FLIX (Ribera d'Ebre).- Una "paradoxa contínua", una trajectòria carregada de pulsions contradictòries fruit de la "dualitat entre el calze i la lira". "La seva vida és de novel·la", sentencia Andreu Carranza sobre mossèn Jacint Verdaguer, l'"heroi romàntic" de la Renaixença, protagonista d''El poeta del poble' (Edicions Destino), l'obra amb la qual l'escriptor flixanco acaba de guanyar el premi Josep Pla de narrativa. Un "exercici arriscat", apunta Carranza, no només per la dimensió literària i cultural de mossèn Cinto, un dels més grans artífexs de la resurrecció de la llengua després de segles de decadència, sinó per la complexitat narrativa que suposa encaixar totes les trames que s'entrecreuen al llarg de la seva vida.
Verdaguer, la biografia del qual ha donat peu a nombroses biografies i assajos -entre els quals, destaca l'autor flixanco, "Vida Tràgica de Mossèn Cinto', de Sebastià Juan Arbó- no havia estat objecte de cap relat novel·lat. Movent-se sempre dins dels "paràmetres dels fets reals", Carranza es permet "llicències" per construir el relat. "Sóc fidel a la veritat i a mi mateix. M'he posat dins del personatge", precisa. I ho fa creant una estructura que intenta "reproduir com viatja la memòria d'algú quan està caminant", a través dels tres grans viatges que fa el poeta -incansable viatger-, introduint salts en el temps, els arguments i les atmosferes, per donar forma a tota la història.
Possiblement l'obra més ambiciosa de Carranza fins aquests moments -segons ell mateix reconeix-, 'El poeta del poble' remena en la biografia del "patriarca fundacional" de la Renaixença -"és el personatge català qui més places i carrers té dedicats a Catalunya", recorda- i grata més enllà de la imatge sovint "carrinclona" del poeta per treure a la llum una vida plena de conflictes i tensions internes, on es plasma una "disfunció entre la imatge i el que passa". "En Verdaguer hi veig un heroi romàntic, com Ramon Cabrera -el general carlí ebrenc-. No tenen res. Com Napoleó: amb la mà al davant i al darrera. És l'arquetip de l'heroi romàntic", subratlla l'escriptor.
I, com a tal, al llarg de la seva trajectòria vital s'enfronta de forma permanent a la contradicció. "Viu en la dualitat del calze i la lira. No ho va arribar a sintetitzar mai", assegura Carranza. "Molt influenciable" i devot, marcat pel gran ascendent que sobre ell tenia la seva mare, que l'encamina sense alternativa cap al sacerdoci, Mossèn Cinto veu en la poètica dels antics trobadors la seva gran vocació expressiva. L'obra intenta posar de relleu als "moments d'inseguretat" que aquest conflicte fa abocar al poeta, "un místic", vora "l'abisme". "Els seus poemes amorosos han estat amagats fins fa poc", apunta.
El poeta que dignifica el poble
Al mateix temps, però, recorda l'escriptor de les Terres de l'Ebre, va ser valent-se de la xarxa eclesiàstica omnipresent com l'obra de Verdaguer va jugar un paper cabdal en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes durant la segona meitat del segle XIX, després de més de dos segles de decadència. "Agafa la llengua dels poblets, condemnada a desaparèixer i la transforma en literatura d'alt nivell lèxic popular. El poble es va sentir dignificat", argumenta. Els seus gojos i versos es cantaven per tot el país. La seva figura era coneguda arreu. Verdaguer es converteix en l'enllaç amb l'esplendor de la tradició literària de l'edat mitjana i és "premiat" amb un reconeixement com "el poeta del poble".
El "segell definitiu" a aquesta consagració arriba arran l'enfrontament de Verdaguer amb la jerarquia eclesiàstica, que l'acaba defenestrant. Un nou gir en el context de la seva paradoxa vital, després d'haver viscut el luxe al costat del marquès de Comillas, malgrat les seves aspiracions d'austeritat franciscana. "Al final de la vida, el salven els progressistes, tots aquells a qui havia combatut dins de l'església", apunta l'escriptor. Sigui com sigui, Carranza no és aliè a la connexió que la rellevància de Mossèn Cinto en la recuperació de la cultura i la llengua, "el moment fundacional de la Catalunya moderna", té respecte el moment actual. "Va revitalitzar una llengua morta. Dins del procés actual és important la mirada a una persona i una època que són els fonaments", reflexiona.
El substrat carlí
La decisió d'assumir un repte narratiu "complex" i "fangós" parteix d'unes coordenades que no són en absolut desconegudes per l'autor. Principalment, el substrat del carlisme català, que venera amb devoció Verdaguer, en el context del període històric de les revoltes del segle XIX que Carranza ja havia novel·lat a 'Anjub. Confessions d'un Bandoler' i 'L'hivern del Tigre', precisament, sobre la vida del general Ramon Cabrera. "Vinc d'una família de carlins de la Fatarella. Jo era el segon fill i anava també destinat a capellà. Ho conec des de dins", confessa. La seva àvia, recorda, cantava ja versos de Verdaguer.
'El poeta del poble', addicionalment, ha permès a l'escriptor de Flix interconnectar històrica i literàriament, mitjançant diàlegs ficticis, la figura de Mossèn Cinto amb un altre dels reconeguts genis del país, protagonista de la seva novel·la de major impacte comercial: 'La Clau Gaudí' -coescrita amb Esteban Martín-. Així, més enllà dels treballs de Gaudí pel seu mecenes Eusebi Güell -Verdaguer va ser el capellà familiar del seu cunyat, el poderós marquès de Comillas, durant molts anys-, recorda que l'arquitecte, també entusiasta de l'austeritat franciscana, tenia 'L'Atlàntida' com a llibre de capçalera i va plasmar el drac Ladó, que guardava l'accés al Jardí de les Hespèrides, a l'entrada de la finca Güell.
Autor d'una quinzena d'obres, principalment novel·les -algunes traduïdes a diversos idiomes-, però també relats curts i poemes, abans del Josep Pla Carranza havia estat reconegut, entre d'altres, amb els premis Sebastià Juan Arbó i Sant Joan. Escriptor que s'ha forjat a ell mateix, continua treballant diàriament com a conserge a l'Institut de Flix. "S'ha de fer bullir l'olla", sol repetir, amb sornegueria. Més enllà de les lletres, és també la força motriu i el cantant de Lo Gitano Blanc, un grup musical amb el qual reivindica la 'rumba ebrenca'. / Jordi Marsal (ACN)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.