3 de maig de 2014

'La despesa pública dels ens locals: tòpics i realitat', article de Marc Puigdomènech


Ja tenim aquí les eleccions al Parlament Europeu i, de nou, agafarà força el debat sobre les imposicions de la Troica, formada per la Comissió, BCE i FMI. Més enllà del dèficit democràtic que representa votar una institució, i que el poder real el tinguin unes altres, es tornarà a debatre sobre la imposició de topalls de deute públic, en el marc de les polítiques d’austeritat. Uns defensaran que són l’artífex d’una incipient recuperació econòmica, i uns altres argumentaran que l’austeritat és la culpable de la destrucció de serveis públics. I les dues bandes tenen la seva part de raó.

El que caldria debatre, però, és la distribució d’aquests topalls dins dels estats, i particularment a l’Estat espanyol. Des de fa temps, el Govern de Madrid i molts mitjans de comunicació insisteixen a fer veure que la culpa del deute públic són les comunitats autònomes i els ajuntaments. A les primeres, se les acusa de malbaratar recursos en despesa supèrflua o identitària, com en el cas de Catalunya. I als ens locals, se’ls acusa de sobredimensionar-se i d’oferir serveis innecessaris a costos exagerats. És en aquest context que el PP ha impulsat la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), posant en perill serveis que van des de les escoles bressol fins a l’atenció domiciliària, passant per polítiques d’ocupació, serveis socials, escoles de música, etc.

Però abans de culpar els ajuntaments, aturem-nos un moment i mirem les xifres. Les administracions públiques de l’Estat devien un total de 960.676 milions d’euros a 31 de desembre de 2013. D’aquest deute, la part corresponent a les comunitats autònomes és de 206.773 milions, que representa només un 21,5 %, malgrat que assumeixen les costoses despeses de sanitat i educació. Els ajuntaments, aquests grans malbaratadors públics segons se’ls acusa des del Govern Central, acumulen entre tots un deute de 41.485 milions. Un 4,3 % del total, malgrat els serveis que ofereixen. Qui és, doncs, el principal responsable del deute públic de l’Estat? El mateix Govern Central, que deu 712.418 milions (746.623, menys uns actius de 34.205 de la Seguretat Social). És a dir, aquell que imposa l’austeritat a les administracions autonòmiques i locals és el que acumula un 74,1 % del deute públic.

Dit això, cal admetre que gran part de les despeses de l’Estat corresponen a la Seguretat Social, deute públic, classes passives, etc. No podem caure en la mateixa demagògia que el Govern espanyol, i acusar-lo de malgastar sistemàticament en tot. Però sí que cal recordar que continua mantenint ministeris que manquen de sentit per tenir traspassades les competències, com els d’Educació o Cultura. I només cal repassar el BOE periòdicament per veure com es dilapiden milions en Defensa o Exteriors, des de submarins que no floten fins a palaus residències d’ambaixadors.

De fet, el deute de l’Administració Central no ha deixat d’augmentar des que va començar la crisi. Els ajuntaments, en canvi, van tocar sostre el segon trimestre de 2012, i des de llavors són l’únic nivell administratiu que l’han reduït durant el 2013. Això no significa que no continuï essent un deute que cal afrontar, i en alguns municipis presenta nivells preocupants (sense anar més lluny, Tortosa està al capdamunt de les ciutats més endeutades). Però el que no és raonable és culpar el nivell d’administració més feble, imposant una LRSAL que pot perjudicar serveis bàsics per als ciutadans. Sobretot, quan les dades reals demostren que, en general, els ajuntaments estan fent els deures.


Marc Puigdomènech i Ramió
és politòleg i president d’ERC-Tortosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta