31 de març del 2014

Amposta ajorna l'adjudicació de la gestió del transport públic urbà a l'empresa Hife


AMPOSTA (Montsià).- L'equip de govern de l'Ajuntament d'Amposta ha fet finalment marxa enrere en el procés d'adjudicació del servei de transport públic a l'empresa Hife, després dels incompliments detectats des del passat mes d'estiu en la línia del polígon de Tosses. El govern municipal de CiU ha retirat de l'ordre del dia del ple d'aquest dilluns el punt referit a aquesta adjudicació, després que l'oposició en bloc -ERC, PSC i PxC- s'haguessin mostrat obertament en desacord. Ho ha fet també després que el secretari municipal haja informat que l'Ajuntament tenia una via per paralitzar el procés. L'Ajuntament preveia adjudicar per deu anys més a Hife el servei, tot i les irregularitats denunciades en la línia 2 des d'agost.

L'alcalde, Manel Ferré, ha retirat el punt i ha convidat als diferents grups a treballar per resoldre aquesta situació. L'oposició, especialment ERC, havia denunciat durant les últimes setmanes l'escenari creat pel procediment. El consistori havia decidit escollir de nou l'empresa tortosina, tot i les denúncies formulades per un altre empresari que concorria al concurs, l'empresa ampostina d'autobusos Seguí. Segons va admetre, finalment, Hife, entre agost de l'any passat i aquest mes de març es va deixar de prestar divuit cops el servei de la línia 2, que cobreix el centre d'Amposta amb la zona lúdica de Tosses.

Malgrat tenir coneixement dels fets, el consistori va decidir escollir la nova oferta d'Hife -que ja ha gestionat el servei durant els últims deu anys- per sobre de les altres, gràcies a les puntuacions subjectives i obviant l'existència d'una oferta que 7.000 euros menor a l'any. Quan el denunciant va acudir a la policia local el passat mes de març, l'equip de govern de CiU va decidir obrir expedient a Hife i reclamar-li els 3.900 euros que hauria facturat a les arques municipals per un servei que no havia prestat. Però la decisió sobre l'adjudicació presa en primera instància no es va modificar.

ERC ha justificat el vot contrari a l'adjudicació del servei tot recordant que el plec de condicions que s'havia dissenyat tenia moltes deficiències. "Els paràmetres que s'han valorat subjectivament en el concurs no ens donaven prou garanties, perquè els tècnics s'han trobat indefensos. De fet, l'opinió personal dels membres de la mesa de contractació ha estat el criteri predominant. I, en algunes ocasions, encara que sembli surrealista, fins i tot s'han basat en informació de l'empresa que ha guanyat", ha argumentat el portaveu d'ERC, Adam Tomàs.

El portaveu republicà no entenia que aquest pas no s'hagi considerat molt abans, i per això s'ha preguntat "per què l'alcalde no va estudiar reiniciar tot el procés després de conèixer les irregularitats en la prestació d'aquest servei de transport que es van denunciar a principis de mes". Malgrat això, Tomàs s'ha mostrat satisfet que "ara s'obri una finestra per revisar tot el concurs, millorar el plec de condicions i polir tots els defectes'.


Via ACN
Imatge Ajuntament d'Amposta

Tortosa vol renovar el carrer Montcada, la plaça Montserrat i el carrer Bonaire en poc més de sis mesos


TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha tret a concurs públic, per la via d'urgència, el projecte per urbanitzar un dels principals eixos viaris del nucli antic, format pel carrer Montcada, la plaça Montserrat i el carrer Bonaire. Les obres, que suposaran l'impuls definitiu i final del Pla Integral del Nucli Antic (Pincat) de la Llei de Barris, s'iniciaran en poc menys d'un mes i estaran enllestides en sis mesos. La renovació total dels tres carrers suposaran també un canvi en la reordenació del trànsit rodat, que es farà a la inversa de com és ara per facilitar l'accés al nou pàrquing del carrer Montcada que entrarà en funcionament en uns mesos. L'obra té un pressupost de 617.000 euros.

La superfície d'actuació ocupa més de 2.000 metres quadrats i preveu la renovació total del sistema viari, dels serveis urbans, així com la millora i ampliació de l'enllumenat públic. Segons ha explicar l'arquitecte encarregat del projecte d'urbanització, Xavier Gilabert, el carrer Montcada i la plaça Montserrat es pavimentaran a un únic nivell amb pedra granítica gris, en el marc del criteri estètic utilitzat al nucli antic. El carrer Bonaire sí que mantindrà les voreres i també el doble sentit de circulació. A la plaça Montserrat s'eliminaran els aparcaments que hi ha actualment, i només es disposarà d'arbrat i s'instal·larà una illa de contenidors soterrats.

L'arquitecte ha explicat la complexitat de l'obra, ja que suposa aixecar tot el paviment per renovar-lo completament, així com tots els serveis, i ha recordat que en algun tram el carrer Montcada s'estreteix fins als tres metres. Les obres, actualment en licitació, s'adjudicaran en poques setmanes i s'iniciaran de manera immediata amb l'objectiu que en menys de sis mesos es puguin acabar. Els treballs podrien fer retardar també l'obertura del pàrquing del futur edifici de les delegacions, amb accés des del carrer Montcada, i que està en la seua recta final de construcció.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha destacat la importància de l'obra, ja que és l'artèria principal d'entrada del trànsit rodat al nucli antic, i ha aprofitat per demanar "paciència" i "comprensió" als veïns i usuaris dels serveis que hi ha en aquesta zona, com és la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, el Departament d'Empresa i Ocupació, o la Diputació de Tarragona, i l'edifici municipal on hi ha la seu de Ràdio Tortosa, entre altres.

Mentre durin les obres el trànsit al nucli antic es restringirà, com ja es va fer quan es va urbanitzar el carrer del Vall i, un cop s'enllesteixin els treballs, l'Ajuntament invertirà els sentits de circulació. Així, es podrà accedir al nucli antic pel carrer Bonaire i carrer Montcada, i se sortirà pel carrer del Vall, a la inversa de com és ara. La presentació del projecte ha anat a càrrec de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; de la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roige; i dels presidents de les associacions de veïns de Santa Clara, Manolo Cardona, i del Centre-Nucli Històric, Josep Baubí.

Via ACN

La PDE demana a la Generalitat evitar futurs transvasaments amb el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues



DELTEBRE (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) afirma que la manifestació de diumenge només és el principi d’una nova etapa de mobilitzacions per aturar el nou pla hidrològic i aturar l’amenaça de nous transvasaments. De fet, el moviment social ha advertit que el govern del PP prepara un nou transvasament de l’Ebre, però també va avisar a la Generalitat que no ha de deixar utilitzar els canals de regadiu Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues per transferir l’aigua a altres conques.

La PDE ha superat amb molt bon nota la seua primera prova, una manifestació en la que diumenge van participar més de 10.000 persones. Uns 30.000 manifestants, segons algunes fonts de la PDE. Però el moviment antitransvasament ha afirmat que la mobilització just acaba de començar, i que la gent de les Terres de l’Ebre necessitarà el suport de tothom per poder aturar el nou pla hidrològic, amb més manifestacions, però també lluitant als tribunals i a Europa. Una de les portaveus de la PDE, Susana Abella, va alertar diumenge que el govern espanyol està gestant un nou transvasament de l’Ebre, però que li plantaran cara des d’ara mateix amb l’inici d’una nova revolta. Per la seua banda, el també portaveu Joan Antoni Panisello va demanar al govern català que no deixi utilitzar el canal Xerta-Sénia, ni el Segarra-Garrigues per transvasar aigua de l’Ebre.


Vídeo Canal 21 Ebre

Trens Dignes a l'Ebre torna a convocar un #avuinopaguem al tren de Barcelona per al 6 d'abril


TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre i el col·lectiu Jóvens de les Terres de l’Ebre han convocat a la ciutadania a una nova acció de protesta el proper diumenge, 6 d’abril. Un nou #avuinopaguem, després de la bona acollida que va tindre la primera de les accions, convocada diumenge al vespre. En aquest sentit, l’acció consistirà novament en no adquirir el bitllet corresponent per fer el trajecte des de les Terres de l’Ebre fins a Tarragona o Barcelona. Però, de moment, l’acció es convoca només a la línia R16, entre Tortosa i Barcelona, a l’espera de consultar l’opinió dels usuaris de la línia R15.


La protesta de diumenge va rebre el suport d'unes 150 persones, cosa que ha estat molt ben valorada per la plataforma Trens Dignes. Abans de pujar al tren, la portaveu del col·lectiu, Montse Castellà, va afirmar que confiaven en la flexibilitat del revisor i que els deixés fer les seues reivindicacions.En aquest tren va ser en el que es va produir una avaria, i els usuaris van arribar a Barcelona amb més d’una hora de retard, ja que van haver de canviar de comboi a Vandellòs. Una incidència que, segons la plataforma Trens Dignes, els dóna més arguments a l’hora de plantejar noves reivindicacions. A l’altre tren, el de la línia R15, els problemes van arribar perquè el revisor va reclamar la presència dels Mossos d’Esquadra, que finalment no van intervenir. Això sí, els usuaris van acabar pagant el preu del bitllet entre Reus i Barcelona, després d'una hora de negociar a l'andana de l'estació.

Imatge Trens Dignes

Les Corts Valencianes condemnen que la Via Catalana entrés a Vinaròs, amb els únics vots del PP


VALÈNCIA.- La Comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de Les Corts Valencianes ha rebutjat aquest dilluns, amb una proposició no de llei presentada pel PP, que la Via Catalana de l'11 de setembre entrés al País Valencià. La proposició ha estat aprovada amb els únics vots a favor del PP i el vot en contra dels tres grups de l'oposició, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). El diputat del PP Rubén Ibañez ha considerat "una ingerència territorial" la cadena sobiranista i ha reclamat que les Corts Valencianes han de proclamar "lleialtat a la Carta Magna i a la indissoluble unitat d'Espanya". Ibáñez ha afirmat que no consentiran mai "que la Comunitat Valenciana sigui una sucursal catalana".

