marfanta.com

Móra la Nova aposta pel turisme ferroviari

2012-02-03T14:00:00.004+01:00

Móra la Nova seguirà recuperant els edificis de l’estació per ampliar el centre d’interpretació del patrimoni ferroviari i industrial. Així ho ha explicat la regidora de Turisme i Comerç de Móra la Nova, Montserrat Pedret, que aquest divendres ha visitat el plató de l’informatiu matinal Primera Columna. Segons Pedret, el projecte de Móra la Nova es basa en tres eixos fonamentals: la formació, la posada en marxa del museu del ferrocarril, i la creació d’un tren turístic que puga unir la Costa Daurada i Móra la Nova amb el Baix Aragó. La regidora de Turisme i Comerç ha assenyalat que la intenció de l’Ajuntament és anar rehabilitant els edificis i anar obrint-los al públic. Però, sens dubte, el projecte més important, a mig i llarg termini, és la construcció d’una cotxera i la posada en funcionament del tren turístic de Móra la Nova.

D’altra banda, l’Ajuntament de Móra la Nova seguirà potenciant el turisme fluvial, a través del projecte comarcal Ribera d’Ebre Viva, tot complementant la navegació per l’Ebre amb altres atractius turístics. Finalment, Pedret, que també és regidora d’Ensenyament i de Sanitat, ha valorat molt positivament el funcionament de la nova llar d’infants de Móra la Nova, així com la creació de l’institut-escola. A més, ha assenyalat que l’Ajuntament confia en què el centre d’atenció primària de Móra la Nova puga recuperar la normalitat dels seus serveis en els propers mesos.

La Cambra de Tortosa, en contra del transvasament d'Arias Cañete

2012-02-03T13:18:00.002+01:00

La Cambra de Comerç de Tortosa ha manifestat, a través d’un comunicat de premsa, la seua “rotunda i frontal oposició” a qualsevol transvasament d’aigua de l’Ebre. El president de la Cambra, José Luis Mora, ha volgut rebutjar així l’anunci d’un nou Plan Hidrológico Nacional (PHN) que aquesta setmana realitzava el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete. “Des de sempre, la Cambra de Comerç de Tortosa s’ha posicionat contra qualsevol tipus de transvasament de l’Ebre, perquè al nostre territori el riu no té sobrants d’aigua, i qualsevol detriment de la mateixa comporta altres problemes ecològics i mediambientals”, ha afirmat la Cambra, tot citant la regressió del delta, l’estancament d’aigua o la falca salina. Una situació que les Terres de l’Ebre no poden assumir, encara que el govern de l’Estat torne a apel·lar a la solidaritat entre territoris. A més, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa ha demanat a tota la societat civil del territori –institucions, administracions, partits polítics, col·legis professionals, patronals, organitzacions sindicals i associacions- que també expressen el seu rebuig al que ha definit com “un nou atac intolerable a les Terres de l’Ebre”.

Artur Mas: 'Tornar al PHN transvasant aigua de l'Ebre és una autèntica bestiesa'

2012-02-03T12:40:00.005+01:00

Artur Mas s'ha mostrat aquest divendres contrari a un transvasament d'aigua del riu Ebre cap a comunitats com el País Valencià, Múrcia o el nord d'Andalusia, tal i com recollia el Plan Hidrológico Nacional (PHN) que impulsava l'anterior govern del PP i que ara ha ressuscitat el ministre d'Agricultura, Miguel Árias Cañete. En una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha afirmat que recuperar el pla d'aquella manera és "una autèntica bestiesa", i ha apostat per dur aigua del riu francès Roine, en cas que el pla s'acabe materialitzant. De fet, aquesta era la idea ja defensada per CiU en el moment que el govern de José María Aznar va aprovar l'anterior PHN.

En aquest sentit, Mas ha volgut puntualitzar que les manifestacions de l'actual ministre d'Agricultura s'engloben en "el terreny de les declaracions", i ha afegit que caldrà veure "si es transformen en decisions" del govern de l'Estat. Així, si finalment s'hi acabessin transformant, el president de la Generalitat ha afirmat de forma rotunda que tornar al PHN transvasant aigua de l'Ebre "en aquest moment, ja és una autèntica bestiesa". Segonas Mas, "recuperar tot allò, tal com es va dissenyar en aquell moment, no té cap sentit". "Voleu aigua? Doncs anem a Europa a buscar aquesta aigua, que està disponible. Aquesta és l'aigua del Roine, i no només servirà per a Catalunya, sinó per a València, Múrcia, la part nord d'Andalusia... per a tota la costa mediterrània peninsular", ha conclòs Mas.

+Escolteu l'entrevista de Mas a Catalunya Ràdio

Bassa congelada al barranc dels Caputxins #ebremeteo

2012-02-03T12:30:00.003+01:00

Brian Cutts i Sílvia Panisello ens han enviat aquesta imatge d'una bassa congelada, al barranc dels Caputxins de Tortosa. A les vuit del matí, el termòmetre marcava -1 ºC en aquesta zona del raval de Sant Llàtzer. De fet, la roba de la rentadora també els ha sortit congelada, ja que tenen l'aparell en un magatzem sense porta. Envieu-nos les vostres imatges de l'onada de fred siberià a marfanta@marfanta.com i comenteu a Twitter amb #ebremeteo ·

Flamencs arrecerats del vent, al Delta #ebremeteo

2012-02-03T12:24:00.002+01:00

Mario Balagué, de Tortosa, ens ha enviat aquest imatge d'un grup de flamencs arrecerant-se del vent, al delta de l'Ebre. Envieu-nos les vostres imatges de l'onada de fred siberià a marfanta@marfanta.com i comenteu a Twitter amb #ebremeteo ·

Iniciativa adverteix el PP que el transvasament provocarà un 'rebuig massiu'

2012-02-03T11:59:00.004+01:00

La diputada d'ICV al Congrés dels Diputats, Laia Ortiz, ha advertit el ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, que l'anunci d'un nou transvasament provocaria un "conflicte entre territoris" i un "rebuig massiu" en amplis sectors de la societat. "No només a Aragó, Catalunya, al Pirineu Aragonès i a les Terres de l'Ebre, encara que siguin aquestes la punta de llança de la mobilització per una Nova Cultura de l'Aigua", ha assegurat Ortiz, qui també ha qualificat d'"eufemisme" les paraules del ministre sobre la voluntat de repartir aigua de manera "solidària".

"Una cosa és la unitat de conca, principi consagrat en la Directiva Marc de l'Aigua que resulta incompatible amb els transvasaments entre conques, i una altra de ben diferent pot ser la solidaritat", ha dit la diputada ecosocialista, que ha preguntat al ministre si ha evolucionat la seua posició des del seu "fallit" PHN.

Imatge ICV

Confieu en una posició clara i contundent de la Generalitat en contra del transvasament? #primeracolumna

2012-02-03T11:45:00.004+01:00

El Plan Hidrológico Nacional (PHN) torna a protagonitzat l'actualitat a les Terres de l'Ebre. Per això, aquest divendres a Primera Columna hem volgut preguntar als espectadors de Canal 21 Ebre si confien en què CiU rebutjarà qualsevol intent de transvasament de l’Ebre, ara que el govern del PP a l’Estat ja parla de ressuscitar el PHN. La Plataforma en Defensa de l’Ebre ja ha dit que ara arribarà la prova del cotó per al govern català, mentre que l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ja ha deixat clar que l’Ajuntament s’oposarà a qualsevol intent de transvasament, fins i tot a través del canal de regadiu Xerta-Sénia. Mentrestant, el PSC, Esquerra i Iniciativa ja han exigit a CiU que defense les Terres de l’Ebre. Però què penseu, vosaltres? Confieu en una posició clara i contundent del govern català en contra del transvasament?

Imatge Aquí Confidencial

Amposta replantejarà els estudis de secundària amb l'arribada de l'institut de tecnificiació

2012-02-03T11:38:00.003+01:00

L'institut de tecnificació d'Amposta obrirà portes al setembre. El director general de centres públics de la Generalitat, Jordi Roig, va confirmar ahir dijous, durant una visita a les obres, que el centre podrà entrar en funcionament per al curs 2012-2013, amb una oferta general d'ESO i batxillerat, i un programa esport d'alt rendiment a partir del tercer curs. L’institut, que ha suposat una inversió de 4’5 milions d’euros, naixerà com una segregació de l’Institut Montsià i inclourà tots els cicles formatius de la família de les Activitats Físico-Esportives. L’obertura d’aquest nou centre comportarà el replantejament dels ensenyaments de secundària a la ciutat d’Amposta. Així, a partir del proper curs, l'Institut Montsià serà un centre de referència de formació professional, de manera que acollirà tots els cicles que es poden cursar a Amposta, excepte els esportius. A més, també han anunciat que per al proper curs s'instauren dos nous cicles de la família d’hostaleria i turisme, i de gestió administrativa en l’àmbit jurídic i judicial. Per la seua banda, l’Institut Ramon Berenguer IV es convertirà en un centre de referència d'ESO i batxillerat, ja que tindrà totes les modalitats. L’alcalde ampostí, Manel Ferré, ha remarcat que el replantejament dels ensenyaments de secundària servirà per posar en valor l’oferta dels diversos centres educatius.

Imatge Ajuntament d'Amposta

Sabaté (PSC) insta Mas a defensar l'Ebre "sense ambigüitats"

2012-02-03T00:25:00.004+01:00

El portaveu adjunt de l'Entesa pel Progrés de Catalunya, exalcalde de Tortosa i president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, ha valorat molt negativament l'anunci del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, de voler impulsar un nou Plan Hidrológico Nacional (PHN), amb la filosofia que s'ha de repartir aigua per a tots. "Aquesta és una política de gestió de l'aigua completament caduca, que ignora que aquest és un bé escàs, i contrària al que s'estableix a la directiva europea en matèria d'aigües", ha remarcat Sabaté. El senador ha reiterat una vegada més l'oposició dels socialistes catalans a qualsevol intent de transvasar aigua de l'Ebre, per l'impacte que tindria sobre l'ecosistema del Delta i sobre l'economia de tota la conca.

D'altra banda, Sabaté ha recordat que aquest model de gestió de l'aigua per part del PP ja va ser denunciat durant la campanya electoral, i que respon a un tipus de pràctica de gestió dels recursos hídrics com la que va portar a assecar el mar d'Aral a l'antiga Unió Soviètica. Per tot això, Sabaté ha anunciat que des de l'Entesa vigilaran qualsevol iniciativa legislativa que intente recuperar les polítiques de l'antic PHN de l'època del govern d'Aznar, una llei que el PP va tirar endavant amb el suport de CiU.

Així mateix, el senador tortosí ha instat al president de la Generalitat, Artur Mas, perquè fixe "clarament i sense ambigüitats" l'oposició del govern de Catalunya a les polítiques anunciades pel ministre Miguel Arias Cañete. Per tant, perquè defense "rotundament i sense matisos l'aigua de l'Ebre i, amb ella, els interessos del territori".

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Aspa (ERC) lamenta que Mas no definís el transvasament com 'línia roja'

2012-02-02T23:21:00.004+01:00

Després de l’anunci del nou Plan Hidrológico Nacional (PHN) que ha fet el ministre Miguel Arias Cañete, hores abans de la primera reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, el president de la federació ebrenca d'Esquerra, Gervasi Aspa, ja ha expressat el seu malestar. Aspa ha remarcat que els republicans rebutjaran qualsevol transvasament, i ha recordat que ja van guanyar aquesta mateixa batalla "contra els mateixos enemics", en referència al PHN que es va aprovar el 2001 amb els vots del PP i CiU.

De fet, el president d'ERC a l'Ebre ha lamentat que Mas s'oblidés del territori i del riu, ja que no va defensar-les durant la reunió amb Rajoy. Aspa ha assenyalat que el president de la Generalitat, en sortir de la reunió, va defensar que la política lingüística "és una línia vermella" per govern català, però en canvi no va dir res del nou pla hidrològic proposat per Arias Cañete. "Per a Catalunya i les Terres de l’Ebre, tan línia vermella és la política lingüística com l’intent de transvasar aigua de l’Ebre. Així que el silenci del president Mas, unit al seu historial en aquest tema, no ens agrada gens", ha afirmat Aspa.

Per acabar, Aspa ha demanat que l’aliança CiU-PP que hi ha a les Terres de l’Ebre, al Parlament o a les diputacions de Tarragona i Barcelona "no ens retorne a temps passats". Segons el dirigent republicà, cal que el govern de la Generalitat defense les Terres de l’Ebre i Catalunya de l’agressió del transvasament i, per tant, demanem la màxima transparència i claredat sobre la proposta de Cañete, i això comença perquè el conseller Pelegrí, en la propera trobada que tindrà amb ell, ho deixi molt clar". La reunió entre Arias Cañete i Pelegrí serà el proper dilluns, 6 de febrer, a la seu del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a Madrid.

Homs: 'La nostra prioritat és la gent de les Terres de l'Ebre'

2012-02-02T22:56:00.006+01:00

El secretari general de Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha afirmat aquest dijous que la Generalitat gestionarà d'una manera "diferent" a la de fa 10 anys qualsevol intent de Plan Hidrológico Nacional (PHN) que puga plantejar un transvasament de l'Ebre. En aquest sentit, amb el PHN que l'anterior govern del PP va presentar el 2000, CiU -que com ara també es trobava en minoria al Parlament català- va optar per donar suport a l'executiu de José María Aznar per tirar endavant un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals a Barcelona, el País Valencià, Múrcia i Almeria. Un projecte que va provocar una gran mobilització a les Terres de l'Ebre i que va suposar un gran desgast de CiU al territori.

En declaracions al programa 'Els matins' de TV3 recollides por Europa Press, Homs ha assenyalat que el govern de Jordi Pujol va quedar "molt escamat" amb l'anterior PHN. De fet, en aquella època Artur Mas era el conseller en cap de la Generalitat. Segons Homs, ara la prioritat de l'executiu presidit per Mas és "la gent de les Terres de l'Ebre i del conjunt del país". Amb tot, el portaveu de la Generalitat ha afirmat que cal veure com es concreta el pla hidrològic "solidari" que ha anunciat el ministre Miguel Arias Cañete aquest dimecres.

+Podeu veure i escoltar les declaracions d'Homs sobre el nou PHN a partir del minut 18 de l'entrevista a 'Els matins' de TV3.

Imatge TV3

Bel reitera l'oposició de Tortosa a qualsevol transvasament de l'Ebre

2012-02-02T21:08:00.003+01:00

L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha expressat aquest dijous la seua rotunda oposició a la possible reactivació d'un transvasament de l'Ebre per part del govern de l'Estat, un cop que el ministre Miguel Arias Cañete ha anunciat aquesta setmana la posada en marxa d'un nou Plan Hidrológico Nacional (PHN). "La nostra oposició serà clara i diàfana a qualsevol proposta de transvasament. Aquest és el meu posicionament com a alcalde i, m'atraveixo a dir, que serà també el de tota la corporació municipal", ha afirmat Bel. Segons l'alcalde, "si el que està intentant el ministre és vestir un transvasament, ens hi oposarem frontalment". De la mateixa manera, Bel ha ampliat l'oposició de l'Ajuntament de Tortosa a la possibilitat que s'intente aprofitar el canal de regadiu Xerta-Sénia per portar aigua de la conca de l'Ebre més enllà de la frontera catalana. En aquest sentit, l'alcalde ha reiterat la bondat d'una infrastructura que s'està construint "només per al regadiu".

D'altra banda, Bel ha volgut destacar les contradiccions del missatge que ha donat el nou govern del PP: "Si la prioritat del govern central és sortir de la crisi, resulta estrany centrar els esforços en recuperar un infrastructura com el transvasament, que perjudica clarament la recuperació econòmica." L'alcalde ha afegit que la inviabilitat d'un tranvasament ve donada per la falta de consens entre territoris, per l'incompliment de la normativa comunitària, i perquè encara no s'ha fixat un cabal ecològic per al tram final del riu. De fet, Bel ha recordat que si l'anterior govern del PSOE hagués fixat un cabal mediambiental, "avui tindríem un nou element de defensa contra el transvasament".

Aigües de Tortosa accelera les obres de connexió de l'aigua de la ciutat amb l'EMD de Jesús

2012-02-02T20:49:00.004+01:00

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha comparegut aquest migdia per anunciar que aquesta mateixa tarda s'iniciaven en les obres de connexió de la xarxa d'aigües de la ciutat amb les canonades de l'EMD de Jesús. Es tracta d'una actuació "complexa", que ha de permetre que en un futur no es tornen a produir episodis com els que aquests dies estan vivint els 4.000 veïns de Jesús, els quals no poden beure aigua de l'aixeta per la presència excessiva de sediments.

Així, Bel ha explicat que ha donat instruccions perquè aquesta obra es face amb celeritat, amb l'objectiu de retallar el termini inicialment previst de durada, que era d'unes cinc setmanes, i poder disposar de la nova connexió en unes tres setmanes. Paral·lelament, i mentre no arriba aquesta solució definitiva, l'Ajuntament, l'EMD de Jesús i l'empresa mixta Aigües de Tortosa estan treballant amb diferents alternatives provisionals, perquè el veïnat de Jesús puga disposar d'aigua potable al més aviat possible. L'alcalde de Tortosa ha comparegut al costat del president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, i de la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roigé.

Bel també ha explicat que el variador de freqüència instal·lat en el pou de Jesús no ha donat els resultats esperats, ja que no ha rebaixat els nivells de sorra a l'aigua. Per aquest motiu, Aigües de Tortosa està fent una nova estesa de tub entre el barri de Ferreries i el poble de Jesús, amb l'objectiu de fer una aportació d'aigua suplementària que permeti reduir en un 30% la detracció del pou de Jesús. La hipòtesi és que la reducció de pressió al pou s'hauria de correspondre amb una menor presència de fang a l'aigua extreta.

Simultàniament, s'està a l'espera dels resultats de les analítiques d'un segon pou a Jesús, que va ser clausurat fa anys. La previsió és que demà divendres se sabran els resultats. Si fossen favorables, i prèvia autorització del Departament de Salut, cabria la possibilitat de mesclar l'aigua dels dos pous per garantir la potabilitat de l'aigua de la xarxa de l'EMD de Jesús.

D'altra banda, i pel que fa a la connexió definitiva, l'alcalde ha agraït la col·laboració de l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, ja que un tram de la canalització es fa pel camí del Lloron, que discorre en part pel terme municipal de la ciutat veïna. Finalment, Bel ha demanat comprensió als veïns de Jesús si, mentre es fan aquestes actuacions, es produeix algun tall en el subministrament d'aigua. L'Ajuntament també ha recordat que, mentre la situació no estiga resolta, els abonats de Jesús no haurien de consumir aigua de l'aixeta ni per a beure ni per a cuinar, però sí per netejar aliments o per a la higiene personal i domèstica.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Xerta amenaça Salut amb una iniciativa penal popular

2012-02-02T13:31:00.004+01:00

Els veïns de Xerta i l’Ajuntament de la població recorreran a la iniciativa penal popular, i portarà a judici els responsables de les retallades de Salut, si es produeix algun fet desgraciat com a conseqüència del tancament del centre d’atenció primària a les nits. En aquest sentit, els veïns de Xerta van celebrar una assemblea dimarts passat i ja han convocat mobilitzacions en contra de la decisió del Departament de Salut de suprimir l’atenció continuada al CAP. Unes mobilitzacions que tenen el suport del govern d’unitat de Xerta. La primera de les protestes va ser la participació dels veïns de Xerta en la manifestació de Tortosa en contra de les retallades, amb una pancarta pròpia. De la mateixa manera, també hi havia alcaldes, regidors i veïns en general dels altres quatre pobles del nord del Baix Ebre que s’han vist afectats pel tancament del CAP de Xerta a les nits: Aldover, Benifallet, Paüls i Alfara de Carles. Però l’acte de protesta més important començarà demà divendres al vespre, amb una concentració davant del CAP de Xerta, que es tornarà a repetir dissabte al vespre, amb la previsió que alguns veïns puguen ocupar i tancar-se al mateix centre. Ho ha explicat l’alcalde de Xerta, Moisès Fabra, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna.

En la mateixa entrevista, Fabra ha remarcat que els veïns de Xerta han rebut amb molta indignació les noves retallades en el CAP de la població. Així, si a l’estiu el poble va saber amb un cartell apegat a la porta del CAP que retallaven l’atenció nocturna de dilluns a dijous, ara se n’han assabentat amb una trucada extraoficial i amb un correu electrònic que també se suspèn les nits dels caps de setmana i festius. En aquest punt, l’alcalde de Xerta ha advertit que si a causa de les retallades al CAP hi ha algun fet desgraciat, estan decidits a recórrer a la iniciativa popular penal, per exigir responsabilitats.

Finalment, l’alcalde de Xerta ha proposat al Departament de Salut que recupere l’atenció continuada nocturna al CAP de la població, ja que dóna servei a tot el nord de la comarca del Baix Ebre. En canvi, segons Fabra, es podria tancar el CAP del Temple, ja que els veïns de Tortosa i els del sud del Baix Ebre podrien desplaçar-se directament al servei d’urgències de l’hospital Verge de la Cinta.

D’altra banda, Fabra ha destacat la fortalesa del govern d’unitat de Xerta, format per PSC, CiU i Esquerra, en moments complicats per a l’Ajuntament a causa de la crisi econòmica i les retallades del govern en els serveis públics.

Temperatures baixes a l'Ebre, però amb poca neu

2012-02-02T12:23:00.009+01:00

Envieu-nos les vostres imatges de l'onada de fred siberià a marfanta@marfanta.com i comenteu a Twitter amb #ebremeteo ·

La delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre ha informat aquest matí que a les Terres de l’Ebre no s'ha registrat cap incidència, de moment, per la situació meteorològica. Hi ha normalitat en el transport escolars i també en les carretes de la Generalitat a les comarques de l'Ebre. Amb tot, el Servei de Carreteres ha treballant durant la nit i matinada amb els dos camions-llevaneus, tot tirant sal a les carreteres del Montsià, de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre. En aquests moments, un camió continua tirant sal a la carretera de la Pobla de Massaluca (TV-7231), on s’estan produint precipitacions lleus, però sense incidència a la via.

En principi, l’avís de situació meteorològica de risc de neu a les Terres de l’Ebre és mínim, i només podria afectar zones de la Ribera d’Ebre durant les properes hores. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Xavier Pallarès, ha comentat que la situació és “en general és més tranquil·la a casa nostra que a la resta de país; malgrat els núvols, no esperem precipitacions i les temperatures no cauran en picat, així que esperem que les afectacions siguin mínimes”.

Per la seua banda, però, Protecció Civil ha recomanat les famílies que vagen a recollir els seus xiquets i xiquetes entre les 13 i les 15 hores als respectius centres educatius. Amb tot, aquesta és una recomanació que, segons algunes fonts, no inclou les Terres de l'Ebre. La decisió de tancar o no l'haurà de prendre cada centre educatiu i, en tot cas, aquests romandran en principi oberts per atendre els alumnes que queden. D'altra banda, s'està parlant amb els consells comarcals perquè organitzen el sistema de transport escolar per tal de poder recollir els alumnes i que aquests puguen tornar a casa seua. Segons dades d'Ensenyament, la neu ha obligat a tancar més d'una vintena d'escoles a tot el país, i en moltes d'altres hi ha afectacions.

Imatge Canal Càmeres de TV3

Creieu que els afectats per la fallida de la cooperativa de l'Aldea recuperaran tots els estalvis? #PrimeraColumna

2012-02-02T11:42:00.005+01:00

La pregunta que a Primera Columna hem fet als espectadors de Canal 21 Ebre té a veure amb la crisi de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea, ara que es compleixen dos mesos de la fallida. Creieu que els afectats per la fallida de la cooperativa agrícola de l’Aldea recuperaran tots els seus estalvis? La plataforma ha anunciat que tant el Departament d’Economia com la cooperativa treballen amb la previsió que tots els comptes a la vista i part dels dipòsits a termini es podran desbloquejar durant la segona quinzena de març. Actualment, queden encara pendents de retorn 406 comptes que pertanyen a 321 socis. D'aquests, encara hi ha 157 dipòsits a termini per valor de 4,1 milions d’euros. En aquest sentit, la negociació amb altres entitats bancàries, perquè adquireixin les obligacions de la secció de crèdit, resulta clau per la viabilitat futura de la cooperativa. Per tant, creieu que els afectats per la fallida de la cooperativa de l’Aldea podran recuperar tots els seus estalvis?

Detenen una parella per l'intent de robatori al bar Trifàssic de Tortosa

2012-02-02T00:22:00.002+01:00

Agents dels Mossos d'Esquadra adscrits a l'Àrea d'Investigació Criminal de les Terres de l'Ebre van detenir el passat dia 31 de gener un home i una dona com a presumptes autors dels delictes de robatori de vehicle i robatori amb força en establiment comercial. Els fets, que aquest mitjà va avançar el passat 23 de gener, van succeir durant la matinada del dia 22 de gener, quan els detinguts, segons els Mossos d'Esquadra, van intentar realitzar un robatori en la cafeteria bar Trifàssic, situada a la plaça Joaquim Bau del barri de Ferreries, a Tortosa. De fet, per tal d'accedir a l'interior de l'establiment, van utilitzar una furgoneta robada la mateixa nit a l'avinguda Felip Pedrell, tot encastant-la contra la porta del local i causant greus danys materials.

Tot i així, els detinguts no van poder accedir a l'interior, per la qual cosa van abandonar el lloc ràpidament, mentre els veïns alertaven la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. De fet, la furgoneta utilitzada va ser recuperada la mateixa matinada pels agents, els quals van poder comprovar que havia estat sostreta al seu titular. Així, les investigacions posteriors han donat com a resultat la detenció d'un jove de 20 anys, veí de Tortosa, i una jove de 21 anys, veïna d'Alcanar. Els detinguts van passar a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Tortosa, que va decretar la seua llibertat amb càrrecs.

Un miler de persones es manifesten a Tortosa en contra de les retallades

2012-02-01T23:44:00.003+01:00

Centenars de persones, més de 2.000 segons l’organització i unes 600 segons la policia local de Tortosa, han participat aquest dimecres a la tarda en la manifestació contra les retallades del govern i en defensa dels serveis públics que havien convocat les juntes de personal docent i sanitari de les Terres de l'Ebre. En la protesta s'han pogut veure mestres i professors, metges, personal sanitari, bombers, agents forestals i altres funcionaris, a més de nombrosos ciutadans, com a usuaris dels serveis públics. També diversos càrrecs electes dels partits d’esquerres, així com representants dels diversos sindicats. De fet, tant la UGT com Comissions Obreres havien donat suport públic a la convocatòria.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Xerta i els veïns d'aquesta població del Baix Ebre també s’han sumat a la protesta, amb una pancarta pròpia en contra del tancament del seu CAP a les nits. En aquest sentit, per divendres s’ha convocat una tancada veïnal al centre sanitari, a partir de dos quarts de nou del vespre. Un cop a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa, s'ha fet la lectura d’un manifest en què s'ha denunciat la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els treballadors públics, que ara ha estat del 13% i que podria arribar al 17%. A més, els manifestants han advertit que les mobilitzacions continuaran, ja que "cal sortir al carrer en defensa dels serveis públics bàsics".

Pelegrí inaugura les instal·lacions de Cítrics Terres de l'Ebre donant suport al sector

2012-02-01T22:21:00.004+01:00

La mateixa setmana que el sindicat agrari Unió de Pagesos anunciava "mobilitzacions contundents" a la propera tardor, si el govern català no fa alguna cosa per salvar el sector dels cítrics, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha inaugurat aquest dimecres, a Campredó, les noves instal·lacions de l’empresa Cítrics Terres de l’Ebre SAT.

Cítrics Terres de l'Ebre SAT és una societat formada per una dotzena de socis productors, en finques de les Terres de l'Ebre. Aquesta Organització de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) és una de les més importants de Catalunya pel que fa a la producció i superfície conreada de cítrics. La societat es va constituir al 2007, tot i que es va començar a treballar a les instal·lacions durant la campanya 2010-2011, on els productors associats van creure necessari fer una integració vertical que inclogués com a mínim la producció, el manipulat, la confecció i la distribució dels productes envasats. En l'actual campanya, els socis de Cítrics de les Terres de l'Ebre SAT, que conreen gairebé 600 hectàrees de terreny, sumen una producció de 16 milions de quilos aproximadament (90% de mandarina clementina i la resta, taronges) que es destinen íntegrament a l'exportació; en concret, a països com els Estats Units, Canadà, Rússia i l'Europa Central.

Pelegrí ha volgut fer palès l’esperit de "lideratge innovador" del sector agrari i agroalimentari català. Segons el conseller, les instal·lacions inaugurades avui a l'EMD de Campredó demostren que “hi ha un model que pot marcar la pauta, i que ens permet acostar-nos encara més cap al consumidor i les seues exigències". "Estic convençut que aquest és el camí a seguir per fer front en un mercat tant competitiu i incert com l’actual”, ha conclòs el titular d'Agricultura.

Les instal·lacions inaugurades avui consten d’una nau de 4.785 metres quadrats que s'ubica en uns terrenys de 25.765 metres quadrats, ubicats al centre d'una finca de la pròpia OPFH i prop de les altres parcel·les de conreu de tots els socis productors. Un fet que optimitza molt els costos, a més de reduir al màxim el temps de transport de la fruita de les finques a la nau. Les noves instal·lacions de Cítrics Terres de l'Ebre SAT estan integrades per un magatzem que permet confeccionar i envasar cítrics amb l'última tecnologia en maquinària, per aconseguir dos objectius: l'alta qualitat del producte confeccionat i optimitzar el màxim els costos de producció.

Aquesta nau, a més d'adaptar-se a totes les exigències mediambientals i de seguretat alimentària, té dos punts d'innovació tecnològica molt característics que incorpora de forma pionera. D’una banda, la línia de producció s'ha dotat de dos calibradors electrònics amb tecnologia holandesa, la qual permet la tria automàtica de la fruita, tot substituint l'ull i la mà humana per càmeres de vídeo i un sofisticat programari; a més, s'ha instal·lat una tria automàtica amb llum ultraviolada que és el primer cop que s'instal·la al món. I d’una altra banda, s'ha incorporat quatre envasadores i pesadores d'última generació, on també s’ha esdevingut pioner en incloure-ho en una línia d'envasats de cítrics, amb l'objectiu d'aconseguir un millor tractament de la fruita i millorar la productivitat del personal.

Imatge Generalitat de Catalunya

Arias Cañete anuncia un nou PHN i encèn totes les alarmes a l'Ebre

2012-02-01T21:19:00.006+01:00

El portaveu de la PDE afirma que la nova situació serà "la prova del cotó" per al govern català ·

L'anunci d'un nou Plan Hidrológico Nacional ha encès totes les alarmes en la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), tot i que el moviment social ja estava en alerta des de la victòria electoral del Partit Popular. El govern estatal ha confirmat aquest dimecres la posada en marxa d'un nou Plan Hidrológico Nacional (PHN), amb l'acord i el suport "solidari" de totes les comunitats autònomes. L'encarregat de fer-ho ha estat el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, qui ha remarcat que l'objectiu del "Pacte Nacional de l'Aigua" serà "assegurar el subministrament d'aigua en suficient qualitat i quantitat". Segons el ministre, el nou pla hidrològic tindrà en compte "totes les tecnologies i infraestructures existents", i també en proposarà de noves per "assegurar l'augment de caudals en zones amb dèficit hídric".

A més a més, Cañete ha afirmat que vuit anys després que l’executiu del PSOE derogués el transvasament de l'Ebre previst en l'anterior PHN del PP, al Llevant espanyol no s’ha resolt el problema de falta de recursos hídrics i la situació de l’aigua és “caòtica”, amb depuradores que estan per acabar i sense demanda d’aigua. Arias Cañete, per tant, ha advocat per refer un pla hidrològic com el que el PP va impulsar l'any 2000, "amb acord" i començant per "optimitzar els recursos disponibles, conscients del que diuen els estatuts d'autonomia" i les línies ecològiques a seguir.

Però l'anunci d'Arias Cañete ja ha provocat les primeres reaccions a les Terres de l'Ebre. Així, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha afirmat aquest vespre que l'anunci del nou PHN ha servit per confirmar que si Arias Cañete és ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient és per tirar endavant els transvasaments de l'Ebre. En declaracions en exclusiva a aquest mitjà, Tomàs ha dit que és una preocupació per a la PDE, però també "la prova del cotó per al govern català", ja que es repeteix l'escenari del 2000, amb majoria absoluta del PP a Madrid i govern en minoria de CiU a Catalunya. El portaveu dels antitransvasament també ha explicat que la PDE analitzarà aquest dimecres a la nit el nou escenari.

Imatge MARM

CCOO s’oposa a la venda de les naus de Lear

2012-02-01T13:48:00.004+01:00

El secretari general de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per contestar unes declaracions de l’alcalde de Roquetes, el republicà Francesc Gas. En el mateix programa de dilluns passat, Gas va posar en dubte que el sindicat haja denunciat ara la pèrdua de gairebé 600.000 euros per a programes de recol·locació dels extreballadors de la planta de Lear, si realment sabia des de feia un any que s’havia produït una errada tècnica per part de la Generalitat. En aquest sentit, Casadó ha afirmat que el govern català només els havia dit que hi havia “problemes” per a la realització completa del pla social de Lear, i que ha estat ara, tot buscant informació per fer el balanç dels dos anys del tancament de la multinacional, quan han pogut esbrinar l’abast d’aquests problemes. En qualsevol cas, el secretari general de Comissions Obreres ha advertit que ara els preocupa que l’Ajuntament de Roquetes s’estiga plantejant la venda de les antigues naus, ja que alguna empresa podria voler especular amb les instal·lacions. [Vés directe a les declaracions de Josep Casadó.]

Imatge Bloc de Miquel Castelló

CCOO renova el seu suport al projecte Zèfir

2012-02-01T13:07:00.003+01:00

El secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó, ha donat suport aquest dimecres al projecte Zèfir, que preveu instal·lar una plataforma experimental d’energia eòlica marina davant de les costes de l’Ametlla de Mar. Casadó ha recordat que el sindicat ja va donar ple suport al projecte Zèfir des de la seua presentació, al març del 2010. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, el dirigent sindical ha remarcat que no es tracta només d’un parc eòlic marí, sinó que es d’un centre tecnològic en el camp de les energies renovables, que s’està convertint en u sector molt important a les Terres de l’Ebre. De fet, Casadó ha afirmat que entén els dubtes que el projecte Zèfir pot provocar entre alguns dels veïns de l’Ametlla de Mar, però que no comprèn la posició política de l’Ajuntament d’aquesta població del Baix Ebre.

En la mateixa línia, el secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre ha lamentat la moratòria del govern de l’Estat al desenvolupament de les energies renovables. Una moratòria dictada en el Consell de Ministres de divendres passat, i que posa en perill la instal·lació de 360 aerogeneradors al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Segons Casadó, el tema és preocupant perquè s’està frenant un sector industrial amb un futur molt clar.

Finalment, Casadó ha valorat molt positivament la proposta d’ICV de crear un impost especial per a les centrals nuclears catalanes. L’objectiu d’aquesta taxa, que podria aprovar la Generalitat pel seu compte, seria el de finançar un pla específic per reactivar i diversificar l’economia de les Terres de l’Ebre, i en especial la de la Ribera d’Ebre, amb diverses actuacions per valor d’uns 15 milions d’euros. Casadó ha recordat que ja hi ha altres territoris de l’Estat, com ara Castella-la Manxa, que ja tenen un impost semblant. A més, ha assenyalat que la construcció de les centrals nuclears ja està amortitzada, i que l’allargament de la seua vida útil hauria de traduir-se en beneficis directes sobre el territori, per recuperar el teixit industrial de la Ribera d’Ebre.

Arrossaires del Delta compra Nomen per 40 milions

2012-02-01T12:25:00.000+01:00

Arrossaires del Delta de l’Ebre, amb seu a Deltebre, comprarà la marca de l’antiga empresa tortosina Nomen per un preu de 40 milions d’euros. Així ho assegura aquest dimecres el diari econòmic Expansión, que cita fonts properes a la transacció. La marca arrossera nascuda a Tortosa l’any 1940 tornarà d’aquesta manera a mans ebrenques, després que durant les darreres dues dècades ha estat controlada pel grup Ebro Foods. Com ja va anunciar aquest diari el passat 15 de novembre, l’operació es negociava des de feia mesos, i fins i tot es vinculava el suport econòmic del govern català a la reactivació de la fusió amb la Cambra Arrossera del Montsià, que també s’havia interessat per la compra de Nomen. En qualsevol cas, l’adquisició de Nomen per part d’Arrossaires del Delta compta amb el suport del Departament d’Agricultura.

Ebro Foods estava obligada a vendre o cedir l’ús de la marca Nomen per una decisió de les autoritats espanyoles que regulen la competència, ja que el grup havia adquirit recentment el negoci arrosser de Deoleo, de l’antic grup Sos. De fet, Ebro Foods tenia fins al proper 31 de març per tancar aquesta desinversió. A banda d’Arrossaires del Delta i de la Cambra Arrossera del Montsià, el principal rival de la cooperativa del marge esquerre del Delta era un consorci indi-australià. En la venda de Nomen, el grup Ebro Foods ha estat assessorat per l’oficina barcelonina del banc d’inversions Rothschild. L’operació semblava encallada, però es va desbloquejar fa uns dies en una reunió entre el president de Ebro Foods, Antonio Fernández, i el d’Arrossaires del Delta, Jordi Casanova. Un dels punts de divergència era el preu de l’adquisició, ja que en un primer moment es parlava d’un preu de sortida de fins a 50 milions d’euros.

El consell d’administració del grup Ebro Foods va aprovar l’operació en una reunió celebrada ahir, mentre que la cúpula directiva d’Arrossaires del Delta ja la va aprovar divendres passat. Però l’assemblea de socis de la cooperativa ha de ratificar la compra de Nomen a finals de febrer. Arrossaires del Delta té 1.300 socis i una xifra de negoci que supera els 40 milions d’euros. L’adquisició de Nomen suposa un salt qualitatiu per a Arrossaires del Delta, que actualment basa gran part del seu negoci en la comercialització de marques blanques o de la distribució, amb marques com Bayo, La Torre i Segadors del Delta. La cooperativa és el setè en el rànquing d’empreses del sector a Espanya, i la passada campanya va comercialitzar més de 68.000 tones.

Per la seua banda, Nomen és la tercera marca d’arròs en la gran distribució a Espanya, amb una quota de volum del 4,3%. Les marques Sos i La Fallera, que també són propietat d’Ebro Foods, ocupen la primera i la segona posició. Però Nomen és líder en l’arròs llarg, amb un 2,2% de quota de mercat.

La Ribera d'Ebre aprova un pressupost de 6 milions d'euros

2012-02-01T11:55:00.004+01:00

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat el pressupost per al 2012, el qual supera els 6 milions d’euros. Això és un 10,12% menys respecte de l’any anterior. L’aprovació ha comptat amb els vots favorables del grup de CiU, al govern de l’ens comarcal, i també l’abstenció del PSC, a l’oposició. Per la seua banda, el grup d’Esquerra hi ha votat en contra. L’àrea de serveis a les persones és la més important del pressupost, ja que representa el 47% del total. En el capítol d’inversions destaca la construcció de la nau destinada a la planta de triatge i valoració dels residus, que es farà al polígon industrial del Molló, entre Móra la Nova i Tivissa.

El president del Consell Comarcal, Jordi Jardí, ha explicat que és un pressupost realista, auster, rigorós i adaptat a l’actual situació econòmica, sense deixar d’atendre la qualitat dels serveis comarcals i la potenciació dels actius de la Ribera d’Ebre i els seus municipi. També ha dit Jardí que és un pressupost que referma el compromís per treballar en favor de la reindustrialització, la promoció turística, la cultura i els productes agroalimentaris de la Ribera d’Ebre.

Imatge Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Estaríeu d'acord amb la creació d'un impost per a les nuclears? #PrimeraColumna

2012-02-01T11:45:00.005+01:00

La pregunta del dia en el programa d'aquest dimecres de Primera Columna és si els espectadors de l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre estarien d’acord amb la creació d’un impost nuclear perquè la Generalitat puga finançar els 15 milions d’euros que necessitaria un pla per reactivar i diversificar l’economia de les Terres de l’Ebre. I en especial, l’economia de la Ribera d’Ebre. No es tracta, però, d’una proposta del govern de CiU, sinó d’una reclamació d’Iniciativa per Catalunya, que l’ha inclòs en el paquet de 28 esmenes al pressupost de la Generalitat per al 2012 a les Terres de l’Ebre. El president d’Iniciativa al territori, Jaume Forcadell, va afirmar ahir durant l'entrevista a Primera Columna que el pla específic que necessita l’economia de les Terres de l’Ebre es podria finançar amb una taxa especial per a les nuclears. Però quina és la vostra opinió? Estaríeu d’acord amb què les centrals nuclears catalanes paguessin un impost que ajudés la Generalitat a reactivar l’economia de l’Ebre?

Estaríeu d'acord amb un impost a les nuclears catalanes perquè la Generalitat financés un pla que ajudés a reactivar l'economia de les Terres de l'Ebre?

Un prospector empresarial, principal novetat del segon programa Montsià Actiu

2012-02-01T11:39:00.002+01:00

El Consell Comarcal del Montsià impulsa per segon any consecutiu el projecte Montsià Actiu, amb tota una sèrie d’accions formatives i de cooperació amb el sector privat, que tenen l’objectiu de contribuir a reactivar l’economia de la comarca. De fet, Montsià Actiu s’ha consolidat com una eina imprescindible per impulsar iniciatives viables, per donar suport a les empreses de la comarca, generar llocs de treball, i millorar la competitivitat dels productes agroalimentaris del territori i el seu valor afegit. El projecte té un cost total de gairebé 280.000 euros. I un 90% d’aquest pressupost ha estat subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Aquesta xifra suposa un increment de 90.400 euros respecte l’any anterior. El president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martín Masdéu, ha destacat quines són les principals novetats d’enguany, com ara la creació de la figura del prospector empresarial, propera a l’empresariat de la comarca, que facilitarà tot un seguit de serveis adequats a les diferents necessitats de cada sector. A banda, Montsià Actiu també ha estrenat un compte propi a la xarxa social de Twitter.

Els grups d'esquerres de Tortosa reclamen la interconnexió de la xarxa d'aigua potable amb Jesús

2012-02-01T11:31:00.002+01:00

La polèmica per la presència excessiva de sorra en l’aigua potable de l’EMD de Jesús, amb la prohibició de consumir-la per beure i cuinar des de divendres passat, ha entrat en una inevitable fase política. Els grups d’esquerres de l’Ajuntament de Tortosa, el PSC, Esquerra i Iniciativa, van entrar ahir dimarts en escena, tot lamentant la falta d’informació que han rebut els veïns del poble per part del govern municipal de CiU, de l’EMD de Jesús i de la mateixa empresa mixta Aigües de Tortosa.

D’una banda, el portaveu del PSC, Antoni Sabaté, va reclamar que es pose fil a l’agulla per realitzar la interconnexió de la xarxa d’abastament d’aigua potable del barri tortosí de Ferreries amb les canonades de l’EMD de Jesús, així com la celebració d’una reunió urgent del consell d’administració d’Aigües de Tortosa per tractar aquesta problemàtica i la inversió necessària.

Per la seua banda, també ha reclamat la interconnexió de xarxes el portaveu d’Esquerra, Josep Felip Monclús, qui també ha demanat que s’instal·len a la part alta de l’EMD de Jesús sis sortidors més d’aigua potable i gratuïta, com els que ja s’han instal·lat de manera provisional al costat de la plaça de la Pèrgola. A més, Esquerra dóna suport als veïns en la seua reivindicació de no pagar el rebut de l’aigua a preu d’aigua potable.

Finalment, el portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, va aprofitar ahir el seu pas per l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre per reclamar solucions immediates a l’empresa d’aigües. Forcadell també va apuntar la necessitat de tirar endavant la interconnexió de la xarxa de l’EMD de Jesús amb la xarxa de la resta de Tortosa, una inversió que hauria d’anar a càrrec de l’empresa mixta Aigües de Tortosa.

El tortosí, un dialecte del valencià?

2012-02-01T11:07:00.003+01:00

És el tortosí un dialecte del valencià? El valencià és una llengua diferent del català? L'enciclopèdia en valencià Uiquipèdia afirma en un article que el tortosí és "un dialecte del valencià que realisa la transició entre el valencià i el català". Segons el mateix article, el dialecte és propi "de les terres més al nort de la Comunitat Valenciana (Els Ports i el Maestrat) i de les zones llimítrofs de Tarragona". La Uiquipèdia també repassa alguna de les característiques de la "parla" tortosina:

"-o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
-às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
Neutralisació de b/v.
Manteniment dels artículs lo/los.
Conservació ocasional de la -d- intervocàlica del valencià en les terminacions -ada, -ador, -adet i derivats.
Emmudiment de la -r final.
Marca -e de la tercera persona del singular del present i l'imperfecte de l'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Vocabulari: Principalment paraules provinents del català."

Finalment, l'article de la Uiquipèdia proposa un enllaç a l'article Tortosins: Ni valencians ni catalans, d'Agustí Galbis. Per tot plegat, la junta d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre estudiarà què pot fer per esmenar la publicació d'aquest tipus d'informació "acientífica" sobre la llengua catalana i la variant nord-occidental tortosina, així com les accions de protesta que puga emprendre.

ERC dóna suport als veïns de Jesús i demana sis sortidors més a la part alta del poble

2012-01-31T21:28:00.005+01:00

ERC de Tortosa ha donat aquest dimarts el seu suport als veïns de Jesús que reclamen que no se'ls cobre el rebut de l'aigua d'aquest trimestre a preu d'aigua potable. A banda, el portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Josep Felip Monclús, ha lamentat la "manca de celeritat" a l'hora de donar solucions per part del consistori, i ha reclamat la instal·lació de sis nous sortidors d'aigua potable i gratuïta a la zona alta de l'EMD de Jesús.

A través d'un comunicat, Monclús ha volgut expressar la seua solidaritat amb els afectats per la presència de sorra en l'aigua potable de l'EMD de Jesús. Per Monclús, aquesta situació "posa en evidència errors importants en la planificació de la gestió de l’aigua de Tortosa". Així, el regidor republicà ha reconegut els grans esforços fets en la millora de la xarxa de distribució de l’aigua els darrers anys, però ha apuntat que "el fet que s’hagi prioritzat la distribució abans que l’abastament de l’aigua en alta ha ajudat a provocar aquesta situació". En aquest sentit, com també han fet aquest dimarts els portaveus del PSC i d'Iniciativa, Monclús ha recordat la manca d’una interconnexió de xarxes d’aigua entre el barri de Ferreries i l’EMD de Jesús, una obra que podria evitar situacions com l'actual.

D'altra banda, el regidor republicà ha lamentat "la poca celeritat" a l’hora de donar solucions als veïns. Segons Monclús, "sabedors els serveis d’Aigües de Tortosa que des del 13 de gener s’havien donat a Jesús episodis d’aigua no potable, haguessin pogut provar d’utilitzar l’antic pou o bé posar un estabilitzador d’arrencada a les bombes de l’actual pou, tal com han suggerit alguns serveis tècnics". En aquest sentit, Monclús proposarà que l’Ajuntament de Tortosa demane "responsabilitats" a aquells que "havien d’habilitar o posar en funcionament el pou situat a la partida de Sant Bernabé-Canalet, així com un dipòsit regulador que havia de portar aigua en molta quantitat i qualitat als habitants de Jesús, i encara no s’ha fet".

Finalment, el regidor tortosí d’ERC s’ha compromès a donar suport a la gent de l’EMD de Jesús en les seues demandes, perquè no se'ls cobre el rebut d’aigua d’aquest trimestre a preu de potable; i també en la d’ubicar sis nous sortidors d’aigua a la zona alta de Jesús, com ja s’ha fet a la part baixa de l’EMD, al costat de la Pèrgola".

El PSC reclama la interconnexió de xarxes Tortosa-Jesús

2012-01-31T21:11:00.005+01:00

El grup del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha reclamat aquest dimarts la interconnexió de la xarxa de subministrament d'aigua potable de Tortosa amb la de l'EMD de Jesús, com a solució fiable als problemes que s'han detectat en aquest poble per la presència excessiva de sorra a l'aigua de l'únic pou que abasteix els 4.000 veïns. A banda, el portaveu del PSC, Antoni Sabaté, qui també va ser candidat socialista a la presidència de l'EMD de Jesús, ha reclamat una reunió urgent del consell d'administració de l'empresa mixta Aigües de Tortosa.

Els socialistes tortosins han denunciat la "falta de comunicació" del govern municipal de CiU als veïns de l'EMD de Jesús. El PSC considera que més enllà de les solucions provisionals que s'estan implementant, el govern de Ferran Bel hauria de tirar endavant una mesura definitiva, que passaria per la interconnexió de les canonades del poble de Jesús amb la xarxa de Tortosa. Els socialistes, a més a més, creuen que "és de justícia" que les famílies jesusenques no hagen de pagar el rebut per una aigua que no ha estat potable.

El grup socialista també ha revelat que els protocols de comunicació de l'Ajuntament es van activar a partir de les notificacions del departament de Salut, el dia 25 de gener, i que es va començar a actuar dos dies després; però que el problema s'havia iniciat molt abans, concretament el dia 13 de gener, quan al col·legi públic Daniel Mangrané es va deixar de subministrar aigua als xiquets i xiquetes. “Si als xiquets se'ls va deixar de donar aigua, per què no ho van comunicar a la resta de la població? Quan els veïns i veïnes es queixen de falta de comunicació, tenen raó", ha assenyalat Sabaté.

“Tot i que en uns mesos puguin estar en funcionament els pous de Sant Bernabé i el dipòsit que doni la suficient autonomia per quan hi hagi una emergència [el dipòsit actual de l'EMD de Jesús, al costat del camp de futbol, només ofereix un marge de maniobra de dues hores], la interconnexió és fonamental, tant per les incidències que pugui tenir Jesús, com Ferreries o la resta de Tortosa”, ha constatat el portaveu del PSC. En aquesta línia, Sabaté ha recordat que amb la privatització del 49% de l'empresa d'aigües es va adoptar el compromís d'inversions anuals per 400.000 euros. Per tant, els socialistes creuen que s'hauria de destinar ja una partida, per poder dur a terme aquesta interconnexió. El PSC ha demanat ja una reunió d'urgència del consell d'administració de l'empresa d'Aigües de Tortosa per tractar aquesta problemàtica.

Imatge PSC de Tortosa

ICV proposa un impost nuclear per diversificar l’economia de l’Ebre

2012-01-31T13:25:00.006+01:00

ICV ha proposat la creació d’una taxa nuclear per finançar un pla català per a la diversificació i reactivació econòmica de les Terres de l’Ebre. Segons ha afirmat aquest dimarts el president d’Iniciativa al territori, Jaume Forcadell, la Generalitat hauria d’invertir-hi uns 15 milions d’euros, tres milions i mig més que el primer pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre que ja va ser finançat pel govern de l’Estat. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Forcadell ha assenyalat que aquest pla específic per a la reactivació i la dinamització econòmica de les Terres de l’Ebre –que també han reclamat els sindicats UGT i Comissions Obreres- es podria finançar amb l’establiment d’una impost que gravés les centrals nuclears que estan operant al territori, i que són les úniques plantes atòmiques que estan funcionant al país.

En aquesta línia, el pla per reactivar i diversificar l’economia de les Terres de de l’Ebre forma part del paquet de 28 al·legacions que Iniciativa ha presentat al pressupost de la Generalitat per al 2012. Així, Iniciativa reclama partides per construir el nou hospital i el tercer hospital de Tortosa, a més dels instituts escola de Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita, i un pla per internacionalitzar les empreses del moble de la Sénia. Els ecosocialistes també han demanat una partida per garantir la viabilitat de la cooperativa agrícola de l’Aldea. Sobre aquest tema, Forcadell ha afirmat que cal garantir que els veïns afectats no perdin els seus dipòsits. Però, segons el president d’Iniciativa a les Terres de l’Ebre, a la gestió que està fent la Generalitat per garantir la viabilitat de la cooperativa de l’Aldea li està faltant “concreció”.

Finalment, Forcadell ha anunciat la participació d’Iniciativa en la manifestació que la junta del personal docent i sanitari han convocat per aquest dimecres a la tarda a Tortosa, en contra de les retallades i en defensa d’uns serveis públics i de qualitat.

Estaríeu d'acord amb un impost a les nuclears catalanes perquè la Generalitat financés un pla que ajudés a reactivar l'economia de les Terres de l'Ebre?

Forcadell (ICV) reclama solucions immediates a Aigües de Tortosa

2012-01-31T13:16:00.002+01:00

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, ha afirmat aquest dimarts que la situació per la presència de sorra en l’aigua potable de l’EMD de Jesús és "molt preocupant". Però també ha afirmat que cal ser prudents i esperar a veure si funciona la instal·lació d’un mecanisme regulador de l’impuls de l’aigua, per intentar controlar l’aparició de sorra en l’únic pou que abasteix els 4.000 veïns del poble de Jesús. Això sí, Forcadell ha remarcat que Iniciativa posarà l’accent en què es busque una solució estructural el més aviat possible, com ara la connexió de la xarxa de l’EMD de Jesús amb la xarxa del nucli urbà de Tortosa, al barri de Ferreries. El portaveu d’Iniciativa també ha insistit que la inversió hauria d’anar càrrec de l’empresa mixta Aigües de Tortosa, després que l’Ajuntament externalitzés el 49% de l’antiga Empresa Municipal de Serveis Públics i li cedís la gestió a Aigües de València.

D’altra banda, Forcadell ha remarcat que el que hauria de fer ara el govern municipal és garantir la transparència absoluta en la gestió d’aquesta crisi. De fet, el portaveu d’Iniciativa ha defensat la legitimitat de les queixes formulades per l’associació de veïns Jesús-Catalònia. [Vés directe a les declaracions de Jaume Forcadell sobre el tema.]

En aquest sentit, els veïns de l’EMD de Jesús no podran utilitzar l'aigua de l'aixeta, ni per beure ni per cuinar, com a mínim, durant els propers 10 dies. En una reunió informativa davant d'uns 200 veïns, convocada dilluns al vespre per l'Ajuntament de Tortosa, l'EMD de Jesús, i l'empresa mixta Aigües de Tortosa, l'alcalde va assenyalar que l’aigua pot sortir excessivament tèrbola fins que es trobe una solució òptima. El president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, va defensar que la gestió ha estat ràpida i eficient, i va remarcar que no hi ha hagut riscos per a la salut. Per la seua banda, l’associació de veïns Jesús-Catalònia va tornar a lamentar la falta d’informació, i va reclamar que no se’ls cobre el rebut d’aquest trimestre a preu d’aigua potable. Els veïns també van exigir que Aigües de Tortosa assumeixi la reparació dels possibles danys en electrodomèstics, canonades i dipòsits, a causa de la presència de sorra a l’aigua.

Teniu previst assistir a la manifestació de l'1 de febrer a Tortosa? #PrimeraColumna

2012-01-31T09:37:00.004+01:00

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, proposem als espectadors de Canal 21 Ebre un nova pregunta. Tenen pensat assistir a la manifestació d’aquest dimecres a Tortosa? Les juntes de personal docent i sanitari a les Terres de l’Ebre han fet una crida a la ciutadania per manifestar-se aquest 1 de febrer amb el lema Sí als serveis públics, no a les retallades. La plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre també ha donat suport a la convocatòria, i els sindicats Comissions Obreres i UGT també han anunciat que participaran en aquesta manifestació, que sortirà a les sis de la tarda de la plaça Joaquim Bau, al barri de Ferreries, en direcció a la plaça de l’Ajuntament. En el cas de les Terres de l’Ebre, hi ha més de 4.000 treballadors públics, però la mobilització està adreçada a tota la ciutadania, com a usuaris d’uns serveis que es reclamen públics i de qualitat. Per tant, teniu previst assistir a la manifestació d’aquest 1 de febrer a Tortosa, en contra de les retallades?

Comencen les obres al pont de Flix

2012-01-31T00:06:00.004+01:00

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha informat aquest dilluns de l'inici de les obres de millora de l'eix de l'Ebre (C-12) al seu pas pel pantà de Flix, uns treballs que comportaran restriccions en el trànsit de vehicles durant els propers tres mesos i mig. En aquest sentit, les obres inclouen l'eixamplament de la vorera del marge dret de l'eix de l'Ebre en el pas de la carretera sobre la presa de Flix, així com la construcció d'un pas inferior per a vianants, que comunicarà per sota de la carretera el polígon industrial de la Devesa amb una zona verda. Aquesta era una reivindicació antiga de l'Ajuntament de Flix, que es va fer encara amb més força tot coincidint amb l'inici de les obres de descontaminació de l'embassament, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte dels treballs i del trànsit de camions sobre la xarxa viària de la població.

Actualment, la C-12 discorre per sobre de la presa de Flix mitjançant un pas de 227 metres de longitud, que ara compta amb dos carrils de circulació i dues voreres per als vianants. Les obres van a càrrec del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en el marc dels treballs de la descontaminació del pantà de Flix. L'obra té un termini de 10 mesos en total, i constarà de dues fases. A partir d'ara, les tasques per eixamplar la vorera requeriran l'ocupació d'un dels dos carrils del pas sobre el pantà. D'aquesta manera, es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedarà lliure, durant un període de tres mesos i mig. Posteriorment, un cop conclosa la passarel·la, s'iniciaran els treballs de construcció del pas inferior, que comportaran noves restriccions en la circulació.

Per la seua banda, l'empresa FCC -que executa les obres de neteja de l'embassament- es va encarregar també dels preparatius dels treballs al pont de la presa de Flix, tot aplegant i dipositant material d'obra a l'esplanada de la zona de la Costa del Graner. En aquest sentit, l'Ajuntament de Flix ha explicat que amb aquesta actuació es vol assegurar el trànsit de vehicles i persones, sobretot durant el període d'obres de descontaminació de l'embassament, que comportarà un gran augment en la circulació amb els camions que transportaran els fangs cap a l'abocador especial del Racó de la Pubilla. Segons l'Ajuntament, les obres al pont poden tenir una durada de cinc mesos, durant tres dels quals la circulació de vehicles es veurà restringida a un sol carril amb regulació semafòrica.

Imatge Ajuntament de Flix

[Tribuna] 'L'Assemblea Nacional Catalana vora l'Ebre', per Emigdi Subirats

2012-01-30T23:45:00.004+01:00

A partir de la Crida per una Assemblea Nacional Catalana de l'abril de 2011, s'ha tirat endavant la seua constitució d'una manera molt estructurada, la qual ja és ben present en moltes poblacions i comarques d'arreu de la nació catalana. Una nació que porta una llarga història de resistència i de lluita en moments històrics determinats des de les dissortades dates del 25 d'abril de 1707 i l'11 de setembre de 1714, en les quals ens van arrabassar les nostres llibertats nacionals. Els anys finals de la dictadura feixista van veure la formació de l'Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària de les formacions polítiques catalanes antifeixistes, que s'ha convertit en un model exemplar a reivindicar. Una dictadura que havia intentat un genocidi cultural al país, però que en canvi va comprovar com esclatava el veritable segle d'or de les nostres lletres. La significativa resistència ciutadana va permetre reafirmar la catalanitat i refermar la nostra ambició nacional. Amb el pas dels anys, i ja entrat el segle XXI, la Plataforma pel dret a decidir i les Consultes per la independència van liderar al camí cap a la multitudinària manifestació del juliol del 2010 a Barcelona, organitzada per Òmnium Cultural, novament pal i paller de les reivindicacions nacionals. L'independentisme català ha crescut en nombre i en capacitat organitzativa, ha experimentat una revifalla importantíssima.

Tanmateix, l'autonomisme ha caigut en un veritable atzucac des del fracàs estrepitós de la reforma estatutària. El pacte ZP-Mas va enterrar l'estatut i les possibilitats de relectura de l'estat autonòmic. Hi creu algú en les possibilitats de l'estatut català? Sortiria algú al carrer a defensar l'estatut?

A part de la greu crisi econòmica que atravessa el país, la sensació que no es pot fer res amb el marc legal actual i els constants atacs contra el poder polític català són imatge de la defunció del model polític que ha imperat en les darreres tres dècades. L'espoli econòmic que patim és un dels drames nacionals. La política imperant des de la transició amb l'anomenat cafè per a tots ha suposat una sagnia financera inassumible des de Catalunya. Sense un estat propi, ni la cultura de l'esforç ens permetrà sortir del pou on ens han abocat un model polític insostenible, una classe econòmicament molt poderosa que ha girat l'esquena al país, i un estat que mai no ens ha entès. A més, en un món globalitzat la catalanitat roman feble davant de les estructures perennes d'un estat tants cops advers als nostres interessos ciutadans i nacionals.

Ens encaminem cap a la celebració d'una Conferència Nacional Catalana per l’Estat Propi , amb l'ideari de construir una majoria social favorable a la constitució d’un Estat català i rebre el suport internacional al respecte. Una Conferència importantíssima que ha de tenir lloc el 30 d'abril a la capital catalana.

A les Terres de l'Ebre s'ha constituït l'Assemblea nacional catalana a nivell comarcal i en diferents poblacions. L'11 de febrer se celebrarà un acte public a l'auditori de Tortosa. Som les comarques cruïlla dels Països Catalans, el territori amb més alt nivell de catalanoparlants, i amb una població amb una creixent consciència nacional, tal com es demostra tant en resultats electorals com en l'ús lingüístic oral i escrit i en la nostra constant reafirmació catalana. L'Assemblea supera el marc dels partits polítics, tot i comptar amb la col·laboració d'independents i militants de partits molt diversos, cosa que és una mostra més la transversalitat de la ideologia independentista. La unitat d'acció és la clau novament, i des de les Terres de l'Ebre també aconseguirem articular un moviment que ens encamini cap a la llibertat nacional i la reunificació territorial dels Països Catalans. Un moviment on hi cap tot aquell que cregui necessari que el país necessita un pas endavant ferm políticament.

Emigdi Subirats
és escriptor i membre de l'ANC

Imatge El Punt Avui

Móra la Nova, municipi per la indepència

2012-01-30T23:38:00.003+01:00

Móra la Nova ha estat l’últim ajuntament de les Terres de l’Ebre en adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Fins ara, ja ho havien fet altres ajuntaments del territori com ara Tortosa, Amposta, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’EMD de Jesús, Arnes, Miravet o Rasquera. El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una moció del grup municipal d’Esquerra per la qual aquest consistori s’ha adherit a la xarxa de municipis que aspira a convocar un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014. La moció es va aprovar amb nou vots a favor: cinc de CiU, els quatre d’ERC-AM i una abstenció del grup Imnova-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, el convergent Ferran Bladé, ha explicat que, més enllà dels motius sentimentals, cada dia hi ha més raons de tipus econòmic per reclamar la sobirania plena de Catalunya.

UP amenaça amb mobilitzacions si el govern no salva el sector dels cítrics

2012-01-30T23:26:00.005+01:00

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha amenaçat el govern amb mobilitzacions contundents la propera tardor, si abans no troba una solució a la crisi que afecta el sector dels cítrics. El sindicat ha reclamat a l'administració que faci complir la normativa de consum i de competència, i que actue contra la mala praxis de les grans distribuïdores europees. Unes grans distribuidores que, segons denuncien, són les que acaben fixant els preus dels cítrics. UP ha advertit que amb els preus en origen que reben els productors no podran cobrar ni els costos de producció, que estan sotre els 20 cèntims el quilo. I que això agreuja una campanya que al Baix Ebre i al Montsià també ha estat marcada per la sequera i per una sobreproducció de clementines. El coordinador d'UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha instat el govern a "posar-se les piles", i ha amenaçat amb fortes mobilitzacions si no ho fa.

"Demanem que es posin les piles, perquè aquesta campanya ja no té remei, però abans de la tardor volem una solució. És un avís? No. És una amenaça perquè hi ha show". Amb aquesta contundència s'ha expressat Montesó després d'haver de fer, un any més, un trist balanç de la campanya de cítrics. "Els preus són irrisoris. Estem tornant a parlar en pessetes perquè en cèntims d'euro ens perdem", ha reconegut. I és que s'està pagant al productor entre tres i nou de les antigues pessetes el quilo.

El sindicat alerta que aquesta situació "extrema" el que comportarà és cada cop més abandonament del conreu -enguany ja ha quedat molt de fruït a l'arbre-, així com també la desaparició d'alguns comerços vinculats al sector. "Quan liquidarem la campanya d'enguany a l'estiu vindrà el drama, i si per la pròxima campanya no es dóna solució i l'administració no fa la feina que ha de fer, bloquejarem l'exportació de clementines per l'Estat", ha anunciat per la seua banda el responsable nacional del sector dels cítrics a UP, Carlos Roig.

Entre les peticions del sindicat hi ha el control per fer complir la normativa de consum i competència -des del control de les situacions de monopoli fins a la presumpta venda a pèrdues, o la utilització dels productes reclam i el control de les qualitats mínimes del producte-; l'establiment d'una xarxa de seguretat per fer front a aquesta situació; així com la utilització del contracte homologat de compra-venda de cítrics, de cara a establir un funcionament igualitari i transparent de tota la cadena comercial.

Des del sindicat s'ha recordat que el sector citrícola dóna feina a molta gent -a l'Estat espanyol són 400.000 llocs de treball-, i que a més d'aquests "abusos" de la gran distribució, el pagès ha de fer front també a l'increment dels costos de producció que, any rere any, va pujant. "Puja el gasoil, la llum, i ara ens anuncien pujades d'adobs i productes fitosanitaris. No sé on anirem a parar", ha afegit Roig.

A més, a les Terres de l'Ebre, durant aquesta campanya hi ha hagut una sobreproducció de mandarines, sobretot de la varietat clemenules, que ha fet que molt de fruït s'hagi quedat a l'arbre o s'acabi destinant a fer sucs -sense cobrir el preu de cost. La producció d'enguany podria ser d'uns 160 milions de quilos, 40 més que la campanya passada.

D'altra banda, el sindicat també ha insistit en que potser cal que tant l'administració com el mateix sector hauria de fer "autocrítica" de no fomentar prou la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines de l'Ebre. En aquest sentit, Montesó ha estat molt crític que alguns estiguen més preocupats per portar camions com més lluny millor, però que no venguin cap mandarina a Tarragona. "Hem de centrar-nos i apostar pel mercat de proximitat, on podrem oferir el producte fresc", ha conclòs Montesó.

Imatge Unió de Pagesos

Els veïns de Jesús no tindran aigua potable a l'aixeta durant almenys 10 dies

2012-01-30T23:06:00.004+01:00

Els veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús no podran utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per beure ni per cuinar almenys durant els propers 10 dies. En una reunió informativa davant d'uns 200 veïns, convocada per l'Ajuntament de Tortosa, l'EMD, i l'empresa mixta Aigües de Tortosa, l'alcalde Ferran Bel ha tornat a deixar clar que la prohibició de consumir l'aigua -apareix excessivament tèrbola des de fa un parell de setmanes- es mantindrà fins que es trobe una solució al problema de l'únic pou que abasteix els 4.000 veïns del poble de Jesús. De fet, els tècnics de l'empresa d'aigües ja estaven instal·lant aquest dilluns vespre un aparell que regula l'impuls de l'aigua per intentar controlar la sorra. Paral·lelament, ja s'han encarregat analítiques del pou actual i també del que va deixar de funcionar fa uns vint anys.

Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies, la reunió ja es va convocar el mateix divendres, dia en què les analítiques fetes per Aigües de Tortosa i l'Agència de Protecció de la Salut van confirmar la presència de sorra amb uns nivells superior als permesos. L'objectiu de la reunió ha estat, per tant, el d'informar de primera mà als veïns sobre els passos a seguir un cop detectada aquesta incidència. En aquest sentit, el president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, ha defensat la gestió "ràpida i eficient" feta des del moment en què s'ha alertat dels nivells de sorra no permesos. I Bel ha estat l'encarregat d'explicar les solucions que s'estan plantejant. En la reunió també ha participat el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez.

Tot i que no es tenen garanties que puga funcionar, la solució més immediata és la d'instal·lar un aparell que regula la captació i impuls de l'aigua del pou, amb la finalitat que es puga controlar i reduir el nivell de sorra. Aquesta instal·lació es fa aquest vespre i aquest dimarts es començarà a avaluar la seua efectivitat. Tanmateix, Bel ha insistit que encara que funcionés es continuarà així almenys una setmana o deu dies, ja que la detecció de sorra està sent un problema "intermitent", que s'ha d'anar controlant. "Divendres detectem nivells alts, dissabte al matí surt bé, dissabte a la tarda torna a sortir la terbolesa...", ha il·lustrat l'alcalde.

És per això que, paral·lelament a la instal·lació d'aquest aparell, s'han encarregat analítiques completes de l'actual pou i del que va deixar de funcionar fa vint anys. "Una possible solució si les analítiques surten bé seria poder barrejar les dues aigües, per millorar-ne la qualitat de la xarxa", ha apuntat Bel.

L'altra opció que també s'està estudiant és interconnectar la xarxa de Jesús amb la de Tortosa; però aquesta no pot ser una solució immediata perquè costaria posar-la en funcionament almenys cinc setmanes, a més de la inversió econòmica que representa. "És una obra que beneficia a Jesús i a Tortosa, i aquí potser tots plegats hauríem de reconèixer un problema de gestió perquè això s'hauria d'haver fet fa vint anys i ara no estaríem així", ha lamentat Bel, tot assumint la vulnerabilitat que suposa que una població de 4.000 habitants no tinga una alternativa de subministrament d'aigua. L'actual pou, que treu l'aigua de l'aqüífer i no directament del riu Ebre, té un dipòsit amb només dos hores d'autonomia.

D'altra banda, pel que fa a l'obra del nou pou d'Acuamed, inclosa al pla de restitució per les obres de descontaminació de l'embassament de Flix, Bel ha explicat que ha parlat amb l'empresa estatal, i que l'obra està adjudicada; però que com a mínim estarà acabada en set mesos, ja que abans s'ha de connectar la xarxa al nou pou i construir un nou dipòsit.

Després de les exposicions, diversos veïns, dels més de 200 presents a la reunió, han volgut dir-hi la seva, sense amagar el seu malestar per la "desinformació" en el moment en què es decideix que l'aigua no és apta pel consum de boca, així com la seva "preocupació" per conèixer l'abast del problema -alguns apunten que la terbolesa està des del dia 14 de gener-, la seua gestió, i la solució definitiva. Així mateix, els veïns han tornat a reclamar que no se'ls cobre el rebut de l'aigua d'aquest trimestre i que l'empresa d'aigües assumeixi possibles danys a electrodomèstics, canonades o dipòsits, per la presència de sorra.

A una primera negativa de l'alcalde pel que fa al no cobrament del rebut de l'aigua, altres veïns han reclamat que almenys no es cobrés els dies que han estat perjudicats per aquesta incidència. En aquest punt, Bel ha deixat clar que el problema que ara tenien tots plegats era normalitzar la situació de l'abastament d'aigua, i que això era la prioritat màxima de l'Ajuntament i de l'empresa d'aigües, i que un cop s'aconsegueixi ja es parlarà sobre el rebut, els pagaments, i quina part s'ha de cobrar o no. A més, l'alcalde ha recordat que des del mateix dissabte a la tarda, es van posar sis sortidors d'aigua a la pèrgola de Jesús, connectats a la xarxa de Tortosa, perquè els veïns poguessin anar a agafar-la de forma totalment gratuïtat. "Ja entenc que és un enrenou i que han de sortir de casa per anar a buscar l'aigua, però almenys tenen l'opció d'anar a comprar-la al supermercat o anar a agafar-la gratuïtament", ha manifestat.

En canvi, sobre els possibles danys per la presència de sorra a electrodomèstics, l'alcalde ha explicat que l'empresa té una assegurança, i que si el peritatge confirma que hi ha una relació directa amb l'avaria no hi haurà problema per assumir aquesta despesa.

Finalment, Bel ha insistit que només hi ha un problema de presència de sorra a l'aigua del pou, i que no existeix cap tipus de contaminació més. També ha remarcat que es va avisar en el mateix moment en què les analítiques donaven llindars per sobre dels permesos. "Teníem un marge de set dies per avisar i no van passar ni set hores", s'ha defensat l'alcalde.

Imatge ACN

Roquetes destina 4.000 euros mensuals al manteniment de l’antiga Lear

2012-01-30T13:02:00.002+01:00

L’Ajuntament de Roquetes destina uns 4.000 euros cada mes a les tasques de manteniment i vigilància de les antigues naus que Lear tenia a la població, fins que puga formalitzar la implantació d’alguna empresa en les instal·lacions que va deixar buides ara fa dos anys la multinacional del cablejat per a automòbils. Aquest dilluns, l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas, ha defensat com a molt encertada la decisió final d’adquirir les naus de Lear. Una operació que va costar 1,5 milions d’euros a càrrec del fons d’industrialització de les Terres de l’Ebre. En declaracions a l’informatiu matinal Primera Columna, Gas ha remarcat que la compra de les instal·lacions no va suposar cap cost directe per al consistori, però sí que està suposant una despesa indirecta a causa del manteniment de les naus. Un esforç econòmic que l’Ajuntament de Roquetes està afrontant en solitari, tot i que les finances del consistori no es troben en el seu millor moment.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Roquetes ha confirmat que hi ha tres empreses molt interessades en quedar-se les antigues naus de Lear, i que la decisió per a la seua adjudicació es podria prendre durant el primer semestre d’enguany. Segons Gas, l’Ajuntament prioritzarà que siga una única empresa, la que es quede el conjunt de les instal·lacions.

D’altra banda, el tancament de la planta de Lear de Roquetes també va afectar les finances de l’Ajuntament, però l’alcalde ha remarcat que el perjudicis han estat generalitzats. De fet, Gas ha assenyalat que, dos anys després, més del 88% per cent dels extreballadors de Lear encara no ha trobat una altra feina. En aquesta línia, Gas també s’ha referit a la denúncia feta fa uns dies per Comissions Obreres, ja que una mala gestió de la Generalitat hauria fet perdre més de 588.000 euros per a programes de recol·locació dels extreballadors. Gas ha afirmat que el tema és molt greu i molt desagradable, però s’ha preguntat com és que el sindicat ho ha denunciat ara, quan sembla que ho sabia des de fa un any.

Beveu habitualment l'aigua de l'aixeta? #PrimeraColumna

2012-01-30T12:23:00.002+01:00

En el programa d'aquest dilluns de Primera Columna, hem volem preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si beven habitualment l’aigua de l’aixeta. Divendres al vespre, després de diversos dies amb problemes de terbolesa per la presència excessiva de sorra, l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús van demanar a la població que s’abstinguen d’utilitzar aigua de l’aixeta per al consum humà, tant per beure com per cuinar. Amb tot, l’aigua de l’aixeta sí es pot continuar utilitzant per rentar els aliments i per a la higiene personal. Però la realitat és que cada dia hi ha més gent que opta per beure aigua embotellada, tot i la millora en els tractaments. De fet, Catalunya embotella cada any 1.500 milions d’ampolles d’un litre, fet que representa el 30 per cent de la indústria embotelladora de tot l’Estat espanyol. Què feu, vosaltres? Beveu habitualment l’aigua de l’aixeta?

Amposta aprova un pressupost de 21 milions d'euros i prepara un pla de tresoreria

2012-01-30T11:28:00.001+01:00

En unes hores, el ple de l’Ajuntament d’Amposta aprovarà el pressupost municipal per al 2012. Enguany, el pressupost a la capital del Montsià superarà els 21 milions d’euros, amb un capítol d’inversions de 2,2 milions. De fet, l’Ajuntament haurà de demanar un crèdit de dos milions d’euros per poder fer les inversions, un préstec que ha permès incrementar aquest capítol en un 11% respecte de l’any passat. A banda d’acabar de pagar diverses obres plurianuals, l’Ajuntament d’Amposta podrà iniciar la nova piscina del Poble Nou, i executarà la compra d’immobles i terrenys, o la reurbanització i ampliació de les zones de vianants del municipi. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha afirmat que es tracta d’un pressupost ajustat a la realitat econòmica, i que caldrà elaborar un pla de tresoreria per garantir el pagament als proveïdors de l’Ajuntament. De fet, tot i que les finances municipals estan sanejades, el consistori té alguns problemes de liquiditat. Tot i així, Ferré ha remarcat que el pressupost del 2012 està dissenyat per atendre les necessitats de la població.

Bel demana tranquil·litat als veïns de l'EMD de Jesús

2012-01-29T21:33:00.006+01:00

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat aquest diumenge "que no es creïn falses alarmes", després dels problemes de subministrament d'aigua potable detectats a l'EMD de Jesús, i que divendres van obligar l'Ajuntament a prohibir utilitzar l'aigua per al consum humà després de detectar nivells de sorra no permesos a la xarxa. L'Ajuntament, a través de l'empresa mixta Aigües de Tortosa, ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, per subministrar-la gratuïtament als veïns mentre dure la restricció de consum d'aigua potable de l'aixeta. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Bel ha explicat que aquesta setmana es provaran algunes solucions per evitar, en últim extrem, haver de crear una connexió directa amb la xarxa de Tortosa. Mentrestant la prohibició es mantindrà per precaució.

D'altra banda, després d'un comunicat de l'AA.VV. Jesús-Catalònia on asseguren que els nivells de sorra detectada a l'aigua de l'EMD "són alarmants", i on es queixen de manca d'informació, l'alcalde de Tortosa ha demanat tranquil·litat i ha afirmat que no és el moment de provocar "falses alarmes". Segons Bel, l'actitud de l'entitat veïnal "no és molt responsable", però ha evitat entrar en polèmiques. Com ha explicat Bel, el fet que Jesús tinga un únic pou de subministrament ha estat la causa d'aquesta prohibició i limitació de l'ús de l'aigua de les aixetes. L'increment de la presència de sorra a l'aigua ha estat conseqüència d'un despreniment de terres en el pou de subministrament d'on surt la canonada de distribució per a una població de prop de 4.000 veïns. En aquest sentit, l'alcalde ha lamentat que Jesús no tinga un subministrament alternatiu, que evitaria la situació actual. És per aquesta raó s'ha planificat un nou pou per a l'EMD de Jesús, per evitar que una situació semblant es puga repetir en el futur.

Provisionalment, l'alcalde ha explicat que es provarà de fer servir un aparell que regularàl'extracció de l'aigua del pou afectat pel despreniment, i que ho face amb menys intensitat de manera que no arrossegui amb l'aigua tanta sorra, així com altres mesures. La última solució plantejada seria la connexió directa de l'EMD de Jesús amb la xarxa de Tortosa, una obra que seria més llarga i costosa.

Davant la petició de l'AA.VV. Jesús-Catalònia de no haver de pagar la factura de l'aigua d'aquest primer trimestre de l'any, l'alcalde de Tortosa ha recordat que s'ha facilitat un punt d'abastiment amb aigua potable gratuïta, al costat del canal, a la Pérgola, "per poder minimitzar l'afectació a la població i evitar que hagin d'anar a comprar aigua". Bel però ha apuntat que la factura s'haurà de pagar tenint en compte que l'aigua de l'aixeta es pot fer servir per a altres usos que no siguen els consum directe de les persones.

+Més informació:

-Aigües de Tortosa habilita sis sortidors d'aigua potable a l'EMD de Jesús

-Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

-Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

Tortosa recupera una xurreria al parc municipal

2012-01-29T18:37:00.006+01:00

Des de fa tres caps de setmana, els tortosins poden recuperar la tradició d'anar a comprar uns xurros els diumenges pel matí al parc municipal Teodor González. En aquest sentit, des del tancament de la mítica Xurreria El Parque -de la qual trobareu algun grup reivindicatiu a la xarxa de Facebook- això no era possible. Però ara s'ha pogut instal·lar una xurreria ambulant molt a prop del passeig central del parc municipal, al costat del carrer Rosselló tot entrant per l'avinguda de la Generalitat. L'Ajuntament ha tingut l'encert d'autoritzar aquesta implantació comercial al parc Teodor González, que ha esdevingut un lloc més atractiu per a la instal·lació d'aquest tipus de negoci a partir de la reforma integral que s'hi va fer ara fa uns anys.

Sancho, a 'El Gran Debate' de Telecinco

2012-01-29T00:03:00.011+01:00

L'ebrenc Francesc Sancho, secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, ha estat un dels convidats d'aquest dissabte a la nit al programa 'El Gran Debate' de Telecinco, l'espai amb què la cadena de Mediaset ha substituït el polèmic 'La Noria' per intentar recuperar la confiança dels anunciants. En el programa, Sancho ha defensat els ajustos i les reformes del govern català en l'àmbit de la salut, i ha afirmat que per salvar la sanitat pública no es pot actuar "des de paràmetres polítics, sinó des de l'evidència cientifica i des dels paràmetres del cost-eficàcia". En aquest punt, Sancho ha apel·lat a la responsabilitat dels polítics i ha afirmat que a l'Estat espanyol "es gasta malament" els recursos sanitaris, ja que, en lloc de promocionar hàbits saludables com ara "caminar més" per prevenir i evitar els infarts, s'instal·len desfibriladors en cada cantonada de les ciutats del país. Així, l'exalcalde de l'Ampolla ha afirmat que els enfrontaments polítics al voltant de les retallades són per motius electorals, ja que són unes confrontacions que donen vots.

"Saben per què parlem de copagament a Catalunya? Perquè ens van deixar una situació inviable en el nostre sistema, amb un dèficit en només un any de 1.250 milions d'euros que havíem de pagar sense tenir crèdit", ha explicat Sancho a la resta de tertulians. "Deixem-nos de demagògia i de buscar culpables, ja que tots en som responsables", ha afegit el secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut.

Per la seua banda, el periodista Ignacio Escolar ha celebrat que Sancho haja parlat per primera vegada de copagament, mentre que el govern s'hi havia refereit amb l'eufemisme de 'tiquet moderador' de la sanitat. "Ha de ser una cosa fantàstica per a la salut, com córrer i tenir una vida i una dieta sana", li ha etzibat el tertulià, abans de convidar-lo a deixar de banda la "demogògia". Segons Escolar, el dilema està en pagar la factura de la sanitat des del sector públic o des del privat. "Si a la gent la deixes sense una sanitat pública amb condicions, acabes provocant que gasti més diners en la privada; i això et porta a què el país en general gasta més diners en salut", ha remarcat Escolar. El periodista ha recordat que la despesa sanitària a Espanya representa el 9% del PIB, tot sumant-hi el sector públic i el privat, mentre que als Estats Units és del 17%, "i encara hi ha gent que es mor perquè no pot pagar-la".

Imatge Telecinco

Cachafeiro regala bosses noves a tots els equips del Benifallet

2012-01-28T23:25:00.006+01:00

L'empresari andorrà Antoni Cachafeiro ha costejat la renovació de les bosses de tots els equips del C.F. Benifallet, segons ha informat Pau Folqué a través de Twitter. Cachafeiro està vinculat a la població de Benifallet a partir del projecte per construir un complex hoteler de quatre estrelles a la finca de la Xalamera. El projecte es remunta a la primavera del 2006, quan Cachafeiro -qui també havia comprat les antigues naus de l'Spar a Roquetes, per instal·lar-hi una gran superfície dedicada a l'equipament per a la llar (Punt de Trobada)- va adquirir una finca en aquesta partida de Benifallet. La intenció de l'empresa era construir-hi un hotel de quatre estrelles i 121 habitacions, entre l'eix de l'Ebre (C-12) i el riu. La instal·lació podia ocupar una superfície de 12.000 metres quadrats, i preveia la recuperació dels masos de la Xalamera.

L'estiu passat, en una entrevista a Canal 21 Ebre, l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, va explicar que el projecte de Cachafeiro a la finca de la Xalamera segueix el seu curs, tot i que la promotora encara no havia presentat a l’Ajuntament el pla especial que havia de redactar.

Imatge Pau Folqué, a Twitter

Acomiaden el gerent de la cooperativa de l'Aldea

2012-01-28T22:56:00.003+01:00

Tot i que no s'ha sabut fins aquest dissabte, la junta rectora de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea va cessar dimecres el gerent de l'entitat, Daniel Ferré. Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies (ACN), es considera que Ferré ha portat una presumpta mala gestió de les inversions amb el recursos dels impositors, que és el que hauria portat l'entitat al bloqueig i la crisi financera que ha afectat 1.200 socis. De fet, Ferré havia estat al punt de mira des del bloqueig dels comptes. Segons ha explicata l'ACN el president de la cooperativa de l'Aldea, Fernando Falcó, l'acomiadament no s'havia produït abans perquè es necessitava la seua intervenció en l'aclariment dels comptes, i de moment es descarta contractar un nou gerent fins que no estiga llest el pla de viabilitat de la cooperativa, cap al mes de març.

El president de la cooperativa, però, no ha donat més detalls sobre els motius del cessament del gerent, més enllà de parlar d'un "mala gestió en les inversions". Falcó diu que de moment no emprendran accions legals contra Ferré, tot i que no descarten que el gerent puga denunciar la cooperativa per acomiadament improcedent. En aquest sentit, cal recordar que dimarts de la setmana passada la façana de la secció de crèdit i la casa dels sogres del Ferré van ser objectes d'un atac amb boles de pintura, una situació que va ser denunciada als Mossos d'Esquadra.

D'altra banda, Falcó ha aprofitat per demanar paciència als socis, nerviosos perquè segueixen pendents de cobrar 4,3 milions d'euros almenys fins al març. Sobre les peticions de dimissió a la junta rectora que s'han fet des del col·lectiu d'afectats, Falcó ha assegurat que posa el seu càrrec i el de la junta a disposició, sempre que les persones que els relleven puguen assegurar que recuperaran tots els diners. "Si són tan llestos, i es creuen que ho aconseguiran abans que nosaltres, que ho facin", ha dit. Falcó també ha recordat que no han deixat de treballar. "Entenc que la gent està nerviosa i és normal, però anem avançant", ha apuntat.

Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

2012-01-28T22:37:00.005+01:00

Des del passat dissabte 14 de gener de 2012, els veïns i veïnes de l’EMD de Jesús han vist com, de forma intermitent, l’aigua de boca rajava tèrbola en moltes de les llars del poble. De fet, han estat moltes les famílies que, des d’aquesta data han optat per no consumir-la, davant la desconfiança i a pesar de la maca d’informació al respecte.

Els veïns del poble van poder comprovar com, la setmana següent (concretament els dies 17 i 18) es van produir treballs al voltant del pou des del qual se subministra l’aigua de boca al poble i, des de l’AA.VV., vam ententre que el problema devia haver estat una avaria i que aquesta ja havia estat solucionada. En canvi, els dies posteriors constatem que l’aigua segueix rajant amb les mateixes condicions de terbolesa i, de fet, la nit de diumenge a dilluns, el subministrament es talla fins a la matinada per a seguir amb els treballs al pou.

Davant d’aquesta situació i de la manca d’informació als veïns i veïnes per part de cap òrgan competent, l’AA.VV. Jesús-Catalònia vam decidir que era necessari fer analitzar una mostra de l’aigua de la xarxa municipal de Jesús i així ho vam fer el passat dimecres, 25 de gener.

Aquest passat divendres, dia 27, vam rebre els resultats (els adjuntem l’informe) i cal destacar que són alarmants. Dels tres paràmetres que se’ns podien facilitar en aquest anàlisi, dos van registrar nivells normals (els relatius a la presència de clor i a la conductivitat), però el tercer –relatiu a la terbolesa- va registrar un nivell superior a 20. En aquest punt, voldríem destacar que la OMS recomana que el nivell de terbolesa no superi mai el valor de 5 (sent l’òptim inferior a 1) i que el Departament de Salut de la Generalitat fixa –en el mateix sentit- que, a partir de 5, l’aigua ja no és apta per al consum. Cal tenir en compte també que, en l’informe analític, el valor màxim que es pot mostrar pel que fa a la terbolesa és 20, i que –per tant- no podem saber amb exactitud fins a quin nivell arribava l’aigua analitzada.

Finalment, voldríem recordar que l’Empresa Municipal de Serveis Públics (gestora del subministrament d’aigua), l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús, no van informar els veïns i veïnes fins la tarda del passat divendres dia 27, quan se’ls va dir que l’aigua de l’aixeta no era apta per al consum i se’ls va demanar que deixessin de consumir-la.

Per tot això:

- Volem mostrar la nostra absoluta indignació per la manca d’informació per part, tant de l’Empresa Municipal d’Aigües, com de l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD, cap a uns veïns i veïnes que –durant prop de dos setmanes- han vist com rajava tèrbola l’aigua de boca, sense rebre cap tipus d’informació fins aquest divendres, quan l’única cosa que se’ls ha dit és que deixin d’utilitzar-la per a beure i per a cuinar. El canal per distribuir la informació va ser un sistema de megafonia mòbil, que tampoc considerem que sigui la manera més adequada per a arribar a tothom.

- Exigim que els òrgans competents encarreguin una anàlisi completa de l’aigua i dels sediments en suspensió i s’informi detalladament els veïns i veïnes del poble.

- Exigim, evidentment, una solució immediata per tal que els veïns i veïnes del poble puguin tornar a la normalitat tant prompte com sigui possible.

- Exigim que els veïns i veïnes de Jesús quedin exempts de pagar el rebut de l’aigua del trimestre corresponent, donat que –a dia d’avui- no poden utilitzar-la i, a més, han de fer front a la despesa que suposa comprar aigua embotellada.

- Exigim que l’Empresa Municipal d’Aigües assumeixi responsabilitats en relació a les despeses que puguin suposar la reparació o recanvi de bombes d’aigua, cisternes o electrodomèstics que hagin pogut resultar danyats per la presència d’arena a l’aigua.

Jesús, 28 de gener del 2012

Aigües de Tortosa habilita sis sortidors d'aigua potable a l'EMD de Jesús

2012-01-28T22:28:00.007+01:00

L'empresa mixta Aigües de Tortosa ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, just al costat del canal de la Dreta. Segons ha informat l'Ajuntament de Tortosa aquest mateix dissabte, es tracta d'una mesura provisional mentre es resolen els problemes que divendres van obligar a prohibir el consum d'aigua de l'aixeta tant per a beure com per a cuinar, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa de subministrament d'aigua del poble de Jesús. En aquest sentit, els veïns poden agafar l'aigua dels sortidors gratuïtament. Per la seua banda, l'AAVV Jesús-Catalònia ha emès aquest dissabte un comunicat en què denuncien que els problemes a l'aigua potale s'arrosseguen des de fa 15 dies, i en què lamenten la falta d'informació per part de l'EMD de Jesús, l'Ajuntament de Tortosa i l'empresa d'aigües. De fet, va ser l'entitat veïnal qui va acabar encarregant una analítica que ha detectat un nivell de terbolesa de l'aigua quatre vegades superior al que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Tècnics de l'empresa Aigües de Tortosa han estat tot aquest dissabte treballant en l'habilitació d'aquesta connexió provisional, que s'ha fet mitjançant una estesa de tub de 1.100 metres entre Jesús i el punt més pròxim de la xarxa de Tortosa. L'Ajuntament de Tortosa, l'EMD de Jesús i Aigües de Tortosa continuen treballant per trobar una solució a aquesta situació. Divendres es va comunicar a la població de l'EMD de Jesús la prohibició del consum d'aigua de l'aixeta per al consum humà, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa, provocat per un possible despreniment en el pou que subministra a tot el poble. Per la seua banda, l'EMD ha reforçat la comunicació als veïns mitjançant un ban, ahir divendres a la tarda, i aquest matí amb la megafonia de Protecció Civil.

+Més informació:

-Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

-Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

Imatge Ajuntament de Tortosa

Salut suspèn l'atenció continuada a Xerta

2012-01-28T00:42:00.004+01:00

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha anunciat aquest divendres els nous horaris d’atenció continuada al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Xerta. Els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores, i l’ambulància seguirà realitzant la seva tasca en horari nocturn. Segons l'ICS, el CAP de Xerta modifica el seu horari d’atenció continuada, que des de l'aplicació de les retallades només oferia durant les nits dels divendres, dissabtes i diumenges, "amb l’objectiu de guanyar en eficiència i seguir donant servei sanitari als veïns de la població i de la seua àrea d’influència". A banda de Xerta, la mesura també afecta els veïns de Benifallet, Paüls, Aldover i Alfara de Carles. De fet, segons publicava aquest mateix divendres el Diari Ebre, l'alcalde de Xerta, el socialista Moisès Fabra, ja ha convocat una assemblea veïnal per al proper dimarts, 31 de gener, en què es podrien anunciar mobilitzacions. De fet, Fabra ja va advertir al setembre -en una entrevista a Canal 21 Ebre- que Xerta es mobilitzaria si Salut no restablia els horaris nocturns del CAP i el servei d'ambulàncies. I ara els ajustos en el CAP de Xerta han anat a més.

A través d'un comunicat oficial, l'ICS ha explicat que, després de fer una anàlisi d’utilització del servei durant els darrers tres mesos, en el període hivernal, s’ha observat la baixa utilització d’aquest dispositiu des de les 21.00 hores fins les 8.00 hores, i que oscil·la entre zero i una sola visita per nit. "És per això, i per l’elevat cost que suposa cada visita (400 euros), que s’ha decidit, en base a aquest estudi de cost-eficiència, que l’atenció sanitària durant les nits de divendres, dissabtes i diumenges, serà assumida pel CUAP del Temple de Tortosa, com la resta de la setmana", afegeix la nota. Mentrestant, els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores (el mateix horari que es fa la resta de dies de la setmana). A banda, el servei d’ambulàncies seguirà realitzant la seua tasca des del CAP de Xerta, en horari de nit (de 20.00 hores a 8.00 hores) diàriament, tots el dies de la setmana.

Imatge Rotació rural CAP Xerta

Junqueras reclama la 'diversificació econòmica' de la Ribera d'Ebre

2012-01-28T00:28:00.003+01:00

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat des de Móra la Nova la "diversificació econòmica" de la Ribera d'Ebre, "ara que s'ha obert el camí de l'etapa postnuclear". Abans de reunir-se amb regidors republicans de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, Junqueras ha declarat davant dels mitjans de comunicació la seua satisfacció per la no instal·lació del magatzem nuclear a Ascó. Segons el president d'Esquerra, "això obre el camí de l’etapa postnuclear i de la no dependència de la Ribera d’Ebre del monocultiu nuclear. Ara s’ha de començar a treballar amb la diversificació econòmica i empresarial d’aquestes comarques, utilitzant aquests darrers anys que queden fins el tancament de les centrals i d’entrada de diners provinents d’aquest sector, per assegurar la diversificació de l’economia i la possibilitat de que hi hagi una economia sostenible vinculada a les energies renovables, el turisme, l’agricultura, i altres sectors", ha afirmat.

En aquest sentit, Junqueras ha proposat la creació d’una taula comarcal per a la recuperació i la diversificació econòmica de la Ribera d'Ebre, i que aquestes comarques, que durant molt de temps han pagat un preu molt alt com a subministradors d’energia al conjunt del país, puguin acollir centres d’innovació i recerca en l’àmbit de les energies renovables. A més a més, també ha proposat que la línia ferroviària actual doni un servei sòlid en transport i logística a aquestes
comarques connectant el corredor del mediterrani amb l’Aragó, fet que serviria per impulsar la seua indústria.

Amb tot, Junqueras ha valorat amb molta preocupació la decisió del Consell de Ministres d'anul·lar el suport a les energies renovables "perquè afecta negativament sectors que poden ajudar a superar la crisi i a construir el camí de la recuperació econòmica". I tot això, segons Junqueras, "mentre el govern espanyol continua prioritzant la despesa en banderes, piscines i ambaixades". El president republicà també ha lamentat que "el Govern espanyol insulti la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya quan s’atribueix el paper de garant del rigor pressupostari i de que les Administracions públiques no facin un mal ús dels seus pressupostos".

Imatge ERC

Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

2012-01-27T22:57:00.003+01:00

L'Ajuntament recomana als veïns de Jesús que no consumeixin aigua de l'aixeta ni per a beure ni per a cuinar ·

L'Ajuntament de Tortosa i l'EMD de Jesús han demanat aquest divendres a la població de Jesús que s'abstinguen d'utilitzar aigua de l'aixeta per a ús de boca, tant si és per a beure directament com si és per a cuinar. La mesura s'ha pres després que s'haja detectat un increment dels nivells de sorra a la xarxa d'aigua potable per damunt dels límits permesos. Pels mateixos motius, també han quedat clausurades les fonts existents al poble. L'aigua de l'aixeta pot continuar fent-se servir per rentar els aliments i per a la higiene personal. La resta de paràmetres en totes les analítiques efectuades durant les últimes dues setmanes ha complert tots els estàndards de qualitat així com la normativa sanitària. Tanmateix, d'acord amb el principi de prudència que aconsellen aquestes situacions, i tot i que només siga pels nivells de terbolesa de l'aigua, s'ha pres aquesta decisió.

Aquest episodi, que ja es va registrar fa alguns anys, ve donat per un possible despreniment en el pou que alimenta la xarxa d'aigua potable de Jesús. L'empresa mixta Aigües de Tortosa està treballant per resoldre aquesta situació. Per la seua banda, l'EMD de Jesús farà un ban a la població tot alertant de la mesura adoptada.

Òmnium presenta el seu pla de treball per al 2012 a l’Ebre

2012-01-27T14:02:00.004+01:00

La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha fet aquest divendres un balanç molt positiu del primer any de l’actual junta de l’entitat al nostre territori. De fet, aquest mateix vespre s’ha de celebrar a Tortosa l’assemblea territorial d’Òmnium a les comarques de l’Ebre, que és el seu màxim òrgan de decisió. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Queralt ha destacat que Òmnium Cultural ha esdevingut una entitat activa i de referència a les Terres de l’Ebre. Però que malauradament ha hagut de tornar a mobilitzar-se en defensa del país i de l’ús de la llengua a l’escola. En qualsevol cas, Òmnium Cultural no ha desatès el seu pla de treball, tot registrant un creixement en el nombre de socis i havent fet un total de 92 activitats durant tot el 2011. En aquest punt, la presidenta d’Òmnium Cultural a al territori també ha avançat a Canal 21 Ebre quin és el pla de treball de l’entitat per al 2012. [Vés directe a les declaracions de Dolors Queralt.]

Es crea Tortosa per la Independència

2012-01-27T13:44:00.004+01:00

Primers passos per crear Tortosa per la Independència, l’entitat que serà la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre. Unes quaranta persones van participar dijous al vespre en una reunió celebrada al centre cívic de Ferreries, i que es tornarà a repetir dijous que ve, 2 de febrer, a partir de les vuit del vespre, per constituir oficialment el col·lectiu. Així ho ha explicat aquest divendres, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, qui també forma part, a títol individual, de l’Assemblea Nacional Catalana al territori. En aquest sentit, Queralt ha detallat que el primer objectiu de l’entitat serà organitzar l’acte central de l’Assemblea Nacional Catalana que tindrà lloc a l’auditori de Tortosa el proper 11 de febrer.

En la mateixa entrevista, Queralt ha celebrat els diversos passos que han començat a fer alguns dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre per adherir-se a la Xarxa de Municipis per la Independència. De fet, un dels últims en fer-ho ha estat el ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús, on Queralt és regidora de CiU. En aquest punt, Queralt ha volgut matisar que la xarxa d’ajuntaments té una dinàmica diferent a l’Assemblea Nacional Catalana, tot i que l’objectiu en comú és poder impulsar la celebració d’un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014.

Finalment, Queralt ha valorat molt positivament el procés per la independència d’Escòcia, però ha volgut remarcar que hi ha algunes diferències amb Catalunya. Així, mentre que a Escòcia hi ha veus contràries a la independència plena del Regne Unit per motius econòmics, Queralt ha destacat que, en el cas de Catalunya, les causes identitàries i les causes econòmiques tenen cada vegada més importància.

Batuda de porc senglar a la reserva de Sebes

2012-01-27T13:13:00.001+01:00

El Grup de Natura Freixe, l’entitat que gestiona la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix, ha anunciat a través d’un comunicat que el centre d’interpretació del Mas del Director, els diversos observatoris de la reserva, i el Museu del Camí de Sirga romandran tancats durant tot aquest dissabte, 28 de gener. El motiu del tancament de la reserva de Sebes al públic és la batuda per caçar porc senglars que es farà al llarg de tot el matí de dissabte en aquesta mateixa zona. La reserva natural de Sebes i Meandre de Flix tornarà a obrir els seus espais al públic el proper diumenge, 29 de gener, amb normalitat.

Com eren els dinousaures de les Terres de l'Ebre?

2012-01-27T11:13:00.004+01:00

Fa 125 milions d’anys : quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures. Aquest és l'interessant títol de la conferència que es podrà escoltar aquest divendres al vespre (19.00 hores) a la sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L’acte està inclòs dins del cicle de sessions científiques que cada any organitza la Institució Catalana de Història Natural, i la conferència estarà impartida pel doctor Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Així, Galobart explicarà com era fa 125 milions d'anys el territori de les Terres de l’Ebre i també comarques veïnes com el Baix Maestrat. Una època en què zones com l'actual massís dels Ports presentaven un paisatge molt diferent de l’actual, ja que era una zona litoral amb maresmes i zones humides, on habitaven diverses espècies de dinosaures, les restes fossilitzades dels quals s’han trobat en diferents jaciments paleontològics del nord de Castelló.

Imatge: l·lustració d´Oscar Sanisidro, extreta del llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular" de Poza, Galobart y Suñer

Cal plantejar l'ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa a totes les Terres de l'Ebre? #PrimeraColumna

2012-01-27T09:33:00.004+01:00

La pregunta del dia que aquest divendres, des de l'informatiu matinal Primera Columna (10.30h.), plantejarem als espectadors de Canal 21 Ebre, és si ha arribat el moment de plantejar l’ampliació de la demarcació territorial de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les Terres de l’Ebre. Aquesta setmana ha fet 100 anys que, en una reunió dels presidents de les cambres de comerç de Tortosa, Tarragona, Reus i Valls, van establir els límits territorials de cadascuna de les cambres, tot coincidint amb els límits dels partits judicials de cadascuna. Així, des d'aquell moment, la Cambra de Comerç de Tortosa abasta només el Baix Ebre i el Montsià, a més de dos pobles de la Ribera d’Ebre, que són Ginestar i Rasquera. Per contra, la resta de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta formen part de la demarcació de la Cambra de Comerç de Reus. Té sentit mantenir aquesta divisió? 100 anys després, i amb la realitat de les Terres de l’Ebre ja consolidada, ha arribat l’hora de plantejar l’ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les quatre comarques?

El PSC reclama al govern català el deute amb Tortosa i Amposta

2012-01-27T00:07:00.004+01:00

Els grups municipals del PSC als ajuntaments de Tortosa i Amposta van anunciar ahir dijous que presentaran una moció per instar els governs de CiU en les dues ciutats a fer públic el deute del govern català amb els respectius consistoris, i a la Generalitat a liquidar-lo de forma urgent. Una quantitat que en el cas de Tortosa és d’uns cinc milions d’euros, quatre dels quals de les obres del pla integral del nucli antic, el Pincat. I en el cas d’Amposta, d’uns dos milions. Per la seua banda, els socialistes han anunciat que la moció també es presentarà a la resta d'ajuntaments de les Terres de l'Ebre davant la preocupant situació econòmica i financera dels municipis. En el cas de Tortosa, el PSC també ha presentat una segona moció perquè el govern municipal face públic el seu deute amb els seus proveïdors. Una moció en què l’insta també a liquidar-lo de forma urgent.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

La comissaria dels Mossos de l'Ametlla de Mar es començarà a fer enguany

2012-01-26T23:54:00.004+01:00

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha confirmat aquest dijous en declaracions al Canal 21 Ebre, com ja havia apuntat a finals de desembre, que les obres de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra que s’ha de construir a la població començaran aquest mateix 2012. Segons ha explicat Martí, la previsió és que l’equipament estiga totalment enllestit al 2013. L’alcalde de l’Ametlla de Mar ha mostrat la seua satisfacció perquè després d’anys de contínues demandes, la Cala tindrà en breu una comissaria dels Mossos d’Esquadra que també ha de donar servei a bona part de la comarca del Baix Ebre. En aquest sentit, l’alcalde de l’Ametlla ha volgut agrair especialment al conseller d’Interior, Felip Puig, l’esforç que ha fet el govern català per tirar endavant aquest projecte tan esperat. De fet, Puig ha donat a conèixer aquest dijous que Interior ha inclòs l'inici de la construcció de la comissaria de l'Ametlla de Mar en el pressupost del 2012.

La comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Ametlla de Mar es construirà en uns terrenys del sector 22b1, proper a la primera rotonda d'accés al poble des de la carretera N-340, una zona en què també s'ha d'instal·lar una gran superfície comercial de la cadena Mercadona.

Els bous de l'illa dels Bous, salvats de moment

2012-01-26T23:20:00.004+01:00

La quinzena de bous de l'illa dels Bous de Tortosa estan sent alimentats i ja són fora de perill, segons ha informat la protectora AnimaNaturalis. Fa unes setmanes, l'entitat va denunciar l'abandonament d'una vintena de toros que des de fa anys viuen desatesos en aquesta illa fluvial, així com l'aparició d'almenys cinc cadàvers dels animals, els quals van ser descoberts per membres del Club de Rem de Tortosa. Així, un equip d'AnimaNaturalis va acudir a l'illa per copsar la informació de primera mà, i van comprovar que una quinzena de bous presentaven un greu deteriorament físic, a causa de la falta de pastures i les malalties. La notícia va provocar una gran atenció mediàtica, per part de mitjans de comunicació catalans i d'arreu de l'Estat.

D'altra banda, una delegació d'AnimaNaturalis es va reunir amb el director dels serveis territorials d'Agricultura i Medi Natural a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal. Segons fonts de l'entitat, Vidal es va comprometre a alimentar adequadament els animals fins que siguen traslladats fora de l'illa, una actuació que anirà a càrrec de Costes. La sortida dels bous tinrà lloc a la primavera i seran acollit per alguna ramaderia de la zona, on se'ls faran les proves veterinàries pertinents per determinar el seu veritable estat de salut. El govern també s'hauria compromès a què el trasllat fora de l'illa serà segur i el més còmode possible per als animals. De fet, primer es construirà un tancat i després els bous seran anestesiats, abans de ser transportats amb una plataforma fins a terra ferma.

Per la seua banda, AnimaNaturalis va reclamar que, un cop evacuats de l'illa dels Bous, els animals puguen seguir vivint en semi-llibertat, en un espai adequat, i que no siguen utilitzats en cap espectacle taurí. Mentretant, AnimaNaturalis farà un seguiment del cas i realitzarà viatges regulars fins a l'illa, per verificar l'estat de salut dels bous i la disponibilitat d'aliments.

Imatge AnimaNaturalis

'Les retallades en educació no són la solució'

2012-01-26T13:33:00.004+01:00

El director del nou institut Cristòfol Despuig de Tortosa, Josep-Ramon Subirats, ha manifestat aquest dijous el neguit dels professionals de l’ensenyament per l’efecte de les retallades de la Generalitat en l’àmbit de l’educació. En aquest sentit, les juntes de personal d’ensenyament i de sanitat de les Terres de l’Ebre han convocat per al proper 1 de febrer una manifestació a Tortosa, en què han convocat els més de 4.000 treballadors públics del territori, a favor dels serveis públics i en contra de les retallades en el pressupost. En aquest context, Subirats ha remarcat que les retallades no són la solució, i que les reivindicacions dels professionals de l’educació van més enllà de les protestes per la rebaixa dels sous. Segons el director de l’institut Cristòfol Despuig, els ajustos pressupostaris haurien de fer-se en altres sectors que no són tan importants per al present i el futur de la societat.

El director de l’institut Cristòfol Despuig ha estat el convidat d’aquest dijous a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. En la mateixa entrevista al programa Primera Columna, Subirats ha destacat que, tot i el context d’ajustos pressupostaris, el trasllat de l’institut a les noves instal·lacions de l’edifici Betània s’ha fet amb total normalitat, gràcies al suport del Departament d’Educació i a l’esforç de la comunitat educativa del centre.

L’institut Cristòfol Despuig ocupa des del setembre l’edifici Betània, al marge esquerre del riu, després d’haver estat el primer curs compartint les instal·lacions de l’institut de l’Ebre, al barri de Ferreries. El director del centre ha remarcat que es tracta d’una solució temporal fins que estiga construït el nou institut, als terrenys del pla parcial Temple Sud. Per donar a conèixer les instal·lacions i el projecte educatiu del centre, aquest dissabte hi han programat una jornada de portes obertes. Una altra manera de conèixer el nou institut Cristòfol Despuig és a través del web del centre, a l’adreça insdespuig.cat.

Tortosa reforma i amplia els vestidors del pavelló de Ferreries

2012-01-26T13:22:00.005+01:00

L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dijous la finalització de les obres de desdoblament i millora dels vestidors del pavelló poliesportiu de Ferreries. Segons el consistori, es tracta d'una intervenció que té molt a veure amb l'increment del nombre de competicions de caràcter nacional i estatal, en diferents disciplines esportives, que es fan en aquest pavelló. Així, la reforma ha permès transformar un dels antics vestidors del pavelló en dos de nous, totalment condicionats, amb wàters, rentamans, zona de dutxes, perxes i bancs de vestidor renovats. A més, disposen de calefacció i enllumenat activat per sensors de detectors de presència. Amb aquesta actuació, els vestidors del pavelló han augmentat significativament en qualitat i quantitat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha visitat els vestidors aquest dijous al matí, acompanyat del regidor d'Esports, Pere Panisello, i del gerent de Tortosasport, Xavier Nadal.

En total, el pavelló disposa ara de vuit vestidors en total, sis per a equips i dos per a àrbitres, quan anteriorment només n'hi havia quatre de col·lectius i dos d’individuals. Bel ha precisat que la reforma s'ha fet amb la participació del personal procedent de plans d'ocupació promoguts pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. "Aquesta és una mostra de com es poden fer millores a la ciutat i en les instal·lacions esportives, sense dedicar-hi grans quantitats de recursos", ha afirmat Bel. L'alcalde ha justificat l'actuació per les deficiències que hi havia, i pel fet que el pavelló poliesportiu de Ferreries està acollint, cada vegada més, competicions d'elit en diferents disciplines, com el judo o com l'escalada indoor.

Segons Bel, l’actuació de renovació dels vestidors es completarà, més endavant, amb el desdoblament del darrer dels antics vestidors que queda encara al pavelló de Ferreries, el número 1, i també amb la renovació dels dos vestidors individuals utilitzats habitualment per a tècnics i àrbitres. A més d'aquesta actuació, l'Ajuntament també ha renovat uns antics serveis en desús del pavelló, per adaptar-los com a magatzem esportiu, amb l'objectiu de complementar els espais de treball i emmagatzematge del pavelló.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Esteu d'acord amb l'absolució de Francisco Camps pels regals de la trama Gürtel? #PrimeraColumna

2012-01-26T09:46:00.003+01:00

És un dels temes destacats en les portades dels diaris i també en les tertúlies de les ràdios de tot l'Estat espanyol. Per això, en l'edició d'aquest dijous de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb la sentència absolutòria a favor de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en el cas dels vestits de la trama Gürtel. El tribunal popular, per cinc vots a quatre, ha considerat que no ha quedat provat que Camps rebés regals de l’anomenada trama Gürtel. Una absolució de la qual també se n’ha beneficiat l’exsecretari del PP valencià, Ricardo Costa. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia: esteu d’acord amb l’absolució de Francisco Camps en el cas dels vestits regalats de la trama Gurtel?

Retrets entre ERC i CiU pels 588.000 euros 'perduts' del tancament de Lear

2012-01-26T00:51:00.006+01:00

L’alcalde de Roquetes, Fracesc Gas, que també és secretari de Política Parlamentària, Territorial i Mediambient d’ERC, ha anunciat aquest dimecres que el seu partit preguntarà al govern català què ha passat amb els 588.000 euros que havien de destinar-se a diversos programes de recol·locació dels 515 treballadors acomiadats de l’antiga planta de Lear. En aquest sentit, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) va denunciar aquest dilluns que aquests 588.000 que havien d’arribar de la Unió Europea, de la Generalitat i de la mateixa empresa Lear s’havien "perdut", per culpa d’una presumpta mala gestió dels tècnics del govern català. Gas va afirmar ahir que primer volen confirmar si la notícia és certa. I que si és així, reclamaran responsabilitats, i exigiran al govern que recupere els diners perduts.

"Independentment de la responsabilitat tècnica o política no podem permetre que es perdin aquests fonts en el moment de crisi actual. Les Terres de l'Ebre ja són menystingudes pel govern, amb reduccions als pressupostos i retallades d'inversions. El Govern ho ha de restituir. Aquesta inversió s'ha de dur a terme dos anys després del tancament i quan bona part dels treballadors encara no s'ha pogut reubicar", ha assenyalat Gas.

Però la resposta del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, no s'ha fet esperar. "ERC vol fer preguntes al Parlament, però també s'hauria de preguntar qui estava al govern el 22 de juliol de 2010. Devia haver algú i tenia alguna responsabilitat Si no se'n recorden és normal que preguntin al Parlament. És una acció que únicament va portar a terme el govern que hi havia el 22 de juliol de 2010", ha retret el delegat, tot responsabilitzant els republicans dels fets, ja que ERC -amb el republicà Lluís Salvadó com a delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre- formava part del tripartit.

D'altra banda, Pallarès ha afirmat que la petició dels ajuts comunitaris es va fer "tard i malament". "Era un ajut per a empreses de més de 500 afectats, i només es va demanar per 100 treballadors. Així que es va fer fora de termini i malament", ha insistit el delegat. De moment, però, encara és una incògnita el parador dels 205.800 euros, dels 700.000 en total que Lear havia d'aportar per al pla social per als acomiadats. "És el que estem acabant d'esbrinar", ha afegit Pallarès abans de recordar que Lear va cobrar dels fons estatals 1,4 milions d'euros per la venda de les seues naus a Roquetes. Finalment, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Pallarès no ha volgut entrar directament en determinar si es tracta d'un error tècnic o polític. "Sempre dic que els polítics estem per assumir les responsabilitats. Els tècnics han de fer la seua feina, però en política a vegades les responsabilitats també les hem d'assumir". El delegat ha manifestat haver-se sentit molest pels retrets d'ERC, tot lamentant que els republicans hagin anat més enllà dels retrets habituals del "joc polític", i "juguin amb els sentiments d'una gent que ha perdut la seua feina".

Imatge ERC Terres de l'Ebre

Deltebre suspèn el pla educatiu d'entorn

2012-01-26T00:42:00.002+01:00

800 alumnes de Deltebre s’han quedat temporalment sense poder gaudir de les activitats del pla educatiu d’entorn. L’àrea d’Educació de l’Ajuntament, dirigida pel regidor socialista Joan Alginet, ha pres aquesta decisió després que la Generalitat només haja garantit el finançament del 37% de les accions previstes per aquest curs escolar. D'aquest pla educatiu d'entorn en depenen gran part de les activitats extraescolars i d’acollida a xiquets nouvinguts que es fan al municipi. En aquest sentit, la signatura del nou conveni amb Ensenyament s’ajornarà fins al mes d’abril. I és per això que, davant la incertesa de si el pla educatiu d’entorn tindrà o no continuïtat en un futur, l’àrea d’Educació i els tres col·legis de primària i l’institut de Deltebre han optat per suspendre’l temporalment. La única excepció seran les activitats de les aules de reforç, que vénen finançades pel Ministeri d’Educació. En canvi, la suspensió del pla suposarà, a partir d’aquesta setmana, el tancament de les biblioteques dels col·legis, que obrien totes les tardes amb el suport d’un tutor per als alumnes, i la suspensió del Pla d’Esport. De la mateixa manera, també penja d’un fil la continuïtat de les activitats extraescolars i d’acollida, organitzades per l'AMPA de cada centre.

El regidor d'Educació, Joan Alginet, ha lamentat haver de prendre aquesta decisió, ja que "el pla educatiu d'entorn és una important eina de cohesió social, especialment per a l'alumnat més fràgil". A més ha lamentat que la Generalitat estigui fent retallades en l'àmbit de l'educació, i ha criticat que es posi ara en dubte el finançament del pla educatiu d'entorn, quan totes les activitats per aquest curs ja estaven en marxa.

Imatge PSC

Crida a la mobilització de més de 4.000 treballadors públics de l'Ebre

2012-01-26T00:36:00.003+01:00

Més de 4.000 treballadors públics estan cridats a manifestar-se en contra les retallades del govern el proper 1 de febrer a Tortosa. Serà sota el lema Sí als serveis públics, no a les retallades. La manifestació ha estat convocada per les juntes de personal d'Ensenyament i de Sanitat de les Terres de l'Ebre, que sortiran al carrer a partir de les sis de la tarda, des de la plaça Joaquim Bau i fins a la plaça de l'Ajuntament. Però, a més de mestres, professors i professionals de la salut, els sindicats també voldrien que a la mobilització s’hi sumessen bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra. Els sindicats van deixar clar ahir dimecres que volen implicar tots els ciutadans en la mobilització en defensa d’uns serveis públics i de qualitat. En aquesta línia, la presidenta de la junta de personal de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Maria Josep Codoñer, va criticar la falta d’informació que reben els sindicats, per part de l'administració, sobre l’abast de les retallades, i va lamentar que la moció popular aprovada a l'Ajuntament de Tortosa en defensa de la sanitat pública haja quedat "en aigua de borraines".

Imatge ACN

Les JERC de Tortosa es renoven, amb el monument 'feixista' en el punt de mira

2012-01-26T00:13:00.003+01:00

Les JERC de Tortosa van celebrar el passat cap de setmana el seu segon congrès local. La nova executiva de la branca juvenil d'Esquerra a Tortosa està formada per Emili Alcoverro, qui actuarà com a portaveu; Miquel Segarra (secretari d'organització), Òscar Ortiga (secretari de finances), Lorena Checa (secretària de la dona), Joan Eiximeno (secretari de política municipal), Josep Vidal (secretari de comunicació) i Jordi Cuartiella (secretari de campanyes). De la mateixa manera, també es va fer l’elecció del representant local al Consell Nacional de les JERC, que finalment serà Oscar Òrtiga.

D'altra banda, en el marc de la celebració del primer aniversari de les JERC de Tortosa, van realitzar una acció "per a la retirada dels monuments feixistes a la ciutat". En les darreres setmanes, les JERC de Tortosa vénen demanant a l’Ajuntament de Tortosa que face retirar el monument de la Batalla de l'Ebre i també "la resta de mostres de glorificació feixista" present als carrers. "És antidemocràtic i intolerable obligar-nos a conviure amb exhibicions de lloança a règims autoritaris i demostracions d’elogis cap al dictador Franco", han afirmat els membres de JERC de Tortosa a través d'un comunicat. “No pot ser que a la nostra Tortosa, encara avui, trobem restes de franquisme; sense l'eliminació dels símbols d'aquest règim, no es pot assolir una autèntica dignificació de les persones que van lluitar per la democràcia”, ha conclòs Alcoverro.

Imatge JERC de Tortosa

La Terra Alta vol ampliar el Parc Natural a Pàndols i Cavalls

2012-01-25T12:56:00.000+01:00

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha iniciat els tràmits legals per aconseguir l’ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Pàndols i Cavalls. En el moment de la seua creació, fa poc més de 10 anys, aquestes dues serres de la Terra Alta van quedar fora de l’àmbit del Parc Natural dels Ports. Tanmateix, els experts i també grups conservacionistes -com la plataforma de la Terra Alta i el grup ecologista GEPEC- consideraven que les serres de Pàndols i Cavalls són la prolongació natural del massís dels Ports, amb el qual formen una unitat mediambiental i paisatgística indubtable. En aquest sentit, després de constatar els efectes positius del Parc Natural en les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, es creu que l’ampliació de la zona de protecció a les serres de Cavalls i Pàndols pot suposar una oportunitat de dinamització econòmica i promoció turística per a la Terra Alta. De fet, amb l’ampliació de la taca de protecció se’n beneficiarien municipis que van quedar al marge de la creació del parc. Poblacions tan significatives com ara Gandesa, Corbera d’Ebre, Bot i el Pinell de Brai. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha avançat l’inici dels tràmits per aconseguir l’ampliació dels Parc Natural dels Ports durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna.

D’altra banda, en la mateixa entrevista, Luz ha detallat en què han consistit les obres de millora del traçat del paviment dels túnels de la Via Verda de la Terra Alta, un altre dels grans atractiu turístic de la comarca. L’actuació ha implicat una inversió de més de 60.000 euros, després de la signatura d’un conveni amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Finalment, i en el pla més polític, Carles Luz també ha defensat la necessitat de mantenir alguns dels consells comarcals del país, sobretot en l’àmbit rural. Així, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta ha recordat que no tots els consells comarcals de Catalunya fan les mateixes funcions ni són tan necessaris com a les Terres de l’Ebre. De fet, Luz ha sentenciat que la comarca de la Terra Alta no tindria sentit sense el Consell Comarcal.

Gandesa aprovarà el pressupost del 2012 al febrer

2012-01-25T12:51:00.000+01:00

L’equip de govern de Gandesa, format per CiU i el Partit Popular, ja té prou avançada la redacció del pressupost municipal per al 2012. L’alcalde gandesà, el convergent Carles Luz, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre per explicar que gairebé han acabat d’actualitzar els comptes de l’Ajuntament, i que un dels objectius és començar l’any presentant el nou pressupost. De fet, ha remarcat que durant el mes de febrer podrien presentar i aprovar el pressupost del 2012. En la mateixa entrevista, Luz ha avançat que les principals inversions seran el nou viver d’empreses, l’ampliació de la xarxa de gas, la posada en funcionament de l’arxiu comarcal, i la reurbanització dels carrers del nucli històric de Gandesa. [Vés directe a les declaracions de Carles Luz.]

Imatge Street View

Caiguda de la delinqüència a l'Ebre

2012-01-25T11:31:00.000+01:00

Les Terres de l’Ebre són la regió policial catalana en què més han disminuït els delictes i les faltes durant l’any 2011. En concret, la davallada ha estat de més d’un 7,3%. En aquest sentit, l’any passat els Mossos van resoldre 3.838 casos i van detenir un total de 1.459 persones, d’un total de 9.619 fets delictius registrats. En concret, es van registrat 766 casos menys respecte del 2010. Així doncs, les Terres de l'Ebre se situen com la tercera regió policial de Catalunya amb una menor taxa de delictes per cada mil habitants.

Concretament, el territori de l'Ebre registra 50,20 fets delictius per cada mil habitants -d'un total de 191.631-, per darrere de regions com la Central (30,99 per mil) o el Pirineu Occidental (31,86 per mil) i per davant de Ponent (50,58 per mil) o el veí Camp de Tarragona (81,67 per mil).Els serveis policials durant el 2011 van ascendir a 14.481, només superant el Pirineu Occidental. En aquesta mateixa línia, els casos de crim organitzat desarticulats pels Mossos a les Terres de l'Ebre durant el 2011 van suposar només el 3% del total de Catalunya, el mateix percentatge registrat a les regions Central i Pirineu Occidental.

Cal suprimir les delegacions del govern de l'Estat i les subdelegacions provincials? #PrimeraColumna

2012-01-25T11:24:00.003+01:00

En el programa d'aquest dimecres de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si cal suprimir les delegacions del govern de l’Estat a les comunitats autònomes, i les corresponents subdelegacions provincials. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va afirmar ahir des de Brussel·les que totes les administracions públiques s'han de repensar, però que cal començar per les de l'Estat, ja que no s'entenen les delegacions del govern de Madrid a les comunitats autònomes ni els delegats territorials. Per cert, que el funcionari tarragoní Jordi Sierra es perfila com a substitut de Ramon Inglés com a nou subdelegat de l’Estat a la província de Tarragona. Per tant, quina és la vostra opinió. Cal suprimir les delegacions del govern de l’Estat a les autonomies, i les subdelegacions a les províncies?

El PSC proposa aigua depurada per als parcs i jardins de Tortosa

2012-01-24T23:30:00.001+01:00

El grup del PSC de Tortosa ha instat l’equip de govern a emprar aigua depurada per al reg de parcs i jardins, com a mesura d’estalvi i també de sostenibilitat. Amb aquesta mesura, el grup socialista voldria evitar que l’Ajuntament de Tortosa acabe pagant el cànon de l’aigua que vol establir el govern català, ja que l’ús de l’aigua potable suposa una excempció. La regidora socialista Dolors Bel ha estat l’encarregada d’explicar aquesta proposta "en positiu" que el PSC ha fet arribar al govern de CiU, a través d’una moció que serà sotmesa a votació a l’Ajuntament, en el ple ordinari del mes de febrer. Els socialistes han presentat una moció apostant per aquesta mesura, que permetria mantenir l'exempció del pagament del cànon, a més d'introduir "criteris d'estalvi i eficiència en el consum". Per fer-ho possible, el PSC ha plantejat que l'Ajuntament demane al Consell Comarcal del Baix Ebre una concessió d'aigües procedents dels cabals de l'estació depuradora (EDAR) Tortosa-Roquetes.

La finalitat és aprofitar aquests cabals per al reg de les dues principals zones verdes de Tortosa, el parc municipal Teodor González i el parc de la Fira, al barri de Remolins. De la mateixa manera, també sol·licita que l'empresa Aigües de Tortosa execute la inversió necessària per construir una xarxa de distribució d'aigua des de l'EDAR fins als dos parcs, “i que aquesta tingui les dimensions adequades per poder garantir l'abastament proposat, així com permetre futurs subministraments a altres zones de la ciutat”. Finalment, la moció del PSC demana als grups parlamentaris que esmenen el projecte de llei de mesures fiscals i financeres, per no generar més despesa a les malmeses hisendes locals.

Imatge PSC de Tortosa

Absolen per falta de proves el pagès de l'Aldea acusat d'amenaçar els lladres

2012-01-24T23:16:00.001+01:00

El jutge ha absolt per falta de proves Eliseu Gombau, un pagès de l'Aldea que havia estat acusat d’amenaçar uns individus que pressumptament havien entrat a robar a la seua finca, al juny del 2007. De fet, el pagès va acabar emmanillat i detingut pels Mossos d'Esquadra, ja que va disparar dos trets d'escopeta a l'aire per intentar dissuadir els intrusos, que van alertar primer la policia. Aquest dimarts, abans d’entrar als jugats de Tortosa i enmig d’una concentració de suport convocada pel sindicat Unió de Pagesos, Gombau ha explicat que els lladres que finalment el van denunciar havien arribat a robar-lo fins a tres cops per setmana, i que ja no sabia com defensar-se.

En el judici, que ha durat poc més de deu minuts, cap dels acusats -ni el pagès ni els presumptes lladres- han fet ús de la paraula. Tant l'advocat de Gombau com la lletrada d'Alvaro i Alfredo Porres, els pressumptes lladres, han demanat la lliure absolució dels seus respectius clients per la manca de proves que acreditessin els fets dels quals se'ls acusava.

El Ministeri Fiscal demanava una pena de dos anys de presó per Gombau per un delicte d'amenaces contra Alvaro i Alfredo Porres, i una multa de 15 euros diaris durant setze mesos i 1.781 euros per responsabilitat civil pel delicte de danys. Així mateix, pels dos suposats lladres es demanava només una sanció econòmica per un delicte de furt i una falta de danys.

El jutge ha decidit dictar sentència 'in voce' tot absolent a tots els acusats, perquè "no existeixen proves de càrrec" i el testimoni dels dos agents dels Mossos d'Esquadra "no és suficient". A la sortida del judici, l'advocat de Gombau, Lluís Mora, explicava a la premsa que estaven satisfets de la resolució judicial. Mora ha explicat que no hi havia proves per inculpar el seu client, i ha detallat que l'únic que havien reconegut els presumptes lladres era que estaven aquell dia pels voltants de la finca de Gombau "collint caragols per un camí".

D'altra banda, durant la concentració al pagès de l’Aldea celebrada davant dels jutjats de Tortosa, el coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha aprofitat per denunciar la indefensió que tenen els pagesos quan els entren a robar a les seues finques. "La societat ha de reaccionar perquè això no es pot permetre. Els robatori al món rural són molt perillosos, estàs sol, i no saps que et passarà, i optes per defensar-te", ha manifestat. Amb tot, Montesó ha recordat també que els fets van passar, fa dos anys i mig, en un moment àlgid amb molts robatoris al camp. El responsable del sindicat ha reconegut que l'índex de furts ha baixat significativament. En la concentració de suport a Gombau també s'ha pogut veure l'alcalde de l'Aldea, el republicà Dani Andreu.

Imatge ACN

Una multinacional eòlica s'instal·la al Centre d'Empreses La Ribera

2012-01-24T22:37:00.002+01:00

El Centre d’Empreses La Ribera de Flix ha tancat aquesta passada setmana un acord per la instal·lació de l’empresa de promoció eòlica NORDEX. Fundada el 1985 a Dinamarca i amb seu actual a Hamburg, la multinacional alemanya ha instal·lat més de 4.600 aerogeneradors que sumen 7.100 megawatts en 34 països diferents. A Flix, ocuparà un despatx en una nau. En aquest sentit, NORDEX de Flix donarà servei al parc que s'està ampliant a la Granadella i al futur parc eòlic de Barbers, a Ascó, actualment en construcció.

NORDEX serà la tercera empresa del sector de les energies renovables que s'implanta al Centre d’Empreses La Ribera, junt amb Vestas i Alstom. De fet, el centre d’empreses flixenc engegarà el proper mes de març un curs de tres mesos de durada sobre energies renovables, cofinançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i destinat a facilitar la inserció de persones sense feina en aquest nou àmbit d’ocupació.

D'altra banda, amb aquest nou inquilí només restarà un despatx lliure al Centre d'Empreses La Ribera, per arribar al 100% d’ocupació. Vestas ha manifestat la seua intenció d'ampliar el seu espai amb una segona nau. A més, aquest mes de gener, i després de finalitzar el seu periode d'homologació, també ha començat a operar una altra empresa del viver: el laboratori d'analisi INSPIRA. Aquesta empresa es dedica preferentment a l'anàlisi d'aigües i elements agroalimentaris, tot i que el seu catàleg inclou tota mena d'analítiques. De fet, a partir del mes de febrer INSPIRA serà el responsable de les analítiques a l'aigua potable de Flix.

Imatge Lo Carrer del Riu

Nous fanals al pont de l'Estat de Tortosa

2012-01-24T15:54:00.000+01:00

L'Ajuntament de Tortosa ha reposat i repintat els dos fanals de la rampa d'accés del pont de l'Estat, en direcció al barri de Ferreries. En concret, el fanal de la vorera esquerra feia uns tres anys que només conservava el pal buit, després que una ventada se l'endugués. Aquesta setmana, l'Ajuntament ha posat punt i final a aquesta situació, i no només ha reposat el fanal, sinó que també ha repintat el pal i ha substituït el fanal de l'altra vorera. El passat 4 de gener, el regidor de Serveis, Domingo Tomàs, ja va anunciar en una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre que l'objectiu de l'Ajuntament era sanejar tot el pont de l'Estat. Durant la seua participació a Primera Columna, Tomàs va explicar que els problemes més urgents que presenta el pont Vell de Tortosa són l’estat de les juntes de dilatació i la pintura, però que es tracta de dues actuacions amb un cost molt elevat. Per tant, l’Ajuntament necessitaria del suport de les administracions superiors. En la mateixa entrevista, el regidor de Serveis també es va referir a la situació del fanal que finalment s'ha pogut reparar.

Amposta aprovarà un pressupost molt ajustat, amb dos milions en inversions

2012-01-24T13:13:00.000+01:00

El govern municipal d’Amposta ja té a punt el pressupost municipal per al 2012, que s’aprovarà en el ple ordinari del proper dilluns, 30 de gener. La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda, Isabel Ferré, ha avançat aquest dimarts que un dels objectius principals de l’equip de govern ha estat ajustar al màxim els comptes de l’Ajuntament. De fet, així evitaran haver de fer acomiadaments, ja que que el consistori de la capital del Montsià ja té una plantilla força ajustada. Ferré ha estat en directe a l’informatiu matinal Primera Columna, i ha assenyalat que el pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per al 2012 prioritzarà la promoció econòmica, tot potenciant el comerç, l’empresa i la indústria; però sense deixar d’ajudar les entitats culturals i socials de la població.

En aquesta línia, la regidora d’Hisenda ha explicat que l’Ajuntament d’Amposta reduirà el capítol d’inversions a la mínima expressió, ja que només hi haurà un milió i mig d’euros, o com a molt dos milions d’euros. Segons Ferré, s’acabaran de pagar actuacions dels exercicis anteriors i es tiraran les obres del pavelló d’esports, l’acabament de l’escola d’art, i algunes urbanitzacions de carrers.

En la mateixa entrevista, la primera tinent d’alcalde d’Amposta ha confirmat que l’equip de govern de CiU, que té majoria a l’Ajuntament, ha mantingut diverses reunions amb els grups d’Esquerra i del PSC, per intentar aprovar un pressupost amb el màxim de consens. En aquest sentit, sobre les demandes que han fet els grups de l’oposició, Ferré ha afirmat que confia en el vot afirmatiu de republicans i socialistes, ja que l’Ajuntament està fent gestions per reduir la despesa energètica i per anul·lar el decret de gratificacions. Un decret que, segons Ferré, no es podrà derogar fins que la Diputació de Tarragona no haja enllestit el catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament d’Amposta, que establirà les retribucions que reben els treballadors municipals per les feines que fan actualment. Quant a les despeses supèrflues, Ferré ha remarcat que fa quatre anys que s’estan reduint a l’Ajuntament ampostí.

Ferré ha justificat la reducció dels horaris i d’alguns trajectes del bus urbà, i ha afirmat que construir el nou centre d’atenció primària d’Amposta serà molt complicat, tenint en compte la situació econòmica de la Generalitat. La regidora d’Hisenda ha revelat que el govern català deu uns dos milions d’euros a l’Ajuntament d’Amposta. De fet, ha dit que cada dos o tres dies truca al Departament d’Ensenyament per reclamar les subvencions per a les escoles de música, de l’escola d’art i de les llars d’infants.

Finalment, Ferré ha apuntat que el govern Amposta acceptarà algunes de les al·legacions d’Esquerra i del PSC a la nova ordenança de terrasses. La regidora d’Obres i Urbanisme també s’ha referit a la pròrroga que ha demanat l’Ajuntament per poder acabar abans de final d’any la construcció de l’antena tecnològica Tècnio i de l’electrificació del polígon de l’Oriola, dos projectes inclosos en el pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre.

Esteu d'acord amb el tancament de Megaupload per part de l'FBI? #PrimeraColumna

2012-01-24T09:53:00.001+01:00

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, preguntarem els espectadors de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb el tancament de Megaupload per part de l’FBI. Com sabreu, molta gent aprofitava aquesta plataforma per descarregar-se música, o per veure pel·lícules i sèries sense haver de pagar per fer-ho. Però també eren moltes les persones i les empreses que utilitzaven els servidors de Megaupload per emmagatzemar-hi els seus arxius privats, o per poder-los compartir més fàcilment amb altres persones o empreses. I ara, de moment han perdut uns arxius que legalment eren seus. Mentrestant, dues empreses catalanes, Filmin i Wuaki.tv, que es dediquen a llogar pel·lícules per internet de manera legal, fent servir la tecnologia streaming, asseguren que el passat cap de setmana han multiplicat el nombre de visites als seus portals. Com a mínim, el tancament de Megaupload ha fet créixer l’interès de la gent per projectes com els de Filmin i Wuaki.tv, que sí que actuen legalment. Per tant, esteu d’acord amb el tancament de Megaupload?

Juan Echanove, ambaixador de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia

2012-01-23T21:06:00.000+01:00

L'actor Juan Echanove ha estat nomenat ambaixador urbi et orbi de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia. El compromís de l'actor -popular per la seua aparició en la sèrie Cuéntame cómo pasó i en el programa de viatges i gastronomia Un país para comérselo, tots dos de TVE- s'ha signat durant la Fira Internacional de Turisme (FITUR) de Madrid. Després d'un coneixement mutu, a través de la guia Oli i Oliveres Mil·lenàries T.S., Juan Echanove i la mancomunitat de la Taula del Sénia han aprofunditat en la seua amistat, fins al punt que van firmar el seu nomenament com a ambaixador urbi et orbi de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, dijous passat a Madrid.

Imatge Taula del Sénia

Espectacular intent de robatori a la plaça Joaquim Bau de Tortosa

2012-01-23T19:02:00.002+01:00

Espectacular intent de robatori al barri tortosí de Ferreries, amb el mètode conegut com de l'allunatge. Dissabte a la nit, uns individus encara per identificar van robar una furgoneta de color roig a l'avinguda Felip Pedrell, amb la que pocs minuts després, cap a les dotze de la nit, van intentar trencar la porta del bar cafeteria Trifassic, a la plaça Joaquim Bau, tot fent marxa enrere amb el vehicle. El soroll per la trencadissa va alertar els veïns, que van trucar la policia. Els individus no van poder accedir a l'interior del local, i van utilitzar la mateixa furgoneta per fugir. Tanmateix, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de Tortosa, finalment van optar per abandonar la furgoneta uns metres més endavant, i van fugir del lloc dels fets a peu. La policia local ha precintat l'accés al bar cafeteria i el tram de la vorera de la plaça Joaquim Bau, fins que es puguen reparar els nombrosos danys materials provocats pels lladres.

Gairebé 600.000 euros per compensar el tancament de Lear 's'han perdut'

2012-01-23T16:00:00.000+01:00

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat aquest dilluns la falta d’inversions de la Generalitat per a la industrialització de les Terres de l'Ebre, i ha reclamat al govern català que repose els fons perduts -gairebé 600.000 euros d’Europa i de Lear- que no han servit per compensar el tancament de la planta de Roquetes, ara fa dos anys.

Un estudi elaborat per CCOO ha revelat que un 88,6% dels treballadors de la planta de Lear de Roquetes no han trobat feina, i que ja han deixat de rebre -o ho faran en breu- la prestació per atur. L'estudi s'ha elaborat amb una mostra de 123 persones -afiliades al sindicat-, de les 515 que tenia l'empresa. D'aquestes, 109 afirmen que no han trobat cap ocupació malgrat haver-se acollit al pla social de Lear, haver realitzat cursos de formació de diverses especialitats, i haver buscat feina. De fet, només 14 persones es troben actualment treballant. "La situació és crítica perquè el problema és que no hi ha feina al territorri", ha lamentat el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó.

"He fet cursos de formació, he enviat milers de curriculums i no he conseguit ni una sola entrevista", ha corroborat Jordi Prieto, extreballador de Lear de 42 anys i veí de Tortosa. "Cada dia envio dos, tres, cinc curriculums i veus que és inútil perque ja veus que demanen experiència i ara resulta que ni sóc prou vell per jubilar-me ni prou jove perquè em vulguin contractar", ha afegit Francisco Orobal, de 48 anys. Un cas similar és el de Rosa Escurriola, que malgrat haver fet cursos de formació i haver-se tret el carnet de camió i autobús, no ha conseguit trobar feina.Aquestes dades han servit al sindicat per recordar que, fa ara dos anys, el govern de la Generalitat es va comprometre a prestar una especial atenció a les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu de reactivar la seua economia i afavorir la implantació de noves empreses i indústries al territori. Passats els dos anys, però, la única inversió que s'està executant són els 11,1 milions d'euros dels fons de reindustrialització aportats per l'Estat espanyol, mentre que "la resta d'inversions i infraestructures a què es va comprometre la Generalitat s'han quedat en paper mullat", segons Casadó.

CCOO ha recordat que després del tancament de Lear es va constituir una comissió de seguiment per al desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre. El Govern es va comprometre a l'avançament d'inversions en infraestructures estratègiques, per valor de 100 milions d'euros, 8 milions d'euros en programes de formació i ocupació, i l'acceleració de projectes com el desdoblament de l'eix de l'Ebre. El sindicat ha recordat que el llavors conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va assegurar que el total dels treballadors de Lear s'haurien recol·locat en menys d'un any. "Han passat dos anys, la majoria dels treballadors són a l'atur, i res se sap de les inversions i les infraestructures que havia de fer la Generalitat", ha lamentat Casadó.

El sindicat entén que el canvi de govern i la crisi econòmica paralitzessin momentàniament les inversions. Passat més d'un any del canvi de govern, però, CCOO ha criticat la manca tant d'inversió i també la falta de planificació en el pressupost de la Generalitat per aquest 2012, ja que no han inclòs cap partida específica per al desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, CCOO ha recordat que les Terres de l'Ebre tenen el percentatge de desocupació més elevat de Catalunya i que en l'últim any s'han registrat 1.500 aturats més.

588.200 euros perduts · D'altra banda, CCOO ha denunciat també la pèrdua de 588.200 euros, que estaven compromesos per a les Terres de l'Ebre. El novembre de 2010, el Parlament Europeu va aprovar destinar 382.200 euros dels Fons d'Adaptació a la Globalització per ajudar els treballadors de Lear, el 65% d'un pla de formació i resinserció que es complementava amb 206.000 euros (el 35% restant), que havia d'aportar l'empresa Lear. CCOO ha explicat que l'incompliment en els terminis de les sol·licituds per part de la Generalitat ha provocat que s'hagin perdut els fons europeus i, de retruc, també els que havia de posar l'empresa Lear. CCOO ha titllat d'"injustificable" aquest fet, i ha instat al Govern català que reclame a Lear la seua part i recompense els fons europeus perduts. A més a més, CCOO demana al govern català un pla d'activació econòmica específic per a les Terres de l'Ebre en el pressupost del 2012, així com un pla estratègic amb propostes a mig i llarg termini per garantir el futur del territori.

Imatge CCOO Terres de l'Ebre

Tortosa ja té a punt el projecte de reforma del barri de Sant Jaume

2012-01-23T12:49:00.001+01:00

Tortosa acabarà les obres del pla integral del nucli antic (Pincat) durant els anys 2012 i 2013, ja que ha hagut de demanar una segona pròrroga per enllestir els projectes de la llei de Barris. De fet, al ple del mes de febrer hauria d’aprovar-se el text refós del projecte de reforma del barri de Sant Jaume, que el consistori voldria reurbanitzar quan la Generalitat puga traure una nova convocatòria de subvencions de la llei de Barris. Però ara mateix, la Generalitat deu a l’Ajuntament de Tortosa més de quatre milions d’euros, i el govern català ja ha anunciat que no podrà començar a pagar tot allò que deu als ajuntaments fins al segon semestre de l’any. Siga com siga, la primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, ha explicat aquest dilluns que el mes de març s’acabaran les obres de reurbanització de la plaça de Sant Joan, del carrer Replà i d’un tram del carrer Montcada. Enguany també s’acabarà la rehabilitació del Centre Obert Sant Francesc, al barri de Santa Clara. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Roigé ha explicat que per més endavant quedaran les obres pendents al barri del Castell, així com la reconstrucció del barri de Sant Jaume, ja amb la futura convocatòria de la llei de Barris.

A banda, la regidora d’Urbanisme ha assenyalat que l’Ajuntament està a punt d’enllestir l’expropiació de les finques afectades per la construcció del pàrquing subterrani de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre.

En la mateixa entrevista, Roigé també s’ha referit a la restauració de la façana de la Casa Grego, a la plaça de la Cinta. La regidora d’Urbanisme ha evitat referir-se a la possible arribada de Zara, però ha remarcat que la rehabilitació de la casa Grego ha estat una actuació marcada com a prioritària per part de l’Ajuntament, per intentar revitalitzar el nucli antic amb alguna implantació comercial important.

Finalment, Roigé també ha confirmat l’inici de les obres del nou supermercat Aldi al sector dels Portals de Ciutat, just al darrere de la nova gran superfície de Mercadona.

El PSC d’Amposta vol un pressupost sense despeses ‘supèrflues’

2012-01-23T12:07:00.000+01:00

El PSC d'Amposta ha demanat aquest dilluns a l'equip de govern d’Amposta, de Convergència i Unió, uns pressupost municipal per al 2012 sense “despeses supèrflues”. Així, com ja havia fet el seu portaveu, Antoni Espanya, dilluns de la setmana passada a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, els socialistes d’Amposta han proposat que s’elimine el decret de gratificacions que perceben determinats treballadors municipals, i també que s’estalvie en l’enllumenat públic de la ciutat. Així, Espanya ha recordat que Amposta destina uns 600.000 euros a l’enllumenat públic, i que per tant se’n podria millorar molt la seua gestió. En la mateixa línia, el portaveu del PSC ha remarcat que l’Ajuntament es podria estalviar 100.000 euros amb la supressió del decret de gratificacions. Un decret que, segons ha assenyalat Espanya, es tracta d’un greuge comparatiu amb la resta del personal de l’Ajuntament d’Amposta. Finalment, els socialistes ampostins han confirmat la presentació d’al·legacions a la nova ordenança de terrasses que impulsa el govern de Manel Ferré.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Els veïns de l'Ametlla de Mar penjaran pancartes contra el Zèfir als balcons

2012-01-23T11:24:00.000+01:00

La coordinadora contra el projecte Zèfir ha decidit emprendre una campanya per rebutjar la instal·lació de la plataforma d’assajos en energia eòlica marina davant de la costa de l’Ametlla de Mar. Com ja havien anunciat les seues portaveus, divendres passat a Canal 21 Ebre, la coordinadora està decidida a mobilitzar-se, i ja està elaborant diversos tríptics i cartells informatius. Ho van decidir en la reunió que va tenir lloc dissabte al matí als baixos de l’Ajuntament. També es preparen pancartes perquè els veïns de la Cala les pengen als seus balcons. A més, aprofitaran les festes de la Candelera, que se celebren a principis de febrer, per instal·lar taules informatives pels carrers de la població. A banda, la coordinadora ha contractat un tècnic per demostrar l’impacte visual del parc des del port de l’Ametlla de Mar, ja que les imatges que figuren en el projecte de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya no estan fetes a escala real. La plataforma ciutadana no descarta convocar una manifestació per més endavant. D’altra banda, després que l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar rebutgés per unanimitat el projecte, el Consell Comarcal del Baix Ebre també s’ha oposat al parc eòlic marí de manera unànime, en el ple de divendres passat. Una declaració institucional que la coordinadora ciutadana ha volgut agrair.

Imatge IREC

Han fet prou les administracions per reindustrialitzar l'Ebre? #PrimeraColumna

2012-01-23T11:15:00.000+01:00

En el programa d'aquest dilluns de Primera Columna, hem preguntat els espectadors de Canal 21 Ebre si pensen que les administracions han fet prou, per reindustrialitzar les Terres de l’Ebre, ara que es compleixen dos anys del tancament de la planta que la multinacional Lear tenia a Roquetes. El tancament de la Lear va provocar l’acomiadament de 515 treballadors, la majoria dels quals no han trobat feina. En aquest sentit, ara deixaran de rebre la prestació per atur. Per tant, dos anys després del tancament de Lear, penseu que les administracions han fet tot el que es podia fer per refer el teixit industrial de les Terres de l’Ebre?

Bel afirma que el PSC posa 'pals a les rodes' de les noves piscines

2012-01-22T21:48:00.000+01:00

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha sortit al pas de les crítiques del grup del PSC a la situació d’abandonament de les instal·lacions de l’estadi municipal. Dijous passat, el socialista Antoni Sabaté va denunciar el "fracàs" de les noves piscines i la "deixadesa" de l’estadi de Tortosa, "al centre neuràlgic del barri de Ferreries", després que les obres del nou complex d’aigües porten set mesos aturades. Però Bel ha qualificat de vergonyós que el PSC haja gosat fer aquesta denúncia, tenint en compte la situació de l’estadi i de l’esport a Tortosa, quan els socialistes van deixar l’alcaldia, el 2007. Bel va insistir divendres que l’obra està adjudicada, i que ara s’està treballant en la reforma del projecte constructiu, per reduir-ne el cost i que el manteniment i els usos del nou complex d’aigües encara siga més sostenible.

Bel va recordar que des de l'any 2007, quan va assolir l'alcaldia per primera vegada, l'Ajuntament ha capgirat la situació en el món de l'esport a la ciutat, i ha detallat algunes de les actuacions que s'hi han fet: la nova pista d'atletisme i camp de futbol d'entrenament, la rehabilitació del pavelló esportiu de Ferreries, la instal·lació d'un rocòdrom, o la construcció d'un nou pavelló poliesportiu a la zona del Temple-Sant Llàtzer. L'alcalde va retreure als representants del PSC que "quan van perdre l'alcaldia van deixar les instal·lacions esportives i el món de l'esport a Tortosa en una situació deplorable".En relació al futur complex d'aigües, Bel va assenyalar que en poques setmanes estarà enllestida la modificació del projecte, i va lamentar que "l'única aportació al projecte del PSC" siga "posar pals a les rodes".

Sant Jaume d'Enveja també localitza un vaixell anglès de la Guerra del Francès

2012-01-22T20:43:00.000+01:00

El programa 'Sota Terra' de TV3 explica l'excavació subaquàtica de la nau de Deltebre, en el primer capítol de la segona temporada ·

Sant Jaume d'Enveja, com ja va fer Deltebre fa uns anys, també ha descobert un vaixell anglès enfonsat a la desembocadura de l'Ebre al juny del 1813. Les feines de rescat de les restes de la nau naufragada s'han dut a terme entre els dies 9 i 16 de gener d'enguany, a càrrec de treballadors de l'Ajuntament i de la brigada municipal de Sant Jaume d'Enveja, a més del Museu de les Terres de l'Ebre i del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). ES tracta d'un fragment de 15 metres quadrats d'un vaixell que va aparèixer a la platja del Serrallo, i que podria correspondre a un dels cinc vaixells que vam embarrancar a les costes del Delta al juny del 1813. Els cinc vaixells són el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396. Les tasques de rescat van durar vuit hores, i van permetre recuperar el fragment sencer i traslladar-lo a un lloc de dipòsit provisional, que permet garantir-ne la seua conservació. Mes endavant, es faran es tasques de conservació i restauració de la peça, així com el seu posterior trasllat a un equipament patrimonial, per a la seua exhibició pública.

El fragment recuperat forma part de la proa del vaixell i conserva diverses quadernes amb les taules interiors i exteriors. Aquestes peces es troben unides entre sí amb cabilles de fusta -en comptes de claus de ferro o altres metalls-, cosa que indica que es tracta d'un vaixell de construcció anglesa. De fet, per la documentació que s'ha conservat, se sap que al juny de 1813 una flota anglo-hispano siciliota, en la que la major part de vaixells eren anglesos, van atacar Tarragona, ciutat que en aquell moment era en mans dels exèrcits napoleònics. En el seu viatge de tornada a Alacant, que era la seua base naval, es van trobar amb un important temporal de llevant que va fer embarrancar una part important de les naus. Alguns vaixells van poder ser reflotats, mentre que cinc d'ells van quedar per sempre encallats a la costa del Delta.

Precisament, aquest diumenge 22 de gener s’emet a TV3 (22.30 hores) el primer programa de la segona temporada del programa de divulgació arqueològica 'Sota Terra'. Un capítol que està dedicat a l’excavació subaquàtica que, des del 2008, el CASC realitza a Deltebre, i que segueix la pista del primer vaixell anglès localitzat en l'altra població del Delta. ÉS la primera excavació que es duu terme en una de les torres de la línia de fortificació dels Alfacs, a la Torre de Sant Joan, possiblement destruïda en aquesta època. Aquesta excavació va ser promoguda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el programa 'Sota Terra' per a donar una visió més global d’aquest conflicte a la zona de la desembocadura de l’Ebre.

Imatge Museu de les Terres de l'Ebre

Decret de desnonament de tres pisos ocupats a Móra d’Ebre

2012-01-20T18:35:00.000+01:00

Més novetats en la batalla judicial de l’Ajuntament de Móra d’Ebre en contra de l’ocupació il·legal de pisos buits. Si dijous, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde Joan Piñol va anunciar la presentació de les denúncies al jutjat de Gandesa, aquest divendres l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha informat que ja s’han dictat els decrets dels desnonaments per precari de tres habitatges ocupats de manera irregular al bloc de pisos situat al carrer de Tarragona número 21 de la capital de la Ribera d’Ebre, propietat d’una societat immobiliària i d’una entitat d’estalvi. De la mateixa manera, el consistori està a l’espera que el jutjat de Gandesa dicte el decret de desnonament d’una altra quinzena de pisos, propietat d’una altra societat immobiliària. Finalment, els altres pisos que estan ocupats sense el consentiment dels propietaris, i que són propietat d’una altra entitat financera, no han iniciat el procediment per la via civil de desnonament per precari, sinó per la via jurisdiccional penal, per la qual cosa segueixen un altre itinerari judicial.

L’equip de govern de Móra d’Ebre, recollint les reivindicacions dels veïns que viuen legalment en els pisos que van adquirir, va realitzar les gestions amb les entitats bancàries i les societats immobiliàries que són propietàries dels pisos buits i ocupats irregularment, perquè impulsessin els procediments judicials per sol·licitar els desnonaments dels habitatges. Per la seua banda, l’alcalde ha instat els propietaris perquè, un cop desallotjats els pisos ocupats il·legalment, la comunitat de veïns garanteixi la vigilància amb un servei de seguretat o porteria de l’edifici, amb l’objectiu d’evitar noves ocupacions i els problemes que se’n deriven.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

Preparen mobilitzacions contra el projecte Zèfir

2012-01-20T18:15:00.000+01:00

La coordinadora contra el projecte Zèfir davant de la costa de l’Ametlla de Mar prepara un calendari de mobilitzacions que podria aprovar-se en la reunió que l’entitat celebrarà aquest dissabte als baixos de l’ajuntament. L’advocada de la coordinadora, Mayte Puell, ha aprofitat aquest matí el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per explicar els motius que els porten a rebutjar el parc eòlic experimental que l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) promou a tres quilometres i mig de la costa de l’Ametlla de Mar. Puell ha afirmat que encara no han tingut cap tipus de contacte amb la Generalitat. En canvi, el govern ha dit aquesta setmana que estudiarà les demandes fetes per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que dilluns va aprovar una declaració unitària en contra del projecte Zèfir.

D’altra banda, la portaveu de la coordinadora d’entitats de l’Ametlla de Mar ha valorat molt positivament la unitat de l’Ajuntament en contra del parc eòlic marí. En canvi, Puell ha advertit que aquesta unanimitat es podria trencar en les properes setmanes, després que el PSC haja donat instruccions al seu regidor perquè done suport al projecte Zèfir. Un projecte que la Generalitat va presentar al març del 2010, quan els socialistes encara governaven a Catalunya al costat d’Esquerra i d’Iniciativa.

A partir d’aquest cap de setmana, la coordinadora espera aprovar un nom i un logo definitiu, i continuar la recollida de signatures en contra del parc eòlic experimental. Un projecte que l’IREC està venent com una gran oportunitat econòmica per a l’Ametlla de Mar i per al territori, i fins i tot com un atractiu turístic. Des de la coordinadora, en canvi, veuen les coses d’una manera molt diferent.

Així, al marge de l’impacte visual i paisatgístic, amb afectacions sobre el turisme i la pesca, Puell ha assenyalat que, des del punt de vista jurídic, el projecte Zèfir vulnera la normativa aplicable. A més, l’advocada de la coordinadora ha remarcat els possibles efectes de la implantació dels aerogeneradors en la desertització del fons marí, l’existència d’una vintena de vaixells de la Primera Guerra Mundial, les ones electromagnètiques que desprendria el cablejat, la boira que els parcs eòlics generen a la mar, i el soroll que se sentiria des del poble.

D’altra banda, aquest divendres el ple del Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat, amb el suport de tots els grups comarcals, una moció de rebuig al projecte Zèfir davant de la costa de l’Ametlla de Mar.

[Tribuna] 'Parlem dels Consells Comarcals', article de Lluís Soler

2012-01-20T13:56:00.000+01:00

A dia d’avui i en el context econòmic en què ens trobem, cal afrontar, des de la reflexió i l’argumentació, un aprimament de l’administració pública. Un aprimament que té com a objectiu principal disminuir la despesa i incrementar l’eficiència. Aquest fet ha de comportar que les diferents administracions públiques hagin de mancomunar esforços per tal de simplificar l’entramat institucional supramunicipal que, a dia d’avui, no només ocupen Consells Comarcals i Diputacions sinó també consorcis i altres figures públiques de gestió o prestació de serveis que, en la major part dels casos, encara són més desconegudes i, per aquest sentit, menys qüestionades.

Segurament la millor manera de fer front a aquest debat, més enllà de les pròpies idees de cadascú, és la pedagogia i la pròpia realitat. Alguns lectors que a hores d’ara estan llegint aquest article poden desconèixer què són els consells comarcals i quines són les seves funcions. I, probablement, la resposta d’aquestes dues qüestions són la base per afrontar aquest debat amb garanties.

Des del passat mes de juliol tinc l’honor, el repte i la il·lusió de presidir el Consell Comarcal del Baix Ebre. Una administració que gestiona àrees que afecten, de forma directa, el dia a dia de molts ciutadans i que tenen com a finalitat avançar en el progrés econòmic i social de la comarca.

El ventall de tasques i serveis públics que gestiona, en aquest cas, el Consell Comarcal del Baix Ebre és ampli i transversal. En l’àmbit social podem destacar, per exemple, el servei d’assistència a domicili, el servei d’atenció i gestió de diferents serveis socials a través de professionals d’àmbit comarcal, l’atenció a la infància i a l’adolescència, la gestió d’acolliments i adopcions, els ajuts individuals de menjador o de desplaçament, la gestió del transport de persones amb mobilitat reduïda o el transport i menjador escolar, els ajuts per a beques de llibres i llars d’infants, entre d’altres.

També és important i notòria l’aposta que fa el Consell Comarcal en l’àmbit de la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació: cursos per a gent aturada, inserció laboral per a discapacitats, borsa de treball o també, entre d’altres temàtiques, l’assessorament a nous empresaris i la gestió del Viver d’Empreses comarcal. A banda d’aquests àmbits, el Consell Comarcal també desenvolupa funcions en el camp del medi ambient, com és el cas de la gestió de les depuradores. O també en l’àmbit de la cultura, el turisme, l’habitatge, la joventut, el consum...

Molts ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca resulten beneficiaris, a dia d’avui, d’aquests i molts més serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Ebre. Uns serveis que, malgrat no siguin quotidians per a tothom, no deixen de tenir un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat la nostra comarca en els darrers anys.

Si els consells comarcals no existissin, s’haurien d’inventar. I és que els ens comarcals són nivells administratius òptims per dimensió territorial per tal de cercar l’equilibri entre l’aprofitament d’economies d’escala per reducció de costos en serveis públics conjunts entre diferents municipis i, alhora, suficientment propers als ciutadans com a pas immediatament posterior als propis ajuntaments.

Ara bé, hem de ser realistes i també hem de constatar que els consells comarcals necessiten una reforma legal profunda a nivell competencial i també a nivell de finançament per tendir a què puguin donar molt més de sí i puguem aprofitar, encara més, les sinèrgies de mancomunació i coordinació de serveis com a base per a reduir costos i guanyar en rigor en la gestió dels recursos públics. I, fins i tot, en aquesta línea, els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública que, a hores d’ara, estan superposades en l’àmbit supramunicipal.

Així doncs, cal afrontar el debat sobre l’aprimament de l’administració pública des del coneixement i hem de tindre com a objectiu principal el progrés i el benestar de la ciutadania amb una idea clara de guanyar en estalvi, simplificar funcions i millorar la qualitat dels serveis públics. A partir d’aquí, podem començar a debatre, establir, discutir i prioritzar les bases d’una administració pública més àgil i més eficient que repercuteixi positivament en el conjunt de la ciutadania. De ben segur que, d’aquesta forma, ens aproparem més i millor a les necessitats dels ciutadans.

Lluís Soler i Panisello

és president del Consell Comarcal del Baix Ebre

Concentració de suport al pagès de l'Aldea jutjat per defensar-se dels lladres

2012-01-20T13:49:00.000+01:00

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha convocat una concentració dimarts a les 10.00 hores davant dels jutjats de Tortosa, per donar suport a Eliseu Gombau, el pagès de l'Aldea que s'enfronta a un judici després d'haver estat detingut ara fa dos anys quan va intentar defensar-se d'uns presumptes lladres que havien robat a la seua explotació. Els fets van tenir lloc la matinada del 7 de juny del 2009. Segons UP, Gombau va intentar posar punt i final al robatori tot desinflant les rodes del cotxe amb què els desconeguts s’havien desplaçat fins a la seua finca de la partida de la Corba de Gamero, prop de la carretera N-340. Amb tot, lluny d’espantar-se, els presumptes usurpadors van perseguir el pagès fins a casa seua, i el van acabar denunciant als Mossos d’Esquadra, tot al·legant que els havia amenaçat quan anaven a buscar cargols. Per això, el pagès de l'Aldea va passar una nit a les dependències policials i ara s’enfronta a un judici per aquests fets. A la concentració hi assistirà el coordinador territorial d’UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, entre d'altres sindicalistes. El 20 d'agost del 2009, el sindicat agrari ja va donar suport Gombau, quan el pagès de l'Aldea va anar a declarar als jutjats de Tortosa.

+Més informació:
-Uns lladres reclamen 2.000 euros al pagès que volien robar per danys al cotxe

Intercepten a la Ràpita 28 quilos de tonyina vermella sense documentar

2012-01-20T13:23:00.002+01:00

Inspectors de pesca i afers marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, juntament amb efectius del SEPRONA de la Guàrdia Civil de Tortosa, van interceptar la setmana passada 28 quilos de tonyina vermella sense documentar a l'interior d'un camió que procedia de Vinaròs.

L'actuació va tenir lloc durant la descàrrega que el vehicle interceptat feia a la llotja de Sant Carles de la Ràpita, i es va intervenir de manera cautelar la partida sospitosa durant un període de 24 hores. Transcorregut aquest termini sense que el propietari acredités l'origen legal de la tonyina, es va decidir comissar-la.

La tonyina vermella és una espècie molt preuada, objecte d'especial protecció a través de les normes de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT). Per aquesta raó, la flota comunitària està sotmesa a quotes de captures i hi ha documentacions d'empara específiques com és el document de captura de la tonyina. Totes les captures de tonyina vermella han de poder acreditar en tot moment la seua procedència legal. Per tant, els serveis d'inspecció verifiquen de forma acurada la documentació que ha d'acompanyar les captures, a fi d'assegurar el compliment de les normes de protecció d'aquesta espècie.

La falta de documentació suposa que les captures provenen de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada. Sovint, aquestes tonyines vermelles són descarregades en ports no autoritzats i són comercialitzades de forma il·legal, sense l'empara de la documentació establerta. Per tot això, l'inspector actuant i els agents de la Guàrdia Civil van estendre una acta de denúncia contra el propietari de la partida intervinguda. Aquesta denúncia serà tramitada pels serveis jurídics del Departament d'Agricultura de les Terres de l'Ebre.

El PSC critica la 'deixadesa' de l'estadi i el 'fracàs' de les noves piscines

2012-01-20T13:15:00.000+01:00

El grup municipal del PSC de Tortosa va denunciar ahir dijous l'estat d'abandonament de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal. Després de set mesos amb les obres aturades, els socialistes asseguren que Ferran Bel va fer-ne un ús electoralista, ja que els treballs van quedar en suspens a l’espera d’una modificació del projecte constructiu. El portaveu del PSC, Antoni Sabaté, va explicar que el PSC espera conèixer aviat els detalls de la modificació del projecte que fa mesos que anuncia el govern municipal de CiU. De fet, va advertir que si els canvis en el projecte del complex d’aigües són substancials, caldria reiniciar el procés d'adjudicació de la concessió.

Segons Sabaté, la "deixadesa" de l'estadi municipal que "reverteix negativament en la imatge del centre neuràlgic de Ferreries".“Estem davant d'un incompliment en tota regla de totes les previsions del govern de la ciutat respecte al projecte de complex d'aigües, edifici administratiu, remodelació de la plaça Joaquín Bau i aparcament, que es recollia en el Pla d'Actuació Municipal de l'anterior mandat”, va denunciar el portaveu del PSC. “Podem constatar avui que el seu gran projecte estrella ha fracassat, un fracàs que evidencia l'electoralisme que CiU ha fet, tant a l'oposició com al govern, d'aquest projecte”, va afegir-hi.

El portaveu del PSC de Tortosa va afirmar que "per dignitat", el govern municipal hauria de treure el cartell anunciador de les obres, ja que s'ha vist obligat a modificar el projecte. “S'ha constatat que era erràtic, ja que hauria estat més fàcil que la concessió fos per construcció i explotació, com havia previst el govern de Joan Sabaté”, va recordar.Finalment, Sabaté va dir que “no es pot posar com excusa la crisi, perquè aquesta ja era una realitat quan van decidir tirar endavant el projecte, tot i els recels que havia causat”.

Imatge PSC de Tortosa

Què és un cantamanyanes?

2012-01-20T11:53:00.000+01:00

Un cantamanyanes és una persona informal i de poc crèdit. L'origen de la paraula deu ser la gent que es dedicava a cantar pels pobles de matinada, a causa de l'embriaguesa, i que acabaven perseguits pels serenos. A través de la xarxa de Facebook, aquest divendres ens donen a conèixer Cantamanyanes, un "vi elaborat artesanalment a les terres de Tivissa, sense intermediaris ni distribuïdors; de la terra a la taula". Es tracta d'una sèrie limitada de 600 ampolles pintades a mà."Arrencat als 11 mesos del es terres de Tivissa", es pot llegir a l'etiqueta. Quin gust deu tindre, un cantamanyanes?

Us agrada el nou color roig de l'antic pont del tren de Tortosa? #primeracolumna

2012-01-20T09:37:00.001+01:00

La pregunta del dia de l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre, en la seua edició d'aques divendres, és sobre el nou aspecte del pont del tren de Tortosa, ara mateix en obres per convertir-se en una passarel·la per a vianants i bicicletes. L’antic pont del tren servirà per allargar la via verda del Baix Ebre al seu pas per Tortosa, amb unes obres que està executant la direcció general de Costes del Ministeri de Medi Ambient dins del projecte de millora de la façana fluvial, i que tenen un cost de més de cinc milions d’euros. Com haureu vist, l’antic pont del ferrocarril, que abans era de color gris, ara ha passat a ser de color roig, a causa de l’aplicació d’una pintura especial per evitar l’oxidació de l’estructura. Però a Tortosa ja han començat a aparèixer les primeres veus crítiques amb la nova imatge de l’antic pont del tren. Què us sembla, el nou color del pont del tren de Tortosa? Us agrada que sigue de color roig?

La nova cara de la Casa Grego de Tortosa

2012-01-19T17:56:00.001+01:00

Quatre mesos després, ja es pot veure la façana renovada de la Casa Grego de Tortosa, un dels edificis més emblemàtics del nucli antic. Les primeres imatges les hem pogut veure en un àlbum del tortosí Alfonso Chaney a la xarxa social de Facebook, fa només unes hores. En concret, les obres per netejar i rehabilitar la façana de l’edifici modernista de la plaça de la Cinta, al costat del Portal del Romeu i de la porta de l’Olivera de la catedral, van començar el passat mes de setembre, amb un cost d’uns 90.000 euros i a càrrec de la fundació privada que té la propietat de la Casa Grego. Així, ara no només s'ha netejat i repintat la façana, sinó que també s'ha canviat la fusteria i s'han rehabilitat els miradors tan característics de l’edifici, que està catalogat i protegit com a bé cultural d’interès local.De fet, qualsevol intervenció a la Casa Grego ha de respectar com a mínim la façana i l’escala interior.

L’edifici es va construir ara fa un segle, en el lloc de la que havia estat la casa del Marquès de Tamarit. La Casa Grego va ser dissenyada per l’arquitecte modernista Pau Monguió i Segura. La fundació privada Grego i Mayor va comprar l’edifici al desembre del 2007, i havia projectat rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel per frenar la seua degradació. Però la crisi econòmica va aturar el projecte de fer-hi un hotel. Veïns i comerciants del nucli antic s’han mostrat il·lusionats durant els últims mesos amb la possible arribada de Zara, ja que serviria per recuperar un dels edificis més emblemàtics del nucli històric i per dinamitzar el comerç de la zona de la catedral. De fet, la Casa Grego és una de les alternatives més sòlides perquè la cadena del grup Inditex puga obrir a Tortosa la seua primera botiga de les Terres de l’Ebre.

Imatge Alfonso Chaney, a Facebook

Els pares del jove mort a Amposta podran visitar el seu nét

2012-01-19T17:47:00.000+01:00

Els pares del jove mort a ganivetades el passat mes de setembre a Amposta han aconseguit l’ampliació provisional dels drets de visita per poder veure el seu nét, que ara té cinc anys. La família del jove mort pels seus exsogres després d’una discussió al bar La Saleta han reclamat a la justícia la guardià i custodia del nét, i ara han aconseguit poder veure’l cada 15 dies durant els caps de setmana. En aquest sentit, els advocats de la família de la víctima han explicat que la recollida i entrega del xiquet es farà en un punt de trobada de la ciutat de Tarragona, donat que la mare del menor viu en aquests moments a Lleida. Paral·lelament, a les xarxes socials d’internet continua la recollida de signatures perquè els iaios paterns puguen aconseguir la guàrdia i custòdia del xiquet. Una campanya que ja ha aconseguit la firma de 145 persones.

Móra d’Ebre es planteja presentar al·legacions al propi POUM

2012-01-19T17:39:00.000+01:00

L’equip de govern de Móra d’Ebre ha decidit tirar endavant l’aprovació inicial del nou pla d’ordenació urbanística municipal, el POUM. La proposta de pla general d’urbanisme és la que l’anterior govern format pel PSC i Esquerra va deixar pràcticament redactada i al calaix abans de les eleccions municipals del 22 de maig de l’any passat. En aquest sentit, l’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha afirmat que no comparteixen bona part del nou planejament urbanístic, però que reiniciar tota la redacció del POUM seria molt car i suposaria un altre retard important en tot el procés. Aquest dijous, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Piñol ha avançat que la seua voluntat és reactivar el procés abans del 15 de febrer. L’alcalde ha assenyalat que una de les opcions per esmenar el POUM seria presentar-lo tal i com el va deixar l’anterior govern municipal. Això sí, tot seguit, el mateix Ajuntament presentaria les seues pròpies al·legacions al POUM.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Móra d’Ebre s’ha mostrat tranquil pel retard que ha anunciat la Generalitat en els pagaments de les obres de la llei de Barris. Piñol ha agraït la franquesa del govern català, i ha explicat que el projecte de recuperació del nucli antic de Móra d’Ebre es troba encara al 20 per cent de la seua execució. Segons Piñol, el consistori ha demanat una pròrroga perquè caldrà redimensionar el projecte i intentar atraure inversió privada per finançar algunes obres.

D’altra banda, l’alcalde ha detallat que el pressupost de l’Ajuntament de Móra d’Ebre per al 2012 serà un 5,5 per cent inferior que els comptes de l’any anterior. Però tot i els problemes econòmics, el govern de Piñol tirarà endavant algunes obres que són necessàries a Móra d’Ebre, com ara la cobertura de la pista poliesportiva. Un projecte que té un pressupost de 420.000 euros i que també inclou la reforma dels vestidors. Finalment, Piñol també s’ha marcat com a prioritària la construcció d’una nova escola o la reforma de l’actual col·legi Lluís Viñas.

Batalla judicial contra els pisos ocupats il·legalment a Móra d’Ebre

2012-01-19T17:02:00.002+01:00

L’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha anunciat aquest dijous, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, que el conflicte per l’ocupació il·legal de pisos buits es troba en vies de solució. Aquest era un dels compromisos electorals de Convergència i Unió. De fet, ja durant els primers mesos de l’actual govern municipal, l’Ajuntament havia aconseguit alliberar set dels 21 pisos que hi havia ocupats a Móra d’Ebre. El principal punt d’ocupació il·legal és un bloc d’habitatges situat entre els carrers Doctor Borràs i el camí de les Hortes, amb desenes de pisos construïts durant el boom immobiliari. Des de fa mesos, els habitatges estan ocupats il·legalment per persones nouvingudes, que han estès cables pels passadissos per obtenir electricitat i han blindat les portes amb cadenes. L’alcalde de Móra d’Ebre ha explicat que finalment aquesta setmana s’han presentat totes les denúncies al jutjat de Gandesa, i que en pocs mesos es podria procedir al seu desallotjament.

[Vés directament a les declaracions de Joan Piñol.]

Imatge Google Maps

Tortosa restaura la imatge del Crist de la Puríssima

2012-01-19T13:10:00.000+01:00

La imatge del Crist de la Puríssima de Tortosa ha estat traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, un centre dedicat a la conservació i restauració dels béns que formen part del patrimoni cultural moble català, i que està ubicat molt a prop de l’estació de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès. El Crist de la Puríssima, la imatge més valuosa que es guarda en el convent del mateix nom que hi ha al carrer Montcada, presentava diversos problemes de conservació, i va sortir cap a Valldoreix dijous de la setmana passada. En aquest sentit, la previsió és que estiga al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya durant els propers tres mesos, amb l’objectiu que la restauració puga estar a punt abans de la Setmana Santa d’enguany. De fet, mentre duren les tasques de restauració de la imatge, el convent de la Puríssima ha d’exposar-se la rèplica del Sant Crist que surt amb motiu de les processons de Setmana Santa de Tortosa. La còpia va ser feta pels germans Aleixendri a la dècada de 1950, quan va deixar de desfilar la imatge original.

La imatge original del Sant Crist de la Puríssima és una de les poques que va salvar-se dels incendis de parròquies de la Guerra Civil, i és objecte d’una gran devoció a Tortosa. Es tracta d’una talla de fusta del segle XVII, obra d’Innocenci de Palerm que el bisbe Veschi va fer portar des de Nàpols.

L'IREC diu que el projecte Zèfir serà un pol d'atracció turística per a l'Ametlla de Mar

2012-01-19T12:06:00.000+01:00

L'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec) aposta perquè el projecte Zèfir, la central eòlica marina experimental que projecta a tres quilòmetres i mig de la costa de l'Ametlla de Mar, es puga convertir també en un "atractiu turístic". L'exemple a seguir són els aerogeneradors instal·lats al mar prop de Copenhaguen, a Dinamarca. Així ho ha manifestat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el director general de l'organisme, Antoni Martínez, qui confia en la voluntat del govern català de materialitzar aquest projecte superant les recances dels veïns i de l'Ajuntament. Segons Martínez, els estudis efectuats assenyalen la zona com la més idònia, i descarten la possibilitat de reubicar el projecte en un altre punt de la costa catalana.

Per la seua banda, la patronal eòlica de Catlaunya, EolicCat, ha presentat al·legacions a favor de la posada en funcionament del projecte Zèfir. A través d'un comunicat, l'entitat ha fet públic la seua defensa d'aquest projecte, "pels beneficis econòmics que comportarà al territori, al teixit industrial, i al desenvolupament del sector eòlic català". Segons EolicCat, aquesta plataforma d'assajos situarà Catalunya com un dels referents en el sector i permetrà crear llocs de treball qualificats.EolicCat aplega a 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya. En aquesta associació, hi són presents primers fabricants d'aerogeneradors del món, tots els impulsors eòlics a Catalunya, entitats financeres, i altres petites i mitjanes empreses.

1.500 signatures rebutgen el projecte Zèfir a l'Ametlla de Mar

2012-01-19T11:43:00.002+01:00

La plataforma ciutadana contrària al projecte Zèfir, el parc eòlic marí de l'Ametlla de Mar, ja ha presentat les seues al·legacions en contra del projecte que promou l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que depèn de la Generalitat. I al costat de les al·legacions també han presentat 1.500 signatures que els donen suport per aturar el projecte. En aquest sentit, l'advocada i directora de la coordinadora, Mayte Puell, ha deixat clar que no van en contra de les energies renovables; però ha advertit que l'Ametlla de Mar deixarà de viure del turisme i de la mar, si s’instal·la la plataforma d’assajos en energia eòlica marina.

La coordinadora contrària al projecte Zèfir aglutina entitats i veïns de l'Ametlla de Mar, i en les darreres hores ha rebut l'adhesió de cinc associacions més. Aquest dimecres era l'últim dia perquè la plataforma presentés les al·legacions al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Han presentat un total de sis al·legacions acompanyades de 1.500 firmes, que volen evidenciar el suport popular que té la plataforma. Tot i això, aquests propers dies, esperant la resolució, seguiran recollint signatures. La coordinadora també ha agraït el "no al projecte" de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, de la Confraria de Pescadors, de l'Associació d'Empresaris de l'Ametlla de Mar (ASEMAR), de l' Associació en Defensa del Litoral de l'Ametlla de Mar (ADLAM), del Grup d'Opinió La Cala Fòrum, de la Urbanització Marina Sant Jordi.

En el moment de presentar les al·legacions, han aprofitat per recordar els motius principals pels quals s'oposen al projecte. "La zona de l'Ametlla és apta però amb condicionants", ha recordat Puell. Els sediments marins i la posidònia, una gran quantitat d'aus, un gran contingut històric amb més de 20 vaixells de la primera Guerra Mundial, preservar el litoral de costa rocosa verge o conservar el paisatge costaner són algunes de les principals raons. "Des de qualsevol lloc del poble, degut a la seua geografia, es veuran els molins i es sentiran, quan una persona se sotmet perllongadament a un so amb més o menys intensitat pot provocar problemes físics i psíquics", va recordar.

Imatge ACN