marfanta.com

Bel demana tranquil·litat als veïns de l'EMD de Jesús mentre es busca una solució per al subministrament d'aigua

2012-01-29T21:33:00.004+01:00

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat aquest diumenge "que no es creïn falses alarmes", després dels problemes de subministrament d'aigua potable detectats a l'EMD de Jesús, i que divendres van obligar l'Ajuntament a prohibir utilitzar l'aigua per al consum humà després de detectar nivells de sorra no permesos a la xarxa. L'Ajuntament, a través de l'empresa mixta Aigües de Tortosa, ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, per subministrar-la gratuïtament als veïns mentre dure la restricció de consum d'aigua potable de l'aixeta. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Bel ha explicat que aquesta setmana es provaran algunes solucions per evitar, en últim extrem, haver de crear una connexió directa amb la xarxa de Tortosa. Mentrestant la prohibició es mantindrà per precaució.

D'altra banda, després d'un comunicat de l'AA.VV. Jesús-Catalònia on asseguren que els nivells de sorra detectada a l'aigua de l'EMD "són alarmants", i on es queixen de manca d'informació, l'alcalde de Tortosa ha demanat tranquil·litat i ha afirmat que no és el moment de provocar "falses alarmes". Segons Bel, l'actitud de l'entitat veïnal "no és molt responsable", però ha evitat entrar en polèmiques. Com ha explicat Bel, el fet que Jesús tinga un únic pou de subministrament ha estat la causa d'aquesta prohibició i limitació de l'ús de l'aigua de les aixetes. L'increment de la presència de sorra a l'aigua ha estat conseqüència d'un despreniment de terres en el pou de subministrament d'on surt la canonada de distribució per a una població de prop de 4.000 veïns. En aquest sentit, l'alcalde ha lamentat que Jesús no tinga un subministrament alternatiu, que evitaria la situació actual. És per aquesta raó s'ha planificat un nou pou per a l'EMD de Jesús, per evitar que una situació semblant es puga repetir en el futur.

Provisionalment, l'alcalde ha explicat que es provarà de fer servir un aparell que regularàl'extracció de l'aigua del pou afectat pel despreniment, i que ho face amb menys intensitat de manera que no arrossegui amb l'aigua tanta sorra, així com altres mesures. La última solució plantejada seria la connexió directa de l'EMD de Jesús amb la xarxa de Tortosa, una obra que seria més llarga i costosa.

Davant la petició de l'AA.VV. Jesús-Catalònia de no haver de pagar la factura de l'aigua d'aquest primer trimestre de l'any, l'alcalde de Tortosa ha recordat que s'ha facilitat un punt d'abastiment amb aigua potable gratuïta, al costat del canal, a la Pérgola, "per poder minimitzar l'afectació a la població i evitar que hagin d'anar a comprar aigua". Bel però ha apuntat que la factura s'haurà de pagar tenint en compte que l'aigua de l'aixeta es pot fer servir per a altres usos que no siguen els consum directe de les persones.

+Més informació:

-Aigües de Tortosa habilita sis sortidors d'aigua potable a l'EMD de Jesús

-Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

-Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

Tortosa recupera una xurreria al parc municipal

2012-01-29T18:37:00.006+01:00

Des de fa tres caps de setmana, els tortosins poden recuperar la tradició d'anar a comprar uns xurros els diumenges pel matí al parc municipal Teodor González. En aquest sentit, des del tancament de la mítica Xurreria El Parque -de la qual trobareu algun grup reivindicatiu a la xarxa de Facebook- això no era possible. Però ara s'ha pogut instal·lar una xurreria ambulant molt a prop del passeig central del parc municipal, al costat del carrer Rosselló tot entrant per l'avinguda de la Generalitat. L'Ajuntament ha tingut l'encert d'autoritzar aquesta implantació comercial al parc Teodor González, que ha esdevingut un lloc més atractiu per a la instal·lació d'aquest tipus de negoci a partir de la reforma integral que s'hi va fer ara fa uns anys.

Sancho, a 'El Gran Debate' de Telecinco

2012-01-29T00:03:00.010+01:00

L'ebrenc Francesc Sancho, secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, ha estat un dels convidats d'aquest dissabte a la nit al programa 'El Gran Debate' de Telecinco, l'espai amb què la cadena de Mediaset ha substituït el polèmic 'La Noria' per intentar recuperar la confiança dels anunciants. En el programa, Sancho ha defensat els ajustos i les reformes del govern català en l'àmbit de la salut, i ha afirmat que per salvar la sanitat pública no es pot actuar "des de paràmetres polítics, sinó des de l'evidència cientifica i des dels paràmetres del cost-eficàcia". En aquest punt, Sancho ha apel·lat a la responsabilitat dels polítics i ha afirmat que a l'Estat espanyol "es gasta malament" els recursos sanitaris, ja que, en lloc de promocionar hàbits saludables com ara "caminar més" per prevenir i evitar els infarts, s'instal·len desfibriladors en cada cantonada de les ciutats del país. Així, l'exalcalde de l'Ampolla ha afirmat que els enfrontaments polítics al voltant de les retallades són per motius electorals, ja que són unes confrontacions que donen vots.

"Saben per què parlem de copagament a Catalunya? Perquè ens van deixar una situació inviable en el nostre sistema, amb un dèficit en només un any de 1.250 milions d'euros que havíem de pagar sense tenir crèdit", ha explicat Sancho a la resta de tertulians. "Deixem-nos de demagògia i de buscar culpables, ja que tots en som responsables", ha afegit el secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut.

Per la seua banda, el periodista Ignacio Escolar ha celebrat que Sancho haja parlat per primera vegada de copagament, mentre que el govern s'hi havia refereit amb l'eufemisme de 'tiquet moderador' de la sanitat. "Ha de ser una cosa fantàstica per a la salut, com córrer i tenir una vida i una dieta sana", li ha etzibat el tertulià, abans de convidar-lo a deixar de banda la "demogògia". Segons Escolar, el dilema està en pagar la factura de la sanitat des del sector públic o des del privat. "Si a la gent la deixes sense una sanitat pública amb condicions, acabes provocant que gasti més diners en la privada; i això et porta a què el país en general gasta més diners en salut", ha remarcat Escolar. El periodista ha recordat que la despesa sanitària a Espanya representa el 9% del PIB, tot sumant-hi el sector públic i el privat, mentre que als Estats Units és del 17%, "i encara hi ha gent que es mor perquè no pot pagar-la".

Imatge Telecinco

Cachafeiro regala bosses noves a tots els equips del Benifallet

2012-01-28T23:25:00.006+01:00

L'empresari andorrà Antoni Cachafeiro ha costejat la renovació de les bosses de tots els equips del C.F. Benifallet, segons ha informat Pau Folqué a través de Twitter. Cachafeiro està vinculat a la població de Benifallet a partir del projecte per construir un complex hoteler de quatre estrelles a la finca de la Xalamera. El projecte es remunta a la primavera del 2006, quan Cachafeiro -qui també havia comprat les antigues naus de l'Spar a Roquetes, per instal·lar-hi una gran superfície dedicada a l'equipament per a la llar (Punt de Trobada)- va adquirir una finca en aquesta partida de Benifallet. La intenció de l'empresa era construir-hi un hotel de quatre estrelles i 121 habitacions, entre l'eix de l'Ebre (C-12) i el riu. La instal·lació podia ocupar una superfície de 12.000 metres quadrats, i preveia la recuperació dels masos de la Xalamera.

L'estiu passat, en una entrevista a Canal 21 Ebre, l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, va explicar que el projecte de Cachafeiro a la finca de la Xalamera segueix el seu curs, tot i que la promotora encara no havia presentat a l’Ajuntament el pla especial que havia de redactar.

Imatge Pau Folqué, a Twitter

Acomiaden el gerent de la cooperativa de l'Aldea

2012-01-28T22:56:00.003+01:00

Tot i que no s'ha sabut fins aquest dissabte, la junta rectora de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea va cessar dimecres el gerent de l'entitat, Daniel Ferré. Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies (ACN), es considera que Ferré ha portat una presumpta mala gestió de les inversions amb el recursos dels impositors, que és el que hauria portat l'entitat al bloqueig i la crisi financera que ha afectat 1.200 socis. De fet, Ferré havia estat al punt de mira des del bloqueig dels comptes. Segons ha explicata l'ACN el president de la cooperativa de l'Aldea, Fernando Falcó, l'acomiadament no s'havia produït abans perquè es necessitava la seua intervenció en l'aclariment dels comptes, i de moment es descarta contractar un nou gerent fins que no estiga llest el pla de viabilitat de la cooperativa, cap al mes de març.

El president de la cooperativa, però, no ha donat més detalls sobre els motius del cessament del gerent, més enllà de parlar d'un "mala gestió en les inversions". Falcó diu que de moment no emprendran accions legals contra Ferré, tot i que no descarten que el gerent puga denunciar la cooperativa per acomiadament improcedent. En aquest sentit, cal recordar que dimarts de la setmana passada la façana de la secció de crèdit i la casa dels sogres del Ferré van ser objectes d'un atac amb boles de pintura, una situació que va ser denunciada als Mossos d'Esquadra.

D'altra banda, Falcó ha aprofitat per demanar paciència als socis, nerviosos perquè segueixen pendents de cobrar 4,3 milions d'euros almenys fins al març. Sobre les peticions de dimissió a la junta rectora que s'han fet des del col·lectiu d'afectats, Falcó ha assegurat que posa el seu càrrec i el de la junta a disposició, sempre que les persones que els relleven puguen assegurar que recuperaran tots els diners. "Si són tan llestos, i es creuen que ho aconseguiran abans que nosaltres, que ho facin", ha dit. Falcó també ha recordat que no han deixat de treballar. "Entenc que la gent està nerviosa i és normal, però anem avançant", ha apuntat.

Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

2012-01-28T22:37:00.005+01:00

Des del passat dissabte 14 de gener de 2012, els veïns i veïnes de l’EMD de Jesús han vist com, de forma intermitent, l’aigua de boca rajava tèrbola en moltes de les llars del poble. De fet, han estat moltes les famílies que, des d’aquesta data han optat per no consumir-la, davant la desconfiança i a pesar de la maca d’informació al respecte.

Els veïns del poble van poder comprovar com, la setmana següent (concretament els dies 17 i 18) es van produir treballs al voltant del pou des del qual se subministra l’aigua de boca al poble i, des de l’AA.VV., vam ententre que el problema devia haver estat una avaria i que aquesta ja havia estat solucionada. En canvi, els dies posteriors constatem que l’aigua segueix rajant amb les mateixes condicions de terbolesa i, de fet, la nit de diumenge a dilluns, el subministrament es talla fins a la matinada per a seguir amb els treballs al pou.

Davant d’aquesta situació i de la manca d’informació als veïns i veïnes per part de cap òrgan competent, l’AA.VV. Jesús-Catalònia vam decidir que era necessari fer analitzar una mostra de l’aigua de la xarxa municipal de Jesús i així ho vam fer el passat dimecres, 25 de gener.

Aquest passat divendres, dia 27, vam rebre els resultats (els adjuntem l’informe) i cal destacar que són alarmants. Dels tres paràmetres que se’ns podien facilitar en aquest anàlisi, dos van registrar nivells normals (els relatius a la presència de clor i a la conductivitat), però el tercer –relatiu a la terbolesa- va registrar un nivell superior a 20. En aquest punt, voldríem destacar que la OMS recomana que el nivell de terbolesa no superi mai el valor de 5 (sent l’òptim inferior a 1) i que el Departament de Salut de la Generalitat fixa –en el mateix sentit- que, a partir de 5, l’aigua ja no és apta per al consum. Cal tenir en compte també que, en l’informe analític, el valor màxim que es pot mostrar pel que fa a la terbolesa és 20, i que –per tant- no podem saber amb exactitud fins a quin nivell arribava l’aigua analitzada.

Finalment, voldríem recordar que l’Empresa Municipal de Serveis Públics (gestora del subministrament d’aigua), l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús, no van informar els veïns i veïnes fins la tarda del passat divendres dia 27, quan se’ls va dir que l’aigua de l’aixeta no era apta per al consum i se’ls va demanar que deixessin de consumir-la.

Per tot això:

- Volem mostrar la nostra absoluta indignació per la manca d’informació per part, tant de l’Empresa Municipal d’Aigües, com de l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD, cap a uns veïns i veïnes que –durant prop de dos setmanes- han vist com rajava tèrbola l’aigua de boca, sense rebre cap tipus d’informació fins aquest divendres, quan l’única cosa que se’ls ha dit és que deixin d’utilitzar-la per a beure i per a cuinar. El canal per distribuir la informació va ser un sistema de megafonia mòbil, que tampoc considerem que sigui la manera més adequada per a arribar a tothom.

- Exigim que els òrgans competents encarreguin una anàlisi completa de l’aigua i dels sediments en suspensió i s’informi detalladament els veïns i veïnes del poble.

- Exigim, evidentment, una solució immediata per tal que els veïns i veïnes del poble puguin tornar a la normalitat tant prompte com sigui possible.

- Exigim que els veïns i veïnes de Jesús quedin exempts de pagar el rebut de l’aigua del trimestre corresponent, donat que –a dia d’avui- no poden utilitzar-la i, a més, han de fer front a la despesa que suposa comprar aigua embotellada.

- Exigim que l’Empresa Municipal d’Aigües assumeixi responsabilitats en relació a les despeses que puguin suposar la reparació o recanvi de bombes d’aigua, cisternes o electrodomèstics que hagin pogut resultar danyats per la presència d’arena a l’aigua.

Jesús, 28 de gener del 2012

Aigües de Tortosa habilita sis sortidors d'aigua potable a l'EMD de Jesús

2012-01-28T22:28:00.007+01:00

L'empresa mixta Aigües de Tortosa ha habilitat un punt amb sis sortidors d'aigua potable a la Pèrgola de Jesús, just al costat del canal de la Dreta. Segons ha informat l'Ajuntament de Tortosa aquest mateix dissabte, es tracta d'una mesura provisional mentre es resolen els problemes que divendres van obligar a prohibir el consum d'aigua de l'aixeta tant per a beure com per a cuinar, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa de subministrament d'aigua del poble de Jesús. En aquest sentit, els veïns poden agafar l'aigua dels sortidors gratuïtament. Per la seua banda, l'AAVV Jesús-Catalònia ha emès aquest dissabte un comunicat en què denuncien que els problemes a l'aigua potale s'arrosseguen des de fa 15 dies, i en què lamenten la falta d'informació per part de l'EMD de Jesús, l'Ajuntament de Tortosa i l'empresa d'aigües. De fet, va ser l'entitat veïnal qui va acabar encarregant una analítica que ha detectat un nivell de terbolesa de l'aigua quatre vegades superior al que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Tècnics de l'empresa Aigües de Tortosa han estat tot aquest dissabte treballant en l'habilitació d'aquesta connexió provisional, que s'ha fet mitjançant una estesa de tub de 1.100 metres entre Jesús i el punt més pròxim de la xarxa de Tortosa. L'Ajuntament de Tortosa, l'EMD de Jesús i Aigües de Tortosa continuen treballant per trobar una solució a aquesta situació. Divendres es va comunicar a la població de l'EMD de Jesús la prohibició del consum d'aigua de l'aixeta per al consum humà, a causa de l'increment dels nivells de sorra a la xarxa, provocat per un possible despreniment en el pou que subministra a tot el poble. Per la seua banda, l'EMD ha reforçat la comunicació als veïns mitjançant un ban, ahir divendres a la tarda, i aquest matí amb la megafonia de Protecció Civil.

+Més informació:

-Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

-Comunicat de l'AAVV Jesús-Catalònia sobre la problemàtica de l'aigua potable

Imatge Ajuntament de Tortosa

Salut suspèn l'atenció continuada a Xerta

2012-01-28T00:42:00.004+01:00

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha anunciat aquest divendres els nous horaris d’atenció continuada al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Xerta. Els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores, i l’ambulància seguirà realitzant la seva tasca en horari nocturn. Segons l'ICS, el CAP de Xerta modifica el seu horari d’atenció continuada, que des de l'aplicació de les retallades només oferia durant les nits dels divendres, dissabtes i diumenges, "amb l’objectiu de guanyar en eficiència i seguir donant servei sanitari als veïns de la població i de la seua àrea d’influència". A banda de Xerta, la mesura també afecta els veïns de Benifallet, Paüls, Aldover i Alfara de Carles. De fet, segons publicava aquest mateix divendres el Diari Ebre, l'alcalde de Xerta, el socialista Moisès Fabra, ja ha convocat una assemblea veïnal per al proper dimarts, 31 de gener, en què es podrien anunciar mobilitzacions. De fet, Fabra ja va advertir al setembre -en una entrevista a Canal 21 Ebre- que Xerta es mobilitzaria si Salut no restablia els horaris nocturns del CAP i el servei d'ambulàncies. I ara els ajustos en el CAP de Xerta han anat a més.

A través d'un comunicat oficial, l'ICS ha explicat que, després de fer una anàlisi d’utilització del servei durant els darrers tres mesos, en el període hivernal, s’ha observat la baixa utilització d’aquest dispositiu des de les 21.00 hores fins les 8.00 hores, i que oscil·la entre zero i una sola visita per nit. "És per això, i per l’elevat cost que suposa cada visita (400 euros), que s’ha decidit, en base a aquest estudi de cost-eficiència, que l’atenció sanitària durant les nits de divendres, dissabtes i diumenges, serà assumida pel CUAP del Temple de Tortosa, com la resta de la setmana", afegeix la nota. Mentrestant, els dissabtes i diumenges, el centre restarà obert amb la presència física del metge i la infermera, des de les 8.00 hores fins les 21.00 hores (el mateix horari que es fa la resta de dies de la setmana). A banda, el servei d’ambulàncies seguirà realitzant la seua tasca des del CAP de Xerta, en horari de nit (de 20.00 hores a 8.00 hores) diàriament, tots el dies de la setmana.

Imatge Rotació rural CAP Xerta

Junqueras reclama la 'diversificació econòmica' de la Ribera d'Ebre

2012-01-28T00:28:00.003+01:00

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat des de Móra la Nova la "diversificació econòmica" de la Ribera d'Ebre, "ara que s'ha obert el camí de l'etapa postnuclear". Abans de reunir-se amb regidors republicans de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, Junqueras ha declarat davant dels mitjans de comunicació la seua satisfacció per la no instal·lació del magatzem nuclear a Ascó. Segons el president d'Esquerra, "això obre el camí de l’etapa postnuclear i de la no dependència de la Ribera d’Ebre del monocultiu nuclear. Ara s’ha de començar a treballar amb la diversificació econòmica i empresarial d’aquestes comarques, utilitzant aquests darrers anys que queden fins el tancament de les centrals i d’entrada de diners provinents d’aquest sector, per assegurar la diversificació de l’economia i la possibilitat de que hi hagi una economia sostenible vinculada a les energies renovables, el turisme, l’agricultura, i altres sectors", ha afirmat.

En aquest sentit, Junqueras ha proposat la creació d’una taula comarcal per a la recuperació i la diversificació econòmica de la Ribera d'Ebre, i que aquestes comarques, que durant molt de temps han pagat un preu molt alt com a subministradors d’energia al conjunt del país, puguin acollir centres d’innovació i recerca en l’àmbit de les energies renovables. A més a més, també ha proposat que la línia ferroviària actual doni un servei sòlid en transport i logística a aquestes
comarques connectant el corredor del mediterrani amb l’Aragó, fet que serviria per impulsar la seua indústria.

Amb tot, Junqueras ha valorat amb molta preocupació la decisió del Consell de Ministres d'anul·lar el suport a les energies renovables "perquè afecta negativament sectors que poden ajudar a superar la crisi i a construir el camí de la recuperació econòmica". I tot això, segons Junqueras, "mentre el govern espanyol continua prioritzant la despesa en banderes, piscines i ambaixades". El president republicà també ha lamentat que "el Govern espanyol insulti la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya quan s’atribueix el paper de garant del rigor pressupostari i de que les Administracions públiques no facin un mal ús dels seus pressupostos".

Imatge ERC

Tortosa demana als veïns de Jesús que no beguin aigua de l'aixeta

2012-01-27T22:57:00.003+01:00

L'Ajuntament recomana als veïns de Jesús que no consumeixin aigua de l'aixeta ni per a beure ni per a cuinar ·

L'Ajuntament de Tortosa i l'EMD de Jesús han demanat aquest divendres a la població de Jesús que s'abstinguen d'utilitzar aigua de l'aixeta per a ús de boca, tant si és per a beure directament com si és per a cuinar. La mesura s'ha pres després que s'haja detectat un increment dels nivells de sorra a la xarxa d'aigua potable per damunt dels límits permesos. Pels mateixos motius, també han quedat clausurades les fonts existents al poble. L'aigua de l'aixeta pot continuar fent-se servir per rentar els aliments i per a la higiene personal. La resta de paràmetres en totes les analítiques efectuades durant les últimes dues setmanes ha complert tots els estàndards de qualitat així com la normativa sanitària. Tanmateix, d'acord amb el principi de prudència que aconsellen aquestes situacions, i tot i que només siga pels nivells de terbolesa de l'aigua, s'ha pres aquesta decisió.

Aquest episodi, que ja es va registrar fa alguns anys, ve donat per un possible despreniment en el pou que alimenta la xarxa d'aigua potable de Jesús. L'empresa mixta Aigües de Tortosa està treballant per resoldre aquesta situació. Per la seua banda, l'EMD de Jesús farà un ban a la població tot alertant de la mesura adoptada.

Òmnium presenta el seu pla de treball per al 2012 a l’Ebre

2012-01-27T14:02:00.004+01:00

La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha fet aquest divendres un balanç molt positiu del primer any de l’actual junta de l’entitat al nostre territori. De fet, aquest mateix vespre s’ha de celebrar a Tortosa l’assemblea territorial d’Òmnium a les comarques de l’Ebre, que és el seu màxim òrgan de decisió. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Queralt ha destacat que Òmnium Cultural ha esdevingut una entitat activa i de referència a les Terres de l’Ebre. Però que malauradament ha hagut de tornar a mobilitzar-se en defensa del país i de l’ús de la llengua a l’escola. En qualsevol cas, Òmnium Cultural no ha desatès el seu pla de treball, tot registrant un creixement en el nombre de socis i havent fet un total de 92 activitats durant tot el 2011. En aquest punt, la presidenta d’Òmnium Cultural a al territori també ha avançat a Canal 21 Ebre quin és el pla de treball de l’entitat per al 2012. [Vés directe a les declaracions de Dolors Queralt.]

Es crea Tortosa per la Independència

2012-01-27T13:44:00.004+01:00

Primers passos per crear Tortosa per la Independència, l’entitat que serà la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre. Unes quaranta persones van participar dijous al vespre en una reunió celebrada al centre cívic de Ferreries, i que es tornarà a repetir dijous que ve, 2 de febrer, a partir de les vuit del vespre, per constituir oficialment el col·lectiu. Així ho ha explicat aquest divendres, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, qui també forma part, a títol individual, de l’Assemblea Nacional Catalana al territori. En aquest sentit, Queralt ha detallat que el primer objectiu de l’entitat serà organitzar l’acte central de l’Assemblea Nacional Catalana que tindrà lloc a l’auditori de Tortosa el proper 11 de febrer.

En la mateixa entrevista, Queralt ha celebrat els diversos passos que han començat a fer alguns dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre per adherir-se a la Xarxa de Municipis per la Independència. De fet, un dels últims en fer-ho ha estat el ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús, on Queralt és regidora de CiU. En aquest punt, Queralt ha volgut matisar que la xarxa d’ajuntaments té una dinàmica diferent a l’Assemblea Nacional Catalana, tot i que l’objectiu en comú és poder impulsar la celebració d’un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014.

Finalment, Queralt ha valorat molt positivament el procés per la independència d’Escòcia, però ha volgut remarcar que hi ha algunes diferències amb Catalunya. Així, mentre que a Escòcia hi ha veus contràries a la independència plena del Regne Unit per motius econòmics, Queralt ha destacat que, en el cas de Catalunya, les causes identitàries i les causes econòmiques tenen cada vegada més importància.

Batuda de porc senglar a la reserva de Sebes

2012-01-27T13:13:00.001+01:00

El Grup de Natura Freixe, l’entitat que gestiona la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix, ha anunciat a través d’un comunicat que el centre d’interpretació del Mas del Director, els diversos observatoris de la reserva, i el Museu del Camí de Sirga romandran tancats durant tot aquest dissabte, 28 de gener. El motiu del tancament de la reserva de Sebes al públic és la batuda per caçar porc senglars que es farà al llarg de tot el matí de dissabte en aquesta mateixa zona. La reserva natural de Sebes i Meandre de Flix tornarà a obrir els seus espais al públic el proper diumenge, 29 de gener, amb normalitat.

Com eren els dinousaures de les Terres de l'Ebre?

2012-01-27T11:13:00.004+01:00

Fa 125 milions d’anys : quan els Ports eren un litoral poblat per dinosaures. Aquest és l'interessant títol de la conferència que es podrà escoltar aquest divendres al vespre (19.00 hores) a la sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L’acte està inclòs dins del cicle de sessions científiques que cada any organitza la Institució Catalana de Història Natural, i la conferència estarà impartida pel doctor Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Així, Galobart explicarà com era fa 125 milions d'anys el territori de les Terres de l’Ebre i també comarques veïnes com el Baix Maestrat. Una època en què zones com l'actual massís dels Ports presentaven un paisatge molt diferent de l’actual, ja que era una zona litoral amb maresmes i zones humides, on habitaven diverses espècies de dinosaures, les restes fossilitzades dels quals s’han trobat en diferents jaciments paleontològics del nord de Castelló.

Imatge: l·lustració d´Oscar Sanisidro, extreta del llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular" de Poza, Galobart y Suñer

Cal plantejar l'ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa a totes les Terres de l'Ebre? #PrimeraColumna

2012-01-27T09:33:00.004+01:00

La pregunta del dia que aquest divendres, des de l'informatiu matinal Primera Columna (10.30h.), plantejarem als espectadors de Canal 21 Ebre, és si ha arribat el moment de plantejar l’ampliació de la demarcació territorial de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les Terres de l’Ebre. Aquesta setmana ha fet 100 anys que, en una reunió dels presidents de les cambres de comerç de Tortosa, Tarragona, Reus i Valls, van establir els límits territorials de cadascuna de les cambres, tot coincidint amb els límits dels partits judicials de cadascuna. Així, des d'aquell moment, la Cambra de Comerç de Tortosa abasta només el Baix Ebre i el Montsià, a més de dos pobles de la Ribera d’Ebre, que són Ginestar i Rasquera. Per contra, la resta de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta formen part de la demarcació de la Cambra de Comerç de Reus. Té sentit mantenir aquesta divisió? 100 anys després, i amb la realitat de les Terres de l’Ebre ja consolidada, ha arribat l’hora de plantejar l’ampliació de la Cambra de Comerç de Tortosa al conjunt de les quatre comarques?

El PSC reclama al govern català el deute amb Tortosa i Amposta

2012-01-27T00:07:00.004+01:00

Els grups municipals del PSC als ajuntaments de Tortosa i Amposta van anunciar ahir dijous que presentaran una moció per instar els governs de CiU en les dues ciutats a fer públic el deute del govern català amb els respectius consistoris, i a la Generalitat a liquidar-lo de forma urgent. Una quantitat que en el cas de Tortosa és d’uns cinc milions d’euros, quatre dels quals de les obres del pla integral del nucli antic, el Pincat. I en el cas d’Amposta, d’uns dos milions. Per la seua banda, els socialistes han anunciat que la moció també es presentarà a la resta d'ajuntaments de les Terres de l'Ebre davant la preocupant situació econòmica i financera dels municipis. En el cas de Tortosa, el PSC també ha presentat una segona moció perquè el govern municipal face públic el seu deute amb els seus proveïdors. Una moció en què l’insta també a liquidar-lo de forma urgent.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

La comissaria dels Mossos de l'Ametlla de Mar es començarà a fer enguany

2012-01-26T23:54:00.004+01:00

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha confirmat aquest dijous en declaracions al Canal 21 Ebre, com ja havia apuntat a finals de desembre, que les obres de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra que s’ha de construir a la població començaran aquest mateix 2012. Segons ha explicat Martí, la previsió és que l’equipament estiga totalment enllestit al 2013. L’alcalde de l’Ametlla de Mar ha mostrat la seua satisfacció perquè després d’anys de contínues demandes, la Cala tindrà en breu una comissaria dels Mossos d’Esquadra que també ha de donar servei a bona part de la comarca del Baix Ebre. En aquest sentit, l’alcalde de l’Ametlla ha volgut agrair especialment al conseller d’Interior, Felip Puig, l’esforç que ha fet el govern català per tirar endavant aquest projecte tan esperat. De fet, Puig ha donat a conèixer aquest dijous que Interior ha inclòs l'inici de la construcció de la comissaria de l'Ametlla de Mar en el pressupost del 2012.

La comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Ametlla de Mar es construirà en uns terrenys del sector 22b1, proper a la primera rotonda d'accés al poble des de la carretera N-340, una zona en què també s'ha d'instal·lar una gran superfície comercial de la cadena Mercadona.

Els bous de l'illa dels Bous, salvats de moment

2012-01-26T23:20:00.004+01:00

La quinzena de bous de l'illa dels Bous de Tortosa estan sent alimentats i ja són fora de perill, segons ha informat la protectora AnimaNaturalis. Fa unes setmanes, l'entitat va denunciar l'abandonament d'una vintena de toros que des de fa anys viuen desatesos en aquesta illa fluvial, així com l'aparició d'almenys cinc cadàvers dels animals, els quals van ser descoberts per membres del Club de Rem de Tortosa. Així, un equip d'AnimaNaturalis va acudir a l'illa per copsar la informació de primera mà, i van comprovar que una quinzena de bous presentaven un greu deteriorament físic, a causa de la falta de pastures i les malalties. La notícia va provocar una gran atenció mediàtica, per part de mitjans de comunicació catalans i d'arreu de l'Estat.

D'altra banda, una delegació d'AnimaNaturalis es va reunir amb el director dels serveis territorials d'Agricultura i Medi Natural a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal. Segons fonts de l'entitat, Vidal es va comprometre a alimentar adequadament els animals fins que siguen traslladats fora de l'illa, una actuació que anirà a càrrec de Costes. La sortida dels bous tinrà lloc a la primavera i seran acollit per alguna ramaderia de la zona, on se'ls faran les proves veterinàries pertinents per determinar el seu veritable estat de salut. El govern també s'hauria compromès a què el trasllat fora de l'illa serà segur i el més còmode possible per als animals. De fet, primer es construirà un tancat i després els bous seran anestesiats, abans de ser transportats amb una plataforma fins a terra ferma.

Per la seua banda, AnimaNaturalis va reclamar que, un cop evacuats de l'illa dels Bous, els animals puguen seguir vivint en semi-llibertat, en un espai adequat, i que no siguen utilitzats en cap espectacle taurí. Mentretant, AnimaNaturalis farà un seguiment del cas i realitzarà viatges regulars fins a l'illa, per verificar l'estat de salut dels bous i la disponibilitat d'aliments.

Imatge AnimaNaturalis

'Les retallades en educació no són la solució'

2012-01-26T13:33:00.004+01:00

El director del nou institut Cristòfol Despuig de Tortosa, Josep-Ramon Subirats, ha manifestat aquest dijous el neguit dels professionals de l’ensenyament per l’efecte de les retallades de la Generalitat en l’àmbit de l’educació. En aquest sentit, les juntes de personal d’ensenyament i de sanitat de les Terres de l’Ebre han convocat per al proper 1 de febrer una manifestació a Tortosa, en què han convocat els més de 4.000 treballadors públics del territori, a favor dels serveis públics i en contra de les retallades en el pressupost. En aquest context, Subirats ha remarcat que les retallades no són la solució, i que les reivindicacions dels professionals de l’educació van més enllà de les protestes per la rebaixa dels sous. Segons el director de l’institut Cristòfol Despuig, els ajustos pressupostaris haurien de fer-se en altres sectors que no són tan importants per al present i el futur de la societat.

El director de l’institut Cristòfol Despuig ha estat el convidat d’aquest dijous a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. En la mateixa entrevista al programa Primera Columna, Subirats ha destacat que, tot i el context d’ajustos pressupostaris, el trasllat de l’institut a les noves instal·lacions de l’edifici Betània s’ha fet amb total normalitat, gràcies al suport del Departament d’Educació i a l’esforç de la comunitat educativa del centre.

L’institut Cristòfol Despuig ocupa des del setembre l’edifici Betània, al marge esquerre del riu, després d’haver estat el primer curs compartint les instal·lacions de l’institut de l’Ebre, al barri de Ferreries. El director del centre ha remarcat que es tracta d’una solució temporal fins que estiga construït el nou institut, als terrenys del pla parcial Temple Sud. Per donar a conèixer les instal·lacions i el projecte educatiu del centre, aquest dissabte hi han programat una jornada de portes obertes. Una altra manera de conèixer el nou institut Cristòfol Despuig és a través del web del centre, a l’adreça insdespuig.cat.

Tortosa reforma i amplia els vestidors del pavelló de Ferreries

2012-01-26T13:22:00.005+01:00

L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dijous la finalització de les obres de desdoblament i millora dels vestidors del pavelló poliesportiu de Ferreries. Segons el consistori, es tracta d'una intervenció que té molt a veure amb l'increment del nombre de competicions de caràcter nacional i estatal, en diferents disciplines esportives, que es fan en aquest pavelló. Així, la reforma ha permès transformar un dels antics vestidors del pavelló en dos de nous, totalment condicionats, amb wàters, rentamans, zona de dutxes, perxes i bancs de vestidor renovats. A més, disposen de calefacció i enllumenat activat per sensors de detectors de presència. Amb aquesta actuació, els vestidors del pavelló han augmentat significativament en qualitat i quantitat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha visitat els vestidors aquest dijous al matí, acompanyat del regidor d'Esports, Pere Panisello, i del gerent de Tortosasport, Xavier Nadal.

En total, el pavelló disposa ara de vuit vestidors en total, sis per a equips i dos per a àrbitres, quan anteriorment només n'hi havia quatre de col·lectius i dos d’individuals. Bel ha precisat que la reforma s'ha fet amb la participació del personal procedent de plans d'ocupació promoguts pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. "Aquesta és una mostra de com es poden fer millores a la ciutat i en les instal·lacions esportives, sense dedicar-hi grans quantitats de recursos", ha afirmat Bel. L'alcalde ha justificat l'actuació per les deficiències que hi havia, i pel fet que el pavelló poliesportiu de Ferreries està acollint, cada vegada més, competicions d'elit en diferents disciplines, com el judo o com l'escalada indoor.

Segons Bel, l’actuació de renovació dels vestidors es completarà, més endavant, amb el desdoblament del darrer dels antics vestidors que queda encara al pavelló de Ferreries, el número 1, i també amb la renovació dels dos vestidors individuals utilitzats habitualment per a tècnics i àrbitres. A més d'aquesta actuació, l'Ajuntament també ha renovat uns antics serveis en desús del pavelló, per adaptar-los com a magatzem esportiu, amb l'objectiu de complementar els espais de treball i emmagatzematge del pavelló.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Esteu d'acord amb l'absolució de Francisco Camps pels regals de la trama Gürtel? #PrimeraColumna

2012-01-26T09:46:00.003+01:00

És un dels temes destacats en les portades dels diaris i també en les tertúlies de les ràdios de tot l'Estat espanyol. Per això, en l'edició d'aquest dijous de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb la sentència absolutòria a favor de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en el cas dels vestits de la trama Gürtel. El tribunal popular, per cinc vots a quatre, ha considerat que no ha quedat provat que Camps rebés regals de l’anomenada trama Gürtel. Una absolució de la qual també se n’ha beneficiat l’exsecretari del PP valencià, Ricardo Costa. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia: esteu d’acord amb l’absolució de Francisco Camps en el cas dels vestits regalats de la trama Gurtel?

Retrets entre ERC i CiU pels 588.000 euros 'perduts' del tancament de Lear

2012-01-26T00:51:00.006+01:00

L’alcalde de Roquetes, Fracesc Gas, que també és secretari de Política Parlamentària, Territorial i Mediambient d’ERC, ha anunciat aquest dimecres que el seu partit preguntarà al govern català què ha passat amb els 588.000 euros que havien de destinar-se a diversos programes de recol·locació dels 515 treballadors acomiadats de l’antiga planta de Lear. En aquest sentit, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) va denunciar aquest dilluns que aquests 588.000 que havien d’arribar de la Unió Europea, de la Generalitat i de la mateixa empresa Lear s’havien "perdut", per culpa d’una presumpta mala gestió dels tècnics del govern català. Gas va afirmar ahir que primer volen confirmar si la notícia és certa. I que si és així, reclamaran responsabilitats, i exigiran al govern que recupere els diners perduts.

"Independentment de la responsabilitat tècnica o política no podem permetre que es perdin aquests fonts en el moment de crisi actual. Les Terres de l'Ebre ja són menystingudes pel govern, amb reduccions als pressupostos i retallades d'inversions. El Govern ho ha de restituir. Aquesta inversió s'ha de dur a terme dos anys després del tancament i quan bona part dels treballadors encara no s'ha pogut reubicar", ha assenyalat Gas.

Però la resposta del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, no s'ha fet esperar. "ERC vol fer preguntes al Parlament, però també s'hauria de preguntar qui estava al govern el 22 de juliol de 2010. Devia haver algú i tenia alguna responsabilitat Si no se'n recorden és normal que preguntin al Parlament. És una acció que únicament va portar a terme el govern que hi havia el 22 de juliol de 2010", ha retret el delegat, tot responsabilitzant els republicans dels fets, ja que ERC -amb el republicà Lluís Salvadó com a delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre- formava part del tripartit.

D'altra banda, Pallarès ha afirmat que la petició dels ajuts comunitaris es va fer "tard i malament". "Era un ajut per a empreses de més de 500 afectats, i només es va demanar per 100 treballadors. Així que es va fer fora de termini i malament", ha insistit el delegat. De moment, però, encara és una incògnita el parador dels 205.800 euros, dels 700.000 en total que Lear havia d'aportar per al pla social per als acomiadats. "És el que estem acabant d'esbrinar", ha afegit Pallarès abans de recordar que Lear va cobrar dels fons estatals 1,4 milions d'euros per la venda de les seues naus a Roquetes. Finalment, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Pallarès no ha volgut entrar directament en determinar si es tracta d'un error tècnic o polític. "Sempre dic que els polítics estem per assumir les responsabilitats. Els tècnics han de fer la seua feina, però en política a vegades les responsabilitats també les hem d'assumir". El delegat ha manifestat haver-se sentit molest pels retrets d'ERC, tot lamentant que els republicans hagin anat més enllà dels retrets habituals del "joc polític", i "juguin amb els sentiments d'una gent que ha perdut la seua feina".

Imatge ERC Terres de l'Ebre

Deltebre suspèn el pla educatiu d'entorn

2012-01-26T00:42:00.002+01:00

800 alumnes de Deltebre s’han quedat temporalment sense poder gaudir de les activitats del pla educatiu d’entorn. L’àrea d’Educació de l’Ajuntament, dirigida pel regidor socialista Joan Alginet, ha pres aquesta decisió després que la Generalitat només haja garantit el finançament del 37% de les accions previstes per aquest curs escolar. D'aquest pla educatiu d'entorn en depenen gran part de les activitats extraescolars i d’acollida a xiquets nouvinguts que es fan al municipi. En aquest sentit, la signatura del nou conveni amb Ensenyament s’ajornarà fins al mes d’abril. I és per això que, davant la incertesa de si el pla educatiu d’entorn tindrà o no continuïtat en un futur, l’àrea d’Educació i els tres col·legis de primària i l’institut de Deltebre han optat per suspendre’l temporalment. La única excepció seran les activitats de les aules de reforç, que vénen finançades pel Ministeri d’Educació. En canvi, la suspensió del pla suposarà, a partir d’aquesta setmana, el tancament de les biblioteques dels col·legis, que obrien totes les tardes amb el suport d’un tutor per als alumnes, i la suspensió del Pla d’Esport. De la mateixa manera, també penja d’un fil la continuïtat de les activitats extraescolars i d’acollida, organitzades per l'AMPA de cada centre.

El regidor d'Educació, Joan Alginet, ha lamentat haver de prendre aquesta decisió, ja que "el pla educatiu d'entorn és una important eina de cohesió social, especialment per a l'alumnat més fràgil". A més ha lamentat que la Generalitat estigui fent retallades en l'àmbit de l'educació, i ha criticat que es posi ara en dubte el finançament del pla educatiu d'entorn, quan totes les activitats per aquest curs ja estaven en marxa.

Imatge PSC

Crida a la mobilització de més de 4.000 treballadors públics de l'Ebre

2012-01-26T00:36:00.003+01:00

Més de 4.000 treballadors públics estan cridats a manifestar-se en contra les retallades del govern el proper 1 de febrer a Tortosa. Serà sota el lema Sí als serveis públics, no a les retallades. La manifestació ha estat convocada per les juntes de personal d'Ensenyament i de Sanitat de les Terres de l'Ebre, que sortiran al carrer a partir de les sis de la tarda, des de la plaça Joaquim Bau i fins a la plaça de l'Ajuntament. Però, a més de mestres, professors i professionals de la salut, els sindicats també voldrien que a la mobilització s’hi sumessen bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra. Els sindicats van deixar clar ahir dimecres que volen implicar tots els ciutadans en la mobilització en defensa d’uns serveis públics i de qualitat. En aquesta línia, la presidenta de la junta de personal de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Maria Josep Codoñer, va criticar la falta d’informació que reben els sindicats, per part de l'administració, sobre l’abast de les retallades, i va lamentar que la moció popular aprovada a l'Ajuntament de Tortosa en defensa de la sanitat pública haja quedat "en aigua de borraines".

Imatge ACN

Les JERC de Tortosa es renoven, amb el monument 'feixista' en el punt de mira

2012-01-26T00:13:00.003+01:00

Les JERC de Tortosa van celebrar el passat cap de setmana el seu segon congrès local. La nova executiva de la branca juvenil d'Esquerra a Tortosa està formada per Emili Alcoverro, qui actuarà com a portaveu; Miquel Segarra (secretari d'organització), Òscar Ortiga (secretari de finances), Lorena Checa (secretària de la dona), Joan Eiximeno (secretari de política municipal), Josep Vidal (secretari de comunicació) i Jordi Cuartiella (secretari de campanyes). De la mateixa manera, també es va fer l’elecció del representant local al Consell Nacional de les JERC, que finalment serà Oscar Òrtiga.

D'altra banda, en el marc de la celebració del primer aniversari de les JERC de Tortosa, van realitzar una acció "per a la retirada dels monuments feixistes a la ciutat". En les darreres setmanes, les JERC de Tortosa vénen demanant a l’Ajuntament de Tortosa que face retirar el monument de la Batalla de l'Ebre i també "la resta de mostres de glorificació feixista" present als carrers. "És antidemocràtic i intolerable obligar-nos a conviure amb exhibicions de lloança a règims autoritaris i demostracions d’elogis cap al dictador Franco", han afirmat els membres de JERC de Tortosa a través d'un comunicat. “No pot ser que a la nostra Tortosa, encara avui, trobem restes de franquisme; sense l'eliminació dels símbols d'aquest règim, no es pot assolir una autèntica dignificació de les persones que van lluitar per la democràcia”, ha conclòs Alcoverro.

Imatge JERC de Tortosa

La Terra Alta vol ampliar el Parc Natural a Pàndols i Cavalls

2012-01-25T12:56:00.000+01:00

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha iniciat els tràmits legals per aconseguir l’ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Pàndols i Cavalls. En el moment de la seua creació, fa poc més de 10 anys, aquestes dues serres de la Terra Alta van quedar fora de l’àmbit del Parc Natural dels Ports. Tanmateix, els experts i també grups conservacionistes -com la plataforma de la Terra Alta i el grup ecologista GEPEC- consideraven que les serres de Pàndols i Cavalls són la prolongació natural del massís dels Ports, amb el qual formen una unitat mediambiental i paisatgística indubtable. En aquest sentit, després de constatar els efectes positius del Parc Natural en les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, es creu que l’ampliació de la zona de protecció a les serres de Cavalls i Pàndols pot suposar una oportunitat de dinamització econòmica i promoció turística per a la Terra Alta. De fet, amb l’ampliació de la taca de protecció se’n beneficiarien municipis que van quedar al marge de la creació del parc. Poblacions tan significatives com ara Gandesa, Corbera d’Ebre, Bot i el Pinell de Brai. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha avançat l’inici dels tràmits per aconseguir l’ampliació dels Parc Natural dels Ports durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna.

D’altra banda, en la mateixa entrevista, Luz ha detallat en què han consistit les obres de millora del traçat del paviment dels túnels de la Via Verda de la Terra Alta, un altre dels grans atractiu turístic de la comarca. L’actuació ha implicat una inversió de més de 60.000 euros, després de la signatura d’un conveni amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Finalment, i en el pla més polític, Carles Luz també ha defensat la necessitat de mantenir alguns dels consells comarcals del país, sobretot en l’àmbit rural. Així, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta ha recordat que no tots els consells comarcals de Catalunya fan les mateixes funcions ni són tan necessaris com a les Terres de l’Ebre. De fet, Luz ha sentenciat que la comarca de la Terra Alta no tindria sentit sense el Consell Comarcal.

Gandesa aprovarà el pressupost del 2012 al febrer

2012-01-25T12:51:00.000+01:00

L’equip de govern de Gandesa, format per CiU i el Partit Popular, ja té prou avançada la redacció del pressupost municipal per al 2012. L’alcalde gandesà, el convergent Carles Luz, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre per explicar que gairebé han acabat d’actualitzar els comptes de l’Ajuntament, i que un dels objectius és començar l’any presentant el nou pressupost. De fet, ha remarcat que durant el mes de febrer podrien presentar i aprovar el pressupost del 2012. En la mateixa entrevista, Luz ha avançat que les principals inversions seran el nou viver d’empreses, l’ampliació de la xarxa de gas, la posada en funcionament de l’arxiu comarcal, i la reurbanització dels carrers del nucli històric de Gandesa. [Vés directe a les declaracions de Carles Luz.]

Imatge Street View

Caiguda de la delinqüència a l'Ebre

2012-01-25T11:31:00.000+01:00

Les Terres de l’Ebre són la regió policial catalana en què més han disminuït els delictes i les faltes durant l’any 2011. En concret, la davallada ha estat de més d’un 7,3%. En aquest sentit, l’any passat els Mossos van resoldre 3.838 casos i van detenir un total de 1.459 persones, d’un total de 9.619 fets delictius registrats. En concret, es van registrat 766 casos menys respecte del 2010. Així doncs, les Terres de l'Ebre se situen com la tercera regió policial de Catalunya amb una menor taxa de delictes per cada mil habitants.

Concretament, el territori de l'Ebre registra 50,20 fets delictius per cada mil habitants -d'un total de 191.631-, per darrere de regions com la Central (30,99 per mil) o el Pirineu Occidental (31,86 per mil) i per davant de Ponent (50,58 per mil) o el veí Camp de Tarragona (81,67 per mil).Els serveis policials durant el 2011 van ascendir a 14.481, només superant el Pirineu Occidental. En aquesta mateixa línia, els casos de crim organitzat desarticulats pels Mossos a les Terres de l'Ebre durant el 2011 van suposar només el 3% del total de Catalunya, el mateix percentatge registrat a les regions Central i Pirineu Occidental.

Cal suprimir les delegacions del govern de l'Estat i les subdelegacions provincials? #PrimeraColumna

2012-01-25T11:24:00.003+01:00

En el programa d'aquest dimecres de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si cal suprimir les delegacions del govern de l’Estat a les comunitats autònomes, i les corresponents subdelegacions provincials. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va afirmar ahir des de Brussel·les que totes les administracions públiques s'han de repensar, però que cal començar per les de l'Estat, ja que no s'entenen les delegacions del govern de Madrid a les comunitats autònomes ni els delegats territorials. Per cert, que el funcionari tarragoní Jordi Sierra es perfila com a substitut de Ramon Inglés com a nou subdelegat de l’Estat a la província de Tarragona. Per tant, quina és la vostra opinió. Cal suprimir les delegacions del govern de l’Estat a les autonomies, i les subdelegacions a les províncies?

El PSC proposa aigua depurada per als parcs i jardins de Tortosa

2012-01-24T23:30:00.001+01:00

El grup del PSC de Tortosa ha instat l’equip de govern a emprar aigua depurada per al reg de parcs i jardins, com a mesura d’estalvi i també de sostenibilitat. Amb aquesta mesura, el grup socialista voldria evitar que l’Ajuntament de Tortosa acabe pagant el cànon de l’aigua que vol establir el govern català, ja que l’ús de l’aigua potable suposa una excempció. La regidora socialista Dolors Bel ha estat l’encarregada d’explicar aquesta proposta "en positiu" que el PSC ha fet arribar al govern de CiU, a través d’una moció que serà sotmesa a votació a l’Ajuntament, en el ple ordinari del mes de febrer. Els socialistes han presentat una moció apostant per aquesta mesura, que permetria mantenir l'exempció del pagament del cànon, a més d'introduir "criteris d'estalvi i eficiència en el consum". Per fer-ho possible, el PSC ha plantejat que l'Ajuntament demane al Consell Comarcal del Baix Ebre una concessió d'aigües procedents dels cabals de l'estació depuradora (EDAR) Tortosa-Roquetes.

La finalitat és aprofitar aquests cabals per al reg de les dues principals zones verdes de Tortosa, el parc municipal Teodor González i el parc de la Fira, al barri de Remolins. De la mateixa manera, també sol·licita que l'empresa Aigües de Tortosa execute la inversió necessària per construir una xarxa de distribució d'aigua des de l'EDAR fins als dos parcs, “i que aquesta tingui les dimensions adequades per poder garantir l'abastament proposat, així com permetre futurs subministraments a altres zones de la ciutat”. Finalment, la moció del PSC demana als grups parlamentaris que esmenen el projecte de llei de mesures fiscals i financeres, per no generar més despesa a les malmeses hisendes locals.

Imatge PSC de Tortosa

Absolen per falta de proves el pagès de l'Aldea acusat d'amenaçar els lladres

2012-01-24T23:16:00.001+01:00

El jutge ha absolt per falta de proves Eliseu Gombau, un pagès de l'Aldea que havia estat acusat d’amenaçar uns individus que pressumptament havien entrat a robar a la seua finca, al juny del 2007. De fet, el pagès va acabar emmanillat i detingut pels Mossos d'Esquadra, ja que va disparar dos trets d'escopeta a l'aire per intentar dissuadir els intrusos, que van alertar primer la policia. Aquest dimarts, abans d’entrar als jugats de Tortosa i enmig d’una concentració de suport convocada pel sindicat Unió de Pagesos, Gombau ha explicat que els lladres que finalment el van denunciar havien arribat a robar-lo fins a tres cops per setmana, i que ja no sabia com defensar-se.

En el judici, que ha durat poc més de deu minuts, cap dels acusats -ni el pagès ni els presumptes lladres- han fet ús de la paraula. Tant l'advocat de Gombau com la lletrada d'Alvaro i Alfredo Porres, els pressumptes lladres, han demanat la lliure absolució dels seus respectius clients per la manca de proves que acreditessin els fets dels quals se'ls acusava.

El Ministeri Fiscal demanava una pena de dos anys de presó per Gombau per un delicte d'amenaces contra Alvaro i Alfredo Porres, i una multa de 15 euros diaris durant setze mesos i 1.781 euros per responsabilitat civil pel delicte de danys. Així mateix, pels dos suposats lladres es demanava només una sanció econòmica per un delicte de furt i una falta de danys.

El jutge ha decidit dictar sentència 'in voce' tot absolent a tots els acusats, perquè "no existeixen proves de càrrec" i el testimoni dels dos agents dels Mossos d'Esquadra "no és suficient". A la sortida del judici, l'advocat de Gombau, Lluís Mora, explicava a la premsa que estaven satisfets de la resolució judicial. Mora ha explicat que no hi havia proves per inculpar el seu client, i ha detallat que l'únic que havien reconegut els presumptes lladres era que estaven aquell dia pels voltants de la finca de Gombau "collint caragols per un camí".

D'altra banda, durant la concentració al pagès de l’Aldea celebrada davant dels jutjats de Tortosa, el coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha aprofitat per denunciar la indefensió que tenen els pagesos quan els entren a robar a les seues finques. "La societat ha de reaccionar perquè això no es pot permetre. Els robatori al món rural són molt perillosos, estàs sol, i no saps que et passarà, i optes per defensar-te", ha manifestat. Amb tot, Montesó ha recordat també que els fets van passar, fa dos anys i mig, en un moment àlgid amb molts robatoris al camp. El responsable del sindicat ha reconegut que l'índex de furts ha baixat significativament. En la concentració de suport a Gombau també s'ha pogut veure l'alcalde de l'Aldea, el republicà Dani Andreu.

Imatge ACN

Una multinacional eòlica s'instal·la al Centre d'Empreses La Ribera

2012-01-24T22:37:00.002+01:00

El Centre d’Empreses La Ribera de Flix ha tancat aquesta passada setmana un acord per la instal·lació de l’empresa de promoció eòlica NORDEX. Fundada el 1985 a Dinamarca i amb seu actual a Hamburg, la multinacional alemanya ha instal·lat més de 4.600 aerogeneradors que sumen 7.100 megawatts en 34 països diferents. A Flix, ocuparà un despatx en una nau. En aquest sentit, NORDEX de Flix donarà servei al parc que s'està ampliant a la Granadella i al futur parc eòlic de Barbers, a Ascó, actualment en construcció.

NORDEX serà la tercera empresa del sector de les energies renovables que s'implanta al Centre d’Empreses La Ribera, junt amb Vestas i Alstom. De fet, el centre d’empreses flixenc engegarà el proper mes de març un curs de tres mesos de durada sobre energies renovables, cofinançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i destinat a facilitar la inserció de persones sense feina en aquest nou àmbit d’ocupació.

D'altra banda, amb aquest nou inquilí només restarà un despatx lliure al Centre d'Empreses La Ribera, per arribar al 100% d’ocupació. Vestas ha manifestat la seua intenció d'ampliar el seu espai amb una segona nau. A més, aquest mes de gener, i després de finalitzar el seu periode d'homologació, també ha començat a operar una altra empresa del viver: el laboratori d'analisi INSPIRA. Aquesta empresa es dedica preferentment a l'anàlisi d'aigües i elements agroalimentaris, tot i que el seu catàleg inclou tota mena d'analítiques. De fet, a partir del mes de febrer INSPIRA serà el responsable de les analítiques a l'aigua potable de Flix.

Imatge Lo Carrer del Riu

Nous fanals al pont de l'Estat de Tortosa

2012-01-24T15:54:00.000+01:00

L'Ajuntament de Tortosa ha reposat i repintat els dos fanals de la rampa d'accés del pont de l'Estat, en direcció al barri de Ferreries. En concret, el fanal de la vorera esquerra feia uns tres anys que només conservava el pal buit, després que una ventada se l'endugués. Aquesta setmana, l'Ajuntament ha posat punt i final a aquesta situació, i no només ha reposat el fanal, sinó que també ha repintat el pal i ha substituït el fanal de l'altra vorera. El passat 4 de gener, el regidor de Serveis, Domingo Tomàs, ja va anunciar en una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre que l'objectiu de l'Ajuntament era sanejar tot el pont de l'Estat. Durant la seua participació a Primera Columna, Tomàs va explicar que els problemes més urgents que presenta el pont Vell de Tortosa són l’estat de les juntes de dilatació i la pintura, però que es tracta de dues actuacions amb un cost molt elevat. Per tant, l’Ajuntament necessitaria del suport de les administracions superiors. En la mateixa entrevista, el regidor de Serveis també es va referir a la situació del fanal que finalment s'ha pogut reparar.

Amposta aprovarà un pressupost molt ajustat, amb dos milions en inversions

2012-01-24T13:13:00.000+01:00

El govern municipal d’Amposta ja té a punt el pressupost municipal per al 2012, que s’aprovarà en el ple ordinari del proper dilluns, 30 de gener. La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda, Isabel Ferré, ha avançat aquest dimarts que un dels objectius principals de l’equip de govern ha estat ajustar al màxim els comptes de l’Ajuntament. De fet, així evitaran haver de fer acomiadaments, ja que que el consistori de la capital del Montsià ja té una plantilla força ajustada. Ferré ha estat en directe a l’informatiu matinal Primera Columna, i ha assenyalat que el pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per al 2012 prioritzarà la promoció econòmica, tot potenciant el comerç, l’empresa i la indústria; però sense deixar d’ajudar les entitats culturals i socials de la població.

En aquesta línia, la regidora d’Hisenda ha explicat que l’Ajuntament d’Amposta reduirà el capítol d’inversions a la mínima expressió, ja que només hi haurà un milió i mig d’euros, o com a molt dos milions d’euros. Segons Ferré, s’acabaran de pagar actuacions dels exercicis anteriors i es tiraran les obres del pavelló d’esports, l’acabament de l’escola d’art, i algunes urbanitzacions de carrers.

En la mateixa entrevista, la primera tinent d’alcalde d’Amposta ha confirmat que l’equip de govern de CiU, que té majoria a l’Ajuntament, ha mantingut diverses reunions amb els grups d’Esquerra i del PSC, per intentar aprovar un pressupost amb el màxim de consens. En aquest sentit, sobre les demandes que han fet els grups de l’oposició, Ferré ha afirmat que confia en el vot afirmatiu de republicans i socialistes, ja que l’Ajuntament està fent gestions per reduir la despesa energètica i per anul·lar el decret de gratificacions. Un decret que, segons Ferré, no es podrà derogar fins que la Diputació de Tarragona no haja enllestit el catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament d’Amposta, que establirà les retribucions que reben els treballadors municipals per les feines que fan actualment. Quant a les despeses supèrflues, Ferré ha remarcat que fa quatre anys que s’estan reduint a l’Ajuntament ampostí.

Ferré ha justificat la reducció dels horaris i d’alguns trajectes del bus urbà, i ha afirmat que construir el nou centre d’atenció primària d’Amposta serà molt complicat, tenint en compte la situació econòmica de la Generalitat. La regidora d’Hisenda ha revelat que el govern català deu uns dos milions d’euros a l’Ajuntament d’Amposta. De fet, ha dit que cada dos o tres dies truca al Departament d’Ensenyament per reclamar les subvencions per a les escoles de música, de l’escola d’art i de les llars d’infants.

Finalment, Ferré ha apuntat que el govern Amposta acceptarà algunes de les al·legacions d’Esquerra i del PSC a la nova ordenança de terrasses. La regidora d’Obres i Urbanisme també s’ha referit a la pròrroga que ha demanat l’Ajuntament per poder acabar abans de final d’any la construcció de l’antena tecnològica Tècnio i de l’electrificació del polígon de l’Oriola, dos projectes inclosos en el pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre.

Esteu d'acord amb el tancament de Megaupload per part de l'FBI? #PrimeraColumna

2012-01-24T09:53:00.001+01:00

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, preguntarem els espectadors de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb el tancament de Megaupload per part de l’FBI. Com sabreu, molta gent aprofitava aquesta plataforma per descarregar-se música, o per veure pel·lícules i sèries sense haver de pagar per fer-ho. Però també eren moltes les persones i les empreses que utilitzaven els servidors de Megaupload per emmagatzemar-hi els seus arxius privats, o per poder-los compartir més fàcilment amb altres persones o empreses. I ara, de moment han perdut uns arxius que legalment eren seus. Mentrestant, dues empreses catalanes, Filmin i Wuaki.tv, que es dediquen a llogar pel·lícules per internet de manera legal, fent servir la tecnologia streaming, asseguren que el passat cap de setmana han multiplicat el nombre de visites als seus portals. Com a mínim, el tancament de Megaupload ha fet créixer l’interès de la gent per projectes com els de Filmin i Wuaki.tv, que sí que actuen legalment. Per tant, esteu d’acord amb el tancament de Megaupload?

Juan Echanove, ambaixador de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia

2012-01-23T21:06:00.000+01:00

L'actor Juan Echanove ha estat nomenat ambaixador urbi et orbi de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia. El compromís de l'actor -popular per la seua aparició en la sèrie Cuéntame cómo pasó i en el programa de viatges i gastronomia Un país para comérselo, tots dos de TVE- s'ha signat durant la Fira Internacional de Turisme (FITUR) de Madrid. Després d'un coneixement mutu, a través de la guia Oli i Oliveres Mil·lenàries T.S., Juan Echanove i la mancomunitat de la Taula del Sénia han aprofunditat en la seua amistat, fins al punt que van firmar el seu nomenament com a ambaixador urbi et orbi de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, dijous passat a Madrid.

Imatge Taula del Sénia

Espectacular intent de robatori a la plaça Joaquim Bau de Tortosa

2012-01-23T19:02:00.002+01:00

Espectacular intent de robatori al barri tortosí de Ferreries, amb el mètode conegut com de l'allunatge. Dissabte a la nit, uns individus encara per identificar van robar una furgoneta de color roig a l'avinguda Felip Pedrell, amb la que pocs minuts després, cap a les dotze de la nit, van intentar trencar la porta del bar cafeteria Trifassic, a la plaça Joaquim Bau, tot fent marxa enrere amb el vehicle. El soroll per la trencadissa va alertar els veïns, que van trucar la policia. Els individus no van poder accedir a l'interior del local, i van utilitzar la mateixa furgoneta per fugir. Tanmateix, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de Tortosa, finalment van optar per abandonar la furgoneta uns metres més endavant, i van fugir del lloc dels fets a peu. La policia local ha precintat l'accés al bar cafeteria i el tram de la vorera de la plaça Joaquim Bau, fins que es puguen reparar els nombrosos danys materials provocats pels lladres.

Gairebé 600.000 euros per compensar el tancament de Lear 's'han perdut'

2012-01-23T16:00:00.000+01:00

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat aquest dilluns la falta d’inversions de la Generalitat per a la industrialització de les Terres de l'Ebre, i ha reclamat al govern català que repose els fons perduts -gairebé 600.000 euros d’Europa i de Lear- que no han servit per compensar el tancament de la planta de Roquetes, ara fa dos anys.

Un estudi elaborat per CCOO ha revelat que un 88,6% dels treballadors de la planta de Lear de Roquetes no han trobat feina, i que ja han deixat de rebre -o ho faran en breu- la prestació per atur. L'estudi s'ha elaborat amb una mostra de 123 persones -afiliades al sindicat-, de les 515 que tenia l'empresa. D'aquestes, 109 afirmen que no han trobat cap ocupació malgrat haver-se acollit al pla social de Lear, haver realitzat cursos de formació de diverses especialitats, i haver buscat feina. De fet, només 14 persones es troben actualment treballant. "La situació és crítica perquè el problema és que no hi ha feina al territorri", ha lamentat el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó.

"He fet cursos de formació, he enviat milers de curriculums i no he conseguit ni una sola entrevista", ha corroborat Jordi Prieto, extreballador de Lear de 42 anys i veí de Tortosa. "Cada dia envio dos, tres, cinc curriculums i veus que és inútil perque ja veus que demanen experiència i ara resulta que ni sóc prou vell per jubilar-me ni prou jove perquè em vulguin contractar", ha afegit Francisco Orobal, de 48 anys. Un cas similar és el de Rosa Escurriola, que malgrat haver fet cursos de formació i haver-se tret el carnet de camió i autobús, no ha conseguit trobar feina.Aquestes dades han servit al sindicat per recordar que, fa ara dos anys, el govern de la Generalitat es va comprometre a prestar una especial atenció a les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu de reactivar la seua economia i afavorir la implantació de noves empreses i indústries al territori. Passats els dos anys, però, la única inversió que s'està executant són els 11,1 milions d'euros dels fons de reindustrialització aportats per l'Estat espanyol, mentre que "la resta d'inversions i infraestructures a què es va comprometre la Generalitat s'han quedat en paper mullat", segons Casadó.

CCOO ha recordat que després del tancament de Lear es va constituir una comissió de seguiment per al desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre. El Govern es va comprometre a l'avançament d'inversions en infraestructures estratègiques, per valor de 100 milions d'euros, 8 milions d'euros en programes de formació i ocupació, i l'acceleració de projectes com el desdoblament de l'eix de l'Ebre. El sindicat ha recordat que el llavors conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va assegurar que el total dels treballadors de Lear s'haurien recol·locat en menys d'un any. "Han passat dos anys, la majoria dels treballadors són a l'atur, i res se sap de les inversions i les infraestructures que havia de fer la Generalitat", ha lamentat Casadó.

El sindicat entén que el canvi de govern i la crisi econòmica paralitzessin momentàniament les inversions. Passat més d'un any del canvi de govern, però, CCOO ha criticat la manca tant d'inversió i també la falta de planificació en el pressupost de la Generalitat per aquest 2012, ja que no han inclòs cap partida específica per al desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, CCOO ha recordat que les Terres de l'Ebre tenen el percentatge de desocupació més elevat de Catalunya i que en l'últim any s'han registrat 1.500 aturats més.

588.200 euros perduts · D'altra banda, CCOO ha denunciat també la pèrdua de 588.200 euros, que estaven compromesos per a les Terres de l'Ebre. El novembre de 2010, el Parlament Europeu va aprovar destinar 382.200 euros dels Fons d'Adaptació a la Globalització per ajudar els treballadors de Lear, el 65% d'un pla de formació i resinserció que es complementava amb 206.000 euros (el 35% restant), que havia d'aportar l'empresa Lear. CCOO ha explicat que l'incompliment en els terminis de les sol·licituds per part de la Generalitat ha provocat que s'hagin perdut els fons europeus i, de retruc, també els que havia de posar l'empresa Lear. CCOO ha titllat d'"injustificable" aquest fet, i ha instat al Govern català que reclame a Lear la seua part i recompense els fons europeus perduts. A més a més, CCOO demana al govern català un pla d'activació econòmica específic per a les Terres de l'Ebre en el pressupost del 2012, així com un pla estratègic amb propostes a mig i llarg termini per garantir el futur del territori.

Imatge CCOO Terres de l'Ebre

Tortosa ja té a punt el projecte de reforma del barri de Sant Jaume

2012-01-23T12:49:00.001+01:00

Tortosa acabarà les obres del pla integral del nucli antic (Pincat) durant els anys 2012 i 2013, ja que ha hagut de demanar una segona pròrroga per enllestir els projectes de la llei de Barris. De fet, al ple del mes de febrer hauria d’aprovar-se el text refós del projecte de reforma del barri de Sant Jaume, que el consistori voldria reurbanitzar quan la Generalitat puga traure una nova convocatòria de subvencions de la llei de Barris. Però ara mateix, la Generalitat deu a l’Ajuntament de Tortosa més de quatre milions d’euros, i el govern català ja ha anunciat que no podrà començar a pagar tot allò que deu als ajuntaments fins al segon semestre de l’any. Siga com siga, la primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, ha explicat aquest dilluns que el mes de març s’acabaran les obres de reurbanització de la plaça de Sant Joan, del carrer Replà i d’un tram del carrer Montcada. Enguany també s’acabarà la rehabilitació del Centre Obert Sant Francesc, al barri de Santa Clara. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Roigé ha explicat que per més endavant quedaran les obres pendents al barri del Castell, així com la reconstrucció del barri de Sant Jaume, ja amb la futura convocatòria de la llei de Barris.

A banda, la regidora d’Urbanisme ha assenyalat que l’Ajuntament està a punt d’enllestir l’expropiació de les finques afectades per la construcció del pàrquing subterrani de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre.

En la mateixa entrevista, Roigé també s’ha referit a la restauració de la façana de la Casa Grego, a la plaça de la Cinta. La regidora d’Urbanisme ha evitat referir-se a la possible arribada de Zara, però ha remarcat que la rehabilitació de la casa Grego ha estat una actuació marcada com a prioritària per part de l’Ajuntament, per intentar revitalitzar el nucli antic amb alguna implantació comercial important.

Finalment, Roigé també ha confirmat l’inici de les obres del nou supermercat Aldi al sector dels Portals de Ciutat, just al darrere de la nova gran superfície de Mercadona.

El PSC d’Amposta vol un pressupost sense despeses ‘supèrflues’

2012-01-23T12:07:00.000+01:00

El PSC d'Amposta ha demanat aquest dilluns a l'equip de govern d’Amposta, de Convergència i Unió, uns pressupost municipal per al 2012 sense “despeses supèrflues”. Així, com ja havia fet el seu portaveu, Antoni Espanya, dilluns de la setmana passada a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, els socialistes d’Amposta han proposat que s’elimine el decret de gratificacions que perceben determinats treballadors municipals, i també que s’estalvie en l’enllumenat públic de la ciutat. Així, Espanya ha recordat que Amposta destina uns 600.000 euros a l’enllumenat públic, i que per tant se’n podria millorar molt la seua gestió. En la mateixa línia, el portaveu del PSC ha remarcat que l’Ajuntament es podria estalviar 100.000 euros amb la supressió del decret de gratificacions. Un decret que, segons ha assenyalat Espanya, es tracta d’un greuge comparatiu amb la resta del personal de l’Ajuntament d’Amposta. Finalment, els socialistes ampostins han confirmat la presentació d’al·legacions a la nova ordenança de terrasses que impulsa el govern de Manel Ferré.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Els veïns de l'Ametlla de Mar penjaran pancartes contra el Zèfir als balcons

2012-01-23T11:24:00.000+01:00

La coordinadora contra el projecte Zèfir ha decidit emprendre una campanya per rebutjar la instal·lació de la plataforma d’assajos en energia eòlica marina davant de la costa de l’Ametlla de Mar. Com ja havien anunciat les seues portaveus, divendres passat a Canal 21 Ebre, la coordinadora està decidida a mobilitzar-se, i ja està elaborant diversos tríptics i cartells informatius. Ho van decidir en la reunió que va tenir lloc dissabte al matí als baixos de l’Ajuntament. També es preparen pancartes perquè els veïns de la Cala les pengen als seus balcons. A més, aprofitaran les festes de la Candelera, que se celebren a principis de febrer, per instal·lar taules informatives pels carrers de la població. A banda, la coordinadora ha contractat un tècnic per demostrar l’impacte visual del parc des del port de l’Ametlla de Mar, ja que les imatges que figuren en el projecte de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya no estan fetes a escala real. La plataforma ciutadana no descarta convocar una manifestació per més endavant. D’altra banda, després que l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar rebutgés per unanimitat el projecte, el Consell Comarcal del Baix Ebre també s’ha oposat al parc eòlic marí de manera unànime, en el ple de divendres passat. Una declaració institucional que la coordinadora ciutadana ha volgut agrair.

Imatge IREC

Han fet prou les administracions per reindustrialitzar l'Ebre? #PrimeraColumna

2012-01-23T11:15:00.000+01:00

En el programa d'aquest dilluns de Primera Columna, hem preguntat els espectadors de Canal 21 Ebre si pensen que les administracions han fet prou, per reindustrialitzar les Terres de l’Ebre, ara que es compleixen dos anys del tancament de la planta que la multinacional Lear tenia a Roquetes. El tancament de la Lear va provocar l’acomiadament de 515 treballadors, la majoria dels quals no han trobat feina. En aquest sentit, ara deixaran de rebre la prestació per atur. Per tant, dos anys després del tancament de Lear, penseu que les administracions han fet tot el que es podia fer per refer el teixit industrial de les Terres de l’Ebre?

Bel afirma que el PSC posa 'pals a les rodes' de les noves piscines

2012-01-22T21:48:00.000+01:00

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha sortit al pas de les crítiques del grup del PSC a la situació d’abandonament de les instal·lacions de l’estadi municipal. Dijous passat, el socialista Antoni Sabaté va denunciar el "fracàs" de les noves piscines i la "deixadesa" de l’estadi de Tortosa, "al centre neuràlgic del barri de Ferreries", després que les obres del nou complex d’aigües porten set mesos aturades. Però Bel ha qualificat de vergonyós que el PSC haja gosat fer aquesta denúncia, tenint en compte la situació de l’estadi i de l’esport a Tortosa, quan els socialistes van deixar l’alcaldia, el 2007. Bel va insistir divendres que l’obra està adjudicada, i que ara s’està treballant en la reforma del projecte constructiu, per reduir-ne el cost i que el manteniment i els usos del nou complex d’aigües encara siga més sostenible.

Bel va recordar que des de l'any 2007, quan va assolir l'alcaldia per primera vegada, l'Ajuntament ha capgirat la situació en el món de l'esport a la ciutat, i ha detallat algunes de les actuacions que s'hi han fet: la nova pista d'atletisme i camp de futbol d'entrenament, la rehabilitació del pavelló esportiu de Ferreries, la instal·lació d'un rocòdrom, o la construcció d'un nou pavelló poliesportiu a la zona del Temple-Sant Llàtzer. L'alcalde va retreure als representants del PSC que "quan van perdre l'alcaldia van deixar les instal·lacions esportives i el món de l'esport a Tortosa en una situació deplorable".En relació al futur complex d'aigües, Bel va assenyalar que en poques setmanes estarà enllestida la modificació del projecte, i va lamentar que "l'única aportació al projecte del PSC" siga "posar pals a les rodes".

Sant Jaume d'Enveja també localitza un vaixell anglès de la Guerra del Francès

2012-01-22T20:43:00.000+01:00

El programa 'Sota Terra' de TV3 explica l'excavació subaquàtica de la nau de Deltebre, en el primer capítol de la segona temporada ·

Sant Jaume d'Enveja, com ja va fer Deltebre fa uns anys, també ha descobert un vaixell anglès enfonsat a la desembocadura de l'Ebre al juny del 1813. Les feines de rescat de les restes de la nau naufragada s'han dut a terme entre els dies 9 i 16 de gener d'enguany, a càrrec de treballadors de l'Ajuntament i de la brigada municipal de Sant Jaume d'Enveja, a més del Museu de les Terres de l'Ebre i del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). ES tracta d'un fragment de 15 metres quadrats d'un vaixell que va aparèixer a la platja del Serrallo, i que podria correspondre a un dels cinc vaixells que vam embarrancar a les costes del Delta al juny del 1813. Els cinc vaixells són el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396. Les tasques de rescat van durar vuit hores, i van permetre recuperar el fragment sencer i traslladar-lo a un lloc de dipòsit provisional, que permet garantir-ne la seua conservació. Mes endavant, es faran es tasques de conservació i restauració de la peça, així com el seu posterior trasllat a un equipament patrimonial, per a la seua exhibició pública.

El fragment recuperat forma part de la proa del vaixell i conserva diverses quadernes amb les taules interiors i exteriors. Aquestes peces es troben unides entre sí amb cabilles de fusta -en comptes de claus de ferro o altres metalls-, cosa que indica que es tracta d'un vaixell de construcció anglesa. De fet, per la documentació que s'ha conservat, se sap que al juny de 1813 una flota anglo-hispano siciliota, en la que la major part de vaixells eren anglesos, van atacar Tarragona, ciutat que en aquell moment era en mans dels exèrcits napoleònics. En el seu viatge de tornada a Alacant, que era la seua base naval, es van trobar amb un important temporal de llevant que va fer embarrancar una part important de les naus. Alguns vaixells van poder ser reflotats, mentre que cinc d'ells van quedar per sempre encallats a la costa del Delta.

Precisament, aquest diumenge 22 de gener s’emet a TV3 (22.30 hores) el primer programa de la segona temporada del programa de divulgació arqueològica 'Sota Terra'. Un capítol que està dedicat a l’excavació subaquàtica que, des del 2008, el CASC realitza a Deltebre, i que segueix la pista del primer vaixell anglès localitzat en l'altra població del Delta. ÉS la primera excavació que es duu terme en una de les torres de la línia de fortificació dels Alfacs, a la Torre de Sant Joan, possiblement destruïda en aquesta època. Aquesta excavació va ser promoguda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el programa 'Sota Terra' per a donar una visió més global d’aquest conflicte a la zona de la desembocadura de l’Ebre.

Imatge Museu de les Terres de l'Ebre

Decret de desnonament de tres pisos ocupats a Móra d’Ebre

2012-01-20T18:35:00.000+01:00

Més novetats en la batalla judicial de l’Ajuntament de Móra d’Ebre en contra de l’ocupació il·legal de pisos buits. Si dijous, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde Joan Piñol va anunciar la presentació de les denúncies al jutjat de Gandesa, aquest divendres l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha informat que ja s’han dictat els decrets dels desnonaments per precari de tres habitatges ocupats de manera irregular al bloc de pisos situat al carrer de Tarragona número 21 de la capital de la Ribera d’Ebre, propietat d’una societat immobiliària i d’una entitat d’estalvi. De la mateixa manera, el consistori està a l’espera que el jutjat de Gandesa dicte el decret de desnonament d’una altra quinzena de pisos, propietat d’una altra societat immobiliària. Finalment, els altres pisos que estan ocupats sense el consentiment dels propietaris, i que són propietat d’una altra entitat financera, no han iniciat el procediment per la via civil de desnonament per precari, sinó per la via jurisdiccional penal, per la qual cosa segueixen un altre itinerari judicial.

L’equip de govern de Móra d’Ebre, recollint les reivindicacions dels veïns que viuen legalment en els pisos que van adquirir, va realitzar les gestions amb les entitats bancàries i les societats immobiliàries que són propietàries dels pisos buits i ocupats irregularment, perquè impulsessin els procediments judicials per sol·licitar els desnonaments dels habitatges. Per la seua banda, l’alcalde ha instat els propietaris perquè, un cop desallotjats els pisos ocupats il·legalment, la comunitat de veïns garanteixi la vigilància amb un servei de seguretat o porteria de l’edifici, amb l’objectiu d’evitar noves ocupacions i els problemes que se’n deriven.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

Preparen mobilitzacions contra el projecte Zèfir

2012-01-20T18:15:00.000+01:00

La coordinadora contra el projecte Zèfir davant de la costa de l’Ametlla de Mar prepara un calendari de mobilitzacions que podria aprovar-se en la reunió que l’entitat celebrarà aquest dissabte als baixos de l’ajuntament. L’advocada de la coordinadora, Mayte Puell, ha aprofitat aquest matí el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per explicar els motius que els porten a rebutjar el parc eòlic experimental que l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) promou a tres quilometres i mig de la costa de l’Ametlla de Mar. Puell ha afirmat que encara no han tingut cap tipus de contacte amb la Generalitat. En canvi, el govern ha dit aquesta setmana que estudiarà les demandes fetes per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que dilluns va aprovar una declaració unitària en contra del projecte Zèfir.

D’altra banda, la portaveu de la coordinadora d’entitats de l’Ametlla de Mar ha valorat molt positivament la unitat de l’Ajuntament en contra del parc eòlic marí. En canvi, Puell ha advertit que aquesta unanimitat es podria trencar en les properes setmanes, després que el PSC haja donat instruccions al seu regidor perquè done suport al projecte Zèfir. Un projecte que la Generalitat va presentar al març del 2010, quan els socialistes encara governaven a Catalunya al costat d’Esquerra i d’Iniciativa.

A partir d’aquest cap de setmana, la coordinadora espera aprovar un nom i un logo definitiu, i continuar la recollida de signatures en contra del parc eòlic experimental. Un projecte que l’IREC està venent com una gran oportunitat econòmica per a l’Ametlla de Mar i per al territori, i fins i tot com un atractiu turístic. Des de la coordinadora, en canvi, veuen les coses d’una manera molt diferent.

Així, al marge de l’impacte visual i paisatgístic, amb afectacions sobre el turisme i la pesca, Puell ha assenyalat que, des del punt de vista jurídic, el projecte Zèfir vulnera la normativa aplicable. A més, l’advocada de la coordinadora ha remarcat els possibles efectes de la implantació dels aerogeneradors en la desertització del fons marí, l’existència d’una vintena de vaixells de la Primera Guerra Mundial, les ones electromagnètiques que desprendria el cablejat, la boira que els parcs eòlics generen a la mar, i el soroll que se sentiria des del poble.

D’altra banda, aquest divendres el ple del Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat, amb el suport de tots els grups comarcals, una moció de rebuig al projecte Zèfir davant de la costa de l’Ametlla de Mar.

[Tribuna] 'Parlem dels Consells Comarcals', article de Lluís Soler

2012-01-20T13:56:00.000+01:00

A dia d’avui i en el context econòmic en què ens trobem, cal afrontar, des de la reflexió i l’argumentació, un aprimament de l’administració pública. Un aprimament que té com a objectiu principal disminuir la despesa i incrementar l’eficiència. Aquest fet ha de comportar que les diferents administracions públiques hagin de mancomunar esforços per tal de simplificar l’entramat institucional supramunicipal que, a dia d’avui, no només ocupen Consells Comarcals i Diputacions sinó també consorcis i altres figures públiques de gestió o prestació de serveis que, en la major part dels casos, encara són més desconegudes i, per aquest sentit, menys qüestionades.

Segurament la millor manera de fer front a aquest debat, més enllà de les pròpies idees de cadascú, és la pedagogia i la pròpia realitat. Alguns lectors que a hores d’ara estan llegint aquest article poden desconèixer què són els consells comarcals i quines són les seves funcions. I, probablement, la resposta d’aquestes dues qüestions són la base per afrontar aquest debat amb garanties.

Des del passat mes de juliol tinc l’honor, el repte i la il·lusió de presidir el Consell Comarcal del Baix Ebre. Una administració que gestiona àrees que afecten, de forma directa, el dia a dia de molts ciutadans i que tenen com a finalitat avançar en el progrés econòmic i social de la comarca.

El ventall de tasques i serveis públics que gestiona, en aquest cas, el Consell Comarcal del Baix Ebre és ampli i transversal. En l’àmbit social podem destacar, per exemple, el servei d’assistència a domicili, el servei d’atenció i gestió de diferents serveis socials a través de professionals d’àmbit comarcal, l’atenció a la infància i a l’adolescència, la gestió d’acolliments i adopcions, els ajuts individuals de menjador o de desplaçament, la gestió del transport de persones amb mobilitat reduïda o el transport i menjador escolar, els ajuts per a beques de llibres i llars d’infants, entre d’altres.

També és important i notòria l’aposta que fa el Consell Comarcal en l’àmbit de la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació: cursos per a gent aturada, inserció laboral per a discapacitats, borsa de treball o també, entre d’altres temàtiques, l’assessorament a nous empresaris i la gestió del Viver d’Empreses comarcal. A banda d’aquests àmbits, el Consell Comarcal també desenvolupa funcions en el camp del medi ambient, com és el cas de la gestió de les depuradores. O també en l’àmbit de la cultura, el turisme, l’habitatge, la joventut, el consum...

Molts ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca resulten beneficiaris, a dia d’avui, d’aquests i molts més serveis que ofereix el Consell Comarcal del Baix Ebre. Uns serveis que, malgrat no siguin quotidians per a tothom, no deixen de tenir un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat la nostra comarca en els darrers anys.

Si els consells comarcals no existissin, s’haurien d’inventar. I és que els ens comarcals són nivells administratius òptims per dimensió territorial per tal de cercar l’equilibri entre l’aprofitament d’economies d’escala per reducció de costos en serveis públics conjunts entre diferents municipis i, alhora, suficientment propers als ciutadans com a pas immediatament posterior als propis ajuntaments.

Ara bé, hem de ser realistes i també hem de constatar que els consells comarcals necessiten una reforma legal profunda a nivell competencial i també a nivell de finançament per tendir a què puguin donar molt més de sí i puguem aprofitar, encara més, les sinèrgies de mancomunació i coordinació de serveis com a base per a reduir costos i guanyar en rigor en la gestió dels recursos públics. I, fins i tot, en aquesta línea, els consells comarcals podrien suplir gran part de consorcis i figures de gestió pública que, a hores d’ara, estan superposades en l’àmbit supramunicipal.

Així doncs, cal afrontar el debat sobre l’aprimament de l’administració pública des del coneixement i hem de tindre com a objectiu principal el progrés i el benestar de la ciutadania amb una idea clara de guanyar en estalvi, simplificar funcions i millorar la qualitat dels serveis públics. A partir d’aquí, podem començar a debatre, establir, discutir i prioritzar les bases d’una administració pública més àgil i més eficient que repercuteixi positivament en el conjunt de la ciutadania. De ben segur que, d’aquesta forma, ens aproparem més i millor a les necessitats dels ciutadans.

Lluís Soler i Panisello

és president del Consell Comarcal del Baix Ebre

Concentració de suport al pagès de l'Aldea jutjat per defensar-se dels lladres

2012-01-20T13:49:00.000+01:00

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha convocat una concentració dimarts a les 10.00 hores davant dels jutjats de Tortosa, per donar suport a Eliseu Gombau, el pagès de l'Aldea que s'enfronta a un judici després d'haver estat detingut ara fa dos anys quan va intentar defensar-se d'uns presumptes lladres que havien robat a la seua explotació. Els fets van tenir lloc la matinada del 7 de juny del 2009. Segons UP, Gombau va intentar posar punt i final al robatori tot desinflant les rodes del cotxe amb què els desconeguts s’havien desplaçat fins a la seua finca de la partida de la Corba de Gamero, prop de la carretera N-340. Amb tot, lluny d’espantar-se, els presumptes usurpadors van perseguir el pagès fins a casa seua, i el van acabar denunciant als Mossos d’Esquadra, tot al·legant que els havia amenaçat quan anaven a buscar cargols. Per això, el pagès de l'Aldea va passar una nit a les dependències policials i ara s’enfronta a un judici per aquests fets. A la concentració hi assistirà el coordinador territorial d’UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, entre d'altres sindicalistes. El 20 d'agost del 2009, el sindicat agrari ja va donar suport Gombau, quan el pagès de l'Aldea va anar a declarar als jutjats de Tortosa.

+Més informació:
-Uns lladres reclamen 2.000 euros al pagès que volien robar per danys al cotxe

Intercepten a la Ràpita 28 quilos de tonyina vermella sense documentar

2012-01-20T13:23:00.002+01:00

Inspectors de pesca i afers marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, juntament amb efectius del SEPRONA de la Guàrdia Civil de Tortosa, van interceptar la setmana passada 28 quilos de tonyina vermella sense documentar a l'interior d'un camió que procedia de Vinaròs.

L'actuació va tenir lloc durant la descàrrega que el vehicle interceptat feia a la llotja de Sant Carles de la Ràpita, i es va intervenir de manera cautelar la partida sospitosa durant un període de 24 hores. Transcorregut aquest termini sense que el propietari acredités l'origen legal de la tonyina, es va decidir comissar-la.

La tonyina vermella és una espècie molt preuada, objecte d'especial protecció a través de les normes de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT). Per aquesta raó, la flota comunitària està sotmesa a quotes de captures i hi ha documentacions d'empara específiques com és el document de captura de la tonyina. Totes les captures de tonyina vermella han de poder acreditar en tot moment la seua procedència legal. Per tant, els serveis d'inspecció verifiquen de forma acurada la documentació que ha d'acompanyar les captures, a fi d'assegurar el compliment de les normes de protecció d'aquesta espècie.

La falta de documentació suposa que les captures provenen de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada. Sovint, aquestes tonyines vermelles són descarregades en ports no autoritzats i són comercialitzades de forma il·legal, sense l'empara de la documentació establerta. Per tot això, l'inspector actuant i els agents de la Guàrdia Civil van estendre una acta de denúncia contra el propietari de la partida intervinguda. Aquesta denúncia serà tramitada pels serveis jurídics del Departament d'Agricultura de les Terres de l'Ebre.

El PSC critica la 'deixadesa' de l'estadi i el 'fracàs' de les noves piscines

2012-01-20T13:15:00.000+01:00

El grup municipal del PSC de Tortosa va denunciar ahir dijous l'estat d'abandonament de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal. Després de set mesos amb les obres aturades, els socialistes asseguren que Ferran Bel va fer-ne un ús electoralista, ja que els treballs van quedar en suspens a l’espera d’una modificació del projecte constructiu. El portaveu del PSC, Antoni Sabaté, va explicar que el PSC espera conèixer aviat els detalls de la modificació del projecte que fa mesos que anuncia el govern municipal de CiU. De fet, va advertir que si els canvis en el projecte del complex d’aigües són substancials, caldria reiniciar el procés d'adjudicació de la concessió.

Segons Sabaté, la "deixadesa" de l'estadi municipal que "reverteix negativament en la imatge del centre neuràlgic de Ferreries".“Estem davant d'un incompliment en tota regla de totes les previsions del govern de la ciutat respecte al projecte de complex d'aigües, edifici administratiu, remodelació de la plaça Joaquín Bau i aparcament, que es recollia en el Pla d'Actuació Municipal de l'anterior mandat”, va denunciar el portaveu del PSC. “Podem constatar avui que el seu gran projecte estrella ha fracassat, un fracàs que evidencia l'electoralisme que CiU ha fet, tant a l'oposició com al govern, d'aquest projecte”, va afegir-hi.

El portaveu del PSC de Tortosa va afirmar que "per dignitat", el govern municipal hauria de treure el cartell anunciador de les obres, ja que s'ha vist obligat a modificar el projecte. “S'ha constatat que era erràtic, ja que hauria estat més fàcil que la concessió fos per construcció i explotació, com havia previst el govern de Joan Sabaté”, va recordar.Finalment, Sabaté va dir que “no es pot posar com excusa la crisi, perquè aquesta ja era una realitat quan van decidir tirar endavant el projecte, tot i els recels que havia causat”.

Imatge PSC de Tortosa

Què és un cantamanyanes?

2012-01-20T11:53:00.000+01:00

Un cantamanyanes és una persona informal i de poc crèdit. L'origen de la paraula deu ser la gent que es dedicava a cantar pels pobles de matinada, a causa de l'embriaguesa, i que acabaven perseguits pels serenos. A través de la xarxa de Facebook, aquest divendres ens donen a conèixer Cantamanyanes, un "vi elaborat artesanalment a les terres de Tivissa, sense intermediaris ni distribuïdors; de la terra a la taula". Es tracta d'una sèrie limitada de 600 ampolles pintades a mà."Arrencat als 11 mesos del es terres de Tivissa", es pot llegir a l'etiqueta. Quin gust deu tindre, un cantamanyanes?

Us agrada el nou color roig de l'antic pont del tren de Tortosa? #primeracolumna

2012-01-20T09:37:00.001+01:00

La pregunta del dia de l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre, en la seua edició d'aques divendres, és sobre el nou aspecte del pont del tren de Tortosa, ara mateix en obres per convertir-se en una passarel·la per a vianants i bicicletes. L’antic pont del tren servirà per allargar la via verda del Baix Ebre al seu pas per Tortosa, amb unes obres que està executant la direcció general de Costes del Ministeri de Medi Ambient dins del projecte de millora de la façana fluvial, i que tenen un cost de més de cinc milions d’euros. Com haureu vist, l’antic pont del ferrocarril, que abans era de color gris, ara ha passat a ser de color roig, a causa de l’aplicació d’una pintura especial per evitar l’oxidació de l’estructura. Però a Tortosa ja han començat a aparèixer les primeres veus crítiques amb la nova imatge de l’antic pont del tren. Què us sembla, el nou color del pont del tren de Tortosa? Us agrada que sigue de color roig?

La nova cara de la Casa Grego de Tortosa

2012-01-19T17:56:00.001+01:00

Quatre mesos després, ja es pot veure la façana renovada de la Casa Grego de Tortosa, un dels edificis més emblemàtics del nucli antic. Les primeres imatges les hem pogut veure en un àlbum del tortosí Alfonso Chaney a la xarxa social de Facebook, fa només unes hores. En concret, les obres per netejar i rehabilitar la façana de l’edifici modernista de la plaça de la Cinta, al costat del Portal del Romeu i de la porta de l’Olivera de la catedral, van començar el passat mes de setembre, amb un cost d’uns 90.000 euros i a càrrec de la fundació privada que té la propietat de la Casa Grego. Així, ara no només s'ha netejat i repintat la façana, sinó que també s'ha canviat la fusteria i s'han rehabilitat els miradors tan característics de l’edifici, que està catalogat i protegit com a bé cultural d’interès local.De fet, qualsevol intervenció a la Casa Grego ha de respectar com a mínim la façana i l’escala interior.

L’edifici es va construir ara fa un segle, en el lloc de la que havia estat la casa del Marquès de Tamarit. La Casa Grego va ser dissenyada per l’arquitecte modernista Pau Monguió i Segura. La fundació privada Grego i Mayor va comprar l’edifici al desembre del 2007, i havia projectat rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel per frenar la seua degradació. Però la crisi econòmica va aturar el projecte de fer-hi un hotel. Veïns i comerciants del nucli antic s’han mostrat il·lusionats durant els últims mesos amb la possible arribada de Zara, ja que serviria per recuperar un dels edificis més emblemàtics del nucli històric i per dinamitzar el comerç de la zona de la catedral. De fet, la Casa Grego és una de les alternatives més sòlides perquè la cadena del grup Inditex puga obrir a Tortosa la seua primera botiga de les Terres de l’Ebre.

Imatge Alfonso Chaney, a Facebook

Els pares del jove mort a Amposta podran visitar el seu nét

2012-01-19T17:47:00.000+01:00

Els pares del jove mort a ganivetades el passat mes de setembre a Amposta han aconseguit l’ampliació provisional dels drets de visita per poder veure el seu nét, que ara té cinc anys. La família del jove mort pels seus exsogres després d’una discussió al bar La Saleta han reclamat a la justícia la guardià i custodia del nét, i ara han aconseguit poder veure’l cada 15 dies durant els caps de setmana. En aquest sentit, els advocats de la família de la víctima han explicat que la recollida i entrega del xiquet es farà en un punt de trobada de la ciutat de Tarragona, donat que la mare del menor viu en aquests moments a Lleida. Paral·lelament, a les xarxes socials d’internet continua la recollida de signatures perquè els iaios paterns puguen aconseguir la guàrdia i custòdia del xiquet. Una campanya que ja ha aconseguit la firma de 145 persones.

Móra d’Ebre es planteja presentar al·legacions al propi POUM

2012-01-19T17:39:00.000+01:00

L’equip de govern de Móra d’Ebre ha decidit tirar endavant l’aprovació inicial del nou pla d’ordenació urbanística municipal, el POUM. La proposta de pla general d’urbanisme és la que l’anterior govern format pel PSC i Esquerra va deixar pràcticament redactada i al calaix abans de les eleccions municipals del 22 de maig de l’any passat. En aquest sentit, l’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha afirmat que no comparteixen bona part del nou planejament urbanístic, però que reiniciar tota la redacció del POUM seria molt car i suposaria un altre retard important en tot el procés. Aquest dijous, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Piñol ha avançat que la seua voluntat és reactivar el procés abans del 15 de febrer. L’alcalde ha assenyalat que una de les opcions per esmenar el POUM seria presentar-lo tal i com el va deixar l’anterior govern municipal. Això sí, tot seguit, el mateix Ajuntament presentaria les seues pròpies al·legacions al POUM.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Móra d’Ebre s’ha mostrat tranquil pel retard que ha anunciat la Generalitat en els pagaments de les obres de la llei de Barris. Piñol ha agraït la franquesa del govern català, i ha explicat que el projecte de recuperació del nucli antic de Móra d’Ebre es troba encara al 20 per cent de la seua execució. Segons Piñol, el consistori ha demanat una pròrroga perquè caldrà redimensionar el projecte i intentar atraure inversió privada per finançar algunes obres.

D’altra banda, l’alcalde ha detallat que el pressupost de l’Ajuntament de Móra d’Ebre per al 2012 serà un 5,5 per cent inferior que els comptes de l’any anterior. Però tot i els problemes econòmics, el govern de Piñol tirarà endavant algunes obres que són necessàries a Móra d’Ebre, com ara la cobertura de la pista poliesportiva. Un projecte que té un pressupost de 420.000 euros i que també inclou la reforma dels vestidors. Finalment, Piñol també s’ha marcat com a prioritària la construcció d’una nova escola o la reforma de l’actual col·legi Lluís Viñas.

Batalla judicial contra els pisos ocupats il·legalment a Móra d’Ebre

2012-01-19T17:02:00.002+01:00

L’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha anunciat aquest dijous, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, que el conflicte per l’ocupació il·legal de pisos buits es troba en vies de solució. Aquest era un dels compromisos electorals de Convergència i Unió. De fet, ja durant els primers mesos de l’actual govern municipal, l’Ajuntament havia aconseguit alliberar set dels 21 pisos que hi havia ocupats a Móra d’Ebre. El principal punt d’ocupació il·legal és un bloc d’habitatges situat entre els carrers Doctor Borràs i el camí de les Hortes, amb desenes de pisos construïts durant el boom immobiliari. Des de fa mesos, els habitatges estan ocupats il·legalment per persones nouvingudes, que han estès cables pels passadissos per obtenir electricitat i han blindat les portes amb cadenes. L’alcalde de Móra d’Ebre ha explicat que finalment aquesta setmana s’han presentat totes les denúncies al jutjat de Gandesa, i que en pocs mesos es podria procedir al seu desallotjament.

[Vés directament a les declaracions de Joan Piñol.]

Imatge Google Maps

Tortosa restaura la imatge del Crist de la Puríssima

2012-01-19T13:10:00.000+01:00

La imatge del Crist de la Puríssima de Tortosa ha estat traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, un centre dedicat a la conservació i restauració dels béns que formen part del patrimoni cultural moble català, i que està ubicat molt a prop de l’estació de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès. El Crist de la Puríssima, la imatge més valuosa que es guarda en el convent del mateix nom que hi ha al carrer Montcada, presentava diversos problemes de conservació, i va sortir cap a Valldoreix dijous de la setmana passada. En aquest sentit, la previsió és que estiga al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya durant els propers tres mesos, amb l’objectiu que la restauració puga estar a punt abans de la Setmana Santa d’enguany. De fet, mentre duren les tasques de restauració de la imatge, el convent de la Puríssima ha d’exposar-se la rèplica del Sant Crist que surt amb motiu de les processons de Setmana Santa de Tortosa. La còpia va ser feta pels germans Aleixendri a la dècada de 1950, quan va deixar de desfilar la imatge original.

La imatge original del Sant Crist de la Puríssima és una de les poques que va salvar-se dels incendis de parròquies de la Guerra Civil, i és objecte d’una gran devoció a Tortosa. Es tracta d’una talla de fusta del segle XVII, obra d’Innocenci de Palerm que el bisbe Veschi va fer portar des de Nàpols.

L'IREC diu que el projecte Zèfir serà un pol d'atracció turística per a l'Ametlla de Mar

2012-01-19T12:06:00.000+01:00

L'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec) aposta perquè el projecte Zèfir, la central eòlica marina experimental que projecta a tres quilòmetres i mig de la costa de l'Ametlla de Mar, es puga convertir també en un "atractiu turístic". L'exemple a seguir són els aerogeneradors instal·lats al mar prop de Copenhaguen, a Dinamarca. Així ho ha manifestat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el director general de l'organisme, Antoni Martínez, qui confia en la voluntat del govern català de materialitzar aquest projecte superant les recances dels veïns i de l'Ajuntament. Segons Martínez, els estudis efectuats assenyalen la zona com la més idònia, i descarten la possibilitat de reubicar el projecte en un altre punt de la costa catalana.

Per la seua banda, la patronal eòlica de Catlaunya, EolicCat, ha presentat al·legacions a favor de la posada en funcionament del projecte Zèfir. A través d'un comunicat, l'entitat ha fet públic la seua defensa d'aquest projecte, "pels beneficis econòmics que comportarà al territori, al teixit industrial, i al desenvolupament del sector eòlic català". Segons EolicCat, aquesta plataforma d'assajos situarà Catalunya com un dels referents en el sector i permetrà crear llocs de treball qualificats.EolicCat aplega a 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya. En aquesta associació, hi són presents primers fabricants d'aerogeneradors del món, tots els impulsors eòlics a Catalunya, entitats financeres, i altres petites i mitjanes empreses.

1.500 signatures rebutgen el projecte Zèfir a l'Ametlla de Mar

2012-01-19T11:43:00.002+01:00

La plataforma ciutadana contrària al projecte Zèfir, el parc eòlic marí de l'Ametlla de Mar, ja ha presentat les seues al·legacions en contra del projecte que promou l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que depèn de la Generalitat. I al costat de les al·legacions també han presentat 1.500 signatures que els donen suport per aturar el projecte. En aquest sentit, l'advocada i directora de la coordinadora, Mayte Puell, ha deixat clar que no van en contra de les energies renovables; però ha advertit que l'Ametlla de Mar deixarà de viure del turisme i de la mar, si s’instal·la la plataforma d’assajos en energia eòlica marina.

La coordinadora contrària al projecte Zèfir aglutina entitats i veïns de l'Ametlla de Mar, i en les darreres hores ha rebut l'adhesió de cinc associacions més. Aquest dimecres era l'últim dia perquè la plataforma presentés les al·legacions al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Han presentat un total de sis al·legacions acompanyades de 1.500 firmes, que volen evidenciar el suport popular que té la plataforma. Tot i això, aquests propers dies, esperant la resolució, seguiran recollint signatures. La coordinadora també ha agraït el "no al projecte" de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, de la Confraria de Pescadors, de l'Associació d'Empresaris de l'Ametlla de Mar (ASEMAR), de l' Associació en Defensa del Litoral de l'Ametlla de Mar (ADLAM), del Grup d'Opinió La Cala Fòrum, de la Urbanització Marina Sant Jordi.

En el moment de presentar les al·legacions, han aprofitat per recordar els motius principals pels quals s'oposen al projecte. "La zona de l'Ametlla és apta però amb condicionants", ha recordat Puell. Els sediments marins i la posidònia, una gran quantitat d'aus, un gran contingut històric amb més de 20 vaixells de la primera Guerra Mundial, preservar el litoral de costa rocosa verge o conservar el paisatge costaner són algunes de les principals raons. "Des de qualsevol lloc del poble, degut a la seua geografia, es veuran els molins i es sentiran, quan una persona se sotmet perllongadament a un so amb més o menys intensitat pot provocar problemes físics i psíquics", va recordar.

Imatge ACN

El PSC esmena el pressupost de la Generalitat per atraure obres a Tortosa

2012-01-19T11:32:00.000+01:00

El grup municipal del PSC de Tortosa vol que el pressupost del govern català reserve partides per al futur museu de la ciutat; per al desdoblament de l’eix de l’Ebre; i per al nou institut Cristòfol Despuig. Un centre educatiu que Educació ha de construir en uns terrenys cedits per l’Ajuntament a la Generalitat, en el nou pla parcial Temple Sud. Els socialistes temen que l’executiu d’Artur Mas tinga la temptació de convertir l'edifici Betània en una solució definitiva per al tercer institut. És per això que han decidit presentar una esmena al pressupost a través del grup parlamentari del PSC.

El portaveu del grup el PSC, Antoni Sabaté, va lamentar ahir el "poc esforç inversor del govern de la Generalitat amb Tortosa". “Hem reculat de forma clara respecte al suport que la nostra ciutat tenia per part dels governs d'esquerres”, va afirmar. En aquest sentit, també va titllar de "molt minsa" la quantitat que es destinarà per a la construcció del nou col·legi de Sant Llàtzer.Els socialistes també consideren clau per a la reactivació econòmica del municipi posar en marxa dues obres de vital importància per a Tortosa, així com per a la resta del territori. ”Cal garantir que Tortosa no quedi enrere amb l'aposta europea pel corredor del Mediterrani”, va assenyalar Sabaté, que considera que cal avançar en la redacció del projecte executiu del tram Vinallop-port dels Alfacs. En aquest sentit, també va emfatitzar la necessitat de tenir ja l'estudi informatiu sobre la connexió ferroviària del polígon Catalunya Sud, “que està contemplada al pla territorial i amb la que tots els partits polítics estan d'acord”.

Finalment, Sabaté va celebrar el "canvi de criteri" de CiU sobre la necessitat de suprimir els consells comarcals. “Aquesta ha estat sempre la nostra posició, ja que vindria a simplificar l'administració, no només per donar solució al context econòmic actual, sinó per qüestions d'eficàcia”, va concloure Sabaté: “Al nou estatut ja vam intenar que fos així i CiU s'hi va negar. Celebrem que hagin rectificat, perquè en aquest tema ens tindran al costat”.

Imatge PSC de Tortosa

Creieu que l'Estat acabarà pagant a Catalunya els 759 milions? #PrimeraColumna

2012-01-19T10:20:00.000+01:00

En el programa d'avui de Primera Columna, l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre, preguntarem els espectadors si creuen que el govern del PP acabarà pagant els 759 milions d’euros que l’Estat deu a la Generalitat. El conseller d’Economia ha valorat molt positivament la seua reunió amb el ministre Cristóbal Montoro. Però Andreu Mas-Colell ha dit que la demanda judicial per l’impagament seguirà el seu curs. A tot això, caldria destacar el que sembla l’inici d’una nova relació de confiança entre Convergència i Unió i el Partit Popular, després que ahir tombessen al Parlament les esmenes a la totalitat al pressupost de la Generalitat que havien presentat els partits d’esquerres. Per tant, confieu en què l’Estat acabarà pagant els 759 milions que deu a Catalunya?

Tortosa promociona el Centre d'Interpretació de la Setmana Santa a Fitur

2012-01-18T18:35:00.000+01:00

Tortosa participa un any més en una nova edició de la Fira Internacional del Turisme (Fitur) de Madrid, un certamen per on passaran més de 200.000 persones amb l'objectiu de visitar algun dels més de 10.000 expositors dels 166 països que hi participen. El regidor de Turisme, Alfredo Ferré, s'ha desplaçat a Fitur acompanyat dels tècnics que participen en l'estand de la marca turística Terres de l'Ebre, on també s'hi difonen els principals actius turístics de Tortosa.

Però, enguany, la participació de Tortosa a Fitur és doble, ja que també és present en l'estand que promociona la Setmana Santa d'un important nombre de ciutats de l'Estat, entre les quals hi ha Tortosa. En aquest sentit, l'Ajuntament promocionarà el calendari d'activitats de la Setmana Santa tortosina, però molt especialment el nou Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, equipament municipal que es va posar en marxa durant la Setmana Santa de l'any passat. En aquest centre, ubicat a l'antiga església de Sant Antoni, al carrer Montcada, s'exhibeixen els passos de les diferents confraries de la Setmana Santa tortosina.