El portaveu adjunt dels populars a la cambra ha dit que la Via Catalana en entrar per Vinaròs "va ser una ingerència territorial que els valencians no compartim, i que condemnem, perquè atempta contra el marc autonòmic valencià i les seues senyes d'identitat" . "En introduir-se en la nostra Comunitat exhibint símbols i proclamant consignes independentistes i anticonstitucionals es va fomentar un enfrontament amb les senyes d'identitat valencianes, el que demostra que el que volen alguns és intoxicar la nostra Comunitat i als valencians", ha sostingut Ibañez.

En canvi, el portaveu adjunt socialista en Les Corts , Rafael Rubio ha ha censurat que el PP estigui tan preocupat per una cadena humana en què es van exhibir banderes de Catalunya per remarcar que no "em preocupen les banderes que configuren l'Estat espanyol sinó les esvàstiques nazis quan vostès no diuen res i quan surten els seus representants i els seus cadells i aixequen la mà . Això sí que em preocupa".

La diputada de Compromís, Mireia Mollà, també ha rebutjat la proposició del PP en assenyalar en aquest sentit que els populars han rebutjat propostes de condemna i reprovació a les persones que feien apologia del nazisme. Mollà ha afegit que el que preocupa els ciutadans és la crisi i ha qualificat de "vergonya" que els popular es preocupin d'aquests temes. El portaveu adjunt de EUPV Ignacio Blanco, també s'ha mostrat contrari a la proposta i ha criticat el "fals valencianisme" del PP, al que ha acusat de practicar "nacionalisme espanyol ben ranci".

Via ACN

Flix es manifesta en defensa de l'Ebre amb una pancarta pròpia: '#flixenlluita ara pel riu'



DELTEBRE (Baix Ebre).- Una representació de l'Ajuntament de Flix va participar aquest diumenge en la manifestació de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre en contra del pla hidrològic de la conca de l'Ebre. Tant l'alcalde de Flix, Marc Mur, com alguns dels regidors d'aquesta població riberenca van assistir-hi amb una pancarta pròpia, en què es podia llegir '#Flixenlluita ara pel riu', en referència a la mobilització que es va generar a Flix amb motiu dels acomiadaments a Ercros. A la pancarta també hi havia veïns i veïnes de la població, que fa més de 10 anys també va ser un dels municipis de la Ribera d'Ebre que, amb Miravet, més va significar-se en la lluita contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) i els transvasaments.

L’alcalde de Sant Jaume eleva la xifra de manifestants i celebra les ‘cares noves’ defensant l’Ebre



SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, ha mirat d’explicar aquest dilluns el ball de xifres de manifestants en la protesta del Delta contra el nou pla hidrològic de l’Ebre. En un primer moment, a la sortida al costat de les escoles de Sant Jaume d’Enveja, tant la policia local com els Mossos d’Esquadra van parlar de l’assistència d’unes 10.000 persones. Però després es va constatar que hi havia molta més gent; persones que van arribar tard a causa del mal temps o que van sumar-se a la manifestació en altres llocs del recorregut, com el pont Lo Passador o ja als carrers de Deltebre. De fet, Gonell ha assenyalat que potser hi havia el doble de manifestants que a la sortida, però fonts de la PDE han elevat fins a 30.000 el nombre de persones a la mobilització.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Gonell ha destacat la marea blava que diumenge va recórrer el cor del Delta per reclamar un altre cabal ambiental per al tram final del riu. De fet, ha afirmat que va poder veure imatges molt emocionants, amb escenes que recordaven la lluita de fa més d’una dècada contra el transvasament. Però l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja també ha volgut agrair la presència d’algunes “cares noves” en la lluita per la defensa de l’Ebre.

Precisament, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja ha estat un dels impulsors del front d’ajuntaments del Delta en contra del nou pla hidrològic. Un front que, a diferència de la lluita contra el PHN, ara sí que ha integrat alcaldes de CiU. Així, Gonell ha explicat que fins a última hora no es va acabar de confirmar la presència d’alguns alcaldes a la manifestació. Una situació que l’alcalde santjaumer ha atribuït a la preocupació per la rebuda que podien tenir, o bé a una certa inexperiència en aquest tipus de manifestacions.

 Gonell ha reiterat que el front d’alcaldes seguirà donant suport a la PDE en les mobilitzacions i també a la Generalitat, a l’hora de defensar el règim hídric que va fixar la Comissió per la Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre. També quan el govern català porti el nou pla de conca davant de la Unió Europea, per defensar un altre cabal ambiental. Finalment, l’alcalde de Sant Jaume ha fet notar l’absència d’algun conseller de la Generalitat en la manifestació de diumenge. A més, també ha dit que li va quedar un “mal gust de boca” perquè el líder del PSC, Pere Navarro, finalment no va acudir al Delta. En concret, Navarro era a Tarragona signant l’acord amb Artur Mas pel BCN World.

30 de març del 2014

Junqueras (ERC), Herrera (ICV) i Fernàndez (CUP) carreguen contra l'acord CiU-PSC pel BCN World


SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha criticat al Govern i també el PSC per cedir a les exigències dels promotors de BCN World per tancar un acord el més aviat possible. En una atenció als mitjans a Sant Jaume d'Enveja abans de la manifestació en defensa de l'Ebre, el líder republicà ha afirmat que considera que la modificació de la llei per fer realitat el macrocomplex d'oci suposa, entre d'altres, una rebaixa "brutal" en la fiscalitat referent al joc i les apostes, que passarà del 55% al 10%, no només a BCN World, sinó a les instal·lacions que desenvolupen aquest tipus d'activitat.

Junqueras ha lamentat que casinos i semblants s'hagin beneficiat de la rebaixa d'impostos "sense fer res a canvi". Per això, confia que "la precipitació del Govern i el PSC per cedir a les peticions i exigències dels promotors de BCN World" no impossibiliti que, finalment "hi hagi un bon acord" . 

En aquest sentit, Oriol Junqueras insta a "vetllar perquè la rebaixa fiscal no perjudiqui la ciutadania" en un moment que, segons indica "demanem esforç a tothom, sovint a gent que no té gaire o no té res", diu. "I en canvi, veiem que aquells que tenen més es beneficien de la protecció de CiU i PSC", ha afegit. "És un greu error", ha constatat. 

Convenis amb ajuntaments, acords amb Instituts de secundària per vincular formació amb preparació professional o "vetllar perquè no hi hagi una explosió urbanística", a la zona són alguns punts que Junqueras ha apuntat per considerar d'ara en endavant. Per això, ha subratllat que elaborar unes lleis 'a mida' d'uns pocs, "no acostuma a ser bo per a la immensa majoria", ha conclòs.

Per la seua banda, el líder d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera, també ha aprofitat la seua estada al Delta per mostrar la seva incomprensió al pacte entre CiU i PSC respecte el BCN World, i creu que és una "mala proposta i un mal negoci". "No entenem com Convergència lidera això", ha dit, "perquè això no va a favor del país", i ha afegit que tampoc comprenen "com el PSC ho apuntala". Herrera també s'ha oposat a l'acord perquè afecta "el model de país".

Joan Herrera ha dit que l'acord de BCN World "afecta el model de país, afecta el model turístic i afecta les polítiques d'aigua". En aquest sentit, el líder ecosocialista ha manifestat que el pacte "és un pas enrere", i ha mostrat la seva incomprensió total a que CiU i PSC s'hagin acabat posant d'acord.

 Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), David Fernàndez ha titllat el pacte de "vergonya", i ha afirmat que "mafialitza" l'economia catalana. Així, Fernàndez ha apostat per les iniciatives que evitin "convertir aquest país, literalment, en un casino", ha etzibat. Fernàndez ha declarat que el pacte "legalitza l'economia del casino i mafialitza l'economia catalana", i l'ha qualificat de "vergonya". També ha recordat que al seu moment es va poder aturar el projecte de l'Eurovegas, i s'ha posat al costat de totes les iniciatives que treballin per evitar convertir el país, literalment, "en un casino".

Via ACN
Imatge ERC



La protesta #avuinopaguem de Trens Dignes a l'Ebre coincideix amb una avaria greu a la línia Tortosa-Barcelona


TORTOSA (Baix Ebre).- La plataforma Trens Dignes i el col·lectiu Jóvens de l'Ebre havien convocat l'acció reivindicativa de no pagar el bitllet, que ha rebut el suport d'unes 150 persones, en dos trens de les línies de les Terres de l'Ebre. El de l'R15 que ha sortit de Flix a les 17.38 hores, de Móra la Nova a les 17.56 hores i de Falset a les 18.23 hores; i el de l'R16 que ha sortit de Tortosa a les 17.25 hores i de l'Aldea a les 17.34 hores. Aquest últim, s'ha avariat a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant, fet que ha provocat un retard de més d'una hora. De fet, ha calgut canviar de comboi a l'altura de Vandellòs. A l'altre tren hi han intervingut els Mossos d'Esquadra. Des de la plataforma han qualificat l'acció d'èxit total, i ja han avançat que diumenge vinent la repetiran.

El tren que cobreix el trajecte entre Tortosa i Barcelona (R16), en el qual aquest diumenge han viatjat un centenar de persones sense pagar el bitllet, ha patit una avaria en arribar a l'Hospitalet de l'Infant. La companyia ha hagut d'enviar un tren de suport des de la capital del Baix Ebre, i els usuaris han hagut de canviar de comboi després d'estar una hora aturats. Tot plegat ha comportat que arribessin a la seua destinació amb més de seixanta minuts de retard. Aquest fet ha provocat la indignació dels viatgers, que han improvisat una assemblea dins al vagó en què han acordat repetir l'acció #avuinopaguem en el mateix tren del proper diumenge.

Montse Castellà, portaveu de la plataforma Trens Dignes, ha explicat que en aquest tren no han tingut cap problema. "Hem respectat els que han volgut pagar el seu bitllet", ha comentat, "simplement hem anat a parlar amb el revisor, li hem dit que respectàvem la seva feina, però que ens deixés fer la nostra", ha afegit.

Als vagons de la línia R16, la de la costa, hi viatjaven moltes persones que al matí han participat a la manifestació contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, al Delta, entre les quals les diputades del PSC i d'ICV, Núria Ventura i Hortènsia Grau.

Pel que fa al tren de l'R15, que uneix Flix (Ribera d'Ebre) i Barcelona, el revisor ha avisat els Mossos d'Esquadra i els ha informat de la protesta que s'estava duent a terme. En arribar a l'estació de Reus ha tingut lloc una discussió a l'andana i, finalment, per tal de no perjudicar els usuaris que sí que havien abonat l'import del bitllet, els que s'havien unit a l'acció reivindicativa han acceptat pagar el trajecte entre la capital del Baix Camp i la capital catalana.

Tant des de la plataforma Trens Dignes com des del col·lectiu Jóvens de l'Ebre s'han mostrat molt satisfets amb la resposta de la gent, i han qualificat l'#avuinopaguem "d'èxit total". Amb els fets succeïts aquest diumenge, la portaveu de la plataforma ha assegurat que es posa de manifest "que aquestes accions de protesta fan més falta que mai".





Via ACN
Imatge Trens Dignes a les Terres de l'Ebre i Socialistes Ulldecona

Més de 10.000 persones es manifesten al cor del Delta per reclamar un altre cabal ambiental per a l'Ebre



DELTEBRE (Baix Ebre).- El Delta s'ha tornat a mobilitzar aquest diumenge contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat pel govern espanyol. Més de 10.000 persones vingudes d'arreu han participat aquest diumenge al matí en la marxa convocada entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre per expressar el seu rebuig al pla, i exigir uns cabals suficients pel Delta. Una pancarta amb el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' ha encapçalat la protesta, en què s'han recuperat les samarretes blaves i el nus utilitzats fa una dècada. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que ha rebut el suport de totes les forces polítiques menys el PP, ha advertit que arribaran "fins al final" per preservar el futur del territori.

La manifestació contra el pla de conca ha començat puntualment, a dos quarts de dotze del migdia, i tot i que al principi ha quedat una mica deslluïda per culpa de la pluja, la meteorologia ha donat una treva a la resta de la marxa de protesta. La capçalera l'han conformat membres de la PDE, amb les samarretes blaves, i el nus antitransvasament, que ha liderat tot el recorregut. Uns símbols que, deu anys després de les protestes contra el transvasament, han tornat a sortir al carrer.

Abans de començar la marxa, Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, ha explicat que amb la mobilització d'aquest diumenge "comença una nova etapa molt complicada", i ha demanat suport a tots els nivells per "no sentir-nos sols". Tot i això, ha deixat clar que "nosaltres no cedirem davant d'aquesta imposició que ens ve des del govern central". Així mateix, Tomàs ha apostat per la creació d'un pla hidrològic "que preservi el futur del Delta i de les Terres de l'Ebre", i que acabi "amb l'especulació i la pressió que hi ha sobre aquest riu que no dóna per a tant", ha afegit. Finalment, ha comentat que ja tenen sobre la taula el calendari de lluita que seguiran com a PDE, començant amb la manifestació d'aquest matí -que ja ha advertit que no serà l'única-, treballant a nivell jurídic, i portant la protesta també a Europa.






Molts dirigents polítics s'han acostat aquest diumenge al Delta per donar suport a la plataforma i mostrar així el seu rebuig al pla de conca de l'Ebre. Líders de diferents colors polítics s'han unit darrere la mateixa pancarta, sota el lema "Per Catalunya, salvem lo Delta". Entre altres hi ha assistit l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, que ha afirmat que "si Catalunya fos un estat estaríem més blindats pel que fa al futur del cabal ecològic del riu i al futur del Delta", o Josep Maria Terricabras, candidat d'ERC a les eleccions europees, que ha dit que "la batalla de l'aigua és la batalla de la vida", i ha donat el seu suport "incondicional" a la lluita a favor del riu i de les Terres de l'Ebre. També s'han manifestat Joan Herrera, líder d'ICV, que ha assegurat que "la batalla la guanyarem a l'Ebre" amb la "coherència", o David Fernàndez, cap de files de la CUP, que ha afirmat que la manifestació d'aquest diumenge servirà per conscienciar la societat que "sí que es pot" i que "ho tornarem a aturar".

La mobilització, que ha aplegat unes 10.000 persones vingudes d'arreu, ha transcorregut de manera més que pacífica pels carrers de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre). El punt àlgid ha arribat en el moment de creuar el riu Ebre pel pont del "Passador", que uneix els dos municipis, i també en finalitzar la manifestació, a l'Ajuntament de Deltebre. Abans de la lectura del manifest i de l'actuació d'alguns grups musicals del territori, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta ha aixecat un pilar de quatre per mostrar també el seu rebuig al pla de conca.

Els detalls del Pla Hidrològic de l'Ebre

El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, aprovat pel Consell de Ministres el passat 28 de febrer, limita el cabal del tram final de l'Ebre a 3.220 hectòmetres cúbics anuals d'aigua per poder destinar-ne 11.000 a regar 1,4 milions d'hectàrees. El pla planteja la construcció de nous embassaments que se sumarien als 109 que actualment ja hi ha en explotació, majoritàriament per al rec, i preveu un augment substancial del consum de l'aigua del riu. Actualment la demanda d'aigua de l'Ebre ascendeix a 8.210 hectòmetres cúbics anuals, el 55% del total, però la planificació del govern espanyol amplia aquesta xifra i permet arribar a 10.700 hectòmetres cúbics al 2027, que és el 70%, de manera que el Delta de l'Ebre hauria de sobreviure amb el 30% restant.

El pla aprovat reserva per a Tortosa un volum mínim de 3.100 hm3 a l'any, és a dir, un cabal de 100 metres cúbics per segon de mitjana, mentre que el Govern en reclamava 7.167 en any sec, 9.508 en any mitjà i 12.543 en any humit. En canvi, no incorpora la previsió de cap transvasament de l'Ebre. El Ministeri d'Agricultura argumenta que el pla garanteix per primera vegada cabals ecològics per a 41 punts del riu, i assegura que les dades que ha aportat la Generalitat exageren de manera substancial els cabals històrics. El pla comportarà unes inversions de més de 2.500 milions d'euros.


Imatges PDE a Instagram
Via ACN

'30 Minuts' de TV3 emet 'Invasors', sobre la plaga del caragol maçana


BARCELONA.- El mateix dia de la manifestació del Delta contra el pla hidrològic, TV3 ha emès un 30 Minuts sobre la plaga del caragol maçana. El reportatge 'Invasors', dirigit per les periodistes ebrenques Joanna Pardos i Sílvia Berbís i produït per Filmsnomades amb la col.laboració de LaQuimera, s’ha emès aquest diumenge a la nit a partir de les 21:55 hores. El cargol poma, un cargol invasor que ha arrasat algunes de les principals zones arrossaires del món, fa estralls al delta de l'Ebre, quatre anys després d'haver iniciat la invasió d’aquest espai natural d'alt valor ambiental. El reportatge de 30 Minuts "Invasors" segueix de prop, durant tot un any, la lluita diària dels arrossaires del Delta per fer fora els cargols dels seus camps. Desesperats, proven tota mena de sistemes per salvar la collita. Fins i tot en camps envaïts per milers de cargols, molts insisteixen a recollir-los amb les mans, malgrat que ja no hi ha res a fer. La voracitat del cargol es fa evident en el moment de segar: alguns camps han quedat arrasats. Als arrossars on ha entrat el cargol, les pèrdues oscil·len entre el 40 i el 100% de la collita.

Tot i els diners que s'han abocat per frenar-lo -6 milions i mig d'euros-, la invasió va arribar, la passada campanya, a la màxima expansió, fins ara, i s'ha convertit en el pitjor malson dels arrossaires. Poc es pensaven els pagesos que el van trobar per primer cop que aquell cargol estrany acabaria posant en joc la viabilitat del cultiu de l'arròs al delta, principal motor de l'economia de la zona. El que "a priori" semblava un animal lent i inofensiu ha resultat ser una espècie invasora indestructible, que els ataca les collites a una velocitat prodigiosa. Es considera una de les espècies invasores més perilloses del món, amb una capacitat per resistir i reproduir-se que la fa immune a una bona part de les armes de lluita que s'han aplicat fins ara per eradicar-la.

El reportatge ha captat de primera mà l'impacte que ha tingut la plaga durant l'any de màxim esclat. El cargol ja s'ha expandit per tot el marge esquerre del Delta, ha començat a aparèixer en alguns punts del marge dret i comença a remuntar l'Ebre. La ràpida proliferació de l'invasor ha alertat la Unió Europea. Un grup d'investigadors de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària valoren en el reportatge el risc, cada cop més elevat, que el cargol infecti altres regions d'Europa. De fet, a les altres zones del món on ha penetrat abans, ràpidament ha traspassat fronteres.

La pregunta que molts es fan és com ha arribat el cargol fins al Delta si l'animal prové de Sud-Amèrica. El reportatge compta amb el testimoni de l'única persona que ha estat imputada per l'expansió del cargol poma, que revelarà algunes qüestions relacionades amb el cas. I segueix també de prop les investigacions que miren d'aclarir qui i per què està introduint de manera intencionada el cargol poma a les zones de l'Ebre on l'invasor encara no havia aconseguit penetrar.

"Invasors" retrata sobre el terreny, dia a dia, el combat sense treva dels pagesos contra la plaga, però també recull el testimoni dels experts i sectors implicats en un problema que està posant a la corda fluixa no només el cultiu de l'arròs, sinó tot l'ecosistema del delta de l'Ebre. De fons, es posa sobre la taula el debat sobre les conseqüències econòmiques i mediambientals del tràfic internacional d'animals per atendre la demanda del comerç relacionat amb les espècies exòtiques.

