30 de setembre del 2013

Convoquen una concentració de suport als dos activistes detinguts dissabte a Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre ha convocat per aquest dimarts, 1 d'octubre, una "concentració solidària" per recolzar les dues persones que van ser detingudes a Tortosa dissabte, poc abans de la inauguració de l'exposició sobre els bombardejos de la Guerra Civil. La concentració es farà a les 10.45 hores a les portes dels jutjats de Tortosa, on han estat citats a declarar els dos detinguts dissabte pels Mossos d'Esquadra, els activistes Dennis Colomé i Vicenç Gonzàlez. En aquest sentit, el Col·lectiu de Suport contra la Repressió a les Terres de l'Ebre ha volgut denunciar aquest dilluns "la manca de llibertat d'expressió que de manera reiterada es viu a Tortosa, així com la brutalitat innecessària amb la que van actuar els mossos dissabte passat".

"Com potser que un govern que vol donar lliçons de democràcia a Europa i a Madrid, reclamant el dret a decidir, com potser que eixe mateix govern no deixe manifestar-se lliurement al poble", han afirmat en la compareixença davant dels mitjans a la seu del Col·legi de Periodistes. “Com pot donar lliçons de democràcia un govern que quan apareix un conseller el blinda i impedeix qualsevol acció de denúncia i crítica. És aquest el grau de democràcia que ens vol oferir CiU en el nou estat català?”, han afegit.

A més, una de les portaveus ha destacat que dissabte es volien manifestar contra la política de retallades del govern de Mas, "un govern que diu no tenir diners per serveis socials però sí que té per fer un desplegament desproporcionat de Mossos d'Esquadra". "Sempre que ve un càrrec del govern hi ha una mobilització de Mossos innecessària, voldríem saber quin va ser el cost d'aquest desplegament injustificable", ha remarcat. "I volem denunciar l'actitud poc professional dels Mossos que van provocar el problema en lloc de resoldre'l, una polícia al servei del poble hauria de previndre els problemes i no generar-los", ha afegit, tot denunciant un ús "violent, desproporcionat i innecessari de la força". Segons el col·lectiu, en cap moment els manifestants van voler entrar per la força al recinte de l'antic escorxador, ni tampoc van oposar resistència a les espentes dels Mossos d'Esquadra. "Simplement volíem exercir el nostre dret a manifestar lliurement la nostra opinió", han sentenciat.

Imatge Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre

Amposta fa un pas més per iniciar les obres de la nova residència a principis del 2014



 AMPOSTA (Montsià).- L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha afirmat aquest dilluns que la construcció de la nova residència per a la gent gran és una "necessitat i una prioritat per a la ciutat", i que les obres del nou equipament podrien començar a principis del 2014. De fet, ha detallat que en el darrer Consell d'Administració de l'Hospital Comarcal -que va tenir lloc divendres- es va aprovar posar a disposició de l'hospital els terrenys on s'ha de construir el complex. En aquest sentit, Ferré ha lamentat que els grups de l'oposició que formen part del consell votessin en contra d'aquests punts, que permeten avançar en el projecte. La construcció de l'equipament, amb una primera fase que constaria de 160 places, té un pressupost d'uns 12 milions d'euros, dels quals l'hospital ja en té a disposició la meitat, i les negociacions amb dues entitats bancàries estan, segons ha explicat l'alcalde "força avançades" per disposar del préstec hipotecari de 6 milions més que necessiten. En aquest punt, l'alcalde ha avançat que el projecte té garantida la concertació de 60 noves places per part del Departament de Benestar Social i Família. La residència actual està a ple rendiment i  té una llista d'espera de més de 70 pacients.

Via Canal 21 Ebre

Suport unànime de l'Ajuntament d'Amposta a les ramaderies de bous de les Terres de l'Ebre



AMPOSTA (Montsià).- El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha aprovat per unanimitat una moció presentada conjuntament per tots els grups municipals -CiU, a l'equip de govern, ERC, PSC i PxC, a l'oposició- en defensa de les activitats tradicionals de les ramaderies de bous braus de les Terres de l'Ebre. La iniciativa arriba després de la suspensió judicial cautelar del toreig per a turistes, els anomenats "temptejos", que duien a terme dues ramaderies d'Alfara de Carles [veieu el vídeo de Canal 21 Ebre]. La moció reivindica el paper tradicional de les activitats ramaderes a les Terres de l'Ebre i reclama que activitats com els temptejos, marcades o sanejaments puguin tenir turistes com a públic atès que forma part de l'activitat pròpia del sector.

A més, el text també demana que es tingui en compte la repercussió econòmica d'aquesta activitat per a les ramaderies, amb l'argument que la inclusió del turisme suposa un volum de negoci que els permet subsistir més enllà de la temporada d'espectacles taurins dels pobles de la zona. Per últim, la moció emplaça a una reunió urgent amb els Departaments d'Interior i Agricultura per tal que es pugui reconduir una situació que ha afectat greument a les ramaderies per una manca de coneixença sobre les pràctiques que s'hi duen a terme habitualment.

Via ACN i Canal 21 Ebre

Escal UGS afirma ara que analitzaran amb 'profunditat' i 'rapidesa' els terratrèmols causats pel Castor

VINARÒS (Baix Maestrat).- Escal UGS, l'empresa constructora i gestora del magatzem Castor, estudia conjuntament amb la direcció de la xarxa sísmica de l'Estat i el Ministeri d'Indústria l'origen dels sismes que s'han produït davant la costa de les Terres de l'Ebre i de Castelló, on hi ha ubicada la planta submarina de gas Castor. En aquest sentit, el president d'Escal UGS, Recadero del Potro, ha assenyalat que analitzaran en "profunditat" i amb "rapidesa" l'activitat sísmica que s'ha detectat aquests dies i que s'han posat "tots els recursos existents" per determinar la causa dels terratrèmols.

Del Potro ha explicat que aquesta nit s'ha seguit l'evolució de l'activitat sísmica a la zona i que des d'un principi van informar dels fets a les institucions, tant al Ministeri com els ajuntaments afectats. Així mateix, el president d'Escal UGS ha puntualitzat que el passat 16 de setembre el magatzem castor va aturar la injecció de gas i que aquest dilluns han tingut una reunió amb les màximes autoritats dels Ministeri d'Indústria, les directrius del qual, segons ha assegurat, segueixen puntualment.

Tot i que la majoria no s'han percebut des de les poblacions, ja són més de 300 els petits terratrèmols que s'han registrat aquests dies davant la costa entre les comarques del Montsià i el Baix Maestrat. Els últims s'han registrat aquest diumenge quan es van produir tres terratrèmols amb una magnitud de 2,8, 2,7 i 3,4, respectivament, a l'escala de Richter i aquest dilluns també, amb dos terratrèmols més a un quart d'una de la matinada i cap a dos quarts de cinc de la matinada, de 3,9 i 3,6 graus, respectivament.

Via ACN
Imatge Govern d'Espanya

L'Estat només destina 14.000 euros per al tram ebrenc de l'autovia A-7 en el pressupost del 2014

TERRES DE L'EBRE.- El tram entre Vandellòs i Tarragona del Corredor del Mediterrani, amb 108 milions d'euros, i la descontaminació del pantà de Flix, amb 49,17 milions, tornaran a ser les principals inversions previstes pels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre pel pròxim 2014. Segons les xifres presentades aquest dilluns, el govern espanyol preveu invertir 343,09 milions d'euros a la demarcació, amb una distribució de les inversions pràcticament calcada a la de l'actual exercici de 2013. De fet, i excepció dels 15 milions per al tram de l'A-27 entre el Morell i Valls, torna a oblidar la gran majoria de les reivindicacions viàries pendents.

El projecte de PGE fixa per al tram de la línia ferroviària del Corredor del Mediterrani, que ha d'acabar de connectar Vandellòs i Tarragona, una partida de 108 milions d'euros, només tres més que als pressupostos de l'any passat -dels quals, se n'haurien executat enguany 100-. La inversió prevista inclou també la construcció d'estacions dins d'una periodificació que ha de finalitzar el 2018 -mantenint una previsió de 95 milions per al 2015 vinent i decreixent-.

En el mateix capítol, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) inclou també altres actuacions que afecten de forma conjunta també altres demarcacions -211,68 milions en total-, com és el cas de l'adaptació a l'ample de banda internacional del tram entre Castelló i Castellbisbal, que representarà 100 milions aquest 2014, després que els 50 milions previstos per enguany s'acabin quedant finalment en uns 20. Per la seva banda, el mateix Ministeri de Foment destinarà 112.790 euros a l'estudi informatiu de la línia d'alta velocitat entre Castelló i Tarragona.

De forma idèntica que als PGE encara en vigor per aquest 2013 -que preveien un total de 336,17 milions d'euros d'inversió, pels 343,09 del 2014-, la segona gran partida dels comptes se n'anirà novament a les obres de descontaminació química del pantà de Flix, a càrrec de la societat estatal Acuamed. Seran, en total, 49,17 milions d'euros, la partida anual més important per poder finalitzar les actuacions abans de 2015 i, així, no perdre el 70% dels ajuts europeus compromesos per finançar el 70% del cost total d'aquesta ingent operació d'extracció dels llots tòxics acumulats al fons de l'embassament.

15 milions per a l'A-27 i 14.000 euros per a l'A-7

Més enllà d'aquestes dos partides, que suposen pràcticament la meitat de les inversions totals de l'Estat a la demarcació, els comptes continuen oblidant la major part de les reivindicacions en infraestructures viàries. L'única excepció és el tram de l'A-27 entre el Morell i la variant de Valls, que serà l'únic amb dotació pressupostària per al 2014, un total de 15 MEUR. En canvi, les previsions de cara a futurs exercicis contemplen una inversió de 8,6 MEUR per al 2015, tant en aquest tram com al de la variant de Valls, de 15,61 MEUR al 2016 i de 14,69 MEUR al 2017. Actualment, la reivindicada A-27 només està operativa entre Tarragona i El Morell, en un tram de 7,8 quilòmetres que es va posar en servei a l'agost i que té consignada per 2014 1,11 milions pendents.

En canvi, la materialització de l'autovia A-7, que havia de desdoblar, a la pràctica, la N-340 i convertir-se en alternativa gratuïta a l'autopista de peatge, continua pràcticament paralitzada i sense pressupost significatiu: únicament s'han consignat uns 14.000 euros per al tram entre La Jana (Baix Maestrat) i el Perelló (Baix Ebre). Algunes de les variants de carreteres estatals, com la N-420, altament reivindicades des del món local continuen sense provisió: 5.130 euros en el Cas de Corbera d'Ebre, 5.000 a Gandesa i 1.020 euros la de Riudecols.

Inversions de 35 milions d'euros al Port de Tarragona

Els comptes destinen també un total de 34,77 milions d'euros al Port de Tarragona -gairebé 10 més del que s'ha invertit enguany-, dels quals, 14 milions correspondran a actuacions ferroviàries i 6,58 a l'ampliació del Moll de la Química. Per la seva banda, Aena preveu invertir 3,24 milions a l'Aerport de Reus: pràcticament la meitat d'aquesta xifra, 1,45 milions, correspon a l'adequació dels camps de vol, mentre que es destinaran 677.000 euros al condicionament de les àrees d'aparcament. Paral·lelament, Enresa, ha incorporat una partida de 6,34 milions d'euros per al sistema d'emmagatzematge de residus radioactius de la central nuclear d'Ascó.

Al marge de la descontaminació de Flix, Acuamed, també preveu invertir prop d'un milió d'euros en el projecte de construcció de canalitzacions de regadiu per a l'aportació d'excedents d'aigua dolça a les badies dels Alfacs i el Fangar, al delta de l'Ebre, una obra pressupostada amb 5,12 milions en total que està prevista finalitzar el 2015. En canvi, la construcció d'una guarda costanera i aiguamolls de decantació es queda amb només 1.200 euros. El PGE, pel que fa a la mateixa societat estatal, preveu 739.000 euros per als centres d'interpretació i àrees de descans vora el riu a Móra d'Ebre, així com 335.000 euros per poder executar definitivament la reivindicada depuradora de Sant Jaume d'Enveja.

Prop de 5 milions d'euros en regadius

En matèria de regadius, la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (SEIASA), preveu destinar 1,60 milions euros a la primera fase del projecte de la Comunitat de Regants de Valls i 2,05 milions a la segona fase. La modernització de regadius de la Comunitat de la Dreta de l'Ebre té assignats 1,25 milions per a la tercera fase d'aquest projecte. En canvi, i de forma genèrica, el control de la regressió de la costa tindrà només 50.000 euros i la protecció i recuperació de sistemes litorals, 1 milió.

El capítol cultural recull diverses actuacions amb una dotació econòmica inferior com la climatització del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb 300 euros; 67.000 euros per a les muralles de Tarragona, que pateixen una important degradació en alguns trams; o 100.000 euros per a la restauració de la Catedral de Tortosa.

Via ACN

El president d'ICV a l'Ebre titlla de ‘desproporcionada’ l’actuació dels Mossos en els fets de dissabte a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- El president d’Iniciativa a les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan, ha manifestat aquest dilluns la seua "tristesa" per l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant la inauguració de l’exposició sobre els bombardejos de la Guerra Civil a Tortosa. Segons Jordan, l’actuació de la policia va ser “desproporcionada”, tenint en compte el fort desplegament d’efectius a Tortosa i la detenció de dos activistes que es manifestaven en contra de la simbologia franquista i contra les retallades de la Generalitat. Jordan ha insistit que dóna la impressió que el país va cap enrere, i que els atacs a la llibertat d’expressió dels ciutadans posen en perill la democràcia.

Jordan (ICV) afirma que Tortosa hauria de poder decidir què cal fer amb el monument franquista

TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, ha celebrat aquest dilluns que el nou Museu de Tortosa haja estrenat una exposició sobre l’impacte dels bombardejos de la Guerra Civil a la ciutat. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Jordan ha recordat que aquest període va ser “molt traumàtic” per a Tortosa, front de guerra durant molts mesos, i que la ciutat va haver d’afrontar una reconstrucció que no va ser suficient per recuperar la vitalitat anterior a la Guerra Civil. Però Jordan, que és historiador, ha remarcat que més enllà de la recuperació de la memòria històrica, també cal recordar que a Tortosa encara hi ha el monument feixista més gran de Catalunya. Segons el portaveu d’Iniciativa, caldria posar el monument franquista de la Batalla de l’Ebre en el seu context històric amb la seua retirada i transformació, o bé amb la seua museïtzació.

Amb tot, Jordan ha assenyalat que la polèmica sobre el monument franquista de Tortosa difícilment tornarà a passar pel ple de l’Ajuntament en aquest mandat. El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa ha volgut recordar quina és la posició de Convergència i Unió sobre aquest tema, i també que l’equip de govern de Ferran Bel té ara majoria absoluta.

En la mateixa línia, Jordan ha afirmat que veuria bé la celebració d’una consulta ciutadana a Tortosa sobre el destí del monument franquista. El portaveu d’Iniciativa ha afirmat que l’Ajuntament no pot fer veure que el monument no existeix, i ha afegit que donaria suport a la celebració d’una consulta per decidir què cal fer amb el monòlit de la Batalla de l’Ebre. Segons Jordan, el monument dóna una mala imatge de Tortosa i, a més, es troba en estat de ruïna.

Confiança en la candidatura Tortosa, patrimoni de la Humanitat 

D'altra banda, el també president d’Amics dels Castells i del Nucli Antic s’ha mostrat convençut que l’Ajuntament de Tortosa i també altres institucions de les Terres de l’Ebre acabaran sumant-se a la candidatura per aconseguir la declaració de Tortosa com a patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Jordan ha assenyalat que encara queda un llarg camí per recórrer, i que la declaració pot suposar un revulsiu cultural, econòmic i turístic important per a Tortosa i el conjunt del territori. De la mateixa manera, Jordan ha afirmat que aquesta no és una candidatura polititzada, ja que abans de l’estiu, quan va presentar la moció com a portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, proposava que es creés un comissió d’experts amb la participació de tots els grups municipals. Però la moció va ser rebutjada amb la majoria absoluta de CiU.

Enxampat un motorista que circula a 219 quilòmetres per hora prop de Gandesa

GANDESA (Terra Alta).- Els Mossos d'Esquadra van enxampar dissabte passat un motorista que circulava a 219 Km/h per la N-420 a prop de Gandesa. Els fets es van produir al punt quilomètric 790 quan un radar va detectar una motocicleta que circulava a 219 Km/h quan la via està limitada a 100 Km/h. Els agents van imposar una sanció penal al motorista per sobrepassar en més del doble la velocitat permesa a la N-420. Aquesta actuació estava emmarcada en el dispositiu de prevenció d'accidents de trànsit que han dut a terme el passat cap de setmana els Mossos d'Esquadra a les carreteres del Sud de Catalunya, amb motiu dels nombrosos desplaçament de motoristes al circuït de Motorland, a Alcanyís. El conductor de la motocicleta va ser citat per comparèixer durant els pròxims dies al Jutjat d'instrucció de Gandesa.

Via ACN

La PDE alerta el govern català i les institucions de l'Ebre de la reclamació d'aigua del govern valencià

TORTOSA (Baix Ebre).- Alarma a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) per les declaracions del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, insistint en el transvasament d'aigua de l'Ebre dins del futur Plan Hidrológico Nacional (PHN). Unes paraules que, per la PDE, són la constatació del pla encobert per transferir aigua cap al País Valencià i cap Barcelona que queda obert amb el nou Pla de Conca del riu, pendent d'aprovar pel Consell de Ministres. La plataforma reclama una reacció ferma de les institucions ebrenques i el govern català davant d'aquesta evidència. "Cal començar a preparar tot el que faci falta per blindar les Terres de l'Ebre i el Delta amb un cabal suficient que eviti el transvasament", ha demanat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

"És la crònica d'una situació anunciada", ha assegurat Tomàs. La plataforma ve advertint que el govern espanyol del PP ha canviat d'estratègia per reactivar el transvasament del riu Ebre a partir del nou Pla Hidrològic Nacional (PHN), que podria començar a materialitzar-se a principis de l'any vinent. "Els transvasaments no han quedat eliminats, sinó que es revifen i la diferència amb l'any 2000 és que es faran a través de la compra venda de drets d'aigua de suposades comunitats de regants, seguint el model del Consorci d'Aigües de Tarragona", ha insistit Tomàs.

El Pla de Conca de l'Ebre, que es preveu que s'aprovi en les properes setmanes pel Consell de Ministres, és el requisit per posar en marxa la nova maniobra i despertar el fantasma del PHN i el transvasament. Per a la PDE, que el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, vegi en el nou PHN la via per aconseguir traspassar aigua de l'Ebre cap al País Valencià, és una "constatació" de les seues advertències. "Fabra intenta treure rèdit polític a aquesta reivindicació perquè sap que aquest cop va de debò", ha assegurat el portaveu de la PDE.

Per a Tomàs, aquest "és un avís que no es pot ignorar i que ha d'encoratjar les institucions ebrenques a posar-se les piles". "Després de les declaracions de Fabra, alguna institució ebrenca sinó el Govern català hauria de començar a prendre part en tot això que només està en mans de la plataforma", ha demanat.

