Amposta convoca la Taula d'Entitats en el marc de la Fira-Tots 2015, per impulsar la participació

AMPOSTA (Montsià).- Del 4 al 6 de setembre tindrà lloc, al pavelló firal d'Amposta, Fira- Tots, la fira de caràcter biennal organitzada per la Federació d'Amposta d'Associacions de Veïns (FAAV), amb la participació de l'Ajuntament d'Amposta, que té per objectiu donar veu i un espai de difusió al treball que fan de forma voluntària totes les entitats que treballen al municipi. Aquest dilluns al matí, l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, acompanyat per la regidora de Participació Ciutadana, Rosabel Recio, i pel president de la FAAV, Llorenç Navarro, han presentat les claus d'aquesta nova edició, la quarta.

"Fira-Tots representa un punt de trobada, cada dos anys, de totes les entitats del municipi, siguin del tipus que siguin, que poden posar en comú totes les activitats que realitzen", ha dit l'alcalde, Adam Tomàs, qui ha aprofitat per reconèixer "el treball desinteressat de totes aquestes associacions per dinamitzar la vida de la ciutat". "Si Amposta té el calendari d'activitats que té és, en gran part, gràcies al treball de totes aquestes associacions", ha afegit. Tomàs també ha reconegut que "hi ha una gran feina que només es pot fer des del voluntariat i la participació", tot avançant que l'equip de govern d'Esquerra d'Amposta treballarà per modificar el ROM perquè "les entitats puguin participar de la vida política de la ciutat, presentant elles mateixes propostes". "És més eficient treballar des de l'àmbit de la participació", ha acabat dient l'alcalde.

Per la seua banda, la regidora de Participació Ciutadana, ha anunciat que des del consistori, per primer cop, es participarà en l'organització de Fira-Tots, en la convocatòria d'una reunió de la Taula d'Entitats, el proper dissabte 5 de setembre a les 11 del matí. "Es faran reunions sectorials perquè cada sector esculle el seu representant i també un representant conjunt que siguin els interlocutors del teixit associatiu amb l'administració municipal". "Des de l'àrea de Participació Ciutadana volem créixer en la participació, crèiem que és el que farà més gran i pròxim el nostre Ajuntament", ha afegit.

En aquesta edició, segons ha explicat el president de la FAAV, "hi haurà un centenar d'estands, algunes entitats n'ocupen més d'un, i les entitats organitzaran diferents activitats". "Esperem omplir el pavelló", ha dit, tot afegint que es tracta d'una "fira amb sentiment, que vol fer un reconeixement a la feina que fan totes les persones que treballen voluntàriament en totes aquestes entitats. A més, tal i com ha recordat Navarro, Fira-Tots serveix a les associacions per posar-se en contacte i fer un intercanvi d'experiències i opinions.

Enguany, l'inaugurador serà Pedro Esteban Nolla, ampostí vinculat en la vida associativa i voluntària de la ciutat, "com a reconeixement de tot aquest treball que es fa des d'aquest sector de la població". / Imatge Ajuntament d'Amposta

'La Cultura, la gran oblidada', article d'Enric Roig

EN ÈPOQUES DE CRISI, i més encara si és tan profunda i tan llarga com la que patim, moltes vegades se'ns diu que només podrem sortir-ne si som capaços de reinventar-nos, de ser imaginatius i d'explorar nous camins. Per això, se'ns insisteix en el valor i l'oportunitat que representa l'emprenedoria, la valentia d’aquelles persones que són capaces d’innovar, d’emprendre nous projectes i afrontar nous reptes. La paradoxa radica en el fet que els dos instruments principals per potenciar-ho, l'educació i la cultura, són els que més pateixen, juntament amb la salut, els efectes de la crisi i de les subsegüents retallades pressupostàries.

LA CULTURA, a més, pateix les conseqüències de dues concepcions que acaben per debilitar-la i per infravalorar-la. En primer lloc, moltes vegades se la considera un luxe innecessari, que només sembla tenir sentit quan anem sobrats de temps i de diners. Per altra part, la cultura es mesura només en termes de rendiment econòmic. En política se sol parlar de la cultura com si fos un sector econòmic més, tot oblidant que la principal funció que té és justament la de promoure, fomentar i activar la capacitat educadora, emprenedora, creadora i innovadora que tenim totes les persones. Si volem progressar en la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), la cultura és una eina de primer ordre, ja que ens prepara per poder entendre la complexitat del món i per poder avançar-hi. Per això crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur.

CAL TENIR EN COMPTE l’impacte econòmic que pot tenir i té la cultura, i cal fugir de visions reduccionistes per entendre que la cultura té la funció justament de promoure, fomentar i activar la capacitat creadora i innovadora que tenim les persones i crec que té la nostra gent jove. La formació del nostre jovent és bàsica per al desenvolupament i creixement econòmic del nostre territori i considerar la cultura com un luxe, com allò superflu, ens porta a infravalorar-la, com si només les matemàtiques, l’anglès o la informàtica enriqueixen acadèmicament.

A LES TERRES DE L’EBRE, cal posar més en valor tot el que es desenvolupa en l’àmbit cultural, tant pel que fa a la defensa de les nostres tradicions i del nostre patrimoni humà, cultural, natural, festiu i immaterial, un patrimoni i una cultura arrelats a la terra, a l'aigua, als animals i a les persones, que ha de ser el nostre tret identificador i el nostre senyal d'identitat.

A TORTOSA, tenim un exemple clar del que és no posar en valor aquests aspectes culturals. Amb l’argument del “no cal tant”, o del “ja n’hi ha prou” han passat lamentablement sense pena ni glòria reconeixements a personatges i esdeveniments que sense dubte formen part de la nostra història i de la nostra cultura. En mencionaré només uns quants: els 150 anys del naixement a Tortosa de l’arquitecte Víctor Beltri, que Cartagena sí que va commemorar; de l’arquitecte Pau Monguió, que entre d’altres obres a Tortosa, fou l’autor de l’edifici de l’actual Museu; la minsa commemoració, i fora de l’àmbit educatiu, que es va fer dels 600 anys de la Disputa de Tortosa; els pocs actes de commemoració dels 75 anys dels bombardejos sobre Tortosa, i l’acte fet a corre cuita per posar en valor la figura de l’alcalde afusellat Josep Rodríguez. I, així, en podríem dir molts més. Cal sortir de l’ensopiment al qual se’ns està portant, cal sortir del “dia de la marmota”.

CREC que des dels estaments públics cal treballar molt més en la formació integral, i aquí incloc evidentment la cultura de la nostra gent jove, en un moment en què els recursos són molt minsos i cal esforç, imaginació i treball, perquè només així podrem oferir als nostres joves l’oportunitat que es mereixen. Només amb una societat ben formada integralment podrem avançar cap al futur. Si coneixem bé la nostra història i les nostres arrels, podrem tenir criteris i eines per ser uns bons emprenedors i per assumir reptes. Criteris que, per cert, ens poden ajudar almenys a interessar-nos, i si més no, posicionar-nos per estar a favor o no de l’enderroc de les Cases de la Catedral, ambdues posicions totes respectables; però això ja seria motiu d’una altra reflexió.

'La Cucafera sueca (Kücafera)', article de Joan Iniesta

SEGURAMENT molts de vosaltres haureu vist als telenotícies, aquest estiu, el rescat d’un antic vaixell suec, al mar Bàltic. El cor em va fer un bot en veure que de l’aigua en sortia un mascaró, i vaig veure-hi la viva imatge de la Cucafera. Cap de cocodril, ratlles al morro, boca oberta, orelles de lleó… la Cucafera! Però dels mars suecs, ves per on.

LA CUCAFERA és un element del bestiari de la ciutat de Tortosa. Forma part del seguici festiu, apareix tradicionalment per Corpus i acompanyant a la Mare de Déu de la Cinta per festes majors. Ara té una filla i un marit, però d’això en farà un segle i escaig, ja que abans estava sola. És de la família dels dracs, però d’un gènere a part, doncs la majoria són com les serps, amb les escates cap al darrera. En canvi, la Cucafera les té ordenades des del mig del llom cap a ambdós bandes, igual que les tortugues.

DIU LA TRADICIÓ ORAL que uns pescadors de Tortosa es van trobar amb una tortuga marina, extraviada de l’Oceà Atlàntic, que havia quedat embarrancada a la desembocadura del riu Ebre. La capturen per ensenyar-la a la gent, com una raresa de terres enllà, però la criatura malferida mor. Els pescadors, consternats amb la pèrdua , en construixen una rèplica amb els mitjans que tenen més a mà, les desfetes d’embarcacions i barques en desús. D’aquesta rèplica de la tortuga marina avui dia en diem Cucafera.

DELS SEUS TRETS ORIGINALS ben poc ha canviat amb el pas dels segles, doncs llevat el canvi de dur-la a les espatlles a ser empesa per rodetes, conserva totes les característiques de la primera Cucafera. S’utilitzà per al cos un bot vell que, posat panxa per amunt, feia a la vegada de cos de la fera i a més els pescadors podien posar-s’hi a dins. La closca empetxinada la feren amb una vela, pintada per a l’ocasió. I el cap? Doncs com a l’encapçalament d’aquest article, n’aprofiten un d’un vaixell , així que el primer cap era un mascaró. Era un monstre que s’hi assemblava, i amb pocs retocs i la pintura refrescada, ja tenen la Cucafera.

AVUI DIA, per bé que la Cucafera ha canviat no sabem quantes vegades al llarg d’aquests més de 800 anys, continua sent una gran forma de bot o barca, un oval molt allargat, més estret de davant i més aixafat de darrera. La closca encara és de tela pintada. I el cap, una mica anterior a la Guerra Civil però ben similar a l’anterior, conserva molt bé les característiques de l’escultura popular de l’època medieval. Perquè no em direu que aquest mascaró d’un vaixell suec, el Gribshunden, que s’enfonsà el 1495 no és ben igual a la Cucafera de Tortosa!

QUI SAP SI EL MASCARÓ que fou la primera Cucafera pervenia de Suècia o era obra d’un mestre d’aixa local. El fet és que ara la nostra fera té una cosina a l’altra banda d’Europa.
AIXÍ QUE EMOCIONAT per la gran descoberta i amb la proximitat de les festes de la Cinta, m’he decidit a escriure aquest article sobre la Cucafera. Segurament a molts dels lectors els sonarà el que escric, doncs parteix de la glossa ‘L’entremaliada Cucafera’, obra de Secundino Sabaté i també de l’’Ars Magna Cucaferae’ de Maso Forteza.


Joan Iniesta Llop
és director del taller d'imatgeria popular Calaix de Sastre de Tortosa. 



Imatge @marinmuseum a Twitter

Dos detinguts a la Sénia després de ferir un home en un robatori violent a casa seua

LA SÉNIA (Montsià).- Un veí de la Sénia de 34 anys ha resultat ferit aquest dilluns a la matinada quan ha estat assaltat per dos homes en el moment que entrava a casa seva, al carrer Maestrat d'aquesta població. Els assaltants, que duien armes blanques, li haurien causat una ferida al voltant de l'ull, motiu pel qual ha estat traslladat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa en situació "menys greu". Després que un testimoni alertés la policia local, els Mossos han pogut detenir els presumptes autors de l'intent de robatori amb força a la mateixa casa. La mare de la víctima, una dona de 62 anys que en aquell moment es trobava a l'immoble, ha patit també contusions arran l'assalt però ha estat donada d'alta.

Dos individus han sorprès l'home quan entrava el cotxe al garatge de casa seva cap a dos quarts de set de la matinada d'aquest dilluns amb el pretès objectiu de robar a l'interior de l'immoble. Els lladres, que portaven el cap cobert amb una caputxa, han començat accedit a l'aparcament i han començat a agredir l'home mentre el treien bruuscament del turisme. En aquest punt s'hauria produït l'agressió amb un cúter que li hauria provocat diversos talls a la cara i els braços mentre es resistia. Finalment, l'han aconseguit immobilitzar amb unes cordes que havia al mateix garatge.

A l'interior de la casa es trobava també la seva mare, de 62 anys, que en sentir el soroll s'ha aixecat del llit i ha baixat a l'aparcament per veure què passava. Després de trobar els dos agressors colpejant el seu fill un d'ells se li ha abraonat a sobre i li ha donat cops de puny deixant-la estesa al terra.

L'atac, però, ha estat vist per un veí de la casa del davant. Aquests mateixos testimonis han alertat dels fets la policia local, que s'ha personat al lloc. Després d'advertir la seva presència, els assaltants han pujat a la primera planta, moment que fill i mare haurien aprofitat per fugir. Segons la versió policial, haurien intentat escapolir-se per la porta del darrere de la casa, però al comprovar que les sortides es troben enreixades s'han amagat a una estança de la primera planta.

Els Mossos han intentat mediar perquè els homes es lliuressin als agents i, després de no obtenir resultat, agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) han accedit al domicili i detingut els dos homes amagats en un lavabo de la segona planta. Es tracta d'un veí de la Sénia de 28 anys i nacionalitat espanyola, amb cinc antecedents per delictes contra el patrimoni, i un menor de disset anys, que han de passar a disposició judicial les pròximes hores.

Arran de l'assalt, l'home de 34 anys ha hagut de ser atès per efectius del SEM, que l'han traslladat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa amb pronòstic "menys greu" per una ferida d'arma blanca al voltant de l'ull, a banda de talls per tot el cos. Els Mossos han matisat que les ferides, però, podrien acabar resultant més greus  i afectar-li l'ull, fet pel qual podria ser intervingut quirúrgicament durant les pròximes hores. La mare ha estat atesa al CAP de la Sénia lloc per contusions i donada d'alta poc després. / Via ACN

Una tempesta intensa deixa pedra de la mida d'una ametlla a Horta de Sant Joan

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Una tempesta de força intensitat acompanyada de pedra ha sorprès aquesta tarda els habitants de la zona d'Horta de Sant Joan. La pedregada ha deixat imatges que contrasten amb les temperatures que s'han registrat els darrers dies, i alguns carrers han quedat coberts d'una capa contundent de pedra. Algunes d'aquestes precipitacions s'han traduït en pedres de la mida d'una ametlla. Amb tot, des dels Bombers no es té constància d'incidències destacades ni d'un augment remarcable dels serveis. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de pluja per superació del llindar dels 20 mil·límetres de precipitació en mitja hora que pot afectar el terç oest del país./ Via ACN / Image Daniel Sancho.

Convergència demana a l'Estat un milió d'euros per la façana de la catedral de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Convergència ha presentat esmenes als pressupostos generals de l’Estat de més de 45 milions d’euros per a les Terres de l’Ebre. La diputada al Congrés, Teresa Gomis, i el senador, Ferran Bel, han afirmat que el govern del PP ha presentat uns pressupostos antisocials, que no dinamitzen l’economia i l’ocupació, i que són anticatalans. Entre les esmenes de caire territorial presentades per Convergència hi ha 1 milió d’euros per a les variants de la N-420; 2 MEUR per la gratuïtat de l’AP7 entre l’Ametlla de Mar i Ulldecona mentre no es construeixi l’A7; en matèria ferroviària una major dotació per la construcció de l’ample europeu i incrementar el nombre de combois que arriben al territori; esmenes per a millores mediambientals al Delta de l’Ebre o 300.000 euros per a l’Observatori de l’Ebre. Destaca també una esmena d’1 milió d’euros per començar a actuar a la façana de la catedral de Tortosa. / Via Canal 21 Ebre

Rull diu a Gandesa que el 27-S Catalunya pot 'recuperar' la seua llibertat

 

GANDESA (Terra Alta).- Catalunya està en condicions de recuperar la seva llibertat el proper 27 de setembre. Així ho va afirmar el coordinador general de Convergència, Josep Rull, aquest dijous al vespre des de Gandesa on va participaran en un acte públic de la candidatura Junts pel Sí, al costat del cap de llista per Tarragona, Germà, Bel, la candidata número 2 per Barcelona, Carme Forcadell i els candidats ebrencs Lluís Salvadó i Meritxell Roigé. Rull, que també forma part de la candidatura de Junts pel Sí per Barcelona, es va mostrar convençut que el proper 27S Catalunya recuperarà amb la força de les urnes allò que se li va prendre un 11 de setembre de fa 301 anys.

Per la seva part, Germà Bel va centrar una part del seu parlament a les pensions i a les amenaces que arriben des de l’Estat espanyol. En aquest sentit, el cap de llista per Tarragona ha assegurat que les pensions es cobraran i ha lamentat que es faci discutir la ciutadania per aquesta qüestió. En aquest punt, Bel va afirma que els catalans necessitem un país que faci polítiques més serioses.

Carme Forcadell va afirmar que la de Junts pel Sí és una “candidatura excepcional” amb gent amb idees diferents que s’ha unit per aconseguir la llibertat com a país. Així mateix, va remarcar que el proper 27S només hi ha dos opcions: el sí a la republicana catalana o el no del PP i Mariano Rajoy. / Via Canal 21 Ebre

Bel defensa la gestió d’Ensenyament amb Sant Llàtzer i acusa Roig de cinisme

TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha respost amb contundència al portaveu del grup municipal del PSC, Enric Roig, després que aquest dijous carregués contra Ensenyament per una mala planificació i retard en les obres d’ampliació del centre educatiu Sant Llàtzer, on també es trasllada tot l’alumnat del Cristòfol Despuig. Bel ha acusat Roig de cinisme en criticar les actuacions del departament d’Ensenyament a la ciutat, tot remarcant que quan el tripartit governava a la Generalitat no va impulsar la construcció de l’escola Sant Llàtzer ni va invertir tant a la ciutat com ho ha fet ara.

Roig també va advertir que els alumnes de batxillerat del Cristòfol Despuig hauran d’iniciar el curs en barracons. Al respecte, l’alcalde de Tortosa ha remarcat que “no han enganyat ningú” i que la mateixa direcció de l’institut va estar d’acord en traslladar tot l’alumnat des del Betània a Sant Llàtzer malgrat les obres d’ampliació no estiguessin acabades.

L’alcalde de Tortosa també ha deixat clar que ni CiU ni ERC han renunciat a la construcció d’un tercer institut a la ciutat i ha recordat al PSC de Tortosa que el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció, presentada pels mateixos socialistes, que recollia en el moment que les condicions econòmiques i socials ho permetessin es tornaria a reprendre el projecte.

Borràs deixa en mans de l’Ajuntament de Tortosa actuar sobre el monument franquista

TORTOSA (Baix Ebre).- La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, ha visitat aquest divendres les Terres de l’Ebre en la seva primera visita al territori des del seu nomenament. Borràs ha mantingut reunions amb diversos alcaldes del territori, entre ells el de Tortosa, Ferran Bel, i ha visitat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Sobre la retirada o no del monument franquista del mig del riu Ebre a Tortosa, i a preguntes dels mitjans de comunicació recordant que l’any 2010 el conseller d’Interior, Joan Saura, va anunciar que el Memorial Democràtic tenia línies d’ajudes per finançar la retirada dels símbols franquistes, la consellera de Governació i Relacions Institucionals, ara també responsable del Memorial, ha afirmat que la decisió depèn només del municipi.

L’alcalde de Tortosa ha assegurat que l’anunci de Saura es va produir en un context preelectoral i que era fals que existissin recursos pel desmantellament del monument del riu. En aquest punt, Bel ha insistit novament que la qüestió sobre la retirada o no del monument es decidirà a través d’una consulta popular. / Via Canal 21 Ebre

La façana barroca de la catedral de Tortosa ja mira cap al riu Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La façana barroca de la catedral de Tortosa ja es pot veure des de l’avinguda Felip Pedrell i des de l’altra banda del riu. Això és el que havia perseguit l’Ajuntament de Tortosa des de fa més de cinc dècades, quan el pla urbanístic del 1964 ja preveia enderrocar les cases del carrer Croera. Aquest mes d’agost, tal i com estava previst, l’Ajuntament ha tombat l’illa de cases. Va començar per la cantonada del tercer pis del número 21 del carrer Croera, al damunt de l’antiga pirotècnia Besalduch. De fet, aquests dies s’ha pogut veure el seu antic propietari, Tomàs Besalduch, amb llàgrimes als ulls mentre observava l’enderroc de les cases al costat d’altres veïns i coneguts.

