31 d’agost del 2013

Tortosa estrena un itinerari saludable de dos quilòmetres entre el pont del Mil·lenari i el campus de la URV

TORTOSA (Baix Ebre).- La Fundació Agrupació ha presentat aquest divendres el nou circuit de salut de Tortosa, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Ajuntament i de la URV. El circuit, de 2.000 metres de distància, discorre en paral·lel pel riu Ebre, i recorre el tram que separa el pont del Mil·lenari i el campus de la URV, al barri de Remolins. L'acte ha comptat amb la presència de la directora general de la Fundació Agrupació, Imma Playà; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el Secretari de Participació Social i Local del Departament de Salut, Francesc Sancho, i la representant d'Esports de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Cinta Espuny. També dels directors de serveis territorials de Salut, Albert Gómez, i d'Ensenyament, Antoni Martí, a més de la representant de l'Institut Català de les Dones, Carme Valls, el regidor d'Esports, Pere Panisello, i altres regidors i autoritats.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Tortosa per la Independència aplega unes 1.500 persones amb una cadena humana que uneix els dos ponts de la ciutat


TORTOSA (Baix Ebre).- Unes 1500 persones han participat aquest divendres al vespre en la cadena humana que Tortosa per la Independència havia convocat a la capital del Baix Ebre, com a prèvia de la Via Catalana per la Independència que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat per al proper Onze de Setembre.Així, tot i que l'objectiu inicial era fer una cadena al pont de l'Estat -que el moviment ciutadà ha rebatejat amb una pancarta com a "pont de l'Estat Català"-, les previsions de l'organització s'han vist desbordades per la gran quantitat de gent que ha acudit a la convocatòria, que havia quedat inclosa en el programa oficial d'actes de les festes de la Cinta 2013. Per tant, la gent s'ha pogut distribuir en el perímetre d'un quilòmetre i mig de distància que hi ha entre el pont de l'Estat i l'antic pont del ferrocarril, que és el nou pont roig de la ciutat de Tortosa. L'alcalde i vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Ferran Bel, ha aprofitat el seu compte a Instagram per destacar l'èxit de la cadena humana i per donar les gràcies als participants.

El coordinador de l’ANC-Tortosa per la Independència, Manel Casadó, ha volgut remarcar que "Tortosa ha demostrat més que mai que vol aconseguir la independència, i amb aquests actes ens adonem que és més a prop que mai". "És realment extraordinària la resposta que han tingut els tortosins en aquesta cadena", ha afegit. En la mateixa línia, Casadó també ha recordat que "l’objectiu era fer pinya i ser conscients que el partit important es juga l’11 de setembre, on demostrarem la força de tortosins, ebrencs i catalans per poder esdevenir el proper estat d’Europa".

Finalment, l’ANC de Tortosa, que acaba d'estrenar una pàgina a internet, ha recordat que encara hi ha temps per apuntar-se als trams ebrencs de la Via Catalana, en els punts d’inscripció següents: EMD Bítem, oficina municipal dels Reguers, Ajuntament de Tortosa, Supermercat SUMA de Bítem, Art i Paper Viladrich, Llibreria La 2 de Viladrich, Turch i mercat municipal de Tortosa.

Imatges ANC Tortosa

La Generalitat acaba la millora de l'enllumenat del pont del Mil·lenari de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- El Departament de Territori i Sostenibilitat ha finalitzat els treballs de millora del pont del Mil·lenari de Tortosa, situat a la carretera C-42. Els treballs han consistit en la renovació de l'enllumenat per fer-lo més eficient i reduir en més d'un 70% el consum elèctric, amb un estalvi econòmic anual de 23.000 euros. En aquesta campanya de manteniment de la infraestructura també s'han condicionat alguns dels elements de contenció laterals. L'obra, amb un pressupost de 200.000 euros, forma part del Pla de millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat viari que està desenvolupant el Departament.

Amb la reducció del consum energètic, la inversió es preveu que estigui amortitzada en quatre anys. En concret, els treballs al pont del Mil·lenari, de 385 metres de longitud, han consistit en la revisió i adaptació de tota la instal·lació de l'enllumenat i en la substitució de les lluminàries existents per unes noves lluminàries amb tecnologia LED.

Via ACN

30 d’agost del 2013

L'ampliació del Parc Natural dels Ports també implicarà convertir-lo en el segon parc nacional de Catalunya

TORTOSA (Baix Ebre).- El Govern estudia ampliar el parc natural dels Ports i convertir-lo en un futur en el segon parc nacional de Catalunya. Segons una proposta redactada per Territori i Sostenibilitat, que encara no ha estat traslladada als alcaldes ni propietaris, la declaració hauria de ser votada al Parlament i aprovada pel govern espanyol en un procés d'uns dos anys. En el document, el Govern preveu que les inversions estatals i l'impuls del turisme generarien 600 llocs de treball i 40 milions d'euros anuals al territori. Per contra, la creació del parc, inicialment limitat a la part catalana del massís, suposaria restringir activitats tradicionals com la caça, la ramaderia o la silvicultura.

Amb data del passat mes de maig, la proposta ha estat ja avaluada pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb els responsables del parc natural dels Ports. Si, finalment, prospera, el dels Ports seria el segon parc nacional de Catalunya, després del d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici -creat l'any 1955-, i el primer al Sistema Ibèric. Aquest últim argument, juntament amb la recent declaració de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco, és una de les principals bases que el Govern vol emprar a l'hora de defensar la idea davant el govern espanyol que és qui, en última instància, l'hauria d'aprovar i, especialment, dotar de recursos.

La delimitació proposada per al parc nacional s'adapta en bona mesura al contorn de l'actual parc natural dels Ports -que abasta unes 35.000 hectàrees de nou municipis ebrencs-: respecta l'exclusió de les zones urbanitzades que no es van integrar arran la creació del parc natural l'any 2001 i incorpora una "àrea perifèrica de protecció" que coincideix o sobrepassa de forma poc significativa els actuals límits. La declaració, d'entrada, només afectaria la part dels massís que es troba en territori català, tot i ser compartit amb l'Aragó i el País Valencià.

Sobre el paper, el factor de l'impacte econòmic en sector turístic i la possibilitat que funcioni territorialment com a agent "redistributiu de la renda" són els principal motius de pes en aquesta operació, segons plasma el document, que encara no ha estat difós oficialment per la Generalitat. La proposta, de fet, inclou un estudi de "justificació socio-econòmica" encarregat per la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa als professors de la URV, Joan Antoni Duro i Xavier Farré.

Segons l'anàlisi d'aquests economistes, la creació del parc nacional suposaria al seu entorn socioeconòmic directe -Baix Ebre, Montsià i Terra Alta- unes aportacions netes al PIB de 40 milions d'euros anuals, arribant. Paral·lelament, sostenen que es crearien uns 600 llocs de treball, directes -la mitjana de personal adscrit al parc és de 55 persones- i indirectes, al seu entorn. Els càlculs estan basats en els estudis del govern estatal que, globalment, calculen en 10 milions la xifra global de visitants, que l'any 2009 haurien fet una despesa de més de 1.100 milions d'euros -1.960 incloent l'àrea d'influència-. D'altra banda, la inversió de l'administració espanyola per al conjunt dels parcs es va situar en els 41,88 milions d'euros el 2009.

Tot plegat, d'acord amb els càlculs de Duro i Farré, la presència d'un parc nacional als Ports podria arribar a ser la responsable de generar l'1,5% del PIB en les tres comarques afectades. A més, el Govern destaca l'arribada de recursos per a la conservació de l'espai i l'impuls d'activitats vinculades a la seva àrea d'influència -entre elles la construcció i els serveis- , inclosos projectes de R+D+I o un Observatori del Canvi Global, sobre les variacions climàtiques.

Contrapartides i prohibicions

Els pretesos avantatges, però, tindrien també les seves contrapartides que modificarien considerablement l'actual model de gestió de l'espai. El document recull com a "dificultats" que podria suposar l'aprovació la necessitat de prohibir la caça esportiva i la desaparició de la Reserva Nacional de Caça, creada el 1966 i que s'estén també en territori de Terol i Castelló. La caça regulada de la cabra salvatge i de senglars a la zona suposa una important font d'ingressos per als municipis i per a la mateixa administració catalana.

"El parc nacional actua com un gran refugi de fauna i les poblacions d'espècies cinegètiques que surten fora poden ser objecte de caça segons els plans cinegètics aprovats", assegura la proposta, que planteja mantenir àrees privades de caça major i menor a la zona de "l'orla" o perifèrica. A més, les polítiques d'indemnitzacions per danys se substituirien per "l'eliminació dels exemplars d'espècies cinegètiques que causen els danys", s'indemnitzarien les àrees privades de caça afectades pel concepte de "lucre cessant" i s'autoritzaria a l'interior del parc l'activitat cinegètica per al control poblacional.

L'aprovació també faria inviable l'aprofitament de pastures i la ramaderia extensiva a la zona del parc, principalment de bous braus -amb, almenys, tres ramaderies registrades-, dedicades a proveir animals per a espectacles taurins. En aquest punt, Territori i Sostenibilitat proposa l'esgotament de les concessions en terrenys públics i una moratòria de deu anys en el cas dels privats. Tot plegat suposaria l'extinció "progressiva", mantenint els drets d'aprofitament mentre no canviï la titularitat del sòl o explotació però evitant la seva transmissió. També es planteja indemnitzar el lucre cessant.

La tercera activitat afectada seria la silvicultura i els aprofitaments fusters amb activitats comercials. S'autoritzarien únicament tractaments silvícoles amb l'objectiu de "mantenir o millorar l'hàbitat o ecosistema forestal", és a dir, sense finalitat productiva, tot i que si d'aquesta activitat permesa s'obtingués un producte comercialitzable també s'autoritzaria. En aquest cas també apareix el concepte del lucre cessant.