Segons Tomàs, el govern espanyol està retardant l'aprovació del Pla de Conca de l'Ebre perquè "estan afinant les incongruències" que conté preveient una forta oposició tècnica i judicial. "Obvien que es ralla el delicte ecològic en quant a la pervivència del Delta i pensem que és un factor que no han tingut en compte. És el punt feble del Pla Hidrològic de l'Ebre perquè posa en qüestió la viabilitat del Delta", ha apuntat. Preparats per a la batalla al carrer i als jutjats, la PDE recorda que esperaran a l'aprovació del pla per engegar la lluita. "No mourem res jurídicament fins que el Consell de Ministres dictamini, però quan ho faci estarem a l'altura de les circumstàncies", ha sentenciat.

Via ACN (Anna Ferràs)

Detenen a l'Aldea un home acusat d'agredir sexualment dones que llogaven habitacions a Barcelona

L'ALDEA (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 25 de setembre un home acusat d'agredir sexualment dones que llogaven habitacions per Internet a Barcelona. Segons fonts policials, des del 8 d'agost i fins el dia de la seua detenció, l'home va cometre cinc agressions, de les quals tres van ser sexuals -una d'elles consumada- i la resta temptatives. En un primer moment se'l va anar a buscar a l'habitació llogada on vivia, però finalment els mossos el van detenir a l'AP 7 al seu pas per l'Aldea-Tortosa mentre intentava fugir camuflat entre els viatgers d'un autocar de línea regular. Després de passar a disposició judicial, el Jutge en va decretar l'ingrés a presó.

El detingut buscava anuncis per compartir pis o llogar una habitació i si el propietari era una noia, es posaven d'acord via Whatsapp i quedaven per veure la casa. Un cop a l'interior del pis, s'assegurava que estava sola i li feia tocaments i l'agredia sexualment, a més de robar-li diners i objectes de valor.  El detingut és un home de 38 anys, nacionalitat espanyola i veí de Barcelona. Està acusat dels delictes d'agressions sexuals, amenaces, furts, robatoris amb violència i robatoris a l'interior de domicili. A més de cometre les agressions sexuals, l'home s'enduia diners i tots els objectes de valor que tenia a l'abast i fàcilment transportables. Des del 8 d'agost fins el 25 de setembre, l'home hauria comès cinc agressions. Ja amb tota la informació recopilada, el dia 25 els Mossos d'Esquadra van fer un dispositiu per enxampar l'agressor i poder detenir-lo.

Via ACN

Els nous terratrèmols per la injecció de gas al projecte Castor fan tremolar vidres i mobles a la Ràpita

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- L'activitat sísmica davant de la costa de les Terres de l'Ebre i de Castelló no s'ha aturat aquest dilluns matinada. Els terratrèmols, segons Protecció Civil, estan relacionats amb la injecció de gas a la planta Castor. D'acord amb l'Institut Geològic de Catalunya, el sisme de més intensitat s'ha produït a les 4:21 hores de la matinada i ha estat de 3,9 graus a l'escala de Richter i ha estat percebut per la població. En aquest sentit, s'ha deixat sentir al sud de les Terres de l'Ebre i també a Tarragona. Tot i així, no es té constància de danys.

Al voltant de la mitjanit, s'han registrat dos sismes més, concretament a les 23:15 hores i a les 00:15 hores i han estat de 3,4 graus i 3,6 graus respectivament. Aquests darrers terratrèmols s'han deixat sentir sobretot a Sant Carles de la Ràpita, on la Policia Local i el 112 han rebut alguns trucades de veïns. Per exemple, el de les 00.15 hores va fer tremolar els vidres i els mobles d'algunes cases. Aquest diumenge, es van produir més sismes, concretament de magnitud de 2,8 i 2,7, respectivament, a l'escala de Richter. Tot i que no es van percebre per la població, en total ja són més de 300 els petits terratrèmols detectats a la zona.

+info: Dos nous terratrèmols davant de Vinaròs i Alcanar, enmig del debat sobre la paralització del projecte Castor


29 de setembre del 2013

Clam del poble d'Alfara de Carles en defensa de les ramaderies taurines i de les festes amb bous

ALFARA DE CARLES (Baix Ebre).- Els correbous de la festivitat de Sant Miquel d'Alfara de Carles s'han convertit aquest dissabte en un acte reivindicatiu per defensar les dues ramaderies del municipi, a les que se'ls ha prohibit cautelarment celebrar els temptejos i capejades, gratuïts, que feien amb públic. Aquesta situació posa en risc la continuïtat de l'activitat i la cura dels bous. El poble ha volgut mostrar el seu suport als ramaders omplint de pancartes els recorregut dels correbous i lluint samarretes on es reivindica la tradició taurina del municipi, de més de 300 anys. El sector reclama una resposta a la classe política, com podria ser una llei catalana que regulés les activitats aturades ara per la justícia.


El poble d'Alfara de Carles ha volgut mostrar aquest dissabte el seu suport a les dues ramaderies taurines a les quals el jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona ha prohibit cautelarment la celebració de temptejos i capejades amb públic. Els correbous de la festivitat de Sant Miquel s'han convertit en un aparador de pancartes amb crítiques als polítics i missatges on es recordava la tradició taurina que caracteritza aquest municipi del Baix Ebre. Els veïns han lluït també samarretes taronja amb un lema clar: "Arrels i sentiments per sempre". Les dues iniciatives han estat impulsades pel jovent del municipi.

Com ha apuntat l'alcalde d'Alfara de Carles, Josep Mas, les ramaderies de bous existeixen des de fa més de tres segles a la població. "Ens estant portant a la ruïna i si no ens ho solucionen és perdrà la identitat d'un poble", ha lamentat. "Ningú els gaudeix ni protegeix més que nosaltres, ni ningú els estima més que nosaltres", ha afegit Mas. La reivindicació de l'alcalde s'estén a tots els veïns que hi donen suport incondicional. Tots ells han mostrat una gran pancarta on es reclamen solucions a la classe política amb el missatge que Alfara és i serà un poble taurí.

De moment l'Ajuntament d'Alfara de Carles ha començat a mobilitzar els representants polítics de les Terres de l'Ebre. Ja han rebut el suport unànime de totes les formacions polítiques als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, i està previst que la moció es voti aviat als consells comarcals de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. "Veient que tot un territori ens està recolzant, deu ser que no fem res mal fet. Als bous no els punxem, ni els matem, ni els maltractem, simplement els traiem a la plaça, els toregem i els tornem als seus corrals", ha recordat l'alcalde.

Però com ha subratllat Mas la solució, com el problema, ha de ser política. "El jutge interpreta la llei com és, el problema és qui fa les lleis, que són els polítics i la llei a la qual s'agafa el jutge per prohibir els temptejos fa quatre dies que la vam fer i està mal feta perquè no es va tenir en compte les ramaderies, només els correbous i bous a les places i no les activitats pròpies per mantenir les ramaderies", ha assegurat Mas.

Des d'Alfara de Carles, i altres veus del sector, insisteixen que les capejades i temptejos amb públic, s'han fet sempre i no suposen cap espectacle ni cal lucre econòmic. Els visitants només paguen si esmorzen o dinen als restaurants que tenen habilitats i regulats les pròpies ramaderies.

"No hi ha cap llei catalana que ho regula però la llei espanyola sí que regula els temptejos i donem per regulat que podem temptar els nostres propis animals per poder desenvolupar en millors contricions les nostres pròpies explotacions", ha assegurat Moisès Fabra, propietari de la Ramaderia l'Assut de Xerta. "Si podem fer temptejos és perquè hi ha una selecció prèvia. El ministeri reconeix documentalment, mitjançant les inscripcions, els nostres animals i hem de fer la nostra pròpia selecció. Per això fem aquestes activitats ramaderes que s'han fet tota la vida i que són naturals i òptimes per al nostre desenvolupament com a ramaders", ha afegit.

Segons Fabra, per evitar el buit legal que ha obert aquesta polèmica i està posant en risc la continuïtat i viabilitat de dues de les explotacions d'Alfara de Carles, amb 200 bous braus cadascuna, la Generalitat podria impulsar una llei catalana de regulació de les activitats ramaderes. "Estaríem al 100% assegurats que hi haurien unes mesures a adoptar que serien les que regulés la llei catalana. Mentre no sigui així, ni la conselleria d'Interior ni ningú es pot posar en la nostra activitat i no entenem perquè s'estan aplicant aquestes mesures cautelars", ha apuntat el ramader.

Via ACN (Anna Ferràs)

Dos nous terratrèmols davant de Vinaròs i Alcanar, enmig del debat sobre la paralització del projecte Castor



VINARÒS (Baix Maestrat).- Continua registrant-se activitat sísmica davant la costa entre Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, al Baix Maestrat, on està ubicada la planta submarina de gas Castor. Dos terratrèmols més s'han registrat aquest diumenge, amb una magnitud de 2,8 i 2,7, respectivament, a l'escala de Richter. Tot i que la majoria no s'han percebut des de les poblacions, ja són més de 300 els petits terratrèmols que s'han registrat aquests dies a la zona. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha reconegut que la població està intranquil·la i que han estat poques les explicacions que han rebut. Per la seua banad, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja ha demanat un informe sismològic acreditat per una empresa externa independent.

De fet, durant aquest cap de setmana, Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat que el Ministeri d'Indústria hagi paralitzat els treballs d'injecció de gas matalàs a la planta marina del Castor. La plataforma havia enviat escrits al govern espanyol fent aquesta petició. Segons han entès, el ministre José Manuel Soria té dubtes sobre la seguretat en aturar els treballs fins que no s'informi detalladament dels petits terratrèmols que s'han registrat darrerament i es comprovi que l'activitat no comporta cap risc. La Plataforma del Sénia recorda que ja va presentar l'any 2010 un recurs d'alçada on s'advertia, amb dades de l'Observatori de l'Ebre, que calia estudiar l'activitat sísmica que podia provocar la injecció de gas.

En aquest sentit, el recurs d'alçada que va interposar la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia l'any 2010, advertia que no s'havia incorporat un estudi sismològic al projecte d'emmagatzematge subterrani del Castor, malgrat que existia el risc d'augmentar l'activitat sísmica de la zona per la proximitat d'una falla a la plataforma marina. La decisió de dijous del govern espanyol de paralitzar el treballs d'injecció de gas matalàs, no és, per a la plataforma, "una victòria", però sí un reconeixement a la feina que han estat duent a terme des de l'associació durant el desenvolupament de projecte Castor, "amb la voluntat d'exigir que les coses es facin bé i que les administracions actuïn, d'una vegada per totes, en defensa de l'interès general". A més, l'associació ha demanant una nova reunió al Ministeri d'Indústria, per revisar la seguretat de les instal·lacions, i l'emissió d'un informe sismològic, acreditat per una empresa externa i independent, que verifiqui que aquests treballs d'injecció de gas no tenen cap tipus de risc per a les poblacions properes.

Per la seua banda, l'empresa encarregada del Projecte Castor, Escal-UGS, confia en què a finals d'octubre pugui reprendre la injecció de gas prevista amb un informe vàlid per part de l'Institut Geogràfic Nacional. Així, l'empresa ha remarcat que el que ha demanat el Ministeri d'Indústria és que s'aturi el procés d'injecció, però les tasques de manteniment del magatzem Castor continuen amb total normalitat. Escal-UGS ha volgut manifestar que els controls sobre el gas matalàs que ja hi ha a la planta són rigorosos. Les mateixes fonts han afegit que ha estat la pròpia Escal-UGS la que ha avisat dels microsismes al ministeri, als mitjans de comunicació i als consistoris de la zona, des del paper de vigilància com a empresa adjudicatària del projecte.

En la seua opinió, l'informe encarregat a l'Institut Geogràfic Nacional destriarà els sismes que s'han produït de manera natural dels que ha provocat la injecció de gas. L'empresa ha afegit que l'informe es farà amb tècnics aliens, cosa que li donarà una major credibilitat. Escal-UGS també ha manifestat que des del principi del projecte a incorporat dos tècnics propis per reforçar la unitat sísmica de l'Observatori de l'Ebre i dur control sobre la injecció de gas.

Segons fonts de l'empresa, Escal-UGS va aturar les injeccions el passat 16 de setembre, segons els terminis establerts en la planificació d'inici d'activitat de la planta. Les pròximes injeccions de gas matalàs previstes són a finals d'octubre. És previst que la planta es posi en funcionament al llarg de 2014.

Via ACN

'La vaga de docents a les illes Balears', per Ricard Forés

Que serveixi aquest escrit per explicar els esdeveniments que estan passant aquests dies a les terres germanes de l'altra banda de la nostra mar : Mallorca i la resta d'Illes Balears. Em refereixo a la revolta de docents i pares  en contra del TIL, el Decret de Tractament Integrat de Llengües, que vol posar fi a 30 anys de català com a llengua vehicular a les escoles i instituts.

Per fer això, el govern illenc del PP, es basa amb la majoria absoluta que va obtenir a les darreres eleccions, però el fet és que enlloc del seu programa electoral proposava això. Per tant, per començar ja es tracta d'un frau electoral.

El president illenc, José Ramon Bauzá, com tot el PP en general, reclamaven que els pares poguessin triar la llengua dels seus fills. Amb aquesta cantarella, a les Illes, el curs 2012-13, van fer la prova del cotó i la sorpresa va ser contundent quan la immensa majoria dels pares, prop del 90%, van seguir triant el català com a llengua vehicular, que per altra banda ha garantit el coneixement dels dos idiomes oficials en acabar el cicle educatiu obligatori.

Tema acabat, no?, De cap manera. És llavors quan es treu el TIL, que amb l'excusa d'introduir més hores d'anglès, regula les hores d'ensenyament en aquest idioma i amb els altres dos (català i castellà) a parts iguals: una tercera part de les les hores en cadascun.

L'estratègia segueix sent la mateixa: reduir hores d'ensenyament en català amb una nova tàctica disfressada de bona intenció: augmentar el coneixement d'anglès. Però la mesura és tan barroera que no només els docents, sinó els pares han posat el crit en el cel quan de cop i resposta el seus fills es poden trobar fent l'assignatura de naturals, posem per cas, en anglès i tothom sap que ni hi ha prou professorat preparat per fer-ho ni la majora d'alumnes tenen prou domini per seguir-ho. Conclusió: no aprendran ni anglès ni naturals.

I si estirem el fil de la seua suposada bona intenció ens trobem amb la següent pregunta:  que té a veure augmentar el coneixement d'anglès amb fer matemàtiques en castellà?

La resposta és evident i el llautó ja s'ha vist d'algú  qui sembla només obsessionat a acontentar el PP de Madrid, les FAES, o a l'espanyolisme uniformitzador en general, passant per damunt del que calgui i qui calgui.

En aquest sentit clama al cel que ni tan sols la universitat sigui escoltada o que hagi de sortir l'antic bisbe de Tortosa, Xavier Salinas i ara bisbe de Mallorca, a demanar diàleg.

Tot plegat ha acabat la paciència del col·lectiu de docents amb la realització d'una mesura inèdita en tot l'Estat: una vaga indefinida. Per fer-nos una idea del que això representa: a cada docent se'ns descompta 90€ per cada dia de vaga i ja portem dos setmanes. I aquesta mesura no només ha tingut comprensió del col·lectiu de pares i mares sinó el seu suport: buidant les aules i en alguns casos, organitzant-se per guardar fills d'altres famílies.

Aquesta revolta ha agafat encara més volada pel fet que ens trobem en un moment de retallades enormes en educació per part del Govern: no renovació de gran nombre d'interins, augment de ràtios, eliminació de professorat de reforç, etc, per cert i paral·lelament mentre el Govern dedica 400.000€ a concertar centres de l'Opus Dei.

A hores d'ara no sabem com acabarà això però de moment ja ha convertit per primera vegada a les Illes Balears en motor i no en remolc quant a dignitat i fermesa amb uns valors de ser i d'entendre la vida. Els que creiem en els Països Catalans ens n'alegrem.


Ricard Forés 
és professor a Mallorca i exregidor d'ERC de Tortosa

Tortosa fa memòria amb la primera exposició que recorda els bombardejos de Franco i l'impacte del front de guerra


TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha presidit aquest dissabte l’acte d’inauguració de l’exposició “Sota un núvol de pols groga. Tortosa bombardejada 1937-1939”, a la sala d’exposicions temporals Antoni Garcia del Museu de Tortosa. El conseller ha estat acompanyat per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, pel regidor de Cultura, Joaquim del Pino, i pel comissari de l’exposició, Toni Roura. Durant la inauguració, els Mossos van detenir dues persones que estaven participant en una concentració en contra de les retallades i per reclamar la retirada del monument franquista de la Batalla de l'Ebre. L’expposició, que es podrà visitar fins el 26 de gener del 2014, es presenta amb motiu del 75è aniversari dels bombardejos sobre Tortosa durant la Guerra Civil. La mostra vol posar de relleu de quina manera Tortosa, a causa del seu pes estratègic, va ser bombardejada i durant vuit mesos va esdevenir front de guerra. De fet, Tortosa haver de ser completament evacuada per tal d'evitar més morts entre la població civil.

L'exposició mostra, a través de diversos recursos museogràfics, l’impacte de la Guerra Civil a Tortosa, contextualitzant els fets històrics en un marc més global, mitjançant la utilització de fotografies, testimonis personals i recreacions escenogràfiques amb objectes, sons i un audiovisual produït expressament per a l’exposició. La mostra s'articula temàticament en tres àmbits: la vida sota les bombes, la vida a les muntanyes i la vida en reconstrucció. Un dels elements que més atracció ha despertat és el mapa, instal·lat al terra, que mostra amb precisió militar els punts on van caure les bombes durant aquell episodi, així com els objectius militars i on estaven ubicats els refugis i les defenses antiaèries. També destaca, pel seu impacte, el mural amb els noms de les 92 víctimes directes d’aquells bombardejos, així com els testimonis dels supervivents, que recull l’audiovisual.

El conseller Homs ha dit que aquesta mostra és un “bon exemple de com un país ha de fer front a la seva memòria històrica, a base d’una certa dosi de coratge”. També s’ha referit al “moment singular” que està vivint Catalunya, tot lamentant que la banalització del feixisme “encara esdevé una major barbaritat quan veus exposicions com aquesta”.

L’alcalde, per la seua banda, ha afirmat que l’èxit d’aquesta exposició rau en el fet que dóna una visió molt global del que van suposar els bombardejos sobre tota la ciutat, i ha tingut un record per a les víctimes i per als supervivents. "Els nostres iaios i iaies, que van haver de treballar en condicions duríssimes per tirar endavant als seus fills”, ha remarcat Bel. Finalment, un dels comissaris de l’exposició junt a Sònia Roura, Toni Royo, ha dit que aquest vol ser “un homenatge a les víctimes, a la ciutat de Tortosa, i a tota la gent que va treballar en la seva reconstrucció”.


Imatges Ajuntament de Tortosa

Dos detinguts durant la protesta contra les retallades i el monument franquista davant del Museu de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- Un jove militant d'Arran i del Casal Popular Panxampla de Tortosa, així com un home de 63 anys, activista de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), van ser detinguts aquest dissabte a la tarda durant la visita del conseller de Presidència, Francesc Homs, a Tortosa. Els fets es van produir quan agents dels Mossos d'Esquadra van intentar apartar un grup de persones que protestaven en contra de les polítiques del govern català a les portes del Museu de Tortosa, on Homs inaugurava l'exposició sobre els bombardejos de Tortosa durant la Guerra Civil. De fet, també hi havia una pancarta reclamant la retirada del monument franquista de la Batalla de l'Ebre. Els dos detinguts han estat acusats d'un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat. Però des del Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre denuncien que l'actuació dels agents de la policia va ser "violenta i desproporcionada".

Poc abans de les set del vespre, segons el col·lectiu, els Mossos "han començat a impedir el pas a moltes persones" que volien manifestar-se en contra de les retallades en ensenyament i sanitat, i també per reclamar la retirada de la simbologia franquista. "En aquest moments, les persones que han vist impedit el seu accés al Museu han demanat explicacions i la presència d’un representant polític que justifiqués l’absència de llibertat d’expressió. Pocs minuts després, els Mossos "han canviat d’actitud" i han obligat la gent a marxar a la vorera del davant, i han detingut a les persones. "La funció d’una policia hauria de ser previndre i evitar els conflictes i no generar-los, i avui amb la seua actuació una vegada més han demostrat que no respecten els valors democràtics", han lamentat des del Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre.

Segons ha explicat el portaveu del Grup de Suport, Xavier Rodríguez,  la policia no va permetre que accedissin al museu i van apartar-los fins la vorera de l'altre costat del carrer. Va ser llavors quan es va produir una forcejament on, segons el Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre, els agents van aplicar "una contundència i agressivitat inútil i innecessària". Davant d’aquesta detenció, nombroses persones del col·lectiu van concentrar-se davant la comissaria dels Mossos a Tortosa.

Finalment, la nit del dissabte, els dos detinguts van ser posats en llibertat amb càrrecs. De fet, algunes informacions apunten que estan citats al jutjat de Tortosa el proper dimarts, 1 d'octubre, a partir de les onze del matí. Per la seua banda, el Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre ha convocat per aquest dilluns al migdia una compareixença de premsa per valorar els fets a la seu de Tortosa dels Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Imatges Col·lectiu de Suport contra la Repressió de les Terres de l'Ebre

27 de setembre del 2013

Reunió d’Agricultura amb els propietaris agrícoles afectats per l’incendi de Tivissa

TIVISSA (Ribera d'Ebre).- L’Ajuntament de Tivissa ha sol·licitat una reunió amb el Departament d’Agricultura per donar resposta a la vintena de famílies del municipi que han perdut les seues explotacions agràries després de l’incendi forestal de la setmana passada. Així ho va explicar l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, durant una entrevista que va fer aquest dimecres a Canal 21 Ebre. El foc, que es va donar per extingit dissabte de la setmana passada, va cremar unes 146 hectàrees de vegetació forestal, pi i matoll. Però l’incendi també va arrasar les finques i explotacions agrícoles d’una vintena de famílies que havien apostat per la pagesia com a forma de vida, i que ara s’han quedat sense res. Per trobar una solució i donar resposta a aquests veïns de Tivissa, l’Ajuntament ja ha acordat una reunió amb el Departament d’Agricultura. La trobada amb els afectats serà el proper dimarts a les vuit del vespre, al mateix Ajuntament de Tivissa. Així ho ha confirmat aquest divendres el director dels serveis territorials, Pere Vidal, durant una entrevista a Primera Columna.

Agricultura confirma amb Arias Cañete la implicació de l’Estat en la lluita contra el caragol poma al Delta

AMPOSTA (Montsià).- El director dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, ha celebrat aquest divendres que el ministre espanyol Miguel Arias Cañete haja compromès el suport del govern de l’Estat en la lluita contra la plaga del caragol maçana al Delta. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Vidal ha avançat que dijous el conseller i ell mateix van poder parlar uns minuts amb el ministre d’Agricultura durant la inauguració de la fira Sant Miquel de Lleida, per fer-li entendre la necessitat d’implicar també el govern de l’Estat i la Unió Europea en l’aplicació de les mesures contra el caragol poma. Segons el director d’Agricultura a l’Ebre, el ministre va afirmar que farà tot el que siga possible per garantir el finançament del pla de xoc contra el caragol maçana, un pla que necessita un pressupost global de 600.000 euros. En aquest sentit, Vidal també ha recordat tots els esforços que han hagut de fer per poder convèncer tots els sectors del Delta de la necessitat de tirar endavant el pla de xoc contra el caragol poma.


En la mateixa entrevista, Vidal ha assegurat que durant els darrers anys s’han investigat les mesures més eficaces per lluitar contra la plaga. Segons el director dels serveis territorials d’Agricultura, quan acabe la campanya de la sega es podrà començar a aplicar el pla de xoc, que preveu assecar més de 6.000 hectàrees d’arrossars, omplir d’aigua salada unes 2.000 hectàrees, i també tractar amb aigua de mar la xarxa de reg i desguassos. Això serà així en el cas del marge esquerre del Delta, on l’afectació és major, però també hi ha una de xoc específic per a la part dreta del delta de l’Ebre.

D’altra banda, Vidal ha assenyalat que, un cop aplicades les mesures del pla de xoc contra la plaga, Agricultura també serà “molt exigent” amb aquelles àrees del Delta que estiguen netes de caragol maçana. Per tant, serà necessari implantar mesures preventives per evitar la infecció de les zones sense caragol. Finalment, el director territorial d’Agricultura ha explicat que, més enllà dels arrossaires, altres sectors del Delta –com els caçadors, els pescadors d’angula i els aqüicultors- també han entès que calia aplicar mesures dràstiques contra el caragol maçana.


Isabel Salas (PP) recrimina a ERC que no fes 'res' per combatre el caragol poma quan governava

AMPOSTA (Montsià).- La portaveu del Partit Popular (PP) al Consell Comarcal del Montsià, Isabel Salas, ha volgut recordar que “ERC no va fer res per solucionar el problema del cargol poma quan governava el tripartit”, i que “és ara el govern del Partit Popular el que està treballant per solucionar-ho”. Salas ha fet aquestes declaracions en relació a la moció presentada pels republicans per impulsar la lluita contra el caragol maçana. Segons Salas, “és curiós que ERC presenti aquesta moció; si haguessin fet alguna cosa quan començava el problema, ara aquest no seria tan greu”.

A més, la portaveu popular ha volgut denunciar que “és molt fàcil exigir a un govern que solucioni aquest problema quan no van fer res en el seu dia”, i ha deixat clar que “aquestes exigències arriben tard, perquè el Partit Popular ja fa temps que està treballant per buscar solucions al greu problema que hi ha al Delta de l’Ebre, i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ja ha aportat 1.230.000 euros per estudiar la forma de combatre aquesta plaga”. Salas ha insistit que “no hem d’oblidar, a més, que qui té les competències en Agricultura és la Generalitat de Catalunya”.

26 de setembre del 2013

La cooperativa de l'Aldea contracta un nou gerent per captar nous productors i millorar la comercialització

L'ALDEA  (Baix Ebre).- El reusenc Joaquim Segura serà el nou gerent de la Cooperativa de l'Aldea des de principis d'aquest mes d'octubre, segons ha explicat la president de l'entitat, Montse Llosa. Titulat en Empresarials i amb experiència en el sector dels cítrics, Segura tindrà com a principal missió incrementar el volum de verdures i hortalisses que comercialitza la Cooperativa, que manté infrautilitzades les seues instal·lacions. Segons Llosa, l'entitat ha incorporat durant els últims mesos tres o quatre nous productors, una xifra encara del tot insuficient per aconseguir l'objectiu de produir 7,5 milions de quilos de verdura anual per garantir la seva viabilitat.

Segura relleva en el càrrec l'anterior director comercial que, sota aquesta denominació, per evitar la càrrega negativa vinculada a la tasca de l'anterior gerent, havia assumit aquestes funcions. "Tenim moltes expectatives dipositades en el nou gerent. Coneix aquest món", ha manifestat la presidenta de la Cooperativa, tot destacant el seu coneixement del món comercial i vendes de productes frescos -havia treballat en el món dels cítrics- així com la seva preparació financera: "Ens fa falta vincular l'àmbit comercial amb la comptabilitat". 

La junta directiva ha encarregat al nou gerent el "repte" d'incrementar el "volum de gènere" que mou la entitat. Amb la xifra de 7,5 milions de quilos de verdures i hortalisses fixada com a llindar mínim pel pla de viabilitat per garantir la seva rendibilitat, Llosa ha reconegut que, en aquests moments, les instal·lacions es troben infrautilitzades. Tot i que la demanda es continua mantenint, segons la presidenta, l'entitat té dificultats per aconseguir incrementar el volum de producte que ha de comercialitzar després de la pèrdua de confiança dels pagesos locals i la línia descendent que segueix l'activitat agrària.

Malgrat això, durant els últims mesos s'han incorporat a la Cooperativa "tres o quatre" nous productors més. Una xifra encara insuficient per a les aspiracions de la junta rectora. "No és prou. Però no podem fer més perquè no n'hi ha. Hi ha molta terra però sent els productes dels preus del camp tant baixos hi ha gent que no pot assumir els costos de posar en marxa una finca i produir", ha argumentat.

L'entitat continua a l'espera que es resolgui el recurs presentat per l'exgerent, Daniel Ferré, imputat en el cas, contra l'informe de l'administrador concursal, per poder presentar el conveni amb els creditors que podria insuflar aire a la continuïtat de la seua activitat. També continua al jutjat número 1 de Tortosa la instrucció de les diligències prèvies on es troben imputats, a banda de Ferré; l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart; els inspectors Pau Benito i Ramon Cortacans; els fills i el cunyat de l'exgerent; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; l'expresident de la junta rectora de l'entitat, José Fernando Falcó; l'extresorer, Joan Benito; i l'exsecretari, Lluís Gilabert.

Via ACN

L'Estat paralitza la injecció de gas al dipòsit submarí fins aclarir la relació del projecte Castor amb els terratrèmols

VINARÒS (Baix Maestrat).- El Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ha ordenat el cessament temporal de tota activitat en l'emmagatzematge subterrani de gas Castor, situat al mar davant de la costa de Vinaròs, mentre es recull informació sobre l'activitat sísmica detectada a la zona. En aquest sentit, el cessament d'activitat ha estat decretat per resolució del director general de Política Energètica i Mines, i comunicat tot seguit a l'empresa concessionària de l'operació de l'emmagatzematge subterrani, la multinacional Escal UGS. A més a més, el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ha reclamat també informació a l'Instituto Geográfico Nacional (IGN), sobre els moviments sísmics registrats a la zona, per determinar si tenen algun tipus de relació amb els treballs realitzats en l'emmagatzematge [llegiu el comunicat].

Escal UGS té la concessió d'explotació per l'emmagatzematge subterrani de gas natural Castor, antic jaciment de petroli. Actualment, es troba en fase d'injecció del gas matalàs, que s'usa per comprovar el correcte funcionament de la instal·lació. De fet, Escal UGS ja va assenyalar que el projecte ja preveia una certa activitat sísmica, i el mateix Observatori de l'Ebre estava estudiant i fent un seguiment dels terratrèmols provocats -entre el Delta i la costa de Vinaròs- pels treballs d'injecció el gas.

Precisament, davant la falta d'informació pels petit terratrèmols, fins a uns 200 sismes, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia havia reclamat aquest dijous la paralització dels treballs. De fet, el col·lectiu ha informat que ha enviat escrits a la Conselleria de Medi Ambient i Aigua de la Generalitat Valenciana, al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo, en què es demana la paralització dels treballs d'injecció de gas matalàs que s'està fent la planta marina del Castor. La Plataforma considera que cal que l'empresa gestora del magatzem, Escal UGS, presenti els estudis sismològics i els informes previs necessaris abans de continuar amb aquesta activitat.

Segons la plataforma, els moviments sísmics haurien estat continus des que es van començar els treballs d'injecció de gas matalàs a la planta marina del Castor, i se n'haurien produït uns 200. Fent referència a dades de l'Institut Geològic de Catalunya i de l'IGN, La Plataforma assegura que aquest mateix dimecres es va registrar l'últim dels sismes, qualificat entre 3,7 i 3,6 graus per aquests organismes sismològics i que s'hauria fet notar al municipi de Vinaròs.

A banda, la plataforma del Sénia critica que mentre els alcaldes de Benicarló i Vinaròs llençaven un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que no havia "motius per a la preocupació pels microsismes", també l'Ajuntament de Benicarló ha demanat al Ministeri d'Indústria i a altres administracions del govern valencià que actuïn i paralitzin la injecció de gas i exigeixin a l'empresa un informe sobre el projecte les actuacions que s'estan desenvolupant a la planta marina. 

Imatge Arxiu ACN


El físic tortosí David Altadill, nou director de l'Observatori de l'Ebre

ROQUETES (Baix Ebre).- El Patronat de la Fundació de l'Observatori de l'Ebre ha aprovat el nomenament de David Altadill com a nou director del centre en substitució de Juan José Curto. Altadill, doctor en Ciències Físiques, nascut a Tortosa fa 47 anys, està vinculat a la institució des de 1994, on ha treballat principalment en activitats de recerca sobre la ionosfera terrestre. Més recentment, ha estat responsable del projecte antàrtic de l'Observatori i del Projecte Europeu SWING, que busca crear una xarxa de comunicació per a situacions d'emergència. El principal repte del nou director serà la consolidació econòmica del centre per garantir-ne la seua sostenibilitat.

També treballarà en la reorientació de les activitats amb l'objectiu de reforçar la transferència de coneixement, intensificar les activitats de divulgació, revaloritzar i preservar el patrimoni i, finalment, garantir la continuïtat i la fiabilitat de les observacions realitzades ininterrompudament durant més d'un segle. Per la seua banda, Curto, director durant els últims quatre anys i funcionari del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), continuarà treballant al centre com investigador.

Tortosa s'acull al nou pla de proveïdors i redueix a 60 dies el termini de pagaments de factures

TORTOSA (Baix Ebre).- El ple de l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat aquest dijous a la tarda, en sessió extraordinària, la revisió del Pla d'Ajustament 2012-2022, que es fa en caràcter anual tal i com és preceptiu. En el marc d'aquesta revisió, i d'acord amb el nou pla de pagament a proveïdors establert pel govern de l'Estat, en aquesta ocasió es permet reconèixer el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Tortosa -de més de 2,4 milions d'euros- i establir un mecanisme de compensació amb el deute que el consistori té amb els seus proveïdors, de poc més de tres milions d'euros. En aquest sentit, es constata una diferència de 583.670 euros, que el consistori haurà de fer front mitjançant la concertació d'un crèdit.

No obstant, segons l'equip de govern, aquest increment de deute es veurà compensat per una amortització de l'anterior crèdit, que evitarà augmentar l'endeutament municipal. El Pla revisat inclou l'operació anterior i s'envia ara per a la seua aprovació al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha referit, precisament, al Pla d'ajustament, aprovat per l'Ajuntament el març de 2012: "Podem dir, sense triomfalismes, que l'estem complint i que hem millorat la tresoreria de l'Ajuntament. Avui estem pagant factures amb data 31 de juliol, i la setmana vinent començarem a pagar les de l'agost." En aquest sentit, Bel ha reiterat que l'objectiu del seu govern és arribar a final de mandat, al maig del 2015, amb un endeutament municipal inferior al que ell mateix es va trobar quan va assolir l'alcaldia per primera vegada el 2007.

Imatge Arxiu ACN

El Museu de les Terres de l'Ebre convoca un concurs d'Instagram per les Jornades Europees del Patrimoni

AMPOSTA (Montsià).- El Museu de les Terres de l'Ebre i els diferents equipaments que formen part de la xarxa Ebre Natura i Cultura han organitzat per aquest cap de setmana una sèrie d’activitats per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni. Una oferta d’activitats gratuïtes i també de portes obertes en els seus equipaments, monuments i jaciments de les poblacions d’Amposta, Alcanar, Masdenverge i Santa Bàrbara. A la capital del Montsià hi haurà un joc de descoberta al castell d’Amposta, així com una visita guiada a la sala d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre. Diumenge al matí, també hi haurà una visita guiada a la Torre de la Carrova. En el cas d’Alcanar, les jornades coincideixen amb la celebració del dissetè Mercat Ibèric. De la mateixa manera, a Santa Bàrbara hi haurà una jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana. I a Masdenverge es podrà conèixer el nou equipament sobre la vida al poble. Però una de les novetats d’enguany és el concurs de fotografia que la xarxa Ebre, Natura i Cultura ha organitzat a través de l’aplicació per a mòbils Instagram.

L’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre mostrarà els documents de la Guerra Civil a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre ha aportat documentació per preparar l’exposició sobre els bombardejos de la Guerra Civil que aquest dissabte s’inaugura al Museu de Tortosa. Però, a més a més, també ha preparat una exposició complementària, que s’inaugurarà el proper dijous, 3 d’octubre, al mateix Arxiu Històric. Es tracta de la mostra ‘Llegint entre línies’, i és un recull de documents oficials i circulars que expliquen, indirectament, com va ser la vida a la ciutat durant els bombardejos de la Guerra Civil i també durant els nou mesos en què Tortosa va esdevenir front de guerra. En aquest sentit, el director de l’Arxiu Històric, Albert Curto, ha remarcat que darrera de la documentació administrativa, que pot semblar més freda i asèptica que altres tipus de documents, s’hi amaguen “retalls de les vivències” d’aquell moment. Així, les petites notes i circulars també permeten reconstruir la realitat de Tortosa en plena Guerra Civil espanyola.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Curto ha explicat quin tipus de documents es podran trobar a l’exposició ‘Llegint entre línies’. Documents tan interessants com la instància d’una carnissera que es queixava després d’haver encarit el preu de les baldanes; el perfil ideològic que l’Ajuntament va haver de fer d’alguns soldats cridats al front, o un requeriment de la Generalitat al mateix consistori sobre els “emboscats”, que eren la gent que s’amagava per no haver de marxar al front.

Plena ocupació turística a la Terra Alta gràcies a la celebració del Gran Premi de Motociclisme a Alcanyís

GANDESA (Terra Alta).- Aquest cap de setmana se celebra la quarta edició del Gran Premi de Motociclisme de l'Aragó al circuit Motorland d'Alcanyís. Aquest esdeveniment, que atreu milers d'aficionats del món del motor, té una important repercussió en l'ocupació turística la Terra Alta, la comarca de catalana més propera al circuit i zona de pas a través de la carretera N-420 per a molts dels assistents a la prova del mundial de motos. A la meitat sud de la comarca, i sobretot als hotels i cases rurals dels municipis d'Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Gandesa i Batea el cartell de ple fa mesos que s'ha penjat. Bona part de la clientela són els staff dels equips que ja es deixen veure aquests dies i també molts aficionats.

La celebració del Gran Premi de Motociclisme d'Aragó ve fent un deixant de plena ocupació turística a la comarca de la Terra Alta des de l'any 2010, quan es va començar a celebrar al Motorland d'Alcanyís una de les proves del mundial de motos. "Hi ha molta més gent -a la comarca- i aquest flux genera turisme i que els hotels i restaurants s'omplin. Durant tota la setmana ja s'ha notat i s'han estat omplint tots els restaurants", ha explicat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. "Ho hem d'aprofitar. Sens dubte hem d'aprofitar al màxim aquests esdeveniments", ha afegit.

Luz ha assegurat que l'edició d'aquest any ha suposat un punt d'inflexió a l'hora d'explotar les sinèrgies que fa temps es venen treballant entre les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre amb les comarques aragoneses veïnes del Matarranya i el Baix Aragó. Un exemple és la campanya de promoció que es fa aquests dies a la premsa local d'aquesta zona de les cinquenes Jornades Gastronòmiques del Corder que es celebren aquest mes d'octubre en una vintena de restaurants de la comarca terraltina. També des de 2011, Motorland facilita la promoció de la comarca i de tots els seus actius turístics, com el paisatge o la Via Verda, durant la celebració del Gran Premi.

Hotels a vessar El sector de l'hostaleria de la Terra Alta és un de més beneficiats per la celebració del Gran Premi d'Aragó. Els hotels de la comarca, sobretot els ubicats a la meitat sud, fa temps que han esgotat les reserves dels seus establiments per aquest proper cap de setmana. En general, com han explicat l'ACN des dels hotels Piqué de Gandesa, Antón de Batea, el Vilar Rural d'Arnes o Can Josep de Bot, la majoria dels clients repeteixen cada any. Els allotjaments s'omplen amb el personal dels staff dels equips de motos, el personal de seguretat, i també alguns aficionats.

"L'any passat ja vam tenir ple des de molt abans però enguany hauríem omplert tres hotels", ha destacat la propietària de l'Hotel Piqué de Gandesa, Inés Piqué. "Aquest és l'únic cap de setmana a l'any que pengem el cartell de 'complet'", han apuntat també des de l'Hostal Antón de Batea, on alguns dels aficionats que s'hi van allotjar l'any passat, aquest any ja no hi ha trobat places. Els aficionats, en general, es decanten més per les cases rurals on també asseguren que les reserves gairebé es tanquen d'un any per a l'altre.

A Alcanyís mentrestant es treballa per a la posada apunt de les instal·lacions on aquest divendres ja començaran a rugir els motors. Aquest dijous alguns dels pilots han participat en una cursa al circuit internacional de Karting Motorland. S'espera la visita de més de 100.000 persones fins diumenge.

Via ACN (Anna Ferràs)

La Generalitat homenatja dissabte els soldats morts i desapareguts de la Batalla de l'Ebre

LA FATARELLA (Terra Alta).- La Generalitat ha organitzat per aquest dissabte un homenatge als soldats morts i desapareguts durant la Batalla de l'Ebre. El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, serà l'encarregat de presidir l'acte, al Memorial de les Camposines. El govern organitza cada any, des del del 2010, un homenatge als soldats morts i desapareguts a la Batalla de l’Ebre. A més, enguany, l’acte coincideix amb la commemoració del 75è. aniversari de la Batalla.

L’acte, que començarà a les 12 del migdia, consisteix en la inauguració d’una placa amb els noms de quaranta soldats inscrits recentment en el Cens de Persones Desaparegudes, dels quals se sap o es pot suposar que van morir o desaparèixer en el transcurs de la Batalla de l’Ebre. Aquesta placa s’afegeix a les que ja hi ha al Memorial de les Camposines i eleva a 1.264 el nombre de noms inscrits en aquest espai memorial. L’homenatge es completarà amb una interpretació musical i una ofrena floral per part de les persones assistents.

El Memorial de les Camposines, situat als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, va ser concebut com un monument a tots els combatents en la Batalla de l’Ebre. S’hi poden trobar les plaques que recullen els noms dels morts i desapareguts inscrits en el Cens de Persones Desaparegudes fins al moment i una ossera on es dipositen les restes no identificades de soldats que, encara avui dia, apareixen al territori.

Imatge Generalitat de Catalunya

Detingut un jove per robar en domicilis de Deltebre on hi accedia a través de portes o finestres obertes

DELTEBRE (Baix Ebre).- Els Mossos han informat aquest dijous de la detenció d'un veí de Tortosa, de 22 anys i nacionalitat espanyola, com a presumpte autor de tres delictes de robatori amb força i onze furts comesos a l'interior d'habitatges de Deltebre. En l'operació també ha participat la Policia Local de Deltebre. Els fets es van produir entre els mesos d'abril i setembre, quan diversos veïns van denunciar la sostracció de joies, diners i efectes personals. En la majoria dels casos, cap dels accessos als domicilis presentava signes de forçament. La investigació va permetre, el passat 18 de setembre, la detenció del jove, que acumulava nombrosos antecedents policials per fets similars.

Després de declarar davant el jutge de guàrdia de Tortosa, el passat dia 20 va quedar en llibertat amb càrrecs. Segons els Mossos, el detingut es desplaçava amb autobús del municipi on residia fins a Deltebre on, mentre caminava pels carrers, provava d'obrir els panys de les portes dels habitatges, fins que en trobava alguna d'oberta. En altres ocasions accedia als domicilis per les finestres que es trobaven obertes. Fins i tot, si era necessari, trencava les teles mosquiteres per facilitar l'accés. La investigació continua oberta ja que en el moment de la seua detenció se li van intervenir diverses joies, les quals encara no han estat denunciades com a sostretes, possiblement perquè els seus propietaris no les han trobat a faltar.

Via ACN

25 de setembre del 2013

El Museu de Tortosa estrena dissabte l'exposició sobre els bombardejos de la Guerra Civil

TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller de Presidència, Francesc Homs, serà l'encarregat d'inaugurar aquest dissabte, a partir de les set del vespre, l'exposició 'Sota un núvol de pols groga: Tortosa bombardejada (1937–1939)', que es podrà veure al Museu de Tortosa fins al 26 de gener del 2014. Amb motiu dels 75 anys de la Batalla de l'Ebre, l'exposició mostra fotografies, testimonis i objectes diversos, que serveixen per ensenyar a la ciutadania un episodi poc explicat de la història de la ciutat, i menys conegut per les generacions més joves. En aquest sentit, el títol de l’exposició evoca les cròniques d'Ernest Hemingway, l'escriptor nord-americà que va ser corresponsal durant la guerra d'Espanya.

La mostra vol posar de relleu de quina manera Tortosa, a causa del seu pes estratègic, va ser bombardejada i va esdevenir front de guerra des de l'abril de 1938 fins al gener de 1939. De fet, Tortosa va haver de ser completament evacuada per tal d'evitar més morts entre la població civil. Es mostrarà, a través de diversos recursos museogràfics, l’impacte de la Guerra Civil a Tortosa, contextualitzant els fets històrics en un marc més global, mitjançant la utilització de fotografies, testimonis personals i recreacions escenogràfiques amb objectes, sons, i un audiovisual produït expressament per a l’exposició. Al llarg del recorregut, el visitant s’endinsarà progressivament en aquest moment històric i podrà conèixer i interpretar els fets. L'exposició s'articula temàticament en tres àmbits: la vida sota les bombes, la vida a les muntanyes i la vida en reconstrucció.

Entre febrer de 1937 i desembre de 1938, Tortosa va patir més de 80 bombardejos, experimentant la tècnica del bombardeig per saturació. Al voltant de 90 persones es comptabilitzen com a víctimes directes de les bombes aèries. La conseqüència immediata d'aquells atacs va ser l'evacuació de la ciutat i la migració de la població cap als masos de les muntanyes. L'Ajuntament també va ser traslladat al Perelló. Aquesta exposició vol recordar els estralls d'aquell episodi, el drama humà que va comportar i el llarg període que va succeir per reconstruir la ciutat. Les imatges procedeixen, majoritàriament, del fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE), però també hi ha objectes originals cedits per particulars.

Imatge: Biblioteca Nacional

Expectació a Benifallet per l'estrena d''El Foraster', el nou programa de TV3 enregistrat al poble



BENIFALLET (Baix Ebre).- Fa setmanes que la població de Benifallet té ganes de veure el resultat final del primer capítol d''El Foraster', el nou programa que TV3 ha preparat per a les nits del dimecres. En aquest nou espai, l'humorista Quim Masferrer passa 48 dies en un poble amb l'objectiu de preparar i representar-hi un monòleg fet a mida. Per poder fer això, haurà de conèixer la gent i també el més característic de cada poble. Aquest estiu passat, l'equip de TV3 va visitar Benifallet i va enregistrar-hi el primer programa, que s'ha estrenat aquest dimecres a la nit per televisió i també per internet. De fet, 'El Foraster' està sent comentat a les xarxes socials amb l'etiqueta #elforastertv3.


Sis anys i quatre mesos de presó per l'acusat de la mort d'un home a l'Ametlla de Mar

TARRAGONA.- Morad Yahya, l'acusat de la mort d'un home a l'Ametlla de Mar arran d'una baralla el desembre de 2011, ha acceptat una condemna total de sis anys i quatre mesos de presó pels delictes d'homicidi previst i d'amenaces. Pel primer, la secció segona de l'Audiència de Tarragona li ha imposat una pena de cinc anys i deu mesos, acceptant parcialment l'atenuant de legítima defensa, a més de sis mesos més de presó per amenaces. També haurà d'indemnitzar amb 50.000 euros cadascuna la parella, la mare i les germanes de la víctima. Segons la sentència, Yahya va atacar mortalment Mohamed Tizguine amb un ganivet després que aquest el perseguís fins a casa arran d'una baralla anterior.

La sentència constata que la relació entre els dos homes feia temps que no era bona. Tot va començar la nit de l'1 de desembre del 2011, quan Yahya i Tizguine -tots dos de nacionalitat marroquina- van mantenir una discussió, durant la qual el condemnat va amenaçar la víctima amb una ampolla de vidre trencada. La nit següent, quan l'acusat es trobava a la zona de pubs de la població, va tornar-se a trobar amb Tizguine, qui el va perseguir fins casa seva increpant-lo amb un ganivet i una ampolla de vidre a les mans.

