30 de juny del 2013

Bayerri recull el Premi d'Honor de la Comunicació Local denunciant la falta de llibertat i la precarietat dels periodistes ebrencs

IGUALADA.- La 32a edició dels Premis de Comunicació Local han guardonat els treballs 'Fem un musical', de El 9 TV; 'Mira TV', del Consorci Localret; 'La riuada del 1962', realitzat per diversos autors coordinats per Vicenç Relats i publicat a la revista Vallesos; i 'Aula Dial', de Ràdio Sant Vicenç dels Horts. El jurat també ha reconegut la trajectòria professional del periodista Josep Bayerri (Tortosa, 1944), i l'ha elegit com a Premi d'Honor de la Comunicació Local. Els guardons, dotats amb 10.000 euros cadascun, estan atorgats per la Diputació de Barcelona. Durant l'acte, celebrat divendres a l'Ateneu Igualadí, Bayerri va pronunciar el següent discurs:

"A la manifestació del passat Primer de Maig a Tortosa hi havia una pancarta portada per mig centenar de periodistes de les Rerres de l’Ebre que deia: “Sense periodisme no hi ha democràcia”. Eren, són,  joves, de poc més de trenta anys, que han estudiat una carrera brillant i il·lusionada i que havien començat a exercir una professió engrescadora i vocacional; avui es troben amb hipoteques i despeses a les que fer front, conseqüència d’unes perspectives que es presentaven afalagadores. La majoria amb fills. Durant el darrer any s’han trobat sense feina i sense horitzons.  Més o menys com tants de joves; amb l’agreujant, però, de la sensació de fracàs per no haver assolit unes fites professionals que esperaven amb il·lusió.

És conegut l’axioma que no és bo que els periodistes siguin protagonistes, però aquesta vegada és necessari. A la demarcació del Col·legi de Periodistes de Tortosa hi ha 40 inscrits; a més, hi ha una xifra semblant de joves, titulats o no, que es dediquen, o es dedicaven, a tasques de la comunicació i que ni tant sols disposen de recursos per incorporar-se al Col·legi. Doncs bé, d’aquest prop del centenar només hi ha sis que estan en nòmina sigui d’un mitjà informatiu o d’un gabinet de comunicació; una dotzena més treballen com autònoms a tant la peça. La resta: res, o treballar en ocupacions precàries allunyades de la seva vocació i la seva passió que és el periodisme o, el que és més greu, senzillament estan a l’atur.

Sis sobre cent. És un percentatge dramàtic. Perilla el periodisme, certament, i, si atenem al contingut de la pancarta, perilla la democràcia.

Aquesta situació de precarietat comporta un fet afegit. Els periodistes, com tota persona, han de viure i, de vegades, viure vol dir rebre uns recursos econòmics i per rebre un sou, de vegades cal sotmetre’s als dictats del poder polític o social que és qui els dóna treball. “Això no es convenient”, “Això no toca”, “No sigueu conflictius”, “No mosseguis la ma de qui et dona menjar”, són recomanacions que han d’escoltar. L’apel·lació a la prudència és la coacció més freqüent. Sense periodisme no hi ha democràcia, però no és menys cert que sense llibertat no hi ha veritable periodisme.

Exercir el periodisme al món de comarques, o la perifèria com jo prefereixo dir, a més de la precarietat per la situació econòmica comporta un plus d’autocensura. Sovint els polítics són amics, parents, persones amb les que es comparteix la quotidianitat i això fa que sigui difícil criticar lliurement les seves actituds o els seus comportaments. Altres vegades, la pervivència d’un setmanari o un emissora depèn de la publicitat institucional o la subvenció de l’ajuntament, el consell comarcal o la diputació. En aquestes circumstàncies, la llibertat de crítica pot arribar a esdevenir una fal·làcia que no passi d’una declaració formal de bona voluntat. Fer periodisme al setmanari de la comarca o a la revista local és més dur que treballar a “La Vanguardia” o “El Periódico”.

Avui em toca recollir un premi, per cert que vull agrair de tot cor al jurat que me l’ha atorgat. Però he de confessar que tinc una certa vergonya de participar a aquesta mena de jocs florals quan tantes companyes i companys estan ara necessitats d’una oportunitat per poder viure d’allò que varen escollir: el periodisme.

Arran d'aquest premi, la setmana passada em varen fer una entrevista on vaig recordar el mig segle de vida professional. Vaig afirmar que molts de la meva generació ens varem fer periodistes per lluitar per la llibertat en una situació de repressió. Jo, als gairebé setanta anys, puc dir que ho he fet. Que vaig poder fer-ho malgrat la dictadura, la por, la policia, els regidors franquistes violents, les coaccions, la marginació, i més circumstàncies adverses. Ara recullo el premi en nom de tants joves periodistes, especialment els meus companys que portaven la pancarta a Tortosa, que tenen dificultats per poder defensar la llibertat en una situació que es diu democràtica i uns politics que es manifesten defensors de la llibertat, però que no dubten en castigar la més mínima crítica.

Sense periodisme no hi ha democràcia, però  sense llibertat no hi ha periodisme i l’ànima de la llibertat és la veritat. No ho oblideu, companyes i companys. No defalliu. Ah! no me’n oblido: ens trobarem demà al Camp Nou. Defensarem junts la nostra llibertat com a poble."


Imatge ACN

La PDE reivindica a Lleida un cabal ecològic òptim per al Segre i per al tram final de l'Ebre

LLEIDA.- Lleida ha celebrat aquest diumenge la Festa del Riu Segre, creada per l'organització Lleida Ambiental i el barri de Pardinyes. Als actes festius s'hi ha sumat una manifestació aquest migdia que ha acabat a la subdelegació del govern espanyol i on també hi han participat membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que han reclamat l'assoliment del cabal ecològic tant al Segre com a l'Ebre, ara que està a punt d'aprovar-se el nou pla hidrològic de la conca, dijous vinent a Saragossa. A Lleida, l'Ajuntament, entitats ecologistes, veïns i la societat civil reclamen des de fa anys el cabal ecològic pel Segre i la seua recuperació com a espai lúdic.

Un centenar de persones ha participat a la caminada pel riu Segre, la bicicletada, i diversos actes festius, i després, una cinquantena de persones han protestat fins la subdelegació del Govern espanyol en un clam per defensar que el riu Segre baixi sempre com ara, amb un cabal d'entre 15 i 18 metres cúbics per segon. Les pluges i el desgel han deixat aquests dies una imatge inèdita al Segre, però aviat tornarà a baixar amb el cabal estàndard, d'entre un i dos metres per segon. Segons el portaveu de Lleida Ambiental, Xavier Eritja, això impedeix que l'ecosistema fluvial es regeneri.

Segons Eritja, la ciutat vol "un riu digne on els ciutadans puguin gaudir, com aquests dies". Si sempre baixés així es podria regenerar el riu. Per aconseguir-ho però, s'hauria d'arribar a acords a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i Endesa, entre d'altres, perquè es regulessin les sortides d'aigua dels rius per altres fins com la producció d'energia o el regadiu.

L'Ebre, de nou en alerta

Justament el proper dijous es reuneix a Saragossa el Consell de l'Aigua. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, ha explicat durant la manifestació que el col·lectiu assistirà a la trobada "per fer reflexionar sobre la necessitat de fer un Pla Hidrològic modern, de gestió del riu adaptat als temps actuals destacant el valor ambiental i donant-lo de cabal". Segons Tomàs, "si s'aprova el Pla Hidrològic com està previst, la situació s'aproxima al delicte ecològic".

El portaveu de la plataforma assegura que la situació dels rius Segre i Ebre "modifica el model territorial de desenvolupament d'aquest país", ja que el nou Pla de Conques "no contemplarà les necessitats dels dos rius" i en especial provocarà la regressió del Delta. Dels 7.000, 9.000 o 11.000 hectòmetres cúbics  que preveuen els estudis i reclama la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el pla en parla de 3.000. "Això, lligat a la contaminació de l'aigua, a la salinització i a l'enfonsament, posa data de caducitat al delta de l'Ebre", segons Tomàs.

Via ACN

28 de juny del 2013

Una associació privada impulsarà el pla d'acció de l'EbreBiosfera i atorgarà certificats de qualitat

TORTOSA (Baix Ebre).- Una associació privada s'encarregarà d'impulsar el pla d'acció i les directrius per potenciar la marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha visitat Tortosa per exposar els principis del pla d’acció que ha de servir per gestionar l'EbreBiosfera, i que defineix el model de gestió i concreta les accions per dur a terme de forma imminent.

En el marc d’aquesta reunió, que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Tortosa, s’ha definit un model de governança que entronca amb els objectius de la candidatura, els principis que han de regir el pla d’acció, i les directrius per establir i potenciar la marca. Així, s’ha acordat donar suport a la creació de l’associació Ebrebiosfera, integrada pel Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montià (CODE), la mateixa Cambra de Comerç, i les institucions locals i supramunicipals. A més, l'entitat comptarà amb la representació honorífica del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a més de la Delegació de Govern a les Terres de l’Ebre.

De la mateixa manera, també es crearan observatoris i taules sectorials dependents del consell executiu i les corresponents comissions consultives i grups de treball . Així, s’han començat a definir els principals eixos estratègics que han de regir el pla d’acció: En l'aspecte socioeconòmic, caldrà reforçar la marca Terres de l'Ebre, internacionalitzar les Terres de l'Ebre al món, potenciar el marc idoni per al desenvolupament econòmic territorial, i reforçar la creació de massa crítica industrial basada en el sector primari i de serveis. Quant al patrimoni natural i la biodiversitat, l'objectiu és fomentar els usos sostenibles del medi natural per valoritzar el patrimoni natural. A banda, en l'àmbit de la la recerca, es vol coordinar els centres de recerca, per tal de crear un nucli de coneixement basat en els recursos naturals ebrencs. I finalment, des del punt de vista de la comunicació, la difusió i l'educació, l'objectiu és sumar prescriptors als objectius de la reserva de la biosfera i valoritzar la marca a tots els racons del territori.

Segons la Generalitat, l’associació privada Ebrebiosfera, un cop constituïda, definirà les directrius per establir i potenciar la marca de la reserva i, d’acord amb els especialistes del Govern en la certificació de qualitat, regularà els productes, serveis i establiments que podran ser etiquetats com a representatius dels valors de l’Ebrebiosfera. Aquesta certificació serà de caràcter privat, i estarà concedida, controlada i gestionada per l’associació privada, amb l’assessorament del govern de Catalunya.


                                               
Paral·lelament, es definiran els sistemes de coordinació amb les polítiques relacionades dels diferents nivells institucionals, i s’elaborarà el pla per fer la necessària promoció del significat, objectius i ambicions de la Reserva de la Biosfera, dins dels pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre.

Per tot plegat, Pelegrí ha explicat que “ja s’ha començat a treballar perquè la Reserva sigui una eina per gestionar millor el territori i suposi una marca de qualitat reconeguda mundialment que ha de fer compatible la preservació de l’entorn com el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l’Ebre”. Es tracta, per tant, de remarcar la importància del sector primari i dels productes de l’Ebre, així com de la seua riquesa patrimonial natural i arquitectònica.

A més, tal com ja s’ha manifestat en diverses ocasions, ha volgut destacar que “un dels punts forts de la candidatura ha estat el consens aconseguit entre les institucions, la societat civil i els partits polítics”. Per això, el conseller ha volgut fer una petició expressa un cop més per “liderar el desplegament de la Reserva amb la voluntat de màxim consens per un projecte de llarga volada, per al conjunt de les Terres de l’Ebre”.

Imatge Generalitat de Catalunya

Bel sosté que cal revisar les concessions d'aigua a la conca de l'Ebre per garantir el cabal ecològic



TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha reiterat aquest divendres la seua "absoluta disconformitat" amb la proposta de cabal mediambiental que defensa el govern de l'Estat per al tram final del riu Ebre. A més, tal i com havia assenyalat aquest dimarts el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bel també ha reclamat una revisió de les concessions per poder d'assolir un cabal suficient per garantir les necessitats de les Terres de l'Ebre, especialment del Delta.

Bel, que participarà dijous vinent a Saragossa en la reunió del Consell de l'Aigua sobre el projecte de nou Pla Hidrològic de Conca, ha recordat que la proposta de cabal que fa Madrid "surt d'allò que sobra una vegada descomptades les concessions actuals i les futures". Bel, però, també ha demanat "centrar els esforços en mantenir una posició unitària i no donar una imatge de discrepàncies en la qüestió de l'aigua". En aquest sentit, ha criticat les afirmacions realitzades recentment des de ICV contra el canal Xerta-Sénia, "una obra impulsada precisament des d'una conselleria dirigida per aquesta formació política".

 En aquesta línia, aquest divendres la portaveu i diputada d'ICV, Laia Ortiz, ha denunciat que el nou Pla Hidrològic Nacional (PHN) que està elaborant el govern espanyol no ha tingut en compte els informes mediambientals sobre els cabals ecològics. Per aquest motiu, la diputada escosocialista demanarà la compareixença del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, perquè expliqui, si s'acaba aprovant, perquè el PHN no complirà les recomanacions.

Via Canal 21 Ebre

Pelegrí inaugura la nova planta d'envasat de Nomen a la cooperativa Arrossaires del Delta



DELTEBRE (Baix Ebre).- El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha inaugurat aquest divendres la nova planta envasats de la marca Nomen a les instal·lacions de la cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre. Tan sols vuit mesos després de la compra de la marca per part d'Arrossaires, la cooperativa ha invertit fins un milió d'euros en la nova planta, que ha de ser una peça clau en el creixement de Nomen en el mercat nacional i internacional. La nova planta, de 660 metres quadrats, estarà especialitzada en la fabricació de diferents productes per a Nomen, com ara l'arròs, el puré de patates, el pa ratllat, farina o sèmola d'arròs. El conseller ha felicitat a Arrossaires del Delta de l'Ebre per haver sabut aprofitar l'oportunitat que suposava adquirir la marca Nomen. Una decisió que, segons Pelegrí, suposa una garantia de futur i una estabilitat des del punt de vista econòmica i productiu. La cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre produeix uns 50 milions de tones d'arròs i va facturar prop de 29 milions d'euros al 2012.

Via Canal 21 Ebre

Tardà (ERC): ‘Cal unitat catalana a Madrid per aconseguir inversions ferroviàries a l'Ebre'



TORTOSA (Baix Ebre).- El diputat d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha visitat aquest divendres l’estació de Campredó per explicar que els republicans presentaran diverses iniciatives per aconseguir la cessió d’aquesta infraestructura, o bé la compra d’aquestes instal·lacions a un preu avantatjós. Abans, però, Tardà ha concedit una entrevista a Canal 21 Ebre, on ha reclamat que Foment es comprometi per escrit a totes aquelles inversions que la ministra Ana Pastor va afirmar que es farien per garantir la connexió de les Terres de l’Ebre amb l’ample de via europeu del corredor del Mediterrani, i també amb l’alta velocitat regional. En aquest sentit, Tardà ha reivindicat la unitat de les forces polítiques catalanes a Madrid, ja que és la única manera d’arrencar compromisos al govern amb majoria absoluta del Partit Popular. De fet, ha recordat que aquesta unitat va funcionar fa poques setmanes, amb motiu de la reunió per desbloquejar la construcció del tram ebrenc de l’autovia A-7.

 En la mateixa entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Tardà ha reiterat que cal assolir compromisos concrets amb el ministeri de Foment, per saber, com a mínim, que és el que voldrien fer en matèria ferroviària. En cas contrari, segons el diputat republicà, tot forma part d’una nebulosa de declaracions i contradeclaracions. Així, Tardà ha recordat que la setmana passada la ministra va deixar entreveure que garantia la connexió directa de Tortosa amb el corredor del Mediterrani d’ample internacional. Però que ara cal veure-ho damunt del paper, i evitar que els 10 quilòmetres de via entre Tortosa i l’Aldea quedin despenjats de les inversions previstes en aquest corredor ferroviari.

En qualsevol cas, Tardà ha assenyalat que Catalunya és víctima d’un espoli fiscal, però també d’una desinversió per part del govern de l’Estat. De fet, el diputat d’Esquerra ha afirmat que la solució és proclamar la república catalana i marxar d’Espanya.

Gonell alerta del retard en l’inici de la campanya contra el mosquit al Delta



SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja i expresident del Consell Comarcal del Montsià ha valorat aquest divendres molt positivament la decisió de fusionar els diversos consorcis ambientals i de residus del Baix Ebre i del Montsià. Ara bé, Joan Castor Gonell ha manifestat el seu neguit pel retard en els tractaments contra els mosquits al Delta, i ha afirmat que l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) encara no ha fet la seua aportació econòmica al Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (CODE), cosa que està retardant la compra del producte que s’utilitza per a fer els tractaments.

Segons ha dit, la climatologia ha pogut ajudar en aquest principi de l’estiu, però els problemes per la presència dels mosquits es podrien multiplicar en les properes setmanes. Així, Gonell ha remarcat que això pot suposar un greuge molt important per al sector del turisme al Delta, i més enguany que el territori acaba de ser declarat Reserva de la Biosfera per part de la Unesco i els empresaris esperen rebre més visitants

L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja revela que l'anterior govern de CiU li negava la depuradora, el pavelló i el pont Lo Passador



SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, el socialista Joan Castor Gonell, ha manifestat aquest divendres la seua desconfiança cap al govern de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en relació a les gestions que puguen estar fent amb el govern de l’Estat per a la posada en funcionament de la depuradora de la població, amb les obres enllestides ara fa dos anys. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Gonell ha explicat que dijous d’aquesta setmana s’esgotava el termini que tenia el govern de Convergència i Unió per contestar la pregunta parlamentària de la diputada del PSC, Núria Ventura. Un termini que ara s’ha ampliat fins el proper 17 de juliol. Segons l’alcalde, això fa pensar que l’acord entre l’Estat i la Generalitat per a la posada en funcionament de la depuradora de Sant Jaume d’Enveja podria ser cosa de dies. Però Gonell no ha amagat el seu malestar pel retard acumulat, i ha reiterat que la seua desconfiança és molta, ja que a la mateixa ACA, durant l’anterior govern de CiU, li van dir que Sant Jaume d’Enveja no necessitava una depuradora. De fet, ha revelat que, textualment, li van arribar a dir que “posant una reixa per filtrar els condons” ja en tenien prou.

En la mateixa línia, Gonell ha defensat l’acció del govern tripartit a les poblacions del Delta. De fet, ha recordat que l’últim govern de Jordi Pujol també qüestionava que Sant Jaume d’Enveja tingués un pavelló poliesportiu i un petit polígon industrial, o fins i tot la construcció del pont Lo Passador que ara uneix la seua població amb Deltebre. Segons Gonell, està cansat d’escoltar en boca de dirigents de CiU que els governs de Pasqual Maragall i de José Montilla van malbaratar els diners i que van deixar la caixa buida. De fet, ha afirmat que ara ningú és capaç de posar en dubte la necessitat d’una inversió com el pont Lo Passador.

En qualsevol cas, Gonell ha afirmat que espera que es farà tot el possible, tant des del govern català com des del govern de l’Estat, per posar en marxa una depuradora que va suposar una inversió de cinc milions d’euros. En cas contrari, segons l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, les instal·lacions es podrien fer malbé i aleshores sí que serien uns diners llançats a les escombraries.

Les depuradores de Sant Jaume d’Enveja i d’Horta de Sant Joan estan construïdes des de fa mesos, però encara no han entrat en funcionament per la falta d’entesa entre la societat estatal Acuamed i l’ACA. Un cas a banda són la desena de depuradores pendents de construcció en municipis com Xerta, Aldover, Mas de Barberans, Rasquera, Tivenys, Benifallet, Corbera d’Ebre o Garcia, entre d’altres. Mentrestant, aquestes poblacions estan obligades a pagar un doble cànon a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i a l’ACA. El primer, per abocar aigües residuals al riu o en barrancs, i el segon, per una depuració d’aigües que en realitat no s’està fent, motiu pel qual també s’exposen a una denúncia de la fiscalia de Medi Ambient.

27 de juny del 2013

'Balanç de dos anys de mandat 2011/2013', text íntegre de la conferència de l'alcalde de Tortosa

Vull agrair, en primer lloc, al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, a la seva presidenta, Amparo Moreno, i a la seva Junta Directiva, per col·laborar en l'organització  d'aquest acte per fer balanç dels dos primers anys de mandat a l'Ajuntament de Tortosa.

 INTRODUCCIÓ

Vaig tenir l'honor de ser escollit alcalde de la meva ciutat per primera vegada fa 6 anys. Després de 4 anys de gestió i en l'últim procés electoral se'ns va atorgar, a mi i a la candidatura que vaig encapçalar, una majoria inèdita fins llavors a la ciutat de Tortosa. Vàrem obtenir 12 regidors de 21 i gairebé el 50 per cent de tots els vots.

Voldria començar aquesta conferència agraint a totes i a tots els tortosins que després de 4 anys del primer mandat dipositessin novament la seva confiança en la meva persona i en els membres del meu equip per continuar, durant 4 anys més, gestionant el municipi.

Heu de saber que per a nosaltres és un honor poder servir a la nostra ciutat. Un honor que esdevé una gran responsabilitat tenint en compte la confiança expressada per la majoria dels electors.

En l'equador del mandat, malgrat que com a professor considero que les valoracions s'han de fer sempre a final de curs, està  bé, quan han passat dos anys, poder fer un repàs de la situació al municipi, tant per poder valorar la feina feta com per recordar i apuntar els reptes pendents.