L'entrada en joc del govern espanyol també suposaria variacions en l'actual gestió administrativa de l'espai. Formalment, indica la proposta, la Generalitat assumiria la gestió de la nova entitat mitjançant el Departament d'Agricultura i reconvertint l'actual junta rectora del parc natural en un patronat -amb presència de l'administració catalana, espanyola, locals i agents socials-. "No caldria cap canvi en l'estructura administrativa i tècnica existent", assegura el Govern, que limita les funcions de l'Estat a l'establiment de les grans directrius de la xarxa de parcs, així com el finançament d'accions de desenvolupament sostenible als municipis pròxims, adquisició de patrimoni o les indemnitzacions per prohibicions d'usos.

La durada del procés administratiu i polític previst per materialitzar la declaració seria, segons els càlculs de la mateixa Generalitat, de 22 mesos. El primer any estaria dedicat a la redacció de la proposta aprovació així com informació pública i resposta d'al·legacions. També requeriria l'acord favorable del Parlament. Posteriorment, es traslladaria a Madrid, on el Consell de la Xarxa de Parc Nacionals i els ministeris afectats haurien de redactar els respectius informes abans que es redactés el projecte de llei i les Corts promulguessin la declaració. Un procés que no estaria exempt, en cap cas, de negociacions polítiques. Un cop declarat, el Departament d'Agricultura assumiria l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió, a més de programar actuacions.

"Impulsar les potencialitats" dels Ports

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat l'existència d'aquest projecte però l'ha intentat aigualir tot assegurant que es troba en una "fase molt embrionària", malgrat el nivell de detall present en la documentació. "No és una proposta ferma. Estudiem alternatives per impulsar les potencialitats de les zones més emblemàtiques dels ports. Encara no està decidit tirar-ho endavant, ni molt menys", ha manifestat.

Pallarès, però, ha reconegut que la idea planteja "avantatges i inconvenients" -amb "restriccions molt complicades que la gent hauria d'acceptar"- però ha reiterat que el seu gran objectiu seria la voluntat de "treure més rendiment" a l'actual parc natural, a partir dels ajuts econòmics que podrien arribar de l'Estat espanyol i la possibilitat de generar llocs de treball. "Hem de veure si Madrid hi posaria diners", ha admès. D'entrada, l'espai, segons el raonament que fa el Govern, superaria els requisits des del punt de vista ambiental.

"Els encants i els valors naturals a preservar del parc natural hi són: tenim el més important de tot que és la natura. Ho complim perfectament. Però hem de mirar la predisposició perquè les inversions arribin. Estem en una situació de crisi i no hem parlat amb el govern espanyol", ha afegit. De moment, apunta, es tracta d'un projecte "a llarg termini", atès que encara, segons ha reconegut, els ajuntaments, propietaris i agents implicats de la zona encara no n'han estat informats oficialment. "Si la gent dels municipis, entitats, caçadors i la societat ho vegi bé, no hi hauria cap impediment perquè complim totes les expectatives. Però el parc natural dels Ports la gent hi viu i hi conviu, es fan activitats i s'haurien de valorar els pros i els contres. És un tema que s'hauria de treballar molt", ha insistit.

També caldria, ha puntualitzat, abordar el tema amb els territoris veïns de Castelló i Terol, atès que, precisament, el govern aragonès també treballa amb la idea de declarar la zona del massís sota la seva competència com a parc natural. "Un parc nacional no té fronteres. No tindria sentit fer-lo sense incloure la comarca del Matarranya", ha reconegut.

Via ACN (Jordi Marsal)

El jaciment ibèric del Bordissal de Camarles era un enclavament comercial amb grecs i fenicis abans de la formació del Delta

CAMARLES (Baix Ebre).- Un grup d’arqueòleg dirigit per Xavier Maese i Ricard Marlasca ha realitzat des de finals de juliol i durant tot el mes d’agost la segona campanya d’excavacions al jaciment ibèric del Bordissal, al terme de Camarles. L’actuació s’emmarca en un conveni de recerca arqueològica amb el Museu de les Terres de l’Ebre, i es du a terme a partir de la col·laboració i dels ajuts de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Camarles. L’any passat es van fer les primeres excavacions fetes amb metodologia arqueològica. De fet, també van ser les primeres que es feien al jaciment des de la seua descoberta casual, l’any 1953. I és que en aquella època, l’extracció de graves a la zona del Bordissal va propiciar la troballa espectacular d’un conjunt de peces de terracota, entre les que van destacar unes figures de cap femení. Eren uns peveters que servien per contenir l’ofrena als déus dels primers fruits de les collites. Actualment, aquestes figures de cap femení es troben repartides en cinc museus diferents.

Però des del 1953, el jaciment del Bordissal no havia tingut l’atenció que es mereixia. En aquest sentit, Marlasca ha explicat a Canal 21 Ebre que la segona campanya d’excavacions ha servit per confirmar que l’any passat es va poder localitzar un edifici de grans dimensions de l’època dels ibers, que podria ser del segle IV abans de Crist. Segons el director de l’excavació del jaciment del Bordissal, l’edifici no és un habitatge, sinó algun tipus d’estructura relacionada amb el comerç amb grecs i fenicis.

A banda dels elements constructius ben conservats, l’any passat també es van trobar diverses restes ceràmiques i d’animals, peixos i cereals, que permeten anar perfilant quina era la fesomia d’aquest assentament vora la mar durant el segle IV abans de Crist. De fet, la mateixa excavació pot aportar més llum sobre la cronologia i la formació del delta de l’Ebre, ja que la seua situació en l’antiga línia de costa, avui colmatada i terra ferma, permet pensar que s’aconseguiran dades sobre el moment en que aquesta zona va deixar de ser costanera. A més, els objectius principals dels arqueòlegs passen per conèixer la veritable natura i la funció d’aquest assentament i el seu paper en la organització territorial, comercial i cultural dels ibers. Per la seua banda, el regidor de Cultura de Camarles, Josep Prats, ha volgut destacar que l’Ajuntament d’aquesta població del Baix Ebre ha considerat que l’excavació del jaciment del Bordissal era un projecte molt interessant.

Fins ara, el de Camarles és l’únic jaciment ibèric que es troba a la antiga línia de costa de l’actual Baix Ebre, i els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un important enclavament comercial amb un protagonisme especial per a les practiques cultuals i religioses, com posarien de manifest l’important lot de terracotes trobades. De fet, les principals peces d’importació trobades són fragments de vasos de producció grega, així com altres produccions d’origen púnic ebussità. Aquests últims podrien haver estat els principals agents comercials implicats en els intercanvis que es produirien al jaciment del Bordissal.

La Reial Arxiconfria impulsa una capta per restaurar l’exterior de la capella de la Cinta

TORTOSA (Baix Ebre).- La Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta té previst començar durant aquest cap de setmana, amb motiu de la festa major de Tortosa, una campanya de recollida de donatius per poder restaurar l’exterior de la capella de la Cinta de la catedral. L’objectiu de la capta és aplegar fins a 50.000 euros, amb l’objectiu de poder executar les obres durant el primer semestre de l’any 2014 i poder inaugurar els treballs per a les festes de la Cinta de l’any que ve. En concret, l’objecte de les obres és evitar les humitats i les filtracions d’aigua a l’interior de la capella de la Cinta, habituals en episodis de forts aiguats. Així ho ha explicat per a Canal 21 Ebre l’arquitecte de la catedral de Tortosa, Josep Lluís Ginovart.

La restauració ha d’incloure la coberta, els vitralls, el penell i altres elements malmesos. La capella de la Cinta és d’estil barroc, ja que va ser construïda entre 1672 i 1725. En el seu interior hi ha l’urna i el reliquiari de la Santa Cinta, amb molta veneració entre els tortosins i en el conjunt de la diòcesi. De fet, l’interior de la capella de la Cinta ja va ser restaurat entre els anys 1995 i 1997, també amb la col·laboració dels fidels.

Per la seua banda, el primer majordom de l’Arxiconfraria, Francesc Minguell, ha explicat en declaracions al Diari Ebre de Tarragona que la capta començarà aquest diumenge. Serà amb motiu de la primera missa de la Cinta presidida pel nou bisbe de Tortosa, Enrique Benavent. Segons Minguell, l’Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta ha preparat uns sobres especials i els donatius que recolliran seran destinats a les obres de rehabilitació. A més, la campanya s’allargarà els propers mesos i també contempla recollir donatius de particulars i d’empreses del territori, així com obtenir ajuts de les institucions.

Gairebé amb 400 anys d’història a les seues espatlles, la Reial Arxiconfraria té actualment uns 5.000 confrares i entre les seues tasques hi destaca el foment dels aspectes culturals, socials, artístics i religiosos relacionats amb la devoció a la Santa Cinta.

'Pluja sobre terra molla', de Maria Carme Poblet, guanya el 31è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

 


VINEBRE (Ribera d'Ebre).- Maria Carme Poblet Casanovas, nascuda a l'Espluga de Francolí i resident a Blanes, ha guanyat el 31è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb el treball 'Pluja sobre terra molla'. L'obra l'editarà Cossetània. En la novel3la, Poblet relata l'experiència d'una àvia durant la guerra civil espanyola a través d'una carta a la seua néta, una teràpia per a la protagonista que li serveix per retrobar l'estabilitat emocional que havia perdut des de la infantesa. El lliurament del premi es va celebrar a Vinebre aquest dimecres a la nit. L'acte va estar presidit per la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Per la seua banda, l'anterior guanyadora del premi literari, Inés Vidal, va presentar la darrera obra premiada, 'El metge i un gos d'atura'.

