30 d’abril del 2014

Tortosa enllesteix la nova vorera que uneix l'avinguda Felip Pedrell amb el campus i el pavelló de Remolins



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Ajuntament de Tortosa ha enllestit aquest dimecres al migdia, unes hores abans de la inauguració d'Expoebre, la pavimentació de la vorera que uneix l'avinguda Felip Pedrell i el parc de la Fira, davant del complex de l’antic Escorxador, al barri de Remolins. A més de la nova vorera, també han instal·lat bancs, papereres i vegetació ornamental. De fet, es tracta d’una actuació per millorar la mobilitat dels vianants en tot aquell àmbit, que connecta el centre de la ciutat amb el campus de la URV a les Terres de l’Ebre  i el pavelló firal. La nova vorera completa l’actuació que es va fer l’any passat sobre la façana fluvial, amb la prolongació del model de barana d’obra vista a banda i banda de riu. Les obres de la vorera, per tant, estan a punt per a la propera edició de la fira Expoebre, que es farà entre l’1 i el 4 de maig. Aquests treballs s'han fet en base a recursos propis i amb personal de l’àrea de Manteniment i Serveis.

Roquetes s'estalvia 1,5 milions de la piscina coberta gràcies a una sentència en el contenciós amb la constructora



ROQUETES (Baix Ebre).- El Tribunal Contenciós Administratiu de Tarragona ja dictat una sentència favorable a l'Ajuntament de Roquetes, que farà estalviar de moment 1,5 milions d'euros en el pagament de les obres de construcció de la piscina coberta de la ciutat. Així ho ha explicat l'alcalde roquetenc, Francesc Gas, durant una entrevista a l'emissora municipal Antena Caro. Segons el consistori, les dificultats econòmiques i la prioritat en el pagament de l’obra de restauració de l’edifici de l’antic Ajuntament, finançada amb fons europeus Feder, va fer que l’any 2011 no es pogués pagar l’anualitat de la piscina coberta, ara ja pagada. Davant això, la constructora no va atendre les raons de l’Ajuntament i va posar un recurs contenciós-administratiu per la demora en el pagament de la quota de l’any 2011. A més a més, demanava declarar resolt el contracte de concessió d’obra pública entre la constructora i l’Ajuntament.

La demanda judicial era per cobrar només el deute del 2011, sinó tota la quota que a Roquetes li correspondria pagar, i que segons la constructora és d’un import de més de 5,4 milions d'euros. Davant aquesta demanda, el govern municipal, mitjançant un bufet d’advocats, s’ha defensat i ha aconseguit que la sentència, en primera instància, dictés una rebaixa substancial a les pretensions de la constructora,i per tant, a favor de l’Ajuntament. Però tot i aquest important estalvi per a Roquetes, el govern de CiU i ERC ha presentat recurs a la sentència inicial per considerar que hi ha elements de la sentència amb interpretacions diferents, i que en cas d’una altra sentència favorable a l’Ajuntament es podria rebaixar encara més la quantitat a pagar, i així, reduir de forma considerable el cost final de la piscina coberta municipal.

Via Antena Caro

El nou periòdic Cop d'Ull ja s'escampa per les Terres de l'Ebre i les comarques veïnes

Cliqueu damunt de la imatge per accedir al PDF del Cop d'Ull.

TORTOSA (Baix Ebre).- El periòdic Cop d’Ull, que edita l’empresa Doble Columna, ja s’ha fet gran. Aquest dimecres ha començat a distribuir-se aquest mensual gratuït amb un nou format, com a primer pas per canviar de periodicitat. Cop d’Ull es repartirà a través de més de 190 punts de distribució de les Terres de l’Ebre i també en altres comarques veïnes com el Baix Maestrat, els Ports i el Matarranya. Cop d’Ull ha volgut fer una aposta per la qualitat, amb un disseny més modern i noves seccions a tot color, per explicar el perquè de les notícies i les conseqüències que tenen sobre la ciutadania del territori.

L’aposta de Cop d’Ull pel periodisme de proximitat, per tant, l’ha fet créixer en continguts, amb més opinions i més anàlisi de l’actualitat d’un territori que va més enllà de les fronteres administratives, ja que aplega vuit comarques de tres comunitats autònomes: el Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya, Baix Maestrat i els Ports. D’altra banda, a més dels més de 190 punts de distribució, el periòdic Cop d’Ull també es pot descarregar en format PDF a través de la plataforma IQuios.cat, a l’aplicació Issuu i, com sempre, a Teveon.tv.

Finalment, avui també han donat a conèixer la guanyadora dels 500 euros per la campanya de Cop d’Ull per Sant Jordi: una fotografia de la deltebrenca Sandra Gómez, penjada a la xarxa social de Facebook.



ERC insisteix en la necessitat de netejar el bosc de ribera de Tortosa, després de l'incendi a Ferreries


TORTOSA (Baix Ebre).- ERC de Tortosa ha insistit aquest dimecres en la necessitat de netejar el marge del riu a Ferreries Nord, després de l'incendi del bosc de ribera que va tenir lloc dimarts al vespre. Els republicans també han recordat que, en el ple de març de 2012, el grup municipal d’ERC va presentar una moció en què alertava de la necessitat de netejar el marge de l'Ebre a l’alçada de Ferreries Nord. La moció va ser rebutjada per la majoria absoluta de CiU, tot i comptar amb el suport de l’oposició, sota l’argument que les mesures ja s’estaven duent a terme o eren inviables.

Segons els republicans, des de llavors, i malgrat alguna neteja puntual efectuada a la zona, la brutícia no ha deixat d’acumular-se al marge del riu a aquella alçada de Tortosa. "Ahir hi va tenir lloc un petit però espectacular incendi, com ja havia succeït el 9 de maig de l’any passat, que va obligar a cridar els bombers", han afirmat des d'ERC. "Gràcies a la seva ràpida actuació, i a la retirada amb grua dels vehicles estacionats, afortunadament, no es van haver de lamentar danys personals ni materials", han afegit. El portaveu del grup d'ERC, Josep Felip Monclús, que és veí de la zona, va ser un dels testimonis presencials de l'incendi.





"Des d’ERC reiterem, doncs, la necessitat d’actuar en aquesta zona per evitar que aquesta situació es repeteixi de nou. Així mateix, continuen ben vigents la resta de propostes presentades en la moció fa més de dos anys. Sense anar més lluny, el paviment del parc continua desfent-se, la qual cosa implicarà un cost més elevat quan se’n faci la reparació, i continua mancant un equipament infantil que permeti als veïns gaudir-ne, aprofitant l’ampli espai de què es disposa", han conclòs els republicans a través d'un comunicat.

L’Escola d’Hosteleria de les Terres de l’Ebre aspira a créixer més, amb cursos superiors de restauració i pastisseria



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Escola d’Hosteleria de les Terres de l’Ebre, ubicada a l’institut Joaquim Bau de Tortosa, té actualment uns 90 alumnes comptant tota la família de gastronomia. En aquest centre, que va obrir les portes l’any 2005, es pot cursar un cicle formatiu de grau mitjà de Cuina i Gastronomia, a més d’un altre de Serveis i Restauració, que tenen la durada de dos cursos escolars. En aquests dos cicles, els alumnes també aprenen anglès i francès, i fan pràctiques en el mateix restaurant pedagògic del centre, que obre el menjador a tot el públic en general tots els dimecres i divendres al migdia. A més, l’Escola d’Hosteleria de les Terres de l’Ebre també imparteix un curs de transició al treball. En aquest sentit, el cap del departament de Cuina, Juanjo Roda, ha explicat aquest dimecres que l’escola encara podria créixer més, si finalment s’aconsegueixen els cicles superiors de restauració i de pastisseria.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, el cap del departament de Cuina de l’institut Joaquim Bau de Tortosa ha detallat que la crisi econòmica i l’atur ha fet créixer el nombre alumnes de l’escola d’hosteleria, que busquen reciclar-se, seguir formant-se o buscar una nova oportunitat en el mercat laboral. De fet, ara tenen alumnes des dels 16 als 55 anys. Així, Roda ha afegit que els alumnes del centre tenen moltes sortides professionals, tant dins com fora del territori.

Finalment, el cap del departament de Cuina ha destacat que, més enllà de les millores en les instal·lacions que podrien fer-se per potenciar l’escola d’hosteleria, el més important per al centre és que tenen una matrícula garantida. L’institut Joaquim Bau ha previst una jornada de portes obertes per donar a conèixer les instal·lacions i el seu projecte educatiu, tant del batxillerat com el cicles formatius de cuina i sala. La jornada tindrà lloc el proper 5 de maig a partir de les 17.30 hores, i a més d’una visita al centre també inclourà una xerrada a les famílies.

29 d’abril del 2014

Espectacular incendi del bosc de ribera de Tortosa, al sector de Ferreries Nord



TORTOSA (Baix Ebre).- Un incendi ha afectat aquest dimarts al vespre el bosc de ribera a Tortosa, just a la zona del baixador a la platja fluvial de Ferreries que hi ha al final del passeig de l'Ebre. El foc s'ha declarat quan passaven pocs minuts de les set del vespre, i l'espectacularitat de les flames ha atret nombrosos curiosos. De fet, en els primers moments les flames eren clarament visibles des del pont de l'Estat. En un primer moment han arribat agents de la Policia Local de Tortosa, i al cap d'uns minuts ja ha arribat un camió dels Bombers de la Generalitat. També ha estat necessària la presència de la grua municipal, ja que ha calgut retirar alguns dels vehicles que hi havia estacionats en aquest sector de Ferreries Nord, com a mesura preventiva per la proximitat de les flames. Un dels testimonis de l'incendi ha estat el portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Josep Felip Monclús, qui ha recordat que els republicans van presentar una moció al ple per reclamar la neteja d'aquesta zona del bosc de ribera. Fa gairebé un any ja es va registrar un incendi similar en aquesta mateixa zona, el 9 de maig del 2013.