Abans de fer un repàs a l'obra de govern, voldria aturar-me un moment i fer unes consideracions prèvies.

SITUACIÓ  ECONÒMICA GENERAL

Com és evident, no podem descontextualitzar l'acció  de govern de la situació econòmica global que estem vivint, no només a nivell de país i Estat, sinó a nivell de tot el continent europeu. Portem més de 5 anys enmig d'una crisi econòmica sense precedents i que està afectant molt durament a tot el nostre entorn.

Aquesta situació de profunda crisi econòmica i financera es viu de forma molt important a tot l'Estat però  encara esdevé molt més dura al nostre país, on des de fa molts anys patim un constant i greu drenatge de recursos econòmics des de Catalunya cap a la resta de l'Estat, que es fa absolutament insostenible en aquests moments. Això fa que l'afectació de la crisi al nostre país, i també al nostre municipi, sigui molt més greu i intensa del que hauria de ser en una relació fiscal normal entre Catalunya i Espanya.

Tortosa, com he dit, no es pot abstreure de la situació  descrita. Això fa que també a casa nostra, malauradament, hi hagi molta gent que no té feina i que ho està passant malament. Una situació que ens obliga a plantejar-nos nous reptes a nivell municipal. El passat mes de maig, a la nostra ciutat, l'atur registrat era de 3.411 persones, una xifra que ens ha de continuar preocupant a tots.

GOVERN MUNICIPAL

El govern municipal actual, fruit dels resultats electorals de maig de 2011, ha gaudit d'una continuïtat important, en el qual 7 dels 11 regidors ja havien format part de l'anterior equip. Crec que sempre, però especialment en moments de certa convulsió econòmica, política i social, és important mantenir governs forts, cohesionats i estables. Vull recordar això perquè malgrat que avui ja pràcticament no ho recordem, a l'Ajuntament de Tortosa, un dels problemes reiterats durant els últims 30 anys ha estat la debilitat dels governs, la seva poca cohesió i la manca d'estabilitat. Tres aspectes que fan molt difícil tirar endavant qualsevol projecte polític.

Aquest govern que avui valorem, si exceptuem el mandat anterior, és el govern que ha tingut l'Ajuntament de Tortosa amb una major estabilitat i durada. I això és bo recordar-ho en aquests moments, quan hi ha qui critica amb malfiança la sòlida majoria de l'equip de govern.

Tanmateix, que aquest sigui un govern sòlid, cohesionat i estable no treu que la forma de governar continuï sent la mateixa que vam instaurar en l'anterior mandat. La governança de l'actual equip de govern continua pivotant exactament sobre els mateixos principis: el diàleg, la interlocució amb la ciutadania, la col·laboració amb les associacions, les entitats, els clubs i altres organitzacions municipals. El ciutadà, per a nosaltres, és punt de referència de qualsevol acció de govern, i la proximitat i la relació del dia a dia amb la gent del municipi continuen sent prioritàries. Puc assegurar-los que no hi ha una sola setmana que no ens reunim amb entitats. Vostès ho saben bé.

Des del primer dia, tal i com vaig emfasitzar en els dos discursos de presa de possessió, vaig demanar als meus regidors mantenir aquesta proximitat, xafar el carrer i estar atents sempre al que la gent ens diu. De fet, tant el 2007 com el 2011 vaig demanar exactament això als meus regidors:

“Hem d'escoltar, hem de ser humils, hem de ser discrets, hem de ser constants i perseverants en el treball. Hem de ser transparents, hem d'explicar el que fem i perquè ho fem. Hem de ser propers a la gent. Hem d'estar sempre disponibles. I hem de respectar a tothom, pensen com pensen."

Avui puc dir que em sento satisfet i orgullós de la feina que estan fent els regidors i regidores del meu govern. Segurament, se'ns podrà dir que en alguna cosa ens hem equivocat, o que no hem fet prou bé. Però crec sincerament que ningú pot qüestionar en aquests moments la capacitat i voluntat de diàleg, d'interlocució, així com la proximitat de les nostres regidores i regidors.

També vull agrair, si em permeten, a tots els meus regidors el seu treball, esforç i dedicació, de forma cohesionada i en torn a un únic projecte. I això no sempre és fàcil. Hi ha hagut mostres, també a la nostra ciutat, i fins i tot dins d'una mateixa formació política, d'opinions i línies de treball constantment divergents.  Actualment, puc dir, no sense cert orgull, que tinc la sort d'encapçalar el projecte polític més sòlid i cohesionat que ha tingut Tortosa durant les últimes dècades.

 PAM

Divendres passat, vam presentar davant dels mitjans de comunicació el balanç d'aquests dos primers anys de mandat mitjançant l'instrument que ens vam dotar per controlar, a nivell intern i també extern, l'acció de govern: el Pla d'Actuació  Municipal (PAM). Aquest és el full de ruta que defineix les accions que el nostre govern té previst executar durant els quatre anys de mandat, classificades per anualitats i per àmbits.

Avui parlem del PAM com si hagués existit tota la vida a l'Ajuntament de Tortosa. I només fa sis anys que en tenim. El vam introduir l'any 2007. I des de llavors forma part del nostre sistema habitual de treball. Aquest és el segon mandat que disposem d'un PAM que facilita als ciutadans el control i seguiment del grau d'acompliment dels nostres compromisos.

Aquest és un document dinàmic i viu. Ho vam dir el primer dia. Això vol dir que marca les línies de treball, defineix actuacions concretes, però està obert a canvis, que com veuran acostumen a ser per sumar, més que no pas per a restar.

Des del juny de 2011 fins al juny de 2013, podem dir que el grau de compliment del PAM supera el 84% per cent. En xifres absolutes, durant aquesta primera meitat de mandat teníem previst executar o iniciar 373 actuacions. En aquests dos anys se n'han incorporat 36 de noves, i se n'ha suprimit una. De les 408 actuacions resultants 221 (54%) ja han finalitzat, 122 (29,9%) estan executant-se, i 65 (15,93%) encara no s'han iniciat.

M'agradaria entrar una mica al detall per traduir aquestes xifres en actuacions concretes i conegudes per tots vostès. Vull destacar que un 84 per cent de compliment del PAM és un percentatge molt elevat, més si tenim en compte el context econòmic en què ens movem.

Executar les accions previstes i complir amb l'exigent cronograma que ens vam imposar fa dos anys no ha estat fàcil. No és fàcil perquè disposem de menys recursos, situació que compensem amb una gestió eficient i imaginativa. Com a mostra, una anècdota. Fa molt poc vam posar en servei l'aula didàctica del Museu de la ciutat. Les obres per condicionar el pavelló que ocupa aquesta aula didàctica tenien un pressupost que girava entorn als 300.000 euros. Saben quan ha costat finalment? 64.000. I això com ho hem fet? Doncs amb imaginació i amb una gestió eficaç dels recursos propis, només adquirint els materials, amb personal propi de l'Ajuntament i amb tallers d'ocupació, a qui vull aprofitar per agrair la seva feina i dedicació.

Vull recordar que l'any 2007 vam establir tres eixos prioritaris sobre els quals havia de girar l'acció de govern: l'urbanisme, els esports i la seguretat. L'any 2011, quan la ciutadania ens va renovar la seva confiança, vam afegir un quart eix estratègic: el turisme.

 URBANISME

En l'àmbit de l'urbanisme, en aquests últims dos anys Tortosa, malgrat la disminució de recursos, hem tirat endavant importants actuacions que, en alguns casos, impliquen un salt qualitatiu molt important en la configuració urbanística i de mobilitat de la ciutat.

Hem actuat a tots els barris. No en faré un repàs exhaustiu. Però sí que vull esmentar algunes d'aquestes actuacions.

Al nucli antic estem en la recta final de l'execució  del PINCAT, un pla fruit de la Llei de Barris que ha permès la urbanització  de carrers i places, construcció de nous equipaments, i rehabilitació d'edificis. Avui, tenim un abans i un després d'aquestes accions dutes a terme al nostre centre històric en els últims anys.

Hem urbanitzat, durant aquests últims dos anys, un espai emblemàtic com la plaça Sant Joan, i el carrer Replà. Al barri de Santa Clara, hem fet la plaça Nova de Santa Clara, el casal del barri, el carrer i mirador de Sant Tomàs. Estem rehabilitant l'antiga església de Sant Francesc, que ha d’esdevenir centre obert.

El PINCAT, que comporta inversions per 18,9 milions d'euros, cofinançats al 50 per cent entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, afronta com deia l'últim any i mig de treballs. La principal novetat en aquesta recta final és la incorporació al Pla de la urbanització dels carrers Montcada, Bonaire, la plaça Montserrat, que s’afegeixen al carrer sant Francesc i a la continuació de la urbanització del barri Castell, que tirarem endavant l'any vinent.

El Pla Integral del Nucli Antic, més enllà de les actuacions sobre carrers, places i equipament, també inclou la rehabilitació de façanes i elements comuns dels edificis inclosos en el seu àmbit d'actuació. No es tracta només de fer carrers i places noves, sinó de portar gent a viure al nucli antic, i millorar les condicions dels que ja hi viuen. En els últims anys, 44 edificis s'han acollit a subvencions per valor d'uns 210 mil euros. Actualment estan a exposició pública les bases per a les subvencions de 2013. Es tracta d'unes ajudes que tenen un efecte multiplicador. Per exemple, els 62.000 euros atorgats l'any passat van repercutir en una inversió en millores d’edificis del voltant de 500.000 euros. El resultat d'aquestes actuacions pot apreciar-se en carrers com la Rosa, el Vall, el passatge Franquet, Bisbe Aznar o Ciutat..

Per cert, encara al centre històric de Tortosa, vull recordar que el projecte de rehabilitació del barri de Sant Jaume, dissenyat pel despatx Jornet-Llop-Pastor ha rebut recentment el Premi Catalunya d'Urbanisme, per part de l'Institut d'Estudis Catalans.

També estem treballant en el pla especial de la Catedral (Pla especial urbanístic del conjunt històric de Tortosa, sector 1), continuant el procés que ha de conduir a la urbanització de tot aquell entorn i construint la nova plaça que ha de connectar el temple amb la façana fluvial. Durant aquests últims anys hem arribat a acords amb els propietaris que ens han permès adquirir tots els immobles afectats excepte l’edifici propietat d’una família. Ja tenim la propietat del 77% de la superfície.

Fora del nucli antic, des de l'Ajuntament estem enllestint l'ampliació de la capacitat de desguàs del barranc de la Llet, al barri de Sant Llàtzer, obra que també inclou la urbanització i obertura d’una part de l'avinguda Canigó. Aquesta actuació es complementa amb la urbanització de tot l’entorn del nou centre educatiu, continuant l’ampliació de l’avinguda Canigó i del carrer Rubí.