Projecte Transmèdia 

El reportatge Invasors, forma part del projecte transmèdia Intrusos. Un projecte que a través de diferents fórmules narratives: un documental, un videojoc, un còmic, una banda sonora original i el desplegament a la xarxa; pretén involucrar la societat en la lluita per frenar la invasió del cargol poma al Delta de l’Ebre, però també de la resta d’espècies invasores que afecten el medi natural. El projecte transmèdia Intrusos, desenvolupat per LaQuimera i Joanna Pardos amb la col·laboració de Sílvia Berbís i Filmsnomades,  ha quedat finalista al 1r Concurs de Guió de Projectes Transmèdia de l'estat espanyol. Intrusos planteja un nou model de finançament, producció i distribució que aprofitant les eines de comunicació disponibles a Internet, xarxes socials i mòbils vol fomentar de manera lúdica i col.laborativa la participació dels usuaris en la construcció de la història.

Imatge Filmsnòmades

Mas i Navarro rubriquen l'acord de CiU i PSC per BCN World, un projecte que busca 'el lideratge turístic de Catalunya'





TARRAGONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, han rubricat aquest diumenge l'acord que dóna via lliure a BCN World. En un acte celebrat a Tarragona, el cap de l'executiu ha defensat que el projecte reforçarà la "capitalitat turística" de Catalunya i generarà "milers" de llocs de treball. "És un projecte que es basarà en les bones pràctiques i hi ha una llei que ens assegura que no serà el campi qui pugui", ha insistit Mas. Per la seua banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha admès que la negociació amb el Govern ha estat "llarga i complicada" i ha etzibat al president que "quan vostè i jo parlem i arribem a acords, Catalunya avança".

La Torre del Pretori romà de Tarragona ha estat l'escenari escollit per segellar l'entesa entre la federació nacionalista i els socialistes sobre la modificació de la llei sobre centres recreatius i turístics que ha de permetre el projecte BCN World a la Costa Daurada. Davant dels alcaldes, els conselleres Vila, Puig i Mas-Colell i el conseller delegat de Veremonte, Xavier Adserà, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat que l'acord permet "assegurar l'aprovació d'una llei" que serà "clara i transparent" i a la qual "tothom s'haurà d'ajustar". Mas, però, ha estès la mà a la resta de formacions polítiques a sumar-s'hi durant el tràmit parlamentari.

El president de la Generalitat ha destacat que el nou marc garanteix la "capitalitat turística" de Catalunya, la creació de "milers" de llocs de treball i la generació d'activitat econòmica. "Aquest projecte serà combatut, però es basarà en les bones pràctiques", ha reblat el cap de l'excutiu. El president ha justificat també que la qüestió del joc "no serà un tema central" sinó "complementari" en el macrocomplex, ja que la prioritat, ha subratllat, serà l'atracció d'un turisme de caire "familiar" i de "negocis".

Mas ha explicat que aquestes bones pràctiques inclouran "no fomentar les ludopaties", malgrat que ha posat de relleu que "de joc a Catalunya ja n'hi ha". En aquesta línia, el president ha recordat que els ingressos que es derivin del joc revertiran en acció social i territorial. De fet, es donarà prioritat a al contractació i formació d'aturats del territori.

El president ha mostrat al PSC el seu agraïment per la voluntat d'acord i ha apel·lat a que aquesta entesa sigui "una filosofia permanent". Mas ha destacat que aquesta és "una pràctica que no és nova i que ha funcionat durant uns quants anys" mentre recordava pactes del passat amb els socialistes com ara les aprovacions de la Llei d'educació de Catalunya, el Pacte per la innovació i la recerca o el Pacte de la immigració.

Pere Navarro: "President, quan vostè i jo parlem i arribem a acords, Catalunya avança"

Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha destacat que el de BCN World ha estat "un procés de negociació llarg i complicat, però hi havia voluntat d'acord". "President, quan vostè i jo parlem i arribem a acords, Catalunya avança", ha reivindicat Navarro adreçant-se al cap de l'executiu.

El dirigent socialista ha justificat l'acord amb el Govern apel·lant al fet que "el principal problema de Catalunya avui és la crisi econòmica i l'atur" i que el PSC ha de donar "resposta" a les persones que "estan patint i necessiten oportunitats". En aquest sentit, ha destacat Navarro, "quan hi ha una inversió l'hem d'estudiar sense prejudicis, i això és el què hem fet adaptant la proposta al nostre model de país".

Pel que fa a la fiscalitat, Pere Navarro ha garantit que la rebaixa de la fiscalitat no farà disminuir els ingressos de la Generalitat sobre el joc, "uns 17 MEUR a tot Catalunya". "Hem volgut aconseguir que estiguin garantits però que l'1% d'aquesta inversió tan quantiosa es traslladi en inversions en el territori, des del punt de vista social i de prevenció del joc", ha explicat. "També hem volgut que la taxa turística tingui un tipus màxim", ha dit.

En la mateixa línia que el president Mas, el dirigent socialista ha garantit la protecció de les males pràctiques. "Hem situat tots els controls per fer que en aquesta activitat no existeixin, per garantir que sigui una activitat econòmica lícita", ha expressat. D'altra banda, ha defensat que BCN World compleix les característiques d'un urbanisme "sostenible" a nivell mediambiental i paisatgístic i que haurà de ser respectuós "amb el Pla territorial del Camp de Tarragona i la protecció del sistema costaner".

"És un acord que a partir d'un model d'inversió hem volgut adaptar-lo al model de territori i social que pensem que necessita Catalunya", ha reiterat Navarro. En aquest sentit, ha recordat que el pacte inclou 20 mesures referents a la política industrial del país entre les quals ha esmentat l'impuls al Pacte per la indústria, potenciar que des de l'Institut Català de Finances "flueixi el crèdit per a les empreses que més ho necessiten", impulsar un programa que afavoreixi el retorn dels joves "que tenim fora del país", potenciar conjuntament el Corredor mediterrani i garantir els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona.

La fiscalitat i l'urbanisme, principals esculls de la negociació

Tant Mas com Navarro han agraït als seus respectius equips l'esforç realitzat per tancar un acord que es va encarrilar definitivament aquest dissabte amb una trucada entre els dos màxims dirigents. El principal escull de les negociacions entre CiU i PSC ha estat la rebaixa fiscal del 55% actual a un 10% sobre els beneficis del joc, tal com exigia el promotor Veremonte.

Després de les reticències expressades des de l'inici, finalment els socialistes han acceptat reduir l'impost addicional sobre el joc, una mesura que afectarà tots els casinos i centres de joc de Catalunya. Com a contrapartida a aquesta rebaixa fiscal, s'ha establert una clàusula que garanteix a la Generalitat la mateixa recaptació que amb els quatre casinos existents -17 MEUR- i que si no s'arriba a aqueta xifra hauran de ser els operadors qui es facin càrrec de la diferència.

El pacte entre CiU i PSC ha establert que als hotels que es construeixin dins del macrocomplex se'ls aplicarà el tipus màxim de la taxa turística i que es destinarà l'1% del total de la inversió del projecte BCN World a inversions al territori i a un "fons social" per garantir les condicions laborals dels treballadors. Un grup de treball format per membres de les dues formacions polítiques serà l'encarregat de fer seguiment del concurs i el desenvolupament del projecte.

Veremonte, la companyia impulsora de BCN World ha reiterat en diverses ocasions que ja té compromesos els més de 4.000 MEUR necessaris per construir el macroprojecte d'hotels, casinos, palaus de congressos i botigues de luxe i que podria iniciar les obres abans de l'estiu. De moment, però, no ha exercit l'opció de compra que té sobre els terrenys, propietat de La Caixa. S'estima que el complex pot generar uns 17.000 llocs de treball, entre directes i indirectes.

Via ACN

La marea blava recorre els carrers de Sant Jaume i Deltebre amb el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta'

Un moment de la sortida de la manifesació contra el pla hidrològic.// PDE a Twitter

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Les previsions no han fallat i ha plogut, però no ha estat un obstacle. La manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) contra el nou pla hidrològic ha començat a caminar sota la pluja en la seua sortida a Sant Jaume d'Enveja. Centenars de persones vingudes d'arreu de les Terres de l'Ebre i també d'altres punts de Catalunya s'han aplegat al costat de les escoles de Sant Jaume, ben preparades per a la pluja, el fred i el vent. Els Mossos d'Esquadra han confirmat la presència d'unes 10.000 persones, segons Catalunya Ràdio. També, tal i com estava previst, la manifestació l'ha obert la pancarta de la PDE amb el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta', portada per activistes del moviment social i seguida per centenars de persones amb roba de color blau i la samarreta del nus. Un nus antitransvasament que ha tornat a recórrer els carrers de Sant Jaume d'Enveja en direcció del pont Lo Passador per passar fins a Deltebre. També s'han tornat a veure altres pancartes clàssiques de la PDE, com ara 'Riu mort, Delta perdut, Catalunya sense sud'. I també una altra de més actual: 'Bancs d'aigua=transvasaments'. MÉS INFORMACIÓ.



Imatge PDE a Twitter

28 de març del 2014

L'alcalde de Tortosa confirma la seua participació a la manifestació del Delta contra el pla hidrològic



TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha confirmat aquest divendres la seua participació a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, aquest diumenge a Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, en contra del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Bel ha fet una crida a la participació, tot insistint que cal donar un missatge "clar i contundent" en contra d'aquest pla. Bel ha recordat que pràcticament totes les forces polítiques en representació al Parlament ja han manifestat el seu rebuig al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat pel consell de Ministres. Ara bé, Bel ha deixat clar que aquí no s'acabarà res, i que caldrà aconseguir un pronunciament d'Europa.

Via Canal 21 Ebre

La moció popular contra la reforma de l'avortament arribarà al ple de Tortosa amb 289 avals


TORTOSA (Baix Ebre).- El Col·lectiu de Dones de les Terres de l’Ebre i la CUP de Tortosa ha presentat al registre de l’Ajuntament de Tortosa una moció popular contra la reforma de llei de l’avortament que pretén imposar el govern de l’Estat Espanyol. La moció arriba amb l'aval de 289 signatures de ciutadanes i ciutadans de Tortosa, i pretén que el ple ordinari que se celebrarà el proper 7 d'abril manifeste al Consell de Ministres i al Congrés dels Diputats el seu rebuig a la reforma de la llei actual de l'avortament. El Col·lectiu de Dones i la CUP de Tortosa van presentar les signatures al registre de l'Ajuntament aquest dijous al matí. Una moció com aquesta ja s'ha aprovat a l'Ajuntament del Pinell de Brai, a la Terra Alta.