Burger King o Pans & Company podrien instal·lar-se en uns locals de la plaça Alfons XII de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- La cadena d'hamburgueseries Burger King podria arribar molt aviat a les Terres de l'Ebre, amb la instal·lació d'un restaurant de menjar ràpid en uns locals de l'edifici de l'antic Centre del Comerç de Tortosa. Segons diverses fonts, la cadena nord-americana de menjar ràpid ja ha començat les obres per obrir portes en els locals que fins fa poc temps ocupaven un restaurant i una oficina bancària, amb façana a la plaça d'Alfons XII i al carrer del Pare Cirera. Amb tot, altres fonts indiquen que les obres no són a càrrec de Burger King, sinó de la cadena catalana Pans & Company. En qualsevol dels casos, seria el primer local d'aquestes dues cadenes que s'instal·laria a les Terres de l'Ebre. En els darrers anys, Tortosa ha vist com arribaven altres cadenes de menjar ràpid, amb la implantació de McDonald's i de Viena.

Instal·laran ascensors i rampes al tram final de l'Ebre per permetre la migració de peixos


TORTOSA (Baix Ebre).- Millorar les poblacions d'anguila, llamprea i saboga i recuperar l'esturió són els objectius del projecte Migratoebre, que es desenvoluparà en els pròxims quatre anys al tram final de l'Ebre. L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) ha aconseguit una subvenció del programa europeu Life per poder tirar endavant aquest projecte, que té un pressupost d'1,5 milions d'euros. Moltes espècies de peixos han vist com els obstacles que s'han anat construint al riu, com les presses o assuts, han fet minvar la seua reproducció fins a desaparèixer completament com és el cas de l'esturió. Per afavorir la migració, s'instal·laran ascensors i rampes als assuts de Xerta i Ascó i es reobrirà la resclosa de Flix.

Via ACN

Ascó desenterra les restes del castell templer i impulsa el projecte del futur passeig fluvial



ASCÓ (Ribera d'Ebre).- L'excavació arqueològica iniciada el mes de març passat ha aconseguit fer aflorar elements del castell d'Ascó que fins ara romanien sota terra, després de segles durant els quals la runa i la sedimentació s'hi havien anat acumulant. En concret, es tracta d'edificacions concèntriques al voltant de la torre del castell, que l'equip arqueològic creu que daten de l'època templera, és a dir, fins les dues primeres dècades del segle XIV. Aquestes edificacions, de les que encara es conserven carreus de grans dimensions i alguns treballats amb guarniments, conformaven el cos principal del castell d'Ascó i inclouen una cisterna d'aigua i un cub de vi.

Aquest dimarts al matí, una delegació municipal ha visitat els treballs per tal de comprovar-hi els avenços. Fins ara, la feina de les nou persones que hi treballen diàriament a jornada complerta ha permès delimitar amb precisió la torre, retirar la runa acumulada als seus peus, apuntalar-la per evitar qualsevol despreniment i començar a excavar al voltant del turó principal, que és on s'han trobat les restes, probablement d'origen templer.

Les actuals labors arqueològiques es prolongaran encara un mes més, amb la previsió de fer aflorar totalment el cos principal del castell i enretirar-ne tota la runa. Per fases posteriors quedarà per actuar a la zona de la garita i del pati d'armes.

Nou passeig fluvial
D'altra banda, l'Ajuntament d'Ascó ha adjudicat la redacció del projecte per convertir la façana fluvial en un passeig. Serà des de la plaça de l'Estació fins a la capelleta del Carme. Aquest és el tram que comprèn la primera fase de la reforma de la façana fluvial d'Ascó, un projecte que convertirà el marge dret del riu Ebre al seu pas pel nucli urbà en un passeig de ribera. La Junta de Govern Local ha adjudicat la redacció del projecte constructiu d'aquesta primera fase, que afecta a la meitat sud del poble, una obra que inclourà l'ús de materials tous i la millora de les connexions de la façana fluvial amb els carrers, tot plegat per tal de recuperar per a l'ús públic aquest espai. Un cop estigui enllestit el projecte constructiu, l'Ajuntament subhastarà les obres. Paral·lelament, el consistori treballa per ampliar la reforma de la façana fluvial al tram nord, és a dir, des del pont de la C-12 fins a la plaça de l'Estació.

 Imatge Ajuntament d'Ascó

L'Escola Oficial d'Idiomes de Tortosa també impartirà classes de rus el curs 2014-2015



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tortosa incorporarà l'ensenyament del rus a la seua oferta a partir del pròxim curs 2014-2015. El Departament d'Ensenyament creu que la formació en aquest idioma és "necessària" en el context que "imposa la societat globalitzada" però, especialment, davant el "creixement de la presència de ciutadans russos a Catalunya". Les classes s'oferiran amb una nova metodologia flexibilitzada que permetrà als estudiants matricular-se quadrimestralment de cadascuna de les dues parts en les quals es dividirà cada nivell.

Durant aquest 2014 s'oferirà el mòdul de 1A per al primer quadrimestre, que es podrà fer de nou també al segon, o bé el mòdul 1B, si s'ha assolit l'anterior. D'aquesta manera, assegura Ensenyament, es facilita el seguiment a l'alumnat en una nova llengua, flexibilitzant i optimitzant el currículum. L'EOI de Tortosa, centre on també s'ofereixen ensenyaments d'anglès, francès i alemany, ja ha estat impartint classes de rus en cursos intensius d'estiu els darrers anys. Atesa la seva experiència i l'existència d'un important nombre d'alumnes que han realitzat aquests cursos i que estan interessats en realitzar els ensenyaments d'un nivell reglat, s'ha escollit com a centre referent per a implementar el nivell bàsic de rus a les Terres de l'Ebre.

L'edat per accedir a una EOI és de setze anys, en el cas d'idiomes que s'estiguin cursant també als centres educatius ordinaris, però si són segons idiomes, com pot ser el rus, l'edat d'inscripció s'avança fins als catorze anys. El procés de preinscripció seguirà el mateix calendari que la resta d'idiomes, iniciant-se a principis del proper mes de setembre.

Via ACN

Més de 80 voluntaris i una vintena de professionals reforcen la cohesió social a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- L'experiència iniciada fa dos anys en el marc del Pla Educatiu Entorn/Programa 6-16, amb el suport de la Fundació "la Caixa", ha permès consolidar a la ciutat de Tortosa un nou model de treball per a la cohesió social i la convivència intercultural. Fins a disset institucions, de caràcter públic i privat, una vintena de professionals i un equip de més de 80 voluntaris -que en moments puntuals es multiplica per fer front a campanyes puntuals - han constituït un programa d'intervenció socioeducatiu adreçat a infants i joves d'entre 6 i 16 anys, junt a les seues famílies, que els impulsors han valorat aquest dimarts molt positivament.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha presidit l'acte de balanç de la feina feta per aquest extens equip, junt al director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Antoni Martí, i els representants de totes les institucions, entitats i associacions participants. Tots han coincidit en les bondats de les actuacions d'un programa que va molt més enllà de la conjuntura actual.

Aquest dimarts s'ha fet balanç d'aquestes accions, que estan vinculades a quatre objectius estratègics del programa 6-16: la millora de l’èxit escolar, l'educació en el lleure, el foment de la implicació familiar en el procés educatiu i la millora de l’eficàcia i de l’eficiència entre agents implicats. Prop de 20 recursos tècnics (públics i privats); 17 institucions, entitats privades i associacions de la ciutat, i més de 80 persones a títol individual i voluntari han treballat conjuntament creant diferents espais (tècnics i ciutadans) i beneficiant la realitat social prestant fins a 1.700 serveis adreçats a xiquets i xiquetes i uns 900 serveis dirigits a famílies.

En resum, s'han impulsat accions d’aprenentatge de les noves tecnologies, de reforç escolar i educatiu i d’espai de lleure i trobada juvenil; intervencions en l’àmbit de l’educació en el lleure (futbol.net, colònies, campus i esplais d’estiu); programes per al foment de la implicació familiar en el procés educatiu (tallers de famílies, recollida d’aliments i material escolar, menjador infantil a l’estiu, conta contes per part de iaios i iaies, etc.); múltiples espais de trobada, relació, treball conjunt, acció formativa i reflexió compartida entre diversos professionals i persones voluntàries de la ciutat.

A més dels diferents departaments de l'Ajuntament de Tortosa i de la Generalitat de Catalunya, entre les entitats participants hi ha Atzavara-Arrels, URV, ACISI, Esplai Blanquerna, Creu Roja, Càritas, Amics i Amigues de la UNESCO, BIDA, Club de Rem, CB Cantaires, UE Remolins-Bítem, As.Gambusí, Real Arxiconfraria de la Cinta, Voluntaris de "la Caixa" i Esplai "la Caixa.

Bel ha qualificat aquest programa de "molt ambiciós" i s'ha mostrat partidari de consolidar aquest model de col·laboració públic-privat més enllà del moment actual. El director territorial d'Ensenyament, Antoni Martí, ha recordat que la grandesa d'aquest programa és la implicació de les entitats i voluntaris, mentre que el director de l'àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament, Ernest Valls, ha abundat en l'aprofitament de sinergies entre administració i associacions.


Imatge Ajuntament de Tortosa

Móra la Nova tanca el 2013 amb un superàvit de més de 102.000 euros



MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- El ple de l’Ajuntament de Móra la Nova va aprovar aquest dilluns al vespre una liquidació del pressupost de l’exercici 2013, que deixa un resultat positiu que puja a 102.679,41 euros. Aquest superàvit pressupostari i el tancament consecutiu en positiu dels darrers exercicis fan que, actualment, el romanent de tresoreria de què disposa l’Ajuntament moranovenc puga sumar 648.176,27 euros. Des de l’equip de govern es va recordar que l'Ajuntament sempre ha tancat els seus exercicis en positiu. "Les dades que avui presentem demostren que continuem gaudint d’una situació econòmica molt sanejada, gràcies a la bona gestió de l’equip de govern”, han destacat des del govern de CiU.

Per la seua part l’alcalde Ferran Bladé, va remarcar que aquestes dades positives, tot i el context de crisi, “sumades amb un nivell d’endeutament molt baix, ens ha de permetre continuar amb la política de no incrementar la pressió fiscal i alhora fer front als reptes i compromisos que el nostre equip de govern s’ha marcat per a l’actual mandat”. I és que els bons resultats econòmics s’aconsegueixen, segons Bladé, “gràcies a un control exhaustiu de les despeses que mirem que s’ajusten al màxim als ingressos que tenim, en cap cas es deu a una pujada d’impostos que de fet es mantenen congelats des de fa cinc anys, així com també hem mantingut el nivell d’ajuts i subvencions a les entitats i a la població en general com ara en els rebuts de les escombraries, l’IBI, el transport, als estudiants que es desplacen fora vila, a les empreses...”.

L’Ajuntament de Móra la Nova és dels pocs a les Terres de l'Ebre que té una situació sanejada, amb un nivell d’endeutament del 13,61%, sent el màxim permès 110 %. D’altra part, en la sessió plenària es va donar llum verd als últims tràmits perquè es posi en funcionament el tanatori municipal, com és la memòria justificativa de la implantació del servei, la viabilitat econòmica de la concessió, i el reglament regulador. Finalment, el ple va aprovar per unanimitat dues mocions presentades per l’oposició; una, proposada per Imnova-PSC, per millorar el web municipal, tot i mantindré la confidencialitat de les dades a l’hora de penjar-ne més informació; i una altra, a proposta d’ERC, per assegurar un cabal ecològic suficient per al riu Ebre.

Gómez (CiU) afirma que les eleccions europees són decisives per a l’Ebre i per a Catalunya



TORTOSA (Baix Ebre).- El candidat de CiU a les Terres de l’Ebre, Joan Pere Gómez, ha volgut destacar aquest dimarts la importància de les eleccions europees del proper 25 de maig. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Gómez ha remarcat que Europa serà molt important per al llançament de la marca Ebrebiosfera, per garantir la política agrària comuna (PAC), i per finançar la lluita contra el caragol maçana i la construcció del corredor del Mediterrani, així com per aturar l’aplicació del nou pla hidrològic. De la mateixa manera, el candidat convergent ha afirmat que les eleccions del 25 de maig també han de servir per deixar ben clares quines són les aspiracions nacionals de Catalunya.

En aquest sentit, Gómez ha afirmat que les eleccions al Parlament Europeu poden tenir una lectura en clau nacional. Segons el candidat de CiU per a l’Ebre, Europa i el món sencer estarà mirant què fa Catalunya el proper 25 de maig. Per tant, els comicis europeus també poden ser unes “plebiscitàries” sobre l’encaix de Catalunya i Espanya. Així ho han d’entendre, segons Gómez, els partits favorables al dret a decidir que també donen suport a la consulta del 9 de novembre.

D’altra banda, el candidat ebrenc de CiU ha reiterat la seua oposició al pla hidrològic de la conca de l’Ebre i ha tornat a reclamar un altre cabal ambiental per al tram final del riu. Amb tot, Gómez ha defensat la necessitat d’estudiar un transvasament d’aigua del Roine per a Catalunya, per esvair per sempre el fantasma d’una possible captació des del Segre o des de l’Ebre per garantir el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona. Finalment, Gómez ha donat suport al projecte BCN World i ha deixat clar que, en cap cas, no s’incrementarà l’actual captació d’aigua de l’Ebre per al Camp de Tarragona.

A més, Gómez ha afirmat que la independència de Catalunya també serviria per blindar el cabal ecològic de l’Ebre i frenar els projectes transvasistes que arriben des de l’Estat espanyol.

La marca Ebrebiosfera estarà a punt a l'estiu per als productes de qualitat de les Terres de l'Ebre


TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca , Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presidit aquest dilluns la reunió del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, després de la seva declaració per part de la UNESCO. En aquesta trobada, integrada per una seixantena d'entitats, s'ha tractat el model de governança de la Reserva, que serà gestionada en el marc del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), impulsats pels Consells Comarcals del Baix Ebre i el Montsià. Així mateix, també s'ha aprovat que el nom de la marca de la Reserva serà Ebrebiosfera i que es treballarà perquè aquesta estigui a punt aquest mateix estiu.

El conseller ha subratllat la necessitat que la marca estigui en ple funcionament a l'estiu de manera que pugui ser un "element d'atracció des del punt de vista turístic", així com de la gestió de la Reserva per part de les persones i activitats del territori "compromeses amb el desenvolupament sostenible dels recursos naturals i activitats ordinàries com la pesca i l'aqüicultura, entre altres".

La marca Ebrebiosfera neix amb la voluntat d'aportar valor afegit als productes i que sigui una marca generalista però que en aquest procés no perdi ni valor ni imatge. Segons l'elaboració del reglament, aquells que en podran demanar l'autorització seran: recursos locals, productes, béns i serveis, especialment agroalimentaris, artesanals i els de promoció turística amb finalitats culturals i recreatives, que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia en el marc de la sostenibilitat ambientals de les Terres de l'Ebre.

Pelegrí ha recordat la necessitat de la implicació del territori, a través de la participació i el consens "com a base de l'èxit de futur". "La distinció de la Reserva de la Biosfera només serà una veritable eina de dinamització i gestió si no alterem el seu esperit, allò que la fa singular: el fet de ser un projecte col·lectiu, que ha sorgit per al territori i des del mateix territori", ha afegit.

En la reunió s'ha aprovat el canvi de nomenclatura del Consell promotor de la Reserva de la Biosfera a Consell Consultiu de la Biosfera, mantenint la seixantena d'entitats que des de l'inici de la candidatura s'han anat sumant al projecte. D'aquest consell consultiu s'han creat cinc grups de treball, com a primera proposta amb la intenció que se'n puguin crear d'altres: el de Patrimoni Natural, Patrimoni Cultural, Treball Agroalimentari, Treball Turisme, Treball Recerca.

El full de ruta sobre el qual han de treballar els grups serà el Pla estratègic, que en aquests moments s'està redactant, i que tindrà com a base que els objectius i accions que es vulguin portar a terme siguin promoguts pels mateixos interessants. Per això, el conseller Pelegrí ha volgut fer una crida i ha demanat "ser ambiciosos, crear una xarxa amb altres Reserves, que s'exporti i s'importin iniciatives i accions i que, per tant es construeixi una economia productiva sostenible".

Via ACN

'L'estafa de la crisi, el canvi necessari', article de Jordi Jordan



Els ciutadans i ciutadanes d'aquest país estem immersos, des del 2008, en una crisi econòmica, la més greu de les darreres èpoques, que s'està convertint en un veritable infern per a moltes persones i en una autèntica estafa. Molts ebrencs i ebrenques estan pagant les conseqüències.

Una crisi que s'ha pretès resoldre a partir de carregar totes les pèrdues i esforços a la classe treballadora i a les petites i mitjanes empreses del país mentre que les grans corporacions i les classes riques enlloc de col·laborar-hi, se'n aprofiten i s'estan enriquint com mai. Quan les coses van bé, l'Estat els protegeix, i quan no els hi van bé... també.

Com s'explica sinó que es donin 40.000 milions d'euros públics per salvar els bancs mentre aquests expulsen ciutadans dels seus pisos i els banquers continuen amb sous astronòmics? Com s'explica que en plena crisi es rebaixin impostos als més rics mentre s'augmenten a la resta i es retalla en sanitat i educació per privatitzar-les i fer-ne negoci? Per què no es lluita contra el frau fiscal de les grans empreses, amb un dels índexs més alts d'Europa, amb 80.000 milions defraudats a l'any segons Hisenda? I per què el 2013 han aparegut 56.000 multimilionaris més a Espanya i Catalunya respecte el 2012 mentre augmenta la pobresa entre la majoria de ciutadans?

La resposta és clara: hi ha una ofensiva neoliberal, de dretes, amb el PP i CiU al capdavant, sovint amb el beneplàcit dels socialistes i ERC, que enlloc de plantar-se a les polítiques de retallades i d'austeritat que ens arriben d'Europa, claudiquen sense un esperit crític, aplicant-les a Espanya i Catalunya com si no hi hagués alternativa.

L'esperança, per sort, és que sí que hi ha alternativa. Només cal mirar a d'altres països. Als EEUU estan duent a terme una política econòmica diferent i la sortida de la crisi, no està significant desigualtat social i retallades, els rics paguen més. A Grècia, per exemple, on la situació és límit després de diferents “rescats” d'Europa, una coalició d'esquerres (sense els socialistes, que igual que la dreta, van aplicar les mateixes polítiques) està a punt de guanyar les eleccions a partir del rebuig a les retallades i l'austeritat que només graven a les classes mitges i populars.

