Concentració i instància de la CUP de Tortosa contra el consorci sanitari a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La CUP de Tortosa ha presentat una instància a l'Ajuntament sol·licitant que el govern de la ciutat face pública la informació que té al respecte de la creació d'un consorci sanitari de les Terres de l'Ebre. També que el govern municipal de CiU face pública, en nom del dret de la informació i la tranparència, el seu model de gestió per als serveis sanitaris municipals, privats o de gestió directa, i la seua posició davant de la possible creació d'un consorci sanitari a Les Terres de l'Ebre, després de les declaracions del secretari de Participació Local i Social, Francesc Sancho. La CUP havia convocat aquest dijous una concentració de rebuig a la privatització de la sanitat pública. L'acte ha tingut lloc a la plaça de l'Aajuntament. Abans d'iniciar la protesta, han presentat la instància al consistori per exigir informació sobre el consorci sanitari a les Terres de l'Ebre. / Imatge CUP Tortosa.

El president del Port de Tarragona inaugura la fira Expoebre amb una crida per apropar la infraestructura al territori

TORTOSA (Baix Ebre).- El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep Andreu, ha presidit aquest dijous l'acte oficial d'inauguració de la 71a Fira Expoebre, que aquest matí ha obert portes al pavelló firal de Remolins. Andreu ha recorregut les instal·lacions de la fira acompanyat de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el president de Fira Tortosa, Emili Lehmann, el delegat del Govern, Xavier Pallarès, i la primera tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, junt a regidors i representants de la societat civil. En el seu parlament, Andreu ha reconegut que el Port de Tarragona ha estat "el gran desconegut a les Terres de l'Ebre", fet que ha motivat la posada en marxa d'un seguit d'iniciatives destinades a contrarestar aquest dèficit i poder donar-se a conèixer entre els diferents sectors empresarials del territori.

En aquest sentit, amb l'Ajuntament de Tortosa i altres institucions del municipi i del territori s'han fet diverses trobades amb aquest objectiu. Les credencials de l'APT l'avalen com un dels principals motors logístics al país: és el cinquè port de l'Estat i el segon de Catalunya en moviment de mercaderies. El 60 per cent de la seva activitat correspon al sector petroquímic, el 15% agroalimentari, el 12% de carbó i la resta matèries generals. En el conjunt de Catalunya, el Port de Tarragona mou el 40% del volum total de mercaderies. Andreu ha volgut recordar que un dels principals cavalls de batalla en l'àmbit de les reinvindicacions és l'arribada de l'ample ferroviari europeu, un dèficit que també pateixen les Terres de l'Ebre.

Quant a la relació amb els ports d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, Andreu s'hi ha referit dient que els seus objectius i estratègia són complementaris. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha precedit en la paraula al president del Port de Tarragona, ha dit que aquest "també és el port de les Terres de l'Ebre" i s'ha mostrat convençut que pot acabar sent un referent per a les empreses del territori.

Pel que fa a Expoebre, Bel ha volgut fer balanç del mandat que ara acaba, en matèria firal, per recordar que malgrat les dificultats econòmiques dels últims anys, des de l'Ajuntament de Tortosa i Fira Tortosa s'han posat en marxa nous certamens firals, i ha posat novament d'exemple la col·laboració públic-privada en aquest àmbit. El tinent d'alcalde de Promoció i president de Fira Tortosa, Emili Lehmann, ha recordat el camí obert en aquest mandat per l'especialització d'Expoebre sense renunciar a la multisectorialitat, i ha agraït als expositors per aprofitar, un any més, aquest aparador per presentar els seus productes.

 La 71a Fira Expoebre s'allarga fins diumenge vinent i l'entrada és gratuïta. La superfície expostiva és d'uns 10.000 metres quadrats i hi ha 175 expositors de diferents sectors. / Imatge Ajuntament de Tortosa.

Els sindicats de l'Ebre es manifesten el Primer de Maig per reclamar justícia social i salaris dignes

TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest 1 de maig, els sindicats tornaran a sortir al carrer per reivindicar els drets laborals dels treballadors, amb l’accent posat en la justícia social i el reclam d’uns salaris dignes. La manifestació d’aquest Primer de Maig a les Terres de l’Ebre sortirà a les 12 hores de la plaça del Carrilet de Tortosa i recorrerà l’avinguda de la Generalitat fins a la plaça de l’Ajuntament. Malgrat els governs apunten que s'està sortint de la crisi econòmica, els sindicats insisteixen que aquest encara perdura i segueix aprofundint-se en el pla social. En aquest sentit, el secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha afirmat que la pobresa s’incrementa no només pel nombre de gent que està l’atur, sinó també perquè aquells que treballen ho fan per salaris baixos.

Per la seua part, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha fet una crida a manifestar-se en contra de l’explotació laboral i per la dignitat del treball. El secretari general de la USOC a Terres de l’Ebre, David Queralt, també ha detallat que més del 50% dels contractes parcials són per unes hores tan reduïdes que no es pot dir que aquests treballadors estiguin ocupats, i ha remarcat que les diferències entre les classes altes i baixes cada vegada són majors./ Via Canal 21 Ebre

Artur Mas visita aquest 1 de maig Móra la Nova, Móra d'Ebre i Tortosa, on tornarà a Expoebre

TORTOSA (Baix Ebre).- El president de Convergència i Unió i de la Generalitat, Artur Mas, visitarà aquest divendres, 1 de maig, les Terres de l’Ebre. La jornada començarà a les 12.30h a Móra la Nova, on Mas participarà a un vermut popular, junt amb l’alcalde i candidat de CiU a les properes eleccions municipals del mes de maig, Ferran Bladé, i amb la presidenta de la federació de les Terres de l’Ebre de CDC, Imma Juan. Tot seguit, cap a les 13.45h, el president Mas i l’alcalde de Móra d’Ebre i candidat de CiU a les eleccions municipals, Joan Piñol, participaran a la romeria de la diada de Sant Jeroni de Móra d’Ebre. La romeria acabarà amb un dinar popular. Finalment, a les 17h de la tarda, el president visitarà la fira Expoebre a Tortosa, acompanyat de l’alcalde de Tortosa i candidat de CiU a les eleccions del 24 de maig, Ferran Bel. Fa quatre anys, Mas també va visitar la fira multisectorial de Tortosa. / Imatge President.cat.

Els arqueòlegs investiguen si la Gessera de Caseres era un centre de culte dels ibers

CASERES (Terra Alta).- Després de fer-ne tasques d'adequació i museïtzació, aquest dijous s'ha obert al púbic el jaciment protohistòric de la Gessera de Caseres, a la Terra Alta. La recuperació d'aquests vestigis, datats entre el segle VI i el II a.C. i que van ser excavats fa un segle pel prehistoriador Pere Bosch Gimpera, són per a l'Ajuntament de Caseres el primer pas d'un projecte més ampli que inclou la recuperació de quatre jaciments més ubicats al terme municipal i la museïtzació de tot aquest patrimoni dins de l'edifici de l'antic consistori. Paral·lelament, el grup de recerca GRESEPIA de la URV investiga si la Gessera va ser un centre de culte durant l'etapa iber i ja han descartat que fos un poblat o un graner.

L'Ajuntament de Caseres ha rebut una memòria redactada pel grup de recerca GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que detalla els projectes tècnics necessaris per a la recuperació dels altres quatre jaciments que hi ha al terme municipal. Es tracta del jaciment de la Serra Mitjana, dos més que estan ubicats al Puig i un altre situat als Corralets. El punt culminant d'aquest "ambiciós projecte" seria la museïtzació de tot aquest patrimoni a l'antic edifici de l'Ajuntament.

L'alcalde de Caseres, Josep Maria Peris, confia que el nou equip de govern que surti escollit de les eleccions municipals prioritzarà aquest pla, que s'assoliran acords econòmics per desenvolupar-lo, i confia en què la recuperació d'aquest patrimoni protohistòric tingui continuïtat després de l'obertura, aquest dijous, del jaciment de la Gessera. "Volem recuperar les arrels culturals del poble i si ho podem aprofitar per donar-nos a conèixer i perquè el poble s'obri al món i la gent estigui interessada en venir doncs molt millor, perquè la gent del poble també ha de viure d'alguna cosa", ha apuntat Peris.

La Gessera

La Gessera va ser descoberta a principis del segle XX per Joan Cabré. L'any 1902, Cabré anomena el jaciment com el Puch i el descriu com un espai reduït amb cambres petites, situat en un punt elevat i inaccessible, fet que el porta a descartar habitants del lloc gaire acomodats. És als volts de 1914 quan l'arqueòleg i prehistoriador Pere Bosch Gimpera excava per primer cop la Gessera. Tots els materials trobats en aquell moment són traslladats a Barcelona. Després de la primera intervenció, durant molts anys el jaciment ha quedat abandonat. L'Ajuntament de Caseres, l'any passat va encomanar al grup GRESEPIA que es tornés a excavar, s'adeqüés i es museïtzés. Els treballs han servit per recuperar nou material ceràmic, netejar l'espai, i recuperar l'entrada.

Com ha explicat el professor de la URV i coordinador del grup, Jordi Diloli, ha estat complicat aglutinar la informació que aporten les restes perquè es tracta d'un jaciment prèviament excavat. Tot i així, els arqueòlegs consideren que la Gessera té dues fases d'ocupació. En la primera, cap al segle VI a.C., l'espai era una residència fortificada, segurament d'una de les primeres famílies aristòcrates que comencen a establir-se en aquella època. Amb la caiguda de l'aristocràcia, l'habitatge està més d'un segle abandonat i és cap al segle IV a.C quan es reconstrueix el seu interior conservant la zona perimetral.

La seva distribució amb un carrer central i sis petites estances a banda i banda, a nord i sud, havia portat a una primera interpretació: podria ser un petit poblat iber. Els investigadors però han descartat aquesta primera hipòtesi per les diminutes dimensions de les estances, de només 7 metres quadrats, i la falta de llars de foc. També es va valorar que fos un graner fortificat vinculat al poblat situat a la Serra Mitjana. Aquesta segona proposta també s'ha desestimat per la llunyania entre els dos espais, més de dos quilòmetres, i una cronologia diferent.

Els arqueòlegs estudien ara la possibilitat que es tractés d'un centre cultual. Els investigadors de la URV han demanat la col·laboració de professionals de física astronòmica de la Universitat de Salamanca per aconseguir informació sobre l'astronomia de fa més de 2.000 anys a la Terra Alta. Aquests estudis astronòmics revelen certs detalls que escapen de la casualitat. Segons ha explicat Diloli, justament la sortida i la posta de sol en els equinoccis de primavera i la tardor, molt lligats a temes agrícoles, la llum solar entra directament per aquest passadís central i il·lumina la resta. També a l'extrem del jaciment s'ubica la única sala gran, orientada a la sortida del sol.

Aquestes característiques i aspectes tan cuidats de l'arqueologia, juntament amb els materials que s'han trobat i la informació astronòmica han d'ajudar a acabar de definir quina era la funcionalitat de l'espai en la etapa iber.

El Parlament Europeu reclama que la ciutadania no haja de pagar la indemnització milionària pel projecte Castor

ESTRASBURG.- El ple del Parlament Europeu ha reclamat aquest dijous al migdia que la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol a Escal UGS, arran la seua renúncia a la concessió del fallit projecte Castor, no recaigui sobre els ciutadans. L'Eurocambra ha votat a favor per àmplia majoria el punt de l'informe anual del Banc Europeu d'Inversions (BEI) aprovat en comissió el passat mes de març, que censurava l'aval financer així com la manca de control comunitari sobre el fracassat projecte de magatzem de gas submarí. Elaborat per l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, el text ha comptat amb el vot favorable d'ecologistes i socialistes, entre d'altres, que s'ha imposat al vot contrari del PP.

Tot i que les votacions de l'Eurocambra tenen efectes vinculants molt limitats, l'aprovació de l'informe sí que permetrà demanar a la Comissió Europea que estudiï mesures per avaluar el procés de finançament impulsat pel BEI -1.440 milions d'euros-, la manca d'avaluacions previs i canalitzar la petició perquè el cost de la indemnització no l'acabin pagant els consumidors de gas a l'Estat espanyol durant els pròxims 30 anys, a partir de 2016. Una operació que, segons va xifrar l'OCU, podria acabar fregant els 5.000 milions d'euros després d'una tramitació que va descartar sistemàticament els estudis de risc i va acabar atorgant la concessió abans d'aprovar l'estudi d'impacte ambiental.

Es tracta, doncs, del retret formal comunitari més contundent que rep el projecte Castor i el govern espanyol del PP, que va aprovar la compensació multimilionària (per a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez) i deixar les instal·lacions en un estat d'indefinida hibernació. De fet, els 1.350 milions d'euros -més els 110 autoritzats abans de 2012- havien de servir per retornar l'emissió de bons sota l'aixopluc del BEI -que també va posar 300 milions d'euros de fons públics europeus- abans del 30 de novembre de 2014 si el magatzem no es posava en marxa, com així va succeir després de provocar més de 1.000 terratrèmols a la costa de l'Ebre i el Baix Maestrat.

La votació del punt que feia referència al Castor s'ha hagut de fer finalment nominal i separada a la resta de l'informe sobre l'activitat del BEI que va aprovar el comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu el passat mes de març. Amb aquestes maniobres, el PP hauria intentat fins l'últim moment evitar que acabés prosperant la votació. Finalment, el document ha pogut ser aprovat amb prop de 350 vots a favor, principalment, dels grups Verd i Socialista -el govern del PSOE, curiosament, va ser qui va atorgar la concessió i autoritzar la major part dels tràmits-. El vot en contra del PP ha acabat sumant uns 90 vots menys.

La delegació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia present al ple d'Estrasburg ha celebrat el resultat final de la votació, "que no deixa bé el govern espanyol". "Estem molt contents perquè s'ha votat a favor demanant que els ciutadans espanyols no acabin pagant un deute que és il·legítim i injust", ha manifestat la portaveu Cristina Reverter. "també s'han demanat responsabilitats per la mala gestió feta pel BEI, qui avala financerament el projecte, i la Comissió Europea, que no va posar les mesures de control a l'abast per impedir què això no acabés suposant un 'pelotazo' econòmic i una gestió catastròfica a tots els nivells", ha afegit.

Queda ara, però, per veure com actuarà al respecte la Comissió, que podria impulsar actuacions d'investigació i verificació, després del clar pronunciament dels grups parlamentaris europeus. "Les conseqüències poden ser que es retornin els diners, que no seria el primer cop. Si Europa no s'ha fet bé la gestió i Espanya no ha enviat els documents que tocava, poden haver conseqüències serioses. Volem saber en què consistiran les mesures que s'apliquen. Demanarem responsabilitats i que no es paguin", ha argumentat Reverter. "Sobretot, volem que no es faci", ha tancat. / ACN / IMATGE ICV

Ferré plantejarà al consell d'administració si cal retirar Sagessa de la gerència de l’hospital d’Amposta

 

AMPOSTA (Montsià).- L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha tornat a constatar aquest dijous que els fets que s’estan investigant en el cas Innova pertanyen a l’època en què el tripartit governava tant a l’Ajuntament de Reus com a la Generalitat, en relació al sobrecost de la construcció del nou hospital Sant Joan de Reus. Ferré ha afirmat que cal esperar a l’aixecament del secret de sumari per entendre els motius de la detenció de la primera tinent d’alcalde de Reus, la convergent Teresa Gomis, així com d’alguns antics càrrecs d’Innova o de Sagessa. A més, també ha lamentat que dimarts va conèixer l’escorcoll judicial de l’hospital d’Amposta a través dels mitjans de comunicació. Tot i així, ha manifestat el seu respecte total a l’actuació judicial i ha afirmat que seguiran facilitant tota la informació que siga necessària. Ferré ha dit que dimarts en cap moment va pensar que seria detingut durant l’escorcoll de l’Hospital Comarcal del Montsià i de l’Ajuntament d’Amposta, i que tampoc creu que siga imputat durant aquest procés judicial.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré ha volgut aclarir que Sagessa, que funcionava de manera autònoma dins de l’entramat d’empreses municipal de Reus, va ser contractada per fer les tasques de gerència de l’Hospital Comarcal del Montsià. L’alcalde ha apuntat que sembla que les diligències del cas Innova han acabat contaminant el grup Salut. En aquest sentit, Ferré ha plantejat que el consell d’administració de l’Hospital Comarcal del Montsià haurà de decidir si en el futur segueix confiant la gestió del centre a Sagessa, o bé si s’opta per un altre sistema de gerència o per la contractació d’una persona física.

D’altra banda, Ferré ha reiterat l’honestedat del seu equip de govern i ha destacat la professionalitat del personal de l’hospital d’Amposta i del mateix consistori. L’alcalde ha dit que convocarà una reunió amb els treballadors per transmetre’ls un missatge de tranquil·litat i per demostrar que tant l’hospital com la Fussmont estan funcionant correctament, i que han de seguir oferint els seus serveis a la ciutadania, al marge del que puga dir la justícia sobre la gerència que es fa des de Reus.

Jordan presenta el pla de Movem Tortosa per impulsar una ciutat 'més democràtica, social i generadora de treball'

TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcaldable de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha presentat aquest dimarts, davant més de 130 persones en un acte a l'antiga cripta de la Reparació, les línies generals del projecte polític de la seua candidatura, basat en tres grans eixos: crear una Tortosa més democràtica, més social i també un nou model de ciutat per crear ocupació i lideratge territorial. Jordan va pronunciar la conferència “Per una nova Tortosa en moviment”, on l’alcaldable de Movem Tortosa va esbossar les principals propostes d’un total de 150 que ha redactat la candidatura després d’un procés participatiu amb diferents assemblees obertes a la ciutadania. L’alcadable, que va ser presentat per Josep Bayerri, va destacar que el projecte de Movem Tortosa no és un projecte personal, "sinó el de molta gent que volem moure Tortosa i que està col·laborant amb nosaltres perquè volen un canvi positiu i constructiu a la ciutat".

A més, Jordan també va destacar que “el projecte que presentem avui és a 10 anys vista, i per capgirar l’actual model de ciutat, aprenent dels errors i fent propostes que consoliden una Tortosa més democràtica, donant més suport a les persones i que sigui capaç de generar treball i lideratge al sud de Catalunya”. Així, entre les propostes de Movem per fer de Tortosa una ciutat més democràtica, Jordan va destacar “el girar full de l’autoritarisme i el caciquisme per fer les coses d’una altra manera, amb la participació de la gent on, cada any, per exemple, puguin votar les principals inversions a realitzar des de l’Ajuntament o amb la convocatòria de consultes ciutadanes sobre aspectes importants i concrets que també hem de decidir entre tots i totes”.

En un segon eix, l’alcaldable de Movem va destacar que “cal un rescat social per a tants tortosins que estan patint la crisi, garantint el dret a l’alimentació, a la llum i el gas, o a un habitatge digne”. Jordan va reblar que “Tortosa ha de defensar la sanitat i l’educació públiques com a garantia d’igualtat d’oportunitats” i va recordar el compromís de crear una llar d’infants pública al Betània, la reclamació del tercer institut o l’aturada de les retallades a l’hospital Verge de la Cinta.

Finalment, el bloc més extens de la conferència, va ser per desgranar el nou model de ciutat, on Jordan va destacar l’impuls a l’economia a “través d’un pla estratègic, de la potenciació del petit comerç, del turisme i patrimoni, així com la reindustralització de la ciutat”. Jordan va explicar diferents propostes que en els propers dies detallarà amb més precisió. / Vídeo Movem Tortosa

Alcanar reclama a la Generalitat solucions per poder celebrar els bous a la mar de les Cases

ALCANAR (Montsià).- L’Ajuntament d’Alcanar ha defensat novament la tradicionalitat dels bous a la mar. La regidora de Festes, Mercè Fischer, ha comparegut davant els mitjans de comunicació acompanyada del president de l’Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, i membres de la Comissió de Bous d’Alcanar per explicar que davant l’expedient sancionador que al febrer va obrir la Generalitat, arran de la denúncia que va presentar l’associació antitaurina Actyma, l’Ajuntament ha presentat al·legacions i recursos per tal de demanar que aquestes celebracions siguin declarades activitats legals.

Fischer ha recordat que el bous a la mar fa més de 30 anys que se celebren a Alcanar, i que està reconeguda com a festa tradicional per l’Estat espanyol. El president de l’Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, ha destacat que el problema és que en el moment de fer el redactat de la llei 34/2010, a l’esborrany es va especificar “bous a la mar”, però quan la llei va arribar a la Generalitat els juristes van determinar que s’havia de canviar per “bous a la platja”, per tal que es fes referència a una zona terrestre i aquàtica.