Vídeo Canal 21 Ebre

29 d’agost del 2013

'Sóc d'allà baix', el tema més reivindicatiu del disc '20 anys' de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries



TORTOSA (Baix Ebre).- El grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha presentat aquest dijous el seu nou disc, '20 anys', un treball que combina compromís i reivindicació, i que atorga un important protagonisme a la gent que durant aquestes dues dècades ha donat suport al treball del Quicos. En total, 30 cançons en un doble disc que recull el millor de la trajectòria del grup. Un dels temes nous, però, és ‘Sóc d’allà baix’, una cançó que reivindica el sentiment de procedència de tots els ebrencs, i que des d'aquesta setmana ha començat a córrer per YouTube i per diverses xarxes socials, amb més de 2.300 visualitzacions. En aquest sentit, entre els temes nous també hi destaquen 'La jota viatgera' i 'Cançó d'amor de multitud'. Els Quicos han presentat el seu nou disc al bar La Finestra de Tortosa, el local on van actuar per primera vegada el desembre de 1992. '20 anys’ sortirà a la llum el proper dos de setembre, el mateix dia que  actuaran en el concert final de festes de la Cinta 2013, a partir de les 23.30 hores al passeig central del parc municipal de Tortosa.

Calaix de Sastre celebra la Cinta 2013 presentant la nova samarreta del seguici festiu de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El seguici festiu de Tortosa ja té la seua pròpia samarreta. Es tracta d'una iniciativa del taller d'imatgeria popular Calaix de Sastre, que s'ha presentat aquest mateix dijous al matí al carrer de la Rosa en el marc de les festes de la Cinta 2013. De fet, en la presentació de la nova samarreta, a més de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i del regidor de Festes, Domingo Tomàs, també hi han participat la reina de la Cinta 2013, la pubilla Cinta Ferrando, i la reina infantil, la pubilleta Ainara Cugat. Durant la presentació, el responsable de Calaix de Sastre, Joan Iniesta, ha volgut destacar que totes les samarretes són de color blau i que incorporen tots els elements del seguici festiu, com ara les cucafera, les tres parelles de gegants, l'àguila, el bou i els nanos, a més de la colla gegantera de Tortosa.

En aquest sentit, Iniesta ha avançat que la seua intenció és, a partir de l'any que ve, fer noves samarretes amb les diverses colles de cultura popular del municipi, a més d'altres figures representatives del seguici popular. I cada any, la samarreta hauria de tenir un color diferent. La samarreta del seguici festiu de Tortosa ha estat produïda per una empresa de Valls que també té altres productes amb els seguicis de les ciutats de Tarragona, Valls i Reus. En aquest sentit, Iniesta ha destacat la qualitat del resultat final. Per la seua banda, tant Bel com Tomàs han agraït la iniciativa de Calaix de Sastre, que ha volgut obsequiar la reina i la reina infantil de la Cinta 2013 amb dues samarretes i amb un exemplar del retallable que va editar ara fa dos anys, també per les festes majors de Tortosa.

Bel reitera que no farà cap informe sobre les banderes que onegen a Tortosa i lamenta l'actuació de la Subdelegació

 

TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha expressat el seu malestar per la polèmica que ha generat el requeriment de la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona sobre les banderes oficials que onegen a la façana de l’ajuntament. En declaracions a Canal 21 Ebre, Bel ha remarcat que el tema és “profundament desafortunat”, i ha qüestionat l’actuació dels responsables de la Subdelegació, que en una nota difosa dimecres ha reconegut que va requerir l’Ajuntament de Tortosa a partir de la denúncia d’un ciutadà. Així, l’alcalde ha qüestionat el procediment i ha recordat que l’Ajuntament sempre ha estat molt escrupolós a l’hora de complir la normativa, ja que el govern municipal és conscient que les banderes són un tema sensible i que poden generar molta polèmica. De fet, ha reiterat que les banderes oficials, la d’Espanya, la de Catalunya i la de la ciutat, han estat sempre fixades a la façana de l’ajuntament.

Per la seua banda, la Subdelegació del govern espanyol ha justificat que l'informe que ha demanat a l'alcalde de Tortosa -per demostrar que compleix la normativa relativa a les banderes oficials- respon a una denúncia ciutadana. Aquest informe ha de permetre, segons la institució estatal, "ratificar el compliment de la legalitat vigent" per part del consistori. A més, la Subdelegació recorda que té l'obligació legal de respondre a les denúncies ciutadanes sobre el compliment de la llei per part de les administracions. Però Bel ha remarcat que no pensa enviar cap informe a la Subdelegació, i que simplement trametran una carta per manifestar que a l’Ajuntament de Tortosa sempre s’han penjat les banderes oficials. La única excepció, des de fa set anys, és per la Diada Nacional de Catalunya, que és quan només oneja la Senyera de manera simbòlica.

L’Ajuntament de Tortosa va rebre el requeriment de la Subdelegació el 19 d'agost passat, perquè en un termini de 20 dies trameti un informe justificant el compliment de la llei que regula l'exposició pública d'aquestes insígnies als edificis consistorials. Però Bel ha insistit que el consistori no farà cap informe, com reclama la Subdelegació a Tarragona, perquè li sembla “absolutament desproporcionat”. A més, l’alcalde ha assenyalat que la Subdelegació hauria pogut resoldre amb una simple trucada telefònica els seus possibles dubtes sobre les banderes que té penjades l’Ajuntament de Tortosa.

Finalment, Bel ha afirmat que entén que puga haver persones que vulguen generar mala maror amb temes com el de les banderes, però ha advertit que la Subdelegació hauria d’haver actuat d’una altra manera. De fet, ha aprofitat per reclamar més “lleialtat institucional” als representants del govern de l’Estat.

En llibertat amb càrrecs un home que tenia 33 plantes de marihuana en una casa de la Ràpita


SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Sant Carles de la Ràpita de 31 anys per un delicte contra la salut pública, en el marc d'un dispositiu realitzat conjuntament amb la Policia Local de la Ràpita. Durant l'operatiu, els agents van confiscar 33 plantes de marihuana que el detingut tenia al seu domicili, ubicat en aquesta localitat del Montsià. La droga intervinguda té un pes brut de 2,2 quilos. L'individu va passar a disposició judicial a Amposta el passat 14 d'agost, i el jutge en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.


Via ACN

Els bombers extingeixen un incendi a la Fatarella i l'altre que cremava des de dilluns a Riba-roja d'Ebre

LA FATARELLA (Terra Alta).- Els Bombers de la Generalitat han donat per extingit al voltant de tres quarts de sis de dimecres a la tarda un incendi de vegetació de la Fatarella. El foc ha acabat cremant una superfície forestal d'uns 2.500 metres quadrats a la zona coneguda com el Camí de les Modorres. El foc, que aixecava una gran columna de fum, s'ha detectat poc abans de la una del migdia i en una hora els Bombers de la Generalitat l'han pogut controlar. Al lloc s'hi ha desplaçat fins a set dotacions terrestres i quatre mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat.

D'altra banda, els bombers també han donat per extingit -al voltant de dos quarts de nou del vespre de dimecres- l'incendi que afectava des de dilluns a la tarda una zona forestal a Riba-roja. El foc, que aquest dimarts al matí va quedar estabilitzat, ha afectat unes 20 hectàrees de pi i matoll, segons han indicat els Agents Rurals. Entre aquest dimarts i dimecres 38 dotacions terrestres han treballat per extingir totalment les flames. Durant les darreres hores, s'ha hagut de treballar en algunes reproduccions dins del perímetre del foc i, posteriorment, s'han fet tasques de revisió i de remullada dels punts calent.

Via ACN

La Ràpita aposta pel festival d'art sonor i visual Eufònic per atraure també el turisme cultural i juvenil

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Eufònic, la Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre, consolida en la seua segona edició l'aposta per vincular les propostes més avantguardistes amb el singular paisatge ebrenc, amb una oferta de 37 artistes durant els quatre dies de durada -del 5 al 8 de setembre-. Amb bona part dels actes localitzats a Sant Carles de la Ràpita, el festival vol redescobrir alguns espais singulars d'aquesta població per alguns dels seus concerts i actes. Combinant exhibició i formació -amb cursos o tallers per a totes les edats-, Eufònic aspira a convertir-se en referència per als amants de les arts sonores i visuals avançades no només a les Terres de l'Ebre, sinó també atreure els turistes.

Una amalgama de disciplines artístiques i estils, amb forta presència del pop electrònic, hip hop avantguardista, abstraccions geomètriques, noise electrònic, dansa sonora, dub o una acció de "recuperació de la memòria" històrica a la llotja de peix de Sant Carles de la Ràpita amb els antics cantadors de les subhastes. Un programa estretament vinculat a diferents paisatges i indrets concrets del mapa ebrenc, fet que vol reforçar la seva singularitat.

Eufònic, segons raona el seu director, Vicent Fibla, segueix combinant propostes sonores, visuals i audiovisuals dirigides a un públic general "que no és verge", "que ja sap el que és un festival", i treballa en la línia de convertir-se en un "esdeveniment cultural" de referència a les Terres de l'Ebre i més enllà, dins de la plèiade de "microfestivals" vinculats a paisatges singulars que han emergit a la Catalunya de la perifèria metropolitana durant els últims anys.

Dels 37 artistes participants, un 81% són catalans i un 32%, concretament, provenen de les mateixes Terres de l'Ebre. Alguns, fins i tot, de procedència estatal o internacional com Musik Komite -de Cadis-, Blow Factory - establerts a París- o els hispano-francesos Edith Alonso i Antony Maubert, compartiran cartell amb els barcelonins Desert, Sta, Videocratz, Wooki o els ebrencs Joan Martí Frasquier, el projecte Ensemble Topogràfic o Vicent Matamoros. També tindran el seu espai els artistes que participen en les estades artístiques a la residència del Centre d'Art lo Pati a Balada, Amposta, que també col·labora en el certamen.

