'altres iniciatives d'aquest tipus a la Sénia. El consistori vol evitar l'"alarma social" que provocaria l'existència d'aquest local, tot i que segons ha assegurat de moment no ha rebut cap sol·licitud administrativa i per tant no ha autoritzat cap llicència. L'Ajuntament de la Sénia traslladarà a la Generalitat la seua oposició a l'existència d'aquest club.

Via ACN

Duran celebra amb tres tuits la designació de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera

TERRES DE L'EBRE.- La classe política catalana també ha volgut celebrar aquest dimarts la decisió de la Unesco de declarar les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. Només fent un cop d'ull a Twitter s'han pogut veure les valoracions i les lectures que alguns polítics de primera fila han fet d'aquest tema. Per exemple, la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha afirmat que "luitar per la conservació del territori dóna fruits", i ha felicitat les Terres de l'Ebre pel reconeixement internacional. De la mateixa manera, un altre membre del govern català, el conseller de Territori i Sosteniblitat, Santi Vila, ha destacat que els "ecosistemes de les Terres de l'Ebre" han estat reconeguts amb aquesta figura de la Unesco.
Per la seua banda, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya i portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dedicat tres tuits a valorar el reconeixement de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. "Celebro que les Terres de l'Ebre hagin estat declarades reserva de la biosfera per la #Unesco. Enhorabona", deia el primer dels tuits. La segona piulada hi afegia: "És una bona notícia per a la gent q viu i treballa a Terres de l’Ebre, q tantes vegades s’ha sentit lluny dels centres de decisió". Finalment, en el tercer tuit, Duran ha escrit: "La decisió de la Unesco fa justícia a un territori, Terres de l’Ebre. És una decisió que reconeix el gran patrimoni del Delta".
El portaveu del PSC al Parlament, Jaume Collboni, també ha felicitat les Terres de l'Ebre pel reconeixement de la Unesco, tot citant un tuit de la diputada ebrenca Núria Ventura. "Felicitats ebrencs/ques“@NuriaVentura: Les Terres Ebre reserva biosfera, segell de qualitat. Ara a treballar  x oportunitat q això suposa”. La també socialista Rocío Martínez Sampere ha fet un retuit d'aquest missatge de Collboni.

Per la seua banda, el diputat republicà a Madrid, Alfred Bosch, també ha felicitat les Terres de l'Ebre per la Reserva de la Biosfera, tot i que en el seu tuit es refereix al delta de l'Ebre.
D'altra banda, l'exconseller d'ERC Josep Bargalló, que aquest dimarts ha visitat Tortosa per motius de feina, també ha celebrat la decisió de la Unesco, tot remarcant que les Terres de l'Ebre es mereixen ser Reserva de la Biosfera.

Imatge ACN

Com han rebut els polítics ebrencs la declaració de Reserva de la Biosfera?

TERRES DE L'EBRE.- Primeres reaccions de la classe política de les Terres de l'Ebre i dels agents socieconòmics del territori, a la decisió de la Unesco de reconèixer el territori com la segona Reserva de la Biosfera que ha aconseguit Catalunya, 35 anys després d'atorgar aquest reconeixement al Parc Natural del Montseny. Al marge de la primera valoració positiva que ha fet Xavier Pallarès, delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, també l'alcalde de Tortosa s'ha sumat a les mostres de felicitació. A través d'un comunicat, Ferran Bel ha afirmat que ara cal entendre aquesta fita "com un inici, no pas com un final de res". En aquest sentit, Bel ha agraït la feina de tots els que, amb el seu treball han fet possible que la Unesco haja distingit les Terres de l'Ebre amb aquest segell de qualitat, "a tots els governs que hi han treballat, a les institucions i a la societat civil".