D'acord amb el relat judicial, quan intentava l'acusat escapar de la persecució, tots dos van caure al terra. La víctima va perdre el seu ganivet del qual es va acabar apoderant l'acusat. En veure que Tizguine es dirigia contra ell amb l'ampolla de vidre trencada a la mà, va atacar-lo amb el ganivet "per evitar l'agressió però sent conscient" que li podia causar la mort. L'home, de 23 anys, va acabar morint poc després d'ingressar a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per aturada cardiorespiratòria arran les lesions per arma blanca a l'abdomen i el pericardi, així com al flanc dret.

Yahya va ser detingut el 3 de desembre al migdia a l'Ametlla de Mar i el jutge de Tortosa va dictar presó provisional comunicada sense fiança. Durant el judici que va tenir lloc a l'Audiència de Tarragona, l'acusat va contradir la versió de la fiscalia tot adduint que la víctima el va increpar i el va perseguir pel carrer amb una ampolla trencada i un ganivet. Va relatar que tots dos van entrebancar-se, que a la víctima li va caure el ganivet i que ell el va recollir per defensar-se. Segons va adduir, la víctima el va acabar "acorralant" contra una paret i aquesta es va abalançar contra ell, clavant-se "accidentalment" l'arma que va acabar produint-li la mort. Finalment, l'acord de conformitat reconeix parcialment aquesta versió.

La conformitat manifestada per la defensa de Yahya va suposar la dissolució del jurat popular que havia d'emetre el veredicte el passat 18 de setembre, cinc dies després de la seva constitució.

Via ACN

Plena ocupació per al primer maridatge de vins de la DO Terra Alta amb música de Felip Pedrell

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Antena Cultural Tortosa de la URV ofereix a partir d'aquest dijous al vespre sessions de tast de vins de la DO Terra Alta, acompanyades d'interpretacions en directe de peces del reconegut compositor i musicòleg tortosí Felip Pedrell. Amb voluntat de promoure i relacionar diferents àmbits de la cultura i dels productes del territori, l'aula Laboratori del Campus Terres de l'Ebre acull la primera de les tres sessions programades de l'anomenada Enologia Musicada, amb 24 places ofertes ja ocupades. L'activitat consistirà en tast de cinc vins del celler Altavins de Batea, mentre un grup de músics interpretarà una selecció de cançons populars ebrenques publicades per Pedrell.

Els vins que s'oferiran són Ilercavònia 2012, Almodi 2012, Tempus 2009, Domus Pensi i vi dolç negre natural. En l'àmbit musical, es podran escoltar temes inclosos en el 'Cancionero Musical Popular Español' de l'any 1922, elaborat a partir de materials recollits pel mateix compositor i musicòleg entre els anys 1850 i 1865. Concretament, són dos cançons de bressol, "La Mare de Déu quan era xiqueta" i "Non, non, noneta", així com "Jota Tortosina". Seran interpretats al piano pel professor del Conservatori de Música de Tortosa i adjunt de la URV, Joan Vidal.

"La idea és fer entre tots territori i potenciar els nostres actius, i unir els punts forts de l'interior amb els del delta, música, etnologia, enologia i gastronomia", assenyala Núria Gil, responsable de l'Antena Cultural Tortosa de la URV.

Via ACN

La Ribera d’Ebre serà al nou ens de polítiques ambientals per aspectes com la lluita contra la mosca negra



MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha descartat aquest dimecres que la seua comarca puga unificar la gestió de residus amb el Baix Ebre i el Montsià. Des del mes d’agost, tots els ajuntaments del Baix Ebre aboquen els seus residus a l’ampliació de l’abocador del Mas de Barberans, i això ha provocat que el dipòsit de Tivissa haja deixat de rebre els residus de Tortosa i d’altres ajuntaments del marge esquerre del Baix Ebre. Segons ha dit Jardí en declaracions a Canal 21 Ebre, l’abocador de Tivissa ha pogut compensar aquest fet amb l’arribada de brossa d’altres llocs del país, i també ha pogut trobar una solució semblant per alimentar la planta de triatge que operarà des del polígon del Molló. En canvi, el president riberenc ha assenyalat que és molt possible que la seua comarca puga integrar-se en l’ens de polítiques ambientals que impulsen el Baix Ebre i el Montsià, ja que això fa possible la lluita contra la plaga de la mosca negra.

La Comissió Cívica del Patrimoni reclama la protecció dels senyals de les riuades de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre ha emès un dictamen reclamant a la Generalitat que protegisca de forma genèrica els senyals de riuada existents en diversos municipis del tram final de l'Ebre. Uns senyals que assenyalaven el nivell màxim on arribava l'aigua i la data de cadascuna de les riuades. L'autor del dictament és el director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, qui ha calculat que en total podrien existir uns 200 senyals en diferents municipis del curs inferior del riu. Els més antics corresponen a la 'Gran Riuada' de 1787, i es troben a la ciutat de Tortosa. Segons destaca Curto, es tracta d'elements propis del territori i que testimonien un moment històric. Per això, la seua vulnerabilitat i progressiva desaparició ha impulsat la demanda d'una protecció específica.

Curto també ha destacat el valor patrimonial d'aquests senyals, làpides encastades i inscripcions a les parets, en cas dels vestigis més antics conservats de finals del segle XVIII, o rajoles amb inscripcions pintades, a partir del segle XIX. Actualment, són elements que no estan reconeguts sota cap tipus de figura de protecció, que es troben disperso,s i que en molts casos ja han desaparegut. Així, la Comissió proposa a la Generalitat que incloga una 'excepció' dins la Llei del patrimoni cultural català, davant la dificultat, no excloent, que les administracions que les administracions locals puguin declarar-les com a béns culturals d'interès local.


Aquest és el tercer dictamen que la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre emet en els seus dos anys de funcionament. Així, la Comissió ja es va pronunciar en contra l'enderrocament de la Venta de Camposines, i també i va plantejar alternatives per restaurar la cantera del Pinell de Brai. Actualment, treballen en un nou dictamen sobre la conservació dels ponts del riu Sénia.



Via ACN i Canal 21 Ebre

Jardí confirma que les noves indústries del polígon del Molló seran energètiques i de valoració de residus



TIVISSA (Ribera d'Ebre).- L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha confirmat aquest dimecres que els ajuntaments que formen part del polígon del Molló confien que en els propers mesos, potser abans de final d’any, puguen cristal·litzar les primeres inversions importants en aquesta reserva de sòl industrial. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Jardí ha donat més detalls del que ja havia avançat dimarts l’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé. Així, l’alcalde de Tivissa ha afirmat que volen atraure empreses que difícilment siguen deslocalitzables, i també indústries que estiguen relacionades amb el camp de l’energia i amb el tractament i la revaloració dels residus. A més, Jardí ha recordat que Tivissa aporta el 30% dels terrenys del polígon del Molló, i que fa temps que treballen seriosament, amb intensitat i discreció per aconseguir la implantació de noves empreses, ja que en el context de crisi hi ha una competència molt ferotge amb altres polígons industrials. Segons Jardí, si les negociacions culminen satisfactòriament, la Ribera d’Ebre podrà anar al capdavant del territori quant a la instal·lació de noves empreses.

En la mateixa entrevista, Jardí ha remarcat la importància de les mesures en la lluita contra els incendis que Tivissa ha aplicat en els darrers anys. Per exemple, la construcció de fins a 20 punts d’aigua en tot el terme municipal, que van permetre que en l’incendi forestal de la setmana passada els Bombers tinguessin una bassa a només un minut del focus principal. En aquest sentit, l’alcalde va remarcar que Tivissa ha tret a concurs la construcció de cinc basses més.

D’altra banda, Jardí ha afegit que ara el més preocupa l’Ajuntament és ajudar la vintena de famílies a les quals l’incendi els ha arrasat les seues finques i explotacions agrícoles. De fet, ja han acordat una primera reunió amb el Departament d’Agricultura.

24 de setembre del 2013

Sant Jaume d'Enveja controla el trànsit de maquinària agrícola per lluitar contra el caragol maçana

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja ha reclamat l'ajuda dels empresaris agrícoles per evitar la proliferació del cargol poma al marge dret del Delta. El consistori va convocar el passat 9 de setembre els empresaris que es dediquen al desenvolupament de treballs agrícoles per tractar, entre d'altres qüestions, la problemàtica ocasionada per la plaga del caragol maçana. En aquest sentit, l'alcalde del municipi, Joan Castor Gonell, va manifestar que es tracta d'aconseguir la implicació dels pagesos i empresaris, per evitar que el caragol poma envaeixi l'hemidelta dret de l'Ebre.

Gonell considera que es tracta d'un tema d'interès general i, en aquest sentit, ha manifestat que s'està treballant també conjuntament amb el director dels serveis territorials d'Agricultura. "Crec que hem de posar totes les mesures al nostre abast si volem aconseguir-ho, i ha de ser amb la implicació i col·laboració de tots", ha dit l'alcalde santjaumer.

Així, Gonell s'ha mostrat partidari de no deixar circular pel terme municipal cap tipus de maquinària que vingui de treballar en el cultiu de l'arròs de la part esquerra del Delta, i que prèviament no hagi estat ben netejada. El consistori recorda que durant els treballs de recol·lecció, el departament d'Agricultura i Ramaderia -mitjançant la contractació d'una empresa externa de serveis-, posa a disposició dels maquinistes un servei de neteja gratuït, ubicats als termes municipals de Deltebre i de l'Aldea abans de creuar el riu Ebre.

Així mateix, també els caps de policia dels municipis afectats -Sant Jaume d'Enveja, Deltebre i Amposta- juntament amb els responsables del cos d'agents rurals, han iniciat reunions de coordinació i controls de neteja de les màquines. Per la seua banda, els pagesos i empresaris agrícoles del Delta van valorar positivament la iniciativa de l'Ajuntament i, en aquest sentit, van manifestar que cal lluitar tots junts, ja que és un greu problema que pot acabar afectant tothom.

Imatge Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja

Disqus for Marfanta