L'actuació de diversos DJ -entre els quals el mediàtic Miqui Puig, l'autòcton Pablo Honeye o DJ2D2- en espais singulars com l'anomenat "túnel" de Sant Carles de la Ràpita o el xiringuito de la Costa prop de la Punta de la Banya completen bona part d'aquesta oferta centrada en l'exhibició. I és que, paral·lelament, el festival reforça també el seu vessant de formació i la producció, amb tallers per a joves i grans, sobre disciplines com la gràfica generativa o la introducció al soundpaiting per als més menuts.

Per a Fibla, però, és precisament la relació que s'estableix entre l'oferta artística i la seua ubicació en espais paisatgístics singulars, que anteriorment no havien estat mai emprats amb aquestes finalitats, el que confereix un caràcter únic a Eufònic. "Volem explorar nous espais sonors per a propostes més especialitzades, artístiques", apunta. El recinte del convent, de l'església nova, el soterrani de l'antiga escola, el túnel o la llacuna de l'Encanyissada, entre d'altres, s'integren en aquesta oferta.

Des de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, la regidora de Cultura, Elisabet Castellà, ha celebrat la idea d'oferir una "perspectiva diferent" a aquests espais tradicionals però desconeguts que volen ser "redescoberts d'una altra manera" donant a conèixer les noves tendències en art sonor i visual als més joves. Tant la regidora com l'alcalde, Joan Martín Masdéu, han emfasitzat la capacitat de l'esdeveniment no només de mobilitzar joves del territori sinó d'atreure turisme cultural de més enllà.

El director de la mostra ha coincidit, en aquest sentit en el "caràcter supralocal" del certamen en un territori "on la gent es mou" entre els diferents poblacions buscant les propostes culturals que els interessen i que, salvant les distàncies, "funciona com una metròpoli de diferents pobles". "Volem ser un esdeveniment cultural", ha sentenciat Fibla, tot recordant que les Terres de l'Ebre està sent reconeguda com un focus per aquest tipus d'activitats durant els últims temps. Prova d'això, és el lent però sostingut interès que el festival suscita en visitants de més enllà del territori.

Via ACN (Jordi Marsal)

28 d’agost del 2013

Protecció Civil alerta de fortes pluges al Baix Ebre i Montsià a partir de dimecres a la tarda i fins dijous al matí

TORTOSA (Baix Ebre).- La Direcció General de Protecció Civil manté la prealerta del pla INUNCAT per les pluges intenses que poden caure al terç sud del Principat a partir d'aquest dimecres a la tarda i fins demà al matí. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, poden caure més de 20 litres per metre quadrat en mitja hora a les demarcacions de les Terres de l'Ebre, Tarragona i el sud de Barcelona. On hi poden haver més incidències és al Montsià i al Baix Ebre. Les precipitacions poden anar acompanyades de tempesta i no es descarta que també pugui caure calamarsa.



Via ACN

Malestar dels ajuntaments de Flix, Riba-roja d'Ebre i Ascó amb Adif pels focs de la Ribera d’Ebre

FLIX (Ribera d'Ebre).- L’incendi forestal que ha afectat aquesta setmana el nord de la Ribera d’Ebre ha posat de manifest les males condicions de manteniment de la via fèrria que travessa la comarca. I és que el pas d’un comboi de mercaderies és la causa més probable de la desena de focs que es van declarar dilluns a la tarda, un darrere l’altre, en els municipis d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Però a hores d’ara cap dels ajuntaments afectats han rebut cap tipus d’informació, ni de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) ni de la mateixa Renfe. Per la seua banda, Adif ha comunicat que ha obert una investigació per determinar l’origen dels focs, que ha cremat unes 20 hectàrees al nord de la Ribera d’Ebre. Aquest dimecres al matí, dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat continuaven inspeccionant la zona afectada per l’incendi, controlat des de dimarts al vespre. Però Adif no ha volgut confirmar que l’incendi forestal haja estat causat pel pas d’un tren.

Siga com siga, l’Ajuntament de Flix ha difós una nota oficial en què assegura que els quatre focus que es van detectar en el seu terme municipal es van iniciar al costat de la via fèrria, “cosa que fa pensar en un origen comú atribuïble al pas d’algun comboi amb anomalies”. Així, a l’espera de l’informe oficial amb les causes de l’incendi, l’Ajuntament de Flix ha volgut expressar el seu malestar pel poc manteniment que Adif fa de la línia i també de les instal·lacions ferroviàries al seu pas per la població.



A més, en el cas de Flix, el primer dels focs es va originar al costat del pont del Llop, entre la via i la carretera C-12, cosa que va obligar a tallar l’eix de l’Ebre durant un parell d’hores per la intensitat del fum. El segon foc es va localitzar a la partida d’Arenys, abans d’entrar a Flix, mentre que els altres dos es van declarar un cop passada l’estació del poble, al costat del complex d’Ercros. De fet, els mateixos bombers de l’empresa electroquímica van haver d’intervenir en les tasques d’extinció. També els treballadors de FCC, l’empresa que realitza les obres de descontaminació del pantà de Flix, van remullar un dels focus de l’incendi des del riu, embarcats en un remolcador.

Per la seua banda, en declaracions al Diari Ebre de Tarragona, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre també ha estat molt crític amb el silenci d’Adif. Antonio Suárez ha remarcat que el seu terme municipal va patir fins a cinc focus de l’incendi, i que un ha arribat a cremar dins d’un espai natural protegit. També el primer tinent d’alcalde d’Ascó, Josep Martínez, ha afirmat que demanaran explicacions a Adif. En concret, volen saber com un tren pot provocar 10 focs sense aturar-se, i si el manteniment de la via és l’adequat.

Adif és l’empresa estatal responsable de tenir neta la via i en perfectes condicions, però en el cas de la Ribera d’Ebre la neteja només s’ha fet en els llocs de més fàcil accés. Precisament, l’1 de juny passat Adif va reactivar el seu pla de prevenció d’incendi a les vies per a l’estiu d’enguany, en els més de 15.000 quilòmetres de via que són de la seua titularitat.

Imatges ACN i Canal 21 Ebre

L'Audiència manté imputats l'exdirector de Finances i dos inspectors pel cas de la Cooperativa de l'Aldea

L'ALDEA (Baix Ebre).- L'Audiència de Tarragona ha ratificat la imputació de l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, així com dels inspectors Pau Benito i Ramon Cortacans en les diligències prèvies obertes pel jutjat número 1 de Tortosa per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea. L'advocat de la Generalitat va presentar recursos d'apel·lació contra aquestes imputacions amb l'argument que no haurien incorregut en cap responsabilitat a l'hora de controlar i fiscalitzar la situació financera de l'entitat. Però l'Associació d'Afectats va impugnar aquesta maniobra en considerar que la inacció dels responsables de Finances podria haver causat la fallida.

El magistrat Francisco José Revuelta descarta possibles defectes formals que podrien suposar la nul·litat de les imputacions i les considera ajustades a dret, d'acord amb els arguments esgrimits per la jutgessa de Tortosa en el curs de les diligències prèvies que podrien desembocar en acusacions formals i una vista oral. A més, subratlla que les suposades responsabilitats de Sicart, Benito i Cortacans en el control de la secció de crèdit de la Cooperativa hauran de ser avaluades conjuntament en el procés per la estreta vinculacions que presenten.

La resolució de l'Audiència recorda a la Generalitat que la imputació de l'exidrector general i els dos inspectors "en cap cas es pot equiparar" a un auto de processament, tal i com va suggerir l'advocat en la redacció del recurs. "És la primera crida que es fa a aquestes persones", sosté el text judicial al qual ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies (ACN). En aquest mateix sentit, apunta la necessitat de fonaments d'indicis per justificar la imputació, però admet té un caràcter "dinàmic", fet pel qual es poden acabar mantenint o aixecant.

Tant Fiscalia com els socis impositors afectats van rebutjar de ple les argumentacions de la Generalitat i van reclamar el manteniment de les imputacions. De fet, el president de l'Associació, Jordi Gas, va remarcar en declaracions a l'ACN la responsabilitat de la Generalitat en el control i fiscalització de la secció de crèdit. Consideraven que si els tribunals aixecaven la imputació es podien reduir dràsticament les possibilitat de recuperar els 4,5 milions d'euros d'estalvis entrampats en la fallida de la secció de crèdit.

L'advocat de la Generalitat va intentar posar en qüestió la responsabilitat dels tres imputats en les suposades deficiències del procés d'inspecció per part de la Direcció General de Finances que va conduir a la fallida de la societat, tal com destacava l'administrador concursal, Mariano Hernández, en el seu informe al Jutjat Mercantil de Tarragona presentat fa més d'un any. Segons adduïa en el recurs, la Generalitat "no té cap competència sobre la vida interna de les Cooperatives", més enllà d'algunes infraccions concretes, i que no exerceix sobre aquestes entitats cap "tutela tuïtiva".

"Defugir" responsabilitats

L'Associació d'Afectats, en canvi, els retreu la voluntat de "defugir" la seves responsabilitats legalment atribuïdes, tot recordant que la Llei de Cooperatives catalana ha d'exercir les funcions de "tutela de les entitats financeres i de crèdit", essent el Departament d'Economia i Finances el competent per dur a terme aquestes tasques, inspeccionant directament les seccions de crèdit, la seva situació financera i patrimonial. "És un fet acreditat que la Generalitat va abandonar les seves funcions i va consentir aquelles irregularitats, gènesi del procediment concursal de la Cooperativa", van assegurar els representants legals dels impositors.

Citant l'exhaustiu informe d'Hernández, els afectats apunten que l'administració catalana tenia coneixement l'any 2007, arran de l'informe elaborat per Cortacans, d'una llarga llista d'irregularitats en la gestió de l'entitat. L'administrador, que qualificava els fets de "gravíssims" i denunciava l'abandonament de funcions per part de la Generalitat, feia referència a la inclusió del logotip de Caja Madrid -actual Bankia- a les llibretes, que podia portar a "confusió" -i que podia ser sancionada pel Banc d'Espanya amb entre 0,5 i 1 milió d'euros-, així com l'ús d'elements identificatius o publicitaris relacionats amb caixes d'estalvis, per les quals la Generalitat hauria d'haver imposat sancions per faltes "greus i molt greus", amb multes de 300.000 euros i la inhabilitació de la mateixa Cooperativa.