Per la seua banda, la diputada de CiU i primera tinent d'alcalde de Tortosa, Meritxell Roigé, ha escrit a Twitter que la decisió de la Unesco de reconèixer les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera és una "gran notícia" per al territori. També el diputat d'ERC al Parlament, Lluís Salvadó, que va ser delegat del Govern a les Terres de l'Ebre quan es va dissenyar i presentar la candidatura de Reserva de la Biosfera davant la Unesco, ha volgut destacar "el bon treball que van fer tots els organismes, les entitats i les institucions del territori que hi van participar. Tots a una i amb un únic objectiu". Per a Salvadó, el reconeixement com a Reserva de la Biosfera "es correspon amb un model de desenvolupament que té com a base la nostra riquesa natural, paisatgística, històrica i patrimonial, que donarà un valor afegit a sectors econòmics tan importants com el turisme, l'agricultura, el medi ambient o l'alimentari".
En canvi, també des de les files republicanes però des d'ERC de la Ribera d'Ebre, el flixenc Francesc Barbero ha lamentat que la candidatura de les Terres de l'Ebre haja tirat endavant sense els pobles del nord de la comarca, per la influència de la nuclear d'Ascó i de la planta electroquímica de Flix. En canvi, com recorda Barbero, això no ha suposat cap problema per als pobles de l'àrea d'influència de la central nuclear de Vandellòs, que sí que han quedat inclosos en la Reserva de la Biosfera.
D'altra banda, la primera secretària del PSC de les Terres de l'Ebre i diputada al Parlament, Núria Ventura, ha volgut manifestar la seua satisfacció per la declaració de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. Ventura ha agraït l'esforç dels que han fet possible aquesta fita, a la vegada que ha fet una crida a "continuar treballant i aprofitar l'oportunitat que aquesta declaració representa per al territori".

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jordi Jordan, ha reiterat que "si es treballa amb fermesa i visió de futur, es creu en el nostre potencial i es té clar el model de desenvolupament els èxits acaben arribant". A més, Jordan ha recordat que "hi havia molts escèptics però ara ja és una realitat, tenim un paisatge únic d'abast mundial, reconegut per la Unesco, el repte d'ara en endavant és saber aprofitar-ho per al desenvolupament del territori". A través d'un comunicat, Jordan també ha recordat que va ser durant el període en què ICV va ocupar la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que es va impulsar la candidatura d'EbreBiosfera, l'any 2009.

Finalment, també la presidenta del PP al Montsià i primera tinent d'alcalde d'Ulldecona, Isabel Salas, també ha escrit a Twitter que per la territori és "important que les Terres de l'Ebre hagin estat declarades reserva de la Biosfera per la Unesco".

Les Terres de l'Ebre ja són Reserva de la Biosfera, però sacrificant el nord de la Ribera d'Ebre

TERRES DE L'EBRE.- Finalment, al segon intent i després de la frustració de l'any passat, la Unesco ha declarat les Terres de l'Ebre com a nova Reserva de la Biosfera. La decisió s'ha pres aquest dimarts a París, en una reunió del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB). Això sí, tal i com ja s'havia anunciat, la candidatura d'EbreBiosfera ha hagut de deixar al marge d'aquest reconeixement les poblacions nuclears i més industrialitzades del nord de la Ribera d'Ebre. Per tant, d'entrada han quedat fora de la Reserva de la Biosfera els municipis de Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera va recomanar l'aprovació de la candidatura ebrenca en aquest segon intent, després que el govern català decidís reformular la candidatura per optar de nou al reconeixement. Les Terres de l'Ebre ocupen 367.729 hectàrees de superfície i tenen una població de 190.000 habitants.

Actualment, al territori de l'Estat espanyol hi ha 40 espais que han estat declarats Reserva de la Biosfera, dels quals només un, el Parc Natural del Montseny, des de l'any 1978, es troba situat a Catalunya. Les Terres de l'Ebre són la segona reserva catalana que aconsegueix aquesta declaració, 35 anys després de la primera. La candidatura EbreBiosfera va sorgir de la mateixa societat civil i ha estat impulsada per una setantena d'institucions i entitats socioeconòmiques de les quatre comarques de l'Ebre, entre elles el Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. A més, compta amb 55 administracions locals del territori que ja han expressat el seu suport a través de l'aprovació de mocions en els plens municipals.

La designació s'ha rebut amb entusiasme a les Terres de l'Ebre. El delegat del Govern, Xavier Pallarès, ha afirmat que aquest nomenament de la Unesco és "una gran oportunitat per a les nostres comarques, és un revulsiu per potenciar els actius amb què compta el territori i ara hem d'aprofitar-ho".

En aquest sentit, Pallarès s'ha mostrat molt satisfet d'haver aconseguit finalment l'EbreBiosfera i s'ha mostrat convençut que la Reserva de la Biosfera serà el "potenciador que necessitem per afrontar el futur amb les millors condicions possibles" tal com va passar -ha recordat- amb els parcs naturals del Delta i Els Ports, "que durant els vint-i-cinc anys de vigència han permès potenciar els valors naturals, culturals, econòmics i patrimonials de les nostres comarques".

Per la seua banda, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha celebrat que el Consell Consultiu Internacional haja elegit les Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera. L'elecció s'ha sabut precisament aquest dimarts al migdia, en el marc de la 25a Reunió del Consell Internacional de Coordinació del Programa L'Home i la Biosfera (MAB) de la Unesco, amb la presència del director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, en representació del Departament d'Agricultura.

El reconeixement com a Reserva de la Biosfera significa per a les Terres de l'Ebre una oportunitat que "ha de comportar noves aportacions econòmiques, difusió internacional del territori i el reconeixement dels seus valors patrimonials", ha destacat Pelegrí, el qual ha afirmat que "serà una eina per cohesionar i gestionar millor el territori". Segons ha dit, la Reserva de la Biosfera és "una marca de qualitat reconeguda mundialment que farà compatible la preservació de l'entorn amb el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l'Ebre".

Pel conseller, l'elecció, a més de representar "un revulsiu per al territori i contribuir a la millora de les condicions socioeconòmiques", també suposarà "un model de la unió de les Terres de l'Ebre", perquè per aconseguir-ho "s'ha fet un treball en el qual han participat tots els estaments socials, i que ha comptat amb la complicitat i el consens del territori".

Segons Pelegrí, el reconeixement és "una bona oportunitat per situar Catalunya i les Terres de l'Ebre en el mapa internacional". A més, ha assegurat que "constitueix una oportunitat de dinamització de tot aquest àmbit" i ha avançat que "podrà assolir una major disponibilitat de les aportacions econòmiques del Govern de l'Estat i incrementar el reconeixement dels seus valors patrimonials: naturals, paisatgístics, històrics i culturals".

D'altra banda, Pelegrí ha valorat la designació de Reserva de la Biosfera com "una eina per cohesionar i gestionar millor el territori, una marca de qualitat reconeguda mundialment que farà compatible la preservació de l'entorn amb el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l'Ebre" i aconseguirà, ha dit, que els productes i els serveis derivats del reconeixement de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera "es diferencien qualitativament dels seus competidors en el mercat global".

La Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera

La Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera forma part del Programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) de la Unesco, composta actualment per 610 reserves disseminades per 117 països. La inclusió de noves reserves a la Xarxa és valorada per la Mesa del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB), amb seu a París.

.

Via ACN

La policia de Tortosa frustra la venda d'un quilo de marihuana i deté un dona

TORTOSA (Baix Ebre).- La Policia Local de Tortosa ha detingut una dona per un presumpte delicte contra la salut pública. Els agents de proximitat patrullaven prop de la casa de la detinguda quan van observar dues persones en actitud sospitosa. En acostar-s'hi, una d'elles va marxar i van poder detenir a l'altra, a qui li van comissar diverses bosses amb marihuana d'un pes superior a un quilogram. La detinguda ha passat a disposició del jutge de guàrdia, mentre els agents busquen a l'altre sospitós.

Mossos i Policia Local controlen la prostitució al nucli antic de Tortosa amb un dispositiu especial

TORTOSA (Baix Ebre).- La regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Tortosa, Esther Vidal, ha explicat aquest dimarts que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra estan realitzant aquests dies un nou operatiu especial als carrers del nucli històric. En concret, es tracta d’un dispositiu específic per evitar que algunes persones puguen oferir els seus serveis sexuals a la via pública, i serveix per donar resposta a les demandes de col·lectius veïnals i de comerciants. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Vidal ha recordat que aquest dispositiu de vigilància i actuació conjunta va tenir uns resultats molt positius durant el 2012, i que ara els agents de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra segueixen fent controls periòdics als barris del nucli antic.



