27 d’abril de 2014

'Gerard Vergés, l’home i el poeta', article d'Enric Roig

Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà
de gest cansat i irònic, pensatiu,
de perfil encunyat a les monedes.
M’agraden Mahler, Mozart sobretot.
I el silenci dels astres. Tinc mil anys.

No us contaré la coneguda història
ni us descriuré el paisatge on he viscut:
aquell riu ample, amb tarongers florits,
i, més amunt, la terra roja i dura
d’oliveres i vinya, el cel d’estiu
com la fulla esmolada d’una espasa.
I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Permeteu-me començar aquestes ratlles amb un fragment de 'L’ombra rogenca de la lloba', sense dubte una de les obres més conegudes de Gerard Vergés, tristament desaparegut el passat Dia de Sant Jordi.  A banda de la meva coneixença del Gerard Vergés escriptor, he tingut la sort de conèixer personalment Gerard Vergés, per ser pare d’uns amics meus i amb els quals he compartit professió, viatges, aficions, alegries, desgràcies, però sobretot amistat. Gràcies a ells he pogut percebre una altra visió del Gerard Vergés pare, farmacèutic, professor, erudit, col·leccionista d’art o fumador, una de les seves grans passions.

Hem de reconèixer i agrair a Gerard Vergés tot el llegat que ens ha deixat gràcies a la seva trajectòria com a poeta, assagista i traductor, que el va portar a ser un dels grans referents de la cultura i la literatura catalana: guanyador del premi Carles Riba per 'L’ombra Rogenca de la Lloba,' del premi Serra d’Or per la seva traducció dels sonets de Shakespeare, del premi Josep Pla per 'Tretze biografies imperfectes', fundador, amb el seu gran amic, avui ple de dol, Jesús Massip, de la revista Gèminis, clar mereixedor de la Creu Sant Jordi i de la Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa.

Hem de reconèixer i reivindicar avui també la seva trajectòria personal. Home generós, atent i obert, sempre disposat a col·laborar i a cedir els seus coneixements i la seva obra. Recordo, entre altres, com l’any 2011, precisament amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en fer una reedició molt especial de 1.000 exemplars de 'L’ombra rogenca de la lloba', en paper verjurat i amb coberta de paper vegetal, Gerard Vergés ens va agrair la sensibilitat amb què ho havíem fet, quan tot l’agraïment era nostre per haver-nos donat l’oportunitat de fer-ho. Elegància, cortesia i generositat que eleven l’intel·lectual a categoria de geni.

Ara Gerard Vergés, l’home i el poeta, el pare i l’escriptor, el mestre i el columnista, el farmacèutic i el traductor, ens ha deixat després d’una llarga malaltia, que hem viscut de prop per la seva neboda, companya nostra. La seva figura, però, perdurarà per sempre, tant per la seva trajectòria i els seus escrits, com en la memòria dels qui el vam conèixer i amb qui vam poder aprendre. I com a punt i final a la seva vida literària i amb dol, quina millor manera d’anar-se’n que fer-ho el dia de Sant Jordi.

Moltes gràcies senyor Vergés, i com va dir el poeta

Després, la primavera va ser càlida,
Van florir les persones i les flors
Eren l’escuma blanca del paisatge.
Xisclaven els moixons.

Enric Roig Montagut,
és arquitecte i candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta