SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Són centenars de milers, milions, els exemplars de
caragol maçana que s'acumulen a la llera del tram final del riu Ebre. Un
espai que, alguns, han definit des de fa anys com el gran reservori de
la plaga, que acaba alimentant de gasteròpodes invasors els camps
d'arròs. Una catifa de postes de color rosa cridaner s'estén sobre
pedres, pals o joncs. Especialment, a les proximitats de la
desembocadura dels desguassos de Capítol i Barques. Ho ha pogut
constatar, en la seva visita a la zona, el principal expert del món en
la plaga, el doctor Ravindra Joshi. En la seva opinió, però, resulta
excessivament costós i poc efectiu fer front a l'amenaça del riu. Demana
centrar-se a evitar els danys als arrossars.
La constatació que el fons de l'Ebre, dins del Delta, alberga
una ingent població de caragol maçana és una de les principals
preocupacions d'arrossaires, regants i administracions implicades en la
lluita contra la plaga. De moment, però, les actuacions en aquest espai
han estat força limitades. Tot i les reiterades demandes des del
territori, el govern espanyol, específicament la Direcció General de
Costes, l'administració competent en aquest tram de riu, es manté
pràcticament al marge de la problemàtica.
La Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), va prometre instal·lar una barrera
elèctrica aigües amunt d'Amposta per evitar que el caragol remunti el
riu i colonitzi tot el Delta si arriba a l'assut de Xerta, des d'on
parteixen els canals de regadiu. Un projecte que encara no s'ha
concretat. Per la seva banda, el Departament d'Agricultura va promoure
accions de retirada manual, va instal·lar alguns elements de contenció,
modificar sortides dels desguassos i, al mateix temps, va assajar
trampes i netejar amb cremes la vegetació de ribera per evitar la seva
proliferació.
Però el resultat, almenys al marge esquerre, no ha
estat l'esperat. Així ho corrobora Joshi, que va visitar la zona fa
unes setmanes convidat per Prodelta i la Comunitat de Regants de la
Dreta. "És molt difícil si hem de tractar amb grans quantitats d'aigua.
Veient els grans esforços que s'han fet aquí per cremar la vegetació
tinc la impressió que, finalment, no ha funcionat. Avui veiem que tots
els caragols han tornat", declara. El científic, que assegura haver vist
casos similars de proliferació de la plaga als rius en altres indrets
del món, constata que el caragol i les seves postes poblen les dues
ribes, amb una "alta densitat" que converteix la situació en
"perillosa". "Quan surten dels ous poblen noves àrees buscant menjar",
indica.
El problema que planteja aquest gran reservori, apunta
Joshi, és que procedir a una retirada massiva de caragols i postes del
riu és una tasca "ingent", no només en termes de "força de treball"
necessària i costos econòmics. "El que hem de fer és concentrar-nos a
controlar-lo més als arrossars", repeteix un cop i un altre. Partidari
de l'acció comunitària i el coneixement compartit entre pagesos, remarca
la necessitat de vigilar com es fa arribar l'aigua als arrossars, quan
l'arròs es conrea.
El fet que el caragol visqui perfectament al
medi aquàtic planteja, a més, possibles nous mal de caps per a totes les
zones de conreu i deltes mediterranis: "poden ser transportats per
l'aigua i arribar a nous espais, a nous deltes, sigui per controlar
jocs, com a aliment o com a mascotes aqüícoles".
Les esmentades
sèquies de Capítol i Barques, precisament, han estat dos artèries clau
per explicar l'expansió la plaga cap als arrossars i cap al mateix riu
des del focus originari de l'ermita de l'Aldea (Baix Ebre). Amb
l'hemidelta esquerre infestat, la Comunitat de Regants de la Dreta
assegura haver assumit, des de fa temps, la necessitat d'actuar
preventivament contra la plaga, però admeten, en la línia de Joshi, que a
la llera de l'Ebre ben poca cosa es pot fer: cal evitar, doncs,
treballar per evitar que penetrin als arrossars des d'allí.
Població fixa i estacionària"És
una població que tenim fixa i estacionària. Serà molt difícil eradicar
del riu. Ens representa un constant risc que ens entri als camps, per
tant les actuacions que hem de fer és protegir les bocanes dels
desguassos que van a parar al riu i que els caragols no puguin entrar al
camp", sosté l'enginyer de la Comunitat de Regants, Carlos Fàbregues.
De moment, les poques actuacions plantejades a la llera per part de les
administracions han estat víctima del desgast i els danys que provoquen
les riuades, recorda Fàbregues.
De moment, tot i que la riba
dreta de l'Ebre al seu tram final dret presenta ja un panorama de postes
i exemplars de caragols maçana força visible, els regants asseguren
que, amb el control de les bocanes, resultarà difícil que acabi entrant
des d'aquí als arrossars, impulsats per la seva tendència natural a
remuntar corrents d'aigua. "Només en un parell d'ocasions van remuntar
uns metres per les bocanes però quan ens en vam adonar vam destruir les
postes i fem un seguiment de la seva presència", recorda Fàbregues.
Asseguren que les troballes fins ara a l'hemidelta dret porten el segell
de la mà humana, "algun desaprensiu o algun innocent, sigui per mala fe
o desconeixement".
/ ACN