Imatge ACN

El poble dels Reguers sol·licitarà aquest mandat esdevenir la quarta EMD de Tortosa



ELS REGUERS (Baix Ebre).- L’alcaldessa pedània dels Reguers, Esther Vidal, ha afirmat aquest dimarts que el seu poble no ha renunciat a convertir-se en entitat municipal descentralitzada (EMD), tot i la situació s’haja pogut complicar amb la reforma de la llei de règim local que ha anunciat el govern de l’Estat. En el cas d’aconseguir-ho, els Reguers serien la quarta EMD del terme municipal de Tortosa, després de Jesús, Campredó i Bítem. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Vidal ha assenyalat que, per molt que la intenció del govern del Partit Popular és suprimir les EMDs que no siguen viables econòmicament, la decisió del govern de la Generalitat és mantenir aquesta fórmula de descentralització administrativa en el cas de Catalunya. En aquest sentit, l’alcaldessa pedània ha reconegut que ara potser serà més complex que abans justificar la constitució dels Reguers en EMD, però ha afegit que en cap moment han descartat iniciar els tràmits per aconseguir aquest reconeixement administratiu.

Durant la mateixa entrevista, Vidal ha remarcat que els veïns dels Reguers tenen sentiment de poble. A més, ha recordat que, amb 700 habitants, els Reguers és un nucli de població que es troba a set quilometres del nucli urbà de Tortosa, i té unes característiques pròpies que fan que la pedania siga una fórmula de gestió insuficient. De fet, l’alcaldessa pedània ha confirmat que l’objectiu és iniciar els tràmits per aconseguir l’EMD dels Reguers dins de l’actual mandat municipal.

D’altra banda, al marge dels tràmits per assolir l’EMD, les prioritats per a la pedania dels Reguers en la segona part del mandat passen per continuar amb el manteniment dels carrers, però també per reobrir la piscina d’estiu i dinamitzar la zona esportiva. De fet, aquest mateix estiu ja es podrà tornar a gaudir de la piscina, a partir de l’inici de les festes del poble, el 22 de juny. A més, hi haurà un servei de bar i un campus d’estiu durant tot el mes de juliol. Per tot plegat, els Reguers està fent ara un esforç addicional per adequar tota la zona esportiva. Així, l’alcaldessa pedània ha afirmat que els Reguers, als peus del Parc Natural dels Ports, han de fer una aposta més important pel turisme, com una via per sortir de la crisi econòmica.

Canviant de tema, Vidal ha lamentat que la línia de transport públic està infrautilitzada, i ha fet una crida als veïns dels Reguers perquè facin un ús més important de la línia d’autocar que comunica el poble amb Tortosa. Finalment, l’alcaldessa pedània ha explicat que s’estan prenent mesures per evitar que es puguen repetir inundacions com les del passat mes de novembre, quan els carrers dels Reguers es van omplir d’aigua a causa dels forts aiguats. Vidal també ha conclòs que en les properes setmanes es faran els darrers treballs pendents per reparar els danys produïts en finques i camins.

Tortosa instal·la la nova senyalització del Camí de Sant Jaume i projecta la rehabilitació del Portal del Romeu

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha començat la senyalització del traçat urbà del Camí de Sant Jaume, en el marc d'un projecte que té l'objectiu de potenciar la vinculació de la ciutat amb aquesta ruta turística que, en el cas del territori de l'Estat espanyol, travessa nou comunitats autònomes. Els nous senyals són rajoles amb el relleu de la característica petxina o vieira. En el cas de Tortosa, se n'instal·len 55 en total, 40 al nucli urbà de la ciutat i 15 més al poble de Jesús. De fet, es tracta del mateix model que s'ha instal·lat en altres municipis catalans.

Les rajoles estan finançades per la Generalitat de Catalunya, mentre que la instal·lació es fa amb recursos propis de l'Ajuntament de Tortosa. L'aposta per l'explotació turística d'aquesta ruta compta també amb la implicació del sector privat, com ho demostra la ruta "Fent el Camí de Sant Jaume, de Tortosa a Benifallet", que l'empresa Gubiana dels Ports presentarà el proper dissabte, 1 de juny.

Aquest dimarts al matí, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de Turisme, Alfredo Ferré, han presentat la nova senyalització en un dels punts clau del Camí de Sant Jaume a Tortosa: el Portal del Romeu, porta d'entrada i sortida al Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Han assistit també a la presentació el president de l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Tortosa i les Terres de l'Ebre, Vicent Ruiz, i la representant de l'empresa de recursos turístics Gubiana dels Ports, Vicky Carles.

El Portal del Romeu s'obria sobre el primer recinte traçat de les antigues muralles romanes per connectar amb la Via Augusta. A l'interior es poden admirar tres relleus: el Romeu o Sant Jaume, Sant Cristòfol -un dels sants protectors de la ciutat-, i la capelleta presidida per la Mare de Déu del Romeu. A més a més, l'alcalde ha avançat que s'està treballant en una propera rehabilitació del Portal.

Imatge: Ajuntament de Tortosa
Catalunya va ser acceptada el 2009 com a membre de ple dret del Consell Xacobeu, organisme que vetlla per la divulgació dels valors culturals del Camí de Sant Jaume. En formen part el Ministeri de Cultura i les nou comunitats autònomes situades al llarg del Camí: Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, La Rioja, el País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya.

El Camí de Sant Jaume és una ruta cultural mil·lenària que recorren cada anys milers de persones per motius ben diversos, que ultrapassen sovint la dimensió inicialment religiosa o espiritual del Camí. Des d'un punt de vista turístic, la recuperació dels camins de Sant Jaume pretén contribuir a desenvolupar un model turístic innovador, diversificat i sostenible, que revaloritzi el nostre patrimoni, entès en un sentit ampli, que comprèn des del medi natural fins al patrimoni històric, arquitectònic i cultural.

El proper dissabte 1 de juny, l'empresa Gubiana dels Ports, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tortosa, presentarà la ruta "Fent el Camí de Sant Jaume, de Tortosa a Benifallet", que estrenarà la nova senyalització instal·lada al municipi. Per tal que tothom qui ho vulgui pugui participar, s'ha dividit el camí en tres trams, segons dificultat.

L'exconsellera Geli alerta que les Terres de l'Ebre són ara una 'sucursal' de Tarragona en temes de Salut

 

TORTOSA / MÓRA D'EBRE.- La diputada del PSC al Parlament i exconsellera de Salut, Marina Geli, va reivindicar aquest dilluns, des de Tortosa, la necessitat que les Terres de l'Ebre tornin a ser subjecte territorial sanitari. Segons Geli, el govern de CiU ha convertit les Terres de l’Ebre en "una sucursal de Tarragona". Geli també va mostrar la seua preocupació per l’augment de les llistes d’espera i pel temps per als diagnòstics i tractaments a l’hospital Verge de la Cinta, així com pel possible tancament de les urgències al CAP del Temple a Tortosa. De la mateixa manera, l’exconsellera va alertar que perilla la prestació de serveis de la unitat de radioteràpia a Jesús.

Via Canal 21 Ebre

La Federació Catalana del Voluntariat s'emporta el sisè premi Federico Mayor Zaragoza



TORTOSA (Baix Ebre).-  L'exdirector general de la Unesco i actual president de la Fundació Cultura de Pau va lliurar dissabte el sisè premi Federico Mayor Zaragoza, en un acte organitzat per l'assocació Unesco Tortosa. En aquesta edició, el primer premi va recaure en la Federació Catalana del Voluntariat.

Va ser un acte obert al públic, on hi va assistir el mateix exdirector general de la Unesco i actual president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza, que va impartir la conferència titulada 'Ciutadania mundial'. Enguany es van presentar als premis un total de 72 projectes dels quals més d'una quinzena eren de les Terres de l'Ebre. La principal novetat és que fins ara només es presentaven projectes sobre diversitat cultural, mentre que enguany han pogut optar als premis tots aquells centres escolars i entitats sense afany de lucre que treballen per formar ciutadans compromesos. La presidenta de l'entitat, Montse Esteve, va destacar la gran participació registrada en aquesta darrera convocatòria dels premis.

De fet, el primer premi va recaure en l'entitat social i cultural a la Federació Catalana de Voluntariat de Barcelona, un premi dotat en 5.750 euros. L'Escola Germanes Bertomeu de Mataró i l'Institut Pau Vila de Sabadell han estat els centres educatius guanyadors en la secció d'educació.

També hi va haver un reconeixement específic per a les escoles i instituts de les Terres de l'Ebre. Així, els instituts Cristòfol Despuig de Tortosa, Montsià d'Amposta i institut-escola Mare de Déu del Portal de Batea es van repartir els 1.000 euros corresponents als tres premis de la categoria especial Ebre.

Via Canal 21 Ebre

27 de maig del 2013

Sílvia Sabaté, Pere Ponce i Belén Fabra acaben al riu el rodatge de l'anunci promocional de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Tortosa s'ha convertit, ahir diumenge i durant tot aquest dilluns, en un plató de cinema amb la filmació d'un spot de promoció turística de la ciutat. El mercat municipal, els Reials Col·legis, el Port, el riu Ebre, el pont del tren o els carrers del nucli antic han vist alterada la rutina d'un dilluns habitual amb la presència d'actors i tècnics. Pere Ponce, Sílvia Sabaté o Belén Fabra han revisitat alguns d'aquests espais en companyia de figurants i voluntaris que han participat en el rodatge. A més, ahir diumenge es va filmar una escena que recreava la Festa del Renaixement que va comptar amb la presència de molts voluntaris vestits d'època. Aquest matí, Pere Ponce i Belén Fabra han atés els mitjans als Reials Col·legis, en una trobada a la qual han assistit l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de Turisme, Alfredo Ferré.

Pere Ponce ha explicat que no s'ho va pensar quan li van proposar de participar en un spot de la seua ciutat. "Tortosa té un gran potencial, el seu paisatge i el seu paisanatge, s'hi menja bé i la seva gent és molt acollidora." L'actor tortosí ha destacat la Festa del Renaixement com a un dels principals actius turístics, així com l'important "pòsit cultural" de la ciutat. Per la seua banda, Belén Fabra ha dit que les tortosines i tortosins "ens ho hem de creure una mica més" perquè a Tortosa "s'hi respira autenticitat i, a més, tenim un sentit de l'humor molt especial".

L'alcalde ha volgut agrair personalment als tres actors la seua participació a l'spot. "Teníem clar, de bon començament, que la millor forma de promocionar-nos era a través de cares conegudes, i les de Ponce, Sabaté i Fabra ho són i, a més, tenen molta projecció i reconeixement". El rodatge de l'spot ha acabat aquesta tarda al riu Ebre amb una seqüència a bord del llagut "Lo sirgador", que ha navegat davant la façana fluvial de Tortosa.

La campanya consisteix en tres espots de curta durada que, en aquesta primera fase de la promoció, s'exhibiran durant el mes de juny per les principals cadenes de televisió. També es faran falques de ràdio, insercions web i anuncis per a premsa escrita, amb la voluntat de fer una campanya integral que arribi a tots els públics objectius. La producció dels espots va a càrrec de Celofan Audiovisual. La campanya consisteix en la creació de tres espots de 20 segons, cadascun dels quals protagonitzat per un dels actors. El final dels tres comercials serà el mateix, i consistirà en un sopar d'amics al llagut "Lo Sirgador" enmig del riu, al capvespre, amb la façana fluvial de Tortosa al fons. De la mateixa manera, també es produirà un espot d'una durada superior, pensat per difondre'l via web, així com falques per a ràdio i originals per a premsa.

El director del projecte és Germán Machí, el productor executiu és Oriol Gracià, el guió és de Carles Ventura i la banda sonora original la composa Jesús Giménez. La productora, Celofán Audiovisual, és una empresa impulsada per professionals de Barcelona i les Terres de l'Ebre, especialitzats en la realització i desenvolupament de productes d'entreteniment i publicitat per a televisió.

La campanya forma part del Pla de Foment Turístic, per tal de promocionar el patrimoni, els espais naturals, la cultura, la gastronomia i el comerç del municipi. Es tracta d'una iniciativa que vol presentar els principals atractius turístics de Tortosa a través de la mirada dels tres actors, tot aprofitant la seua projecció i el seu reconeixement públic. El Pla de Foment Turístic està finançat per l'Ajuntament de Tortosa i per la Direcció General de Turisme, i està dirigit d'una banda a la creació de nous equipaments i productes turístics i, d'una altra, a posicionar Tortosa com a destinació turística i renovar el discurs turístic de la ciutat al voltant del seu llegat renaixentista, com a element diferenciador respecte altres ciutats i destinacions de la competència. L'actual campanya se centra en aquest segon objectiu, de donar a conèixer els atractius de Tortosa entre els mercats de proximitat.


Disqus for Marfanta