A banda, en aquesta nova edició de Fitur, Tortosa també hi és present per promocionar el seu patrimoni jueu. Ho fa de manera conjunta amb la resta de calls de Catalunya i de l'Estat, municipis que conformen la Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad, que presideix l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. De fet, Bel també ha estat nomenat recentment vicepresident de l'associació europea del patrimoni jueu, i aquest dijous participarà en la presentació del pla estratègic de la Red de Juderías per als propers anys.

L’activitat de la policia local de Tortosa creix un 86% en quatre anys

2012-01-18T18:13:00.000+01:00

La policia local de Tortosa ha incrementat un 20% el nombre d’actuacions durant l'any 2011. De fet, el percentatge creix fins al 86% si es comparen amb les dades de fa quatre anys. La plantilla s’ha mantingut en 61 efectius, però la policia local atribueix aquest increment en el nombre de serveis a l'aposta per una reorganització interna del cos, iniciada el 2008 tot prioritzant la policia de proximitat i una major presència d'agents patrullant al carrer. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha aprofitat la presentació de la memòria anual de la Policia Local per assenyalar que la crisi no ha fet possible l’increment de la plantilla que haurien volgut aplicar. En qualsevol cas, tres de cada deu denúncies que es posen a Tortosa es fan des de la policia local, tot i que aquest cos només és col·laborador dels Mossos d’Esquadra en matèria de seguretat ciutadana. De fet, Bel ha insistit en què en aquests moments de crisi econòmica cal aprofundir en la cooperació amb altres forces de seguretat, per ser més efectius.

Per la seua banda, l’inspector en cap de la policia local de Tortosa, Jesús Fernández, ha explicat que durant el 2011 es van comptabilitzar un total de 19.450 actuacions, després de rebre entre 30.000 i 40.000 trucades o avisos per part dels ciutadans. D’aquestes, un 39% va correspondre a tasques de policia administrativa; un 28% van ser actuacions de la policia de trànsit; un 27%, de policia de seguretat, i un 6 sis per cent, per temes de policia assistencial. En aquest sentit, durant el 2011 es van incrementar un 16,6% el nombre d’actes instruïdes arran de la infracció de l’ordenança de civisme. En canvi, en l’àmbit del trànsit, les sancions per infracció de l’ordenança municipal de circulació van disminuir un 6,20% en relació a l’any anterior. Mentrestant, les denúncies en zona blava van créixer un 17%.

L’inspector en cap de la policia local ha destacat que l’Ajuntament és molt més efectiu a l’hora de cobrar les sancions, ja que s’ha notat la millora del sistema de recaptació de BASE, l’organisme autònom de la Diputació de Tarragona. A banda, les multes del Servei Català de Trànsit fetes per la policia local van sumar 416, un 60% més que l'any anterior. En canvi, el 2011 va haver-hi una reducció del 6% en els serveis de retirada de vehicles amb grua, amb un total de 1.825 vehicles retirats. D’aquests vehicles retirats, 210 vehicles han estat desballestats, el que suposa un increment del 20%. Quant a accidents, el 2011 n'hi va haver 533, amb 12 ferits i 2 morts. En l'apartat de policia de seguretat, la policia local de Tortosa va fer 5.280 intervencions, entre les quals hi ha 900 atestats –amb un increment del 4,5 per cent- i 177 detinguts, el que ha representat una pujada del 88%.

Finalment, les conductes més sancionades per infringir l'ordenança de civisme són 200 per consum i tinença de drogues (el que suposa un increment del 86%); 179 per sorolls; 118 per consumir alcohol provocant molèsties; 87 per contaminació visual; 74 per embrutar la via pública, i 53 per fer les necessitats fisiològiques al carrer.

ERC denuncia que la Lira i la Filha no han cobrat els ajuts promesos

2012-01-18T13:51:00.000+01:00

El portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament d’Amposta, Adam Tomàs, s’ha mostrat molt crític amb el fet que les escoles de música de la Lira i la Unió Filharmònica no hagen cobrat encara les subvencions extraordinàries que havia compromès el govern, valorades amb 49.500 euros per a cada entitat. Aquest dimecres al matí, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Tomàs ha qüestionat que l’alcalde anunciés aquests subvencions extraordinàries durant la passada campanya electoral de les municipals. Uns ajuts que, tenint en compte la situació econòmica de la Generalitat, serà molt complicat que les societats musicals ampostines els puguen cobrar.

En canvi, com ja havia fet el portaveu socialista, Antoni Espanya, durant el seu pas per l’edició del Primera Columna de dilluns, Tomàs també s’ha mostrat comprensiu amb el retard en l’aprovació del pressupost d’Amposta per al 2012. Això sí, el portaveu d’Esquerra ha qüestionat que CiU comencés el mandat amb una forta despesa en la creació de càrrecs de confiança, i també ha advertit que potser no era el millor moment per destinar 60.000 euros al monument ‘Un riu de música’, a la renovada plaça Ramon Berenguer IV. Segons Tomàs, és ben normal que els ciutadans d’Amposta no entenguen les crides que fa el govern municipal a l’austeritat en la despesa, després d’haver assegurat que l’Ajuntament tenia un milió d’euros de superàvit.

Finalment, el portaveu d’Esquerra d’Amposta també ha carregat contra el govern de la Generalitat per la caiguda de les inversions a la capital del Montsià. En el pressupost per al 2012, per exemple, Tomàs hi troba a faltar alguna partida per al nou CAP d’Amposta. En la mateixa línia, el regidor republicà ha criticat la renúncia del govern municipal a la defensa dels estudis públics d’INEFC. De fet, ha revelat que l’empresa EUSES Tortosa, amb la qual l’Ajuntament ampostí ha signat un conveni per a la implantació d’un centre concertat, es va crear al juliol del 2011.

Prova pilot al Baix Ebre per a la detecció precoç del càncer de còlon i recte

2012-01-18T12:05:00.001+01:00

El govern català va anunciar ahir que el Departament de Salut ha elegit la comarca del Baix Ebre per iniciar enguany el programa pilot de detecció precoç del càncer de còlon i recte. En el primer any d’aquest programa pilot, Salut convidarà un total de 8.500 ciutadans d'entre 50 i 69 anys, que és la meitat de la població del Baix Ebre que es troba en aquesta franja d’edat, perquè es facin les proves de cribatge. El càncer de còlon representa un 15 per cent del tipus de càncer que es detecten anualment en el col·lectiu d’homes i dones. A les Terres de l’Ebre, es detecten cada any uns 170 casos de càncer de còlon, que provoquen una setantena de defuncions. El director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, ha explicat les diferents fases del programa pilot de detecció precoç del càncer de còlon i recte.

La Generalitat estudiarà les demandes de l'Ametlla de Mar sobre el projecte Zèfir

2012-01-18T09:43:00.000+01:00

La Generalitat estudiarà amb detall el rebuig unànime del ple de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar al projecte Zèfir, la plataforma d’assajos en energia eòlica marina que impulsa el mateix a través de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya. El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, va explicar ahir que parlarà amb els diversos departaments implicats en el projecte, per saber si es poden atendre les demandes del consistori. I és que el ple de l’Ametlla de Mar va deixar clar aquest dilluns, amb l’aprovació d’una moció, que no accepta lla instal·lació dels primers molins del parc eòlic marí a només tres quilòmetres i mig de la costa. Pallarès va remarcar que en principi l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar no s’oposa a la segona fase del projecte Zèfir; una segona fase que preveu la instal·lació dels aerogeneradors a trenta quilòmetres del litoral.

Us fan mandra tants partits entre el Barça i el Reial Madrid? #PrimeraColumna

2012-01-18T09:39:00.000+01:00

En el programa d'aquest dimecres de Primera Columna, volem preguntar els espectadors si estan cansats de tants clàssics entre el Barça i el Reial Madrid. Avui dimecres a les deu de la nit comença un altre partit que, en realitat, durarà 180 minuts, ja que el Barça i el Madrid han de jugar els dos enfrontaments dels quarts de final de la Copa del Rei. En menys d’un any, l’equip entrenat per Pep Guardiola i els jugadors dirigits per Jose Mourinho s’hauran enfrontat en nou ocasions. I cada vegada que han jugat, ha semblat que tot el país s’ha paralitzat. Però ja han sorgit les primeres veus que creuen que tants clàssics en tan poc temps són excessius. Per tant, esteu cansats de tants partits entre el Barça i el Reial Madrid? Us fan mandra?

La PDE creu que Arias Cañete recuperarà el transvasament quan passe la crisi

2012-01-18T00:16:00.000+01:00

El moviment antitransvasament reclama al govern català que ature el projecte del Xerta-Sénia perquè és inviable, i per evitar que acabe "com l'aeroport de Castelló" ·

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) està convençuda que el nou ministre d'Agricultura del PP, Miguel Arias Cañete, recuperarà el projecte de transvasament de l'Ebre un cop que millore l'actual situació econòmica. El col·lectiu ha recordat que el nou govern espanyol continua sent un "ferm" partidari d'aquestes infraestructures i ha alertat del fet que la conjuntura política actual sigui molt similar a la del transvasament plantejat l'any 2001, amb majoria absoluta del PP a Madrid i un govern en minoria de CiU a Barcelona. Els antitransvasament, d'altra banda, han reclamat al Govern que paralitzi les obres del canal Xerta-Sénia per la seua inviabilitat econòmica, i evitar que el procés acabe com l'actual aeroport de Castelló; en aquest cas, amb la venda de l'aigua per finançar-lo.

La PDE ha acusat el PP de practicar un doble discurs a les Terres de l'Ebre, tot descartant el transvasament, mentre el prometia en territoris com Múria i Andalusia per "esgarrapar molts de vots". A més, el fet que Arias Cañete haja estat l'escollit per ocupar la cartera d'Agricultura, dins la qual s'ha inclòs Medi Ambient, ha acabat d'encendre totes les alarmes."Davant la conjuntura econòmica actual, el país no està per obres faraòniques. Però a poc que puguin, recuperaran els transvasaments", ha declarat un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, tot advertint que qualsevol intent en aquest sentit tornarà a trobar resposta del territori. A banda, en les mateixes declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Panisello ha fet una crida als polítics de les Terres de l'Ebre a utilitzar el riu com a "recurs estratègic per al desenvolupament", per evitar donar arguments a aquells que aspiren a endur-se'n l'aigua.

En el front més immediat, la PDE continua alerta amb el desenvolupament de les obres del canal Xerta-Sénia. Una obra que identifiquen amb un futur transvasament cap al País Valencià, un possible "canvi de cromos" entre els governs català i valencià, ja que l'aigua del Segarra-Garrigues també es transvasaria cap a Barcelona. Així, el fet que el govern anunciés que empreses privades finançarien la construcció del Xerta-Sénia, en coincidència amb les declaracions del president valencià, Alberto Fabra, que l'aigua a Castelló també podria arribar amb aquesta via de finançament, ha aixecat més sospites a l'entorn antitransvasament.

Imatge ACN

Embruten amb pintura la façana de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea

2012-01-17T23:57:00.001+01:00

Les finestres, la porta i el caixer automàtic de l'edifici de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea han aparegut aquest dimarts al matí visiblement bruts per un atac amb boles de pintura roja. També ha patit una acció similar el domicili dels sogres del gerent de la cooperativa, amb l'impacte d'ous i boles de pintura del mateix color als vidres dels baixos de l'edifici. Segons ha declarat l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), l'acció respon a la "frustració per la manca de solucions fermes" en la reunió convocada per la junta rectora i la Generalitat del passat divendres.

"És una reacció de ràbia que es pot entendre però que no voldríem que tingués continuïtat", ha afegit Andreu. En aquest sentit, fonts dels Mossos d'Esquadra han confirmat a l'ACN que el mateix gerent de la cooperativa ha presentat aquest dimarts al matí una denúncia pels fets, que haurien tingut lloc durant la nit d'aquest dilluns. Durant la reunió amb la directora de l'Institut Català de Crèdit Agrari molts dels afectats van exigir a la junta que reclamés responsabilitats pels fets al gerent, a qui responsabilitzen directament de l'angoixant situació financera de la cooperativa i del bloqueig de comptes.A més, el fet que els representants de la Generalitat i de la junta rectora de la societat no concretessen cap calendari per al retorn dels estalvis bloquejats i, fins i tot, condicionessen aquest procés a l'elaboració d'un pla de viabilitat, ha incrementat el desànim entre els centenars d'afectats que encara no han pogut recuperar els seus diners. Tot plegat, considera l'alcalde, podria haver esperonat l'atac amb pintura.

De moment, representants de l'Ajuntament tenen previst demà dimecres participar en una reunió a Barcelona amb el director general d'Agricultura i Ramaderia, Domènec Vila, per poder tractar les sortides per fer viable la cooperativa agrícola i que els pagesos associats puguen continuar portant-hi la seua producció. L'alcade de l'Aldea creu que la pròpia activitat de la societat difícilment podrà aconseguir retornar els fons bloquejats dels impositors, i aposta perquè la Generalitat negocie la implicació d'alguna entitat bancària -s'havia especulat que seria Bankia- perquè done suport a l'operació.

Imatge ACN

Campredó confia en què hi haurà canvis en el projecte de traçat de l’A7

2012-01-17T18:10:00.001+01:00

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Campredó seguirà amb interès qualsevol canvi que el nou govern de l’Estat puga introduir en el projecte de la futur autovia A7, que l’executiu anterior va deixar pendent. Tant el poble de Campredó com l’Ajuntament de Tortosa van oposar-se de manera unànime al traçat que proposava el govern del PSOE, ja que trinxava el terme i separava el nucli de població de Font de Quinto amb un talús de dotze metres d’altura. El president de l’EMD de Campredó, Joan Sanahuja, ha explicat aquest dimarts, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, que ara per ara només saben que s’estava redactant un altre projecte d’impacte ambiental del possible traçat. Sanahuja ha remarcat que l’ideal seria que aquest tram de l’autovia de l’interior ja estigués fet, però ha advertit que Campredó no pot acceptar una solució tan agressiva amb el territori com la que plantejava el govern anterior.

D’altra banda, el president de l’EMD també ha fet un balanç positiu del primer any d’aquesta administració local, ara que el proper 27 de febrer es complirà el primer aniversari de la seua posada en funcionament. Segons Sanahuja, aquest primer any ha servit per activar la nova administració, fer el traspàs de funcions des de l’Ajuntament de Tortosa, i també per apropar el poble de Campredó a la crua realitat de la crisi. Tanmateix, el fet de ser EMD permet a Campredó poder optar a les línies de subvencions que ofereixen les administracions superiors i generar els seus propis recursos.

De fet, Sanahuja ha assenyalat que estan estudiant de quina manera podrien afrontar la part que els correspon pagar de l’ajut del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. En concret, el seu projecte és la cobertura de la pista poliesportiva, amb un pressupost de 340.000 euros. Però si el Departament de Governació no els millora les condicions de finançament, optarien per una altra actuació més assumible per a l’EMD de Campredó.

El cim de Caro registra la primera nevada del 2012

2012-01-17T17:47:00.001+01:00

La neu ja ha tocat enguany el cim de Caro, al massís dels Ports. Aquest dilluns, la pluja que estava caient a Tortosa i Roquetes va esdevenir la primera nevada del 2012 al punt més alt de les Terres de l’Ebre i de tota la demarcació de Tarragona. Molts afeccionats a la meteorologia i a la fotografia van pujar al Port aquest mateix dilluns i van poder fer imatges com les que ens ha cedit Lluís Algueró, responsable del web Meteotortosa.cat. Segons que ha explicat Algueró, hi havia uns deu centímetres de neu al cim de Caro, a la zona en què hi ha les antenes de telecomunicacions. Un gruix que s’ha mantingut pràcticament intacte durant les últimes hores. De fet, l’estació automàtica del Parc Natural dels Ports ha marcat aquest dimarts registres que rondaven els zero graus centígrads i una humitat relativa de més del 97%. Podeu veure més imatges de Lluís Algueró a Flickr.

Unió de Pagesos afirma que les pèrdues a la collita d’oliva seran del 63%

2012-01-17T16:34:00.000+01:00

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha calculat que l’actual campanya de l’oliva finalitzarà amb un 63% menys de producció que els anys anteriors. Amb la collita d’olives pràcticament acabada, el sindicat ha advertit aquest dimarts que la campanya es tancarà amb una producció de 13.248 tones, mentre que la mitjana de les campanyes dels anys que van entre el 2008 i el 2010 va ser de 35.823 tones. La Unió de Pagesos ha atribuït la davallada de la producció a la forta sequera d’enguany. A banda, la campanya també es veurà afectada per l’abaixada de preus en origen, i que suposarà unes pèrdues de gairebé 51 milions d’euros per al sector.

De fet, el sindicat ha recordat que el principal problema que pateix el sector de l’oliva és l’agreujament de la crisi de preus. Una crisi que es va iniciar la campanya 2007-2008, i que ja ha comportat una pèrdua d’ingressos de més del 40% per als productors catalans. Els preus s’han enfonsat des dels 60 cèntims el quilo, l’any 2005, fins als 30 cèntims el quilo de la campanya actual. En aquesta línia, la Unió de Pagesos ja va alertar fa més de tres anys que la crisi de preus no responia a raons del mercat, sinó a la pressió feta per la gran distribució i a la submissió d’envasadors i industrials a aquesta pressió perquè els preus anessin a la baixa. Així, el sindicat ha interposat denúncies quan ha detectat olis d’oliva de qualitat inferior que la que indicava l’etiqueta, olis d’oliva mal etiquetats, o bé indicis de pràctiques com la venda de pèrdues o l’abús de la posició de domini.

La Unió de Pagesos afirma que caldria investigar les presumptes pràctiques il·legals de la gran distribució, incrementar els controls en l’etiquetatge, adequar la fiscalitat dels productors a la pèrdua d’ingressos, fomentar l’ús de l’oli d’oliva dins les institucions catalanes, o substituir l’actual mecanisme d’emmagatzematge privat per un de retirada de producte del mercat. A banda, quant als efectes de la sequera, el sindicat agrari ha demanat al Departament d’Agricultura que vertebri un ajut estatal per als productors més perjudicats, amb l’objectiu d’evitar que abandonen les explotacions. Segons la Unió de Pagesos, la subvenció hauria de dirigir-se només a aquells productors que hagin tingut perdut superiors al 30% de la producció. El sindicat calcula que es necessitarien uns vuit milions d’euros per a unes 6.000 explotacions afectades per la sequera.

Gervasi Aspa repetirà com a president regional d'ERC a les Terres de l'Ebre

2012-01-17T12:55:00.000+01:00

El proper dissabte, 21 de gener, els militants d’ERC a les Terres de l’Ebre participaran en el congrés regional ordinari per escollir el seu nou president i la nova executiva del partit al territori. Una vegada escollit nou president i secretària general del partit en l’àmbit nacional, i després d’afrontar les eleccions a les Corts espanyoles, ERC ha començat la renovació de les seues federacions regionals i comarcals, tal com preveuen els estatuts del partit. En el cas de les Terres de l’Ebre, el congrés tindrà lloc al Centre Cívic de Deltebre a partir de les 17.00 hores. De fet, l’actual president de la federació de l’Ebre i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha fet ja un balanç positiu de la seua darrera etapa al capdavant de la federació, tant pels resultats electorals assolits com per la forta implantació del partit als municipis del territori. "ERC som la segona força municipalista al Baix Ebre i estem a molt pocs vots de ser-ho al Montsià, a més de tenir una presència molt significativa a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta", ha afirmat Aspa. En la mateixa línia, ha destacat la "gran feina" feta per ERC des del govern de la Generalitat per "construir un futur millor per les Terres de l’Ebre", com també "l’honestedat i la solvència amb què ERC ha treballat i treballa per les Terres de l’Ebre".

Així, tancat el termini de presentació de candidatures, la comissió organitzadora del congrés ha confirmat que només s’ha presentat una candidatura encapçalada un altre cop per Gervasi Aspa, que optarà al seu tercer mandat. El president regional i candidat a la renovació, d’altra banda, s’ha mostrat convençut que la nova executiva aconseguirà que el partit continuï creixent tant en seccions locals com en nombre de militants, i també amb presència institucional. ‘"El futur d’ERC i de les Terres de l’Ebre va molt lligat, i quan ERC ha tingut força les Terres de l’Ebre han pogut fer passos importants. Per tant , ara que vivim moments difícils necessitem un partit més fort que mai per aconseguir que les Terres de l’Ebre siguin tractades com un territori de primera a l’hora d’ajudar les empreses, crear ocupació, portar inversions i prestar serveis d’atenció social", ha afirmat Aspa. Al congrés de dissabte assistirà la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que clourà l’acte.

Cal suprimir els consells comarcals? #PrimeraColumna

2012-01-17T12:12:00.001+01:00

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, a Canal 21 Ebre, hem volgut preguntar els espectadors si creuen que ha arribat el moment de considerar la supressió dels consells comarcals. La vicepresidenta Joana Ortega publicava ahir dilluns un article a La Vanguardia [més informació aquí], en què es qüestionava si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara, o si no seria millor que fossin substituïdes per un consell d'alcaldes que fixés els serveis que cal prestar i que establís criteris per a una gestió professional. De fet, Ortega va dir que abans de l’estiu podria estar a punt l’esborrany de la futura llei de governs locals, amb les competències que haurien d'assumir els ajuntaments, els consells comarcals i, més endavant, les vegueries. Per tant, penseu que cal suprimir els consells comarcals?