De la mateixa manera, la moció també insta el Parlament de Catalunya perquè accelere els treballs per aprovar una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductiva. Alhora, la moció també pretén aconseguir el compromís de l’Ajuntament de Tortosa de treballar de manera transversal una educació afectiva i sexual oberta i sense prejudicis, amb campanyes escolars, el Centre Jove de Salut i l’Oficina Jove del Baix Ebre.

Una de les portaveus del Col·lectiu de dones de les Terres de l’Ebre i de la CUP, Núria Rodríguez, també ha demanat a la ciutadania que estiga en contra de la reforma de l’actual llei d’avortament que vagin com a públic al ple en el que es debatrà aquesta moció. Segons Rodríguez, d'aquesta manera podran manifestar també el "malestar ciutadà per aquesta reforma de llei que deixa a les dones sense capacitat per triar de manera lliure i desitjada la seua maternitat".

Imatge Col·lectiu de Dones de les Terres de l'Ebre

Carreteres instal·la un semàfor a la travessera de l'eix de lEbre per Vinallop


TORTOSA (Baix Ebre).- La Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya ha instal·lat un semàfor a l'eix de l'Ebre (C-12) al pas pel poble de Vinallop. Aquesta era una reivindicació que es venia fent per part dels veïns des de feia molt de temps, i que permetrà augmentar la seguretat vial en un tram molt utilitzat pels vianants, i que s'utilitza també per creuar la via per part dels alumnes de l'escola de primària Divina Pastora. També per part dels usuaris de la parada d'autobusos situada en aquest punt del poble. L'alcalde pedani de Vinallop, José Antonio Estíbalez, ha expressat la seua satisfacció pel fet d'haver assolit aquesta antiga reivindicació dels veïns, i ha volgut, així mateix, agrair a la Direcció General de Carreteres la seua bona disposició al respecte i la instal·lació d'aquest element que contribuirà a una més gran seguretat per als usuaris de la via.


Imatge Ajuntament de Tortosa

Bel seguirà negociant amb els veïns de les cases de la catedral però rebutja 'intimidacions'


TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha volgut aquest divendres valorar l'arxivament de les diligències judicials obertes per la denúncia interposada per un veí del carrer Croera contra l'Ajuntament de Tortosa, per un pressumpte delicte "contra la integritat moral per persecució immobiliària". El sobreseïment arriba només 24 hores després que la denúncia es fes pública als mitjans de comunicació, tot i que va ser interposada fa dos anys. Una circumstància que Bel ha volgut destacar, a l'hora que ha informat sobre els detalls de l'arxivament del que ha qualificat com una "denúncia falsa".

Així, Bel ha assegurat que la motivació principal del denunciant no és altra que "la voluntat d'intimidar l'Ajuntament per aconseguir una compensació econòmica forassenyada". "Hem mantingut, i mantindrem, un tarannà negociador amb els propietaris de les cases, que ens ha donat molt bons resultats amb la majoria", ha recordat l'alcalde. De fet, segons Bel, gairebé el 90 per cent dels titulars dels habitatges han arribat a un acord amb el consistori. Per això, Bel ha avançat que en els propers dies hi haurà noves notícies en aquest mateix sentit. "Continuarem amb la mateixa estratègia dialogant, però que ningú es pensi que a base de pressions i denúncies aconseguirà compensacions econòmiques fora de mida. Si algú creu que amb aquesta qüestió li pot tocar la loteria pagant la resta de contribuents, va molt equivocat", ha advertit Bel.

A banda, la propera aprovació del Pla Especial de tot aquell àmbit del nucli antic permetrà iniciar els procediments expropiatoris. L'alcalde ha lamentat també les formes en què s'ha produït aquest procés, en la mesura que hi ha hagut una "instrumentalització mediàtica filtrant la denúncia per buscar un titular, quan totes les parts sabien que el seu arxivament era qüestió d'hores". 

A més, Bel ha discrepat obertament sobre l'existència d'historiadors i experts contraris a l'obertura de la façana de la Catedral al riu, i ha afegit que "hi ha gent molt qualificada intervenint en la redacció del Pla Especial" que ho preveu. "Perquè ens entenguem tots: aquest no és un problema de defensa del patrimoni; és un problema de diners. I l'objectiu d'aquesta denúncia falsa és treure la màxima rendibilitat econòmica", ha insistit.

Segons l'Ajuntament, en la interlocutòria la jutge assegura que "de les actuacions en aquesta causa no apareix prou justificada la perpetració dels delictes objecte d'aquest litigi", i significa que dos dels denunciants inicials van renunciar a continuar amb el procediment. Finalment, es conclou que "no hi ha indicis suficients" per efectuar cap imputació. Bel també ha recordat que en la decisió de treure els habitatges situats davant de la Catedral hi ha hagut sempre la unanimitat de tots els grups polítics a l'Ajuntament de Tortosa, en totes les ocasions que aquesta actuació s'ha debatut al ple municipal.

Última crida de la PDE per acudir massivament a la manifestació del 30 de març al Delta



TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, ha fet aquest divendres una última crida a la participació en la manifestació de diumenge, 30 de març, a Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. La marxa contra el nou pla hidrològic i per reclamar un altre cabal ambiental començarà a les 11.30 al costat de les escoles de Sant Jaume. Amb tot, la PDE estudia moure la capçalera de la manifestació, tenint en compte que hi ha indicis que anirà més gent de la prevista inicialment. En aquest sentit, la PDE ha recomanat que els manifestant arriben el més aviat possible, i preferiblement per la banda de Sant Jaume d’Enveja. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Panisello ha confirmat que durant la darrera setmana, per exemple, s’han venut més de 300 samarretes amb el nus de la PDE, i que això és un bon símptoma de la mobilització de la gent. A més, les xarxes socials també estan bullint amb missatges a favor de la PDE, i els Mossos d’Esquadra han previst el mateix dispositiu de trànsit que per la Via Catalana, ja que molta gent arribarà en vehicles privats però també en autocars.

En la mateixa entrevista, Panisello ha remarcat que la convocatòria es mantindrà tot i l’amenaça de pluja. El portaveu de la PDE també ha detallat quin serà l’ordre de la manifestació, amb les dues primeres pancartes destinades a tota la gent que porti roba de color blau i samarretes amb el nus. La tercera pancarta seria per als ajuntaments de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Tot seguit, anirien les pancartes dels partits polítics, sindicats, associacions i entitats que han donat suport a la crida de la PDE.

En aquest sentit, el portaveu de la PDE ha valorat molt positivament la configuració del front institucional en contra del nou pla hidrològic, i l’assistència dels alcaldes del Delta a la manifestació. De la mateixa manera, Panisello ha afegit que Oriol Junqueras, Pere Navarro, Raül Romeva i Joan Herrera ja han confirmat la seua presència a la manifestació de diumenge, i que també s’esperen alts càrrecs del govern i de CiU. Tot i així, el portaveu de la PDE ha insistit que el més important és que “una gran marea blava” inundi diumenge el Delta.

TRIBUNA: 'Derogar el nou pla de conca', article de Joan Sabaté


Des de les acaballes del franquisme, el tema de l’Ebre i especialment la seva aigua, entesa com a recurs, els seus possibles excedents i els usos a que destinar-los, ha estat un tema recurrent. Ara s’ha encetat un nou episodi amb el pla hidrològic de conca, un tipus de document de planificació obligat per la Directiva Marc en matèria d’aigües de la UE.

El pla aprovat pel PP parteix una vegada més de la fal·làcia que l’aigua de l’Ebre que s’aboca al mar és aigua perduda i, per tant, és bo aprofitar-la, ignorant el complex equilibri entre el riu i el mar, que qualsevol estudiant d’ESO sap que és el que ha permès la formació del Delta i en una formació geològica d’aquest tipus el seu manteniment. Si s’altera l’equilibri, fonamentalment si disminueixen substancialment les aportacions d’aigua i amb ella de sediments, el procés de subsidència, o sigui d’enfonsament permanent dels sediments per estabilitzar-se, pot portar a la desaparició de la plana deltaica de l’Ebre, més enllà dels problemes de salinitat i d’afectació a la pesca de la plataforma continental de la costa de l’Ebre, tan rica en nutrients gràcies a la històricament generosa aportació de l’Ebre.

Avui el govern del PP ha intentat repartir els recursos suposadament sobrants, mirant d’acontentar demandes de nous regadius arreu de la conca, demandes que en la realitat difícilment podran atendre, perquè la realitat és tossuda i aigua n’hi ha menys de la que es diu, perquè igual que al PHN del 2001 fonamenten els càlculs en mitjanes de períodes llargs, sense tenir en compte la tendència decreixent dels mateixos al llarg de les darreres tres dècades. Tot plegat, política curtplacista per aconseguir vots en àmplies zones de la conca, a risc de perdre’n un grapat a Catalunya.

El cabal mediambiental no és per a un ús més que es pugui negociar, és prioritari als altres i només una vegada fixat aquest es pot veure si hi ha sobrants administrables. Està en joc la pervivència del Delta, una gravíssima amenaça mediambiental i la pervivència de les poblacions que s’hi assenten.

Caldrà una vegada més posar totes les forces en joc per modificar aquest planejament. Farem tot el que calgui en l’àmbit parlamentari i davant la UE, participant en tots les mobilitzacions socials i expressant la nostra confiança en què un canvi de majories a les Corts Generals, com el 2004, permeti una modificació determinant d’aquest pla. Paral·lelament mantenim la demanda que el govern de la Generalitat de Catalunya mantingui oberta la negociació amb el govern d’Espanya perquè la revisió del Pla al 2015 apropi la previsió de cabals ecològics a la proposta de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, organisme creat pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, i que compta amb participació institucional, científica i dels moviments socials.

Joan Sabaté Borràs 
és senador i membre de la direcció del PSC de les Terres de l’Ebre.

Ferré assegura que la subhasta és una oportunitat per a Futuro Ciudad Amposta i que hi ha negociacions obertes




AMPOSTA (Montsià).- L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha afirmat aquest divendres que la propera subhasta pública de les instal·lacions del complex Futuro Ciudad Amposta és, en realitat, “una oportunitat” per reflotar aquest centre comercial que ha estat embargat per Banco Popular. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré ha remarcat que l’Ajuntament d’Amposta coneixia perfectament la situació i l’existència d’un procés concursal, i ha explicat que ell mateix fa temps que està en contacte amb el director general del Banco Popular i amb els promotors del projecte, que fins a última hora han estat negociant per evitar l’execució hipotecària. Segons Ferré, els membres del grup municipal d’Esquerra han estat “irresponsables, inconscients i temeraris” a l’hora de plantejar aquesta setmana la realitat de Futuro Ciudad Amposta. De fet, ha acusat els republicans de fer mal als empresaris del centre comercial, a causa de la seua “fal·lera” d’erosionar l’equip de govern de CiU. Així, l’alcalde ha recordat que Futuro Ciudad Amposta és un projecte de ciutat, i que Esquerra ignora les negociacions obertes per implantar-hi noves activitats.

En la mateixa entrevista, Ferré ha reiterat que el centre comercial té futur, i que la subhasta del proper 2 d’abril, amb un preu de sortida de 20 milions d’euros, pot ser un punt de partida per redreçar la situació de Futuro Ciudad Amposta. Així, l’alcalde de la capital del Montsià ha plantejat els diversos escenaris possibles, com que la subhasta es declare deserta o que el complex comercial siga adjudicat a algun altre empresari. Segons Ferré, la voluntat de l’Ajuntament és que els nous propietaris siguen un interlocutor vàlid i responsable. En aquest sentit, ha desitjat que siga la mateixa entitat bancària la que es puga quedar el centre comercial. De fet, l’alcalde ha assenyalat que hi ha una sèrie d’inversors que coneixien la situació, i que estaven a l’espera de la resolució de l’execució hipotecària sobre Futuro Ciudad Amposta. A més, Ferré ha afirmat que l’Ajuntament té garantit el cobrament dels 300.000 euros que els promotors de Futuro Ciudad Amposta devien al consistori per les contribucions dels darrers tres anys.

D’altra banda, l’alcalde ha detallat que ha pogut parlar amb els empresaris que tenen comerços i establiments en el complex, i que es fa càrrec del seu neguit. Ferré ha reiterat que el centre comercial Futuro Ciudad Amposta ha anat malament per diversos motius, i ha recordat que la gestió del complex no ha estat prou professional, però que confia en la viabilitat del projecte un cop que es faci càrrec un altre propietari. Finalment, Ferré ha confirmat els contactes amb els propietaris de la discoteca Metro per traslladar-la des del polígon de Tosses, però ha afegit que la modificació urbanística encara trigarà uns sis mesos.

Una auditoria confirma que el projecte Castor va costar 1.461 milions, més els interessos


MADRID.- Det Norske Veritas (DNV), la companyia designada pel Ministeri d'Indústria per realitzar l'auditoria tècnica i financera del projecte Castor, ha verificat en un informe de 500 pàgines que la inversió realitzada en aquesta infraestructura ha estat de 1.461,4 milions d'euros. Així ho avança aquest dijous el diari econòmic Cinco Días. La xifra va en línia amb la presentada per l'empresa promotora del projecte, Escal UGS, en la qual participen ACS amb un 66,67% i la canadenca CLP amb el 33,33% restant. La forta desviació sobre el pressupost inicial d'aquesta infraestructura va desencadenar la polèmica amb Indústria, fins i tot abans dels problemes sísmics.

L'informe, però, ha estat costejat per Escal i Enagás. El document va ser lliurat al Ministeri el passat 21 d'octubre i, encara que el contracte establia un termini de set dies perquè aquell pogués fer els seus comentaris i reconèixer-li una remuneració el 2013, els moviments sísmics que es van produir en aquestes dates coincidint amb la primera injecció de gas matalàs a la planta, van endarrerir diverses setmanes la resposta. Indústria va exigir noves dades a DNV abans de donar el vistiplau a una auditoria que serviria per establir "la inversió remunerable" a l'operador. En l'auditoria es considera que el Castor "és tècnicament apte per a l'emmagatzematge i el lliurament de gas; que el seu disseny és l'adequat, que la seua enginyeria és segura i que s'ha realitzat amb els paràmetres i normes europees". D'altra banda, afegeix que " Escal ha actuat amb prudència pel que fa a la geo-mecànica , una qüestió rellevant en l'emmagatzematge de gas i la possible sismicitat induïda". També ha dit que els seus especialistes han seguit les pautes de l'Institut Nacional de Geologia . A més, subratlla l'informe, el cost de 1.461 milions d'euros (que no inclou interessos) és inferior als projectes equivalents que s'han construït en altres països ( per exemple , el cost al Mar del Nord se situa en 1.642 milions).

Paral·lelament a aquest procés, Indústria segueix investigant la relació entre la injecció de gas a Castor i els terratrèmols, i ha deixat clar que "si no hi ha seguretat cent per cent no arrencarà".

27 de març del 2014

Arxiven la denúncia per 'mobbing' de veïns de les cases de la catedral contra l'Ajuntament de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- La titular del jutjat número 3 de Tortosa ha ordenat el sobreseïment provisional i l'arxiu de les diligències arran la denúncia per assetjament immobiliari d'un grup de veïns de les cases de davant de la Catedral contra l'Ajuntament de Tortosa i l'emprea municipal urbanística, la Gumtsa. En una interlocutòria d'aquest mateix dijous, un dia després que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) fes públic el cas denunciat l'abril de 2012, la jutgessa considera que "no apareix prou justificada la perpetració dels delictes". Els tres inquilins, dos dels quals van abandonar el procés després d'arribar a un acord, acusaven l'Ajuntament d'haver deixat de fer el manteniment dels edificis de propietat municipal per fer-los fora. Un dels denunciants estudia presentar recurs.

La interlocutòria assenyala que en el cas dels inquilins del carrer Croera número 11, la parella que va arribar a un acord de permuta amb l'Ajuntament fet pel qual va acabar desistint d'exercir accions legals, "no es compleixen tots i cadascun dels elements del tipus delictiu". Tot i que havien denunciat la manca de manteniment de l'edifici, majoritàriament de propietat municipal, l'Ajuntament va traslladar al jutjat una llista d'informes i comunicacions per valorar l'estat de conservació, així com la sol·licitud de pressupost aquest any passat per reparar la teulada.

En el cas de l'únic dels denunciants que continua mantenint-se en el procés, inquilí d'uns baixos del carrer Croera número 13, la jutgessa argumenta que no encaixa dins de la tipificació penal de "mobbing" immobiliari per tractar-se d'un local o magatzem, i no d'un habitatge. "El bé jurídic protegit és la integritat moral, enfront de reiterats actes hostils o humiliants que impedeixin el legítim gaudi de l'habitatge", assegura. En el cas d'aquest immoble, l'Ajuntament assegura haver-lo apuntalat parcialment i el va acabar declarant en "ruïna imminent" pel perill que suposava. L'inquilí va acabar sent desnonat per impagament dels lloguers després d'un procés judicial iniciat pel consistori poc després de la denúncia.

Així les coses, la jutgessa considera que no existeixen motius per a la imputació de la tinent d'alcalde d'Urbanisme i presidenta de Gumtsa, Meritxell Roigé, com a representant dels dos organismes denunciats. Inicialment, la titular del jutjat tortosí va consultar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si procedia aixecar el seu aforament per una possible imputació, extrem que va ser descartat.

Per la seua banda, els serveis jurídics del denunciant estudien si presentaran recurs a la interlocutòria de sobreseïment. El conflicte s'emmarca dins del procés obert des de fa més de deu anys per l'Ajuntament de Tortosa per adquirir la totalitat dels set edificis del carrer Croera, situats davant la Catedral i que formen part de la façana fluvial de la ciutat, per crear un espai diàfan i millorar la visió frontal del temple.

Tot i la resistència judicial dels veïns, el consistori ha aconseguit tancar acords econòmics durant els últims anys amb la majoria de propietaris per adquirir els seus habitatges. El projecte està pendent, principalment, de dos edificis i de la presentació d'un Pla Especial que ordeni de forma detallada les actuacions permeses en aquesta zona del nucli antic. Malgrat comptar amb el suport de tots els grups polítics municipals, la iniciativa ha estat rebutjada per historiadors i experts.

Via ACN

El politòleg Aitor Pérez Codorniu desaconsella anteposar unes plebiscitàries a la consulta



TORTOSA (Baix Ebre).- La darrera sentència del Tribunal Constitucional no hauria d’interferir en el rumb del procés nacional i en la convocatòria de la celebració de la consulta del 9 de novembre, tot i que anul·la la declaració de sobirania del Parlament que definia Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Així ho considera el politòleg Aitor Pérez Codorniu, membre de Jesús per la Independència i vocal de la junta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pérez Codorniu ha assenyalat que feia mesos que s’esperava aquesta sentència, i que no és una casualitat que s’haja fet pública abans del 8 d’abril, que és quan tres parlamentaris catalans demanaran al Congrés dels Diputats la cessió de competències de l’Estat per poder organitzar la consulta. Segons el politòleg, el més previsible és que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera tornin de Madrid amb les mans buides, ja que hi ha un acord entre el PP i PSOE per desautoritzar la consulta, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional deixa una escletxa per al dret a decidir.

En la mateixa entrevista, Pérez Codorniu ha constatat que tant el govern del PP i el PSOE com les forces del Parlament favorables al dret a decidir podran instrumentalitzar la sentència del Tribunal Constitucional, el proper 8 d’abril al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, el politòleg ha remarcat que és comprensible que tant Artur Mas com Oriol Junqueras hagen declinat viatjar a Madrid, ja que tampoc no els interessa que un rebuig a la consulta els puga desgastar la seua imatge política.

Finalment, Pérez Codorniu ha valorat que unes eleccions plebiscitàries potser no són la millor alternativa a la consulta, si finalment el govern de l’Estat desautoritza la convocatòria del 9 de novembre. Però el politòleg ha qüestionat la mala imatge internacional que tindria Espanya prohibint la instal·lació de les urnes a Catalunya amb les forces de seguretat.

Tot i així, Pérez Codorniu ha insistit que un avançament electoral, amb unes eleccions plebiscitàries, no són la millor solució, ja que més enllà de la pregunta sobre la independència la gent votaria segons altres factors com els partits, els candidats, el programa, la campanya electoral. Per tot plegat, el politòleg ha definit la situació actual com de “carreró sense sortida”.

La Cambra de Tortosa rebutja el pla de conca i reclama el cabal ecològic aprovat pel Parlament


TORTOSA (Baix Ebre).- La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha manifestat públicament el seu "rebuig" a l'aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, així com a "qualsevol tipus de transvasament d'aigua" que se'n pugui derivar. L'ens cameral retreu a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que encara no hagi respost el seu escrit d'al·legacions, "presentat al novembre de 2012" i amb el suport de "més de 10.000 signatures". També es reafirma en el seu suport a la proposta de cabals elaborada per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i aprovada posteriorment pel Parlament, a més de fer una crida al "consens territorial, polític i social" per defensar el tram final del riu.

En un comunicat, la Cambra de Tortosa recorda que el plantejament d'aquestes al·legacions "continua vigent perquè no ha tingut cap tipus de refutació expressa on quedi demostrat que els nostres arguments no són vàlids i erronis". Segons adverteixen, encara que el Pla i el cabal ambiental hagin estat aprovats pel Comitè d'Autoritats Competents de la CHE i pel mateix govern espanyol, via reial decret, convertint-se en norma jurídica, "la seua força quedarà supeditada a la legalitat i, sobretot, a la Directiva Marc de l'Aigua.

Davant l'escenari creat per l'aprovació del Pla de Conca, l'ens cameral aposta per obrir "un nou camí per a les autoritats públiques i per al conjunt de la societat civil ebrenca", per defensar dels "drets i interessos legítims" al voltant del riu a partir del "consens territorial, polític i social". "Ens juguem el nostre futur", rebla el comunicat.

Manifest unitari de les joventuts d'ICV, PSC, ERC, CDC i UDC en contra del pla hidrològic de l'Ebre


TORTOSA (Baix Ebre).- Les Joventuts polítiques d’ICV (JEV), PSC (JSC), ERC (JERC) CDC (JNC) i UDC (UJ) han emès un comunicat conjunt per manifestar la seua unitat mostrant una posició comuna en contra del Pla Hidrològic de l’Ebre aprovat pel Consell de Ministres del Govern espanyol el passat mes de febrer. Les branques polítiques d'aquests partits polítiques alerten que el Pla Hidrològic de l’Ebre preveu passar de 965.000 hectàrees de regadius a 1,41 milions, cosa que suposaria el 70% de l’aigua actual de la conca i que implicaria que el Delta hagués de sobreviure amb el 30% restant. "Per poder abastir d’aigua el tram alt del riu, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient compromet el Delta, xifra un cabal mínim per al tram final del riu de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals, molt per sota dels 7.000 que defensa la Generalitat o els 9.000 que consideren necessaris els informes de tècnics experts. A més, el Pla no descarta futurs transvasaments", hi afegeixen.

"Creiem que es tornen a passar per alt les demandes del territori, així com la directiva europea de l’aigua pel que fa a cabals ecològics, ja que aquest Pla devastador no té en compte els requeriments ambientals reals del tram més baix de la conca, ni el paper dels seus cabals respecte a l’aportació de sediments al Delta i i a la frenada de la intrusió salina al riu. I per tant, és lesiu per a la conservació del riu, per a la seva sostenibilitat ambiental i no n’impedeix la seva regressió i salinització", continuen les joventuts en el seu manifest. "Les Terres de l’Ebre tornem a ser una vegada més la diana del Govern espanyol. Davant de la situació, que podria suposar la mort del Delta, volem manifestar la necessitat de fer territori, de mostrar-nos units davant d’aquesta nova agressió al riu i al Delta, deixant de banda les diferències ideològiques per defensar la nostra terra i assistir units a la manifestació del proper diumenge dia 30 de marc a Sant Jaume i a Deltebre", proclamen.

"Per últim, fem una crida a tota la ciutadania, en especial a totes i tots els jóvens, a participar en la manifestació, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a lluitar per la conservació del riu Ebre i evitar la regressió del Delta, a sortir al carrer aquest diumenge 30 de Març i venir a defensar el nostre Riu i la nostra Terra", conclou el manifest.

Los Taus d'Amposta, en contra del pla hidrològic de la conca de l'Ebre



 AMPOSTA (Montsià).- Los Taus d'Amposta Rugby Club Terres de l'Ebre ha difós aquest dijous un manifest en contra del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre. Segons Los Taus, "el pla de conca representa una greu amenaça per al delta de l’Ebre, en els àmbits mediambiental, econòmic i social". "Aquest Pla estableix un cabal mínim insuficient per garantir la preservació dels ecosistemes del Delta i posa en risc el seu futur així com el de la seva gent", hi afegeixen. Los Taus consideren que l’esport no pot estar al marge del que passa a la societat, i que el seu fonament participatiu, integrador, cívic, no excloent, i saludable apropa les persones a l'entorn immediat, i que permet permet posicionar-se en les qüestions i temàtiques pròpies de l'estructura social.

"Per aquest motiu, Los Taus d’Amposta Rugby Club Terres de l’Ebre volen manifestar el seu màxim rebuig al Pla de Conca, aprovat sense tenir en compte els criteris científics i tècnics, sense diàleg, i prioritzant interessos polítics". Los Taus també recorden que el delta de l’Ebre és la zona humida més important de les terres catalanes i els seus valors mediambientals han estat reconeguts pels màxims organismes internacionals. En aquest sentit, Los Taus acorden rebutjar el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, en considerar que és una amenaça contra els valors ambientals, socials i econòmics de les Terres de l’Ebre, especialment el delta de l’Ebre. A més, també donen suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i a les iniciatives impulsades per diferents institucions i organismes en contra del Pla.

Imatge Mariano Cebolla

TRIBUNA: 'L’Ebre, creador de futur, creador d’esperança', article de Carme Franch


El Delta de l’Ebre guarda històries d’homes i dones que van copsar, en aquest bocí de terra del tram final del riu, un futur per viure i una esperança per anar endavant. Avui, però, una de les zones humides més importants de la mediterrània occidental, veu amenaçat el seu futur i la seva esperança a causa del nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre.

El Delta és un espai fràgil, dinàmic i canviant que, arribada la bona hora, té la capacitat de brotar vida al seu voltant. Aquest lloc heterogeni de convivència uneix, altra vegada, a gent de tot el territori, i també de la resta del país català, sota un mateix lema: el reclam d’un cabal adequat que permeti albirar a l’horitzó un demà per a les generacions venidores.

La major part d’institucions i entitats de les Terres de l’Ebre han presentat, en els seus respectius plenaris i juntes, mocions de rebuig contra el pla. En aquesta línia, la Junta rectora del Parc natural del Delta de l’Ebre també ho farà el proper dia 3 d’abril, en el transcurs d’una reunió extraordinària. La moció que es presentarà subratlla el menysteniment dels criteris científics i tècnics que hauria d’incloure el Pla per a salvaguardar el Delta de l’Ebre, segons la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.

De fet, estem davant d’un nou greuge que afecta a tot el territori. D’una nova situació que posa de manifest la manca de sensibilitat del govern espanyol vers Catalunya. I és que el nou pla de la conca de l’Ebre no té presents les al·legacions presentades per la Generalitat de Catalunya, ni administracions, ni entitats del territori, ni de la societat civil. Al·legacions que reclamen, en un primer lloc, la defensa d’un plantejament integral de la gestió de l’Ebre i, en un segon lloc, la preservació del Delta de l’Ebre.

A partir d’ara doncs, per vetllar pel Delta de l’Ebre, encetem una etapa de mobilització constant. Una etapa per preservar molts dels tresors que guarda el Delta. Però, en especial, per continuar oferint un futur i una esperança a totes aquelles persones que viuen i estimen aquesta terra. Per aquest motiu, per aquests homes i aquestes dones, el proper dia 30, estaré al costat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Una altra vegada, tots junts, per custodiar el nostre Delta.

Carme Franch i Rius és Presidenta de la Junta Rectora del Parc Natural del delta de l’Ebre.

26 de març del 2014

Primeres incidències importants als nous trens semidirectes entre Tortosa i Barcelona


TORTOSA (Baix Ebre).- Primeres incidències importants en els nous trens semidirectes que uneixen Tortosa i Barcelona, a la línia R16 de Rodalies. Al marge dels retards més o menys importants, alguns usuaris han fet saber a la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre que aquest dimecres al matí, menys d'una setmana després de l'estrena dels nous combois de la sèrie 449, el trajecte de les 06.05 hores s'ha fet amb un dels antics trens regionals, és a dir, amb una unitat 470. A més a més, el tren que dimarts al migdia (13.45 hores) sortia de Tortosa en direcció a Barcelona ho va fer aturant-se a les estacions d'Altafulla, Torredembarra i Sant Vicenç de Calders, quan no ho hauria d'haver fet i anar directe des de Tarragona fins a l'estació de Sants. Una de les usuàries afectades va ser la diputada ebrenca Núria Ventura, que aquest dimecres ha confirmat que el tren va arribar al seu destí amb uns 40 minuts de retard.

"A l'estació ens van explicar que fa dies que tots els trens de la línia acumulen retards, però no em van saber dir motius", ha comentat Ventura, una de les polítiques del territori que ha anunciat que diumenge participarà en l'acció de protesta #avuinopaguem que ha convocat Trens Dignes a les Terres de l'Ebre. També han confirmat la seua assistència els també diputats Lluís Salvadó (ERC) i Hortènsia Grau (ICV), a més del secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó.  L’acció consistirà en no adquirir el bitllet corresponent per fer el trajecte des de les Terres de l’Ebre fins a Tarragona o Barcelona en les línies R15 i R16. Concretament, els dos trens escollits per portar a terme la protesta són, a la R15, el que surt de Flix a les 17.38 hores, i a la R16, el que surt de Tortosa a les 17.25 hores.

Tortosa convertirà l'antic assecador de pauma en el nou espais multiusos dels Reguers



ELS REGUERS (Baix Ebre).- El poble dels Reguers podrà recuperar com a espai multiusos l'antic assecador de pauma, un dels equipaments més emblemàtics de la població. De fet, en aquest espai ja se celebren les principals activitats del poble, com les festes majors i la Fira del Rovelló. L'objectiu del projecte és rehabilitar l'espai, de 541 metres quadrats, tot mantenint les característiques del recinte anterior amb materials nous, amb la mateixa zona coberta, nova pavimentació i enllumenat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha destacat que, més enllà de l'espai multiusos, també es crearà una plaça que ha d'esdevenir punt de trobada al poble. Per la seua banda, l'alcaldessa pedània de Els Reguers, Esther Vidal, ha explicat que als veïns els ha costat d'entendre que es tombés l'assecador de la pauma, i que el govern municipal ha optat per aprofitar part de l'estructura. Amb tot, considera que els veïns estaran satisfets amb el resultat final.

La singularitat d'aquest espai prové de la història com a antic assecador de pauma. El treball de la pauma o margalló per a fer cabassos és avui encara un activitat tradicional als Reguers, si bé antigament tenia un pes molt important en l'economia del poble. Durant el primer quart del segle XX, els Reguers tenia dues cooperatives i una empresa privada dedicades a la comercialització dels productes fets amb pauma. Una sola d'aquestes cooperatives, l'obrera El Porvenir, va arribar a tenir una producció anual de més de 100.000 cabassos. Quan la producció local de pauma es quedava curta, s'encarregava fora i arribaven trens d'Andalusia i la província d'Alacant carregats d'aquest vegetal.

Les obres per convertir l'antic assecador de pauma dels Reguers en un espai multiusos finalitzaran el proper mes de juny, abans de les festes majors. El seu pressupost és de 100.455 euros, s'ha adjudicat a l'empresa Olegario Estrada i està finançada per l'Ajuntament de Tortosa, el Departament d'Agricultura i el fons europeus Feader.

Vídeo Canal 21 Ebre

Els darrers propietaris de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa als jutjats per 'assetjament immobilari'



TORTOSA (Baix Ebre).- El conflicte obert amb propietaris i veïns de les cases de davant de la Catedral ha acabat portant als jutjats l'Ajuntament de Tortosa, per un presumpte cas d'assetjament immobiliari. Tres inquilins van denunciar el consistori i la seua societat de gestió urbanística. la Gumtsa, a l'abril del passat 2012 per voler expulsar-los dels pisos i dependències que ocupen, majoritàriament de titularitat municipal. L'assetjament tindria lloc per la via de deixar de fer les tasques de manteniment bàsiques que li pertoquen, amb l'objectiu final d'enderrocar-los. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, nega les pressions i assegura que el consistori vol solucionar el conflicte amb acords econòmics per adquirir els immobles.

Tot i que la idea ve de lluny, l'Ajuntament de Tortosa intenta, des de fa més de deu anys, enderrocar les set cases del carrer Croera, un dels més antics de la ciutat -documentat ja a l'època romana-, per crear un espai diàfan davant la Catedral i obrir la seua façana al passeig fluvial. L'anterior equip de govern municipal va apostar, en el marc de la reforma integral del nucli antic (Pincat), per ubicar-hi una plaça que millorés la visió del temple religiós des de la distància. La proposta compta amb el suport de tots els grups municipals, però amb l'oposició d'alguns historiadors i experts en patrimoni.

Però el projecte no ha estat exempt d'entrebancs i conflictes, que l'han acabat postergant sense previsió clara d'execució. El consistori ho va intentar presentant un projecte d'expropiació que disset veïns van aconseguir aturar inicialment al contenciós-administratiu l'any 2007, i ratificada dos anys després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: no havia formalitzat la declaració d'utilitat pública presentant el requerit pla especial per actuar en una zona declarada com a Conjunt Històric. A partir de llavors, el nou equip de govern de CiU va decidir començar a negociar per comprar totes les cases, amb l'objectiu d'enderrocar-les i materialitzar el projecte.

Però no tothom estava disposat a deixar-les per aquesta raó. En aquest context s'inscriu la denúncia als jutjats de tres afectats, el passat 2012. Dels veïns i famílies que habitaven els pisos o baixos d'aquests edificis l'any 2008, només queden els inquilins dels immobles dels números 19 i 21, a l'extrem del carrer. La resta d'immobles són ja pràcticament de propietat municipal i, en bona mesura, es troben tapiats. Per aconseguir buidar els que falten, els afectats acusen el consistori de practicar l'assetjament immobiliari: deixant d'efectuar les tasques de manteniment bàsiques que li pertocarien d'acord amb la normativa patrimonial i permetent que es degradin les cases fins al punt de convertir-les en ruïnoses i inhabitables.

"Estan jugant amb la degradació. Volen que es vegi degradat per poder-les enderrocar. L'Ajuntament crea i manté degradació", denuncia l'arquitecte Xavier Rollan. La seua família es troba entre les més afectades en el procés. Concretament, el seu pare ocupava com a llogater uns baixos del número 13 on tenia un taller de pintura i emmarcament de quadres. Assegura que, després d'aconseguir al 2007 la propietat de l'edifici, l'Ajuntament va obrir la claraboia del sostre permetent l'entrada d'ocells i omplint el seu interior d'excrements. Tampoc hauria fet res per reparar un desguàs al terrat, provocant importants problemes d'humitat i deteriorament de les bigues estructurals, que han acabat generant esfondraments interiors.

El mateix afectat i dos veïns més van decidir presentar la denúncia per presumpte delicte contra la integritat moral i assetjament immobiliari. Per la seua banda, el consistori va procedir llavors a denunciar el pare de Rollan per impagament. Segons admet el fill, el seu pare va deixar de pagar la renda perquè ningú se'n volia fer càrrec de cobrar-la. Quan els jutjats van donar la raó a l'administració local va ser desnonat dels baixos, que ja no utilitzava pel seu estat de deteriorament. La degradació de les cases va arribar també al Síndic de Greuges, que va demanar explicacions a l'Ajuntament.

Nou conflicte per una llicència

Però el conflicte ha tornat a rebrotar després que els pares de Rollan, que habiten l'últim edifici del carrer, el número 21, hagin intentat sol·licitar infructuosament durant els últims quatre anys una llicència d'obres per rehabilitar parts de la façana força deteriorada -amb importants esquerdes i mal estat dels balcons- així com instal·lar un ascensor. Finalment, els tècnics municipals van autoritzar aquesta última obra, però es van negar a atorgar el permís per a la restauració. Adduïen que no es tracta de fer el manteniment, sinó d'una "millora" d'un edifici que es troba "fora d'ordenació", ja que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de 2007 ja preveia la seua desaparició per destinar l'espai que ocupen a la nova plaça i els vials adjacents.

El jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha acabat donant la raó als propietaris, però els reclama que precisin el tipus d'actuacions a executar. Rollan recorda que, malgrat la situació urbanística, la llei permet mesures de millora i manteniment que no són computables si, finalment, es produeix una expropiació. L'Ajuntament ha presentat recurs. "Els meus pares tenen més de 70 anys. Volen viure allí tranquils, sense estar pendents que caigui un balcó", aclareix. Considera que la negativa municipal a atorgar els permisos forma part de la mateixa estratègia d'assetjament i que el consistori ha deixat de complir, sovint, la legalitat al llarg el procés.

Tot i admetre que la casa dels seus familiars no té interès arquitectònic de forma individual, aquesta "lluita de desgast" va més enllà d'interessos particulars. "Estem lluitant pel carrer més antic de la ciutat. Espero que si algun dia expropien la casa dels meus pares, els donaran un pis amb les condicions tan dignes com les d'ara. Però no defensem això: sinó lluitar per una part molt sensible del nucli històric de la ciutat i que les coses s'han fet malament no només durant els últims deu anys, sinó durant els últims 40 anys. Les polítiques no canvien i continuem amb els mateixos defectes", retreu.

Denúncia "falsa i sense recorregut"

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha mostrat confiat que la jutgessa acabarà arxivant en breu la denúncia, que atribueix a una "estratègia jurídica" dels propietaris per negociar les possibles expropiacions. Sobre el paper, els "representants legals" de l'Ajuntament i la Gumtsa van ser imputats en el cas. Durant el procés, la jutgessa va arribar a requerir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la possibilitat d'imputar la regidora Meritxell Roigé, que té la condició d'aforada com a diputada al Parlament. Finalment, però, la instància judicial va desestimar aquesta opció, fins que la investigació no avancés i estigués més fonamentada, fent retornar l'expedient judicial a Tortosa.

Bel recorda que dos dels tres denunciants ha acabat fent marxa enrere després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament i que el tercer, el pare de Rollan, ho feia "com a titular d'uns drets arrendataris que ja no té perquè mai havia pagat el lloguer a l'Ajuntament i va ser desnonat". "És una denúncia falsa i sense més recorregut", sosté. L'alcalde assegura que l'estratègia municipal per resoldre el conflicte passa per "esgotar la via del diàleg i l'acord" amb els propietaris, fet que els hauria permès ja aconseguir el 90% dels immobles afectats. Però adverteix en el cas que els afectats plantegin "compensacions econòmiques exorbitants" que recorrerà a l'expropiació.

Per poder fer efectiu aquest tràmit, reconeix, el consistori ha d'aprovar el preceptiu Pla Especial, que podria ser aprovat en les pròximes setmanes. "L'hem fet de forma molt potent, no només circumscrivint-nos a les cases a l'entorn de la Catedral sinó a una part del nucli antic", avança, tot recordant que el document especificarà totes les actuacions possibles en els edificis inclosos en aquesta zona del nucli històric.

Via ACN (Jordi Marsal)

Disqus for Marfanta