Ara bé, des de l’Ajuntament defensen que no hi ha cap sentència que reculli que la modalitat de bous a la mar a les Cases d’Alcanar “no es poden celebrar” i demanen a la Generalitat que els donin solucions. Així mateix, la regidora ha demanat lleialtat institucional als responsables del G

overn i que les comunicacions es facin per la via oficial, i no a través de “mítings electorals”. En aquest sentit, Fischer ha demanat que no s’utilitzen els bous per fer política. La setmana vinent Alcanar donarà el tret de sortida a les festes de maig, unes festes amb un important nombre d’actes taurins. / Via Canal 21 Ebre

ERC i el PSC d'Amposta demanen la màxima diligència en la depuració de responsabilitats del cas Innova

AMPOSTA (Montsià).- Els portaveus del grups municipal d’ERC i el PSC a Amposta, Adam Tomàs i Antoni Espanya, han demanat aquest dimecres la màxima diligència a la justícia en la depuració de responsabilitats, després de l’escorcoll que la Guàrdia Civil va realitzar aquest dimarts a l’Hospital Comarcal i a l’Ajuntament d’Amposta. Tomàs ha lamentat la situació que es va viure a la ciutat. i ha afirmat que s’està al davant d’un procés judicial obert i que, en algun moment, ha dit, “tothom sabia que arribaria aquí”. Quant al fet que l’operació arribés a Amposta a 20 dies de les eleccions municipals, Tomàs ha dit que en tot cas la responsabilitat és de la justícia, “que va lenta”. Per la seua part, el socialista Antoni Espanya ha respost les acusacions de Ferré cap al tripartit de Reus, que ha qualificat de "poc afortunades", i les ha atribuït al nervis del període electoral. Espanya també ha recordat que fa anys que el PSC demana la creació de la figura d’un secretari o interventor a l’Hospital Comarcal del Montsià “per evitar situacions com l’actual”. / Via Canal 21 Ebre

El conseller de Salut nega que es vulga crear a les Terres de l'Ebre un consorci com el de Lleida

BARCELONA.- El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha descartat aquest dimecres que el Govern vulgui creat un consorci sanitari a les Terres de l'Ebre similar al que s'ha impulsat a Lleida. A preguntes d'ICV-EUiA i el PSC durant la sessió de control al ple del Parlament, el conseller ha negat així que hi hagi plantejada aquesta possibilitat. De fet, ha explicat que fins i tot volent-lo impulsar hi hauria dificultats, perquè "les entitats i centres de les Terres de l'Ebre no són de la Generalitat". Amb tot, ha explicat que si algú des del Departament en va parlar, va ser per explicar que "s'escoltaria" la proposta "si hi hagués la voluntat", sense ni tan sols assegurar que així es volgués crear el consorci.

El secretari de Participació Local i Social del Departament de Salut, Francesc Sancho, va plantejar el 16 d’abril la necessitat que les Terres de l'Ebre tinguin un ens propi que gestioni les estructures sanitàries del territori. Tot i no atrevir-se a parlar de consorci sanitari, arran de la polèmica generada a Lleida, Sancho va assegurar que cal decidir quina és la fórmula adient per tirar endavant una "estructura" que permeti dotar el territori "d'autonomia d'organització i gestió". Precisament, Sancho va presidir a Tortosa el Consell de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre, en substitució del conseller Boi Ruiz. Sancho va fer una crida a les forces polítiques per cercar el màxim consens després del cicle electoral. I és que, en aquest ens, a més de la Generalitat, haurien d'estar representats els ajuntaments i també els proveïdors de salut, usuaris i professionals, entre d’altres actors.

Sancho va assenyalar que per fer realitat aquest nou ens de gestió de la sanitat a les Terres de l’Ebre només caldria "voluntat política". Per justificar la creació d’aquest ens, el secretari de Participació Local i Social del Departament de Salut va afegir-hi que la seua existència permetria, per exemple, que l'estalvi que està aconseguint l'eficàcia de l'assistència primària a les Terres de l'Ebre "es quedi al territori". "Més igual la proposta d'estructura, el que cal és que tots ens comprometem a decidir al territori, a gestionar i que les millores es queden al territori", va dir Sancho, sense sospitar les reaccions que tindria la seua proposta. 

Bel va dir que Sancho havia estat 'imprudent'

L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va qualificar "d'imprudents i inconvenients" les declaracions fetes per Francesc Sancho, sobre la necessitat de crear un ens de gestió de l'àmbit sanitari a les Terres de l'Ebre. Bel, que va mostrar-se partidari de fer "alguna cosa", va lamentar que es faci una proposta així a finals de legislatura i davant d'un cicle electoral. Bel va defensar que es faci des de l'àmbit públic però de forma ben feta, consensuada, i que passi “per persones de futur i no de passat” al Departament de Salut. A més, Bel va lamentar que Sancho fes aquestes declaracions "sense tenir en compte al món local" del territori, cosa que va titllar de "falta de respecte absolutament imperdonable". El dirigent convergent va reiterar la necessitat de "moure fitxa" en l'àmbit sanitari de l'Ebre “des de la discreció, el consens, i no entrant com un elefant a una terrisseria". L'alcalde va assegurar que Sancho no ha parlat mai d'aquesta qüestió amb l'Ajuntament de Tortosa, i li va llançar un advertiment: “Si el senyor Sancho pensa que a les Terres de l'Ebre es pot fer alguna cosa sense tenir en compte l'Ajuntament de Tortosa és que no li ha servit de res la seva etapa com a delegat del Govern". Altres veus com ERC, Iniciativa, la CUP, la UGT i Comissions Obreres també van rebutjar d’entrada la proposta de Sancho.

Soler (CiU) vol una majoria forta per ‘sostobar i enlairar’ Deltebre, i no descarta ERC i altres partits al govern

DELTEBRE (Baix Ebre).- El candidat de CiU a l’alcaldia de Deltebre, Lluís Soler, ha avançat aquest dimecres que el seu programa electoral, que presentaran la setmana que ve, estarà fonamentat en la dinamització econòmica, la participació ciutadana i un pla de xoc de polítiques socials. A més a més, Soler s’ha referit a la seua política de pactes després de les municipals. El candidat de CiU no ha volgut tancar la porta a qualsevol entesa amb la resta de formacions polítiques, ja que el seu objectiu és “sostobar i enlairar” Deltebre. Soler ha reiterat que si CiU aconsegueix una majoria forta, convidaran també ERC, Compromís d’Esqueres i el PP a sumar-se al govern. En canvi, ha apuntat que si CiU no té aquesta majoria forta, el més fàcil és que puga haver-hi un acord de tots contra un.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Soler no ha volgut tancar la porta a un govern de CiU amb ERC, tot i que discrepa de la gestió que ha fet l’exalcalde Gervasi Aspa en determinades qüestions. Segons el candidat de CiU, si els republicans assumeixen que el nou govern puga “obrir portes i finestres”, no hi haurà cap problema en incorporar ERC al futur govern municipal.

D’altra banda, Soler ha remarcat que evitaran les grans promeses, i ha criticat que altres candidats estiguen anunciant la creació de llocs de treball amb propostes com l’hotel de Riumar o la gestió de la finca Bombita. El candidat de CiU ha recordat que Aspa ja va fer l’anunci del nou hotel Riumar ara fa quatre anys, i que també l’alcaldable del PP, Joan Bertomeu, torna a parlar ara de cedir finques de Bombita als pagesos del poble. De fet, Soler ha aclarit que no veu malament aquest desenvolupament turístic a la zona de Riumar. Però ha assenyalat que la inversió hotelera anunciada per Aspa no està lligada, i ha optat per una posició de prudència. Quant a la finca Bombita, Soler veu compatibles l’arrendament d’algunes parcel·les, les actuacions ambientals i l’aprofitament turístic de la zona.

ICV reclama al conseller Ruiz que aturi la creació del consorci sanitari a Terres de l’Ebre

BARCELONA.- La diputada d’ICV-EUiA pel camp de Tarragona i per les Terres de l’Ebre, Hortènsia Grau, ha interpel·lat aquest dimecres al conseller de salut, Boi Ruiz, per tal de demanar explicacions sobre les declaracions del secretari de participació local i social del Departament de Salut, Francesc Sancho, sobre la necessitat de que les Terres de l’Ebre tinguin un ens propi per gestionar la sanitat. “Es referia el secretari a la creació d’un Consorci Sanitari de les Terres de l’Ebre?” ha preguntat Grau, que ha reclamat fer un “reset” i aturar la creació dels consorcis a Lleida i a Terres de l’Ebre “per transparència, perquè té un mandat parlamentari i perquè la salut és un dret i l’Institut Català de la Salut (ICS) un patrimoni de tots i totes que hem de salvaguardar”.

“Si vostè i el seu govern no ho fan, ho farem la gent i ho aturarem”, ha avisat Grau, que ha recordat que l’alcalde de Tortosa de CiU ha acusat al propi govern de la Generalitat de “falta de respecte” i de no tenir en compte el món local. “No crec que el senyor Bel tingui ganes en plena campanya d’enfrontar-se a una marea blanca com la de Lleida”, ha assegurat la diputada d’ICV-EUiA, que ha criticat que, com en el cas del Consorci de Lleida el govern vulgui imposar un model de gestió que no compta amb el consens polític, professional i del territori i de manera poc transparent. “Cal millorar l’eficiència, una clarificació dels diferents proveïdors, i fer el sistema mes transparent i menys opac i em sembla que després del que va passar ahir ho pensem tots, no?”, ha dit Grau fent referència a les detencions d’ahir pel cas Innova.

Durant la seua intervenció, Grau ha explicat que l’anunci s’ha viscut a Terres de l’Ebre com una “burla”, precisament quan s’argumenta que és per dotar el territori de més autonomia d’organització i gestió, ja que el govern ha fet tot el contrari eliminant la gerència sanitària de Terres de l’Ebre per traspassar-la a Tarragona i recentralitzant serveis que abans es feien al Verge de la Cinta o a l’Hospital comarcal d’Amposta i ara es deriven al Joan 23 de Tarragona o al Sant Joan de Reus, o tancant alguns serveis d’urgència d’atenció primària, de llits i quiròfans o de les reduccions del servei d’ambulàncies a Alcanar o Sant Jaume. / Imatge ACN

Mas proposa abordar el cas Innova en un ple extraordinari del Parlament sobre Salut

BARCELONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha mostrat favorable a celebrar un ple monogràfic al Parlament sobre Salut, i ha proposat dedicar un apartat específic al cas Innova, tot assegurant que CiU té "moltes ganes" d'aportar informació dels últims anys. En aquest sentit, ha demanat explicacions sobre una inversió de 46,5 milions d'euros que va fer el tripartit a l'Hospital de Reus tot just abans de deixar el Govern, quan ja havia guanyat les eleccions CiU. D'altra banda, en retreure-li l'incompliment de la moció sobre el Consorci de Lleida, Mas ha recordat que el tripartit va dir que les mocions eren "orientatives", i que va fer passar el túnel del tren de gran velocitat (TGV) pel centre de Barcelona tot i l'oposició del Parlament. Mas ha fet aquestes declaracions durant la sessió de control al Govern de la cambra catalana.