La Ribera d'Ebre promou el comerç just i el consum responsable a les escoles

2012-01-17T12:05:00.002+01:00

Un total de 47 alumnes de la Ribera d’Ebre participen en un programa que promou el comerç just i el consum responsable entre els escolars de Móra d’Ebre i Ginestar. Els tècnics de l’Oficina Comarcal de Consum del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre han desenvolupat l’activitat Cuines del món a la Ribera d’Ebre a l’escola Lluís Viñas de Móra d’Ebre i a l’escola Pàmies de Ginestar. L’objectiu del programa és apropar i conscienciar els xiquets i xiquetes de la comarca sobre el comerç just i el consum responsable, i també donar-los la informació perquè coneguen els ingredients i el seu valor nutritiu, i perquè mantinguen una dieta equilibrada. L’activitat també ha inclòs un taller de cuina amb receptes com llaminadures fetes amb taronges de les Terres de l’Ebre, bombons amb xocolata de comerç just, i postres que els mateixos xiquets poden preparar a casa seua, amb la col·laboració dels seus pares.

Imatge Consell Comarcal de la Ribear d'Ebre

L'Ametlla de Mar rebutja en bloc el parc eòlic marí, però el PSC defensa el projecte Zèfir

2012-01-17T11:38:00.000+01:00

Com estava previst, tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar van aprovar ahir al migdia una moció de rebuig al projecte Zèfir, que suposa la instal·lació del parc eòlic experimental marí davant de la costa del municipi. La moció reclama al govern català que renuncie a ubicar l'anomenat projecte Zèfir davant del litoral de l’Ametlla de Mar, tenint en compte els perjudicis econòmics que pot ocasionar en l'activitat turística i pesquera de la població per l'impacte visual, paisatgístic i mediambiental. L'alcalde, el convergent Andreu Martí, va insistir en què confia que el govern rectificarà i farà marxa enrere respecte la ubicació del projecte Zèfir. [Podeu veure el tema a Canal 21 Ebre.]

Però, per la seua banda, el grup parlamentari de la PSC ja ha desautoritzat el seu regidor a l’Ametlla de Mar, i ha emplaçat el govern català a no deixar perdre una oportunitat industrial per al país, ja que Catalunya podria liderar la generació d’energies renovables i en concret d’energia eòlica marina. En aquest sentit, cal recordar que el projecte Zèfir es va presentar durant l’etapa del tripartit, al març de l’any 2010. "Emplacem el govern a no deixar perdre una nova oportunitat industrial per al nostre país i a liderar les energies renovables i en especial els parcs eòlics marins”, ha afirmat el portaveu socialista en temes de Medi Ambient, Jordi Terrades, qui ha manifesta el suport del PSC al centre d’experimentació després de les crítiques al projecte de l'alcalde de l’Ametlla de Mar. Segons els socialistes, et projecte es constitueix com una plataforma de R+D que pretén contribuir al desenvolupament de la tecnologia eòlica marina. “Cal tenir present que es tractaria del primer parc eòlic marí que es projecta a la costa a tot l’Estat espanyol, tot comportant inversions econòmiques que beneficien directament l’economia catalana”, ha afegit.Segons Terrades, “és una gran oportunitat que sens dubte contribuirà a la disminució dels costos de construcció de parcs marins d’energia eòlica en aigües profundes, a l’augment del coneixement científic i tecnològic en els sectors industrials associats als centres d’investigació. Aquest projecte obre noves oportunitats econòmiques per les empreses involucrades en el projecte, pel desplegament industrial d’una nova activitat en el territori i del conjunt de Catalunya”.

Imatge PSC

Google tradueix al castellà i desordena el mapa de Tortosa

2012-01-16T18:50:00.001+01:00

Avenida de la Generalidad, avenida de Cristóbal Colón, parroquia de San Blas o Plaza del Bimilenario són alguns dels noms castellanitzats que des de fa setmanes es poden trobar al Google Maps, el servei gratuït de mapes de Google, que sobtadament ha canviat la denominació catalana oficial de bona part dels carrers, places o avingudes del país.A banda, també s'hi detecten algunes errades de localització força greus, ja que els mapes de Google situen el "Teatro-Auditorio Felip" [sic] a l'edifici de l'Ajuntament de Tortosa. De fet, al mateix lloc en què també hi situen una estació de servei i una parada d'autobusos. En aquesta línia, també hi ha un "teatro-auditorio Felip Pedrell" al número 2 del carrer Ciutat, al nucli antic. D'altra banda, la “Comisaria de la Policia Nacional” ara es troba entre l’auditori i el col·legi de les Teresianes, just al costat de la sidreria Amets.I hi ha un bisbat de Tortosa al barri de Ferreries, just darrera de la parròquia del Roser. De la mateixa manera, l'autovia de l'Aldea (C-42) ha passat a dir-se "carretera de Tarragona-Valencia".

Google Maps ha atribuït a un "problema tècnic" la traducció al castellà dels noms dels carrers catalans. La companyia ha assegurat a través de Twitter que està treballant per solucionar-ho, i ha agraít als usuaris que els hagin posat al corrent de la situació. La situació, però, s'arrossega des de fa més d'un mes.

Ver mapa más grande

Ginestar celebra una jornada gastronòmica multicultural

2012-01-16T18:12:00.001+01:00

La coordinadora de l'Institut Català de les Dones de les Terres de l'Ebre, Carme Valls, va participar disssabte passat en la I Jornada Multicultural Gastronòmica que va celebrar-se a Ginestar.Aquesta jornada, organitzada per la regidoria de Benestar i Atenció a les Persones, va comptar amb la col·laboració de l'associació de Dones de Ginestar, a més de dones romaneses, angleses i marroquines, i del mateix l'Institut Català de les Dones. Aquesta primera jornada va gaudir de l'èxit participatiu d'uns 170 assistents, que van gaudir del tast gastronòmic, mentre es projectava un vídeo dels àpats elaborats durant dos dies per aquests grups de dones. A més a més, l'acte va estar amenitzat amb gran varietat de música dels països participants i, al finalitzar, es va repartir un receptari dels mateixos plats cuinats a totes les persones assistents.

Imatge Generalitat de Catalunya

Metges Sense Fronteres, al vestíbul del campus de la URV a l'Ebre

2012-01-16T18:05:00.000+01:00

L’exposició 40 Anys d’Acció Humanitària Independent, que repassa els quaranta anys de vida de Metges Sense Fronteres (MSF), arriba a les Terres de l’Ebre. Ho fa presentada per l’Antena Cultural Tortosa de la URV, al vestíbul el campus Terres de l’Ebre i des de l’11 de gener fins al proper 3 de febrer. La mostra, que es pot veure de dilluns a divendres, des de les vuit del matí fins a les nou del vespre, repassa la història de l'organització medic-humanitària i també els principis que han guiat el seu treball durant les últimes dècades.

L’ONG fa repàs de la seua història a través de 30 fotografies que recullen alguns dels principals contextos en què l’entitat ha intervingut en les últimes quatre dècades, tot prestant assistència a poblacions en situació precària i víctimes de conflictes armats, desplaçaments forçats, malalties endèmiques i epidèmiques, catàstrofes naturals, violència social i exclusió de l'atenció sanitària, en els cinc continents. Així, la mostra obre una finestra als conflictes d'Afganistan, Líban, Territoris Palestins, l'Iraq, Colòmbia, Bòsnia, Txetxènia, Somàlia, Darfur o República Democràtica del Congo, entre uns altres, així com al genocidi de Rwanda, les fams d'Etiòpia i Angola, el terratrèmol i posterior epidèmia de còlera d'Haití, l'huracà Mitch a Centreamèrica, el tsunami del sud-est asiàtic, i a crisis relacionades amb pandèmies, malalties oblidades com el VIH/sida.

De totes aquestes crisis van ser testimoni prestigiosos fotògrafs com Sebastião Salgado, Juan Carlos Tomasi, Bruno Stevens, Bruno Barbey, Olivier Jobard, Roger Job, Eric Bouvet i John Stanmeyer, o agències com ara Gamma, Magnum, Cosmos, Moment, Sipa Press i VII, que van contribuir amb el seu treball a lluitar contra l'oblit polític i mediàtic que porta dècades cobrant-se un alt preu en vides humanes i sofriment a tot el món.

A banda, per al 2 de febrer hi ha previstes una sèrie d’activitats paral·leles. A les 18.00 hores, Marc Doladé -delegat d’MSF a Catalunya, oferirà la conferència Reptes i dilemes de l’acció humanitària. Tot seguit, a les 19.00 hores, es projectarà el documental Living in emergency. Aquestes activitats es presentaran a l’Aula Magna de la URV a Tortosa i són de lliure accés.

MSF va néixer en 1971 de la mà d'un grup de metges i periodistes frustrats, uns perquè el mandat de l'organització en la qual treballaven els impedia prestar testimoniatge sobre el genocidi dels Ibo a Biafra (Nigèria, 1968), uns altres per la ineficàcia amb què es va atendre a les víctimes de les inundacions de 1970 a Pakistan Oriental (actual Bangladesh). En aquest sentit, aquests professionals defensaven una acció mèdica independent d'interessos polítics o econòmics, que acudís allí on les poblacions víctimes de situacions d'emergència ho requerissin per prestar assistència i testimoniatge. Actualment, MSF és una de les principals organitzacions humanitàries independents del món. L'objectiu ha estat sempre el mateix: preservar la vida, alleujar el sofriment i restablir la dignitat de les persones en períodes en els quals la seva supervivència està amenaçada, treballant des de principis com la independència, la neutralitat, la no discriminació, i conviccions com el professionalisme, la innovació i la transparència.

Imatge Roger Job

Espanya (PSC) estén la mà al govern municipal d’Amposta

2012-01-16T17:53:00.000+01:00

El portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Amposta, Antoni Espanya, ha afirmat aquest dilluns que el seu grup col·laborarà en tot allò que siga possible amb l’equip de govern de Manel Ferré, tot i que CiU governa amb majoria absoluta, ja que la previsió és que el 2012 serà un any molt complicat per al consistori de la capital del Montsià. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Espanya ha detallat que hi ha hagut reunions prèvies amb la regidora d’Hisenda, per intentar acostar posicions sobre la redacció i aprovació del pressupost. Segons el portaveu del PSC, hi ha algunes dades preocupants, com la previsió d’una reducció important en els ingressos, la pujada de l’Impost de béns immobles (IBI), el qual s’incrementaria en un 15%, o la davallada en el capítol d’inversions fins als 2 milions i mig d’euros.

En la mateixa línia, Espanya s’ha mostrat comprensiu a l’hora de valorar el retard amb què el govern de Manel Ferré aprovarà enguany el pressupost, quan els darrers exercicis s’ha vingut aprovant en l’últim ple de l’any. El regidor socialista ha explicat que l’equip de govern ha volgut esperar-se a conèixer les mesures del nou govern de l’Estat, que faran que l’Ajuntament puga recaptar uns 300.000 euros més per l’increment de l’IBI.

El portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Amposta ha afirmat que la decisió del govern de Ferré d’estalviar 10.000 euros suprimint els lots de Nadal dels treballadors municipals ha estat correcta i ben rebuda pels ciutadans. Tot i així, Espanya ha afirmat que es podria haver anat més enllà a l’hora de retallar la despesa, i ha citat la necessitat d’estalviar també en el consum energètic, ja que Amposta hi destina més de 400.000 euros cada any. Però sobretot, el portaveu socialista ha reclamat la supressió del decret de gratificacions a alguns funcionaris, que cada any costa a l’Ajuntament més de 100.000 euros.

Finalment, Espanya ha repassat altres temes de l’actualitat política ampostina, com la queixa de l’oposició al Síndic de Greuges per l’ús de la sala de premsa de l’Ajuntament, o les al·legacions que els socialistes presentaran a la nova ordenança de terrasses.

Els 'indignats' de Tortosa creen un grup de teatre 'alternatiu i crític'

2012-01-16T13:16:00.000+01:00

L’assemblea del col·lectiu ciutadà Acampada Tortosa 15M ha anunciat, després de la reunió del passat 3 de gener, la creació d'un grup de teatre, amb l'objectiu d'oferir al municipi un "espectacle alternatiu i crític". En aquest sentit, ha fet una crida a través d'internet perquè totes aquelles persones que són afeccionades al teatre, o bé que siguen actors i actrius amateurs o professionals, se sumen a la iniciativa. "Si creus en l'art com un instrument de lluita o si simplement t'agrada fer el pallasso, acudeix el dimarts 17 [de gener] al Casal Popular Panxampla a les 19.00 hores", conclou el missatge difós per Acampada Tortosa 15M. "No et podem prometre l’èxit ni la gloria eterna, però sí grans dosis de sàtira i diversió", afegeix el col·lectiu abans de recordar que l'art "és una arma carregada de futur”, tot emulant les paraules del poeta Gabriel Celaya.

Ortega aposta per substituir els consells comarcals i fixar les competències de les vegueries

2012-01-16T12:31:00.002+01:00

La vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha publicat un article al diari La Vanguardia d'aquest dilluns, en què remarca la necessitat d'"afinar les estructures administratives del nostre país", així com la conveniència de "professionalitzar determinats llocs de comandament, perquè no depenguin dels diferents resultats electorals". La Vanguardia ho interpreta com l'anunci de la supressió de consells comarcals per part de la Generalitat. Així, diu que la vicepresidenta recorda que "la setmana passada, el Govern va aprovar la creació de la comissió que ha de redactar l'avantprojecte de la llei de Governs i Hisendes Locals", una llei que hauria de concretar "l'estructura político-administrativa dels ens locals de Catalunya". Segons Ortega, la comissió haurà de decidir "si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïdes per un consell d'alcaldes que fixés els serveis que cal prestar i que establís criteris per a una gestió professional". "La primera eina d'aquesta reforma la tindrem en la futura llei de Governs Locals. Caldrà decidir i clarificar, entre tots, les diferents competències que han d'assumir els ajuntaments, els consells comarcals i, més endavant, les vegueries", conclou Ortega, que sosté que "abans de l'estiu" la comissió haurà d'haver debatut i elaborat un document sobre el futur dels consells comarcals.

Per la seua banda, el republicà Joan Puigcercós també reflexionava sobre la necessitat de suprimir consells comarcals i diputacions provincials, durant una entrevista concedida al programa 'Parlament' de Televisió de Catalunya.

Imatge TV3

Els afectats de la cooperativa de l'Aldea reclamen més transparència sobre els comptes

2012-01-16T12:03:00.000+01:00

La Generalitat anuncia un pla de viabilitat per a la cooperativa abans del 31 de març ·

La reunió informativa de divendres al vespre amb la directora de l’Institut Català de Crèdit Agrari no ha acabat de satisfer els afectats per la fallida de la secció de cedit de la cooperativa de l'Aldea. Aixi, una part dels afectats pel bloqueig dels comptes s’han mostrat insatisfets amb el resultat de la reunió, en què la Generalitat va anunciar que abans del 31 de març presentara un pla de viabilitat per a la cooperativa. Els veïns que encara no han pogut desbloquejar els seus estalvis reclamen mes informació i mes transparència sobre la situació financera de la cooperativa. De fet, han criticat que s’haja aturat el segon cobrament que s’havia previst per al primer trimestre d’enguany, fins que estiga a punt el pla de viabilitat de la cooperativa de l’Aldea. El govern continua considerant que la cooperativa de l’Aldea es viable, però adverteix que la recuperació dels estalvis bloquejats dependrà de la continuïtat de l'activitat, i ha tornat a demanar paciència als impositors afectats.

Ara mateix continuen bloquejats uns 4,2 milions d’euros, arran de la fallida de la secció de crèdit. De moment, han pogut ser desbloquejats 750 dels gairebé 1.200 comptes que van quedar retinguts. En total, el passat 1 de desembre van quedar bloquejats uns 5,6 milions d’euros. Un dels portaveus dels afectats, Jordi Gas, va afirmar divendres a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre que volen recuperar fins a l’ultim cèntim dels seus estalvis, i que cal aclarir la responsabilitat de l’actual junta rectora de la cooperativa agrícola, a qui va acusar de mala gestió.

Imatge ACN

Ha de reconsiderar la Generalitat el projecte Zèfir davant de la costa de l'Ametlla de Mar?

2012-01-16T11:50:00.001+01:00

El ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar celebra aquest migdia una sessió extraordinària en que ha d’aprovar les seues al·legacions al projecte Zèfir, la plataforma experimental d’energia eòlica marina que la Generalitat impulsa davant de la costa de la població. Divendres passat, en una compareixença conjunta, l’alcalde Andreu Martí va escenificar la unitat de l’equip de govern de CiU amb el Partit Popular, Esquerra i el PSC. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar creu que instal·lar els primers dos molins a nomes tres quilometres i mig de la costa tindria un gran impacte visual i perjudicaria el seu model de turisme i urbanisme sostenible. Paral·lelament, Martí ha mantingut diverses gestions amb alts càrrecs de la Generalitat, per estudiar la possibilitat de paralitzar el projecte o no dur-lo a terme.

I aquest dilluns, al programa Primera Columna, la nostra pregunta del dia es si la Generalitat, a traves de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), ha d’atendre les demandes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i reconsiderar l’anomenat projecte Zèfir. De fet, les reaccions no s’han fet esperar, i aquest diumenge, a traves del Diari de Tarragona, el director de l’institut oferia una escola de formació professional de segon grau en manteniment d’aerogeneradors i un màster en energia eòlica, gestionat per la URV. La nova escola, pionera a Catalunya, s’instal·laria a l’escola de capacitació nàutico-pesquera i el seu objectiu seria formar professionals per al manteniment de parcs eòlics terrestres i marins. I les classes del màster es farien a Tarragona, però les practiques es farien al futur centre de control de la planta experimental de l’Ametlla de Mar. Tanmateix, la posició de l’Ajuntament es clara, ja que no volen molins tan a prop de la costa de la població. Per tant, ha de reconsiderar la Generalitat el projecte Zefir d’energia eòlica marina?

Imatge Monverd.org

Polèmica per un comentari del regidor tortosí de PxC sobre la cavalcada de Reis

2012-01-16T00:00:00.001+01:00

El líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha sortit en defensa del seu regidor a Tortosa, Jordi P. Casanova, qui fa una setmana va penjar un comentari al seu mur públic de Facebook en què qüestionava la presència de menors immigrants, i en especial musulmans, en la cavalcada de Reis de la capital del Baix Ebre. Segons el portal 324.cat, Casanova va denunciar la "invasió immigrant" de la cavalcada de Reis de Tortosa, tot publicant "un seguit de comentaris xenòfobs sobre la presència de menors marroquins" a l'acte organitzat per l'Ajuntament. De fet, al marge del portal de notícies de Televisió de Catalunya a internet, la polèmica també ha estat recollida per mitjans d'abast estatal com Intereconomía: "Acusan a los inmigrantes de quedarse con todos los caramelos de la Cabalgata de Tortosa".

Així, a través del seu compte a Twitter, Anglada citava la mateixa notícia d'Intereconomía i ha mostrat el seu suport al regidor tortosí: "Jordi Casanova regidor de #PxC a #Tortosa diu veritats com punys. Se que estàs fent una bona feina, segueix...", diu textualment el missatge d'Anglada. A més, el líder de PxC ha penjat a la mateixa xarxa social un segon missatge sobre el tema: "El regidor de PxC a Tortosa, acusa als moros de posar en risc la integritat física dels nostres fills", amb un enllaç a una pàgina de PxC amb un recull de premsa de les diverses notícies que han motivat les declaracions de Casanova.

Imatge PxC

Ribera d'Ebre per la Independència comença a caminar a Miravet

2012-01-15T21:33:00.000+01:00

Més de 50 persones han assistit aquest dissabte a Miravet a la primera reunió de Ribera d'Ebre per la Independència, la secció comarcal de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El principal acord a què es va arribar és el plantejament d'un full de ruta perquè els pobles de la comarca s'organitzen en assemblees locals. A més, també van decidir enviar als ajuntaments de la Ribera d'Ebre els documents perquè formalitzen la seua adhesió a la xarxa de l'Associació de Municipis per la Independència, com ja han fet una desena de consistoris del territori. De fet, dos dels ajuntaments que properament s'adheriran a l'associació són els riberencs Miravet i Rasquera. Finalment, també es va informar els assistents de l'acte central que l'ANC de les Terres de l'Ebre farà el proper 11 de febrer, a les 12 del migdia, a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Imatge ANC Terres de l'Ebre

Mig centenar de persones en l'acte de Tortosa que vinculava immigració i delinqüència

2012-01-15T21:09:00.001+01:00

Entre 40 i 50 persones van participar ahir dissabte en la concentració-manifestació convocada per l'autodenominat "Grup de Veïns Afectats per la Violència i Delinqüència Immigrant". El lema de la protesta era 'Prou violència i prou delinqüència', i el lloc de concentració, el passeig de l'Ebre, davant de la parròquia del Roser del barri de Ferreries. Segons els convocants, la protesta tenia "les autoritzacions corresponents" i també "tot el suport de Plataforma per Catalunya (PxC)". De fet, entre els assistents hi havia el regidor de PxC a l'Ajuntament de Tortosa, Jordi Casanova, així com un dels regidors a la població veïna de Roquetes, Jesús Fernández.

