Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera

L'historiador Roc Salvadó i l'escriptor Andreu Carranza rememoren el 170è aniversari de l'execució de Maria Griñó, ajusticiada a Tortosa per haver portat al món el general carlí, també conegut com el Tigre del Maestrat

«El 16 de febré es afusellada á la Barbacana, María Griñó, pel crimen de se mare de Cabrera.» Així recollia Ramon Vergès Paulí (1874-1938) l'execució de la mare del general carlí Ramon Cabrera, en el segon volum del llibre Espurnes de la llar. Segons el mateix cronista, quatre persones més van ser afusellades durant l'any 1836 a la barbacana, un descampat que hi havia al costat de la muralla, més o menys on avui hi ha la plaça d'Alfons XII. Però només el nom de la desdichada é innocent Maria Griñó està escrit en lletres majúscules, ja que el seu afusellament va horroritzar la societat tortosina de l'època, però també va traspassar totes les fronteres. La injustícia va tenir ressò en la premsa internacional, i l'execució va trasbalsar la majoria de les corts i cancelleries europees. Ahir, quan just es complien 170 anys de l'afusellament de la mare de Cabrera, l'historiador Roc Salvadó i l'escriptor Andreu Carranza, autor de la novel·la L'hivern del Tigre, van accedir a repassar un dels fets més infames de les guerres carlines. Salvadó va recordar que Griñó va ser executada acusada de conspirar contra el govern liberal, cosa difícil tenint en compte que la mare de Cabrera feia temps que estava a la presó. L'historiador va afegir-hi que «tothom sabia» que l'execució va ser la resposta del general liberal Nogueras a l'afusellament, per part de les tropes de Cabrera, dels alcaldes de Valdeargorfa i Torrecilla, dos ajuntaments de la comarca d'Alcanyís que s'havien negat a informar-lo dels moviments de l'exèrcit liberal. «Una represàlia brutal, perquè Griñó només havia estat responsable d'haver parit Cabrera», va assenyalar Salvadó, que va detallar que la milícia nacional de Tortosa va negar-se a participar en l'escamot. «Maria Griñó, natural de Miravet, era coneguda entre els tortosins perquè era una santa dona, molt religiosa, i per haver-se casat primer amb un patró de cabotatge, Josep Cabrera, i en segones núpcies amb el llaguter Arriambamba», va indicar Carranza. L'escriptor va recordar que sembla que al territori carlí tothom sabia la notícia menys Cabrera, i que el Tigre ho va saber quan estava instal·lat a Vall-de-roures. «Cabrera va patir un atac de còlera, va sortir al balcó i va prometre que la sang arribaria fins allà dalt», va dir Carranza. De fet, el general va ordenar afusellar quatre dones de militars liberals que prèviament tenia retingudes, per forçar Nogueras a un intercanvi amb la seua mare. «L'execució de Maria Griñó va horroritzar carlistes i liberals, i també va causar un gran impacte a l'estranger», va dir Carranza: «El parlament anglès va celebrar llargues sessions i va demanar explicacions al govern espanyol.» Els fets van incrementar la crueltat de la guerra i també la llegenda negra de Cabrera.