Cal un canvi, urgent i més necessari que mai. Que ressituï les persones al centre de l'economia, impulsant mesures de creixement, per reduir l'atur, fent que aquests que s'estan enriquint com mai paguin més o, com a mínim, paguin allò que els pertoca. Només així podrem sortir de la crisi. D'una crisi, que a la vegada, també ho és de valors, i de model de desenvolupament. Sense preservar el medi, no hi ha futur. Ho sabem bé a les Terres de l'Ebre, amb el riu com apunt de mira pels interessos econòmics, que a banda i banda de l'Ebre -també a Catalunya- volen fer negoci amb la nostra aigua, per no parlar del Castor, el qual ha amenaçat les nostres comarques, amb terratrèmols inclosos.

No podem perdre l'esperança, ans el contrari. La història està carregada d'exemples positius i reals que ens indiquen que la gent, quan s'uneix, es consciencia i lluita, les coses poden canviar. Els valors de la igualtat i la solidaritat han de tornar a estar presents en la nostra societat, deixant l'individualisme, buscant solucions conjuntes i per a tots. Els canvis no arribaran des de dalt, sinó els provoquem des de baix. De ben segur, que aquest és el principal repte que tenim com a societat. Si volem, podem.

Jordi Jordan
és president d'ICV a les Terres de l'Ebre

28 d’abril del 2014

La fira d'espectacles Litterarum homenatjarà la figura de Gerard Vergés


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- La figura de l’escriptor tortosí Gerard Vergés, que va morir el passat 23 d’abril, tindrà una presència especial dins de Litterarum - Fira del Llibre Ebrenc d’enguany. De fet, dins la fira d’espectacles literaris Litterarum ja estava prevista l’estrena d’un espectacle de música, 'Les paraules cantades de Vergé's, del grup ebrenc Riu en So, que ha adaptat les lletres d’alguns poemes de l’autor a la seua música d’arrel tradicional i que vol ser un reconeixement a l’obra d’un dels escriptors més potents de la literatura catalana contemporània.

La raó per la qual els organitzadors de Litterarum - Fira del Llibre Ebrenc han volgut anar més enllà i retre el seu particular homenatge a Vergés és principalment la vinculació del poeta a la fira des dels seus inicis. “Quan estàvem a les beceroles de la fira, Vergés ens va donar el seu suport i mestratge”, apunta el director de Litterarum - Fira del Llibre Ebrenc, Albert Pujol, tot assenyalant que al 2005, el segon any de l’activitat, Vergés va pronunciar-ne la lliçó inaugural. A més a més, la fira també ha coproduït diversos espectacles literaris que es basaven totalment o en part en l’obra de Vergés com l’espectacle musical 'Cançons de mandràgora', creat pel compositor Robert Faltus (2006);' L’escriptor inexistent', de la cantautora Montse Castellà (2006), i 'Lletres d’aigua', del cantautor Jesús Fusté (2007).

Els detalls d’aquest merescut homenatge a Vergés i de la programació de Litterarum - Fira del Llibre Ebrenc 2014 es presentaran el proper dimecres 7 de maig a Barcelona, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), amb la presència de la directora de la ILC, Laura Borràs.

Enguany Litterarum - Fira del Llibre Ebrenc, impulsat per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, la Institució de les Lletres Catalanes, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, se celebrarà els dies 30, 31 de maig i 1 de juny i ja s’hi ha confirmat la presència d’una trentena d’autors.


Bel rebutja el traçat de l'autovia A-7 perquè continua trinxant el poble de Campredó


TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha assegurat aquest dilluns que l'Ajuntament i el poble de Campredó "mantindran viva la reivindicació" contra una proposta de traçat d'autovia A-7 que continua trencant el poble de Campredó, i que avui el Govern de l'Estat ha informat de l'aprovació de l'estudi informatiu del tram La Jana-El Perelló, on s'inclou el subtram objecte de la polèmica. Bel ha recordat que el Ministeri de Foment no ha tingut en compte les al·legacions presentades durant tot el procés i que no ha estat fins avui que ha comunicat les novetats al consistori.

Malgrat la preocupació per la situació d'encallament en què es troba aquest projecte, l'alcalde s'ha mostrat convençut que aquest "és un escenari a molt llarg termini" i que el Ministeri "no té cap intenció de redactar el projecte executiu". "Fins i tot és una obra que pot acabar adjudicant un altre estat", ha reblat l'alcalde. Bel ha fet extensiva la crida a tots els grups municipals per mantenir viva una reivindicació que ha qualificat de "justa i raonable", front al traçat que proposa l'Estat. En la seua opinió, l'oferiment del Ministeri per millorar l'impacte ambiental durant el tràmit de redacció és insuficient.

Foment aprova l'estudi informatiu de la nova autovia A-7 de la Jana fins al Perelló



TORTOSA (Baix Ebre).- El Ministeri de Foment ha aprovat l'estudi informatiu del tram La Jana-El Perelló de l'A-7, l'autovia del Mediterrani que discorre des de Castelló fins a Tarragona. El pressupost estimat per a l'execució d'aquest tram, d'uns 60 quilòmetres, des del municipi de la Jana, al Baix Maestrat, fins al Perelló, és de 470 milions d'euros. L'A-7 es planteja com una alternativa a l'N-340. Els termes municipals afectats per aquest futur subtram de l'A-7 són la Jana, Traiguera i Sant Rafael del Riu a la demarcació de Castelló, i Ulldecona, Godall, la Galera, Santa Bàrbara, Tortosa, l'Aldea, Camarles i l'Ampolla a les Terres de l'Ebre.

Aquest estudi informatiu ja havia estat sotmès a tres processos d'informació pública i l'any passat va aconseguir la declaració d'impacte ambiental. La futura autovia estarà formada per dues calçades, cadascuna amb dos carrils de 3,5 metres, flanquejades per vorals exteriors de 2,5 metres i d'interiors d'1 metre, i separades per una mitjana, de 4 metres.

L'estudi informatiu aprovat ha tingut per objecte seleccionar el traçat de la nova autovia A-7 entre la Jana i el Perelló, d'entre tres alternatives: una de costanera, una d'intermèdia i una d'interior. L'alternativa aprovada és la interior, modificada per tenir en compte les al·legacions presentades durant els processos d'informació pública.

Així, segons Foment, s'ha desplaçat el traçat lleugerament respecte l'inicialment proposat en dos trams per reduir l'afecció a espais naturals, Llocs d'Interès Comunitari (LIC) i Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i altres zones de valor ambiental. Així, el traçat s'aproxima al terme municipal de Sant Rafael del Riu per minimitzar l'afecció als secans de Montsià.

De la mateixa manera, el traçat s'apropa a l'AP-7 per reduir l'afecció a l'espai natural de les serres de Cardó-Boix i al jaciment arqueològic de Vinaxarop. Així mateix, al terme de Santa Bàrbara, s'ha desplaçat el traçat per allunyar d'una zona inundable del barranc de la Galera i buscar una zona favorable per a l'enllaç amb la carretera autonòmica C-12, l'eix de l'Ebre.

Via Canal 21 Ebre

L’alcaldessa de Rasquera no renuncia a tirar endavant el projecte cannàbic anticrisi



RASQUERA (Ribera d'Ebre).- L’alcaldessa de Rasquera, Dolors Subirats, ha afirmat aquest dilluns que en cap cas han renunciat al projecte de la plantació de cànnabis que havien projectat en aquest municipi de la Ribera d’Ebre, al costat d’una associació d’autoconsum de Barcelona. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Subirats ha fet un balanç força positiu del seu primer any a l’alcaldia en substitució de Bernat Pellisa, qui va renunciar al càrrec després que el projecte de la plantació de marihuana no va obtenir el suport del 75% en la consulta ciutadana organitzada per l’Ajuntament. L’alcaldessa ha assenyalat que el consistori no ha pogut aplicar el pla anticrisi que havia previst, ja que incloïa el projecte de la plantació. Una iniciativa que va quedar suspesa arran d’un recurs contenciós administratiu, tot i que l’Ajuntament va presentar una apel·lació per reivindicar l’interès públic del projecte. Sobretot, ara que el debat sobre la legalització del cànnabis ha adquirit un altre cop dimensió internacional, amb la regulació del consum en països com Uruguai i en alguns estats nord-americans.

En aquest sentit, Subirats ha insistit que l’Ajuntament no ha pogut aplicar el seu pla anticrisi, ja que estava molt condicionat al fet de deixar plantar la marihuana a l’entitat que promovia el projecte. Tot i així, l’objectiu del govern de Rasquera és intentar rebaixar al màxim el deute municipal. Una manera de fer-ho serà estalviant en la factura energètica, amb projectes com la caldera de biomassa per a l’escola.

Finalment, l’alcaldessa ha anunciat la creació d’un nou web turístic de Rasquera, en què hi podran participar activament tots els productors locals i empresaris de la població. De fet, segons Subirats, el teixit econòmic de Rasquera està força il·lusionat amb l’atorgament de la distinció de Reserva de la Biosfera per a les Terres de l’Ebre.

Arriba la XXIX Fira Ramadera i d’Artesania de Rasquera 

Els dies 3 i 4 de maig, Rasquera celebra la vint-i-novena edició de la Fira Ramadera i d’Artesania, amb la tradicional baixada dels ramats com a acte més destacat. Així ho ha explicat l’alcaldessa de la població. Dolors Subirats ha recordat que aquest és un dels actes més singulars del calendari firal de les Terres de l’Ebre, ja que els ramats de cabra blanca autòctona de Rasquera només baixen al poble una vegada a l’any, el primer diumenge de maig. Enguany, l’encarregat de la fira serà el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora. L’alcaldessa de Rasquera ha aprofitat per reivindicar la recuperació de l’ofici de pastor, i ha reclamat a les administracions superiors més esforços, per potenciar un tipus de ramaderia que també ajuda a mantenir nets els boscos i prevenir els incendis forestals.

27 d’abril del 2014

Tremosa (CiU): 'El procés nacional no afectarà les exportacions de les Terres de l'Ebre'


MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El cap de llista de CiU a les europees va reunir-se dissabte amb les cooperatives i els productors de fruita dolça a Móra d’Ebre, per aprendre més sobre el sector i discutir com potenciar les seues exportacions. També per pronunciar la conferència “El procés català vist des d’Europa”. Tremosava assegurarque els productors de fruita dolça no han de patir per què el procés sobiranista afecti el futur de les seues exportacions, i ha recordat que "sigui quin sigui el resultat final del procés, en cap cas Catalunya deixarà de pertànyer al mercat únic europeu. Segons l’article 207 del Tractat de Lisboa, Espanya no té capacitat per a vetar Catalunya del mercat únic”.

L’eurodiputat de CiU també ha recordat que “el mercat únic és la part més fonamental de la Unió Europea, ja que és el que permet que els nostres productors puguin vendre sense aranzels a un mercat de 500 milions de persones”. Aquest missatge ha estat molt ben rebut pels productors, que actualment exporten fora de l’Estat entre un 80 i un 90% de la seva producció de fruita dolça.

Durant la seva conferència, el cap de llista de CiU ha recordat que Europa no qüestiona la legitimitat del referèndum escocès, tot i tenir una participació menor que la que va viure Catalunya a les eleccions de novembre del 2012 i tenir un suport parlamentari més petit (53%) que no pas el català (70%). Aquesta actitud contrasta amb la negativa continua a negociar per part del govern de Rajoy.

També ha posat en valor la claredat del president Mas, que el novembre de 2012 ja va explicar al públic europeu el full de ruta català, les vies a seguir per realitzar la consulta i la voluntat de Catalunya de participar plenament en la construcció d’uns futurs Estats Units d’Europa. Com va anunciar aquell dia Mas, Tremosa ha recordat que “si Europa avança cap a un model com el dels Estats Units, Catalunya vol ser com Massachussets, si Europa segueix com fins ara, Catalunya vol ser com Dinamarca i participar a la Unió Europea sense intermediaris”.

Finalment, Tremosa ha tornat a donar ple suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre contra el pla hidrològic i el "transvasament", impulsat un cop i un altre pel cap de llista del PP a les eleccions europees i ministre espanyol de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete.

Imatge CiU

El Parlament redreça l'estratègia europea del govern català per aturar el pla hidrològic de la conca de l'Ebre


BARCELONA.- El Parlament ha aprovat aquest divendres passat rebutjar el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre i insta el Govern a "utilitzar tots els mecanismes jurídics tant estatals com comunitaris que estiguin al seu abast per aturar-lo atès el greu incompliment" de les directives europees. Aquest punt ha estat aprovat amb els vots de tots els partits menys els de PPC i C's, que s'hi han oposat. A més, a través de la moció presentada per ICV-EUiA, també s'ha aprovat instar l'executiu català a presentar abans del mes de juny del 2014 una queixa davant de la Comissió Europea. Així mateix, la cambra catalana també ha aprovat sol·licitar a l'Estat que revisi l'ampliació de les 300.000 noves hectàrees de regadiu.

En referència a l'ampliació de les hectàrees de regadiu, el text aprovat demana que s'elabori una nova proposta "més racional que faci compatible la necessària producció d'aliments amb el manteniment del cabal ecològic i amb els usos de l'aigua". La cambra també ha aprovat que la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE) aprovi una proposta de cabals ambientals que "garanteixi els nivells de conservació dels habitats, les espècies típiques i les aportacions de sediments per evitar la subsidència del Delta i l'avenç de la falca salina".

Així mateix, també s'ha aprovat que es valori la declaració de les badies dels Alfacs, Fangar i l'estuari de l'Ebre com a "zones vulnerables" i aprovar un pla d'acció per a aquestes dues badies que "eviti els problemes que afecten a l'aqüicultura de musclos i bivalves i que, ocasionalment, estan provocant greus conseqüències econòmiques per a aquests cultius". No s'ha aprovat, en canvi, el rebuig a la proposta de transvasament del Roine per la seva "ineficàcia econòmica i la seva manca de sostenibilitat ecològica i per la seva utilització com a desllorigador per fer encaixar els diferents plans hidrològics de l'Estat". Els vots de CiU i PPC han impedit que prosperés aquesta votació.

Via ACN
Imatge Parlament.cat

'Gerard Vergés, l’home i el poeta', article d'Enric Roig

Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà
de gest cansat i irònic, pensatiu,
de perfil encunyat a les monedes.
M’agraden Mahler, Mozart sobretot.
I el silenci dels astres. Tinc mil anys.

No us contaré la coneguda història
ni us descriuré el paisatge on he viscut:
aquell riu ample, amb tarongers florits,
i, més amunt, la terra roja i dura
d’oliveres i vinya, el cel d’estiu
com la fulla esmolada d’una espasa.
I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Permeteu-me començar aquestes ratlles amb un fragment de 'L’ombra rogenca de la lloba', sense dubte una de les obres més conegudes de Gerard Vergés, tristament desaparegut el passat Dia de Sant Jordi.  A banda de la meva coneixença del Gerard Vergés escriptor, he tingut la sort de conèixer personalment Gerard Vergés, per ser pare d’uns amics meus i amb els quals he compartit professió, viatges, aficions, alegries, desgràcies, però sobretot amistat. Gràcies a ells he pogut percebre una altra visió del Gerard Vergés pare, farmacèutic, professor, erudit, col·leccionista d’art o fumador, una de les seves grans passions.

Hem de reconèixer i agrair a Gerard Vergés tot el llegat que ens ha deixat gràcies a la seva trajectòria com a poeta, assagista i traductor, que el va portar a ser un dels grans referents de la cultura i la literatura catalana: guanyador del premi Carles Riba per 'L’ombra Rogenca de la Lloba,' del premi Serra d’Or per la seva traducció dels sonets de Shakespeare, del premi Josep Pla per 'Tretze biografies imperfectes', fundador, amb el seu gran amic, avui ple de dol, Jesús Massip, de la revista Gèminis, clar mereixedor de la Creu Sant Jordi i de la Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa.

Hem de reconèixer i reivindicar avui també la seva trajectòria personal. Home generós, atent i obert, sempre disposat a col·laborar i a cedir els seus coneixements i la seva obra. Recordo, entre altres, com l’any 2011, precisament amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en fer una reedició molt especial de 1.000 exemplars de 'L’ombra rogenca de la lloba', en paper verjurat i amb coberta de paper vegetal, Gerard Vergés ens va agrair la sensibilitat amb què ho havíem fet, quan tot l’agraïment era nostre per haver-nos donat l’oportunitat de fer-ho. Elegància, cortesia i generositat que eleven l’intel·lectual a categoria de geni.

Ara Gerard Vergés, l’home i el poeta, el pare i l’escriptor, el mestre i el columnista, el farmacèutic i el traductor, ens ha deixat després d’una llarga malaltia, que hem viscut de prop per la seva neboda, companya nostra. La seva figura, però, perdurarà per sempre, tant per la seva trajectòria i els seus escrits, com en la memòria dels qui el vam conèixer i amb qui vam poder aprendre. I com a punt i final a la seva vida literària i amb dol, quina millor manera d’anar-se’n que fer-ho el dia de Sant Jordi.

Moltes gràcies senyor Vergés, i com va dir el poeta

Després, la primavera va ser càlida,
Van florir les persones i les flors
Eren l’escuma blanca del paisatge.
Xisclaven els moixons.

Enric Roig Montagut,
és arquitecte i candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa

La Defensora del Poble admet a tràmit una queixa de la plataforma del Sénia contra el Castor


ALCANAR (Montsià).- La Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha admès a tràmit la reclamació presentada per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia en relació amb la tramitació administrativa del projecte Castor d'emmagatzematge de gas natural. Així ho ha explicat l'entitat en un comunicat, on han afirmat que "aquesta queixa ha estat presentada després que durant tots aquests anys l'administració estatal hagi fet 'oídos sordos' a les reclamacions i al·legacions que des de la nostra associació s'han vingut presentant en els diferents procediments a què ha estat sotmès aquest projecte". Així, han valorat molt positivament l'admissió a tràmit de la queixa.

Des de la plataforma també han recordat que la Defensora del Poble va anunciar l'obertura d'una investigació per avaluar el risc sísmic del projecte Castor, "davant les possibles negligències que van provocar l'onada sísmica de finals de l'any passat, tot tenint en compte que, a més a més, la seva posada en marxa suposarà un risc afegit per a totes les poblacions properes".

En aquest mateix sentit, en l'informe anual de 2013 elaborat per la Defensora del Poble es recollia la següent consideració: "L'evaluació del risc sísmic que pogués estar associat a l'activitat d'injecció de gas a la planta d'emmagatzematge Castor, sobre la qual ja han enviat la documentació sol·licitada tant el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, es troba en estudi quan es redacta aquest informe".

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s'ha posat a disposició de la Defensora del Poble per a facilitar aquella informació que pogués ser d'interès en relació amb la falta de resposta tant del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme com del Ministeri de Medi Ambient, "perquè el silenci negatiu no ha de ser una excusa per no respondre", han exposat. "També el fet que no es reconegués en cap moment la nostra associació com a part interessada, tot i les reiterades peticions fetes davant els organismes competents, ha estat una de les queixes que s'han formulat davant la Defensora del Poble" han afirmat, "així com per la falta d'estudis sísmics tot i els advertiments per la nostra associació en diferents recursos i al·legacions presentades durant la tramitació del projecte", han finalitzat.

Via ACN

25 d’abril del 2014

Tortosa acomiada el seu poeta més universal amb un funeral multitudinari i ple d'homenatges





TORTOSA (Baix Ebre).- L'alta major de la Catedral de Tortosa s'ha omplert aquest divendres de centenars de persones que han volgut donar l'últim adéu a Gerard Vergés, mort la passada Diada de Sant Jordi als 83 anys. Ha estat una breu cerimònia religiosa, seguida d'un recital de versos per part del professor Manel Ollé i un dels nets del poeta, i de dos peces musicals a càrrec de la cantautora Montse Castellà i del grup Riu en So. Entre els assistents hi havia el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el delegat del Govern Xavier Pallarès, o l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. També hi ha assistit un emocionat Jesús Massip, amic i cofundador juntament amb Vergés de la revista Geminis, publicació nascuda en plena postguerra.

Via ACN
Imatge Manolo Velázquez

24 d’abril del 2014

El Consell Econòmic i Social deixa sobre la taula dues resolucions sobre el pla de l'Ebre i el BCN World


TORTOSA (Baix Ebre).- El Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre ha decidit deixar sobre la taula dos declaracions que hi havia a l'ordre del dia per sotmetre's a aprovació. Una de rebuig al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre i l'altra de suport al projecte BCN World al Camp de Tarragona. Totes dues declaracions seran objecte d'una reflexió amb algunes modificacions i se sotmetran a votació en una propera reunió, possiblement abans d'un mes. El president de l'ens, Josep Maria Franquet, ha assegurat que són dos temes complexos amb punts de vista diferent i que, com no hi havia unanimitat, s'ha decidit ajornar la votació per "afinar" alguns aspectes de les declaracions.

Pel que fa al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, Franquet ha assegurat que majoritàriament la gent estava d'acord amb la declaració de rebuig, però que volen evitar entrar en "guerres territorials", en referència, sobretot, als regadius de la plana de Lleida. "S'ha pensat que calia refinar el tema i deixar-lo per a una propera reflexió", ha afegit.

D'altra banda, els integrants del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre també han estat informats de les darreres actuacions contra la plaga del caragol massana al Delta i de les futures accions a fer, així com, de les possibilitats de desenvolupament econòmic del territori que pot tenir el canal de regadiu Xerta-Sénia.


Via ACN
Imatge arxiu Generalitat de Catalunya

Wifredo Miró (UGT) matisa el seu suport al complex BCN World, que pot ser 'gravíssim' per a l'Ebre

 

TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, ha volgut matisar aquest dijous el seu suport al projecte BCN World, tot remarcant que el seu sindicat no pot rebutjar la creació de llocs de treball. De fet, Miró va rebre algunes crítiques, per haver participar fa unes setmanes en un acte a favor del BCN Word que va fer-se al costat de Port Aventura, i en què va acompanyar diversos agents socioeconòmics del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Miró ha afirmat que entén les crítiques que li han plogut des de dins i fora de la UGT. Però ha deixat clar que considera que el BCN World és un perill "gravíssim" per a les Terres de l'Ebre. Sobretot, si la seua construcció i posada en funcionament no va acompanyada de la creació d'una xarxa de transport públic que permeti seguir vivint al territori i marxar cada dia a treballar al costat de Tarragona.

De fet, aquesta és una de les resolucions que aquest dijous té previst proposar en la reunió del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre. Així, Miró ha insistit que el nou complex de joc i oci podria empobrir el territori si l'administració no resol la mancança històrica d'un transport públic que siga prou econòmic, ràpid i eficient per poder viure a l'Ebre i treballar a l'entorn de Port Aventura.

D'altra banda, Miró ha criticat el retard que acumula la presentació del nou Pla Estratègic i per l'Ocupació de les Terres de l'Ebre, que la URV ja ha enllestit i que ha entregat a la Generalitat des de fa més d'un mes. Segons el secretari general de la UGT, se senten "estafats" pel govern català. I és que els sindicats afirmen que van ser les seues mobilitzacions les que van arrencar el compromís de redactar un pla estratègic per a l'Ebre. En aquest sentit, Miró ha acusat el govern de CiU de voler retardar la presentació del pla per intentar convertir-lo en el seu programa electoral.

Finalment, Miró ha avançat que enguany la manifestació de l'1 de Maig a Tortosa serà més reivindicativa que altres anys. De fet, els sindicats volen que el manifest siga llegit per un membre de la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre.

El funeral pel poeta Gerard Vergés, aquest divendres al migdia a la catedral de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- La catedral de Tortosa acollirà aquest divendres al migdia el funeral pel poeta i escriptor Gerard Vergés, que va morir la nit de Sant Jordi als 83 anys. La diada de Sant Jordi, per tant, es va tenyir de dol a les Terres de l’Ebre i també al conjunt de Catalunya, ja que Vergés era una de les veus poètiques més reconegudes al país. Precisament, ‘El jardí de les delícies’, l’últim poemari de Vergés, va ser un dels llibres més venuts a les Terres de l’Ebre en aquest Sant Jordi.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat aquest dijous "l'obra personal" que ha deixat com a llegat el poeta tortosí. Per Mascarell, Gerard Vergés va ser "un dels grans poetes del nostre país", així com "un dels més importants homes de lletres" i un dels "personatges insòlits del panorama literari". El conseller ha recordat que Vergés va destacar en la seua poètica narrativa, així com amb les seues traduccions. Sobretot, amb la traducció de tots els sonets de Shakespeare. De fet, Mascarell ha recordat que Vergés ha mort el 23 d’abril, el mateix dia en què va morir el propi Shakespeare. 

El mateix alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va fer pública la notícia a través del seu compte de Twitter, tot destacant el compromís de Vergés amb la ciutat, el país i la cultura. Vergés, nascut a Tortosa l'any 1931, era farmacèutic i professor universitari. Va ser un dels fundadors de la revista cultural Geminis, al costat de Jesús Massip. La seua obra prolífica en poesia, narrativa i assaig el va fer guanyar diversos reconeixements, com ara el Carles Riba de l’any 1981 pel poemari 'L'ombra rogenca de la lloba’. També va rebre el premi Josep Pla pel recull 'Tretze biografies imperfectes', l'any 1985. De la mateixa manera, també va rebre la Creu de Sant Jordi, l'any 1997. El 22 de maig del 2009, Gerard Vergés va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa, encara que ja disposava de la Medalla de Plata de la capital del Baix Ebre.


L’alcalde de Tortosa també ha difós un article de condol per la mort Vergés, que ha qualificat de “referent de la literatura catalana” i d’autor compromès amb el país i la cultura catalana. També el PSC i ERC de les Terres de l’Ebre han volgut traslladar el seu condol als familiars del poeta. Així ho ha fet també el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, qui ha confirmat la seua assistència al funeral d’aquest divendres.

Finalment, diverses veus de la cultura de les Terres de l’Ebre també han lamentat la mort de Vergés. Un dels quals, el també escriptor i arxiver Jesús Massip, cofundador de la revista Gèmins amb el poeta desaparegut. També ha lloat la seua figura el director de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, Albert Pujol, així com l’escriptor Emigdi Subirats. En aquest cas, un gran coneixedor de la seua obra, ja que Subirats va publicar una biografia de Gerard Vergés fa pocs anys. Segons Subirats, Vergés ha estat “el secret més ben guardat de la literatura catalana”.

'Gerard Vergés en el record', article de Ferran Bel



Se’ns ha mort Gerard Vergés. I se n’ha anat en un dia tant carregat de simbolisme per a la literatura i per a Catalunya com la Diada de Sant Jordi. Malgrat que el seu estat de salut era precari de fa temps, la notícia de la seva mort ens ha colpit. La seva última obra “El jardí de les delícies”, un poema dedicat a l’obra del mateix títol d’El Bosco, ha estat un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi. Després d’una llarga jornada carregada d’emotivitat, civisme i alegria, com acostumem a celebrar els catalans el Sant Jordi, la Diada va tenir el final més trist, amb l’anunci, poc abans de la mitjanit, que el gran Gerard Vergés havia mort a casa seva, envoltat de la seva família.

Amb la mort de Gerard Vergés, Tortosa, les Terres de l’Ebre i Catalunya perden un dels grans de la literatura. Premi Carles Riba (1981), amb L’ombra rogenca de la lloba, premi Serra d’Or de traducció (1993) per Tots els sonets de Shakespeare, premi Josep Pla (1985) per Tretze biografies imperfectes, assagista, col·laborador en nombrosos mitjans de comunicació, agitador cultural i farmacèutic. També va ser professor universitari, empresari, analista clínic. Les seves facetes eren moltes i molt variades, i va excel·lir en totes. Vergés era un home del Renaixement.

El Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi (1997) i l’Ajuntament de Tortosa li va imposar la Medalla de Plata de la Ciutat (1986) i la Medalla d’Or (2009). El 2007 va ser l’encarregat de pregonar les festes de la Cinta. Totes aquestes distincions, més enllà de la seva trajectòria en el món de la literatura, reconeixen la implicació, el compromís i l’estima de Gerard Vergés cap a la seva ciutat i cap al seu país, amb la seva llengua i amb la seva cultura. En el cas de Tortosa, la seva ciutat, la seva entrega va ser absoluta, implicant-s’hi tant des del punt de vista cultural com social.