Estan cristal·litzant aquelles obres que plantejava a començament de mandat que tenien per objectiu trencar les barreres actuals a la nostra ciutat, allò que jo en dic "recosir la ciutat". Amb la retirada del pont del tren sobre l'avinguda de la Generalitat i la supressió de la pilastra, hem donat una nova perspectiva a la principal entrada a la ciutat. La retirada de l'altre fragment del pont del tren, sobre l'avinguda Lleida, i el recreixement d'aquest vial, també ha suposat un canvi molt important en l'estètica de tot l'àmbit d'actuació.

Aquesta última obra, el recreixement de l'avinguda Lleida, està vinculada a les obres que la Direcció General de Costes està a punt de finalitzar. Es tracta de la millora integral de la façana fluvial de la nostra ciutat, amb la prolongació de murs a banda i banda de riu, noves baranes i il·luminació. Però, sobretot, el més rellevant d'aquesta obra és la rehabilitació del pont del tren i la seva conversió en pas per a vianants i bicicletes com a prolongació de la via verda. Des de la seva obertura, el pont del tren s'ha convertit en un fenomen social. A qualsevol hora del dia, i també de la nit -ara que l'acabem d'il·luminar- és un anar i venir de gent constant. Aquest és el millor exemple d'aquest "recosiment" de la ciutat. Hem trencat la impermeabilitat del riu Ebre, com a barrera física, i ara les distàncies a la nostra ciutat són molt més curtes.

Unes distàncies més curtes que afavoreixen els desplaçaments a peu i que donen tot el sentit a les places d'aparcament que hem creat en tot aquest temps. A Ferreries Nord i Sud hem creat en els últims dos anys més de 150 noves places d'aparcament lliures i gratuïtes, que incloses en les creades durant l'anterior mandat ens donen vora 500 places només en aquest barri. També vull recordar la posada en servei de l’aparcament soterrat del Carrilet, el primer que es construeix a Tortosa en 25 anys.

En la qüestió d’aparcaments vull anunciar que properament s’iniciaran les obres de construcció d’un nou aparcament en superfície gratuït, amb un mínim de 40 places, a l’avinguda Canigó, entre els carrers Bisbe Serra i Sant Salvador, a la raval de Sant Llàtzer.

Des de l'empresa mixta Aigües de Tortosa s'han fet millores en tots els barris de la ciutat, de renovació de la xarxa d'abastament d'aigua potable i clavegueram. Vam incorporar un soci tecnològic que, malgrat les crítiques interessades, ha permès millorar la gestió de l’empresa, aplicant unes noves tarifes més ajustades. A la vegada s’estan duent a terme inversions arreu de la ciutat, com és la propera implantació de la lectura telemàtica seguint el model “smart city”, o la construcció de la nova seu d’Aigües de Tortosa, que s’ubicarà al costat de les instal·lacions del Viver d’Empreses.

Amb l’objectiu de continuar la transformació de la nostra ciutat, els puc avançar que hem arribat a un principi d’acord per tal de poder iniciar durant els propers mesos les obres d’urbanització del pla parcial Temple Sud, que ens permetrà unir els Portals de Ciutat amb el carrer Ferran d’Aragó, al barri del Temple, i suposarà dignificar el principal accés a la nostra ciutat.

 SEGURETAT

En l'àmbit de la seguretat, la plantilla no ha sofert variacions durant aquests dos primers anys de mandat al temps que s'han fet altres millores de dotació de materials. En aquest sentit s’han renovat algunes unitats mòbils i s’està treballant amb noves aplicacions per a telèfons mòbils, un web i xarxes socials, en un paquet d’iniciatives dirigides a millorar el servei i fer-lo més proper al ciutadà.

El més important en aquest àmbit és, segurament, la manca de notícies transcendents. Efectivament, els índex de delinqüència han disminuït, però això no ens ha de fer relaxar, ni tan sols ens ho hem d'apuntar com un mèrit. Ara bé, a aquesta situació de normalitat hi contribueix d'una manera clara la col·laboració, cada vegada més estreta, entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. L'operació TORNH, de manteniment de la convivència al nucli antic de Tortosa, és una de les actuacions que segurament millor reflecteixen aquest treball conjunt. Un treball que ve reforçat per la consolidació del model policial de proximitat, que vam implantar el mandat anterior. Hem continuat aplicant i hem fet una primera modificació de l’Ordenança per al Bon ús de la via pública, que continua demostrant-se un bon instrument per millorar la convivència a la ciutat.

Voldria referir-me a Protecció  Civil també per recordar l’aposta que ha fet aquest equip de govern per aquest cos, que ha passat de tenir 2-3 voluntaris, fa només uns anys, a tenir un equip format per 28 persones, que estan al peu del canó quan se’ls requereix.

ESPORTS

L'esport és l'altre eix d'aquest govern, iniciat en el mandat anterior i que té continuïtat en aquest.

En aquesta àrea, en la qual es va fer durant l’anterior mandat un gran esforç, hem de reconèixer que tenim un projecte encallat: la construcció de la nova piscina. Tanmateix, i malgrat la conjuntura econòmica i financera no és gens favorable, estem treballant per intentar resoldre aquest tema.

Però al marge de les piscines, aquest govern ha consolidat l'àmplia oferta de nous equipaments esportius creada recentment, i que no tornaré a repassar una vegada més. En aquest mandat hem finalitzat la remodelació dels vestidors del pavelló de Ferreries i actualment estem remodelant els vestidors l'Estadi municipal, que donen servei als dos camps de gespa i a la pista d’atletisme. També hem posat en marxa durant aquest mandat una base nàutica, entre Tortosa i Campredó, per al Club de Rem. I mantenim la col·laboració amb les entitats i clubs esportius de la ciutat per continuar portant la celebració d'activitats de primer nivell al nostre municipi. Properament, acollirem la fira d’esports d’aventura Gorgs, un projecte que també vam incorporar al nostra PAM i que es materialitza. A més, no descarto que en aquest àmbit, abans de finals de mandat, puguem tenir també molt bones notícies.

 TURISME

Els explicava abans que als tres eixos estratègics de l'anterior mandat, se n'ha afegit un quart: el turisme.

Ens vam passar el mandat 2007-2011 construint una oferta turística que no teníem. Avui disposem d'una exposició  permanent a la Catedral, un Centre d'Interpretació del Renaixement, un Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, un passeig de les Fortificacions, uns Jardins del Príncep -amb un conjunt escultòric que recentment hem restaurat i senyalitzat, tenim el llagut "Lo Sirgador" per garantir una oferta de navegació fluvial d'esbarjo, tenim una xarxa de carrils bici cada dia més important i una via verda que ja ha arribat a Tortosa pel pont del tren,... Tenim també el nou Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre, que ha esdevingut un nou atractiu turístic de la nostra ciutat.

Hem creat productes turístics específics, com els Dissabtes del Renaixement -amb activitats de carrer per promoure el comerç i el centre històric, col·laboracions amb l'empresa privada per captar el turisme de sol i platja,...

Hem bastit, ara sí, una potent oferta turística. I el que pertoca ara és promocionar-ho. Per això hem posat en marxa l'exposició de fotografia de gran format "Tortosa i les Terres de l'Ebre. L'esplendor d'una època, d'un riu i d'un territori", una mostra que, com he dit abans, estarà al Palau Robert de Barcelona fins al 31 d'agost i posteriorment viatjarà a altres ciutats. Ens hem de moure per anar a buscar el turisme. Per això fem aquesta exposició. I per això hem posat en marxa la campanya de comunicació que avui està en boca de tothom; una campanya ambiciosa en els objectius i modesta en els recursos. Vull aprofitar aquí per agrair, una vegada més, als actors tortosins Pere Ponce, Sílvia Sabaté i Belén Fabra, per participar en la promoció de la seva ciutat.

Vull recordar aquí que moltes d'aquestes accions es fan en el marc del Pla de Foment del Turisme, que compta amb el finançament de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i amb el de l'Ajuntament de Tortosa.

En l'àmbit del turisme hem fet moltes altres coses, com ara el sanejament i senyalització del call jueu, i en breu posarem en servei una oficina de turisme a les instal·lacions de l'antic escorxador.

Vull aprofitar en aquest punt per donar les gràcies a la Universitat Rovira i Virgili (URV), qui recentment va presentar l’”Informe sobre estratègia turística al municipi de Tortosa”, resultat d’un encàrrec de l’Ajuntament amb un seguit d'accions, bona part de les quals ja estem impulsant.

De fet, la principal conclusió  de l’estudi planteja com a objectiu principal convertir Tortosa en la gran destinació patrimonial de les Terres de l’Ebre, aprofitant l’època del Renaixement i la navegació fluvial com a principals reclams turístics del municipi, sense renunciar a elements complementaris com el turisme actiu i de natura. L’informe fa propostes a curt termini que ja estem desenvolupament i altres a mig i llarg termini com sol·licitar el reconeixement de Tortosa com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, en les quals també ens hi hem posat a treballar.

En aquest àmbit també vull referir-me, finalment, a la posada en marxa de la Taula del Turisme, que ens permet contrastar iniciatives amb el sector i és un exemple més de la col·laboració  público-privada en benefici de la ciutat.

La recent declaració per part de la UNESCO de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera és una gran oportunitat per al nostre territori. Gran oportunitat des de l’àmbit mediambiental, també per al sector primari de les nostres terres, però sobretot una gran oportunitat per a la configuració de la nostra oferta turística. Tortosa, que hi ha apostat des d’un inici clarament, jugarà un paper fonamental.

ALTRES ÀREES

Urbanisme, seguretat, esports i turisme són els quatre eixos estratègics sobre els que pivota la nostra acció de govern. Però hi ha altres àmbits sobre els quals també m'agradaria detenir-me i comentar algunes de les actuacions realitzades.

SERVEIS A LES PERSONES

Al començar aquesta conferència m'he referit a la difícil situació econòmica que patim des de fa ja alguns anys. Som conscients dels efectes que té aquest fet sobre moltes famílies de la nostra ciutat. Per aquest motiu, hem activat i millorat, dins de les nostres possibilitats, algunes mesures destinades precisament a afavorir als col·lectius més necessitats. Per exemple els ajuts d'urgència social (prestacions per atendre necessitats bàsiques d'alimentació), els convenis que mantenim amb Càritas per atendre la demanda del menjador social i per a la casa d'acollida, l'acord amb Creu Roja per fomentar la inserció laboral de nouvinguts, el servei Compartim Taula -amb la Residència Sant Miquel- per servir àpats a gent gran en situació de vulnerabilitat, la gestió dels ajuts de la Generalitat destinats a famílies objecte d'execucions hipotecàries, la tarificació social de l’aigua a Tortosa, la bonificació de les plusvàlues a famílies desafavorides que també hagin estat objecte d'execucions hipotecàries, el programa 6-16 de suport a infants i adolescents en risc d'exclusió, amb accions com el campus d'estiu que vam presentar ahir mateix. Moltes d’aquestes activitats, gràcies a la col·laboració dels voluntaris. També van en aquesta línia iniciatives com les ajudes que, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Habitatge, gestionem per a la promoció de lloguers socials, així com acords recents amb alguna entitat financera per fomentar lloguer social.

Aquí també vull fer un esment al Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI) que es fa gràcies a la important aportació econòmica de la Fundació la Caixa i que ens ha permès, també, millorar la convivència als barris del nucli antic.

També vull recordar l'actuació duta a terme a les antigues escoles del Grup El Temple, mitjançant una Casa d'Oficis. Avui, aquell equipament és la nova seu de la Federació d'Entitats Socials de les Terres de l'Ebre (FESTE). La concentració en un mateix espai de diferents entitats que treballen pels malalts i els seus familiars pretén aprofitar sinèrgies i sumar forces en benefici de tots.

Encara que no estrictament d'aquest àmbit, ja que és una actuació de ciutat que transcendeix àrees, vull esmentar una important actuació que vam culminar només fa uns mesos. L'adquisició de la Clínica Terres de l'Ebre (CTE), l'antiga L'Aliança, un centre de salut històric i emblemàtic de la nostra ciutat, que amb la decisió d'adquirir-lo l'Ajuntament de Tortosa va fer una aposta clara per la salut pública, pel manteniment del centre i del seu personal, i per la continuïtat de l'únic equipament en un radi de molts quilòmetres que presta servei als usuaris de mútues privades.

CULTURA

En l'àmbit de la Cultura trobem una de les actuacions més importants i més emblemàtiques del que portem de mandat: l'obertura del Museu de Tortosa. L'edifici modernista de l'antic Escorxador municipal acull el Museu en unes instal·lacions modernes i un discurs museogràfic que recorre la història de la nostra ciutat i del seu territori d'influència. L'oferta museística -més de mil metres quadrats- es completa amb la sala d'exposicions permanent, la sala de reserva, la sala d’exposicions temporal, una sala multiusos  i amb una aula didàctica, que abans he comentat breument.

En la rehabilitació de l'antic escorxador municipal, hem aprofitat per ubicar-hi les dependències municipals de Cultura.

A la sala d’exposicions temporals “Antoni Garcia” hem celebrat deu exposicions en el que portem de mandat, combinant la mostra del fons propi del Museu, com és el cas de les Medalles d’Art de la ciutat, amb altres d’artistes independents o realitzades conjuntament amb altres institucions.

L’acurada selecció de la programació al Teatre Auditori Felip Pedrell està generant un increment de la venda d’entrades, especialment aquest any 2013. Hem incorporat al programa òperes amb un important èxit de públic i es manté el criteri de qualitat per a l’oferta teatral.

També estem treballant amb la recuperació  de la Medalla Gimeno de pintura, i l’any passat vam recuperar el Memorial Mestre Monclús, per promocionar la música de banda.

La Biblioteca Municipal Marcel·lí  Domingo continua mantenint uns elevats índexs d’activitat, amb més de 145.000 visitants a l’any i més de 122.000 documents en préstec. La bona feina de l’equip de la BMD s’ha vist compensada, un any més –i ja en van tres- amb la concessió del premi María Moliner, que atorga el Ministeri de Cultura.

En aquest apartat de Cultura, vull recordar que estem treballant, crec que ja finalitzant, els treballs conjunts amb el Departament de Cultura per poder disposar ja d’un text definitiu del Pla director de les Muralles, que podríem portar a aprovació per part del Ple municipal en pocs mesos.

 PROMOCIÓ - COMERÇ

El comerç és un dels àmbits que també està acusant els efectes de la crisi. Sensibles a aquesta situació, i malgrat les limitacions que té  l'Ajuntament, hem aprovat recentment una modificació de l'ordenança reguladora de la intervenció administrativa de determinades activitats, que a partir d'ara ja no requeriran projecte tècnic, només comunicar-ho a l'Ajuntament. Això elimina despeses i tràmits per a la implantació de nous comerços al municipi.

Precisament, d'implantacions comercials també  volia parlar-ne. Efectivament, malgrat la situació de crisi abans descrita, continuen les implantacions comercials referents a la nostra ciutat, tant als Portals de Ciutat com al centre, que consoliden i reforcen la capitalitat també comercial de Tortosa. En aquest punt vull dir que aquest important desenvolupament comercial a la ciutat dels últims anys, si s'hagués fet abans, segurament les coses haurien anat d'una manera molt diferent, i avui Tortosa estaria encara en una millor posició.

A nivell comercial també hem consolidat la Taula del Comerç com a òrgan consultiu. Hem promocionat el comerç  del nucli antic, fent jornades de portes obertes i amb accions conjuntament amb els comerciants. En aquest sentit, també vull celebrar que, després de molts anys i gràcies a l’esforç i generositat de les associacions comercials del municipi s’ha posat en marxa la Federació de Comerç de Tortosa, a la qual donem el nostre suport i desitgem molt bona feina.

Hem consolidat la fira de Nadal al nucli antic, amb la col·laboració dels comerciants del barri, i també hem posat en marxa una experiència similar coincidint amb la Diada de Sant Jordi.

Encara en l'àmbit de la promoció  econòmica, hem consolidat el viver d'empreses i hi hem ubicat el programa SEFED de simulació d'empreses, amb l'objectiu de concentrar esforços i aprofitar sinèrgies entre petits empresaris, emprenedors i els que aspiren a ser-ho.

Mantenim un calendari firal consolidat, amb l'edició bianual de la fira FESTAST, que hem celebrat enguany amb força èxit de públic, d'Expoebre, Ebreokasió, i una nova fira monogràfica d'aus a finals d'any. Hem impulsat Fira Tortosa amb una nova imatge corporativa més moderna.

En el capítol industrial, via el pla d'industrialització, hem continuat completant els serveis del polígon industrial Catalunya Sud, i així l’hem dotat de gas i aigua.

Durant aquest mandat, finalment, hem assolit l’objectiu de portar la xarxa de fibra òptica al nostre municipi. I s’ha iniciat el seu desplegament, que esperem que es pugui consolidar en els propers anys.

SERVEIS

L'àrea de Serveis ha tingut un protagonisme important en aquests últims dos anys, lligat també  al context general que estem vivint. Un bon exemple és el que posava abans, el de la nova aula didàctica al Museu de la ciutat..

Mitjançant l'àrea de Serveis, l'Ajuntament està  fent un esforç molt important de manteniment de la ciutat. En tenim alguns exemples recents amb la pavimentació de carrers com Ràpita, Abu Bakr, Moragues i Barret, Elcano, Mossèn Fabregat o Teodoro González. També s'ha actuat en camins que van sortir força malparats de l'últim fort episodi d'aiguats, com és el cas del barranc de la Llet. En aquesta mateixa actuació s'ha millorat el camí de la pujada al Cementiri. S'ha fet una millora a les voreres del carrer Pizarro, i als parterres de l'avinguda Colom.

Dins d'aquesta àrea s'ha actuat en altres punts, plantant més de 600 arbres a tota la ciutat. Mantenim el parc municipal, després de la rehabilitació integral que vam fer-hi l'anterior mandat. I s'ha fet un esforç important en les zones enjardinades i en la neteja.

Hem iniciat el procés per millorar l’eficiència energètica de l'enllumenat de la ciutat, una iniciativa que millorarà significativament la il·luminació de Tortosa al temps que generarà un estalvi energètic i econòmic.

 FESTES

En relació a Festes, durant aquest mandat hem implantat un nou model de festes de la Cinta compactat en 5 dies, que malgrat alguna resistència inicial comprensible, avui és un model consolidat i acceptat generalment per la ciutadania. És més, fem una valoració positiva en tant que ha fet participar de forma més intensa i nombrosa a la gent en les festes populars.

Enguany, a més, tenim una novetat important en l’àrea de Festes, i es que és la primera vegada que l'Ajuntament no genera extrajudicial. I això és resultat d'una bona gestió. Mantenim uns pressupostos ajustats per a Festes i una projecció cada dia més important, en el cas de la  Festa del Renaixement. Aquí vull donar les gràcies, una vegada més, a l'esforç dels voluntaris i de les colles i entitats de cultura popular per la seva col·laboració.

En aquest àmbit tenim com a novetat la rehabilitació  de la nova seu de Festes, que dignifica el treball de tot l'equip. També la consolidació d'un nou model de Cavalcada més multitudinari cada any.

ENSENYAMENT I UNIVERSITATS

Quant a l’àrea d’ensenyament, us voldria fer una primera observació. Si analitzem, i ara ho farem, les actuacions que s’estan fent al municipi, algú podria pensar que no estem precisament en època de retallades, ja que s’han executat actuacions que malgrat ser històricament demandades no s’havien fet ni en època de bonança. Vull recordar que s’ha dotat d’unes instal·lacions provisionals però molt dignes a l’Institut Cristòfol Despuig. A la vegada, s’ha recuperat l’escola del barri de Sant Llàtzer i s’ha iniciat la construcció d’unes magnífiques instal·lacions. Al poble de Jesús s’ha creat l’institut-escola, que actualment s’està ampliant.

 A part d’aquestes actuacions també se’n fan d’importants sobre centres ja existents. Els puc anunciar la retirada dels mòduls prefabricats del col·legi del Temple i la construcció d’una nova biblioteca, així com la substitució del sostre del saló d’actes de l’Institut Joaquim Bau.

Durant aquest mandat hem consolidat i ampliat l’oferta de l’Escola Municipal de Música, on malgrat haver-se reduït les subvencions mantenim el projecte amb l’esforç de tots.

Dins d'aquesta mateixa àrea, fa pocs dies vaig tenir la satisfacció de presidir l'acte de graduació de la primera promoció d'alumnes que finalitza els estudis de l'Escola Municipal de Teatre. Aquesta va ser una aposta per vam tirar endavant en la recta final de l'anterior mandat.

En l'àmbit universitari, vull recordar que durant aquest mandat s’ha posat en marxa el nou edifici del Campus de la URV a les Terres de l’Ebre, i es consolida  l'oferta pública. No només en graus, sinó també amb la incorporació de màsters. El curs passat va iniciar la seva singladura a la nostra ciutat l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), amb un nou Grau de Fisioteràpia. L'oferta universitària a la nostra ciutat, per tant, no només es consolida sinó que continua creixent. Podem dir que aquest proper curs, segurament, assoliren només a la URV, el miler d’estudiants. L’Ajuntament també continua fent una aposta important per les altres universitats presents al municipi, com la UOC o, especialment, la UNED, que aquest any complirà 40 anys a la nostra ciutat, en el transcurs dels quals ha graduat a més de 1.000 persones.

MEDI AMBIENT

En matèria mediambiental, més enllà de la lluita per defensar un cabal ecològic suficient per garantir la preservació  del riu Ebre i del delta, que més avant detallaré, l'Ajuntament ha continuat la política de manteniment del rehabilitat parc municipal, la millora de l'eficiència energètica en edificis públics, la implantació d'illes de contenidors soterrats a la ciutat, la introducció de l'oli domèstic com a nova fracció de residu, promovent la sensibilitació mediambiental entre els escolars, les polítiques d'estalvi d'aigua en el reg de parcs i jardins, i la col·laboració i suport a la candidatura Ebre Reserva de la Biosfera.

Conjuntament amb l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de Tortosa, que vam impulsar l’anterior mandat i avui ja compta amb 21 voluntaris, hem fet una bona feina aquests 2 últims anys. L’ADF ha construït un punt de reserva d’aigua al camí d’en Rubí i en farà un altre al Coll de l’Alba, dalt de la urbanització del Pinar de Gassia. També va fer una línia de defensa anti-incendis al Pinar de Gassia, Mig Camí i Coll de l’Alba (en total, 20,7 hectàrees). I enguany s’arranjarà l’accés al punt de reserva d’aigua des de l’ermita del Coll de l’Alba. Els voluntaris de l’ADF han netejat nombrosos senders de tot el terme municipal.

MOBILITAT

Pel que fa a mobilitat, hem continuat promovent la creació de places noves, lliures i gratuïtes d'aparcament en diferents punts de la ciutat, tal i com he comentat anteriorment. I hem fet una aposta decidida pel carril bici. Si durant el mandat anterior vam crear més de 4 quilòmetres de nous carrils bici, aquest any n’afegirem 3 quilòmetres més.

Vam iniciar el mandat amb l'estrena de l'aparcament soterrat del Carrilet, el primer de les seves característiques que es construïa a Tortosa en 25 anys. I dins d’aquest any es posarà en servei l’aparcament soterrat del carrer Montcada, que suposarà una millora molt important a la situació dels estacionaments al centre històric.  També cal recordar que fins ara hem creat 618 places d’aparcament lliures i gratuïtes a les que caldrà afegir les que incorporarem properament.

Hem introduït les targetes de residents del nucli antic, per facilitar el desplaçament dels veïns d'aquests barris.

Hem fet una aposta clara per transport públic, amb accions en col·laboració amb l'empresa HIFE, que amb un nou servei de bus urbà gratuït per als usuaris de les línies de Barcelona. També hem defensat la necessitat d'una millora dels combois i de les freqüències dels trens, per tal de reduir el temps actuals de la connexió ferroviària entre Tortosa i Barcelona, com després en parlaré.

També els voldria comentar, però no ho faré per no cansar-los més, un conjunt d’accions desenvolupades en l’àmbit de la hisenda, serveis centrals, règim intern i SAC, que hem portat a terme amb l’objectiu de fer una administració més moderna i més propera al ciutadà.

En aquest sentit vull recordar que estem fent un esforç per fer una administració més transparent. D’acord amb el Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local de Catalunya, que elabora el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma, els avanço que quan facin públiques les noves dades serem, molt probablement, l’ajuntament amb millor puntuació de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i un dels millors de Catalunya.

Sóc conscient que em deixo moltes accions per fer balanç, però sí que voldria fer una breu referència als pobles del municipi.

 POBLES

En relació als pobles, només esmentar que per primera vegada durant aquest mandat, tres d’ells ja estan gestionats plenament a través de les EMD, a les quals només puc agrair el seu treball i col·laboració, també en moments difícils. A cada un d’aquests pobles ja efectuarem un balanç conjunt i amb l’alcalde de cadascun d’ells. Per tant no m’estendré.

En relació a Vinallop hem dut a terme una obra força important a la part baixa del poble, la urbanització del camí del Lligallo, el principal vial del nucli. L’àrea ciclista, que vam posar en marxa l’anterior mandat, ens continua donant moltes satisfaccions, amb la celebració de competicions de ciclisme, en les seves diferents modalitats.

Al marge de les obres, Vinallop ha estat notícia pel relleu al capdavant del poble de Josep Audí, després d’haver estat 10 anys alcalde, i a qui torno a donar les gràcies pel seu treball i dedicació. A José Antonio Estíbalez, que ha agafat el relleu, li desitjo molts encerts.

Als Reguers, voldria destacar la consolidació de la zona esportiva, així com la millora dels accessos a través de l’ampliació de la carretera per part de la Diputació. També hem pavimentat el camí de la Pedra Alta i en breu resoldrem un problema històric dotant de clavegueram als habitatges del carrer Canàries. Properament, i amb un ajut concedit pel Fons Feder remodelarem la pista de ball d’estiu, antic assecador de pauma.


ACTUACIONS EN COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ADMINISTRACIONS

 Quasi per acabar, voldria referir-me també  a les relacions que manté l’Ajuntament de Tortosa amb altres administracions. Em vaig marcar com a objectiu a l’inici de mandat com a alcalde, que malgrat les diferències polítiques que hi poguessin haver en cada moment, l’Ajuntament de Tortosa havia de tenir sempre una interlocució i col·laboració amb totes les institucions públiques, als efectes que aquestes poguessin realitzar, dins de l’àmbit de la seva competència, el màxim d’accions i inversions possibles al nostre municipi. En aquest sentit, voldria referir-me en aquesta part de la meva conferència, a les relacions amb altres administracions.

Vull destacar-ho perquè malgrat les dificultats econòmiques, de totes les administracions, especialment per a la Generalitat de Catalunya, s’han efectuat importants actuacions durant aquests últims anys al nostre municipi.  Jo m’atreviria a dir que, en alguns casos, actuacions importantíssimes que no s’havien materialitzat ni en èpoques de bonança pressupostària.

GOVERN CENTRAL

Amb el Govern de l’Estat hem treballat conjuntament amb l’execució de les obres de millora de la façana fluvial, rehabilitació del pont del tren i prolongació de la via verda. No m’estendré més perquè ja n’he parlat abans. Només insistir que ha estat una actuació de les que ajuden a transformar una ciutat.

També amb l’Estat, en aquest cas a través d’Acuamed, s’han tirat endavant, després de certes discrepàncies inicials, les obres d’abastiment en cas d’emergència lligades a la descontaminació de l’embassament de Flix. Són més de 4 milions d’euros en actuacions per tal de garantir el subministrament d’aigua potable a la nostra població. Actualment s’estan executant o a punt d’iniciar cinc obres al municipi: la construcció d’un dipòsit i canalització a Jesús, la canalització entre Bítem i Santa Rosa, i la connexió dels pous de Vinallop fins a Tortosa, aquesta obra ja finalitzada. En breu començaran les obres de construcció d’un pou i canalització al barri de Sant Josep de la Muntanya i la connexió de la xarxa del poble de Campredó amb la xarxa municipal. Dit això, vull recordar que des de l’Ajuntament hem insistit molt davant del Govern de l’Estat perquè tiressin endavant aquestes obres. Ara podem dir que estan en marxa. I una vegada les tinguem totes llestes, podem dir que tindrem una xarxa d’aigua a la ciutat per als propers 25 anys.

Aquí també cal afegir la contribució  imprescindible per poder materialitzar l’actuació abans esmentada al polígon Catalunya Sud.

Ara bé, amb el Govern de l’Estat hem col·laborat, col·laborem, però també tenim temes de grans desencontres, alguns dels quals he d’esmentar.

CABAL EBRE

Voldria fer un primer esment a una qüestió que em preocupa i que crec que ha de preocupar al conjunt del territori: la propera aprovació definitiva del pla de conca de l'Ebre. Un pla de conca que planteja uns cabals, al tram final del riu, absolutament insuficients, on es prioritzen les futures reserves d'aigua i concessions que encara no han entrat en funcionament en comptes dels criteris de sostenibilitat ambiental del riu i del delta. Fa pocs dies, va quedar ben patent quina és la voluntat inequívoca del Govern de l'Estat: no variarà res de la seva proposta inicial. Això fa que, més enllà de la lluita jurídica i política a nivell de l'Estat espanyol, haurem de centrar els nostres esforços en el marc de la Unió Europea. Ha de ser dins d'aquest context europeu que puguem donar una imatge de màxima cohesió territorial i política. Per tant, caldrà fer una crida a treballar conjuntament a institucions i societat per tal de poder fer valer la raó davant les institucions europees. Tortosa, com ha passat sempre, jugarà un paper actiu en la defensa del riu i del delta de l'Ebre.

A7

Un altre dels aspectes en què, certament, no s'ha avançat gaire, és sobre el traçat definitiu de l'A-7.  Més enllà de la consideració que el moment financer que viuen les inversions públiques fa poc probable que es pugui executar a curt termini, penso que, igual que altres administracions estan emprant aquests moments per repensar i reformular els seus projectes, el Ministeri de Foment hauria de fer un esforç per recuperar el consens inicial i resoldre el pas d'aquesta important infrastructura pel municipi de Tortosa, concretament en el tram que afecta a Campredó. Nosaltres continuarem intentant dialogar i arribar a un acord amb el Govern de l'Estat, però igual que en la qüestió del cabal de l'Ebre, aquí també és fonamental mantenir la unitat d'acció a nivell institucional i polític davant el Govern d'Espanya.

TRENS

Finalment, una altra qüestió que tenim pendent amb l’Estat, malgrat aquesta sembla que sí que tenim una solució a mig termini, és la de les infrastructures ferroviàries, sobre les quals dissortadament també en època de bonança no es va actuar. I el coll d’ampolla que representa el tram de via única entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona ens ha impedit disposar d’uns serveis ferroviaris propis del segle XXI. Segons se’ns ha informat per part del mateix Ministeri de Foment, i ens corrobora la Generalitat, el 2015 una part important d’aquests problemes estaran resolts. Tortosa estarà comunicada amb ample europeu amb Tarragona i Barcelona.  Això farà que comencem a disposar d’infrastructures ferroviàries pròpies del segle XXI.

GENERALITAT

Respecte a les relacions amb el Govern de la Generalitat, més enllà  del  moment financer de la institució, crec que també podem fer una valoració  molt positiva. No faré una anàlisi de la relació amb tots els departaments, només algun esment a títol d’exemple.

ENSENYAMENT

En l'àmbit de l'ensenyament, ja he dit que s’han resolt reivindicacions històriques que en moments de bonança no s’havien materialitzat. No cal insistir en l’Institut Despuig, l’escola de la Raval, l’Institut-escola a Jesús, i les altres millores ja explicades.

Amb el Departament de Territori i Sostenibilitat hem estat capaços de posar fil a l’agulla per resoldre un altre tema d’infrastructures bàsic per a Tortosa i el territori.

EIX DE L'EBRE

L'eix de l'Ebre (C-12) és un altre dels reptes que té Tortosa i el territori. I diria que la solució al seu traçat es pot contraposar molt bé a la problemàtica del traçat de l'A-7. Aquí, a la C-12, també teníem un problema de traçat, però a diferència de l'anterior, en aquest cas hem comptat amb la complicitat i el diàleg del Govern de la Generalitat. Una complicitat i un diàleg que ha donat lloc a una solució definitiva, consensuada i acceptada per tothom. A més, la Generalitat, malgrat que també pateix moltes restriccions financeres, i és conscient que no pot afrontar la inversió a curt termini, ha fet els deures i està redactant el projecte executiu definitiu de l'obra, que serà presentat segons em va informar ahir mateix en una reunió el Secretari de Mobilitat, abans de finals d’any. Els puc avançar que quan es presenti el projecte es podrà copsar la magnitud de la transformació que representarà per a Tortosa. Aquesta via de comunicació continuarà passant pel bell mig de Tortosa però permetrà eliminar la situació de barrera que avui representa. Aquest és un projecte que millorarà les comunicacions del territori i contribuirà a "recosir" la nostra ciutat.

TRENS

Un aspecte que estem treballant amb el Departament de Territori i que està pendent de resoldre és la millora dels serveis ferroviaris de rodalies. Si bé és veritat que és imprescindible la millora de la infrastructura, quan abans parlava del Govern central, pensem que també s’han de millorar els actuals combois per fer-los més moderns i confortables, aspectes que és competent la pròpia Generalitat. En aquest aspecte tinc el compromís del conseller Santi Vila i del secretari d’Infrastructures i Mobilitat que a principis de l’any vinent aquesta qüestió estarà resolta.

DELEGACIONS/APARCAMENT

El difícil context actual ha obligat la Generalitat a ralentir moltes obres a tot el país. A Tortosa, s’han posposat temporalment les obres de l’edifici de les delegacions. Amb el nou escenari, Ajuntament i Generalitat estem treballant per a l’obertura de l’aparcament soterrat, que confiem poder-ho fer abans d’acabar aquest any, així com amb una plaça al costat del carrer Montcada, que l’any vinent urbanitzarem en el marc del PINCAT.

PLA FOMENT DEL TURISME

Malgrat que n’he fet esment abans, també vull recordar la col·laboració fonamental de la Generalitat en el Pla de Foment del Turisme, una eina que ens ha permès tirar endavant moltes actuacions de promoció de la nostra ciutat.

DIPUTACIÓ

La Diputació de Tarragona continua fent actuacions a les nostres terres i a la nostra ciutat. Una de les més emblemàtiques dels últims anys va ser el passeig entre Tortosa i Roquetes. Durant aquest mandat, la Diputació ha millorat i ampliat la carretera dels Reguers i recentment ha iniciat les obres de millora de la carretera de Tortosa a Bítem.

La Diputació també ha finalitzat una obra emblemàtica al centre històric de Tortosa, l’ampliació del Conservatori de Música, amb la unió dels palaus Oriol i Despuig, que properament inaugurarem. També manté l’aposta per l’Escola d’Art, amb una oferta d’estudis on la restauració té un paper molt destacat, i també el màster oficial en Patrimoni artístic i  cooperació cultural, que imparteix conjuntament amb la URV. Així mateix, es continua l’esforç de reforçar la seu, fruit de la descentralització, d’aquesta institució al carrer Montcada de Tortosa.

CONSELL COMARCAL

També amb el consell comarcal podem dir que mantenim una relació excel·lent. Continuen les col·laboracions bàsiques en àmbits tan importants com és el transport escolar. Aquí  vull reconèixer l’esforç que s’ha fet des d’aquesta institució per arribar a solucions satisfactòries, especialment en el transport dels alumnes dels pobles del municipi. Així mateix vull agrair i reconèixer la tasca que s’ha fet i que crec que ens beneficiarà a tots els municipis, també a Tortosa, per poder arribar a un acord global i la creació d’un únic consorci mediambiental que, entre altres aspectes, ens ha de permetre poder reduir els costos de l’eliminació de residus. També vull reconèixer l’esforç en el manteniment de la via verda, un aspecte que per a Tortosa ara ha adquirit molta importància, amb l’arribada d’aquesta infrastructura al cor de la ciutat.,

MANCOMUNITAT TORTOSA-ROQUETES

Amb la Mancomunitat Tortosa-Roquetes puc dir que la relació és per suposat, excel·lent, com ho és amb l’ajuntament veí de Roquetes. I, malgrat les tan repetides estretors econòmiques, hem pogut fer una actuació molt reivindicada: la pavimentació dels camins de la zona urbana del Port, des del Portell fins a la zona del Mascà o Carrasquetes. Aquesta és una actuació que s’ha fet gràcies també a la col·laboració fonamental dels veïns del Port.

A FAVOR DE LA POLÍTICA

Abans d’acabar, voldria dedicar unes paraules, en un moment segurament difícil, a fer una defensa clara i ferma de la política en termes generals, i especialment si em permeten, de la política a nivell municipal. Avui, a la nostra societat, i segurament sense que falten raons, la política i la feina que desenvolupem les persones que hem optat pel servei públic, encara que sigui temporalment, està absolutament desprestigiada. Aquest crec que és un problema que haurem de resoldre entre tots plegats, durant els propers temps. Un país sense política i sense persones que s’hi dediquin té poc present i gens de futur. Segurament és des de l’àmbit local des d’on millor es pot reivindicar aquesta funció. Ja he dit abans que no falten raons per a aquest desprestigi. Els partits, les institucions i les persones hem fet durant els últims anys moltes coses malament. S’ha de rectificar. Ara bé, també cal recordar que no tothom ha actuat igual. Aquí vull reconèixer la dedicació, el compromís i l’esforç de totes les persones que, ara i al llarg dels últims anys, des del govern i des de l’oposició, han desenvolupat la seva tasca política en l’àmbit del municipi de Tortosa.

COMIAT

Finalment, i ja per acabar, vull fer un agraïment a totes les persones que col·laboren en aquest projecte de ciutat i a totes aquelles que ens ajuden a gestionar-la. Als treballadors i funcionaris de l'Ajuntament i de les empreses municipals, a les empreses proveïdores, associacions de veïns, entitats, associacions de comerciants, clubs esportius, així com de totes les tortosines i tortosins. Aquest no és un projecte personal ni partidista. Aquest és un projecte de tots.

La responsabilitat quan les coses no surten com voldríem és exclusivament meva i del meu equip. Però quan les coses surten bé -i penso que això passa prou sovint- aquests èxits són fruit de la col·laboració de tothom.

Des d'aquí us vull tornar a donar les gràcies i confio a poder continuar comptant amb la vostra col·laboració perquè, entre tots, podem fer una Tortosa encara millor.

Moltes gràcies per la vostra atenció.


Imatge ACN

Bel desmenteix que l'estació de Tortosa puga quedar desconnectada del nou corredor ferroviari d'ample europeu

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha desmentit rotundament aquest dijous al vespre que les estacions de Tortosa i de l'Aldea puguen quedar desconnectades de l'ample europeu i, per tant, dels trens d'alta velocitat i de la ciutat de Tarragona, com va denunciar fa unes setmanes la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre. Bel ha fet aquestes declaracions a la recta final de la conferència 'Balanç de dos anys de mandat 2011/2013', organitzada per la demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes a la sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tortosa. A més, les paraules de Bel també arriben a poques hores de l'assemblea informativa que Trens Dignes ha convocat per aquest dissabte, 29 de juny, a les 19.30 hores, a la mateixa Cambra de Comerç.

De fet, 24 hores abans el mateix Bel i la primera tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, van mantenir una reunió de treball amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, amb motiu d'una visita a Tortosa de la qual només ha transcendit una fotografia. Siga com siga, el desmentiment de Bel també arriba després que la ministra de Foment, Ana Pastor, digués la setmana passada al Senat -en resposta a una pregunta del senador socialista Joan Sabaté- que l'estació de Tortosa tindrà connexió directa amb l'ample de via europeu, gràcies a una inversió prevista d'uns 66 milions d'euros. Per la seua banda, des de la Generalitat s'afirma que l'estació de Tortosa podria tenir trens d'alta velocitat -amb molta probabilitat, trens Avant- a partir del 2015 o de l'any 2016. 

Així, en la recta final de la conferència, s'ha fet un debat obert amb preguntes a l'alcalde relacionades amb la seua successió, sobre les obres de les piscines -l'aturada de les quals ha atribuït als problemes de finançament de l'empresa promotora-, sobre la relació govern-oposició, i també en relació a les infrastructures ferroviàries. En aquest sentit, l'alcalde ha sortit al al pas d'algunes informacions que advertien que Tortosa i l'Aldea quedarien fora de l'ample europeu, notícia que ha desmentit rotundament.

Bel ha negat, per tant, que en els plans del ministeri de Foment es prevegi obligar als viatgers ebrencs a fer transbordaments per arribar a Tarragona i Barcelona un cop estigui adaptat l'ample de via del Corredor Mediterrani a l'ample de via internacional. Així, l'alcalde de Tortosa ha demanat que els esforços i les reivindicacions ciutadanes se centrin en reclamar més freqüències, velocitat o combois dignes per al territori, i no en uns planejaments ja previstos per l'Estat espanyol.

"Jo vaig reclamar que la ciutadania fos bel·ligerant a l'hora de demanar la dignificació dels serveis ferroviaris però entre això i dir coses que no es corresponen a la realitat hi ha un abisme perquè es perd legitimitat davant de les institucions", ha assegurat Bel. Segons l'alcalde tortosí, aquestes demandes ja estan previstes pel ministeri de Foment en la transformació a ample internacional de les vies catalanes i valencianes, que ha d'estar llesta l'any 2015. Bel ha explicat que des del ministeri s'ha desmentit que caldrà fer transbordaments en un futur per arribar a les capitals catalanes des de l'Ebre, sinó que es preveu que es pugui viatjar directament a Barcelona, en viatges per l'estació del Camp de Tarragona en un temps de poc més d'una hora o hora i mitja, mentre es mantindran els trajectes que passen per l'estació central de la ciutat de Tarragona, que tindran una durada de dues hores aproximadament fins a la capital catalana, molt similar al servei actual.


D'altra banda, durant la conferència, Bel ha recordat l'elevat grau de compliment del Pla d'Actuació Municipal (PAM), un 84 per cent, així com els eixos estratègics del mandat: l'urbanisme, la seguretat, els esports i el turisme. En l'exhaustiu repàs a l'obra realitzada, l'alcalde ha avançat algunes novetats, com la creació de nous aparcaments en superfície gratuïts al raval de Sant Llàtzer o el principi d'acord per iniciar durant els propers mesos les obres d'urbanització del pla parcial Temple Sud, que representarà una important dignificació del principal accés a la ciutat i la unió dels Portals de Ciutat amb el nucli urbà.

A més, Bel ha destacat les últimes actuacions que permeten avançar en el trencament de la impermeabilitat de la ciutat, en allò que l'alcalde anomena "recosir Tortosa". Ho ha il·lustrat amb l'obra de millora de la façana fluvial i la rehabilitació del pont del tren per prolongar la via verda. També el recreixement de l'avinguda Lleida i la supressió del pont del tren sobre l'avinguda Generalitat. La creació de nous aparcaments gratuïts, el procés endegat per externalitzar l'enllumenat, la consolidació dels equipaments esportius creats durant el primer mandat, o la continuïtat de l'aposta en matèria de seguretat, són altres dels elements que ha destacat l'alcalde de Tortosa.