Cortacans, el primer dels inspectors en comparèixer davant la jutgessa, inicialment com a testimoni i després com a imputat, no només va elaborar l'informe de 2007 sinó que va participar després en la inspecció de 2011, quan la secció de crèdit va bloquejar els comptes i la Cooperativa va acabar fent fallida. "És inversemblant que al·legui haver cregut que les deficiències observades el 2007 s'havien solucionat al constatar que va ser el mateix inspector qui va determinar el 2011 que seguien existint", raonaven els advocats dels afectats.

A més de Sicart, Benito i Cortacans continuen com a imputats l'exgerent, Daniel Ferré; els seus dos fills; el seu cunyat, José Chavarría; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; l'expresident de la junta rectora de l'entitat, José Fernando Falcó; l'extresorer, Joan Benito; i l'exsecretari, Lluís Gilabert.

Via ACN (Jordi Marsal)

27 d’agost del 2013

Els alcaldes de l'Ampolla, el Perelló i l'Ametlla de Mar insten l'Estat a millorar la seguretat del GR-92

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Els alcaldes de l'Ametlla de Mar, el Perelló i l'Ampolla han traslladat al govern espanyol la necessitat d'invertir en millores de seguretat el sender GR-92, que recorre el litoral d'aquests municipis. En una reunió mantinguda aquest dilluns amb el diputat del PP, Joan Bertomeu, els batlles han recordat que es tracta d'una via molt transitada pels turistes que, en les condicions actuals, presenta riscos i perills. Bertomeu es va comprometre a traslladar les demandes al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Els alcaldes es reuniran el pròxim 4 de setembre amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, per abordar aquesta qüestió.

El sender GR-92 o camí de ronda s'ha convertit durant els últims anys en un dels atractius turístics més importants d'aquests municipis de la costa de l'Ebre, especialment, per tractar-se d'una de les poques zones del país que conserva trams de costa verge alternant cales, penya-segats i trams de platges rocalloses de gran valor paisatgístic i ecològic. Precisament, la manca d'unes mínimes garanties de seguretat en algun d'aquests trams ha propiciat la reclamació dels alcaldes davant Madrid.

"Sabem que són temps difícils però el nostre objectiu és garantir la seguretat d'aquest recorregut davant de tot", va manifestar l'alcalde del Perelló, Ferran Cid. "Aquest tram no solament travessa els nostres pobles sinó que ve de la frontera fins a Cadis, concentrant un gran volum de visitants. Per tant hem de mirar que tingui unes garanties de seguretat i així li hem transmès", va apuntar per la seua banda l'alcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa.

Bertomeu va qualificar les demandes municipals de "lògiques i normals" ateses les condicions de "risc" i "perill" que presenta el trajecte en alguns punts, vorejant penya-segats de considerable altura sense cap tipus de protecció. "Els donaré el meu suport i defensaré aquesta proposta a Madrid", va assegurar en acabar la reunió, a la qual va assistir també el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Solé.

Segons l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, són milers els turistes que recorren durant l'any el tram de GR-92 del municipi, convertint-se en una de les principals consultes que rep l'oficina de turisme local. "Cal tenir en compte que vora el GR-92 es concentra el 43% de les places de càmping a les Terres de l'Ebre. A més, del 35 % de les places hoteleres al territori. Per tant, és importantíssim poder obtenir aquesta inversió per fer els arranjaments necessaris. Així que col·laborarem amb el Perelló i l'Ampolla perquè aquesta demanda sigui present als pressupostos del 2013", ha indicat el portaveu del govern municipal calero, Antoni Montagut.

Aquest camí de llarg recorregut forma part de la xarxa europea de senders, concretament, de l'E7 que uneix el mar Bàltic amb la Mediterrània. El sender surt de Portbou i recorre la costa fins a Andalusia passant pel País Valencià i per Múrcia.

Via ACN

El foc del nord de la Ribera d'Ebre, controlat però encara per extingir




RIBA-ROJA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat l'incendi que va començar aquest dilluns a la tarda en diversos focus a la comarca de la Ribera d'Ebre. El municipi més afectat per les flames és el de Riba-roja d'Ebre. Durant les darreres hores, s'ha hagut de treballar en algunes reproduccions dins del perímetre del foc. Alhora, s'han fet tasques de revisió i de remullada dels punts calents. El balanç provisional del Cos d'Agents Rurals és de 20 hectàrees cremades, essencialment de pi i matoll. Els bombers continuaran treballant a la zona amb tres dotacions durant la nit i la matinada, remullant tot el perímetre. També s'hi ha desplaçat una patrulla dels Mossos d'Esquadra i una dotació del Cos d'Agents Rurals.


Imatges Bombers de la Generalitat

La Subdelegació del govern espanyol reclama a l'Ajuntament de Tortosa que complisca la llei de banderes oficials, sense motiu

TORTOSA (Baix Ebre).- La subdelegació del govern espanyol a Tarragona ha reclamat a l'Ajuntament de Tortosa un informe per demostrar que compleix la normativa relativa a les banderes oficials que onegen del balcó de la casa de la vila. El subdelegat accidental, Carlos Miranda Ruiz de Gordejuela, justifica el requeriment arran la recepció d'una "comunicació" on s'assegura que al consistori "no onegen les banderes oficials, incomplint la llei". Però l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha recordat que l'Ajuntament ha respectat sempre la normativa al respecte, mantenint la Senyera, la bandera espanyola i la local al balcó, i ha acusat la subdelegació de generar artificialment una "polèmica desafortunada" en "moments de dificultat".

La guerra de les banderes ha arribat, en ple mes d'agost, també a l'Ajuntament Tortosa. Segons Imagina Ràdio, el consistori va rebre el requeriment de la Subdelegació el passat 19 d'agost perquè en un termini de 20 dies trameti un informe justificant el compliment de la Llei 39/1981 que regula l'exposició pública d'aquestes insígnies als edificis consistorials, entre d'altres. L'administració espanyola justifica la seua actuació davant la seva voluntat de "comprovar" el respecte a aquesta normativa, després d'haver rebut una denúncia sense especificar-ne l'origen ni els termes.

La carta del subdelegat accidental ha causat estupefacció al consistori. L'alcalde, que l'ha qualificat obertament de "desafortunada", ha recordat que al balcó onegen permanentment les tres banderes oficials -la Senyera, la bandera espanyola i la local-, a excepció de la Diada de l'Onze de Setembre, quan només ho fa la Senyera de forma "simbòlica". "Sempre hem tingut molta cura que estiguin totes les banderes perquè ho marca la llei i no s'ha de generar polèmica. És lamentable que un Ajuntament que ha tingut cura no sabem per quina raó se'ns demana l'informe. La subdelegació hauria de tenir mitjans per fer una comprovació ocular o demanar el parer a gent de confiança", ha subratllat.

De fet, segons ha pogut comprovar l'ACN aquest dimarts al migdia, al balcó de l'Ajuntament es mantenen presents les tres insígnies. La possibilitat que la denúncia estigui motivada perquè les banderes es trobin durant bona part de l'any plegades al pal i sense onejar, "per evitar que el vent les malmeti", tampoc resulta convincent per a Bel. "Aquí fa molt de vent i ho fem per no haver d'estar pendents sempre. Si el problema és aquest, tots plegats ens ho hauríem de fer mirar. Si, més enllà que hi estiguin, el problema és que no onegin i hem de posar un ventilador al costat perquè ho facin resulta ridícul", ha abundat.

El mateix alcalde ja ha anunciat que respondrà la petició de la subdelegació del govern espanyol dins dels terminis establerts però no ha desaprofitat l'ocasió per desqualificar aquesta maniobra com un intent de "generar polèmica on no la hi ha", en moments "complicats i difícils per molta gent" i que visualitzen unes administracions interessades per temes "que no preocupen a ningú". "Tot això no hauria d'haver passat. Vull pensar que és un error o anècdota d'estiu. L'hi contestaré -al subdelegat- que és una llàstima dedicar el temps de funcionaris públics a temes que es poden resoldre amb una trucada per telèfon o una comprovació ocular", ha tancat. Tot plegat, ha afegit, en un moment polític "desafortunat": "estan fent tot el possible perquè la gent se senti més allunyada de l'Estat espanyol".

Via ACN

Los Sirgadors, candidats als premis Altaveu 2013 del festival de la Música i la Cançó de Sant Boi



L'AMPOLLA (Baix Ebre).- La banda ebrenca de jota&blues Los Sirgadors, sorgida arran de l'enregistrament de la música original per al documental 'Sègula, lo futur de les Terres de l'Ebre', és un dels candidats a rebre els premis Altaveu 2013, els guardons del Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat que volen reconèixer les figures i trajectòries musicals catalanes més desacatades de l'any. Al marge del projecte musical liderat pel realitzadors Màrio Pons, els altres candidats són Joan Colomo, Marina Rossell, John Talabot, Peret, Txarango i la Sala Sidecar de Barcelona. Així ho ha anunciat aquest dimarts la organització del certamen. Els guardons es lliuraran el proper dijous 5 de setembre en un acte institucional a Can Masarella, coincidint amb l'inici del Festival Altaveu que durant tres dies celebrarà 25 anys de trajectòria de la mà de Standstill, Scott Mathews i Núria Graham, entre molts d'altres convidats.

Tres nous parcs eòlics per a la Terra Alta als termes de Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca

BATEA (Terra Alta).- La Terra Alta podrà tenir tres nous parcs eòlics, que les companyies Gas Natural i Alstom ja tramiten als termes municipals de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. En aquest sentit, les tres centrals s’ubicaran dintre de la Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) que va establir la Generalitat en el darrer mapa eòlic, just a l’altiplà de la Terra Alta. En concret, la tramitació dels tres parc eòlics va a càrrec de l’empresa Eòlica Tramuntana 73, constituïda en un 60 per cent per Gas Natural Fenosa Renovables i en un 40 per cent per Alstom Wind.