Per la seua banda, a través del seu compte a Twitter, el Casal Popular Panxampla ha denunciat que en aquesta concentració de Tortosa es van veure "banderes del partit nazi España 2000". A Facebook, Unitat contra el feixisme ha penjat una imatge de la concentració i afirma que a l'acte de suport "al regidor racista" de Tortosa només van acudir-hi 10 persones.

Imatge Víctor V. Montecino

Múrcia vol 'acabar amb el repartiment injust i desequilibrat' de l'aigua a Espanya

2012-01-13T19:21:00.000+01:00

El govern de la Regió de Múrcia està decidit a no renunciar al transvasament de l'Ebre. El president de la comunitat murciana, Ramón Luís Valcárcel, va aprofitar ahir dijous una reunió amb el nou ministre d'Agricultura, Medi Ambient i Alimentació, Miguel Arias Cañete, per subratllar la necessitat "d'acabar amb el repartiment injust i desequilibrat" de l'aigua a Espanya. Segons Valcárcel, això hauria de fer-se amb un "gran pacte nacional" que hauria de ser una "plataforma de solidaritat territorial" per "construir la solució definitiva del problema de l'aigua".

El president de Múrcia va recordar que el compromís electoral del PP "està marcat nítidament": prioritat de la conca cedent, execució de les obres del Pacte de l'Aigua de l'Aragó i solidaritat territorial amb un Plan Hidrológico Nacional (PHN). "No cal inventar res, ni imaginar res, ni afegir res al que diu el programa del PP", va remarcat Valcárcel. Segons el president murcià, molt aviat hi haurà reunions "amb totes les comunitats autònomes" per elaborar la configuració del nou pla hidrològic.

Imatge CARM.es

L'Ametlla de Mar rebutja d'entrada el projecte Zèfir d'energia eòlica marina

2012-01-13T18:54:00.001+01:00

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha anunciat aquest matí que rebutja el projecte Zèfir, una decisió que compta amb el consens de tots els partits polítics amb representació municipal. En un primer moment, el consistori va anunciar que convocaria una consulta popular vinculant, però l'equip de govern de CiU ha consensuat una posició conjunta amb el PP, ERC i el PSC, per presentar al·legacions al projecte abans de la finalització del primer termini, el 18 de gener. El projecte Zèfir pretén instal·lar davant de la costa de l'Ametlla de Mar un centre d'experimentació i proves de tecnologia de generació eòlica marina.

Així, un cop que l'Ajuntament ha escoltat la posició de l'Institut de Recerca en Energia de Catlaunya (IREC), i acumulada tota la informació, tots els grups municipals han començat a elaborar una proposta d'al·legacions. L'alcalde de l'Ametlla de Mar, el convergent Andreu Martí, ha resumit que estan en contra del projecte actual perquè creuen que la instal·lació d’aquests generadors tan a prop de la costa -3,5 quilòmetres- té un gran impacte visual i paisatgístic, fet que va totalment en contra del model turístic i urbanístic i sostenible que venim planejant durant més de 30 anys". A banda, l'Ajuntament no té dades de l'afectació que poden tenir les emissions electromagnètiques en l'ecosistema marí, ni com pot afectar la instal·lació dels molins en l'avifauna o la pesca.

El proper dilluns, 16 de gener, a les dues del migdia, l'alcalde ha convocat un ple extraordinari per aprovar una moció conjunta, en què l'Ajuntament expressa el seu rebuig al projecte Zèfir i demana a la Generalitat de Catalunya la seua retirada. De la mateixa manera, també s'aprovaran les al·legacions del consistori. Amb tot, Martí ha detallat que paral·lelament ha mantingut diverses gestions amb als càrrecs de la Generalitat, per estudiar la possibilitat de paralitzar el projecte i no dur-lo a terme. A banda, a l'Ametlla de Mar ja s'ha constituït una plataforma contrària al Zèfir, formada per biòlegs, juristes i tècnics, que també preparen al·legacions al projecte.

El projecte Zèfir consisteix en la instal·lació d’una plataforma d’assajos en aigües interiors, davant de la costa de l'Ametlla de Mar, per obtenir energia elèctrica mitjançant dos aerogeneradors fixes, ubicats a 3,5 quilòmetres de distància i a una profunditat de 40 metres. Segons l'Ajuntament, els molins poden arribar a tenir una alçada de 180 metres, i una potència màxima de 5 megawatts per generador. En una segona fase, el projecte preveu la instal·lació de vuit molins més, a uns 25 quilòmetres, que flotarien en plataformes experimentals. Es va presentar per primera vegada, a Tortosa, al març del 2010, com una planta de proves per assajar els parcs eòlics marins en aigües profundes, entre el Cap de Salou i el vèrtex del Delta [veure vídeo]. La inversió prevista era d'uns 143 milions d'euros.

L’any 2006, el consistori de l’Ametlla de Mar ja va rebutjar per unanimitat un altre projecte de parc eòlic marí amb 18 molins i 80 metres d’altura, que havien d’instal·lar-se a només 500 metres de la costa. Finalment, el govern de l’Estat va donar la raó a l’Ajuntament i va aconseguir allunyar qualsevol instal·lació eòlica en el futur a un mínim de dos quilòmetre i mig. Per tant, en el cas del projecte Zefir, recordem, els dos primers molins es posarien a tres quilòmetres i mig.

Imatge Ajuntament de l'Ametlla de Mar

4,2 milions de la cooperativa de l’Aldea segueixen bloquejats

2012-01-13T17:10:00.000+01:00

El col·lectiu d’afectats per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l’Aldea reclamen més rapidesa en el desbloqueig dels seus estalvis. Això és el que li demanaran a la directora de l’Institut Català de Crèdit Agrari, Divina Alsinet, durant l’assemblea informativa que es farà aquest divendres al vespre al pavelló poliesportiu de l’Aldea. La reunió ha estat convocada per la junta rectora de la cooperativa, però era una reivindicació del col·lectiu d’afectats i també del mateix Ajuntament de l’Aldea, que havia demanat que algú de la Generalitat vingués al poble per explicar el procés de recuperació dels estalvis i el pla de viabilitat per garantir l’activitat de la cooperativa. Un portaveu dels afectats, Jordi Gas, ha explicat les seues reivindicacions, aquest divendres al matí, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna. Sobretot, volen un calendari de pagaments per garantir el desbloqueig de fins a l’últim cèntim dels 4,2 milions d’euros que encara hi ha retinguts.

En la mateixa entrevista, Gas ha destacat la bona feina que està fent el govern català com a mitjancer en aquesta crisi, tot i que el portaveu dels afectats ha remarcat que la Generalitat podria haver tutelat amb més cura la gestió que estava fent la junta de la cooperativa. Segons Gas, ara caldria aclarir quin és el grau de responsabilitat dels membres de la junta rectora de la cooperativa agrícola de l’Aldea, en la fallida de la secció de crèdit.

Gas ha recordat que més del 80% dels afectats tenien tots els seus estalvis en la secció de crèdit de la cooperativa. En canvi, dies abans de la fallida hi ha algú que va poder retirar fins a 900.000 euros. Finalment, el portaveu dels afectats ha assenyalat que no estan d’acord amb el tancament de la secció de crèdit que ha decidit el govern català, ja que el problema ha estat provocat per la mala gestió de la cooperativa.

Albert i la Banda dels 13 guanyen l’Ebre Musik 2011

2012-01-13T13:22:00.000+01:00

Els rapitencs Albert i la Banda dels 13 han estat els guanyadors de la darrera edició del concurs Ebre Musik Ciutat de Tortosa. La fase final de l’Ebre Musik es va celebrar del 30 de setembre al 2 de desembre del 2011, durant tots els divendres a la nit i algun dissabte, amb l’organització de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa. El primer premi del concurs Ebre Musik té una dotació econòmica de 2.000 euros. L’origen d’Albert i la Banda dels 13 es remunta al 2005, quan Kike Pellicer i Albert Reverter van decidir tirar endavant la idea de tocar junts. Albert Reverter composava temes propis i va enregistrar dos discos en un petit estudi domèstic. De fet, aquests dos treballs són justament els que configuren el repertori actual d’Albert i la Banda dels 13. Les lletres expliquen el pas inexorable del temps vist amb ironia, però sense deixar de banda el compromís social de la banda. A més del primer premi de l’Ebre Musik, Albert i la Banda dels 13 també han guanyat el premi Pua Ebre Musik 2011. Aquest guardó consisteix en cinc actuacions amb una remuneració de 300 euros per concert, a celebrar durant l’any 2012 a les poblacions de Xerta, l’Aldea, Tivissa, Sant Carles de la Ràpita i Roquetes.

D’altra banda, el grup Kill Me Later, del Vendrell, ha estat el segon classificat en l’edició del 2011 del concurs Ebre Musik. Un segon premi que està dotat amb 900 euros. El tercer classificat ha estat MR. Pez, també del Vendrell, i ha estat dotat amb 600 euros.

Us sembla bé que l'illa dels Bous de Tortosa es quede sense bous?

2012-01-13T12:54:00.000+01:00

Aquest divendres, a l'informatiu maitnal Primera Columna hem preguntat l'audiència si estan d’acord amb què el govern català trague els bous de l’illa dels Bous de Tortosa. Les vaques i els bous desapareixeran d’aquesta illa fluvial de l’Ebre després de més de 70 anys. La Generalitat ha pres la decisió després de conèixer la mort d’almenys cinc d’aquests animals abandonats, que pel que sembla són propietat de la direcció general de Costes i haurien mort per falta de menjar o per alguna malaltia. L'alerta la van donar membres del Club de Rem de Tortosa que entrenen prop de l’illa dels Bous. També des d'una protectora d'animals, que va detectar la presència d'un dels cadàvers a la vora del riu. De fet, a AnimaNaturalis ja han reclamat la intervenció de les administracions per protegir els animals, tot apel·lant a l’estimació que hi ha a les Terres de l’Ebre pels bous. Els agents rurals, a instàncies del Departament d'Agricultura, ja han visitat l'illa per fer un informe sobre l'estat dels animals, tant dels vius com dels morts. Els bous morts s’enterraran la mateixa illa i Agricultura retirarà tota la població a la primavera. Per tant, la nostra pregunta és aquesta: us sembla bé que l’illa dels Bous es quede sense bous?

Imatge AnimaNaturalis

Les empreses i ‘La vida tortosina’ durant el franquisme

2012-01-12T18:05:00.000+01:00

Ha estat una de les sensacions editorials de la passada campanya de Nadal i Reis, i un dels llibres més venuts i regalats en aquestes festes a Tortosa. El dissenyador gràfic Quimo Panisello és l’autor del volum ‘La vida tortosina (1939-1979)’, un recorregut pels comerços, les empreses, els negocis i les entitats que van marcar la vida quotidiana de Tortosa durant tota la postguerra, el franquisme, i fins a l’arribada de la democràcia. El llibre ha estat editat per Onada Edicions de Benicarló, que ja prepara un segon volum que sortirà a la venda per Sant Jordi. Panisello ha estat el convidat d’aquest dijous a l’informatiu matinal Primera Columna, i ha explicat que ha hagut de fer més de 200 entrevistes per a la seua recerca. El projecte va ser guardonat amb l’onzena edició de la beca Pepita Martí de Duran d’investigació històrica.

L’obra ‘La vida tortosina’ cataloga exhaustivament els diferents àmbits de la vida a Tortosa, alhora que recupera una sèrie de material gràfic molt atractiu i d’un gran valor històric. Així hi ha fotografies dels fundadors de les empreses o negocis, de les instal·lacions de l’època, i la imatge corporativa o la propaganda de molts comerços o productes. L’autor de ‘La vida tortosina’ ha recordat que Tortosa era la capital natural, econòmica i comercial d’un territori que arribava fins a les portes de Saragossa i Castelló.

En la mateixa entrevista, Panisello ha comentat els casos d’edificis emblemàtics de la Tortosa de la postguerra, com l’antic hotel Victòria o el cinema Coliseum, que van desaparèixer a causa de l’especulació immobiliària.

L’Ebre produeix el 42,5% de l’energia eòlica de Catalunya

2012-01-12T16:24:00.000+01:00

Catalunya ha superat la xifra simbòlica dels 1.000 megawatts eòlics, després d’incrementar durant el passat 2011 la potència eòlica instal·lada en un 18,4 per cent. Això ha estat possible, segons la patronal del sector EolicCat, gràcies a la posada en marxa de sis parcs eòlics –dos dels quals, parcialment- que sumen un total de 156,98 megawatts. En aquest sentit, els darrers molins que s’han posat en funcionament al país són al parc eòlic Les Forques II, a la Conca de Barberà, i a la segona fase del parc eòlic del Coll de la Garganta, instal·lat entre les comarques del Priorat i de la Ribera d’Ebre.

Segons dades d’EolicCat, en el conjunt de les Terres de l’Ebre hi ha 18 dels 47 parcs eòlics operatius a Catalunya. A més, els 296 aerogeneradors instal·lats a les Terres de l’Ebre representen el 42,3 per cent dels molins implantats en el conjunt del país. Paral·lelament, aquestes centrals eòliques instal·lades a les Terres de l’Ebre tenen una potència de 429,36 megawatts, el que representa el 42,5 per cent dels 1.008 megawatts que es produeixen ara mateix a tot Catalunya.

La consecució dels 1.000 megawatts eòlics a Catalunya coincideix amb la finalització de la segona legislatura com a president d’EolicCat per part de Ramon Carbonell, que ha preferit no presentar-se de nou. Carbonell ha qualificat la xifra de “fita històrica”, tot i que considera que a l’energia eòlica encara li queda molt recorregut a Catalunya. De fet, segons el Pla de l’Energia del Govern de la Generalitat, l’objectiu és assolir els 3.500 megawatts de potència eòlica instal·lada a Catalunya l’any 2015. Actualment, la producció eòlica a Catalunya equival al 4,2 per cent del consum elèctric del país. És la producció elèctrica que cada any consumirien més de 640.000 llars catalanes, 1,9 milions de persones, o una ciutat més gran que Barcelona. Aquestes xifres eviten l’emissió a l’atmosfera de 2,1 milions de tones de CO2, l’equivalent a retirar de les carreteres 700.000 cotxes durant un any.

Imatge EolicCat

Miravet, bressol de Ribera d'Ebre per la Independència

2012-01-12T12:46:00.000+01:00

La població de Miravet serà aquest dissabte l'escenari de la constitució de la coordinadora Ribera d’Ebre per la Independència, com a assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Serà a partir de les onze del matí a la sala de l’Assens de Miravet. La creació de Ribera d'Ebre per la Independència és fruit de tot el procés de consultes per la independència que va començar a Areny de Munt al 2009, així com de la Conferència Nacional per l’Estat propi que es va celebrar a Barcelona el 30 d’abril de 2011, i que culmina amb el procés de constitució de l'ANC.

L’ANC és un moviment de la societat civil que persegueix esdevenir un gran moviment transversal per afavorir les condicions i l’èxit de la celebració del referèndum per la independència o la declaració unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya, amb la celebració posterior d'un referèndum ratificador. El passat més de desembre es va constituir l’Assemblea Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ANC, en un acte a Xerta. Les assemblees estan constituïdes per persones a títol individual, i per tant, es representen a ells mateixos, amb l'objectiu d'aconseguir "un moviment social transversal, sense color polític que treballi per la independència".En aquest sentit, des de la Ribera d'Ebre es fa una crida als independentistes de la comarca per constituir l'assemblea territorial de l'ANC, "amb la voluntat de seguir el full de ruta cap a la independència i augmentar i donar suport als Municipis per la Independència".

D'altra banda, l'acte central de l'ANC a les Terres de l'Ebre no serà el proper 28 de gener, tal i com s'havia anunciat, sinó el proper 11 de febrer, també a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa. L'ANC de les Terres de l'Ebre ha convidat tots els alcaldes dels municipis ebrencs que ja s’han adherit a l’Associació de Municipis per la Independència, com ara Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, Arnes i Roquetes. A més, es dóna la circumstància que l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, és el vicepresident de l’associació que presideix l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, també de CiU.

Imatge Ribera on line

Els animalistes presenten vuit denúncies durant la temporada taurina del 2011

2012-01-12T12:29:00.001+01:00

Vuit denúncies en contra dels correbous s’han presentat durant la passada temporada taurina al nostre territori. Per això, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha tret ferro a la presentació de les dues denúncies que organitzacions animalistes han presentat contra els correbous celebrats a Sant Carles de la Ràpita i l'Aldea. Segons Pallarès, es tracta del procediment habitual que segueixen aquestes entitats cada temporada. En aquest sentit, el delegat del Govern ha xifrat en vuit les denúncies acumulades contra les festes amb bous que s’han organitzat durant la temporada passada a les Terres de l’Ebre. De fet, tot i que els animalistes argumenten que basen les acusacions en el nou reglament elaborat pel Govern, el delegat ha recordat que la proposta es troba encara en fase d'exposició pública. La seua aprovació definitiva podria arribar al març.

Esteu d'acord amb el suport de CiU a les retallades del govern del PP?

2012-01-12T12:23:00.000+01:00

En el programa d'aquest dijous de Primera Columna, hem preguntat l'audiència de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb què el grup de CiU aprovés ahir el paquet de retallades del govern de Mariano Rajoy. Un programa que preveu un augment de l'IRPF i de l'IBI, i una retallada de la despesa de 8.900 milions. CiU va argumentar que hi havia donat suport per coherència, davant d'una situació d'extrema gravetat, encara que va tornar a criticar la pujada dels impostos. A més, va dir que vigilarà que la pujada d’impostos siga d’una mesura temporal, fins que millore l’economia. Però l’altra cara de la notícia és que el Partit Popular (PP), amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats, no necessitava els vots de CiU. Tanmateix, la federació creu obligat el suport al PP, davant dels problemes que tresoreria de la Generalitat, i avui el president Artur Mas reclamarà a Madrid els diners que deu l’Estat. Per tant, us sembla bé que Convergència i Unió haja donat suport a les retallades i a la pujada d’impostos del govern del PP?Imatge El Periódico de Catalunya

Aspa: 'El govern de CiU ha abandonat definitivament les Terres de l'Ebre'

2012-01-12T12:09:00.000+01:00

La federació d’Esquerra a les Terres de l’Ebre va anunciar ahir dimecres que els republicans presentaran esmenes al pressupost de la Generalitat per al 2012, per introduir més inversions en obra pública que permetin reduir l’atur al territori. També per aconseguir mesures per a la creació d’ocupació. Segons Gervasi Aspa, president de la federació d’ERC al territori, l’avantprojecte del pressupost demostra que el govern de CiU "ha abandonat definitivament les Terres de l’Ebre". "Després d’un any de Govern de CiU, a les Terres de l’Ebre tenim més atur; l’any 2011 ha acumulat 1.500 aturats més que l’any anterior, més retallades en serveis públics i atenció social, i més crisi amb els impagaments a proveïdors o empreses i a ajuntaments per part de la Generalitat’, ha advertit Aspa.

El president d'ERC a l'Ebre ha afirmat que el territori té ara menys inversions en infraestructures i atenció social, com segons Aspa demostra la proposta depressupost. Per Aspa, "els representants de CiU al territori han anteposat els interessos del partit als de les Terres de l’Ebre i han sigut submissos a tot allò que els han manat des del partit a Barcelona. Només han servit per justificar totes les retallades socials".

La pallassa Pepa Plana pujarà al Mont Caro en el programa 'Cims' de TVE

2012-01-11T22:53:00.001+01:00

TVE a Catalunya estrena aquest dijous al vespre, a La 2 (20.30 hores), un nou programa d'entrevistes en què es descobreix la personalitat i la vida dels convidats, a través d'una conversa i mentre fan muntanyisme. Es tracta del programa 'Cims', que pretén anar més enllà d'una entrevista i conèixer en profunditat a la persona. En els sis capítols, fins ara enregistrats i presentats per Rogeli Vázquez i Cesc Tomàs, hi participen personatges com Carme Ruscalleda, Quim Masferrer, Francesc Torralba, Queco Novell i Màrius Serra. També la pallassa vallenca Pepa Plana, que haurà de pujar els 1.447 metres del Mont Caro, al Baix Ebre.

De fet, 'Cims' també permetrà descobrir paisatges i itineraris de la geografia catalana vinculats a l'excursionisme. TVE té programats la gravació de dinou capítols més abans de l'estiu, entre els quals comptaran amb la participació de Sílvia Pérez Cruz, Arcadi Oliveres i Àngel Llàtzer.

Imatge Muniatto Xou

Móra d'Ebre regala temps de pàrquing a la zona blava per fomentar el comerç

2012-01-11T18:43:00.002+01:00

L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha tornat a activar la iniciativa de doblar el temps d’aparcament a la zona blava, amb motiu de la temporada de rebaixes i per fomentar el comerç local. Es tracta d'una mesura que ja va funcionar durant els mesos de juliol i agost de l'estiu passat, i que va aconseguir una molt bona acceptació entre els clients i els comerços de Móra d'Ebre. Així, l’Ajuntament ha decidit continuar amb aquesta campanya, que consisteix en regalar temps d’estacionament a la zona blava. L’import mínim per aparcar a la zona blava de Móra d’Ebre és de cinc cèntims d’euro. Fins ara, cinc cèntims equivalien a cinc minuts d’aparcament, però ara es podrà estacionar durant el doble de temps, és a dir, durant 10 minuts. El màxim de temps d’estacionament és de dues hores, que costaran 60 cèntims.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre