'El dia de la Marmota', article de Ricard Lleixà

Fa aproximadament any i mig vaig escriure un article que parlava de l’A7, però sempre he pensat que s’ha de comptar fins a deu i desprès actuar. És per això en aquell moment el vaig guardar i no vaig fer res. Arran de les reaccions de la darrera setmana de les institucions, i de la gent de les Terres de l’Ebre en general, he buscat als arxius i l’he recuperat.

Els he de dir que fa molt temps que esperava que davant la xacra de les víctimes a la carretera reaccionéssim, i em sap molt greu que haguem tardat tant, són moltes i moltes les persones que pel camí s’han deixat la vida a la carretera, però si els fets de la darrera setmana han servit per despertar les nostres consciències, val més que ho fem, tard, però que ho fem.

Em perdonaran si en algun moment parlo en primera persona, per motius laborals fa vint anys que vaig amunt i avall de l'N-340, la conec perfectament des de Barcelona fins a Múrcia. En l’actualitat vaig i vinc tots el dies de Tarragona també per motius laborals, és per això que sé que necessitem una solució ja.

A continuació els poso l’article que vaig escriure, en el moment en què es va presentar l’expedient del nou projecte d’estudi informatiu de l’A7 entre la Jana i Vandellòs, el passat any 2014, i unes noves al·legacions que va presentar l’Ajuntament de Tortosa, en aquell moment. Certament quan un porta molt temps sense seure davant d’un teclat, ha de ser molt curós per tal d’escriure amb el cap i no amb el cor. Avui he decidit després de molt temps seure per expressar un opinió al respecte d’un tema molt important per al futur de les nostres terres. És cert que quan un té dues hores de cotxe cada dia per poder buscar pel seu cervell són moltes les coses que passen pel seu cap.

Abans de començar vull escriure dues definicions:

Trinxar: Tallar en trossos petits o bé, partir en trossos (la vianda) per servir.

Política: N’hi ha moltes, aquí en tenen dues. La política ha d’ésser utilitzada pel poder per tal d’aconseguir objectius profitosos per a la majoria. I una altra diu que, de vegades, en l’exercici de la política el benefici de la majoria pot anar en perjudici d’una minoria.

Dit això, la primera vegada que em vaig posar al davant d’un teclat va ser per escriure la meva història durant 13 anys, del 1990 al 2003 amb la carretera C-42 (autovia Tortosa – l’Aldea) i totes les seves penúries. Ara ho faig per parlar de l’A7.

La carretera A7 és una carretera que comença a Algesires i acaba a Barcelona, amb un recorregut total de 1.330 quilometres. Paral·lela a l’AP-7 i a l'N-340, en molts lloc conflueix amb aquesta i es converteix amb una única via. De vital importància per al desenvolupament del transport de tot l’eix mediterrani.

Va ser important en el seu dia que el traçat d’aquesta via de comunicació, s’apropés a la ciutat de Tortosa i passés pel seu terme municipal a poc més de 5 quilometres del centre de la ciutat. Com es lògic en el seu traçat afecta sempre a molta gent que no estarà d'acord per allà on passa i com passa. Van ser els ajuntaments de Tortosa i Alcanar a principis del 2000 qui van fer entendre als municipis del territori de portar la A7 cap a l’interior, en contra de la proposta del govern de José Maria Aznar, que estava encaparrat en desdoblar l'N-340 col·lapsant encara més la línia de la costa, però no va ser fins el 2004 amb el PSOE al govern que es va aconseguir que el Ministeri de Foment entrés en raó.

A meitat de la primera dècada del segle XXI, anys 2005-2006, la delegació del govern de la Generalitat i els diversos municipis afectats pel traçat de la mateixa des de La Sénia fins a L’Ametlla de Mar, passant per Amposta, Tortosa, Camarles o el Perelló, van presentar unes al·legacions, que en la seva majoria van ser acceptades pel Ministeri, amb la satisfacció de la Delegació del Govern de la Generalitat d’aquell moment i de la gran majoria de municipis del territori. Aquí ja estem parlant del 2009 i 2010.