Segons publica aquest dimarts el Diari Ebre de Tarragona, els tres parcs eòlics afecten els municipi de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. Es tracta en els tres casos de parcs eòlics de 10 aerogeneradors del fabricant Alstom, de 3 megawatts de potència cadascun d’ells. La seua alçada –incloent-hi l’aspa dels aerogeneradors- assolirà els 155 metres.

Més concretament, el parc eòlic Los Barrancs s’ubica exclusivament al terme de Vilalba dels Arcs i s’estén a ambdós costats de la carretera TV-7231 de Vilalba a la Pobla de Massaluca. El parc eòlic Tres Termes s’ubica als termes de Vilalba i Batea i s’estén a cantó i cantó de la carretera TV-7232 que uneix aquests dos municipis. Finalment, el parc eòlic Punta Redona es situa dins els termes de Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. La meitat dels aerogeneradors se situaran al costat del turó de Punta Redona i la resta a l’entorn de la carretera TV-7231, a prop del nucli urbà de la Pobla de Massaluca.

De la mateixa manera, el projecte inclou la necessitat de construir una nova línia aèria elèctrica de 220 kV, per poder evacuar l’energia elèctrica generada als tres parcs fins a la subestació elèctrica situada a Garcia, a la Ribera d’Ebre. Quant als estudis d’impacte ambiental, conclouen que l’impacte globals dels projectes, en els tres casos, és moderat. Finalment, els estudis també insten les promotores eòliques a evitar qualsevol afectació sobre les restes de la Batalla de l’Ebre.

El mercat municipal de Tortosa celebra 125 anys fent el salt a Twitter i Facebook


TORTOSA (Baix Ebre).- El mercat municipal de Tortosa, que enguany celebra 125 anys, ha decidit fer el salt a les xarxes socials d’internet. De moment, el mercat ja té una pàgina a Facebook i també un perfil propi a Twitter, a més d’un compte a Pinterest, una de les xarxes socials de fotografies més utilitzades arreu del món. Fins aquest moment, el Facebook del mercat de Tortosa té més de 700 seguidors, mentre que el perfil de Twitter ja el segueixen més de 130 persones.

En les xarxes socials, el mercat de Tortosa es presenta com “el punt de trobada de les millors carns, embotits, verdures, fruites, peixos, mariscos, bacallans, conserves i fleques de les Terres de l’Ebre, des del 1887”. Però la irrupció del mercat tortosí a les noves tecnologies fa molt poques setmanes que s’ha produït. L’objectiu d’aquesta aposta pel món de la internet 2.0 és donar a conèixer al conjunt de les Terres de l’Ebre totes les campanyes de promoció i també les ofertes de cadascun dels comerços i negocis que formen part del mercat municipal de Tortosa. Així ho ha explicat el seu community manager, Albert Lamote de Grignon, de l’empresa ALdG.

En la mateixa línia, el repte és poder generar prou continguts i aconseguir la implicació dels diversos paradistes del mercat, per poder crear també una pàgina web o un bloc. De la mateixa manera, també es preveu tenir presència en altres xarxes socials que puguen irrompre en el futur. En aquest sentit, el community manager del mercat de Tortosa ha explicat que també es busca atraure un públic potencial més jove, que és el que majoritàriament utilitza les xarxes socials d’internet.

D’altra banda, Lamote de Grignon ha destacat que ja hi ha algunes parades del mercat que comencen a aprofitar aquestes noves eines que ha posat en marxa l’associació de venedors. I és que totes les parades del mercat estan convidades a donar conèixer les seues ofertes o promocions especials a través dels comptes oficials a Facebook i Twitter.
 

Els Bombers donen per estabilitzat l'incendi forestal que ha cremat unes 20 hectàrees a Riba-roja d'Ebre

RIBA-ROJA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat cap a tres quarts de deu del matí l'incendi forestal que es va declarar aquest dilluns a la tarda al nord de la Ribera d’Ebre. A primera hora del matí, a la zona hi han continuat treballant 44 dotacions terrestres i set mitjans aeris, per poder extingir totalment el foc, que ha cremat 20 hectàrees sobretot de pi blanc i matoll. En aquest sentit, els bombers han aconseguit frenar de matinada el flanc dret i el cap de l'incendi que cremava al terme de Riba-roja d'Ebre. El foc es va iniciar al voltant de dos quarts de cinc al pont de Berrús, propagant-se després al puig de Santa Magdalena. Les flames es van anar estenent a una zona de barrancs al sud del riu Ebre amb focus secundaris al voltant del perímetre que ja cremava.

L'incendi podria haver estat provocat per les guspires d'un tren. Des d’un primer moment es va tenir constància de diversos focus que cremaven a prop de la via, i que el pas d’un comboi l'ha pogut originar. De fet, es van detectar diversos focus des de Riba-roja d’Ebre fins a Ascó. Els mitjans aeris es van retirar amb la posta de sol però les dotacions terrestres van ampliar-se fins a la trentena.

Segons els Mossos d'Esquadra, preventivament van haver de desallotjar-se dues masies aïllades de Riba-roja d'Ebre, però finalment no va ser necessari fer el mateix al club nàutic d'aquesta localitat. Atesa la bona evolució dels altres focus d'incendi, es va reobrir el trànsit l’eix de l’Ebre, però el foc va obligar a tallar la TV-7411 a Riba-roja d'Ebre, entre els quilòmetres 0 i 20. Per la seua banda, des del voltant de les set d'aquest matí ja s'ha restablert la circulació de trens a la línia R15 de Rodalies de Catalunya, després la millora de les condicions de l'incendi. Durant unes hores, la tarda de dilluns, també es va haver de tallar el trànsit a l’eix de l’Ebre entre Flix i Ascó.

De fet, la Direcció de Protecció Civil va arribar a emetre una prealerta del pla d'emergències per transport de viatgers en ferrocarril FERROCAT pel tall de la circulació de trens de la línia de Rodalies-Renfe R15 entre les estacions d'Ascó i Riba-Roja d'Ebre, per diversos focus d'incendi propers a les vies. Durant la nit, a més, hi ha havia dos trens aturats a Móra la Nova, que no poden continuar el trajecte.

Via ACN
Imatge Bombers de la Generalitat

'Procés constituent', article de Sisco Lahosa

El passat mes d'abril Arcadi Oliveres i Teresa Forcades endegaren un projecte polític que mitjançant un manifest de 10 punts adreçava una crida a la ciutadania de Catalunya per contribuir entre tots a un canvi a favor d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu. Des de llavors aquest manifest ha comptat amb el suport de més de 42.000 persones que ens hem afegit a la voluntat i objectiu d'una convocatòria d'un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja. Aquesta iniciativa parteix d'una evidència que anem constatant dia rere dia; l'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha arribat a la seva fi. Ara, cal que entre tots forgem un nou model polític i social sense repetir fórmules del passat.

Perquè això sigui possible cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu que, a la vegada, reconegui la tasca dels múltiples col·lectius que des de fa temps treballen pel canvi democràtic i pacífic. Més enllà del desengany i de la frustració que ens genera l'actual situació política, social i econòmica, és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Cal que, entre tots els qui ens hi vulguem sumar, fem nostra aquesta iniciativa de canvi a favor d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu, un model que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

El que està passant actualment al nostre país ens ajuda a posicionar-nos cada cop més en favor d'allò que no volem; aquesta iniciativa endegada el passat abril, i que, com a taca d'oli s'està estenen arreu del territori, vol ser un espai de reflexió que contribueixi, en positiu, en la definició sobre el model de societat que volem per al nostre futur i el dels nostres fills.

Amb aquest ànim tot un seguit de gent de les Terres de l'Ebre, a partir d'una inicial assemblea que tingué lloc el passat mes de juliol al Casal Tortosí, ens hem posat en marxa per anar treballant. Amb la voluntat d'anar teixint complicitats de tots i totes els qui us hi vulgueu afegir. Comptem amb el suport d'altres territoris i experiències que ens han precedit. Ara, també a les Terres de l'Ebre, tot afegint la nostra veu a la de altres que, amb l'esperit del manifest, veuen necessari un canvi tranquil i a la vegada contundent, us convidem a participar des d'un àmbit local i proper, en el debat i la reflexió al voltant d'un nou model de país i de societat que faci inviable el que a hores d'ara està succeint: que l'interès d'uns pocs prevalgui per davant de l'interès de la majoria.

Sisco Lahosa 
és membre del grup impulsor del Procés Constituent a les Terres de l'Ebre.

26 d’agost del 2013

El pas d'un tren provoca un incendi forestal que ja ha cremat unes vint hectàrees al nord de la Ribera d'Ebre

RIBA-ROJA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- L'incendi que ha començat aquest dilluns cap a dos quarts de cinc de la tarda a la Ribera d'Ebre ha cremat unes vint hectàrees de vegetació, segons les dades provisionals amb què treballen els agents rurals. El foc s'ha iniciat al Pont de Berrús i afecta el Puig de Santa Magdalena, on els Bombers de la Generalitat continuen treballant. Des de primera hora, però, s'ha tingut constància de diversos focus que cremaven a prop de la via del tren, ja que sembla que un comboi l'ha pogut originar. Pel que fa als efectes de les flames, s'ha pogut normalitzar la situació a la carretera C-12, que torna a estar oberta en ambdós sentits de la marxa entre Flix i Ascó.