Gerard Vergés deixa un buit molt gran en la cultura de casa nostra. Ens queda el seu llegat i la seva obra. En nom meu, en el de la Corporació municipal i en nom de tota la ciutat de Tortosa, el més sentit condol a la família i a totes les persones que l’estimaven. D.E.P.

Ferran Bel i Accensi 
és alcalde de Tortosa

23 d’abril del 2014

Dol a les lletres ebrenques per la mort del poeta Gerard Vergés el dia de Sant Jordi


TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha estat el primer en comunicar la mort del poeta Gerard Vergés, nascut a la capital del Baix Ebre l'any 1931. Vergés ha mort, per tant, en plena diada de Sant Jordi i sobresortint entre els autors més venuts a les Terres de l'Ebre amb el seu últim poemari, 'El Jardí de les Delícies'. Vergés era farmacèutic i professor universitari, amb una interessant obra lírica i narrativa, que l'han convertit en un referent indiscutible de la literatura catalana. Sobretot, des que el 1981 va guanyar el premi Carles Riba amb el poemari 'L'ombra rogenca de la lloba'. Durant la postguerra, va ser un dels fundadors, juntament amb Jesús Massip, de la revista 'Geminis', publicada entre 1952 i 1961, en què col·laboraren escriptors i intel·lectuals com Joan Baptista Manyà, Manuel Ribas Piera, Alfonso Carlos Comín, Francisco Casamajó i Manuel Pérez Bonfill, entre molts altres. Aquesta publicació, de temàtica literària i cultural, elogiada per Ínsula i La Vanguardia, va ser la primera a publicar una esquela en català després del 1939, amb motiu de la mort de Carles Riba.


El 22 de maig del 2009 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa, si bé ja disposava de la Medalla de Plata, atorgada durant l'alcaldia de Vicent Beguer. De fet, l'Ajuntament de Tortosa també ha comunicat oficialment la mort de Vergés, "un dels tortosins més il·lustres". Ho ha fet amb un missatge a la xarxa social de Twitter, poc després de les 23.30 hores.

El seu primer llibre publicat, 'L'ombra rogenca de la lloba',va guanyar el premi Carles Riba. Però aquest no és, tanmateix, l'únic premi conquerit per Vergés. De fet, la seua carrera l'ha dut a rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seua versió dels sonets de William Shakespeare ('Tots els sonets de Shakespeare', 1993, premi Serra d'Or de traducció poètica 1994). La seua poesia completa ha estat traduïda al castellà de mà de Ramón García Mateos en el volum 'La raíz de la mandrágora' (2005). També va ser col·laborador habitual del diari Avui. Una part d'aquestes col·laboracions van ser recollides a 'Alfabet per a adults'. Era membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 2001.


Francesca Aliern i Gerard Vergés sobresurten entre els autors més venuts a l'Ebre per Sant Jordi



TORTOSA (Baix Ebre).- A les Terres de l'Ebre, el nivell de vendes per Sant Jordi s'ha mantingut similar a anys anteriors. A l'espera d'un balanç definitiu, la responsable de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, Rosa Cubeles, ha destacat 'Les passions de Menestrala', de Francesca Aliern; 'El jardí de les delícies', de Gerard Vergés; 'El Massís del Port' de Vicent Pellicer; 'L'horitzó primer' de Joan Todó o 'Castor: la bombolla sísmica', del periodista Jordi Marsal. Altres títols locals demanats aquest Sant Jordi han estat 'Cap llàgrima sobre la tomba', de Sílvia Mayans, i 'Les aus del Port', del Grup de Recerca Científica de les Terres de l'Ebre. En l'àmbit supralocal han destacat 'La gran desmemoria', de Pilar Urbano; 'L'analfabeta que va salvar un país', de Jonas Jonasson; i 'Desig de xocolata', de Care Santos.


El bon temps anima la diada de Sant Jordi a les Terres de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- El bon temps ha ajudat a animar aquest dimecres els carrers de les Terres de l'Ebre amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi. A Tortosa, l'activitat s'ha concentrat al carrer Sant Blai i a la plaça de l'Àngel, i també, per segon any consecutiu, al carrer de la Rosa, per iniciativa dels comerciants del nucli antic. Així, a partir de mig matí, la gent ha començat a omplir el centre de la ciutat. Parades de llibres i roses s'han barrejat amb les d'entitats socials, però també dels principals partits polítics.

A Amposta la celebració s'ha concentrat a la plaça del Mercat, on s'han pogut veure activitats lúdico-culturals a càrrec dels centres educatius d'Amposta. També al recinte del Castell, on hi havia parades de venda de llibres i roses. També la plaça Carles III de Sant Carles de la Ràpita, com ja és tradicional, s'ha omplert de tot tipus de parades i els escolars han sortit dels centres per passejar pels carrers i gaudir de la Diada.

La mateixa fotografia s'ha repetit a Móra d'Ebre. En aquest municipi de la Ribera d'Ebre les parades s'han instal·lat durant tot el dia a la plaça de Dalt, i a la tarda s'han entregat els guardons dels diferents certamens culturals convocats amb motiu de la Setmana Cultural. A Móra la Nova s'ha celebrat la 7a Fira de Sant Jordi amb la col·laboració dels comerços del municipi. També a Tivissa, des de primera hora del matí, es podien adquirir roses a les parades dels carrers de la població.

A primera hora de la tarda, les primeres xifres de vendes, pel que fa autors locals, situaven en primer lloc "El jardí de les delícies", de Gerard Vergés; seguit de la "La nostra vida vertical" de Yannick Garcia, "Castor: la bombolla sísmica", del periodista Jordi Marsal; "Cap llàgrima sobre la tomba", de Sílvia Mayans; o "Els Ports", de Vicent Pellicer. En l'àmbit nacional destaquen "La gran desmemoria", de Pilar Urbano; "L'analfabeta que va salvar un país" de Jonas Jonasson , i "Desig de xocolata", de Care Santos. Així ho han explicat Clara Salvador de la llibreria Gavina d'Amposta i Rosa Cubeles de la lliberia La 2 de Viladrich, de Tortosa.

D'altra banda, la revista gratuïta Cop d'Ull també ha aprofitat la diada de Sant Jordi per presentar en societat la seua nova imatge. I és que aquest proper mes de maig estrenarà nou format i continguts. Així, a més de les principals novetats editorials, la gent que ha acudit a una quinzena de llibreries de les Terres de l'Ebre, el Baix Maestrat i el Matarranya ha trobat uns expositors que reproduïen una portada gegant del nou Cop d'Ull. Uns expositors que han servit perquè tothom es pugués fer unes fotografies que permetran participar en un concurs i guanyar un premi de 500 euros.

El Campus Terres de l'Ebre de la URV també s'ha afegit als actes enguany amb lectura de textos i interpretacions musicals, mentre que el Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre ha organitzat l'espectacle 'Inscripcions Obscenes' a la sala d'exposicions del Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

Via Canal 21 Ebre

Lluís Soler: 'Els informes del COPATE són favorables a la legalitat'


TORTOSA (Baix Ebre).- El Consell Comarcal del Baix Ebre va aprovar inicialment, dijous passat, els estatuts i la constitució del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) amb els informes favorables de secretaria i intervenció de l'ens. Així ho ha assegurat el president del Consell Comarcal, Lluís Soler, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), després que ERC hagi presentat aquest dimecres una instància requerint l'expedient de la tramitació del nou ens. "Des del dia abans del ple tenen a disposició l'expedient, però si el demanen ara els hi facilitarem sense cap problema. Que es quedin tranquils, que els informes són favorables a la legalitat", ha assegurat Soler.

El president del Consell Comarcal ha negat també que hagi hagut precipitació a l'hora d'aprovar els estatuts del COPATE, recordant que es va iniciar la negociació el juliol passat. "Fa dos anys que ja parlem de la gestió integrada dels residus, des de l'estiu passat que negociem estatuts, i ja vam demanar l'informe previ al Departament de Governació de la Generalitat per poder adaptar els estatuts a la nova Llei", ha assegurat Soler.

A més, segons el president del Consell del Baix Ebre, s'ha intentat comptar amb els republicans en totes les fases de la negociació, acceptant moltes de les consideracions que s'han fet. "No poden tenir cap queixa, almenys des del Baix Ebre", ha afegit. En aquest sentit, Soler ha volgut tancar la polèmica política oferint, un cop més, a ERC que s'integri a l'acord pel COPATE. "Hem de pensar en el territori per sobre de la batalla política, i m'encantaria que ERC s'acabés sumant a aquest acord. Farem el que sigui, però els demanem que agafin una visió única i exclusiva d'aquest tema i no barregin altres temàtiques en la negociació", ha reclamat Soler.

Soler ha reconegut que el Consell Comarcal del Montsià no disposava dels informes preceptius i necessaris de secretaria i intervenció i no va poder fer una aprovació inicial com la del Baix Ebre, però ha recordat la importància de tirar endavant un Consorci que ha de substituir cinc consorcis ja existents, i ha d'evitar crear-ne un altre que gestioni la Reserva de la Biosfera. El president del Baix Ebre ha assegurat que l'estalvi econòmic serà superior als 1,3 milions d'euros.

Tot i negar els arguments de precipitació denunciats per ERC, el president del Baix Ebre ha recordat la importància de tirar endavant el nou ens al més aviat possible perquè s'ha de gestionar la Reserva de la Biosfera. "Ja anem tard amb això i per posar-ho en marxa cal tenir un marc jurídic adient que pugui tirar endavant un reglament de marca i preus públics", ha reconegut Soler.

A més de la Reserva de la Biosfera, la constitució del COPATE també permetrà que el Govern pugui fer el conveni plurianual anunciat per la Generalitat per finançar els tractaments de la mosca negra i també del mosquit, conjuntament. Aquest fet permetrà estalviar la dotació d'uns 270.000 euros anuals que els Consells Comarcals aporten a la lluita contra el mosquit, i reduir la que fan els ajuntaments.

Així mateix, la posada en funcionament del COPATE també ha de permetre estalviar més en la gestió dels residus donant seguretat a la integració del servei entre el Baix Ebre i el Montsià, blindant la planta de transferència de l'Aldea amb l'abocador del Mas de Barberans.

Via ACN

Esquerra requereix al consell del Baix Ebre l'expedient del nou Consorci de Polítiques Ambientals


TORTOSA (Baix Ebre).- ERC vol que el nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) tiri endavant amb totes les garanties jurídiques. És per això que aquest dimecres ha presentat una instància al Consell Comarcal del Baix Ebre requerint l'expedient d'aquest nou ens aprovat dijous en sessió plenària. Els republicans tenen dubtes que l'informe estigui complet, ja que el Consell Comarcal del Montsià només va poder aprovar una declaració d'intencions després de conèixer un informe de la secretaria i intervenció on alertava del procediment administratiu plantejat. ERC ha denunciat "precipitació" per part de CiU, PSC i PP, que han avalat l'acord, sense amagar la importància del projecte del COPATE.

"ERC està, ha estat, i estarà a favor del COPATE", ha volgut clarificar el portaveu d'ERC al Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, després del vot en contra que els republicans van emetre dijous passat en la votació dels estatuts del consorci a l'ens comarcal. Andreu ha assegurat que ERC buscarà la "seguretat jurídica" al procediment administratiu que consideren que no ha estat el correcte i que, per aquest motiu, aquest dimecres han reclamat l'expedient del Consorci. "Continuarem oferint diàleg però volem que la criatura neixi bé", ha afegit.

Amb aquesta petició, ERC vol conèixer si el Consell Comarcal del Baix Ebre compta amb els informes de secretaria i intervenció de l'ens preceptius per validar els estatuts del nou ens. "Se li hauria de preguntar a Lluís Soler, president del Consell, com ha pogut arribar a un acord a l'òrgan que presideix sense els informes que correspon ", ha etzibat el portaveu d'ERC al Consell Comarcal del Montsià i regidor ampostí, Jesús Auré. El republicà ha recordat que al Montsià un dictamen de la interventora i secretaria va fer que el Consell Comarcal només pogués aprovar una declaració d'intencions, ja que per tirar endavant la constitució del COPATE cal un pronunciament de la intervenció.

Tant Andreu com Auré han qüestionat la "precipitació" amb la qual s'ha volgut portar la constitució del COPATE en seu plenària. "Algú sabrà els motius d'aquest excés de pressa", ha manifestat Andreu, afegint que s'ha tingut interès d'excloure els republicans del procés de negociació.

Tot i manifestar-se en contra d'alguns dels termes dels estatuts del nou Consorci, com la representativitat dels ajuntaments, ERC també ha volgut deixat clar que si s'ajusta a la legalitat i es respecta la idea embrionària pel qual es creava el COPATE "no posarem pals a les rodes, al contrari". "No estem en contra del COPATE, seguim defensant que és el projecte de més envergadura que es farà al territori aquest mandat, però la precipitació dels equips de govern dels Consells Comarcals del Baix Ebre i el Montsià fan que reclamem prudència", ha manifestat Auré.

Els republicans han reclamat als governs dels Consells Comarcals, liderats per CiU, que s'elaborin tots els informes tècnics necessaris, que es milloren els estatuts i que llavors se sotmeti a aprovació el COPATE. "Tot i estar en desacord en alguns termes, segurament, així, arribarem a acords", ha afegit Auré.

En aquest sentit, el portaveu d'ERC al Consell Comarcal del Montsià també ha recordat que per tirar endavant el COPATE, que ha d'integrar els cinc consorcis preexistents, cal que aquests ens manifestin la seua voluntat de dissoldre's. "De poc servirà el que ara fem si no tenim garantida la dissolució dels altres cinc consorcis, alguns dels quals, requereixen que la decisió es prengui per unanimitat", ha afegit.

Via ACN
Vídeo Canal 21 Ebre

Bel negocia amb Adif obres a l’estació de Tortosa i el primer pas per alliberar els antics terrenys de Renfe



TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa ha afirmat aquest dimecres que ja està negociant amb Adif la reforma de l’estació de trens, en el marc de les obres que s’han de fer en el corredor del Mediterrani. De fet, Ferran Bel ha matisat que no seran les obres per valor de tres milions d’euros que s’havien previst en el conveni entre l’Ajuntament i Adif, ja que encara estan renegociant els termes econòmics d’aquell acord signat per l’anterior alcalde, el socialista Joan Sabaté. Però Bel ha afirmat que el principal objectiu, si ara no es pot fer la reforma integral de l’estació, és remodelar les andanes per millorar-ne l’accessibilitat. També traslladar una caseta d’enclavament: una actuació que serà el primer pas per alliberar i disposar dels antics terrenys de Renfe al centre de Tortosa.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferran Bel ha remarcat que en els propers mesos la Generalitat podrà anunciar més millores als serveis ferroviaris entre Tortosa i Barcelona. L’objectiu és aconseguir combois molt més ràpids, que puguen unir la capital del Baix Ebre amb Barcelona en poc més d’una hora i mitja. Perquè això siga possible, cal enllestir abans les obres de la doble via entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant, previstes per al 2015. Així, Bel ha afirmat que entén les mobilitzacions de la plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre. Però ha demanat paciència als usuaris dels ferrocarrils i també ha lamentat la “contaminació política” que ha afectat aquest moviment social.

D’altra banda, l’alcalde també ha avançat que l’Ajuntament està a punt d’emprendre la restauració de l’antiga màquina del Carrilet, de la mà d’alguna entitat vinculada al territori. Així, “en pocs dies” podran concretar aquest vell compromís electoral de CiU. Caldrà traslladar la locomotora des de la seua ubicació al parc municipal Teodor González, fins a uns tallers on es farà la restauració. Després, la màquina del Carrilet tornarà al seu emplaçament, encara que hi ha una alternativa que passa per instal·lar-la al costat de l’antiga estació, al barri del Temple.

Finalment, Bel ha explicat que estan estudiant un nou aprofitament per a l’antiga estació del Carrilet, un edifici que ara no té cap ús. L’alcalde ha apuntat que podrien ser serveis del mateix ajuntament o de qualsevol altra administració.

22 d’abril del 2014

Gerard Vergés i Marta Rojals, principals novetats del Sant Jordi ebrenc


TORTOSA (Baix Ebre).- L’escriptor Jesús Tibau ha volgut repassar aquest dimarts les principals novetats editorials de les Terres de l’Ebre, amb motiu de la diada de Sant Jordi. El conductor del programa literari de Canal 21 Ebre i coordinador del Club de Lectura de Tortosa ho ha fet durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna. En primer lloc, Tibau ha destacat la publicació d’un nou poemari del tortosí Gerard Vergés, titulat ‘El Jardí de les Delícies’. De fet, l’escriptor ha remarcat que es tracta d’una novetat “en majúscules”, fins i tot per al conjunt de la literatura catalana, ja que Vergés va publicant la seua obra amb compta-gotes.

En l’apartat de narrativa breu, Tibau ha destacat obres com ara ‘La nostra vida vertical’, de l’ampostí Yannick Garcia, darrer premi Documenta 2013, i també l’últim llibre de relats eròtics de Josep Igual, ‘Amors gairebé eterns’. Quant a novel·la, el presentador de Tens Un Racó Dalt del Món ha detallat la reedició revisada de ‘Les passions de la menestrala’, de la xertolina Francesca Aliern. Però, sobretot, la segona novel·la de la riberenca Marta Rojals, que després de l’èxit de ‘Primavera, estiu, etzètera...’, ara ha tret al carrer ‘L’altra’.

A més a més, Tibau també ha volgut recomanar ‘Cròniques d’una mar desapareguda’, la novel·la del rapitenc Miquel Reverté que va guanyar el dissetè Premi Nostromo. En literatura infantil i juvenil, l’expert en literatura ebrenca ha destacat ‘La Llúcia i el tresor del gambutzí’, de Maira Lampugnani; l’últim llibre de les aventures de Miquelet Setencàrrecs, de l’ampostí Jesús Serrano, titulat ‘Teresina no sap cantar’; i també la darrera novel·la de la tortosina Cinta Arasa, ‘Vaig fer la maleta un dia de juny’. Finalment, a part de fer un repàs exhaustiu a les novetats de Sant Jordi 2014 a les Terres de l’Ebre, Tibau també ha fet la seua travessa sobre quins podrien ser els llibres més venuts al territori.

Tortosa concentra les activitats de Sant Jordi al carrer de la Rosa i al carrer Sant Blai


TORTOSA (Baix Ebre).- L’associació de Comerciants del Nucli Antic i l’Agrupació Centre Comercial de Tortosa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, han organitzat per aquest 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi i Dia del Llibre, una sèrie d'activitats lúdico-culturals que es perllongaran durant tota la jornada, i que compten amb la col·laboració de floristeries i llibreries de la ciutat, així com d'editorials i de molts autors de l'àmbit de les Terres de l'Ebre. S’hi podran trobar parades de llibres, roses, artesania i productes handmade, acompanyades de música, programes de ràdio, signatura de llibres i contacontes. Aquestes parades es podran trobar des del carrer Sant Blai fins al carrer de la Rosa.

Disqus for Marfanta