Així es veurà la façana fluvial de Tortosa sense les cases de la catedral

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha difós aquest divendres dues imatges virtuals de com es veure la catedral després de l'enderroc de l'illa de cases del carrer Croera. Ha estat amb motiu de l'inici de les obres per tombar les cases, un dels últims vestigis de l'antiga façana fluvial de la ciutat. La façana principal del temple serà visible, per primera vegada des que es va bastir al segle XVIII, des del riu Ebre i el barri de Ferreries. Amb l'enderroc d'aquestes cases finalitza un projecte previst ja des de 1964, que ha comptat amb el suport de tots els consistoris dels últims 50 anys, i que s'ha desencallat en els últims temps amb les negociacions impulsades des de l'Ajuntament amb els propietaris.

Segons l'Ajuntament, 'enderroc es farà de manera controlada i minuciosa, per mirar de no malmetre les possibles troballes patrimonials que puguin sorgir durant el procés. L'obra s'ha adjudicat a l'empresa SEMAC per un import de 209.730 euros, partida econòmica que inclou el seguiment arqueològic de l'enderroc. Amb tot, les troballes més importants podrien aparèixer al final de l'actuació, el termini d'execució de la qual es preveu en tres mesos, atenent a les hipòtesis dels experts que hi situen restes de la Dertosa romana, en la línia de les descobertes temps enrere en l'edifici contigu, situat dins del complex del Palau Episcopal.

Les obres han començat aquesta setmana amb la retirada de voladissos i balconades. Posteriorment es trauran les xarxes de les companyies subministradores, l'enllumenat públic, i es farà la delimitació amb tanques del perímetre de l'obra i la senyalització per a vehicles i vianants. La retirada de l'enderroc es farà avançant des de les cotes superiors fins arribar a nivell de carrer.Des del punt de vista de mobilitat, es preveu algun tall de circulació de vehicles a la Rambla Felip Pedrell, que es comunicarà i se senyalitzarà degudament.

Una vegada finalitze l'enderroc, s'iniciaran els treballs d'excavació arqueològica del subsòl, el resultat dels quals acabarà determinant el format i tipologia de l'espai públic resultant entre la Catedral i el riu Ebre, que serà adjacent al complex turístic i cultural de l'antic escorxador modernista, que acull el Museu de Tortosa i l'Oficina de Turisme de Tortosa i les Terres de l'Ebre./ Imatges Ajuntament de Tortosa.

Horta de Sant Joan s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Horta de Sant Joan celebra aquest divendres el ple ordinari, en què s’aprovarà l’adhesió d’aquesta població a l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència. Aquesta proposta d’adhesió arriba després que CiU hagi guanyat les eleccions del 24 de maig per majoria absoluta. A més, en aquesta proposta el govern espera comptar amb el suport del grup Més Orta, i per tant, aprovar per una àmplia majoria l’adhesió del consistori. Cal recordar que Horta va ser un dels pocs municipis que en procés participatiu del 9 de novembre els seus habitants van haver de votar a un altra població, en aquest cas Gandesa. Segons l’alcalde actual, Joaquim Ferràs, l’adhesió a l’AMI serà un acte de "recuperació de la normalitat democràtica" i una mostra que la voluntat del municipi és mantenir la centrat política, que segons ha dit, passa per donar suport al procés d’independència. / Via Canal 21 Ebre

Arxiven la causa del cas Carraus, sobre l’adjudicació d’obres a l’Ajuntament d’Alcanar

 

ALCANAR (Montsià).- La jutgessa ha arxivat la causa oberta contra 19 persones, entre polítics, funcionaris municipals i constructors, per suposades irregularitats en l’adjudicació de diverses obres públiques per part de l’Ajuntament d’Alcanar entre 2008 i 2013. Així ho avançat l’edició d’aquest divendres del Diari de Tarragona, que també informa que aquest dijous la jutgessa va prendre declaració a cinc testimonis, i posteriorment va lliurar a les parts la interlocutòria on anunciava el tancament del cas. Els testimonis que van passar pel jutjat van ser la tècnica d’Administració General de l’Ajuntament, l’aparellador municipal i tres constructors.

El primer decomís va tenir lloc el 20 de novembre de 2013, quan una comitiva judicial es va presentar a l’Ajuntament d’Alcanar, amb l’objectiu d’endur-se documentació de les adjudicacions que havia realitzat el consistori des del 2007. Aquesta actuació judicial venia arran de dues denúncies presentades per part d’un veí, afiliat a la federació nacionalista, i un anònim. La investigació se centrava en presumptes delictes contra l’Administració i la Hisenda Pública. L’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, va acusar CiU d’haver orquestrat una ‘maniobra política d’assetjament i de desprestigi personal’ per erosionar el govern municipal d’Esquerra. Tot i això, el grup municipal de CiU va voler desmarcar-se dels fets.

La rèplica d’aquest primer escorcoll va arribar el 16 d’octubre de 2014 quan la Guàrdia Civil va tornar a entrar a l’Ajuntament i va detenir de forma preventiva l’alcalde, el regidor d’Urbanisme d’aquell moment, Manel Martí i tres constructors en l’anomenada operació Carraus. Tots van quedar en llibertat amb càrrecs unes hores més tard. Ara, després de menys de dos anys d’investigació, l’actual jutgessa instructora ha decidit tancar l’assumpte de forma provisional, ja que es podria arribar a reobrir si hi hagués noves proves. / Via Canal 21 Ebre.

'Què se n'ha fet d'aquelles flors?', article d'Enric Roig

QUAN TORTOSA obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

AQUELLES FLORS i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement, i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat medieval més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.

I ÉS QUE la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu, de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent. Només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de Promoció Econòmica a l'àrea de Festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

COM SEMPRE he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fora, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

EN AQUEST SENTIT, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen. Associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una Mostra d'Armes i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat, o de tot una mica?

AIXÍ NO recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos. O que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament. O, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida. I és que, amb lo bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

ENS ENLLUERNEM i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500è aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (Mengeu de Festa, les Llepolies de la Festa, Taulell al Carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

 AQUESTA VINTENA edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa. En canvi, ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que ni tan sols ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa. I no parlem d'una gran despesa, sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure, en comptes de sumar. CAL CANVIAR i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una

Mostra d’Armes organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard. LA FESTA del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així, i amb la participació de tots, podrem recuperar aquelles flors.

Tortosa inicia les obres d’enderroc de les cases del carrer Croera per obrir la catedral al riu

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Ajuntament de Tortosa ha iniciat els treballs d’enderroc dels sis edificis que conformen l’illa de cases situada entre el carrer Croera i la rambla Felip Pedrell, d’una banda, i entre el Palau Episcopal i el carrer Costa Capellans, de l’altra. Els treballs donaran com a resultat un nou espai públic obert entre la catedral i la façana del riu Ebre i el barri de Ferreries. Amb l’enderroc d’aquestes cases finalitza un projecte previst ja des de 1964, que ha comptat amb el suport de tots els consistoris dels últims 50 anys, i que s’ha desencallat en els últims temps amb les negociacions impulsades des de l’Ajuntament amb els propietaris.

En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha afirmat que després de tants anys l’obra "és una realitat". Una obra que, segons Bel, transformarà la imatge de la ciutat. Bel també ha recordat el complex procés de l’obra, sobretot marcat per la sentència que anul·lava el procés d’expropiació que l’Ajuntament havia iniciat. Tot i això, Bel ha recordat que s’ha arribat a acords pràcticament en la totalitat dels propietaris.

Tal i com preveu el projecte adjudicat per l’Ajuntament, l’enderroc es farà de manera controlada i minuciosa, per mirar de no malmetre les possibles troballes patrimonials que puguin sorgir durant el procés. Amb tot, les troballes més importants podrien aparèixer al final de l’actuació, que es preveu finalitzi en tres mesos.

Pel que fa a la fase de l’obra, aquesta setmana ha començat la retirada de voladissos i balconades. Posteriorment es trauran les xarxes de les companyies subministradores, l’enllumenat públic, i es farà la delimitació amb tanques del perímetre de l’obra i la senyalització per a vehicles i vianants. La retirada de l’enderroc es farà avançant des de les cotes superiors fins arribar a nivell de carrer. Una vegada finalitzi l’enderroc, s’iniciaran els treballs d’excavació arqueològica del subsòl, que permetrà determinar el format i tipologia de l’espai públic resultant entre la Catedral i el riu Ebre. Amb tot, es preveu que a principi de l’any vinent es pugui encarregar la redacció del projecte, i posteriorment la licitació de les obres de la plaça. La seva execució, i finalització del conjunt de l’obra, es preveu que sigui al 2017.

L’obra de l'enderroc de les cases s’ha adjudicat a l’empresa SEMAC per un import de 209.370 euros, partida econòmica que inclou el seguiment arqueològic de l’enderroc./ Via Canal 21 Ebre / Imatge Sílvia Alarcón.

Condemnat a 21 anys i sis mesos de presó l'autor de l'atracament on va morir Estela Calduch

TARRAGONA.- L'Audiència de Tarragona ha condemnat a 21 anys i sis mesos de presó Manuel Amancio Álvarez per l'assassinat de la jove caixera rapitenca Estela Calduch durant l'atracament d'una sucursal del Banc de Santander a Cambrils, l'any 2010. La sentència, concretament, atribueix a Álvarez, àlies 'el Bravo', els delictes d'assassinat, robatori amb intimidació i ús d'arma en grau de temptativa així com tinença il·lícita d'armes. El tribunal considera provat que Álvarez, juntament amb un segon home, va disparar contra la jove empleada que exercia aquell dia com a caixera "amb la intenció d'atemptar" contra la seva vida. La sentència ha comptat amb el vot particular absolutori d'una dels tres magistrats.

El gruix de la pena de 21 anys i mig imposada a Álvarez -Fiscalia i acusació particular demanaven un total de 25 anys- prové de la seva responsabilitat per un delicte d'assassinat: divuit anys de presó. Se li afegeixen dos anys per robatori amb intimidació i ús d'arma en grau de temptativa, a més d'un any i sis mesos per tinença il·lícita. El tribunal també li prohibeix residir o acudir a Sant Carles de la Ràpita i Palma de Mallorca, on resideixen els familiars d'Estela Calduch, comunicar-se o aproximar-se a ells a menys de 200 metres durant 24 anys. El condemnat va estar empresonat durant dos anys, des d'abril de 2011 a abril de 2013.

A més dels costos judicials, i en l'àmbit de la responsabilitat civil, la condemna fixa una indemnització als pares de la víctima de 400.000 euros, 200.000 a les germanes, així com 3.430 i 5.700 a dues companyes treballadores de la sucursal que van patir seqüeles psíquiques pels fets.

"Estela va ser executada"

Considera el tribunal que en la mort d'Estela Calduch, amb un tret a curta distància i només pocs segons després d'entrar-hi en contacte, va concórrer actitud dolosa "directa" i "traïdoria" per part d'Álvarez, a qui atribueix intenció de matar de forma "directa i intencionada", aprofitant el factor sorpresa i la "indefensió" de la noia, "eliminant qualsevol possibilitat de defensa". Els magistrats es pregunten el motiu del tret i no descarten que l'atracador pensés que la noia anava a accionar algun tipus d'alarma. "És indiferent", conclouen, atès que l'atracador només va romandre deu segons davant la caixera abans de disparar-li. "Estela va ser executada", subratlla.

Els fets pels quals Álvarez ha estat jutjat i condemnat van tenir lloc el 25 d'octubre de 2010 a les oficines del Banc de Santander del carrer Roger de Llúria, número 6, de Cambrils, cap a tres quarts de nou del matí. La sentència considera provat que Álvarez, acompanyat d'un còmplice -detingut la setmana passada en una operació policial a Bilbao- s'hauria quedat vigilant l'interior de l'oficina, va entrar a l'oficina, es va dirigir a la finestreta i va requerir a Calduch els diners de la caixa. Tots dos anaven disfressats: Álvarez amb perruca, barba i bandolera. L'altre atracador, amb bigoti i gorra.

Quan aquesta estava recollint els bitllets, l'home va disparar la pistola que portava a través del forat de la safata de seguretat, rebotant la bala a la zona metàl·lica i impactant al coll de la noia, causant-li la mort en pocs segons. Els assaltants van fugir del lloc, sense cap botí, després d'encanyonar la subdirectora de l'entitat perquè els expliqués com franquejar el mecanisme de seguretat per a la porta de la sortida. Els fets, recull la sentència, van tenir lloc en gairebé un minut.

Les investigacions d'un equip policial integrat per Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, policia espanyola i Ertzaintza van permetre assenyalar inicialment un grup d'atracadors que hauria assaltat diverses sucursals, principalment, al nord de l'Estat espanyol, que encapçalava a qui la policia havia batejat com a Bravo. Els investigadors van seguir i punxar els telèfons de Álvarez, així com dels seus companys de grup -que se citaven en una hamburgueseria i un restaurant propietat del condemnat a Bilbao-, per trobar proves de la seva implicació en els fets. Després d'aquest assalt, la banda hauria deixat d'actuar.

El pes dels estudis morfològics

Però, segons reconeix la sentència, davant l'absència d'empremtes o restes d'ADN, les principals proves de càrrec es basen en les imatges enregistrades per les tres càmeres de seguretat de l'oficina bancària i la seva posterior identificació: els integrants d'aquest grup anaven caracteritzats de la mateixa forma que els assaltants de Cambrils. La metodologia utilitzada en els atracaments també coincidia en diversos aspectes.

Els quatre informes morfològics pericials, elaborats per experts dels diferents cossos policials, van determinar gairebé unànimement que Álvarez era un dels dos homes que va entrar a atracar l'oficina bancària, disfressat amb perruca, barba i bigoti. La configuració general de la cara, els perfils naso-bucals, l'estructura del fragment forntal, les celles, el nas i les orelles serien alguns dels elements coincidents per basar la coincidència amb la imatge de les càmeres. La sentència reforça aquest argument amb el reconeixement que una de les empleades de la sucursal hauria fet del condemnat.

El tribunal considera, com a elements de pes relatiu en la incriminació, el tiquet de l'autopista al seu pas per Saragossa d'un dia abans dels fets trobat en l'escorcoll del vehicle d'Álvarez. El condemnat va declarar que s'havia desplaçat a la ciutat per devoció a la Verge del Pilar. La sentència però creu que no era lògic aquest viatge en diumenge, quan el seu restaurant acumulava més feina, i el situa en el camí cap a Cambrils per a cometre els fets que van tenir lloc a l'endemà.

També apunta que la investigació dels cossos policials a l'entorn del grup d'Álvarez van permetre captar converses en locals públics amb referències a un atracament a Cambrils i el possible reconeixement de l'autor dels fets perquè portava la bandolera, així com el possible suborn a un testimoni. Recorda la sentència que el condemnat tenia problemes econòmics i moltes despeses, pels diners que passava a la seva filla i ala seva companya sentimental. Els magistrats consideren que tampoc són lògiques les mesures de contra vigilància que hauria adoptat i van relatar els agents que el seguien, "pròpies d'aquelles persones que han d'eludir la policia per haver comès algun fet delictiu".

Per contra, considera que la coartada defensada pel condemnat va resultar "fallida", atès que cap testimoni va poder acreditar que el dia dels fets, el 25 d'octubre, es trobava a Bilbao, havia anat al seu bar, atès a proveïdors i anat a dinar amb la seva parella per celebrar el seu aniversari. Tampoc va poder acreditar que aquell dia s'hagués personat a una oficina bancària de la ciutat per efectuar un ingrés en metàl·lic. En resum, cap testimoni el va poder "situar físicament" aquell matí a la ciutat basca.

Vot particular absolutori

La sentència condemnatòria, però, ha estat dictada, en aquest cas, amb un vot particular d'una de les tres magistrades, Mireia Ros de San Pedro, demanant l'absolució del condemnat. Considera que, davant les proves presentades, no ha quedat "degudament acreditada l'autoria de l'acusat respecte els delictes que se li imputen". En altres paraules, tot i assumir el relat dels fets que planteja la sentència, defensa que no s'ha pogut provar que Álvarez sigui l'autor dels fets i qüestiona la certesa de les conclusions de les proves pericials morfològiques.

Precisament, la magistrada apunta a un "notable dèficit d'elements indiciaris" i de "prova directes" a l'hora de determinar la identitat "real" de l'autor dels fets. Recorda que no existeixen mostres d'ADN o empremtes dactilars, que no es poden "suplir" amb altres elements probatoris que determinin la presència física d'Álvarez al lloc dels fets per motivar la seva vinculació.

"No es disposen d'elements que permetin una verificació fiable de la identitat de l'autor i, d'altra banda, no consten elements de prova que aportin informació mínimament sòlida, directa i verificable", sosté en el vot, asseveració que la porta a apuntar que la seva participació es basa en un "puzle d'indicis o elements fàctics, de naturalesa i entitat diversa, alens casi en la seva totalitat del que són les coordenades espai-temporals".

En aquest sentit, considera que els estudis pericials per determinar la identitat de l'autor dels fets que van gravar les càmeres de seguretat arribaven a una conclusió "dèbil i inconsistent", així com "insuficient i inconsistent" per tenir validesa probatòria. Recorda que el perit de la Guàrdia Civil es va afegir a la tesi dels altres experts en la seva declaració, allunyant-se dels dubtes que plantejava el seu informe. També sosté que les llacunes de memòria d'algunes testimonis que no haurien aportat arguments acusatoris i descarta que elements com el ticket de l'autopista, les mesures de contra vigilància o la situació econòmica del condemnat siguin proves sòlides de càrrec. / Via ACN

El professor i geòfraf Sergi Saladié serà el cap de llista de la CUP al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

BARCELONA.- La CUP ha donat a conèixer els caps de llista a les quatre demarcacions catalanes de cara al 27-S. A Barcelona no hi ha hagut sorpreses i el periodista Antonio Baños s'ha imposat en el procés de primàries -obert entre el 26 i el 29 de juliol- amb el 67% dels vots. L'acompanyen en la llista Anna Gabriel, Josep Manel Busqueta, Gabriela Serra i Albert Botran. D'altra banda, el cap de llista de la CUP a Tarragona serà el professor universitari Sergi Saladié, geògraf i antic portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). El número dos estarà ocupat per l'ambientòloga Maria Mestre, el pensionista Jaime Rodríguez serà el número tres, la geògrafa Lurdes Quintero com a quatre i l'estudiant Ernest Montserrat, com a cinquè.

El periodista i escriptor Antonio Baños serà el cap de llista de la CUP, gràcies al 67% dels suports en el procés de primàries obertes dels darrers dies. La professora universitària Anna Gabriel, que durant aquesta legislatura havia coordinat el grup parlamentari com a alliberada, en serà la número dos; l'economista i pastisser Josep Manel Busqueta, el tres; l'activista Gabriela Sierra, la quatre; i l'historiador Albert Botra, com a cinc. Aquest és l'equip que el secretariat nacional de la formació havia proposat com a candidatura de consens. Completen la llista per Barcelona Eulàlia Reguant, Julià de Jòdar, Mireia Vehí, Joan Garriga i Pilar Castillejo.

En la roda de premsa oferta aquest dijous a la seu nacional de la CUP també s'han donat a conèixer els candidats per les altres tres demarcacions catalanes. Així, el candidat per Girona serà l'advocat Benet Salelles, que estarà acompanyat per l'ambientòloga Marta Ball-llosera, el conserge Jordi Navarro, la biòloga Elisabet Punset, i l'historiador i professor Antoni Rico.

Un altre historiador, Ramon Usall, serà el número u per Lleida. L'ambientòloga Mireia Boya, el ramader Josep Antoni Vilalta, la periodista Clara Barbal i el professor d'economia Ferran Dalmau completen les cinc primeres posicions de la candidatura.


En l'elecció dels candidats han votat 2.526 persones sobre un total de 3.961 inscrits, el que suposa un 63,77% de participació. Barcelona és la que ha acumulat més vots, 1.757, amb un 62,3% de participació. A Lleida, el percentatge de participació ha estat del 68,70%; a Tarragona, del 67,30%; i a Girona, 70,83%. Les votacions van ser presencials diumenge i van allargar-se per via telemàtica fins a aquest dimecres.


"Guanyar, desobeir i construir"


Un altre dels missatges que el nou líder de l'esquerra independentista ha volgut llançar és que incompliran totes les lleis que no considerin justes. En clara al·lusió al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ahir va advertir dels perills de saltar-se la legalitat, Baños ha dit que, precisament, "volen buscar-se problemes" desobeint lleis "injustes" com les espanyoles. "Venim a desobeir per definir el punt de ruptura amb l'Estat espanyol, però també amb tots aquests poders absolutament obscens, opressius, que ens han tingut sota la seva bota, tinguin la seu a la Diagonal, al Palau de la Generalitat, a Brussel·les o a Fràncfort".

Igualment, s'ha mostrat combatiu amb la "resignació" i la "renúncia" en què creu que s'han situat les esquerres populars del país, a més del "racisme" i la "xenofòbia" que creu que defensa el candidat del PPC, Xavier Garcia Albiol. Baños ha assegurat que combatran aquesta mena de pràctiques "intolerables" des dels moviments socials del carrer. A més, ha insistit, que tot això ho faran sempre amb la mirada posada en les classes populars, a les quals volen "dotar de poder".

Nascut a Nou Barris (Barcelona), Baños va llicenciar-se en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha publicat diversos llibres centrats en el món econòmic, com 'La economía no existe' i 'Post economía', o bé 'La rebel·lió catalana'. Baños ha exercit de periodista a RNE i a Com Ràdio i ha col·laborat en mitjans com TV3, La Sexta i Cuatro. Qui prendrà el relleu de David Fernàndez, també és membre del col·lectiu 'Súmate' encapçalat per Eduardo Reyes, integrant de la llista Junts pel Sí.

Rebuig a llistes "messiàniques"

Els recent escollits candidats de la CUP han estat acompanyats dels tres diputats sortints de la formació. Isabel Vallet ha repassat alguns dels triomfs assolits durant aquest mandat, en què creu que han aconseguit portar el carrer al Parlament i avançar en certes lluites socials. A més, ha llançat un dard a la candidatura independentista avalada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes, així com a la confluència Catalunya Sí que es pot tot assegurant que la llista de la CUP no és "messiànica". "Creiem en l'organització popular. Les transformacions d'arrel venen de la societat quan està empoderada i s'implica per transformar les coses", ha asseverat.

Per la seva part, el número cinc per Barcelona, Albert Botran, ha remarcat que el procés independentista no depèn "d'una única persona" i que la CUP "no té la intenció d'investir un president autonòmic", ja que l'objectiu, ha precisat, no és fer ningú president de la Generalitat sinó "fer la ruptura". / Via ACN

El sindicat Catac denuncia 'l'abús' de tancament de llits i quiròfans a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

TORTOSA (Baix Ebre).- El sindicat Catac­Cts/Iac a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, denuncia l'abús de tancament de llits i de quiròfans d'aquest estiu. Ho considera "un abús repetitiu" que es ve repetint "tots els estius" tot i tractar-se del centre de referència mèdic a les Terres de l'Ebre.Aquest estiu s'han tancat76 llits d'un total de 237 i 4 de 7 quiròfans durant el juliol i 5 a l'agost. Tot aquest tancament afecta al servei d'Urgències, que es veu desbordat i sense poder fer ingressos, mentre els pacients han de romandre a una llitera al passadís fins que no hi ha llit disponible. També crea confusió a planta on els pacients de diverses especialitats estan ingressats a la mateixa àrea i el personal es veu des

Catac també denuncia que del 76 llits tancats hi ha 30 que no se sap si s'obriran al setembre o a l'octubre i pel que fa als quiròfans alerten que hi ha possibilitat que durant una setmana només hi hagi un d'obert per atendre urgències per obres als quiròfans generals.

Segons el sindicat la situació de tancament de llits, afecta a la qualitat del servei i per les nits, els pacients es queixen del soroll i del poc descans, ja que es fan ingressos a altes hores de la nit i també trasllats d'habitació per poder dur a terme aquests ingressos. El personal també està desbordat ja que el canvien a plantes que no han estat mai, i de vegades s'obren llits que han d'esser tancats, sense el personal que pertoca, ja que són casos d'urgència.

Des de la direcció de l'Hospital han respost a Catac que "són casos puntuals" però el sindicat insisteix que es tracta "de casos repetitius". "Durant tot l'any hi ha un esforç de tot el personal obrint quiròfans per la tarda per reduir llistes d'espera. Per què a l'estiu es tanquen tants quiròfans?", reclama Catac en un comunicat./ Via ACN

Els primers 30 minuts al pàrquing de la plaça Ramon Berenguer IV d'Amposta seran gratuïts

AMPOSTA (Montsià).- EYSA, empresa concessionària de l'aparcament subterrani de la plaça Ramon Berenguer IV, i l'Ajuntament d'Amposta han arribat a un acord segons el qual la primera mitja hora d'estacionament en aquest pàrquing serà gratuïta per a tots els usuaris. Es tracta d'una acció de la qual se'n fa càrrec al 100% l'empresa concessionària i, tal i com explica l'alcalde, Adam Tomàs, s'ha "engegat amb la voluntat de dinamitzar el comerç a la zona del centre, aprofitant aquesta infraestructura de titularitat municipal".

En aquest mateix sentit, la regidora de Comerç i Mercat Municipal, Susanna Sancho ha assenyalat que "oferint aquesta mitja hora gratuïta d'estacionament es facilita que els compradors puguin arribar de forma còmoda per fer les seves compres no només als comerços de la zona centre, sinó també al Mercat Municipal". "S'aposta, d'aquesta manera, per la dinamització del comerç de proximitat", ha afegit Sancho. Per a poder gaudir d'aquesta mitja hora d'aparcament gratuït només caldrà recollir el tiquet per accedir a l'aparcament i si s'enretira dins d'aquests 30 minuts, no caldrà fer el pagament.

L'Ajuntament i l'empresa EYSA, concessionària també de l'explotació de la zona blava, han començat a treballar en un nou sistema de pagament per a la zona blava. Tal i com avança l'alcalde, es podrà utilitzar una aplicació mòbil per a fer el pagament, cosa que permetrà que "tots els usuaris només paguin pel temps estacionat". / Imatge Ajuntament d'Amposta.

Bel descarta ocupar el número 8 de Junts pel Sí per Tarragona i l’Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha descartat que pugui ocupar la posició número 8 de CDC a la llista Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona. Segons ha explicat, la candidata serà Meritxell Roigé, que aniria com a número 5 de la candidatura a la llista per la demarcació de Tarragona. En aquest sentit, Bel ha afegit que Roigé ha realitzat una gran tasca al Parlament de Catalunya en aquests anys com a diputada, i que té capacitat per continuar exercint-la. També, Bel ha afirmat que el seu objectiu, ara per ara, és continuar amb la seva acta de senador a Madrid i abocar-se pel procés del 27-S. / via Canal 21 Ebre.

Descobert el trull de vi més antic de Catalunya al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa

GANDESA (Terra Alta).- Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han localitzat al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa les estructures d'un gran complex artesanal. S'hi duien a terme diverses activitats de manufactura del sector primari, entre elles la producció de vi. Justament en un habitacle hi ha aparegut un cub que s'ha documentat com el trull més antic de Catalunya, datat del segle 3 a.C. Els ibers van abandonar l'assentament cap a l'any 200 a.C., quan hi va haver un gran incendi i hi va haver una fase posterior romanorepublicana a partir de l'any 125 a.C., aproximadament. Els arqueòlegs han trobat elements molts destacats, com un crani que pot ser humà./ Via ACN / Vídeo Canal 21 Ebre
 

Bel assegura que les irregularitats denunciades per Movem Tortosa a l'hospital de Jesús ja s'havien esmenat

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha assegurat aquest dijous que les irregularitats en el sistema de contractació de personal i serveis a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús denunciades pel grup de Movem Tortosa a la Fiscalia van ser esmenades arran l'auditoria que les va detectar. Segons Bel, el consistori, que gestiona el centre, ha regularitzat, per primer cop, les borses de treball per seleccionar empleats així com els procediments d'adjudicació dels serveis per concurs públic. "No s'havia fet mai", ha dit l'alcalde, que ha retret a Movem Tortosa no haver fet res al respecte quan ICV governava la ciutat. D'altra banda, el ple té previst aprovar aquest dijous el Pla Director de les muralles.

Segons ha explicat, tot i que ja existien les borses de treball per contractar personal per al centre, l'auditoria va recomanar que es formalitzés i regularitzés el seu funcionament, obrint-la regularment i fent-la pública, per a permetre que nou aspirants tinguessin l'oportunitat d'optar a un lloc de treball. "Es va obrir, per primer vegada, una borsa pública de treball", ha remarcat l'alcalde.

En el cas dels serveis contractats, Bel ha reconegut que la seva concessió no s'havia fet "mai" per concurrència pública però ha remarcat que, fins aquests moments "ningú" havia presentat cap requeriment o suggeriment al respecte dins del consell d'administració de l'Hospital. Aquests serveis afectarien des de la contractació del subministrament elèctric a dispositius sanitaris. En aquest últim cas, ha precisat la dificultat d'obrir el procediment perquè, al comprar algunes màquines, es requeria en el futur adquirir un tipus de reactius concrets a la mateixa empresa per funcionar.

Bel s'ha escudat en el fet que es tractaven d'irregularitats que venien d'anteriors governs, que mai s'havien resolt, fins i tot durant l'època que Movem Tortosa, llavors ICV, governava el consistori. En aquesta línia, ha carregat amb duresa contra el portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, per haver portat el cas a Fiscalia i li ha retret que "feia mesos, durant tres conselles d'administració, que no assistia sense demanar explicacions o aclariments". Segons ha afegit, aquestes mesures li consten que havien estat resoltes "perquè té les actes". "Té un problema d'ubicació política. Potser perquè la CUP fa la feina millor i li menja el terreny", ha retret, tot acusant-lo únicament de buscar projecció mediàtica.

Durant el ple d'aquest dijous a la tarda, precisament, es nomenaran els nous representants del consell d'administració de l'entitat pública empresarial que gestiona l'Hospital de la Santa Creu.

Línies d'actuació al conjunt emmurallat

D'altra banda, el govern municipal de CiU sotmetrà a votació el Pla director de les muralles de Tortosa elaborat pel Departament de Cultura. Segons ha explicat Bel, el document marcarà les "línies bàsiques d'actuació" per restaurar i recuperar el conjunt de fortificacions de la ciutat. "Queda la part més complexa: la dotació pressupostària per poder actuar", ha admès, sense voler xifrar l'import necessari -"molts milions d'euros"- i reclamant el suport financer d'altres administracions per poder-lo implementar.

Segons ha apuntat, el consistori actua ja des de fa molts anys a l'espai i, algunes de les intervencions més recents, com l'accés de les Avançades de Sant Joan a la Torres del Célio o la recuperació del tram de muralla del Rastre ja han seguit aquests criteris.

Per contra, ha suggerit que algunes de les actuacions que s'havien fet anteriorment s'haurien de reformular i refer-se -les balconades del castell de la Suda-. També ha apuntat que caldrà estudiar la proposta d'usos de l'espai que, en alguns casos, no coincideix amb els plantejaments de l'Ajuntament -com en el cas de l'edifici del Departament d'Ensenyament, que es plantejava com un centre de recepció turística-. De moment, ha recordat que el consistori està a punt de tancar registralment l'adquisició del castell de Tenasses.

Dos nous agents a la policia local

El ple també ha d'aprovar la contractació de dos nous agents de la policia local. Segons Bel, aquestes incorporacions -que s'afegeixen a les dues que ja es van fer anteriorment aquest 2015- han de cobrir una baixa per comissió de serveis així com les baixes d'alguns agents pròxims a la jubilació. La previsió és que s'incorporin la segona quinzena de setembre.

Per últim, el ple aprovarà definitivament l'ordenança municipal de Medi Ambient després de resoldre les al·legacions presentades. / Via ACN

Ventura: ‘La meva etapa al Parlament ha estat un aprenentatge constant’

TORTOSA (Baix Ebre).- La diputada d’Ulldecona, Núria Ventura, ha fet balanç aquest dimarts del seu pas pel Parlament de Catalunya, després de nou anys com a diputada. Tal i com ja va anunciar a principi de 2015, Ventura abandonarà la seva acta de diputada la propera setmana, moment es que es dissoldrà el Parlament de cara a les eleccions del 27 de setembre. Durant la seva compareixença, Ventura ha afirmat que és el moment de tancar una ‘etapa apassionant’ de la seva vida, tot i que ha admès que aquests últims anys no han estat fàcils.

En aquest sentit, la diputada del PSC al Parlament ha recordat quan, juntament amb Joan Ignasi Elena i Marina Geli va trencar la disciplina de vot del partit i van votar a favor de la proposició per reclamar al Congrés la competència per convocar referèndums.

Ventura també ha volgut agrair el suport i recolzament que, segons ha dit, a trobat a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. També, ha destacat l’experiència que s’endú com a diputada, que ha qualificat de ‘nou anys d’aprenentatge constant’.

Durant el balanç de la seva legislatura, Ventura ha volgut recordar algunes de les comissions en que ha format part, com la Comissió de Justícia, de Seguretat Ciutadana o la Comissió de Dret a les Dones. Ena aquests anys Ventura ha presentat més de 3.000 preguntes escrites i orals en comissió o ple i més d’un centenar juntament amb altres diputats o diputades.

Per últim, Ventura també ha volgut valorar el panorama polític català. Així, la diputada al Parlament ha qualificat la tasca realitzada pel president Artur Mas de tenir ‘pocs resultats’ i ‘gesticular molt’. / Via Canal 21 Ebre.

Les federacions veïnals de Tortosa i Amposta s’uneixen per reclamar millores

TORTOSA (Baix Ebre).- Les federacions d’associacions de veïns de Tortosa i Amposta uniran esforços amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels habitants de les Terres de l’Ebre. Aquest procés de col·laboració pretén incidir en problemes comuns d’àmbit territorial, com la millora dels accessos a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, la reclamació de la gratuïtat de l’autopista AP-7 i la construcció de l’autovia A-7, així com millors serveis ferroviaris al territori. Les federacions s’han mostrat obertes també a integrar en aquesta entesa altres associacions veïnals de municipis ebrencs, amb les quals podrien acabar creant una confederació. En aquest sentit s’ha pronunciat Llorenç Navarro, Federació de Veïns d’Amposta, qui ha afirmat que l’objectiu és treballar pel territori i per les seves prioritats.

Per la seva part, Jordi Moreso, president de la Federació de Tortosa, ha detallat algunes de les problemàtiques territorials que han portat a les dos associacions a unir-se. Entre aquests problemes, ha assenyat els accessos a l’hospital públic de referència del territori, el Verge de la Cinta. Les entitats tortosines i ampostines s’han mostrat també obertes als veïns del territori per recollir les seves reivindicacions i queixes amb l’objectiu de canalitzar-les i treballar per ‘la millora de la qualitat de vida’. / Via Canal 21 Ebre.

El nou govern d’Amposta denuncia que la nova residència d’avis encara no pot obrir portes

AMPOSTA (Montsià).- El nou govern d'Amposta ha denunciat aquest dimarts que la nova residència d’avis d’Amposta no pot obrir les seves portes per incompatibilitats urbanístiques, problemes elèctrics i falta de documentació. Segons ha explicat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, l’anterior equip de govern va inaugurar la residència d’avis de forma ‘maratoniana’ i en aquests moments aquest equipament es troba paralitzat.

Un dels principals problemes amb que, assegura Tomàs, s’ha trobat, ha estat la licitació per l’activitat de cuina. El serveis jurídics de Sagessa van alertar l’equip de govern actual de la incompatibilitat urbanística entre la licitació que es va realitzar i l’activitat que l’Ajuntament pot oferir. La causa és que la residència d’avis es troba en terrenys d’equipaments, una catalogació que no permet una llicència d’activitat per part del consistori. Davant d’això, Tomàs ha explicat diferents opcions amb que es pot solucionar el problema: una modificació urbanística dels terrenys; un servei de càtering en restriccions; o que hi hagi servei de cuina pròpia. Tot i això, segons Tomàs, en cap dels casos es podria posar en funcionament abans de novembre.

Amb tot, Tomàs ha remarcat que la voluntat del govern és tirar endavant aquest centre, però que s’ha de fer amb ‘totes les garanties’. En aquest sentit, ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat a la ciutadana.

Per la seva part, la regidora de Serveis Socials d’Amposta, Rosabel Recio, ha descrit aquesta situació com un ‘entramat de males praxis’ per part de l’anterior govern, que dóna a entendre ‘que la seva voluntat era obrir portes sense llicència de cuina’.

Una altra dificultat amb que l’equip de govern assegura que s’han trobat ha estat la connexió elèctrica. Així ho ha explicat el regidor d’Urbanisme, Tomàs Bertomeu.

Amb tot, l’equip de govern ha afirmat que aquesta situació es deu a la ‘pressa’ de l’anterior govern en finalitzar l’obra. Cal recordar que la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va inaugurar la nova residència d’avis d’Amposta el passat 30 de març. La nova residència ha d’oferir 160 places assistides i 50 de centre de dia, duplicant així les de l’antiga residència de la capital del Montsià. / Via Canal 21 Ebre.

Comencen les obres de la nova cuina de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb un nou sistema de producció en fred

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Institut Català de la Salut (ICS) ha informat aquest dimecres que dilluns passat, 27 de juliol, es van iniciar les obres de millora i modernització de la cuina de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) que, amb una durada prevista de dos mesos i mig, finalitzaran la primera setmana d’octubre. La inversió en obres de construcció i equipament en aquest espai, d’uns 400 metres quadrats de superfície, és de 900.000 euros finançats per la concessionària de la cuina, Arcasa.

El projecte inclou un sistema de producció en fred per millorar la qualitat dels àpats, tal com la mateixa empresa va instal·lar a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona l’any 2010. Provisionalment, i mentre durin les obres, les tasques de la cuina de l'HTVC es porten a terme a la cafeteria de personal, a fi de garantir la seguretat dels pacients. Per aquest motiu, durant aquest període, s'ha unificat el servei de cafeteria, tant per als usuaris com per al personal, a la cafeteria externa.

La nova cuina farà possible un nou sistema de producció dels menús que es basa en l’elaboració en fred. Això permet cuinar els plats amb una antelació d’uns dies i conservar-los a una temperatura de quatre graus. Amb aquesta tècnica, segons l'ICS, els aliments no perden les seues propietats nutritives fins que se’ls sotmet a un procés de regeneració per inducció en les mateixes plantes de l’hospital, i se serveixen, en condicions òptimes, a les habitacions i a les cafeteries del personal i dels usuaris. Aquest sistema garanteix la seguretat i la qualitat alimentàries i millora la percepció de l’usuari / Imatge ICS.

Montse Palau, número 2 de la candidatura Junts pel Sí per Tarragona i l’Ebre

TARRAGONA.- La professora i periodista Montserrat Palau, com a independent, serà el número dos de la llista Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona, que encapçalarà l’economista ebrenc Germà Bel. Així ho publica aquest dimecres Diari de Tarragona, tot assenyalant que Convergència ha proposat l’alcalde de Valls i actual diputat, Albert Batet, per al número 3 de al candidatura formada per CDC, Esquerra i les entitats sobiranistes. També sembla clar que el número 4 de la llista per Tarragona i l’Ebre estaria ocupat per Ferran Civit, nou president regional d’ERC al Camp de Tarragona i un dels principals activistes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquelles comarques.

La cinquena posició de la candidatura podria ser per a Meritxell Roigé, de CDC. La regidoria tortosina i actual diputada, però, s’està disputant aquest lloc amb una regidora de Reus, Montse Vilella. El republicà Lluís Salvadó seria el número 6 de la candidatura, on també hi haurà els republicans ebrencs Alícia Gamundi i Francesc Xavier Moliné. Jordi Sendra, de Convergència, seria el número 7, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, podria anar de número 8, però només si Roigé no va de 5 a la llista. Finalment, els números 9, 10 i 11 els ocuparan Teresa Vallverdú, d’ERC; l’ampostina Anabel Marcos, de Convergència, i Ester Alberich, d’ERC./ Imatge URV

La Diputació incrementa fins els 10.200 euros mensuals les aportacions als sis grups polítics

TARRAGONA.- Tot i passar de quatre a sis aquest mandat, els grups polítics amb representació a la Diputació de Tarragona veuran incrementada la seva assignació des dels 9.648 euros mensuals als 10.200 -uns 122.400 anuals i 489.600 durant tot el mandat-. El ple de l'ens provincial ha aprovat aquest dimarts el cartipàs i les retribucions previstes per als pròxims quatre anys amb l'únic vot en contra de la CUP. El president, el convergent Josep Poblet, cobrarà 75.000 euros bruts anuals; el vicepresident primer, Josep Cruset (CiU), 70.040; i el segon, el socialista Josep Masdeu, 63.736. Els grups podran contractar, de nou, disset assessors polítics, amb un cost de 481.000 euros -3.000 menys que el passat mandat-.

Malgrat que l'increment de grups representats suposa, d'entrada, un increment de la despesa, la Diputació ha decidit elevar les assignacions en 550 euros mensuals, una xifra que l'ens qualifica d'"invariable" respecte les xifres dels últims quatre anys. D'altra banda, els grups podran contractar el mateix nombre d'assessors, disset persones, amb un cost de 481.000 euros en total -sous dels 19.000 als 35.000 euros bruts anuals-, que serien 3.000 menys que el passat període.

Pel que fa al capítol de retribucions dels càrrecs, per a l'actual mandat s'han aprovat fins a setze dedicacions exclusives. A banda de les retribucions dels presidents i els vicepresidents primer i segon, els vicepresidents tercer i quart percebran 60.000 euros bruts; els presidents d'organismes autònoms, 58.751; els presidents de comissions informatives o diputats delegats, 52.118 euros; els presidents o portaveus de grup, 47.895; mentre que els diputats, 28.799. Fora de les setze dedicacions, la reta dels diputats tindran dedicació parcial o cobraran per assistència.

L'ens provincial ha remarcat, en un comunicat, que la planificació estratègica per aquest mandat serà una continuació dels principals àmbits de funcionament dels últims anys: "municipis i territoris sostenibles"; "persones, formació i cultura"; "coneixement i model socioeconòmic"; i "gestió excel·lent i transparent", a partir de criteris d'actuació com "l'austeritat", "la senzillesa" i "l'aposta per la recerca".

La majoria dels grups representats a la corporació provincial -CiU, PSC, ERC, C's i PP- han votat a favor d'aquesta proposta. Només la CUP s'ha posicionat en contra. El diputat de la formació esquerrana i independentista, David Vidal, ha qualificat de "desorbitades" les dietes i aportacions als grups polítics, tot instant els diputats a no cobrar-les. "Com a molt haurien de cobrar despeses pel desplaçament que ocasionar el fet d'anar fins a Tarragona", ha assegurat. Vidal també ha qualificat de "vergonyós" que polítics com l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, cobrin diners de la Diputació quan ja perceben una quantitat econòmica per exercir com a alcaldes dels seus respectius municipis.

Vidal ha avançat que les CUP territorials estudiaran una proposta "per retornar a la ciutadania els diners que rebrem a la Diputació". Tot i això, no descarta percebre-les, "tenint en compte que si les gestionem nosaltres serà de forma més transparent que si aquests diners se'ls queda la pròpia institució". / Via ACN

El delta de l'Ebre ja té 391 espècies d'ocells registrades, 146 més que fa 38 anys

DELTEBRE (Baix Ebre).- L'edició 2.0 de la Llista Patró dels ocells del delta de l'Ebre eleva fins 391 el nombre d'espècies detectades algun cop en aquest espai natural-. Són set més respecte la primera versió de la llista, el passat 2012. A més, quatre espècies ja localitzades han estat catalogades, ara, com a nidificants. La llista ha crescut en 146 ocells respecte les primeres dades de l'any 1977. Els autors d'aquest catàleg, l'ornitòleg David Bigas i el biòleg Antoni Curcó, consideren que, a partir d'aquest moment, únicament s'aniran incorporant espècies que arriben "accidentalment" al Delta. També estudien com poden influir els assecaments dels arrossars per lluitar contra el caragol maçana en aquesta evolució.

La presència de set noves espècies, considerades com a "accidentals", ha estat detectada i documentada, per primer cop al delta de l'Ebre, durant els últims tres anys, des de l'aparició de la primera edició de la llista. Bigas destaca, l'arpella pàl·lida russa, rapinyaire de l'Est d'Europa, o el cuanegre d'Islàndia. També s'ha trobat el capsigrany bru, que nidifica de de la Sibèria oriental a l'Àsia central. La seva citació al Delta ha estat la primera de la península Ibèrica.

A banda d'aquestes incorporacions, el biòleg i coautor de la Llista Patró destaca que quatre noves espècies que ja es coneixien a la zona han passat, durant els últims temps, a ser catalogades com a nidificants: és el cas de la fredeluga, que ja era molt abundant a l'hivern; el trobat i el tallarol trencamates, molt regulats, així com l'oreneta de ribera, una espècie que requereix unes condicions peculiars perquè nidifica en caus als talussos d'arena.

La degradació d'aquests espais, però, estaria tendint a fer-la desaparèixer. Paral·lelament, espècies com el tudó han passat de reproductors accidentals a escassos i el capó reial, per contra, de poc comú a comú. El balanç, de moment, continua sent, però, positiu. Durant els 20 anys, segons ha remarcat l'autor del pròleg, el biòleg Albert Martínez, han arribat quinze nous nidificants i han deixat de fer-ho set espècies.

En endavant, però, admet el mateix Bigas que les noves incorporacions al catàleg procediran, fonamentalment, d'espècies accidentals detectades a la zona. És a dir, aquelles que, sovint, cauen al Delta perquè es perden o fan "migracions mirall", una reacció que les fa seguir la ruta oposada a la prevista. Amb tot, admet que noves espècies, provinents del sud i de l'est, puguin continuar colonitzant l'espai, però es tracta d'un fenomen que per assolir una població "ben formada" pot trigar anys.

Els efectes de l'assecament dels arrossars

La llista, de fet, és en realitat un extens catàleg que no només relaciona els tàxons de les espècies documentades sinó que també aporta informació el més detallada possible sobre la seva situació a l'espai i abundància poblacional, a partir de les observacions efectuades i d'acord amb criteris taxonòmics que canvien constantment. Segons ha relatat Bigas, el seu constant creixement al llarg dels anys -255 l'any 1977, 311 el 1999 i 384 el 2012- ha estat impulsat per expansions naturals, la creació d'espais protegits i amb major vigilància -amb control i restricció d'usos-, com el mateix parc natural, o la millora d'aquests hàbitats -com les mesures agroambientals que han mantingut els arrossars inundats amb aigua dolça a l'hivern-.

De fet, una de les preocupacions dels experts en aquests moments passa per estudiar com poden afectar els assecaments de camps de l'hemidelta esquerre en la lluita contra el caragol maçana en la presència d'aus, De moment, asseguren, es manté el nombre però canvia la seva distribució: es concentren al marge dret, on troben aigua i aliment. Analitzar-ho, "requereix una sèrie llarga d'anys", indica.

Per la seva banda, el director del parc natural del delta de l'Ebre, Fracesc Vidal, ha subratllat la importància de la llista per a l'espai, des del punt de vista científic i divulgatiu. "És útil per a la gestió del parc i els espais. Plasma uns canvis i una evolució molt valuosa", ha subratllat. La guia, que inicialment havia de ser editada només digitalment, ha estat també impresa amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Se n'han imprès uns 2.000 exemplars i l'arxiu estarà disponible per al públic a la xarxa. El responsable del Patronat, Albert Folch, ha subratllat la importància d'aquest treball en la tasca de poder promocionar el Delta com a destinació del turisme ornitològic en els mercats internacionals i trencar l'estacionalitat. / Via ACN

Les VII Jornades del Corder de la Terra Alta innoven amb l’elaboració dels plats

GANDESA (Terra Alta).- Del 18 de setembre al 25 d’octubre la Terra Alta celebrarà les VII Jornades Gastronòmiques del Corder, amb la participació de 16 restaurants de la comarca. D’aquesta manera, un any més el corder serà el protagonista dels diferents plats que s’han preparat per l’ocasió, acompanyat pels vins de la DO Terra Alta i pels olis de la DOP Terra Alta. Durant l’acte de presentació del cartell de les jornades, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha destacat el salt qualitatiu que s’ha realitzat en aquesta edició amb l’elaboració dels plats. A la vegada, ha agraït la participació un any més del sector carnisser de la comarca.

En aquesta línia també s’ha pronunciant la representant dels restauradors de la Terra Alta, Rosa Vallespí, que ha destacat el treball fet per part dels restauradors per oferir uns menús més elaborats. Per la seva part, el president de l’associació de Turisme Rural de la Terra Alta, Felip Segura, ha anunciat que els establiments realitzaran descomptes en aquestes jornades.

Durant la presentació del cartell, Luz també ha avançat que l’encarregat de presentar les jornades serà el restaurador Salvador Miralles, propietari del Restaurant Miralles situat a Horta de Sant Joan. Un any més, el cartell de les jornades destaca pels seus colors vius que remarquen els productes per ‘excel·lència’ d’aquesta cita gastronòmica. El cartell és obra de l’artista de Corbera d’Ebre, Josep Cañada. / Via Canal 21 Ebre.

L’Hospital Comarcal d'Amposta tindrà servei de pediatria de guàrdia els caps de setmana i festius

 AMPOSTA (Montsià).- L’Hospital Comarcal d’Amposta tindrà servei d’urgències pediàtriques de guàrdia 24 hores els caps de setmana i festius. Així ho va aprovar la sessió plenària celebrada aquest passat dilluns, arran d’una moció presentada pel regidor de PxC, German Ciscar. Actualment, l’Hospital Comarcal d’Amposta disposa de dos dies de consultes pediàtriques a la setmana i un pediatra localitzat per assistir al nadó en el moment del part. El nou equip de guàrdia estarà format dos metges especialitzats en pediatria i un professional d’infermeria, que treballarà un mínim de quatres hores.

El plenari d’aquest dilluns també va aprovar una modificació del POUM per a canviar els usos dels terrenys on està ubicada la nova residència d’avis. Segons va explicar l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, aquesta modificació s’ha hagut de fer per incorporar entre els usos del terreny el servei de cuina destinat al propi equipament i adaptar, així, els terrenys al plec de clàusules del concurs de licitació d’aquest servei de càtering. Ara, aquesta modificació, passarà per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

Per últim, el ple també va aprovar una moció del grup municipal del PSC per ampliar les places de menjador per a xiquets i xiquetes durant el període de vacances escolars, que actualment està en 20 places i es podria ampliar fins a 40. També es va aprovar la moció de suport a la proposta de cabals ecològics pel tram final del riu Ebre i el Delta, aprovada per la Comissió per la Sostenibilitat. Aquesta moció es va presentar de forma conjunta els quatre grups municipals. / via Canal 21 Ebre.

Salvadó, Gamundi i Moliné, els candidats d'ERC de l'Ebre a la llista de Junts pel Sí

TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general adjunt d’ERC, el rapitenc Lluís Salvadó; l’exregidora tortosina Alícia Gamundi i el nou alcalde de Móra la Nova, Francesc Xavier Moliné, són els ebrencs d’Esquerra que el consell nacional del partit ha escollit per integrar-se a la candidatura de Junts pel Sí, al costat del també ebrenc Germà Bel. De moment, falta per saber qui serà el número dos de la llista, i quin candidat proposa Convergència per al número tres de Junts pel Sí, tot i que diverses fonts apunten que aquesta posició estaria reservada per a l’alcalde de Valls i fins ara diputat al Parlament, Albert Batet.

El número 4 de la llista per Tarragona i l’Ebre estaria ocupat per Ferran Civit, nou president regional d’ERC al Camp de Tarragona. El també republicà Lluís Salvadó seria el número 6 de la candidatura, on també hi haurà els ebrencs Gamundi i Moliné.

Si això és així, l’única candidata ebrenca d’ERC que quedaria fora de la candidatura seria Neus Sanromà, regidora d’Arnes, que els republicans havien designat com a representant de la Terra Alta. Així es va decidir en les reunions de les quatre federacions comarcals d’ERC que van celebrar-se els passats 3 i 4 de juliol. En els congressos comarcals també es va decidir que l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas; l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, i el nou alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, seran els nous consellers nacionals del partit.

Tortosa comença les obres per enllaçar els carrers Providència i del Vall amb la nova plaça Mossèn Sol

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Ajuntament de Tortosa inicia aquest dimecres les obres per urbanitzar el tram que uneix els carrers Providència i del Vall, al barri del Rastre, a fi i efecte de completar la urbanització integral de la plaça Mossèn Sol. La renovada plaça va quedar oberta coincidint amb la Festa del Renaixement, pendent només d’acabar aquest tram de carrer. L’actuació, que inclou el soterrament de serveis i pavimentació de tot l’àmbit, afectarà la mobilitat en aquest sector del centre històric ja que requerirà tallar el trànsit. Les obres s’executen precisament en aquestes dates aprofitant la disminució de la circulació de vehicles. La Policia Local senyalitzarà degudament tota la zona per minimitzar els efectes sobre la mobilitat. / IMATGE Ajuntament de Tortosa.

La finca el Violí del Delta tornarà a ser una zona humida i tindrà un observatori ornitològic

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l'INCASÒL, ha iniciat les obres de restauració de la finca el Violí, un antic arrossar situat al costat de les llacunes de l'Alfacada i la Tancada, per retornar-la al seu estat natural. Els terrenys es convertiran en una zona humida, amb un observatori ornitològic tancat i itineraris dissenyats per gaudir de les aus i del paisatge. L'obra la farà l'empresa Construcciones 3G SA per un import de 569.184,51 euros i un termini d'execució de quatre mesos. Els treballs formen part del projecte europeu LIFE Delta-Lagoon, de restauració i gestió de l'hàbitat d'aquestes llacunes situades a la costa del Delta de l'Ebre, a Sant Jaume d'Enveja.

La finca el Violí té una superfície de 63,5 hectàrees i és una antiga zona humida, uns aiguamolls que formaven part de la llacuna de l'Alfacada que es van dessecar per convertir-los en arrossars. Aquestes actuacions, que es realitzaran amb cofinançament europeu, permetran la millora ecològica de la finca i facilitaran l'accés de la ciutadania al medi natural i al coneixement dels valors dels nostres espais naturals. Les obres corresponen a les accions de conversió d'arrossars en llacunes naturals i de construcció d'un nou observatori d'ocells previstes al projecte europeu LIFE Delta-Lagoon.

La resta d'accions les executaran l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Fundació Catalunya - La Pedrera, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Forestal Catalana SA. / Via ACN

Els arqueòlegs localitzen el tancament de la zona sud del jaciment de l'Assut de Tivenys

TIVENYS (Baix Ebre).- La setzena campanya ha durat sis setmanes i s'ha centrat en la delimitació sud del jaciment. És la zona on s'enfoquen els treballs des de l'any passat, i un dels objectius d'aquest 2015 era trobar el tancament de l'assentament. Segons l'arqueòleg responsable del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV, Jordi Diloli, "els treballs han estat un èxit, ja que s'ha posat al descobert un mur de delimitació del jaciment en aquest sector, de més de metre i mig d'ample, que actuaria com a muralla i que delimita una passadís d'accés en el qual hi ha diverses escales de pedra, possiblement un dels principals accessos al poblat des de la plana fins al cim del turó".

"Aquest passadís retalla la roca convertint-se en alguns trams en una rampa, o emprant sistemes d'escales per vèncer el desnivell", ha explicat el responsable. El poblat es desvetlla així en una de les seves fases, Assut 2, segons Diloli, "com un assentament ibèric força important, amb un urbanisme complex, dels més interessants de les Terres de l'Ebre".

Cal recordar que abans de la construcció del poblat ibèric hi ha dues fases més antigues. La primera, Assut 0, corresponent al segle VII a.C., i la segona, Assut 1, més ben coneguda, caracteritzada per la construcció d'una gran torre, durant el segle VI a.C. A finals del segle V a.C. comença la construcció del poblat ibèric, que perdura fins a finals del segle II a.C. o inicis de l'I a.C.

Els treballs pretenen, precisament, recuperar aquest assentament, un dels pocs de la zona que manté una ocupació ininterrompuda durant tot aquest període protohistòric. Així mateix, com cada any des del 2012, s'ha efectuat el Curs d'Arqueologia de L'Assut, amb l'assistència de 21 estudiants, procedents de diverses universitats, que han compartit els treballs d'excavació amb els investigadors del GRESEPIA. El curs d'arqueologia, de format setmanal, està pensat per alumnes que volen aprofundir en aquesta disciplina, i s'ha desenvolupat entre els dies 29 de juny i 18 de juliol, en tres torns.

Les campanyes arqueològiques es van iniciar l'any 2000 i van tenir un fort impuls a partir de l'any 2009, quan el jaciment arqueològic va ser adquirit per la URV. Si bé fins l'any 2013 l'espai de recerca arqueològica va ser fonamentalment el cim del turó, on s'erigien les estructures més ben conservades, a partir de 2014 es va decidir actuar a la vessant sud, on havien aparegut alguns murs que feien evident l'existència d'un urbanisme en pendent força interessant.

Les tasques efectuades aquest any pel grup GRESEPIA, que van acabar el passat divendres dia 24 de juliol, han estat subvencionades pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, per la Diputació de Tarragona i per la Universitat Rovira i Virgili. Es preveu continuar amb les intervencions al jaciment durant el 2016. / Imatge URV

Iceta defensa que les Terres de l’Ebre puguen designar els candidats al Parlament

TORTOSA (Baix Ebre).- El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, va defensar dissabte des de Tortosa una nova llei electoral que permeti que les Terres de l’Ebre puguen designar directament els seus candidats al Parlament. Iceta ha destacat que les Terres de l’Ebre tenen una realitat pròpia i, per tant, constitueixen una demarcació pròpia. En aquest sentit, el primer secretari del PSC ha lamentat que en aquesta legislatura no s’ha pogut arribar a un acord per tirar endavant aquesta proposta. Tot i així, ha afegit que continuaran treballant en aquesta direcció perquè "ha d’haver una relació directa entre electors i electes".

Iceta ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita a la Festa del Renaixement de Tortosa i poques hores després del Consell Nacional Extraordinari que ha aprovat les candidatures i el programa per les eleccions del 27 de setembre. En el cas de la circumscripció de Tarragona, la primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja, Bibiana Porres, ocuparà el número 3 de la llista. L’alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, el número 7; el portaveu del PSC a Móra la Nova, el 12; i el secretari executiu del PSC de Tortosa, Eugeni Monllaó el 16.

Durant la seva visita a la Busca de Tortosa Iceta també ha aprofitat per felicitar al PSC de Tortosa per contribuir a la Festa del Renaixement a través de la Busca de Tortosa, i contribuir així a la recuperació cultural i de promoció de la festa. / Via Canal 21 Ebre.

El Síndic de Greuges reclama posar fi a les cues nocturnes de ciutadans estrangers a la comissaria de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació d'ofici per aclarir els motius de les cues nocturnes davant de les comissaries de policia de Tarragona i Tortosa, així com per recomanar mesures per evitar les lamentables condicions amb què es troben els ciutadans estrangers que han de dur a terme alguna gestió en aquestes dependències. Els afectats es veuen abocats a fer llargues cues de nit per poder obtenir un dels menys de cinquanta números que reparteix la comissaria al matí. Atès que aquest àmbit depèn del Ministeri de l'Interior, el Síndic ha adreçat al Defensor del Poble la seva preocupació pel tema i li ha suggerit que valori la possibilitat d'obrir una investigació.

Pel que fa a les mesures immediates que, segons la informació publicada en premsa, es posaran en pràctica per corregir aquesta situació, destaca la d'implantar un sistema de cita prèvia, acompanyada de l'ampliació dels horaris d'atenció al públic. Sobre la mesura de concertar la cita prèviament per telèfon o Internet, Rafael Ribó ha alertat del risc que les cues presencials es converteixin en cues virtuals si ningú no pot assumir l'atenció de les trucades i dels missatges. Per aquest motiu, ha recomanat que s'asseguri que el sistema es doti de recursos perquè funcioni correctament.

El Síndic també destaca que caldria ajustar l'estructura administrativa de les comissaries a la realitat social, especialment a l'estiu. En aquest sentit, proposa que es valori seriosament la possibilitat d'incrementar els recursos humans i materials per cobrir les necessitats reals. A parer del Síndic, el fet d'haver de passar la nit al ras sembla una situació impensable en un país on l'ús de les tecnologies de la informació en l'activitat administrativa està a l'ordre del dia.

La problemàtica no és nova i el Síndic recorda que l'any 2004 ja va denunciar el col·lapse de l'oficina d'estrangers a Barcelona. Que deu anys després es repeteixi una situació similar denota, pel Síndic, una mala pràctica administrativa, contrària als principis d'eficiència i de servei públic que han de motivar l'actuació de l'Administració. / Via ACN

L’eurodiputat Gambús (UDC) es compromet a col·laborar amb la PDE

 

TORTOSA (Baix Ebre).- L’eurodiputat d’Unió Democràtica de Catalunya, Francesc Gambús, va visitar Tortosa aquest passat divendres per mantenir una reunió amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Durant aquesta reunió el partit i la PDE van acordar establir relacions de col·laboració i concretar un sistema de treball més regular amb l’objectiu que la comunicació sigui més ‘fluida’. En relació amb això, Gambús va destacar la feina que realitza la plataforma a Brussel·les i va insistir en què la problemàtica del pla hidrològic de l’Ebre és d’àmbit europeu.

Per la seva part, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar que la reunió va ser ‘molt profitosa’ gràcies a l’acord d’establir relacions de col·laboració. Gambús també va aprofitar la seva visita per reunir-se amb el nou executiu intercomarcal de les Terres de l’Ebre per tal de coordinar-se amb ells i desenvolupar noves iniciatives en defensa del territori. / Via Canal 21 Ebre

Tortosa acomiada la XX Festa del Renaixement amb el nucli històric ple de visitants i turistes

TORTOSA (Baix Ebre).- La XX Festa del Renaixement va acomiadar-se aquest diumenge amb la gran desfilada de grups participants, amb sortida des del parc municipal i arribada a l'Ajuntament. També amb els últims passis de la Taverna d'Enrico, un dels espectacles més emblemàtics de la Festa. Al migdia, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacat també la incorporació de nou espais, que permeten un major esponjament de les artèries més transitades. Aquest és el cas de la plaça Mossèn Sol, les obres d'urbanització de la qual han acabat recentment. O el carrer Montcada, que ha permès fer més permeable l'entrada al centre històric. Segons Bel, l'entrada en funcionament de l'aparcament soterrat del nucli antic també ha millorat la mobilitat en tot aquest àmbit.

Les Gàrgoles, de la companyia francesa Du Chaland, o la Dansa del Dervitx, que van exhaurir les entrades de tots els passis programats en la present edició de la Festa del Renaixement, van tenir ahir de públic més de 150 turistes russos que han aprofitat les seues vacances de sol i platja a Salou per fer un parèntesi de turisme experiencial i conèixer Tortosa i l'ambient del segle XVI en què la ciutat es troba immersa durant tot el cap de setmana. El turisme rus, encara que anecdòtic, junt a una notable presència de visitants de nacionaltiat francesa i turistes de parla anglesa, són un dels elements que van destacar Bel i el regidor de Festes, Domingo Tomàs, en un primer balanç de la XX Festa del Renaixement.

A banda de la internacionalització de la Festa, tant amb la presència de companyies d'espectacles d'arreu d'Europa com amb la vinguda de turistes d'arreu, l'organització ha destacat novament el volum de visitants que ha omplert Tortosa durant aquests quatre dies. Malgrat la dificultat de posar-hi xifres, l'alcalde va revelar alguns dels indicadors que constaten aquesta important afluència de gent. D'una banda, la recaptació dels espectacles de pagament, que a falta dels últims passis s'estima un 20 per cent superior a la de l'any passat. Un percentatge similar al volum de brossa recollida, que indicaria més visitants i/o un major consum./ Imatge Festa del Renaixement - Ajuntament de Tortosa.

Germà Bel encapçalarà la candidatura de Junts pel Sí al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

TARRAGONA.- L'economista ebrenc Germà Bel encapçalarà la candidatura de Junts pel Sí a les comarques de Tarragona, segons confirmar ERC divendres a la tarda. D'aquesta manera, només resta per conèixer el nom del candidat que encapçalarà la llista a la demarcació de Lleida després que el cantant Lluís Llach acceptés anar de número 1 a Girona. Bel és catedràtic de la Universitat de Barcelona i doctor en Economia per la mateixa universitat, a més de tenir experiència com a professor en diverses universitats europees i nord-americanes. És autor de llibres com 'Espanya, capital París' i ha rebut el XIII Premi Catalunya d'Economia. També és membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

L'anunci arriba el mateix dia que el cap de llista per Barcelona, Raül Romeva, expliqués divendres en una entrevista a BTV que el líder del col·lectiu 'Súmate' i el catedràtic de l'UPF Oriol Amat ocuparien els llocs 6 i 7. Al llarg d'aquest divendres, doncs, han quedat confirmats els set primers llocs de la llista a Barcelona formada també per l'expresidenta de l'ANC Carme Forcadell, l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals; el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras. / Via ACN

Mor un xiquet de tres anys ofegat en una piscina privada a l'Ametlla de Mar

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Un nen de tres anys va morir ofegat en una piscina privada d'un xalet a l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Els fets es van produir divendres, als volts de migdia. Els familiars i amics del menor es van despistar un moment i quan se'n van adonar, el petit surava a l'aigua. Els Serveis d'Emergències Mèdiques (SEM) que es van desplaçar fins al lloc van intentar, durant llarga estona, reanimar el petit però ja no van poder fer res per salvar-li la vida. Segons ha pogut saber l'ACN, el menor va ser traslladat al Tanatori de Tortosa on es va decretar la mort per accidentalitat un cop descartat cap signe de criminalitat. El nen estava de vacances amb la seva família i una altra família amiga, tots ells procedents de França. Estaven allotjats en un xalet de la urbanització 'Les tres Cales' de l'Ametlla de Mar. Els fets van tenir lloc a la piscina provada d'aquest habitatge on passaven les vacances.

Aquest és el segon menor que ha mort per ofegament durant l'estiu a les Terres de l'Ebre. El 12 de juliol, un altre xiquet de cinc anys i nacionalitat francesa va morir aquest mentre es banyava a la piscina d'un xalet de la urbanització Vila Ponença de l'Ampolla, on s'allotjava amb la seva família. El menor, que sabia nadar, va ser trobat inconscient al fons de la piscina pel seu pare, després que aquest s'hagués absentat del lloc durant cinc minuts, segons va declarar davant dels Mossos.

ZaideCuba presenta les seues versions de la música catalana al parc de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El músic cubà ZaideCuba presenta aquesta setmana el seu nou disc a les Terres de l’Ebre. Ahir dijous va actuar amb motiu de la festa major de Camarles, i aquest divendres a la nit ho fa partir de les deu de la nit a la terrassa d’estiu del restaurant El Parc de Tortosa. ZaideCuba és el nom artístic de Sayde Chaling-Chong Garcia, un músic que va viure a Barcelona, que canta en català i que ara es troba de promoció del seu nou disc de versions, ‘Arroz con mango’. Es tracta d’un disc de versions molt cubanes de temes històrics de la cultura musical catalana. En el seu disc trobem versions d’artistes clàssics com Lluís Llach, Ovidi Montllor o Raimón i d’altres de més actuals com Joan Miquel Oliver, Marc Parrot o Gossos. El primer senzill del disc és una versió del tema ‘Que tinguem sort’, de Llach, a ritme de bolero. Una fusió entre la cultura cubana i catalana de la mà d'un músic que, a més de cantar, també és productor, arranjador, l’encarregat de tocar el piano i de la percussió.