I és que l’enderroc de les cases de la catedral s’ha convertit en tot un esdeveniment a Tortosa. Durant les primeres dues setmanes dels treballs, a càrrec de l’empresa SEMAC, han estat desenes les persones que han seguit l’evolució de les obres, tant des de la banda de Remolins com des de Ferreries, a l’altra banda de l’Ebre. L’enderroc s’ha fet de manera controlada i minuciosa, per mirar de no malmetre les possibles troballes patrimonials. Però les obres han deixat imatges i moments que la gent ha mirat de captar amb les fotografies i vídeos que, inevitablement, també s’han pujat i difós a través d’internet i de les xarxes socials. Amb els comentaris a favor i en contra de l’enderroc. En uns mesos començaran les excavacions arqueològiques i després es projectarà la nova plaça, que podria estar acabada cap a l’any 2017.

El CB Jesús inaugura la nova escola de ball TWIST, dirigida per quatre campions ebrencs

JESÚS (Baix Ebre).- El CBE Jesús, creat fa sis anys, inaugura aquest divendres, 28 d'agost, una nova escola de ball. Amb el nom de TWIST, ofereix ara unes magnífiques instal.lacions al més alt nivell. Més de 300 metres quadrats , amb dues pistes de parquet, enllumenat LED d’alta eficiència, climatització i so, de la mà de quatre dels ballarins més prestigiosos i amb més renom a les Terres de l'Ebre, i que estan portant el nom de Jesús i de Tortosa per tot el món. D'una banda, Nicolas Garcia i Masha Turlupova, fundadors del club, han estat quatre anys consecutius al pòdium del campionat d’Espanya. A més, han estat escollits com a millor parella d’Espanya a tres mundials i a quatre europeus. També han estat campió d’Espanya professional al 2012 i campiona South Europe Latin championship 2011, respectivament. Actualment -top 20 al ranking internacional- compaginen la seua carrera professional entrenant parelles a Àsia i a l’escola del CBE Twist.

D'altra banda, Mercè Llorca i Giuseppe Sgroi, entrenadors titulats per la FEBD de màxima categoria en standard i llatí Subcampions d’Espanya en standard aquest 2015, escollits com a representants espanyols en campionats del món i d’Europa. Tres cops campions de Catalunya en Standard i 10 balls, formen part actualment de l’equip nacional representant el país en competicions nacionals i internacionals. Tots quatre ballarins en actiu, que aporten les últimes novetats en el món del ball sempre amb el mestratge que dóna l’experiència adquirida durant tots aquests anys entrenant parelles i participant en competicions. Realitzen un seguiment personalitzat de cada parella mitjançant classes particulars, tècniques i entrenaments dirigits.

A Twist ofereixen ensenyament en dos grans àmbits. D’una banda, entrenament i preparació física per a les parelles de competició en les modalitats de llatins, standard, hip-hop i dansa coreogràfica, en les diferents categories d’edat, juvenil, junior, youth, adult i sénior. Aquestes parelles participen en els Campionats de Catalunya, i en competicions d’àmbit nacional i internacional. A més de la competició estrictament, ballen en exhibicions que es realitzen a diferents poblacions de les comarques de l'Ebre, essent la més significativa la realitzada en el marc de les festes majors de Jesús i enguany per primer cop la del diumenge 6 de setembre, dia de la Cinta a Tortosa.

Un segon àmbit, com alternativa a la competició, amb activitats lúdiques i esportives que permeten tant millorar la salut i la forma física com gaudir d’una bona estona. No cal tenir cap tipus d’experiència prèvia. Grups de salsa, ball de saló, batxata, zumba, kizomba , roda cubana, balls tropicals, ball en línea, impartits per monitors i instructors titulats. Les activitats s’estructuren per edats i nivells , en diferents franges horàries de matí i tarde amb l’única finalitat de passar-ho bé. Al llarg de l’any s’organitzen a més esdeveniments especials per difondre el ball com ara masterclass, jornades de l’esport…També s’ofereixen classes per a nuvis i pubilles i pubilletes.

Aquest divendres 28 d’agost s’inaugura el nou local, i la primera setmana de setembre se celebrarà una Jornada de portes obertes a tothom que vulgui conèixer de la mà de Mercè i Giuseppe les instal.lacions i serveix que s’ofereixen./ Imatges R. Franch / TWIST

El PSC de Tortosa adverteix que els alumnes de batxillerat del Despuig aniran a barracons

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC de Tortosa ha carregat contra el govern català de CiU pel retard en les obres d’ampliació del centre educatiu Sant Llàtzer on, a partir de setembre, també es trasllada tot l’alumnat de l’institut Cristòfol Despuig. Després de lamentar que Ensenyament i el govern de CiU a Tortosa hagin descartat la construcció d’un tercer institut a la ciutat amb la ubicació del Despuig al mateix edifici que l’escola Sant Llàtzer i demanar una vegada més que es repensin aquesta decisió, el portaveu del PSC, Enric Roig, ha acusat el govern de la Generalitat d’haver enganyat la ciutadania anunciant que les obres d’ampliació del centre educatiu de Sant Llàtzer estarien apunt per l’inici del nou curs escolar. Així mateix, Roig ha assenyalat que el director dels serveis territorials Ensenyament, Antoni Martí, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, van mentir quan van afirmar que la iniciativa responia a la demanda de la comunitat educativa.

Així les coses, Roig ha advertit que l’edifici ara per ara no té prou espai per encabir els alumnes de Batxillerat de l’institut Cristòfol Despuig, i que aquests hauran d’iniciar el curs en barracons. Roig també ha volgut posar sobre la taula la qüestió de la inundabilitat de la zona on es troba l’escola Sant Llàtzer. Un fet amb el que l’Agència Catalana de l’Aigua va ser molt exigent i que va obligar a construir l’edifici amb les aules en planta primera i segona. En aquest sentit, Roig ha dit que aleshores, amb el govern tripartit a la Generalitat, Bel va posar molts pals a les rodes a la seva gestió, i que ara en canvi, amb un govern de CiU a la Generalitat, es facilita que es faci l’ampliació de l’edifici en planta baixa.

En aquest punt, el portaveu de la PSC de Tortosa ha defensat el reequilibri de l’alumnat de l’escola del Temple i Sant Llàtzer, i la construcció d’un tercer institut a la ciutat. / Via Canal 21 Ebre

Tibau guanya el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb la seua primera novel·la, 'El nostre pitjor enemic'

VINEBRE (Ribera d'Ebre).- L'escriptor Jesús Maria Tibau ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb 'El nostre pitjor enemic'. Conegut pels seus reculls de contes i l'activitat al bloc literari 'Tens un racó dalt del món', Tibau ha estat el guanyador d'aquest premi amb la que és la seva primera novel·la. El veredicte es va donar a conèixer aquest dimecres a Vinebre en l'acte de lliurament dels premis i l'obra serà editada per Cossetània.

La trama de 'El nostre pitjor enemic' està centrada en el trasllat d'un general exdictador a una illa allunyada de la civilització. La tasca de vigilància d'aquest general s'encomana a un comandant que veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Segons ha explicat Tibau, que fins ara ha mostrat una tendència al relat curt, aquest treball, ara premiat, suposa un canvi de mentalitat i metodologia. "Havia de replantejar-me i crec que l'estil narratiu d'aquesta novel·la, amb cert to èpic i poètic alhora, no és el que mateix que utilitzo als contes", ha explicat l'autor, que ha subratllat que "la temàtica és sempre la mateixa" posant-se al costat de la gent humil i dels perdedors.

Tibau, nascut a Cornudella de Montsant (Priorat) i resident a Tortosa, fins ara ha publicat sis reculls de contes, entre els quals hi ha 'El vertigen del trapezista', 'Una sortida digna', o el darrer 'El noi del costat del padrí'. Ha obtingut el premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta. Durant l'acte de lliurament del XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre també es va presentar l'obra guanyador de l'anterior edició 'L'ànima de l'assassí' de Toni Arencón (El Prat de Llobregat, 1963), que aviat es trobarà a les llibreries./ Via ACN / Imatge Tens un racó dalt del món.

Detingut un treballador d'una empresa de Campredó per robar bidons i fins a 600 litres de gasoil

TORTOSA (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Tortosa, de 34 anys, com a responsable de dos delictes de robatori amb força i furt. L'home, de nacionalitat espanyola, era treballador d'una empresa de Campredó i aprofitava que coneixia els horaris laborals i les mesures de seguretat per sostreure fins a 600 litres de gasoil i alguns bidons. Els robatoris es van produir el 7 i 31 de juliol i els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació que va culminar el 18 d'agost amb la detenció d'un dels treballadors de l'empresa i la recuperació dels bidons. L'home va declarar en seu policial i va ser posat en llibertat pendent de citació judicial./ Via ACN.

Catalunya Sí que es Pot es presenta a l'Ebre fent un clam en defensa de la sanitat pública

TORTOSA (Baix Ebre).- El candidat a la presidència de la Generalitat per Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha presentat aquest dimecres els membres ebrencs de la candidatura de la formació per Tarragona, des de l'entrada a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Rabell ha reivindicat l'existència de les Terres de l'Ebre i ha lamentat el "greuge comparatiu" que pateixen per part dels governs. El candidat ha defensat la sanitat pública i ha rebutjat "les retallades i dinàmiques privatitzadores" en aquest sector, i ha lamentat que quan es té un pla estratègic del territori "s'acabi desant en un calaix sense pressupost".

Sobre les infraestructures, Rabell també ha reivindicat una solució a la mortalitat de l'N-340. "Teniu dèficits importants i greuges comparatius com l'N-340 que segueix acumulant víctimes mortals", ha assegurat Rabell durant la presentació dels membres de la candidatura de les Terres de l'Ebre. El candidat de Catalunya Sí que es Pot ha recordat també la lluita antitransvasament del territori i com la va conèixer "com a membre del moviment veïnal de Barcelona". Rabell ha assegurat que la seva candidatura és "de les classes populars i de la gent senzilla" que té la vocació de "conquerir" la Generalitat perquè "cal que la Catalunya social obri la via d'un país just socialment, net de corrupció i lliure".

Acompanyat del número 1 i 2 de la candidatura per Tarragona, el reusenc Gerard Bargalló, i l'actual diputada d'ICV Hortènsia Grau, els candidats ebrencs que la integren són: Carles Sanchís, regidor d'ICV a Sant Carles de la Ràpita; Rosabel Recio, regidora i segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta; Roque Giménez, de Podem; Jordi de la Cruz, de Podem; Joaquim Mascarell, d'EUiA; i Llorenç Vinya de JEV. / Via ACN

La PDE alerta que el nou Pla Hidrològic de l'Ebre s'aprovarà sense un augment del cabal al tram català

TORTOSA (Baix Ebre).- Dijous vinent el Consell de l'Aigua de la Conca aprovarà, amb tota probabilitat, la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre. Un pla que per Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), no presenta "avanços significatius", ja que contempla 465.000 noves hectàrees de regadiu, 56 infraestructures d'embassaments i una proposta de cabal al tram final del riu de 3.000 hectòmetres cúbics anuals. Abella ha explicat que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) no ha tingut en compte ni les al·legacions ciutadanes ni la proposta de cabals ambientals aprovada per la Comissió per a la Sostenibilitat, per la qual cosa ha demanat "coherència" a la Generalitat per tal que rebutgi el pla.

El proper dijous 3 de setembre a Saragossa. És el dia i el lloc pel qual s'ha fixat, finalment, la reunió del Consell de l'Aigua de la Conca que aprovarà el Pla Hidrològic de l'Ebre. A la trobada hi assistiran un centenar de representants, entre els quals un de la PDE que votarà en contra del document. "És el mateix pla de conca que hi havia abans", ha lamentat la portaveu de l'entitat, Susanna Abella, motiu pel qual hi mostren el seu rebuig.

Tampoc hi ajuda el fet que s'hagin ignorat "totes les propostes que han vingut des de Catalunya". D'una banda, els cabals ambientals proposats per la Generalitat i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat, i de l'altra, les 4.030 al·legacions presentades per la ciutadania de les Terres de l'Ebre. "Ens indigna moltíssim" i és "per sentir-nos menyspreats", ha insistit Abella, perquè les al·legacions "estaven basades en els requeriments de la Unió Europea i no fetes a l'atzar", i "la CHE no les ha tingut per a res en compte". Per tot plegat, esperen "que la Generalitat sigui coherent" i rebutgi el pla.

Després de la reunió del proper dijous, comença una tramitació que portarà el pla, a finals de setembre o principis d'octubre, al Consell Nacional de l'Aigua, a Madrid. Llavors, els diferents ministeris implicats hauran d'informar i, abans d'acabar l'any, l'hauria d'aprovar el Consell de Ministres. Davant d'aquest calendari la PDE no descarta organitzar, de cara a l'octubre -per no coincidir amb els períodes electorals del 27-S i de les eleccions generals-, una mobilització de protesta. / Via ACN / Imatge Ser EBRE

El nou govern d'Amposta vol consolidar un model de festes participatiu i obert al territori

AMPOSTA (Montsià).- L’Ajuntament d’Amposta ha fet aquest dimecres una valoració molt positiva de les Festes Majors 2015 que van acabar tot just aquest passat diumenge amb un concert dels Catarres. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha afirmat que tot i que la major part dels actes del programa festiu ja estaven lligats per l’anterior equip de govern de CiU, el nou govern d’Esquerra-Amposta Acord Municipal va destinar 20.000 euros més al pressupost de 270.000 euros de festes per incorporar actes que afavorissin la participació i que fessin de les festes majors un pol d’atracció turística. Un model que, segons Tomàs, ha resultat ser tot un èxit i que el nou govern municipal vol consolidar en propers anys.

En aquest sentit, Tomàs ha afirmat que l’any que ve l’equip de govern podrà treballar millor en el control la despesa de les festes majors, tot remarcant que els 20.000 euros que han afegit al pressupost és el mateix pressupost que CiU va destinar a un sol acte el mes de maig per commemorar el centenari del pont penjant.

Per la seva part, el regidor de Festes, Ramon Bel, ha detallat algunes de les xifres més destacades que s’han registrat aquestes festes majors, com les més de 6.000 persones que van assistir al concert dels Catarres. Quant als actes taurins, malgrat alguns incidents amb ferits lleus per cornades, l’equip de govern ha assegurat que en conjunt van transcórrer amb normalitat i es plantegen per a properes edicions recuperar berenar del bou. L’alcalde d’Amposta també ha mostrat la seva voluntat de potenciar els carrers engalanats amb un concurs que animi els veïns a participar-hi. / Via Canal 21 Ebre.

Iceta defensa la tradició del bous a l’Ebre en el pregó d’Alfara de Carles

ALFARA DE CARLES (Baix Ebre).- El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va realitzar aquest dimarts a la nit el pregó de les festes majors d’Alfara de Carles. Iceta va aprofitar l’ocasió per fer una clara defensa de la tradició dels actes amb bous a les Terres de l’Ebre i especialment dels temptejos de bous amb públic d’Alfara de Carles. L’alcalde del municipi, Josep Mas, va explicar que enguany havien escollit Iceta per pronunciar el pregó de festes majors pel seu suport al municipi durant aquest dos anys en què un jutjat de Barcelona va suspendre els temptejos a les ramaderies Alfara. Iceta va remarcar que la cultura dels bous al territori no té res a veure amb altres espectacles amb bous que sí fan mal a l’animal i que es practiquen en altres punts de l’Estat espanyol.

Aquest dimecres, de fet, ja s’han celebrat els primers correbous i bous a la plaça. Altres actes destacats de les festes majors d’Alfara de Carles són el sopar popular de la Cabra, que també es va celebrar aquest dimarts a la nit, o la processió en honor al patró, Sant Agustí. També el darrer dia de la festa major, diumenge 1 de setembre, hi haurà una musclada popular a la nit i una traca final. / Via Canal 21 Ebre.

Onze autocars sortiran des de Tortosa per omplir la Via Lliure de la Meridiana de l'Onze de Setembre

TORTOSA (Baix Ebre).- La participació de la gent de Tortosa en l’acte de la Diada de l’11-S a la Meridiana de Barcelona serà elevada. Així ho creu el coordinador de Tortosa per la Independència, Joaquim Vallés, qui ha detallat que ja s’han reservat fins a 11 autobusos que sortiran des de la ciutat a les 10 hores per participar en l’acte de l’Onze de Setembre anomenat la Via Lliure, i que servirà per donar el tret de sortida a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Vallés ha afirmat que els tiquets s’estan venen de manera fluïda i s’ha mostrat convençut que la gent de Tortosa respondrà a la crida de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, amb escreix.

Vallés també confia que la participació serà superior a la registrada l’any passat per a la realització de la V humana, també a Barcelona. En qualsevol cas, Vallés ha fet una crida a la mobilització per inscriure’s i per participar en l’acte de l’Onze de Setembre a la Meridiana, tot destacant que s’està al davant d’un moment històric per al país. La gent de les Terres de l’Ebre ocuparà els trams 15, 16, 17 i 18.

Mentre arriba el dia. Tortosa per la Independència, juntament amb les assembles territorials de l’ANC de Roquetes i Jesús, ha organitzat un concert solidari que s’emmarca amb un dels 10 eixos programàtics que s'estan treballant aquest estiu per part de l'ANC, concretament, la Solidaritat. El concert tindrà lloc el proper diumenge 30 d’agost a les 22 hores a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. Tots els fons que es recaptin es destinaran a l’entitat Nepal Akí. Durant el concert actuaran 10 artistes del territori i també es projectaran diversos vídeos amb ciutadans que expressen el seu desig d’aconseguir la independència de Catalunya. L’acte també comptarà amb la participació del president de l’ANC, Jordi Sánchez. / Via Canal 21 Ebre

Roquetes homenatjarà el cantador de jotes Juanito Aragonés en la primera Vetlada de Versadors

ROQUETES (Baix Ebre).- Roquetes farà un homenatge a Juanito Aragonés en la primera Vetlada dels Versadors, una iniciativa conjunta de l’escola de música tradicional “Lo Canalero” de Roquetes i l’associació “Espai de So”. Diferents versadors del territori improvisaran poesia a l’estil de la jota tortosina. Segons Lluís Flores, coordinador de l’associació “Espai de So”, la primera Vetlada de Versadors de Roquetes té com a objectiu recuperar el tradicional “picadillo” a les Terres de l’Ebre, l’art d’improvisar versos cantant, a l’estil i música de cada versador.

En l’aplec de poetes improvisadors hi participaran els cantadors Juanito Aragonés, fill de Roquetes, els Cantadors de la Llar d’Amposta, Joan Fumadó de Sant Jaume d’Enveja, Sofia Morales (“Sofia de la Ribera”) de Sant Jaume d’Enveja, Jordi Cloquell (“Artiller”) de Mallorca, Amparo Parra de Cuba, amb el guitarrista valencià Víctor Dols i la “Rondalla dels Ports”. La primera vetlada de Versadors de Roquetes començarà a partir de les 22:30 hores de la nit d’aquest divendres a l’Hort de Cruells, amb entrada gratuïta. / Imatge Riu en So / CAMPUS DE MÚSICA I BALL DE LES TERRES DE L'EBRE.

L'arquebisbe de Madrid portarà enguany l'estendard de la Santa Cinta a la processó de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- L'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, també vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, portarà l’estendard principal a la processó de la Santa Cinta, el proper 6 de setembre. El primer majordom de la Reial Arxiconfraria de la Cinta, Francesc Faiges, ha confiat l’estendard principal durant la processó de la Santa Cinta a Osoro, que estarà acompanyat com a borlistes per la germana de la Consolació Vicenta Miralles, superiora de la comunitat de l’Hospital de Jesús, amb motiu de la celebració dels 200 anys del naixement de Santa Maria Rosa Molas, fundadora de la congregació; i per la germana de la companyia de Santa Teresa de Jesús, M. Teresa Torres, superiora de la comunitat de Jesús, en commemorar- se els 500 anys del naixement de la santa.

En un altre ordre de coses, dins els actes en honor a la Mare de Déu de la Cinta, durant la novena es comptarà amb la presència, entre els predicadors, de Vicente Jiménez, arquebisbe de Saragossa, divendres, dia 11 de setembre, i del cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, dissabte, dia 12. Diumenge, dia 13 de setembre, s’ha previst un homenatge a totes les dones, jóvens i xiquetes que porten el nom de Maria Cinta en un acte que començarà a les onze del matí amb el lliurament d’identificacions, al claustre de la catedral, a totes les Maria Cinta que ho desitgen. L’acte continuarà després amb la missa pontifical a càrrec del bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, la veneració de la Santa Relíquia i l’homenatge a totes les dones que porten el nom de la patrona de Tortosa.

Imatge Infovaticana.com

Ramon Madaula, Anna Sahun i Lluís Homar pujaran a l’escenari del Felip Pedrell

 

TORTOSA (Baix Ebre).- La programació del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa per a la propera temporada tardor-hivern tindrà un marcat accent musical. Així ho ha destacat la regidora de Cultura, Dolors Queralt, durant la presentació d’una programació que incorpora dos plats forts teatrals. D’una banda, "Idiota", l'obra de Jordi Casanovas que interpretaran Anna Sahun i Ramon Madaula, i per l'altra, l'adaptació d'un clàssic del teatre català, "Terra Baixa", d'Àngel Guimerà, amb Lluís Homar interpretant tots els papers de l'obra en un muntatge dirigit per Pau Miró.

També cal destacar la master-class que l'actor Joan Pera portarà a Tortosa, "Fer riure és un art". En l'apartat musical, cal destacar el concert d'Artur Gaya, Paco Prieto i Kike Pellicer en homenatge al cantautor valencià Ovidi Montllor en el 20è aniversari de la seva mort.

Altres propostes musicals són "Flok!", un espectacle familiar per a descobrir la música folk i d'autor. Finalment, els Quicos portaran un clàssic imprescindible de les dates nadalenques amb el seu "Lo Misteri de Nadal". L'oferta es completa amb les propostes per als més petits, en aquesta ocasió "Gisela y el libro mágico" i "Les princeses també es tiren pets", la primera amb la presència dalt de l'escenari de les populars Gisela i Elsa Anka.

Per la seva banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha volgut remarcar les millores que l'Ajuntament ha implementat al Teatre Auditori Felip Pedrell en el seu apartat més tècnic, com el sistema d'audio, la il·luminació, i la motorització de les barres mòbils de l'escenari. Bel també s’ha mostrat molt satisfet de l'augment en el percentatge d'autofinanciació del Teatre Auditori. / Via Canal 21 Ebre.

Trens Dignes vol reactivar la mobilització amb un acte públic a Amposta

 AMPOSTA (Montsià).- L’Ajuntament d’Amposta ha traslladat a la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre el suport de la corporació a les reivindicacions en matèria de transport públic que realitzen. L’equip de govern i també els portaveus de la resta de grups amb representació a l’Ajuntament han participat en una reunió a les dependències municipals en el transcurs de la qual s’hauria acordat portar a aprovació del ple de l’Ajuntament d’Amposta una moció que reculli el compromís del consistori amb la Plataforma.

Però més enllà d’aquest fet, la portaveu de la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre, Montse Castellà, ha explicat que també s’ha acordat organitzar un acte públic a Amposta la propera tardor, per tal d’informar els ciutadans de la situació actual i de les propostes de millora en matèria ferroviària al territori.

Per la seva part, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha afirmat que el servei ferroviari al territori és “tercermundista” i ha valorat molt positivament la tasca que realitza la plataforma Trens Dignes. Castellà ha deixat clar que la voluntat és realitzar actes informatius a tot el territori mentre esperen poder iniciar un debat tècnic amb la conselleria de Territori i Sostenibilitat. La primera setmana de setembre també està previst que es torni a convocar la taula de partits per abordar la millora del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre. / Via Canal 21 Ebre

L'ulldeconenc Aleix Garcia fitxa cinc anys pel Manchester City

ULLDECONA (Montsià).- L’ulldeconenc Aleix Garcia ha fitxat per cinc anys amb el Manchester City, i és que els citizens han pagat la clàusula de 3 milions d’euros per tal que el jugador formi part de les seues files. L’ebrenc, fins ara jugador del Villareal, compleix així un dels seus somnis, ja que aquest equip anglès és un dels referents de la Premier League. El centrecampista assegura trobar-se en un bon estat de forma i preparat per jugar a la lliga anglesa.

El jove, que tan sols té 18 anys, es va formar a l’equip groc des de ben petit, exactament des dels 7 anys. Tot i que ha preparat la pretemporada amb el Vila-real, els Sky Blues han decidit incloure’l, de moment, a la plantilla del filial. D’aquesta manera, l’ebrenc estarà sota la direcció de Patrick Viera per complir les etapes d’adaptació. Tot i que està previst que formi part del primer equip en un termini de dos anys, no es descarta que, en el cas que el jugador es trobi a gust i evolucioni favorablement, hi jugui la temporada vinent.

Sigui com sigui, Garcia ha volgut agrair a tots els tècnics i responsables del Vila-real que van creure en ell i el van formar com a jugador. De fet, l’ulldeconenc és considerat un dels millors jugadors de la Ciutat Esportiva del Miralcamp. El centrecampista, a més, no ha amagat el desig de tornar algun dia a l’equip groc, vist que ha estat l’equip que li ho ha donat tot. / Via Canal 21 Ebre

Andreu Carranza, Josep Bayerri o Montse Castellà, microlíders ebrencs per la independència

TORTOSA (Baix Ebre).- Òmnium Cultural Terres de l’Ebre i l’Assemblea Nacional Catalana han posat en marxa al territori la campanya microlíders que s’emmarca dins la plataforma de campanya Ara és l’Hora. Així, persones conegudes de les Terres de l’Ebre que aposten per la independència de Catalunya han ofert la seva imatge per animar a la ciutadania a omplir la Meridiana de Barcelona el proper 11 de setembre i aconseguir una majoria pel Sí en les eleccions del dia 27. Cadascun d’aquestes microlíders expliquen, en uns cartells que es penjaran per tot el territori, quin és el seu somni de cara al futur.

Una de les persones que hi ha participat és la cantautora i portaveu de la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre, Montse Castellà, qui ha defensat la necessitat d’estar “tots units” i fer un pas més per omplir la Meridiana. L’historiador terraltí, Anton Monner, ha explicat que aposta per una Catalunya independent perquè vol una societat lliure. Per la seva part, Victòria Almuni, de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, ha afirmat que aposta per la independència perquè li agradaria veure una Catalunya “forta, justa, tolerant i culta” que alhora projecti el patrimoni cap endavant.

Una altra de les persones que participa en la campanya microlíders és el periodista Josep Bayerri, qui va assegurar que només la independència de Catalunya farà possible la vegueria de l’Ebre. Altres noms que participen en la campanya de microlíders a les Terres de l’Ebre són Josep Bordes (cantant de Pepet i Marieta), Àitor Cugat (Xeic!), Valer Gisbert, Manolo Tomàs i Josep Vicens./ Via Canal 21 Ebre

Bibiana Porres: 'El PSC inclou les Terres de l’Ebre en el programa del 27-S, altres ni en parlen'

MAS DE BARBERANS (Montsià).- La candidata ebrenca del PSC a les eleccions al Parlament, Bibiana Porres, s'ha compromès aquest dilluns a ser l'altaveu del territori, tot deixant deixat clar que mentre el PSC sí que ha inclòs les Terres de l'Ebre en l'agenda del 27-S, "altres ni en parlen". “Ho hem demostrat quan hem governat i ho demostrem ara dotant l'Ebre de programa propi en aquestes eleccions”, ha destacat Porres, que ho ha contraposat amb Convergència i ERC. "Continuen sense pensar en el territori com han fet amb els darrers pressupostos de la Generalitat”, ha remarcat.

Els socialistes de l'Ebre han fet la presentació de la candidatura al Mas de Barberans, “perquè és un referent en la bona gestió municipal, de la feina seriosa, i és un espill on es pot reflectir el socialisme català”. De fet, també s'han reunit amb militants i simpatitzants d'aquesta població. I ho han fet acompanyats del candidat del PSC per la circumscripció de Tarragona, Carles Castillo. “Som una llista renovada, amb moltes ganes, però que inclou també persones avalades per la bona gestió feta”, ha apuntat Porres.

Per Castillo, aquesta renovació va molt més enllà de l'aspecte generacional “és molt més profunda, una renovació des del socialisme combatiu davant les desigualtats, que vol aprofitar l'oportunitat, que vol demostrar que hem après dels nostres errors”. Castillo ha recordat que el PSC és l'esquerra no independentista que aposta per canviar Espanya des de Catalunya.

El PSC també ha avançat ja els principals eixos del seu programa electoral per a les Terres de l'Ebre que són l'atenció a les persones com a principal prioritat; acabar amb les retallades i apostar per la salut i educació; una xarxa viària i transport públic de qualitat; el suport als pagesos i empresaris; l'aposta pel turisme i la marca Reserva de la Biosfera, i el tractament de l'Ebre com una regió de Catalunya amb idiosincràsia pròpia. / Imatge PSC Terres de l'Ebre.

Gandesa enllesteix la rehabilitació interior del Palau del Castellà

 

GANDESA (Terra Alta).- Gandesa ha enllestit la rehabilitació del interior del Palau del Castellà. Divendres passat, el conseller de la presidència, Francesc Homs, va presidir la jornada de portes obertes a la rehabilitació del Palau i antiga presó. El Palau del Castellà és Bé Cultural d'Interès Nacional des de 2009. Aquest edifici medieval, també anomenat La Presó o Casa de la Castellania, ha viscut alguns dels esdeveniments més importants de la història de Catalunya. Es considera que el Palau va ser inaugurat amb motiu de la reunió del Capítol General de l'Orde del Temple del 1225 mentre que el 1338 s'hi van celebrar les Corts Generals de la Corona d'Aragó, presidides pel rei Pere III el Cerimoniós. L'any 1609 l'edifici es va modificar i va passar a ser la Sala del Delme, on es pagava a l'església, al rei o a altres senyors la desena part de la collita. El 1841, amb la creació del partit judicial de Gandesa, l'edifici va passar a ser presó fins a l'any 1960.

L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, va explicar que la rehabilitació del Palau del Castellà forma part del Pla director per a la recuperació de la memòria històrica del municipi. L’edifici serà ara un espai cultural polivalent. També Francesc Homs va voler posar de relleu la importància de la història de Gandesa. En aquest punt, Homs va dir que cal tenir present que la pròpia història és expressió de la nostra identitat, i que cal projectar-la tal com és. L’alcalde de Gandesa va avançar que en futures fases de rehabilitació del Palau del Castellà s’actuarà a la façana i el seu entorn. El Palau del Castellà encara conserva la gran sala interior i part de les cambres d'origen medieval./ Via Canal 21 Ebre

Protecció Civil alerta del risc d'incendi forestal 'molt alt' al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

TORTOSA (Baix Ebre).- Protecció Civil alerta que el risc d'incendi forestal és "molt alt" aquest dilluns a 15 comarques de Catalunya a causa de l'entrada de vent de Ponent que podrà tenir cops forts i pot fer baixar les humitats. A les Terres de l’Ebre travessen aquesta situació més complicada les comarques del Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta. Protecció Civil recorda la importància de mantenir una conducta responsable per no generar risc d'incendis, i que cal extremar la prudència en desplaçaments en vehicle per zones forestals per evitar augmentar el risc d'incendis. Cal extremar les precaucions en l'ús de barbacoes en les urbanitzacions a l'entorn de zones boscoses, sobretot si aquestes no disposen d'una franja perimetral sense vegetació. A més, cal fer èmfasi en què no s'han de llençar burilles, encara que semblin apagades, ni caminant ni per la finestra del cotxe. / Via Canal 21 Ebre

L'Ascó comença la temporada amb una victòria contra el Vilafranca (3-1)

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- L’Ascó ha començat la temporada de la millor manera possible. I és que les de Miguel Rubio van sobrepassar el Vilafranca per 3 a 1, demostrant que seran clars aspirants al Play Off. Asier de penal avançava l'Ascó i Triguero, al fil del descans, posava l'empat. El segon temps Bertomeu i Genís va aixecar el marcador d'un matx on ha calgut patir.

Des d’un bon començament s’esperava un encontre d’allò més intens. Durant els primers deu minuts, tots dos conjunt van protagonitzar un estira i arronsa. Però va ser l’Ascó qui va guanyar metres al Vilafranca. A causa d’unes mans de rival, concretament de Maldonado, Asier va poder convertir la pena màxima en el primer gol de la temporada. El conjunt de Ivan Moreno va posar una marxa més després del gol de l'Ascó i va fet patir de valent als asconencs, sobretot a pilota aturada. I així, al minut 33 va aparèixer el córner al primer pal que acabava al fons de la xarxa però que el col·legiat anul·lava per falta a Asier. Ja a les acaballes del primer temps arribava l'empat del degà penedesenc. Pilota penjada d'Oribe des de l'esquerra, a la qual arribava Sergi Fuertes, però se li acabava escapant. Finalment, Santi Triguero no va perdonar i enviava la pilota al fons de la xarxa.

El segon temps deixava un panorama incert entre tots dos equips. Bertomeu va ser un dels homes clau, i és que va anotar el segon gol amb un xut des de 35 metres. Amb aquesta seguretat, els de la Ribera d’Ebre van poder sentenciar el partit en diverses ocasions, de mans d’Asier, Genís i Argilaga. Tot i això, el Vilafranca va saber reaccionar a temps, justament a l’últim quart d’hora, i va buscar l’empat. Oribe i Sergi Moreno van ser les pedres de l’Ascó, qui va haver de jugar amb tot el seu arsenal. Després d’alguna jugada gairebé exitosa per part dels ebrenc, finalment al minut 86 la defensa visitant no va poder aguantar els atacs dels de Miguel Rubio. Genís va posar el punt i final a favor de l’Ascó a causa d’un penal de Miguel Ramos. D’aquesta manera, l’actual campió s’endú els primers tres punts i comença la lliga amb un bon estat de forma./ Via Canal 21 Ebre

Les pluges de l'agost faran minvar un 10% la collita de sal a les Salines de la Trinitat

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- La campanya de recollida de sal al delta de l'Ebre arrenca aquest dilluns amb la previsió de recollir-ne entre 85.000 i 90.000 tones. Malgrat que la primavera i l'inici d'estiu van ser càlids, les pluges i tempestes registrades durant aquest mes d'agost han fet perdre al voltant d'un 10% de la collita. Infosa, l'empresa que gestiona les Salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, havia previst inicialment que es pogués superar la xifra de les 100.000 tones. Pel que fa a la collita de la Flor del Delta, un producte gourmet, se n'assoliran 24.000 tones de producció, un volum mitjà. El 70% de la sal produïda al delta de l'Ebre s'exporta a l'estranger, principalment a França.

A les 8 del matí, un dispositiu format per mig centenar de màquines i desenes d'operaris ha donat el tret de sortida a la recollida de la sal a les Salines de la Trinitat. Enguany la collita serà estàndard, segons ha apuntat el gerent d'Infosa, Joan Sucarrats.

L'empresa calcula que la producció oscil·larà entre les 85.000 i les 90.000 tones, tot i que inicialment les previsions eren més optimistes, de fins a 100.000 tones, degut a la calor i el vent registrats durant la primavera i el juliol. Les precipitacions d'aquest mes d'agost, però, han reduït el volum de sal en un 10%.

Pel que fa a la Flor de Sal, comercialitzada sota la marca Flor del Delta, se n'espera una producció d'entre 23.000 i 24.000 tones. Aquest producte es produeix i es recull de manera artesanal i té un gran valor gourmet.

El 70% de la producció de sal del delta de l'Ebre s'exporta a l'estranger, bàsicament pel que fa a Europa, a França, però també a d'altres països com Alemanya, Bèlgica o Anglaterra, mentre que una part marxa al nord d'Àfrica, i una altra part als Estats Units.

Pel que fa als usos, només el 10% del total es destina a la indústria alimentària. La majoria es distribueix entre el sector industrial, el tractament d'aigües, la indústria química, tèxtil, o per a distribuir a les carreteres en cas de nevades.

Satisfacció per l'inici d'obres de la línia elèctrica submarina

D'altra banda, el gerent de l'empresa s'ha mostrat molt satisfet per l'inici dels treballs per construir la línia elèctrica submarina del Trabucador, que evitarà les habituals interrupcions del servei en cas de llevantades. "La veníem reclamant des del 2002 i n'estem molt satisfets perquè ens ha portat molts maldecaps", ha explicat Sucarrats. Els treballs tenen un cost de 800.000 euros dels quals Infosa n'assumeix la meitat, Endesa el 30% i la Generalitat el 20% restant./ Via ACN

Controlen l'incendi de l'Ametlla de Mar, que ha cremat 40 hectàrees sobretot de matoll

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Els Bombers de la Generalitat han controlat aquest migdia l'incendi de vegetació que afecta la zona de la urbanització de Calafat, a l'Ametlla de Mar. El foc, que s'ha declarat cap a tres quarts de cinc d'aquest dilluns a la matinada, ha cremat 40 hectàrees sobretot de matoll. Els mitjans aeris ja s'han retirat de la zona i 41 dotacions terrestres continuen remullant la superfície afectada per l'incendi. Els Agents Rurals investiguen ara l'origen del foc. D'altra banda, segons informa el Servei Català de Transit, ja s'ha restablert totalment la circulació a la N-340 després de sis hores que ha estat tallada a causa de l'incendi.

Malgrat que durant les primeres hores s'ha generat alarma, sobretot, entre els veïns de la urbanització de Calafat, a mesura que passaven les hores, l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, es mostrava optimista respecte l'evolució del foc. "Tenim tot el dia per endavant i confiem que vagi bé", ha expressat des del centre de comandament de l'incendi on ha anat seguint l'evolució del foc.

A primera hora del matí, quan s'ha declarat el foc, les flames eren molt visibles i generaven alarma pel contrast de la nit, a més, amb l'entrada del mestral, columnes denses de fum afectaven els carrers i habitatges de Calafat. "La Policia Local ha anat a la urbanització a tranquil·litzar els veïns i no tenim constància de cap afectació personal", ha detallat l'alcalde.

La zona que ha cremat, entre l'N-340 i l'antiga carretera nacional, està a la plana de Calafat, a la zona del barranc del Cap de Terme que arriba fins al mar. És una zona que ja va ser arrasada fa anys en un incendi anterior i tot i que hi ha pinar bàsicament ha cremat matoll. Malgrat que hi ha algun mas aïllat, l'alcalde ha confirmat que no s'ha hagut de desallotjar ningú, malgrat que a primera hora sí que s'ha recomanat als veïns de Calafat que no sortissin dels seus habitatges per la fum.

Des dels Bombers, el cap de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre i cap d'intervenció en l'incendi, Fèlix Gonzàlez, ha explicat que el que més els ha preocupat és el flanc esquerre del foc que toca el barranc que arriba fins al mar i que està molt tancat de vegetació. "El vent ha fet que l'incendi progressés cap al mar i hem hagut de fer un nou emplaçament de Bombers per tallar l'avanç del foc al barranc", ha detallat.

Tot i que l'incendi sí que ha saltat la carretera, N-340, en un punt, el foc no ha anat més enllà perquè ha estat la zona del circuit de Calafat amb poc combustible per cremar. Gonzàlez ha explicat que han hagut de treballar a contravent per evitar que la propagació del foc acabés afectant a la part nord de la urbanització de Calafat.

La dificultat màxima de l'incendi ha estat l'orografia del terreny, per aquest barranc, i el vent que malgrat que bufa moderat ho fa amb cops forts que han provocat represes empeses amb intensitat. Gonzàlez ha detallat que "l'evolució ha estat favorable" i que ja no hi ha flama activa, fet que afavoreix l'estabilització i posterior control de l'incendi.

Els agents rurals treballen ara sobre el terreny per delimitar el perímetre d'afectació del foc i també l'origen, ja que hauria començat a tocar de l'antiga carretera nacional. Segons les darreres dades provisionals, l'incendi hauria afectat 40 hectàrees.

La carretera N-340 ha estat tallada en set quilòmetres durant prop de sis hores. El trànsit s'anava desviant per l'autopista AP-7./ Via ACN

#bomberscat remullen tot el perímetre afectat per #IFCalafat. 40 Has de vegetació cremades. A lloc, 44 vehs i 9 aeris pic.twitter.com/fp5Y0qG29H

— Bombers. Generalitat (@bomberscat) August 24, 2015

Imatge Bombers de la Generalitat, a Twitter

Bel encarrega a Curt Wittlin la conferència de la Diada a Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha encarregat enguany la conferència institucional de l'Onze de Setembre a l'estudiós Curt Wittlin, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i creu de Sant Jordi, i actualment veí del municipi. El títol de conferència serà 'Consells d'un gran pensador català medieval, Francesc Eiximenis, per als Jurats de la ciutat de València al 1383 i la seva vigència actual. Al finalitzar la conferència, s’interpretarà l’himne nacional de Catalunya, els Segadors. L’acte tindrà lloc a les 11 del matí al saló de plens de l’Ajuntament de Tortosa.

Curt Joseph Wittlin (Reinach, Basilea-Camp, 1941) és un filòleg suís i un expert de la llengua i literatura catalana medieval. Wittlin va estudiar filologia romànica a Basilea amb Germà Colon, i més tard va ampliar estudis a París, Florència i a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini feta per Guillem de Copons. Va ser nomenat catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà), on va arribar el 1967. S'ha especialitzat en l'edició de traduccions medievals a Europa de texts de Ciceró, Sant Agustí, Joan de Gal·les i altres. Ha treballat també sobre Ramon Llull i sobre la història de les biblioteques medievals catalanes. Això no obstant, l'autor català medieval al qual s'hi ha dedicat més és Francesc Eiximenis. De fet, l a majoria de les edicions modernes de les obres de Francesc Eiximenis es deuen totalment o parcial a Curt Wittlin.

Així mateix, Wittlin ha dedicat nombrosos estudis i articles a Francesc Eiximenis. El 1997 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans, i del 1990 al 1993 va ser president de la Societat Catalana de Nord-amèrica. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de 2004 és membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. / Imatge Viquipèdia.

Tortosa acomiada l'exfutbolista Ismael Antó, jugador del CD Tortosa i de l'Espanyol

TORTOSA (Baix Ebre).- La parròquia del Roser del barri de Ferreries ha acollit aquest dissabte el funeral per Ismael Antó 'Antonet', que va morir divendres als 84 anys. A més de jugar amb el CD Tortosa, Antó també va fer-ho a la Primera Divisió amb l'Espanyol i altres equips com ara el València. En concret, a l'Espanyol va jugar la temporada 1954-55, i de fet era tot un veritable referent de l'afició perica a les Terres de l'Ebre, ja que va ser el fundador i primer president de la Penya Blanc-i-Blava de Tortosa i Comarques. A més, recentment va ser nomenat president honorífic de l'ambaixada perica. Aixi, l'Espanyol va emetre un comunicat oficial de dol, i també ha fet un minut de silenci abans del partit d'aquest dissabte amb el Gefate, disputat a l'estadi de Cornellà-el Prat.

L'extrem esquerre Ismael Antó va començar a destacar al CD Tortosa durant la temporada 1951-52. Tot seguit, va passar per la UD Melilla, on realitzava el servei militar, i la temporada 1954-55 va fitxar pel RCD Espanyol. No va tenir molts minuts a l'equip d'Alejandro Scopelli, ni dels seus substituts. Va ser una temporada amb resultats dolents i on no es va saber trobar un bon recanvi per al xilè Chico Ramírez. Antó només va jugar quatre partits de Lliga, on no marcà cap gol. La següent temporada va fitxar pel València CF, on jugà vuit partits a Primera, marcant dos gols, però tampoc es va consolidar com a titular. Després va jugar al Real Jaén, CD Tenerife, amb dues temporades a molt bon nivell, i al Recreativo de Huelva i Gimnàstic de Tarragona. Un cop retirat, va ser tot un pioner del futbol sala a Tortosa, a més d'impulsor d'altres esports com l'atletisme, el patinatge i l'hoquei sobre patins.

Imatge Quimo Panisello, a Instagram

Té un accident a Amposta i els Mossos el detenen per anar begut i sense punts al carnet

AMPOSTA (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra van imputar el 15 d'agost a Amposta un home de 28 anys, nacionalitat espanyola i veí de Tortosa, com a presumpte autor de dos delictes contra la seguretat del trànsit, per conduir sota la influència de les begudes alcohòliques, i per conduir un vehicle amb la pèrdua total de punts. Pels volts de les cinc de la matinada del mateix dia es va produir un accident de trànsit al quilòmetre 7,5 de la carretera C-12, al terme municipal d'Amposta. Quan els mossos van arribar al lloc van observar que el conductor tenia tots els símptomes d'anar sota els efectes de les begudes alcohòliques. Li van realitzar la prova d'alcoholèmia i va donar un resultat positiu de 0.73 mg d'alcohol per litre d'aire expirat, triplicant la taxa màxima permesa.

A més, els agents van comprovar que l'home havia perdut de vigència del permís de conduir per la pèrdua total de punts. Per tot això, els Mossos van denunciar penalment el conductor del turisme per conduir en estat etílic amb resultat d'accident de trànsit i per conduir amb el permís suspès temporalment.

En una altra actuació la matinada del dia 16 d'agost, agents de trànsit de Tortosa que realitzaven un control preventiu de drogues i alcohol, al quilòmetre 0,2 de la carretera TV-3404 a Sant Jaume d'Enveja, van aturar un turisme el conductor del qual va donar una taxa d'1.2 mg d'alcohol per litre d'aire expirat. El conductor, un home de 26 anys de nacionalitat espanyola i veí de Tortosa, va quedar imputat per un delicte contra la seguretat del trànsit. / Via ACN

Jordi Jordan deixa la presidència d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- L'entitat Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa va celebrar el 14 d'agost una junta general per renovar els seus càrrecs. Gerard Climent i Garcia és el tresorer; Jordi Costea i Balagué, el secretari, i Ramon Ruiz i Fons el nou president, en substitució de Jordi Jordan, que ha estat durant set anys al capdavant de l'associació. Jordan, que a les eleccions municipals va ser reelegit com a regidor a l'Ajuntament de Tortosa, va voler expressar el seu agraïment a totes les persones que durant aquests anys han estat al costat de l’associació "posant en valor el patrimoni històric tortosí, com un actiu de desenvolupament i futur per la ciutat". A més Jordan va donar tot el suport a la nova Junta, de la que també en formarà part com a vocal, tot destacant que està integrada per persones joves i amb moltes ganes de treballar pels castells i el patrimoni de Tortosa. De fet, hi ha hagut noves incorporacions com a vocals.

Per la seua banda, Ruiz va destacar que “comença una nova etapa plena de reptes, en la que prendrà protagonisme la comunicació i participació directa amb els socis, per fer entre tots de l’associació un lloc viu i despert, ple d’energia positiva vers el patrimoni”. Els diferents canals de difusió a les xarxes socials que han estat oberts en els últims temps, va apuntar Ruiz, "pretenen generar espais de comunicació i animar a la participació, col·laboració i l’acció, potenciant un feedback ric i creatiu envers el patrimoni i la cultura".

El nou president va voler fer un reconeixement i agraïment a la junta sortint, especialment al seu president Jordi Jordan, per la important tasca realitzada durant aquest temps. Finalment, davant la proximitat de Festes de la Cinta, la nova Junta convida a participar en la presentació de les pubilles dels Amics dels Castells i Nucli Antic, Sofia Cadenas Valls i la xiqueta Joana Subirats Torres, que tindrà lloc a la seu de l’associació el dilluns 24 a les 19:30 hores del vespre.

Romeva: 'Farem que la llista de Junts pel Sí sigui cada vegada més gran'

TORTOSA (Baix Ebre).- La candidatura Junts pel Sí ha presentat aquest dissabte a Tortosa la campanya “Fes-te candidat pel Sí” i també els candidats de la demarcació de Tarragona. “Farem que aquesta llista sigui cada vegada més gran. Som la il·lusió del 'Sí' per fer un país més pròsper i més just”, ha dit el cap de llista, Raül Romeva, sobre la campanya que ja suma més de 41.000 suports i que vol convertir Junts pel Sí en la llista electoral més llarga d’Europa. “Necessitem un mandat democràtic i només ho aconseguirem si aquesta llista té una incontestable majoria” ha dit Romeva, i ha afegit: “Hem de guanyar per asseure’ns a negociar amb Espanya i Europa, negociarem sobre el com perquè el què el tenim molt clar”.

A més de Romeva, també ha intervingut Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: “No hi ha ningú que administri el vot pel no a Catalunya, el vot pel no s’administra des de Madrid, centralitzant i fent més rígida la possibilitat de millorar”. La també ebrenca Carme Forcadell, número 2 per Barcelona, ha parlat sobre el resultat a les eleccions: “Tenim raons, arguments, propostes i la força de la gent, això ens fa guanyadors. Amb 68 diputats volem començar un procés constituent”.

També ha parlat el rapitenc Lluís Salvadó, número 6 per Tarragona, qui ha afirmat que els catalans “hem acabat esgotats de buscar solucions per Catalunya dins l’Estat Espanyol”. Per la seua banda, la tortosina Meritxell Roigé, número 8 de la llista, ha obert l’acte afirmat que “ens toca anar junts per aconseguir el millor resultat aquest 27-S”.

La campanya “Fes-te candidat pel sí” va superar el seu primer objectiu de reunir 13.500 suports en només 24 hores, després de la seva presentació a Barcelona a principis de mes.  Les adhesions continuen obertes al web www.juntspelsi.cat.

Romeva va iniciar divendres una ruta de quatre dies per diverses poblacions, tot començant per Ulldecona. Aquest dissabte ha estat a Reus i Tortosa, i acabarà el dia en un acte a la presentació de la campanya per sumar suports a Tarragona. La ruta seguirà fins dimarts que ve i participarà en la presentació de “Fes-te candidat pel Sí” a Girona, Lleida i Barcelona. El mateix Romeva anuncia a través del seu compte de Twitter, @raulromeva, i també a través dels compte @juntspelsi, les seues parades a tot el territori i més detalls sobre la ruta. / Imatge Junts pel Sí.

Roig aposta per recuperar el Centre d'Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre

 

TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Ebre, Enric Roig, s’ha posat en contacte ja amb els ajuntaments del Baix Ebre per oferir la col·laboració de l'ens en tots aquells aspectes que ajudin els municipis a dinamitzar les seves propostes i actuacions culturals. “Crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat Roig, que ha recordat els efectes de la crisi precisament en la cultura i l’educació, per les retallades que estan patint. “És ara més que mai, en una època de crisi com la que patim, que cal apostar per l’educació i la cultura, dos instruments que ens permetran reinventar-nos, ser imaginatius i explorar nous camins”, ha dit.

Roig ha apostat ja d’entrada per recuperar i impulsar el projecte de Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, creat a l’abril de 1999, i que actualment està aturat. La seva finalitat és la canalització de la participació d’estudiosos que tinguin la voluntat d’impulsar el coneixement històric de la comarca en el seu context més ampli. “Cal incentivar la recerca històrica per posar en valor la nostra comarca i revertir tant en la promoció cultural com també turística”, ha remarcat.

En aquest sentit, Roig també ha fet ja un primer intercanvi d’impressions en relació als als diferents centres d’interpretació de la comarca per establir una línia d’actuació conjunta, per complementar l’oferta i enriquir-la i posar en valor aquests espais. / Imatge PSC Tortosa.

Cultura prepara una exposició per commemorar els 100 anys del vapor Anita

TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest 2015 es compleixen 100 anys de l’avarament del vapor Anita. Per aquest motiu, els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre conjuntament amb l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i el Museu de les Terres de l’Ebre organitzaran una exposició commemorativa que s’inaugurarà al novembre a Tortosa i que està previst que sigui itinerant. L’exposició vol oferir una visió conjunta i actualitzada del que es coneix i del que va representar el vapor en seu moment i alhora incidirà en un dels aspectes més identitaris de les Terres de l’Ebre: la navegabilitat fluvial. Estarà formada per fotografies procedents de fons públics i també privats, de les famílies implicades en la seva construcció i funcionament que són majoritàriament inèdites i, a més, s’hi exposaran objectes i documents originals.

El vapor Anita és el darrer vapor que va circular entre Tortosa i la desembocadura de l’Ebre i ha esdevingut una icona contemporània. Els motius són diversos: és l'únic vapor que es va construir íntegrament al territori, als tallers Sales de Tortosa; el procés que l’envolta està lligat a l’empenta del sector industrial i als intents de revalorar el port fluvial i la tradició naviliera; mentre que el seu abandonament i posterior enfonsament el 1937, va representar la pèrdua de la il·lusió i l’allunyament progressiu de la tradicional vida fluvial. A més, la trajectòria de l’Anita recull les vivències de la societat amb la que va conviure. A banda de l’exposició, hi ha previst programar altres activitats: la presentació del llibre 'El vapor Anita. La història d’un mite', de Laura Tienda i Albert Curto de l’editorial Pagès, conferències i visites guiades./ Via Canal 21 Ebre

Obres a la catedral de Tortosa contra els tèrmits que afecten la capella del Sant Crist

 

TORTOSA (Baix Ebre).- La propera tardor s’iniciarà la restauració de la capella del Sant Crist de la Catedral de Tortosa. I és que la capella, tancada per motius de seguretat, està afectada per tèrmits. El Ministeri d’Educació i Cultura ha adjudicat els treballs de restauració valorats en 180.000 euros. Segons Diari de Tarragona, les obres podrien començar després de les festes de la Cinta, amb un termini previst d’execució de quatre mesos per part de l’empresa Urcotex Immobiliària.

No és el primer cop que la Catedral de Tortosa es veu amenaçada pels tèrmits. L’any 2011 una plaga va afectar ja l'estructura de tres cúpules, una coberta i un vitrall del temple. En aquell moment, alguns d'aquests elements, especialment les cúpules de la sagristia nova i la capella del Sagrari o del Sant Crist, van ser objecte d'actuacions urgents per evitar que el seu col·lapse en provoqués l'ensorrament. Aleshores, el capítol de la Catedral va calcular en més 767.000 euros el cost de les obres per fer front a aquella situació, tot reclamant ajut econòmic a les administracions públiques i anunciant una campanya entre els fidels per obtenir el finançament necessari.

Al juny del 2012, el Ministeri de Cultura, a través de l’Institut del Patrimoni Cultural de l’Estat, es va comprometre a fer una valoració detallada de l’estat en què es trobava la catedral de Tortosa. Una actuació realitzada, especialment, per la proliferació de tèrmits que afectaven la coberta de la capella del Sant Crist, i com a pas previ per incloure l’obra al Pla Nacional de Catedrals del Ministeri. La capella del Sant Crist se situa en un lateral del cos central del temple i està format per un espai rectangular de tres trams i una coberta amb cúpula central. / Via Canal 21 Ebre

Lluitar contra el caragol maçana al riu Ebre és inviable i cal centrar-se en els arrossars

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Són centenars de milers, milions, els exemplars de caragol maçana que s'acumulen a la llera del tram final del riu Ebre. Un espai que, alguns, han definit des de fa anys com el gran reservori de la plaga, que acaba alimentant de gasteròpodes invasors els camps d'arròs. Una catifa de postes de color rosa cridaner s'estén sobre pedres, pals o joncs. Especialment, a les proximitats de la desembocadura dels desguassos de Capítol i Barques. Ho ha pogut constatar, en la seva visita a la zona, el principal expert del món en la plaga, el doctor Ravindra Joshi. En la seva opinió, però, resulta excessivament costós i poc efectiu fer front a l'amenaça del riu. Demana centrar-se a evitar els danys als arrossars.

La constatació que el fons de l'Ebre, dins del Delta, alberga una ingent població de caragol maçana és una de les principals preocupacions d'arrossaires, regants i administracions implicades en la lluita contra la plaga. De moment, però, les actuacions en aquest espai han estat força limitades. Tot i les reiterades demandes des del territori, el govern espanyol, específicament la Direcció General de Costes, l'administració competent en aquest tram de riu, es manté pràcticament al marge de la problemàtica.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), va prometre instal·lar una barrera elèctrica aigües amunt d'Amposta per evitar que el caragol remunti el riu i colonitzi tot el Delta si arriba a l'assut de Xerta, des d'on parteixen els canals de regadiu. Un projecte que encara no s'ha concretat. Per la seva banda, el Departament d'Agricultura va promoure accions de retirada manual, va instal·lar alguns elements de contenció, modificar sortides dels desguassos i, al mateix temps, va assajar trampes i netejar amb cremes la vegetació de ribera per evitar la seva proliferació.

Però el resultat, almenys al marge esquerre, no ha estat l'esperat. Així ho corrobora Joshi, que va visitar la zona fa unes setmanes convidat per Prodelta i la Comunitat de Regants de la Dreta. "És molt difícil si hem de tractar amb grans quantitats d'aigua. Veient els grans esforços que s'han fet aquí per cremar la vegetació tinc la impressió que, finalment, no ha funcionat. Avui veiem que tots els caragols han tornat", declara. El científic, que assegura haver vist casos similars de proliferació de la plaga als rius en altres indrets del món, constata que el caragol i les seves postes poblen les dues ribes, amb una "alta densitat" que converteix la situació en "perillosa". "Quan surten dels ous poblen noves àrees buscant menjar", indica.

El problema que planteja aquest gran reservori, apunta Joshi, és que procedir a una retirada massiva de caragols i postes del riu és una tasca "ingent", no només en termes de "força de treball" necessària i costos econòmics. "El que hem de fer és concentrar-nos a controlar-lo més als arrossars", repeteix un cop i un altre. Partidari de l'acció comunitària i el coneixement compartit entre pagesos, remarca la necessitat de vigilar com es fa arribar l'aigua als arrossars, quan l'arròs es conrea.

El fet que el caragol visqui perfectament al medi aquàtic planteja, a més, possibles nous mal de caps per a totes les zones de conreu i deltes mediterranis: "poden ser transportats per l'aigua i arribar a nous espais, a nous deltes, sigui per controlar jocs, com a aliment o com a mascotes aqüícoles".

Les esmentades sèquies de Capítol i Barques, precisament, han estat dos artèries clau per explicar l'expansió la plaga cap als arrossars i cap al mateix riu des del focus originari de l'ermita de l'Aldea (Baix Ebre). Amb l'hemidelta esquerre infestat, la Comunitat de Regants de la Dreta assegura haver assumit, des de fa temps, la necessitat d'actuar preventivament contra la plaga, però admeten, en la línia de Joshi, que a la llera de l'Ebre ben poca cosa es pot fer: cal evitar, doncs, treballar per evitar que penetrin als arrossars des d'allí.

Població fixa i estacionària

"És una població que tenim fixa i estacionària. Serà molt difícil eradicar del riu. Ens representa un constant risc que ens entri als camps, per tant les actuacions que hem de fer és protegir les bocanes dels desguassos que van a parar al riu i que els caragols no puguin entrar al camp", sosté l'enginyer de la Comunitat de Regants, Carlos Fàbregues. De moment, les poques actuacions plantejades a la llera per part de les administracions han estat víctima del desgast i els danys que provoquen les riuades, recorda Fàbregues.

De moment, tot i que la riba dreta de l'Ebre al seu tram final dret presenta ja un panorama de postes i exemplars de caragols maçana força visible, els regants asseguren que, amb el control de les bocanes, resultarà difícil que acabi entrant des d'aquí als arrossars, impulsats per la seva tendència natural a remuntar corrents d'aigua. "Només en un parell d'ocasions van remuntar uns metres per les bocanes però quan ens en vam adonar vam destruir les postes i fem un seguiment de la seva presència", recorda Fàbregues. Asseguren que les troballes fins ara a l'hemidelta dret porten el segell de la mà humana, "algun desaprensiu o algun innocent, sigui per mala fe o desconeixement". / ACN