Registre al domicili de l'exgerent de Sagessa

D'altra banda, la Guàrdia Civil porta a terme aquest dimecres al matí al passeig de l'Estació de Valls un últim registre en el marc de l'operació pel cas Innova, ordenada pel jutjat número 3 de Reus. Es tracta del domicili de l'exgerent de Sagessa Joan Maria Benet, que acompanya els agents en l'escorcoll. Benet va ser detingut aquest dimecres juntament amb cinc exdirectius més del grup sanitari, la primera tinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis, el gerent d'una mútua i un empresari. Els nou detinguts passaran a disposició judicial aquest dijous i divendres. Durant l'operatiu, la Guàrdia Civil ha fet 25 registres en indrets com ara l'Hospital Sant Joan de Reus o l'Ajuntament d'Amposta, d'on n'han sortit de matinada. / Via ACN

L'alcalde d'Amposta atribueix les responsabilitats pel cas Innova a l'anterior govern tripartit de Reus

AMPOSTA (Montsià).- L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha descarregat aquest dimecres les suposades responsabilitats pel cas Innova sobre l'anterior govern tripartit -PSC, ERC i ICV- de Reus, i ha defensat la gestió de l'Hospital Comarcal i la Fundació de Serveis Socials del Montsià (Fussmomt) per part de Sagessa. Ferré ha fet aquestes declaracions després de l'escorcoll de l'Ajuntament i de l'hospital d'Amposta ordenat aquest dimarts pel jutge número 3 de Reus. Els agents de la Guàrdia Civil van endur-se de l'Ajuntament -on van romandre fins passada la mitjanit- , contractes, factures i actes, d'entre 2007 i 2014, tant del Consell d'Administració com del patronat de la Fussmont que no haurien trobat a l'Hospital. Ferré ha explicat que arran d'una auditoria de 2013 s'han corregit procediments de contractació.

"Som gent honrada i fem les coses legals i ajustades a dret", ha assegurat. "Els ciutadans d'Amposta han d'estar tranquils", ha insistit en una compareixença pública a les escales de l'Ajuntament acompanyat dels regidors, membres de la candidatura i càrrecs de CiU. No només això, l'alcalde -que ha remarcat no haver estat "ni detingut, ni retingut, ni imputat" arran l'escorcoll- ha descarregat qualsevol responsabilitat relacionada amb el cas Innova sobre el "govern tripartit de l'Ajuntament de Reus". "Són fets d'èpoques anteriors i s'hauran de demanar responsabilitats al govern tripartit", ha assenyalat, tot afegint que "s'investiguen contractes i convenis privats en la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus".

Ferré també ha demanat "màxima prudència i respecte" fins que finalitzi la investigació. El cert és, però, que el cas Innova acumula des del seu inici l'any 2012 més de 50 imputats i deu peces separades referents a una suposada trama de contractacions fraudulentes i irregularitats en la gestió que van molt més enllà de la construcció del mateix centre hospitalari reusenc. Una d'elles està dedicada a Sagessa, de la qual pengen l'Hospital Comarcal i la Fussmont, totes dues presidides per Ferré.

De fet, segons ha reconegut l'alcalde, els agents de la Guàrdia Civil van personar-se aquest dimarts al matí a l'Hospital Comarcal buscant factures i actes del Consell d'Administració i del patronat de la Fussmont entre 2007 i el passat 2014. També s'haurien endut les auditories i van clonar el disc dur de l'ordinador on es trobaven les factures del centre sanitari. La decisió d'entrar a l'Ajuntament per mandat judicial, ha relatat el mateix alcalde, es va produir quan els agents van constatar que alguns dels documents que buscaven, relatius a la Fussmont, no es trobaven al centre hospitalari sinó al consistori, custodiats per la secretària municipal. Segons Ferré, a més, alguns dels papers es trobaven fotocopiats perquè una part important es troba dipositada a Reus, atès que la seua gestió es centralitza des de Sagessa.

En anteriors ocasions, ha revelat, agents de la policia judicial s'havien ja personat a les dependències municipals reclamant documents. Malgrat això, ha negat que l'actuació judicial tingui relació directa amb la decisió del Tribunal de Comptes de traslladar a Fiscalia la investigació per les irregularitats detectades a la Fussmont per una auditoria encarregada per a l'exercici 2013, segons la qual s'haurien adjudicat contractes per valor de més de 4,1 milions d'euros sense seguir la normativa de contractació pública.

Fiscalia també investigava l'adjudicació per 141.000 euros del servei de transport adaptat a Ambulàncies Baix Ebre, el propietari del qual es troba imputat en el cas Innova. Tant ERC, a l'oposició, com la CUP, havien denunciat públicament aquesta situació i assenyalaven la Fussmont com un instrument del govern municipal per saltar-se els procediments contractuals públics. Segons Ferré, l'auditoria que revelava aquestes "incidències administratives" va suposar canvis en la gestió de la Fussmont per adequar les adjudicacions al text refós de la Llei de contractes del sector públic". Fins aquell moment, ha reconegut, els contractes i convenis "no passaven mai pel consell d'administració" perquè "qui tenia poders i delegació era gerència". "Quan ho sabem posem fil a l'agulla: els contractes licitats o en període de licitació es fan segons la nova normativa", ha justificat.

De fet, segons ha relatat Ferré, Sagessa va contractar una nova cap dels serveis jurídics arran l'esclat del cas Innova i un assessorament complementari per "regularitzar situacions" com aquestes.

Abans de la seua compareixença pública, l'alcalde ha convocat una junta de portaveus per donar compte als grups municipals de l'oposició -PSC, ERC i PxC- dels escorcolls d'aquest dimarts. A banda d'agrair als "treballadors" el funcionament de l'Hospital i les mostres de suport rebudes, Ferré també ha lamentat les "alegries preelectorals d'alguns" -"a alguns els feia brindar amb cava"- arran de l'operació policial. "Porto molts anys en política i mai havia viscut una campanya preelectoral com ara", ha assegurat, dibuixant en el rerefons les implicacions del moment polític actual. Per contra, creu que, tot plegat, el beneficiarà. "Si la gent coneix la veritat, reforçarà CiU i l'alcalde. El temps ens acabarà donant la raó i acaba col·locant la gent al seu lloc", ha assegurat, entre retrets per les denúncies públiques formulades per la CUP i ERC.
/ Via ACN / Imatge Ajuntament d'Amposta

Ja són nou els detinguts en l'operació del cas Innova al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

REUS (Baix Camp).- En l'operació que durant aquest dimarts es duu a terme en una vintena de registres a la demarcació de Tarragona en el marc del cas Innova ja s'han produït nou detencions. Dos càrrecs actuals de Sagessa: el director econòmic financer del grup, Carles Abelló; i el director d'aprovisionament i logística, Antonio Foz; se sumen a les set detencions anteriors, entre les quals hi ha la de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis. Els registres s'ha fet, entre altres, als ajuntaments de Reus i Cambrils, els hospitals Sant Joan de Reus, i el comarcal d'Amposta; l'Institut Pere Mata; la seu d'Activa Mutua 2008 de Tarragona; i domicilis particulars, entre els quals, el de Teresa Gomis. A partir de les nou de la nit també s'està escorcollant l'Ajuntament d'Amposta en presència de l'alcalde, Manel Ferré.

Els nou detinguts passaran la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona i passaran a disposició judicial entre dijous i divendres. Amb tot, no es descarten noves detencions en les pròximes hores. De fet, l'operació està encara oberta amb l'escorcoll a l'Ajuntament d'Amposta, que el jutge ha ordenat després de la documentació trobada a l'Hospital Comarcal d'Amposta. 

En total, s'han fet una vintena d'entrades i registres per ordre del Jutjat d'instrucció número 3 de Reus, fruit de la investigació del cas Innova, en concret de la peça número 4 que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i que està sota secret de sumari. Els delictes que s'estan investigant són falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Les entrades i registres s'han fet a la unitat administrativa de l'Hospital Sant Joan de Reus -on s'hi ha dirigit la comissió judicial formada pel jutge instructor, la secretària judicial i un interventor de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat; a totes les seus del grup Sagessa; a l'Hospital Comarcal d'Amposta; als ajuntaments de Reus, Cambrils i Amposta; a l'Institut Pere Mata de Reus; a la seu de Tarragona de l'empresa Activa Mutua 2008; a l'empresa Ambulàncies Reus; així com a altres empreses privades relacionades amb el món de la sanitat a Tarragona i Reus, i en domicilis de les persones implicades. També s'ha requerit documentació en altres empreses privades i a l'Ajuntament de La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). / Via ACN

La Guàrdia Civil també escorcolla l'Ajuntament d'Amposta en l'operació pel cas Innova

AMPOSTA (Montsià).- Agents de la Guàrdia Civil van escorcollar des de les nou de la nit d'aquest dimarts l'Ajuntament d'Amposta, fins entrada la matinada, en presència de l'alcalde, Manel Ferré, que no va estar ni detingut ni retingut. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest registre va ser la darrera diligència del dia i va acordar-se per part del jutge després de la documentació trobada al matí a l'Hospital Comarcal del Montsià. De fet, des de primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil havien custodiat l'edifici consistorial. Fonts pròximes al cas apunten que es podrien estar investigant presumptes contractacions irregulars per un import de més de quatre milions d'euros, que una auditoria hauria detectat durant el 2013 i que el Tribunal de Comptes va remetre a la Fiscalia de Tarragona.

D'altra banda, l'Hospital Comarcal del Montsià també havia estat escorcollat per la Guàrdia Civil des de primera hora d’aquest dimarts. Tot plegat ha estat en el marc d’una operació tutelada pel jutjat d’instrucció número 3 de Reus i la fiscalia de Tarragona. L’operació ha fet fins una vintena de registres en diferents punts de la demarcació de Tarragona, en el marc del cas Innova. S'investiguen possibles delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Entre altres, s’han escorcollat els ajuntaments de Reus i Cambrils, i els hospitals Sant Joan i d'Amposta, totes seus de Sagessa, l'Institut Pere Mata, i empreses privades, i s’han fet entrades en els domicilis particulars de les persones implicades. A més, també s'ha requerit documentació a altres empreses privades i a l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol.

També dos agents de la Guàrdia Civil havien custodiat l’Ajuntament d’Amposta des de última hora del matí. Fins a les dependències municipals s’havien acostat alguns membres de l’equip de govern i també el portaveu del grup municipal d’ERC, Adam Tomàs. Tot i que no es descarten noves detencions, el TSJC ja ha confirmat els noms de fins a nou detinguts en el conjunt de l’operació. Entre els detinguts, destaquen la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis, els exdirectius de Sagessa, Joan Maria Benet, Enric Agustí, José Augusto García Navarro, i Lluís Nualart, qui també va ser exdirector de l'Hospital Sant Joan de Reus. Entre els detinguts també estarien el director general d'Activa Mutuas 2008, Miguel Àngel Puig; i l'empresari de Traider S.L Luís Márquez Álvarez.

Les diligències practicades aquest dimarts formen part de la peça número 4 del cas Innova -que afecta l'Hospital de Reus i que està sota secret de sumari- que s'està instruint en el jutjat número 3 de Reus. La Guàrdia Civil apunta que s'estaria investigant una possible trama entre càrrecs públics, directius d'empreses públiques i empresaris per dur a terme els suposats delictes, relacionats amb algunes contractacions. L'operació, batejada per la Guàrdia Civil com a 'Curatio-Cirugía', ha desplegat més d'un centenar d'efectius, acompanyats per personal de la Intervenció general de l'Administració de l'Estat (IGAE) i de l'Agència estatal de l'Administració Tributària (AEAT).

Imatges Maria Acosta

La CUP Ebre recorda que ja va denunciar 'indicis d’irregularitats' a l’hospital d'Amposta fa quatre anys

AMPOSTA (Montsià).- La portaveu de la Comissió de Sanitat de la CUP a les Terres de l’Ebre, Núria Rodríguez, ha afirmat que l’operació que s’ha realitzat a l’Hospital Comarcal del Montsià, a Amposta, “no els ha sorprès”. A les portes del mateix centre sanitari, Rodríguez ha recordat que l’any 2011 la CUP ja va denunciar “indicis irregularitats” a la gestió de l’Hospital Comarcal del Montsià. Així mateix, Rodríguez ha explicat que la CUP va enviar cartes a tots els membres del consell d’administració de Sagessa de les Terres de l’Ebre, entre els quals l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el d’Amposta, Manel Ferré, tot demanant que es fes una auditoria externa i profunda, que inclogués les diverses fundacions perquè creien que hi havia "indicis de malbaratament" de diners públics./ Via Canal 21 Ebre

Miró (UGT) aposta per gestionar tota la sanitat pública de les Terres de l'Ebre des de l’ICS

TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha fet aquest dimarts una primera valoració de l’escorcoll de l’Hospital Comarcal del Montsià, en el marc del cas Innova. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Miró s’ha declarat sorprès per l’abast de l’operació judicial, però ha demanat que s’investigue a fons per aclarir si algú s’ha endut diners públics. De la mateixa manera, el dirigent sindical ha manifestat la seua perplexitat per la proposta de crear un ens per gestionar la sanitat pública a les Terres de l’Ebre que la setmana passada va fer el secretari de Participació Local i Social, Francesc Sancho. Segons Miró, el tema no estava a l’ordre del dia del consell de Salut de la regió sanitària, i Sancho va llançar la proposta durant un parèntesi en què va atendre els mitjans de comunicació. De fet, a la reunió Miró va preguntar-li si Salut havia previst alguna alternativa, tenint en compte la “descomposició” de Sagessa. En qualsevol cas, el dirigent de la UGT ha apostat per la gestió de tota la sanitat des del sector públic, i preferentment des de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Mària Merino diu que la justícia social i l’eficiència en la gestió municipal seran eixos de Som Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- La candidata de Som Tortosa, Mària Merino, ha avançat aquest dimarts els principals eixos del programa amb què el cercle local de Podem concorrerà a les municipals del 24 de maig. Segons Merino, Som Tortosa destinarà a la campanya electoral un pressupost molt reduït, de només 1.000 euros, per explicar les solucions que proposen als diversos problemes del municipi. Segons la candidata, estan preparats per a governar i encara no s’han plantejat els pactes per després de les eleccions. Però Merino ha assenyalat que Tortosa necessita un canvi, i també solucions concretes per “desembossar” la situació d’emergència social i temes com la realitat social i urbanística del nucli antic. Quant al seu programa electoral, la candidata ha dit que el centraran en potenciar la participació ciutadana, en la transparència en la gestió municipal, i en l’aplicació d’un pla d’emergència social.

A part de defensar la justícia social i l’eficiència en la gestió dels recursos públics, Merino ha dit que Som Tortosa rebutja els càrrecs de confiança de l’Ajuntament. A banda d’això, la cap de llista ha assenyalat que cal trencar el cercle viciós de la degradació del nucli històric, i que cal afrontar la situació dels habitatges i dels comerços amb un inventari i propostes clares d’inversió pública.

En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Merino també ha donat la visió de Som Tortosa en qüestions com la mobilitat i la política d’aparcaments. De fet, la candidata és membre del col·lectiu Me Moc en Bici, i ha apostat per fer carrers de trànsit pacificat. A més, ha proposat la possibilitat de fer abonaments de zona blava per a comerciants i treballadors.

Finalment, Merino ha rebutjat la construcció d’un gran complex d’aigües, tot i que ha dit que Tortosa ha de condicionar les piscines per millorar la situació actual. A més, també ha afegit que cal fer un manteniment adequat de les instal·lacions esportives, per evitar-ne la degradació. A banda, ha dit que Som Tortosa encara no ha definit quina serà la seua posició en una futura consulta ciutadana sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre.

Set detinguts en els registres i entrades pel cas Innova al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

REUS (Baix Camp).- Ja hi ha set detinguts en els 25 registres simultanis que s'estan fent des de primera hora d'aquest dimarts en diferents punts de la demarcació de Tarragona, en el marc del cas Innova. Tot i que no es descarten noves detencions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha confirmat els noms de set detinguts. A més de la primera tinent d'alcalde de Reus i presidenta del grup Salut, Teresa Gomis, la Guàrdia Civil també ha detingut als exdirectius de Sagessa, Joan Maria Benet, Enric Agustí, José Augusto García Navarro, i Lluís Nualart, qui també va ser director de l'Hospital Sant Joan de Reus. Entre els detinguts també estarien el director general d'Activa Mutuas 2008, Miguel Àngel Puig; i l'empresari de Traider S.L Luís Márquez Álvarez./ Via ACN

+Més informació: La Guàrdia Civil escorcolla l'Hospital Comarcal del Montsià i l'Ajuntament de Reus pel cas Innova

Tortosa enceta dijous la 71a edició d'Expoebre, la fira de les Terres de l'Ebre, i el 10è Saló Ebreambient

TORTOSA (Baix Ebre).- Expoebre, la fira de les Terres de l'Ebre, obre portes aquest dijous al pavelló firal de Tortosa, on 175 expositors mostraran les últimes novetats dels seus sectors en una superfície de vora 10.000 metres quadrats. La fira, que manté l'entrada gratuïta, estarà oberta fins diumenge en horari de 10.30 a 21 hores. Els sectors representats a Expoebre són turisme, emprenedoria, medi ambient, artesania, automòbil, agrícola industrial i serveis. Expoebre celebra la seua 71a edició, mentre que el Saló Ebreambient, dedicat al medi ambient i la sostenibilitat, arriba a la 10a edició. El tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat, Emili Lehmann, i el director de Fira Tortosa, Ramon Ferrando, han presentat aquest dimarts el programa de la fira.

Lehmann ha explicat que Fira Tortosa manté l'aposta multisectorial a Expoebre i la voluntat d'aprofundir en l'especialització en quatre grans sectors: el turisme, el medi ambient, l'emprenedoria i l'artesania. En aquest sentit, aquests quatre àmbits tindran els expositors agrupats en zones fàcilment identificables. Dijous 30 al matí es farà la Jornada d'Emprenedoria, que anirà dedicada al màrqueting en línia. El Saló Ebreambient abordarà diferents àmbits com la biomassa, la Reserva de la Biosfera i la reutilització de materials quotidians. Diumenge 3 de maig, Dia de les Terres de l'Ebre, tindrà al Montsià com a comarca convidada, amb l'assistència prevista del president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martín Masdéu. L'acte oficial d'inauguració, que en aquesta ocasió presidirà el president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, es farà el dijous 30 d'abril a les 18 hores.

La Guàrdia Civil escorcolla l'Hospital Comarcal del Montsià i l'Ajuntament de Reus pel cas Innova

AMPOSTA / REUS .- El jutjat d'instrucció número 3 de Reus i la fiscalia de Tarragona tutelen des de primera hora d'aquest dimarts una operació amb fins a 25 registres en diferents punts de la demarcació de Tarragona, en el marc del cas Innova. L'operació preveu diverses detencions i una de les detingudes és la primera tinent d'alcalde de Reus i presidenta del grup Salut, Teresa Gomis. S'investiguen possibles delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Entre altres, s'estan escorcollant els ajuntaments de Reus i Cambrils, i els hospitals Sant Joan i d'Amposta, seus de Sagessa, l'Institut Pere Mata, i empreses privades.

Els registres, fets de manera simultània a primera hora del matí, afecten els partits judicials de Reus, Amposta, Tarragona i Valls. Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja s'haurien produït diverses detencions, que fonts policials apunten que podrien arribar a la desena de persones. Entre aquestes, la Guàrdia Civil ha detingut a la primera tinent d'alcalde i presidenta del grup Salut, Teresa Gomis, amb qui ha entrat a l'Ajuntament de Reus per iniciar l'escorcoll. També haurien detingut a Joan Maria Benet, exgerent de l'àrea operativa de Sagessa i que temporalment va ocupar el càrrec de director general, ja imputat en la peça d'Ambulàncies Baix Ebre del cas Innova, per presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons públics.

Les diferents entrades s'han fet a la unitat administrativa de l'Hospital Sant Joan de Reus -on s'hi ha dirigit la comissió judicial formada pel jutge instructor, la secretària judicial i un interventor de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat-; a totes les seus del grup Sagessa; a l'Hospital Comarcal d'Amposta; als ajuntaments de Reus i Cambrils; a l'Institut Pere Mata de Reus; a la seu de l'empresa Activa Mutuas 2008 a Tarragona; a l'empresa Ambulàncies Reus; així com en altres empreses privades relacionades amb el món de la sanitat a Tarragona i Reus, i en els domicilis particulars de les persones implicades. A més, també s'ha requerit documentació a altres empreses privades i a l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre).

Les diligències practicades aquest dimarts formen part de la peça número 4 del cas Innova -que afecta l'Hospital de Reus i que està sota secret de sumari- que s'està instruint en el jutjat número 3 de Reus. La Guàrdia Civil apunta que s'estaria investigant una possible trama entre càrrecs públics, directius d'empreses públiques i empresaris per dur a terme els suposats delictes, relacionats amb algunes contractacions, segons han informat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts pròximes al cas.

L'operació, batejada per la Guàrdia Civil com a 'Curatio-Cirugía', ha desplegat més d'un centenar d'efectius, acompanyats per personal de la Intervenció general de l'Administració de l'Estat (IGAE) i de l'Agència estatal de l'Administració Tributària (AEAT) Segons ha informat la Guàrdia Civil de Tarragona, a més de delictes contra l'Administració Pública, també s'estarien investigant delictes societaris, omissió de perseguir delictes, així com el de blanqueig de capitals. / Imatge Manolo Velázquez

Amposta aprova fer públiques les despeses dels regidors però rebutja les mocions sobre les dietes de l'alcalde

AMPOSTA (Montsià).- El ple de l’Ajuntament d’Amposta ha debatut aquest dilluns dues mocions al voltant de les dietes i quilometratges de l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré. Una presentada per Plataforma per Catalunya (PxC,) que demanava que les despeses dels regidors siguin públiques, i l’altra pel grup municipal d’ERC per determinar quines dietes i despeses de viatge de l’alcalde són imputables a l’Ajuntament. En el darrer ple ordinari a l’Ajuntament d’Amposta abans de les eleccions municipals del 24 de maig, el primer apartat de la moció de PxC, que demanava que les despeses dels càrrecs electes siguin públiques, ha estat aprovada per unanimitat, mentre que el segon punt que feia referència a la necessitat de nomenar específicament Manel Ferré com a representant d’Amposta en els diferents òrgans que participa ha estat rebutjada.

En el mateix sentit anava la moció del grup municipal d’ERC, que també ha estat rebutjada. Ferré ha remarcat que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’Ajuntament deixa clar que com a alcalde d’Amposta és el representant de la ciutat en els diferents òrgans en què participa pel seu càrrec, i que per tant, no és necessari determinar quines dietes i quilometratges són imputables al consistori. D’altra banda, l’equip de govern de CiU també ha rebutjat una moció del grup municipal del PSC que instava a modificar els usos de l’edifici del Sindicat i de l’antic col·legi de les Monges per convertir-los en equipaments. / Canal 21 Ebre.

Movem Tortosa presenta una 'llista plural i transversal' a la plaça del Bimil·lenari

TORTOSA (Baix Ebre).- Movem Tortosa va presentar aquest cap de setmana la totalitat dels membres que conformaran la candidatura amb què concorrerà a les eleccions municipals del 24 de maig. Una candidatura que encapçala Jordi Jordan, acompanyat en els primers llocs de la llista en el número 2, per Francesc Vallespí, president de la delegació de la Lliga Contra el Càncer a Tortosa i Terres de l’Ebre, o per Pedro Cabanes, president de la Federació d’Entitats Socials de les Terres de l’Ebrem en el número 5. Des de Movem Tortosa han presentat ara la resta de membres que formaran la llista fins arribar al número 21, que ocupa el metge Iñigo Lechuga. Jordan va afirmar que es tracta d’una candidatura “plural i transversal”. Jordan també va destacar que la candidatura compta amb persones de totes els barris i tots els pobles de Tortosa, i amb gent de totes les edats, joves i grans. Movem Tortosa va voler presentar la candidatura a la plaça del Bimil·lenari, per tal de posar de manifest la importància històrica i patrimonial d’una ciutat que volen que avanci cap al futur. / Canal 21 Ebre

El regidor d’ERC, Jordi Torres, serà el número 2 de José Emilio Bertomeu a Deltebre

DELTEBRE (Baix Ebre).- L’alcalde de Deltebre i candidat de Compromís d’Esquerres a Deltebre, José Emilio Bertomeu, va presentar divendres al vespre la seua candidatura per a les eleccions municipals del 24 de maig. Va ser en el transcurs d’un acte al Centre Cívic i Cultural de Deltebre, que va comptar amb l’assistència de més de 600 persones. Acompanyen a Bertomeu en els primers llocs de la llista, Iolanda Gil, en el número 4; l’actual regidor de Cultura, Joan Alginet, en el número 3, mentre la sorpresa de la nit va ser el número 2, que l’ocupa Jordi Torres, regidor de Governació i Esports amb ERC en aquest darrer mandat. Bertomeu va explicar que Alginet, la seua mà dreta, va cedir el seu lloc a Torres en un acte “d’honradesa”.

Així mateix, Bertomeu va remarcar que la llista està integrada per “persones de totes les sensibilitats, treballadores, honestes i responsables”. Quant als eixos del seu programa electoral, el candidat de Compromís d'Esquerres va remarcar que la seva prioritat seran totes les qüestions de caràcter social i el respecte a la ciutadania. Per tancar l’acte, la jove cantant Júlia Tomàs va interpretar Euphoria, acompanyada de tots els membres, mentre que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van oferir un concert. / Canal 21 Ebre

El premi Enric Bayerri d'història, per a Emigdi Subirats i Francisco Cabrera i Marina Pallás

JESÚS (Baix Ebre).- El Casal Jesusenc va ser dissabte l'escenari de l'acte de lliuramemt de la 31a edició dels Premis Literaris Jesús-Catalònia. L'obra guanyadora del Premi en narrativa 'Joan Cid i Mulet' ha estat 'El jugador d'alquerc' de Jordi Pastó Tella, de Lleida, dotat amb 600 euros. El jurat ha atorgat un primer accèssit a l'obra 'Bosses de plàstic, cabres salvatges i una mossegada' de Josep Borràs Juan, de Sant Carles de la Ràpita, i un segon accèssit a l'obra titulada 'Cartes tapades' de Sebastià Bennasar i Llobera, de Barcelona. En total, s'hi havien presentat 38 obres. Del Premi 'Enric Bayerri' d'història, el jurat ha decidit atorgar el premi compartit als treballs: 'Francesc Llop i Marquès', d'Emigdi Subirats, i 'Un segle de premsa tortosina 1845-1938', de Francisco Cabrera i Marina Pallás. La presidenta de l'entitat organitzadora, Maria Jesús Codorniu, ha destacat la diversitat de la procedència de les obres, arribades d'arreu dels territoris de parla catalana./ Imatge AAVV Jesús Catalònia.

Aspa (ERC) aposta pel creixement turístic de Deltebre, amb un gran hotel a la nova urbanització de Riumar

DELTEBRE (Baix Ebre).- El candidat d’Esquerra a Deltebre, Gervasi Aspa, ha avançat aquest dilluns els principals eixos del seu programa electoral per a les municipals del 24 de maig. Un programa basat en la creació d’ocupació, les polítiques socials i el creixement econòmic. Aspa ha dit que durant aquest mandat, en què ERC ha governat repartint-se l’alcaldia amb el PSC, ha pogut treballar en una vintena de projectes per seguir canviant Deltebre. Un dels més engrescadors és la construcció d’un important complex hoteler a l’ampliació de la urbanització de Riumar, a càrrec d’un grup d’empreses de capital espanyol, francès i català. Segons Aspa, les obres podrien començar a principis del 2016. Es tracta d’una inversió de 54 milions d’euros, amb una urbanització annexa i unes 900 places hoteleres, que suposarà la creació de més de 300 llocs de treball.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Aspa ha dit que hi ha altres projectes turístics, com un nou càmping i també una aula de natura amb una casa de colònies amb 400 llits a les granges de’n Roig. A més, el candidat d’ERC ha remarcat la necessitat d’implantar alguna indústria agroalimentària, que permeti la creació de 200 llocs de treball. En la mateixa línia, ha rebutjat la proposta del PP d’arrendar parcel·les de la finca de Bombita per tornar a conrear-hi arròs. De fet, el candidat d’Esquerra ha apostat per recuperar el projecte de fer-hi un centre d’interès turístic, on podrien treballar unes 170 persones.

 Finalment, Gervasi Aspa ha desitjat molta sort a la CUP, partit que es presenta per primera vegada a Deltebre. A més, ha valorat la transformació de la llista del PSC en Compromís d’Esquerres i la crida a la unitat que ha fet Lluís Soler, de CiU, per dissenyar el Deltebre del futur. Quant a possibles pactes, Aspa no creu que CiU aposti per formar govern amb el PP, i ha deixat la porta oberta a una entesa entre els republicans i convergents, pensant també en les eleccions catalanes del 27-S.

Tortosa finalitza les obres i fa l'obertura definitiva de l'avinguda Canigó, al barri de Sant Llàtzer

TORTOSA (Baix Ebre).- L'avinguda Canigó ha quedat aquest dissabte al migdia oberta al trànsit de vehicles, una vegada l'Ajuntament ha finalitzat les obres d'urbanització del tram que connecta aquest vial amb el carrer Barcelona. El consistori havia urbanitzat prèviament diferents sectors, a la zona del barranc de la Llet i davant del nou centre escolar de Sant Llàtzer, però ha estat el tram que ara ha finalitzat que ha permès obrir l'avinguda Canigó en tota la seua longitud, des del barranc de Caputxins fins al carrer de la Petja, al límit amb el recinte del Consell Comarcal del Baix Ebre.

L'obertura d'aquest vial implica una important millora en la mobilitat al raval de Sant Llàtzer, al temps que representa la creació de noves places d'estacionament gratuïtes. La rotonda d'enllaç entre l'avinguda Canigó i el carrer Barcelona està provisionalment senyalitzada amb tanques, fins a la seua definitiva finalització. Amb aquest nou vial, l'Ajuntament vol aprofitar per millorar l'accessibilitat a la ciutat convertint el carrer Barcelona en sentit únic i mantenint el doble sentit a l'avinguda Canigó./ Imatge Ajuntament de Tortosa

Vandellòs II es desconnecta de la xarxa elèctrica per iniciar la vintena càrrega de combustible

VANDELLÒS (Baix Camp).- La central nuclear de Vandellòs II s'ha desconnectat de la xarxa elèctrica aquesta mitjanit per iniciar la 20a càrrega de combustible i els treballs de manteniment previstos, que donaran pas a un nou cicle d'operació de 18 mesos. En aquesta parada està previst dur a terme unes 8.500 ordres de treball, la majoria de les quals corresponen a treballs de manteniment preventiu i inspeccions, i el pressupost de les quals ascendeix aproximadament a 20 milions d'euros. Uns 1.000 professionals s'incorporaran a la central durant aquest període. Entre els treballs planificats destaca el canvi de la tapa del vas del reactor i diverses modificacions de disseny relacionades amb el projecte de reforç de la seguretat.

Altres actuacions contemplades per a aquesta recàrrega són la migració de l'ordinador de procés OVATION, la substitució de 15 plaques guia en els tubs guia de les barres de control del reactor o les modificacions de disseny en els transformadors i en les proteccions de les línies elèctriques de 400, 220 i 110 kV. Durant aquesta 20a recàrrega de combustible, Vandellòs II duplicarà la plantilla que habitualment treballa en la central. D'aquesta manera, al voltant de 1.000 professionals d'unes 40 empreses col·laboradores, la majoria d'ells residents a la demarcació de Tarragona, se sumaran a la plantilla que treballa en la central./ ACN

Escolars d'Alcanar enterren centenars de dibuixos en contra del projecte Castor

ALCANAR (Montsià).- Escolars d'Alcanar han enterrat dibuixos, murals i escrits en contra del projecte Castor. És la feina de més de 700 nens i nenes feta fa un any. Durant aquest temps, els dibuixos s'han anat exposant i aquest dissabte han quedat dipositats per sempre sota un monòlit, en una plaça al costat del centre cívic d'Alcanar, que simbolitza la lluita de la Plataforma del Sénia contra el magatzem de gas. Un grup de nens amb globus del color verd de la plataforma han participat en aquest acte simbòlic. El col·lectiu està pendent ara del ple del Parlament d'Estrasburg de la setmana vinent, en el qual es votarà l'informe que censura l'actuació del Banc Europeu d'Inversions al voltant del finançament del projecte.

Des d'un gran mural del perfil de la plataforma petroliera amb conceptes com 'gas', 'fum', 'terratrèmol' o 'explosió' dins de gotes de pluja, fet per nens d'educació infantil, a elaborats poemes de joves de cicle superior. Són alguns dels treballs que aquest dissabte s'han enterrat per demostrar el sentiment de rebuig, també dels més petits, al projecte Castor. Un dels poemes, per exemple, recollia "El Castor ha arribat i els terratrèmols han començat; dormint t'has despertat i molt t'has espantat; les cases d'Alcanar han tremolat, però Florentino diu que hem exagerat; la gent ha protestat, però això no ha acabat..."

Un reduït grup de nens, entre globus verds -el color que caracteritza la Plataforma del Sénia, organitzadora de l'acte-, han dipositat dins d'un forat als peus del monòlit totes les manualitats de protesta de l'alumnat de l'escola Joan Baptista Serra d'Alcanar i de l'escola Marjal de les Cases d'Alcanar. Posteriorment, la capsa que contenia tots els treballs i murals ha quedat segellada amb una placa amb la inscripció 'Joves desitjos per a un futur millor'. Alguns nens reconeixen que no recordaven massa bé haver notat els terratrèmols i d'altres els tenen molt presents, però tots són conscients de les conseqüències del Castor.

"És una cosa que està davall l'aigua i no és bona, perquè fa terratrèmols", expliquen en Marc, en David i en Pau. La Cristina i la Iraida expliquen que a l'escola els van donar instruccions en cas d'emergència. "La mestra ens va dir que ens poséssim sota la taula, al costat d'una porta o sortíssim corrents". La directora d'un dels centres, Sònia Reverter, diu que els més petits han viscut el tema Castor de molt a prop. "Ho han viscut en primera persona perquè ha notat els terratrèmols i que tot es deu a uns interessos, i no pensant en la mar i els peixos, i aquests nens són fills de famílies de pescadors", afirma Reverter. "Els nens i tots ho vam viure amb molta angoixa el curs passat", afegeix la directora i alhora mare. Tots aquests treballs es remunten a aquella època, quan van saltar les alarmes amb els primers terratrèmols, i els dibuixos ja es van exposar el març passat, coincidint amb la presentació del llibre 'La bombolla sísmica' del periodista de l'ACN Jordi Marsal. Aquest dissabte s'ha decidit dipositar-los en un lloc simbòlic del municipi. L'acte reivindicatiu ha estat organitzat per la Plataforma ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, junt amb l'Ajuntament d'Alcanar i les dues escoles participants.

"És un goig veure que els xiquets i xiquets del poble hi participen activament, amb tot aquest material contra el Castor", exposa Joan Ferrando, portaveu de la plataforma. "El poble volem que el Castor es tanqui definitivament, es desmantelli i no ens toqui a la ciutadania pagar el deute", afegeix. "Seguim veient-hi molts cotxes i molta activitat i la flama enmig del mar, per això el que ens preguntem tots és, si és cert que això mai més es podrà posar en marxa perquè un defecte tècnic l'inhabilita totalment, perquè hem de gastar-nos milions d'euros en això", es pregunta Ferrando.

Votació al ple del Parlament Europeu, el 30 d'abril

Una delegació de la Plataforma del Sénia es desplaça aquesta pròxima setmana a Estrasburg, on el ple del Parlament Europeu ha de votar dijous l'informe anual d'activitat del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que censura l'actuació de l'organisme comunitari en el finançament del magatzem de gas submarí. Elaborat per l'eurodiputat ecosocialista, Ernest Urtasun, la reprovació pel Castor va rebre un suport majoritari al comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu el passat 9 de març, amb l'excepció del grup del PP, que s'hi va oposar.

L'informe d'Urtasun recorda que la valoració del BEI -que va emparar una emissió de bons per valor de 1.400 milions d'euros, on s'incloïen 300 milions de fons públics comunitaris- no va tenir en compte "els riscos d'un increment de l'activitat sísmica associats amb la injecció de gas, tot i l'existència d'estudis que alerten clarament dels perills potencials". A més, insta la CE i el BEI a "prendre accions per evitar que Espanya hagi de pagar 1.300 milions d'euros en compensació per un projecte desastrosament avaluat".

I és que més enllà dels recursos plantejats al Tribunal Constitucional i les diligències prèvies obertes al jutjat de Vinaròs arran la denúncia a Fiscalia, la Plataforma continua mirant cap a les institucions comunitàries per evitar que la ciutadania hagi d'assumir un cost ingent pel fallit projecte Castor. Més enllà dels 1.350 milions d'euros que ja ha cobrat la promotora, Escal UGS, en mans del grup ACS, amb els quals ha retornat als bonistes del BEI la seva inversió, el bony total de l'operació podria disparar-se fins el 5.000 milions, entre interessos financers i altres costos.

"Aquí, a l'estat espanyol, veiem que políticament hi ha dos partits que es tiren les culpes i està tot una mica paralitzat. Si la UE pren una determinació clara i acceptés els arguments claríssims que ha hagut falta molt greu del govern espanyol produint un deute totalment il·lícit, si la UE ho digués clarament, això podria avançar i deslliurar-nos de pagar un deute il·lícit", ha argumentat Ferrando. / ACN

Tortosa tanca els homenatges a Gerard Vergés amb un acte a l'auditori

TORTOSA (Baix Ebre).- Coincidint amb el primer aniversari de la seua mort, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Tortosa han tancat aquest divendres els homenatges al poeta i escriptor Gerard Vergés a la seua ciutat natal. En l'acte, celebrat al Teatre Auditori Felip Pedrell, hi han participat amics com l'historiador Jesús Massip amb qui va fundar la revista Géminis. La nota musical l'ha posat Riu en So amb 'Paraules cantades', versionant poemes de Vergés. Els parlaments institucionals de l'acte han anat a càrrec de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs; i del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. / ACN

Cultura inicia la catalogació de les festes amb bous i en valorarà la seua declaració honorífica

TORTOSA (Baix Ebre).- El Departament de Cultura ha iniciat els tràmits per catalogar les festes amb bous de les Terres de l'Ebre -i d'altres municipis catalans- després de finalitzar la redacció de l'inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, que inclou 15.000 esdeveniments. Un cop enllestit el catàleg, entre finals d'estiu i principis de tardor, la Direcció General de Cultura Popular valorarà la seva possible declaració honorífica en una de les cinc categories establertes -des de festa popular a festa patrimonial d'interès nacional-. Es tracta d'una demanda de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre feta fa més de sis anys que, segons Cultura, no suposa blindar legalment els correbous.

Per la seva banda, a través de les xarxes socials l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha interpretat l'anunci de l'inici d'aquests tràmits com una conseqüència de la manifestació organitzada el passat diumenge 19 d'abril a Amposta, amb l'assistència d'alguns milers de persones, per reivindicar la continuïtat de les celebracions amb bous.

Els treballs previs per a l'elaboració del catàleg podrien finalitzar entre finals de juliol i principis del pròxim mes de setembre, segons ha explicat a l'ACN el director general de Cultura Popular, Lluís Puig. A partir d'aquí, i per determinar si les festes amb bous mereixen algun dels cinc nivells de declaració honorífics, el Departament revisarà les memòries tècniques, històriques i etnogràfiques. En funció de criteris com l'antiguitat i el seu contingut, es poden o no declarar. Podrien ser "unes quantes o totes". "Si es veu que totes les festes tenen el mateix nivell, podríem fer una declaració conjunta", ha aclarit.

Seran objecte d'anàlisi les celebracions incloses en l'annex de la llei 34/2010 que regula els correbous: 26 dels municipis i EMD de les Terres de l'Ebre, dos de la Catalunya Central, quatre de les Comarques Gironines, dos de Tarragona i un parell més de l'àmbit de Barcelona. Podrien caure en una de les cinc categories establertes pel reglament aprovat per la Generalitat, que van des del nivell més baix de festa popular d'interès cultural a festa patrimonial d'interès nacional -la més elevada-. El calendari a partir del qual es pot concretar aquesta aprovació, que acabaria passant per la taula del Govern, es pot conèixer durant la pròxima tardor.

Sigui com sigui, Puig ha precisat que es tracta de "declaracions honorífiques que demostren l'estima d'un municipi per la festa", des del punt de vista etnogràfic, i que, en cap dels casos, no suposa "rebre diners ni un blindatge legal" per als correbous. En aquest sentit, ha assenyalat la llei 34/2010, aprovada al Parlament, que regula "l'equilibri entre la tradició i el respecte als animals", així com el reglament del Departament d'Interior que estableix els "controls" previstos. "Les declaracions honorífiques permeten que la festa se segueixi fent però no eximeixen del compliment de la normativa", ha clarificat, tot assegurant que, en aquests, moments "la festa no està en perill"./ ACN

Luz apunta que la futura variant de la C-43 a Gandesa costarà uns 20 milions

GANDESA (Terra Alta).- L’alcalde de Gandesa i candidat de CiU a la reelecció, Carles Luz, ha avançat aquest divendres algunes de les seues propostes electorals. Luz ha parlat de garantir els serveis municipals que actualment s’estan prestant i ampliar-los. Un dels reptes, segons l’alcalde, és acabar de posar en funcionament el viver d’empreses i generar ocupació, sobretot entre els més joves, per frenar el despoblament de la comarca. En la mateixa línia, Luz ha remarcat que cal resoldre la falta d’infraestructures, i ha tornat a reivindicar la millora de les comunicacions a Gandesa, que es col·lapsa molts de dies pel trànsit pesat que circula per la C-43 i la carretera N-420. De fet, ha valorat molt positivament que la Generalitat haja tret a concurs la redacció del projecte de la variant de la C-43 i dels accessos al polígon. Una actuació que segons Luz podria costar uns 20 milions d’euros, i que hauria de ser una “prioritat” per a la Generalitat. /Imatge ACN

Carles Luz apunta que l'ampliació del Parc Natural dels Ports està bloquejada per la negativa d'Horta de Sant Joan

GANDESA (Terra Alta).- L’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, el convergent Carles Luz, ha culpat l’actual govern d’Horta de Sant Joan del bloqueig que afecta l’ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Pàndols i Cavalls. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Luz ha recordat aquest divendres que al principi del mandat es va poder avançar molt per ampliar el parc natural a diversos municipis de la Terra Alta. Però ha dit que després aquest procés va quedar encallat, a causa de la negativa de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, tot i que abans s’havia aprovat una moció al Consell Comarcal. Segons Luz, per poder ampliar el parc natural cap a Bot i Gandesa, cal travessar també el terme municipal d’Horta de Sant Joan.

Aquest mandat, l’alcaldia d’Horta de Sant Joan ha estat per a José Antolí, del PP, amb el suport dels regidors de la UPTA-PM. Antolí torna a presentar-se amb el Partit Popular, però la regidora Soraia Roig encapçala una candidatura vinculada a Esquerra. Per la seua banda, el nou candidat de CiU és Joaquim Ferràs. En aquest sentit, Luz ha assenyalat que esperen que la nova composició de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, després de les municipals, tinga més sensibilitat amb l’ampliació del Parc Natural dels Ports.

La proposta en la que ha treballat la Generalitat afecta finques a Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Gandesa, Bot, Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai, a més d’algun poble de la Ribera d’Ebre. De fet, l’ampliació del Parc Natural dels Ports, que ara té 35.000 hectàrees, era un compromís electoral de CiU a la Terra Alta i una aposta clara de l’alcalde de Gandesa. Segons Luz, l’ampliació permetria que la via verda de la Terra Alta, amb els seus 50.000 visitants anuals, travessés també el parc natural. A més, el fet de ser parc natural no afectaria activitats tradicionals com la caça, que és el que hauria despertat recels a Horta de Sant Joan. En el seu dia, també la plataforma de la Terra Alta va reclamar l’ampliació del parc natural, per blindar les serres de Pàndols i Cavalls de la implantació de parcs eòlics.

L'Ametlla de Mar recorre la sentència del TSJC sobre la permuta de terrenys del parc del Bon Repòs

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ha presentat recurs a la sentència sobre la permuta de terrenys del parc del Bon Repòs. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat il·legal l'operació urbanística que promovia el consistori amb el vist i plau de la Generalitat. L'operació va permetre traslladar els drets de la propietat dels terrenys del parc a uns altres inicialment destinats a equipaments de la zona de Marina Sant Jordi. L'Associació de Veïns d'aquesta zona va recórrer la requalificació dels terrenys.

Cal recordar que inicialment, en aquest espai que era privat i que actualment ocupa un parc públic, s'hi podien construir 233 habitatges. L'Ajuntament considera lícita la postura del veïns, tot i que tal com recorda, Ruben Lallana, regidor de Gestió del Territori, el que es pretenia era "recuperar el Bon Repòs com a espai públic". El Bon Repòs es concebia des del consistori com a pulmó verd per al poble, per la qual cosa, es va traslladar l'edificabilitat que hi havia -més de 200 pisos en quatre blocs- a Marina Sant Jordi. A canvi, les parts de la urbanització destinades a equipaments es van situar al Bon Repòs.

Ara, considera Lallana, la sentència indica que "aquesta distància de cinc quilòmetres d'un lloc a l'altre és massa gran. Així, s'han de tornar els terrenys a la situació anterior i l'Ajuntament , senzillament, el que ha de buscar és una solució per portar l'edificabilitat del Parc del Bon Repòs, a un altre lloc". Tot i el recurs, l'Ajuntament entrarà en negociacions per reubicar la edificabilitat dels propietaris del Bon Repòs, mentre segueix l'evolució del procés judicial.

Via ACN
Imatge La Cala RTV

Esmorzar homenatge a Gerard Vergés a l’institut Joaquim Bau de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, i coincidint amb el primer aniversari de la mort de Gerard Vergés, l’AMPA de l’institut Joaquim Bau ha organitzat un esmorzar d’escriptors en record i homenatge al poeta tortosí. En aquest esmorzar s’ha presentat la traducció a l’anglès del poemari 'Long play for a sad soul', a càrrec del també escriptor Emigdi Subirats. El llibre ha estat editat per l’AMPA en una nova activitat de reconeixement envers el poeta. El president de l’AMPA, Ricardo Gascón, ha explicat que aquest era el segon any que s’organitzava un esmorzar amb escriptors, molts d’ells antics professors o exalumnes, i compartir així experiències. El director de l’institut Joaquim Bau, Sisco Lahosa, ha explicat que la iniciativa va sorgir amb la voluntat d’afavorir la projecció de la literatura del territori. Per la seva part, el director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé, ha afirmat que es tractava d’un acte de caràcter social molt ben encabit dins la Diada de Sant Jordi, un dia que mostra la vitalitat cultural del país. Durant el matí, a l’institut Joaquim Bau s’han fet altres actes, com ara un recital de poemes, en record de Gerard Vergès. / Canal 21 Ebre.

Jordan es compromet a eliminar l’ampliació de la zona blava al Temple i Ferreries

TORTOSA (Baix Ebre).- El candidat de Movem Tortosa a l'alcaldia, Jordi Jordan, ha presentat les propostes per a la millora de l’aparcament a la ciutat. L’eliminació de l’ampliació de la zona blava efectuada per Ferran Bel als barris del Temple i Ferreries, i el condicionament com aparcaments provisionals dels solars desocupats de Renfe al Centre i del carrer de la Mercè, al davant dels jutjats, són les tres de les propostes de Movem Tortosa. Jordan ha assegurat que l’eliminació de l’ampliació de la zona blava a Ferreries i el Temple es duria a terme en el primer ple del proper mandat en cas de governar.

Movem Tortosa també ha informat que el proper dimarts 28 d’abril a les 20.30 Jordi Jordan realitzarà una conferència titulada “Per una nova Tortosa en moviment” oberta a tots els ciutadans, on s’exposaran les propostes i mesures que defensen per construir una Tortosa més justa, més democràtica i generadora d’ocupació. L’acte es durà a terme a la cripta de la Reparació, al carrer del Vall, al barri del Rastre. / Canal 21 Ebre

Francesca Aliern, 'Lo còmic dels Quicos' i 'Lo llibre', els més venuts per Sant Jordi a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- L'escriptora xertolina Francesca Aliern, enguany amb la novel·la 'Cullerades de vida', ha tornat a ser l'autora més venuda per Sant Jordi a  les Terres de l'Ebre. Com ja ve sent una tradició, Aliern ha tornat a estar dalt de tot en el rànquing de vendes al territori. Així ho ha explicat Rosa Cubeles, de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, qui ha dit que l'escriptora es ja "un clàssic" d'aquesta diada a l'Ebre. Enguany, a més, l'han acompanyat dos títols locals més: 'Lo còmic dels Quicos', de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el dibuixant Iñaki Copoví; i 'Lo llibre', un recull de paraules i frases fetes típiques del territori, que s'ha confeccionat a partir de l'aportació dels membres d'un grup de Facebook. De la mateixa manera, altres autors ebrencs molt sol·licitats han estat Andreu Carranza i Miquel Esteve, amb les seues darreres novel·les 'El poeta del poble' i 'La fi dels secrets'.

A banda, com a la resta de la demarcació i també del país, 'Algú com tu', de Xavier Bosch, ha liderat les vendes, fins al punt que s'ha acabat a les llibreries ebrenques a primera hora de la tarda. Els lectors que buscaven el darrer títol del periodista a darrera hora han acabat optant pel darrer llibre de la també periodista Sílvia Soler, 'Un any i mig', i per la novel·la històrica de Chufo Llorens 'La ley de los justos'. Altres autors molt demanats al territori han estat Maria Dueñas, Arturo Pérez-Reverte, Baltasar Garzón o David Trueba.

A la lliberira La 2 de Viladrich de Tortosa s’han pogut veure autors locals com Francesca Aliern, Núria Menasanch, Jesús Tibau o Pili Lanau signant llibres. Els carrers Sant Blai, i també el carrer de la Rosa, al nucli antic, s’han omplert de parades de llibres i roses. En una d’aquestes parades hi havia Irene López, la jove tortosina que ha publicat el llibre infantil “Descobrint el Renaixement: una aventura al castell de la Suda”, i la il·lustradora del conte, Esther Besolí.

També el recinte del castell d’Amposta s’ha omplert de parades de llibres i roses. Hi havia escriptors com Jesús Serrano i la propietària de la Lliberia Alba, Mari Luz Llatí, ha comentat els llibres més venuts. En alguna parada també s’oferien roses de roba. A la Ràpita, la plaça Carles III, ha estat plena gent des de primera hora del matí amb parades de tot tipus. També amb associacions que venien roses per recaptar fons, com és el cas de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer. Un dels autors més venuts en aquest municipi ha estat Miquel Reverté.

A Móra d’Ebre i Móra la Nova també s’han realitzat diverses activitats per celebrar la Diada de Sant Jordi. Els alumnes de l’institut Julio Antonio de Móra d’Ebre han realitzat una caminada pels carrers del poble. Miquel Esteve i Marta Rojals han estat alguns dels més venuts a la Llibreria la Bassa. A Móra la Nova, alguns xiquets de primària aprofitaven l’ocasió per a recollir diners per al dinar de fi de curs. Entre els llibres més venuts també hi havia el de Miquel Esteve, 'La fi dels secrets'. A Gandesa, la plaça de l’Ajuntament també s’ha omplert de gent. Mari Carmen Valls, de la floristeria Trèvol ha explicat que la rosa roja unitària, com és tradicional, ha estat la més venuda, més enllà dels encàrrecs més especials.