El govern de Móra la Nova busca uns altres terrenys per al futur institut-escola i dóna per perduts 200.000 euros

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- L’alcalde de Móra la Nova, Francesc Moliné, ha explicat que el consistori ha començat a buscar un altre emplaçament per a ubicar-hi el nou institut-escola que s’ha de construir al municipi. Segons Moliné, l'emplaçament que tenia l'Ajuntament, a la zona sud del poble, no havia satisfet mai el grup d'Esquerra, que sempre l’havia descartat des de l’oposició, ni tampoc al PSC, a l’AMPA ni a la comunitat docent. Moliné argumenta que els terrenys estan molt a prop de l'eix de l'Ebre (C-12 )i de la rotonda del Mas de la Coixa, però també que hi passa un barranquet i que estan allunyat del poble.

"Ara que hem accedit al govern local ens podem plantejar aquest canvi perquè després de tants anys l’anterior equip de govern no havia fet cap dels tràmits necessaris per cedir els terrenys al departament d’Educació”, ha dit Moliné. Entre els tràmits perquè la Generalitat doni el seu vistiplau a la proposta s’hi troba un estudi geotècnic i un de mediambiental. Segons l’alcalde republicà, “ens hem trobat que cap d’aquests estudis no estava fet i, per tant, no s’havia cedit cap terreny a la Generalitat. Si bé aquest fet, per una banda, ens permet buscar un indret al nostre parer més adequat, per l’altra, ens farà perdre la partida de 200.000 euros que ERC vam aconseguir introduir als pressupostos d’enguany de la Generalitat perquè es pogués redactar el projecte del nou edifici”, ha advertit l'alcalde.

Segons Moliné, tot i que el seu equip trobi ara la ubicació idònia i viable s’hauran de realitzar els estudis preceptius que demana Educació i serà llavors quan es podran cedir els terrenys a la Generalitat perquè pugui fer el projecte de centre. “Si a hores d’ara els estudis ja estiguessin realitzats, segurament no ens plantejaríem aquest canvi d’ubicació per no endarrerir el tema que fa anys que s’arrossega, però ja que igualment perdrem els diners preferim apostar per intentar trobar un millor indret”. Moliné ha recordat que des d’ERC sempre s’ha apostat per unes terrenys propers a la llar d’infants municipal: “És un lloc molt tranquil, proper al poble i de fàcil i ampli accés on podríem concentrar tots els equipaments educatius”. / Imatge ERC Móra la Nova.

Autoritzen l'inici de les obres per soterrar la línia elèctrica de la badia dels Alfacs

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- El Departament de Territori i Sostenibilitat ha autoritzat l'inici de les obres de construcció de la línia elèctrica submarina d'alta tensió a la badia dels Alfacs. Els treballs s'han de fer amb un termini màxim d'execució de dos anys. La Generalitat també ha atorgat la corresponent concessió d'ocupació del domini públic maritimoterrestre per un termini de 24 anys. El traçat del cable entre les dues ribes de la badia dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita, es farà en línia recta. Anirà entre el costat del canal de Sant Pere i les Salines de la Trinitat. Un petit tram, proper a les muscleres existents enfront del canal de Sant Pere, modificarà lleugerament el seu traçat per no afectar-les.

El cable elèctric anirà soterrat a un metre de fondària sota el llit marí al llarg dels 4.600 metres centrals de la traça dins la badia dels Alfacs. Per al soterrament caldrà la intervenció d'una embarcació especial, dissenyada per aquesta finalitat. La tècnica d'instal·lació del cable és relativament de baix impacte sobre el medi. Tot i això, la Ponència Ambiental va dictar tota una sèrie de mesures preventives i correctores que s'hauran d'aplicar per minimitzar els efectes que la línia submarina pugui tenir sobre l'aigua de la badia, les muscleres, les praderies de fanerògames (Cymodocea nodosa) o altres espècies protegides com la nacra (Pinna nobbilis), un bivalve de grans dimensions.

Totes les accions les supervisarà una comissió de seguiment ambiental, que es constituirà abans de l'inici de les obres, i que estarà formada pel promotor, el departament de Territori i Sostenibilitat i el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El projecte, promogut per Endesa Distribución Eléctrica SLU, assegurarà la qualitat del subministrament elèctric a la Trinitat, que actualment es veu afectat per les llevantades que desplacen o trenquen la barra del Trabucador i afecten l'actual línia aèria, i també per accidents amb els estels de surf que causen curtcircuits, aturant el pas de corrent elèctric. Un cop es posi en servei aquesta línia elèctrica, es podrà desmantellar la línia aèria que recorre el braç del Trabucador i que suposa una afectació molt alta sobre el paisatge, un risc de col·lisió per als ocells, i també un perill per als practicants d'algunes activitats com ara el kitesurf.

La cabra blanca de Rasquera i la vaca pallaresa, al Catàleg Oficial de Races

RASQUERA (Ribera d'Ebre).- La cabra blanca de Rasquera és una de les races autòctones catalanes que quedarà inclosa en el Catàleg Oficial de Races, al costat de la vaca pallaresa. Aquesta setmana s’ha mantingut a la seu del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural (MAGRAMA) l’onzena reunió de la Comissió Nacional de Coordinació per a la Conservació, la Millora i el Foment de Races Ramaderes. En aquesta reunió, el Departament d’Agricultura ha defensat la proposta de modificació del Catàleg oficial de races per incloure-hi dues races autòctones catalanes: la Cabra blanca de Rasquera i la Vaca pallaresa. Aquesta modificació ha estat aprovada per la Comissió i properament s’inclouran al Catàleg mitjançant la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La cabra blanca de Rasquera està localitzada a les Terres de l’Ebre. La referència històrica més antiga es troba a les ordenances municipals de la vila de Rasquera, l’any 1573. La població de cabra blanca va tenir el seu màxim esplendor en la dècada dels anys 50 del segle XX, quan el seu cens sobrepassava els 30.000 exemplars. No obstant, la regressió progressiva en les últimes dècades ha comportat una disminució en el cens fins a classificar-la com una raça en perill d’extinció. El seu cens va disminuir fins a 5.000 individus reproductors, encara que en l’última dècada, i gràcies al programa de conservació que s’està desenvolupant, s’ha incrementat el nombre d’exemplars a 5.894 individus reproductors. El llibre genealògic que n’estableix l’estàndard racial es va crear l’any 2011.

Segons la Generalitat, la importància de la inclusió d’aquestes races en el Catàleg de races constitueix un pas fonamental per al seu manteniment, amb la finalitat de mantenir la diversitat genètica de races ben adaptades a medis d’elevada rusticitat./ Imatge Gencat.cat.

'Per la Diputació de les Terres de l’Ebre', article d'Albert Salvadó

La Diputació és una institució del govern local que actua sobre la ciutadania de manera directa o cooperant amb els ajuntaments. Sense entrar en altres consideracions d’estructura territorial pròpia, és important ser conscients de la gran quantitat de recursos, i també serveis, que presta la Diputació als ajuntaments i les entitats del nostre territori. El criteri pel qual es determina la distribució d’aquests recursos és purament polític, amb una absència notable de cap criteri territorial. Així, el fet de tenir el mateix color polític que el govern de la Diputació de Tarragona, tradicionalment ha estat un factor clau a l’hora de poder comptar amb el seu suport decidit. Mai no s’ha fet una distribució dels recursos de la Diputació segons l’extensió territorial i la quantitat de població que representem les Terres de l’Ebre; i mai no s’han vist les Terres de l’Ebre com una unitat d’actuació des de la Diputació. Per això, segurament, sempre hem tingut les de perdre en aquesta distribució respecte d’altres territoris. No n’hem estat mai la prioritat.

Des de la Presidència de Josep Poblet, només s’ha aplicat una descentralització estètica, però no real, cap a les Terres de l’Ebre, que han patit i continuen patint una atenció menor que altres territoris de la demarcació. Descentralitzar de manera real la Diputació no significa obrir una subseu a Tortosa, o bé nomenar un polític de les Terres de l’Ebre vicepresident de la institució. Des d’Esquerra Republicana, proposem una divisió formal, efectiva, funcional i de pressupost de la Diputació de Tarragona actual en dues parts. Aquesta descentralització té dos objectius clars: apropar més mitjans i recursos a les Terres de l’Ebre i descentralitzar serveis, creant així l’embrió de la futura vegueria. I aquesta mesura, que podria ser d’aplicació immediata, només depèn del fet que els diputats provincials tinguin la mateixa voluntat política que en el seu moment va tenir la Generalitat per descentralitzar el seu Govern a les Terres de l’Ebre.

Per dur-ho a terme, convidem el conjunt d’agents socials i econòmics del nostre territori, com també el conjunt de diputats provincials ebrencs, a exigir decididament els recursos i mitjans que pertoquen al nostre territori. Cal que la delegació de la Diputació que hi ha a Tortosa deixi de ser un simple decorat, es doti de recursos i mitjans, i que aquests puguin ser administrats, en gran part, des de les Terres de l’Ebre.

Posem fil a l’agulla, modifiquem, des del debat, l'estructura organitzativa de l'ens provincial i duguem a terme de manera immediata i efectiva una descentralització comandada pels diputats ebrencs. Només així podrem gaudir des de les Terres de l’Ebre d’un finançament equitatiu i dels recursos que ens pertoquen: fugint del model actual, pel qual tenim en mans forasteres les polítiques de suport a aspectes que són clau per al desenvolupament del territori. No podem renunciar a continuar reivindicant-nos per consolidar les Terres de l’Ebre com un territori major d’edat, un territori amb personalitat pròpia, a qui no li cal ser tutelat per ningú.

Albert Salvadó
és president Federació de l’Ebre d’ERC.