Els Bombers de la Generalitat continuaran treballant durant la nit per combatre l'incendi que ha començat aquest dilluns, cap a dos quarts de cinc de la tarda, a Riba-roja d'Ebre. S'ha iniciat al pont de Berrús, propagant-se després al puig de Santa Magdalena, i ha afectat vint hectàrees de vegetació. S'han detectat diversos focus des d'aquest municipi fins a Ascó, i sembla que l'origen ha estat un tren. Els mitjans aeris s'han retirat amb la posta de sol però les dotacions terrestres s'han ampliat fins a la trentena. El foc no crema amb molta intensitat, però continua actiu i una tempesta a la zona dels Ports fa que els vents siguin més erràtics i condiciona les tasques d'extinció.

Segons els Mossos d'Esquadra, preventivament s'han desallotjat dues masies aïllades de Riba-roja d'Ebre, però finalment no ha calgut fer el mateix al club nàutic d'aquesta localitat. Atesa la bona evolució dels altres focus d'incendi, s'ha reobert el trànsit a la C-12, però la circulació continua tallada a la TV-7411 a Riba-roja d'Ebre, segons informa el Servei Català de Trànsit.

La Direcció de Protecció Civil ha emès una prealerta del pla d'emergències per transport de viatgers en ferrocarril FERROCAT pel tall de la circulació de trens de la línia de Rodalies-Renfe R15 entre les estacions d'Ascó i Riba-Roja d'Ebre, per diversos focus d'incendi propers a les vies. A primera hora de la nit hi havia dos trens aturats a Móra d'Ebre, que no poden continuar el trajecte.

Sis patrulles dels mossos i dues unitats del SEM, a més d'efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal, estan treballant juntament amb els bombers per apagar l'incendi de la Ribera d'Ebre. Per la seua banda, la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) ha emès una prealerta del pla d'emergències per transport de viatgers en ferrocarril (FERROCAT) pel tall de circulació de trens a la línia de Rodalies-Renfe R15 entre les estacions d'Ascó i Riba Roja, per diversos focus de l'incendi propers a les vies. A més, el municipi d'Ascó també ha activat el seu pla d'emergències municipal en fase d'alerta.

Via ACN

Ensurt per una fuita de gas al centre de Tortosa

TORTOSA ( Baix Ebre ). -Una fuita de gas ha obligat a evacuar aquest dilluns al vespre un bar i dos comerços de Tortosa. Els Bombers de la Generalitat també han hagut de confinar els veïns de les cinc plantes superiors de l'edifici on s'ha originat la incidència, a la confluència dels carrers Pare Cirera i Teodoro González. De fet, l'Ajuntament ha hagut de tallar l'accés als dos carrers mentre els operaris reparaven l'avaria.

La Policia Local ha establert un cordó de seguretat, ha fet tancar tres establiments comercials i ha demanat el confinament dels veïns d'un edifici contingu fins que els tècnics han resolt la incidència, que no ha tingut més conseqüències. L'avaria s'ha produït de manera accidental pel trencament d'una canonada del gas en unes obres. S'han mobilitzat efectius de Protecció Civil i dels Bombers de la Generalitat.


25 d’agost del 2013

El pregó i la proclamació de les pubilles donen el tret de sortida a les festes de la Cinta 2013



TORTOSA (Baix Ebre).- Tortosa ja ha donat el tret de sortida a les festes de la Cinta 2013. Ha estat amb un acte previ, el pregó i la proclamació de les pubilles. Però, tot i que el gruix dels actes del programa oficial no s'iniciaran fins el proper dijous, 29 d'agost, ja es pot dir que aquest dissabte la Cinta 2013 ha començat a caminar. El vicari general de la diòcesi i prior de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, José Luís Arín, va llegir el pregó en el tradicional acte de proclamació de pubilles, al parc municipal Teodor González. En aquest sentit, Cinta Ferrando Piñana, del Montepío de Conductors, és enguany la Reina de les festes de la Cinta 2013, mentre que Ainara Cugat Mascarell, de Foment de la Sardana, és la Reina infantil. Les dues reines van sortir escollides de la votació de les 84 pubilles i pubilletes que hi ha enguany.

D'altra banda, un dels actes més destacats de la programació de la Cinta 2013 serà l'acte institucional de commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de la Cinta com a patrona de la ciutat, amb una trobada de totes les que han estat reines de les festes, primers majordoms de l'Arxiconfraria i alcaldes de la ciutat i regidors de Festes. En aquest aspecte més religiós i tradicional, tindrà lloc l'Ofrena de Flors i Fruits a la Verge de la Cinta, amb la novetat d'incorporar enguany la campanya de recollida de material escolar pel curs 2013-2014 organitzada per l'Ajuntament de Tortosa conjuntament amb Càritas Tortosa, Creu Roja Tortosa, Obra Social La Caixa i la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta.

Pel que fa a la música, cal destacar la corresponent edició del Festival Ebre Musik amb l'actuació de Xeic!, Natural Band i Satriale's, i el ball amb les orquestres La Principal de la Bisbal, Cimarrón i Centauro, així com el concert de Pepet i Marieta i la TroBa Kung-Fu, i el de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries que tancaran les festes amb la Nit de Música d'Arrel. Les festes de la Cinta 2013 duraran del 29 d'agost al 2 de setembre.

Cadenes humanes als rius Algars i Sénia, estelada amb espelmes al Tradiconàrius de Roquetes

CASERES (Terra Alta).- Més 300 persones han format aquest dissabte al vespre una cadena humana sobre el riu Algars, per unir la comarca del Matarranya, a l'Aragó, i la Terra Alta. La cadena convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha fet al llarg de pont de la N-420 entre Caseres, a la Terra Alta, i Calaceit, al Matarranya, com a preludi de la Via Catalana per la Independència del proper Onze de Setembre. Amb l'acció, a més, també es volia reivindicar l'ús de la llengua catalana a banda i banda de la frontera administrativa entre Catalunya i Aragó.. 

Així, ells participants han rebutjat la denominació de LAPAO que ha imposat la nova llei de llengües aragonesa al català que es parla en els municipis de la Franja. Com ha destacat Manel Alves, veí de la franja de ponent i membre del secretariat nacional de l'ANC, el català sobrepassa les fronteres administratives, i és el vincle d'unió de pobles com Calaceit i Caseres, però també Arnes i Horta de Sant Joan amb Vall-de-roures o Queretes. 

La cadena humana entre Caseres i Calaceit no ha estat, però, l'única del cap de setmana a les Terres de l'Ebre. De la mateixa manera, l’Assemblea pel Sénia va organitzar aquest dissabte la cadena ‘Lo Sénia no és frontera’, una jornada lúdica i reivindicativa que ha inclòs diverses activitats. La diada va començar a les dotze del migdia a l’Ermita del Loreto, des d'on a les sis de la tarda va començar una marxa fins al pont de l’Olivar, que uneix els termes d’Ulldecona, Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera.

Per la seua banda, la població de Roquetes també ha encès la flama aquesta mitjanit, aprofitant la mitja part del festival Tradicionàrius, que durant tot el cap de setmana se celebra a l’Hort de Cruells. L’Assemblea va encendre una estelada gegant d’espelmes a partir de les dotze de la nit. A més, hi havia una paradeta de Roquetes per la Independència, en què la gent podia apadrinar la seua espelma per un euro i també aprofitar per inscriure’s a la Via Catalana. 

Via ACN

La llibreria Serret de Vall-de-roures celebra 30 anys gestant un gran certamen literari

VALL-DE-ROURES (Matarranya).- La Llibreria Serret de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, s'ha convertit en símbol de cruïlla i agermanament de la cultura en català a banda i banda de la franja entre Aragó i Catalunya. Enguany celebra els seus trenta anys d'activitat i ha començat un llarg programa de celebracions amb trobades d'escriptors de diferents gèneres. Aquest dissabte ha estat el torn d'autors de novel·la negra, en castellà i català, que han apropat les seves obres al públic de Vall-de-roures. Octavi Serret, el propietari, està gestant un gran certamen literari que posi en valor la literatura del territori, en català i també en castellà, i que incentivi la producció literària al Matarranya i les Terres de l'Ebre.

La Llibreria Serret commemora, des d'aquest mes d'agost fins a l'estiu de l'any vinent, el seu trentè aniversari amb un seguit de trobades literàries. Una de les primeres s'ha fet aquest dissabte amb la trobada d'autors de novel·la negra 'Agost Negre al Matarranya' que ha reunit els membres del col·lectiu Aragón Negro, encapçalada per Juan Bolea, i diversos autors d'Alrevés Editorial i de l'editorial Llibres del Delicte. Com ha explicat Octavi Serret, propietari de la llibreria, l'objectiu era celebrar "un Sant Jordi d'agost negre" traient els autors als carrers i apropant-los als veïns de Vall-de-roures. "La qüestió és que la gent els conegui, fer una festa, passar-nos-ho bé", ha dit Serret.

Les celebracions continuaran la propera setmana amb una trobada de poetes. Hi haurà actes tot l'any amb un objectiu clar: tornar a convidar a la Llibreria Serret de Vall-de-roures tots els autors que hi han presentat les seves obres al llarg d'aquestes tres dècades, sobretot des de l'any 2000, quan Octavi Serret ha fet de l'estada dels escriptors a la seva llibreria una tradició gairebé setmanal. "Només es podrà fer agrupant-los", ha remarcat Serret, que per això projecta grans torbades literàries al llarg de l'any.

Un projecte ambiciós

Després de tres dècades, Serret ha aconseguit situar la seva petita llibreria com un referent de difusió i promoció de la literatura en català en un territori de cruïlla de cultures com és el Matarranya. El Premi Nacional de Cultura per la projecció social de la llengua que va rebre l'any 2009 certificava la seva gran tasca en favor del català. La clau, ha dit, "és potser la meva passió pels llibres i la meva passió per donar a conèixer autors nous, fent llibres col·lectius. I sobretot defensar la nostra llengua, totes les publicacions que fem són en català, tot el que es fa aquí al Matarranya des de fa 25 anys es publica en català. Sense la llengua no som res", ha assegurat.

Malgrat la controvertida llei de llengües aragonesa i la denominació de LAPAO al català de la Franja, Octavi Serret es manté ferm. "Jo seguiré en la meva línia, seguiré lluitant pel català, fent força, publicant llibres, perquè no ens podem posar a l'altura dels polítics", ha apuntat.

En aquest sentit ja ha començat a gestar un gran certamen literari, amb seu al Matarranya, al seu poble, a Vall-de-roures, que té l'ambició de convertir-se en un referent a nivell nacional i estatal. Com ha detallat Serret, el certamen comptarà amb premis literaris per a novel·les publicades, en castellà i català, però sobretot incentivarà la creació dels autors novells amb obres fetes sobre el propi territori. "Volem que surtin al menys un parell de novel·les d'aquí cada any, del Matarranya i de les Terres de l'Ebre", ha assegurat. "Volem que hi hagi moviment i un nivell literari important", ha afegit. El certamen projecta diversos actes itinerants per tot el territori.

Via ACN (Anna Ferràs)

24 d’agost del 2013

Tortosa talla un altre pi de l’antic escorxador després que la caiguda d'una branca afectés cinc vehicles

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Ajuntament de Tortosa ha hagut de tallar aquest divendres un dels quatre pins gairebé centenaris que encara quedaven al costat del complex cultural de l’antic escorxador. El regidor de Serveis, Domingo Tomàs, ha explicat que just aquesta setmana va caure-hi una branca de prop de 200 quilos de pes i que va afectar cinc vehicles. Segons el regidor, els serveis tècnics municipals han supervisat l’estat de l’arbre i han conclòs que tallar el pi era la mesura més recomanable per evitar problemes en el futur. De la mateixa manera, Tomàs ha afegit que de moment no tenen previst tallar més arbres en aquesta zona habilitada com a aparcament des de fa anys.

Els pins del costat de l'antic escorxador de Tortosa es van plantar durant una Festa de l'Arbre, l’any 1924, amb la participació de més de 1.500 alumnes de Tortosa. En aquella diada es van plantar 150 arbres, però els darrers anys només havien sobreviscut una vintena de pins. La tala recent dels últims pins de l’antic escorxador i d’altres arbres en altres espais de la ciutat ha estat motiu de controvèrsia política a l’Ajuntament de Tortosa, després de les queixes expressades per grups de l’oposició com ara el PSC i Iniciativa.

Dol oficial a la festa major d'Ascó per l'atropellament d'una xiqueta de 16 anys a les vies del tren

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- L'Ajuntament d'Ascó ha decret un dia de dol oficial per la mort d'una menor com a conseqüència d'un atropellament a la via del tren. Segons una nota difosa pel mateix consistori, els fetshan tingut lloc aquesta matinada passada, al voltant de les 04:00 hores, quan una menor d'edat ha perdut la vida com a conseqüència d'un atropellament a l'estació de Renfe d'Ascó. Per aquest motiu, han quedat oficialment suspesos tots els actes de festa major durant aquest dissabte. Aquesta mateixa tarda se celebrarà una missa de condol en record de la jove.

Una noia de 16 anys ha mort aquesta matinada atropellada per un tren a Ascó, a la Ribera d'Ebre. L'accident es va produir a pocs metres de l'estació de ferrocarril del municipi. La jove, amb un grup de persones, haurien entrat a les vies des de la Plaça de l'Estació on s'estava celebrant una actuació musical, dins els actes de la festa major d'Ascó.  La víctima ha accedit a les vies del tren amb un grup de joves, saltant-se la senyalització que en limitava el pas. La noia, de 16 anys, ha estat sorpresa pel pas d'un dels combois mentre que la resta del grup ha pogut sortir a temps de les vies.

Dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) s'han desplaçat fins al llocs dels fets tot i que ja no han pogut fer res per salvar la vida de la noia, que ha mort a l'acte. El personal sanitari ha hagut d'atendre diversos testimonis de l'atropellament per atacs d'ansietat, inclòs el maquinista que conduïa el tren.

A conseqüència de l'atropellament, la circulació de la línia R15 entre Flix i Móra la Nova ha quedat interrompuda fins a les nou del matí d'aquest dissabte, quan s'ha pogut restablir el pas dels combois. Els passatgers afectats d'aquesta línia han estat traslladats per carretera.

Via ACN

23 d’agost del 2013

El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, poc beneficiats per l’augment del turisme a Catalunya

TERRES DE L'EBRE.-  Les pernoctacions de turistes catalans i espanyols han baixat aquest estiu un 1% a la Costa Daurada, i fins a un 9% a les Terres de l’Ebre. I és que mentre l’augment del turisme internacional està creixent a la demarcació de Tarragona, sobretot amb l’arribada dels turistes russos, la realitat és que les comarques del Camp i l’Ebre han experimentat una baixada del mercat català i espanyol. Aquesta és, potser, la dada més negativa del primer balanç de la campanya turística, un cop que aquest dijous s’ha sabut que 2,1 milions de turistes estrangers van arribar a Catalunya durant el mes de juliol, un 3,1% més que en el mateix mes de l’any passat.


Les dades que ha fet públiques el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme són un baló d’oxigen per al turisme de Catalunya, però confirmen que les Terres de l’Ebre, la Costa Daurada i les comarques de Lleida són les menys beneficiades, a hores d’ara, per l’augment de visitants. I és que l’augment del turisme internacional sobretot beneficia la ciutat de Barcelona i la Costa Brava. Així, els turistes francesos, britànics, nòrdics i russos formen el gruix de turistes que més han triat Catalunya com a destí de vacances, en el que ja es considera com el millor mes de juliol des d’abans de l’esclat de l’actual crisi econòmica.

En aquest sentit, el mercat francès va representar un terç del total de les arribades i experimenta una pujada de l'1,9%, tot i que els russos són els que més han contribuït al creixement. De gener a juliol, Catalunya ha rebut un 8,7 milions de visitants, un 5,1% més que en els mateix període de 2012. D’altra banda, les pernoctacions hoteleres a Catalunya de residents a l'Estat espanyol han baixat un 7,3%, mentre que les pernoctacions dels estrangers han augmentat en un 2,5%.


Móra la Nova incentiva la creació de llocs de treball al municipi amb subvencions directes

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- L’Ajuntament de Móra la Nova ha tornat a habilitar una línia de subvencions públiques per potenciar i incentivar la creació de llocs de treball al municipi, així com per fomentar l’ocupació i la implantació de noves empreses a la població. Com l’any passat, les bases d’aquesta convocatòria de subvencions estableixen que es concediran ajuts als contractes de treball fets durant tot el 2013 amb veïns de Móra la Nova que portin més d’un any empadronats en aquest municipi de la Ribera d’Ebre.

El procediment de concessió de les subvencions és el de concessió directa de caràcter excepcional, davant la situació generalitzada de crisi econòmica. En aquest sentit, podran ser beneficiaris de la subvenció els empresaris, persones físiques o jurídiques, que estiguen radicats a Móra la Nova i que contracten veïns del municipi que portin més d’un any empadronats, amb la condició que no hagin reduït la plantilla en els tres mesos anteriors a la data de contractació per a la qual se sol·licitat la subvenció. De la mateixa manera, els aspirants als ajuts no han de tenir cap deute amb l’Ajuntament de Móra la Nova.

Pel que fa a la quantia de la subvenció, el consistori de Móra la Nova ha tornat a preveu que siga l’import corresponent al 50% del cost empresarial de la seguretat social del nou contracte, amb un màxim de 12 mesos i de 2.275 euros.

Cap de setmana amb cadenes independentistes a l'Ampolla, Caseres-Calaceit i Ulldecona-Vinaròs

TERRES DE L'EBRE.- L’Assemblea Nacional Catalana torna a tenir un cap de setmana intens a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu d’escalfar motors per a la Via Catalana per la Independència del proper Onze de Setembre. En primer lloc, aquest mateix divendres, a partir de les vuit del vespre, es fa un acte a la plaça Catalunya de l’Ampolla, que culminarà amb una cadena humana fins al port Pesquer. En l’acte, a més de l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa, hi participarà la coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Irene Fornós, i també l’exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan-Manuel Tresserras.

Però potser el més destacat de l’agenda independentista del cap de setmana són les dues cadenes humanes que es fan entre Caseres i Calaceit, d’una banda, i entre Ulldecona i Vinaròs, de l’altra. Quant a la cadena entre Caseres i Calaceit serà aquest dissabte 24 d’agost a partir de les set del vespre, amb el lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’, tot aprofitant la convocatòria per rebutjar la nova llei de llengües d’Aragó que denomina LAPAO al català que es parla a les comarques de la Franja.

Per la seua banda, l’Assemblea pel Sénia organitza la cadena ‘Lo Sénia no és frontera’, també aquest 24 d’agost, una jornada lúdica i reivindicativa que inclourà una fideuada popular, activitats per als més menuts i un taller de pancartes, a més d’una xerrada sobre la realitat dels Països Catalans. La diada començarà a les dotze del migdia a l’Ermita del Loreto. A les sis de la tarda començarà una marxa fins al pont de l’Olivar, que uneix els termes d’Ulldecona, Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera.

D’altra banda, la població de Roquetes també encendrà la flama aprofitant la mitja part del festival Tradicionàrius, que durant tot el cap de setmana se celebra a l’Hort de Cruells. L’Assemblea ha previst encendre una estelada gegant d’espelmes a partir de les dotze de la nit. Hi haurà una paradeta de Roquetes per la Independència, en què la gent podrà apadrinar la seua espelma per un euro i també aprofitar per inscriure’s a la Via Catalana.

La setmana que ve començarà amb més actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana. Així, per dilluns, 26 d’agost, hi ha una altra cadena per la independència al pont de Riba-roja d’Ebre, el primer pont de l’Ebre català. Serà a partir de les set del vespre, després de la Festa del Riu.

Disqus for Marfanta