Bel, que ha destacat la nova posta municipal per la promoció turística, també ha fet notar actuacions emblemàtiques com l'obertura del Museu de Tortosa, el manteniment de les implantacions comercials als Portals de ciutat i al centre de Tortosa, l'aposta pel manteniment de la ciutat, amb la pavimentació de carrers, la construcció de nous quilòmetres de carril bici, la propera obertura de l'aparcament soterrat al carrer Montcada i les accions de suport als col·lectius més desafavorits.

L'alcalde també ha parlat sobre la relació amb les altres administracions, defensant el diàleg i la col·laboració en tots els casos. De l'Estat espanyol, ha valorat les inversions fetes a Tortosa en la millora de la façana fluvial i les vinculades amb les obres que han de garantir l'abastament d'aigua pel procés de descontaminació de Flix. Ara bé, ha retret la posició inamovible de Madrid respecte el cabal mínim de l'Ebre i el traçat de l'autovia A-7, que continua trinxant el poble de Campredó. En aquest sentit, Bel ha contraposat el "diàleg" de la Generalitat a l'hora de resoldre el traçat de l'eix de l'Ebre al seu pas per Ferreries, un projecte que ha avançat que el Govern tindrà a punt abans de finals d'any. També ha repassat les actuacions que Diputació, Consell Comarcal i Mancomunitat Tortosa-Roquetes han fet a la ciutat.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Iniciativa-Entesa per Tortosa denuncia que Bel vol apropiar-se de les obres al pont del tren

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup d'Iniciativa-Entesa per Tortosa realitzarà a partir de la primera setmana de juliol una campanya informativa pels diferents barris de la ciutat, amb l'objectiu d'explicar les idees del partit per una "Tortosa de futur". És a dir, tot just quan es compleixen els primers dos anys de l’actual mandat, i després de CiU comencés fa poques setmanes una campanya per recollir les demandes dels ciutadans.

De fet, segons el portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, la campanya també serà una crítica a l’acció del govern de Ferran Bel i de CiU. Així, els ecosocialistes volen explicar a la ciutadania les “mentides i enganys” que s’han produït per part de l’equip de govern de CiU a Tortosa, com ara el nou complex d'aigües a l'estadi municipal. De fet, Jordan ha recordat que Bel va voler fer creure a la ciutadania, ara fa més de dos anys, que l’inici de les obres de les noves piscines era imminent. D'altra banda, ICV també denunciarà que Bel s’haja volgut apropiar deles obres del pont del tren, una actuació que ha estat finançada íntegrament pel govern de l’Estat.

Finalment, els ecosocialistes també recordaran que Bel va prometre redactar el pla estratègic de la ciutat i que sis anys després encara no s’ha efectuat. A més, també denunciaran el rebuig a l’inici del procediment perquè Tortosa siga reconeguda Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, o que s’afirmés que s’ampliava la zona blava per construir el pàrquing del Rastre, una actuació que finalment tampoc s’ha realitzat.

Via Canal 21 Ebre

Campredó comença el festival Curt-Redó, amb una gala d'entrega de premis com a novetat

CAMPREDÓ (Baix Ebre).- L’Associació Cultural Soldevila de Campredó organitza, per sisè any consecutiu, el Curt-Redó, festival de curtmetratges de les Terres de l’Ebre. Enguany se celebra des d'aquest dijous, 27 de juny, fins al diumenge 30 de juny. Les projeccions són gratuïtes i tindran lloc a la plaça de l’Església de Campredó a partir de les 22 hores. El programa inclou una vintena d’obres entre curtmetratges i migmetratges de ficció, documentals i spots publicitaris, tots ells vinculats a les Terres de l’Ebre ja siga per temàtica, perquè hi estan rodats, o perquè algun professional ebrenc hi ha treballat. A més, com a novetat, en aquesta edició s’ha programat una gala d’entrega de premis per diumenge a la nit, on es reconeixerà el Millor Curtmetratge Documental, el Millor Curtmetratge de Ficció i la Millora Producció Campredonenca.

El jurat de la primera gala del festival Curt-Redó estarà format per Antonio Barrero, director del Festival Internacional de Cinema en Català; Anna Zaera, periodista, Rafel Castells, fotògraf, i Jordi Arrugat, politòleg. Entre el programa d’enguany hi destaquen les projeccions dels documentals La estrategia de Madame Bretó, de la realitzadora d’origen planer Zoraida Rosselló; La ciutat efímera, del realitzador de Deltebre Albert Vidal; Interior de Paisatge, de la realitzadora vallesana Elisenda Trilla. D'altra banda, també les obres de ficció i anuncis Au però au, del fotògraf i realitzador tortosí Guillermo Barberà; Criatures de nit, Sonàmbula, Oda al amor, Lois tengo que decirte, de Javier Araguz, nascut a Barcelona però afincat a Camarles, i Tortosa, ciutat del Renaixement, del campredonenc Germán Machí. 





CURT-REDÖ 2013 from Oriol Gracià Carles on Vimeo.




La Sénia obre les portes de la nova piscina coberta, climatitzada amb biomassa



LA SÉNIA (Montsià).- La Sénia ha obert aquest dimarts, 25 de juny, les portes de la seua piscina climatitzada. Es tracta d'una piscina pionera a les Terres de l'Ebre, ja que l'Ajuntament senienc ha apostat per la biomassa per escalfar l'aigua, en la línia del que també havia previst l'Ajuntament de Batea, amb un altre projecte d'aprofitament de la biomassa. Tot i resultar més costosa en el moment de l'adquisició, l'alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester, va justificar l'elecció d'aquesta tecnologia perquè, a la llarga, ha de suposar un estalvi econòmic i ecològic, en relació les calderes convencionals de gasoil.

La piscina coberta és un equipament molt reivindicat històricament pel conjunt de la població, que podrà ser utilitzat també pels municipis veïns. Es troba ubicada al passeig de la Clotada, en un espai d'equipaments on també hi ha el pavelló, el camp de gespa artificial i el conjunt del complex esportiu amb serveis per joves i grans. En aquest sentit, Ballester va afirmar sentir-se orgullosa per haver pogut fer la piscina amb una aportació inferior als 200.000 euros per part de l'Ajuntament, ja que el projecte ha rebut un milió d'euros en subvencions.

Via Canal 21 Ebre

Ventura diu que el govern de CiU discrimina els pobles petits de les Terres de l'Ebre amb la TDT



TERRES DE L'EBRE.- La diputada ebrenca del PSC, Núria Ventura, ha acusat aquest dijous el govern català de falta de voluntat política per resoldre els problemes que tenen cinc municipis del territori per tenir accés a tots els canals de la televisió digital terrestre (TDT). Ventura ha fet aquestes declaracions després que el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, no pogués concretar la setmana passada, durant una visita a Tortosa, com pensa resoldre la Generalitat els problemes que, tres anys després de l’apagada analògica, encara tenen els veïns de Godall, la Galera, Paüls, Alfara de Carles i Caseres per veure correctament tots els canals de la TDT. En el cas de Godall, la diputada del PSC ha afirmat que la resolució del problema depèn d’una obra menor que té un cost de 60.000 euros. Segons Ventura, ”diners sí que n’hi ha, però segons per a què”. En aquest sentit, la diputada ha apuntat que el govern de Convergència i Unió està discriminant negativament aquests municipis de les Terres de l’Ebre per la seua poca població.

Denuncien dos caçadors a Santa Bàrbara per capturar caderneres amb xarxes artesanals

SANTA BÀRBARA (Montsià).- El Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil de ha denunciat dos veïns dos veïns de Tarragona de 21 i 43 anys per capturar caderneres amb xarxes artesanals a la població de Santa Bàrbara. Els fets van succeir el passat 22 de juny a l'àrea privada de caça Cap de Moltó d'aquest municipi, quan els agents van detectar dues persones que podien estar manipulant una xarxa artesanal per capturar ocells. Després d'inspeccionar el terreny, van trobar una xarxa de llibre artesanal per a la captura de caderneres, quatre gàbies amb caderneres vives com a reclam i vuit ocells de diverses espècies capturats, que van ser retornats al seu medi natural pel Seprona. Els dos homes van ser denunciats davant el Departament d'Agricultura per diversos conceptes.

Segons la Guàrdia Civil, les espècies capturades, en cas de ser de qualitat, es podrien posar a la venda al mercat il·legal per un valor que rondaria els deu euros la unitat. En ser aus molt gregàries, en una jornada es poden capturar fins a 50 exemplars. Aquest tipus de captura d'ocells està permès a Catalunya sempre que s'obtingui una autorització, força bastant restrictiva i que requereix, entre d'altres elements, estar en possessió de targeta federativa, pertànyer a una societat cantora d'ocells, posseir llicència de caça tipus B sense arma, autorització nominal atorgada pels serveis d'Agricultura de la Generalitat i estar autoritzat pel titular del vedat.

Via ACN

Núria Ventura creu que el PSC 's'equivoca' i que hauria de ser al Pacte Nacional pel Dret a Decidir



TERRES DE L'EBRE.- La diputada al Parlament i primera secretària del PSC a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura, ha afirmat que el seu partit es va “equivocar” no assistint a la cimera per la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que aquest dimecres va celebrar-se al Parlament. Segons Ventura, el PSC hauria d’haver acompanyat el mig centenar entitats que aposten per reivindicar el dret a decidir i la celebració de la consulta. I més encara, tenint en compte que els socialistes sí que són presents a la comissió parlamentària sobre aquest tema.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, la diputada ha remarcat que l’assistència dels socialistes a la cimera no hauria implicat un txec en blanc a les tesis de CiU, ja que no tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir combreguen amb el que diu el president Artur Mas. En aquest sentit, Ventura ha insistit que és “des de dins” com es pot influir en el procés i garantir que serà completament neutral i no “esbiaixat” cap a una banda o cap a una altra.

En aquesta línia, Ventura és una dels cinc diputats del PSC que van ser sancionats per no haver votat seguint la disciplina en el ple del Parlament del 23 de gener en què va aprovar la declaració de sobirania del poble de Catalunya. D’altra banda, en la mateixa entrevista, Ventura ha manifestat el seu desacord amb el fet que Artur Mas comunicarà per carta a Mariano Rajoy la petició formal per poder celebrar la consulta. Segons la dirigent socialista, en una situació de normalitat democràtica, els governs haurien d’estar obligats a seure per dialogar i negociar la convocatòria del referèndum.

Finalment, Ventura ha afirmat que Catalunya continua tenint “encaix” dins de la Constitució, i que només cal “voluntat política” per trobar una solució. En canvi, la dirigent dels socialistes ebrencs creu que el govern espanyol i la Generalitat tenen una voluntat “nul·la”, amb dos presidents que han estat “incapaços” de dialogar i de trobar punts d’acord.

Disqus for Marfanta