5 de novembre de 2014

El bisbat de Tortosa té un superàvit de 155.000 euros però reclama ajut per cobrir el dèficit de les parròquies


TORTOSA (Baix Ebre).- El bisbat de Tortosa ha tancat l'exercici de 2013 amb un superàvit de 155.672 euros i, al mateix temps, ha exhortat els fidels a contribuir econòmicament per cobrir els 20.796 euros de dèficit que ha acumulat la gestió de les 141 parròquies de la diòcesi. Tot i admetre que el finançament via IRPF "funciona bé", els responsables econòmics de la diòcesi demanen l'aportació econòmica dels catòlics per garantir l'activitat a les esglésies, una despesa que va arribar als 1,45 milions d'euros l'any passat. La diòcesi, a més, fa front a partir d'enguany a la inversió de 300.000 euros per instal·lar un ascensor que millori l'accessibilitat del Palau Episcopal del segle XIV.

El bisbat organitza aquest diumenge el "Dia de l'Església Diocesana", una "crida a tots els seus membres" i a la societat en general "perquè renovin la seva pertinença a la comunitat de la fe" per la via d'efectuar aportacions econòmiques addicionals que contribueixin a finançar la "tasca humanitzadora, evangèlica i caritativa". Segons l'ecònom diocesà, Víctor Cardona, aquests recursos han de servir per mantenir obertes parròquies, finançar el seu manteniment, "l'atenció" que presten així com les classes de catequesi. L'any passat es van recollir 48.702 euros.

Actualment, segons les dades facilitades pel vici-ecònom Llorenç Callau, un 92% dels ingressos d'aquestes parròquies -1.427.086 euros al 2013- prové de les aportacions directes dels fidels i un 8% de rendes del patrimoni. Del total de despeses, 1.447.882, un 46% se l'emporta el manteniment i un 28% les activitats parroquials, mentre que la resta se'n va cap a "aportacions solidàries" a la diòcesi. Segons ha detallat Cardona, "moltes parròquies no poden pagar la llum" i se n'han hagut de "reestructurar" algunes, més enllà de l'ajut de diversos ajuntaments que, asseguren, és molt limitat. Destaquen que bona part d'aquestes tasques poden tirar endavant gràcies a "milers" de voluntaris. Els casos més deficitaris, segons ha precisat, es troben a la zona de la Tinença de Benifassà, "més petites" i que s'obren puntualment.

Per contra, l'administració diocesana -que comptabilitzen al marge- ha tancat amb números positius, amb unes ingressos de 2.705.205 euros, que superen de 155,671 euros les despeses de 2.549.533. En aquest cas, les principals aportacions arriben de la Conferència Episcopal Espanyola, amb 1.950.355 euros que, segons remarquen, provenen de l'acord de finançament amb l'Estat, pel qual reben un 0,7% de l'IRPF dels contribuents que així ho especifiquen. Una font que, asseguren, es manté tot i veure's reduïda lleugerament amb la crisi. Les aportacions dels fidels arriben als 554.163 euros i els ingressos financers i patrimonials als 200.685. Callau ha especificat que la despesa de personal -120 sacerdots, que perceben un "mínim vital mensual" de prop de 900 euros en catorze pagues anuals- arriba al 45,51%, uns 1.160.290 euros i, dins d'aquest concepte, per mantenir les parròquies el bisbat va destinar 686.949 euros.


En aquest sentit, els responsables econòmics diocesans han volgut subratllar que els resultats econòmics positius són resultat de polítiques d'"austeritat" i contenció de la despesa, especialment, en el capítol de personal, després que durant l'últim any s'hagin produït tres baixes voluntàries en la cúria episcopal. Així mateix, han minimitzat l'abast del superàvit si s'hagués de repartir entre les diferents parròquies. Callau ha insistit en la necessitat que els contribuents continuïn assenyalant la casella de l'església catòlica a l'hora de liquidar l'impost de la renda tot recordant que això no suposa gravàmens addicionals. "No paguen més, es queden igual", ha insistit.

Paral·lelament, el bisbat ha aprofitat la presentació dels comptes per donar compte de les obres d'instal·lació d'un ascensor i una escala d'emergència per accedir a la planta superior del Palau Episcopal, un edifici gòtic del segle XIV. Segons Cardona, es tracta d'adaptar l'espai a les exigències legislatives sobre l'accessibilitat i les barreres arquitectòniques, permetent que persones amb mobilitat reduïda puguin accedir sense problemes. "Hem de complir la llei, no ens queda més remei", ha apuntat. L'obra ha comptat amb el vist-i-plau del Departament de Cultura -l'edifici està catalogat com Bé Cultural d'Interès Nacional- i tindrà un pressupost d'uns 300.000 euros.

Via ACN

2 comentaris:

  1. Quin morro teniu i no vos cau la cara de vergonya colla d'embusteros!!!

    ResponElimina
  2. Hombre "ignorant", las castas sacerdotales, en todas las epocas y sea cual sea la religion que profesen, hayan profesado y seguramente profesaran en los futuros venideros, siempre se han distinguido en ser los administradores del "opio de los pueblos" (no lo digo yo, lo dijo Karl Max), sino fijate, las mejores edificaciones del conjunto, machismo exarcerbado..., en fin todo caducado y bien caducado, por eso las religiones o sectas como los evangelistas, los presbiterianos, los luteranos, los anglicanos, los testigos de Jehova, los de la Cienciologia, estan imponiendose, motivo, uno de bien simple, todos tienen su pareja, algunas religiones nombran a señoras como ministros pastores o las hacen obispos, la gente que de tonta no tiene ni un pelo, esto lo ve, y creen mas en ellos que en lo que dicen esos otros, ahora el actual Papa, como en Buenos Aires, convivio socialmente con rabinos, con pastores evangelistas y hasta con grupos espiritistas, ahora ya empieza ha decir que el sacerdote que quiera podra abrazar sus misterios sin tener que pasar por el cebilato, lo que tu decias si que tienen "su morro", pero hacen lo que siempre desde la fundacion del cristianismo han hecho, unas ocasiones mas descarado que otras, pero hacen lo que solo ellos saben hacer, particularmente en nuestra fachisima Tortosa, ha habido en pasadas epocas mas descaro que ahora, piensa que ellos tienen su organizacion, toda organizacion tiene sus ingresos y sus gastos, casi siempre tienen mas deficits que superavits...pero eso que dices que no les cae la cara de verguenza,bueno has de saber que esta gente la verguenza ni la moral la conocen y mucho mas todo el paisano que les rodea, en ocasiones lo pagan los curas y lo hacen los otros...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta