TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha mostrat indignat per la denúncia de la CUP de Tortosa sobre la privatització del servei de diàlisi de l'Hospital de la Santa Creu de Jesús. Bel ha defensat que la gestió del servei per a les Terres de l'Ebre s'ha adjudicat a l'empresa municipal GESAT, empresa de titularitat pública, per als propers deu anys i que el consistori ha tret a concurs la construcció d'un nou edifici, on oferir aquesta assistència, que inclou el subministrament de fàrmacs, maquinària i materials, per al mateix període que la gestió. L'alcalde ha titllat de “falses” les informacions sobre una possible privatització de concessió de la gestió de la prestació i ha acusat la CUP d’actuar “de mala fe”.
Bel ha acusat la CUP d'aferrar-se a un “leit motiv” sobre la privatització de la sanitat que es vol vincular a “la dreta” i d'utilitzar “una mentalitat un tant anacrònica” pròpia de temps passats. Bel ha anat més enllà tot afirmat que l'objectiu de la CUP és dir que la dreta privatitza cosa que considera “ridícul” perquè el govern de CiU, ha dit, “mentre altres formacions, com la CUP, han volgut destruir l'Hospital de Jesús i la Clínica Terres de l'Ebre, ha fet tot el possible per mantenir aquest model, on les ajuntaments tenen un protagonisme en la prestació de serveis sociosanitaris”. Bel ha defensat aquest esquema de gestió sanitària amb participació municipal i ha animat la CUP a plantejar un model alternatiu si no hi estan d'acord./ Via Canal 21 Ebre
TORTOSA (Baix Ebre).-
El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, Josep Baubí, ha titllat aquest divendres de “molt lamentable” la falta d’unitat d’acció que s’està produint a l’hora de reivindicar una solució a l’alta sinistralitat en el tram ebrenc de l’N-340. De fet, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Baubí no ha dubtat en fer autocrítica, i també s’ha fet responsable de no ser capaç de seguir col·laborant amb la federació veïnal d’Amposta, que durant les darreres setmanes sí que ha mantingut els talls de carretera. De la mateixa manera, el dirigent veïnal ha remarcat que la classe política de les Terres de l’Ebre, fins ara, no ha tingut prou talla per defensar els interessos del territori. En aquest sentit, Baubí ha insistit a fer una crida a la unitat, i també ha reconegut que la federació va rebre suggeriments de l’alcalde de Tortosa per variar la seua estratègia, en una reunió que va ser “dura”. Finalment, també ha lamentat que la Cambra de Comerç anés la setmana passada a Madrid per parlar amb Foment, sense comptar amb els alcaldes ni amb els veïns. De fet, ha revelat que la Cambra va preferir no signar l’acord institucional que la federació de Tortosa va presentar dimecres al costat d’onze entitats de la ciutat i el territori.
ULLDECONA (Montsià).-
Els grups ecologistes que rebutgen la construcció de l’autovia A-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre han decidit sumar esforços i crear la nova plataforma Salvem Lo Montsià. L’assemblea constituent de la coordinadora serà en el marc d’una reunió que ja s’ha convocat per al proper 9 de novembre, a partir de les vuit del vespre, al saló de plens de l’Ajuntament d’Ulldecona. A més de grups i entitats proteccionistes com ara Ecologistes del Sénia, el GEPEC, Seo BirdLife o Picampall, també s’hi podrien sumar col·lectius com l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Centre Social Lo Maset de Deltebre o el Casal Popular Panxampla de Tortosa, però també esperen rebre el suport de partits polítics i sindicats. De fet, la CUP d’Ulldecona presentarà al ple de dilluns una moció sobre l’N-340 en què demana la gratuïtat de l’AP-7 i la no construcció de l’autovia. Així ho ha anunciat aquest divendres un dels portaveus del col·lectiu Ecologistes del Sénia, Manel Mas, durant una entrevista a Canal 21 Ebre.
Els ecologistes reclamen l’alliberament dels peatges de l’AP-7 i s’oposen al projecte de l’autovia des del punt de vista ambiental, però també per motius econòmics. Quant als aspectes mediambientals, recorden que el traçat trinxaria la plana de la Galera, destruint camins ramaders i camps d’oliveres centenàries i mil·lenàries, a més d’afectar dues espècies com l’esparver cendrós i l’ofegabous. Però al marge del rebuig al projecte de l’A-7, la plataforma també es mobilitzarà per l’extracció d’argiles que està fent l’empresa cimentera Cemex en finques de la serra del Montsià. Segons els ecologistes, les extraccions s’estan fent en una zona de captació d’aigua de la Foia d’Ulldecona, i per això reclamen una restauració ambiental correcta de tot l’espai.
Finalment, el grup Ecologistes del Sénia també reivindica que els ajuntaments, les cooperatives i els pagesos del territori deixen d’utilitzar el glifosat, un herbicida molt potent que podria ser molt nociu per al medi ambient i també per a les persones.
JESÚS (Baix Ebre).- Una empresa privada gestionarà el servei de diàlisi que presta
l'Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa per als pacients del
sistema públic de salut de les Terres de l'Ebre, segons ha denunciat la
CUP. La formació ha revelat que el consell d'administració del centre,
de titularitat municipal i gestionat pel grup Sagessa, ha tret a concurs
la construcció de les noves instal·lacions amb un pressupost màxim de
13 milions d'euros que seran finançats per l'empresa adjudicatària amb
la concessió del servei durant deu anys. Consideren que l'operació
acabarà suposant una despesa pública molt més elevada que la gestió
mixta actual –Sagessa és una mercantil de capital municipal-.
Segons ha explicat la portaveu de la CUP de Tortosa, Núria Rodríguez,
els responsables del centre haurien justificat aquest projecte davant el
fet que les actuals dependències, en una quarta planta, no ofereixen un
accés còmode per als usuaris i els treballadors. La intenció és iniciar
les obres al més aviat possible, entre uns vuit i dotze mesos d'acord
amb els temps administratius previstos.
Sobre el paper, l'opció de traslladar el finançament de les obres a la
concessionària del servei al llarg d'una dècada respondria a la falta de
recursos públics suficients per fer-hi front. Una privatització de
facto, ha apuntat Rodríguez, tot subratllant que el cost final de tot
plegat podria acabar disparant les despeses.
"A la llarga això fa que la unitat de diàlisi que es paga a aquesta
empresa privada, que no ho farà per caritat sinó perquè tindrà beneficis
econòmics, tingui un cost molt més alt. Per tant aquestes diàlisis
seran finançades pel Catsalut i, al final, aquesta forma de finançar
acaba duplicant les despeses públiques quan realment es podria fer de
gestió directa i molt més econòmic", ha argumentat.
La CUP considera, en aquest context, que el model de gestió
públic-privat del centre s'ha caracteritzat per la seva "opacitat i
manca d'accés a la informació" així com per una "manca escandalosa de
control públic". Defensen un model de "gestió directa, de qualitat i
transparent" i s'oposen a la privatització que, asseguren, impulsa el
govern municipal.
Després d'accedir al consell d'administració de les tres societats que
gestionen els equipaments sanitaris municipals a partir d'aquest mandat,
reclamen poder accedir a la informació amb suficient temps. Denuncien
que han hagut de revisar expedients de centenars de pàgines lliurats 28
hores abans de la reunió i reclamen que aquest termini es pugui
eixamplar a un mínim de 96 hores. Tot això, asseguren, genera "manca de
control i fiscalització política" d'aquesta gestió, produint-se casos,
precisen, en els quals molts consellers no coneixen amb exactitud que
estan votant. Rodríguez també ha reclamat al govern municipal de CiU que
aclareixi la relació entre Sagessa i les societats municipals de gestió
sanitària, davant els desmentiments sobre aquestes relacions amb un
grup que està sent objecte d'investigació judicial per diferents casos
de corrupció en l'anomenat cas Innova. / ACN
LES CASES D'ALCANAR (Montsià).- Dimecres es reuniran a València la Federació
d'Associacions de Veïns d'Amposta amb la Confederació de Transportistes
d'Espanya per acabar de concretar el paper que poden assumir els
camioners en aquesta lluita per alliberar els peatges de l'AP-7 i acabar
amb el col·lapse i sinistralitat de l'N-340. La proposta serà la
celebració de marxes lentes dels vehicles pesants i, també dels
particulars, com un nou model de protesta. Aquest dijous s'ha celebrat
el sisè tall de l'N-340, però a les Cases d'Alcanar (Montsià) i l'Ametlla
de Mar (Baix Ebre) s'ha fet fora de l'horari autoritat per Trànsit. A
Vinaròs hi havia autorització de la subdelegació del govern espanyol a
Castelló.
Després de setmanes de contactes i converses, dimecres es
materialitzarà la primera reunió de la Federació de Veïns d'Amposta amb
la Confederació de Transportistes de l'estat espanyol. Els líders de
l'ofensiva veïnal per acabar amb els problemes de l'N-340 consideren que
els camioners són un dels grans afectats pel col·lapse i la
sinistralitat d'aquesta carretera i no els culpables de la situació.
També rebutgen que acabin sent el principals damnificats de solucions
parcials obligats a circular per l'AP-7 però amb bonificacions mínimes.
Per aquest motiu volen unir esforços en les reivindicacions per una AP-7
gratuïta es farà a València la primera trobada formal. "Prendrem
decisions fortes, dures i contundents", ha avançat Àngel Porres,
copresident de l'entitat ampostina.
Una de les propostes que s'estudiarà seran les marxes lentes,
improvisades o internament organitzades pels camioners, per tota
l'autovia A-7 i l'N-340, des de Cadis fins a la Jonquera, amb petites
mobilitzacions que tinguin un important efecte papallona de col·lapse de
la via. També s'animarà els transportistes a sumar-se en una recollida
de firmes amb què es vol superar els 100.000 suports per poder obrir, en
el si de la Unió Europea, el debat sobre una xarxa de comunicacions
dignes per al territori.
En aquesta campanya de recollida de firmes també s'implicarà
parlamentaris europeus recordant que moltes de les víctimes de l'N-340 a
l'Ebre i al nord de Castelló eren de nacionalitats europees diverses.
Contra la inacció política per resoldre aquest problema viari, Porres ha
apuntat als representants polítics que hi ha hagut "55 morts per no ser
responsables i eficaços en les gestions i les negociacions. Cada cop
que hi hagi un accident, que recordin, quan vagin a dormir, que un part
de la culpa és d'ells".
Tall sense permís
Els talls a les Cases d'Alcanar i l'Ametlla de Mar s'han fet aquest
dijous fora de l'autorització horària. La manifestació estava permesa
per dur-se a terme a les quatre de la tarda però s'havia convocat a les
cinc i s'ha mantingut en aquesta hora. Els Mossos d'Esquadra han dirigit
igualment el tall del trànsit i no hi ha hagut cap problema ni
incidència, més enllà dels diversos quilòmetres de cues que provoca el
tall cada setmana.
Els organitzadors s'enfronten ara a la possibilitat d'una sanció
administrativa un cop la policia faci arribar un butlletí informatiu a
la Generalitat sobre l'incompliment del mandat del responsable de
manifestació. Els veïns ja han avançat que recorreran qualsevol sanció
al·legant el comportament exemplar dels manifestants. "Seria
contraproduent presentar una denúncia i encendre els ànims de la gent",
ha apuntat Porres.
Els Mossos havien emès un informe desfavorable per celebrar el tall a
les cinc de la tarda per qüestions de seguretat vial i les poques hores
de sol que hi queden en aquest moment de la tarda. De moment, els veïns
han acceptat que han de seguir avançant l'hora dels talls i amb tota
probabilitat, dijous vinent es farà a les quatre de la tarda. No es
descarta tampoc fer un segon tall setmanal dimecres al migdia. / Via ACN / Vídeo Lluís Comí, a YouTube
TORTOSA (Baix Ebre).- El president de la federació de l’Ebre d’Esquerra, Albert Salvadó, ha afirmat aquest dijous que espera que la polèmica del COPATE no afecti la sintonia política que els republicans tenen amb Convergència, amb què els republicans comparteixen el projecte de Junts pel Sí. De fet, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, ha reiterat la seua oferta a Convergència perquè entrin a formar part del govern del Consorci de Polítiques Ambientals, i ha apuntat que també estan intentant trobar un encaix per a Iniciativa. A banda, en clau de política general, Salvadó ha reiterat que la missió principal d’Esquerra és propiciar l’entesa amb la CUP, perquè Artur Mas continue sent el president de la Generalitat.
TORTOSA (Baix Ebre).- El president de la Federació de l’Ebre d’ERC, Albert Salvadó, acompanyat del vicepresident, Francesc Gas, i del vocal de la Federació, Alfons Montserrat, han volgut aclarir aquest dijous alguns temes relacionats amb el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). Salvadó ha definit aquest organisme com "un instrument de primera magnitud per implementar les polítiques de gestió ambiental i que en un territori com el nostre són de vital importància". També ha recordat que havien estat crítics en com CiU havia pilotat l’anterior legislatura la constitució d’aquest ens, bàsicament perquè degut als seus pactes comarcals amb el PP "li havia mancat la generositat suficient per aglutinar dins el Consorci a les forces més representatives i amb més pes institucional a les Terres de l’Ebre". De fet llavors no van tenir en compte a ERC per entrar al govern del COPATE. Ara, arran de les darreres eleccions municipals s’ha provocat un canvi de majories i ERC és el partit que disposa de més alcaldies a les Terres de l’Ebre, trencant així les majories comarcals de CiU i PP.
Salvadó ha manifestat que "apostem per un COPATE que pugui ser un instrument eficaç per implementar les polítiques ambientals de les Terres de l’Ebre, un organisme amb valor afegit i de consens". És per això a l’hora de conformar la presidència i les cinc vicepresidències del COPATE Esquerra var intentar recollir la representativitat institucional que hi ha al territori oferint al PSC i a Convergència la seva incorporació. Així segons Salvadó, durant les negociacions tant el PSC com Convergència acceptaven que la presidència del COPATE recaigués en Francesc Gas. Els republicans van oferir al PSC dues vicepresidències; la de l’àrea salubritat per l’alcalde Sant Jaume d’Enveja, i la de residus pel del Mas de Barberans; i dues vicepresidències més per a CiU; l’àrea d’entorn natural que fins ara desenvolupava Joan Josep Malràs, i la d’assistència tècnica que ja dirigia Lluís Soler. Per Esquerra quedava la vicepresidència de l’àrea de la Reserva de la Biosfera i la presidència del COPATE. El PSC va acceptar l’oferta i Convergència la va rebutjar, per la qual cosa les àrees d’entorn natural i assistència tècnica ara seran dirigides per Esquerra.
Davant d’aquests fets, el president republicà s’ha mostrat sorprès de que els representants de Convergència afirmessin que se‘ls havia exclòs del COPATE. Segons Salvadó "això no és cert". "En tot moment hi hagut una oferta en ferm i la voluntat continuada de que Convergència entri a forma part del govern del Consorci", ha afegit. Com a mostra Salvadó ha repetit en públic l’oferta de les dues vicepresidències a Convergència afegint que "tenim les portes obertes perquè pugui tornar a entrar quan vulgui al COPATE, i treballarem per aconseguir-ho".
Francesc Gas, vicepresident de la Federació d’Esquerra, i nou president del COPATE, ha recordat que la principal discrepància amb CiU va ser que Esquerra no volia que el COPATE tingués una representativitat directa dels partits polítics sinó que fos una representativitat individual de cadascun dels ajuntaments que són els qui delegaven la gestió de les seves àrees i recursos al COPATE. Fet que segons Gas ara el senyor Masdeu de Convergència ho explica a l’inrevés. Pel que fa a l’emplaçament fet per Convergència per tal que Esquerra presenti una proposta de ponderació de la representativitat dels ajuntaments al COPATE, Gas ha recordat que ja la van presentar l’anterior mandat proposant que els ajuntaments tinguessin veu i vot directe mitjançant una escala ponderada en relació al número d’habitants que tenia cada municipi. Proposta que, segons ERC, Convergència no va voler debatre.
Per Gas, "l’únic interès que tenim es fer una gestió integral ambiental de tot el territori donant-li la mateixa importància per igual a totes les àrees del COPATE, i per tant Esquerra no estem d’acord en que es considerin unes més importants que unes altres". Com a novetat, Gas ha destacat que "en l’elecció de les cinc vicepresidències estaran representades les quatre comarques de l’Ebre i cap en quedarà exclosa". Per acabar, el republicà ha reconegut que "treballarem per incorporar nous membres al COPATE i des del consens intentarem tornar a plantejar que tots els ajuntaments tinguin una representació ponderada directa amb veu i vot a la Junta General". / Imatge ERC
TORTOSA (Baix Ebre).- La regidora de Movem Tortosa, Cristina Bel, ha afirmat aquest dijous que confia en el vot afirmatiu d’Esquerra, i també en un canvi d’actitud del grup de Convergència, per tirar endavant la moció que demana que la ciutat de Tortosa presenti la seua candidatura per ser reconeguda com a patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Una proposta que Iniciativa-Entesa per Tortosa ja va presentar en el mandat anterior, però que va quedar frenada al juny del 2013 per la majoria de vots de CiU. Tot i així, mesos després Jordi Jordan va ser un dels impulsors d’una precandidatura que va rebre el suport d’entitats i personalitats del món artístic, acadèmic i de les lletres del municipi. Ara el grup de Movem Tortosa torna a presentar la moció, perquè considera que cal posar-se a treballar des de l’Ajuntament per aconseguir aquest reconeixement internacional per al patrimoni de Tortosa.
Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bel ha recordat que la candidatura de Tortosa comptaria amb l’aval de l’exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, el qual seria “el millor ambaixador de la proposta”. També ha assenyalat que la ciutat de Lleida fa mesos que treballa per aconseguir la mateixa fita. Per tot plegat, la regidora de Movem Tortosa s’ha declarat optimista i ha dit que confia que la moció rebrà el suport d’Esquerra, però també de Convergència.
En aquest sentit, Bel ha negat que la presentació d’aquesta moció siga un parany per al grup d’Esquerra, que després de les eleccions va signar un acord de governança estable amb Convergència.
CAMARLES (Baix Ebre).- El cantautor ebrenc Joan Rovira ha donat a conèixer aquest dimecres el seu darrer videoclip, de la cançó 'M'agrada'. El vídeo mostra unes espectaculars imatges del delta de l'Ebre. La cançó forma part del darrer treball discogràfic de Joan Rovira, titulat 'Peix sense espina'.
TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció en el proper ple de l’Ajuntament que proposa la incorporació de nous passos de vianants elevats a la ciutat, especialment a l’entorn dels centres educatius. Aquesta és una de les mesures que ERC considera “urgents” pel tal de pacificar el trànsit a la ciutat. De fet, el portaveu d’ERC, Josep Monclús, ha recordat que ja van presentar una moció en aquest sentit l’anterior mandat i que una de les seves promeses electorals va ser treballar per la millora dels carrers i les voreres de Tortosa. Monclús ha remarcat que en l’Acord de Governança Estable amb CiU van incloure la necessitat d’establir un programa per a la millora de l’espai públic i que, malgrat el govern municipal ja s’està treballant en un pla de pacificació del trànsit, hi ha actuacions que no poden esperar.
Els republicans també aposten per instal·lar noves bandes rugoses i substituir les que estan en mal estat també com a mesura de prevenció. ERC planteja un termini de 10 mesos per implantar aquestes mesures.
En el ple del proper dilluns a l’Ajuntament, ERC també portarà a debat una moció de rebuig a la posició del govern espanyol contrària a les iniciatives catalanes per fer front a la pobresa energètica. / Via Canal 21 Ebre
TORTOSA (Baix Ebre).- El col·lectiu d’opinió Grup 2027 ha exigit aquest dimecres a la Generalitat la presentació i la ràpida aprovació del Pla Estratègic Empresarial i per l’Ocupació de les Terres de l’Ebre, com a “full de ruta” participat i assumit per una àmplia majoria dels agents socials, econòmics i polítics del territori. Un document que la URV va enllestir al febrer del 2014, i que des de fa uns mesos s’està debatent en el marc del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, sense que el govern català l’haja aprovat o ni tan sols presentat oficialment. Un dels membres del Grup 2027 és Joan Manuel Margalef, també president de la demarcació ebrenca del Col·legi d’Arquitectes. Margalef ha remarcat que cal superar les diferències polítiques i partidistes, així com els localismes i els personalismes, per treballar junts en benefici del territori. Durant una tertúlia a Canal 21 Ebre, Margalef ha assenyalat que ara és possible implementar o millorar el pla estratègic, però ha advertit que tot el treball tècnic i la participació ciutadana no es poden llençar a la paperera.
Un altre dels membres del Grup 2027 és Josep Casadó, també secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre. Casadó ha recordat que el pla estratègic planteja un altre model de governança per al territori. Segons ha dit, cal una política de desenvolupament econòmic per a les quatre comarques. També ha dit que organismes com l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) o el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) haurien de tenir un caràcter més tècnic que polític. I és que el mateix pla estratègic proposa la reforma de l’Idece per convertir-lo en una Agència de Desenvolupament Territorial.
De fet, el Grup 2027 vol crear debat i opinió al voltant de les necessitats del territori, i considera que tant el pla estratègic com la Reserva de la Biosfera són dues eines molt importants pera les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, un altre dels portaveus del col·lectiu, Víctor Gimeno, ha lamentat que els enfrontaments polítics estan entorpint el correcte funcionament del COPATE, que és l’organisme que ha de governar l’EbreBiosfera i desenvolupar la marca.
El Grup 2027 és un col·lectiu obert a rebre nous membres, que a finals de novembre té previst celebrar una assemblea general. A banda, el Grup 2027 ha avançat que per al proper 13 de novembre està organitzant una jornada sobre la mobilitat a les Terres de l’Ebre, a l’aula magna del campus de la URV a Tortosa. En aquesta jornada es debatrà la situació de l’N-340 i les seues alternatives, però també altres qüestions com el transport públic per carretera i el servei ferroviari.
TORTOSA (Baix Ebre).- La Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa ha presentat, aquest dimecres, un acord institucional amb què s'insisteix en la millora de les infraestructures viàries a l'Ebre. En concret, el document exigeix la construcció "prioritària" del tram ebrenc de l'A-7, com a infraestructura "irrenunciable" per al territori. També la gratuïtat de l'AP-7 mentre l'autovia no estigui feta, deixant obert el debat sobre quin tipus d'alliberament de peatges s'ha d'aplicar. El document el signen 11 entitats socials i econòmiques, entre els quals transportistes i conductors, sindicats, empresaris i comerciants i universitats. L'acord vol pressionar per la celeritat de solucions per reduir el col·lapse i la sinistralitat de l'N-340.
La prioritat d'aquest acord institucional és la construcció del tram ebrenc pendent de l'A-7 entre l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, i la Jana, al Baix Maestrat. Mentrestant, es reclama la gratuïtat de l'AP-7, deixant obert per al debat quin tipus de model de gratuïtat s'hauria d'aplicar. La reclamació "màxima" de les entitats és l'alliberament de peatges tot i que hi ha "consciència" que podria ser "inviable", si es tenen en compte "interessos econòmics" de les parts. "Reclamem la gratuïtat total però si han de ser bonificacions, que siguin les màximes per als camioners", ha dit el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, Josep Baubí, perquè "no paguin els plats trencats d'aquesta polèmica que els governs han sigut incapaços de resoldre en els últims anys".
"El govern de l'Estat ens ha ignorat i la Generalitat també. Per tant, podem parlar de bonificacions, de gratuïtat per la gent de les Terres de l'Ebre o de gratuïtat total, però en lloc d'escriure-ho als diaris o fer declaracions, que ho facin ja!", ha reclamat Baubí. El president de les associacions tortosines també ha defensat que l'A-7 és "irrenunciable". "Què volem, col·lapsar l'AP-7? Les Terres de l'Ebre sempre han estat el forat negre de les inversions de l'Estat i les grans oblidades. La gent jove de les Terres de l'Ebre se'n va en tren a Barcelona i ja no torna. Aquesta és la realitat", ha lamentat.
El document el signen el Montepio de Conductors, entitat amb prop de 6.000 socis del territori, l'associació d'autoescoles de les Terres de l'Ebre, la Cooperativa de Transportistes de Tortosa (COTRAT), el Campus Terres de l'Ebre de la URV, el centre associat de la UNED, els sindicats CATAC-CTS IAT, la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, la federació de comercials i serveis de Tortosa, l'associació del Mercat de Tortosa i les associacions d'empresaris de les comarques de l'Ebre (AECE) i de dones empresàries i directives de les Terres de l'Ebre.
L'acord es farà arribar al ministeri de Foment, a la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, a la Generalitat i a l'Ajuntament de Tortosa. "Durant dos mesos s'han dit moltes coses. Cal un seguiment perquè entenem que no es pot començar a fer rotondes a dojo sense tindre l'autopista gratuïta i a això ens hi oposarem frontalment", ha assegurat el president de la federació veïnal. "No es poden construir 11 rotondes que valen 10 o 11, o 12 milions d'euros, sense abans tindre una solució amb el tema de l'autopista: la gratuïtat o la bonificació. Això no és començarà", ha advertit.
Baubí ha agraït a la federació d'associacions de veïns d'Amposta i altres entitats veïnals del Baix Maestrat les protestes setmanals a peu de carretera que es fan amb els talls de trànsit. "Crec que és una eina que no hem de deixar, els hi donem suport però encetem aquesta línia per fer arribar el document les nostres inquietuds a les administracions. Que això que demanen aquí sigui una realitat i se'ns tingui en compte quan es parli d'infraestructures", ha apuntat./ Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- Ecologistes del Sénia, el GEPEC, Seo/Bird Life, Ecologistes de Catalunya, l’associació ornitològica Picampall i altres entitats ecologistes del territori han emès un comunicat conjunt per oposar-se a la construcció de l’autovia A-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre, a causa del fort impacte i l’elevat cost econòmic que suposaria. Al manifest també s’han adherit altres organitzacions de les Terres de l’Ebre i de fora del territori, com ara l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre; el grup d’estudis i comunicació ambiental Graëlsia; Lo Rafal; Ecologistes en Acció de Vinaròs, i el grup de catalogació Los Taulons, a més de col·lectius com el Centre Social Lo Maset de Deltebre o el Casal Popular Panxampla de Tortosa.
En aquest sentit, el manifest es titula ‘Autopista lliure per un ús racional dels recursos’, i defensa l’alliberament dels peatges de l’AP-7 des de Cabanes fins a l’Hospitalet de l’Infant, per resoldre la sinistralitat a la carretera N-340. Les entitats ecologistes recorden que el traçat de l’autovia partiria la zona limítrofa al PEIN de la Serra de Cardó-el Boix i sobretot el pla de la Galera, connector del Parc Natural dels Ports amb la serra de Godall i el major paisatge d’olivera farga d’Europa, amb multitud d’arbres centenaris i mil·lenaris. De la mateix manera, insisteixen que l’obra afectaria negativament l’àrea ZEPA en què nidifica l’esparver cendrós.
A més, el traçat de l’A-7 també afectaria l’ofegabous, una espècie de tritó vulnerable inclosa al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. De fet, les Terres de l’Ebre és l’únic territori del país en què pot trobar-se aquest animal, la població del qual quedaria malmesa per la pèrdua de punts d’aigua. A banda, els ecologistes també recorden que la nova carretera suposaria la destrucció dels lligallos, camins ramaders protegits per la legislació espanyola.
TORTOSA (Baix Ebre).- El director de la càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, ha assenyalat aquest dimarts que les Terres de l’Ebre haurien d’apostar per aconseguir l’abaratiment o l’alliberament dels peatges de l’autopista AP-7, com a solució a curt termini per solucionar els problemes de sinistralitat a la carretera N-340. Però Duro també ha recordat que el Pla Estratègic i per l’Ocupació de les Terres de l’Ebre també fixa com a prioritària la construcció de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant. A més, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, ha remarcat que no és del tot segur que a partir del 2019 l’autopista siga pública i gratuïta, i que per tant és recomanable mantenir les dues reivindicacions.
A banda, Duro ha recordat que es poden produir retencions importants a l’autopista si es desvia cap a l’AP-7 el trànsit pesant que circuli per l’N-340 i també el de l’actual autovia A-7. En aquest sentit, el director de la càtedra d’Economia Local i Regional ha destacat que la situació òptima hauria estat tenir una única via d’alta velocitat i amb tres carrils, però que es va optar pel model de mantenir l’AP-7 i fer una autovia. Per tant, ha fet una crida per negociar la gratuïtat de l’autopista i seguir pressionat per aconseguir la construcció de l’A-7, que sobretot és “estratègica” al nord i al sud del territori.
En la mateixa línia, Duro ha afirmat que l’Ebre també necessita les dues infraestructures per una qüestió de reequilibri territorial. A més, el director de la càtedra d’Economia Local i Regional ha tret ferro als riscos que representarà per a l’economia local la pèrdua del trànsit industrial per l’N-340, tot recordant que l’Aldea ja s’està recuperant de la construcció de la variant i que ara està repensant el seu model de ciutat.
TORTOSA (Baix Ebre).- El director de la càtedra d’Economia Local i Regional ha celebrat que el Pla Estratègic i per l’Ocupació de les Terres de l’Ebre, redactat per la URV, ja s’estiga debatent en el marc del Consell Econòmic i Social, després de mesos de retard i de moltes queixes dels sindicats. Juan Antonio Duro ha assenyalat que s’està superant la fase de presentació del pla, que ja no es troba al calaix. També ha dit que molt aviat es podrà consultar íntegrament en el web de la URV, i que ara ja s’està entrant en la fase de seguiment del document. Amb tot, Duro ha avançat que el pla es presentarà públicament en diversos àmbits. A banda, en l’aspecte de la governança del territori i la creació de polítiques per a l’ocupació, el responsable de la càtedra d’Economia Local i Regional ha recordat que els municipis i consells comarcals difícilment poden fer polítiques eficients de promoció econòmica, i que aquesta tasca hauria de ser assumida per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre. De fet, Duro ha defensat una reforma de l’Idece, que segons el pla estratègic hauria de transformar-se en una Agència de Desenvolupament Territorial, amb noves competències i un caràcter supramunicipal.
MÓRA LA NOVA (RIBERA D'EBRE).- L’alcalde de Móra la Nova, Francesc Xavier Moliné, ha fet una crida a les institucions del territori perquè apostin pel projecte de tren turístic, que es troba en una fase d’aconseguir el finançament necessari per tirar endavant. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Moliné ha remarcat que la Generalitat aposta clarament pel projecte, i que ara l’objectiu és aconseguir la complicitat dels altres ajuntaments del territori, dels consells comarcals, i de la Diputació. L’alcalde ha recordat que Móra la Nova ja té un centre d’interpretació del ferrocarril, els vagons rehabilitats i dues locomotores, i que ara el seu objectiu és fer que un tren de vapor puga circular des de Reus fins a Casp. De fet, Moliné ha assenyalat que el projecte serà beneficiós per a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, ja que en una primera fase la previsió és portar-hi uns 15.000 turistes cada any.
Moliné ha fixat el 2018 com a horitzó perquè el tren turístic siga una realitat. Segons l’alcalde de Móra la Nova, ara es tracta d’aconseguir els 700.000 euros que necessita el projecte, però també de resoldre alguns entrebancs burocràtics per poder utilitzar la via.
D’altra banda, Moliné ha reconegut que tenen “males sensacions” sobre la continuïtat de la línia del ferrocarril de la Ribera d’Ebre, després de la decisió de Renfe de posar una màquina d’autovenda de bitllets a l’estació de la Móra la Nova. De fet, ha dit que els preocupa que a llarg termini això puga suposar el tancament de l’estació, i ha remarcat que seguiran pressionant per millorar el servei ferroviari.
TORTOSA (Baix Ebre).- CDC Terres de l’Ebre ha expressat públicament aquest dimarts el seu malestar davant la manca de consens i l’exclusió de Convergència en les negociacions per a la constitució del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE).
De fet, la presidenta de CDC a l’Ebre, Imma Juan, ha explicat que “des de CDC sempre hem tingut la porta oberta a sumar esforços per tal que el COPATE esdevingui un organisme territorial de consens polític que treballi per oferir un millor servei a la ciutadania”. Per aquest motiu, Juan ha lamentat que “es deixi de banda CDC a l’hora de constituir aquest consorci i que només se’ns tingui en compte quan els dos partits que han pactat hagin decidit qui ocuparia les responsabilitat en les diferents àrees”.
En el transcurs de la roda de premsa, en la qual han assistit diferents càrrecs institucionals i de partit de CDC, s’ha mostrat un acord de governabilitat per al COPATE, per a la darrera legislatura i en continuïtat per a la present, signat entre CDC i PSC, i en el qual es contemplava la possibilitat d’incorporar nous grups polítics al govern amb la finalitat de cercar el consens i sumar esforços, amb una clara voluntat d’incorporar a ERC.
Aquest acord es va rubricar amb la signatura per part de diferents membres de CDC i PSC el passat octubre de 2014.
En aquest sentit, el president de CDC al Baix Ebre, Lluís Soler, ha detallat que “la gent de Convergència som gent de paraula que volem treballar pel territori i no ocupar cadires per ocupar i per quedar bé una vegada els altres ja s’han repartit les responsabilitats”. Soler ha explicat que “una vegada vista l’actitud dels dos partits, a partir d’ara realitzarem una fiscalització contundent de la gestió que es realitzi del COPATE”.
Al mateix temps, el president de CDC al Baix Ebre ha demanat a ERC que “sigui conseqüent i plantegi una proposta clara de ponderació de la representació a l’assemblea general del COPATE amb consens amb CDC, per tal de seguir endavant amb el desplegament del consorci si finalment volen modificar la representació actual”. En cas que no s’arribi a cap consens, des de CDC s’haurà de replantejar i revisar la implicació en el serveis del COPATE.
Finalment, el president de CDC al Montsià, Joan Martin Masdéu, ha explicat que “el trencament d’aquest acord suposa una ruptura del consens i de la lleialtat institucional entre els dos partits que el vam signar i que vam estar treballant incansablement per a què el COPATE fos una realitat malgrat els inconvenients mostrats contínuament per ERC”. En aquest punt, Masdéu ha detallat que “si bé abans posaven pegues constants, ara no han tingut cap tipus de problema ni dubte per repartir-se les cadires amb el PSC i obtindre la presidència del consorci”.
En qualsevol cas, des de CDC Terres de l’Ebre es lamenta la manca de visió estratègica per al territori i la poca alçada de mires mostrada pels dos partits que han format govern, atès que la filosofia del COPATE és la de ser un òrgan que treballi al servei de la ciutadania i no un òrgan d’estratègia política. / Imatge CDC Terres de l'Ebre.
ROQUETES (Baix Ebre).- La Policia Local de Roquetes va rescatar tres excursionistes perduts a la zona de la Caramella.
Els fets van passar el passat 10 d'octubre, quan dos nois i una noia de la Canonja i Bonavista, van deixar el seu vehicle al refugi de la UEC i al voltant de les 18.40 h, es van perdre per la zona de la Caramella.
El grup, amb la noia que s'havia fet mal al genoll, va alertar de la seva situació al telèfon d'emergències 112, el qui es va posar en contacte amb la policia local de Roquetes. Amb la impossibilitat que els bombers de Tortosa poguessin desplaçar-se ràpidament, pel fet que les dotacions es trobaven en un incendi i que els bombers d'Amposta tardarien a enviar efectius, la policia local de Roquetes es va desplaçar a la zona.
Tot i la mala cobertura de la zona, van aconseguir comunicar-se amb els excursionistes mitjançant una aplicació de missatgeria per a mòbils, amb la que van poder rebre la descripció del lloc on es trobaven.
Gairebé de nit, van localitzar al grup perdut caminant per un sender en sentit a la Casa de Carvallo i ràpidament es va contactar amb el Servei d'Emergències Mèdiques. L'ambulància del SEM va atendre en primera instància a la noia, a la qui li van diagnosticar un possible esquinç al genoll.
A causa de l'esgotament i nerviosisme dels excursionistes, la policia local de Roquetes els va traslladar al refugi de la UEC, on van poder agafar el seu vehicle per retornar a casa seva. / Imatge Ajuntament de Roquetes.
TORTOSA (Baix Ebre).- Una tesis presentada a la URV considera que la Reserva de la Biosfera pot ser un nou marc de consens per gestionar el conflicte ambiental a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una investigació elaborada pel periodista Jordi Prades, que analitza les transformacions socioculturals del territori i els canvis en els mitjans de comunicació ebrencs dels últims 15 anys. De fet, la tesi es titula ‘La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l’Ebre’, i repassa la coincidència en el temps i en l’espai de diversos projectes percebuts com agressions al territori, com ara els transvasaments d’aigua, la gestió dels residus radioactius o el desplegament eòlic. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Prades ha qüestionat el discurs hegemònic sobre el desenvolupament sostenible, que no té en compte els valors de la justícia ambiental i de la justícia ecològica. A més, ha advertit que la Reserva de la Biosfera es presenta com una “oportunitat incerta”, sobretot si no hi ha prou voluntat política.
ULLDECONA (Montsià).- Els Ecologistes del Sénia han denunciat les afectacions mediambientals que tindria l’autovia A7 a la zona dels Secans del Montsià. Es tracta d’una zona a cavall entre els Ports, la plana de la Galera i la serra de Godall designada com a Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) on hi nidifica, entre d’altres, l’esparver cendrós. Un dels portaveus d’Ecologistes del Sénia, Alfredo Valdivieso, afirma que la infraestructura viària afectaria l’hàbitat de l’espècie alhora que “tallaria i col·lapsaria” el corredor biològic natural de la fauna que es mou des dels Ports, passant pel barranc de la Galera i fins a la plana del Montsià. També ha denunciat l’impacte que tindria sobre la vegetació, especialment pels exemplars d’olivera i garrofer.
En aquest punt, Ecologistes del Sénia asseguren que hi ha alternatives molt més sostenibles a la construcció del tram ebrenc de l’autovia A7. Així, defensen l’alliberament dels peatges de l’autopista AP-7, convertint-la en gratuïta. En aquest sentit, Valdivieso ha remarcat que la construcció de l’autovia suposa una “despesa enorme” per l’administració pública que, assegura, “no és necessària” ja que l’autopista està “infrautilitzada.
Així les coses, els ecologistes reclamen que es desestimi el projecte de l’autovia A7 i es busqui una alternativa més respectuosa mediambientalment. / Via Canal 21 Ebre
TORTOSA (Baix Ebre).- El diputat ebrenc del PP, Joan Bertomeu, ha afirmat aquest dilluns que les onze rotondes de l’N-340 no són la solució als problemes de trànsit, però sí la solució més immediata als accidents en aquesta carretera. De fet, ha remarcat que la construcció de les rotondes anunciades pel Ministeri de Foment per al tram ebrenc de l’N-340 són la primera fase d’un projecte que ha de culminar amb l’acabament de l’autovia A-7. Una carretera que, segons Bertomeu, ja podria estar feta si els altres partits no haguessin bloquejat l’antic projecte de desdoblament de l’N-340 que l’anterior govern del PP ja tenia aprovat el 2002.
Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, però, Bertomeu ha reiterat que la seua proposta passa per construir l’autovia només entre l’Hospitalet de l’Infant i el Perelló. Així, ha suggerit renunciar a l’altre tram pendent entre el Perelló i la Jana, a canvi d’alliberar els peatges de l’autopista, per no haver de trinxar més el territori. En aquest sentit, el diputat del PP ha celebrat que, en aquest punt, té almenys un punt de coincidència amb la CUP. A més, Bertomeu també ha avançat que una altra possible solució a partir del 2019 seria aplicar una “tarifa plana” per utilitzar l’autopista.
Mentrestant, Bertomeu també ha defensat que Foment aplicarà bonificacions d’entre el 35 i el 50% als vehicles industrials que circulen per l’AP-7. En qualsevol cas, el diputat del PP ha reiterat que la partida de 150.000 euros prevista en el pressupost de l’Estat per al 2016 és suficient per començar a redactar els projectes de l’autovia. Però ha reiterat que potser ja no té sentit fer l’A-7, si l’Estat compleix amb el seu compromís de no renovar la concessió de l’autopista.
EL PERELLÓ (Baix Ebre).- L’alcalde del Perelló, el republicà Ferran Cid, ha advertit aquest dilluns que la construcció de les onze rotondes convertirà l’N-340 a les Terres de l’Ebre en una “carretera turística”. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Cid ha assenyalat que les rotondes només haurien de servir per resoldre els punts negres del traçat actual, però ha afegit que no són la solució que el territori reclama per acabar amb la sinistralitat a l’N-340. En aquest sentit, l’alcalde del Perelló ha remarcat que, dos mesos després, encara es parla d’implantar al territori el model de la Nacional 2 a Girona, sense haver aconseguit res. Així, Cid ha recordat que les taules tècniques entre l’Estat, la Generalitat i els alcaldes no s’han reunit, i ha constatat que les negociacions no avancen.
L’únic canvi d’escenari, segons Cid, ha estat l’anunci de construcció de les rotondes. Les dues primeres rotondes es faran al Perelló i a Camarles. Cid ha detallat que, al marge de l’increment dels accidents amb víctimes mortals, feia mesos que l’Estat estava fent actuacions per millorar els accessos de l’N-340 al Perelló. Però l’alcalde ha remarcat que les onze rotondes provocaran retencions molt importants.
Cid també ha manifestat la seua incredulitat en relació a les promeses del govern de l’Estat d’alliberar els peatges de l’autopista AP-7 a partir del 2019, amb la no renovació de la concessió de l’autopista. De fet, també ha dit que desconfia en aconseguir l’aixecament de barreres per al trànsit interior del territori, i que com a molt hi haurà bonificacions parcials.
De la mateixa manera, l’alcalde del Perelló també ha posat en dubte que l’Estat espanyol vulga acabar l’autovia A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant. Tot i així, ha volgut defensar la necessitat estratègica de construir aquesta infraestructura a les Terres de l’Ebre, encara que el nou traçat puga trinxar més el territori. De fet, ha dit que els municipis han de tenir garanties que es reduirà el màxim possible l’impacte del pas d’aquest autoria pels seus termes.
BARCELONA.- La xertolina Carme Forcadell ha estat escollida presidenta del Parlament de la XI legislatura per 77 vots a favor, 57 en blanc i un vot nul. L'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la vuitena presidenta de la cambra després de la restitució de l'autogovern. Els seus antecessors són Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. 5A més, dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot han donat suport a Forcadell per donar-li l'oportunitat de ser "presidenta de tots". Uns vots que s'han sumat als 62 de Junts pel Sí i els 10 de la CUP. Cap diputat hi ha votat en contra, mentre que hi ha hagut 57 vots en blanc i un vot nul.
La votació s'ha fet amb paperetes que els 135 diputats han dipositat d'un en un en una urna, cridats per ordre alfabètic per la mesa d'edat formada per Julià de Jòder (CUP), per ser el mes gran del Parlament, i els secretaris Gerard Gómez (JxSí) i Joan Giner (CatSíqueesPot), que són els més joves.
Carme Forcadell ha proclamat en el seu primer discurs com a presidenta del Parlament que amb aquesta XI legislatura es tanca l'etapa autonòmica i s'entra en un nou escenari. "Siguem conscients que protagonitzem un moment fundacional. Ara i aquí creem un abans i un després. Des d'ara mateix constituïm un parlament sobirà que vol representar un poble lliure", ha proclamat. En aquest context, ha demanat als diputats que estiguin a l'alçada del moment per iniciar el procés constituent. A més, ha anunciat que proposarà que els grups que no tenen representació a la Mesa, PPC i CUP, hi puguin participar sense tenir dret a vot. En acabar el seu discurs, els diputats de JxSí i la CUP s'han aixecat per aplaudir, mentre que la resta de diputats s'han quedat al seu escó sense aplaudir. / Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- El pas inferior de la C-12 per sota la via verda, a Tortosa, és un dels punts conflictius al territori quan plou. A partir d’aquest dilluns comencen les obres que han de servir per evitar que la zona s’inundi en episodis de pluges intenses. A la zona, s’hi instal·larà un col·lector que desguassarà directament al riu Ebre. Les obres tardaran uns 10 mesos en ser acabades i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat comprensió als veïns de la zona per les restriccions de trànsit mentre les actuacions no acaben. “Esperem que ja resolgui un dels problemes endèmics i que més risc generaven a la ciutat de Tortosa i al conjunt de les Terres de l’Ebre”, ha afirmat Bel, que també ha agraït “la comprensió” dels veïns que “han estat objecte d’expropiació en caràcter temporal o definitiu” per poder fer les obres en aquest “punt crític” del territori.
D’altra banda, Bel també ha agraït el paper del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, que “han posat tots els recursos necessaris” perquè aquestes obres es puguin executar.
En episodis de pluja, l’actual sistema de bombes quedava freqüentment inutilitzat, de vegades degut a la falta de subministrament elèctric. La zona quedava totalment inundada i les acumulacions d’aigua obligaven a tallar la carretera cinc o sis cops a l’any. El projecte, amb un col·lector principal i dos més de secundaris que confluiran pel principal, preveu conduccions d’entre 800 i 1.200 mil·límetres de diàmetre al llarg d’uns 800 metres per recollir les aigües pluvials d’una zona de 40 hectàrees. El sistema està dissenyat per poder desguassar fins a l'Ebre un cabal d'aigües pluvials de fins a 5,7 metres cúbics per segon./ Via ACN
ALFARA DE CARLES (Baix Ebre).- L'Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre ha denunciat aquest dissabte als Mossos d'Esquadra unes pintades que han aparegut a la ramaderia d'Àngela Mur, a Alfara de Carles. "Demostra la poca cultura i la poca entesa que tenen sobre la nostra festa dels bous", ha assegurat el president de l'Agrupació de Penyes Taurines, Ximo Puig, que ha instat "a que sigui un jutge" qui opini sobre els fets. "El que han fet és una salvatjada", ha afirmat Puig, que ha explicat que entre les pintades hi ha lemes per l'"abolició de la tauromàquia", "la tauromàquia no és cultura" o "fora bous", a més d'insults. Segons el president de l'entitat, "els ramaders van marxar de la zona a la tarda nit" de divendres i quan han tornat aquest dissabte "sobre les cinc i mitja" del matí, les pintades ja estaven fetes.
"El que més mal fa és arribar a la ramaderia i trobar aquestes pintures", ha raonat Puig, que ha assegurat que "els únics salvatges" són els autors de les pintades i que "els ramaders no tenen la culpa que hi hagi gent incívica" que actua així. El president de l'Agrupació considera que és un "atac premeditat" perquè els autors de les pintades sabien que se celebra una fira al municipi aquest cap de setmana. "Són una colla de torturadors i de mal educats", ha etzibat Puig, que ha dit que els taurins estan "farts" de ser "malvistos" perquè considera que són els animalistes qui van al territori a atacar-los. Per denunciar-ho, el president de l'entitat ha proposat a la ramadera que deixi les pintades intactes, "perquè es vegi com estem de torturats els taurins a les terres de l'Ebre i a tota Catalunya en general".
No és la primera vegada que els animalistes fan pintades en contra de la tauromàquia en una ramaderia del territori. Al 2010, se'n van fer a la ramaderia de Rogelio Martí, que ja va tancar. En aquell cas, els autors de les pintades van pintar també els vedells que hi havia a la ramaderia. / Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha exigit al ministeri de Foment que la "mesura provisional" de les bonificacions per als vehicles industrials, que va anunciar aquesta setmana el secretari d'Infraestructures a la Cambra de Comerç de Tortosa, s'apliqui de manera immediata seguint el model gironí, amb desviaments dels camions, de l'N-340 cap a l'AP-7, obligatoris. Jané ha reclamat que s'ha de celebrar en pocs dies la reunió pendent, des de fa setmanes, de la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol on concretar el calendari de mesures. També ha defensat davant els alcaldes que caldrà seguir amb l'abalisament l'N-340 amb cons mentre no es treguin els camions de la via.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, s'ha reunit aquest divendres amb els alcaldes afectats per l'N-340 a les Terres de l'Ebre per mirar d'accelerar la concreció de les solucions que no arriben per reduir el trànsit i l'accidentalitat de la carretera. "S'ha de trobar una solució immediata. La situació s'agreuja a partir que l'autovia existent s'acaba a l'Almadrava i ens trobem que amb la variant de l'Aldea, tenim tot un augment del trànsit a al zona i augment dels accident. "És una vergonya que una carretera de l'Estat, Foment no hagi pres mesures i no tingui l'autovia enllestida al territori i trobar-nos amb l'autovia intermitent que passa de llarg per les Terres de l'Ebre", ha afegit.
Jané ha exigit que el ministeri es reuneixi la propera setmana amb la Generalitat, convocant la comissió bilateral que fa setmanes que segueix pendent de la trobada, i que les bonificacions anunciades a la Cambra de Comerç de Tortosa per als vehicles industrials es donin "amb urgència", sent obligatori el desviament des de l'N-340 cap a l'AP-7 de manera subvencionada, seguint el model gironí de l'N-2. "El que digui un reposable de Foment parlant amb el responsable de la Cambra de Tortosa, el que diu que farà, li demanem que ho faci", ha reclamat Jané.
"Prou que pateixen els camions al tenir l'N-340 en l'estat que està a les Terres de l'Ebre, com per haver d'anar per l'autopista sense bonificacions", ha dit el conseller. "No volem ser menys que Girona perquè ha donat resultats positius tant pel que fa a la regulació del trànsit com per la reducció d'accidents", ha apuntat.
Seguirà l'abalisament amb cons
Els cons no són la solució definitiva. En això coincideixen els alcaldes afectats però seguiran fent-se els abalisament els divendres i dilluns metre no es treguin els camions de l'N-340. "El dia que es facin efectives les bonificacions no caldrà ni un sol con perquè al densitat del trànsit a la zona no els farà necessaris. No els posem per caprici, els posem per una situació greu d'accident i des de que hi són, no s'ha produït cap altra víctima mortal. Ho hem fet preventivament com posar més patrullatge i més presència dels Mossos d'Esquadra", ha defensat el conseller.
Les rotondes complicaran la situació
"Les obres amb rotonda encara fan més incompatible el trànsit actual que pateix N-340", ha assegurat. Per això, per al conseller, les mesures que han reclamat els ajuntaments en les mocions que han aprovat tots els municipis, són "de sentit comú". "Hem d'anar tots a la una amb un missatge serè però exigent per concretar quan arribin les solucions", ha dit. / Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC de Tortosa ha decidit reactivar la campanya ciutadana per denunciar l’estat de la via pública i reclamar la seva millora. Es tracta de la segona edició de la campanya “Xeic! Pos com tenen Tortosa!”, que ara es posa en marxa com “Xeic! Pos com continuen tenint Tortosa!”. El portaveu del PSC, Enric Roig, ha explicat que han decidit tornar a posar en marxa la campanya que ja van realitzar al 2013 per la gran quantitat de queixes de ciutadans que han rebut sobre la deixadesa de la ciutat. Roig afirma que fa dos anys van rebre fins a 310 fotografies de denuncia, i que el govern municipal de CiU hi va fer “cas omís” i no ha posat en marxa cap pla de manteniment de la via pública mentre la ciutat continua en un estat “deplorable i bruta”.
Roig ha anat més enllà i ha denunciat certs “amiguismes” per part del govern municipal a l’hora d’actuar en un lloc o un altre de la via pública.
Els socialistes han reactivat la pàgina web xeictortosa.webnode.es, també han actualitzat la pàgina de Facebook i es podran fer arribar les denúncies per Twitter i Instagram. D’altra banda, han publicat un vídeo a Youtube on es mostra l’estat actual de Tortosa.
Roig ha avançat que també es recolliran signatures de tots aquells ciutadans que creguin que la ciutat està bruta en format paper però també a través de la plataforma Change.org, per tal de presentar-les a l’equip de govern. / Canal 21 Ebre
TORTOSA (Baix Ebre).- Els historiadors Albert Curto i Laura Tienda han publicat el llibre ‘El vapor Anita. Història d’un mite’, que es presenta aquest dissabte a la Cambra de Comerç de Tortosa, a partir de les 19.30 hores. L’aparició del llibre coincideix amb el centenari de l’avarada del vapor Anita, que va navegar per l’Ebre fins al 1928, però que va quedar enfonsat davant de l’illa de Gràcia, a Sant Jaume d’Enveja, a causa de la riuada del 1937. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Curto i Tienda han explicat que el llibre culmina una feina de quatre anys, i que aporta molta documentació i fotografies inèdites sobre el vapor Anita i els protagonistes de la seua construcció, la família Pons i la foneria Sales. De la mateixa manera, també han explicat què va representar la construcció del vapor Anita per a Tortosa, en un moment de creixement industrial de la ciutat.
TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, ha donat suport aquest divendres a les reivindicacions de les entitats veïnals de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat que reclamen la gratuïtat de l’AP-7 per acabar amb la sinistralitat de l’N-340. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Montserrat també ha afirmat que les mesures anunciades pel Ministeri de Foment són insuficients, i ha advertit que la construcció de les onze rotondes convertirà l’N-340 en una carretera poc funcional. Segons l’alcalde canareu, aquest tipus de carreteres no han de tenir rotondes si no és de manera provisional o per resoldre punts negres. És el cas de la cruïlla d’accés a les Cases d’Alcanar, on fa temps que està prevista la construcció d’una rotonda. Per tant, ha rebutjat que Foment vulga construir rotondes amb un efecte dissuasiu sobre el trànsit.
D’altra banda, Montserrat ha posat sobre la taula la necessitat o no de construir el tram pendent de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant, si finalment no ha de ser renovada la concessió de l’autopista. En aquest sentit, l’alcalde d’Alcanar ha suggerit la construcció d’un tercer carril de l’AP-7, si finalment s’aconsegueix que l’autopista puga ser una infraestructura pública i gratuïta. Segons Montserrat, això suposarà menys impacte ambiental i també menys despesa per part de les administracions públiques.
Finalment, l’alcalde d’Alcanar ha rebutjat les crítiques de Ferran Bel al front d’alcaldes d’ERC per l’N-340, i ha negat que la intenció del republicans siga aïllar la Generalitat. Montserrat ha evitat polemitzar amb l’alcalde de Tortosa, però ha recordat que el govern català deu tenir portaveus per aclarir aquest possible conflicte amb els alcaldes d’Esquerra, pel fet d’haver-se reunit dimarts amb el Subdelegat del Govern a Tarragona.
'Normalitat' a l'Ajuntament
D'altra banda, Montserrat ha fet aquest divendres, una valoració positiva dels primers mesos del mandat, després que Esquerra aconseguís majoria absoluta a les eleccions municipals del maig. Segons Montserrat, l’Ajuntament ha començat a recuperar la normalitat després de l’arxivament del cas Carraus, amb la contractació de nous funcionaris municipals i amb l’aprovació del pressupost municipal del 2015, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona. En aquest sentit, l’alcalde ha destacat que això ha permès recuperar projectes que estaven pendents, com ara la reforma del mercat municipal o la rehabilitació de l’antic convent dels Josepets.
EL PINELL DE BRAI (Terra Alta).- Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest divendres a la matinada l'incendi de vegetació forestal del Pinell de Brai. El foc, que va començar a cremar a la tarda de dijous prop de la carretera C-43 a l'altura del quilòmetre quatre, hauria afectat unes 15 hectàrees d'una zona forestal i allunyada de les àrees poblades. Fins ben entrada la matinada, una vintena de dotacions terrestres dels Bombers han remullat la superfície afectada i, un cop el foc s'ha donat per controlat, s'han retirat de forma gradual els operatius. Amb tot, a la zona hi segueixen treballant quatre dotacions terrestres que revisen el perímetre de l'incendi per assegurar que no queden punts calents. A més, amb la sortida del sol, s'havien d’incorporar a les tasques d'extinció dos helicòpters. L’incendi ha cremat el paratge de les Corrales, entre la carretera N-230b (a l’oest) i la C-43 (a l’est), al sud-oest del nucli urbà de Pinell de Brai. Es tracta d’una superfície muntanyosa amb poc desnivell, amb turons de fins a 60 metres d’alçada i barrancs amb poca fondària. / Vídeo Bombers / Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- La transformació que Tortosa va viure al tombant dels segles XIX a XX en aspectes com l'arquitectura, l'art, l'urbanisme o la ciència centra la proposta 'Anys de llum a la ciutat', un compendi d'exposicions i activitats paral·leles que pretén donar a conèixer la transcendència que aquella època va tenir per a la ciutat. Dissenyada per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, aquesta macroexposició s'ha inaugurat oficialment aquest dijous amb un recorregut pels espais expositius situats al mateix centre d'ensenyaments artístics; a l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, i al Museu de Tortosa. Li seguiran un concert inaugural al Mercat Municipal, aquest divendres, i l'inici de l'itinerari per aquests i els altres espais que integren aquesta proposta cultural antològica (www.dipta.cat/ca/anysdellum), centrada en diferents àmbits però amb un únic discurs narratiu.
La inauguració d''Anys de llum a la ciutat' l'ha encapçalada el president de la Diputació, Josep Poblet; l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel; la directora de l'Escola d'Art i Disseny, Carme Clemente, i el comissari d'aquesta macroexposició, Leonardo Escoda. També hi han assistit els diputats de la Diputació Joan Olivella, Lluís Soler i Joan Josep Malràs; l'alcalde de Roquetes, Paco Gas; el director de l'Observatori de l'Ebre, David Altadill, i el representant del Col·legi d'Arquitectes, Antoni López.
'Anys de llum a la ciutat' compta amb un total de set exposicions, d'accés lliure, en diferents indrets de la ciutat i la rodalia, en part de les quals es mostren peces de gran interès artístic o històric mai mostrades al gran públic. Així, a l'Escola d'Art i Disseny el visitant podrà trobar obres inèdites de Francesc Gimeno, Antoni Casanova Estorach, Josep M. Marquès i Agustí Querol, autors estretament vinculats a Tortosa però amb una dimensió que transcendeix l'àmbit estrictament local. Aquestes obres donen forma i contingut a la mostra 'Llenguatges d'art'.
De la seva banda, l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, acull la 'La mirada microscòpica', que s'endinsa en les noves mirades a la investigació que van aportar J.J. Landerer, Jaume Ferran i Innocent Paulí. Pel que fa a l'arquitectura, el Museu de Tortosa revisa l'obra de l'arquitecte Pau Monguió, de qui es compleix el centenari del seu naixement, a través d'un discurs que se centra en l'higienisme aplicat a l'urbanisme: 'Arquitectura i higienisme'.
Un altre dels espais socials emblemàtics de Tortosa, el Mercat, adquireix un punt de vista inusitat gràcies a la proposta 'La llum estructural', que a través de la instal·lació lumínica 'Constel·lació', dissenyada per l'artista Tom Carr, ressalta el sostre de l'edifici i s'acosta a la figura dels arquitectes Joan Torras i Joan Abril. Una altra de les exposicions s'aproxima també a Abril i a Víctor Beltrí, dos arquitectes municipals que van esdevenir claus en l'urbanisme modern de la ciutat. Aquesta proposta -'Avril vs. Beltrí'- es pot veure a la seu ebrenca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. D'altra banda, el Palau Climent, seu de la Diputació a les Terres de l'Ebre, mostra el pas entre els dos segles a través de l'exposició 'L'home modern'. Finalment, 'Document 'per se'', a l'Arxiu Històric Comarcal, dóna l'oportunitat al visitant d''Anys de llum a la ciutat' d'immergir-se en l'època a través de documentació original.
'Anys de llum a la ciutat' inclou activitats complementàries com ara taules rodones, conferències, concerts, recorreguts, visites comentades i continguts també a la xarxa. Pel que fa als espais, hi haurà la possibilitat d'arribar-hi amb autobusos públics. D'altra banda, s'habilitaran itineraris per carrers i places de la ciutat que senyalitzaran indrets de manera física o virtual, mitjançant "marques del temps" i jocs de llum que aportaran una visió artística i inèdita de la ciutat. Els diferents espais i edificis estaran senyalitzats mitjançant codis QR. / Imatge Diputació de Tarragona.
L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Nou tall de carretera a l'N-340, el cinquè, per part dels veïns. Malgrat els diversos anuncis del Ministeri de Foment sobre possibles bonificacions, construcció de rotondes i limitacions de velocitat, la mobilització no s'aturarà fins aconseguir la gratuïtat de l'AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre. El tall s'ha fet a dos quarts de sis de la tarda i durant tres quarts d'hora a tres punts de la carretera: l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Les Cases d'Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Baix Maestrat). A l'Ametlla de Mar, el tall ha estat seguit per gairebé un centenar de persones, entre els quals també estaven els alcaldes de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni; i l'Aldea, Dani Andreu.
L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha recordat que les bonificacions per als vehicles pesants és un dels punts que reclamava la moció que van secundar els ajuntaments i les institucions ebrenques però "falten dos punts importants i un de primordial que és l'aixecada de barreres". "Hi ha unitat ferma amb els alcaldes de l'N-340 per demanar allò que hem votat als ajuntament i hem de continuar amb la lluita i la insistència", ha defensat l'alcalde calero. Després de la reunió de dimarts amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, els alcaldes es reuneixen aquest divendres amb el conseller d'Interior, Jordi Jané.
Per la seva banda, els veïns tornaran a carretera el proper dijous, segurament sobre les quatre de la tarda degut a l'avançament horari. / Via ACN
EL PINELL DE BRAI (Terra Alta).- L'incendi que crema des d'aquesta tarda en una zona boscosa del Pinell de Brai afecta unes 15 hectàrees de superfície. El foc ha baixat d'intensitat gràcies a la disminució del vent, i es confia que en les pròximes hores es pugui estabilitzar, segons ha explicat a l'ACN el cap de guàrdia de Tarragona i les Terres de l'Ebre dels Bombers, Josep Maria Balanyà. Fins a una trentena de dotacions d'aigua del cos d'extinció d'incendis, a banda d'una desena de comandaments i reforços, han actuat a la zona del sinistre. Balanyà ha subratllat que el foc s'ha vist beneficiat tant pel vent com per la sequera acumulada, però no ha descartat que pugui quedar sota control abans d'acabar la jornada.
El foc s'ha iniciat al voltant de tres quarts de quatre de la tarda a prop de la carretera C-43 a l'altura del quilòmetre 4 i ha cremat unes sis hectàrees, segons els Bombers. A la zona hi bufava el vent amb força intensitat. / Imatge Bombers
TORTOSA (Baix Ebre).- Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, l’institut Joaquim Bau i l’Ajuntament de Tortosa dedicaran tot un any a homenatjar la figura del professor de llengua i literatura i escriptor, Manuel Pérez Bonfill, amb motiu del seu 90è aniversari. Així, s’ha constituït una comissió organitzadora de l’Any Manuel Pérez Bonfill formada per entitats i amics del professor entre els quals Manel Ollé, Pili Ibáñez o Cinta Sabaté. La previsió és celebrar diversos actes des de l’octubre d’aquest 2015 i fins al setembre del 2016 per difondre la personalitat del personatge i expandir la seva obra. Així ho ha afirmat Emigdi Subirats, un dels membres de la Comissió qui ha definit Manuel Pérez Bonfill com un “gran literat”.
El primer acte programat per reconèixer la figura de Manuel Pérez Bonfill ha tingut lloc aquesta mateixa tarda en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques que se celebren a Amposta. Al llarg del mes de novembre es faran diverses recitacions de poemes i també Canal 21 Ebre dedicarà un programa a Pérez Bonfill. Ja al febrer, el campus de la URV farà un reconeixement oficial de l’escriptor mentre que a l’abril es presentarà un llibre inèdit de Pérez Bonfill. La regidora de Cultura de Tortosa, Dolors Queralt, ha avançat que en el proper ple ordinari de l’Ajuntament també es portarà a aprovació una proposta per fer un reconeixement oficial a la figura de Pérez Bonfill.
Pérez Bonfill va estrenar-se literàriament a la històrica revista “GEMINIS” als anys 1950, al costat de Gerard Vergés i Jesús Massip, tots tres Creus de Sant Jordi de la Generalitat. Posteriorment, va ser un dels col·laboradors de “La Zuda”, mentre es lligava laboralment a l’institut Joaquim Bau on va deixar una llarga petjada com a professor de llengua i literatura castellanes durant més de quaranta anys. L'any 1990 en motiu de la seua jubilació el claustre de professors del centre el va homenatjar amb l'edició del seu primer recull de contes “Amb algunes branques d'olivera”, mentre que l’any 2003 el Centre de Comerç l’homenatjava en el cicle dedicat a GEMINIS. L'any 2009 es va homenatjar la figura de Manolo Pérez en el seu triple vessant: com a docent, a l’institut Joaquim Bau; com a literat, a la Fira Cid i Mulet de Jesús; i com a polític, a la biblioteca de Roquetes. L'any 2014, l’AMPA de l’institut Joaquim Bau i la direcció del centre promovien l’obertura de l’espai Manuel Pérez Bonfill a la biblioteca del centre. Durant aquests anys s’han publicat dos llibres biogràfics sobre la seua persona a càrrec d’Agnès Pegueroles i Xavier Garcia. / Canal 21 Ebre
MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- L’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, ha avançat aquest dijous que l’Ajuntament congelarà els impostos per al 2016, i que el pressupost municipal es basarà en l’austeritat, la prudència i el control de la despesa. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Piñol ha recordat que el consistori es troba subjecte a un pla econòmic i financer, i que durant els propers anys es dedicaran a enllestir els projectes pendents del mandat anterior, com ara la reforma integral de la piscina d’estiu o la millora de la façana fluvial de Móra d’Ebre. També altres projectes com la segona fase de la rehabilitació de l’escola Lluís Viñas i la consolidació dels talussos del castell. Quant al primer projecte, l’alcalde ha dit que les obres de la piscina descoberta podrien començar durant el proper mes de novembre, amb un pressupost de mig milió d’euros, perquè puguen estar enllestides abans del proper estiu.
D’altra banda, Piñol ha remarcat que la reforma de la façana fluvial és una obra de gran recorregut, que no es podrà dur a terme en un sol mandat. Segons l’alcalde, el seu objectiu és dissenyar un projecte amb el màxim de suport polític i social. Així, ha posat com a exemple la primera intervenció al passeig de l’Ebre i ha detallat que esperen rebre un ajut d’Enresa per fer la segona fase del projecte, que vol transformar la façana fluvial entre la zona de l’Aubadera i l’illa de Saurí. Piñol també ha explicat que el projecte preveu la posada en funcionament d’una empresa municipal per impulsar la navegació fluvial.
Amb aquestes declaracions, l’alcalde de Móra d’Ebre ha volgut replicar el grup del PSC, que fa uns dies van acusar el govern municipal d’apostar molt poc per la navegabilitat. Piñol també ha rebutjat les acusacions de falta de transparència i ha acusat els socialistes de voler “embolicar la troca” i de “no dir tota la veritat” amb altres temes com la pujada de les retribucions dels càrrecs electes. Finalment, Piñol ha defensat l’aposta del seu govern per la Mostra de Vins i el Rally Catalunya, en lloc de prioritzar la Móra Morisca.
TORTOSA (Baix Ebre).-
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per aquest dissabte un acte informatiu a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, a partir de les vuit del vespre. L’assemblea té com a objectiu explicar a la ciutadania les conseqüències del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, i que es pot fer des del territori a partir d’ara. En aquest sentit, un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, ha confirmat a Canal 21 Ebre que en aquest acte informatiu es donarà a conèixer una proposta de mobilització per als propers mesos de febrer o març. I és que, abans del 30 de març, el pla hidrològic hauria de ser aprovat per Europa.
A banda, durant l’acte també es projectarà el curtmetratge ‘La filla del farer’, un documental del realitzador ebrenc Màrio Pons sobre la desaparició del far de Buda. En aquest sentit, Pons ha recordat la importància històrica i sentimental del far, les restes del qual són ara sis metres sota el nivell del mar, a causa de la regressió del Delta i d’un temporal de llevant.
L’acte comptarà amb la presència d’Antonio Cabezas Azuara, de 91 anys, fill del torrer i última persona viva que va encendre l’òptica del far de Buda, abans que fos cremat durant la Guerra Civil.
MADRID.- La Cambra de Comerç de Tortosa ha arrencat el compromís del Ministeri de Foment d'estudiar la gratuïtat del tram ebrenc de l'AP-7 fins que no es faci l'autovia A-7. En una reunió entre el secretari d'Infraestructures, Manuel Niño, i el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José María Chavarría, amb presència del diputat del PP ebrenc, Joan Bertomeu, el ministeri ha assegurat que hi haurà bonificacions per vehicles industrials d'entre el 35% i el 50%. El president de la Cambra tortosina ha explicat la mesura està llesta per ser aplicada a curt termini però que Foment ha de resoldre si els desviaments des de l'N-340 cap a l'AP-7 acaben sent obligatoris o voluntaris, com aposta la cambra.
En concret, el compromís de Foment és una bonificació del 35% per als vehicles industrials "passants" i d'un 50% per a tots els vehicles industrials que facin el trajecte entre l'Ametlla de mar i Alcanar. La Cambra ha assenyalat la seva preferència per la voluntarietat de la mesura que ha de desviar de l'N-340 cap a l'autopista. Encara es desconeixen si Foment optarà per aplicar-ho obligatòriament.
La Cambra ha expressat al secretari d'Estat d'Infraestructures la seva "preocupació" per la "pèrdua de competitivitat" de les empreses de la demarcació i per la manca de comunicacions adequades. En aquest sentit, Chavarría ha insistit en el desdoblament de la N-340 en l'autovia A-7, des de la Jana a l'Hospitalet de l'Infant, com el "gran corredor interior" que influiria en el creixement socioeconòmic contribuint a un reequilibri territorial.
Chavarría ha valorat positivament la construcció de les rotondes a l'N-340 anunciada per Foment però ha insistit que la gran necessitat del territori és l'A-7. "Cal que mentre es faci s'asseguri la gratuïtat dels peatges de l'AP-7, en el seu tram per l'Ebre, de la mateixa manera que s'ha fet a altres zones del país", ha afegit el president de l'ens cameral. Sobre l'autovia, el secretari d'Infraestructures s'ha compromès a convertir-la en "inversió prioritària".
D'altra banda, Niño també s'ha compromès a reactivar el projecte de construcció de la variant de Gandesa, amb una "important dotació pressupostària". Foment prioritzarà la reactivació de la circumval·lació en un termini més curt del previst. / Via ACN / Imatge Cambra de Comerç de Tortosa.
TORTOSA (Baix Ebre).- Els cinc arcs de l'antiga capella del segle XIII del Convent de Santa Clara de Tortosa estaven greument erosionats i calia finançament per restaurar-los. L'activista cultural, Josefina Matamoros, va proposar a l'artista plàstic Tom Carr fer una intervenció al claustre que ajudés a posar de relleu l'espai per atreure inversors. Finalment, gràcies a dues fundacions privades de França i Suïssa, es podrà inaugurar la restauració dels arcs juntament amb les projeccions lumíniques 'Absència i presència' de Carr. El claustre de les clarisses serà durant 15 dies en una sala museística única on s'oferirà una oportunitat extraordinària de gaudir d'un patrimoni històricament reservat a les monges de la clausura.
A Josefina Matamoros, godallenca de naixement però formada a la Sorbona, a França, on ha viscut des de petita, li va costar quinze anys veure per primer cop el claustre del convent de Sant Clara de Tortosa. Blindat a visites concertades i limitat al gaudi de les monges de clausura, que l'habiten des del segle XIII, veure aquest element patrimonial de la seva terra havia estat un dels capficaments en cada viatge, esporàdic, cada dos o tres anys, que feia a les Terres de l'Ebre. La relació i amistat que va anar establint, amb els anys, amb les monges del Convent de les clarisses va ser el motiu pel qual les religioses van acudir a ella quan van necessitar ajuda per salvar les cinc impressionants arcades a l'aire de l'antiga capella, la primera construïda amb el convent l'any 1267.
El pas del temps i sobretot l'última Guerra Civil, quan es va cremar i bombardejar el Convent de Santa Clara, havien desgastat els arcs, començava a estar en perill el seu manteniment, i es temia que poguessin caure. Matamoros va proposar llavors a l'artista plàstic Tom Carr, fer una intervenció al Convent perquè fos un esquer d'inversors disposats a contribuir en la restauració d'aquest important element patrimonial de Tortosa i "posar en relleu" un lloc que la capital ebrenca gairebé desconeix. Carr va contactar llavors amb la fundació Suïssa Agape, inversors en la conservació de patrimoni, des d'on, finalment, s'han finançat els 25.000 euros que ha costat la restauració dels cinc arcs de l'antiga capella de les clarisses tortosines.
Matamoros i Carr han aconseguit també que la fundació Art Tutti, amb seu a París, a França, inverteixi 5.000 euros més per poder dur a terme "el projecte de base" amb què van iniciar aquesta actuació, la intervenció d'art contemporani de Carr. "Hem mantingut el projecte de base per donar-li la llum que no té a l'espai perquè està tancat dins la ciutat. Molta gent no ha entrat mai. Fer un projecte d'art contemporani és com fer arribar una llum divina aquí", ha destacat l'activista cultural.
Matamoros ha destacat la humilitat i la poètica del projecte que Tom Carr ha sabut adaptar a un entorn tan especial i únic. 'Absència i presència' és el títol de la intervenció lumínica que l'artista ha creat per aquest espai, reconvertit en sala de museu per unes setmanes. Inspirant-se en els arcs de la vella església que ja no sostenen cap estructura i en la mancança de part de claustre del Convent, Carr conjuga les llums amb els elements que hi són i els que hi falten. "El que queda i no queda amb el pas dels anys i la destrucció és el que es veu, és un eco d'aquest concepte", ha explicat l'artista. Carr no ha volgut desvetllar molts detalls del projecte per animar als ciutadans a gaudir-ne, 'in situ'. S'inaugura dissabte, 24 d'octubre, al vespre, però es podrà visitar tots els dies entre les 17:00 hores i les 19:00 hores, fins al 8 de novembre. L'espai, a més, es mantindrà il·luminat fins a les 23:00 hores, perquè, tot i que no es podrà accedir al Convent a la nit, hi ha molts espais de la ciutat des d'on es podrà gaudir de les diverses perspectives que oferiran les projeccions lumíniques. "Es veurà d'una forma molt poètica", ha destacat Matamoros.
Agraïment i nous projectes
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha subratllat que l'interès de dues fundacions privades europees per posar en valor aquest element patrimonial de la ciutat, "obre una porta i serà un al·licient a altres fundacions del territori i del país". Bel ha recordat que si han cregut en el projecte entitats púbico-privades internacionals, "també ho han de fer les d'aquí". L'agraïment de l'alcalde de Tortosa també ha estat per a Josefina Matamoros i el compromís que està demostrant vers la ciutat, "els seus orígens". Justament, la historiadora ja ha avançat que té sobre la taula nous projectes per al convent de Santa Clara, sobretot la restauració i recuperació de les parets de l'antiga església del segle XIII i ha fet una crida perquè arribi el finançament que fa falta. "Jo el que vull es poder intervenir, els anys que em queden, pel meu país. Em sembla molt important poder ajudar amb el que sigui aquest país que és el meu", ha assegurat. / Via ACN
TORTOSA (Baix Ebre).- Els alumnes de l’escola de la Mercè de Tortosa han participat aquest dimecres en la segona edició de la campanya “Esmorzars saludables”. Així, un grup d’alumnes del col·legi Sant Jordi de l’EMD de Jesús ha ofert un esmorzar a base de fruita fresca als alumnes de la Mercè. D’aquesta manera, no només es vol posar de manifest la importància de menjar fruita des de petits sinó també que els alumnes amb més necessitats gaudeixin d’una menjada saludable.
Tant el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, com de Salut, Albert Gómez, han valorat positivament la iniciativa no només per la col·laboració entre dos centres sinó també per posar sobre la taula la importància de menjar fruita entre els més petits.
Un dels alumnes del col·legi Sant Jordi que ha participat en l’elaboració de l’esmorzar saludable ha detallat en què consistia. La directora de l’escola de la Mercè, Rosa Maria Curto, ha mostrat la seva satisfacció per haver pogut realitzar aquesta acció amb l’alumnat del centre. La mateixa acció es va realitzar el curs passat a l’escola de Remolins.