En aquell moment el consistori municipal de Tortosa, governat en ja pel senyor Ferran Bel, va decidir presentar, pel seu compte, unes noves al·legacions (noves per dir alguna cosa, eren les mateixes) a la resposta del Ministeri de Foment.

Com és de lògica, ho va portar al ple a votació, i tot i les aportacions que des del grup municipal socialista li vam fer al govern municipal, per tal de que no ho fes, no ens van fer cas. L’única cosa que fèiem era parar la feina feta amb unes al·legacions que ja havien estat resoltes i que en no aportar res de nou, la seva única finalitat era retardar més el projecte. Vista l’obcecació del nostre Alcalde, el nostre grup per lleialtat institucional, vam votar a favor de presentar les al·legacions (aprovades per unanimitat de tot el ple municipal), tot i recordar-li a l’Alcalde que l’única cosa que faríem seria com feia Bill Murray a "Atrapado en el tiempo", viure una vegada i una altra el dia de la Marmota.

Per desgràcia, el temps ens ha acabat per donar-nos la raó, a meitat del 2014 tornem a estar en al mateixa situació i el nostre Alcalde insisteix amb la seva tesina que el govern central ens maltracta, que el govern central trinxa Campredó, i vol tornar a presentar altre cop les mateixes al·legacions, una vegada més.

Home, què volen que els digui, una de les principals coses que se li va demanar al Ministeri va ser que, al pas de l’autovia per Campredó, enlloc de fer un talús elevat, fes una via amb pilastres per tal de que l’ impacte visual fos menor, i el Ministeri va accedir-hi, tant en els govern del PSOE com ara el del PP.

Des del grup socialista tant al 2009 com al 2014 vam insistir en què una proposta viable i que estava obert al diàleg per part del Ministeri de Foment, era la possibilitat de portar el traçat a l’alçada de Soldevila, alliberant d’aquesta manera a Font de Quinto i la Raval del Pom.

Els hi faré una pregunta. Algú de vostès creu que des del Ministeri o el Govern de Madrid no volen acabar aquest poc més de 100 quilometres que hi ha entre Vandellòs i La Jana? Algú es creu que ho fan per perjudicar a les Terres de l’Ebre? Algú creu que el govern de manera premeditada vol perjudicar als veïns i veïnes de Campredó?

Penso que hem d’anar més enllà, i em de deixar de pensar en natros i mirar en el futur, en el territori i en el bé de tots, és una necessitat ineludible que el traçat entre Vandellòs i la Jana sigui una realitat.

Sóc una persona d’ideal socialista, i sempre vaig pensar que era un error donar suport a Ferran Bel en aquelles al·legacions, però per lleialtat al meu grup municipal i lleialtat institucional vaig fer el que en aquell moment s’havia de fer. Els meus companys al 2014 van fer el mateix, per lleialtat institucional, ja que tant al 2009 com al 2014 el govern de Tortosa tenia majoria suficient per tirar-ho endavant, però tots els regidors vam ser lleials al govern.

Però ara, i amb tot el respecte, que a mi em mereix qualsevol persona que pugui sortir perjudicada pel traçat, em de mirar endavant i deixar-nos estar de personalismes..

Ara espero que hagin entès el nom de l’article i les definicions que els he posat. Gràcies per haver perdut deu minuts del seu temps.

Tornem a la realitat d’avui, posar-nos rere d’una pancarta és molt fàcil, però em de superar les nostres diferències i posar solucions al nostre problema que és molt greu.

Solucions conjunturals, com pot ser la gratuïtat parcial entre Alcanar i l’Hospitalet de l’AP-7.

I solucions estructurals com és la construcció definitiva de l’A7 entre La Jana i Vandellòs.

Entre tots ho podem arreglar i ho hem d'arreglar.

Ricard Lleixà 
és exregidor de l'Ajuntament de Tortosa pel PSC.